Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74575 | Can Pere Llong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-llong | RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95. | XIX-XX | Manca de manteniment. Hi ha símptomes evidents de degradació. | Masia distribuïda al voltant d'un pati central obert pels dos extrems i tancat pels laterals. Al cantó nord hi ha la casa, que té forma d''U' i està organitzada al voltant d'una galeria exterior. Té la façana encarada al sud, planta baixa i pis, amb balcons i baranes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al cantó sud hi ha dependències agroramaderes, de planta rectangular i coberta a un sol vessant, que clouen el pati pel sud. No hi ha elements arquitectònics destacables. Ha experimentat reformes que n'han alterat l'estructura originària. El 1884 es va col·locar la porta de ferro forjat que dóna accés al recinte de la masia. | 08069-1 | Afores, s/n | La masia de can Pere Llong podria ser un dels alous que el monestir de Santa Cecília de Montserrat va rebre l'any 945. Al segle XIV hi vivia Pere Dolo i per això també fou conegut com el mas Dolo. L'any 1440 Jaume d'Olivelles i Bernat Torres, marits de Gemona i Rúmia, la van vendre a Joan Fossalba. Pere Llong era el cabaler d'una pairalia de Terrassa que a finals del set-cents va casar-se amb la pubilla d'aquesta masia. Al darrer terç del segle XX hi hagué una residència per a la tercera edat i abans un restaurant. | 41.5493400,1.8270800 | 402178 | 4600406 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74584 | Rellotge de sol de cal Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fermi | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Lluís Casanovas, de Collbató (26-1-2011). | XVIII-XX | Va ser restaurat l'any 1920 i repintat fa pocs anys. | El rellotge de sol de cal Fermí és de forma rectangular i està emmarcat i orientat al sud-est. Té les xifres aràbigues de 6 a 4, el gnòmon una mica torçat i la llegenda: 'quan el sol em tocarà sabré l'hora que serà. Any 1920'. | 08069-10 | Carrer de la Font del Còdol, 36 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals.Aquest és un rellotge molt antic, instal·lat per un avantpassat de l'actual propietari. Potser per aquell Fermí Casanovas que a finals del segle XVIII ja tenia la casa a la Font del Còdol. L'any 1920 es van fer obres a la façana i es va restaurar el rellotge. | 41.5613600,1.8132400 | 401042 | 4601756 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74584-foto-08069-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 1155. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74665 | Jaciment Paleontològic de la Pedrera del Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera-del-rogent | <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, BELLÈS MITJANS, Alfred i Jordi SERRA I MASSANSALVADOR (2004), 'Memòria per a la protecció d'alguns espais naturals i culturals del terme municipal de Collbató sota la figura del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. MASRIERA, Alícia (2006), El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003), Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3. SMITH, A. B. i J GALLEMI (1991), 'Middle Triassic holothurians from northern Spain', Palaeontology, núm 34(1), p. 49-76.</p> | Està essent envaïda per la vegetació. | <p>El jaciment paleontològic de la serra del Rogent és en una antiga pedrera calcària encarada cap al sud-oest, parcialment coberta de brolles de romaní, bruc d'hivern i garric, i envoltada d'antics conreus que ara resten abandonats.</p> | 08069-100 | Serra del Rogent | <p>La pedrera va entrar en funcionament per proveir els forns de calç de cal Rogent. L'explotació va implicar la sostracció d'una gran quantitat de pedra i la transformació del turó i del paisatge. L'any 1987 el personal del Museu de Geologia va descobrir-hi un jaciment del Triàsic. S'hi van trobar els exemplars complets d'holotúries més ben conservats del món. Es tracta d'un fet excepcional ja que aquests invertebrats marins, en morir, solen disgregar-se i només es troben en forma de petitíssimes plaques disperses en el sediment. Es van descobrir, així mateix, tres noves espècies que foren batejades amb els noms d'Strobilothyone rogenti, Monilipsolus mirabilis i Collbatothuria danieli, i una nova subfamília coneguda com Monilipsolinae. Aquests descobriments han tret a la llum la importància d'aquest jaciment i la diversitat faunística que hi hagué a Collbató durant el Triàsic mitjà.</p> | 41.5683500,1.8326600 | 402672 | 4602510 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74665-foto-08069-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74665-foto-08069-100-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 122 | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74666 | Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-caterina | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190 ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XV-XXI | L'ermita de Santa Caterina aprofita una balma una mica enclotada, molt arrecerada i sense vistes. De l'antiga cel·la no en queda res. La construcció actual està formada per dues parets molt rudimentàries, amb portes i finestres, que formen un parell d'estances que estan habitades. A l'exterior hi ha uns murets fets amb pedres i pavimentats amb restes de teules, rajoles i maons provinents de la construcció originària. A la roca hi ha restes de l'antiga teulada i canals que recullen l'aigua de la pluja i la condueixen fins a una cisterna que hi ha al costat de la part obrada. | 08069-101 | Torrent de Santa Caterina (muntanya de Montserrat) | Era coneguda com l'ocelleria de Montserrat, ja que hi havia molts ocells que hi feien niu. Va ser visitada, entre d'altres, per Francisco de Zamora, que hi anà l'any 1789, essent ermità el pare Benet Torija, i arrasada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5861500,1.8268800 | 402217 | 4604493 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Les restes de l'antiga ermita han estat aprofitades per a pavimentar l'entorn de l'ermita, amb una tècnica que recorda la del trencadís. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74667 | Eremitori de Sant Joan i Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-de-sant-joan-i-sant-onofre | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 61. HUMBOLDT, Guillermo de (1951), Cuatro ensayos sobre España y América, Buenos Aires, Calpe, p. 131. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. ZARAGOZA PASQUAL, Ernesto (1978), 'Actas de visita de los ermitaños de Montserrat (1585-1830)', Studio Monástica, vol. XX, p. 77-144, p.21 i 83. (Novembre 2006), Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 7. | XV-XIX | L'actuació va consistir en retirar les construccions modernes que estaven enrunades, com el restaurant i diversos coberts, i recuperar les restes dels antics eremitoris, que ara es poden visitar. Com a referència gràfica es van utilitzar gravats del segle XVIII. | D'aquestes dues ermites només en queden les restes, que estan integrades en una balma allargada i encarada cap a migdia. Del complex originari, que ara es pot visitar, en queda la balma amb vestigis de cisternes i canals de recol·lecció de l'aigua, trossos de murs, fornícules i cambres excavades a la roca; algunes amb restes de policromia i d'un enrajolat modern. | 08069-102 | Roques de Sant Joan (muntanya de Montserrat) | Compartia balma amb la de Sant Onofre, que quedava al cantó de llevant, però estaven incomunicades. Sant Joan fou reconstruïda per l'abat Plàcid de Salines, que hi va fer treballar musulmans captius. Va ser escollida per alguns abats per passar-hi els darrers anys de la seva vida i va rebre la visita, entre d'altres, de Felip III (1599), Francisco de Zamora (1789) i Guillermo de Humboldt. Va ser habitada fins el juliol de 1812, quan les tropes franceses, que tornaven a ocupar el Monestir, van calar foc a les ermites. La de Sant Joan fou habitada per Joan Josep Espinosa, a mitjan segle XIX. Anys més tard s'hi construí un restaurant i la balma esdevingué un magatzem. El complex va romandre abandonat fins el 2005, quan es va procedir a enderrocar-lo per tal de recuperar el paisatge de l'època dels ermitans. Sant Onofre fou construïda durant l'abadiat de Pere de Burgos i era la més petita de totes. S'hi accedia per l'escala de Jocob. | 41.5872000,1.8273300 | 402256 | 4604609 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74667-foto-08069-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74667-foto-08069-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74667-foto-08069-102-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74668 | Runes de l'ermita de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runes-de-lermita-de-santa-magdalena | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. ZARAGOZA PASQUAL, Ernesto (1978), 'Actas de visita de los ermitaños de Montserrat (1585-1830)', Studio Monástica, vol. XX, p. 77-144, p. 83. | XV-XIX | De l'ermita de Santa Magdalena, només en queden les restes d'alguna paret de pedra i d'una cisterna amb volta de totxo que està a punt d'esfondrar-se. També es conserven les escales d'accés que foren excavades a la roca. | 08069-103 | Roques de les Magdalenes (muntanya de Montserrat) | L'ermita primitiva havia estat edificada en un indret poc adequat. Durant el mandat de l'abat Cisneros fou traslladada a l'emplaçament actual. Des d'allà, l'ermità sentia els cants dels monjos i podia resar amb ells. Fou coneguda com l'ermita del castell perquè es creia que hi havia hagut el castell Otger. Va ser destruïda pels francesos el juliol de 1812. Al terra hi ha fragments de teules, rajoles, totxos i altres elements constructius. En aquest indret hi ha quatre roques que, per la seva forma i col·locació, recorden les quatre barres. Una llegenda assegura que les hi va posar la Mare de Déu en honor de Gifré el Pilós. | 41.5888500,1.8274800 | 402271 | 4604792 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74669 | Runes de l'ermita de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runes-de-lermita-de-sant-jaume | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya. p. 43-45. | XV-XIX | L'ermita de Sant Jaume fou bastida dalt d'un penya-segat, en un lloc de molt difícil accés. Aprofitava una balma a la qual s'afegiren unes construccions fetes amb pedra, totxos, rajoles i teules de terra cuita. Actualment només queden, a part de la balma, una part de les parets de pedra, els encaixos de la teulada originària, la cisterna, uns quants esglaons excavats a la roca, restes d'obra de l'antiga escala d'accés a l'eremitori i diverses marques de barrinades. A l'interior del recinte hi han crescut arbres i matolls. | 08069-104 | Zona de les Gorres (muntanya de Montserrat) | Era l'única ermita que era visible des del monestir, des d'on arribava la salmòdia dels monjos. Per arribar-hi calia pujar per una 'grandísima escalera', segons paraules de Francisco de Zamora, que hi anà a finals del segle XVIII, construïda en forma de ziga-zaga. Fou habitada per quaranta anacoretes. El 1789 hi vivia el pare Benito Pastrana, un ermità d'origen andalús, que fou assassinat pels francesos l'any 1811. L'ermita fou incendiada per les tropes del general Mathieu el juliol del 1812. | 41.5888700,1.8290600 | 402403 | 4604793 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74670 | Jaciment de les coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-coves-del-salnitre | CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica' Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 7, p. 39-40. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3]. | Va ser destruït quan s'hi feien les obres per obrir-lo al públic. | Cova natural d'habitació i enterrament sense estructures. A nivell morfològic destaca la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. És la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. | 08069-105 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Va ser ocupada des del Neolític Antic Cardial (-5.500 a 4-000 aC) fins al Bronze Final III (-900 a - 650) i utilitzada com a lloc d'habitatge i enterraments. Fou excavada l'any 1922 per Colomines, que hi va trobar ceràmica i un fragment de crani humà, que fou traslladat al Museu de Montserrat. A Collbató, al Museu de Coses del Poble, també hi ha algunes peces extretes d'aquest jaciment. A l'edat mitjana se n'extreia salnitre per fabricar pòlvora. Fou utilitzada com amagatall durant les guerres del Francès i Civil Espanyola. També s'hi ha trobat diversos grafits a les parets. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74670-foto-08069-105-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 79|85|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74671 | Jaciment de les Solelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-solelles | MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 73-82. MARÍ SALA, Lluís (1989) 'El jaciment ibèric de les Solelles', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels, p. 161-170. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 21-24. VILLALBA, M. J.; A. BLASCO i M. EDO (1989), 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castedefels. | El poblat ibèric de les Solelles és en un terreny erm, amb marges de pedra seca i oliveres abandonades, on es troben restes ceràmiques atribuïdes a un assentament iber. | 08069-106 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | L'any 1925 Colomines esmentava la possible existència d'un assentament iber; el 1945, La Carta Arqueológica de España recollia aquesta suposició; el 1956 uns veïns d'Esparreguera, encapçalats per Rafael Subirana, van localitzar l'indret i van recollir fragments de terracota; i, finalment, el 1972, un grup d'afeccionats va excavar una petita plataforma propera a la cova Freda. Aquestes actuacions han tret a la llum la pedra base d'un molí barquiforme, terracota iber (alguna amb inscripcions i d'altra llisa) i campaniana, una fusaiola i una moneda. Al Museu de Coses del Poble de Collbató hi ha alguns ítems apareguts en aquest jaciment. No s'ha trobat cap estructura, tret dels marges construïts pels pagesos i de les restes d'un habitacle, que s'ha interpretat com un fons de cabana de l'Edat del Bronze, que aprofita una pedra caiguda de la muntanya, però que també podria ser una barraca de pagès, quelcom com habitual en aquesta zona. | 41.5725300,1.8314100 | 402574 | 4602976 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74671-foto-08069-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74671-foto-08069-106-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 81|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74672 | Jaciment dels Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-graus | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 25. | Terreny erm, format per un conjunt de marges de pedra seca que s'enfilen per la costa de la muntanya. | 08069-107 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | Es tracta d'un suposat taller lític que hauria estat ocupat entre el -3000000 i -1200000 i dedicat a la producció de peces de sílex, però que no ha estat ni localitzat, ni excavat. Ha proporcionat un pic trièdic i còdols desbastats recollits en superfície, que es conserven al Museu de Montserrat. | 41.5739700,1.8248600 | 402030 | 4603143 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74672-foto-08069-107-2.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74673 | Jaciment de la cova de les Arnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-arnes | MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 7, p. 39-40. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4-8. VILLALBA, M. J.; A. BLASCO i M. EDO (1989), 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castedefels. | Els marges s'estan esllevissant. | Cova natural d'habitació sense estructures, orientada cap a sol naixent. Té una cisterna interior que s'omple amb l'aigua de la pluja que és recollida mitjançant un sistema de canals. També hi ha marges de pedra seca, una cavitat, un mur exterior i una porta rematada amb totxo massís. | 08069-108 | Serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Balma ocupada des del Paleolític Mig (-90.000 a -33.000) fins al període iber (-650 a -50), tot i que es desconeix quin ús se'n va fer. A aquestes èpoques corresponen les peces, algunes bifaces, diversos fragments de ceràmica iber i un tros de morter, que hi ha al Museu de Montserrat. Al Museu de Coses del Poble de Collbató també hi ha alguns fragments de ceràmica. Més recentment va servir de corral d'arnes. | 41.5743900,1.8272800 | 402233 | 4603187 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74674 | Jaciment de la cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-freda | COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. FONT SERRA, Empar (1980), 'Restes humanes a la cova Freda', Prehistòria i món antic als Països Catalans, vol. II, pp. 71-102. FONT SERRA, Empar (1984), 'Els homes de la cova Freda', Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 10 (1998), p. 32-33. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14-15. | Cova natural d'habitació, d'enterrament i incineració col·lectiva sense estructures conservades. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida. | 08069-109 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Ocupada per l'home entre el període Neolític Antic Cardial (-5.500 a -4.000) i el Romà Republicà (-218 a -50), fou excavada per Colomines el 1922. Hi va trobar abundants inhumacions humanes i molt material arqueològic (destrals, ganivets, espàtules, punxons, ceràmica llisa i decorada, fauna, etc.), que podria formar part dels aixovars funeraris. Hom creu que va ser utilitzada com a necròpolis d'alguna comunitat neolítica, ja que la humitat i la manca de sol la feien inhabitable. És el jaciment en cova més important del vessant SW de Montserrat, ja que aquí s'hi va trobar un enterrament ibèric sense incinerar, quelcom molt excepcional en aquesta cultura. Les troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. | 41.5737100,1.8324500 | 402663 | 4603106 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 79|81|83|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74585 | Rellotge de sol de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-quelus | PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Miquel Vallès i Ollé, de Cal Quelus (26-1-2011). | XX | El rellotge de sol de cal Quelus és de tipus vertical declinant, fet amb quatre toves de 50 x 50 i orientat al sud-est. Té forma rectangular, línies horàries, xifres romanes i el sol al pol. Està decorat amb les quatre barres, la lluna, el sol, la senyera amb una inscripció al voltant que diu 'no hi ha terra més ufana', un colom amb una branca d'olivera al bec, els escuts de Barcelona i Collbató, una inscripció que posa 'Ca'n Quelus' i la llegenda 'pels amics a tota hora'. | 08069-11 | Carrer de la Font del Còdol, 18 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. Aquest va ser dibuixat, pintat i cuit a la bòvila de can Vallès del Bruc i instal·lat pel paleta de Collbató, Josep Bertran. | 41.5615100,1.8137200 | 401083 | 4601772 | 1972 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74585-foto-08069-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Benasco Galceran | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 2927. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74675 | Jaciment de la cova Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-gran | COLOMINES, Joan I Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 73-74. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica', Montserrat. Butlletí del Santuari, Montserrat, núm. 7, p. 39-40. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31. | Cova natural d'habitació sense estructures conservades. L'entrada és triangular i orientada a l'est. Té una bona il·luminació, un recorregut d'uns 60 m i una única cambra de grans dimensions i forma irregular. Fa uns 25 m de llarg i uns 8 m d'ample, a la zona més espaiosa, i uns 6 m al punt més alt. No hi ha filtracions d'aigua i és assolellada. | 08069-110 | Torrent de la Font Seca-penya segat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Balma utilitzada per l'home des del Paleolític Mig (-90.000 a -33000) fins a l'Ibèric (-650 a -50), essent el Neolític el període més important. Va ser excavada l'any 1922 per Joan Colomines, que hi va trobar restes humanes i molt material del Neolític: destrals de pedra, molins de mà, ganivets de sílex, punxons, espàtules d'os i ceràmica, tant llisa com ornada amb incisions cardials i també ibèrica. Aquestes troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. | 41.5737500,1.8316500 | 402596 | 4603111 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74676 | Col·lecció del Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-montserrat | <p>COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352.</p> | <p>El fons del Museu de Montserrat està format per desenes de peces provinents, en la major part, de les coves Freda i Gran i, puntualment, també de les del Salnitre i les Arnes i de les partides dels Graus i les Solelles. Abunden, de manera especial, els fragments de terrissa llissos o decorats amb cardium, mugrons i cordons, alguns dels quals han estat restaurats, i escassegen, en canvi, les peces senceres. En tot cas es tracta, bàsicament, d'urnes, escudelles, tenalles i vasos globulars i ovals, de mides diverses; alguns amb nanses i d'altres amb la boca rodona o quadrada. També hi ha eines i instruments lítics destrals, molins de mà, raspadors, ganivets, burins, espàtules, puntes de fletxa, etc., fets amb os punxons, espàtules, etc., petxines i dents ornaments personals i bronze fíbula. També hi ha defenses de senglars i restes animals -ossos de cérvols, llops, hienes i ovelles- i humanes -esquelet de la cova Freda i cranis de la cova Gran.</p> | 08069-111 | Museu de Montserrat, Montserrat (08199) | <p>Aquestes peces provenen de les excavacions fetes per Joan Colomines a les coves de Collbató l'any 1922. Totes les peces han estat estudiades i una vintena de terrisses, a més, van ser restaurades als tallers del Museu Arqueològic de Catalunya. Actualment són guardades en una sala de l'antic museu a l'espera de poder ser exposades de nou.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Sense accés | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 74677 | Col·lecció del Museu Arqueològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arqueologic-de-catalunya | COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. | Col·leccció formada per quaranta-dues peces procedents dels jaciments de les coves Freda i Gran, registrades amb els números: 16376, 14830 a 14832, 14849 a 14874, 14876 a 14886, 15013 i 43402. Hi ha una destral bicèfal de pedra i la resta són petits fragments de ceràmica grisa i ocre, de mides i gruixos diversos. Alguns trossos són llisos i d'altres decorats amb bordons i, sobretot, amb sanefes i matius gravats. Abunda, especialment, la ceràmica cardial o montserratina | 08069-112 | Museu Arqueològic de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, Barcelona (08038). | Aquestes peces van aparèixer durant les excavacions fetes per Joan Colomines a les coves Freda i Gran, l'any 1922, que van quedar repartides entre el monestir de Montserrat, on hi ha la majoria de les peces, i aquest museu, que en va restaurar unes quantes i que, com a recompensa, va poder-se quedar amb alguns fragments. La destral i un vas de ceràmica, reconstruït a partir de petits fragment, estan exposats en una sala del Museu. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74677-foto-08069-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74677-foto-08069-112-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74678 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-corneli | XVIII-XX | L'estat de conservació varia molt d'uns documents a uns altres. | <p>L'Arxiu Històric de Sant Corneli de Collbató està dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Ocupa una extensió aproximada de 0,90 m lineals i recull la documentació generada per la parròquia de Sant Corneli de Collbató que s'ha conservat. Està format per dos fons consultables: -El Sagramental, que inclou sis llibres amb els registres dels baptismes, tres amb els dels esposoris, cinc amb els dels òbits i tres més amb assumptes diversos. Els llibres més antics (sis en total) estan enquadernats amb pergamí i els més moderns (deu en total) amb cartró. N'hi ha un altre que no està enquadernat. -El Parroquial, integrat per cinc unitats, que contenen papers sense relligar i ordenats en testament, compliments pasquals, documents històrics, certificats, rebuts i estats de comptes. Hi ha, també, dues caixes amb papers en mal estat, pendents de restauració i que no és poden consultar.</p> | 08069-113 | Arxiu Episcopal de Barcelona, Bisbe, 5, Barcelona (08002) | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona custodia l'arxiu històric de la parròquia de Collbató, tot i que una bona part dels documents originaris van desaparèixer (alguns durant l'ocupació francesa) i d'altres estan en molt mal estat de conservació. Va ingressar a l'Arxiu Diocesà de Barcelona el 8 d'octubre del 1980, procedent de Collbató. Un cop aquí va ser ordenat, catalogat i posat a disposició dels estudiosos. Els documents contemporanis romanen a la rectoria de Collbató.</p> | 41.5673900,1.8294400 | 402402 | 4602407 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74678-foto-08069-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74678-foto-08069-113-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74679 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-15 | XIX-XX | Hi ha alguns documents en mal estat. D'altres han estat restaurats. | L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat custodia quatre fons de Collbató: 1. L'arxiu històric de l'Ajuntament (codi ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT50-21), que inclou la documentació generada pel govern municipal. Són 647 unitats, que ocupen una extensió de 40,8 m l, dividides en 13 sèries documentals: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura i Serveis agropecuaris. 2. L'arxiu del Jutjat de Pau (codi ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT50-22), format per 42 unitats i 5 sèries: Matèria Civil, Penal, Governativa, Administració i Registre Civil, que ocupen 3,7 m lineals. 3. L'arxiu de la Cambra Agrària (codi ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT50-77), repartida en dos fons: el del Sindicat de Pagesos i el de la Cambra Agrària. Són documents textuals escrits en castellà i català, sobre paper i en format foli. El fons municipal també té documentació cartogràfica i alguns llibres de gran format. La documentació és pública i consultable, excepte algunes sèries del Jutjat de Pau que tenen l'accés restringit. La sèrie de la Cambra Agrària és propietat de la Generalitat de Catalunya. La resta pertanyen a l'Ajuntament de Collbató. L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat en té la custòdia. 4. La sèrie de la Jefatura Local del Movimiento, formada per la correspondència, les fitxes de filiació i els expedients d'eleccions dels consejeros del Movimiento. Aquesta documentació forma una sola unitat que ocupa 0,10 m lineals. | 08069-114 | Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Torre del Roser, s/n, Sant Feliu de L. (08980) | La primera transferència és del 1995, quan l'Oficina Comarcal d'Agricultura del Baix Llobregat va lliurar la part de la Cambra Agrària. La segona, del 1997, quan l'Ajuntament va cedir part del fons municipal, del Jutjat de Pau i del Sindicat de Pagesos que romanien en condicions precàries, sense ordenar i inaccessibles als investigadors. I, la tercera del 2008, amb l'ingrés d'altres documents que encara eren a Collbató i entre els quals hi havia els de la Jefatura Local del Movimiento. L'ACBL els va ordenar i a catalogar d'acord amb el quadre de classificació de la Generalitat de Catalunya. Fa poc s'han digitalitzat els llibres d'actes de l'Ajuntament. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74679-foto-08069-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74679-foto-08069-114-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74680 | Atlas del Plano Geométrico del Término Municipal de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atlas-del-plano-geometrico-del-termino-municipal-de-collbato | XIX | L'Atlas del Plano Geométrico del Término Municipal de Collbató és una col·lecció de quaranta plànols a escala 1:2.000, fets a mà i en color sobre paper entelat, relligats i enquadernats. Hi ha reproduïdes les diferents partides de terra del terme, amb les divisions i la numeració cadastral, els edificis, les basses, els camins, les fonts i els torrents. Cada plànol està encapçalat amb el nom i el número de la partida. Està inscrit amb el Registre núm. 6959-L i la Signatura RESM-D-3. | 08069-115 | Institut Cartogràfic de Catalunya, Parc de Montjuïc s/n, Barcelona (08038) | Prové del fons de la Diputació de Barcelona i no se sap per què es va fer. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1882 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | L. Raventós, M. de O. | Plànols: © Institut Cartogràfic de Catalunya. | 105|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74681 | Col·lecció Museu de Coses del Poble de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-de-coses-del-poble-de-collbato | Hi ha peces en molt mal estat i d'altres que es conserven millor, però no hi ha cap tipus de manteniment. | La col·lecció del Museu de Coses del Poble està formada per unes 2.000 peces originàries de Collbató, de materials, mides i usos diversos. Hi ha material etnològic, de caràcter agrícola, ramader, artesà, domèstic, religiós, sanitari i lúdic; històric, amb peces del paleolític a l'època contemporània; i fotogràfic, amb unes seixanta fotografies, la majoria en blanc i negre. Aquestes peces estan repartides per cinc sales, la majoria penjades a les parets i d'altres col·locades en vitrines o a terra. No hi ha cap discurs museogràfic, ni cap tipus de contextualització històrica. | 08069-116 | Ajuntament de Collbató, Bonavista, 10, Collbató (08293) | La creació del Museu de Coses del Poble va ser una iniciativa impulsada pel mestre delpoble, Manuel Chávarri, que comptà amb l'ajuda d'alumnes i veïns, entre els quals cal destacar Josep Matalonga (a), Ponis. S'hi van exposar les troballes fetes pels nens de l'escola als anys setanta al castell i d'altres donades per les famílies de Collbató i l'Ajuntament. El Museu es va instal·lar a les golfes de l'Ajuntament i fou inaugurat el 2 de juliol de 1978. S'hi feien visites concertades i guiades. Ara està tancat. L'edifici té problemes estructurals i l'exposició greus deficiències museogràfiques. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1978 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74681-foto-08069-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74681-foto-08069-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74681-foto-08069-116-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | La instal·lació no compleix les premises museístiques legals. | 85|94|98|119|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74682 | Col·lecció de pintura ràpida. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-rapida | ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, CICS (2005), Pla d'acció cultural de Collbató, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Collbató. ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, CLOSAS SUBIRANA, Silvia (2007), Catalogació de quadres, Ajuntament de Collbató. | XX-XXI | La col·lecció de quadres de l'Ajuntament de Collbató està formada per cent cinquanta-vuit quadres de materials, tècniques, autors, temàtiques i mides diverses. Abunden els olis sobre tela i escassegen les aquarel·les. També n'hi ha un fet amb fusta i algun altre amb làmines de paper. Quant a les temàtiques, cal dir que abunden les representacions de paisatges, carrers, edificis i festes de Collbató: la Salut, l'Església, l'Ajuntament, el portal d'en Bros, el mercat, la benedicció del ram; tot i així també hi ha un parell que reprodueixen altres indrets, com el monestir de Montserrat, Sant Mateu de Vilanna o Cazeres Sur Garone; a part d'alguns bodegons, rams de flors, figures humanes, paisatges diversos, etc. Coneixem l'autoria d'un total de noranta-cinc obres; la resta o bé són anònims o bé la signatura és il·legible. La majoria, a més, no tenen títol. Referent a la procedència, moltes són obres que han estat premiades al concurs de pintura ràpida. D'altres són regals que ha rebut el Consistori, ja sigui d'altres ajuntaments, com el de Cazeres Sur Garone, de pintors que han exposat a la Sala Cultural o d'alumnes que han fet cursets organitzats per l'Ajuntament. Alguns estan emmarcats i penjats a les parets de la Casa de la Vila, mentre que d'altres no estan ni emmarcats ni penjats. | 08069-117 | Edificis municipals | Bona part d'aquesta col·lecció s'ha nodrit amb les obres del concurs de pintura ràpida que, fins fa uns anys, l'Ajuntament de Collbató convocava anualment i que darrerament portava el nom de Ramon Rogent, en record de l'insigne pintor que estava íntimament lligat al poble. Va ser instituït durant el mandat de l'alcalde Andreu José, entorn als anys vuitanta. Se celebrava el Diumenge de Rams i tenia com a temàtica única el municipi de Collbató. Només es permetia utilitzar les tècniques d'oli sobre tela i aquarel·la. Hi havia 1r, 2n i 3r premi, que eren atorgats per un jurat format per pintors i escultors relacionats amb el poble. Segons el Pla d'Acció Cultural de Collbató, aprovat el 2005, tenia un pressupost de 1.100 euros, 990 dels quals corresponien a la dotació econòmica del premi. L'any anterior hi van participat 35 artistes. Va deixar de convocar-se l'any 2008. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74682-foto-08069-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Diversos | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74684 | Pel·lícula Sierra de Teruel o l'Espoir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-sierra-de-teruel-o-lespoir | <p>MALRAUX, Andre (1968), Sierra de Teruel, México, Imprenta Madero. GUBERN, Román (1986), '1936-1939: La guerra de España en la pantalla', Madrid, Filmoteca Española.</p> | XX | <p>Sierra de Teruel o l'Espoir és una pel·lícula en blanc i negre, d'una hora i vuit minuts de durada i versió original en castellà. Va ser una iniciativa d'un destacat grup d'intelectuals antifranquistes, majoritàriament francesos, com Max Aub i Denis Marions, que van intervenir en el guió; André Malraux, que assumí la direcció; Louis Page, que s'encarregà de la fotografia; Darius Milhaud, que va fer la banda sonora; o Georges Grace, que va intervenir en el muntatge. Entre els protagonistes hi ha havia figures de la talla de Josep Sampere i Andrés Mejuto. Fou parcialment rodada a Collbató en plena Guerra Civil i produïda a França. És considerat un film mític per les circumstàncies en què es va rodar i una de les grans pel·lícules del cinema espanyol dels anys trenta. A Franca fou coneguda com l'Espoir.</p> | 08069-119 | Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Torrer del Roser s/n Sant Feliu de L. (08980) | <p>Els promotors volien exhibir-la als EEUU per tal de guanyar-se el suport del govern i la població. S'hi narren les gestes dels combatents republicans exemplificades en la defensa de Teruel, així com les mancances i dificultats que patien. La filmació va començar als estudis de Montjuic, però les filmacions més importants es van rodar a Collbató i a la muntanya. El poble es va omplir de càmeres, pantalles, tècnics, actors i figurants (refugiats de guerra i veïns del poble). L'arribada d'aquesta massa famolenca va provocar problemes de convivència i aldarulls. A Espanya es va estrenar el 1978.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1938 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2021-04-23 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | André Malraux | És una còpia en video de la cinta original. | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74586 | Rellotge de sol de cal Gallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-gallet | PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | El rellotge de sol de cal Gallet és de tipus vertical i està gravat sobre una placa rectangular de pedra. Està orientat al sud i té les línies horàries de 6 a 6, xifres romanes i el sol al pol. El lema diu: bon dia. | 08069-12 | Plaça de l'Església, 8 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5700500,1.8281800 | 402301 | 4602704 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74586-foto-08069-12-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 2928. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74687 | Forn de calç de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vinya-nova | DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. ARXIU EPISCOPAL DE BARCELONA, Collbató, C. 20-75. | XIX-XX | L'olla, el cendrer i la banqueta estan parcialment reblïts de sediments. | Forn excavat en un talús al costat del camí. La meitat inferior fou excavada al tapàs i la resta bastit amb pedres. Té el portal de volta construït amb dovelles i les parets interiors (ventre) conserven restes de vidriat de la cocció de la calç. | 08069-122 | A mig camí des de la Vinya Nova fins al camí del Pont (muntanya de Montserrat) | Forn construït pels monjos de Montserrat, que foren els propietaris de la Vinya Nova fins l'any 1835. L'any 1828 un grup de veïns de Collbató, organitzats en comissió, intentaven arribar a un acord amb fra Ildefons, que actuava en representació de l'abat, per a comprar la calç que hi havia al forn de la Vinya Nova. La calç havia de servir per a refer la casa de la rectoria de Collbató, cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5841000,1.8110600 | 400895 | 4604284 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74688 | Forn calç de ca l'Onclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-calc-de-ca-lonclet | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. Alfons Matalonga, de cal Ponis (9-12-2010). | XIX-XX | Està mig esllevissat | El forn de calç de l'Onclet fou excavat al talús nord d'un marge. Té la boca orientada al sud; una barraca lateral, ara plena de sediments, que fou excavada quan el forn ja estava en desús; i unes entalles picades a la paret, que devien servir per posar una bastida. L'olla està plena de terra, però encara s'aprecia part del ventre, on es poden veure les marques del pic. També conserva part de la vora superior feta amb pedra seca. Fa 3 m de diàmetre i 4,70 m d'alçada. A prop hi ha un dipòsit de vinya amb cisterna, marges de pedra seca i restes de barrinades. | 08069-123 | Els Gatells | Es tracta d'un forn petit amb una producció destinada al mercat local i, molt probablement, també com a activitat complementària a l'agricultura. Va servir d'amagatall a les famílies de cal Ponis i ca l'Onclet durant els bombardeigs de la guerra Civil. | 41.5653600,1.8360700 | 402952 | 4602175 | 08069 | Collbató | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema del forn de cal de ca l'Onclet, 2010 (Autor: Ivan Fernández). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74689 | Forn de calç del camí de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-sant-miquel | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. | XX | El forn de calç de Sant Miquel va ser excavat al conglomerat,. La cubella, ara gairebé desapareguda, era petita i tenia forma cilíndrica. | 08069-124 | Al camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Probablement devia proveir el monestir de calç. | 41.5841900,1.8415400 | 403436 | 4604259 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74689-foto-08069-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74690 | Forns de calç de cal Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-cal-rogent | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. | XX | Hi ha esquerdes i esllevissades. | Els forns de calç de cal Rogent formen un edifici de dos nivells amb tres grans cubelles excavades a la roca, que fan 30 m de diàmetre i 10 m d'alçària. Els murs exteriors són de pedra unida amb morter de calç. S'hi accedeix a través de sengles passadissos d'arc de mig punt construïts amb pedra i maons. A la planta baixa hi ha l'accés a les olles i a la de dalt les boques superiors, que foren coronades amb filades de pedra seca. S'hi arribava per una escala d'obra. Al voltant hi ha la resta d'instal·lacions: cisterna, edificis de pedra seca del polvorí i la sala de màquines; escala de gat; i pedreres. Al davant hi hagué un porxo i un tros més amunt la pedrera d'on s'extreia la matèria primera. | 08069-125 | Al km 1 de la B-112 (serra del Rogent) | Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció. Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics. | 41.5684200,1.8317900 | 402600 | 4602519 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema del forns de calç del Rogent, 2000 (Autor: Josep Matalonga). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74691 | Trinxeres de la guerra civil Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola | XX | Les trinxeres de la guerra civil són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar, fetes amb pedres col·locades unes damunt de les altres, sense gaire consistència, encarades cap als Hostalets de Pierola i el torrent de la Salut. | 08069-126 | Carena dels Gatells-les Obagues | Van ser bastides durant la guerra civil Española per impedir el pas de les tropes franquistes. Un tros més avall, al terme d 'Esparreguera, n'hi ha més. | 41.5661000,1.8371900 | 403047 | 4602255 | 1936-39 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74692 | Recs de la Codolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recs-de-la-codolosa | Ivan Fernández, de Collbató (10-1-2011). | XIX-XX | El 2010 el Amics del Dall en van netejar un tram. | Els recs de la Codolosa formen una xarxa de tres canals que recullen l'aigua que baixa dels Graus i el serrat de la Codolosa i s'ajunten en un del sol per portar l'aigua fins a les basses de Joan Romanyà i de cal Vidrier. Són construccions a cel obert, amb trams de murs de pedra seca i d'altres de pedra unida amb ciment, que aprofiten el talús natural de la muntanya i també els pendents i la impermeabilitat dels conglomerats per guiar l'aigua fins als esmentats dipòsits. A la cota 394 hi ha un distribuidor i decantador d'aigua fet amb peces d'obra cuita. | 08069-127 | La Codolosa (muntanya de Montserrat) | Els recs degueren ser construïts entre els segles XVIII i XIX, durant l'època d'esplendor de l'heretat de cal Vidrier, i habilitats dins de les seves terres per tal de recollir l'aigua de pluja per a usos domèstics, agrícoles i ramaders. Durant uns anys van omplir la bassa de Joan Romanyà. Després, durant la segona meitat del segle XX, van ser abandonats. La manca de neteja va afavorir les esllavissades, l'acumulació de terra i pedres i el creixement de vegetació. Recentment un gurp de voluntaris ha netejat i adobat un tram de 120 m. El complex podria tornar a funcionar si s'actués en els 367 m que encara no han estat recuperats. | 41.5736300,1.8270000 | 402208 | 4603103 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74693 | Font natural de les Bonetes o les Bronetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-natural-de-les-bonetes-o-les-bronetes | AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 77. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo. 490. f. 2 r., 23 r. 33 r i 45 v. | XVII-XX | Periòdicament els Amics del Dall netegen l'accés i l'entorn. | La font de les Bonetes o les Bronetes és una deu natural, de bassal, formada per un petit marge de pedra seca que recull l'aigua que neix al barranc homònim, que baixa de la serra de Can Rogent. A partir d'aquí, l'aigua s'escorre costes avall fins al torrent de la Salut. | 08069-128 | Les Obagues-torrent de la Salut | Les Bonetes (o les Bronetes) eren unes partides de terra que hi havia entre la costa del castell, els torrents de la Salut i de les Bonetes i el camí de ca n'Astruc, conreades des de l'Edat Mitjana (al segle XIV Guillem Durfort, senyor de Collbató, hi tenia un tros). La font de les Bronetes és esmentada per primera vegada l'any 1611. L'indret i la deu foren abandonats a mitjan segle XX. | 41.5694500,1.8397500 | 403265 | 4602624 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74693-foto-08069-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74693-foto-08069-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74694 | La font Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-closa | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514. | XV-XX | Hi ha esquerdes i han caigut moltes pedres de les parets. | La font Closa és un aljub de planta rectangular i construcció sòlida. Fou bastit arran d'un marge amb carreus de pedra ben tallats, units amb morter de sorra i calç, i arrebossats. La coberta és una volta de canó, que conserva les marques de l'encanyissat. A l'interior i a les parets laterals, hi ha diversos forats per on entrava l'aigua que hi quedava emmagatzemada i, al terra, cubelles de decantació. La boca, ara paredada, formava un arc de mig punt. | 08069-129 | Les Obagues | Els primers documents són del segle XV i la localitzen al costat del camí de ca n'Astruc. Devia ser una de les fonts medievals de Collbató. S'hi accedia des del portal de Barcelona i des de la part alta del poble, per sengles corriols que voltaven el turó del castell cap a les Obagues. L'any 1915 l'Ajuntament va pagar diversos jornals per arranjar-la. El 2008 Els Amics del Dall de Collbató van reobrir el camí. | 41.5694100,1.8329300 | 402696 | 4602628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74694-foto-08069-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74694-foto-08069-129-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74587 | Trull de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-llates | XIX | El trull de can Llates és un dels darrers equipaments oliers de Collbató que encara es conserva íntegre i en el seu enclavament originari. Consta de dues màquines: el molí de pedra tradicional, petit i format per la pedra solera, la vora, l'arbre, el corró cilíndric, el mallal i la biga; i la premsa de racó, que és una peça mixta construïda amb fusta (capçal i barra), acer (columnes laterals o costelles, cargol i volant) i pedra (base). Ambdues funcionaven amb energia de sang. En el cas de la premsa, primer es feia girar manualment el volant amb orelles que envolta el cargol, després es continuava amb una palanca i, finalment, es feia girar la barra dreta que hi havia al costat. També era utilitzada per premsar raïm. Aleshores es prescindia dels cofins i s'hi posava una gàbia de fusta. | 08069-13 | Masia de can Llates (Afores, s/n) | Va ser construït cap a finals del segle XIX, en un moment de gran expansió de l'olivera. Era utilitzat per fer l'oli de la casa i també el d'altres pagesos. | 41.5597500,1.8292100 | 402372 | 4601559 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74587-foto-08069-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74587-foto-08069-13-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74695 | Bassa de Joan Romanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-joan-romanya | Ivan Fernández, de Collbató (10-1-2011). | XIX-XX | Els Amics del Dall netegen periòdicament els accessos i la bassa. | La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres, construït amb murs de pedra i morter de calç, d'un gruix d'entre 30 i 50 cm. L'interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell. A l'interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda 'Joan Ramanyà, 1948'. Al costat hi ha un safareig d'uns 1.000 litres de capacitat, que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar. Té dues boques per on entra l'aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l'aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut. | 08069-130 | Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany. Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l'àrea d'esplai de la Salut va ser cedida a l'Ajuntament. El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa. El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada. Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació. El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa; el 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l'estat de conservació; el 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització; i, més recentment, s'ha adobat el dipòsit i s'han recuperat 120 m dels recs. | 41.5726900,1.8280400 | 402294 | 4602997 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74696 | La Mentirosa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa-gran | FONT I SAGUÉ, N. (1897), 'Fenòmens hidrològics (I)', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. VII, núm. 35, p. 314-323, p. 316; LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 7-19. | La Mentirosa Gran és una surgència intermitent que emergeix en una capa de conglomerats de ciment argilós rogenc al peu de la carretera B-112. Només raja després de pluges fortes i prolongades i per períodes molt curts. És popularment coneguda com la Mentinosa (amb 'N'- Gran i neix un tros més avall de la Mentinosa Petita, al vessant occidental del torrent Fondo i a sota mateix de les Feixades. Cau a la carretera B-112 en forma de cascada, i des d'allà es dirigeix cap al torrent de la Salut i el riu Llobregat. Té una boca d'entrada petita i rodona i un canal cilíndric excavat per l'aigua, que es pot recórrer parcialment. Al voltant de la surgència hi ha un sistema de recollida d'aigua, construït pels pagesos. Forma part d'una xarxa hidràulica subterrània, que en èpoques de pluges fortes i continuades, s'omple d'aigua i flueix a l'exterior. | 08069-131 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | 41.5725100,1.8403800 | 403322 | 4602964 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74696-foto-08069-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74696-foto-08069-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74696-foto-08069-131-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A Collbató hom la coneix com la Mentinosa Gran. Fotografies: la Mentirosa Gran, 2010 (Autors i arxiu: Ivan Fernández i Lídia Ill). | 125|124 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74697 | La Mentirosa Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa-petita | FONT I SAGUÉ, N. (1897), 'Fenòmens hidrològics (I)', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. VII, núm. 35, p. 314-323, p. 316; LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 7-19. | La Mentirosa Petita és una surgència intermitent que hi ha en una capa de conglomerats de ciment argilós rogenc. Només raja després de pluges fortes i prolongades i per períodes molt curts. Pot estar anys sense que en surti aigua. La Mentirosa Petita neix en un forat triangular i encarat al sud-est que hi ha arran mateix de la carretera de Collbató a Monistrol, molt a prop del torrent Fondo i de la Mentirosa Gran. Forma una cova d'uns 30 m, dels quals 25 m són penetrables. Pertany a la xarxa hidràulica subterrània de la muntanya, que en èpoques de pluges fortes i continuades, s'omple d'aigua i flueix a l'exterior. | 08069-132 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | 41.5723800,1.8401600 | 403304 | 4602949 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74697-foto-08069-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74697-foto-08069-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74697-foto-08069-132-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A Collbató hom la coneix com la Mentinosa Petita. | 125|124 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74698 | La font Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-seca | ARGAIZ, Gregorio de (1677), La Perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid, Imprenta de Andrés García. p. 2; CABEZA, Joan (1928), Mapa topogràfic de la muntanya de Montserrat, Barcelona, de Enrich, escala 1: 20.000, [2ª edició]. MAGALOTTI, Lorenzo (1933), Viaje de Cosme de Medicis por España y Portugal (1666-1669), Madrid, CSIC, p. 40. SUÑOL, Gregori (1922), 'Cantigues de Montserrat del rei Alfons X, dit el Savi', Analecta Montserratensia, vol. V, p. 361-417. | XVII | La font Seca és una construcció de pedra adherida a la roca, de planta irregular i façana apaïsada. A la part oriental, i penjada a mig aire, hi ha una obertura paredada, emmarcada amb carreus de pedra i amb un arc rebaixat, on hi devia haver la surgència. | 08069-133 | Torrent de la Font Seca-camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | La font Seca tenia, i encara té, una llegenda pròpia nascuda, molt versemblantment, de la pugna mantinguda durant segles entre els senyors de Collbató, els romeus i la comunitat montserratina. La llegenda fou esmentada ja per Alfons el Savi al segle XIII i posteriorment reproduïda per fra Gregorio de Argaiz, el monjo i cronista benedictí, el 1677. Segons la tradició popular, doncs, el brollador s'havia assecat 'en pena que los señores del castillo de Collbatón hazían pagar a los monjes y a los peregrinos que venían a visitar la Virgen, un tanto por cada cántaro de agua que allí se sacava. [...] Pero a falta desta sustituyó Dios otra fuente franca y libre para los monjes y peregrinos que llaman del Milagro, porque se apareció enfrente de la puerta del monasterio'. Aquestes disputes concorden perfectament amb el clima de tensió que a principis del segle XIII mantenien la comunitat benedictina i els senyors dels castells de la Guàrdia i de Collbató, Guillem de Montserrat i Beatriu de Selfores, pel control de la quadra de Sant Miquel (1211), per on precisament passava el camí de la Costa, i del castell Otger (1213), per una banda, i amb Berenguera i Raimon de Salfores pel dels alous de la Vallmala i la Rubirola (1215), per l'altra. Els litigis no van cessar fins que els monjos es van avenir a pagar-los sengles recompenses econòmiques. El 1688 Lorenzo Magalotti la qualifica de 'grotticella murata'. | 41.5803200,1.8284800 | 402342 | 4603844 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74699 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu NotarialL, Ig. 1033 (2), Mateu Osset i Miquel Janer; Llo. 490, f. 51 v; i Llo, 381, f. 13 v.; ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 514. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 119. AMICS DE MONTSERRAT(1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 62. | XX | Fa molts anys que està abandonada. | La font de la Salut no raja i únicament hi ha el pedrís en forma d'una 'U', que es va construir l'any 1949 amb pedra i totxos. Aquest pedrís fa 1,90 m d'ample, 3,50 m de llarg i 0,90 m de fondo, i té la data '1949' gravada a la paret. El fons està cobert de terra i fulles que no deixen veure ni les escales d'accés ni el lloc per on rajava l'aigua. | 08069-134 | Torrent de la Salut | La font de la Salut era, juntament amb la font Closa, una de les deus públiques que des de l'Edat Mitjana proveïen d'aigua Collbató. Abans dels segles XVII-XVIII era coneguda com la font del Raig Viu i al XIX amb el nom de font de la Mare de Déu de la Salut. L'aigua tenia propietats medicinals, era dolça i molt bona per pastar el pa. L'any 1949 s'hi feren obres i el 1956 una anàlisi per garantir la salubritat de l'aigua. Era un indret molt estimat i concorregut per la gent que hi anava a buscar aigua, a passejar i a berenar . L'abocament d'aigües negres va contaminar la deu, que ara està perduda. | 41.5713300,1.8295400 | 402417 | 4602845 | 1949 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74700 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-0 | AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 62. ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. | XIX | Falta manteniment | La capella de Sant Joan és una construcció petita, feta amb peces d'obra cuita i pedra. Té una sola nau de planta rectangular i capçalera semicircular. La façana mira a ponent i està formada per dos pilars que s'alcen a les cantonades i acaben en punxa, un portal neogòtic, una sanefa transversal i un campanar d'espadanya sense campana. La coberta és de teules i el carener perpendicular a la façana. Té sengles contraforts als murs laterals i dues finestres d'arc apuntat al darrere. A l'interior, les parets i el sostre estan arrebossats i pintats de color blanc. El terra està recobert amb toves. | 08069-135 | Sant Joan (muntanya de Montserrat) | Fou erigida durant l'abadiat del pare abat Muntades, en record de l'ermita homònima que hi havia hagut. Va ser beneïda el dia 28 de novembre de 1899. | 41.5869500,1.8277400 | 402290 | 4604581 | 1899 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74701 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-1 | BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. BRONSEVAL Claude de (1991), Viaje por España: 1532-1533, Madrid, Centro de Estudios Ramón Areces. p. 69. | XIX-XX | La capella va ser reconstruïda i ampliada, amb l'annexió del porxo exterior, l'any 1958. | La capella de Sant Miquel és dedicada al patró de la muntanya. És de planta rectangular i té la capçalera semicircular. La teulada és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana i teules àrabs. La façana té un portal trilític de pedra i està flanquejada per dos pilars i coronada amb un petit campanar d'espadanya, sense campana. L'edifici està parcialment envoltat per un banc i un porxo més moderns, aguantat per columnes cilíndriques fetes amb conglomerat montserratí, i cobert amb una teulada de bigues i teules. A l'interior hi ha un altar amb una representació pictòrica de Sant Miquel. Al davant hi ha una creu de ferro col·locada damunt d'un peu i un pilar de pedra. | 08069-136 | Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | En aquest punt hi havia hagut la primitiva capella de Sant Miquel, documentada al segle X i aterrada durant la guerra del Francès per impedir que els ocupants la utilitzessin com a parapet. Aquí era el lloc on els romeus que pujaven per Collbató veien el monestir per primera vegada, es reorganitzaven (alguns es descalçaven) i iniciaven el descens cap al Santuari. També hi havia hagut una de les set creus de pedra que manà posar el rei Pere al segle XIV. L'actual fou construïda per l'abat Muntades, damunt les restes de la capella anterior, i beneïda el 1870, juntament amb la creu de terme del davant, que va ser restaurada i oferta pel poble d'Arenys de Munt, el 1987. | 41.5867800,1.8415700 | 403443 | 4604546 | 1870 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Francesc de Villar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74702 | Capella de la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-santa-cova | VERGÉS, Oriol (2009), Llegendes de la muntanya de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Contes i llegendes, 7], p. 13. ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 105-107. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | El foc del 1994 i l'aiguat del 1995 van afectar l'edifici que va ser restaurat i inaugurat de nou el 1997. | La capella de la Sta. Cova és un edifici de planta de creu que aprofita una balma de la muntanya. Té la coberta de teules i un petit cimbori arrapat a la cinglera. El portal té una arquivolta decorada i columnes laterals amb capitells d'estil corinti. A l'interior hi ha la balma on fou trobada la santa Imatge, que també és l'altar major, on hi ha una reproducció de la santa Imatge, i tres relleus que expliquen la llegenda. L'estança está coberta per una cúpula semiesfèrica amb una llanterna per on entra la llum Com annexos hi ha una sagristia, una sala d'exvots, un petit claustre amb arcs neogòtics, l'habitatge del monjo que acull els pelegrins i un hort. | 08069-137 | Santa Cova (muntanya de Montserrat) | La capella de la Santa Cova fou bastida entre els segles XVII i XVIII per desig de la marquesa de Tamarit; cremada pels francesos l'any 1812; reconstruïda posteriorment per iniciativa de la duquessa de Montpassier i consagrada l'11 de setembre del 1864, durant el mandat de l'abat Muntades. En el transcurs de la guerra Civil Espanyola fou profanada de nou i refeta una altra vegada. | 41.5880600,1.8443200 | 403674 | 4604686 | 1857-64 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74702-foto-08069-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74702-foto-08069-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74702-foto-08069-137-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Francesc de Villar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74703 | Creu Nova dels Escolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-nova-dels-escolans | XX | La creu Nova dels Escolans és feta amb una doble tija quadrangular d'acer inoxidable, que genera un espai buit al centre, donant la impressió de més volum i lleugeresa. Hi ha una placa amb la següent inscripció: Creu dels Escolans, Torxa en l'estel, Mostra'ns cims més grans. Dóna'ns fe abrandada B.D | 08069-138 | Serra Llarga (muntanya de Montserrat) | El nom recorda la creu de pedra que hi havia al camí de Collbató, al torrent dels Escolans, que era coneguda com la 'creu dels escolans'. | 41.5795800,1.8421500 | 403480 | 4603746 | 1994 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74703-foto-08069-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74703-foto-08069-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | B.D | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74704 | Mural de la Soledat o de la Verge Dolorosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-soledat-o-de-la-verge-dolorosa | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31-32. | XX | Hi ha taques d'humitat | Pintures al fresc que cobreixen els murs interiors de la capella de la Soledat. Representen escenes de la Passió de Jesucrist: el moment en què Nicodem i Josep d'Arimatea, acompanyats de la Verge Maria, Maria Magdalena i la muller de Cleofàs, despengen el cos de Jesús, al cantó esquerre; i l'acte en què Sant Joan i les tres Maries preparen el cos per a la sepultura, al de la dreta. Tots els personatges mostren un gran dolor, que contrasta amb els colors vitals de les pintures. Es tracta d'una composició clàssica influenciada per les avantguardes del segle XX. A sota les pintures hi ha un sòcol i una inscripció en forma d'orla amb el text '[...]XTA CRUCEM...CUM MARIA MATRE EIUS'. | 08069-139 | Capella de la Soledat o de la Dolorosa (muntanya de Montserrat) | 41.5915800,1.8374600 | 403107 | 4605084 | 1920-30 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74704-foto-08069-139-1.jpg | Inexistent | Avantguardes | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Darius Vilàs | 107 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74588 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo, 490 i 381. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-47, f. 113 r. | XIX-XX | L'edifici està ben conservat, però de l'antiga masia gairebé no en queda res, tret del portal principal i les parets mestres. | La masia de can Dalmases és un conjunt d'edificis construïts al llarg dels segles. La casa pairal original tenia planta baixa i pis, la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a l'entrada principal, que forma un arc de mig punt. Posteriorment es va fer una façana nova a la banda de sol naixent, on s'obriren balcons. Durant la segona meitat del segle XX, després de la venda de la finca, es van fer reformes importants: es va aixecar la teulada d'una part de l'edifici, es van habilitar petits apartaments a l'interior i es van fer noves obertures als murs perifèrics. Mentre que els annexos agropecuaris foren reconvertits en un bar-restaurant i una pista de ball. També s'hi habilitaren una piscina i, als baixos de la casa pairal, una botiga. | 08069-14 | Carrer Monestir, 24 | El mas Dalmases, conegut durant segles com el mas Oleguer, estava encaixat entre el torrent del Forn, la riera, el coll de l'Altar i els termes del Bruc i Pierola. La dada més antiga es remunta a l'any 1353, quan Rúmia i Ramon Llober, àlies Oleguer, vengueren aquest mas a Pasqual Sarrió. Després va pertànyer als seus descendents: Pere Sarrió, que va fer la confessió senyorial de l'any 1369; Pasqual Sarrió, mort el 1472; Bàrbara i Salvador Dalmases, que hi vivien el 1496; Nicolau Dalmases (1546), Josep Dalmases (1726), i Josep Dalmases, traspassat l'any 1874. En l'inventari que es va fer després de la seva mort es fa esment de l'existència d'una cuina, un celler i tres habitacions. A mitjan segle XX la finca fou venuda, les terres reconvertides en la urbanització Bertran i la casa i els annexos, en la seu social dels nous veïns. | 41.5650000,1.8044600 | 400316 | 4602171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | D'ençà dels anys seixanta s'hi ha fet moltes obres, que l'han desvirtuat i alterat totalment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74705 | Escultura de la Soledat o de la Verge Dolorosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-soledat-o-de-la-verge-dolorosa | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 29-30. | XX | La Verge Dolorosa està representada asseguda amb les mans entrecreuades amb el rosari. L'escultura mostra un gran dolor contingut i la soledat de la Mare de Crist. Aquesta peça reflecteix els tres diferencials més destacables del que fou l'escultor modernista català més important, com són l'elegància i la bellesa. La peça està policromada amb tons clars i apagats, que contrasten amb la vitalitat dels colors de les parets. | 08069-140 | Absis de la capella de la Soledat o de la Verge Dolorosa (muntanya de Montserrat) | 41.5915800,1.8374600 | 403107 | 4605084 | 1920-30 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74705-foto-08069-140-1.jpg | Inexistent | Avantguardes | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Llimona | 107 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74706 | Capella de la Soledat o de la Verge Dolorosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-soledat-o-de-la-verge-dolorosa | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 75-75. | XX | La capella de la Soledat o de la Verge Dolorosa és un edifici d'inspiració medieval i planta quadrada, construït amb pedra rugosa i repicada, amb sengles torres als angles que tenen esculpits escuts amb les quatre barres i una creu, i arcs cecs als murs laterals. A la façana hi ha el portal i els escuts de Montserrat i del Viacrucis, i a l'interior pintures al fresc de Dàrius Vilàs i una escultura de Josep Llimona. | 08069-141 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Aquesta capella va ser construïda durant el mandat de l'abat Deàs, al final del camí del Viacrucis, juntament amb unes altres catorze estacions monumentals que foren aterrades a l'inici de la guerra Civil. Únicament se salvà aquesta capella. | 41.5915800,1.8374600 | 403107 | 4605084 | 1904-19 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74706-foto-08069-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74706-foto-08069-141-2.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Enric Sagnier Villavecchia | 107|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74707 | Creu de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-miquel | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 49. | XX | Creu monumental de ferro forjat que descansa sobre una basa graonada de pedra. Al voltant hi ha una placeta i una barana de ferro que tanca el complex. Des d'aquest indret es pot gaudir d'una vista panoràmica extraordinària que abraça des dels Pirineus fins al delta del Llobregat. | 08069-142 | Penya segat al camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Aquesta creu recorda les creus que àntigament coronaven molts turons montserratins. | 41.5888200,1.8422900 | 403506 | 4604772 | 1950-70 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 74708 | Escultura Sant Francesc d'Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sant-francesc-dassis | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 52. | XX | Imatge estilitzada de ferro de Sant Francesc d'Assís. Està representat dret, amb l'hàbit de l'orde franciscà que ell fundà, amb els braços plegats, mostrant les nafres de les mans, amb el cap abaixat i amb una actitud de recolliment espiritual. L'estàtua descansa sobre un bloc de pedra on s'hi pot llegir aquesta inscripció: A SANT FRANCESC D'ASSÍS EN EL VII CENTENARI DE LA SEVA MORT. . | 08069-143 | Camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Sant Francesc d'Asís va morir l'any 1226. Aquesta estàtua ho recorda. | 41.5904700,1.8387000 | 403209 | 4604959 | 1926 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74708-foto-08069-143-1.jpg | Inexistent | Avantguardes | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Viladomat i G. Bechini | 107 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74709 | Monument a Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-casals-0 | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 51. | XX | Imatge molt realista del gran músic català. Està representat assegut i tocant el violoncel. L'escultura descansa sobre un bloc de pedra, on s'hi poden llegir les inscripcions següents: PAU CASALS CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT 1876-1976 QUAN S'ACABARÀ TAN LLARG CAMINAR PER TERRES ESTRANYES EL PESSEBRE PAU CASALS / JOAN ALAVEDRA OFRENA DE LA DOTACIÓ D'ART CASTELLBLANCH | 08069-144 | Camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Va ser una ofrena de la de la Dotació d'Art Castellblanch, per commorar el centenari del naixement del músic. L'escultura va ser fosa als tallers Fundicions-Ginfer, de Reus. | 41.5919300,1.8370200 | 403071 | 4605123 | 1976 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Rebull | 103|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74710 | Crist a la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-a-la-santa-cova | <p>SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 7.</p> | XX | <p>Escultura en bronze, molt estilitzada, de Jesús crucificat que penja d'uns cables. Es tracta d'una representació molt dinàmica que desprèn esperança, senzillesa i emoció i ens mostra un Crist proper i disposat a escoltar les pregàries dels fidels. Les mesures són: 82 x 35 x 10 cm.</p> | 08069-145 | Santa Cova (muntanya de Montserrat) | 41.5880500,1.8442900 | 403671 | 4604684 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És molt similar al Sant Crist que l'any 1997 es va fer per a la residència Sant Francesc de Santpedor. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 74711 | Tercer misteri de Goig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tercer-misteri-de-goig | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 10. | XX | El III Misteri de Goig reprodueix la Nativitat de Jesús a Betlem i és representat en una majòlica policromada adherida a la roca, emmarcada amb un enquadrament de pedra esculpida amb sanefes, flors i un pinacle neogòtic coronat amb una creu, i tancada amb una porta batent de ferro forjat, adornada amb motius modernistes: punxes, caps de drac, creus lobulades. | 08069-146 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Va ser una ofrena d'Alexandre Pons i quatre famílies més. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5923300,1.8397700 | 403301 | 4605165 | 1901 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Puig i Cadafalch i Joan Llimona i Bruguera | 105|116|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml