Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44386 | Cova de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials. | 08044-19 | Cinglera del Turó de la Torre Nova | 41.5332400,1.6800700 | 389890 | 4598796 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44387 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. | Amador Romaní va documentar dues alineacions de pedres de 50 i 90 metres de llargada. A l'extrem d'aquesta darrera s'associava els fonaments d'una torre circular. Vaello va recollir fragments de ceràmica rodada i sílex. Segons estudi de materials del mateix autor i els seus col·laboradors destacaven diverses formes de ceràmiques del Bronze Final III, així com de materials constructius i fragments d'àmfores romanes i medieval. Elements lítics també formaven part dels repertoris materials. (segueix a observacions) | 08044-20 | Carretera Igualada-Vilafranca | La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada i està parcialment al terme de Capellades i la resta al de La Torre de Claramunt. Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. El mateix autor a la revista Penedès va catalogar les restes existents a la plana com una estació d'època indeterminada, detectant dues alineacions de pedres. Amador Romaní no va recollir cap tipus de ceràmica ni element arqueològic i esmentava literalment: l'any 1906, que: '(…) s'hi assenten els fonaments de dos murs o parets formant angle bastant obert, amb llur vèrtex mirant al nord-est. Una de les fileres de pedres s'estén vers el sud, un xic inclinada a l'est, en una llargada de 50 m. L'altra branca es prolonga en sentit nord-oest i mesura uns 90 m., acabant en llur extrem amb els fonaments circulars d'una torre'. A la dècada de 1960, Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar la cova de la Torrenova que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la plana. Els materials trobats van ser diversos fragments de ceràmica de superfície brunyida, decorades amb cordons impresos amb digitacions, vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos autors, es va trobar restes de materials d'època romana i de ceràmica gris medieval a més de quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material, un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà de pedra sorrenca. A la vista d'aquests materials, es podria apuntar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC, aproximadament. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica que permeten confirmar la cronologia esmentada. La Cova de la Torrenova és una formació calcària d'època quaternària que té el seu origen en el despreniment d'un bloc de pedra calisa que formava la cavitat junt amb una de les esquerdes esmentades. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, no s'aprecià cap tipus d'estructura ni ceràmica. El lloc aparegué molt degradat com a l'actualitat utilitzada com a vivenda marginal. Sembla doncs que tot i els canvis de l'ús de l'espai continua essent una zona amb certes expectatives arqueològiques. | 41.5332900,1.6800800 | 389891 | 4598801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | (Descripció): Durant la visita de 1984 (Carta Arqueològica) es van recollir fragments ceràmics però no les restes de murs atesa la transformació del lloc en espai per abocar-hi escombraries. Només a l'extrem nord s'apreciaven restes constructives. Remodelacions posteriors de la zona van eliminar els abocaments i el creixement de la vegetació impedí la recuperació visual de les restes tot i que encara es possible la presència d'algunes restes d'estructures.Història: | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44427 | Ca l'Ernest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lernest | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars·. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: Capelló, 1 de juliol de 1912 | XX | La torre d'una sola planta rectangular i coberta a dues vessants. Les façanes anterior i posterior estan composades simètricament amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb reixes de barrots verticals, acabades amb una barana massissa de perfil trencat i ondulat. La façana longitudinal està composada amb tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Els balcons estan protegits amb baranes de brèndoles verticals. La façana s'acaba amb un ràfec recolzat en mènsules. A la façana lateral, hi ha una amplíssima terrassa delimitada per una barana balustrada. La casa està envoltada d'un jardí i d'una zona boscosa que arriba fins a la carretera, on hi ha una porta d'accés. | 08044-60 | Carretera d'Igualada a Vilafranca | La va fer construir l'any 1912 Ernest Asbert i Soler, nascut a Jamaica i comerciant de joguines, el qual tenia una botiga al carrer de Portaferrissa de Barcelona anomenada 'El Nilo'. El cognom Asbert és dels que es repeteixen entre la colònia d'estiuejants que arribaven a Capellades a inicis del segle XX. La finca la va heretar la família Ràfols Casamada, que encara són els actuals propietaris. Les tropes franquistes van establir durant la Guerra Civil, de forma breu, un centre de comandament a Ca l'Ernest. | 41.5260400,1.6806200 | 389924 | 4597995 | 1912 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Escala i Gironés i el disseny Josep Casamada | Edifici representatiu de llenguatge noucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 44428 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas | CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). Premsa local: Capelló nº 28, 15 de març 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Padró 1910 | XX | Habitatge deshabitat | L'edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Presenta la coberta plana amb barana massissa. Al costat nord hi ha una torre de planta quadrada, les cantonades de la qual estan estucades amb especejament carreuat; amb coberta amb teula plana amb els careners vidriats de color verd i és decorada, a la part superior, per una sanefa de rajola valenciana molt ben conservada. La casa està envoltada per un gran jardí, ametllers i una extensa zona de bosc autòcton. | 08044-61 | Carretera d' Igualada a Vilafranca | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa. La família vivien entre Santiago de Cuba dedicada a diversos negocis fins que va tornar l'any 1909, per ocupar un lloc rellevant a la societat local. La casa va ser construïda entre el 1910-12 com a casa d'estiueig, per anar a passar el dia i fer trobades familiars. L'any 1974, Manel Bartrolí i Rosa Bertran van adquirir la finca a aquest estiuejant per utilitzar-la com a segona residència. Actualment la casa està deshabitada i presenta un estat d'abandonament. | 41.5269200,1.6807700 | 389938 | 4598093 | 1910-12 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa | També coneguda com: Mas Teixidor. Es un exemple d'arquitectura residencial urbana aïllada | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||
| 44598 | Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-nova | No apareix documenta en cap document arqueològic | Talús del carrer on s'han recollir alguns bocins de ceràmica | 08044-231 | Carrer de la Vinya Nova | 41.5320100,1.6809000 | 389957 | 4598658 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cronologia indeterminada. Només es documenten alguns bocins en superficie i no s'ha efectuat cap estudi al respecte. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44566 | Casa Francesc Batalla Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-batalla-pallares | LACUESTA CONTRERAS, Raquel. 2001. 'L'arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell'. Cèsar Martinell i la seva obra. Jornades Martinellianes 2, 27 i 28 juliol del 1999. Fundació Universitat Catalana d'Estiu. Diputació de Tarragona. Associació Cultural Cèsar Martinell. LACUESTA, Raquel; LLORENS, Josep I. DE. 1998. César Martinell. Barcelona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Demarcació de Barcelona. Fons de Cèsar Martinell i Brunet. | XX | Casa aïllada amb la planta baixa alineada al carrer de Sant Joan. El cos principal, de planta quadrangular, s'aixeca sobre un basament de pedra que incorpora una escala i una terrassa elevada. La casa pròpiament dita queda reculada respecte del carrer i consta de planta baixa i pis. La coberta de es de teula corba a quatre vessants, amb dues hídries al carener, acabades amb cornisa, canal i baixant. Les façanes tenen obertures de proporció gairebé quadrada, estan emmarcades amb pedra artificial. Els paraments de les façanes són d'obra vista ceràmica de color vermell. L'entrada de la planta baixa forma un arc de mig punt, fet amb dovelles de pedra. | 08044-199 | Carrer Sant Joan, 51; Carrer Catalunya | La part superior del carrer de Sant Joan, on se situa l'habitatge unifamiliar de la família Batalla, i els carrers propers es van obrir a finals de la dècada de 1950 i inicis de la següent del que forma part aquest immoble. El seu promotor fou Francesc Batalla i Pallarès, un dels constructors amb més activitat durant el creixement demogràfic i urbà de Capellades de la dècada de 1960. Obra seva foren els blocs de pisos de la plaça d'Espanya, que durant molt de temps foren coneguts popularment com els 'blocs del Batalla'. A més, va realitzar diferents obres a compte de l'Ajuntament capelladí (asfaltat de carrers, arranjament de voreres, la pista poliesportiva en la seva primera fase, etc.). Francesc Batalla va encarregar la confecció del projecte del seu habitatge a César Martinell, tot i que finalment en va fer una adaptació prou personal de les seves idees. | 41.5309700,1.6815500 | 390010 | 4598542 | 1960 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44566-foto-08044-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Projecte: Cèsar Martinell, arquitecte. | També coneguda com: 'Cal Recader'. Edifici representatiu de l'arquitectura de la darrera etapa de l'arquitecte Cèsar Martinell, adaptat pel promotor i constructor. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 44388 | Vinya de Ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-lisaac | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). ALMAGRO, M. 1947. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de -Cal Isach- de Capellades'. Pirineos. Año III, ALMAGRO, M. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de 'Cal Isach' de Capellades'. Pirineos. Año III, n. GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares'. Ampurias. XXIV. MAYA GONZÁLEZ, J. L.; PONS BRUN, E. 'El Bronze Final'. A: L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TARRADELL, M. 1983. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives | A l'IPAC 2009 figura com a jaciment destruit | Jaciment arqueològic desaparegut datat al bronze final. Es tractava de restes d'un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). | 08044-21 | Carretera C-244 d'Igualada a Vilanova i la Geltrú, trencall cap a Vilanova d'Espoia | L'any 1926 en la partida anomenada Vinya de Ca l'lsaac (propietat de Josep Guasch Traveria), quan es feien els fonaments i explanació d'una caseta, van aparèixer les restes del jaciment. L'excavació la realitzar el propi Josep Guasch. El jaciment es troba situat uns 100 m. a l'est de la carretera C-244 d' lgualada a Vilanova i la Geltrú, poc després de passar el Km. 10, a l'alçada del trencall cap a Vilanova d'Espoia i d'una instal·lació de la xarxa del gas. A uns 50 m. aproximadament d'aquesta instal·lació, en direcció nord, s'inicia un camí de terra que porta a la 'Barraca d'en Guasch'. Aquest espai és conegut popularment pels capelladins com a 'Casa dels Enanitos'. Segons Almagro, que recollí les notícies del mateix Josep Guasch, el lloc estava situat en una elevació del terreny que en aquella època dominava el poble de Capellades. L'arqueòleg, amic personal de Guasch, i llavors catedràtic a la Universitat de Barcelona, donava especial atenció a l'existència d'aigua i apuntava la existència de 'un pozo para obtener agua casi a flor de tierra' per explicar aquest assentament humà. Josep Guasch va localitzar i excavar un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). Molt agosarada era la datació realitzada per Ramon Estany Serra a la revista igualadina Energia quan afirmava 'Dels segles V i IV abans de Jesucrist, existeixen les dades tretes de la vinya de ‘Ca l'Isaac''. Aquestes dades procedien directament del propi Amador Romaní, el qual va donar suport a Guasch en la documentació de les seves troballes. Els materials resultats de l'excavació es guardaven al domicili particular de Josep Guasch, com apunta el testimoni de Martín Almagro en el seu article publicat, el 1947, a Pirineos. Segons el propi Almagro, es va identificar un fons de cabana amb una estratigrafia total del terreny: - Una capa de 1'40 metres de potència a base de terra vegetal de conreu. - Una capa de 1'50 metres de terra més argilosa on ja s'hi varen recollir uns quants fragments de ceràmica. - Un nivell de pissarra en el qual hi havia excavat un forat més o menys circular d'uns 2 metres de diàmetre i amb una profunditat d'uns 175 metres, ple de terra de color fosc amb fragments de ceràmica dels camps d'urnes, decorats a base de cordons amb impressions digitals i d'altres acanalats, de les que es va poder reconstruir el material següent: una forma de tassa amb nansa de perfil en 'S' i de fabricació acurada; un plat decorat amb tres acanalats a base d'amples ranures o canals horitzontals i mètopes triangulars. També van sortir fragments de grans vasos de superfícies rugoses, decorats a base de cordons amb impressions digitals, i fragments de vasos de parets més primes i de perfils semblants a urnes. Durant la visita realitzada el 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no quedava cap vestigi del jaciment. Situació confirmada el 1991. | 41.5240000,1.6822300 | 390055 | 4597767 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa dels 'Enanitos'. A l'IPAC de 2009 figura com a lloc destruit i a l'apartat de tipus, com a lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana. Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44537 | Bancals del carrer Roca del Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancals-del-carrer-roca-del-batista | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic intensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII | Conreus de bancals o terrasses aprofitant el vessant de l'elevació al nord-oest del terme municipal, limitats a l'est per l'avinguda de La Torre de Claramunt i el carrer dels Paperers, i pel sud i l'oest pel carrer Roca del Batista i el turó de la Torrenova. | 08044-170 | Carrer Roca del Batista | La datació d'aquests bancals és difícil i es podria remuntar, segons els trams, als segles XVII i XVIII, amb alguna ampliació i reforma a la primera meitat del segle XIX. A la documentació notarial aquesta partida de terra abancalada del cim de la Torrenova s'ha conegut com la 'Roca del Batista'. L'origen d'aquest nom és el seu propietari: Batista Torrescasana. Històricament aquesta zona abancalada s'havia dedicat al conreu de la vinya. Així ho acredita la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. La part inferior d'aquesta zona abancalada fou urbanitzada parcialment a finals del segle XX. El procés s'ha continuat en els darrers anys quan, per exemple, es va aprovar a inicis de 2009 una contribució extraordinària per al procés d'urbanització del carrer Torre del Batista, justament un dels pocs carrers del terme municipal sense asfaltar. | 41.5337800,1.6822900 | 390076 | 4598853 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44537-foto-08044-170-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Espai d'Interès Paisatgístic. Originaris dels segles XVII i XVIII amb reformes i ampliacions durant el segle XIX | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44565 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). RIBA I GABARRÓ, Josep. 2006. 'Evocació de la fàbrica de Cal Vich', L'Ajuntament Informa. Butlletí Municipal. La Pobla de Claramunt, 40, p. 18. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati al darrere. La casa núm. 31, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins el forjat de planta baixa; façana composada amb dos eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes enrotllables i de corda; el balcó de la planta segona, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana és arrebossat, amb la planta baixa pintada de color blanc. La casa núm. 35 és de planta baixa, entresolat, dues plantes pis i sota cobertade teula àrab a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa; la façana és composada amb un eix desplaçat a la mitgera, les obertures tancades amb persiana enrotllable, el parament de façana, arrebossat i pintat de color ocre clar, amb la planta baixa i l'entresolat recolzats en un sòcol de pedra. El portal d'entrada té arc de mig punt, tancat amb una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro, el portal d'entrada al magatzematge té porta vidriera de ferro de tres fulles batents. | 08044-198 | Carrer Sant Joan, 31 i 35 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. La casa número 31 del carrer Sant Joan està estretament vinculada al cognom Muset. Pere Muset propietari d'una de les fàbriques de filatura de cotó. Posteriorment la l'immoble va anar canviant de propietaris. L'actual casa número 35, el 1906 pertanyia a Ramon Vich Prat amb raó social del seu negoci 'Vich, Serra i Moragrega, SL' (dedicada al gènere de punt), | 41.5311900,1.6825900 | 390097 | 4598565 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44565-foto-08044-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44564 | Casa Jaume Bruquetas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-bruquetas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa, pis i sota coberta; es cobreix amb sostre de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal, i baixant fins sota imbricació. Façana amb obertures de proporció vertical, les llindes planes de sota coberta amb fusta, el balcó protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals llises i en reganyol; a la planta baixa, portal de carreus de pedra amb arc de mig punt, tancat amb porta de fusta encadellada i clavetejada, de dues fulles batents. El parament de façana és arrebossat de color ocre. | 08044-197 | Carrer Sant Joan, 29 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. A mitjan segle XIX, la casa era residència de la família Bruquetas. El 1868 hi residien Jaume Bruquetas Guarro (pagès de professió), la seva dona, Raimunda Vallès, i tres fills (Joan, Joaquim i Cristòfor). Alguns dels fills de Jaume Bruquetas van emigrar a Cuba. El 1894 hi vivien dues unitats familiars diferents. Durant el segle XX l'immoble serà habitat per diverses famílies. Segons el padró de 1970, la casa no estava ocupada. | 41.5312200,1.6826700 | 390104 | 4598568 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44564-foto-08044-197-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44563 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan 25, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan-25-27 | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GIL DELGADO, Francisco. 2001. Pedro Segura. Un cardenal de fronteras,. Madrid. Editorial Biblioteca Autores Cristianos. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa, dos pis i sota coberta; es cobreixen amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canal i baixant vist fins al primer forjat. Façanes composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical, i horitzontal en la planta sota coberta (la núm. 21, amb l'eix desplaçat a la mitgera). Els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb o sense dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors clars, recolzats en sòcol de pedra aplacada. La casa núm. 15 acull una fornícula dedicada a sant Ramon, tancada amb portella de vidre d'arc de mig punt i protegida amb una coberta de petites teules àrabs. Algunes de les obertures de planta baixa s'han modificat per adaptar-les a nous usos; les de la casa núm. 21 són de llinda plana de pedra, recolzades en un simple capitell, les obertures tancades amb portes de fusta encadellades, la del magatzem-garatge de quatre fulles. | 08044-196 | Carrer Sant Joan, 15 , 17, 19, 21, 23, 25 i 2725, 27 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. La casa número 15 (d'Oló, 49, segons la font), el 1906 era propietat de Josefa Casas. La casa número 17 (d'Oló, 51, segons la font), el 1906 era propietat de Jaume Vilaseca, que formava part d'una família amb negocis de bòbiles. Durant el segle XX han viscuts diverses famílies en aquest immoble. El 1970 encara hi vivia amb el seu home Josep Siñol Artigas i els seus fills. La casa número 21 (d'Oló, 55, segons la font), el 1906 era propietat de Francesc Guitart Alemany. En l'actualitat és ocupada, i també propietat, de M. Pilar Alert Valls . Un dels fills, Francesc Xavier Alert Solà, va desenvolupar una important carrera eclesiàstica a partir de 1928. La casa número 25 ha estat vinculada durant dècades a la família Rius, dedicada des d'antic a la pagesia. El 1906 el seu propietari era Josep Rius Claramunt. El 1954 li va arribar en herència a Pere Rius Sastre. El 1970 encara hi vivien membres de la família Rius. La número 27, després d'estar ocupada per diferents famílies (Torres, Padró, etc.), va passar a mans de Francesc Massagué Rius. | 41.5312300,1.6829700 | 390129 | 4598569 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44563-foto-08044-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44563-foto-08044-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44583 | Conjunt de cases del carrer Torrenova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa.'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, un, dos o tres pisos i sota coberta. Ténen la coberta de teula corba adues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canals i baixants fins al primer forjat. Les façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors. Destaca l'ampli portal de la planta baixa de la casa núm. 13, amb carreus de pedra i arc rebaixat, i tancat amb doble porta de fusta de dues fulles batents, la de fora emplafonada i vidriera, la interior de fusta massissa. | 08044-216 | Carrer Torrenova, 13, 15 21, 23, 25, 27, 35, 37, 39, 41 i 43 | Aquest carrer fou durant molts anys part del llavors passeig de la Immaculada Concepció. Segons mostra el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza, una bona part d'aquest carrer ja estava construïda. En realitat eren les darreres edificacions per aquesta part de la vila i al seu davant hi havia una gran zona d'horta propietat de la 'Casa Bas' (l'hort de la Vila). L'anàlisi dels padrons d'època permet apuntar la molt alta concentració de pagesos i treballadors de la propera bòbila. A inicis del segle XX, entre els diferents propietaris d'aquest carrer destacava Joan Coca Farreras. Aquest carrer va cobrar un nou impuls en el seu procés de configuració durant el darrer terç del segle XX. En primera instància, la construcció dels anomenats 'blocs del Batalla' (a la zona de l'actual plaça d'Espanya), a inicis de la dècada de 1960, li van donar un important paper com a carrer de pas, tot essent la via preferent d'arribada al nou nucli urbà de Capellades. En segon terme, a inicis de la dècada de 1990, es va urbanitzar l'Hort de la Vila'. Símbol de la nova funció d'aquest vial en la vida capelladina fou la construcció del Centre d'Atenció Primària en aquest espai, instal·lació inaugurada oficialment el 2000. En realitat, aquesta infraestructura sanitària ocupa la pràctica totalitat dels nous espais construïts en el carrer Torrenova. | 41.5318700,1.6830700 | 390138 | 4598640 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44583-foto-08044-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX integrades en ell seu entorn | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44496 | CEIP Marquès de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-marques-de-la-pobla | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU DEL COL·LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Fons Sugranyes. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Fons gràfic, actes. COL·LECCIÓ PRIVADA D'ANTONI PONS I TORT. Fotografies. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. FONS DOCUMENTAL DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Expedient del projecte de 1923. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. FONS LOCALS DIGITALITZATS. Premsa local d'Igualada. HEMEROTECA DIGITAL de La Vanguardia | XX | Edifici escolar aïllat format per dos cossos iguals, alineats d'est a oest i amb façana principal al sud, en el seu origen un dedicat als nens i l'altre a les nenes, de planta sensiblement rectangular i units per un cos de planta baixa amb coberta plana. A la façana del costat nord sobresurt un petit cos de planta poligonal de la caixa d'escala. Ambdós cossos són de planta baixa i pis, aixecats sobre el terreny, i cobertura de teula corba a quatre vessants amb dues hídries al carener. L'estructura de la coberta és d'arcs rebaixats de formigó armat encofrat amb envanets de maó vist recolzats en pilars. En els arcs recolzen les bigues de fusta de la coberta que sustenten la solera de rajoles sobre llates de fusta. Les façanes estan composades segons dos o tres eixos amb obertures de proporció vertical. Els revestiments dels paraments són amb estuc amb decoracions i tonalitats diverses. A les façanes de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada emfasitzat i protegit per un porxo amb cobertura de teula corba a tres vessants, coronades amb una hídria, sustentat per dues columnes amb capitell dòric que rep el tram d'escala. El portal està tancat amb porta de fusta emplafonada de dos batents. A la llinda hi ha esgrafiada la inscripció 'NIÑAS' i en el cos del costat de ponent la inscripció 'NIÑOS'. Els portals interiors són d'arcs el·líptics i plans, i el portam és de fusta amb portes vidriera emplafonades i pintades. La façana de migdia del cos d'unió està protegida per un porxo amb tres columnes de capitell jònic que suporten l'entaulament que conté la inscripció 'GRUP ESCOLAR MARQUÈS de la POBLA' i l'escut de Capellades emmarcat amb una orla. Al terrat va afegir un pas tancat amb portam lleuger i vidre que uneix les plantes pis. Al costat oest de l'escola vella, s'aixeca un altre edifici de planta rectangular, una ampliació de l'escola feta a la dècada de 1970. Constituït per dos cossos units per l'eix d'escala, de planta baixa i dos pisos. La façana, amb eixos de proporció horitzontal, és d'obra vista alternada amb rajola ceràmica de color verd. A l'interior d'aquest edifici es conserven algunes peces del mobiliari original de l'escola, com cadires i un moble llibreria de tres portes, acabat amb l'entaulament amb la grafia 'MURILLO', 'CERVANTES i NEWTON', coronat amb un conjunt escultòric al·lusiu als personatges de l'entaulament del centre del frontó partit. | 08044-129 | Passeig Miquel i Mas, 19 | La construcció d'aquesta escola va cobrir una mancança habitual a l'educació del municipi de Capellades. El 28 d'abril de 1932 l'Ajuntament va decidir demanar la creació, en termes legals, d'una escola graduada a partir de les ja existents. La sol·licitud implicava l'aprovació de tres seccions per a nens i tres per a nenes, una addicional, en cadascun dels casos, a les ja existents. En aquesta petició l'Ajuntament es comprometia al pagament dels materials i de l'habitatge dels mestres designats. La Inspecció Provincial de Primer Ensenyament ja havia aprovat, a l'octubre de 1932, la creació d'una nova secció de nois i una altra de nova de noies, però abans d'un mes havien d'estar disponibles els espais i els materials necessaris. Al febrer de 1933, la marquesa va comunicar a l'Ajuntament que havia donat ordres d'acabar amb urgència les obres de l'escola. L'acte de la inauguració del 14 de maig es va iniciar a les quatre de la tarda a l'Ajuntament. A l'abril de 1934, encara es va donar compte de l'aprovació del projecte arquitectònic per certes obres complementàries de la nova escola. El canvi no va ser simplement d'ubicació. Va coincidir amb tot un seguit de canvis educatius i pedagògics com a resultat de la proclamació de la República i la recuperació de la Generalitat. Les noves instal·lacions van cridar ràpidament l'atenció dels cercles pedagògics. Així, la 'Asociación de Maestros Nacionales de Barcelona (sección de Igualada)' va visitar a inicis de juny de 1935 el 'Grupo Escolar'. L'esclat de la guerra va impedir que aquest model madurés. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'escola també va participar de la creixent ideologització i de la presència de missatges revolucionaris. El conflicte va atorgar una nova i breu utilitat al 'Marquès'. Durant uns dies es van muntar llits a diferents punts de l'escola a l'espera de ferits procedents del front. L'ús hospitalari del centre no es va arribar a materialitzar: la retirada de l'exèrcit republicà ho va impedir. A partir d'inicis de 1939 es diria 'Grupo Escolar Marquès de la Pobla'. La religió va tornar a ocupar un lloc central. A les dècades dels 60 i 70 l'augment demogràfic va fer que l'escola concentrés nenes de poblacions veïnes. A l'abril de 1972, el Ministeri d'Educació i Ciència va notificar que s'havien concedit a Capellades, dins del Pla d'Urgència, vuit aules. Immediatament s'inicià l'expedient per a la recerca dels espais a ocupar (un dels punts analitzats fou la zona del Capelló). L'escola a construir era idèntica a moltes altres també en procés d'edificació a diferents punts de Catalunya. L'any 1983 es va voler recuperar els orígens de l'escola amb la celebració del seu 50è aniversari i noves estructures docents 2001 i 2002. En els últims temps, en els dos edificis de l'escola es van eliminar totalment les barreres arquitectòniques. | 41.5308300,1.6833200 | 390157 | 4598524 | 1933 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44496-foto-08044-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44496-foto-08044-129-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Domènec Sugrañes i Gras, arquitecte | Singular edifici representatiu de l'arquitectura escolar noucentista. | 106|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 44561 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades títolprovisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Cases entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa dos pis i sota cobertade teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins al primer forjat. Façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical, algunes modificades a horitzontal. Els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El balcó de la núm. 3, transformat amb una galeria tancada amb portam metàl·lic. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors clars, recolzats en sòcol de pedra aplacada. Les obertures de planta baixa s'han modificat per adaptar-les a nous usos. | 08044-194 | Carrer Sant Joan, 3,5 i 7 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en bona part de la seva integritat el 1851 segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. En aquella època era part del carrer d'Oló. De fet, encara al padró de 1970 conservava la numeració com si fos continuació de l'esmentat carrer. La casa número 3 del carrer Sant Joan, llavors numerada com a 29, era ocupada el 1868 per Tomás Codorniu Serra (teixidor de professió), família de paraires reconvertits al cotó ja a finals del segle XVIII. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. L'actual casa número 5 del carrer Sant Joan, numerada com a 31 el 1868, era residència de Rosa Aloy Ros. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. La casa número 7, llavors numerada com a 33, era ocupada el 1868 per Josep Robert i Magdalena Roig Puig. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. | 41.5312300,1.6834300 | 390167 | 4598568 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44561-foto-08044-194-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular del segle XIX, integrats en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44628 | Escultura commemorativa de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-commemorativa-de-la-penya-barcelonista | XXI | Escultura conmemorativa dels 25 any d'existència de la Penya Barcelonista de Capellades. Peça en forma de trípo de feta amb tubs metàl·lics, situada sobre un suport de formigó amb una pilota a la part central i amb una placa on figura els anys de la penya, l'escut amb els simbols escollits del municipi i un jugador de futbol en moviment. | 08044-261 | Carrer Miquel i Mas, | 41.5325200,1.6834300 | 390169 | 4598711 | 2007 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44628-foto-08044-261-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pel que fa a la referència cadastral s'ha posat la de la zona de la vorera segons plànol sitmun. Tot i que l'escultura com a bé moble deu figurar un altre referència | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44398 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS TORT | XX | Font de ferro fos de catàleg amb dos brocs i dues piques adossats a un pilar central, del qual s'enlaira el pal que suporta quatre braços que aguanten els pàmpols esfèrics de vidre gravat de les lluminàries. | 08044-31 | Pg. Miquel i Mas; C. Dr. Fleming; C. Pep Ventura | La font és de molt recent instal·lació dons d'una zona que encara l'any 1980 formava part de 'l'Hort d ela Vil·la'. És una font de fosa de ferro gris realitzada per 'Fundición de Hierros Colomer SA' de Barberà del Vallès, empresa especialitzada en equipament urbà. El model d'aquest font és l''Imperial' que fabrica l'esmentada empresa des de 1972. | 41.5324100,1.6834400 | 390170 | 4598699 | 1970-80 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 'Fundición de Hierros Colomer S.A', Barberà del Vallès | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44582 | Conjunt de cases del carrer Torrenova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). GUTIÉRREZ I POCH , Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres, de planta baixa i pis. El núm. 3 es cobreix amb terrat pla, amb barana de barrots de ferro, i el número 5-7 amb una coberta mixta: un terrat amb barana de balustres en un costat i en l'altre un frontó de perfil corb amb hídries al extrems i una ventilació central. La núm. 9 té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. La casa número 3 presenta un un sol eix, amb els balcons protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb en reganyol i la número 5-7, composada segons dos eixos, les obertures de la planta primera amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix; i en la número 9, presenta el balcó corregut de la primera planta protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics centrals. Els paraments de façana estan revestits de diferent manera: la número. 3 d'estuc de color ocre, recolzat en un aplacat de pedra d'especejament rectangular fins a sota balcó; la número 5-7, amb estuc de color salmó clar les plantes pis, i gris clar la planta baixa, recolzat en un sòcol estucat de color ocre; i la número 9, amb estuc de color blanc recolzat en un sòcol de pedra aplacada. Les dues portalades de la casa núm. 5-7 estan tancades amb portes de fusta, l'una de tres fulles batents emplafonades i tarja fixa de vidre, i l'altra basculant i tarja fixa de vidre. En la núm. 9, el portal del garatge-magatzem té porta enrotllable metàl·lica, i la de l'entrada a l'habitatge, porta vidriera. | 08044-215 | Carrer Torrenova, 3, 5-7 i 9 | Segons el plànol present a la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, el tram inicial de l'actual carrer Torrenova ja es trobava construït. Per això aquesta zona podria haver estat urbanitzada en paral·lel d'un tram del carrer de Sant Joan a inicis del segle XIX. El número 3 del carrer de la Torrenova, segons el padró de 1868, estava ocupat pel matrimoni composat per Maurici Poch, paperer. Al llarg de bona part del segle XX va ser ocupada per diversos propietaris. D'acord amb el padró de 1970 no constava que aquesta casa fos ocupada. El número 5-7 del carrer Torrenova era ocupat a mitjan segle XIX per dos habitatges diferents. Al primer hi vivia Pere Rius i la seva família. Al segon hi vivia Francesca Masdeu i els seus fills, de cognoms Marí i Masdeu. Al llarg de bona part del segle XX va ser ocupada per diversos propietaris. Des de mitjans de la dècada de 1970 fou utilitzada únicament com a segon habitatge, fins que fa uns anys s'hi ha establert el seu actual propietari. L'actual casa número 9 del carrer Torrenova és conegut com a 'Cal Molins', històricament vinculada a la família Galofré. Possiblement aquest apel·latiu procedeix de la dona d'Anton Galofré: Mariàngela Molins. Els Molins eren una família de paraires. Ja a mitjan segle XIX hi vivia Joan Galofré (fill d'Anton i Mariàngela). | 41.5314500,1.6834600 | 390170 | 4598592 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44582-foto-08044-215-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX i culta de l'inici del segle XX, integrades en ell seu entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44469 | Fàbrica i casa Romañá Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-i-casa-romana-vilaseca | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2008. HIMEL 1958-2008. Barcelona, editat per la pròpia empresa. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU HIMEL. Capellades. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt d'edifici industrial i habitatge entre mitgeres en cantonada ocupava gairebé tota l'illa. El primer cos, el corresponent a habitatge i magatzem, amb façana a l'avinguda Maties Guasch, està constituït per planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. La façana principal està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical; amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos als extrems. L'obertura de la planta sota coberta està composada amb un gran finestral d'arc rebaixat. La façana lateral, la del passeig Immaculada Concepció, està composada amb quatre eixos; les finestres de la planta pis estan tancades amb persiana enrotllable i les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. En l'eix de ponent hi ha una portalada d'entrada d'arc el·líptic. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc i recolzen en un sòcol esquerdejat de color gris. L'edifici industrial es troba a continuació en el mateix passeig Immaculada Concepció i tanca l'illa pel sud. Està format dos cossos coberts amb teula corba, el primer amb dos aiguavessos i el segon amb un de sol, formant un aiguafons entre els dos; amb planta baixa i dues plantes superiors, al costat de llevant, i planta baixa i una planta superior al costat de migdia. Les façanes estan composades en eixos verticals amb finestres vidriades. Els paraments de les façanes, també són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc. | 08044-102 | Passeig de la Immaculada Concepció, 52 - 54Av. Maties Guasch, 38 | Joan Romañá Vilaseca presenta la documentació per donar d'alta aquesta edificació l'any 1897 situat al 'Ramal'. Aquest nom havia estat concedit a aquest vial al maig d'aquell mateix any i afectaria a aquelles edificacions realitzades a la carretera d'Igualada a Martorell. Segons el Registre Fiscal de 1906 el número 1 del Ramal era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Constava com a fàbrica de paper. L'any 1910 s'obtingueren els permisos per fer la reforma de la façana de casa seva al Passeig de la Concepció. L'edifici de la part superior fou durant molt de temps un pintador de paper controlat per la família Miquel i Costas. A la dècada de 1930, el 'Garatge Romañá' apareix anunciat als programes de la Festa Major com espai de lloguers de cotxes i camions, reparació i pupil·latge de cotxes i venda de gasolina. Cap el 1953, l'antic espai del pintador de paper fou ocupat per 'Hispano Radio', una empresa especialitzada primer en aparells de ràdio i en material elèctric, més tard. La nova ubicació estava a unes desenes de metres de la que s'havia ocupat fins aleshores a la 'Fàbrica Nova', prop de la bassa. L'empresa va anar incrementant la seva producció i l'1 d'octubre es va reformular en una nova raó social 'Hispano Mecano Eléctrica SL' (HIMEL). En aquest marc, les antigues instal·lacions de 'Cal Romañá' van ser sotmeses a diferents treballs d'adequació el 1961 i 1962. L'últim full de cotització a la Seguretat Social amb seu a l'avinguda Maties Guasch s/n, va ser la de juliol de 1964. La nova fàbrica es situarà al carrer del Call. Durant un temps, a cavall de la dècada de 1970 i 1980, hi va haverhi també un taller de fusteria. A mitjans de la dècada de 1980, aquestes instal·lacions foren ocupades pel taller d'art gràfiques Iberpack Anoia SL. En aquest moments són propietat de Jordi Prat Gumà, propietari al mateix temps d''Iberpack Anoia SL'. Aquesta empresa de base familiar serveix el mercat de l'envàs imprès de cartronet. Segons el Padró de 1970, hi vivien a la casa més propera a la carretera (Maties Guasch, 38- Concepció 52), Joan Romañá Sardá amb el seu fill Joan Romañá Viladellprat i la família d'aquest darrer. Joan Romañá encara hi tenia un taller mecànic a finals de la dècada de 1960. En el present encara hi viu Joan Romañá Villadelprat | 41.5272900,1.6835900 | 390174 | 4598130 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Romañá Vilaseca | També coneguda com: Cal Romañá. Edifici representatiu d'arquitectura industrial amb elements de l'arquitectura popular, integrat en l'arquitectura industrial del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment presenta una doble funció: residencial i productiu. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44493 | Conjunt de cases del Passeig Miquel i Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-passeig-miquel-i-mas | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, i planta baixa, un pis i sota coberta. Presenten la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diferents tipologies, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons dos o tres eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de llibret i enrotllables. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El portals d'entrada són d'arc rebaixat o llinda plana, tancats amb portes de fusta emplafonada de dues fulles batents. Les finestres són protegides amb reixa de barrots verticals amb elements de fosa. Els paraments de façana són estucats i arrebossats amb diversitat de colors, recolzats en sòcol. | 08044-126 | Passeig Miquel i Mas, 2, 10,12, 14, 16, 18 i 22 | Les fonts indiquen que el moment de construcció d'aquestes cases aniria entre la dècada de 1850 i 1890. El plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza, mostra com aquests solars estaven sense edificar, mentre que un altre de 1877 demostra que ja estava construït parcialment. La casa número 12 està vinculada des dels seus orígens a la família Castells que l'han mantingut fins l'actualitat. El número 14 apareix ja vinculat a la família Freixas a finals del segle XIX. El número 16, llavors amb el número 11, el 1906 era propietat d'Ignasi Geis Marsal que residia a Terrassa des de finals del segle XIX. Aquesta casa ha estat popularment coneguda com a 'Cal Geis'. La número 18, el 1906 (com a número 7 del Passeig de la Concepció) era propietat de Josefa Busquet Soteras. Més tard fou adquirida per Plàcid Rosell i la seva esposa Trinitat Pons Abadal. . La número 22, està relacionada des dels seus orígens amb la família Puigjaner, una de les que comptava amb més presència social i política de la vila des del segle XVII. | 41.5321000,1.6835400 | 390178 | 4598665 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44493-foto-08044-126-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Son cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura d'autor de la segona meitat del segle XIX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44494 | Conjunt de cases del Passeig Miquel i Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-passeig-miquel-i-mas-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Conjunt de tres cases entre mitgeres. La núm. 3, amb planta baixa i pis, es cobreix amb coberta plana, limitada amb barana de ferro de brèndoles verticals. La façana està composada amb una àmplia obertura de proporció horitzontal. Les núm. 5 i 7, de planta baixa i dos pisos, amb cobertura de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa. La núm. 5 amb permòdols, canal i baixant fins a sota la cornisa. Les obertures de les dues cases són de proporció vertical, tancades amb persianes de corda i de fusta de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. El parament de les façanes és arrebossat i pintat, de color blau cel les cases 3 i 5, i de color blanc la núm.7. El revestiment de està recolzat en un sòcol pintat de color gris, en les cases 3 i 5, que enllaça amb el pintat de l'emmarcat dels portals. El portal de la núm. 3 és tancat amb dues portes, l'exterior vidriera de fusta i plegable en quatre batents aplacades de xapa metàl·lica, i l'interior de fusta. El sòcol de la núm. 7 és amb aplacat de pedra de forma irregular. | 08044-127 | Passeig Miquel i Mas, 3,5 i 7 | Segons les planimetries de 1870, els espais ocupats per les cases no eren urbanitzats. Per tant, es podria datar la seva construcció entre 1900 i 1905, segons el Registre Fiscal de 1906 on figura que les cases 3 i 5 del Passeig Miquel i Mas eren propietat de Pere Vilaseca Borrull. Vilaseca era un industrial amb una bòbila situada en la zona posterior a les pròpies cases objecte de comentari. Els anys 1918 i 1956 els immobles va canviar de propietari. | 41.5302500,1.6836100 | 390180 | 4598459 | 1900-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44494-foto-08044-127-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Son cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura d'autor de l'inici del segle XX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44468 | Casa Llupià Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . | 08044-101 | Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 | Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. | 41.5274100,1.6837000 | 390183 | 4598144 | 1897 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Francesc Llupià Puigjaner | Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 44408 | Molí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-xic | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) MUNNÉ SELLARÈS, Lourdes: Inventario del Patrimoni Industrial de Catalunya (fitxa del Molí Xic). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA . ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XVIII | Edifici és de planta rectangular, amb un cos trapezoïdal adossat, unificat amb l'anterior. Com altres molins paperers de dimensions modestes, es cobreix amb coberta de doble vessant amb teula corba, la cornisa recolzada en permòdols situats en els plens de la façana, i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els materials de construcció són: pedra tallada que forma la base, els caires i les voltes de la planta inferior, i paredat de tàpia arrebossada en els murs, pintats de color blanc; destaquen les cantonades amb carreus de pedra. A la façana, a migdia, hi ha adossat un cos de planta baixa, cobert amb teula àrab a una vessant amb una àmplia portalada tancada amb porta metàl·lica corredissa. La distribució interna presenta els tres nivells originals: el de producció, el d'habitatge i el d'assecatge, però amb canvis en la seva funció, de cara a les necessitats productives actuals. Els antics miradors o estenedors ocupen la totalitat de les tres plantes superiors i, degut a que actualment no s'utilitzen, mantenen la seva antiga fisonomia (amplis espais sense divisions internes i sota coberta característica). Les plantes altes de la façana est, al carrer, està composada amb tres i nou eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb porticons de fusta. La façana del costat de migdia està composada amb quatre eixos. Al costat nord-est s'hi adossa una gran nau, de construcció més moderna, de planta baixa i planta pis d'obra vista, amb disset finestres rectangulars a cada planta tancades amb vidre gelosia. A continuació d'aquesta hi ha un altra nau, també de planta baixa i planta pis, amb la planta baixa cegada i amb obertures de gelosia a la planta superior. | 08044-41 | Carrer Amador Romaní, 79-81 | A Capellades a finals del segle XVI i inicis del segle XVII hi havia quatre molins drapers: un d'ells era el de les Albes. A inicis del segle XVIII era, però, un dels dos únics molins drapers de la vila. Aquesta instal·lació era propietat de la família Pasqual (apel·lada com dels Andrayos). Possiblement atenent a la localització de les seves propietats estaven emparentats amb els Pasqual del MasVidal. Els Pasqual dels Andrayos estaven dedicats justament a la draperia i a la pagesia. Segons el capbreu de 1745, el propietari del molí draper era Francesc Pasqual Prats. Finalment, com bona part dels altres, es va reconvertir a usos paperers a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, fou controlat per la família Romaní de Cal Ramonet, que ja havien estat arrendataris del molí a finals del segle XVIII. A partir de 1817 la família Romaní va posar en arrendament el molí a partir de llavors. Al 1886 ja era propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. A inicis del segle XX era gestionat per l'empresa Vilaseca, tot funcionant amb màquina rodona. A part, mantenia simultàniament el seu ús fariner fins a la dècada de 1940. Cap a finals d'aquesta dècada va ser adquirit pel paperer Jaume Munné i Martorell i comença la seva transformació, amb la incorporació d'una nau industrial, per a la instal·lació de nova maquinària paperera. L'espai de l'antic molí es manté actiu en la fase de preparació i distribució de la primera matèria de l'empresa Papelera Munné S.A. | 41.5354200,1.6835600 | 390185 | 4599033 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44408-foto-08044-41-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-06-25 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a : Paperera Munné. Construit al segle XVII i successives reformes i ampliacions segles XIX i XX . Àrea d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44465 | Casa Consorts Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consorts-guasch | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 1974, 103, Anuario I, 1974. La Miranda, Capellades. | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Cobert amb teula àrab a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El portal d'entrada està constituït per un arc rebaixat, tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja i una portella. Les finestres estan tancades amb persiana enrotllable i protegides amb reixa de barrots verticals amb elements de fosa. El parament de façana és estucat de color gris, el qual recolza en un sòcol d'aplacat de pedra. | 08044-98 | Passeig de la Immaculada Concepció, 3 | L'any 1906 la propietat ocupava una superfície total de 390 m². El 13 de març de 1924, la casa fou adquirida per Víctor Guasch Orts, membre de la família propietària de la important empresa tèxtil de Capellades 'Guasch Hermanos' i membre de l'Ajuntament durant la Dictadura de Primo de Rivera. La família va viure fins l'any 1955. L'adequació de l'edifici com a hospital-residència es va iniciar el 1966. L'edifici comptava amb soterrani, planta baixa i dues plantes pis. edifici-hospital i la seva capella van ser inaugurats el 3 de gener de 1967, assistit per l'ordre de les HH. dels Pobres de Maiquitia. La nova instal·lació venia a substituir el que havia existit a Cal Serra, al carrer del Pilar, i era assistit per les religioses de la Nativitat del Nostre Senyor. La funció sanitària es va interrompre el 1969, per centrar-se en l'assistència a gent de la tercera edat. L'any 1985, la Fundació va adaptar els seus Estatuts a la normativa de la Generalitat, i l'administració del centre va passar a mans de l'Ajuntament. El 26 de maig de 1992, es va traspassar la gestió de la Fundació Consorts Guasch a l'Ordre de les Germanetes dels pobres del Pare Claver, tot i que uns anys després la van abandonar. Fruit de les noves necessitats, es va efectuar una important reforma, i es va inaugurar la secció de la residència el dies 10 i 11 de gener de 2009. | 41.5298300,1.6836900 | 390186 | 4598412 | 1966 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44465-foto-08044-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment es una Residència Tercera Edat. Es cataloga com a arquitectura pública, semipública i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Es va adequar d'habitatge a hospital. Casa representativa de l'arquitectura de finals de segle XIX - inici del segle XX, integrada en l'entorn immediat. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44467 | Casa Rius Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-aloy | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta plana limitada per una balustrada calada amb dibuixos geomètric vegetals. La façana composada en dos eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. El portal d'entrada presenta un arc rebaixat i la finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de barrots verticals en reganyol. El parament de façana és estucat de color gris i recolza en un sòcol estucat. | 08044-100 | Passeig de la Immaculada Concepció, 13 | Segons un plànol datat el 1878, la zona ocupada per aquesta casa ja es trobava construïda. La família Rius està vinculada a aquest procés de creixement urbà. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Després de la construcció d'un nou edifici al solar annex, a inicis de la dècada de 1990, antigament propietat de Josep Vives 'el Caio', | 41.5294700,1.6836900 | 390186 | 4598372 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44467-foto-08044-100-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Josep Rius Aloy (de la reforma, Francesc Rius Poch) | Casa representativa de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX, integrada en el seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44631 | Placa de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-purissima-concepcio | XX | Representació de la Concepció de Maria i els àngels sobre un suport format per 12 rajoles, un primer marc groguenc i un segon de tonalitat blavossa que delimita l'obra. | 08044-264 | Carrer Immaculada Concepció | 41.5298300,1.6836900 | 390186 | 4598412 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44396 | Parc de la Font Cuitora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-cuitora | GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa, El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic, Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Manteniment municipal | Parc dins del que es poden diferenciar dos zones: 1. una de plana a l'entrada del parc, ordenada amb dues files de plàtans (Platanus hispanica) a manera de passeig. Està limitada pel costat de llevant amb el torrent, que baixa de la muntanya, canalitzat amb murs de paredat comú i salts per reduir la velocitat de l'aigua. A l'altra costat del torrent, hi ha un espai destinat a plataforma escenari. 2. un espai de descans amb bancs de paredat entorn de la font de la Cuitora, actualment seca; a prop i junt al torrent, hi ha una font d'aigua potable de la xarxa pública. La segona zona és la que s'enfila per la muntanya fins arribar al cementiri, a través d'escales amb graonat de pedra. | 08044-29 | Carrer Font Cuitora; Camí del Cementiri; C. Salvador Espriu | Es documenta des d'inicis a inicis del segle XVIII i té l'origen en la qualitat de l'aigua per coure el llegum. A mitjans del segle XIX, se la situava a l'extrem del Passeig de l'Olivar. A la dècada de 1880, l'Ajuntament de Capellades ja hi va realitzar diferents obres de manteniment. En aquells moments se li deia Passeig de la Font Cuitora. Les muntanyes que l'envoltaven tenien encara llavors conreus de vinyes i oliveres. En el projecte de ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní, de la dècada de 1880, es preveia que la línia de tren passés just per davant del 'Passegi de la Font Cuitora'. La seva rellevància com a centre de la vida social capelladina es va iniciar amb el segle XX, també com a lloc d'estiueig. Des d'aquell moment serà un espai important per a les trobades i els espais de tertúlia. L'Ajuntament treia en aquella època a subhasta un lloc per a la venda de begudes. L'arrendatari tenia l'obligació de mantenir net aquell indret. El parc combinava la qualitat de l'aigua amb àmplies zones d'ombres, producte dels grans plàtans que l'omplen. A inicis de la dècada de 1920, l'aspecte d'aquell indret va canviar de forma considerable pel fet que es va esplanar amb les terres procedents de les obres de les noves naus de la fàbrica de Guasch. Durant dècada de 1930, es va reactivar el paper de trobada de la font en construir un quiosc de begudes. El ple del 3 d'agost de 1939 va acordar procedir a la neteja i manteniment del quiosc de la Font Cuitora, llavors totalment abandonat, tot i que finalment es va enderrocar. El 23 de febrer de 1978, el ple municipal comentava que en la prospecció realitzada a la Font Cuitora s'havien trobat 40.000 litres d'aigua per hora a una profunditat de 95 metres i el 29 de juny del mateix any es va concedir a l'empresa Potrony la construcció del pou. El servei es va inaugurar l'agost de 1979, habilitant espais per diverses activitats culturals i lúdiques A la dècada de 1990 es van realitzar reformes a la part posterior del poliesportiu, el qual es va adequar com a àrea d'aparcament. Un canvi essencial en el paper social del parc de la Font Cuitora fou la clausura de la tradicional font i la seva connexió. | 41.5265700,1.6837600 | 390187 | 4598050 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan García Targa | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44466 | Casa Rius Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-poch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb un acroteri i cornisa recolzada en cartel·les amb escultures. La façana està composada per obertures de proporció vertical al primer pis i quadrada a les plantes baixa i golfes. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta llibret mòbil, i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Les finestres de la planta baixa han estat modificades. El parament de la façana és estucat de color blau clar, capçada amb una cornisa recolzada en permòdols amb escultures que emmarquen les obertures de la golfa. L'estuc es recolza en un sòcol de plaques de pedra irregulars. | 08044-99 | Passeig de la Immaculada Concepció, 11 | Un dels espais que es va urbanitzar a les dècades centrals del segle XIX fou el Passeig de la Immaculada Concepció (que incloïa també l'actual de Miquel i Costas) i que també era conegut com a Passeig de l'Olivar (per la partida de terra situada prop del Molí de la Vila). La primera part en urbanitzar-se fou justament la que conserva el seu nom original, i més propera al Molí de la Vila. De fet, fins entrat el segle XX no es va materialitzar la connexió del passeig amb la carretera d'Igualada. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Segons el Registre Fiscal de 1906 l'actual número 11 del Passeig de la Immaculada Concepció era propietat de Pere Rius Poch. El 1916 la van adquirir Joan Artigas Cardús i Ernest Asbert Soler. Cardús i Asbert eren cunyats –vegin-se fitxes 162 i 163-. Joan Artigas era el germà gran de la família d'una família de paperers, tot emigrant a Santiago de Cuba on feu una considerable fortuna. Un cop instal·lat de nou a Capellades, amb la seva filla Maria de la Caritat, va ocupar un lloc destacat en la societat capelladina, arribant a ocupar l'alcaldia el 1909, sempre proper a les posicions del partit conservador. Durant la dictadura de Primo de Rivera, fou el president de la 'Unión Patriótica' local. La casa objecte de comentari era la seva residència habitual a Capellades (junt a la casa d'estiueig 'Ca l'Artigas'). El 1925 era el major contribuent de Capellades per contribució rústega domiciliat al terme. | 41.5295200,1.6837000 | 390187 | 4598378 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44466-foto-08044-99-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Rius Poch (de la reforma d'inicis de segle XX). | També coneguda com : Casa Font Costa. Catalogada com representativa de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44492 | Casa Josep Bisba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-bisba | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS: Programes de la Festa Major. | XIX-XX | Casa entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en carteles, accentuant visualment les obertures de la planta sota coberta, canal i baixant fins a sota la cornisa. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical. La principal estructura en dos eixos, amb els balcons tancats amb persiana enrotllable, protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. La façana lateral és composada segons quatre eixos. La posterior al pati està composada amb un únic eix, de grans obertures de proporció sensiblement quadrada. El parament de les façanes és estucat de color salmó clar i recolza en sòcol d'aplacat de pedra. La del lateral incorpora obertures de ventilació de dependències soterrades. | 08044-125 | Passeig Miquel i Mas, 2 | Segons la planimetria realitzada amb motiu del projecte de la carretera de Capellades a Martorell i les formes de connectar-hi el centre de la vila, l'any 1878 a la cantonada del carrer del Pilar amb el Passeig, en el punt ocupat ara per aquesta casa, hi havia un solar sense construir. Igualment estaven sense construir els solars propers del carrer del Pilar. Aquest edifici segons el Registre Fiscal de 1906 era propietat de Josep Bisbal Ferrer, important hortolà de Capellades amb domicili al carrer del Call. El nom d'aquest edifici prové de l'activitat desenvolupada pels seus propietaris, la família Marí, des d'inicis del segle XX. Els Marí es dedicaven a la confecció de matalassos de llana. | 41.5302100,1.6837100 | 390189 | 4598455 | 1880-190 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44492-foto-08044-125-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa entre mitgeres en cantonada representativa del llenguatge de l'arquitectura popular de finals del segle XIX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. L'any 1917 es duguè a terme una important reforma. Actualment té una doble funció: com a residencia i com a negoci. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44495 | Casa Aloy Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aloy-romani | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana limitada amb barana massissa recolzada en cornisa amb mènsules. La façana és composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical d'arc rebaixat. Les de les plantes pis són emmarcades en color blanc. Els balcons protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. Les obertures de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de façana és estucat de color salmó, amb impostes a nivell de forjat de color blanc, i recolza en sòcol d'aplacat de pedra amb especejament carreuat. En l'eix central, per sobre la imposta de planta baixa, hi ha un plafó de pedra amb la data '1885'. | 08044-128 | Passeig Miquel i Mas, 10 | El 1889, Jaume Aloy tenia en propietat els edificis que llavors corresponien als números 53 i 55 del Passeig Immaculada Concepció. En aquell any va comprar el subministrament d'aigua procedent del jaciment de Frigols. La propietat va continuar a la família fins a 1920 que estava ocupat per quatre famílies de llogaters. | 41.5304300,1.6837100 | 390189 | 4598479 | 1885 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Aloy Romaní, promotor | Edifici representatiu de l'arquitectura d'autor de finals del segle XIX, integrat en el seu entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 44506 | Casa Sangüesa Milán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanguesa-milan | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres de dos cossos, un de planta baixa, pis i terrat i l'altre de planta baixa, pis i sota coberta. Una part de l'edifici presenta coberta plana i terrat amb barana massissa, i l'altra amb teula corba a dues vessants, recolzades en cornisa, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, i el balcó que realça el portal d'entrada està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és revestit d'arrebossat i pintat de color marró, i recolza en sòcol. | 08044-139 | Carrer d'Oló, 34 | Al plànol de 1851 efectuat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza ja apareix reflectida aquesta propietat. Segons els Registre Fiscal de 1906 aquesta casa, que posava fi al carrer d'Oló (abans de creuar el Passeig), era propietat de Joan Aloy Prat. Posteriorment està ocupada per diverses famílies. | 41.5312600,1.6837500 | 390194 | 4598571 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44506-foto-08044-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura popular, integrada en conjunt d'edificacions del seu entorn. El moment de construcció de l'edifici es sitúa a mitjans del segle XIX amb la realització de reformes al llarg del segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44562 | Casa Soteras Colomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soteras-colome | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals, recolzada en una cornisa, canal i baixant vist fins el primer forjat. Façana composada segons quatre eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El parament de façana és estucat de color salmó, recolzat en sòcol de pedra aplacada. Una obertura de planta baixa s'ha modificat per adaptar-la a nou ús. El portal d'entrada és d'arc rebaixat i tancat amb una porta vidriera nova, de fusta emplafonada i d'una fulla batent, amb picaporta i tirador. | 08044-195 | Carrer Sant Joan, 8 | Aquest sector del carrer Sant Joan, llavors d'Oló és posterior a 1851 segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial i es troba vinculat a una família de cognom Soteras, família vinculada a la tragineria. Durant la dècada de 1870 i inicis de la de 1880 va realitzar una certa acumulació patrimonial, entre aquest, la casa analitzada. Amb posterioritat, la propietat va recaure a la seva filla Anna Soteras Raventós, que hi resideix amb al seu home Antoni Olivella Tarrida. | 41.5314600,1.6837800 | 390197 | 4598593 | 1870-80 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44562-foto-08044-195-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44497 | Cim del Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-molar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Al mirador s'hi arriba pujant pel camí del Cementiri. Aquest camí està envoltat de pins, molts dels quals són fruit d'una plantada popular que es realitzà l'any 1993. El cim del Molar està situat a ponent del nucli urbà, a una alçada de 376 metres en la zona del cementiri (en el punt més alt assoliria els 386 metres). Això facilita una molt bona visió de la pràctica totalitat del nucli urbà capelladí. Des del Cim del Molar s'obté una panoràmica profunda, de desenes de quilòmetres, dels cingles i els relleus per sobre de la plana. Destaca, en primer pla, l'edifici del museu 'Molí de la Vila', més enllà, a l'esquerra, el turó de la Torrenova i, al fons, la serra de Miramar. A la part baixa de la vessant de llevant hi ha el parc de la Font Cuitora. | 08044-130 | Cim del Molar | Aquest cim, com la resta d'elevacions que rodegen el nucli urbà de Capellades, històricament han estat ocupades des d'antic pel conreu de la vinya. Així apareix la documentació medieval i els capbreus de 1649, 1735 i 1805 tot i que parts tenien conreus de cereals i oliveres. Es documenten propietats de diverses famílies com la Benet, Ferrer, Soteras i Tiana, a part d'una zona municipal. El cim del Mulà va adquirir creixent centralitat a la vida capelladina des de la inauguració del nou cementiri, el 1858. Des de mitjans dels anys 20 del segle XX, no hi ha hagut molts canvis. | 41.5228100,1.6840700 | 390206 | 4597632 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Punt d'interès paisatgístic. Actualment compleix la funció de mirador de titularitat municipal i altres empreses. Presenta un bon estat de conservació del camí, però el cartell informatiu presenta grafits diversos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44410 | Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch. | XVIII | Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat. | 08044-43 | C. Amador Romaní s/n | Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut. | 41.5335900,1.6838700 | 390208 | 4598830 | 1733 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733). | Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 44424 | Casa M. Antònia Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-antonia-caballe | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, tres plantes pis i golfes.Presenta cobertura de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa de cartel·les, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. La façana presenta un únic eix desplaçat a la mitgera de migdia. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la planta sota coberta són d'arc de mig punt. Aquest arc es repeteix a la portalada de la planta baixa, la qual és tancada amb porta emplafonada de fusta amb dues fulles batents. El parament de façana és arrebossat i pintat de color salmó. | 08044-57 | Carrer Amador Romaní, 45 | Casa de la segona meitat del segle XIX. Segons el padró de 1910, el llavors número 39 estava ocupat per dues famílies diferents. En primer lloc Joan Gili Garrich, paperer de professió, la seva esposa Montserrat Roig Bruquetas i els seus tres fills. En segon lloc hi vivien Jaume Crusellas Junyent, serraller de professió i els seus tres fills. Segons el registre fiscal de 1906, era propietat de Maria Antònia Caballé. Durant les darreres dècades ha estat propietat de diferents persones: Manuel Ventura, primer, i Francisco Aguilera Ordóñez, més tard. | 41.5332200,1.6838800 | 390208 | 4598788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44424-foto-08044-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44424-foto-08044-57-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44504 | Casa Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sola-0 | AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati a darrera, de planta baixa, pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical tancats amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements geomètrics a la part de dalt i de baix. La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals. La portalada d'entrada és d'arc rebaixat i tancada amb porta de fusta de dues fulles batents. Al costat de llevant hi ha un cos de planta baixa cobert amb terrat, protegit amb balustrada. Hi ha una àmplia portalada d'arc rebaixat tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents. Els paraments de façana són revestits d'arrebossat recolzat en un sòcol. | 08044-137 | Carrer Olò, 29, 31 | Aquest edifici del carrer Oló ja estava construït el 1851, com sembla derivar-se del plànol de Rómulo Zaragoza aquell any. Atesa la cronologia de les edificacions properes, possiblement pugui datar de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. Des del darrer quart del segle XIX aquesta casa està vinculada al cognom Ferrer que fa esment a una família tradicionalment de traginers. Posteriorment, la casa ha tingut diversos propietaris. La seva actual propietària és Montserrat Ferrer Montal, que encara hi viu. Els seus fills continuen amb la tradicional dedicació professional de la seva família materna amb una empresa de transports, 'Transports Massagué'. | 41.5312000,1.6839300 | 390209 | 4598564 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44504-foto-08044-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: 'Cal Solà'. Cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Van ser construides a finales del segle XVIII-inicis del segle XIX amb reformes al segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44505 | Casa Joan Farrereas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-farrereas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical tancades. El balcó del primer pis està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta sota coberta destaquen dues àmplies finestres que ocupen tota la façana i estan protegides amb una barana de balustres de pedra artificial. A la planta baixa, el portal, amb llinda plana, està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està revestit d'arrebossat i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-138 | Carrer Olò, 30 | Segons la imatge gràfica derivada del plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, bona part del segment del carrer d'Oló, en els números parells, situat entre les propietats de la Casa Bas i el Passeig es trobava sense construir en aquella data. El registre fiscal de 1906 ho confirma donat que consta que des de la casa de Francesc Xavier de Franc a Cal Basteret (ja al carrer Sant Joan, però llavors encara carrer d'Oló) únicament hi havia tres cases i tres solars. Aquesta casa es va construir a inicis del segle XX i era propietat de Joan Farreras Fábregas, un forner resident a la part baixa del mateix carrer. Posteriorment ha anat canviant de propietaris. | 41.5312500,1.6839300 | 390209 | 4598570 | 1915 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44505-foto-08044-138-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Ferrer Llopart (promotor) | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge de finals del segle XIX i inici de segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 44529 | Conjunt de cases del Carrer del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-pilar | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis amb pati a la part posterior. Ténen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un o dos eixos, la núm. 51 amb l'eix desplaçat a la mitgera. Amb obertures de proporció vertical i els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. Les portalades de planta baixa tenen llinda plana. El parament de les façanes són estucats o arrebossats i pintats. A la núm. 47, les plantes pis són estucades de color ocre i la baixa de color gris; a la part baixa hi ha dos forats de ventilació de dependències soterrades. | 08044-162 | Carrer Pilar, 49-57 | Un dels canvis urbanístics més importants de Capellades a les dècades centrals del segle XIX fou l'obertura del carrer del Pilar fins al passeig de la Immaculada Concepció. El plànol realitzat 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, demostra que la part superior del carrer del Pilar, la situada per damunt del rec del Corronaire, no existia. La decisió d'obrir aquest carrer fou presa segons acord municipal de 9 d'abril de 1854. Tot i així, la zona propera al passeig del carrer del Pilar encara estava per urbanitzar a finals de la dècada de 1870, com ho demostra la planimetria realitzada amb motiu del projecte de la carretera de Capellades amb Martorell i les formes de connectar-hi el centre de la vila. De fet, el cadastre assigna com a període de construcció per a moltes d'aquestes cases la dècada final del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 47 del carrer del Pilar (llavors 37) era propietat de Francesc Bros Sabater. Les dues següents cases eren propietat d'Isidre Fons, paleta de professió i amb una empresa de construcció. Va participar en el grup fundacional de la 'Lliga Comercial, Industrial i Agrícola'. El 1924 hi vivia amb tota la seva família. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 51 del carrer del Pilar (llavors 41) també pertanyia a Isidre Fons Solà. El padró de 1920, documentava la residència de Pere Costa Tubella i la seva família. En l'actualitat les antigues propietats s'han transformat en un taller de sabateria als baixos del propi edifici. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 53 del carrer del Pilar (llavors 43) era propietat de Justí Royo Mas. L'actual número 55 era propietat de Francesc Fosalba Prats. Aquesta casa va passar a ser propietat de la 'Fundació Consorts Guasch', residència de la tercera edat on va passar els seus darrers dies Lluïsa Cornejo. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 57 del carrer del Pilar (llavors 47) era propietat de Pere Vilaseca Borrull, membre d'una família que havia gestionat una bòbila. | 41.5301800,1.6839700 | 390210 | 4598451 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44529-foto-08044-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44529-foto-08044-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Finals del segle XIX | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44412 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-0 | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. 'Història de Capellades.Capellades'. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Edifici de planta rectangular amb l'entrada principal orientada a ponent. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i tres plantes pis. Presenta una coberta a dos vessants amb teula corba i amb una cornisa recolzada en permòdols que ressegueix el perímetre de les quatre façanes, i en les façanes tranversals emmarca i emfasitza el capcer a manera de frontó. Les obertures són de proporció vertical. Les de la planta primera amb balcons protegits amb baranes de ferro forjat amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics en la part de baix. Les altres dues plantes pis, amb ventanes tancades amb portam de fusta i vidre, algunes de les quals conserven els dos porticons restaurats. Les façanes están composades simètricament, els paraments estan arrebossats i pintats de color blanc, i les cantonades amb els carreus de pedra. L'accés es realitza a través de dos grans portals de pedra, el principal amb façana al Passeig és carreuat amb arc de mig punt adovellat i el posterior també és carreuat amb arc rebaixat; ambdós estan situats en l'eix central de les façanes transversals i s'hi arriba a través d'una passarel·la. Alineada al carrer Pau Casals, hi ha una tanca massissa arrebossada i pintada de color blanc, la qual incorpora la portalada d'entrada al pati, amb brancals de pedra carreuada i arc rebaixat de totxo a sardinell, coronat amb una cornisa recolzada en permòdols. La planta baixa es cobreix amb voltes de canó rebaixades amb peces quadrades, recolzades en murs de paredat arrebossats i pintats de color blanc. En les façanes la volta incorpora llunetes per rebre les finestres de ventilació i il·luminació. L'ampli espai de les plantes pis es divideix en tres subespais, mitjançant dues filades de pilars de fosa on recolzen jàsseres de fusta de secció rectangular, que reben les bigues de fusta en roll, sense escairar, forjades amb revoltó de rajola revestida i pintat de color blanc, cobrint la totalitat de la planta. L'embigat de la coberta descansa en simples encavallades de fusta, recolzades en els pilars de fosa. La solera de rajola ceràmica pintada de color blanc, descansa en bigues i llates de fusta. | 08044-45 | Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer PauCasals. | Construït l'any 1634 per la Universitat de Capellades segons figura als capbreus practicats el 1735 i el 1805 pel monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, el molí de la Vila fou una font d'ingressos de forma regular i conjuntural. Durant les primeres dècades del segle XIX, el Molí de la Vila fou conduït per membres de la família Vilella. Amb la desamortització de Pascual Madoz de 1855, va ser declarat en venda i seguidament sotmès a pública subhasta. El 4 d'abril de 1859, els nous propietaris van subscriure un conveni amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt, comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per tal d'efectuar l'ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el cabal del Rec Major. En aquest emplaçament edificaria l'any 1867 una casa-fàbrica de base rectangular la qual, d'acord amb l'estructura típica dels molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos (sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i d'altres utilitats de la indústria. Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a inicis del segle XX. Desprès va perdre la seva funcionalitat industrial i va ser comprat pel municipi i destinat a escoles municipals. El projecte possiblement es va veure marginat com a resultat de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir de llavors, el Molí de la Vila va tenir diversos usos: va ser vestidor d'un camp de futbol veí i va albergar el 'sindicato vertical' franquista. No fou fins uns anys després que adquiriria l'actual ús museístic. El juliol de 1948, els hereus d'Amador Romaní van establir un conveni amb l'Ajuntament pel qual traslladaven al primer pis del Molí de la Vila la seva col·lecció de troballes arqueològiques i d'història natural. Després de diferents obres de rehabilitació, en les quals va tenir un paper important el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el Museu es va inaugurar el 6 de juliol de 1961. Finalment, el museu fou inaugurat el 6 de juliol de 1961,i al 1963. L'any 1968 es va aprovar la creació del 'Colegio Libre Adoptado de Enseñanza Media', entre 1975-1976 va servir com a Parador Turístic. A partir de 1986, en passar a formar part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i es va iniciar una profunda reforma del museu amb un muntatge museogràfic més modern i pedagògic. El 1993 es van inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va dotar el museu d'un ascensor. Posteriorment es van afegir; ascensor, laboratori, biblioteca a l'any 2006 una Sala d'Actes. | 41.5286300,1.6840700 | 390216 | 4598279 | 1634 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44412-foto-08044-45-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí-Museu Paperer. S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura Industrial, Arquitectura pública, semi pública i Àrea d'expectativa arqueològica. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44599 | Fons documental del Museu-Molí Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-museu-moli-paperer | XX | El Fons documental es localitza a la segona planta de l'edifici i té la funció de Biblioteca especialitzada sobre temes paperers, a banda de documentació d'arxiu amb fons diversos (Oriol Valls, Pau Vila i Francesc Bofarull i Sans). També dins del fons documental es troba la col·lecció arqueològica d'Amadeu Romani. Disposa de laboratori especialitzat en la restauració de paper. | 08044-232 | Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer Pau | 41.5286300,1.6840700 | 390216 | 4598279 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44599-foto-08044-232-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment el Museu és seccció del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44621 | Col·lecció d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-moli-paperer-de-capellades | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades.Capellades. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES. Capbreus. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes. BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES. Premsa local: La Miranda. | XVII | L'antic Moli Paperer es va transformar en un museu i centre d'investigació on es presenta de forma clara, pràctica i didàctica la història de la industria paperera capelladina per mitjà d'imatges, peces i documentació diversa. El discurs museogràfic podria dividir-se en tres parts: 1. Generalitats sobre el paper al llarg de la història, tant en el context català com en altres entorns 2. Aspectes concrets de la industria paperera a Catalunya en general i Capellades en particular, tant des del punt de vista tècnic o tecnològic, com a humà amb la presència de fotografies que reflecteixen el context històric. 3. Tallers infantils on els nens i no tant nens poden reproduir el procés d'elaboració de paper segons la tradició capelladina Cal destacar la presència de la maquinaria que explica la transformació dels draps en paper de diverses qualitats. Aquests objectes serveixen per conèixer aquest procés de transformació industrials basc per apropar-nos als canvis socials, culturals econòmics de Capellades des del segle XVIII fins a la primera meitat del segle XX. | 08044-254 | Passeig Immaculada Concepció 23/ Avinguda Maties Guasch/ Carrer Pau | 41.5286600,1.6840800 | 390217 | 4598282 | 1634 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44413 | Bassa del Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-la-vila | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494 1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV-XV | Bassa de molí de planta sensiblement triangular que presenta una l'alçada del triangle medeix entorn de 100 m., la base de planta corba 45 m. orientada de nord a sud. Els murs interiors de la bassa són de mamposteria, forrats en alguns trams amb formigó. El perímetre de la bassa està protegit amb una barana de ferro de brèndoles verticals. A continuació, ressegueix el contorn una vora d'uns dos metres formada amb paviment de lloses irregulars. Està voltada d'una àmplia zona enjardinada per l'esbarjo dels capelladins, amb un parc infantil i un monument dedicat al capelladí Fra Bernadí. La seva formació es deu a l'existència de punts d'aflorament de l'aqüífer Carme-Capellades. | 08044-46 | Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties GuaschC. Pau Casals | La bassa i la xarxa hidràulica que nodria els molins de la Costa ja deurien existir en època medieval, tot i que no se trobat cap noticia documental i sembla que ocupa l'espai destinat inicialment a terres agrícoles. A l'edat moderna el doll canalitzat per la bassa i la xarxa de recs i regueres era conegut com a 'font de la vila'. Amb motiu de la construcció del molí fariner de la Vila, el 1634, la bassa deuria ser reformada d'acord a les noves necessitats. En aquest període es troba citada en la documentació com a 'Bassa Gran' o 'Bassa de la Vila', amb aquest nom apareix al 'repartiment' d'aigües de 1699. Al seu costat hi havia una altra bassa més petita. Al llarg del segle XVIII no es tenen documentats excessius canvis ni transformacions d'aquest espai central en la xarxa hidràulica capelladina. El canvi més important, i que li va donar la seva conformació actual, el va viure a mitjans del segle XIX. Amb l'esmentat canvi s'intentava potenciar el creixement de la indústria de Capellades. En el ple del 23 febrer de 1854, l'Ajuntament i alguns fabricants de paper van estipular les condicions del seu aprofitament. Aquesta formulació va ser producte de la sol·licitud per part dels fabricants de fer un pou que n'augmentés el cabal. S'admetia la realització de la mina sempre que tota l'aigua continués essent propietat de l'Ajuntament i es procedís a una distribució equitativa. Va ser fonamental, per a la conversió en parc de les terres immediates a la bassa, la compra per part de l'Ajuntament del molí de la Vila i de les terres annexes, l'any 1928. El creixement urbanístic de Capellades va fer evidents les limitacions del sistema de subministrament d'aigua potable existent fins llavors. El gener de 1976, es va constatar que havia disminuït el nivell de la mina que abastava la població, situada a l'interior del Molí de la Vila, i que això obligava a utilitzar directament l'aigua que aflorava al costat de la bassa, coneguda per 'la mineta', cosa que feia difícil la seva cloració i feia augmentar el perill de contaminació bacteriològica. El 1979, es va inaugurar una font per commemorar el nou pou d'aigua potable de la Font Cuitora, tot perdent així la Bassa i el seu espai immediat una de les seves funcions tradicionals. A finals de la dècada de 1970 ja era evident la preocupació sobre el tema de la sobreexplotació de l'aqüífer. | 41.5280800,1.6842000 | 390226 | 4598217 | 1634 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44413-foto-08044-46-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'enquadra dins les categories d'Arquitectura Industrial,Parc públic, element d'Interès Paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica | 94|119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44622 | Pila holandesa/refí holandès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-holandesarefi-holandes | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XVII | Pila en forma elíptica, de fondària amb desnivell. Eix horitxzontal de ferro amb dues rodes de dents de fusta. Les mides de la peça són: 210 X 30 X 255 cm. Per la seva funcionalitat poc classificar-se com a eina i equip per a paper. | 08044-255 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carrer Pau | Precisions al lloc d'execució: Procedència: Indústries Batlle, Capellades.Ind. Batlle i Caixa d'Estalvis. Donació efectuada l'any 1977. | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44622-foto-08044-255-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer. Es la peça número 465 segons el registre del Museu Paperer de Capellades. | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44624 | Piles amb maces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piles-amb-maces | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XVIII | Pila en forma de bloc cúbic, de pedra. Les dimensions de la peça son: 175 X 187 X 117 cm i segons la seva funcionalitat pot classificar-se com a eina i equip per a paper. | 08044-257 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Va ser donat per l'Ajuntament de Capellades | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer i es la peça número 466 segons el registre. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44625 | Mola Trituradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-trituradora | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XIX | Base bloc de pedra en forma circular, amb dos blocs de pedra i circulars, perpendiculars a la base, units per un eix de ferro amb ganivetes. Les mides son: 194 X 180 X 200 cm. Classificada per la seva funcionalitat com a: eina i equip per a paper. | 08044-258 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Peça fabricada a la Pobla de Claramunt i donada al Museu pel Sr. Albert Sanllehí Punt | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es la peça número 467 segons el registre del Museu Paperer de Capellades | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44605 | Escurada de la Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escurada-de-la-bassa | <p>El dia 4 d'agost és la celebració de Sant Domènec associat a la cultura popular se'l fa afavoridor d'aigua, i el gremi de paperers de Capellades l'havia tingut de patró. Podria ser que si els molins paperers feien festa aquest dia, llavors s'aprofités la jornada per llogar gent i netejar la bassa atès que no es necessitava l'aigua del rec perquè les fàbriques estaven tancades.</p> | 08044-238 | Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch | <p>Fa trenta o quaranta anys que es va deixar d'escurar la bassa, i no sé si darrerament es feia el dia de la festivitat de Sant Domènech. S'han fet operacions recents a la bassa, però les plantes que s'hi feien abans ja no hi creixen ara, l'aigua no surt de la mateixa manera, i molta hi és abocada d'un pou que hi ha més avall. Segons alguns inventigadors locals, l'operació anual de treure el llot de la bassa no ha estat mai un esdeveniment festiu ni popular, ni molt menys, tret de l'atracció que devia representar anar a treure el cap per veure la bassa buida.</p> | 41.5283100,1.6842628 | 390231 | 4598243 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44403 | Dovella del portal de la casa Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-la-casa-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS,, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). | XVIII | Dovella clau de l'arc de portal original d'entrada a la casa. Es l'única evidència de la construcció original. La peça està col·locada a sota de l'ampit de la finestra del primer pis de sobre el portal. La clau conté un escut emmarcat de perfil geomètric amb una serra i la data 1788 amb una creu a sobre. | 08044-36 | Carrer Amador Romaní, 27 | La dovella com a única resta de la casa original fa esment a la família constructora de l'immoble, els Serra, possiblement Jaume Serra Franch al carrer Montserrat tal com s'esmenta al Capbreu de 1805. La casa apareix entre els béns deixats per Santiago Serra Amat al seu fill, Santiago Serra Crusells, en un testament datat el 1834. Per diverses circumstàncies econòmiques i legals la casa va passar a mans de Miquel Torra Prats l'any 1906. El desembre de 1930, aquesta casa fou adquirida per Joan Trull Puiggròs, conegut popularment com 'del Mas Rossinyol' per una masoveria que havia ocupat (nom atorgat des de llavors a aquella casa). | 41.5326400,1.6843200 | 390244 | 4598724 | 1788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Serra Franch | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44422 | Casa Josep Roig OrpíCasa Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-roig-orpi-casa-rius | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques' Història de Capellades (títol provisional) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XIX-XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabades amb ràfec recolzat en cartel·les amb decoració escultòrica. La façana està composada amb un únic eix amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles de perfil corb. La llosa recolza sobre cartel·les amb escultures, i enllaça amb la imposta a nivell del forjat. A la planta baixa s'obren dos portals; un transformat per adaptar-lo a nous usos tancat amb porta metàl·lica basculant; l'altre, l'entrada a l'escala de veïns, està tancat amb porta vidriera de fusta protegida amb reixa de ferro. El parament de façana és arrebossat i pintat color salmó. | 08044-55 | Carrer Amador Romaní, 25 | Segons un inventari de béns datat el desembre de 1820, Justí Roig havia acumulat un important patrimoni al carrer Montserrat, fruit de la seva actuació com a prestador. En el llistat de propietats, a més d'aquesta casa on residia, constaven tres cases (i la meitat d'una altra) al mateix carrer. | 41.5325900,1.6843500 | 390246 | 4598718 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44422-foto-08044-55-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Rius. Immoble representatiu de finals del segle XIX o inicis del segle XX | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44423 | Conjunt de cases del carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0 | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p> | 08044-56 | Carrer Amador Romaní, 40-44 | <p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p> | 41.5327200,1.6843700 | 390248 | 4598732 | 1797 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Cardús | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||
| 44535 | Rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-vila | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full A Full. La Indústria Paperera de L'Anoia (1700-1998): Continuïtat I Modernitat. Barcelona. Publicacions de L'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El Segle XiX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (Títol Provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TORRAS I RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i Viatgers a la Comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor. TORRAS I RIBÉ, Josep M. 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIV | El rec del Corronaire és el tram que queda al descobert del rec Major, que condueix l'aigua, procedent de l'aquífer, des de la bassa del Molí de la Vila fins als molins de la Costa i, finalment fins al riu Anoia, a un quilòmetre i mig més avall. El rec, orientat de sud a nord, té un cabal aproximat de 12 milions de litres per dia. L'aigua que circula pel rec surt de la Bassa i cau al rec a través d'un petit salt d'aigua i recorre descobert tot el carrer Rec del Corronaire, des del carrer Abat Muntadas fins al carrer del Pilar. La coronació del conducte del rec està a nivell del paviment del carrer i el protegeix una tanca d'arbust, deixant a la vista la circulació de l'aigua. Durant els segles XVIII i XIX aquest cabal servia per moure setze molins, coneguts com els molins de la Costa. Al seu pas per la vila també es feia servir com a safareig públic. | 08044-168 | Rec del Corronaire | El rec es un dels elements que ha configurat històricament el paisatge ha estat la presència de l'aigua i de canalitzacions amb usos agraris i industrials. Es pràcticament impossible, traçar-ne el recorregut en època medieval, no obstant les fonts disponibles fan pensar que un rec procedent de la bassa era l'eix articulador de la xarxa hidràulica. Part d'aquest seria l'actualment conegut com a rec del Corronaire (la part més propera de l'anomenat Rec Major a la bassa). Aquest rec nodria d'aigua els molins de la Costa i, segons consta el 1372, la vila també se n'abastia. Aquest torna a ser esmentat el 1411, quan es parlava del 'rec de la font de la vila' o 'rec de la vila'. De fet, el centre de la vila, el situat al voltant de l'església es trobava limitat per algunes canalitzacions, que finalment van quallar en carrer, com el del Call i el d'en Lluçà (canal de la Canaleta). La gestió d'aquesta xarxa de proveïment hidràulic va motivar l'aparició de conflictes recollits per la documentació de des de 1476. A inicis del segle XVII hi havia en vigència unes noves ordenances municipals sobre l'ùs de l'aigua i el seu ús agrícola i de consum humà i el corresponent manteniment. L'esmentada infraestructura hidràulica va patir alguns canvis en el transcurs del segle XVIII per tal d'atendre les creixents necessitats energètiques del creixent sector manufacturer. Es bastiren noves instal·lacions com alguna nova bassa i es va modificar el traçat d'alguns trams. El principal motor de la transformació fou el creixement del nucli urbà. Les disputes eren entre pagesos i paperers i entre cadascuna de les parts. Durant el segle XIX es van produir diferents iniciatives per millorar l'aprovisionament hidràulic de Capellades. La reforma i el manteniment de la xarxa de recs derivada de la bassa en formava part. Un primer element fou la regulació del seu ús. El 16 d'octubre de1816, Javier de Castaños, Capità General de Catalunya, es feia ressò de les queixes dels paperers capelladins i de la Torre de Claramunt que van continuar durant força temps fins la desamortització del Molí de la Vila i la possibilitat de comptar amb tota l'aigua de la Bassa i de les obres complementàries que es van dur a terme. Durant els anys 1915, 1916, 1933 i 1964 es van dur a terme diferents treballs al Rec de Corronaire que implicaven la seva millora. L'any 1970 es fa efectuar una sortida de l'aigua en forma de salt. En relació a l'origen del nom d'aquest tram de rec, queda clar que no apareix esmentat com a 'Rec del Corronaire' fins a la segona meitat del segle XIX. De fet, els primers esments a la documentació municipal daten, fins i tot, de més tard, de la dècada de 1910, en concret. Diferents escrits i la memòria oral apunten en el següent sentit: el mot 'corronaire' remet a un fuster que fabricava els corrons utilitzats a les piles holandeses dels molins paperers. Segons sembla aprofitava el rec per tenir en remull els corrons i permetre un adequat tall amb la fi d'incrustar-hi les làmines metàl·liques necessàries. | 41.5299500,1.6844400 | 390249 | 4598425 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44535-foto-08044-168-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També identificat com: Rec Major, Rec del Corronaire, Sèquia Major o Salt d'aigua. El valor ambiental del Rec del Corronaire resideix en que es tracta d'un element que formava part de l'antiga xarxa de distribució de l'aigua: des de la Bassa com a surgència natural de l'aqüífer Carme-Capellades fins als molins de la Costa. Tindria un origen medieval i successives reformes als segles XVIII i. XIX, així com reparacions i millores: 1916, 1933, 1964. També es considera aquest espai com àrea d'expectativa arqueològica. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44502 | Conjunt de dos casesdel carrer Olò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dos-casesdel-carrer-olo | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba i a dues vessants, acabades amb cornisa i imbricació, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades amb un únic eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els paraments de façana són revestits d'arrebossat o estucat de color gris, i recolzen en sòcol d'aplacat de pedra. El portal de la número 15 està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. El portal ampli de la número 17 ha estat modificat per adaptar-se a nous usos. | 08044-135 | Carrer Olò, 15 i 17 | La cronologia de les construccions permet datar el carrer a la segona meitat del segle XVIII. El número 15, llavors 21, el 1906 era propietat de Maria Rovira Cases. Des d'aleshores la casa ha estat ocupada per diverses famílies de procedència diversa. En l'actualitat el negoci té continuïtat amb l'empresa familiar 'M. Codina SA' que continua fins avui dia. El 1906 el número 17, llavors 23, era propietat de Rosa Valls Poch i posteriorment ha tingut diversos propietaris. | 41.5313400,1.6844300 | 390251 | 4598579 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44502-foto-08044-135-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular de la segona meitat del segle XVIII, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. Es van efectuar successives reformes al llarg dels segles XIX i XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc