Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46422 | Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-nostra-senyora-de-lourdes | <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> | XX | <p>Goig que honora la Verge de Lourdes. El text fa referència a la santedat de la Verge i als poders que li concedí Déu per guarir, a través de l'aigua miraculosa que féu brollar a Lourdes. També s'esmenta la voluntat del poble de Castellnou per adorar-la i, així, obtenir-ne la seva protecció i salut. Com és habitual, el goig consta d'un emmarcament a mode d'orla, el títol, una imatge de la Verge -que ensenya la Llei de Déu a una nena-, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el nom de l'impressor, el lloc i l'any. El text consta de deu estrofes de sis versos heptasíl·labs i octosíl·labs, i una tornada que es repeteix al principi i final del goig i després de cada estrofa.</p> | 08062-10 | Indeterminat | <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 1930 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-24 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Goig imprès a la Impremta Josep Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 46435 | El Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-dels-ossos | AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. | S'endugueren la majoria d'ossos, però no s'ha fet cap tasca de prevenció ni d'adequació de l'indret | Ossera d'època indeterminada ubicada sota unes grans roques a la zona del Serrat; s'hi van trobar nombroses restes d'ossos humans. Actualment són molt pocs els ossos que hi queden. | 08062-23 | A l'O de la urbanització El Serrat i sota el torrent de La Sala | 41.7986300,1.8108500 | 401207 | 4628102 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 46439 | Font de la Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixa | Font que es troba al camí entre el Graner i el Putxot. S'hi accedeix per un caminet estret, a uns 50 m del camí principal. La font es troba al costat del torrent del Graner, excavada a la roca. Al 1852 es va fer una restauració de la font i es va construir un dipòsit de pedra i argamassa per emmagatzemar l'aigua. La sortida d'aigua de la font està tapada per no mal gastar-la. | 08062-27 | Camí del Putxot al Graner, a mà dreta | 41.8383100,1.8198100 | 402012 | 4632497 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46439-foto-08062-27-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||||
| 46440 | Font de les Índies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-indies | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Hi ha molta vegetació que impedeix accedir-hi | Font de broll subterrani sota la riera de Bellver, amb una altra sortida artificial a partir d'una canalització una mica més a la seva dreta, actualment tapada per un pi caigut. | 08062-28 | Prop de Les Barracotes i de la riera de Bellver | S'anomena Font de les Índies perquè va ser descoberta a la mateixa època de la descoberta de les Índies al segle XV. Segons explica Vila Rovira, a un lloc d'una roca de la font hi ha la marca d'un tret. A un caçador, a finals segle XIX, se li disparà una arma i ferí de mort un company. Fou transportat en braços fins el cementiri de Castellnou. | 41.8324900,1.8078100 | 401006 | 4631865 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 46450 | Ball dels Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-cascavells | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | S'està intentant popularitzar més | Ball que es realitza durant les Caramelles, per les festes de Pasqua. És una dansa tradicional que consisteix en fer una sèrie de voltes i salts amb uns cascavells, que sonen al moment de saltar, penjats a la part inferior de les cames. | 08062-38 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46452 | El poeta Salmerón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poeta-salmeron | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | Només la gent que ha viscut des de sempre a Castellnou en coneix la història | S'explica que després de la Guerra Civil transitava per Castellnou un captaire conegut pels veïns com 'el poeta Salmerón'. Aquest individu tenia un especial sentit de l'humor, de manera que es guanyà la simpatia de tots els veïns. Aquest captaire era un bufó que, amb el seu acordió, cantava rodolins bromistes o recitava versos. També coneixia tots els camins i dreceres de la comarca i, de fet, de tot l'Estat. Havia fet de guia recorrent amb cavalls i mules les fires. Com a anècdota es comenta que 'Salmerón', trobant-se a la masia de La Sala, rebé l'encàrrec de l'àvia d'anar a tallar llenya seca per fer fogaina al fons del bosc. El poeta acceptà amablement tot dient que l'endemà podria anar a fira a Verdú. L'àvia li insinuà que digués 'si Déu vol', però ell contestà 'tant si vol com si no ho vol'. 'Salmerón', mentre tallava la llenya' es clavà l'aixada al peu. L'àvia el curà i li recordà el 'si Déu vol', però sempre agut, respongué 'Déu no ha volgut'. Una vegada, el captaire fou detingut per un guàrdia de Sallent. Es deixà endur tot xai fins a la presó, però un cop davant la cel·la tirà unes passes endarrere i exclamà que ja hi havia algú altre tancat. El guàrdia, tot incrèdul, entrà per revisar-ho i 'Salmerón' aprofità per tancar la porta i passar el forrellat. Llavors, fugí tot corrent. | 08062-40 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 46453 | Albergínies seques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberginies-seques | Encara se n'assequen i se'n mengen | Es posen les albergínies, tallades ben primes, en un garbell i es deixen assecar. Així doncs, un cop deshidratades es conserven perfectament. Per a ús alimentari s'afegeixen als guisats, on recuperen l'aigua i, així, la textura, i es deixen coure. Les albergínies seques s'utilitzen molt per elaborar la cabra amb albergínies; plat típic de Castellnou de Bages. | 08062-41 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | En diuen també soles d'espardenya. S'utilitzen especialment per elaborar la cabra amb albergínies. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46454 | Cabra amb albergínies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabra-amb-alberginies | Segons ens ha comentat la gent, actualment ja no es realitza aquesta recepta i només la recorden algunes dones grans. | Es posa en una olla de terra amb oli: una fulla de llorer, una cabeça d'alls, una mica de canyella i la cabra a trossets. Cal sacsejar-ho tot fins que la cabra es torni ben rossa. Llavors s'hi tira un bon raig de vi i es continua sacsejant. Hi tirem una o dues cebetes i un parell de tomàquets. Tot seguit es cobreix d'aigua i es deixa bullir, mentre es tapa l'olla amb un plat fondo, que també ha de contenir aigua. Quan ja gairebé estigui llest, hi podem tirar les albergínies que, si se'n disposa, poden ser albergínies seques. | 08062-42 | Castellnou de Bages - 08251 | Recepta que es preparava com a acte de celebració durant el veremar. Així doncs, quan es collien els raïms es mataven cabres i se les menjaven estofades. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46463 | Sínia de Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-batista | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La vegetació ha ocupat part de l'edifici | Sínia ubicada a l'interior d'una edificació, amb la coberta a dos vessants, propera al riu d'Or. Les parets són de pedra lleugerament treballada i argamassa, mentre que als eixos entre façanes hi trobem carreus. Als murs es poden apreciar unes petites obertures a mode d'espitlleres. També hi ha un cos adossat a l'edificació, posteriorment, semblant a un corral. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | 08062-51 | Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic | La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. | 41.8289500,1.8347600 | 403239 | 4631441 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 46469 | Toll de Fontcoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-fontcoberta | Toll de petites dimensions i envoltat de molta vegetació, però amb l'aigua una mica tèrbola. El nom de Toll de la Font prové d'una font natural que normalment queda amagada sota l'aigua del toll. | 08062-57 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8034000,1.8038200 | 400630 | 4628640 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de la Font. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 46470 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador | Toll de grans dimensions i d'uns 5m de profunditat, amb abundant vegetació tant al voltant com a l'interior del toll. El toll també està envoltat per una paret de roca desgastada pel curs de l'aigua, que provoca un salt d'aigua quan n'hi ha en abundància a la riera. | 08062-58 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8012700,1.8040000 | 400642 | 4628403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46470-foto-08062-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46471 | Toll de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-por | Toll de dimensions mitjanes, però d'una profunditat d'entre 4 i 5m, envoltat de roca i vegetació. Del toll en sorgeix un gran salt d'aigua quan la riera és més cabdalosa. El nom li prové de la proximitat amb el mas de Vilatorrada. Els amos del mas van construir un pou al costat del toll, del qual n'extreien aigua. | 08062-59 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8050100,1.8044200 | 400682 | 4628818 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46471-foto-08062-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de Vilatorrada. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 46472 | Trinxera del Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-serrat-dels-ossos | XX | Trinxera situada a l'extrem de la carena del Serrat dels Ossos. Es tracta d'un conjunt de blocs de pedra quadrangulars de grans dimensions que permetien la protecció dels tiradors durant la Guerra Civil. | 08062-60 | El Serrat dels Ossos | 41.7984300,1.8118600 | 401290 | 4628079 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||||
| 46477 | Pous de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-sala | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. | XX | La bardissa cobreix part dels pous. Actualment no es pot accedir a l'interior perquè les parets no es troben en bon estat | Conjunt de dos pous fets de pedra sense treballar i argamassa, situats a l'inici d'una zona de bosc. Primerament trobem un pou de dimensions més aviat petites i de base circular. A l'interior hi ha uns entrants a la paret que realitzen la funció d'escales. Aquest primer pou està connectat subterràniament amb un segon pou de característiques similars, però de dimensions superiors, actualment cobert per branques i bardissa perquè la gent no hi caigui. Aquest segon pou comunica amb unes galeries subterrànies, que se sostenen per mitjà de columnes, d'aproximadament 1,30m d'alçada. | 08062-65 | Prop de La Sala | Els pous permeten captar l'aigua de corrents subterranis. Un cop s'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s'evitava que caigués terra al pou. | 41.8055700,1.8199000 | 401969 | 4628862 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | No és del tot segur, però sembla que van ser construïts cap a l'any 1907 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 46480 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. | Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages. | 08062-68 | Zona SE del terme municipal | 41.8139500,1.8450300 | 404069 | 4629764 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46480-foto-08062-68-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Neix al contrafort meridional de la serra de Castelladral i s'ajunta amb el Llobregat a Sant Benet de Bages. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 46501 | Font del nucli antic de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-antic-de-castellnou | XX | Font de pedra de dos sortidors situada al mig d'unes escales de pedra, que condueixen a una placeta. L'aigua brolla sobre una pica circular de pedra, que es troba assentada sobre dos blocs circulars simètrics, també de pedra. La zona que sosté els brolladors metàl·lics és un muret de pedra i argamassa. | 08062-89 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8316000,1.8340200 | 403181 | 4631736 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||||
| 46505 | La font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-puig | Es troba coberta per la vegetació. | <p>Curs d'aigua que ve canalitzada per sota terra des d'una mina, i que va a parar a una font, on s'hi ha instal·lat una aixeta metàl·lica. La font es troba enmig d'un camp de conreu, i es va construir tot aprofitant una feixa de pedra seca. La font resta avui amagada per la vegetació. L'aigua que cau d'aquesta, va parar a una bassa construïda amb lloses de pedra. Actualment hi raja poca quantitat d'aigua, pel que la bassa té un nivell d'aigua baix. En unes de les parets de la bassa, hi ha tres graons que permeten accedir-hi.</p> | 08062-111 | Argençola | 41.8708900,1.8033000 | 400691 | 4636134 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46505-foto-08062-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46516 | Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-santpedor-a-castellnou-al-seu-pas-per-la-roca | El camí només conserva algun tram original ja que, en alguns punts, ha estat desviat per necessitat humana. A més, els trams conservats no estan en massa bon estat. | Camí estret de terra que conduïa de Santpedor a Castellnou. Al seu pas per la Roca s'eleva turons amunt fins al nucli antic de Castellnou. Quedà en desús després de la construcció del nou camí i, avui en dia, només és utilitzat per fer alguna ruta a peu. | 08062-95 | Camí de Santpedor al nucli de Castellnou | 41.8205100,1.8419200 | 403821 | 4630496 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46517 | Festa Major de Castellnou de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellnou-de-bages | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | La Festa Major de Castellnou se celebra el diumenge coincident o posterior al 16 d'agost, dia de Sant Roc, patró del municipi. El dissabte hi ha concurs d'habilitats de tractors i demostracions d'oficis antics, cada any d'una especialitat diferent, com tallada de troncs, gossos d'atura. A la nit es fa un sopar de germanor i ball amb espectacle i proclamació de la reina de la festa. A la matinada es reparteix coca i mistela als assistents. I diumenge al matí es realitza el típic concurs de pintura ràpida per a adults (des de 1976) i infantil (des de 1990). Al migdia hi ha missa de Festa Major i concert-aperitiu ofert per l'Ajuntament. A la tarda hi ha jocs de cucanya i xocolatada. Després, ball de tarda amb lliurament de trofeus de: futbol, fotografia, pintura, dibuix infantil, tennis i petanca, que s'han fet a la vigília. | 08062-96 | Casc antic. Castellnou de Bages - 08251 | Festa en honor a Sant Roc, patró de Castellnou, en virtut d'una promesa efectuada pels afectats de la pesta. | 41.8340300,1.8373200 | 403459 | 4632002 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46518 | La tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tramuntana-no-te-abric-com-lhome-pobre-no-te-amic | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Només les persones més grans fan ús d'aquesta dita | Dita que fa referència al fred que acompanya el vent de tramuntana o vent del nord. És a dir, per molt que hom s'abrigui, la Tramuntana sempre produeix una forta sensació de fred de la que tothom s'allunya com si d'un pobre es tractés. | 08062-97 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46519 | Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-el-sol-fa-xup-a-la-tarda-fa-xup-xup | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Avui en dia ningú fa servir aquesta dita | Aquesta dita significa que si al matí el sol s'ennuvola, a la tarda plou segur. | 08062-98 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46520 | Núvols de Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nuvols-de-creu | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Només les persones més grans utilitzen aquest terme | Terme per descriure un tipus de núvol que indica pluja segura en menys de vint-i-quatre hores. És un núvol vertical que sol ser de color blanc i que s'aixeca, i un altre d'horitzontal i de color fosc que el travessa per davant. | 08062-99 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46527 | Corranda dels clergues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-dels-clergues | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es tracta d'una vella corranda que la gent de Castellnou i d'Argençola recitava en motiu de les reunions que els dos clergues celebraven en aquest indret. La carena on es troba la Creu del Perelló feia de divisòria entre les dues parròquies de Castellnou, la de Sant Andreu i la de Santa Eulàlia d'Argençola. Pel que sembla, aquestes reunions despertaven l'interès dels feligresos, ja que en desconeixien els motius. La corranda diu: 'El rector de Castellnou/ i el vicari d'Argençola/ a la creu del Perelló,/ ballaven la farandola.' | 08062-106 | Castellnou de Bages i Argençola | Antigament, la Creu del Perelló feia de fita divisòria entre les feligresies de Castellnou i Argençola. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Actualment, pocs habitants del municipi la recorden. Es troba recopil·lada, però, en diverses publicacions. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 46528 | Bassa de la creu de Sant Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-creu-de-sant-toi | Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s'hi paren a beure els ramats d'ovelles de la zona, així com senglars salvatges. | 08062-107 | Argençola | 41.8526400,1.8045400 | 400766 | 4634106 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46528-foto-08062-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist 'de tota la vida'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46534 | Riera de Vallverd o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallverd-o-de-bellver | La riera de Vallverd, tributària del riu Cardener, neix prop de la masia de Casamitjana, sobre una bassa de parets de fang i pedra treballada. El seu recorregut passa prop de l'Alzinota i el Graner fins que, al peu de la Carena de Cal Roig, desemboca al torrent de Viladelleva. En total, fa un recorregut aproximat d'uns 3400 metres, sobre un territori de desnivells suaus. El cabal de l'aigua és força irregular, pel que en alguns punts es troba pràcticament seca, i en d'altres hi ha un cabal continu. Es troba en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que fa un recorregut entre camps i boscos joves. En alguns trams, hi ha crescut canyissar, i forma part de l'hàbitat dels animals salvatges de la zona. | 08062-122 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8420300,1.8178400 | 401854 | 4632913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||||
| 46535 | Font de l'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzinota | <p>Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l'Alzinota. L'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.</p> | 08062-123 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8474700,1.8174800 | 401832 | 4633517 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, l'aigua brollava de forma contínua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46548 | Bosc d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dargencola | Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove. | Es tracta d'un bosc que s'estén per la zona que envolta els llacs d'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d'altres. El bosc d'Argençola, juntament amb els llacs d'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-136 | Argençola | 41.8564600,1.8011700 | 400492 | 4634534 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46549 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell | La riera del Tordell inicia el seu pas pel municipi de Castellnou de Bages provinent de Navàs i, després d'un recorregut aproximat d'uns 5000 metres, entra al municipi de Súria, on desemboca al riu Cardener. La riera transcorre pel nord de Castellnou seguint un recorregut de desnivells amb trams de masses rocoses que s'han erosionat amb el pas de l'aigua. Al seu pas pel municipi, la riera té un cabal força irregular, amb alguns trams pràcticament eixuts i d'altres amb cabal continu, tot i que el més habitual és que tingui el cabal continu. Al seu pas per la Vila d'Argençola, la riera va ser remodelada a principis del segle XX per a convertir-la en un embassament artificial amb una sèrie de rescloses avui dia encara visibles. Cal afegir que l'acció erosiva de l'aigua de la riera del Tordell, al seu pas per Súria, ha deixat al descobert l'anomenada Falla del Tordell, que ha esdevingut una zona d'interès geològic. | 08062-137 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8638300,1.8014900 | 400530 | 4635352 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També s'anomena riera de Castellnou, d'Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46552 | Llegenda de la Torre dels Moros ILlegenda de la Torre dels Moros I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-dels-moros-i-llegenda-de-la-torre-dels-moros-i | http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/lleg1tex.htm | Les persones del municipi a qui s'ha preguntat sobre aquesta llegenda la desconeixen, pel que probablement la seva transmissió oral s'ha perdut. | Explica la llegenda que a la torre dels moros hi ha enterrat un tresor que, segons les versions, expliquen que es tracta d'un vedell d'or pur. D'altra banda, també s'explica que la Torre dels Moros comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual. | 08062-140 | Castellnou de Bages | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46566 | Festa Major d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola | Al nucli d'Argençola, al nord del municipi de Castellnou de Bages, es celebra la festa major el tercer diumenge de maig. Antigament, es celebrava davant l'església de Santa Eulàlia i hi venia gent de tota la comarca. Al matí hi havia una missa en honor a Santa Eulàlia, i a la tarda es ballava davant l'església, que es guarnia de boixos per a la ocasió. Actualment, després d'uns quants anys en què es deixà de celebrar, s'ha recuperat la festa. L'emplaçament segueix essent dins el nucli constituït al voltant de la casa de la Vila, tot i que s'ha desplaçat a l'era de davant de la pallissa, a l'altre costat de la carretera. A part de la tradicional missa al matí i el vermut davant l'església, s'han incorporat proves de tractors i un concurs d'acordionistes, entre d'altres activitats. Conclou la festa el ball de la tarda. | 08062-154 | Argençola | 41.8592800,1.7931300 | 399829 | 4634856 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||||
| 46567 | Jaciment al nord de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-nord-de-cal-tico | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Una part del jaciment es troba en un camí rural, pel que el pas de vehicles en pot malmetre les restes. | En un petit turó a tocar el bosc d'Argençola es va trobar un gran nombre de ceràmica grisa medieval, especialment al peu del camí i en el primer marge. No hi ha estructures que permetin contextualitzar la troballa. Després de l'excavació de l'indret, es va determinar que hi havia vàries formes de vores exvasades, algunes amb decoracions incises de ceràmica grisa medieval, i ceràmica a torn oxidant. Actualment, s'han localitzat petits fragments de ceràmica grisa medieval. | 08062-155 | Argençola | La troballa fou descoberta pel senyor Josep Rodríguez de Súria. | 41.8549800,1.7901600 | 399576 | 4634383 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 46574 | Font de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gallifa | Font natural que neix prop de la casa de Gallifa. L'aigua brolla directament al terra, tot i que s'ha canalitzat en part fins a un recinte de maó de nova construcció, que consta d'un dipòsit, i s'ha col·locat una aixeta metàl·lica per beure-la. | 08062-162 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8460300,1.7857500 | 399196 | 4633394 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46574-foto-08062-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, la font no deixa de brollar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46575 | Pou de glaç de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-gallifa | PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | Pou de glaç excavat sota terra en la part alta d'un desnivell, sota del qual hi ha una riera. És de planta circular i d'uns cinc metres de diàmetre, aproximadament. Es troba fet amb un parament de carreus de pedra, disposats en filades regulars. Es desconeix la fondària real del pou, ja que la sedimentació de la base i la terra superior han provocat, molt probablement, el seu cobriment parcial. La part superior queda tancada amb una coberta de volta semiesfèrica, amb una única obertura a la part central. Aquesta, feta amb grans lloses monolítiques planes, presenta una forma quadrangular, que és per on s'hi accedia i per on s'extreia el gel mitjançant una politja. No s'han trobat indicis d'un túnel d'accés per accedir a la base del pou, així com tampoc del canal de desguàs de l'aigua. Tant la vegetació, com el pendent de la riera inferior no permeten obtenir-ne més informació. | 08062-163 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El consum del gel o glaç, no comença a popularitzar-se fins al segle XVI, ja que anteriorment era considerat un producte de luxe, i es mantindrà la seva producció fins al segle XIX. | 41.8462200,1.7820000 | 398885 | 4633420 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Havia estat tapat amb una gran llosa (on havia crescut vegetació) durant molts anys perquè no hi caigués el bestiar, pel que es troba en molt bon estat de conservació. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 46580 | Bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga | Perd part de l'aigua, que s'escola cap al camp. | Bassa artificial creada a partir d'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. Consta d'un mur lateral recolzat en un dels marges que la delimita, i que té la funció de frenar la sedimentació de terres cap a la bassa. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona. | 08062-168 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8599900,1.8065700 | 400946 | 4634920 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46598 | Mur del camí de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-del-cami-de-gallifa | XX | Al camí que puja cap a la casa de Gallifa, hi ha un gran mur fet amb carreus mitjans de pedra. Aquest segueix un tram d'uns 300 metres de forma paral·lela el camí. | 08062-186 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8473700,1.7856200 | 399187 | 4633543 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46610 | Cal Sus Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-vell | Es troba en estat ruïnós. | Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al nord de Cal Sus Nou, a l'altre vessant de la muntanya. | 08062-198 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8392500,1.8053200 | 400810 | 4632618 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46611 | Necròpolis de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-casamitjana | Es tracta d'una tomba que s'ha localitzat en el marge d'un camp de conreu prop de la masia de Casamitjana. En superfície es poden veure quatre lloses dretes col·locades formant un rectangle. Segons fonts orals, l'arada amb què estaven treballant el camp va deixar al descobert un crani humà, que van retornar al seu lloc i van tornar a cobrir. | 08062-199 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8504300,1.8124400 | 401418 | 4633852 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46611-foto-08062-199-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, sembla que en aquest indret se n'han localitzat diverses, però en el moment de fer l'inventari només se n'ha pogut localitzar una. Davant la informació de què es disposa no es pot concretar l'entitat del jaciment ni la fase cronològica | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46616 | Toll de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre. | 08062-204 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8530400,1.7861300 | 399238 | 4634172 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||||
| 46626 | Toll de la resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d'aquest toll, d'aigües profundes. | 08062-214 | Argençola | 41.8549700,1.7923500 | 399758 | 4634379 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||||
| 46627 | Tomba de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-santa-margarida | XVIII | Davant l'entrada de l'ermita de Santa Margarida, hi ha una gran llosa a terra que marca l'espai d'una tomba. En aquesta, hi ha al centre un escut amb una calavera amb dues tíbies entrecreuades, i a sota hi consta la inscripció 'OSSOS Y POLS DELS RNS IOSEPH Y IAVME PVIG, RRS D CASTELLNOV, YD VIVER'. Alhora, al voltant de la tomba hi ha inscrit '..LA D POS 1705 /ASSI AGVARDARAN LA RESURRECTIO UNIVERSAL (..)'. Un dels extrems superiors ha quedat esborrat a causa de l'incendi que es provocà a dins l'ermita durant la guerra civil. S'intueix, però, que hi posava Santa Margarida o bé El Puig de ViLA De POSt. | 08062-215 | Santa Margarida de Viladepost | 41.8680200,1.8032100 | 400679 | 4635815 | 1705 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 46542 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | Gran casal al voltant del qual s'organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d'una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d'una torre de planta quadrada de tres nivells d'alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa. La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d'accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció 'La Vila 1922' al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d'ordre corinti. Des d'aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l'anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana. Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d'arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d'arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s'estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l'altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d'una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l'altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d'arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d'ordre corinti. Sobre d'aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica. A l'altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d'arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s'hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d'aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions. Pel que fa a la torre, és d'un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s'inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d'arc de mig punt a la part frontal. Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d'arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment. Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció 'La perla de Catalunya'. Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l'exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d'un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d'un pòrtic d'arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert. | 08062-130 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. No fou fins a principis del segle XX, quan Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8590300,1.7937100 | 399877 | 4634828 | 1906-22 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | (Continuació descripció) Per la façana de xaloc hi ha adossat de forma perpendicular un altre volum de planta baixa i pis amb obertures de llinda plana i coronament amb merlets, que queden substituïts a la façana posterior per una capçalera de formes ondulants que sobresurt en alçada. En aquesta hi consta la inscripció ' 1906', que és l'any de la primera fase constructiva de la casa que veiem actualment.L'acabat exterior és de pedra vista (en alguns trams carreus regulars) a la planta baixa i al volum de xaloc, i arrebossat als volums superiors; excepte la torre, la capçalera i els elements decoratius, que són d'obra vista. Els eixos entre façanes dels diferents nivells es troben decorats amb ceràmica a mode de carreus de pedra, com és característic en l'arquitectura popular. Adossat de forma perpendicular a la façana de xaloc hi ha tres cossos de planta baixa paral·lels entre sí, que consten de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Són les que havien estat les cotxeres de la casa, davant de les quals hi ha l'església romànica de Santa Eulàlia. Al seu costat hi ha la rectoria, i seguint el camí es travessa la riera d'Argençola per un pont del mateix període de construcció que la casa. A una banda del pont queden els llacs artificials de La Vila, i a l'altra les diferents preses i les fonts que segueixen la riera. Alhora, davant de la façana de garbí hi ha les corts i un femer antic amb volta de canó; davant de la de mestral, a l'altre costat de la carretera, hi ha les tines i la pallissa. El conjunt format per la casa, l'església i la rectoria es troben en un marge amb desnivells, pel que es van construir grans murs de contenció esglaonats de pedra per suportar-ne la terra. | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 46546 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes que té la coberta de tipus basilical, pel que el nivell de les golfes, també de dos vessants, sobresurt amb un cos central a la zona del carener de la coberta principal. Adossada a la façana de tramuntana hi ha una torre de planta quadrangular de planta baixa i tres pisos, i que representa la part més emblemàtica del conjunt. Davant de la torre, a un nivell inferior del sòl respecte el volum principal i amb un pati interior enmig, hi ha les corts i el femer de dos nivells d'alçada i de quatre i dos vessants, respectivament. La casa de Gallifa es va construir seguint un esquema compositiu simètric. Així, la façana principal, orientada a migdia, té un portal centrat d'arc rebaixat de pedra carejada, i a banda i banda té una petita finestra de ceràmica d'arc de mig punt. Tant a la façana de ponent com a la de sol ixent, hi ha a la planta baixa la mateixa tipologia de finestres que a les de la façana principal. Al primer pis, des de la façana principal, hi ha centrada una galeria oberta de tres pòrtics de mig punt suportats per pilars de ferro, amb una barana de ferro senzilla que la tanca. Sobre d'aquesta galeria hi ha les inscripcions '1913/ M G' de rajola vidrada, que fan referència a l'any de construcció de la casa i al seu autor, Magí Gallifa. A cada costat de la galeria hi ha una finestra ceràmica de mitjanes dimensions, d'arc escarser amb la llinda prominent. D'aquestes mateixes obertures n'hi ha tres a la façana de ponent (una ha estat canviada), i tres més a la de sol ixent, totes elles alineades amb les del pis inferior. També n'hi ha una a les golfes a la façana principal, mentre que a ponent i sol ixent hi ha dues petites finestres arrebossades. Pel que fa a la torre, tan sols té una finestra al segon pis a la façana de tramuntana i, al pis superior, a cada façana en té tres d'allargades arrebossades, a mode d'espitlleres. A la part del ràfec hi ha una cornisa amb volada que combina fileres de rajols plans i quadrangulars. Com a coronament, la torre consta d'una filera de quatre merlets a la façana de ponent i de sol ixent, i de tres a la façana de migdia i de tramuntana. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, que es troba erosionat a la façana principal, deixant veure en alguns trams el paredat de pedra i argamassa. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través d'una filera de rajols ceràmics vidrats de color verd al primer nivell, col·locats de forma romboïdal. També hi ha marcada una filera vertical de carreus regulars de pedra als eixos entre façanes. El ràfec del volum principal es troba decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, la distribució de la casa respon a l'estructura de tres crugies, que es manifesten a l'exterior a partir de les obertures. Els sostres de la planta baixa es troben constituïts per voltes de maó, i als pisos superiors per bigues de fusta. La torre és la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Davant de la façana de sol ixent, alienades amb les corts de tramuntana, hi ha unes corts de planta baixa amb una era encaironada al davant. | 08062-134 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8454500,1.7878700 | 399371 | 4633327 | 1913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | També es coneix amb el nom de Mas Bosch. | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 46609 | Cal Sus Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-nou | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós. | Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al sud de Cal Sus Vell, a l'altre vessant de la muntanya. | 08062-197 | Nord de Castellnou de Bages | Fa molts anys que es troba deshabitada. Com a anècdota relacionada amb la casa, la gent gran de Santpedor recorda que quan despreciaven el menjar que els donaven a casa, se'ls amenaçava dient 'ja et portarem una temporada a Cal Sus de Castellnou', en referència a la misèria que devien passar els seus habitants. | 41.8384000,1.8055200 | 400825 | 4632524 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46609-foto-08062-197-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia. | 119 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 46612 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia de petites dimensions que es troba en estat ruïnós, i que està situada en el punt més elevat d'un desnivell descendent força pronunciat. Havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que es corresponia amb les masies d'estructura clàssica definides per Danés i Torras. Té la coberta esfondrada, així com els murs fins a l'alçada de la planta baixa, on l'estructura suportada per voltes d'arc de punt rodó de pedra es manté. El mur que es manté més alt és el de sol ixent, del qual els angles que forma amb els altres murs arriben fins el primer pis, mentre la part central es troba fins el forjat del primer pis. La façana principal, orientada a migdia, manté en major mesura el nivell de la planta baixa, i consta d'un portal d'arc rebaixat amb ceràmica disposada a plec de llibre. Hi ha signes que indiquen que els brancals eren de pedra carejada, que ha estat arrencada. Sobre d'aquest portal hi ha la part inferior d'una finestra, i que també era ceràmica. A la façana de sol ixent conserva una finestra de pedra sense carejar. El parament del mur és de pedra irregular unida amb argamassa. Els angles entre façanes presenten carreus mitjans de pedra. | 08062-200 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8665900,1.8167800 | 401803 | 4635641 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46612-foto-08062-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46612-foto-08062-200-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 46433 | El Graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graner | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El sostre i part de les parets s'han ensorrat | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici conserva part de l'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa; trobem carreus als eixos entre façanes. El cos original consta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l'original cap a tramuntana. La façana principal disposa, a la planta baixa, d'un magnífic portal d'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d'un petit cos, potser una cisterna. Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i una finestra a l'esquerra amb llinda de pedra, que du la inscripció 1753, carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d'una fresquera. Però potser l'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas. | 08062-21 | Entre el torrent del Graner i la riera de Bellver. Al S de Casamitjana | Al fogatge del 13 d'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l'Antoni Trullàs. | 41.8426100,1.8189000 | 401943 | 4632976 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 46537 | L'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinota | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | S'ha esfondrat l'estructura interior i part de l'exterior, només salvant-se la façana de tramuntana i la de sol ixent, que corren el perill d'esfondrar-se davant el clima advers. | Masia que es troba en ruïnes i que havia estat de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Actualment, la coberta i l'estructura interior es troben esfondrades, i només conserva fins al ràfec les façanes de tramuntana, de sol ixent i part de la de ponent. La façana principal, orientada a migdia, es troba completament esfondrada. Sembla que davant d'aquesta hi havia un annex de petites dimensions, probablement unes corts o coberts. L'única obertura de pedra que conserva original és a la façana de sol ixent, que és de pedra carejada i llinda plana; la resta sembla que han estat espoliades. També hi ha alguna obertura amb llinda de fusta plana. Són també visibles els forats on s'encaixaven els cairats de fusta que sostenien el terra de les golfes. El tractament del mur consisteix en filades més o menys regulars de carreus poc treballats, que són més treballats als eixos entre façanes. Adossades a la façana de ponent hi ha dues tines circulars encaironades -una amb un cobert de planta rectangular, i l'altra circular acabada a l'exterior amb pedra-, que també estan patint els efectes de l'ensorrament de la casa. L'interior està cobert de vegetació, però es mantenen els murs que delimiten la distribució de la planta baixa. | 08062-125 | Nord de Castellnou de Bages | Es troba deshabitada des de mitjans del segle XX, moment a partir del qual va començar el seu deteriorament, fins al moment actual, en què es troba en estat ruïnós. | 41.8469500,1.8154900 | 401666 | 4633462 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 46544 | Colldeforn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforn | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Gran masia en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A la façana de garbí hi ha adossat de forma perpendicular un gran volum de planta baixa i pis, que sobresurt respecte el nivell que marca la façana principal i s'estén al llarg de tota la façana de garbí fins a la façana posterior, de manera que el conjunt conforma una planta en forma de 'L'. A la façana de gregal també hi ha un volum agregat de planta baixa, pis i golfes, i que probablement respon a una ampliació del volum principal. La coberta i els murs interiors s'han esfondrat, i tan sols manté parcialment la distribució interior a la planta baixa. El mur de la façana principal s'ha esfondrat a la part del ràfec, del que tan sols n'és visible un tram, que estava format a base de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. Les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica. Així, a la planta baixa, hi ha descentrat el portal principal, de llinda de fusta amb brancals de pedra carejada, alguna de la qual ha estat arrencada del mur. A banda i banda del portal hi ha dues obertures allargades de dimensions molt reduïdes, que tenien la funció de guaita, a mode d'espitlleres. Al pis superior hi ha tres obertures; dues tenen llinda de fusta , i la del centre es troba en mal estat i no se'n pot conèixer la tipologia. Al nivell de les golfes, hi havia quatre obertures, l'única de les que es conserva és amb llinda de fusta. Al costat d'aquesta hi ha les restes d'una capa rectangular de calç que amb tota probabilitat correspon a un rellotge de sol. Pel que fa al volum afegit a gregal, presenta a la façana principal un portal d'arc escarser amb emmarcament ceràmic, i té a sobre un finestral també d'arc escarser, però tan sols amb la llinda ceràmica. Els murs de gregal i mestral es troben en alguns trams semienderrocats, i és en aquesta part de la casa on són visibles una quantitat notable de tines, fet que apunta a una important economia basada en la vinya. Els eixos entre façanes es troben marcats amb carreus regulars de mitjanes dimensions. Pel que fa a l'acabat exterior, és de carreus de pedra més o menys regulars disposats en filades irregulars. A la façana principal, encara és visible la capa original de calç que constituïa l'acabat exterior original de la construcció. Davant de la façana principal hi havia una era encaironada, que no és visible a causa de la vegetació que hi creix, i prop hi ha una pallissa de tres nivells, també en estat ruïnós. | 08062-132 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Es troba deshabitada des de principis del segle XX. El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament de la masia. | 41.8471500,1.8053700 | 400826 | 4633496 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 46561 | Cal Xisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xisquet | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en ruïnes que havia estat de planta baixa i pis, i que constava de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Actualment, la coberta s'ha esfondrat gairebé per complet, excepte en un tram del vessant que desaigua a tramuntana. Adossada a la façana de sol ixent hi ha una lliça amb la llinda feta de ceràmica, que ostenta de la inscripció '1881'. Aquesta lliça portava a un pati interior tancat, al voltant del qual es distribuïen un conjunt d'edificis annexes, tals com corts i coberts, i que actualment també es troben en estat semi ruïnós. Els murs del volum principal s'han esfondrat en major part fins a la planta baixa (excepte una part del de tramuntana que manté el primer pis), deixant al descobert la volta de pedra de punt rodó que constituïa el sostre d'aquest nivell, i que es manté en peu. L'ensorrament també ha deixat a la vista l'estructura interior, així com els cairats de fusta caiguts. A la façana de ponent hi ha una estructura circular de dos nivells, que podria correspondre a un pou, un forn o bé una tina. Es desconeix la tipologia de les obertures que tenia, perquè tota la façana principal es troba esfondrada, però entre les runes es pot veure un gran bloc monolític que es correspon amb la llinda de pedra carejada del portal. | 08062-149 | Sud de Castellnou de Bages | Explica Vila Rovira que la llinda del portal principal tenia la inscripció '1763', que amb tota probabilitat és l'any de construcció de la masia. Expliquen l'anècdota que els maquis hi entraven a robar el vi de les tines. | 41.8241700,1.8411800 | 403765 | 4630903 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llinda del portal té una inscripció, que no es pot veure a causa de la posició amb què ha quedat i el seu pes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 46573 | Cal Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en estat ruïnós de la qual només queda en peu l'estructura exterior fins a l'alçada de la planta baixa, excepte un petit tram on queda part del mur del primer pis. Actualment no se'n distingeixen les obertures, la coberta ni els pisos, però les fonts fotogràfiques consultades presenten indicis que era a de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, té encara la part inferior dels brancals del portal principal, que sembla que era emmarcat amb pedra carejada i llinda plana. A la façana de sol ixent, on els murs tenen la màxima alçada del conjunt, hi ha els que devien ser edificis annexos o ampliacions de la masia. Davant de la façana de migdia hi ha la pallissa, de dos nivells, que també es troba en estat ruïnós. A l'interior de la casa, es poden veure, entre la vegetació que ha crescut, tres tines circulars encaironades i envernissades. | 08062-161 | Nord-oest Castellnou de Bages | Vila Rovira apunta al segle XVIII com al període en què probablement fou construïda. No hi ha prou indicis per confirmar-ho. | 41.8505800,1.7913900 | 399671 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fotografies fetes a la casa al 1982, encara tenia els murs exteriors fins a l'alçada del primer pis, i seria probable que la coberta fos a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Cal afegir que té unes bones vistes de la zona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 46584 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-5 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | La façana de sol ixent, la única que es conserva fins al ràfec, presenta esquerdes importants que poden causar l'esfondrament imminent de tota la construcció. | Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que sembla que per la façana de tramuntana, la masia tan sols presentava dos nivells. Actualment, la coberta s'ha esfondrat, i tan sols manté la façana sencera a la façana de sol ixent. La resta de la casa, conserva els murs fins a l'alçada de la planta baixa, i en alguns casos una part del primer pis. Tota l'estructura interior es troba esfondrada, tot i que es pot entreveure la distribució de la planta baixa, amb voltes de punt rodó de pedra. La façana principal, orientada a migdia, es troba pràcticament enderrocada per complet, excepte als dos extrems. La part més pròxima a sol ixent de la façana principal presenta un finestral de pedra carejada i llinda plana, i una part d'una finestra de les mateixes característiques. La façana de sol ixent, amb esquerdes importants, presenta indicis d'haver tingut un volum adossat, probablement relacionat amb l'economia de la masia, ja que en aquest punt trobem diverses tines encaironades i el que sembla ser un forn. La façana de tramuntana, actualment amb un sol nivell d'alçada, presenta un accés auxiliar que consisteix en una porta arrebossada amb llinda de pedra. El mur de la façana de ponent es troba pràcticament enderrocat per complet, i probablement correspon a una ampliació del volum principal. Al voltant de les façanes de migdia, de ponent i de sol ixent, hi ha un conjunt de cossos annexos a la masia en estat ruïnós, que probablement corresponien a les corts i coberts, i que tanquen la casa per davant. Alhora, davant de la façana de sol ixent hi ha una tina i un interessant forn amb volta de pedra i d'entrada de pedra disposada a plec de llibre. | 08062-172 | Nord-est de Castellnou de Bages | Es desconeixen els seus orígens. Tenint en compte els annexos que envolten la casa, sembla que el cultiu de la vinya n'era l'economia principal, pel que durant l'època de prosperitat econòmica de la vinya, el mas es degué ampliar i s'hi van afegir dependències vinculades al seu conreu. | 41.8501000,1.8291000 | 402801 | 4633796 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/