Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42272 | Goigs de Santa Calamanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-calamanda | Bisbal, M. A.; Miret, M. T.; Moncunill, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona : Fundació Salvador Vives i Casajuana. Graells, J. (2009). Històries i curiositats sobre Santa Calamanda. A: L'Altiplà de Calaf : Butlletí Municipal d'Informació, núm. 26, febrer de 2009, p. 14-15. | XVIII-XX | Es conserven diferents exemplars dels Goigs de Santa Calamanda, tots de mides molt semblant que oscil·len entre els 30x20 cm i els 45x32. El text s'articula en dos, tres o quatre columnes amb corondell, depenent de la mida del paper. Tots ells inclouen la imatge de l'advocació, en alguns casos adornada amb gerros amb flors. Els goigs més moderns, del segle XX, també incorporen una partitura musical amb música de Mn. Llorenç Guiteras. Al final del goig hi ha una breu oració. La lletra diu: Puix que sou nostre tresor, / y de Jesu-Christ Esposa: / Calamanda Gloriosa / donaunos vostre favor. / Calaf vos donásolár / en lo vostre naixament / y à Calaf liberalment /donáu favor singular: / Per lo que ab tot fervor / vos invocampiadola , &c. / Sent de Calaf rica mina / en virtut, y santedat, / de Daciá la crueltat / procurá vostra ruína: / Mostrant excessiu rigor / contra Vos, Verge preciosa, &c. / Molts, y diferents torments / inventása gran crueltát, / y en tots ab mes claredát / feu vostres virtuts patents: / Puix passareu lo dolor / de tots ells sempre gustosa, &c. / Per gosar de vostre Espós / vida, y esperit donareu, / à JESUS, quant alcançareu / lo trofeu gloriós: / Y lo Cap per gran tresor / quedá à la Vila ditxosa, &c. / Quant à Calaf invadiren / Sarracenosab furor, / vostre Cap de gran valor / en lo Soler reculliern: / Y en una Cova ab amor / lo deixá sa fé zelosa, &c. / Ja sepultát lo temor / dels Sarracenos, tornaren / los de Calaf, y buscaren / vostre Cap ab gran fervor: / Tornantloab tot honor / en la patria venturosa, &c. / En lo temps de sequedát / portantvos en Professó, / ab molta devoció / tots los de aquell Veynát: Al Soler, nos feu favor / de alcançar pluja abundosa, &c. / Tot malalt necessitát / de vostre amparo, y favor, / invocantvos de bon cor / lo queus demana ha alcançát: / De tota pena, y dolor / lo deslliuráu piadosa, &c. / Puix vos lograu del Senyor / ros, y pluja copiosa, / Calamanda Gloriosa / donaunos vostre favor. / Y puix la ditxa major / gozáu fent de Deu Esposa, / Calamanda Gloriosa / donaunos vostre favor. | 08031-98 | Església de Sant Jaume | Els goigs són composicions poètiques populars per ser cantades. Inicialment lloaven la Mare de Déu, però més endavant també es van composar goigs en honor de Déu i dels Sants i Santes. La seva plasmació en paper no va començar fins els segles XVI-XVII. Als goigs dedicats als Sants i Santes, com és el cas dels Goigs de Santa Calamanda, aquests són invocats per fer d'intercessors davant la Verge o, en última instància, davant Déu. També és freqüent que els goigs narrin la seva vida, els fets prodigiosos que realitzaren o els seus martiris. | 41.7337700,1.5115300 | 376214 | 4621288 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es conserven exemplars a la Biblioteca de Catalunya (1749-1754, 1850, 1855, 1870, 1881)i a la biblioteca de la Universitat Ramon Llull (1840, 1870, 1881, ca. 1940), A la biblioteca de la Universitat de Lleida (Fons Ramon Sol i Clot) es conserva una edició commemorativa de 1985. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42274 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia | Bisbal, M. A.; Miret, M. T.; Moncunill, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona : Fundació Salvador Vives i Casajuana. | XVII | Es conserven diferents exemplars dels Goigs de Sant Sebastià, tots de mides molt semblants. El text s'articula en tres columnes amb corondell i tots ells estan emmarcats en una orla decorativa i inclouen la imatge de l'advocació, en alguns casos adornada amb motius tipogràfics. Tots els exemplars estan impresos a una tinta (negre, marró o blau), excepte un, que està imprès a dues tintes (negre i marró). | 08031-100 | Calaf | Els goigs són composicions poètiques populars de temàtica religiosa per ser cantades. Inicialment lloaven la Mare de Déu, però més endavant també es van composar goigs en honor de Déu i dels Sants i Santes. La seva plasmació en paper no va començar fins els segles XVI-XVII. Als goigs dedicats als Sants i Santes, com és el cas dels Goigs de Sant Sebastià, aquests són invocats per fer d'intercessors davant la Verge o, en última instància, davant Déu. També és freqüent que els goigs narrin la seva vida, els fets prodigiosos que realitzaren o els seus martiris. Pel que fa a la cronologia dels Goigs de Sant Sebastià, les referències de la lletra a la capella del sant permetrien situar-los a finals del segle XVII o inicis del XVIII, coincidint amb l'edificació de la mateixa o amb els primers anys de la peregrinació. L'última edició dels Goigs va ser editada l'any 1992 per la Llibreria Graells, amb el text revisat per Valentí Miserachs i amb una petita nota històrica de Joan Graells. Altres impremtes que anteriorment van imprimir aquests goigs són la Impremta de Josep Roca de Manresa (1924) i la impremta J. Oller de Calaf (1940-1960). | 41.7262500,1.5039800 | 375572 | 4620464 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42275 | Document del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari | <p>Catalunya Romànica : XIX : El Penedès : L'Anoia (1992). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI | <p>Document de 56x41 cm., signat el 30 d'abril de l'any 1015. Es tracta del primer document conegut on apareix el topònim Calaf (Kalafum). En ell, el bisbe d'Osona, Borrell, donà al levita Guillem de Mediona (també conegut com a Guillem d'Oló) una gran extensió de terra erma perquè la repoblés i la defensés, i en tingués la potestat, construint-hi fortificacions i portant-hi agricultors que hi habitessin i en conreessin la terra. El text descriu el terreny que s'inclou en la donació així com els territoris amb els quals termeneja. A més, el bisbe concedia que un successor designat per Guillem pogués tenir el lloc mentre visqués, però que després de la seva mort, aquest passés a l'església osonenca. És per aquest document que Guillem de Mediona és considerat el fundador de Calaf.</p> | 08031-101 | Arxiu i Blioteca Espicopal de Vic | <p>Segons l'historiador Antoni Pladevall, aquest document suposa una legalització de les actuacions que ja s'estaven fent perquè el Bisbe Borrell parla d'unes despeses ja fetes al territori i d'enfrontaments amb senyors del veïnatge; també ho suposaria del conflicte amb el vescomte d'Osona-Cardona, que també havia estat afavorit pels comtes Ramon Borell i Ermessenda amb la donació del mateix territori. Aquest enfrontament es va revifar amb la mort de Guillem de Mediona (1034) i no va ser resolt fins l'any 1038, acabant amb la renúncia del Bisbe Oliba, que reconeix el dret dels Cardona. Aquest, per la seva banda i en agraïment, fan donació del castell i les terres de Calaf a l'església osonenca, reservant-se la possessió del terme sota el patrocini de la seu de Vic.</p> | 41.7337500,1.5115000 | 376212 | 4621286 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es troba a l'Arxiu Capitular de Vic: cal. 9, episc. II, núm. 16 (abans cal. 6, núm. 39) | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 42277 | Col·lecció fotogràfica de l'Arxiu Municipal de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-fotografica-de-larxiu-municipal-de-calaf | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. TORNER, J.; MAS, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Fons d'imatges reunit per l'Arxiu Municipal de Calaf. La col·lecció consisteix en un conjunt no orgànic de documents que abasta una extensa cronologia que va des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX. Encara que la majoria de documents que formen aquesta col·lecció no són originals (els originals els conserven els propietaris, l'Ajuntament en va fer reproduccions), el seu contingut és un important testimoni gràfic de la història contemporània del poble de Calaf. Algunes de les temàtiques recollides per aquestes fotografies són espais urbans i edificis emblemàtics del poble, celebracions i esdeveniments de tot tipus (esportius, religiosos culturals...) o activitats econòmiques que són i han estat més rellevants pel poble de Calaf i la zona de l'Alta Segarra. | 08031-103 | Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. | La gran majoria dels documents conservats consisteixen en reproduccions de fotografies (se'n van fer còpies en positiu d'unes i les altres van ser fotografiades) que van aportar veïns de Calaf amb motiu de l'organització de dues exposicions fotogràfiques impulsades des de l'Arxiu els anys 1994 i 2003. Només una petita part dels documents integrats en aquesta col·lecció ja eren propietat de l'Ajuntament (les condicions d'ingrés dels quals és desconegut) i es trobaven dipositats a l'Arxiu Municipal, que sempre ha estat ubicat en el mateix edifici del Consistori. Aquests documents han estat integrats dins d'aquesta col·lecció en no haver-se trobat vincles de producció amb la resta dels fons custodiats a l'Arxiu Municipal. | 41.7340800,1.5111700 | 376185 | 4621323 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42277-foto-08031-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42277-foto-08031-103-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42307 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-calaf | <p>GARÍ ABELAIRA, M ( 1990). Estudi de les professions a Calaf durant el segles XVII i XVIII. Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. VI. Pag 182-197 GARÍ ABELAIRA, M ( 1992). Els arxius parroquials de Calaf i rodalies. Revista Dovella nº42. Pag 22-28.</p> | XVII-XX | L'estat de conservació dels llibres, dins de tot, encara és força bona, ja que es poden llegir sense gaires problemes, tot i que en algunes fulles, a causa del pas del temps i la humitat, la tinta de vegades és moguda i costa de llegir; el problema més greu és que algunes pàgines han estat arrancades. El que no sé, és si això provoca una manca d'informació greu, els fulls que falten són de la part de l'índex, ja que els llibres tenen un índex al començament o a finals del llibre.També trobem alguns fulls que han estat inutilitzats a causa que el sacerdot es va equivocar. En alguns casos hi ha fulls dels quals en falta la meitat. En altres casos el trobem d'afegits en alguna pàgina. Aquestes són rectificacions o serveixen per posar alguna partida de naixement que faltava a la pàgina en qüestió; aquestes rectificacions no són fetes pel mateix capellà, ja que la lletra és diferent. | <p>Els registres parroquials són les actes escrites diàriament pel capellà de la parròquia dels baptismes, casaments i defuncions, dades que informen de l'evolució de la població al llarg del temps. L'arxiu parroquial de Calaf comprèn els llibres de matrimonis, els de baptismes i els de matrimonis des del segle XVII. A més, també conserva altres fons com llibres de misses de difunts, llibres de confirmacions i els comptes de la parròquia. Durant la Guerra Civil van ser destruïts molts dels documents conservats a l'arxiu, especialment tots els del segle XVI i la major part dels del segle XVII. Part del fons de l'arxiu parroquial de Calaf es troba al bisbat de Vic. Fons: - Llibres de baptismes: Els llibres conservats són de gran format, amb un índex al davant. La informació que contenen varia en extensió segons l'època, essent normalment els més moderns els que presenten més quantitat d'informació, en especial pel que fa als naixements (data, nom i cognoms del nascut i dels pares, professió del pare, noms d'avis i padrins, sacerdot que porta a terme el bateig). Fins a finals del segle XVIII els llibres estan escrits en català; a partir d'aquesta data, en castellà. L'estat de conservació dels llibres és en general bo, tot i que alguns d'ells presenten problemes derivats de la humitat i el pas del temps; també cal destacar que manquen fulles dels índexs. - Llibres de matrimoni: Només es conserven els llibres a partir de 1753. Són de gran format, amb un índex que sol anar a la part final. S'hi troben els noms dels contraents i dels pares, el seu origen i l'ofici del pare del nuvi; igual que amb els llibres de baptisme, a partir de finals del segle XVIII els llibres de matrimoni donen molta més informació. Tots els llibres estan escrits en català, i el seu estat de conservació és en general bo. - Llibres de defuncions: aquests llibres van ser els més afectats per la destrucció de la Guerra Civil i només se'n conserven els escrits a partir de 1815. El seu estat de conservació és bo. La informació que donen és bastant completa: nom i edat del difunt, causa de la mort, estat civil, nom dels pares i del cònjuge, i en alguns casos, si ha deixat testament.</p> | 08031-133 | Carrer Sant Jaume nº3. 08280 Calaf | <p>La documentació s'inicia el 1650 ( l'anterior s'ha perdut) fins al segle XX. L'arxiu este incomplet a causa de les destrosses provocades per la Guerra Civil hi falten alguns volums. L'any 1992, la historiadora Marina Garí, va fer un buidatge i descripció del fons, que és l'únic fins avui dia. A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva també documentació de la Parròquia de Calaf, tot i que molt poca.</p> | 41.7337400,1.5114100 | 376204 | 4621285 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42307-foto-08031-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42307-foto-08031-133-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | La descripció d'aquest fons es basa en l'estudi realitzant per la historiadora Marina Garí l'any 1992. Seria interessant poder fer un altre estudi del mateix. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42313 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-calaf | XIV | L'Arxiu Municipal de Calaf es troba ubicat al tercer pis de l'Ajuntament de Calaf. Consta de dos espais divergents entre si. En el dipòsit més antic si conserva tota la documentació anterior al S. XX. I en el segon dipòsit, el més nou, la documentació custodiada és a partir del S. XX. Els dos dipòsits ocupen un total de 129 m². Els fons que podem trobar en el nostre arxiu són: Ajuntament de Calaf, Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS), Jutjat de Pau, Registre Civil, Batllia de Calaf, Celdoni Fonoll i col·lecció fotogràfica. I l'abast cronològic va des del S. XIV fins l'actualitat. | 08031-139 | Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. | L'arxiu, tal com el coneixem ara, va ser creat el 1992 i l'última remodelació / restauració es va realitzar el 2009. Des del 2006 el nostre arxiu forma part de la Central de Serveis Tècnics d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. L'abast cronològic del nostre arxiu va des del segle XIV fins a l'actualitat. La documentació del dipòsit antic està inventariada en paper per tècnics de l'arxiu Nacional de Catalunya i per l'arxiu històric comarcal d'Igualada, mentre que la del dipòsit nou ja disposem d'inventaris informatitzats realitzats pels arxivers de l'Ajuntament de Calaf. | 41.7340400,1.5112300 | 376190 | 4621319 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42313-foto-08031-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42313-foto-08031-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42313-foto-08031-139-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42264 | Metradansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/metradansa | Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. El Llibre d'orgue de Calaf de Jaume Carrer (1831-1901) (2014). Barcelona : Dinsic : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, p. 13. L'Altiplà de Calaf : Butlletí Municipal d'Informació, núm. 50, març de 2015. | XIX | S'ha recuperat el 2015. La idea és que es balli dues vegades l'any, una per la Festa Major d'Estiu a la plaça de l'Església i una altra durant la Festa Major d'Hivern dins l'església de Sant Jaume, sempre després de la missa. Aquest divendres, 5 de febrer, la Metradansa es ballarà per primera vegada a l'interior de l'església. | La metradansa és una peça de caràcter religiós, pròpia del municipi de Calaf, per la qual cosa també és coneguda amb el nom de calafenca. Es tracta d'una dansa que antigament era ballada davant de la processó pels pabordes o administradors de l'altar del Sant en honor al qual es feia la cerimònia religiosa. A més, els pabordes feien sonar senzills instruments. | 08031-90 | Calaf | En les seves darreres celebracions, aquesta dansa era ballada per la Festa Major, sortint de l'ofici, per les pabordes de l'altar de Santa Calamanda. La metradansa va ser recuperada per la Festa Major de Calaf de 2015. | 41.7341000,1.5111800 | 376186 | 4621325 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42264-foto-08031-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42264-foto-08031-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42264-foto-08031-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42265 | Els Pastorets de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-de-calaf | Forn i Prat, J. (2015). 'Orígens i breu història del Casal de Calaf' a: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf. Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf, p. 173-178. Mestres Ballús, A.; SelvasGilibets, L. (2014). Cuplets de 'Pastorets de Calaf' : Crònica popular local i de país. Recull de 90 anys de tradició. S.l. : Fundació Privada Casal de Calaf : Els Pastorets de Calaf. Torner, J.; Mas, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages, p. 121-143. | XX | Els pastorets és una representació típica de les festes de Nadal i una manifestació de teatre popular molt estesa per tot Catalunya. Els Pastorets de Calaf són els tradicionals pastorets de Josep M. Folch i Torres i constitueixen un dels espectacles més emblemàtics del municipi. La música fou composta per Mn. Valentí Miserachs i Grau (Sant Martí Sesgueioles, 1943) el 1997 i el 2015, coincidint amb el 90è aniversari de Els Pastorets, ha estat revisada pel mateix Miserachs i interpretada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i el Cor ARSinNOVA. | 08031-91 | Carretera Llarga nº 11. 08280 Calaf | Els Pastorets de Calaf van ser representats per primer cop el Nadal de 1925 per iniciativa de la Secció Cultural i Esportiva del Centre Catòlic de Calaf. Les representacions van ser aturades entre 1930-1933 a causa de les obres de reforma al Centre Catòlic i de la reestructuració de les seccions de l'entitat, però es van reprendre l'any 1934. Els Pastorets passaran a representar-se al Casal de Calaf des de la seva inauguració l'any 1976, moment en què la posada en escena experimenta una gran millora qualitativa. Tant és així, que Els Pastorets de Calaf va ser l'espectacle convidat a la II Mostra Nadalenca de Pastorets de 1983, organitzada pel Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Pocs anys més tard, Televisió Espanyola va gravar la representació i la va emetre en desconnexió el Nadal de 1986 i posteriors. | 41.7318000,1.5107100 | 376142 | 4621071 | 1925 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42265-foto-08031-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42266 | Ball dels Gemec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gemec | Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. | XVII | Després de quasi 30 anys sense fer-se, s'ha tornat a recuperar el 2016. | Ball propi de la celebració del carnaval, executat al so de la cornamusa o sac de gemecs (antic instrument de vent), que era tocat de tal manera que semblava que gemegués i plorés. Es realitzava per carnestoltes. | 08031-92 | Plaça Gran | És un ball que ve d'antic, tot i que no tenim molta informació al respecte, la primera referència és en un document manuscrit conservat a l'Arxiu Històric de Tarragona, procedent de l'arxiu municipal de la ciutat i titulat 'Memorials de Las coblas y Ballas de Santa Tecla el añi 1687', es detallen les cobles, balls i músics que participaren en les festes de Santa Tecla d'aquell any. S'hi esmenta la participació de nombroses cobles de ministrils, procedents de Reus, Juneda, Riudecanyes, Vilanova de Cubelles, Ginestà, Guissona, Pons, Martorell, St. Llorenç dels Murulls, Guimerà, Agramunt, Solsona, Valls, Sarreal, la Selva, Corrins, Cubelles (mitja cobla), Olot (tres músics), Bellpuig, Calaf, Sarreal (una altra), la Mora, Cervera ('cobla entera'). Es va deixar de ballar el 1987, i al 2016 es va tornar a recuperar. | 41.7340600,1.5108800 | 376161 | 4621321 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 42267 | Ball de l'Esgarrapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lesgarrapada | Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. | XX | Es va deixar de realitzar al 1987. | Ball carnavalesc. Els balladors formaven una gran rodona, al mig de la qual hi posaven una dona, generalment pagada, que duia penjada al coll una gran panera plena de pastissos, fruites i tota mena de menjars llaminers. Aquesta dona anava giravoltant constantment seguint el ritme de la melodia i els balladors, que també giraven al ritme de la melodia, anaven pegant esgarrapades a la panera per agafar-ne el seu contingut. | 08031-93 | Plaça Gran | El Ball de l'Esgarrapada es realitzava a la plaça Gran, i la melodia era produïda per una cornamusa. L'any 1987 es va realitzar per darrera vegada. A partir del 2015, han revifat iniciatives per recuperar-lo. | 41.7340400,1.5109900 | 376170 | 4621319 | 08031 | Calaf | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42268 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-1 | Goigs a llaor de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Calamanda : filla i patrona de la Vila de Calaf on es guarda el seu Cap Venerable (1985) | XX | Festivitat en honor a la patrona del municipi, Santa Calamanda. La diada se celebra amb actes tradicionals religiosos i lúdics, com la missa solemne, ballades de sardanes i un ball popular, a més de diferents activitats infantils. | 08031-94 | Calaf | Diu la llegenda que la jove Calamanda havia nascut a Calaf, raó per la qual el poble ha convertit el 5 de febrer en la seva festa major. | 41.7340800,1.5108900 | 376162 | 4621323 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42268-foto-08031-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42268-foto-08031-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42268-foto-08031-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42269 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-0 | 'El primer de Maig a Calaf'. A: L'Altiplà de Calaf: Butlletí Municipal d'Informació, núm. 8, juliol de 2005, p. 12-13. | XVII | Aplec popular celebrat cada 1 de maig a l'Ermita de Sant Sebastià. Durant aquesta celebració, d'arrel religiosa, es porta a terme una processó des de la Plaça Gran fins a l'Ermita i una missa a l'aire lliure; a més, se celebren altres actes lúdics com activitats infantils o una ballada de sardanes. | 08031-95 | Ermita de Sant Sebastià | Durant la segona meitat del s. XVII, el poble de Calaf va fer un vot a Sant Sebastià per donar les gràcies al fet d'haver-se deslliurat d'una de les pestes que per aquells temps devastaven el. Arran d'aquest vot, es va construir l'ermita de Sant Sebastià. La tradició de pujar-hi cada 1 de maig en peregrinació va començar a finals d'aquell mateix segle. | 41.7262700,1.5039600 | 375570 | 4620466 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42270 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf | MAS PARÉS, J. (2015). 'Història del mercat i la fira de Calaf'. A: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf (2015). Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. Pàgina web de l'Ajuntament de Calaf: www.calaf.cat | XIII-XXI | Mercat setmanal celebrat el dissabte. La Plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume s'omplen amb més d'un centenar de parades de tota classe de productes: fruites i verdures, articles d'artesania, pastisseria, marroquineria, música, roba, sabates. | 08031-96 | Plaça Gran | La primera notícia de la celebració del mercat és de l'any 1226 en el testament de Bernat d'en Blanc, on s'esmenta que aquest personatge tenia unes cases a la vila i unes altres al mercadet de Calaf. Per tant, el mercat es portava a terme fora muralles. Durant el segle XVI el volum d'intercanvis va augmentar considerablement gràcies a la producció de cereals a Calaf, i va passar a ser considerat un dels mercats més importants de la Catalunya central i occidental. Al segle XVIII es produeix un nou creixement important del mercat gràcies al comerç que Calaf va establir amb l'Aragó a partir de la finalització de la Guerra de Successió, moment en què se signa el decret de Nova Planta i es produeix l'assimilació al règim legislatiu castellà. També hi va influir la desaparició de les duanes interiors i la imposició de l'impost del cadastre. Aquest comerç va propiciar el naixement d'associacions de comerciants que a vegades van arribar a arrendar els drets senyorials que diferents nobles tenien sobre els excedents agrícoles aragonesos per comercialitzar-los a Catalunya. A Calaf, la companyia més coneguda fou la Companyia d'Aragó. Aquest comerç es veurà reduït dràsticament durant el segle XIX degut sobretot a les guerres que van assolar aquesta centúria. Fins al segle XX, el mercat es duia a terme a la Plaça Gran, però per motius d'espai es va haver de traslladar al Raval de Sant Jaume. Cal destacar que el mercat de Calaf donà peu a l'expressió 'això sembla el mercat de Calaf'. Aquesta frase prové d'una llegenda recollida per Apel·les Mestres al seu llibre Tradicions; segons aquesta, un dissabte de mercat feia un fred tan intens que les paraules es glaçaven i només se sentia el silenci. A migdia va sortir el sol, i les paraules es van desglaçar totes alhora, provocant un xivarri a la plaça mai vist. Des d'aleshores, aquesta expressió fou utilitzada quan hi havia molt xivarri en algun lloc. Tanmateix, a Calaf s'hi va començar a celebrar la fira al segle XIV. Ramon Folc de Cardona va concedir aquest privilegi a la vila el 31 d'agost de 1313 sense la llicència del rei Jaume II, fet que va ocasionar un gran plet entre els vescomtes de Cardona i els monarques Catalans que es va estendre fins al regnat de Martí l'Humà, el qual concedí definitivament la celebració d'una fira anual. | 41.7324500,1.5137200 | 376394 | 4621138 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42271 | Desfolca't! Festival de Música Tradicional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desfolcat-festival-de-musica-tradicional | XX | És un festival de gran qualitat i amb una important afluència de públic, que fomenta la presència de la música d'arrel i tradicional en els actes festius de la població i ja és un referent a Catalunya d'aquest tipus de formacions musicals. El festival ha donat cabuda a gran nombre de propostes musicals d'arreu dels Països Catalans: Ansamora, Xarop de Canya, la Coixinera, Marsupialis, Carles Belda i el conjunt Badabadoc, Naia, El Pont d'Arcalís, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Font de la Carota, Tazzuf, Pep Gimeno 'Botifarra2, Crescendo, Tomeu Moll 'Pinso' i Xisco Armengual, Pomada, entre molts d'altres. També ha portat fins a Calaf importants grups de l'escena folk europea: Carlos Nuñez, la Bella Image, Tapia eta Leturia, Kepa Junkera, Oysterband, Teixedor, Bratsch, LAU, La Fabrique, Zure, Kila, Shooglenifty, Klezmofobia, Orchestre International Du Vetex, Antonio Rivas Trio, Baeturia, Lou Dalfin o Ars Nova Napoli. | 08031-97 | Calaf | El Festival de Música Tradicional va néixer l'any 1992 com una trobada d'acordionistes i amb la finalitat de potenciar l'acordió diatònic, tocat antigament en els balls de muntanya. Al llarg dels anys ha anat evolucionant i canviant fins arribar al seu format actual. L'associació que organitza el festival ha rebut el Premi Altaveu (2006) i el Premi al Compromís Cultural Òmnium Cultural de l'Anoia (2008). | 41.7341300,1.5112300 | 376190 | 4621329 | 1992 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42271-foto-08031-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42271-foto-08031-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42312 | Dita del Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-mercat-de-calaf | SOLÀ, J. M. (2008). Històries de Calaf : visions, tradicions i personatges. Barcelona: Edicions de l'Albí | XIX | El conegut mercat de Calaf, a més d'haver estat un dels mercats més importants de la Catalunya central i occidental, també donà peu a l'expressió 'Això sembla el mercat de Calaf', que es fa servir per expressar que en algun lloc hi ha molt xivarri. | 08031-138 | Plaça Gran | Aquesta dita prové d'una llegenda recollida per l'escriptor Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) al seu llibre Tradicions; segons aquesta, un dissabte de mercat feia un fred tan intens que les paraules es glaçaven en sortir de la boca dels presents al mercat i només se sentia el silenci. A migdia va sortir el sol, i les paraules es van desglaçar totes alhora, provocant un xivarri a la plaça mai vist. | 41.7340500,1.5109900 | 376170 | 4621320 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42312-foto-08031-138-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42175 | Edifici carrer Sant Jaume nº38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no38 | TORNER, J.; MAS, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages, p. 34. | XX | Edifici de grans proporcions que s'adapta a la trama urbana del carrer de Sant Jaume. Ostenta un clar estil neoclàssic remarcable en totes les proporcions de les balconades i finestres de l'edifici, la seva ornamentació a base de frontons i cornises. Consta de planta baixa i tres plantes de pis. La façana està coberta amb encoixinats de falsa pedra o artificial. La planta baixa estava destinada a usos comercials, cal destacar-hi dos accessos i una finestra al lateral. Presenten un tancament metàl·lic de senzilla decoració. Aquestes obertures estan flanquejades per pilars acanalats sense decoració. A la primera planta de pis, al centre hi destaca un balcó de pedra amb balustrada circular que dóna accés a l'interior. A cada lateral hi trobem unes finestres amb ampit pronunciat i brancals que coronen en un frontó triangular. Aquests frontons, estan connectats amb una imposta que divideix a la vegada la 1a i la 2a planta de pis. En aquesta 2a planta de pis, hi destaquen tres finestres simètriques amb ampit pronunciat i brancals i buits arquitravats emmarcat amb motllura, interrompuda enmig de la llinda per tres carreus encoixinats, escalonats en volum i de perfil trapezoïdal, a manera de dovelles d'un arc. A la darrera planta de pis, cal destacar-hi quatre finestres simètriques de mig punt, amb una llarga imposta a tall d'ampit. Finalment, i coronant l'edifici, s'observen vuit cartel·les decorades amb motius geomètrics, que suporten la cornisa sortint. | 08031-1 | Carrer Sant Jaume 38. 08280 Calaf. | Fou construït l'any 1947. Feia dos anys que la Caixa de Pensions hi havia sol·licitat construir un nou edifici, i se li van concedir els permisos pertinents a canvi d'habilitar-hi una biblioteca. Arran d'això, el dia 5 de juliol de l'any 1947 el ple de l' Ajuntament de Calaf aprova la instància del director d'aquesta entitat d'estalvi per obrir les oficines, la biblioteca pública gratuïta i dos pisos per arrendar a l'edifici de nova construcció del carrer de Sant Jaume. | 41.7331800,1.5123200 | 376279 | 4621222 | 1947 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42176 | Edifici Carrer Sant Jaume nº 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no-36 | Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar). | XIX-XX | Edifici de grans dimensions ubicat al carrer Sant Jaume, on es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Presenta a la planta baixa un estil més auster on destaca però una portalada singular. Les plantes superiors tenen un estil que imita un edifici renaixentista del segle XVI. La façana està coberta amb encoixinats de falsa pedra o artificial a la planta baixa, i arrebossat a les plantes superiors, exceptuant les obertures. Té un accés que dóna a un local comercial, i un altre que dóna a les plantes de pis. Aquest destaca per l' entaulament amb medalló central i dues volutes a banda i banda. A la planta de pis, hi trobem un balcó que pràcticament ocupa tota la façana. Aquest destaca per una barana senzilla de forja. S'hi accedeix des de dues entrades amb brancals i llinda de pedra artificial amb un petit arc conopial a tall decoratiu. A la següent planta, trobes dues finestres amb la mateixa tècnica constructiva que les anteriors, i ubicades en simetria amb les anteriors. A la darrera planta trobem dues finestres geminades, una a cada costat. Remata la façana una cornisa inclinada. | 08031-2 | Carrer Sant Jaume nº 36. 08280 Calaf | La casa fou construïda per Eugeni Altisent ( gerent d'unes mines de carbó a Calaf). L'any 1958, s'hi va instal·lar la farmàcia Maria Vila Prat, que després va passar a mans de Maria Irene Martínez Olmos i actualment la farmacèutica és Meritxell Font Sabala i la trobem al Passeig Santa Calamanda. En els baixos del local, actualment no hi ha cap negoci. | 41.7332100,1.5123200 | 376279 | 4621225 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42177 | Edifici Carrer Sant Jaume nº 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no-28 | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta baixa, i dues plantes de pis. La façana es troba arrebossada i pintada. Tot i semblar un edifici de principis de segle, presenta alguns elements d'interès anteriors. A la planta baixa hi ha els accessos a l'interior, on trobem diferents entrades. Cal destacar la ubicada a l'esquerra amb brancals de falsa pedra i gran llinda de pedra amb el cristograma IHS i la data de 1748 inscrites. En aquesta mateixa entrada hi trobem una columna a tall de mainell que divideix l'accés. A la dreta d'aquesta entrada en trobes una de més senzilla. A la planta de pis hi trobem un petit balcó amb barana de forja senzilla al quan s'accedeix per una entrada amb brancals i llinda de falsa pedra. A la seva dreta, s'hi observa una finestra amb les mateixes característiques, més ampit de pedra. A la darrera planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó interior amb barana de forja senzilla, i una finestra a cada lateral amb petit ampit de pedra. Remata la façana un petit ràfec d'una sola filada. La coberta és a dos vessants (nord-sud) amb teula àrab. Com la majoria de cases, d'aquest carrer, presenten un gran pati interior tancat que connecta amb el carrer paral·lel. | 08031-3 | Carrer Sant Jaume nº 28. 08280 Calaf | Es tracta d'un dels edificis de la part mitja del carrer Sant Jaume més antics, tal i com mostra la data de la llinda ( 1748). | 41.7332600,1.5120500 | 376257 | 4621231 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42178 | Edifici carrer Sant Jaume/ Prior Farras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-prior-farras | XVIII | Restaurat en els darrers anys. Cal destacar com aspecte negatiu, que durant aquestes reformes es va eliminar una tribuna que hi havia a la façana. | És un edifici cantoner de planta baixa, i dues plantes de pis. Es troba ubicat amb façana al carrer Sant Jaume (on hi ha l'accés), i al carrer Prior Farras. Les façanes es troben arrebossades, essent solament les parts exteriors de les obertures les que són a pedra vista. Ha estat restaurat perdent la seva essència original, tot i que s'han respectat alguns elements com llindes i brancals. La façana d'accés es troba al carrer Sant Jaume, i presenta dues senzilles entrades amb porta metàl·lica i vidre. A la primera planta de pis, s'observen dos balcons simètrics amb barana de forja senzilla als quals s'hi accedeixen per sendes obertures amb brancals i llindes de pedra. A la darrera planta de pis, hi trobem un petit balcó i una allargada obertura que dóna a una galeria coberta. Culminant la façana, hi ha un petit ràfec d'una sola filada. La façana del carrer Prior Farras, a la planta baixa cal destacar-hi un antic accés que conserva grans brancals i llinda de pedra, on encara es pot observar, tot i el seu malmès estat de conservació un escut heràldic. A la resta de la façana no s'hi observen altres elements d'interès. | 08031-4 | Carrer Sant Jaume nº 16. 08280 Calaf | Formava part de l'edifici de Cal Matrícules. En els seus baixos actualment no hi ha cap negoci, però antigament sempre hi havia hagut algun establiment. | 41.7334400,1.5117900 | 376235 | 4621251 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi consta, però sol de l'escut heràldic que trobem a la façana del carrer Prior Farras. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42179 | Cal Matrícules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matricules | Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar). | XVI-XVII | Es tracta d'un dels edificis més rellevants de Calaf des del punt de vista arquitectònic, però també històric. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Té planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'ubica al carrer Sant Jaume. Trobem un gran portal adovellat que actualment no és l'accés principal, i que fou substituït com a entrada per un altre més senzill amb brancals de pedra i llinda amb clau sobresortint de pedra més moderna. A sobre hi trobem una obertura amb una reixa forja on s'hi representa un escut. A la planta de pis, s'hi observa un balcó amb barana de forja senzilla i dues finestres. Totes aquestes obertures presenten brancals i llinda de pedra, i ampit en el cas de les finestres. Entre aquesta planta i la següent, s'hi pot observar una línia d'imposta força desgastada, que dividia ambdues plantes. A la següent planta de pis, cal destacar-hi tres finestres ben ordenades en la façana, amb brancals i llinda de pedra, i ampit ben treballat. Finalment a la zona de les golfes, hi trobem una galeria amb set arcs rebaixats. A l'interior es poden observar elements d'un gran interès, des del paviment original de pedra, a diferents picaportes d'estil colonial representant el cap d'un indi, que fan al·lusió a la importància que va adquirir el comerç català amb Amèrica, els personatges esculpits en guix, una gran volta de creueria, i les baranes i portada de forja de l'interior. | 08031-5 | Carrer Sant Jaume nº 18. 08280 Calaf | La casa fou fundada pel doctor Raimon d'Abadal. Encara que es desconeix l'època exacta de la seva construcció, se sap que és anterior al segle XVII. Fills d'aquesta casa foren Isidre d'Abadal, prior de Sant Jaume de Calaf, i títol de ciutadà honrat de Barcelona. La casa canvià de mon en entrar-hi Joan Antoni Torrescassana, catedràtic de la Universitat de Cervera, agafant aquest cognom. Durant la guerra de successió s'hostatjà en aquesta casa el general Vendome. A l'entrada, cal destacar els dos pica-portes en forma de cap d'indi, això significa que aquesta casa va ser molt important pel comerç de cereals amb Amèrica. Posteriorment, va rebre el nom de Cal Matrícules, perquè s'hi feia el registre civil de la vila. | 41.7334900,1.5116900 | 376227 | 4621257 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es coneix també com a Can Torrescassana | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42180 | Cripta de Santa Calamanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cripta-de-santa-calamanda | <p>MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 29</p> | XVII | En general l'estat de conservació és bo, degut a la restauració realitzada l'any 2000. Es pot observar com s'ha perdut part de la pintura en alguns punts, així com signes clars d'humitats. | <p>Aquest espai singular es troba ubicat sota el presbiteri de l'Església de Sant Jaume. S'hi pot accedir tant des de l'interior de l'església, on hi ha una reixa que tanca el pas entre els dos espais, o des del carrer Sant Jaume. Cal destacar-hi les voltes de creueria fetes amb una gran tècnica, i les claus policromades de Santa Calamanda i Sant Jaume. La primera té un diàmetre de 74 cm, una alçada de 40 cm i un pes aproximat de 470 kgs. És molt similar a la que trobem a l'església, s'hi observa la santa coronada de princesa portant la palma del martiri i el llibre. La de Sant Jaume, les seves dimensions són més petites, té un diàmetre de 64 cms, una alçada de 40, i un pes aproximat de 340 kgs. Es veu el bust del sant, revestit de pelegrí, amb el bastó, la carabassa i aguantant el llibre. Hi podem observar també un vitrall dedicat a Santa Calamanda, fet per donació de la família Satorras, tal com es fa constar en un dels vidres.</p> | 08031-6 | Carrer Sant Jaume nº 3. 08280 Calaf | <p>Es va construir un cop finalitzada l'església de Sant Jaume. Un cop acabes les obres s'hi van traslladar aquí les relíquies de Santa Calamanda de l'antiga Col·legiata de Sant Jaume. Això va succeir el 13 de setembre de 1649. Aquesta data es va prendre com a referència per a la celebració de la Festa Major, per què Santa Calamanda queia al febrer, i la climatologia, amb un hivern molt dur va fer decidir optar pel setembre.</p> | 41.7336200,1.5116100 | 376221 | 4621271 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-foto-08031-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-foto-08031-6-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-41394-foto-08023-348-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 95|94 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||
| 42181 | Casa del Carrer Sant Jaume nº 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-jaume-no-6 | XVII-XVIII | L'estat de conservació és òptim. Cal esmentar que s'haurien de dur tasques de manteniment en la façana per tal de conservar-ho de cara al futur. | Edifici entre mitgeres de planta baixa, i dues plantes de pis. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. Presenta dues entrades a la planta baixa amb brancals i llindes de pedra que es troben en un estat de conservació millorable. L'entrada de l'esquerra és l'accés habitual a l'habitatge, i la de la dreta donava pas a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem un balcó amb barana senzilla de forja i part inferior amb rajola decorada. S'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra ben treballada. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques i amb ampit de pedra. A la darrera planta de pis, cal destacar-hi dues finestres idèntiques a la de la planta inferior. Culmina la façana un senzill ràfec de tres filades. | 08031-7 | Carrer Sant Jaume nº 6. 08280 Calaf | Per la seva tipologia constructiva, correspondria a uns dels edificis més antics del carrer de Sant Jaume. | 41.7337000,1.5113300 | 376198 | 4621281 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42181-foto-08031-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42181-foto-08031-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42182 | Casa Cortadellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cortadellas | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 49 | XVIII | És un dels edificis més importants del municipi arquitectònicament, per molts dels elements arquitectònics o objectes singulars que s'hi poden trobar, però sobretot també dins la simbologia del que representa per Calaf. D'estil neoclàssic, té 3 cossos ben diferenciats, un primer que dóna al carrer de Sant Jaume, , un central amb un pati interior, i un posterior que dóna a un espai obert a tocar del carrer Portelles de Sant Jaume. A la façana del carrer Sant Jaume, presenta planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. A la planta baixa hi trobem dues entrades on es pot accedir a l'edifici, i una altra tapiada. Cal destacar-hi en les tres unes pilastres estriades. En la porta central, s'hi observa un picaporta senzill de forja amb la data de 1799. A les dues plantes de pis, s'hi observa una mateixa distribució d'obertures amb balcó de forja, que es caracteritzen per contorns ben motllurats. Els balcons de la primera planta de pis, són més llarg que els de la segona planta de pis. A la zona de golfes, hi trobem tres obertures rectangulars a mode de finestra, amb simetria amb la resta d'obertures de la façana. Remata la façana una cornisa amb un ràfec dentat d'una sola filada. Conserven a l'interior l'antic mobiliari i una notable biblioteca i arxiu. | 08031-8 | Carrer Sant Jaume nº 2 08280 Calaf | Aquesta casa, també coneguda com a cal Satorras era d'aquestes dues famílies, les quals van protagonitzar una nissaga comercial, i van crear l'anomenada Companyia de Calaf, que feia importants intercanvis comercials amb l'Aragó i que posteriorment també va participar en negocis amb les colònies americanes En l'època de la tercera guerra carlina la casa va patir un bombardeig d'artilleria que va provocar la mort d'una filla de la casa. Al segle XX va ser la farmàcia de la vila. | 41.7337800,1.5111600 | 376184 | 4621290 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es coneix també amb el nom de Casa Satorras | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42183 | Portal del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carme | <p>MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 26</p> | XVI | <p>Antic portal que uneix el carrer del Carme amb la plaça Gran. Era l'accés al nucli des de la banda oest. L'accés que dóna a la plaça gran està format per un arc carpanell de grans dimensions obrat amb carreus de pedra ben treballada, i amb una dovella o clau central diferent de la resta de carreus. Són ben visibles les impostes entre l'arc i les columnes. L'interior s'hi pot observar l'embigat de fusta que suporta l'edifici que hi ha sobre del portal. Aquest edifici presenta diverses finestres a la façana de la plaça gran i la que dóna al carrer del Carme. A l'interior del portal, hi trobem l'accés a l'edifici amb una entrada amb brancals de pedra i llinda de fusta de grans dimensions. L'accés del carrer del Carme, no presenta cap tipus d'arc, possiblement fou reemplaçat pel cos que s'hi va construir.</p> | 08031-9 | Plaça Gran. 08280 Calaf | <p>Diferents historiadors assenyalen l'any 1584 com la data en la qual es van reconstruir els portals de la vila i per tant, les muralles. Malgrat que no hi ha dubte que en aquesta data es van produir obres, sobretot en el portal del Vall ( el carrer del Carme s'anomenava anteriorment carrer del Vall, ja que en aquest indret hi havia un fossar ), sembla que la reconstrucció comença anys abans. D'aquesta manera observem que es parla de diferents actuacions fetes l' any 1571, com un 'preufet' per construir un nou portal, uns adobs fets a un pany i també que s'havien tapiat els portals de la Vall i del Xuriguera. També, una de les anotacions del Racional esmenta que s'han de tirar pedres del portal nou de Sant Jaume, al portal vell. Tot això ens fa suposar que no sols es va tractar d'una reconstrucció, sinó que també hi va haver un eixamplament de les muralles per encabir el creixement urbanístic que s'havia produït al llarg de la centúria. D'aquesta manera podem dir que, un cop acabades les obres, van quedar a la nostra vila 5 portals. Un era interior, el de l'hospital, el qual encara existeix, i segurament havia estat porta d'entrada d'una primitiva muralla que només hauria encerclat del carrer Xuriguera fins al castell. Els altres quatre eren els següents: El portal del Vall, situat al final del carrer del Carme i que era la porta d'entrada de la banda Oest; el de Sant Jaume, situat aproximadament a la casa Giralt, on actualment hi ha l'administració de loteria.</p> | 41.7339600,1.5108100 | 376155 | 4621310 | 1580 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42183-foto-08031-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42183-foto-08031-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||
| 42184 | Portal de Xuriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-xuriguera | <p>GASET MAJA, A (2015). Informe de restauració del Portal de Xuriguera. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 49</p> | XVI-XVII | Al setembre de 2015 es van enllestir els treballs de restauració del portal, després de cinc setmanes d'intervencions dirigides pel restaurador Albert Gaset. El mal estat en què es trobava el monument feia del tot necessària una actuació d'urgència, i es va aprofitat també per millorar l'estètica del conjunt.El Portal presentava alteracions pel que fa als materials i també d'estructura. En el primer cas, s'hi va fer un tractament específic per a cada un dels tres tipus de pedra empleats en la seva construcció, que la intempèrie i el pas del temps havien malmès considerablement. Pel que fa a l'estructura, es va corregir la deficiència en morter de calç que havia de donar solidesa al conjunt, reomplint-ne l'interior amb morter natural. Això va permetre, alhora, consolidar tot el monument. Per últim, es van retirar les pedres que coronaven el Portal i que estaven seriosament malmeses, i que constituïen alhora una amenaça; al seu lloc s'hi van col·locar tres pedres recuperades de la mateixa zona. | <p>Antic portal d'accés al nucli clos de Calaf des del nord. Es troba al carrer de Xuriguera, que porta fins a la plaça Gran. El portal es basteix estrebant-se en sengles trams de murs fets a base de paredat, sense cap disposició lineal de la pedra. Adossat a edificis laterals, es tracta d'un clàssic arc de mig punt adovellat que consta de divuit dovelles irregulars més la clau, on encara es pot observar un escut heràldic de Calaf amb la figura d'un gos. A la part interior hi destaca el cap-i-alt anomenat de Marsella, amb arc rebaixat, que permetia l'obertura de les dues fulles de la porta. No s'aprecia que la presència de les pollegueres, o forats on girava l'eix que obria i tancava les portes. Durant l'estiu de 2015 es va realitzar tasques de restauració del portal.</p> | 08031-10 | Carrer de Xuriguera. 08280 Calaf | <p>Diferents historiadors assenyalen l'any 1584 com la data en la qual es van reconstruir els portals de la vila i per tant, les muralles. Malgrat que no hi ha dubte que en aquesta data es van produir obres, sobretot en el portal del Vall ( el carrer del Carme s'anomenava anteriorment carrer del Vall, degut a que en aquest indret hi havia un fossar ), sembla que la reconstrucció comença anys abans. D'aquesta manera observem que es parla de diferents actuacions fetes l' any 1571, com un 'preufet' per construir un nou portal, uns adobs fets a un pany i també que s 'havien tapiat els portals de la Vall i del Xuriguera. També, una de les anotacions del Racional esmenta que s'han de tirar pedres del portal nou de Sant Jaume, al portal vell. Tot això ens fa suposar que no sols es va tractar d'una reconstrucció, sinó que també hi va haver un eixamplament de les muralles per encabir el creixement urbanístic que s'havia produït al llarg de la centúria. D'aquesta manera podem dir que, un cop acabades les obres, van quedar a la nostra vila 5 portals. Un era interior, el de l'hospital, el qual encara existeix, i segurament havia estat porta d' entrada d'una primitiva muralla que només hauria encerclat del carrer Xuriguera fins al castell. Els altres quatre eren els següents: El portal del Vall, situat al final del carrer del Carme i que era la porta d'entrada de la banda Oest; el de Sant Jaume, situat aproximadament a la casa Giralt, on actualment hi ha l'administració de loteria. Era l'entrada Sud de la població i va desaparèixer l'any 1861; el Portal Nou, situat al carrer de Sant Antoni i per tant, l'entrada de la banda Est. S'anomenava d'aquesta manera perquè fins el segle XIX el carrer de Sant Antoni es deia carrer Nou. Probablement la seva ubicació era més o menys davant el carreró que va a les Portelles, j a que en l' Acta de l'Ajuntament de l'any 1884 en la que es va acordar de tirar-lo aterra, s'hi llegeix que darrera del portal hi havia un passatge que podria ésser el carreró esmentat; i hem deixat pel darrer el portal del Xuriguera, anomenat també del Cadiraire, l'altre que encara resta dempeus i que era l' entrada Nord de la població.</p> | 41.7342100,1.5100200 | 376090 | 4621339 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42184-foto-08031-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42184-foto-08031-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | A l'Inventari de la Generalitat hi ha una fitxa que tracta conjuntament els portals, un sector de la muralla i la torre quadrada de l'Hospital (IPA: 651). Anomenat també del Cadiraire | 94 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||
| 42185 | Hospital de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-calaf | ARQUEOANOIA, S.L.. Memòria històrico-constructiva dels edificis de l'antic hospital de Calaf. | XVI-XVII | Als peus del castell de Calaf, i adossat a la muralla, hi trobem l'antic hospital de Calaf. Es tracta d'un edifici amb certa monumentalitat, de grans dimensions, i diferents cossos, fruit de diferents ampliacions i restauracions al llarg del temps. Part d'aquest conjunt, està format per la capella del Carme i una torre de la muralla. Consta de planta baixa i tres plantes de pis des de la façana que dóna al carrer del Carme, i planta baixa i dues plantes de pis des de la façana del carrer Xuriguera. Això es deu al desnivell existent entre aquests dos carrers. Es caracteritza per carreus de pedra irregular en disposició horitzontal en la majoria de façanes, i alguna amb l'afegit que es troba arrebossada, com seria la façana d'ingrés ubicada al carrer Xuriguera. L'accés original es caracteritza per un portal adovellat de mig punt, part d'ell absorbit quan es va construir la capella annexa. Amb la construcció de la capella, es va aprofitar per cobrir l'espai de l'entrada restant l'accés sota cobert, donant lloc a una gran entrada amb arc rebaixat amb carreus ben treballats i imposta ben marcada. A sobre d'aquest accés trobem una obertura que reprodueix amb fidelitat l'esquema constructiu de l'accés inferior. La resta de façanes visibles, aprofiten l'antiga muralla i una torre d'aquesta. En el tram de muralla, l'orientat al carrer del Carme, s'observen diferents finestres repartides en diferents nivells, i a la part inferior, dues entrades amb brancals i llinda de pedra, una d'elles amb un arc de descàrrega ben visible. A l'interior no s'observen elements d'interès, exceptuant l'escala que tot i no ser l'original ( possiblement és del segle XIX), la seva estètica contrasta amb la resta de l'interior d'obra, fruit d'una rehabilitació recent. | 08031-11 | Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf | Era conegut com Hospital de Sant Francesc d'Assís (la seva primitiva capella era dedicada a aquest sant). És una de les fundacions més antigues de Calaf: ja existia abans del 1559. Sabem que el va fundar un benefactor anònim fill de Calaf (segons una relació del 1661, quan Mn. Jaume Sola hi va fer una nova dotació econòmica). En aquell temps es regia per una junta de prohoms presidida per un eclesiàstic i tenia l'obligació, imposada pel fundador, d'acollir els malalts i vells de la vila, amb preferència pels del llinatge del fundador i del dotador; després d'aquests, també havia d'acollir els pobres vianants i peregrins que hi passessin. Situat a peu de camí, en un lloc de pas com era l'entrada principal de la vila emmurallada, l'Hospital, tot i ser una fundació privada i vinculada a l'Església, exercia tasques de beneficència, hostalatge i refugi per acollir vianants, i tenir cura de malalts, pobres, gent gran i peregrins que hi podien descansar, dormir o, simplement, menjar. Tot això en un context, els segles XVI-XVII, amb una població delmada pels flagells de pesta, guerres i conflictes socials (bandolerisme), que convertien camins i cruïlles en llocs veritablement perillosos, i amb una gran massa de marginats socials i de pagesos pobres; (segons el cens de 1626, fet amb motiu de les Corts Generals, Calaf tenia 214 cases: amb un total de 1097 habitants). L'Hospital tingué un màxim de tres o quatre persones (hospitalers) que en tenien cura, les quals rebien un sou que provenia de la junta de prohoms. Durant el 13 i el 14 d'octubre de 1685 -dos anys abans de la terrible plaga de llagosta, el visitador episcopal fa un seguit d'anotacions al voltant de la vila: el motiu és una visita pastoral a l'actual església de Sant Jaume de Calaf (1639) que substituí l'antiga capella de Sant Miquel (1356) ubicada al mateix lloc. El visitador confirma l'existència d'un hospital a la vila. Segons la Topografía médica de Calaf (1904), el 1716, Ramon Susanna i Francesc Felip responen les preguntes del Reial Cadastre (un nou impost derivat del Decret de Nova Planta de Felip V) per avaluar la riquesa de la vila. La pregunta 21 diu: «Cuántos hospitales (hay en Calaffi» La resposta és: «Uno en donde se recogen los pobres enfermos, peregrinos y otros desualidos. » El 1780, el bisbe de Vic, Antonio Manuel de Artalejo, amb motiu de la visita pastoral realitzada el mateix any, escriu quelcom curiosíssim en l'anomenat «Plan General del Obispado de Vique»: «Esta villa (Calaf) es paso frecuentísimo de contrabandistas los que nunca paran.» L'any següent, el 1781, es produeix la caiguda de l'església de Sant Pere del Castell, perjudicant els murs de l'Hospital i de la seva capella de Sant Francesc, la qual cosa féu necessari de refer part de l'Hospital i de la volta de la seva capella (1783). El cens de 1787, conegut com a «cens de Floridablanca», ens informa que Calaf tenia 1314 habitants i que l'Hospital de Sant Francesc d'Assis, que estava a cura dels seus administradors, tenia 8 malalts i 2 malaltes. Per últim, el 1788, Francisco de Zamora, funcionari i viatger il·lustrat espanyol, passa per la vila de Calaf i la descriu així: «Se coge vino y trigo y la agricultura está en muy buen estado, siendo así que no hay labradores de oficio sinó que lo son los menestrales. El hospital, pobre.» L'Hospital fou novament restaurat el 1884 i ocupat per religioses Carmelites de la Caritat (congregació fundada a Vic, l'any 1826, per Joaquima de Vedruna i Vidal) que el convertiren en un col·legi per a nenes. Llavors la seva capella es dedica a la Mare de Déu del Carme. Les germanes carmelites hi romangueren fins al 1936. Recollim, encara, el testimoni del Dr. Llorens (1904) sobre I'Hospital: «Anexo a la Escuela de las monjas, no sirve hace muchos años, porque la beneficencia domiciliaria lo suple perfectamente. ¡Dichosos los pueblos que no necesitan hospital!» | 41.7334000,1.5099500 | 376082 | 4621249 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42185-foto-08031-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42185-foto-08031-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | (Cont història): Acabada la Guerra Civil, el col·legi fou dirigit per germanes del «Beateri de Santa Caterina de Siena» de Vic (que més endavant (1961) s'uní amb les germanes Dominiques), fins al 1968 en que s'inaugura el nou col·legi del carrer Pius Forn. Després de ser col·legi femení, l'antic Hospital exercí funcions d'habitatge per a vilatans fins que el 1994 l'Ajuntament en prepara un projecte de rehabilitació per a convertir-lo en Centre Cívic i Escola Municipal de Música i Dansa. | 94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42186 | Torre de la Muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-muralla | <p>ARQUEOANOIA, S.L.. Memòria històrico-constructiva dels edificis de l'antic hospital de Calaf.</p> | XIV-XVI | <p>La torre es troba adossada al mur est de l'hospital i al portal de l'hospital. És una torre de planta quadrada, de pedra, construïda amb carreus irregulars disposats horitzontalment, amb finestres petites i espitlleres. Es recolza pel sector del carrer Xuriguera amb la mateixa orografia, i pel sector del carrer del Carme per un contrafort que s'adapta a la perfecció al terreny. Presenta quatre nivells diferents i culmina la torre una coberta a doble vessant ( nord-sud) amb teula, afegida amb posterioritat.</p> | 08031-12 | Carrer Xuriguera. 08280 Calaf | <p>Formava part de les antigues muralles de Calaf. . Fa uns anys, sota aquesta torre hi havia l'escorxador, que fins fa poc temps a sobre la porta encara s'hi podia llegir: 'MATADERO'. Actualment, des de l'11 de setembre de 2007, podem trobar-hi el local dels Geganters de Calaf on es guarden els gegants i capgrossos del poble.</p> | 41.7333900,1.5100800 | 376093 | 4621248 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42186-foto-08031-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42186-foto-08031-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42186-foto-08031-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 42187 | Portal de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lhospital | <p>MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 26</p> | XVI | L'estat de conservació és millorable. Caldria una intervenció de restauració a curt termini, per tal de consolidar el parament i eliminar les herbes. | <p>Es troba ubicat a tocar de l'antic hospital, entre els carrers de Xuriguera i el Carme. Es tracta d'un portal adovellat de mig punt amb dinou dovelles i clau. Un sector del portal es troba a l'interior d'un edifici, amagant part de les dovelles. La part més visible del portal s'orienta al carrer del Carme. A la part interior hi destaca el cap-i-alt anomenat de Marsella, amb arc escarser, que permetia l'obertura de les dues fulles de la porta. No s'aprecia que la presència de les pollegueres, o forats on girava l'eix que obria i tancava les portes.</p> | 08031-13 | Carrer de Xuriguera. 08280 Calaf | <p>Diferents historiadors assenyalen l'any 1584 com la data en la qual es van reconstruir els portals de la vila i per tant, les muralles. Malgrat que no hi ha dubte que en aquesta data es van produir obres, sobretot en el portal del Vall ( el carrer del Carme s'anomenava anteriorment carrer del Vall, degut a que en aquest indret hi havia un fossar ), sembla que la reconstrucció comença anys abans. D'aquesta manera observem que es parla de diferents actuacions fetes l' any 1571, com un 'preufet' per construir un nou portal, uns adobs fets a un pany i també que s 'havien tapiat els portals de la Vall i del Xuriguera. També, una de les anotacions del Racional esmenta que s'han de tirar pedres del portal nou de Sant Jaume, al portal vell. Tot això ens fa suposar que no sols es va tractar d'una reconstrucció, sinó que també hi va haver un eixamplament de les muralles per encabir el creixement urbanístic que s'havia produït al llarg de la centúria. D'aquesta manera podem dir que, un cop acabades les obres, van quedar a la nostra vila 5 portals. Un era interior, el de l'hospital, el qual encara existeix, i segurament havia estat porta d' entrada d'una primitiva muralla que només hauria encerclat del carrer Xuriguera fins al castell. Els altres quatre eren els següents: El portal del Vall, situat al final del carrer del Carme i que era la porta d'entrada de la banda Oest; el de Sant Jaume, situat aproximadament a la casa Giralt, on actualment hi ha l'administració de loteria. Era l'entrada Sud de la població i va desaparèixer l'any 1861; el Portal Nou, situat al carrer de Sant Antoni i per tant, l'entrada de la banda Est. S'anomenava d'aquesta manera perquè fins el segle XIX el carrer de Sant Antoni es deia carrer Nou. Probablement la seva ubicació era més o menys davant el carreró que va a les Portelles, j a que en l' Acta de l'Ajuntament de l'any 1884 en la que es va acordar de tirar-lo aterra, s'hi llegeix que darrera del portal hi havia un passatge que podria ésser el carreró esmentat; i hem deixat pel darrer el portal del Xuriguera, anomenat també del Cadiraire, l'altre que encara resta dempeus i que era l' entrada Nord de la població.</p> | 41.7334500,1.5101000 | 376095 | 4621255 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42187-foto-08031-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42187-foto-08031-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||
| 42188 | Cal Sinoga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sinoga | XVI-XVIII | Es troba ubicat entre el carrer del Carme i el carrer del Forn. Edifici de grans dimensions format per diferents cossos fruit de diferents ampliacions i restauracions al llarg del temps. Tot i aquestes modificacions, conserva encara elements exteriors amb un cert interès. Es troba a diferents alçades (a causa del desnivell dels carrers), essent la façana del carrer del Carme la que se situa més avall. Presenta doncs, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats en filades horitzontals, on són més visibles a la façana del carrer del Carme, ja que la resta de façanes es troben arrebossades (exceptuant una part del carrer del Forn). Al carrer del Carme s'hi poden observar els elements més interessants, i que més ens poden recordar a l'aspecte original de l'edifici. A la planta baixa, hi ha una entrada amb brancals i gran llinda de pedra. Tot just a sobre d'aquesta, hi trobem un petit arc de descàrrega. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles, però cal destacar-n'hi algunes amb brancals esgrafiats i una amb llinda de pedra amb un arc conopial esgrafiat a tall decoratiu. Al costat d'aquesta, trobem una balustrada de pedra ben treballada, però tapiat l'espai interior, essent només visible la part exterior adossada al mur. La façana del carrer del Forn, presenta una entrada senzilla a la planta baixa i diverses obertures repartides per la façana. Cal destacar-hi el gruix del mur que es pot observar en les obertures. La façana es troba arrebossada. Salva part del desnivell del carrer amb unes escales que condueixen a una part més elevada del carrer del Forn. Trobem un altre accés ubicat al carrer del Carme, que dóna a un cos adossar a l'edifici principal. Presenta una entrada a la planta baixa, balcó senzill a la planta de pis, i una petita finestra a la darrera planta. La mateixa distribució es dóna al cos adossat, però tant l'accés com el balcó, són de dimensions més petites. | 08031-14 | Carrer del Carme nº 4. 08280 Calaf | El seu nom ens podria indicar que en aquest punt hi hagués hagut una sinagoga, ja que la casa es troba ubicada en l'antic Call Jueu de Calaf, o si més no, la zona on hi residien. | 41.7337200,1.5104400 | 376124 | 4621284 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42188-foto-08031-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42188-foto-08031-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42188-foto-08031-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|95 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42189 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-1 | XIX-XX | Està situat al carrer del Carme, i presenta un cert gust modernista caracteritzat sobretot pel coronament de la façana. Força auster, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. La façana es troba arrebossada i pintada d'un color salmó suau, exceptuant els contorns de les obertures de la planta de pis, on aquest és més fort. Presenta la coberta a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'accés principal dóna a peu de carrer, a través d'un portal senzill amb marxapeu de pedra i porta de fusta. A l'altre extrem de la façana, hi trobem una altra entrada, però de dimensions més petites. A la planta de pis, hi trobem un balcó de forja senzilla que ocupa tota l'amplada, al qual s'hi accedeix per dues entrades. Entre aquestes dues, hi trobem una finestra. A la zona de golfes, hi trobem tres petites obertures amb decoració que tenien la funció de ventilar l'espai. Entre les golfes i el coronament de la façana, hi trobem una senzilla cornisa. Remata la façana un frontó a dues alçades: els laterals més baixos i rectilinis, i la part central amb forma corba. A l'interior cal destacar-hi, encastada en un lateral, una dovella central possiblement de l'antic portal de Sant Jaume, on hi trobem l'escut de Calaf format per un gos acompanyat al cap d'un card de 3 flors. A la part inferior hi trobem la data de 1584 i les lletres LAF. Cal destacar-hi també l'antic celler ubicat al soterrani. | 08031-15 | Carrer del Carme nº23. 08280 Calaf | Havia estat l'antic ajuntament de Calaf. Tot ens va pensar que és un edifici d'inicis del segle XX, però no és el cas, ja que al seu baixos hi trobem un celler, que és més característic d'edificis anteriors. | 41.7334800,1.5103400 | 376115 | 4621258 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42189-foto-08031-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42189-foto-08031-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42190 | Façana del Carrer del Carme nº 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-carrer-del-carme-no-19 | XVIII | L'edifici està situat al carrer del Carme, tot i les modificacions realitzades en diferents restauracions, conserva encara elements en la façana que ens indiquen encara que la seva tipologia constructiva és original a la del carrer. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Possiblement, a inicis del segle XX, s'hi afegís la part superior, guanyant així alçada. Els murs estan arrebossats i pintats de grocs però amb els carreus de les obertures visibles. A la planta baixa, hi trobem un sòcol de pedra laminada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés el trobem a la planta baixa, amb una petita entrada on es poden observar entre l'arrebossat, els brancals de pedra i la llinda on s'hi va afegir un escut amb motius vegetals i el número de la casa. A la seva esquerra hi ha una senzilla finestra. A la planta de pis, hi trobem un balcó que ocupa l'ample de la façana, i que consta d'una barana de forja senzilla. S'hi accedeix per dues entrades amb grans brancals i llinda de pedra. La resta d'obertures de la façana, no presenten cap element d'interès. | 08031-16 | Carrer del Carme nº19. 08280 Calaf | 41.7335300,1.5103700 | 376117 | 4621263 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42190-foto-08031-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42190-foto-08031-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 42191 | Dovella central antic portal Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-central-antic-portal-sant-jaume | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 62 | XVI | A la planta baixa de l'edifici situat al carrer del Carme nº 23, el que havia estat l'antic ajuntament de la vila, hi trobem aquesta dovella central, que possiblement va pertànyer a l'antic portal de Sant Jaume (enderrocat l'any 1851). Encastada en un lateral, es tracta d'una peça de grans dimensions amb 1 metre d'alçada aproximadament, una amplada creixent que a la part inferior fa uns 0'40 metres i la part superior uns 0'60 metres. Té una fondària d'uns 0'70 metres aproximadament. Ben tallada i polida, es troba decorada amb l'escut de Calaf representat per un gos acompanyat al cap d'un card de 3 flors. A la part inferior hi trobem la data de 1584 i les lletres LAF. La decoració és esculpida en baix relleu i gravat. Aquesta decoració es troba ocupant la cara frontal de la dovella. | 08031-17 | Carrer del Carme nº23. 08280 Calaf | Amb l'arribada del ferrocarril a Calaf va augmentar el trànsit als carrers de la població, i es va fer necessari portar a terme actuacions per millorar la circulació. Com a conseqüència, els regidors calafins van acordar enderrocar el Portal de Sant Jaume, el qual ja es trobava força deteriorat. L'enderroc del portal es va produir el 18 de juliol de 1861. | 41.7335300,1.5103400 | 376115 | 4621263 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42191-foto-08031-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42191-foto-08031-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42192 | Ca l'Ermenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermenter | XVII | Conjunt format per diferents edificis que s'han anat configurant al llarg del temps. Es troba ubicat entre el carrer de Sant Pere, on hi ha l'accés porxat, i el carrer Progrés. És un dels edificis més interessants i singulars de Calaf per la seva estructura porxada, fora de l'espai de la Plaça Gran. A l'actual carrer Progrés, hi havia un edifici adjunt que fou enderrocat a finals del segle XX, fet que provocà que s'hagués d'intervenir també en la façana que es recolzava en aquesta. Arran d'això, es va construir un mur de contenció a la part inferior, i es van obrir noves finestres. L'estètica però, contrasta amb la resta de l'edifici. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs tot i que no són visibles els carreus a causa d'estar arrebossat o coberts per pedra laminada, devien ser amb carreus ben treballats en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana més interessant és la que dóna al carrer Sant Pere, i es caracteritza per una planta baixa porxada amb dos pilars exteriors amb capitells i sòcols senzills, i un altre que es caracteritza per grans blocs de carreus de pedra ben escairada. Horitzontalment destaquen les bigues mestres de fusta, que són de grans dimensions, així com la resta de bigues de dimensions més petites. Hi ha tres accessos a l'interior a través d'aquesta façana, dos d'ells amb grans llindes de fusta. A la resta de les façanes d'aquest cos, cal destacar-hi diferents balcons amb barana de forja senzilla i alguna finestra. Corona la façana un ràfec de rajol de tres filades. A la façana posterior, cal destacar-hi les obertures, on s'observen brancals i llinda de pedra, així com una gran llinda de fusta a l'accés inferior. | 08031-18 | Carrer Sant Pere nº 9. 08280 Calaf | Es tracta d'un dels edificis més antics de Calaf. La seva tipologia constructiva és característica de cases benestants del segle XVII de l'Alta Segarra, com podríem veure en la Casa Gualdo de Torà, actualment desapareguda. Com en el cas de Torà, és probable que això correspongués a porxar tota la plaça, tot i que és poc probable, ja que a poca distància ja hi trobem la Plaça Gran. | 41.7340200,1.5118300 | 376240 | 4621315 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42192-foto-08031-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42192-foto-08031-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. Fonts orals expliquen que al soterrani de l'edifici hi ha un espai amb voltes apuntades, i un passadís que comunica amb l'església de Sant Jaume. | 94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42193 | Can Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra | XIX-XX | Ubicat al carrer del Ravalet, representa una de les cases més importants del poble des del punt de vista històric, però en certa manera també des de l'arquitectònic. Consta de planta baixa, i dues plantes de pis, i golfes. El parament és d'aparell encoixinat amb llargues bandes, exceptuant el cos central que és totalment llis. La coberta presenta diferents vessants ( sud-est-nord), amb teula àrab. L'accés es troba a peu de carrer, i es localitza al cos central. Es caracteritza per una entrada rectangular amb contorns motllurats i amb un escut a la llinda amb les inicials de ' M J'. La resta d'entrades es van tapiar amb posterioritat. A la planta de pis hi trobem tres balcons amb barana senzilla de forja. Els dos laterals, amb un únic accés, i el central amb dos accessos. Aquests es caracteritzen per senzills contorns motllurats. A la següent planta de pis, trobem la mateixa disposició d'obertures, però en aquest cas, amb balcons individualitzats. A la zona de golfes, es poden observar petites obertures rectangulars repartides per l'ample de la façana. Corona la façana, una cornisa que sobresurt força de la façana. La façana est dóna a un gran patí enjardinat, que es troba a un nivell superior que el carrer. Un mur soluciona aquest desnivell. Des del carrer Viena, hi ha un altre accés a la propietat, a través d'un senzill portal amb brancals de pedra i llinda amb arc escarser. Aquestes façanes, presenten un regust més antic que la del carrer Ravalet, ja que són ben visibles els carreus de pedra als brancals i llindes, així com en altres elements com els ampits, on són ben pronunciats. | 08031-19 | Carrer del Ravalet nº 17. 08280 Calaf | La casa Figuerola fou construïda per la família Segarra, propietaris importants de la vila de Calaf. Actualment pertany a la família Figuerola, propietària i comerciant i, antigament, administradora de diverses poblacions del ducat de Cardona. Fill d'aquesta casa fou Laureà Figuerola i Ballester, ministre de finances dues vegades durant la primera República i president del Senat. Pel fet que se'l coneix més, és per què un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola. El 19 d'octubre de 1868, com a ministre d'Hisenda, va signar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària. | 41.7336600,1.5127500 | 376316 | 4621274 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42193-foto-08031-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42193-foto-08031-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | És més coneguda com a Casa Figuerola, que pel seu nom. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42194 | Murs passatge Carrer Sant Antoni - Portelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-passatge-carrer-sant-antoni-portelles | Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar). | XVIII-XIX | Entre el carrer Sant Antoni, a l'alçada de la plaça de les Eres, i el carrer de les Portelles de Matamala, hi ha un pas cobert que comunica aquests dos carrers. En aquest punt es poden observar les restes d'un mur d'un antic edifici enderrocat. Aquest es recolza sobre la roca mare, que presenta més continuïtat en el tram om comencen les escales. Algun dels carreus del mur es veuen ben treballats i escairats, i es caracteritzen per blocs rectangulars en disposició horitzontal. | 08031-20 | Carrer Sant Antoni nº1 08280 Calaf | Aquest mur pertany a l'antic Centre Catòlic, lloc on es van fer els Pastorets de Calaf. El 'Centro', és l'avantpassat de l'actual Casal de Calaf. Lloc de distracció per a la gent de la vila. Aquí durant uns anys va acollir 'La Passió'. En aquest local, concretament als Pastorets, Ramon Mas Domènech va tenir-hi un protagonisme especial, on a part de fer el paper de Llucifer, va dissenyar el drac que hi havia al mig de l'escenari quan sortien els Pecats Capitals. L'edifici es va enderrocar, i es va construir aquest bloc de pisos. | 41.7345800,1.5113000 | 376197 | 4621378 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42194-foto-08031-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42194-foto-08031-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42195 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip | <p>MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 75 Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar).</p> | XVIII | <p>Ubicada dins la Plaça Gran, trobem aquest edifici a tocar de l'església de Sant Jaume. Dins del conjunt d'edificacions porxades de la plaça és una de les més rellevants tant per la seva antiguitat ( S. XVIII), com per la seva arquitectura. El porxo comunica la Plaça Gran amb el carrer de Sant Pere i la plaça de les Eres. Consta de planta baixa ( gran part d'aquesta és el porxo), i dues plantes de pis. Presenta un aparell de carreus ben escairats en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab. A la planta baixa hi trobem els porxos als quals s'hi accedeixen per dos portals amb arc de mig punt, amb les dovelles ben escairades i treballades. A l'interior del porxo, hi trobem l'accés a l'edifici amb tres entrades amb desús, però amb una composició arquitectònica força artística, ja que les entrades presenten cada una un arc deprimit convex amb carreus de pedra, sobresortint de la façana, com si hagués estat afegida a aquesta. En el mur orientat a les escales, s'observa una gran obertura circular. En un altre extrem del porxo, hi ha el pas amb volta de canó que creua el campanar. A la planta de pis, hi trobem diferents elements d'interès. Al centre hi ha un balcó amb barana de forja amb decoracions senzilles. L'obertura que dóna accés al balcó es caracteritza per ser quadrangular d'estil renaixentista, amb guardapols recte, llindes i brancals ricament motllurats amb filetons encreuats i volutes laterals. Sota el balcó hi ha una inscripció a la pedra il·legible. A cada costat del balcó hi ha una finestra amb gran llinda de pedra i ampit. A la darrera planta de pis, hi trobem tres balcons amb barana senzilla de forja simètrics en el mateix eix que les obertures de la planta inferior. Desataquen per grans llindes de pedra, on a la del balcó central, hi trobem la data inscrita de 1742. Remata la façana una pronunciada cornisa.</p> | 08031-21 | Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf | <p>Actualment forma part de l'Ajuntament i és utilitzada per reunions, exposicions, xerrades. Als anys 30 del segle XX era un local d'Esquerra Republicana i rep aquest nom perquè el seu propietari es deia Felip. A Cal Felip feien cine i varietès. Fou molt popular per tenir concerts de piano amb una gran assistència de públic els diumenges a la tarda i també per tenir una sala exclusiva pel billar amb el terra de fusta.</p> | 41.7340300,1.5112700 | 376193 | 4621317 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42195-foto-08031-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42195-foto-08031-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42195-foto-08031-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 96|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 42196 | Cal Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garriga | XVIII-XIX | <p>Es troba ubicat a la Plaça Gran, uns pocs metres de l'edifici de l'Ajuntament. Com la resta del conjunt, es caracteritza pels seus baixos porxats, però també per altres elements singulars. Edifici entre mitgeres, que consta de planta baixa, dues plantes de pis, i una terrassa a la part superior. El parament es pot diferenciar entre la planta baixa i les plantes de pis. A la planta baixa, es troba totalment arrebossat, tot i que es pot observar sota aquest, el mur de pedra i maons. A les plantes de pis, s'observa més un encoixinat horitzontal pintat de groc, i un altre de vertical amb llargues bandes. A la planta baixa destaca el porxo amb tres arcs rebaixats, i suportat per quatre columnes (les dues laterals es reforcen amb els edificis adjunts). Dins del porxo, a la façana hi trobem dues grans entrades amb llinda de pedra que donen a un local comercial, i a l'extrem una més petita de les mateixes característiques que dóna accés a l'habitatge. A la planta de pis, un gran balcó amb barana de forja, ocupa tot l'ample de la façana. Aquest balcó suportat per una imposta i diverses mènsules. S'hi accedeix per tres obertures rectangulars amb contorns d'obra. A la planta següent es repeteix la mateixa composició i les obertures són de les mateixes característiques, però en aquest cas cada obertura té el seu propi balcó amb barana de forja. Corona la façana, una terrassa balustrada.</p> | 08031-22 | Plaça Gran nº 6. 08280 Calaf | 41.7342400,1.5110600 | 376176 | 4621341 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42196-foto-08031-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42196-foto-08031-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42196-foto-08031-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42197 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa | XVIII-XX | <p>Es troba ubicat a la Plaça Gran. Com la resta del conjunt, es caracteritza pels seus baixos porxats, però també per altres elements singulars. L'estètica ens indicaria que estem davant d'un edifici d'inicis del segle XX, però això és fruit d'una intervenció realitzada en el dit període, ja que es poden observar diferents elements que el situen amb anterioritat. Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan construïts amb carreus de pedra ben treballada, però en una remodelació es va arrebossar i pintar la façana. A la planta baixa trobem l'espai porticat amb dos arcs escarsers, on sota les impostes, s'observen els pilars fets amb carreus de pedra. Cal destacar-hi dos carreus encoixinats, escalonats en volum i de perfil trapezoïdal, simulant la dovella central, que trobem ens els arcs. El de l'esquerra porta inscrit les inicials 'JC' i el de la dreta la data de '1903'. A la primera planta de pis, trobem dos balcons suportats per mènsules i amb barana de forja senzilla. Cal destacar-hi la línia d'imposta amb pedra treballada. Finalment a la següent planta de pis, es reprodueix el mateix esquema, però amb balcons més petits i sense mènsules Remata la façana una cornisa senzilla.</p> | 08031-23 | Plaça Gran nº 8. 08280 Calaf | 41.7341800,1.5108500 | 376159 | 4621335 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42197-foto-08031-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42197-foto-08031-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42197-foto-08031-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42198 | Cal Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martorell | XVIII | <p>Ubicat a la Plaça Gran, és un dels edificis més interessants del conjunt porticat tant des del punt de vista arquitectònic, com històric. Consta de planta baixa ( gran part d'aquesta és el porxo), i dues plantes de pis. Està bastit a base de carreus de grans dimensions, ben escairats, picats a punta, però en força mal estat de conservació. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. A la planta baixa trobem l'espai porticat amb dos arcs de mig punt, on sota les impostes, s'observen els pilars fets amb carreus de pedra. Cal destacar-hi les grans impostes que uneix diferents arcs, aquestes es caracteritzen per grans carreus de pedra, on en la central hi trobem la data inscrita de '1734'. A les dovelles centrals de cada arc, podem destacar una mènsula en forma de voluta, que no sols representen un element decoratiu de l'arc, sinó que també tenen funcions de suport dels balcons del pis superior. A l'interior del porxo s'observen dues entrades de grans dimensions, que donen accés a locals comercials, i una de més petita que dóna accés a l'habitatge. El sostre del porxo és d'embigat de fusta. A la planta de pis, hi trobem dos balcons laterals amb barana senzilla de forja. S'hi accedeixen per obertures amb brancals interiors poc motllurats, i una gran llinda de pedra. Entre aquests dos, hi trobem una finestra amb una gran llinda de pedra. Sobre aquesta finestra, hi trobem un rellotge de sol gravat sobre la pedra de la façana, del tipus vertical declinant. A la planta següent, hi trobem tres balcons amb barana senzilla de forja, als quals s'hi accedeixen per sendes obertures amb brancals interiors poc motllurats, i una gran llinda de pedra. En la llinda central, s'hi pot observar inscrita una data, però fruit del desgast de la pedra no es pot llegir amb precisió. A sobre d'aquest, un emblema heràldic. Una petita cornisa corona la façana, que es troba coberta pel voladís de la coberta, on es pot visualitzar part de l'embigat de fusta.</p> | 08031-24 | Plaça Gran nº 9. 08280 Calaf | 41.7341500,1.5107100 | 376147 | 4621332 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42198-foto-08031-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42198-foto-08031-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42198-foto-08031-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42199 | Conjunt edificis amb arcs a nivell o de llinda de la Plaça Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-edificis-amb-arcs-a-nivell-o-de-llinda-de-la-placa-gran | XVIII | <p>Els edificis ubicats al final de la Plaça Gran, a tocar del carrer que porta al Portal de Xuriguera, i que corresponent als números 11,12,13 i 14, tenen una característica comuna, i és que tots tenen baixos porticats amb arc a nivell amb una gran llinda de fusta. Consten de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs fets amb carreus de pedra, es troben arrebossats i pintats, sense deixar a la vista brancals ni llindes, exceptuant l'entrada de la planta baixa del nº 12. Les cobertes amb teula àrab, són a dues vessants. Les obertures en les plantes de pis es corresponen a finestres i balcons senzills. Els pilars que sustenten els porxos són fets amb carreus de pedra ben treballats, i el sostre dels porxos s'hi observa un embigat de fusta. Cal destacar-hi alguns elements d'interès en alguns d'aquests edificis. En un dels pilars del nº 14, hi trobem la inscripció ' J.D. Ñ 1884'. En un dels pilars del núm. 13, hi trobem la inscripció ' J.E. 1884'. Aquestes dates es corresponen segurament a intervencions de millora dels edificis.</p> | 08031-25 | Plaça Gran. 08280 Calaf | <p>Corresponen a Cal Coix, Cal Gatells, Cal Cribillers i Cal Marxant Barato.</p> | 41.7340800,1.5105800 | 376136 | 4621324 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42199-foto-08031-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42199-foto-08031-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 46 | 1.2 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 42200 | Conjunt d'edificis nº15 i nº16 de la Plaça Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-no15-i-no16-de-la-placa-gran | XVIII | <p>A tocar del portal del Carme, en direcció al portal de Xuriguera, hi trobem aquests dos edificis junts que comparteixen moltes semblances. Consten de planta baixa (gran part d'aquesta és el porxo), dues plantes de pis, i golfes. Els murs són a base de carreus, però arrebossats i pintats, deixant només a la vista els carreus de les obertures. La coberta és a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab. Cada edifici té dos arcs de mig punt amb pilars fets amb carreus ben treballats. Presenten accessos a l'interior de l'edifici per grans entrades amb llinda de fusta. Cal destacar-hi al costat de l'entrada del núm. 15, una inscripció en un carreu amb la data de '1730'. Els sostres dels porxos es caracteritzen per un embigat de fusta. Presenten balcons de forja senzilla a les dues plantes de pis, i una finestra a la segona planta en l'edifici núm. 16. Les obertures exceptuant les de la segona planta de pis i golfes del núm. 15, són amb grans bancals i llindes de pedra. En una de les llindes de l'edifici núm. 16 hi trobem inscrita la data de '1770'. Cal esmentar, el remat final de la coberta amb voladissos que sobresurten de l'eix de façana, i on es pot observar amb detall l'estructura de l'embigat.</p> | 08031-26 | Plaça Gran. 08280 Calaf | 41.7340200,1.5107900 | 376153 | 4621317 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42200-foto-08031-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42200-foto-08031-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | El número d'inventari de la Generalitat només fa referència a l'edifici ubicat al número 16. | 94 | 46 | 1.2 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 42201 | Rellotge de Sol de Cal Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-martorell | XVIII | Tot i que es pot observar encara la seva estructura, es nota el desgast en la pedra que ha esborrat algunes parts del rellotge. El gnòmon quasi no es conserva. | <p>Es troba ubicat sobre la finestra central de la primera planta de pis. La seva construcció és molt senzilla i està efectuada a partir d'incisions directes a la llinda de la finestra i als carreus de pedra sobre d'aquesta. És del tipus vertical declinant, té una forma semicircular i està orientat Sud-est. Marca les línies horàries des de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans amb senyals per a les mitges hores. El seu estat de conservació és deficient.</p> | 08031-27 | Plaça Gran nº 9. 08280 Calaf | 41.7341500,1.5107100 | 376147 | 4621332 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42201-42201-foto-08031-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42201-foto-08031-27-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2024-01-26 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 47 | 1.3 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 42202 | Cal Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colom | XVIII | <p>Es troba ubicat a la Plaça Gran. Com la resta del conjunt, es caracteritza pels seus baixos porxats, però també per altres elements singulars. L'estètica ens indicaria que estem davant d'un edifici d'inicis del segle XX, però això és fruit d'una intervenció realitzada en el dit període, ja que es poden observar diferents elements que el situen amb anterioritat. Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Els murs estan construïts amb carreus de pedra ben treballada, però una remodelació es va cobrir amb un encoixinat que imita un aparell de grans carreus regulars en disposició horitzontal. A la planta baixa trobem l'espai porticat amb dos arcs de mig punt, on sota les impostes, s'observen els pilars fets amb carreus de pedra. A la façana es veuen dues grans entrades on no hi destaca cap element, ja que la façana es troba totalment arrebossada. El sostre del porxo es troba embigat. A la planta de pis hi trobem dos balcons amb barana senzilla de forja, amb obertures amb brancals motllurats i llinda de pedra. A la següent planta de pis, en simetria amb els balcons, hi trobem dues finestres amb brancals motllurats, llinda de pedra i ampit pronunciat. A la zona de golfes s'hi observa una finestra de petites dimensions, amb les mateixes característiques constructives que les anteriors. Remata la façana un voladís de la coberta que ens permet veure l'estructura de l'embigat, que és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab.</p> | 08031-28 | Plaça Gran nº 18. 08280 Calaf | 41.7339300,1.5109600 | 376167 | 4621307 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42202-foto-08031-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42202-foto-08031-28-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42203 | Capelleta porxo edifici nº19 de la Plaça Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-porxo-edifici-no19-de-la-placa-gran | XIX | <p>Capelleta construïda en la part exterior de l'embigat de fusta. De construcció molt senzilla, ens ha arribat avui en dia sense cap tipus d'ornamentació, tancament, ni cap imatge a venerar. L'embigat on s'ubica, conté al seu entorn altres elements d'interès, com els arcs dels porxos, de mig punt, amb carreus de pedra i de rajol.</p> | 08031-29 | Plaça Gran nº 19. 08280 Calaf | 41.7339100,1.5110100 | 376171 | 4621304 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42203-foto-08031-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42203-foto-08031-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 47 | 1.3 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42204 | Edifici nº20 de la Plaça Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-no20-de-la-placa-gran | XVIII | <p>Es troba ubicat a la Plaça Gran. Com la resta del conjunt, es caracteritza pels seus baixos porxats, però també per altres elements singulars. Està dividit en dos habitatges. Consta de planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Els murs estan construïts amb carreus de pedra ben treballada, que es pot observar en les obertures descobertes. La resta de la façana, està arrebossada i pintada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. A la planta baixa hi trobem l'espai porticat, que es caracteritza per tres arcs escarsers fets amb carreus ben treballats, així com una part refeta amb maons, i pilars amb grans blocs de pedra. A la façana hi ha diferents accessos a locals comercials i l'habitatge. Destaquen les obertures a la planta de pis, on hi trobem un balcó i una finestra, amb grans brancals i llinda de pedra. A la segona planta de pis, les obertures són més senzilles, així com a la zona de golfes que hi trobem diverses obertures rectangulars de petites dimensions.</p> | 08031-30 | Plaça Gran nº 20. 08280 Calaf | 41.7338600,1.5110900 | 376178 | 4621299 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42204-foto-08031-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42204-foto-08031-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42205 | Nau Carrer Prior Farras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-carrer-prior-farras | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 75 | XX | Tot i que no presenta problemes en l'estructura, es nota la manca de manteniment en les façanes, on hi ha signes d'humitat. Presenta també problemes en la fusta de les obertures. | Antiga nau ubicada entre el carrer Prior Farras i el carrer de les Portelles de Sant Jaume. De planta rectangular i coberta d'uralita a dues vessants ( nord-sud). Els murs estan fets amb petits maons, i arrebossats. Consta d'una sola planta, essent l'espai interior de la nau de gran alçada. L'accés se situa al carrer Prior Farras, i es caracteritza per una gran entrada rectangular i dues llargues obertures verticals amb arc escarser, que actualment es troben tapiades. A la part superior de la façana, hi trobem un frontó triangular, amb una obertura vertical amb arc escarser. Una imposta divideix la part del frontó i la part inferior de la façana. La façana que es troba al carrer de les Portelles de Sant Jaume, es caracteritza per antigues obertures de tipologia similar. Les dues laterals són de grans dimensions i presenten un arc escarser, es troben actualment força modificades, una parcialment tapiada i amb vidrieres i l'altra amb una porta de fusta. Les dues centrals són de la mateixa tipologia, però força més estretes. Cal destacar-hi la línia d'imposta a la part superior de la façana. | 08031-31 | Carrer Prior Farras s/n. 08280 Calaf | Amb la intenció de connectar el carrer Sant Jaume amb el ramal de la carretera de Folquer a Jorba que passava per l'interior de Calaf, l'actual Avinguda de la Pau, el consistori va comprar la Casa Ballester als hereus de Laureà Figuerola (que probablement va néixer en aquesta mateixa casa) l'11 de juliol de 1917. Cal Ballester havia patit un incendi i estava pràcticament en ruïnes. El nou carrer que va aparèixer amb el seu enderroc va ser anomenat de Cal Novau, tot i que la seva denominació va anar canviant: de cal Salo, Assemblea i, finalment, l'actual Prior Farràs. | 41.7330100,1.5116000 | 376219 | 4621204 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42205-foto-08031-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42205-foto-08031-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42206 | Edifici Carrer Prior Farras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-prior-farras | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 75 | XX | Tot i que no presenta problemes en l'estructura, es nota la manca de manteniment en les façanes, on hi ha signes d'humitat. Presenta també problemes en la fusta de les obertures. | Edifici de planta rectangular ubicat entre el carrer Prior Farras i l'avinguda de la Pau. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. Els baixos tenien funció comercial o industrial, i la resta de l'edifici d'habitatge. L'accés tant a l'habitatge com al magatzem, se situa al carrer Prior Farras. L'accés al magatzem es caracteritza per una gran entrada amb arc escarser, ubicada al centre. A la seva esquerra hi trobem l'entrada a l'habitatge. Finalment a la dreta de la façana una altra entrada rectangular. A la planta de pis, una gran balconada de forja senzilla, sostinguda per mènsules, ocupa tot l'ample de la façana. S'hi accedeix per tres obertures rectangulars i amb els contorns motllurats. Sota la línia d'imposta que separa la planta de pis del frontó, hi trobem un senzill mosaic de peces blaves i blanques. Corona la façana un frontó escalonat i simètric on trobem decoracions amb mosaic de peces blaves i blanques, així com austeres pilastres. Al centre del frontó, hi trobem una finestra amb arc rebaixat, i senzilla reixa de forja. La façana ubicada a l'avinguda de la Pau, cal destacar-hi tres llargues obertures verticals a manera de finestra dos amb reixa de forja senzilla, i una altra de tapiada. Al centre una gran entrada amb arc rebaixat. A la planta de pis, hi destaca una llarga balconada de forja senzilla, suportada per mènsules que connecta amb l'altra façana. S'hi accedeix per una gran entrada rectangular, i una de més petita. Als laterals en trobem una que actualment es troben tapiades. Just abans de coronar la façana, hi trobem una senzilla línia d'imposta. | 08031-32 | Carrer Prior Farras s/n. 08280 Calaf | Amb la intenció de connectar el carrer Sant Jaume amb el ramal de la carretera de Folquer a Jorba que passava per l'interior de Calaf, l'actual Avinguda de la Pau, el consistori va comprar la Casa Ballester als hereus de Laureà Figuerola (que probablement va néixer en aquesta mateixa casa) l'11 de juliol de 1917. Cal Ballester havia patit un incendi i estava pràcticament en ruïnes. El nou carrer que va aparèixer amb el seu enderroc va ser anomenat de Cal Novau, tot i que la seva denominació va anar canviant: de cal Salo, Assemblea i, finalment, l'actual Prior Farràs. | 41.7328900,1.5112600 | 376190 | 4621191 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42206-foto-08031-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42206-foto-08031-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42207 | Local Unió Calafina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-unio-calafina | 'La Unió Calafina: 1896-2013' a L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf (2015). Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 81 TORNER, J.; MAS, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages, p. 121-143. | XX | No presenta problemes en l'estructura. Caldria una intervenció en la façana principal, per tal de netejar la pedra, enfosquida pel pas dels anys. | Ubicat a l'avinguda de la Pau és un dels edificis més simbòlics del poble, amb una important història, sobretot al segle XX, en ser la seu de l'entitat Unió Calafina. Es caracteritza per un estil noucentista de tradició popular, ja que no presenta elements arquitectònics destacables. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de dos nivells, on a la planta baixa hi destaca la sala d'actes, amb el seu escenari. La planta superior, es caracteritza per una gran sala, sense cap mena d'element decoratiu, més enllà, de l'espai del bar, on es conserva el mobiliari original dels anys 30, i la barra de marbre. La construcció és feta en mur de parament irregular arrebossat i amb encoixinat vertical. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés es realitza a la planta baixa, través d'una senzilla entrada de grans dimensions, on a sobre seu se situa una obertura dividida en tres parts, formant un arc escarser. S'observa també pintat entorn de l'arc, la inscripció 'UNIÓ CALAFINA', i sota 'CAFÈ BAR'. A cada lateral de l'accés hi havia dues obertures cegues, una de les quals es va habilitar com accés a la segona planta. A sobre d'aquestes una obertura cega i circular. A l'alçada de les pilastres encoixinades, hi trobem un fanal. A la planta superior, un balcó central amb senzilla barana de forja, el qual té tres accessos per tres entrades simètriques. A cada lateral una finestra de grans dimensions clouen la façana. Remata la façana un frontó semicircular, on al centre d'aquest hi ha una obertura cega amb la inscripció de la seva fundació. | 08031-33 | Avinguda de la Pau nº 30. 08280 Calaf | La Unió Calafina (originàriament Unión Calafinense) fou fundada l'any 1896 per donar resposta a la necessitat de trobar un lloc de reunió i esbarjo que va sorgir amb els moviments socials de les dècades precedents. Des de la seva fundació fins a l'actualitat, la Unió Calafina ha donat suport i ha impulsat altres entitats locals, i al seu local s'han celebrat tota mena de festes, balls i activitats populars. La seva primera seu va estar situada a la plaça de les Eres, però la diversitat d'activitats que portaven a terme va propiciar la construcció d'un nou local a l'Avinguda de la Pau, inaugurat durant la Festa Major de l'any 1931. El finançament del nou edifici va anar a càrrec dels mateixos socis, els quals podien aportar materials o treball personal, o comprar una acció valorada en 50 ptes., tot i que per poder acabar l'obra es van haver d'emetre obligacions per valor de 250 ptes. La creació d'aquesta entitat va comportar la divisió del poble entre conservadors i liberals, els primers representats pel Centre Catòlic, que va quedar com un lloc de cultura i teatre tradicional, i la Unió Calafina, com un lloc de cine, balls i festes com La Pubilla o el Carnestoltes. Durant la Guerra Civil, l'associació no va cessar les seves activitats. El moment de màxima esplendor de la Unió Calafina es produeix durant les dècades de 1950 i 1960, moment en què es va millorar la façana del local i es va construir un bar a l'entrada del cinema. L'any 1982, un incendi va malmetre l'escenari i la terrassa de la sala d'espectacles, i durant la dècada de 1990 es produí una davallada en les activitats organitzades per l'entitat, ja que molta gent anava a balls i cinemes fora del municipi. Amb una nova junta directiva i amb la reestructuració de la sala d'espectacles, se li va donar un nou impuls al local. Actualment es fan espectacles musicals i balls els diumenges; també se cedeix la sala per celebrar-hi festes municipals o actes municipals. | 41.7325200,1.5126500 | 376305 | 4621148 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42207-foto-08031-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42207-foto-08031-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42207-foto-08031-33-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42208 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat-0 | XX | Edifici en xamfrà de grans dimensions, ubicat davant de la plaça dels Arbres. Representa un dels edificis més singulars de l'eixample calafí. Arquitectònicament, presenta un cert regust d'Art Decó, amb alguns tocs racionalistes. Presenta una gran terrassa i zona de jardí. De planta quadrada, consta de planta baixa, dues plantes de pis, golfes, i un mirador. Trobem una combinació de murs encoixinats amb arrebossat. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab acabada en un potent ràfec recolzat en mènsules. La coberta del cos on hi ha el mirador té sis vessants, i feta també amb teula àrab. La façana d'accés s'ubica a la plaça dels Arbres, i destaca per les grans dimensions de les obertures tant de finestres com d'entrades. Estèticament, juga amb les línies rectes, que decoren les parts superiors de les obertures, l'espai de les golfes. A la part central, és interessant la tribuna, amb molta llum, i amb coberta inclinada de teula àrab, i les pilastres estriades que donen la sensació que suporten la tribuna, però que solament tenen funció decorativa. La façana del Raval de Sant Jaume, repeteix la mateixa tipologia constructiva, amb grans finestres i entrades, i línies rectes decoratives. Cal esmentar les pilastres llises de les dues plantes de pis. La façana orienta al jardí, presenta un cos que reprodueix estèticament els mateixos elements arquitectònics que el cos central. Aquest cos, té una terrassa a la part superior. La façana del cos principal manté la coherència arquitectònica, amb grans finestres i línies rectes decoratives. La façana orientada al sud, dóna accés a una gran terrassa, que a la part inferior dóna accés a un magatzem, al qual s'entra des del Raval de Sant Jaume. | 08031-34 | Plaça dels Arbres nº5. 08280 Calaf | Fou construïda anys abans de la Guerra Civil espanyola. A les imatges de la plaça dels Arbres amb el monument als caiguts de 1942, es pot veure en primer terme l'edifici quasi de nova planta, construït en els anys anteriors. | 41.7322400,1.5141600 | 376430 | 4621115 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42208-foto-08031-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42208-foto-08031-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42208-foto-08031-34-3.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 110|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42209 | Ca l'Anguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-languera | XX | Es troba ubicat a la carretera de Manresa, a tocar de les vies del ferrocarril. Representa un dels edificis més singulars de l'eixample calafí. Arquitectònicament, presenta un cert regust d'art Deco, amb alguns tocs racionalistes. A l'interior cal destacar-hi un espai obert a manera de pati. Formava part del conjunt de l'antiga fàbrica de Farina Anguera. De planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs es troben pràcticament arrebossat, exceptuant algunes parts on trobem encoixinat simulant carreus. La coberta és a diferents vessants, amb teula àrab acabada en un potent ràfec recolzat en mènsules. La façana d'ingrés s'orienta al sud-est, i presenta certs elements d'interès. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés a l'habitatge, amb una senzilla entrada amb reixa de forja poc ornamentada. Al seu entorn, hi trobem diferents finestres amb reixa de forja senzilla, i una entrada de dimensions més grans que dóna a un espai de magatzem. La planta de pis, presenta una composició idèntica d'obertures amb balcons i finestres a cada banda de la tribuna. Els balcons i les finestres són amb una senzilla, però estètica barana de forja, i suportats, com els ampits, per mènsules. A sobre les obertures, a detall decoratiu hi trobem línies horitzontals que sobresurten de l'eix de la façana. A la següent planta de pis trobem la mateixa distribució d'obertures, però sense balcons. Els ampits en aquest cas, no estan suportats per mènsules, i les línies horitzontals decoratives, fan funció també de llinda ( la primera). La tribuna central ocupa l'espai de les dues plantes de pis, es troba suportada per dues mènsules sobre l'entrada a l'habitatge. La coberta de la tribuna, segueix el patró de la de l'edifici, però de forma semicircular. La façana ubicada a la carretera de Manresa, presenta una tipologia arquitectònica similar a la principal, però més austera en elements. Cal destacar-hi que a la planta baixa només hi té una finestra, i un espai similar a una fornícula, a la cantonera amb la façana principal. La façana oposada a la principal, es troba pràcticament coberta per un cos que s'hi va afegir posteriorment. La façana orientada a la via del tren, de característiques molt similars a la resta, cal destacar-hi un allargat balcó central amb barana de forja senzilla, i suportat per mènsules. | 08031-35 | Carrer Raval de Sant Jaume nº59. 08280 Calaf | Es trobava en un enclavament important dins el context industrial de Calaf. Per una banda, hi havia el moll de càrrega que portava els materials extrets en les mines fins als vagons del tren. També hi havia la fàbrica de farines que era propietat de la mateixa família. | 41.7310000,1.5166500 | 376635 | 4620973 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42209-foto-08031-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42209-foto-08031-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 151,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.