Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42244 | Destrucció - construcció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destruccio-construccio | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 68-69. | XX | Escultura formada per taulons de fusta trencats amb màquina excavadora i ensamblats en forma vertical formant dos blocs rectangulars paral·lels. | 08031-70 | Carrer del Primer de Maig | Escultura participant a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7345000,1.5078700 | 375911 | 4621374 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42244-foto-08031-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42244-foto-08031-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Agustí Penadés López | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42245 | Jaciment Antic Hospital Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-antic-hospital-calaf | VILA CARABASSA, JOSEP M. Memòria històrico-constructiva dels edificis de l'antic hospital de Calaf (Calaf, Anoia). 1995 VILA CARABASSA, JOSEP M. Memòria de les excavacions d'urgència al cementiri de l'antic hospital de Calaf (Calaf, Anoia).. 1996 | XVI-XVII | Fou restaurat recentment. | A mitjans dels anys 90 del segle XX, es van dur a terme diferents intervencions prèvies a la restauració. En primer lloc es va realitzar un estudi històric i arquitètònic del conjunt per tal de tenir present la seva estructura i respectar-ho al màxim en la seva restauració. Posteriorment, es va dur a terme un excavació arqueològica de l'antic cementiri. | 08031-71 | Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf | Era conegut com Hospital de Sant Francesc d'Assís (la seva primitiva capella era dedicada a aquest sant). És una de les fundacions més antigues de Calaf: ja existia abans del 1559. Sabem que el va fundar un benefactor anònim fill de Calaf (segons una relació del 1661, quan Mn. Jaume Sola hi va fer una nova dotació econòmica). En aquell temps es regia per una junta de prohoms presidida per un eclesiàstic i tenia l'obligació, imposada pel fundador, d'acollir els malalts i vells de la vila, amb preferència pels del llinatge del fundador i del dotador; després d'aquests, també havia d'acollir els pobres vianants i peregrins que hi passessin. Situat a peu de camí, en un lloc de pas com era l'entrada principal de la vila emmurallada, l'Hospital, tot i ser una fundació privada i vinculada a l'Església, exercia tasques de beneficència, hostalatge i refugi per acollir vianants, i tenir cura de malalts, pobres, gent gran i peregrins que hi podien descansar, dormir o, simplement, menjar. Tot això en un context, els segles XVI-XVII, amb una població delmada pels flagells de pesta, guerres i conflictes socials (bandolerisme), que convertien camins i cruïlles en llocs veritablement perillosos, i amb una gran massa de marginats socials i de pagesos pobres; (segons el cens de 1626, fet amb motiu de les Corts Generals, Calaf tenia 214 cases: amb un total de 1097 habitants). L'Hospital tingué un màxim de tres o quatre persones (hospitalers) que en tenien cura, les quals rebien un sou que provenia de la junta de prohoms. Durant el 13 i el 14 d'octubre de 1685 -dos anys abans de la terrible plaga de llagosta, el visitador episcopal fa un seguit d'anotacions al voltant de la vila: el motiu és una visita pastoral a l'actual església de Sant Jaume de Calaf (1639) que substituí l'antiga capella de Sant Miquel (1356) ubicada al mateix lloc. El visitador confirma l'existència d'un hospital a la vila. Segons la Topografía médica de Calaf (1904), el 1716, Ramon Susanna i Francesc Felip responen les preguntes del Reial Cadastre (un nou impost derivat del Decret de Nova Planta de Felip V) per avaluar la riquesa de la vila. La pregunta 21 diu: «Cuántos hospitales (hay en Calaffi» La resposta és: «Uno en donde se recogen los pobres enfermos, peregrinos y otros desualidos. » El 1780, el bisbe de Vic, Antonio Manuel de Artalejo, amb motiu de la visita pastoral realitzada el mateix any, escriu quelcom curiosíssim en l'anomenat «Plan General del Obispado de Vique»: «Esta villa (Calaf) es paso frecuentísimo de contrabandistas los que nunca paran.» L'any següent, el 1781, es produeix la caiguda de l'església de Sant Pere del Castell, perjudicant els murs de l'Hospital i de la seva capella de Sant Francesc, la qual cosa féu necessari de refer part de l'Hospital i de la volta de la seva capella (1783). El cens de 1787, conegut com a «cens de Floridablanca», ens informa que Calaf tenia 1314 habitants i que l'Hospital de Sant Francesc d'Assis, que estava a cura dels seus administradors, tenia 8 malalts i 2 malaltes. Per últim, el 1788, Francisco de Zamora, funcionari i viatger il·lustrat espanyol, passa per la vila de Calaf i la descriu així: «Se coge vino y trigo y la agricultura está en muy buen estado, siendo así que no hay labradores de oficio sinó que lo son los menestrales. El hospital, pobre.» L'Hospital fou novament restaurat el 1884 i ocupat per religioses Carmelites de la Caritat (congregació fundada a Vic, l'any 1826, per Joaquima de Vedruna i Vidal) que el convertiren en un col·legi per a nenes. Llavors la seva capella es dedica a la Mare de Déu del Carme. Les germanes carmelites hi romangueren fins al 1936. Recollim, encara, el testimoni del Dr. Llorens (1904) sobre I'Hospital: «Anexo a la Escuela de las monjas, no sirve hace muchos años, porque la beneficencia domiciliaria lo suple perfectamente. ¡Dichosos los pueblos que no necesitan hospital!» | 41.7334000,1.5099500 | 376082 | 4621249 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42245-foto-08031-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42245-foto-08031-71-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | (Cont. Història:)Acabada la Guerra Civil, el col·legi fou dirigit per germanes del «Beateri de Santa Caterina de Siena» de Vic (que més endavant (1961) s'uní amb les germanes Dominiques), fins al 1968 en que s'inaugura el nou col·legi del carrer Pius Forn. Després de ser col·legi femení, l'antic Hospital exercí funcions d'habitatge per a vilatans fins que el 1994 l'Ajuntament en prepara un projecte de rehabilitació per a convertir-lo en Centre Cívic i Escola Municipal de Música i Dansa. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42246 | Cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cremallera | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 62-63 | XX | Escultura realitzada en pedra i ferro, simulant una cremallera. | 08031-72 | Plaça de la Sort | 41.7333000,1.5199500 | 376914 | 4621224 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42246-foto-08031-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42246-foto-08031-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Francisco López Muñoz | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 42247 | House for Two | https://patrimonicultural.diba.cat/element/house-for-two | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 96-97 | XX | Escultura en pedra que forma una estructura rectangular. Va ser projectada com una instal·lació vinculada a l'arquitectura, però amb una arquitectura que no es pot utilitzar. Es tracta, més aviat, de construir una casa de fantasia (el títol de l'obra fa referencia a l'arquitectura, però les dimensions d'aquesta 'casa' demostrat clarament la inutilitat d'aquesta arquitectura), amb un concepte diferent, inspiracions diverses, un lloc de discurs. | 08031-73 | Plaça de la Llibertat | Escultura guanyadora del 2n premi a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7287900,1.5123100 | 376270 | 4620734 | 1995 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42247-foto-08031-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42247-foto-08031-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Schoenholtz, Michael | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42248 | Escala de la vida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-la-vida | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 90-91. | XX | Alguns metacrilats estan trencats. | Escultura realitzada en ferro i metacrilat pintat amb vernís acrílic blau. Està formada per tres escales (la primera amb tres esglaons, les altres dues amb quatre) penjades d'un mur. Representa la metàfora de la vida humana, la manera de viure com una piràmide d'escales amb onze esglaons. | 08031-74 | Carrer Viena | Escultura participant a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7336700,1.5130900 | 376344 | 4621275 | 1995 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42248-foto-08031-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42248-foto-08031-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Beate Honsell-Weiss | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||
| 42249 | Monas (unit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monas-unit | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 94-95. | XX | Escultura realitzada en acer. Es tracta d'una esfera de 150 cm de diàmetre, amb l'aparença d'un teixit de filferro. | 08031-75 | Plaça Barcelona 92 | Escultura guanyadora del 1r premi compartit a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7331900,1.5142600 | 376440 | 4621220 | 1995 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42249-foto-08031-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42249-foto-08031-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Sarantopoulou, Christina | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42250 | Sot argilós o temple d'estar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-argilos-o-temple-destar | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 84-85. | XX | L'espai que ocupava a l'entorn de la depuradora, ha estat absorbit per la vegetació, | Es tracta d'una intervenció en l'espai natural, una concavitat excavada al terra, recoberta de maons de terra cuita, col·locats descrivint una espiral i compactats a manera d'empedrat. Aquesta intervenció té un significat ritual i alhora un sentit de recuperació d'un espai. | 08031-76 | Depuradora de Calaf | Escultura guanyadora del 1r premi compartit a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). En un principi, havia d'anar situada a dalt d'un turó però en el moment de la seva realització tan sols fou disponible el terreny adjunt de la depuradora d'aigües. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7246200,1.5218100 | 377052 | 4620258 | 1995 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Núria Manso i Roser Garriga | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42251 | Space Time | https://patrimonicultural.diba.cat/element/space-time | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 88-89. | XX | Escultura realitzada en acer pintat, formada per una estructura amb forma d'espiral i una altra amb forma d'ona. | 08031-77 | Carretera de Ponts | Escultura participant a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7330800,1.5092200 | 376021 | 4621215 | 1995 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42251-foto-08031-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42251-foto-08031-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Yuko Kurihara | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42252 | Simfonia per a morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/simfonia-per-a-morts | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 120-121. | XX | Escultura realitzada en acer, formada per set barres verticals de 4 m d'alçada. El títol 'Simfonia' es basa en el joc dels laterals, que simbolitzen les notes musicals en un pentagrama. | 08031-78 | Cementiri municipal | Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7336800,1.5051800 | 375686 | 4621287 | 1996 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42252-foto-08031-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42252-foto-08031-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Linda Molleman | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42253 | Temporalitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temporalitat | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 112-113. | XX | Escultura que representa la unió entre el cel i la terra, el moviment de la vida, la temporalitat. Està formada per una pedra de grans dimensions subjectada per una corda d'acer i suspesa sobre una petita bassa d'aigua. | 08031-79 | Antic Hospital de Calaf | Escultura guanyadora del 3r premi compartit a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7334300,1.5100500 | 376091 | 4621253 | 1996 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42253-foto-08031-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42253-foto-08031-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Raquel García Solís | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42254 | Cadira planetaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-planetaria | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 122-123. | XX | Escultura realitzada en ferro pintat. Simbolitza una cadira de grans dimensions, construïda amb una estructura de tub i planxes de metall. Al mig destaca una esfera de color blau. | 08031-80 | Carretera C-1412 km 39 | Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7244900,1.5174900 | 376692 | 4620249 | 1996 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42254-foto-08031-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42254-foto-08031-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Willem Nell | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42255 | Twister Chair | https://patrimonicultural.diba.cat/element/twister-chair | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 110-111. | XX | Escultura de pedra sorrenca. Es tracta d'un objecte domèstic peculiar (una butaca) tallat a la pedra en forma d'escultura. La pedra, ja per ella mateixa, és matèria d'un altre temps, amb la seva pròpia personalitat, història i secrets. | 08031-81 | Plaça de les Eres | Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7338200,1.5117400 | 376232 | 4621293 | 1996 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42255-foto-08031-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42255-foto-08031-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Mary Dunn | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42256 | El Penell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penell | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 124-125. | XX | Escultura de ferro pintat. L'obra pretén ser una síntesi de la naturalesa en els seus tres regnes. Emergint d'allò més gràvid (sòcol-terra), passant pel regne vegetal (fulles-fruits), fins al regne animal, el més alat (oreneta-penell). Igualment s'intenta mostrar l'equilibri de la natura, que és majoritàriament simètrica, amb alternances de pes-contrapès en el fullatge. | 08031-82 | Parc Ramon Sala Coy | Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7305300,1.5125300 | 376291 | 4620927 | 1997 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42256-foto-08031-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42256-foto-08031-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Ramon Sala Coy | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42257 | Sense títol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 34-35. | XX | Es troba desmuntada al magatzem municipal. | Estructura metàl·lica pintada, feta a partir del perfil quadrat amb referència iconogràfica de la cadira. El protagonista és l'espai en el qual se circumscriu el referent iconogràfic. L'objectiu és desenvolupar el sentit d'apropiació territorial que envolta aquest enginy anomenat cadira, desenvolupant el concepte d'intimitat, espai públic-espai privat, posicionament i jerarquia. | 08031-83 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7333600,1.5123300 | 376280 | 4621241 | 1993 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Joan Canals i Carreras | Es troba al magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 42258 | Casa de la Carretera de Solsona nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-solsona-no-7 | XIX-XX | Edifici de grans dimensions que es troba ubicat a la carretera de Solsona i el Raval de Manresa. Presenta una edificació adossada a la façana nord, que s'utilitza com a magatzem a la planta baixa, i terrassa a la part superior. Aquest cos separa l'edifici principal amb un altre de més modern, amb funcions d'habitatge, i amb el qual comparteixen l'espai de la terrassa. L'edifici principal presenta dues façanes, essent la més interessant la que s'ubica a la carretera de Solsona. Consta de planta baixa, planta de pis, i golfes. Pràcticament totes les façanes es troben arrebossades, i sense cap tipus de decoració, exceptuant la de la carretera de Solsona, amb encoixinat imitant carreus a la planta baixa i a les cantoneres, i motllures a les obertures. És visible el tipus de material emprat per a la seva construcció, sota l'arrebossat, amb petits carreus irregulars en disposició horitzontal, i maons a les obertures. La coberta és a dues vessants ( ést-oest), amb teula àrab. La façana de la carretera de Solsona, presenta a la planta baixa una gran entrada arc escarser motllurat. A cada lateral, hi té una entrada amb llinda plana. A la planta de pis, hi destaca al centre una tribuna pentagonal. A cada costat d'aquesta, un petit balcó, amb barana de forja treballada. Els accessos són rectangulars, amb els contorns motllurats. Una cornisa separa la façana del frontó recte amb pilars, i centre semicircular. La Façana del Raval de Manresa, no hi ha elements destacables, solament les baranes de forja que trobem als balcons de la planta de pis. Té dos accessos a la planta baixa, i finestra a la zona de golfes. | 08031-84 | Carretera de Solsona nº 7. 08280 Calaf | 41.7335400,1.5136400 | 376389 | 4621260 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42258-foto-08031-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42258-foto-08031-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 42259 | Portelles de Matamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portelles-de-matamala | XIV-XX | Es poden observar la utilització en murs dels edificis i murs de contenció, de materials aliens a un carrer singular d'un centre històric. Així com el paviment que fet amb formigó i rajoles, que desvirtuen totalment l'espai. | Carrer ubicat al nord del nucli urbà que neix a la part exterior del Portal de Xuriguera, i que durant 200 metres aproximadament recorre de manera tortuosa aquesta part del poble, fins a arribar a connectar amb un tram del carrer de Sant Antoni. La seva trama irregular ens pot traslladar a un origen medieval, tot i que actualment la composició dels edificis, construïts amb materials moderns ( si més no la seva estètica), o el paviment del carrer fet amb formigó i rajola, trenquen totalment amb aquesta idea. Cal però destacar-hi alguns elements d'interès que sobresurten, com el mur de pedra irregular que ressegueix el carrer per la banda nord, que separa ens alguns casos el carrer dels camps adjacents, o com a mur de tancament d'algunes cases. Algunes de les cases presenten alguns elements singulars, com una llinda amb la data de 1734, pròxim al Portal de Xuriguera. En resum, es tracta d'un carrer, que tot i la seva importància històrica, es troba totalment desvirtuat amb edificacions fetes amb materials contemporanis de poca qualitat estètica, i un paviment del tot contemporàni. Conserva però la seva trama urbana irregular. | 08031-85 | Carrer Portelles de Matalama | 41.7345200,1.5105800 | 376137 | 4621373 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42259-foto-08031-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42259-foto-08031-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42259-foto-08031-85-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 42260 | La Casa Alta de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-de-les-eres | XVIII | S'hauria de fer un mínim manteniment a la façana. | Antiga masia integrada actualment al nucli urbà de Calaf. S'ubica al carrer Francesc Macià. És un dels edificis més interessants fora del nucli antic de Calaf i del seu eixample, ja que arquitectònicament, no connecta amb cap tipologia com les que podem trobar en aquests espais urbans, i representa doncs, un element singular dins la trama urbana de Calaf. Està format per l'edifici principal, i dues construccions annexades per l'oest, que van ampliar el conjunt. Una d'aquestes conserva encara en la seva planta baixa, un femer amb volta de canó. L'edifici principal, consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs que estan arrebossats, estan fets de carreus de pedra ben treballats, essent visibles només les obertures i les cantoneres. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. Presenta l'accés principal pel carrer Francesc Macià, a través d'una entrada que modificada, a la qual s'hi va incorporar maons als brancals. A la seva dreta, també s'hi va afegir posteriorment una entrada amb arc escarser de maons. A l'esquerra de l'entrada principal, s'hi va obrir un finestral rectangular. A la planta de pis, hi observem tres balcons amb una senzilla barana de forja. A aquests s'hi accedeix per entrades amb brancals i llinda de pedra. Cal esmentar, que originalment, eren finestres, i posteriorment s'hi van afegir els balcons. A la següent planta de pis, trobem les mateixes obertures, amb les mateixes característiques, exceptuant les dues laterals que no es reconvertiren en balcons. Finalment, podem observar tres petites obertures quadrades a la zona de les golfes, amb brancals i llinda de pedra. Un senzill ràfec d'una filada, remata la façana. La façana sud, es troba coberta per una ampliació més moderna que es va fer de l'edifici. Aquesta té carener cap a l'oest, amb teula àrab. La façana posterior, tot i que no destaca estèticament, presenta alguns elements d'interès que ens traslladen a etapes constructives anteriors de l'edifici, i que són ben visibles a la part inferior de la façana. Cal esmentar-hi la gran llinda de fusta, ubicada quasi al nivell del sòl, fet que ens indica que el nivell del carrer era més baix. En aquesta mateixa alçada hi trobem una espitllera, i grans carreus ubicats a la cantonera. A la resta de la façana hi trobem finestres senzilles. A principis del segle XX, s'hi construí a tocar de la casa, un edifici de planta rectangular, i coberta a una vessant, amb pedra segarrenca, que tenia funcions vinculades a activitats rurals. Cal destacar-hi l'ús de maons en les cantoneres i obertures. Finalment, adossat amb aquesta darrera construcció, s'hi troba l'antic femer, avui reconvertit en habitatge en les plantes posteriors. És interessant la volta de canó amb rajola que s'ubica a la planta baixa, que tot i les transformacions que ha patit l'edifici, els seus propietaris van conservar. Cal destacar-hi els maons en les obertures, o la balustrada i l'escalinata d'obra, i l'obertura tapiada amb llinda de maons que donava al femer des de la façana posterior. | 08031-86 | Carrer Francesc Macia nº 4. 08280 Calaf | Actualment es troba integrat dins del nucli urbà de Calaf, però fins als anys 50 del segle XX, estigué isolada, sense edificis al seu entorn, més enllà dels que es començaren a construir a mitjans del segle XIX, amb la urbanització del Passeig de Santa Calamanda. La seva arquitectura correspon a una edificació del segle XVIII, tot i que no es podria descartar que tingués uns precedents més antics. Cal fer esment que en un gravat del segle XVIII, on surten els edificis més destacats de Calaf, fora muralles es veu el que podria ser aquesta casa. Com a edifici rural, tenia altres edificacions annexes i una era, que desaparegueren amb la urbanització de l'actual carrer. | 41.7311100,1.5131000 | 376340 | 4620991 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42260-foto-08031-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42260-foto-08031-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42260-foto-08031-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42261 | Cal Veterinari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veterinari | XX | Edifici situat a l'Avinguda Josep Miró, pròxim a l'Estació de Ferrocarril de Calaf i a les vies. Es tracta d'un edifici amb una simbologia important dins del nucli, ja que fou el lloc de naixement, i habitatge del veterinari Antoni Martí. Des del punt de vista arquitectònic, no destaca envers la resta dels elements de l'eixample calafí. Fins a l'any 2006, en què es va construir el bloc de pisos al seu costat, restava isolat en aquest espai urbà. Consta de planta baixa, planta de pis, i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars amb arrebossat, que són visibles en les façanes est i nord, i encoixinat de pedra regular a la façana principal. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. De l'edifici cal destacar-hi només la façana d'accés, ja que presenta diferents elements d'interès arquitectònic. Una gran entrada a la planta baixa, ubicada al centre, amb arc carpanell. A la seva esquerra hi trobem una finestra amb arc rebaixat, i reixa senzilla de forja, i a la seva dreta, una altra entrada, de dimensions més petites, també amb arc rebaixat. Entre les dues entrades, hi trobem una placa commemorativa amb la inscripció'Amb motiu del centenari del naixement del distingit veterinari Sr. ANTONI MARTIN MORERA ( 1900-1972), en reconeixement de la seva labor dedicada a aquesta vila. Ajuntament de Calaf, 25 de juny del 2000.' Una línia d'imposta amb decoració dentada, separa la planta baixa de la planta de pis, on hi trobem una tribuna suportada per mènsules i decorada amb vitralls de colors. A cada lateral, hi trobem unes finestres amb arcs carpanells. Rematant la façana, s'observa una coberta acabada amb voladís, i suportada per mènsules, que donen un bon toc estètic a la façana. | 08031-87 | Avinguda Josep Miró s/n. 08280 Calaf | Antoni Martí Morera, nascut el 23 de desembre de 1900 al llogarret de l'Albió, al municipi de Llorac (Tarragona), va ésser durant prop de 50 anys el veterinari de la vila. Fou considerat un dels veterinaris de Catalunya amb més coneixements sobre els èquids, ja que el fet de que la ramaderia mular tingués tanta importància al territori li va permetre especialitzar-se en aquests animals. A banda de la seva activitat professional, Antoni Martí va ser president d'algunes de les associacions calafines més importants, com ara la Unió Calafina o l'Acció Catòlica. | 41.7307600,1.5160200 | 376582 | 4620948 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42261-foto-08031-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42261-foto-08031-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 42262 | Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas | RIU I SAIZ, A. (2015). 'Noms dels carrers i places de Calaf' a: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf. Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf, p. 38. | XIX | Es troba ubicat al final del carrer del Carme, quasi amb la confluència amb l'Avinguda de la Pau. Es troba totalment restaurat. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta de pis, i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, en disposició horitzontal, en la façana d'accés, i arrebossat en la resta. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. Cal destacar l'ús del maó en les obertures, i els grans blocs de pedra en el sòcol. La façana d'ingrés s'ubica al carrer del Carme, i actualment es caracteritza per una entrada moderna, de dimensions més petites, dins d'una entrada més gran tapiada, amb arc escarser. A l'altre extrem de la façana, trobem una entrada de dimensions similars, però conservar la forma original. Al centre dues entrades similars, de dimensions més petites, i amb finestra amb reixa de forja. A la planta de pis, hi trobem dos llargs balcons amb barana de forja senzilla als quals s'hi accedeix per dues entrades ( per cada balcó). Entre aquests dos, cal esmentar-hi una fornícula amb punt rodó feta de maons i amb rajola a l'interior on es representa a Mare de Déu del Carme. Cal destacar-hi els brancals i llindes de totes les obertures ben treballades amb maons. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. | 08031-88 | Carrer del Carme nº 22. 08280 Calaf | Una dada històrica a esmentar, fou un fet produït durant la guerra civil (1936). Com es pot observar en la façana, hi ha una imatge de la Mare de Déu del Carme, que durant el període esmentat fou coberta amb una petita paret per tal que no fos destruïda, i així ha pogut arribar als nostres dies. | 41.7331700,1.5099600 | 376083 | 4621224 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42262-foto-08031-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42262-foto-08031-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42262-foto-08031-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42263 | Edifici de l'Avinguda de la Pau nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lavinguda-de-la-pau-no-2 | XX | Recentment s'ha repintat la façana. | Edifici de grans dimensions que s'ubica fent xamfrà entre l'Avinguda de la Pau i la Carretera Llarga. Estem davant d'un dels edificis més singulars des d'un punt de vista estètic del nucli de Calaf, atribut accentuat després de la seva darrera restauració recent, que remarca el seu estil noucentista. De planta pentagonal, consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan completament arrebossats i pintats amb un verd clar, amb les parts exteriors de les obertures i l'edifici amb un verd més fort que contrasta amb la resta de façana, i en destaca aquestes parts. Culminant les façanes presenta frontons i coberta a diferents vessants, amb teula àrab. La façana d'ingrés a l'habitatge se situa a l'Avinguda de la Pau, amb una petita entrada, on a la part superior hi destaca una reixa de forja treballada, on hi podem observar 'RL ANY 1934'. A la seva dreta una entrada amb arc escarser dóna accés a un local comercial. A la seva dreta, hi trobem una finestra amb arc escarser. A la planta de pis, un balcó amb senzilla barana de forja, ocupa l'ample d'aquesta cara de la façana, al qual s'hi pot accedir per dues entrades. Una cornisa accentuada, separa les plantes de pis del frontó que remata l'edifici. Aquest és esglaonat, amb dues formes rectangulars als laterals i una romboïdal al centre. En la façana que fa xamfrà, a la planta baixa, hi trobem una gran entrada amb arc escarser, que dóna al local comercial. A la planta de pis, un balcó amb senzilla barana de forja, ocupa l'ample d'aquesta cara de la façana, al qual s'hi pot accedir per dues entrades. Remata la façana un frontó circular compost de dues parts. En la part inferior del frontó hi trobem formes rectangulars i un òcul circular amb decoració floral al centre. La façana de la Carretera Llarga, observem dues entrades de grans dimensions a la planta baixa, que donen accés a locals comercials. La primera amb arc escarser, i la segona amb llinda plana. A la planta de pis, s'hi poden observar un conjunt de finestres, les més ubicades a l'esquerra, amb petita barana de forja. Culmina la façana, un frontó idèntic al primer que trobem a la façana de l'Avinguda de la Pau. | 08031-89 | Avinguda de la Pau nº 2. 08280 Calaf | A inicis del segle XX, es comença a urbanitzar l'actual Avinguda de la Pau, per connectar el nucli antic de Calaf, amb la carretera de Jorba a Folquer ( actual carretera Llarga). És en aquest període doncs, on es comencen a construir els edificis que veiem actualment, entre ells aquest. Fou restaurant a la primera dècada del segle XXI. | 41.7328600,1.5102200 | 376104 | 4621189 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42263-foto-08031-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42263-foto-08031-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42263-foto-08031-89-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42264 | Metradansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/metradansa | Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. El Llibre d'orgue de Calaf de Jaume Carrer (1831-1901) (2014). Barcelona : Dinsic : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, p. 13. L'Altiplà de Calaf : Butlletí Municipal d'Informació, núm. 50, març de 2015. | XIX | S'ha recuperat el 2015. La idea és que es balli dues vegades l'any, una per la Festa Major d'Estiu a la plaça de l'Església i una altra durant la Festa Major d'Hivern dins l'església de Sant Jaume, sempre després de la missa. Aquest divendres, 5 de febrer, la Metradansa es ballarà per primera vegada a l'interior de l'església. | La metradansa és una peça de caràcter religiós, pròpia del municipi de Calaf, per la qual cosa també és coneguda amb el nom de calafenca. Es tracta d'una dansa que antigament era ballada davant de la processó pels pabordes o administradors de l'altar del Sant en honor al qual es feia la cerimònia religiosa. A més, els pabordes feien sonar senzills instruments. | 08031-90 | Calaf | En les seves darreres celebracions, aquesta dansa era ballada per la Festa Major, sortint de l'ofici, per les pabordes de l'altar de Santa Calamanda. La metradansa va ser recuperada per la Festa Major de Calaf de 2015. | 41.7341000,1.5111800 | 376186 | 4621325 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42264-foto-08031-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42264-foto-08031-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42264-foto-08031-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 42265 | Els Pastorets de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-de-calaf | Forn i Prat, J. (2015). 'Orígens i breu història del Casal de Calaf' a: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf. Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf, p. 173-178. Mestres Ballús, A.; SelvasGilibets, L. (2014). Cuplets de 'Pastorets de Calaf' : Crònica popular local i de país. Recull de 90 anys de tradició. S.l. : Fundació Privada Casal de Calaf : Els Pastorets de Calaf. Torner, J.; Mas, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages, p. 121-143. | XX | Els pastorets és una representació típica de les festes de Nadal i una manifestació de teatre popular molt estesa per tot Catalunya. Els Pastorets de Calaf són els tradicionals pastorets de Josep M. Folch i Torres i constitueixen un dels espectacles més emblemàtics del municipi. La música fou composta per Mn. Valentí Miserachs i Grau (Sant Martí Sesgueioles, 1943) el 1997 i el 2015, coincidint amb el 90è aniversari de Els Pastorets, ha estat revisada pel mateix Miserachs i interpretada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i el Cor ARSinNOVA. | 08031-91 | Carretera Llarga nº 11. 08280 Calaf | Els Pastorets de Calaf van ser representats per primer cop el Nadal de 1925 per iniciativa de la Secció Cultural i Esportiva del Centre Catòlic de Calaf. Les representacions van ser aturades entre 1930-1933 a causa de les obres de reforma al Centre Catòlic i de la reestructuració de les seccions de l'entitat, però es van reprendre l'any 1934. Els Pastorets passaran a representar-se al Casal de Calaf des de la seva inauguració l'any 1976, moment en què la posada en escena experimenta una gran millora qualitativa. Tant és així, que Els Pastorets de Calaf va ser l'espectacle convidat a la II Mostra Nadalenca de Pastorets de 1983, organitzada pel Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Pocs anys més tard, Televisió Espanyola va gravar la representació i la va emetre en desconnexió el Nadal de 1986 i posteriors. | 41.7318000,1.5107100 | 376142 | 4621071 | 1925 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42265-foto-08031-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 42266 | Ball dels Gemec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gemec | Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. | XVII | Després de quasi 30 anys sense fer-se, s'ha tornat a recuperar el 2016. | Ball propi de la celebració del carnaval, executat al so de la cornamusa o sac de gemecs (antic instrument de vent), que era tocat de tal manera que semblava que gemegués i plorés. Es realitzava per carnestoltes. | 08031-92 | Plaça Gran | És un ball que ve d'antic, tot i que no tenim molta informació al respecte, la primera referència és en un document manuscrit conservat a l'Arxiu Històric de Tarragona, procedent de l'arxiu municipal de la ciutat i titulat 'Memorials de Las coblas y Ballas de Santa Tecla el añi 1687', es detallen les cobles, balls i músics que participaren en les festes de Santa Tecla d'aquell any. S'hi esmenta la participació de nombroses cobles de ministrils, procedents de Reus, Juneda, Riudecanyes, Vilanova de Cubelles, Ginestà, Guissona, Pons, Martorell, St. Llorenç dels Murulls, Guimerà, Agramunt, Solsona, Valls, Sarreal, la Selva, Corrins, Cubelles (mitja cobla), Olot (tres músics), Bellpuig, Calaf, Sarreal (una altra), la Mora, Cervera ('cobla entera'). Es va deixar de ballar el 1987, i al 2016 es va tornar a recuperar. | 41.7340600,1.5108800 | 376161 | 4621321 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 42267 | Ball de l'Esgarrapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lesgarrapada | Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. | XX | Es va deixar de realitzar al 1987. | Ball carnavalesc. Els balladors formaven una gran rodona, al mig de la qual hi posaven una dona, generalment pagada, que duia penjada al coll una gran panera plena de pastissos, fruites i tota mena de menjars llaminers. Aquesta dona anava giravoltant constantment seguint el ritme de la melodia i els balladors, que també giraven al ritme de la melodia, anaven pegant esgarrapades a la panera per agafar-ne el seu contingut. | 08031-93 | Plaça Gran | El Ball de l'Esgarrapada es realitzava a la plaça Gran, i la melodia era produïda per una cornamusa. L'any 1987 es va realitzar per darrera vegada. A partir del 2015, han revifat iniciatives per recuperar-lo. | 41.7340400,1.5109900 | 376170 | 4621319 | 08031 | Calaf | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42268 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-1 | Goigs a llaor de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Calamanda : filla i patrona de la Vila de Calaf on es guarda el seu Cap Venerable (1985) | XX | Festivitat en honor a la patrona del municipi, Santa Calamanda. La diada se celebra amb actes tradicionals religiosos i lúdics, com la missa solemne, ballades de sardanes i un ball popular, a més de diferents activitats infantils. | 08031-94 | Calaf | Diu la llegenda que la jove Calamanda havia nascut a Calaf, raó per la qual el poble ha convertit el 5 de febrer en la seva festa major. | 41.7340800,1.5108900 | 376162 | 4621323 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42268-foto-08031-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42268-foto-08031-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42268-foto-08031-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42269 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-0 | 'El primer de Maig a Calaf'. A: L'Altiplà de Calaf: Butlletí Municipal d'Informació, núm. 8, juliol de 2005, p. 12-13. | XVII | Aplec popular celebrat cada 1 de maig a l'Ermita de Sant Sebastià. Durant aquesta celebració, d'arrel religiosa, es porta a terme una processó des de la Plaça Gran fins a l'Ermita i una missa a l'aire lliure; a més, se celebren altres actes lúdics com activitats infantils o una ballada de sardanes. | 08031-95 | Ermita de Sant Sebastià | Durant la segona meitat del s. XVII, el poble de Calaf va fer un vot a Sant Sebastià per donar les gràcies al fet d'haver-se deslliurat d'una de les pestes que per aquells temps devastaven el. Arran d'aquest vot, es va construir l'ermita de Sant Sebastià. La tradició de pujar-hi cada 1 de maig en peregrinació va començar a finals d'aquell mateix segle. | 41.7262700,1.5039600 | 375570 | 4620466 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42270 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf | MAS PARÉS, J. (2015). 'Història del mercat i la fira de Calaf'. A: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf (2015). Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. Pàgina web de l'Ajuntament de Calaf: www.calaf.cat | XIII-XXI | Mercat setmanal celebrat el dissabte. La Plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume s'omplen amb més d'un centenar de parades de tota classe de productes: fruites i verdures, articles d'artesania, pastisseria, marroquineria, música, roba, sabates. | 08031-96 | Plaça Gran | La primera notícia de la celebració del mercat és de l'any 1226 en el testament de Bernat d'en Blanc, on s'esmenta que aquest personatge tenia unes cases a la vila i unes altres al mercadet de Calaf. Per tant, el mercat es portava a terme fora muralles. Durant el segle XVI el volum d'intercanvis va augmentar considerablement gràcies a la producció de cereals a Calaf, i va passar a ser considerat un dels mercats més importants de la Catalunya central i occidental. Al segle XVIII es produeix un nou creixement important del mercat gràcies al comerç que Calaf va establir amb l'Aragó a partir de la finalització de la Guerra de Successió, moment en què se signa el decret de Nova Planta i es produeix l'assimilació al règim legislatiu castellà. També hi va influir la desaparició de les duanes interiors i la imposició de l'impost del cadastre. Aquest comerç va propiciar el naixement d'associacions de comerciants que a vegades van arribar a arrendar els drets senyorials que diferents nobles tenien sobre els excedents agrícoles aragonesos per comercialitzar-los a Catalunya. A Calaf, la companyia més coneguda fou la Companyia d'Aragó. Aquest comerç es veurà reduït dràsticament durant el segle XIX degut sobretot a les guerres que van assolar aquesta centúria. Fins al segle XX, el mercat es duia a terme a la Plaça Gran, però per motius d'espai es va haver de traslladar al Raval de Sant Jaume. Cal destacar que el mercat de Calaf donà peu a l'expressió 'això sembla el mercat de Calaf'. Aquesta frase prové d'una llegenda recollida per Apel·les Mestres al seu llibre Tradicions; segons aquesta, un dissabte de mercat feia un fred tan intens que les paraules es glaçaven i només se sentia el silenci. A migdia va sortir el sol, i les paraules es van desglaçar totes alhora, provocant un xivarri a la plaça mai vist. Des d'aleshores, aquesta expressió fou utilitzada quan hi havia molt xivarri en algun lloc. Tanmateix, a Calaf s'hi va començar a celebrar la fira al segle XIV. Ramon Folc de Cardona va concedir aquest privilegi a la vila el 31 d'agost de 1313 sense la llicència del rei Jaume II, fet que va ocasionar un gran plet entre els vescomtes de Cardona i els monarques Catalans que es va estendre fins al regnat de Martí l'Humà, el qual concedí definitivament la celebració d'una fira anual. | 41.7324500,1.5137200 | 376394 | 4621138 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42271 | Desfolca't! Festival de Música Tradicional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desfolcat-festival-de-musica-tradicional | XX | És un festival de gran qualitat i amb una important afluència de públic, que fomenta la presència de la música d'arrel i tradicional en els actes festius de la població i ja és un referent a Catalunya d'aquest tipus de formacions musicals. El festival ha donat cabuda a gran nombre de propostes musicals d'arreu dels Països Catalans: Ansamora, Xarop de Canya, la Coixinera, Marsupialis, Carles Belda i el conjunt Badabadoc, Naia, El Pont d'Arcalís, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Font de la Carota, Tazzuf, Pep Gimeno 'Botifarra2, Crescendo, Tomeu Moll 'Pinso' i Xisco Armengual, Pomada, entre molts d'altres. També ha portat fins a Calaf importants grups de l'escena folk europea: Carlos Nuñez, la Bella Image, Tapia eta Leturia, Kepa Junkera, Oysterband, Teixedor, Bratsch, LAU, La Fabrique, Zure, Kila, Shooglenifty, Klezmofobia, Orchestre International Du Vetex, Antonio Rivas Trio, Baeturia, Lou Dalfin o Ars Nova Napoli. | 08031-97 | Calaf | El Festival de Música Tradicional va néixer l'any 1992 com una trobada d'acordionistes i amb la finalitat de potenciar l'acordió diatònic, tocat antigament en els balls de muntanya. Al llarg dels anys ha anat evolucionant i canviant fins arribar al seu format actual. L'associació que organitza el festival ha rebut el Premi Altaveu (2006) i el Premi al Compromís Cultural Òmnium Cultural de l'Anoia (2008). | 41.7341300,1.5112300 | 376190 | 4621329 | 1992 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42271-foto-08031-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42271-foto-08031-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42272 | Goigs de Santa Calamanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-calamanda | Bisbal, M. A.; Miret, M. T.; Moncunill, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona : Fundació Salvador Vives i Casajuana. Graells, J. (2009). Històries i curiositats sobre Santa Calamanda. A: L'Altiplà de Calaf : Butlletí Municipal d'Informació, núm. 26, febrer de 2009, p. 14-15. | XVIII-XX | Es conserven diferents exemplars dels Goigs de Santa Calamanda, tots de mides molt semblant que oscil·len entre els 30x20 cm i els 45x32. El text s'articula en dos, tres o quatre columnes amb corondell, depenent de la mida del paper. Tots ells inclouen la imatge de l'advocació, en alguns casos adornada amb gerros amb flors. Els goigs més moderns, del segle XX, també incorporen una partitura musical amb música de Mn. Llorenç Guiteras. Al final del goig hi ha una breu oració. La lletra diu: Puix que sou nostre tresor, / y de Jesu-Christ Esposa: / Calamanda Gloriosa / donaunos vostre favor. / Calaf vos donásolár / en lo vostre naixament / y à Calaf liberalment /donáu favor singular: / Per lo que ab tot fervor / vos invocampiadola , &c. / Sent de Calaf rica mina / en virtut, y santedat, / de Daciá la crueltat / procurá vostra ruína: / Mostrant excessiu rigor / contra Vos, Verge preciosa, &c. / Molts, y diferents torments / inventása gran crueltát, / y en tots ab mes claredát / feu vostres virtuts patents: / Puix passareu lo dolor / de tots ells sempre gustosa, &c. / Per gosar de vostre Espós / vida, y esperit donareu, / à JESUS, quant alcançareu / lo trofeu gloriós: / Y lo Cap per gran tresor / quedá à la Vila ditxosa, &c. / Quant à Calaf invadiren / Sarracenosab furor, / vostre Cap de gran valor / en lo Soler reculliern: / Y en una Cova ab amor / lo deixá sa fé zelosa, &c. / Ja sepultát lo temor / dels Sarracenos, tornaren / los de Calaf, y buscaren / vostre Cap ab gran fervor: / Tornantloab tot honor / en la patria venturosa, &c. / En lo temps de sequedát / portantvos en Professó, / ab molta devoció / tots los de aquell Veynát: Al Soler, nos feu favor / de alcançar pluja abundosa, &c. / Tot malalt necessitát / de vostre amparo, y favor, / invocantvos de bon cor / lo queus demana ha alcançát: / De tota pena, y dolor / lo deslliuráu piadosa, &c. / Puix vos lograu del Senyor / ros, y pluja copiosa, / Calamanda Gloriosa / donaunos vostre favor. / Y puix la ditxa major / gozáu fent de Deu Esposa, / Calamanda Gloriosa / donaunos vostre favor. | 08031-98 | Església de Sant Jaume | Els goigs són composicions poètiques populars per ser cantades. Inicialment lloaven la Mare de Déu, però més endavant també es van composar goigs en honor de Déu i dels Sants i Santes. La seva plasmació en paper no va començar fins els segles XVI-XVII. Als goigs dedicats als Sants i Santes, com és el cas dels Goigs de Santa Calamanda, aquests són invocats per fer d'intercessors davant la Verge o, en última instància, davant Déu. També és freqüent que els goigs narrin la seva vida, els fets prodigiosos que realitzaren o els seus martiris. | 41.7337700,1.5115300 | 376214 | 4621288 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es conserven exemplars a la Biblioteca de Catalunya (1749-1754, 1850, 1855, 1870, 1881)i a la biblioteca de la Universitat Ramon Llull (1840, 1870, 1881, ca. 1940), A la biblioteca de la Universitat de Lleida (Fons Ramon Sol i Clot) es conserva una edició commemorativa de 1985. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42274 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia | Bisbal, M. A.; Miret, M. T.; Moncunill, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona : Fundació Salvador Vives i Casajuana. | XVII | Es conserven diferents exemplars dels Goigs de Sant Sebastià, tots de mides molt semblants. El text s'articula en tres columnes amb corondell i tots ells estan emmarcats en una orla decorativa i inclouen la imatge de l'advocació, en alguns casos adornada amb motius tipogràfics. Tots els exemplars estan impresos a una tinta (negre, marró o blau), excepte un, que està imprès a dues tintes (negre i marró). | 08031-100 | Calaf | Els goigs són composicions poètiques populars de temàtica religiosa per ser cantades. Inicialment lloaven la Mare de Déu, però més endavant també es van composar goigs en honor de Déu i dels Sants i Santes. La seva plasmació en paper no va començar fins els segles XVI-XVII. Als goigs dedicats als Sants i Santes, com és el cas dels Goigs de Sant Sebastià, aquests són invocats per fer d'intercessors davant la Verge o, en última instància, davant Déu. També és freqüent que els goigs narrin la seva vida, els fets prodigiosos que realitzaren o els seus martiris. Pel que fa a la cronologia dels Goigs de Sant Sebastià, les referències de la lletra a la capella del sant permetrien situar-los a finals del segle XVII o inicis del XVIII, coincidint amb l'edificació de la mateixa o amb els primers anys de la peregrinació. L'última edició dels Goigs va ser editada l'any 1992 per la Llibreria Graells, amb el text revisat per Valentí Miserachs i amb una petita nota històrica de Joan Graells. Altres impremtes que anteriorment van imprimir aquests goigs són la Impremta de Josep Roca de Manresa (1924) i la impremta J. Oller de Calaf (1940-1960). | 41.7262500,1.5039800 | 375572 | 4620464 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 42275 | Document del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari | <p>Catalunya Romànica : XIX : El Penedès : L'Anoia (1992). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI | <p>Document de 56x41 cm., signat el 30 d'abril de l'any 1015. Es tracta del primer document conegut on apareix el topònim Calaf (Kalafum). En ell, el bisbe d'Osona, Borrell, donà al levita Guillem de Mediona (també conegut com a Guillem d'Oló) una gran extensió de terra erma perquè la repoblés i la defensés, i en tingués la potestat, construint-hi fortificacions i portant-hi agricultors que hi habitessin i en conreessin la terra. El text descriu el terreny que s'inclou en la donació així com els territoris amb els quals termeneja. A més, el bisbe concedia que un successor designat per Guillem pogués tenir el lloc mentre visqués, però que després de la seva mort, aquest passés a l'església osonenca. És per aquest document que Guillem de Mediona és considerat el fundador de Calaf.</p> | 08031-101 | Arxiu i Blioteca Espicopal de Vic | <p>Segons l'historiador Antoni Pladevall, aquest document suposa una legalització de les actuacions que ja s'estaven fent perquè el Bisbe Borrell parla d'unes despeses ja fetes al territori i d'enfrontaments amb senyors del veïnatge; també ho suposaria del conflicte amb el vescomte d'Osona-Cardona, que també havia estat afavorit pels comtes Ramon Borell i Ermessenda amb la donació del mateix territori. Aquest enfrontament es va revifar amb la mort de Guillem de Mediona (1034) i no va ser resolt fins l'any 1038, acabant amb la renúncia del Bisbe Oliba, que reconeix el dret dels Cardona. Aquest, per la seva banda i en agraïment, fan donació del castell i les terres de Calaf a l'església osonenca, reservant-se la possessió del terme sota el patrocini de la seu de Vic.</p> | 41.7337500,1.5115000 | 376212 | 4621286 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es troba a l'Arxiu Capitular de Vic: cal. 9, episc. II, núm. 16 (abans cal. 6, núm. 39) | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 42276 | Molí de Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent | XX | El molí es troba situat al turó de darrera el castell de Calaf, al costat del dipòsit municipal d'aigua. Tota l'estructura del molí s'orienta amb rodes, sobre una pista. Aquest moviment és de forma automàtica a la velocitat de règim del vent. El conjunt és format d'un aeromotor que aprofita la força del vent mitjançant una gran hèlix de dues pales per a fer circular oli a pressió que fa moure una bomba submergida a 200 metres de profunditat per extreure l'aigua, fins al dipòsit distribuïdor, a raó de fins 40.000 litres/hora. | 08031-102 | Calaf | L'aigua ha estat sempre un bé escàs i desitjat a Calaf, zona de secà. Fins al 1960, les dones del poble feien cua a l'estació del ferrocarril per demanar aigua a la màquina de vapor que feia el trajecte Manresa-Lleida. L'aigua per beure era la que es recollia de la pluja. Posteriorment es va fer el proveïment d'aigües municipals des del paratge anomenat 'Mantellí', prop d'Enfesta (la Molsosa), amb una conducció de 8 km fins a Calaf, amb els importants costos d'explotació que això representava. L'any 1990 es va trobar aigua a 200 metres de profunditat, dins del terme municipal, a la zona anomenada molí de vent, on va quedar instal·lat el molí pendular per a l'aprofitament eòlic. En aquest paratge, anomenat del molí de vent, antigament s'aprofitaven els vents que bufen per l'altiplà de Calaf per a moldre-hi blat, en un molí de vent clàssic. El pressupost total de l'obra fou 26 milions de pessetes, de les quals 20 milions és el cost de l'aeromotor. Fou executat l'obra l'empresa Catalana de Perforacions, de Fonollosa. El finançament de la instal·lació va anar a càrrec de l'Ajuntament de Calaf, amb 1 milió; del ministeri d'Indústria i Energia, amb 8 milions; i el paquet fort a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb 2 milions per al projecte a compte del PCAL i amb 15 milions del Servei de Medi Ambient. | 41.7356600,1.5110600 | 376179 | 4621499 | 1994 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42276-foto-08031-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42276-foto-08031-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42277 | Col·lecció fotogràfica de l'Arxiu Municipal de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-fotografica-de-larxiu-municipal-de-calaf | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. TORNER, J.; MAS, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Fons d'imatges reunit per l'Arxiu Municipal de Calaf. La col·lecció consisteix en un conjunt no orgànic de documents que abasta una extensa cronologia que va des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX. Encara que la majoria de documents que formen aquesta col·lecció no són originals (els originals els conserven els propietaris, l'Ajuntament en va fer reproduccions), el seu contingut és un important testimoni gràfic de la història contemporània del poble de Calaf. Algunes de les temàtiques recollides per aquestes fotografies són espais urbans i edificis emblemàtics del poble, celebracions i esdeveniments de tot tipus (esportius, religiosos culturals...) o activitats econòmiques que són i han estat més rellevants pel poble de Calaf i la zona de l'Alta Segarra. | 08031-103 | Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. | La gran majoria dels documents conservats consisteixen en reproduccions de fotografies (se'n van fer còpies en positiu d'unes i les altres van ser fotografiades) que van aportar veïns de Calaf amb motiu de l'organització de dues exposicions fotogràfiques impulsades des de l'Arxiu els anys 1994 i 2003. Només una petita part dels documents integrats en aquesta col·lecció ja eren propietat de l'Ajuntament (les condicions d'ingrés dels quals és desconegut) i es trobaven dipositats a l'Arxiu Municipal, que sempre ha estat ubicat en el mateix edifici del Consistori. Aquests documents han estat integrats dins d'aquesta col·lecció en no haver-se trobat vincles de producció amb la resta dels fons custodiats a l'Arxiu Municipal. | 41.7340800,1.5111700 | 376185 | 4621323 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42277-foto-08031-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42277-foto-08031-103-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42280 | Edificis Ceràmiques Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-ceramiques-calaf | XX | S'hi observa la manca de manteniment en les façanes. | Als peus de la carretera llarga, trobem aquest conjunt d'edificis vinculats amb Ceràmiques Calaf, però que inicialment es van construir amb la teuleria fundada a inicis del segle XX per Josep Servitje. Posteriorment, al seu entorn es van construir edificacions noves formant el que es coneix com el Barri Nou. El conjunt consta de tres cossos idèntics, de planta baixa, planta de pis i golfes, obrats amb murs de maons i en origen arrebossats, amb coberta a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. Es caracteritzen per una gran entrada rectangular, de grans dimensions a la planta baixa, que dóna a un espai de magatzem, flanquejat per dues entrades més estretes, però de la mateixa alçada. Una línia d'imposta motllurada, separa la planta baixa de la planta de pis, on hi trobem tres balcons amb barana de forja senzilla, ben alineats. Cal esmentar, que el balcó central, és de dimensions més grans que els laterals. A la zona de golfes, s'observen tres petites obertures. Remata la façana, un frontó recte. El cos ubicat més al nord, tot i tenir les mateixes característiques dels dos anteriors, presenta algunes diferències, com dues entrades de grans dimensions a la planta baixa, o l'absència de balcons a la planta de pis. | 08031-106 | Carretera Llarga s/n. 08280 Calaf. | La construcció d'aquests edificis està vinculada a la creació de Ceràmiques Calaf a l'entorn de 1911. | 41.7291700,1.5114800 | 376201 | 4620778 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42280-foto-08031-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42280-foto-08031-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42280-foto-08031-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42281 | Molí de vent del Rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-rentador | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. | XIX | Es troba ubicat al costat de la font de Sant Jaume i el Rentador. Fou construït l'any 1894 amb la finalitat de poder bombar l'aigua de la font, i poder aportar amb més rapidesa, aigua al safareig o per altres usos. De planta quadrada, té uns 9 m d'alçada i una amplada d'1,9 m i llargada d'1,9 m ,obrat amb maons massissos units amb morter de calç. Té una entrada rectangular amb reixa, ubicada a la part posterior. Cal destacar-hi els laterals estriats, així com petites obertures a la part superior a mode de respiradors. Té una petita coberta a dues vessants. En la cara que dóna al camí, s'hi pot observar una placa on s'assenyala la data de finalització del molí de vent, i de les obres vinculades al rentador, que foren al desembre de 1894. A uns 30 metres al nord-oest, hi podem trobar un pou amb sistema d'extracció mecànica. | 08031-107 | Camí Vell de Prats de Rei | Al 1894 s'iniciaren un seguit d'obres a la zona del rentador, entre elles una torre proveïda d'un molí de vent per tal d'aixecar l'aigua de la font de Sant Jaume, i facilitar així l'aportació d'aigua al rentador. | 41.7274800,1.5191600 | 376837 | 4620579 | 1894 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42281-foto-08031-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42281-foto-08031-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42281-foto-08031-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 42282 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-1 | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. | XVIII | La vegetació ha envaït l'espai. Les parets exteriors no presenten problemes visibles, però es desconeix l'estat de més enllà de l'entrada, al no poder-hi accedir. | La font se situa a peus del camí que porta al rentador, a l'alçada d'aquest. Es tracta d' un cos construït sota el nivell natural del sòl, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de pedra ben treballada. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de pedra feta amb carreus ben treballats. Al final de les escales hi trobem l'accés a l'interior amb una entrada amb arc de rajol i una reixa. La vegetació ha envaït l'accés a l'interior. | 08031-108 | Camí Vell de Prats de Rei | Es desconeix quan es va construir aquesta font, però possiblement ve d'antic. Una de les primeres mencions que en tenim és del 1760, quan es documenta que s'hi van realitzar reparacions. Un segle després, l'any 1894 s'iniciaren un seguit d'obres a la zona del rentador, entre elles una torre proveïda d'un molí de vent per tal d'aixecar l'aigua de la font de Sant Jaume, i facilitar així l'aportació d'aigua al rentador. Cal fer esment, que a finals de l'any 2015, durant la realització d'un seguiment arqueològic per l'obertura d'un nou camí, proper a la font, s'hi han localitzat cinc conduccions que portaven l'aigua des de les seves captacions, en punts diferents, fins al pou. Des d'allà, l'aigua era bombejada cap al dipòsit del Castell de Calaf, que donava servei a les fonts públiques de la vila. Segons els arqueòlegs, la cronologia aproximada d'aquestes canalitzacions d'aigua se situa entre els segles XVIII i XX. | 41.7274300,1.5191300 | 376834 | 4620573 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42282-foto-08031-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42282-foto-08031-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42282-foto-08031-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 42283 | El Rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rentador-0 | LLORENÇ GALLART, I (1904). Topografia médica de Calaf. Barcelona. Reial Acadèmia de Medicina y Cirugia de Barcelona MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. | XVIII | L'any 2009 es van dur tasques de restauració. Tot i això la vegetació ha envaït l'entorn per manca de manteniment. | Es troba ubicat a l'antic camí dels Prats de Rei. Era el safareig comunal de Calaf, fins que va entrar en desús amb l'arribada d'aigua corrent a les llars. Es tracta d'un espai rectangular de grans dimensions, ubicat sota el nivell del sòl. Els murs que tanquen l'espai estan fets amb carreus irregulars de pedra, i a la part superior carreus més grans, i ben treballats en forma arrodonida. Cal destacar-hi en els murs, les obertures, que tenien funció per deixar-hi les coses. Aquest mur es troba obert per una part del sector que dóna al camí, on hi trobem les escales per accedir-hi. Aquestes estan fetes amb carreus de pedra ben treballats. Cal destacar la poca alçada del rentador fet que devia provocar que s'hagués de rentar la roba de genolls, tal com ens indica Ignasi de Llorens, en la Topografia médica de Calaf, l'any 1903. Es pot observar la canalització que portava l'aigua segurament des de la font de Sant Jaume. Actualment encara hi arriba aigua. | 08031-109 | Cami vell de Prats de Rei | Fou construït entre 1760 i 1761, al costat de l'antic rentador. És interessant poder reproduir la descripció feta d'aquest rentador l'any 1903, en la Topografia médica de Calaf, feta per Ignasi de Llorens, el qual no el deixa ben parat. ' A un kilómetro de Calaf, contiguo al antiguo camino de Prats de Rey, se halla instalado el lavadero público, que por no reunir condición alguna aceptable, ni siquiera tiene la de proximidad. Hallase construido en una hondonada del terreno, sin cobertizo que resguarde a las lavanderas del sol y de la lluvia, con un solo aljibe sin altura alguna, de manera que para lavar la ropa, las mujeres tienen que hacerlo de rodillas y con el cuerpo inclinado hacia el fondo del aljibe, lo cual resulta penoso en extremo. En dicho aljibe se lavan todas las ropas, lo mismo las sucias y contaminadas de viruela, tifus, difteria, sarampión, etc, que las que proceden de gentes sanas. Esto es muy peligroso y no dudamos que la filiación de algunos contagios debe hallarse en este inmundo lavadero. Si malo es el lavadero, peor es la manera de practicar el lavado de la ropa. Aquí no hay desinfección previa de las ropas procedentes de enfermos afectos de males infectos –contagiosos, ni purificación alguna del aljibe después de lavadas aquellas. Es menester que el Municipio construía el deposito del agua destinada al lavado, a una altura suficiente, para que las mujeres puedan lavar en pie: procurar construir dos aljibes más pequeños, destinados exclusivamente a la desinfección previa de las ropas contaminadas, construir cobertizos que resguarden a las lavanderas y procurar que todos los días se renueve el agua. Así evitaran en primer lugar, el hedor que despide el actual lavadero, en segundo lugar evitara el contagio de las enfermedades infectivas, y por último, hará un bien a las lavanderas, que son, generalmente, las primeras víctimas de tamaño abandono higiénico'. Al 2009 es van dur tasques d'adequació i neteja del rentador. | 41.7268400,1.5197200 | 376882 | 4620507 | 1760 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42283-foto-08031-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42283-foto-08031-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42283-foto-08031-109-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42284 | Pou vora rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-vora-rentador | XX | No presenbta problemes en l'estructura. El mecanisme de bombeig de l'aigua està oxidat. | Uns 40 metres al nord-oest del rentador, trobem aquest pou circular construït amb maons i rajola, i amb sistema mecànic d'extracció de l'aigua. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns deu metres. A l'exterior és ben visible el mecanisme de bombeig de l'aigua del pou que podria haver estat accionat per un animal donava voltes entorn del pou fent girar una roda horitzontal que engrana en una altra vertical, tot convertint el moviment circular en rotatori. Al voltant d'aquesta roda vertical hi ha un sistema continu amb una corda o cadena amb uns pistons separats entre ells a una distància d'un metre aproximadament que passa per dins d'un tub que és tant llarg com profund és el pou. Així la corda amb els pistons en arribar a l'aigua, l'impulsa dins del tub fins a pujar-la a la superfície. | 08031-110 | Cami vell de Prats de Rei | Possiblement la seva construcció sigui posterior a les obres realitzades el 1894 al rentador, i la construcció del molí de vent. | 41.7263800,1.5190800 | 376828 | 4620457 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42284-foto-08031-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42284-foto-08031-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42284-foto-08031-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42285 | Masia Cortadelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-cortadelles | XVIII | L'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però el procés de degradació és constant. S'hauria de fer una intervenció urgent de manteniment i neteja de l'entorn més immediat. | Conjunt d'edificis ubicats entre la carretera BV- 1001 al km 1,5 i la via del ferrocarril Manresa - Lleida. Aquest conjunt està format per l'edifici principal que tenia funció d'habitatge, i edificacions annexes amb funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. Totes les façanes estan arrebossades, deixant visibles alguns dels carreus, sobretot a les cantoneres. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb llinda de fusta, petites espitlleres i una finestra a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem quatre finestres idèntiques amb ampit de pedra. Finalment, a les golfes, hi trobem una petita finestra al centre. Cal destacar-hi les grapes metàl·liques que hi ha a la planta de pis. La façana oest, a la planta baixa, no es pot observar amb detall si presenta obertures o elements adossats a la façana, ja que hi té petits cossos adossats en ruïnes i amb vegetació que impedeixen la seva visualització. A la planta de pis, s'hi observa una finestra amb llinda de fusta. La façana est, té un cos de construcció més moderna adossat a la planta baixa, i una finestra a la planta de pis. Finalment, la façana nord, presenta una expesa vegetació que cobreix sobretot la part inferior, i dificulta la interpretació de la mateixa. A la planta de pis, sobresurt un cos, que correspondria possiblement a la comuna. A la seva esquerra, i quasi coberta per la vegetació, s'intueix una finestra amb arc de rajol. A la part superior de la façana, una petita finestra amb brancals i llinda de maons. Uns 30 metres al sud de l'edifici principal, hi trobem un altre edifici de planta rectangular, de grans dimensions, i una sola planta, que tenia funció agrícola i ramadera. Obrat amb carreus de pedra, destaquen sobretot els de les cantoneres, de grans dimensions i ben treballats. Té una sola vessant, amb teula àrab. Annex aquest, hi trobem un senzill pou de pedra. | 08031-111 | Masia Cortadelles. s/n. 08280 Calaf. | Va pertànyer fins a inicis del segle XXI a una de les famílies més importants en la història de Calaf: els Satorras. Entorn d'aquesta masia, s'han documentat diferents jaciments arqueològics. | 41.7162500,1.5090500 | 375974 | 4619347 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42285-foto-08031-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42285-foto-08031-111-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42286 | Cedre del Líban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-del-liban | Es troba al costat de la Masia Cortadelles. Es tracta d'un Cedre del gènere Cedrus i espècie libani. És una conífera de fulla persistent, amb una alçada d'uns 12 metres, un volta de canó de 2, 50 metres i un volt de soca de 3 metres aproximadament. Presenta un tronc rectilini. El creuer es troba a quatre metres d'alçada, del qual neixen diferents branques, que donen tota la potència a la capçada, de forma tabular. Les fulles són acidulars i mesuren uns 25 mm. El seu fruit és una pinya de forma ovoide i dreta, que pot arribar a mesurar entre 8 i 12 cm de llarg. | 08031-112 | Masia Cortadelles | Els propietaris de la masia, els Satorres, varen crear un petit jardí botànic amb espècimens de tot el món, però entre l'abandó que va patir aquest espai, i la pèrdua de part d'aquest per als cultius, han provocat que sols es conservi aquest espècimen. | 41.7163600,1.5093600 | 376000 | 4619358 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42286-foto-08031-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42286-foto-08031-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 42287 | Pallissa del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-lluc | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX | L'estructura no perilla, però l'embigat que suporta la planta de pis, està començant a esfondrar-se. | Es troba ubicada a 300 metres aproximament al nord-est de la Masia Cortadelles. Es troba envoltada de camps de conreu. El formen dues petites construccions que es recolzen en el pendent del terreny, i que genera dues alçades diferents. El cos principal, té dues plantes, amb els murs fets amb carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. Té la coberta a una vessant ( sud) amb teula àrab. L'accés a la planta baixa el trobem a la planta baixa, i presenta una senzilla entrada amb llinda de fusta, i arc de descàrrega. A la planta superior, hi ha dues finestres senzilles, una de les quals es troba tapiada actualment. La façana est, té l'altre cos adossat a la planta baixa, i no presenta obertures a la planta superior. La façana oest, presenta una obertura senzilla a la planta superior. La façana nord, que es recolza sobre el terreny, té un accés a la planta superior. Cal destacar-hi que per reforçar l'estabilitat de l'edifici s'hi van afegir dos contraforts. L'edifici adossat al mur est, és d'una sola planta, amb coberta a una vessant, fet amb petits carreus irregulars de pedra. Té l'entrada a la façana sud, i aquesta destaca per una gran llinda de pedra amb la data gravada de 1885 dins d'un medalló. Cal destacar dels dos edificis, que conserva encara al seu interior elements com la menjadora o l'abeurador. | 08031-113 | Masia Cortadelles | La pallissa és un tipus de construcció lligada completament a l'ús agrícola dels conreus de cereals típics de les terres de secà com ho són les de la Segarra o Alta Segarra. En la majoria de pobles d'aquesta comarca històrica hi ha pallisses, alguns cops amb concentracions en un indret determinat que acaba anomenant-se 'les Pallisses' o 'les Eres' per la relació tan estreta d'unes amb les altres. Els llocs on es troben agrupades diverses pallisses solen ser indrets alts( com seria el cas d'aquesta a 700 metres d'altitud), al voltant dels pobles i ventejats per facilitar la tasca de ventar a les eres. Aquesta edificació era destinada a emmagatzemar la palla del blat, ordi o altres cereals que després havia de servir per alimentar el bestiar domèstic durant tot l'any. | 41.7182900,1.5071200 | 375818 | 4619576 | 08031 | Calaf | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42287-foto-08031-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42287-foto-08031-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42287-foto-08031-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 42289 | Casetes de les Mines de Ferrera. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-les-mines-de-ferrera | XX | No conserven la teulada, i la vegetació ha envaït les construccions. | Sota l'antic camí de Ferrera a Sant Martí Sesgueioles, a l'altre costat de la vall, trobem aquestes dues petites edificacions que estaven vinculades amb les mines de Ferrera. Separades entre elles per uns 30 metres, la seva funció era de resguard i inclús d'habitatge dels treballadors de la mina o vigilants. Són dues construccions de planta quadrada, fetes amb carreus de pedra irregular i d'una sola planta. Es troben en un estat de conservació deficient i no conserven la coberta, que en el cas de la situada més a l'oest, era a dues vessants. Les obertures tenien llindes i brancals de maons. A l'entorn més immediat es poden veure signes evidents de l'activitat extractiva que es va dur a terme en aquest indret. | 08031-115 | Ferrera | Foren construïdes pels mateixos treballadors de les mines a inicis del segle XX. La seva funció era de resguard dels miners. | 41.7134100,1.4936500 | 374688 | 4619054 | 08031 | Calaf | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42289-foto-08031-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42289-foto-08031-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42289-foto-08031-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42290 | Girifràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/girifras | XIV-XVIII | Masia aturonada que es troba al límit amb el terme de Calonge de Segarra al sud-oest. Per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. Té una certa semblança a Castelltort, ubicat a uns 700 metres al nord i pertanyen al municipi de Calonge de Segarra. S'observa una evolució constructiva, afegint diversos cossos a l'edifici original. L'edifici principal és de planta rectangular, consta de soterrani, planta baixa, planta de pis, i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus en filades horitzontals, essent a les cantoneres de dimensions més grans. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'accés principal, el trobem a la façana sud, i presenta una entrada amb arc escarser adovellat i brancals de pedra. A la resta de la façana s'observen finestres amb brancals i llinda de maons ( fruit de modificacions posteriors) a la planta de pis, i un petit contrafort i espitllera a la planta baixa. La façana est, és possible una de les més interessants, amb contraforts pronunciats, façana en forma de proa, i finestres repartides per la façana en diferents estils fruit de modificacions posteriors. Tenim finestres amb brancals i llindes de maons, altres amb llindes de fusta, i altres amb llindes, brancals i ampit de pedra. La façana nord, presenta dos cossos adossats, i té una finestra a la planta de pis amb ampit de pedra. Esmentar que aquesta façana, es troba arrebossada. Un dels cossos és d'una sola planta amb coberta a una vessant, i murs de pedra i maons. L'altre cos, de planta quadrada té dos nivells, i es podria tractar del cup, el qual connectaria amb el celler ubicat a l'edifici principal. De la façana oest, només es poden observar dues petites obertures, ja que la resta de la façana es troba ocupada per una edificació, que representa una ampliació del cos principal. Té la mateixa alçada que aquest, i coberta a una vessant ( oest), amb teula àrab. Presenta a la façana nord, una obertura tapiada amb arc de mig punt adovellat de petites dimensions. Aquest espai, possiblement ha estat modificat, perdent la volumetria original. La façana oest d'aquest cos, s'observen diferents finestres senzilles a la planta de pis. D'aquesta façana neix un cos de planta rectangular, amb funcions de magatzem. Uns 15 metres al sud del conjunt, hi podem observar les ruïnes de diferents construccions de petites dimensions, que tenien funcions agrícoles i ramaders. Cal fer esment, que venint del camí abans d'arribar-hi, hi ha un pou i una bassa rectangular. | 08031-116 | Girifràs. s/n. 08280 Calaf. | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Surt esmentat en documentació notarial de 1387, del notari de Calaf, Bernat Agramunt | 41.7137700,1.4730200 | 372972 | 4619124 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42290-foto-08031-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42290-foto-08031-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42290-foto-08031-116-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 42291 | Cementiri de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-calaf | XIX | Es troba ubicat a uns 600 metres al nord-oest del nucli de Calaf. S'hi arriba pel camí que porta a l'ermita de Sant Sebastià. Presenta dos recintes diferenciats, la part antiga de planta rectangular i carrers més estrets, i una part oberta recentment amb un gran espai obert. Des del mateix indret on s'arriba al cementiri es pot accedir a l'interior dels dos espais. Per accedir a la part antiga, trobem una entrada amb arc ogival fet amb carreus de pedra i als costats laterals una plaça de marbre blanc amb inscripcions referents a la mort: Làpida esquerra: Joan Cap XI versicle 25. Estás lápidas donó (làpida esquerra), Làpida dreta: Qui credit in me non morietur in (Joan Cap. XI versicle 26) 1896. D.M. Figuerola. Sorarrain Arqto. Dins del recinte, observem que les tombes més antigues, panteons i nínxols estan situades prop de la capella dedicada al Sant Crist, de planta rectangular, d'una sola nau i absis amb un petit rosetó a la portada. També trobem diversos blocs de nínxols, protegits per arcades i, alguns, amb portes de ferro. Finalment, hi podem trobar també sepultures a terra. | 08031-117 | Camí del Cementiri | El recinte vell es va construir a finals del segle XIX, concretament l'any 1873, en el moment en què es va traslladar el cementiri que hi havia a la zona del castell. Les tombes més antigues, panteons i nínxols estan situades prop de la capella i en un petit espai de terreny, on encara hi ha sepultures a terra. En va ser l'arquitecte Sorarrain. Possiblement es refereix a l'arquitecte Rafael de Sorarrain y Milans del Bosch, que va ser arquitecte municipal de Mataró i té obres funeràries a diversos llocs, com per exemple, al cementiri de Sant Feliu del Llobregat (Baix Llobregat). Les plaques porten el nom de D.M. Figuerola, que possiblement era el mossèn en el moment de la construcció. | 41.7339200,1.5056500 | 375726 | 4621313 | 1873 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42291-foto-08031-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42291-foto-08031-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42292 | Construcció Casulleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-casulleras | XIX | Es troba ubicada a l'oest del nucli del Calaf, a tocar de la Carretera Llarga. S'hi accedeix pel carrer de les Eres de la Sal. Envoltada per la trama urbana a l'est, i camps de conreu a l'oest. Es tracta d'un edifici singular per les seves dimensions, ja que fa uns 30 metres d'ample i 20 d'alçada aproximadament. S'integra perfectament en el pendent del terreny, on es recolza des de la façana est. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus de pedra en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés és l'única que no es pot accedir des de l'exterior, ja que es troba tancada per murs, està orientada a l'est, i presenta dues grans entrades a la primera planta ( una d'elles tapiada), i finestres a la part superior amb brancals i llinda de maons. La façana nord, presenta dues obertures de mig punt a la part superior de la façana, que actualment estan tapiades. A la planta baixa, hi trobem petites obertures per a ventilar l'espai. La façana oest, trobem la mateixa tipologia d'obertures tapiades de mig punt a la part superior, i petites obertures per a la ventilació a part inferior. Finalment, la façana sud, presenta la mateixa composició que la nord. | 08031-118 | Carrer de les Eres de la Sal s/n. 08280 Calaf. | 41.7320300,1.5090500 | 376005 | 4621099 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42292-foto-08031-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42292-foto-08031-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42292-foto-08031-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 42293 | Casa Monfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-monfort | XVIII | Es troba integrat en la trama urbana, fent d'encaix entre el nucli antic i l'eixample, o el que és el mateix entre les portelles de Sant Jaume, i l'Avinguda de la Pau. Es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta trapezoïdal i amb pati central. Des d'un punt de vista arquitectònic s'observa una evolució, sobretot amb els materials, essent el mur que dóna a les Portelles de Sant Jaume, el que presenta elements més antics, amb aparell de carreus de pedra de grans dimensions, i els del pati, i els orientats a l'Avinguda de la Pau, els més moderns. La coberta és a quatre vessants ( en direcció cap al pati central), amb teula àrab, i ràfec de diverses filades. Es troba en un estat de conservació millorable, fruit de l'abandó i la manca de manteniment. L'accés per les Portelles de Sant Jaume, es troba actualment tapiat. Tot i això encara són visibles les obertures, amb brancals i arc escarser de pedra ( alguna amb arc de descàrrega), com la resta de finestres que hi trobem a la planta de pis. Possiblement, algunes d'aquestes obertures foren modificades posteriorment. Al patí central cal destacar-hi, el gran nombre de finestres i finestrals amb arc escarser de maons, així com les diverses entrades, amb les mateixes característiques. Al centre del pati, hi trobem Pel que fa a la façana orientada a l'Avinguda, aquesta dona a un pati tancat per murs que el separen l'edifici d'aquest carrer. A la façana, hi trobem a la planta baixa una gran entrada, i a la planta de pis diferents balcons. | 08031-119 | Avinguda de la Pau 27. 08280 Calaf. | És poca la història que es coneix sobre aquest edifici. Era coneguda com la Casa-Fabrica, possiblement per que en aquest indret hi ha algun tipus d'indústria. La rumorologia, que s'hauria de contrastar, esmenta que també hi visqué una petita comunitat de monjos. | 41.7328200,1.5125600 | 376298 | 4621181 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42293-foto-08031-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42293-foto-08031-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42293-foto-08031-119-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, consta com a 'Casa del Carrer Sant Jaume'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42294 | Masia de l'Indiano Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lindiano-pla | XVIII-XX | Està situada al sud del municipi, al límit amb el terme municipal de Prats de Rei. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es pot observar una ampliació de l'edifici principal cap a l'oest. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab, i ràfec. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat ( tot i que visible la pedra). La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la llinda, hi trobem una inscripció amb la data que es va fer la casa, l'agost de 1740. Just a sobre hi trobem una finestra amb els brancals reformats amb formigó, i ampit de pedra. A la seva dreta, una finestra de similars característiques. De la part inferior d'un extrem de la façana, neix un cos d'una sola planta i amb coberta a una vessant, que tenia funcions agrícoles. Cal destacar-hi ha la inscripció 'EM 1903'. Tornant al cos principal, l'edifici es prolonga amb un altre cos, on actualment hi ha l'accés principal a través d'una petita escalinata. A sobre de l'entrada hi trobem un senzill mosaic contemporani, que precedeix a una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la llinda hi consta la data de 1745. De la façana oest, hi neix un altre cos, de planta rectangular i dues plantes, on actualment la planta baixa és un magatzem, i la planta de pis, habitatge. La façana nord, presenta poques obertures, i de petites dimensions. Cal destacar-hi un petit cos que sobresurt. La façana est, a la planta baixa, hi trobem un cos adossat, d'una sola planta, i coberta a una vessant. A la planta de pis, solament hi ha una senzilla finestra. A l'entorn hi trobem altres petites construccions agrícoles i camps de conreu. | 08031-120 | Masia de l'Indiano Pla. s/n. 08280 Calaf. | El nom ve donat per un dels seus propietaris, un indiano que es va establir en aquesta casa. La casa però, és més antiga, tal com podem observar en les dates de les llindes, i pels elements constructius. | 41.7213400,1.5262500 | 377415 | 4619887 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42294-foto-08031-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42294-foto-08031-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42294-foto-08031-120-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 42295 | Capella Caminera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. Quasi no es pot llegir la data gravada. | Esta situada a peus de l'antic camí a Prats de Rei, a tocar de la depuradora de Calaf. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al capdamunt, s'obra la fornícula que està tancada per una reixa de forja que protegia la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. S'hi pot llegir la inscripció de 1783. | 08031-121 | Cami vell e Prats de Rei | És una construcció característica de l'Alta Segarra. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració (al peu d'un camí, en una cruïlla de camins...), com a acció de gràcies, com a motiu profilàctic 'l'escultura d'un sant o una marededéu en una font pot obeir al desig de què no s'acabi mai l'aigua'; com a protecció per a les collites (ubicació al camp), com a fita (pedrons situats al cap del terme o als límits dels camps), protecció del poble contra pestes i altres malvestats (creu-pedró o capelleta en el portal d'entrada) o, finalment, com a protecció dels habitatges (imatges o capelletes situades en la façana d'una casa o al seu interior, autèntics oratoris en una estança a part o capelletes de paret a la sala, al menjador o als dormitoris). Les representacions hagiogràfiques més freqüents en aquests petits monuments són les de sants profilàctics i taumaturgs, com Sant Antoni Abat, Sant Roc o Santa Bàrbara (protectora de les collites contra les tempestes). Però també trobem pilarets dedicats a les advocacions més específiques, relacionades directament amb un territori concret. | 41.7246100,1.5209600 | 376981 | 4620258 | 1783 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 42297 | Casa Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bertran | XIX | Fou restaurat íntegrament a partir de l'any 2007, on es va intervenir en el jardí, i l'any 2009 en l'edifici. | Conjunt format per l'edifici principal i edifici annex, amb un gran jardí tancat per murs. Ocupa un gran espai entre el Passeig de Sant Calamanda, el carrer del Teixidor, i el carrer Sant Joan Bautista de la Salle. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de soterrani, planta baixa i planta de pis. Presenta els murs arrebossats, que possiblement són amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab, i amb gran voladís. Presenta un cert aire historicista, de regust neoromànic. La façana d'ingrés es situa al Passeig de Santa Calamanda, i presenta una entrada amb arc de mig punt, i nombroses finestres d'aquesta mateixa tipologia. La façana del carrer del Teixidor, presenta una composició més austera, amb obertures rectangulars de diferents dimensions. La façana que dóna al jardí presenta diferents finestres amb arc de mig repartides per la façana, i un accés a la planta baixa que dóna al jardí. Cal esmentar, també la terrassa oberta a l'interior de l'edifici que dóna en aquest espai. El jardí, cal destacar-hi un pou de base quadrada al centre, i diferent vegetació amb arbrat divers. Aquest jardí es troba tancar per murs, i una senzilla construcció de planta quadrada i coberta a quatre vessants, en un dels extrems. | 08031-123 | Passeig de Santa Calamanda nº 6. 08280 Calaf. | Fou una de les cases importants del passeig de Santa Calamanda, quan es va urbanitzar. Pertanyia al Josep Bertran i Vivó, més conegut com el Doctor Bertran, que va ser nomenat metge titular de Calaf el 1919, i alcalde de Calaf el 1940. | 41.7315400,1.5136600 | 376387 | 4621038 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 116|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 42298 | Masia de la Venta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-venta | XIX | Tot i que no presenta problems en les estructures, ni elements, s'hauria de fer una intervenció de manteniment. | Edifici situat a l'est del terme municipal, es troba dins la finca d'Àrids Solestany. Consta de l'edifici principal que tenia funció d'habitatge i altres edificis secundaris. L'edifici principal, és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars amb filades horitzontals, amb les cantoneres més grans. Totes les façanes, exceptuant la d'ingrés, estan arrebossades. Té la coberta a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa, on hi trobem la data de 1838. Aquesta entrada fou modificada, tal com es pot observar, on hi ha signes evidents que anteriorment era més gran. A la seva esquerra, hi té una entrada més senzilla amb llinda de fusta, que també ha estat modificada, i on a sobre i descansa un arc de descarrega. A la dreta de l'accés principal, hi trobem una senzilla finestra. A la planta de pis i golfes, trobem a cada planta tres finestres en la mateixa simetria, sent les de la planta de pis més grans. Presenten brancals i llinda de maons, afegits segurament posteriorment. La façana est, solament presenta una senzilla obertura a la planta de pis, i una obertura d'on surt un tub modern d'extracció de fums. La façana nord, presenta tres finestres a cada planta. Les de la planta baixa i la planta de pis, són més grans i presenten un senzill ampit. La façana oest, presenta un cos més modern d'una sola planta i coberta a una vessant que ocupa gran part de la seva superfície. Podem observar una petita finestra a la planta de pis, i una a la part superior. Hi ha dos pous entorn de la casa. | 08031-124 | Masia de la Venta. s/n. 08280 Calaf. | Possiblement fou edificada en l'any que trobem a la llinda 1838. Es tractava d'una casa de pagès formada per l'edifici principal amb funcions d'habitatges, i cossos secundaris amb funcions agrícoles i ramaderes. Aquests cossos, avui en dia enderrocats, estaven adossats a la façana est ( al Catàleg de Masies es pot veure una foto antiga del conjunt). Des de l'any 1981 comparteix finca amb l'empresa Àrids Solestany. L'any 1985 es van dur a terme una sèrie de reformes a l'edifici. | 41.7298300,1.5354100 | 378193 | 4620817 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc