Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74867 | Barraca de pedra seca de les Bonetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-bonetes | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237.</p> | 08069-302 | 41.5694400,1.8397100 | 403262 | 4602623 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74867-foto-08069-302-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||||
| 74870 | Brocal del pou de can Pere Llong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-can-pere-llong | XIX-XX | Està envaït per la vegetació i té esquerdes. | <p>Brocal de forma semicircular, construït amb pedres unides i arrebossades amb mortes de calç i sorra. La coberta és plana, lleugerament inclinada i feta amb rajoles. Té un portal rectangular, bastit amb totxos.</p> | 08069-305 | Can Pere Llong | <p>Devia pertànyer a la veïna masia de can Pere Llong.</p> | 41.5502800,1.8268900 | 402163.98 | 4600510.9 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74871 | Brocal d'un pou als Masos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-dun-pou-als-masos | XIX-XX | No té cap mena de manteniment i està envaït per la vegetació. | <p>El brocal d'aquest pou dels masos és de forma semicircular, amb la coberta de volta de rajola i la porta encarada al sud i tancada amb una reixa de ferro forjat. Va ser construït amb pedra i obra cuita.</p> | 08069-306 | Al costat del camí del Masos | 41.5558100,1.8258300 | 402083.99 | 4601125.9 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74871-foto-08069-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74871-foto-08069-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74871-foto-08069-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74872 | Brocal del pou de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-can-llates | XIX-XX | Està parcialment ensorrat. | <p>El brocal del pou de can Llates té forma rectangular i la coberta de volta feta amb rajoles. La resta de l'estructura fou bastida amb rocs i obra cuita. L'interior està arrebossat. Falta la part del davant, on hi havia la boca per treure l'aigua, i una part de la teulada, que van ser esbotssades per fer les obres de l'A-II.</p> | 08069-307 | Al costat de la rotonda de can Llates | <p>Devia pertànyer a la veïna masia de can Llates.</p> | 41.5607500,1.8306100 | 402490 | 4601669 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74872-foto-08069-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74872-foto-08069-307-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74873 | Font de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guineu-0 | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 128.</p> | 08069-308 | 41.5773200,1.8486100 | 404015 | 4603488 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||||||
| 74676 | Col·lecció del Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-montserrat | <p>COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352.</p> | <p>El fons del Museu de Montserrat està format per desenes de peces provinents, en la major part, de les coves Freda i Gran i, puntualment, també de les del Salnitre i les Arnes i de les partides dels Graus i les Solelles. Abunden, de manera especial, els fragments de terrissa llissos o decorats amb cardium, mugrons i cordons, alguns dels quals han estat restaurats, i escassegen, en canvi, les peces senceres. En tot cas es tracta, bàsicament, d'urnes, escudelles, tenalles i vasos globulars i ovals, de mides diverses; alguns amb nanses i d'altres amb la boca rodona o quadrada. També hi ha eines i instruments lítics destrals, molins de mà, raspadors, ganivets, burins, espàtules, puntes de fletxa, etc., fets amb os punxons, espàtules, etc., petxines i dents ornaments personals i bronze fíbula. També hi ha defenses de senglars i restes animals -ossos de cérvols, llops, hienes i ovelles- i humanes -esquelet de la cova Freda i cranis de la cova Gran.</p> | 08069-111 | Museu de Montserrat, Montserrat (08199) | <p>Aquestes peces provenen de les excavacions fetes per Joan Colomines a les coves de Collbató l'any 1922. Totes les peces han estat estudiades i una vintena de terrisses, a més, van ser restaurades als tallers del Museu Arqueològic de Catalunya. Actualment són guardades en una sala de l'antic museu a l'espera de poder ser exposades de nou.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Sense accés | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||
| 74678 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-corneli | XVIII-XX | L'estat de conservació varia molt d'uns documents a uns altres. | <p>L'Arxiu Històric de Sant Corneli de Collbató està dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Ocupa una extensió aproximada de 0,90 m lineals i recull la documentació generada per la parròquia de Sant Corneli de Collbató que s'ha conservat. Està format per dos fons consultables: -El Sagramental, que inclou sis llibres amb els registres dels baptismes, tres amb els dels esposoris, cinc amb els dels òbits i tres més amb assumptes diversos. Els llibres més antics (sis en total) estan enquadernats amb pergamí i els més moderns (deu en total) amb cartró. N'hi ha un altre que no està enquadernat. -El Parroquial, integrat per cinc unitats, que contenen papers sense relligar i ordenats en testament, compliments pasquals, documents històrics, certificats, rebuts i estats de comptes. Hi ha, també, dues caixes amb papers en mal estat, pendents de restauració i que no és poden consultar.</p> | 08069-113 | Arxiu Episcopal de Barcelona, Bisbe, 5, Barcelona (08002) | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona custodia l'arxiu històric de la parròquia de Collbató, tot i que una bona part dels documents originaris van desaparèixer (alguns durant l'ocupació francesa) i d'altres estan en molt mal estat de conservació. Va ingressar a l'Arxiu Diocesà de Barcelona el 8 d'octubre del 1980, procedent de Collbató. Un cop aquí va ser ordenat, catalogat i posat a disposició dels estudiosos. Els documents contemporanis romanen a la rectoria de Collbató.</p> | 41.5673900,1.8294400 | 402402 | 4602407 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74678-foto-08069-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74678-foto-08069-113-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74684 | Pel·lícula Sierra de Teruel o l'Espoir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-sierra-de-teruel-o-lespoir | <p>MALRAUX, Andre (1968), Sierra de Teruel, México, Imprenta Madero. GUBERN, Román (1986), '1936-1939: La guerra de España en la pantalla', Madrid, Filmoteca Española.</p> | XX | <p>Sierra de Teruel o l'Espoir és una pel·lícula en blanc i negre, d'una hora i vuit minuts de durada i versió original en castellà. Va ser una iniciativa d'un destacat grup d'intelectuals antifranquistes, majoritàriament francesos, com Max Aub i Denis Marions, que van intervenir en el guió; André Malraux, que assumí la direcció; Louis Page, que s'encarregà de la fotografia; Darius Milhaud, que va fer la banda sonora; o Georges Grace, que va intervenir en el muntatge. Entre els protagonistes hi ha havia figures de la talla de Josep Sampere i Andrés Mejuto. Fou parcialment rodada a Collbató en plena Guerra Civil i produïda a França. És considerat un film mític per les circumstàncies en què es va rodar i una de les grans pel·lícules del cinema espanyol dels anys trenta. A Franca fou coneguda com l'Espoir.</p> | 08069-119 | Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Torrer del Roser s/n Sant Feliu de L. (08980) | <p>Els promotors volien exhibir-la als EEUU per tal de guanyar-se el suport del govern i la població. S'hi narren les gestes dels combatents republicans exemplificades en la defensa de Teruel, així com les mancances i dificultats que patien. La filmació va començar als estudis de Montjuic, però les filmacions més importants es van rodar a Collbató i a la muntanya. El poble es va omplir de càmeres, pantalles, tècnics, actors i figurants (refugiats de guerra i veïns del poble). L'arribada d'aquesta massa famolenca va provocar problemes de convivència i aldarulls. A Espanya es va estrenar el 1978.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1938 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2021-04-23 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | André Malraux | És una còpia en video de la cinta original. | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74710 | Crist a la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-a-la-santa-cova | <p>SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 7.</p> | XX | <p>Escultura en bronze, molt estilitzada, de Jesús crucificat que penja d'uns cables. Es tracta d'una representació molt dinàmica que desprèn esperança, senzillesa i emoció i ens mostra un Crist proper i disposat a escoltar les pregàries dels fidels. Les mesures són: 82 x 35 x 10 cm.</p> | 08069-145 | Santa Cova (muntanya de Montserrat) | 41.5880500,1.8442900 | 403671 | 4604684 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És molt similar al Sant Crist que l'any 1997 es va fer per a la residència Sant Francesc de Santpedor. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||
| 74866 | Pedra gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-gotica | <p>ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160.</p> | XIV-XVI | Està una mica erosionat | <p>Peça vuitavada i foradada, pertanyent a una columna, que va ser utilitzada com element constructiu per fer la paret de tancament del patí posterior d'una casa. Podria haver servit com a desaiguador.</p> | 08069-301 | Pau Bertran 11 | <p>Durant el govern de prior Jaume de Vívers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, governador general de Catalunya, poc abans de morir va deixar 500 lliures per a cada una de les creus del camí de Montserrat, que s'esmerçaren a fer els coberts que apareixen en els gravats i les descripcions de l'època. L'any 1506, el picapedrer basc, Luís de Otazu, que treballava en aquests monuments, va rebre 80 lliures catalanes. Otazu va gravar els capitells amb l'escut dels Requesens, quarterat amb les quatre barres, un privilegi atorgat per Ferran el Catòlic a finals del segle XV. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costes avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Aquesta peça va ser extreta de la muntanya i aprofitada per fer aquesta paret.</p> | 41.5701500,1.8271200 | 402213 | 4602716 | 1506 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74866-foto-08069-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74866-foto-08069-301-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Estructural | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Marenyà o Luis de Otazu | 93|94|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||
| 74589 | Bassa de can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-dalmases | Font: Josep Benavent, de Collbató (10-1-2011). XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI (2009), IV inventari d'acords i entitats de custòdia del territori a Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Informe XCT 17, (Edició en PDF). | XX | La bassa està bruta de deixalles. | La bassa de can Dalmases és un petit llarg artificial de 0,50 ha d'extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació. | 08069-15 | Riera de can Dalmases | Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l'Anton de l'Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l'Anton de l'Ermità, que s'omplia amb l'aigua d'un rec que queia des dels plans de can Dalmases. Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop. Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d'aquesta vinya i van fer un gran clot que s'omplia amb l'aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc. Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l'objectiu de reomplir l'esvoranc. Les protestes d'alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l'atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l'únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo. | 41.5650100,1.8002600 | 399966 | 4602177 | 1960 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Està inclosa en l'Inventari d'Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l'any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l'Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||
| 74591 | Brocal del pou de cal Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-migrat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 33, f. 78 v.: i C. 514. Josep Benavent, de Collbató (22-12-2010). | XIX-XX | El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d'alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d'aigua que passa pel subsòl. L'extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d'una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta. | 08069-17 | A-II, km 575 | El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l'any 1958 el va vendre a l'Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes. Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h. L'any 1958 l'Ajuntament va nomenar encarregat 'del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent' per tal que gestionés la venda d'aigua als particulars. El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric. Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l'autovia, aprofitant els totxos de l'antic brocal. | 41.5658200,1.8099500 | 400775 | 4602255 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74592 | Brocal del pou de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-quelus | Miquel Vallès i Ollé, de cal Quelus, (28-12-2010). | XIX-XX | L'any 2000 va ser restaurat. | El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d'obra cuita unides amb morter de fang. L'aigua s'extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa. A l'interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l'aigua. | 08069-18 | Plaça de la Font del Còdol | El pou de cal Quelus va ser obert per aquesta família de pagesos per aprofitar l'aigua que passava per davant de casa seva. El corrent és superficial, d'un 20 o 25 m, i escàs. L'aigua s'utilitzava per regar. L'any 2000, quan l'era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l'Ajuntament. | 41.5613500,1.8138700 | 401095 | 4601755 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74595 | Objectes a la rotonda de l'avinguda Verge de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-a-la-rotonda-de-lavinguda-verge-de-nuria | XX | La rotonda de l'avinguda de Nostra Senyora de Núria acull els següents elements patrimonials: una premsa de racó, amb les costelles i els tirants de ferro, la biga superior de fusta i la base de pedra; una mola inacabada d'un molí olier feta amb conglomerat montserratí, d'1,78 m de diàmetre, i un corró de ferro de 0,76 m de diàmetre i 1,02 m de llarg, amb els arreus per enganxar-lo a l'animal. | 08069-21 | Avinguda Verge de Núria | La premsa prové del trull de can Dolcet i la mola del Grau de l'Asbertó, on havia quedat abandonada. Ambdues peces van ser recuperades per Josep Matalonga. La roda de molí és una donació del Sr. Albert Castells, de ca l'Asbertó. El corró servia per aplanar i arranjar la carretera de Monistrol, abans de ser pavimentada. | 41.5626400,1.8186400 | 401495 | 4601892 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 74599 | Pou del Xic Riera o dels Clots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xic-riera-o-dels-clots | Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). | XX | El pou de cal Xic Riera és dins d'una caseta d'obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l'aixeta. | 08069-25 | Avinguda del Centenari, 38 | Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp. L'Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d'aigua les noves escoles nacionals. L'aigua s'extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt. Des d'allà es dirigia cap a les escoles. L'encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent. També s'hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n'hi anava a buscar per cuinar i beure. Va ser clausurat per raons sanitàries | 41.5660000,1.8243900 | 401979 | 4602259 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Està paredat i fora de servei. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74605 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-12 | ARXIU A. MUSET, Programa de la Festa de la Creu de Terme de Collbató, 29-11-1959. | XX | Li ha caigut alguna llosa. | La Creu de Terme és un monument format per una graderia circular de tres graons folrada amb lloses de la pedrera de cal Rogent, que fan de base i de banc; una columna vuitavada, coronada amb una faixa circular amb la llegenda 'salut, vida i resurrecció nostra'; i per la creu. La creu és una peça de ferro, sense relleus, de la tipologia de creu grega, amb els quatre braços de la mateixa mida, que s'aguanta damunt d'una agulla del mateix material, envoltada per uns cargols ornamentals. Hi ha dos escuts: el de Collbató, que és visible des del camí, i el de Catalunya, que va ser col·locat al darrere. | 08069-31 | Avinguda de la Fumada, 14 | Tradicional creu de terme que hom col·locava a les entrades dels pobles. Fon instal·lada pels Amics de les Creu de Termes del Cercle de Sant Lluc i beneïda el 29 de novembre de 1959 per mossèn Ricard Ardiñach, capellà del poble, en un acte organitzat conjuntament amb la parròquia de Collbató. Hi actuà la Coral Sant Jordi, que interpretà cançons populars catalanes. | 41.5658100,1.8263700 | 402144 | 4602235 | 1959 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | El Decret 571/63, de 14 de març, estableix que totes les creus de terme de més de 100 anys tenen la qualificació de BCIN. La de Collbató, però, no s'hi por acollir, ja que no supera aquest llindar cronològic. | 116|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||
| 74610 | Bassa de cal Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-bros | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 490; i Man., 34, f. 27 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 143. | XIII-XX | Està envaïda per la vegetació i els murs es poden esllevissar.. | La bassa de cal Bros és un embassament de recollida de les aigües pluvials, que fou habilitat aprofitant l'enclotada que hi ha arran del serral del davant del portal de cal Bros. Té tres murs de contenció, que foren bastits amb pedra i morter de calç. Les mides de la bassa són: 15 m x 13 m x 1,5 m, i el sòl és de terra compactada, amb una inclinació del 20% i una superfície de 140 m2. Quan es va remodelar el carrer Amadeu Vives es va esbotzar el rec que alimentava la bassa i ara hi ha poca aigua. Està envaïda per la vegetació i molt abandonada. A l'estiu hi ha granotes. | 08069-36 | Carrer Amadeu Vives, davant de l'arc de cal Bros | La bassa de cal Bros és documentada al segle XV (tot i que molt probablement podria ser anterior) i coneguda aleshores com la bassa del Lledor. Era un equipament públic que servia d'abeurador, per regar i per fer la bugada. Al segle XVII també proporcionava aigua a un trull que hi havia al costat. Era situada fora vila, al davant del portal de Barcelona i s'omplia amb l'aigua de la pluja que s'escorria des de la part alta de la vila i del turó del castell. L'aigua era recollida i canalitzada fins a la bassa mitjançant uns recs parcialment desapareguts. Formava part d'un conjunt de basses públiques, que hi havia a la perifèria del nucli urbà, comunicades per una xarxa de recs, que captaven l'aigua i la distribuïen pels diferents dipòsits de dins i de fora de la vila. | 41.5680800,1.8299200 | 402443 | 4602483 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74610-foto-08069-36-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74615 | Col·lecció del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | La col·lecció del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc està formada per un centenar de peces. Abunden els fragments de ceràmica feta a mà i a torn, llisa i decorada, etc.; i els ossos d'animals. Escassegen, en canvi, els elements fets amb pedra, tot i que hi ha alguns rascadors i algunes destrals. Provenen dels jaciments de les Solelles i de les coves Freda, Gran i de les Arnes. | 08069-41 | Can Cases, Bruc del Mig, 55, El Bruc (08294) | Aquestes peces van ser extretes en excavacions irregulars i cedides al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc per a ser exposades. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||
| 74623 | Placa homenatge a Amadeu Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-a-amadeu-vives | VALLÈS I ALTÉS, Joan (1988), Aproximació a la figura d'Amadeu Vives, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Serra d'Or], p. 110. ARXIU A. MUSET, Festa Major de Collbató, 1914. | XX | El 1996, en el 125è aniversari del seu naixement, fou netejada i restaurada. | La placa dedicada a Amadeu Vives és una peça de marbre blanc i forma rectangular que té les cantonades arrodonides. Els ornaments (una branca d'olivera amb una lira i quatre claus) i el nom del mestre són de llautó. Té gravada aquesta llegenda: EL DIA 18 DE NOVEMBRE DE 1871 NASQUÉ AN AQUESTA CASA EL MESTRE COMPOSITOR D. AMADEU VIVES I ROIG. EL POBLE LI DEDICA AQUEST RECORD. 16 DE SETEMBRE DE 1914. | 08069-49 | Amadeu Vives, 5 | Casa natal del músic i compositor Amadeu Vives i Roig (1871 - 1932), fundador de l'Orfeó Català. Va ser l'autor de peces de música coral tan emblemàtiques com l'Emigrant, del 1890, amb lletra de Jacint Verdaguer, o la Balanguera, del 1910, amb lletra de Joan Alcover. També va fer òperes i sarsueles tan populars com Bohemios (1903), Maruxa (1914) o Doña Francisquita (1923). En la sessió del 26 de julio de 1914, la Corporació Municipal acordà fer-li un homenatge. L'acte es va celebrar el dia del patró, el 16 de setembre. Es va col·locar una placa a la seva casa natal, que va costar 1.350 pessetes, que va ser descoberta després de la missa, i es va rebatejar amb el seu nom el carrer Major on havia nascut.També es va fer un dinar. L'any 1971, en el centenari del seu naixement, la placa fou ornamentada amb una corona de flors, una bandera espanyola i una senyera. El 1971 es va inaugurar l'avinguda del Centenari d'Amadeu Vives, que va des del poble fins a la Font del Còdol. | 41.5700300,1.8286000 | 402336 | 4602701 | 1914 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Romeu | Fotografies: Actes d'homentage a Amadeu Vives, 1914 (Autor: anònim / Ajuntament de Collbató). | 101|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||
| 74624 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-4 | Elies Rogent i Albiol, de Collbató (19-3-2011). | XX | La font de la plaça de l'Església és una peça de ferro colat formada per una base circular, damunt de la qual hi ha un columna acanalada que aguanta una mena de capitell amb quatre cares ornades amb fulles en relleu i amb un escut central amb una corona al damunt. Aquests escuts han estat aprofitats per col·locar-hi sengles plaques. A la del davant hi ha l'escut de Collbató, i a les altres tres, les següents inscripcions: 'Aquesta font ha estat dissenyada per l'arquitecte barcelonès molt arrelat al nostre poble FRANCESC ROGENT I PEDROSA'. 'La font de la plaça de l'Església significa la portada d'aigua al poble de Collbató al setembre del 1963'. 'La plaça de l'Església reformada i rehabilitada durant 1995-1997 i inaugurada el 8 de juny de 1997'. Al davant hi ha una pica rodona del mateix material. | 08069-50 | Plaça de l'Església | Francesc Rogent i Pedrosa fou l'arquitecte de l'Ajuntament de Badalona, que li encarregà l'elaboració de tres dissenys de fonts, un dels quals -el número 2- va ser l'escollit per posar a la via pública. Fa uns anys el consistori badaloníl va fer una nova comanda de fonts i en va oferir una a la família Rogent que, finalment, la cedí a l'Ajuntament de Collbató. Va ser instal·lada a la plaça de l'Església durant la reforma duta a terme entre els anys 1995 i 1997. Substituí la d'obra que s'hi havia posat amb motiu de la portada de les d'aigües, l'any 1963. | 41.5702500,1.8282800 | 402310 | 4602726 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Francesc Rogent i Pedrosa | 116|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74629 | Conjunt de l'era de cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-lera-de-cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig, 1033 (2), Miquel i Antoni Mercader; Llo. 490, f. 55 v. | XIX-XX | L'any 2010 s'hi van fer obres de rehabilitació finançades amb ajut estatal. | L'antic complex format pel trull, els cups, l'estable, la pallissa i l'era de Cal Misser acull actualment algunes dependències municipals, com l'Oficina de Turisme, que és un edifici de planta rectangular, dividit en dues estances adossades amb sengles altells a la part del darrere. Les parets mestres són de pedra i la coberta de teula àrab. Té altres annexos a la banda de ponent i una plaça al davant, que havia estat una era. Destaquen els tres cups d'aixafar raïm que encara conserven les boixes, el dipòsit d'emmagatzemar oli, la mola del trull que hi ha adossada al mur lateral i l'estable amb volta de rajola de l'exterior. | 08069-64 | Plaça de l'Era | El conjunt pertanyia a Cal Misser, que des de l'any 1409 hi tenia una peça de terra, amb un colomar, anomenada la Parellada. Després s'hi van habilitar altres equipaments: l'era (on s'hi havia fet l'envelat), els cups, els estables, la pallissa, etc., que van funcionar fins a mitjan segle XX. Quan es va urbanitzar la zona aquest complex va ser cedit a l'Ajuntament. L'any 2009 es va remodelar part de l'edifici i s'hi va traslladar l'Oficina de Turisme. Està previst ubicar-hi l'Espai Expositiu dels Orgueners de Collbató. Al carreró del costat, i ocupant una petita part d'aquestes instal·lacions, s'hi instal·la, coincidint amb la Fira de Nadal, una parada de boscarols. El complex de les Parellades es complementava amb l'edifici del carrer Pau Bertran, que pertanyia a la família de Can Misser des de l'any 1396. A finals del XV hi instal·laren el trull, que va funcionar fins a mitjan segle XX. La roda de molí que hi ha al mur lateral devia pertànyer a aquest trull. | 41.5700700,1.8277300 | 402264 | 4602707 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74630 | Restes dels cups de ca l'Aaron i cal Tutor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dels-cups-de-ca-laaron-i-cal-tutor | VALLS I JUNYENT, Francesc (1996), La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior, l'Anoia, 1720-1860), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Joan Jorba Bonvehí, de Collbató (18-1-2011). | XVIII-XIX | Són al carrer, sense cap protecció. | Els dos cups d'aixafar raïm de ca l'Aaron i de cal Tutor van ser construïts un al costat de l'altre, arrambats a les parets mestres de les esmentades cases, Un era rodó, pertanyia a Cal Tutor i estava folrat amb cairons de terracota quadrats, corbats i sense esmaltar, i l'altre era quadrat o rectangular, pertanyia a ca l'Aaron i tenia els cairons quadrats, plans i esmaltats de color marró fort. Actualment només es conserven els cairons de la part de dalt que estaven enganxats al mur. | 08069-65 | En una façana del carreró que va de la plaça al carrer de la Salut | El ceps són un conreu típic de l'agricultura mediterrània. A Catalunya, i també a Collbató, durant els segles XVIII i XIX la vinya va esdevenir un monocultiu que s'estengué per les zones marginals i poc adequades per als cereals, com els costers montserratins o la serra del Rogent. El vi, convertit en aiguardent, era exportat a Europa i Amèrica i proporcionava importants ingressos als pagesos. La majoria de cases van habilitar les instal·lacions necessàries (cups i cellers) per processar el raïm i conservar el vi. La mort dels ceps, a finals del segle XIX, com a conseqüència de l'arribada de la fil·loxera, va reduir notablement l'activitat vitícola. Aquests dos cups van ser aterrats per eixamplar el carrer. | 41.5704900,1.8280400 | 402290 | 4602753 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74632 | El Casinet o Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casinet-o-sala-de-baix | (juliol 2006), p. 4. ARXIU FUNDACIÓ PRIVADA ROGENT, Fábrica de Órganos Nuestra Señora de Montserrat, Compra de la Sala de Baix. | XIX-XX | L'exterior va ser restaurat el 2006 i a l'interior s'hi està treballant ara. | El Casinet o Sala de Baix és un edifici de planta rectangular i distribució simètrica, construït amb pedra i maons units i arrebossats amb morter de sorra i calç. La coberta, que va ser revestida interiorment amb fusta i exteriorment amb teules, és a dues aigües i té el carener perpendicular a la façana. Originàriament tenia dos portals encarats a la muntanya i dos finestrals a cada un dels murs laterals, que han estat reconvertits en portals. Aquestes obertures són de punt rodó. La façana del davant té un frontó rematat amb una línia ondulada i la posterior, dos murals. | 08069-67 | Colom, 1 | Va ser construït a la Parellada del Misser (a la confluència dels carrers Colom i Cervantes, oberts per l'Ajuntament segons un projecte del 1882) i finançat per diversos propietaris de Collbató (Pau Fossalba, Antoni Alsina, Miquel Oller,..), per instal·lari un 'café-casino', que feia la competència a la Sala de Dalt. Era la seu de la Societat Coral de Collbató, creada el 1883. Joan Rogent comprà l'edifici el 1928 per instal·lar-hi el taller d'orgues (aquí es restaurà el de la catedral de Tarragona). Actualment és un equipament cultural municipal. Va ser rehabilitat el 2006 amb una subvenció del Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 41.5695800,1.8278500 | 402273 | 4602652 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | S'utilitza per fer tota mena d'actes públics. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74634 | Molí de l'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-loli | MUSET PONS, Assumpta (2010), Guió del Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató [Treball inèdit]. | XIX-XX | Va ser restaurat entre 2009 i 2010 amb finançament del Patronat de la Muntanya de Montserrat. | El molí de l'oli és un edifici d'una sola planta i coberta a dues aigües. Els murs són de morter i calç i la teulada descansa sobre una estructura de jàsseres i bigues de fusta A l'interior hi ha la maquinària típica d'un trull: el molí de pedra, la premsa hidràulica, dues bombes i el molí de martells. També hi ha una col·lecció de mesures, contenidors i altres estris de llauna i fusta, relacionats amb el conreu de l'olivera i la manipulació de l'oli. | 08069-69 | Pau Bertran, 2 | Antigament hi havia un corral, a la planta baixa, i una pallissa, al damunt, i pertanyia al Vador carnisser. El Sindicato Agrícola y Caja Rural de Collbató el va comprar l'any 1932. Hi va instal·lar les màquines i el corrent elèctric i el va habilitar com a trull. L'any 1993 va ser transferit a l'Ajuntament, que el va fer funcionar fins el 2005, quan va ser clausurat per incomplir la llei. Recentment ha estat restaurat, habilitat com a Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató i reconvertit en un equipament municipal. | 41.5706400,1.8278200 | 402272 | 4602770 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment acull el Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató on, mitjançant plafons, eines i altres atüells, s'explica la història del conreu de l'olivera i de la producció d'oli a Collbató. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74635 | Col·lecció del molí de l'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-de-loli | MUSET PONS, Assumpta (2010), Guió del Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató [Treball inèdit]. | XIX-XX | La col·lecció del molí de l'oli és formada per prop d'un centenar de peces, la majoria de metall i fusta, pròpies del molí o donades pels pagesos. Hi ha eines relacionades amb la recollida de les olives, amb el treball al trull i amb el mesuratge, emmagatzematge, transport i ús de l'oli. | 08069-70 | Pau Bertran, 2 | La col·lecció va ser una iniciativa de Josep Matalonga, que va recollir, netejar i exposar aquestes peces, la majoria de les quals foren donades per pagesos de Collbató. Les màquines i alguns ítems pertanyen al molí i eren utilitzats per fer oli. El 18 de desembre del 2010 es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Molí de l'Oli de Collbató on, mitjançant plafons i l'exposició d'aquestes peces, s'explica la tradició oliverera i oliera del poble, i la història del molí. | 41.5706400,1.8278200 | 402272 | 4602770 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Aquestes peces estan exposadex en el Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató i serveixen per explicar la història del conreu de l'olivera i de la producció d'oli al poble. | 119|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74636 | Pedra del Molí d'Oli del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-moli-doli-del-sindicat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Sindicat de Pagesos de Collbató (pendent de clasificació), 18-9-1932. | XIX | La mola del Molí de l'Oli és una peça de pedra, de forma circular i lleugerament troncocònica, amb un forat quadrat al centre. Està molt gastada per l'ús. Prové del molí de moldre olives del Sindicat. | 08069-71 | Racó d'en Ponis | Fins el 1932 el sindicat tenia arrendat el molí d'oli de cal senyor Font, al carrer Bonavista, núm.2, on ara hi ha l'Ajuntament. Aquell any el nou propietari, el Sr. Nolla, va pactar amb el president del sindicat, Salvador Albert, l'abandonament del local i la cessió de la maquinària, inclòs el molí, que va ser reubicat al nou local que el Sindicat havia comprat al carrer González Vilart, núm. 2, ara carrer Pau Bertran. Anys més tard es devia canviar la mola, i la vella va restar abandonada a l'exterior. Ara ornamenta El racó d'en Ponis, l'espai enjardinat de davant del Molí de l'Oli, que va ser inaugurat el 18 de desembre del 2010. | 41.5704800,1.8278000 | 402270 | 4602752 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74636-foto-08069-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74636-foto-08069-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74641 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-2 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514; i L. 7, f. 33. | XIX-XX | Va ser adobat fa uns anys, però té problemes d'humitat i de manteniment. | L'Ajuntament Vell és un edifici petit i modest, format per soterrani, plantes baixa i residencial, golfes i pati. Les parets perimetrals combinen la pedra, la tàpia i el maó. L'arrebossat és de morter i la coberta a dues aigües. La façana està encarada al nord i té un portal de pedra, amb la data de 1888 gravada a la llinda; un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i finestres de mig punt a les golfes. Tret del portal, que devia ser refet amb pedra per donar un toc de distinció a la Casa Consistorial, la resta de l'edifici no té elements destacables. | 08069-76 | Pau Bertran, 25 | El 9 d'octubre de 1898 el consistori de Collbató, presidit per Josep Matalonga Vacarisses, va acordar comprar a Josep Bertran, per 600 pessetes, la casa del Raval, núm. 19, que ja ocupava com a llogater. Aquell mateix any s'hi van fer importants reformes (es van adobar la paret del patí i la teulada, es va fer una cisterna i es va habilitar la presó a l'antic celler). També es va col·locar una làpida commemorativa, que ara és al Museu de Coses del Poble. El 1915 s'hi va fer un altre adob i el 1949 es va encarregar als mestres d'obres del Bruc, Josep Mera i Facund Ferrer, el canvi de les bigues de la teulada que estaven corcades. Va ser la seu de l'Ajuntament fins l'any 1977. Després ha acollit el Casal d'Avis, la Biblioteca, l'Escola de Música i les entitats del poble. | 41.5704600,1.8266800 | 402177 | 4602751 | 1888 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74644 | Dipòsit d'aigua del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-pujolet | Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). | XX | El dipòsit d'aigua del Pujolet és un edifici de planta rectangular, forma cúbica i mides reduïdes, folrat amb lloses de pedra calcària. Té una capacitat de 200.000 l. Va ser construït arran d'una cinglera i encarat a migdia. Té una porta de ferro a la part del davant, a la qual s'accedeix per una escalinata amb dos murets als costats, finestres als laterals, un contrafort a ponent i la coberta plana, acabada amb ràfec i pedrís. | 08069-79 | Carrer dels Graus, 8 | El 15 de setembre de 1963, essent alcalde el Sr. Pere Devesa Estrada, es va fer la portada d'aigües a Collbató. Es van instal·lar dues fonts per al proveïment del públic: una a cal Pepa i una altra a la plaça de l'Església. A l'acte hi van assistir el Governador Civil de la Província, Antonio Ibáñez Freire i el Rdm. Pare Abat Coadjuntor de Montserrat, Dm Gabriel M. Brasó. Aquesta aigua, però, fou insuficient i l'Ajuntament finalment va veure's obligat a fer-la pujar d'uns pous que havia obert a baix el riu. L'aigua pujava impulsada per uns motors elèctrics, a través d'una canalització que seguia el curs del torrent de la Salut. Un cop a dalt al poble, l'aigua era emmagatzemada en aquest dipòsit, que fou construït durant el mandat de l'alcalde andreu José Mestres, i distribuïda entre les cases del poble. El problema, però, és que l'aigua era molt cara de pujar i el dipòsit massa petit per garantir l'abastament continuat. | 41.5722900,1.8239900 | 401955 | 4602958 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74644-foto-08069-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74644-foto-08069-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74649 | L'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-0 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 143; i L. 514. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Jurats de la vila. | XX | L'Escorxador és un edifici d'una sola nau i planta rectangular construït amb murs de pedra arrebossada. La façana que té arcs cecs a la part superior i, igual que la porta i les finestres, està rematada per una línia ondulant. La coberta és de teules àrabs i inclinada a dues aigües. Al costat hi ha una nau que fa de garatge i magatzem del Parc de Bombers. | 08069-84 | Carrer Muntanya, 34 | L'antic escorxador, situat al carrer Amadeu Vives, núm. 12 (que també havia acollit la carnisseria municipal des del segle XV), fou substituït l'any 1912 per un nou equipament, que l'Ajuntament va habilitar fora del nucli urbà, en un terreny que prèviament havia comprat. En la seva construcció hi van treballar paletes i fusters de Collbató i Esparreguera. L'any 1948 s'hi afegí una 'cochera para el coche funerario'. | 41.5687600,1.8263500 | 402147 | 4602563 | 1912 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74649-foto-08069-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74649-foto-08069-84-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Acull la seu del Parc de Bombers Voluntaris de Collbató. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74651 | Cal Nolla o Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nolla-o-casa-de-la-vila | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 515; i L. 514; i Collbató, Càmera Agrària, 1108069 (3). | XIX-XX | Té la teulada en molt estat, tot i que l'edifici va ser rehabilitat el 1977. | Cal Nolla és un edifici de planta rectangular, format per tres cossos i tres plantes. Està coronat amb una torratxa central, quadrada i amb la teulada a quatre aigües i recoberta amb peces de ceràmica vidriada, que dóna llum a l'escala. El portal principal és al mig de la façana i dóna pas a l'entrada, d'on surt l'escalinata que va al pis residencial, que s'entén pels cossos laterals i acull una sala i diverses estances, ocupades ara per les dependències municipals; i també a les golfes, on hi ha el Museu de les Coses del Poble. Altres portals donen accés a la Sala Cultural, la Policia Municipal i el CAP. Les habitacions del primer pis tenen balcons i finestres, i les de les golfes i la torratxa, finestres balconeres de mig punt. Les cobertes de la planta baixa són de volta de rajola i els trespols de la planta noble de cel ras, amb motllures de guix. La coberta és de teules i inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur del davant. El ràfec és de fusta i hi ha una canalera de recollida d'aigües. Al darrere hi ha un pati que comunica amb la planta noble i alguns coberts, que han estat adaptats per a usos municipals; i al davant l'antic jardí familiar que ara és un parc infantil. | 08069-86 | Bonavista, 2 | L'any 1884 pertanyia al farmacèutic barceloní Joaquim Font i de Boter (1857-1916), que també destacà com a membre del partit tradicionalista, crític musical, científic i arqueòleg, i per això la casa era coneguda com cal Sr. Font. El 1929 se la va vendre a la família Nolla-Alcover, que hi venia a estiuejar i li donà el nom actual de cal Nolla. El 1975 fou venuda al consistori i habilitada com a Casa de la Vila. Les noves dependències foren inaugurades el 1977. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Campmany va fer la rehabilitació del 1977. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74662 | Objectes a la rotonda del carrer del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-a-la-rotonda-del-carrer-del-millenari | XX | Les rajoles estan trencades i els corrons s'erosionen. | La rotonda del carrer del Mil·lenari acull una composició formada per una olivera palomar, un parterre rectangular (2,60 m x 1,30 m) integrat per setanta-dues toves quadrades, de 0,20 x 0,20 m, i dos corrons de pedra de batre. | 08069-97 | Carrer del Mil·lenari | Aquí hi havia l'era de l'Hostal Vell. Era dalt d'un turó que va ser aplanat a la dècada de 1980 per facilitar l'entrada al poble. Les rajoles provenen de l'era de cal Misser i els corrons d'altres eres del poble. | 41.5666900,1.8296800 | 402421 | 4602329 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||
| 74663 | Plafons de la llegenda del Mansuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-la-llegenda-del-mansuet | (Juliol 2006), Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 4. | XXI | Els plafons de la llegenda del Manuset són dos murals acabats amb un arc de mig punt. Cada un d'ells té trenta-dues rajoles de formigó, amb relleus i policromia que narren la llegenda del guerriller Mansuet. El primer representa l'arribada al poble de l'exèrcit francès, que va perfectament format i armat; i el segon mostra la fugida desordenada dels soldats, sorpresos pel terrabastall que va fer la perola que el Mansuet els llançà des de l'amagatall que tenia a l'interior de les coves. | 08069-98 | Passeig Mansuet | Els plafons es van col·locar el juliol del 2006, aprofitant la rehabilitació parcial de la Sala de Baix. Foren inaugurats el 8 de juliol i finançats amb la col·laboració d'empreses, comerços i particulars de Collbató. | 41.5695000,1.8278700 | 402275 | 4602643 | 2006 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74663-foto-08069-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74663-foto-08069-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Minguell | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74666 | Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-caterina | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190 ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XV-XXI | L'ermita de Santa Caterina aprofita una balma una mica enclotada, molt arrecerada i sense vistes. De l'antiga cel·la no en queda res. La construcció actual està formada per dues parets molt rudimentàries, amb portes i finestres, que formen un parell d'estances que estan habitades. A l'exterior hi ha uns murets fets amb pedres i pavimentats amb restes de teules, rajoles i maons provinents de la construcció originària. A la roca hi ha restes de l'antiga teulada i canals que recullen l'aigua de la pluja i la condueixen fins a una cisterna que hi ha al costat de la part obrada. | 08069-101 | Torrent de Santa Caterina (muntanya de Montserrat) | Era coneguda com l'ocelleria de Montserrat, ja que hi havia molts ocells que hi feien niu. Va ser visitada, entre d'altres, per Francisco de Zamora, que hi anà l'any 1789, essent ermità el pare Benet Torija, i arrasada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5861500,1.8268800 | 402217 | 4604493 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Les restes de l'antiga ermita han estat aprofitades per a pavimentar l'entorn de l'ermita, amb una tècnica que recorda la del trencadís. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74670 | Jaciment de les coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-coves-del-salnitre | CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica' Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 7, p. 39-40. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3]. | Va ser destruït quan s'hi feien les obres per obrir-lo al públic. | Cova natural d'habitació i enterrament sense estructures. A nivell morfològic destaca la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. És la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. | 08069-105 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Va ser ocupada des del Neolític Antic Cardial (-5.500 a 4-000 aC) fins al Bronze Final III (-900 a - 650) i utilitzada com a lloc d'habitatge i enterraments. Fou excavada l'any 1922 per Colomines, que hi va trobar ceràmica i un fragment de crani humà, que fou traslladat al Museu de Montserrat. A Collbató, al Museu de Coses del Poble, també hi ha algunes peces extretes d'aquest jaciment. A l'edat mitjana se n'extreia salnitre per fabricar pòlvora. Fou utilitzada com amagatall durant les guerres del Francès i Civil Espanyola. També s'hi ha trobat diversos grafits a les parets. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74670-foto-08069-105-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 79|85|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74673 | Jaciment de la cova de les Arnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-arnes | MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 7, p. 39-40. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4-8. VILLALBA, M. J.; A. BLASCO i M. EDO (1989), 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castedefels. | Els marges s'estan esllevissant. | Cova natural d'habitació sense estructures, orientada cap a sol naixent. Té una cisterna interior que s'omple amb l'aigua de la pluja que és recollida mitjançant un sistema de canals. També hi ha marges de pedra seca, una cavitat, un mur exterior i una porta rematada amb totxo massís. | 08069-108 | Serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Balma ocupada des del Paleolític Mig (-90.000 a -33.000) fins al període iber (-650 a -50), tot i que es desconeix quin ús se'n va fer. A aquestes èpoques corresponen les peces, algunes bifaces, diversos fragments de ceràmica iber i un tros de morter, que hi ha al Museu de Montserrat. Al Museu de Coses del Poble de Collbató també hi ha alguns fragments de ceràmica. Més recentment va servir de corral d'arnes. | 41.5743900,1.8272800 | 402233 | 4603187 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74675 | Jaciment de la cova Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-gran | COLOMINES, Joan I Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 73-74. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica', Montserrat. Butlletí del Santuari, Montserrat, núm. 7, p. 39-40. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31. | Cova natural d'habitació sense estructures conservades. L'entrada és triangular i orientada a l'est. Té una bona il·luminació, un recorregut d'uns 60 m i una única cambra de grans dimensions i forma irregular. Fa uns 25 m de llarg i uns 8 m d'ample, a la zona més espaiosa, i uns 6 m al punt més alt. No hi ha filtracions d'aigua i és assolellada. | 08069-110 | Torrent de la Font Seca-penya segat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Balma utilitzada per l'home des del Paleolític Mig (-90.000 a -33000) fins a l'Ibèric (-650 a -50), essent el Neolític el període més important. Va ser excavada l'any 1922 per Joan Colomines, que hi va trobar restes humanes i molt material del Neolític: destrals de pedra, molins de mà, ganivets de sílex, punxons, espàtules d'os i ceràmica, tant llisa com ornada amb incisions cardials i també ibèrica. Aquestes troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. | 41.5737500,1.8316500 | 402596 | 4603111 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 74677 | Col·lecció del Museu Arqueològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arqueologic-de-catalunya | COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. | Col·leccció formada per quaranta-dues peces procedents dels jaciments de les coves Freda i Gran, registrades amb els números: 16376, 14830 a 14832, 14849 a 14874, 14876 a 14886, 15013 i 43402. Hi ha una destral bicèfal de pedra i la resta són petits fragments de ceràmica grisa i ocre, de mides i gruixos diversos. Alguns trossos són llisos i d'altres decorats amb bordons i, sobretot, amb sanefes i matius gravats. Abunda, especialment, la ceràmica cardial o montserratina | 08069-112 | Museu Arqueològic de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, Barcelona (08038). | Aquestes peces van aparèixer durant les excavacions fetes per Joan Colomines a les coves Freda i Gran, l'any 1922, que van quedar repartides entre el monestir de Montserrat, on hi ha la majoria de les peces, i aquest museu, que en va restaurar unes quantes i que, com a recompensa, va poder-se quedar amb alguns fragments. La destral i un vas de ceràmica, reconstruït a partir de petits fragment, estan exposats en una sala del Museu. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74677-foto-08069-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74677-foto-08069-112-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 74679 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-15 | XIX-XX | Hi ha alguns documents en mal estat. D'altres han estat restaurats. | L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat custodia quatre fons de Collbató: 1. L'arxiu històric de l'Ajuntament (codi ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT50-21), que inclou la documentació generada pel govern municipal. Són 647 unitats, que ocupen una extensió de 40,8 m l, dividides en 13 sèries documentals: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura i Serveis agropecuaris. 2. L'arxiu del Jutjat de Pau (codi ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT50-22), format per 42 unitats i 5 sèries: Matèria Civil, Penal, Governativa, Administració i Registre Civil, que ocupen 3,7 m lineals. 3. L'arxiu de la Cambra Agrària (codi ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT50-77), repartida en dos fons: el del Sindicat de Pagesos i el de la Cambra Agrària. Són documents textuals escrits en castellà i català, sobre paper i en format foli. El fons municipal també té documentació cartogràfica i alguns llibres de gran format. La documentació és pública i consultable, excepte algunes sèries del Jutjat de Pau que tenen l'accés restringit. La sèrie de la Cambra Agrària és propietat de la Generalitat de Catalunya. La resta pertanyen a l'Ajuntament de Collbató. L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat en té la custòdia. 4. La sèrie de la Jefatura Local del Movimiento, formada per la correspondència, les fitxes de filiació i els expedients d'eleccions dels consejeros del Movimiento. Aquesta documentació forma una sola unitat que ocupa 0,10 m lineals. | 08069-114 | Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Torre del Roser, s/n, Sant Feliu de L. (08980) | La primera transferència és del 1995, quan l'Oficina Comarcal d'Agricultura del Baix Llobregat va lliurar la part de la Cambra Agrària. La segona, del 1997, quan l'Ajuntament va cedir part del fons municipal, del Jutjat de Pau i del Sindicat de Pagesos que romanien en condicions precàries, sense ordenar i inaccessibles als investigadors. I, la tercera del 2008, amb l'ingrés d'altres documents que encara eren a Collbató i entre els quals hi havia els de la Jefatura Local del Movimiento. L'ACBL els va ordenar i a catalogar d'acord amb el quadre de classificació de la Generalitat de Catalunya. Fa poc s'han digitalitzat els llibres d'actes de l'Ajuntament. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74679-foto-08069-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74679-foto-08069-114-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74680 | Atlas del Plano Geométrico del Término Municipal de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atlas-del-plano-geometrico-del-termino-municipal-de-collbato | XIX | L'Atlas del Plano Geométrico del Término Municipal de Collbató és una col·lecció de quaranta plànols a escala 1:2.000, fets a mà i en color sobre paper entelat, relligats i enquadernats. Hi ha reproduïdes les diferents partides de terra del terme, amb les divisions i la numeració cadastral, els edificis, les basses, els camins, les fonts i els torrents. Cada plànol està encapçalat amb el nom i el número de la partida. Està inscrit amb el Registre núm. 6959-L i la Signatura RESM-D-3. | 08069-115 | Institut Cartogràfic de Catalunya, Parc de Montjuïc s/n, Barcelona (08038) | Prové del fons de la Diputació de Barcelona i no se sap per què es va fer. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1882 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | L. Raventós, M. de O. | Plànols: © Institut Cartogràfic de Catalunya. | 105|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74681 | Col·lecció Museu de Coses del Poble de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-de-coses-del-poble-de-collbato | Hi ha peces en molt mal estat i d'altres que es conserven millor, però no hi ha cap tipus de manteniment. | La col·lecció del Museu de Coses del Poble està formada per unes 2.000 peces originàries de Collbató, de materials, mides i usos diversos. Hi ha material etnològic, de caràcter agrícola, ramader, artesà, domèstic, religiós, sanitari i lúdic; històric, amb peces del paleolític a l'època contemporània; i fotogràfic, amb unes seixanta fotografies, la majoria en blanc i negre. Aquestes peces estan repartides per cinc sales, la majoria penjades a les parets i d'altres col·locades en vitrines o a terra. No hi ha cap discurs museogràfic, ni cap tipus de contextualització històrica. | 08069-116 | Ajuntament de Collbató, Bonavista, 10, Collbató (08293) | La creació del Museu de Coses del Poble va ser una iniciativa impulsada pel mestre delpoble, Manuel Chávarri, que comptà amb l'ajuda d'alumnes i veïns, entre els quals cal destacar Josep Matalonga (a), Ponis. S'hi van exposar les troballes fetes pels nens de l'escola als anys setanta al castell i d'altres donades per les famílies de Collbató i l'Ajuntament. El Museu es va instal·lar a les golfes de l'Ajuntament i fou inaugurat el 2 de juliol de 1978. S'hi feien visites concertades i guiades. Ara està tancat. L'edifici té problemes estructurals i l'exposició greus deficiències museogràfiques. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1978 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74681-foto-08069-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74681-foto-08069-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74681-foto-08069-116-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | La instal·lació no compleix les premises museístiques legals. | 85|94|98|119|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74682 | Col·lecció de pintura ràpida. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-rapida | ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, CICS (2005), Pla d'acció cultural de Collbató, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Collbató. ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, CLOSAS SUBIRANA, Silvia (2007), Catalogació de quadres, Ajuntament de Collbató. | XX-XXI | La col·lecció de quadres de l'Ajuntament de Collbató està formada per cent cinquanta-vuit quadres de materials, tècniques, autors, temàtiques i mides diverses. Abunden els olis sobre tela i escassegen les aquarel·les. També n'hi ha un fet amb fusta i algun altre amb làmines de paper. Quant a les temàtiques, cal dir que abunden les representacions de paisatges, carrers, edificis i festes de Collbató: la Salut, l'Església, l'Ajuntament, el portal d'en Bros, el mercat, la benedicció del ram; tot i així també hi ha un parell que reprodueixen altres indrets, com el monestir de Montserrat, Sant Mateu de Vilanna o Cazeres Sur Garone; a part d'alguns bodegons, rams de flors, figures humanes, paisatges diversos, etc. Coneixem l'autoria d'un total de noranta-cinc obres; la resta o bé són anònims o bé la signatura és il·legible. La majoria, a més, no tenen títol. Referent a la procedència, moltes són obres que han estat premiades al concurs de pintura ràpida. D'altres són regals que ha rebut el Consistori, ja sigui d'altres ajuntaments, com el de Cazeres Sur Garone, de pintors que han exposat a la Sala Cultural o d'alumnes que han fet cursets organitzats per l'Ajuntament. Alguns estan emmarcats i penjats a les parets de la Casa de la Vila, mentre que d'altres no estan ni emmarcats ni penjats. | 08069-117 | Edificis municipals | Bona part d'aquesta col·lecció s'ha nodrit amb les obres del concurs de pintura ràpida que, fins fa uns anys, l'Ajuntament de Collbató convocava anualment i que darrerament portava el nom de Ramon Rogent, en record de l'insigne pintor que estava íntimament lligat al poble. Va ser instituït durant el mandat de l'alcalde Andreu José, entorn als anys vuitanta. Se celebrava el Diumenge de Rams i tenia com a temàtica única el municipi de Collbató. Només es permetia utilitzar les tècniques d'oli sobre tela i aquarel·la. Hi havia 1r, 2n i 3r premi, que eren atorgats per un jurat format per pintors i escultors relacionats amb el poble. Segons el Pla d'Acció Cultural de Collbató, aprovat el 2005, tenia un pressupost de 1.100 euros, 990 dels quals corresponien a la dotació econòmica del premi. L'any anterior hi van participat 35 artistes. Va deixar de convocar-se l'any 2008. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74682-foto-08069-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Diversos | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74689 | Forn de calç del camí de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-sant-miquel | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. | XX | El forn de calç de Sant Miquel va ser excavat al conglomerat,. La cubella, ara gairebé desapareguda, era petita i tenia forma cilíndrica. | 08069-124 | Al camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Probablement devia proveir el monestir de calç. | 41.5841900,1.8415400 | 403436 | 4604259 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74689-foto-08069-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74696 | La Mentirosa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa-gran | FONT I SAGUÉ, N. (1897), 'Fenòmens hidrològics (I)', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. VII, núm. 35, p. 314-323, p. 316; LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 7-19. | La Mentirosa Gran és una surgència intermitent que emergeix en una capa de conglomerats de ciment argilós rogenc al peu de la carretera B-112. Només raja després de pluges fortes i prolongades i per períodes molt curts. És popularment coneguda com la Mentinosa (amb 'N'- Gran i neix un tros més avall de la Mentinosa Petita, al vessant occidental del torrent Fondo i a sota mateix de les Feixades. Cau a la carretera B-112 en forma de cascada, i des d'allà es dirigeix cap al torrent de la Salut i el riu Llobregat. Té una boca d'entrada petita i rodona i un canal cilíndric excavat per l'aigua, que es pot recórrer parcialment. Al voltant de la surgència hi ha un sistema de recollida d'aigua, construït pels pagesos. Forma part d'una xarxa hidràulica subterrània, que en èpoques de pluges fortes i continuades, s'omple d'aigua i flueix a l'exterior. | 08069-131 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | 41.5725100,1.8403800 | 403322 | 4602964 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74696-foto-08069-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74696-foto-08069-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74696-foto-08069-131-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A Collbató hom la coneix com la Mentinosa Gran. Fotografies: la Mentirosa Gran, 2010 (Autors i arxiu: Ivan Fernández i Lídia Ill). | 125|124 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 74697 | La Mentirosa Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa-petita | FONT I SAGUÉ, N. (1897), 'Fenòmens hidrològics (I)', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. VII, núm. 35, p. 314-323, p. 316; LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 7-19. | La Mentirosa Petita és una surgència intermitent que hi ha en una capa de conglomerats de ciment argilós rogenc. Només raja després de pluges fortes i prolongades i per períodes molt curts. Pot estar anys sense que en surti aigua. La Mentirosa Petita neix en un forat triangular i encarat al sud-est que hi ha arran mateix de la carretera de Collbató a Monistrol, molt a prop del torrent Fondo i de la Mentirosa Gran. Forma una cova d'uns 30 m, dels quals 25 m són penetrables. Pertany a la xarxa hidràulica subterrània de la muntanya, que en èpoques de pluges fortes i continuades, s'omple d'aigua i flueix a l'exterior. | 08069-132 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | 41.5723800,1.8401600 | 403304 | 4602949 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74697-foto-08069-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74697-foto-08069-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74697-foto-08069-132-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A Collbató hom la coneix com la Mentinosa Petita. | 125|124 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 74698 | La font Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-seca | ARGAIZ, Gregorio de (1677), La Perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid, Imprenta de Andrés García. p. 2; CABEZA, Joan (1928), Mapa topogràfic de la muntanya de Montserrat, Barcelona, de Enrich, escala 1: 20.000, [2ª edició]. MAGALOTTI, Lorenzo (1933), Viaje de Cosme de Medicis por España y Portugal (1666-1669), Madrid, CSIC, p. 40. SUÑOL, Gregori (1922), 'Cantigues de Montserrat del rei Alfons X, dit el Savi', Analecta Montserratensia, vol. V, p. 361-417. | XVII | La font Seca és una construcció de pedra adherida a la roca, de planta irregular i façana apaïsada. A la part oriental, i penjada a mig aire, hi ha una obertura paredada, emmarcada amb carreus de pedra i amb un arc rebaixat, on hi devia haver la surgència. | 08069-133 | Torrent de la Font Seca-camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | La font Seca tenia, i encara té, una llegenda pròpia nascuda, molt versemblantment, de la pugna mantinguda durant segles entre els senyors de Collbató, els romeus i la comunitat montserratina. La llegenda fou esmentada ja per Alfons el Savi al segle XIII i posteriorment reproduïda per fra Gregorio de Argaiz, el monjo i cronista benedictí, el 1677. Segons la tradició popular, doncs, el brollador s'havia assecat 'en pena que los señores del castillo de Collbatón hazían pagar a los monjes y a los peregrinos que venían a visitar la Virgen, un tanto por cada cántaro de agua que allí se sacava. [...] Pero a falta desta sustituyó Dios otra fuente franca y libre para los monjes y peregrinos que llaman del Milagro, porque se apareció enfrente de la puerta del monasterio'. Aquestes disputes concorden perfectament amb el clima de tensió que a principis del segle XIII mantenien la comunitat benedictina i els senyors dels castells de la Guàrdia i de Collbató, Guillem de Montserrat i Beatriu de Selfores, pel control de la quadra de Sant Miquel (1211), per on precisament passava el camí de la Costa, i del castell Otger (1213), per una banda, i amb Berenguera i Raimon de Salfores pel dels alous de la Vallmala i la Rubirola (1215), per l'altra. Els litigis no van cessar fins que els monjos es van avenir a pagar-los sengles recompenses econòmiques. El 1688 Lorenzo Magalotti la qualifica de 'grotticella murata'. | 41.5803200,1.8284800 | 402342 | 4603844 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 74703 | Creu Nova dels Escolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-nova-dels-escolans | XX | La creu Nova dels Escolans és feta amb una doble tija quadrangular d'acer inoxidable, que genera un espai buit al centre, donant la impressió de més volum i lleugeresa. Hi ha una placa amb la següent inscripció: Creu dels Escolans, Torxa en l'estel, Mostra'ns cims més grans. Dóna'ns fe abrandada B.D | 08069-138 | Serra Llarga (muntanya de Montserrat) | El nom recorda la creu de pedra que hi havia al camí de Collbató, al torrent dels Escolans, que era coneguda com la 'creu dels escolans'. | 41.5795800,1.8421500 | 403480 | 4603746 | 1994 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74703-foto-08069-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74703-foto-08069-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | B.D | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74724 | Camí de la Santa Cova o del Rosari Monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-santa-cova-o-del-rosari-monumental | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 174. | XVII-XX | El camí de la Santa Cova o del Rosari Monumental transcorre en bona part pel terme de Collbató i comunica la Santa Cova i el monestir. Fou excavat a la roca i està ben pavimentat. És ample, amb esglaons per salvar el desnivell i unes quantes ziga-zagues. Es triga uns 20 minuts en fer el recorregut i acull les obres escultòriques del Rosari monumental. El tram collbatoní comença al torrent de Santa Maria, a sota la plaça dels Apòstols. Més endavant, a l'alçada del quart misteri de Glòria, i sota l'agulla del Paulí, enllaça amb un corriol estret obert, segons la tradició, pel bisbe Gotmar de Vic, al segle IX, que porta fins als camins de la quadra de Sant Miquel i del Forat. | 08069-159 | Camí de la Santa Cova (muntanya de Montserrat) | El camí primitiu fou finançat per la marquesa de Tamarit. Hom l'anomenà el camí de la plata, ja que va ser una obra molt cara per les dificultats del terreny. Per obrir el camí es van haver de barrinar moltes roques, construir ponts per passar els torrents i bastir parets i talussos. Fou eixamplat a començament del segle XX. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5906300,1.8411100 | 403410 | 4604974 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74724-foto-08069-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74724-foto-08069-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74724-foto-08069-159-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: cinquè Misteri de Dolor. | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74768 | Drecera fra Garí o camí de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-fra-gari-o-cami-de-les-escales | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, ARXIU NOTARIAL, Ig. 1033 (2), Mateu Fontanal i Antoni Garaldet; Llo. 490, f. 10 v., 27 r. i 34 r.; i Llo. 381 (1). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, p. 197. Joan Castells, de Collbató (24-1-2011). | IX-XX | El Patronat de la Muntanya en fa el manteniment. | La drecera de fra Garí és un corriol dret i costerut. Comença al carrer de la Drecera, a la urbanització del Pujolet, i mor a les Voltes, al camí de les Bateries. Té un desnivell de 315 m, una llargada d'uns 6 km i una durada d'uns 30'. El tros inicial transcorre entre marges abandonats de pedra seca. Després, s'enfila per una canal de la muntanya, que cal superar emparrant-se per les pedres, en alguns trams, i pujant pels esglaons tallats a la roca, en altres. Al llarg del recorregut hi ha el Llit de fra Garí, una roca on es diu que va dormir l'ermità; i les Petjades de fra Garí, uns forats en forma de peu humà, molt difícils de veure. | 08069-174 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | Aquest corriol és documentat al segle XV i conegut històricament com el camí de les Escales, pels graons que hi ha tallats a la roca. L'itinerari començava al camí que anava de Collbató a Montserrat (aquest tram inicial és ara el carrer de la Drecera) i transcorria en mig de conreus, boscos i erms. La denominació de fra Garí és més moderna, però esmentada ja en la topografia del primer quart del segle XX. Aquest camí va restar perdut i oblidat fins que fa uns cinquanta anys va ser reobert per un veí de Collbató (Joan Castells, de cal Forner) i un estiuejant. Segons la llegenda de fra Garí, l'ermità va baixar per aquest camí quan anava a Roma a demanar perdó. El pecat que havia comès era tan pesat que va fer sengles clots a la roca on havia dormit i a les pedres on havia posat els peus. | 41.5743900,1.8263800 | 402158 | 4603188 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al final de la zona de marges. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 74769 | Drecera dels Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-dels-graus | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pau Vacarisses. CODINA, Jaume, Josep MORAN I Mercè RENOM (Int) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.124-125. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 124-126. | XIV-XX | La drecera dels Graus és l'altra senda que puja al camí de les Bateries des de Collbató. Té una llargada d'uns 0,50 km, una durada d'uns 20' i està identificada amb senyals blancs i vermells. Surt del carrer de la Drecera, al Pujolet, i s'enfila per les feixes del peu de la muntanya seguint, de moment, el mateix traçat que la drecera de fra Garí. Un tros més amunt deixa aquest corriol i emprèn direcció nord-oest, travessant els marges de pedra seca de la partida dels Graus. Després l'ascensió continua muntanya amunt per escletxes naturals, passos oberts a la roca i pendents, fins a trobar el camí romeu, a l'indret anomenat la Taca Blanca. Al punt on conflueix amb el camí de les Bateries hi ha alguns carreus de pedra, que recorden que aquí hi hagué una de les creus que Pere el Cerimoniós va fer posar-hi al segle XIV. | 08069-175 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | La partida dels Graus es documentada al segle XV i conreada des de molt abans. Això vol dir que hi havia un camí que s'enfilava muntanya amunt, seguint les feixes, i que obrir-se pas fins al camí principal devia ser quelcom fàcil de fer. Hi ha al·lusions a un camí que passava pels Graus, però no sabem si era la drecera o el camí principal, que transcorria per sota de l'esmentada partida. Al segle XIV es va col·locar una creu de pedra a la confluència d'aquest sender amb la ruta principal que, a finals del XVIII, era coneguda com la creu de la drecera. | 41.5743400,1.8257600 | 402106 | 4603183 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a mig camí, quan travessa el torrent que baixa de les Voltes. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 74770 | Camí de les Ermites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-ermites | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 80. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 3], p. 44-46. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 178. | XX | El camí de les Ermites comença al Pla de Sant Miquel, on connecta amb el camins de les Bateries, Sant Miquel i del Forat, i arriba fins a la regió eremítica de Tebes. És un sender ample, solellós i còmode, amb algunes pujades i baixades, i amb el tram inicial pavimentat i la resta sense pavimentar. Passa per la banda dreta de la serra Llarga; pel Pla de les Taràntules, molt a prop de l'estació superior del funicular de Sant Joan; per sota la Gorra Marinera, on hi ha l'ermita de Sant Jaume; i per darrera de la capella de Sant Joan. El trajecte dura uns 60' i té un desnivell d'uns 200 m. | 08069-176 | Pla dels Soldats (muntanya de Montserrat) | 41.5842300,1.8415200 | 403435 | 4604263 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al trencall amb el camí de les Bateries. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/