Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
74232 | Oració en sortir de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-sortir-de-lesglesia | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració ja no es recorda avui dia. | Mare de Déu, jo me'n vaig, / jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu / que em perdoneu. | 08025-102 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
74233 | Can Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribera | <p>MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Informació oral Pere Ribera. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-21), p.76</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els murs més antics són de tàpia i arrebossat. Algunes parts han estat restaurades amb paret de maó. Al seu voltant hi ha una sèrie de coberts moderns destinats a bòbila.</p> | 08025-103 | Sud-oest del terme | <p>Segons informació oral de la família del mas Ribera l'arbre genealògic comença l'any 1679. Segons Muset, al segle XVIII, es bastí Can Ribera en terres de Can Mata dels Tribers i va ser propietat de Valentí Alegre.</p> | 41.5781200,1.7644700 | 397002 | 4603674 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
74234 | Masia el Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-el-castell | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. p114 MUNTADES, M, (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.137 MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 61. | XIII-XX | Arran de les obres de restauració i reforma de la masia, es va constatar que part de l'edificació englobava una torre rectangular d'època medieval. Aquesta torre va condicionar la resta d'edificacions alçades entorn seu que van anar configurant l'estructura de masia al llarg dels segles. De la primitiva construcció es va trobar el perímetre de parets rectangulars fins a una alçada de 2'80 m amb una llargada de 9'80 m i una amplada de 7'70m. Els murs fets amb blocs de pedra, tenien un gruix de 85 cm. La primera ampliació va consistir en créixer cap a la banda sud amb l'annexió d'un cos aproximadament de les mateixes dimensions que la primitiva torre alhora que es va alçar una planta per damunt de tot el conjunt. Va configurar-se així una estructura de masia de planta rectangular formada per planta i pis, teulada a dues vessants i portal adovellat. Segurament per a aquesta nova edificació, es van reaprofitar carreus de pedra de la primitiva torre per a fer la façana principal. Al l'interior de la masia s'hi trobaven les dependències agrícoles com cellers i cups i les residencials. Al segle XVIII se li va afegir un cos a la part oest de la masia en el que s'obrí un portal d'arc escarser fet amb maons. A la part posterior de la masia hi havia un gran corral i uns cups. Recentment ha estat restaurada i ampliada. Al seu entorn s'hi ha edificat un extens mur fet amb pedra seca. | 08025-104 | Est del Bruc del Mig | Masia que al seu interior conserva les restes d'una torre o fortalesa medieval construïda durant els segles XII o XIII. El nom de Castell per a referir-se a aquesta edificació no es troba esmentat fins al segle XVIII. La finca estava situada dins de la jurisdicció del castell de La Guàrdia, en terres del comtat de Barcelona. Els pagesos del mas van dependre del castell de la Guàrdia entre els segles X – XIII i del monestir de Montserrat a partir de l'any 1213, quan segons Muntades, el mas va ser cedit al monestir. Segons Muset, aquest mas no s'ha de confondre amb el castell del Bruc, ja que aquest és troba esmentat per primera vegada l'any 1221. Entre el segle XIII i el segle XVIII, la finca i la casa, va ser coneguda com el mas Subirats perquè hi van viure la família cognominada Subirats. L'any 1474 es troba el primer membre conegut de la família: Antoni Subirats. A l'any 1656 Joan Subirats es va vendre per carta de gràcia el domini útil del mas Subirats i va traspassar el mas amb tots els seus drets, honors i possessions a Antoni Domènech, pagès del Bruc. Per aquest motiu, Mateu Subirats i Alegre (1641-1671) es traslladà a viure al mas Alegre de Vilaclara, masia del Bruc de la quadra de Vilaclara, la casa pairal de la mare. El 1710, els Domènech van contractar mestre de cases Vicenç Sescots per a fer reformes a la casa. La cessió dels Subirats als Domènech, va durar fins a la segona meitat del segle XVIII. El 1685, Gaspar-Mateu-Subirats i Jorba es va casar amb Maria Paret de la Serra i Mata de Garrigues, pubilla i hereva de can Mata de Garrigues de Pierola. Josep-Subirats - Paret Mata de Garrigues i Amat de la Font (Pierola 1755- el Bruc 1795) retornà als Domenech el valor de la venda a carta de gràcia que quatre generacions abans els havia fet el seu avantpassat, i en recuperà el domini útil. Cap els anys 1990, la masia va ser comprada i restaurada com a segona residència. Els camps d'oliveres, que havien estat abandonats amb la crisi de l'agricultura de mitjans del segle XX, han estat replantats, recuperant la finca els usos agrícoles i la producció es comercialitza amb el nom de la Vall de Montserrat. | 41.5887400,1.7874200 | 398932 | 4604826 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74234-foto-08025-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74234-foto-08025-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74234-foto-08025-104-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Queda totalment amagada darrere el mur i la vegetació de l'entorn de la casa. | 94|98|119|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74235 | Can Farran Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farran-vell | Informació oral: Remei Rodamilans. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-34). p.129 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions formada per planta i pis. L'edifici conserva el volum original i a la part est s'hi va construir un garatge, part d'aquest espai era l'antic forn de pa. Ha estat restaurada conservant els murs originals, els desnivells entre les dependències, l'escala d'accés a la planta i els panys de paret de la menjadora de la cort del porc, avui reconvertida en un bany. La cuina, situada a l'oest ocupa l'espai de l'antic estable del cavall. | 08025-105 | Nord-oest del terme | Aquesta casa era coneguda com a cal Patam. L'any 1968 estava abandonada després de la mort del seu propietari, Joan Sala i Moncunill. L'escultora Remei Rodamilans la va adquirir l'any 1968. Hi ha fet una restauració amb criteris conservacionistes al mateix temps que ha recuperat l'entorn cuidant la vegetació i les fonts. | 41.6246200,1.7383600 | 394901 | 4608868 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74236 | Can 'Señor Antonio' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senor-antonio | XX | Casa de planta baixa i pis amb un gran jardí. Destaquen les decoracions d'influència modernista amb rajoles vidriades blaves i blanques a la façana, a les obertures, al fris entre les dues cornises i a la xemeneia. A l'interior de la casa a planta baixa les parets també són decorades amb rajoles d'arrambador vidriades: a la sala recorren les quatre parets amb decoració geomètrica de tons blaus i blancs, al menjador de tema floral, a l'escala que porta a la planta pis s'hi combinen elements geomètrics i florals i a la cuina es remata, també amb rajoles d'oficis, la llar de foc. Sota l'escala, a la sala hi ha un armari de fusta d'influència modernista. | 08025-106 | C/ Bruc del Dalt, 34 | La família Mas la va comprar l'antiga masia situada al número 36. A inicis del segle XX (posterior al 1903) van construir en una part del solar aquesta casa que va ser per a una de les dues filles. | 41.5885800,1.7744600 | 397852 | 4604824 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74236-foto-08025-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74236-foto-08025-106-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | En una fotografia de l'any 1903 encara no està construïda. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74237 | Can 'Señor Antonio' o cal Bascaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senor-antonio-o-cal-bascaret | XVIII-XX | Conjunt format per dues cases i un jardí. El solar te un desnivell que s'aboca cap al torrent de l'lla. La casa que es troba a la part més baixa és la construcció més antiga. Els murs són, a la part alta, de tapia i a la part baixa, de maçoneria (pedres i ceràmiques) per conservar la tapia. Els angles a la part baixa, tocant al camí que voreja la timba del torrent, s'atalussen amb pedra desbastada. A la paret nord i est s'hi van obrir espitlleres. La casa que es troba a peu del carrer, te la tipologia de masia. Amb la façana orientada al sud, te porta d'arc de mig punt amb maons, brancals de pedra i finestres a les façanes. A la planta baixa hi havia un gran celler convertit en una sala d'estar. A la façana nord s'hi va construir un garatge que presenta espitlleres fetes amb maó amb una funció més decorativa que defensiva. | 08025-107 | C/ Bruc del Dalt, 36 | Per les característiques arquitectòniques del conjunt, és possible que la casa més antiga tingués a la part alta del solar, tocant al carrer, l'era i que al ser la darrera casa del carrer, a peu del camí, fos necessària la protecció amb espitlleres. Posteriorment es deuria bastir una nova casa de més dimensions en l'espai de l'antiga era. La família Mas va comprar les dues cases a principis del segle XX. Es va aixecar una tanca de ferro damunt del mur que delimitava el recinte al carrer, es va tancar l'entrada al davant de la masia amb una porta de ferro i es va construir el garatge | 41.5888700,1.7741700 | 397828 | 4604856 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | També es coneix com Cal Bascaret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74238 | Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lentorn-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -650 -50 | Inapreciable a simple vista. | 08025-142 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Lloc d'habitació sense estructures on s'han recollit superficialment diversos fragments de ceràmica ibèrica sense que s'hagin observat estructures. | 41.6080300,1.7737200 | 397821 | 4606984 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-3.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Aquest jaciment és conegut simplement com 'Sant Pau Vell' però s'ha cregut convenient anomenar-lo 'Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell' per tal d'evitar confussions doncs el jaciment es troba un xic allunyat de Sant Pau Vell. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74239 | Cova del Cau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cau | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | -1800 -650 | Cova en forma de cau o passera de guineus situada sota una gran roca caiguda. | 08025-143 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat als primers del mes de maig de l'any 1924 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. Hi aparegué un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i capes de cendres. Forma part d'un espai d'interès arqueològic senyalitzat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat juntament amb la Cova Tapada, el Megàlit de la Cova Tapada, la Cova del Torrent i el jaciment de la Bauma. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74240 | Cova del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-torrent | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | Petita cova situada molt a prop del camí de la Diablera que té per sostre una roca trencada i caiguda dels cingles propers. | 08025-144 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat al setembre de l'any 1925 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. A fora la cova hi aparegué mitja mandíbula d'isard i cendres. El mateix Casas, en la seva memòria descriu que a l'iniciar l'excavació el terra de la cova estava desordenat i sospita que això era degut a excavacions furtives en busca de tresors. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una bellíssima destral polida de 37 mm. De llargada, diversos fragments de ceràmica prehistòrica barrejada amb altra ceràmica moderna i un picarol de matxo modern. | 41.6071000,1.7775900 | 398142 | 4606876 | - 2000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74241 | Jaciment de la Vinya del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-vinya-del-castell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Espai arqueològic localitzat al llarg d'una plana d'ús agrícola plantada d'ametllers, just al costat d'un torrent, al nord de la masia del Castell. | 08025-145 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Lloc d'habitació sense estructures conservades. Al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha dipositada una destral de basalt procedent d'aquest jaciment que, segons sembla, podria correspondre a un context de sepultura. En Joan Maria Casas de Müller diu a la seva memòria inèdita que en aquesta vinya s'hi havien trobat gran quantitat de destrals així com diversos fragments de ceràmica prehistòrica d'entre els que se'n destaca un troç de vas amb cordons i impressions digitals de bella factura. | 41.5886400,1.7878200 | 398965 | 4604815 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig d'una plana d'ús agrícola, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74242 | Cista de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-jorba | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-146 | Muntanya de Montserrat. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Joan Ollé, amo de la vinya dita de 'Can Jorba' i excavat a finals de desembre de l'any 1924 per en Joan Maria Casas de Müller. Es tracta d'un sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres que fou localitzat en fer un vall a la vinya de Can Jorba. Dins la fossa hi aparegué un individu col·locat en posició fetal orientat a l'esquerra. Als peus del difunt hi aparegué un vas sencer de ceràmica llisa de color fosc, fet a mà, de forma esfèrica (tassa globular) amb una nansa anular d'ampla de cinta, ben conservat, dipositat actualment al Museu de Montserrat. | 41.5874800,1.7991200 | 399905 | 4604673 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | A la revista 'Empúries' s'esmenta que d'aquesta masia procedeix una destral polida de bassalt, de 67 mm. de longitud i forma trapezoidal, que presentava la particularitat de portar una perforació en forma de 'v' a la base, segurament amb l'objectiu de dur-la penjada com a amulet doncs tampoc s'hi van apreciar senyals d'ús. També cal deixar constància que el mateix propietari de la finca, Sr. Joan Ollé, va relatar al Sr. Casas com a 4 metres en direcció sud oest de la dita fossa s'hi trobà un vas de dos pams d'alçada amb una pedra plana per tapa. Aquest vas fou destruït en comprovar que no hi havia diners a l'interior. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74243 | Cista de Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-salsas | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Jaciment localitzat en una vinya prop de la masia de Can Salsas, en un terreny d'ús agrícola. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-147 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Roc Escriu en fer un clot a la vinya propera a la masia de Can Salsas. En veure que apareixien ossos de criatura els deixà allí mateix i hi plantà una olivera en el lloc excavat. Anys més tard, i acompanyat per en Roc Escriu, en Joan Maria Casas de Müller va excavar el sepulcre. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una punta d'àmfora de terra vermella, un pes de teler de terra vermella, una eina d'ús desconegut semblant a una destral arrodonida i aplanada, possiblement utilitzada per fregar i allisar el teixit, un fragment de vas negre fet a torn i diversos fragments ceràmics escampats pels volts. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | -300 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74244 | Necròpolis de la Bòvila de Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-bovila-de-can-valles | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Lloc d'enterrament col·lectiu situat en un espai de producció industrial. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-148 | Prop del Bruc de Baix. Sud est del terme. N-II , km 578,1; passat Can Marquès, a mà esquerra. | Des de finals del segle XIX es té constància que en aquesta bòvila s'hi efectuaven troballes esporàdiques de sepultures de fossa. La primera troballa és la documentada per Martorell i Peña el 30 de desembre de l'any 1889, consistent en un sepulcre de fossa oberta en l'argila del sòl, cobert per una llosa que era col·locada sobre el crani del difunt. Segons les informacions de Martorell i Peña l'esquelet de la fossa es va desfer en entrar en contacte amb l'aire. El material arqueològic del seu interior es va dispersar: Al Club Muntanyenc de Barcelona hi va anar una destral de bassalt i al Museu de Montserrat s'hi va dipositar un gra de cal·laïta en forma d'oliva, un gra discoïdal de pedra calcària blanca amb perforació bicònica, un còdol petit de pedra marró, pla i oblong que serviria de penjoll i dues destrals de pedra polida que segons J. Corominas una era de micacita i l'altra d'amfibolita. L'any 1923 el propietari de la bòvila va regalar a J. Corominas i al P. Adeodat F. Marcet dues destrals de pedra polida i un gra de collar amb destí al Museu de Montserrat. La segona sepultura descoberta va aparèixer molt a prop del forn de la bòvila, a uns 1,85 metres de profunditat, coberta per una llosa de la mateia pedra conglomerada del terreny. L'esquelet estava intacte, col·locat panxa enlaire amb el braç dret sobre el pit i l'esquerre estirat al llarg del cos amb la mà sota el fèmur esquerre. Les cames estaven encongides i plegades pel genoll. L'aixovar funerari, conservat al Museu de Montserrat, consistia en nou grans de cal·laïta en forma d'oliva provistos de perforació bicònica, tretze grans de collar de cal·laïta discoïdals, 141 grans de collar de pedra calcària blanca discoïdals i amb perforació bicònica, dos ganivets de sílex de color marró de secció trapezoidal, una destral de pedra polida de secció ovalada, una destral de pedra polida de forma trapezoidal i secció ovalada, una destral de pedra polida de forma triangular i secció ovalada i dos punxons d'os polits trencats i enganxats modernament. | 41.5749400,1.7906200 | 399177 | 4603290 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74245 | Anunci de Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-de-calisay | F.C. (1987) 'Pedro Rovira II, un Iacocca para Calisay'. La Vanguardia, 12/9/1987. p. 37 | XX | S'està desprenent del mur de suport. | Murals elaborats amb la tècnica de l'esgrafiat situats en les parets que formen angle d'un edifici al costat de l'antiga N-II. Estan situats a tocar l'antiga carretera, en un indret on la pujada era més notable i per aquest motiu els vehicles alentien la seva marxa. Malauradament un dels murals es troba molt deteriorat a causa de les obres efectuades a la paret. L'anunci és simple i directe: Licor Calisay. Utilitza els colors de la marca, però invertint l'ordre; a l'etiqueta el nom apareix en vermell sobre fons blanc i en aquests murals les lletres són blanques sobre fons vermell, igual que apareix en anuncis de premsa dels anys trenta i quaranta del segle XX. La tipografia emprada tampoc no es correspon a la que utilitzava aquest licor en les etiquetes de les ampolles, tot i que si presenta una certa similitud amb la lletra utilitzada en els anuncis de la premsa que trobem des del primer terç del segle XX fins a la dècada dels seixanta. Concretament l'anunci es pot datar després de 1955 ja que la carretera abans d'aquest any passava pel revolt que hi ha a l'altra banda dels horts –i l'anunci no hagués tingut cap sentit-; el nou tram amb la supressió de la corba va provocar que una part de l'edifici on hi ha l'anunci fos enderrocat. | 08025-149 | C/ Bruc de Dalt, 1 | Calisay és un licor estomacal d'herbes que elaboraven uns monjos benedictins de Bohemia, sembla ser que des de l'època medieval. Magí Mollfulleda va adquirir la fórmula i a partir de 1896 -any que es va inaugurar la fàbrica- es va elaborar per la seva família Mollfulleda a Arenys de Mar, població en la qual va continuar elaborant-se fins i tot quan el 50% de l'empresa va ser adquirida per Rumasa. A l'etiqueta posava 'Exquisito licor Calisay. Elaborado en España por Destilerias Mollfulleda. Arenys de Mar. Barcelona. El Licor denominado Calisay. De exquisito paladar, destilado con alcohol puro y compuesto solamente con plantas aromáticas. Marca registrada Internacional'. L'any 1984, amb l'expropiació del grup d'empreses propietat de la família Ruiz-Mateos efectuada un any abans, la marca va ser adquirida per les Bodegues Pedro Rovira, qui va traslladar la producció fóra d'Arenys de Mar. Va adquirir les destil·leries Mollfulleda per prop de 100 milions de pessetes. L'any 1987 va ser molt coneguda la campanya publicitària, protagonitzada pel propi Pedro Rovira Solé, promocionant el Royal Cream Calisay. L'any 1996 Nueva Rumasa va adquirir a través de la seva filial, José de Soto, SA, la marca de licor Calisay a l'empresa Pedro Rovira. L'elaboració d'aquest licor emblemàtic s'iniciava amb maceració d'una trentena de plantes amb alcohol i després de diverses destil·lacions, reposava a l'entorn d'un any en botes de roure. A continuació d'aquest període envelliment, es diluïa en xarop de glucosa i es tornava a deixar reposar uns nou mesos més. Finalment se li incorporaven unes plantes i s'embotellava. | 41.5875600,1.7748800 | 397885 | 4604710 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74245-foto-08025-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74246 | Teles pintades a l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teles-pintades-a-lesglesia-de-santa-maria | Enciclopèdia Catalana (www.enciclopedia.cat) | XX | Conjunt de dues teles pintades de 3 metres d'ample per 5 metres de llarg. Una d'elles representa l'escena de l'enterrament de Crist inspirat en una pintura flamenca de l'artista Quentin Massys (1509-1575). Al fons hi ha un paisatge amb la cova del sepulcre i la muntanya amb les tres creus. Al voltant s'orna amb una sanefa amb medallons que representen els símbols de la passió (gall, sepulcre, escales...). L'altra tela representa una escena en què hi ha la Verge Maria amb el nen Jesús en una representació ucrònica, en un paisatge idíl·lic al fons i acompanyats de Sant Pere, Sant Joan Baptista, Santa Anna i Santa Isabel. S'envolta amb una sanefa amb medallons de temàtica moral (anyell, balances...). | 08025-108 | Bruc de la Parròquia | L'autor, Josep Calvo Verdonces va ser adquirir una casa d'estiueig al Bruc l'any 1915 que va ampliar i decorar. Va ser escenògraf i dibuixant. Va estudiar perspectiva i dibuix a Paris. Treballà amb els escenògrafs francesos Cambon i Chèret. Establert a Barcelona (1872) treballà amb Francesc Soler i Rovirosa. Fou catedràtic de perspectiva de Llotja des del 1896. Va pintar les teles entre 1916 i 1924. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1916 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Josep Calvo i Verdonces ( 1841-1924) | La tradició oral sempre els ha anomenat tapissos, però són teles pintades. | 116|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
74247 | Col·lecció Batalles del Bruc al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-batalles-del-bruc-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc. | XX | Col·lecció formada per elements originals de la Guerra del Francès com armes, i projectils. Hi ha també reproduccions d'armes de foc i armes blanques, uniformes, maniquins, una col·lecció de miniatures d'una formació de soldats francesos, mapes de les batalles, l'escut del sometent de Sarrià - Pedralbes del 1908, part de la creu commemorativa del Centenari, cartells i dibuixos al·lusius a les batalles. | 08025-109 | C/ Bruc del Mig, 55 | La co·llecció procedeix del mateix municipi del Bruc i de la donació realitzada pel Museu de l'Acadèmia de Sots-Oficials de l'exèrcit de terra de Talarn (Lleida). Es va començar l'any 2002 quan es va iniciar el projecte del Museu del Bruc. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74247-foto-08025-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74247-foto-08025-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74248 | Col·lecció d'Escalada al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-descalada-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc. | XX | Col·lecció formada per diversos estris relacionats amb la tècnica de l'escalada i la història de l'escalada a Montserrat. S'agrupen per èpoques des de les ascensions a Montserrat als anys 40 fins a l'actualitat. S'hi poden trobar pitonisses, cordes, pitons, calçat, ressenyes de les vies d'escalada i llibres de piades o llibres del cim (recull de notes escrites amb la data i el nom de la persona o persones que han pujat a un cim amb explicacions del motiu de l'ascensió, les sensacions viscudes, la via recorreguda...), guardats en una capsa metàl·lica per protegir-los de les inclemències meteorològiques. La col·lecció també compta amb la imatge d'alumini original de la Verge de Montserrat que coronava el Cavall Bernat, situada al cim l'any 1956 i realitzada amb fosa a partir de les donacions de plats, carmanyoles i mosquetons dels escaladors catalans. | 08025-110 | C/ Bruc del Mig, 55 | La major part de la col·lecció procedeix de les aportacions realitzades per la família de l'escalador Josep Barberà. També d'aportacions de l'associació dels Amics del Museu de la Muntanya de Montserrat, del Patronat de la Muntanya de Montserrat i de particulars. La col·lecció es va iniciar a partir de l'any 2001 quan es va començar a definir el Museu de l'escalada inclòs en el projecte turístic 'Portals de Montserrat'. El Museu va ser inaugurat l'any 2007. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74248-foto-08025-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74248-foto-08025-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74249 | Fons bibliogràfic local a la Biblioteca Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-local-a-la-biblioteca-verge-de-montserrat | Informació oral proporcionada per Roser Castellet (bibliotecària). | XIX-XX | El conjunt de la col·lecció local aplega 700 documents relacionats amb el municipi del Bruc. S'hi poden trobar llibres, goigs, reculls de premsa, fulletons, programes, cartells, petit imprès, mapes, ... que aporten informació sobre personatges del municipi, temes diversos (muntanya de Montserrat, eleccions, festes populars, història del Bruc, activitats de les entitats, excursionisme, exposicions, activitats culturals del municipi, ...) i dels autors bruquetans tant escriptors com artistes. | 08025-111 | C/ Bruc del Mig, 55 | La biblioteca es va inaugurar el 8 de maig del 1970. A partir d'aquest any es va crear la col·lecció local. El fons prové de donacions de particulars, de reculls que fa la pròpia biblioteca, d'altres biblioteques i d'adquisicions amb pressupost municipal. Es pot consultar a hores de biblioteca i també es pot conèixer el fons a la biblioteca virtual de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 57 | 3.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
74250 | Oració que es diu en passar per davant del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment entre els veïns. | 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' | 08025-112 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
74251 | Oració que es diu cada cop que toquen hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza avui dia. | 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' | 08025-113 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
74252 | Oració que es diu en entrar a l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia | Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració no es recorda avui dia. | 'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.' | 08025-114 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759100,1.7858100 | 398778 | 4603404 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
74253 | Oració per curar el gargamelló caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza actualment. | 'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.' | 08025-115 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
74254 | Remei per a les picades d'escurçó, aranya i escorpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-a-les-picades-descurco-aranya-i-escorpi | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Actualment no s'utilitza. | El membre picat es lliga ben fort amb una veta de la banda del cor perquè el verí no passi. Es llença aigua ben fresca al mig de la picada, amb un raig ben alt. Aviat es veu el verí com cau a la galleda on cau l'aigua. Mentre es llença l'aigua, cal dir tres vegades l'oració següent, acompanyada de tres parenostres: 'Jesús és nat, Jesús és mort, Jesús és ressuscitat I aquesta picada sigui tan aviat curada com així és veritat en honra i glòria de la Santíssima Trinitat.' | 08025-116 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Als pobles veïns de Montserrat hi ha fórmules similars.Recollit pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Joan Bonveí. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
74255 | Oració perquè no piquin les vespes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-perque-no-piquin-les-vespes | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment no s'utilitza. | 'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.' | 08025-117 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!'). | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
74256 | Parc Natural de la Muntanya de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat | <p>ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat</p> | <p>El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.</p> | 08025-118 | Est del terme | <p>El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.</p> | 41.5992000,1.8025700 | 400211 | 4605970 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits. | 125|124 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
74257 | Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques | <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> | <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> | 08025-119 | Sud del terme municipal | <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> | 41.5849900,1.7459200 | 395467 | 4604459 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
74258 | La Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta | <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> | <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> | 08025-120 | Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
74259 | Les Campanes de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-santa-maria | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1996), La guerra civil al Bruc, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Btca. Serra d'Or 155, p.41 | XX | A la part central del jou (part de fusta a la qual està subjecta la campana per la corona) hi ha una petita creu metàl·lica. A la cintura, espai damunt mateix del cordó, apareixen les respectives inscripcions que les identifica: Campana Miquela: CAMPANA MICAELA SANTA MARIA DE 'EL BRUCH' ANNO MCMLI MICHAELA UT ANTE SONITUM ILLIUS SEMPER FUCIAT HONORUM INIMICUS ET INVITETUR AD FIDEM POPULUS CHRISTIANUS FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDEDONJIMENO (JAEN) Campana Miquela Santa Maria de 'El Bruc' Any 1951 Micaela que el seu so apaivagui les glòries de l'enemic i convidi a la fe al poble cristià Campana Maria: MARIA MIHI NOMEN EST FIDELIUM NUMMIS ET AMORE PERSOLUTA STA. MARIA DE 'EL BRUCH' DIE XV MENSIS AUGUSTI ANNO MCMLI FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDONJIMENO (JAEN) El meu nom és Maria Costejada amb els diners i l'amor dels fidels Santa Maria de 'El Bruc' Dia 15 del mes d'agost de l'any 1951 | 08025-121 | Bruc de la Parròquia | Les actuals campanes de Santa Maria del Bruc, que porten per nom Maria i Micaela, van ser instal·lades el 15 d'agost de 1951. Els noms recorden al patró del Bruc, Sant Miquel i a la titular de la parròquia, Santa Maria. Van substituir a les existents fins la guerra civil, les quals van ser despenjades en el decurs d'aquest període. Segons el testimoni de Genís Ferrer algunes persones del poble van intentar, sense èxit, picar-les per utilitzar el metall i aprofitar-lo com a material de guerra. Malauradament no es tenen notícies de quin va ser el seu destí final. Les campanes són obra de la foneria andalusa de Manuel Rosas. El 3 de setembre de 1881, D, Vicente Rosas Soler va fundar a Torrededonjimeno a Jaen, una empresa dedicada a la fosa de campanes, al qual va seguir el seu fill Manuel Rosas Serrano. En l'actualitat el nom de l'empresa és 'Hijos de Manuel Rosas Serrano' i n'és el gerent Vicente Rosas, la tercera generació de fonedors o senyers que era com es coneixia als qui feien aquesta activitat. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1951 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74259-foto-08025-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74259-foto-08025-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Foneria de Manuel Rosas | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
74260 | Cal Mestre Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-xic | XX | Casa entremitgeres formada per planta baixa, pis i golfes. És característica per les decoracions de maó als arcs de les obertures, a les llindes, a la cornisa , al ràfec i a la llosa del balcó. També per les aplicacions de ceràmica de tema floral a les obertures del primer pis. | 08025-122 | C/ Bruc del Mig, 27 | L'any 1934 es va reformar la façana de la casa. | 41.5795500,1.7801800 | 398314 | 4603814 | 1934 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74261 | Can Xicu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicu | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XIX | Masia adossada a Can Salsas. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana, orientada a ponent, presenta un porxo amb una gran arcada i una galeria al pis formada per tres arcs de maons i baranes de ferro. Sota el porxo hi ha la porta d'entrada a la casa, d'arc de mig punt de maons i brancals de pedra, i la porta que condueix a l'espai on es conserven la premsa i tres cups. A la planta baixa de la casa es troba l'entrada amb la llar de foc i la cuina. A l'espai posterior de l'entrada, un celler. A la segona planta hi ha un gran espai, abans destinat a graner. Al pati, es conserva una cisterna excavada al sòl que forma part d'un conjunt de tres cisternes més que se situen alineades entre elles en els camps a l'entorn de la casa. | 08025-123 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es va casar l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salsas. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. La casa va restar deshabitada durant la segona meitat del segle XX fins els anys 80 quan es recuperà com a vivenda. | 41.5883800,1.7831700 | 398577 | 4604791 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74262 | Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salsas | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XVIII | Masia adossada a Cal Xico. Consta de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La façana va ser reformada, es va fer una nova porta que va cegar part de l'antic portal d'arc de mig punt fet amb maons. La casa es va ampliar amb un cos a llevant i un pis a ponent edificat a l'antiga pallissa sobre el celler. A l'interior tenia una entrada amb la cuina i la llar de foc i un celler a la part posterior. | 08025-124 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es casa l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salses. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. L'hereu de Can Salsas no va tenir descendència i es va afillar un noi de Cal Mestre de la Plaça. A partir d'aquí el cognom dels descendents de Can Salsas passarà a ser Escriu fins a l'actualitat. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | 1795 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74263 | Rectoria de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria | XVII-XX | Casa paral·lela a la nau de l'església i adossada a ella. La planta te forma d'ela, consta de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a ponent. A l'interior destaquen les parets de pedra i una gran arcada amb carreus. Al segle XIX es va obrir a la façana sud, a continuació de l'entrada a l'església, una galeria de quatre arcs sostinguts per pilars de maó (en un d'ells hi ha una tova amb la inscripció de l'any 1833) amb barana balustrada i un porxo a la planta format per tres arcs i volta de maó de pla. A mitjans del segle XX es va tancar la galeria. A la planta baixa hi ha dependències eclesiàstiques i a la planta pis hi ha un habitatge. | 08025-125 | C/ de la Parròquia, 1 | Segurament es va edificar quan es va fer la primera ampliació de l'església al segle XVII | 41.5759500,1.7856900 | 398768 | 4603408 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
74264 | Oficina de la Bòbila Elías | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficina-de-la-bobila-elias | XX | Edifici de planta baixa que es formalitza en una façana formada per tres cossos separats per pilastres. És característica perquè es conserven a la façana elements decoratius fabricats a la bòvila Elías. Destaquen les aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada en trencadís que recobreixen part dels murs i els ampits de les finestres, les peces de ventilació del sotacoberta, les balustres de terracota de les baranes del terrat i els gerros que coronen la façana. | 08025-126 | Bòvila Elías | L'edifici era la residència del guarda de la bòbila Elías, instal·lada l'any 1917, tot i que ja al segle XIX hi havia en el mateix indret un forn d'obra, propietat de Josep Elías Bigorra. | 41.5813800,1.7770600 | 398057 | 4604021 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La façana ha quedat en part tapada per un cos de nova construcció afegit al seu davant. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74266 | Trull o molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-o-moli-doli | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. | XIX- XX | En una de les naus laterals es conserva la maquinària i instal·lacions pròpies d'un trull o molí d'oli. Després que es netejaven les olives de pedres i terra es procedien a moldre en el molí de pedra. La pedra que s'observa, lleugerament troncocònica, rodava dins del mujol, recipient circular també de pedra on encaixa perfectament la pedra, i aixafava les olives convertint-les en una mena de pasta; les olives no sortien gràcies a la vora alta del mujol. El moviment circular del molí s'obtenia a través de la maquinària annexa que es conserva en perfecte estat; la mola resta unida per un eix a l'arbre vertical que permet convertir el moviment en un moviment de rotació. Aquest procés no durava més de 30 minuts. A continuació tenia lloc el premsat que s'efectuava damunt d'una pila de cofins fets d'espart entre els quals hi havia la massa resultant de la molta. Finalment per netejar l'oli es decantava en els dos petits dipòsits o piques amb aigua que trobem tot just entrar al trull; l'oli quedava net flotant mentre la brutícia restava dipositada al fons de les piques. Entre les eines conservades hi ha una bàscula de la marca 'Antonio Arisó. Mallorca, 115. Barcelona', actualment marca registrada encara vigent i que en té cura el Grup Francisco Tomàs, empresa ubicada a Sant Boi de Llobregat i que es dedica a la fabricació i venda de balances i bàscules de tot tipus (industrials, ramaderes, de precisió, electròniques...) | 08025-128 | La Vinya Nova | 41.5832800,1.8088400 | 400709 | 4604195 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74266-foto-08025-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74266-foto-08025-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74266-foto-08025-128-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La Vinya Nova està catalogada com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquest trull està dins la masia. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74267 | Mas Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-colom | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII- XX | Edificació de grans dimensions, elevada en un turonet, formada per cossos de diferents èpoques construïts a l'entorn d'una masia de planta baixa i pis. D'entre les reformes i ampliacions sobre l'edifici original cal mencionar la porta d'entrada, la primitiva era de llinda i ara és d'arc de mig punt de maó, la torre que s'aixeca a la part posterior de la casa, les galeries a les façanes laterals i el semisoterrani amb galeries obert a l'antic mur que tancava la finca. | 08025-129 | Bruc de la Parròquia | Es troba documentada al segle XVIII. Abans de la guerra civil (1936-39) la casa i la finca era propietat de J.Castells. Durant el segle XX ha sofert dues modificacions de la façana i diverses ampliacions. | 41.5792700,1.7834600 | 398587 | 4603779 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | També es coneix com Can Gispert. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74268 | Forn de pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina | XX | Antic forn de coure pa amb llenya. Presenta dues obertures, separades per una volta. La obertura inferior és per on es s'introduïa la llenya per la combustió. La superior és per on s'introduïen els pans per coure'ls. És un forn més contemporani i evolucionat que els coneguts com morescs, els quals només tenien una única obertura per la qual tant s'introduïa el pa com es regulava el tiratge i combustió de la llenya (si la porta que la tancava estava oberta la llenya cremava amb més intensitat i si es tancava la intensitat del foc disminuïa). El forn moresc es caracteritzava per coure el pa amb el foc directe, sense separació entre la cambra de combustió i la de cocció. En canvi, en el forn que trobem a la Vinya Nova, el pa no tenia contacte amb el foc. En forns més contemporanis es va substituir la combustió amb llenya per la de gas o elèctrica. | 08025-130 | La Vinya Nova | 41.5833500,1.8089300 | 400717 | 4604203 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La Vinya Nova està catalogada com BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). El forn està dins del recinte del mas. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74269 | Escut del sometent de Pedralbes-Sarrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-sometent-de-pedralbes-sarria | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p. 36 | XX | Escut de llautó daurat amb les quatre barres gravades al fons i amb la inscripció: Lo Sometent armat de Pedralbes-Sarrià als Heroes del Bruch. 8 de juny 1908. Al voltant està ornat amb un llaç que agafa unes fulles de llaurer. | 08025-131 | C/ Bruc del Mig, 55 | En la commemoració del centenari de les batalles del Bruc, esdevinguda durant els dies 4 al 8 de juny del 1908, hi van tenir una gran presència els grups de sometents de diferents llocs de Catalunya. Durant els dies de les festes van tenir lloc diversos actes, tant de caire militar com cultural i festiu. Es va comptar amb la presència dels infants M.Teresa d'Espanya, germana del rei Alfons XIII, i el seu marit Ferran de Baviera que varen passar revista als grups dels sometents acampats al final del carrer del Bruc del mig. Aquest escut va ser una ofrena que va fer el sometent de Sarrià-Pedralbes als herois del Bruc. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74270 | Can Camps o Cal Porquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-cal-porquer | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 131 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 65 | XV-XIX | Conjunt de diverses edificacions. La principal, orientada al sud, ocupa una de les façanes de La Plaça. Està composada per un cos principal, que correspon a una primera edificació amb tipologia de masia amb planta, pis i golfes. Te una porta adovellada amb brancals de pedra. A l'interior es conserva l'escala original de graons de pedra. A banda i banda es van construir dues edificacions que es reconeixen adossades als carreus de pedra de les cantonades de la principal i per la forma del carener de la teulada. El de la dreta presenta un portal d'arc escarser de maó i un balcó a la planta. El de l'esquerra, és de menors dimensions i també te portal d'arc escarser de maons. A l'interior es comuniquen les tres parts formant una única finca. A la part posterior d'aquest conjunt hi ha quatre edificacions més. D'aquestes, en destaca, un casal de molta alçada amb les parets de carreus a la base i murs de tapia ben conservats en els que es reconeixen els encofrats, unes escales de pedra d'accés a un cup i l'edificació que te un arc apuntat de dovelles i una sortida a l'antic camí medieval de Barcelona cap a la Guàrdia. | 08025-132 | C/ De la Parròquia, 21 | Possiblement en aquest conjunt hi ha parts que corresponen a les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc. En el capbreu del 1496 s'anomena el mas Castellar. En les afrontacions que es detallen al document ( al sud el mas Domènech i tocant al camí públic) es podria situar aquest mas en l'indret de l'actual conjunt, avui situat al peu del carrer de la Parròquia, antic camí medieval. A inicis del segle XIX, la família Camps hi va anar a viure i avui encara en són propietaris. | 41.5776900,1.7839300 | 398624 | 4603603 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74271 | La Plaça i carrer de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-i-carrer-de-la-parroquia | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.25. | XV-XX | El nucli antic del Bruc forma una estructura d'un sol carrer i una plaça. El seu origen està relacionat amb el camí o via pública d'origen medieval que comunicava Barcelona amb Montserrat. Des de Collbató, arribava al Bruc i baixava per la llera del torrent de l'Illa passava pel costat de l'església i seguia cap a La Guàrdia. Es un carrer estret fins al pas cobert sota de Can Domènec on s'eixampla formant La Plaça. Va ser empedrat als anys 60 i s'ha mantingut en bona part l'estructura volumètrica de les cases. El tram del carrer des de l'església fins La Plaça avui encara forma un conjunt de cases caracteritzat per tenir els portals amb arc de mig punt de maons i els brancals de pedra. A la Plaça destaquen les cases de Cal Camps, d'origen medieval i Cal Rafel reedificada al segle XIX. L'actual carrer, que des de La Plaça segueix cap el carrer del Bruc del mig, es va explanar entre el 1922 i el 1924 quan es va fer la construcció del Pont de la Parròquia. Fins aleshores, des de La Plaça només hi havia el carrer que segueix en direcció nord cap el següent tram del carrer de la Parròquia i a ponent un petit camí que conduïa a la font de la Mare de Déu. | 08025-133 | Bruc de la Parròquia | El nucli del carrer de la Parròquia des de l'església fins a La Plaça va ser el primer nucli medieval del Bruc. Es va formar a l'entorn de l'església romànica edificada al segle XI i comprenia el castell del Bruc, format a partir d'un desmembrament del castell de la Guàrdia de Montserrat, i diversos masos situats a l'entorn de l'actual Plaça. El terme del castell es corresponia amb el de la parròquia del Bruc, incloent-hi la sufragània de Vilaclara. El lloc del Brug es troba en la documentació a partir del 973, quan l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, i els seus monjos establiren a Comemir i la seva muller Especiosa un alou que havia donat el comte Sunyer al monestir, el qual es trobava situat en el castell de Bonifaci o de la Guàrdia, sobre del lloc anomenat Bruc (Brugo). L'existència del castell no es documenta fins a l'any 1221, quan Guillem II de Guàrdia donà al monestir de Santa Maria de Montserrat, el lloc de Vilaclara en alou franc que tenia al comtat de Barcelona, en el terme del castell del Bruc. El castell del Bruc va tenir com a senyors els vescomtes de Barcelona i després passà als Guàrdia. Guillem II de Guàrdia, l'any 1224, donà el castell i la vila del Bruc al monestir de Santa Maria de Montserrat. El domini del terme es completà amb la donació feta l'any 1249 per Berenguer de Guàrdia a Santa Maria de Montserrat del delme i altres drets que tenia en el terme del Bruc i de Vilaclara. L'any 1370, el rei Pere el Cerimoniós va vendre al prior Jaume del monestir de Santa Maria de Montserrat la parròquia del Bruc i el castell de la Guàrdia, els quals van estar-hi sota el seu domini fins a la desaparició de la senyoria jurisdiccional. Al segle XV es documenten en aquest nucli medieval els masos de Can Domènec, Can Riambau, Mas Cortal i Mas Castellar. A finals del segle XVIII i a començament del XIX, en terres dels masos Domènec i Riambau es va anar consolidant un nou raval del poble del Bruc. Des de l'església fins a Can Domènec es van construir habitatges modestos entremitgeres i des de Can Domènec fins a Cal Camps, es va anar configurant la Plaça amb les cases de Cal Miralda (avui Cal Rafel), Cal Mestre de la Plaça, Ca l'Arcs, Cal Joan Català i Cal Felions. | 41.5776200,1.7840200 | 398631 | 4603595 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74272 | Col·lecció arqueològica al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'ajuntament del Bruc. | Col·lecció formada per fòssils de la muntanya de Montserrat procedents dels termes municipals del Bruc, Collbató i Marganell i per una mostra de peces de peces neolítiques (4.500 aC a 2.500 aC) i ibèriques procedents del torrent de la Diablera (El Bruc) i del poblat Les Soleies , de la Cova Gran i la Cova Freda (Collbató). La datació de la major part de fòssils correspon a l'Eocè Mitjà (entre 54 i 45 milions d'anys). | 08025-134 | C/ Bruc del Mig, 55 | La col·lecció de fòssils és propietat de Pere Redon i va ser recollida durant els anys 70-80. Part de la col·lecció de la prehistòria procedeix del dipòsit realitzat per Enric Sunyer i Coma. Les dues col·leccions van ser els materials que van formar part de la primera instal·lació d'un petit museu al Bruc que des de mitjans del 1970 es va instal·lar a l'antic edifici de l'ajuntament situat al carrer del Bruc del mig, 23. Amb la inauguració del nou museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, l'any 2007, van passar a formar part d'aquest museu avui situat a Can Casas. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 78|81|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
74273 | Plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-la-mare-de-deu-del-roser | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956 | XX | Plafó ceràmic de forma rectangular (1'40 cm x 1'60 cm) composat amb rajoles de ceràmica vidriada situat a la façana entre les dues finestres del primer pis. A la part central del plafó s'hi representa la imatge de la Verge del roser amb el nen en braços envoltada per un cercle o garlanda de flors. Als peus de la imatge hi ha representat un paisatge amb dos arbres. El contorn de la imatge s'emmarca amb una filera de rajoles de decoració floral. El conjunt es remata amb una filera de rajoles de color verd. El plafó s'il·lumina amb una làmpada de ferro que se sosté des del ràfec de la teulada. | 08025-135 | C/ Bruc del Mig, 4 | L'edifici de can Calvo on se situa aquest element es va bastir l'any 1914 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús. En el plànol del projecte ja s'hi dibuixa un element ornamental molt similar, però en un altre emplaçament de la façana. L'any 1915 Josep Calvo i Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona va adquirir i ampliar l'edifici. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre. Segurament va ser llavors quan es deuria canviar l'emplaçament del plafó ceràmic. | 41.5783700,1.7809300 | 398375 | 4603682 | 1914 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74274 | Pou de glaç de ca n'Ollé de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-ca-nolle-de-la-guardia | CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 ESTRADA, Gemma; VILADIU, Mercè. El pou de glaç de Sant Pau de la Guàrdia al terme del Bruc. A Saguàrdia. Nº 0. Butlletí del Centre d'Estudis Pau Bertran. p 1-2 PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Quaderns , 5. Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Sense coberta i amb l'arcada de la volta molt desprotegida. Envoltada de vegetació que fins i tot dificulta la seva localització. | Pou construït amb pedra seca format per una base circular amb un costat recte que mesura 3'20 metres. El diàmetre de la base mesura 5'85 metres i l'alçada fa 6'5 metres, des de la base, avui plena de runa fins a l'arcada que sostenia la volta, avui esfondrada. L'arcada està formada per unes lloses de pedra de 45 centímetres d'amplada. No es pot observar la sortida de desguàs degut al replè de materials de la volta esfondrada dipositats a la base del pou. A l'arrencada de la volta hi ha un passadís de 3 metres de llargada, per 1 metre d'alçada i 80 centímetres d'amplada, que menava a l'interior del pou. | 08025-136 | Torrent dels Pèlags | Per obtenir el gel es desviava l'aigua del torrent cap a una bassa. Un cop l'aigua s'havia glaçat adoptant un gruix d'uns 20 centímetres, es tallava, es transportava amb cavalleries i s'empouava. Els blocs de gel es posaven en successives capes separades per branques de pi o bruc i gel picat. Un cop ple es tancaven totes les obertures amb lloses i es recobria amb branques. A l'estiu es treia el gel i es netejava el pou i la bassa. El pou de Ca n'Ollé de la Guàrdia, estava en funcionament al 1828 quan el comerciant barceloní Pau Giralt, es queixava el dia 21 de juliol, de disminució de 4 arroves per carga en el pes d'una remesa de gel. | 41.6383400,1.7241500 | 393740 | 4610409 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74275 | Antigues escoles de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-les-dominiques | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 126 | XX | Sense teulada | Construcció adossada a Can Casas (Ajuntament) a la banda oest. Consta d'una planta baixa coberta originalment per terrat. Te dues façanes, una a la plaça contigua a l'ajuntament i l'altra al carrer Montserrat. Les façanes segueixen una composició simètrica formalitzada per trams de tres finestres. A l'interior hi ha diverses dependències i un pati. La coberta, avui totalment esfondrada, se sustentava amb bigues de fusta i tirants metàl·lics, alguns d'ells encara existents. Els murs són de maçoneria arrebossada i maó a les pilastres i baranes. Destaquen les aplicacions de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis a les sobrellindes de les finestres i al fris. | 08025-137 | C/ Bruc del Mig, 55 | Josep Casas i Sagristà, propietari de Can Casas va ser el promotor de la vinguda al Bruc l'any 1882, de les monges domíniques de l'Anunciata. Va cedir aquest edifici per instal·lar l'escola per a les nenes del municipi. | 41.5806600,1.7794700 | 398257 | 4603938 | 1890 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
74276 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496,(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 112 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006), p. 17.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per planta baixa, pis i golfes. Està tancada per un recinte amb un pati davanter. A la planta baixa hi ha una gran entrada i una escala central que porta a la planta superior en la que hi ha una sala central a la que s'hi obren les habitacions. A la banda de ponent hi ha un cos adossat d'una sola vessant format per planta i pis. Al pis s'hi obra una galeria amb arcs i pilars de maó. Els murs de tot el conjunt són arrebossats de color blanc.</p> | 08025-138 | Urbanització mas Grau | <p>En el capbreu del 1496 es propietat d'Antoni Font i s'anomena mas Andreu, i en el capbreu del 1560 s'anomena mas Font i n'és propietari en Gabriel Rovira. Al segle XVIII les propietats de la masia arribaven fins a la masia de la Cova. Maria Rovira Fossalba i el seu fill Francesc Rovira van vendre a finals del segle XVIII, part de les seves propietats on es van bastir les cases que van anar configurant el nucli del Bruc de Dalt. La hisenda i les terres del mas Rovira van ser adquirides a inicis del segle XX per Jaume Esteve Serra, i avui és regentada pels seus hereus.</p> | 41.5856500,1.7795500 | 398271 | 4604492 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
74277 | Megàlit de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -5500-4000 | Megàlit format per tres grans roques rectangulars, dues de més petites que fan de peu a una de més gran col·locada en forma vertical. Es troba vora el camí d'El Bruc a Coll de Guirló, en un punt amb fort pendent. | 08025-139 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Primitiu monument funerari atípic en aquesta zona, tant per la seva forma com per la col·locació de les pedres, situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col·lectiva. A uns 20 metres del megàlit es va localitzar, sota una gran roca caiguda (La Cova del Cau) un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i cendres. Són moltes les fonts que dubten de l'autenticitat del monument, entre d'altres el mestre Josep Corominas, apuntant que sigui una formació merament natural. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També se'l coneix amb els noms de 'Megàlit de la Diablera' i 'La Pedra Dreta'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74278 | Jaciment de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1800 -650 | Cova situada al costat est de la roca on reposa el Megàlit de la Cova Tapada. Inicialment era tota tapada de roques i d'aquí li prové el seu nom. | 08025-140 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Cova amb funció d'enterrament. A inicis del segle XX Joan Maria Casas de Müller va excavar la Cova Tapada trobant, segons la seva memòria inèdita, ossos d'animals, un esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat, 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols 2 rascadors dubtosos. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Hi ha certa confussió en la localització d'aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l'anomenat jaciment de la 'Bauma'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
74279 | Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1200 - 50 | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí. | 08025-141 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí. | 41.6085300,1.7781700 | 398192 | 4607034 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74280 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova-0 | XIX-XX | <p>Està situada prop del camí de la masia de la Cova que li dona nom. Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. A l'ombra d'unes extraordinàries alzines, encara es conserva una de les deus, avui canalitzada, que manté un raig gairebé permanent al llarg de tot l'any.</p> <p>L'aigua d'aquesta font es recollia en uns safareigs propers que encara es conserven i que donaven servei als masos de la contrada. El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper.</p> | 08025-150 | Torrent de la Cova | 41.5890600,1.7690700 | 397403 | 4604883 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
74281 | Can Simeó de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simeo-de-pages | XVIII-XX | Masia de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants. Destaca la porta principal d'entrada, característica del Bruc, amb l'arc de mig punt fet amb maó d'obra cuita que tenen en un els angles una motllura a manera de modilló. | 08025-151 | Sud-oest del terme | 41.5736400,1.7754400 | 397910 | 4603164 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
74282 | Pintures de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Paper pintat amb tinta xina i aquarel·la amb la mateixa figura a les dues cares creant un efecte d'escultura. Està emmarcat entre dos vidres i amb un peu de fusta. Fa 1'80 metres d'alt per 0'80 centímetres d'ample. Representa de manera realista, una noia asseguda en una cadira de vímet amb un peu recolzat al terra i l'altra a barrot de la cadira. La cara, dibuixada de perfil mostra una expressió pensativa. Es delimita la figura amb un traç gruixut negre i s'acoloreixen les parts del vestit, el fons i les carnadures. En una de les cares de la pintura, el fons és vermell i la noia porta un vestit blau amb 'topos' blancs. L'altra cara resta per acabar el fons de color del quadre que només te amb algunes pinzellades de color blau. El vestit de la noia també és blau i la cara mostra el traç del llapis abans d'acolorir-la. | 08025-152 | C/ Bruc del mig, 55 | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml