Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79020 | Noms populars de núvols, boires i vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-populars-de-nuvols-boires-i-vents | ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2011). Els noms populars, de núvols, boiresi vents al Berguedà, Edicions Albí, Berga. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | - Núvols i boires: 'Quan les muntanyes de Montserrat porten barret, plou'; 'Bassetes al cel, pastetes a la terra', 'Boira gebradora', 'Boira pixanera', 'Boira ploranera', 'Broma baixa'. 'Broma tova', 'Calitja', 'Castelleres al Clot de la Miquela' o 'Clot de la noia tapat' o 'Forat de la Minyona', 'Castellera de la Mestressa de la Serra', 'La processó de núvols de Periques', 'Rojor al vespre, sol a la finestra; rojor al matí, la pluja ja es aquí'. - Altres: Gebre, gebrada, mullena; 'Per la Mare de Déu d'agost, a les 7 ja es fosc'. 'Aigua Senyor, que de vi ja en venen!', 'Al temps del Cu-Cut, al matí moli al vespre eixut', 'Bon vent t´'apreti!', 'llampega al cul de la Pellota', 'Llampega a marina, procura, llenya i farina', 'Març marçot, mata la vella al costat del foc, i la jove si pot'. 'Neu rodona , d'altra en dóna', 'Pel maig cada dia un raig', 'Pel juliol, ni dona ni cargol', 'Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu'. - De tots els fenòmens meteorològics, el que feia més por era el de la secada, que perjudicava a tothom, pagesos i treballadors de les fàbriques per què el riu baixava sec. Si situació era extrema la parròquia preparava pregaries demanant la gràcia de la pluja; l'evidencia més extrema de secada la marcava el fet de treure els Sants Màrtirs de Serrateix. | 08175-246 | Puig-reig | Informadors i col·laboradores del treball de recerca sobre 'Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà' del municipi de Puig-reig: Lluís Badià i Casafont (67 anys), Carme Busquets i Galera de cal Jep de Borbons (56 anys), M. Gràcia Dolla i Ccapellas de cal Timò (77 anys), Montserrat Campà i Solà de cal Prat (62 anys), Maria Gonfaus i Reig de cal SantGgelis (76 anys), Sònia Guitart i Soler del Serrat (74 anys), Faustí Horta i Santandreu del Cafè Nou /77anys), Miquel Planas Santandreu de cal Prat, nascut al Pla de Pinós de Merlès (77 anys), Rafael Rafart i Busquets de Borbons (68 anys), Maria Santasusanna i Puig de les Abelles (76 anys). Va fer d'enllaç mossèn Josep Solà i Casals. Les entrevistes es van fer entre el 25 de novembre de 2009 i el 17 e desembre de 2009. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||||
| 78782 | Costums del nèixer i el morir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-del-neixer-i-el-morir | AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Costums i creences, Ed. Selecta, p. 37 i 81 Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | - Per ajudar al part feien bufar a la partera ben fort dins d'un càntir gros, primer pel tot i després pel galet. - Quan naixia una criatura els parents regalaven a la 'partera' una gallina vella per poder fer bon caldo. - El bateig es celebrava amb un bon refresc i el presidia la 'llevadora' i s'anunciava a toc de campanes que pagava el padrí o padrina. - A Puig-reig es creia que es tallava la creixença de les criatures si se'ls feia passar per sota una cadira, una escala de mà oberta o recolzada a la paret, o per sota les cames d'un adult. També se li talla la creixença si se'l pega amb una canya verda, i si s'embriaga amb aiguardent. - El singlot es però exemple de que l'infant creix; per guarir-lo, si es molt intens, s'ha de posar borrissol de baieta groga damunt el seu front. - Els casaments de vidus anaven sempre acompanyats d'esquellots fins que els nuvis pagaven vi bo. - L'arribada de la mort es senyalava amb una cinta negra que es penjava a l'entrada de la casa; el dol es mantenia com a mínim un any. | 08175-80 | Puig-reig | Doxumentacio Oral: Rafel Balmes de Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78752 | Refranys del terme municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-del-terme-municipal | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XX-XXI | - Puig-reig, dona maca i home lleig - Qui fa un cove fa un paner, i una cistella si convé. - Ametllans, pillos i gurmans - De l'Ametlla a Casetllar i de Gósol a Borredà: tot això es el Berguedà - Puig-reig es el clot de l'infern | 08175-50 | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||||
| 79104 | Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-llinatge-oriola-cortada-comtes-de-la-vall-de-merles | <p>VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/</p> | La documentació del fons fou aplegada i conservada pels Oriola Cortada en les seves residències de la Casa Cortada (Vic) i el domicili familiar al carrer del Palau de Barcelona, fins els seu ingrés a l'ANC. El fons ingressà a l'ANC en compliment del contracte de dipòsit signat per Alfonso de Oriola Cortada i de Salvadores el 12 de novembre de 1992L'ingrés físic de la documentació es produí en tres successives trameses de dates 25 de març, 2 d'abril i 29 d'abril de 1992. | <p>Amb el registre ANC1-169, l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons documental dels comtes de la Vall de Merlès, la família Oriola-Cortada amb documentació compresa entre el 1185 i el 1940; Ocupa 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 619 pergamins. Volum i suport 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 619 pergamins.</p> | 08175-330 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>Els Oriola són un llinatge de pagesos ennoblits originari de Ripoll, documentat des del segle XIII. Van ser senyors útils i després propietaris del mas Oriola de la parròquia de Sant Pere de Ripoll. Per matrimoni heretaren la casa de Rama, una extensa heretat agrícola i ramadera integrada per un conjunt de masies, situada dins del terme de la mateixa parròquia, als contraforts de la muntanya de Ribamala i la vall del Ter. A partir del segle XVI esdevingueren mercaders i després burgesos de Ripoll i emparentaren amb diverses famílies de la burgesia i la petita noblesa. El 1751, Felip d'Oriola i de Navel aconseguí privilegi de noblesa; el seu fill i hereu, Josep d'Oriola i Guanter, casà amb la pubilla Lucrècia de Cortada i Jonquer, filla Joan Baptista de Cortada i Sallés, domiciliat a Vic i ciutadà honrat de Barcelona, i des d'aquell moment el llinatge prengué el cognom d'Oriola Cortada. Lucrècia de Cortada i Jonquer aportà la universal herència dels Cortada, un llinatge de pagesos i menestrals originaris de la parròquia de Santa Maria de Merlès documentat des de finals de l'edat mitjana. Els Cortada eren propietaris de les hisendes de la Cortada (Santa Maria de Merlès), la Coma de Sant Ponç (Sallent) i de Gamissans (Puigreig), avui conegut amb el nom de Cal Pallot. Els Oriola Cortada enllaçarien amb els Ibáñez Cuevas, barons d'Eroles el 1802; el fill d'aquest matrimoni, Marià d'Oriola Cortada i Ibáñez, fou premiat per Isabel II amb el títol comtal de la Vall de Merlès (Madrid, 21 de setembre de 1861) per la seva fidelitat a la causa isabelina.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La documentació en suport pergamí s'ha ordenat seguit criteris cronològics i s'han identificat els següent subfons; la relacionada amb Puig-reig es la continguda a 0010 Llinatge Oriola (Oriola Cortada) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 78768 | Fons fotogràfic de l'Arxiu de l'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-de-lassociacio-de-veins-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978) 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic format per materials originals, còpies i digitalitzacions procedents de diferents donacions (empresa Serra Feliu Sa i particulars) en relació a la història de l'Ametlla de Merola i dels Ametllans. Destaca especialment les imatges referides a la intensa i rica activitat cultural de l'Ametlla, tot i que també s'hi troben imatges d'activitats relacionades amb el treball i la construcció i creixement de la colònia.</p> | 08175-66 | Plaça del Teatre s/n, 08736- L'Ametlla de Merola | <p>El 1864 es començà a construir la fàbrica i a redós seu creix la colònia que el 1880 ja es va haver d'ampliar juntament amb la fàbrica assolint una extensió de 98.577 m2. El creixement de la colònia, però, no quedà exempt de tensions i situacions de conflicte, especialment el 1890 i durant la Guerra Civil. Després dl conflicte, malgrat les dificultats dels primers anys de postguerra –marcats per la misèria, la repressió dels vençuts, l'autarquia, les restriccions elèctriques i l'estraperlo-, la colònia de l'Ametlla de Merola seguí ben viva fins als anys seixanta, quan es deixaren notar els primers indicis de crisi en el sector tèxtil. Els propietaris afrontaren aquests moments difícils arrendant a particulars alguns serveis de la colònia, reduint la plantilla i, posteriorment, renovant maquinària per poder ser competitius. Durant els anys vuitanta també es visqueren situacions molt complicades: les inundacions del novembre de 1982 i la crisi de final de dècada, que comportà una dràstica reducció de la plantilla de treballadors. La fàbrica, malgrat tot, continuà en funcionament fins l'any 1998.</p> | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78768-foto-08175-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons fotogràfic sou inventariat, juntament amb la resta de documentació, amb el suport de l'OPC de la Diputació de Barcelona | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79013 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-3 | <p>SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.24</p> | XVIII-XIX | <p>Casa de pagès formada per un nucli originari amb dues naus, més successives ampliacions al nord i també a l'oest, cosa que li dona una planta en forma de L. La casa es situa en un terreny amb desnivell i té un altre cos, més baix, adossat a la façana sud, el qual connecta amb una terrassa. Els murs són de pedra carejada amb cantonades de carreus. Les obertures son de llindes i brancals de pedra i, en els cossos afegits, algunes de maó. La coberta es de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzilla, orientada al sud. Disposa de dos coberts més, un al sud-est i un altre al nord: una construcció actualment en ruïna de dues plantes.</p> | 08175-239 | Fonollet | <p>Construcció originària probablement del segle XVIII o principi del XIX, amb ampliacions successives al llarg d'aquest segle (una el 1873, segons la llinda).</p> | 41.9804600,1.8414400 | 404021 | 4648256 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda de la porta lateral: JUAN CAMS 1873 El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78788 | Cista de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-cal-pallot | <p>SERRA VILARÓ, J. (1922). 'La Cova de Can Mauri i els megàlits del Coll de l'Oreller', 'Museaeum Archeologicum Diocesanum', Solsona XANDRI, Joanna (1986), 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (2)', a L'EROL núm. 18, p. 49-50. VILADES, R. (1994). Senyors i pagesos a la vall de Merlès, a L'EROL núm. 44 SANCHEZ, E (1989). 'Del bronze final a la primera edat del ferr oa Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V a C), a 'Esàcio, Tiempo y Forma,. S.I. Prehistoria y arqueologia, Tomo 2, p.249-280. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.7</p> | 3.000 a C | <p>Cista funerària formada per dues lloses de la cambra sepulcral, saquejada, que contenia al menys dos esquelets, un dels quals encara conservava el crani quan Mn. Serra Vilaró el va localitzar. En la mateixa cista s'hi va recollir una peça de dentàlium, un disc de petxina perforat i dos fragments de ceràmica a mà, de pasta grollera i de color rogenc. Tots aquests elements constituïen part d'un aixovar segurament més ampli.</p> | 08175-86 | Museo Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1, 25280 Solsona25280 Solsona | <p>A Catalunya els dòlmens són un fenomen característic de la seva zona nord i central. Al sud del Cardoner i del Gaià no es coneixen sepulcres megalítics. El megalitisme català està dividit en dos subgrups molt diferents: el de les planes i serralades litorals, el de les muntanyes pirinenques, i el dels altipans centrals, manifest en cistes amb túmuls (mitjan del V mil·lenni A.C.), que evoluciona cap a les cistes o cambres del Solsonià (primera meitat del IV). Entre el IV i el III mil·lenni hi arriben sepulcres de l'àrea litoral que coneixien un gran apogeu en el III ,mil·leni. Les sepultures megalítiques presenten arquitectures variades, destinades a servir per a un sol enterrament o a ser reutilitzades moltes vegades, i entre les primeres, com és el cas de la de Cal Pallot, hi ha les cistes amb túmul del neolític mitjà (V-IV mil·lenni A.C.), amb cambres poligonals dins de grans estructures tumulàries; i també les petites cistes quadrangulars - anomenades megalítiques - del calcolític i edat del bronze (III-II mil·lenni A.C.), especialment a la meitat nord del país, molt lluny de les primeres tombes megalítiques, pensades per ser reutilizades, són els sepulcres de corredor, i les darreres els dòlmens simples.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Regular | Legal i física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 79 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78778 | Pintures romàniques de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. SERRA ROTÉS, R. (1994). Les pintures murals de Sant Martí de Puig-reig, A L'EROL núm. 45</p> | XIII | Estan protegides per una estructura de ferro que sosté uns gruixuts vidres i que tanquen l'arcosoli | <p>Conservades en tres plafons diferents, les pintures murals romàniques de Sant Martí de Puig-reig corresponen a L'Anunciació i la Visitació (2,36mx1,95m), la Mare de Déu i el Nen (0,72x0,68m) i el tema animalístic de l'amfisbema (0,96x0,76m). L'escena de la Visitació mostra els personatges sota una arcades i singularment destaquen per què a la tradicional manera de representar el tema de la Visitació (l'arcàngel Gabriel anuncia a Maria que serà mare) l'acompanya una Visitació amb tres personatge, Maria, la seva cosina Isabel i un personatge que s'ha identificat com el profeta Isaïes, que des dels orígens de l'art cristià acompanya sovint aquesta escena atès que el profeta és el primer que des de la llunyania de l'Antic Testament anuncia la vinguda del Salvador (Isaïes, 11, 1). La representació e Maria a mig cos amb el Nen, també sota una arcuació, respon a l'esquema dels models orientals o bizantins, i sembla una versió de la Mare de Déu del Pòpolo italiana, i molt poc usual a Catalunya. També es excepcional la representació de l'amfisbena, les serpents entrellaçades formant una xarxa romboide, i amb dos caps, que estableix un paral·lelisme entre EVA i AVE. L'animal és definit en els bestiaris antics com el símbol de la dualitat i relacionat amb religions medievals dualistes. Des del punt de vista estilístic es propi del final de la pintura mural catalana; la tècnica emprada es el tremp sobre una preparació de calç, combinant el fresc i dissolent els colors en un medi greixós. Quan als colors, dominen els vermellosos però també destaca per la seva intensitat el verd; el negre és el color utilitzat pel dibuix, mentre que els volums s'aconsegueixen amb diferents gradacions de vermell i un blanc poc lluminós. Les pintures s'han datat de començaments del s. XIII i tant pel tema com per la correspondència històrica cal pensar que foren encarregades pel Comanador de Puig-reig,</p> | 08175-76 | Església romànica de Puig-reig, Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. L'arquebisbe de Tarragona Arnau Cescomes i fill de les Comes de Puig-reig jugà un paper important en la vida política catalana, essent conseller del rei Jaume II i jugant un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya el 1312. En agraïment a la seva tasca l'orde militar de l'Hospital, hereva d'una part important del patrimoni immobiliari dels Templers, li cedí tot el terme casteller de Puig-reig. La importància del lloc féu repensar els Hospitalers, els quals, finalment, recuperaren el castell de Puig-reig, i el varen unir al patrimoni de la Comanda Hospitalera de Berga, formant amb les cases de Cervera i l'Ametlla una única comanda Hospitalera que subsistí fins al segle XIX amb el nom de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig.</p> | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78778-foto-08175-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78778-foto-08175-76-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cercle del Mestre de Lluçà | Durant els treball de consolidació i restauració que va efectuar el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona el 1954, es van descobrir, sota l'arrebossat d'un arcosoli d'arc apuntat situat la dreta de l'absis, les restes de les pintures romàniques. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78724 | Creu processional de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R. VILADES (1983): Creus processionals del Berguedà, a L'EROL núm.7, desem. 1983, p. 43-51. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.</p> | XVI-XVIII | <p>Creu processional de plata d'estil renaixentista-barroc, de 68,5 x 41 cm. Al centre de l'anvers hi ha la imatge de Crist i a l'arrencada de la flor de lis hi ha els quadrifolis repujats amb un tema vegetal. Al revers la figura de la Verge amb l'infant ocupa la part central i la decoració es identifica a l'anvers, amb els quadrifolis. El nus es una estructura gòtica, amb contraforts, pinacles i formacions que allotgen sis imatges, entre les quals s'identifiquen les de Sant Pere, Sant Pau, sant Jaume i Sant Bartomeu. Aquesta creu no té canya però si que disposa d'uns forats on poder fermar el pal de fusta que l'alça i que és indispensable per poder fer la seva funció processional. Aquets dispositiu fa pensar que inicialment també es feia servir com a creu d'altar.</p> | 08175-22 | Església parroquial, C/. De l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>La única notícia documental directament relacionada amb la creu és una referència a la visita pastoral de l'any 1946 en que el bisbe manà restaurar-la, la qual cosa no es va fer fins el 1971. La restauració, feta per ARS Manresa, va consistir, simplement en una neteja que li va treure l'extraordinaria negror que cobria la plata, la neteja va costar 1500 pessetes.</p> | 41.9708500,1.8815800 | 407332 | 4647145 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78724-foto-08175-22-1.jpg | Física | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | desconegut | 95|96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78790 | Gegants i nans de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-puig-reig | <p>Muntada, Albert; Montraveta, Anselm. Manel Casserras (1997): 'Obra de gegants'. Manresa: Edicions Intercomarcals.</p> | XX | <p>El Martí i la Carme van rebre aquest nom per què és el nom del patró de Puig-reig i de la patrona de l'església de Periques. Representen l'hereu i la pubilla, en record del passat del poble de Puig-reig, definits clarament pel vestuari que porten. El genant, amb un pes de 45 quilos i 3,20 m d'alt, porta vestit de vellut verd amb americana, capa marró, barretina vermella, camisa blanca i llacet al coll, i a la mà el pergamí de la carta de poblament. La geganta, de 40 quilos i 3,10 metres d'alçada, porta el típic vestit de catalana, amb faldilla i davantal, brusa negra, mantellina blanca, gallana i mitenes; aguanta amb la mà un mocador i amb un ram de flors. El seu constructor fou el geganter Manel Casserras de Solsona. El gegants tenen el bust i les mans de cartró - pedra, els cossos i els braços de cartró i fibra de vidre i l'estructura és de fusta.</p> | 08175-88 | Plaça del Sol, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | <p>Els Gegants de Puig-reig van neixer l'any 1981 en el context de les Festa de Sant Martí i especialment per celebrar els 700 anys de la Carta de Poblament.. Amb ells va neixer també la trobada de gegants i el passacarrers que omplenaren, conjuntament amb l'elecció de la Pubilla, els actes més significatius d'aquesta festa major d'hivern.</p> | 41.9655500,1.8855000 | 407649 | 4646552 | 1981 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78790-foto-08175-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Manel Casserres | 119 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78758 | Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig, conté a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una regesta de la documentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matrimonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 08175-56 | Mossèn Huch, 8, 1r, 08600-Berga | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà és un centre d'estudis fundat el 1982 per Ramon Viladés i Llorens que reuneix persones de diferents àmbits de la cultura interessades en l'estudi i difusió de diferents temes relacionats amb la comarca. Amb seu a Berga, edita des del 1982 la revista cultural L'EROL, d'edició trimestral, i distribució comarcal, que compta amb uns 450 subscriptors. L'entitat ha editat també diferents llibres, organitzats en col·leccions, ha realitzat estudis i recerques en l'àmbit del Berguedà i disposa d'un notable arxiu fotogràfic i documental. Activitats: exposicions, conferències, presentacions de llibres, àudio-visuals.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78726 | Fons Coral Cors Alegres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-coral-cors-alegres | XX | <p>El fons documental de la Coral Cors Alegre aplega partitures i tota mena de documentació (cartells, programes d'actuacions, fotografies, etc.) relacionada amb l'entitat que durant els seus 40 anys de vida ha ensenyat a cantar a tots els nens i nenes de Puig-reig. Les característiques principals de la coral era el fet que treballava el repertori comú i les cantates del secretariat, a més de l'aplec de cançons que feia la mateixa coral. Va participar activament en trobades generals, comarcals, intercanvis-convivència, 'Juguem cantant', concerts de Nadal, caramelles, etc. La mitjana de cantaires s'acostava als dos-cents, agrupats en tres nivells: petits, mitjans i grans.</p> | 08175-24 | Rectoria de Puig-reig, Carrer de l'Església s/n 08692- Puig-reig | <p>Fundada l'any 1970 per Mossèn Josep Solà, aleshores vicari de Puig-reig, persona que durant els quaranta anys de vida d'aquesta coral en fou el director i l'ànima. El mateix any de la seva fundació es va escollir el nom entre els components de la coral. El 1973 es va inscriure al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. El Comiat de la Coral Infantil Cors Alegres de Puig-reig es va celebrar amb una trobada d' excantaires i la inauguració de l'exposició sobre els 40 anys d'història de la Coral el dilluns de Pasqua d' enguany (dia 5 d'abril de 2010) La Coral Infantil Cors Alegres de Puig-reig s'acomiada després de 40 anys al servei dels infants i de la música a Puig-reig el 5 d'abril de 2011, després de 40 anys d'assaigs, de concerts de Nadal, de Caramelles, d'intercanvis amb corals d'arreu de Catalunya i de fora, de cantates al Palau Sant Jordi. Durant aquest llarg període, veterans d'infants i joves de Puig-reig han cantat acompanyats de desenes de voluntaris i voluntàries que s'han ocupat de la Coral, dels assaigs, de l'organització dels concerts, de les sortides... sempre de manera altruista i sota la batuta del director de la Coral, Mn. Josep Solà. La biblioteca Guillem de Berguedà organitzà una exposició.</p> | 41.9737500,1.8788700 | 407112 | 4647470 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78726-foto-08175-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78726-foto-08175-24-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78770 | Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-1 | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic està format per unes 800 fotografies referents a Puig-reig. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...), i destaquen especialment el fons de les colònies Cal Prat, cal Pons, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola. Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08175-68 | Carrer Mn. Huch núm 8, 1r, 08600 Berga | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig conté, a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una resgesta de la doumentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matriomonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78770-foto-08175-68-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78845 | Castell de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-puig-reig | <p>R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa R.SERRA: Els dominis de l'Orde Militar del Temple a Puig-reig a partir d'un capbreu de finals del s. XIII, a L'Erol 88, Berga 2006 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VILADES, R. (1985). El castell de Puig-reig, a 'Catalunya Romànica.XII. El Berguedà', Fundació Enciclopedia Catalana, Barcelona, p.374-378 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.1</p> | X-XXI | Les obres d'acondicionament dels entorns i dels habitatges han malmés notablements les restes de l'antic recinte fortificat. Actuacions recomanades: Per a qualsevol intervenció haurà estar present un arqueòleg responsable de la supervisió dels treballs. | <p>El puig on es troba el castell, i que li dona nom, es format per tres graus de cingles ben marcats per la banda de ponent, formant cingleres, marges i petites feixes que arriben fins a la riera de la Sal. Per la banda de llevant, només hi ha un nivell de cingleres, el superior, i amb la forta pendent que dona al Llobregat nova caldre construir muralles. El cim esta format per una gran pedra gairebé circular a l'entorn de la qual hi ha un pas estret que a manera de carrer permet donar tota la volta al conjunt i que forma el primer nivell d'habitació i el més defensat. Un tros més avall, sobre roques, es va construir el segon nivell de muralles i la tercera i última era la que tancava la casa del prior i que encara es conserva avui com a rectoria; aquesta arribava fins la plaça de la Creu on hi havia el portal d'entrada al recinte casteller. De la trama urbana del recinte casteller en queden important traces, entre el primer i el segon nivell de muralles, sobretot, on encara es dibuixen clarament les mides dels patits de les cases que ja s'esmenten en els pergamins del s. XIII. Tant les oques restes de muralla com de les cases que es conserven tenen el mateix tipus de parament: blocs de pedra sorrenca no gaire grossos gastats pel pas dels anys, rejuntats amb argamassa de calç i disposats força regularment. El que tothom coneix amb el nom de El Castell és també una casa que, tot i les reformes efectuades al llarg del temps, conserva un arc de mig punt que dona pas a un passadís que passa per sota la casa i que comunica la part alta del castell amb el nivell inferior; per la banda de llevant el passadís té forma d'arc de mig punt.</p> | 08175-143 | El Castell | <p>El Castell, que devia tenir considerables dimensions a finals del s. XII, es va construir sobre el turó que li dona nom, el Puig, que forma tres nivells naturals esglaonats i al cingle de ponent, al sector del Llobregat, que el feia inexpugnable, per aquest sector. Documentat des del 907, el terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà que el va fer créixer, molt especial del trobador Guillem de Berguedà, que en va fer la seva residència i fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El 1187 el trobador cedí, en testament, als frares del Temple que, un cop confirmat el domini pel rei Jaume I el 1231, crearen una comanda, que incorporava els bens que havien comprat o obtinguts a la zona d'influència de la fortalesa. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.), per la qual cosa va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers.</p> | 41.9712200,1.8820100 | 407368 | 4647185 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Radi de protecció: Es considera un radi de protecció de 100 m al voltant del jaciment arqueològic . | 92|93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||
| 78792 | Nans de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-lametlla-de-merola | <p>Marc FITE MORA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XIX | Els nans es conserven en caixes de fusta en l'espai de l'Aspirantat. Periòdicament són objecte de restauracions per part d'experts restauradors. | <p>Els quatre nans o capgrosos de l'Ametlla de Merola són figures centenaries fabricades de manera artesanal amb cartró premsat o paper faller, fabricat a partir de cartró, guix i oli secant sobre els quals s'hi colocaren capes d'argila amb les quals fou possible modular els trets facials dels quatre personatges: celles, ulls, la boca, el nas, les galtes, el nas, i també els cavells i els bigotis. Sobre aquets materials convenientment aixuts i polits si va estendre diferents capes de pintura.</p> | 08175-90 | L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola | <p>Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa “La Veu de Montserrat”, de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: “Il Rigoletto”, “El Trobador”, “Don Juan” i “El Barbero de Sevilla”. Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals. La seva dansa es compon de tres parts: 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella. 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada. 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap cap a dintre</p> | 41.9083400,1.8837500 | 407422 | 4640202 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-13 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78791 | Gegants de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA (2000), Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial. Muntada, Albert; Montraveta, Anselm. Manel Casserras (1997): 'Obra de gegants'. Manresa: Edicions Intercomarcals.</p> | XX | <p>En Mateu i la Maria de l'Ametlla de Merola, reberen aquest nom per votació popular entre tots els socis. Mateu perquè és el nom del patró de l'Ametlla i Maria en honor a la Mare de Déu de Merola, antiga parròquia de l'Ametlla. Representen un teixidor i una filadora, les feines que antigament feien viure la nostra colònia, i que el seu vestuari acaba de definir, amb una americana de vellut, camisa ratllada, faixa morada i gorra per al gegant, i vestit de sac, faldilla i mantellina per a la geganta; era el vestit de festa de la colònia de principis de segle. El seu constructor és en Manel Casserras de Solsona. El gegants tenen el bust i les mans de cartró - pedra, els cossos i els braços de cartró i fibra de vidre i l'estructura és de fusta. En Mateu pesa 41 quilos, medeix 365,5 cm i porta una llançadora. La Maria pesa 36 quilos, medeix 352 cm. i porta una fusada de metxera.</p> | 08175-89 | L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola | <p>L'Ametlla de Merola pot definir-se com un ampli compendi d'activitats culturals i folklòriques que s'han anat desenvolupant al llarg de la seva història, fent que el seu tarannà fos característic i especial. Dins aquest context s'hi afegí, l'any 1990, la colla gegantera de l'Ametlla de Merola, que suposa un nou pas en el bagatge cultural, un nou valor que calia donar a conèixer. La idea de fer uns gegants era força vella. El que va néixer primer fou la il·lusió cultural, que ja estava latent amb l'existència dels seus avantpassats, el sol i la mulassa que daten de l'any 1980. Finalment, l'any 1990, la il·lusió es va transformar en realitat i es va poder completar l'equip de nans i cascavells de vida centenària i celebrar també el 150è aniversari de l'empresa Serra i Feliu S.A., sempre lligada a l'activitat cultural de l'Ametlla de Merola. El desenvolupament de la idea va anar a càrrec de l'Associació Cultural Esplai, que va cridar a reunió a tots els joves per exposar els motius i les ganes de fer els gegants. D'aquí es formà una junta promotora que es va posar en contacte amb l'escultor Manel Casserras de Solsona, gran constructor de la majoria de gegants de Catalunya. El projecte es va anar convertint en una realitat que fou possible gràcies a la col·laboració econòmica de tota la gent de l'Ametlla de Merola, de la Caixa d'Estalvis de Manresa, de l'empresa Serra i Feliu (ara ja desapareguda), de l'Ajuntament de Puig-reig i de d'altres administracions públiques. El seu bateig fou el 16 de setembre del 1990, dins els actes de la Festa Major, i els seus padrins foren els Nans, que feia molt de temps que els esperaven. Amb la seva creació també va néixer la Colla Gegantera, formada per una cinquantena de persones, que va assumir la tasca de fer conèixer els gegants arreu de Catalunya. Tenia sempre el suport dels seus socis i de les altres entitats de l'Ametlla. Aquesta tasca va celebrar 10 anys el passat 1 de setembre de l'any 2000, fet innegable de persistència i conservació, encara, de la cultura popular de l'Ametlla de Merola.</p> | 41.9083400,1.8837500 | 407422 | 4640202 | 1980 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Manel Casserras (Solsona) | Els acompanyen els geganters i grallers que vesteixen pantaló negre, faixa morada, camisa ratllada i armilla. Tots calcen espardenyes de set vetes. La música per a cobla és d'en Josep Ma Conangla i Triviño, nét del mestre Josep Conangla, que havia arranjat la música dels nans i cascavells. La coreografia del ball és obra d'en Joan Josep Mora. El ball de gegants es divideix en dues parts, el vals i el galop. En el vals ballen els gegants sols i passegen d'un costat a l'altre de la plaça saludant-se cada cop que es troben fins que queden un enfront de l'altre i, en vals lent, la geganta volta al costat del gegant fent-li l'aleta; un cop ha donat tota la volta, s'escapa i el gegant li va al darrera fins a trobar-la i llavors junts avancen pel mig de la plaça fins que, en acabar la música, dansen amb grans voltes. En el galop, els gegants són acompanyats per vuit parelles de balladors que vesteixen igual que ells; els gegants, en pas de galop, fan quatre compassos endavant i quatre de volta alternativament fins a acabar voltant molt fort; els balladors dansen al seu voltant fins a acabar encerclant els gegants en sardana. | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78867 | Sant Martí de Puig-reig o església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig-o-esglesia-nova | <p>SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2b SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Església de grans proporcions que resta inacabada; de tres naus, amb el presbiteri quadrat i porta d'accès a tramuntana, l'edifici es una construcció efectuiada en diferents fases, la última finalitzada el 2010 i consistent en la decoració mural de la façana d'accès, obra de Ramon Espelt.</p> | 08175-165 | Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>La nova església parroquial de Puig-reig és un porjecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del dessig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixemenet del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restuaració el 1956. Les obres, sufragades amb captes populars i amb l'ajuda d'industrials de colònia, no arribà a la seva fi.</p> | 41.9711700,1.8815000 | 407326 | 4647180 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Isidre Puig Boada | Isidre Puig Boada (Barcelona 1890-1987), nascut a Barcelona el 1890, Isidre Puig Boada forma part del petit i selecte grup d'arquitectes vinculats a Antoni Gaudí que, al llarg dels anys i en diferents etapes, col·laboraren en la seva obra. Va ser el 1914, encara estudiant d'arquitectura, quan el coneix en una d'aquelles visites col·lectives d'estudiants tant apreciades pel mestre. Una trobada que marcarà la seva vida i també l'inici d'una relació continuada amb Gaudí fins a la seva tràgica mort. No és estrany que, després, treballi a les ordres de Domènech Sugranyes, designat nou director de l'obra de la Sagrada Família i que el 1950, mort Sugranyes durant la guerra civil, sigui ell, al seu torn, qui el succeeixi en el càrrec. El 1929 publica 'El temple de la Sagrada Família', i posteriorment, el 1976, 'L'església de la Colònia Güell', i el 1981, a l'edat de 90 anys, el present llibre, 'El pensament de Gaudí'. Diversos articles sobre l'obra gaudiniana completen la seva bibliografia. La seva obra arquitectònica pròpia ha estat injustament silenciada. Iniciada en els anys d'eclosió noucentista, Puig Boada, com altres arquitectes de la seva generació, intenta fer-la reviure nostàlgicament en la postguerra.. Acabada la Guerra Civil treballà intensament en la restauració i nova construcció d'esglçesies del bisbat de Solsona, i a principi dels anys 60, el càrrec d'arquitecte diocesà del bisbat d'Urgell li permetrà construir, però, una interessant -i desconeguda- sèrie de petites esglésies on utilitza de manera molt personal les formes de la geometria reglada d'origen gaudinià. Isidre Puig Boada morí a la capital catalana l'any 1987, just quan la ciutat començava a retrobar-se amb la magnífic llegat arquitectònic del seu mestre. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 78779 | Pintures romàniques de Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-andreu-de-cal-pallot | <p>SERRA, R. (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII“ El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398</p> | XIII | Consolidades però conservades en estat molt precari | <p>Fa uns anys foren descobertes unes restes, molt fragmentades, de pintura mural romànica que ornamentaven la capçalera interior de l'església de Sant Andreu de cal Pallot, les quals foren consolidades pel Servei de Restauració de la Generalitat l'any 1985. Aquestes pintures pertanyen al corrent estilístic neobizantinitzant i són datades a la primera meitat del segle XIII. Les restes conservades decoraven l'absis, l'arc triomfal i part de la nau de migdia. A l'absis es conserven restes de pintura a la part inferior, amb els característics cortinatges i un fragment de decoració geomètrica de la finestra. Al costat de migjorn hi ha un grup de quatre personatges sota la inscripció MULTA, al·lusiva a la multitud dels pobles. A l'arc triomfal es conserven restes d'ornamentació vegetal i geomètrica, així com la figura d'un personatge de perfil. Als murs de la nau, del costat de migjorn, hi ha tres creus pintades inscrites dintre d'uns cercles, i un fragment rectangular que representa el tema de la Psicostasi o pesament de les ànimes per Sant Miquel en el Judici Final.</p> | 08175-77 | Església de Sant Andreu de cal Pallot | <p>L'església de Sant Andreu de cal Pallot és una construcció romànica del segle XII, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. Les pintures s'inscriuen dins el corrent estilístic neobizantinitzant, datades entre els anys de 1230 i 1250. Es tracta d'un dels últims períodes de la pintura romànica catalana. Sembla que cal descartar l'atribució que inicialment s'havia fet d'aquestes pintures al mestre de Lluçà. L'obra de Sant Andreu de cal Pallot comparteix molts trets comuns a moltes pintures catalanes de l'època i podrien ser del mateix autor que les de Sant Martí de Puig-reig.</p> | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79001 | Fons fotogràfic del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-de-quitxalla-excursionista-cquie | <p>www.cquie.org</p> | XX-XXI | <p>Fons fotogràfic procedent dels diversos concursos de fotografia que organitza la secció de fotografia del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie) des de la seva fundació. Compren imatges en diferents formats (paper, diapositiva i digital)</p> | 08175-227 | C/ Abelles nº30, 08692 Puig-Reig | <p>El centre Quitxalla Excursionista de Puig-reig es va fundar el 197o amb l'objectiu d'impulsar i organitzar activitats per els joves; organitzat en diferents seccions tals com Alpinisme i Escalada, Pintura, Fotografia, Esquí, Muntanya, Esplai i Fotografia, aquesta última secció impulsa, des de 1979, el Concurs de fotografia per la Festa Major de Puig-reig, així com i des del 1981, el Concurs de Diapositives que té lloc per la Festa de la Corrida.</p> | 41.9699600,1.8817400 | 407344 | 4647046 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 79093 | Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roca-de-la-rella | <p>AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.16 VILA, B.; POZA, B.; MADURELL, J (2006). “Treballs de documentació cartogràfica i estats de conservació d'icnites fòssils: dos exemples berguedans”, a Tribuna d'Arqueologia 2004-2005, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.7-19 VILA GINESTÍ, B., POZA, B. I MADURELL, J. (2007). Mamífers al Baix Berguedà: les icnites fòssils de Puig-reig, a L'EROL núm. 95, Berga</p> | <p>Jaciment paleontològic en el qual es conserven un conjunt d'almenys 200 icnites (petjades fossilitzades) corresponents a mamífers. Es troba en uns terrenys erms uns 120 m a l'est d'una gran pedrera. Les petjades es troben en una calcària micrítica (mudstone) amb notable bioturbació horitzontal i vertical, i esquerdes de dessecació (mudcracks). En general, la majoria de les icnites presenten estructures de deformació i desplaçament de sediment produïdes per la càrrega dels animals. Aquestes caracterítiques permeten deduir que el fang sobre el qual van deixar les empremtes els mamífers seria un carbonat amb un contingut d'aigua moderat o elevat. L'estat de conservació de les icnites és força variable. De manera preliminar, es distingeixen 9 formes o “morfotips”, que s'atribueixen a artiodàctils i perissodàctils. Es tracta de mamífers de l'època del cretaci superior (entre 99 i 65 milions d'anys enrere) que són els avantpassats dels mamífers actuals, i corresponen a una època bastant poc coneguda a Catalunya. Actualment les petjades es troben soterrades de nou.</p> | 08175-319 | El Soler de Jaumàs | <p>L'àrea del jaciment s'emmarca en els dipòsits continentals més propers al relleu del Pirineu, i els materials que afloren pertanyen a la denominada formació Molassa de Solsona. Essencialment, està composta per una alternança de lutites roges i capes de sorrenques arcòsiques canaliformes amb nombrosos horitzons conglomeràtics cap a la part nord de la conca. La seva edat vaira entre el Priabornià-Oligocè superior. L'any 2004 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu dels treballs de preparació de la pedrera que hi ha al costat. La direcció va anar a càrrec de Bernat Vila Ginestí, de l'empresa Arqueociència.</p> | 41.9759800,1.8579300 | 405380 | 4647740 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 78754 | Fons Documentació monestirs de l'Arxiu Diocesà Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentacio-monestirs-de-larxiu-diocesa-solsona | <p>BOLOS, J.(2010): 'Diplomatari del Monestir de Sant Pere de la Portella', Pages Editors BOLOS, J.(2006): 'Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)', Fundació Noguera, Barcelona BARTRINA i COROMINAS, Enric. 'Arxiu Diocesà de Solsona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 229-239</p> | XI-XIX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona es funda el 1593 coincidint amb el naixement del bisbat, els seus fons l'integren, en origen, la documentació de la catedral de Solsona i les seves canòniques escampades per Catalunya; al s. XIX s'hi afegeix la documentació de dos importants monestirs berguedans, Sant Pere de la Portella (La Quar) i Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix), dominis monacals que tenien possessions a l'actual terme municipal de Puig-reig. Per altre part, totes les parròquies del terme municipal de Puig-reig formen part, des del 1593, de l'esmentat bisbat i per tant els fons conserven documentació, escadussera però, relacionada amb Puig-reig.</p> | 08175-52 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Plaça del Palau, 1. 25280 SOLSONA | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78754-foto-08175-52-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78756 | Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago-0 | <p>Arxiu de la Corona d'Aragó, Madrid: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 1999, 16p UDINA MARTORELL, Federico (dir.). Guía del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, 1986. GONZÁLEZ HURTEBISE, E. Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, 1929. LÓPEZ, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragón. Editorial Irta, 2008, 142p. PLANES i ALBETS, Ramon, i cols. L'Arxiu de la Corona d'Aragó: un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2003, 115 p.</p> | XI-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diferents fons documentals directament relacionats amb el municipi de Puig-reig. De tots els fons, el més nombrós es el contingut en la secció 'Gran Priorato de Cataluña de la Orden de San Juan de Jerusalén' que agrupa documents en pergami i paper reunits en diferents lligalls (Legajo 1, 2, 4a, 5, 8) amb una important mostra de capbreus (des del més antic de 1275 fins als més moderns de principis del XIX) ordenats pels Templers, senyors jurisdiccionals, i els Hospitalers que des del XIV heretaren la comanda de Puig-reig. També es molt notable, per la quantitat (prop de 200 pergamins) continguts en el fons Reial Cancelleria, corresponents als s. XI fins al XIII i que corresponen a compra vendes i donacions en relació a la família vesomtal del Berguedà (testament del trobador Guillem de Berguedà de 1187) i als Templers (carta de poblament de Puig-reig de 1286). Al fons de Bagà compren documentació parcial i el fons del Archivo del Real Patrimonio de Cataluña, concretament en la unitat 'Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona' es guarda documentació del la primera meitat del s. XX. També es important la documentació continguda a la secció de Protocols Notarials (Berga), amb un gruix notable de paper del s. XVII i XVIII.</p> | 08175-54 | Carrer dels Almogàvers, 77 08018 Barcelona (Barcelonès | <p>La documentació conservada a l'ACA correspon a les etapes medievals i modernes de la història de Puig-reig, en relació directe als diferents senyors jurisdiccionals del lloc. El primer volum cronològic, format pels pergamins de Cancelleria, correspon a l'etapa del s. XII, vinculada a la família vescomtal del Berguedà, propietària del castell. El trobador Guillem de Bergadà, fill dels vescomtes i hereu, cedí en el seu testament de 1187, els dominis de Puig-reig ls frares del Temple. Es a partir d'aleshores quan la documentació referida a l'actual municipi forma part de l'esmentada orde militar, primer fins el segle XIV, i després de la seva abolició vinculada als hospitalers que, tot i mantenir la comanda, la van unir a la de l'Ametlla de Vallès i Cervera.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78756-foto-08175-54-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), és l'arxiu històric que conté major nombre de documentació relacionada amb el municipi de Puig-reig. Des del 1994 té la seva seu al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del Palau del Lloctinent. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78764 | Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 SERRA ROTÉS, R. I VILADES LLORENS, R (1989): Inventari del patrimoni perdut durant la Guerra Civil al Berguedà, a L'EROL nñum. 29.</p> | XIV-XXI | <p>L'arxiu de la parròquia comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliment pasqual (quinque libri), els llibres de la cura d'ànimes i de l'administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals. Incendiat durant els dies immediatament posteriors a l'inici de la Guerra Civil de 1936-39, conserva series parcials de la documentació que no s'ha inventariat mai.</p> | 08175-62 | C/. De l'església s/n 08692-Puig-reig | <p>L'arxiu parroquial és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia que té una àrea geogràfica precisa. Podem considerar que els arxius parroquials neixen de forma oficial per decret institucional en les disposicions del Concili de Trent l'any 1562, tot i que la creació d'arxius en algunes parròquies podia haver-se generat per diverses situacions particulars amb anterioritat a aquesta data. Les disposicions del Concili estipulaven com a ordre el registre de les actes sagramentals dels baptismes, matrimonis i òbits i posteriorment també de l'administració del sagrament de la confirmació. És justament la documentació generada durant segles per aquesta pràctica la que conforma la base del patrimoni documental de la parròquia. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això ve relacionat segurament per l'escassetat de mitjans amb la que compten moltes parròquies.Per aquest motiu les Assemblees Plenàries de l'Episcopat Espanyol, en les seves reunions de 1973 i 1980, han recomanat la concentració dels arxius parroquials dins els arxius diocesans, seguint les directrius del Reglament d'Arxius Eclesiàstics.</p> | 41.9707500,1.8812900 | 407308 | 4647134 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78747 | Biblioteca Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-cal-vidal | <p>VV.AA.(1992) Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. CAMPRUBI Josep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial R.SERRA (1995): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 DDAA (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa</p> | XX | <p>La Biblioteca de la colònia Vidal, ubicada al primer pis de l'edifici de la Fundació Vidal, fou una iniciativa de Vicenç Vidal Casacuberta, enginyer i propietari de la colònia, que fou el promotor de bona part de les activitats culturals i socials que es van desplegar a la colònia des de 1925 fins a 1950. El seu fons, completament inventariat, respon als anys en que es va fundar i als objectius que tenia. Destaca la secció de novel·la, infantil, tèxtil i especialment la col·lecció completa de el diari 'El Matí', cofundat per Vicenç Vidal Casacuberta.</p> | 08175-45 | Plaça de la Purissima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig (Barcelona) | <p>Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal, anaren dotant la colònia (fundada a finals del s. XIX), de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942.</p> | 41.9442500,1.8806700 | 407218 | 4644192 | 1947 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78747-foto-08175-45-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79139 | La Bomba de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bomba-de-cal-vidal | <p>VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: Una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.</p> | XX | <p>La bomba de cal Vidal és un mecanismeconstruit a principis del s. XX per aconseguir portar l'aigua de lapart baixa dela colònia i del riu Llobregat a la zona don es van construir els habitatges. Tècnicament es tracta d'una 'bomba aspirant' que, en aquest cas, està protegida per una estructura de pedra rebossada.</p> | 08175-365 | Carrer de Sant Josep de Cal Vidal, 08692-Puig-reig | <p>La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un Museu que permet explicar com era la vida a la colònies. Tan bon punt la fàbrica es posà en marxa també es començaren a construir els primers habitatges i el primer carrer de la colònia, el carrer de Sant Ignasi, encara existent. Cal Vidal presenta la singularitat que els habitatges -més grans que a la majoria de colònies; tenien uns 75 m2-, els serveis i els equipaments de la colònia queden força allunyats de la fàbrica i el riu. La part de la colònia on els treballadors passaven les (poques) hores lliures que tenien queda molt ben delimitada de la part on els obrers havien de fer la jornada laboral. Aquesta separació era positiva per la 'qualitat' de vida dels treballadors. Amb els pisos allunyats de l'espai industrial s'estalviaven haver de sentir, constantment, el soroll dels telers i haver de patir la fredor i la humitat de la proximitat del riu. A més, a Cal Vidal, al contrari d'altres colònies, no hi havia muralles.</p> | 41.9444800,1.8809400 | 407241 | 4644217 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79139-foto-08175-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79139-foto-08175-365-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La bomba aspirant està formada per un cilindre que conté un pistó mòbil que està conectat amb el suministre d'aigua mitjançant un tub. Una vàlvula bloqueja l'entrada del tub al cilindre. La vàlvula és com una porta amb frontisses que només s'obre cap amunt, deixant pujar però no baixar l'aigua. Dins del pistó, hi ha una segona vàlvula que funciona en la mateixa forma. Quan s'acciona la manivella, el pistó puja. Això augmenta el volum existent sota del pistó, i, per tant, la pressió disminueix. La pressió de l'aire normal que actúa sobre la superfície de l'aigua, del pou, fa pujar el líquid pel tub, franquejant la vàlvula-que s'obre- i la fa entrar en el cilindre. Quan el pistó baixa, es tanca la primera vàlvula, i s'obre la segona, que permet que l'aigua passi a la part superior del pistó i ocupi el cilindre que està sobre d'aquest. El cop seguent cap amunt fa pujar l'aigua i al mateix temps aconsegueix que entri més aigua al cilindre, per sota del pistó. L'acció continua mentres el pistó puja i baixa | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78775 | Col·lecció Museu de la Colònia Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-de-la-colonia-vidal | <p>VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5. SERRA, R. La colonia Vidal, un museu, a L'EROL 39, Berga 1992, p.33-35. E.VIDAL. La colonia Vidal.10 anys de museu, a L'EROL 86-87,p. 61-64</p> | XX | <p>La col·lecció del Museu de la Colònia Vidal esta formada per un conjunt de peces que s'agrupen en dues grans categories: elements tècnics relacionats amb l'activitat tèxtil (concentrats especialment a la part de les naus industrials i que consten de maquinaria de diferent tipus tal com màquina de vapor, telers de garrot, ordidores, continues, etc.), objectes relacionats amb la vida quotidiana i que formen el que podria ser la col·lecció antropològica i que s'exposen al habitatge miner, a l'escola i a l'espai de l'exposició permanent. El Museu ens proposa conèixer com era la vida i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per l'interior de la Colònia Vidal que fins a l'actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat. La visita comença amb un àudio-visual i tot seguit es fa un itinerari amè que permet visitar els serveis de la colònia obrera, l'habitatge, l'escola, la biblioteca, la peixateria, el safareig, les dutxes, la sucursal de caixa Manresa i una exposició permanent que ens explica el dia a dia dels homes i les dones que treballaven a la fàbrica i els serveis del conjunt industrial on es poden veure els elements bàsics de l'aprofitament del aigua com a font d'energia, - resclosa, canal, turbines- la màquina de vapor i la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó - obridora, continues de filar, telers de garrot-. l'exposició permanent, els visitants es poden fer una idea clara de com era una jornada de treball o de lleure a Colònia Vidal. A través de rellotges dibuixats a la paret que marquen les hores d'un dia qualsevol i de frases explicatives, hom pot entendre el dia a dia d'una treballadora o d'un treballador. Al mateix temps, el visitant pot veure una selecció d'objectes exposats en vitrines i un plafó amb fotografies que il·lustren la vida social a la colònia al llarg del segle XX.</p> | 08175-73 | Pl. Puríssima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig | <p>La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un museu que permet explicar com era la vida a la colònies.</p> | 41.9442500,1.8808000 | 407229 | 4644192 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El museu forma part del Sistema Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78786 | Lipsanoteca de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R. SERRA. 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa 1982 VIGUE, Jordi (1986): Monuments de la Catalunya Romànica.XXII. Museu Episcopal de Vic. ;useu Diocesà i Comarcal de Solsona, Fundacio Enciclopedia Catalana.</p> | XII | <p>Lipsanoteca de Sant Martí de Puigreig es una caixa de fusta de 20 cm de lIarg, 9 cm d 'alt i 8 '40 d'ample que té la forma de cofre amb unes simples decoracions d'arcs semblants als que decoren absis i murs de les esglésies del primer romanic català. A I'interior es va trobar un paper amb la següent inscripció: 'Lipsanoteca procedent de l'església parroquial de Puig-reig .En 1935 fou portada al museu, a instancies del qui subscriu, pel Rvd Mn . Pere Cabra, econom. Esta completament violada. Joan San tamaria.'</p> | 08175-84 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1. 25280 SOLSONA | <p>La formació del 'Musaeum Archaeologicum Dioecesanum' de Solsona cal emmarcar-la dintre del procés històric de reconstrucció nacional catalana que s'endegà al voltant dels cercles culturals de la Renaixensa i que l'Església del nostre país impulsà, decididament, en l'àmbit museístic, primer amb la creació, l'any 1891 del Museu Episcopal de Vic i després, l'any 1896, amb la del Museu de Solsona. En aquest any el bisbe Ramon Riu i Cabanes, a més de crear l´Aula d'Arqueologia Cristiana, inaugurà el nou Museu Diocesà amb una col·lecció incipient d'objectes d'art i d'ús litúrgic instal·lada, en un primer moment, a l'edifici del Seminari, el qual havia estat Universitat Literària, Col·legi, Hospital i Casal dels Llobera. El bisbe Miquel Moncadas feu de gran part de l'edifici del Palau Episcopal per a usos museístics que varen fer possible, amb inversions del Departament de Cultura de la Generalitat, i a l'ajut del Bisbat, Ajuntament de la ciutat de Solsona i Diputació de Lleida, van obrir pas a la remodelació i modernització del museu i de la totalitat dels fons del Museu conservats. La inauguració de les sales d'arqueologia i art romànic s'efectuà el dia 26 de novembre de 1983, i el 25 de novembre de 1989 s'inauguraren la resta de les sales. La lipsanoteca de Puig-reig forma part de l'exposició permanent, amb el número Núm 961 d'Inventari.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78786-foto-08175-84-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Va ingresar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1935; li fou donat el número d'inventari 292 que, un cop reordenat el museu passà a ser el 96, que acrualment encara conserva. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78780 | Retaule de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sadurni-de-fonollet | <p>R.SERRA (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgelia”, vol. 1, La Seu d'Urgell, p. 103. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Sadurní de Fonollet”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 387-388 BUSQUETS, J (2007): Fonollet, any 1946 situació socio-religiosa L'EROL núm. 95, p. 27-29 http://Fonollet.net SERRA, Rosa (2008). “Sant Sadurní de Fonollet” SITGES I MOLINS, Xavier (2003), La pintura gòtica de Fonollet, a L'EROL núm. 77</p> | XV | <p>Plafó central que és l'única part conservada del retaule gòtic dedicat a Sant Serni o Sant Sadurní de Tolosa, de l'església del mateix nom a Fonollet. Consisteix en una taula rectangular amb la part superior arrodonida en la qual s'hi representa la figura del sant, dret i amb indumentària de bisbe, amb mitra i bàcul. Té una ma alçada mostrant diversos anells. Cobreix el sant un celatge daurat a l'estil del gòtic internacional. El plafó és emmarcat dins una part de l'estructura del retaule, de fusta tallada.</p> | 08175-78 | Església de Sant Sadurní de Fonollet | <p>L'Església de Fonollet fou advocada a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa, com moltes altres esglésies de les zones pirinenques i prepirinenques. La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. L'església actual correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. La primera notícia documental de l'església és de l'any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà en què es compromet a donar el delme que percebia de l'església de Sant Sadurní. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. L'església era sufragània de la de Sant Miquel de Puig-reig. Almenys així consta en una visita pastoral de l'any 1312. El retaule fou destruït durant la Guerra Civil de 1936, excepte la petita part que s'ha conservat. Als incendis de 1994 la casa pairal, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure's afectats, però l'església va quedar indemne.</p> | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78780-foto-08175-78-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 1945 n'era rector Mn Joan Vilalta Orriols, que responent al qüestionari que li feu arribar el bisbe Tarancón es pot fer una bona reconstrucció del que era la vida parroquial en aquests anys, describia així el retaule: 'Darrera de l'altar, una mica aixecat i formant com un retaule, s'hi troba un quadre de Sant Sadurní i, arrambades a la paret, s'hi poden veure les imatges del Sagrat Cor de Jesús, la Mare de Déu del Roser, Sant Antoni de Pàdua, Santa Llúcia i Sant Ramon Nonat'. | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79052 | Fons de la Cor La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-cor-la-unio | <p>PUIG, Francesc (2007). 'Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig-reig', a L'EROL núm. 95, Berga PUIG, Francesc (2007). 'La Societat Coral La Unió de Puig-reig', Puig-reig</p> | XX | <p>Recull de partitures i diferents materials editats en relació a l'activitat dels trenta últims anys del Cor La Unió, relacionats directament amb la persona del mestre Mateu Cardona. A ell es deu el repertori i altre material, basat en la música popular, com sardanes, havaneres o maixurques i valsets amb acompanyament musical, que els va donar molt bon resultat, tant per ser cantades per les caramelles com per actuar en un concert. El 1990 el mestre Cardona es va retirar, el seu successor, Joan Serra, va seguir una línia més polifònica, gràcies a la incorporació d'un bon nombre de noies, procedents de la coral infantil de la població, que van fer possible la continuïtat del cor fins l'any 2002.</p> | 08175-278 | Plaça Nova s/n, 08692-Puig-reig | <p>la fundació del Cor La Unió va tenir lloc el 1927, data que figura en l'antic estendard que encara es conserva i que és testimoni de la història d'aquesta coral que forma part de la Federació de Cors de Clavé. L'activitat de La Unió durant molts anys se centrava en les caramelles de Pasqua i alguna sortida en algun poble de la comarca per tal de participar en les trobades de cors de Clavé. Gairebé tots els pobles del Llobregat, des de Berga fins a Sant Vicenç de Castellet, tenien i encara tenen algun cor d'aquesta federació. Les activitats més destacades en el calendari anual de La Unió eren la trobada de Cors de Clavé que organitzaven per la Festa de St. Antoni Abat, les caramelles, i, últimament, durant 12 anys, el concert de Nadal, a més de la seva participació en trobades de cors en altres poblacions. Una fet important de la història del Cor La Unió fou la troballa de l'antic estendard, que durant la guerra civil va restar amagat al Centre Catòlic. Uns nens que jugaven el van rescatar de l'amagatall i temps més tard, l'any 1957, es va produir la refundació de l'entitat amb nous estatuts i una junta que li va donar un major impuls. D'altra banda, fins la dècada dels anys 60 els Cors d'en Clavé van ser cors d'homes. A La Unió va ser a finals dels 60 quan es van incorporar veus femenines, donant una sonoritat diferent als cants i convertint-la en cor mixt. També cal fer esment de la celebració dels 50 anys de la seva fundació l'any 1977, amb l'estrena d'un nou estendard i la commemoració dels 30 anys dels nous estatuts. L'últim acte més rellevant va ser la festa de reconeixement i homenatge al mestre Mateu Cardona quan aquest es va retirar, l'any 1990. Els directors que recorden els cantaires més veterans del cor són de finals dels anys 40 i dècada dels anys 60: podem esmentar el mestre Pintó de cal 'Titus' de Puig-reig, el mestre Conangla de l'Ametlla de Merola, i en Josep Codina 'el bessó' de cal Bassacs. Després d'aquest període ja s'incorporà el mestre Mateu Cardona, que es va fer càrrec de la direcció de La Unió fins el 1990. L'últim director del cor va ser el Joan Serra, després d'haver-ne estat l'acordionista des de molt jovenet.</p> | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Societat Coral La Unió de Puigreig va reunir un bon nombre d'excantaires per commemorar que el 2007 es van complir 80 anys de la fundació de l'entitat i l'homenatge al seu penuúltim director, el mestre Mateu Cardona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 78997 | Torre de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-merola | <p>AADD (1976). Els castells catalans, vol V. Dalmau Editors, p. 993. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.1 SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 399-400 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió SERRA, Rosa. 'El castell de Merola (Puig-reig)', l'Erol, núm. 33, Berga 1991, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 46-48. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Es considera un radi de protecció de 100 m al voltant del jaciment arqueològic. Quan a les actuacions recomanades: Per a qualsevol intervenció haurà estar present un arqueòleg responsable de la supervisió dels treballs. Es necessari conservar la torre i evitar el seu total enrunament. | <p>Torre de l'homentatge de l'antic castell de Merola, que s'ha conservat parcialment i de la qual només en resta la paret de tramuntana (de 4,94 m de llarg) i algunes restes de la de llevant. Era una construcció de planta gairebé quadrada que constava de tres nivells. Els dos primers eren coberts amb volta (de les quals encara se'n veu l'arrencada) i el superior amb fusta. La torre és coronada amb merlets i s'hi accedia mitjançant dues portes, probablement d'arc de mig punt adovellat, de les quals se n'insinuen les arrencades al mur de llevant. L'aparell, força regular i col·locat a filades, denota una obra característica del romànic del segle XII. Això no obstant, s'hi observen dos tipus paraments diferenciats: un fet amb carreus lleugerament més grossos, probablement a conseqüència de reparacions en el mur. Bona part de l'aparell de la torre i de la fortificació fou aprofitada als segles posteriors per a bastir les masies del terme de Merola. La torre era la part més fortificada de l'estructura del castell, situat en un petit promontori de forma circular. El castell devia comptar amb altres dependències tancades per una muralla, de la qual se'n conserven algunes restes sobretot al costat de migdia.</p> | 08175-223 | Merola | <p>El lloc de Merola és documentat ja al segle IX. Des de mitjan segle XI es té notícia de la família Merola, vicaris del castell de Puig-reig, que senyorejava la vall de la riera de Merola i tenia importants lots de terra al Baix Berguedà. Al segle XII la importància de la família anà en agument. De ben segur que els Merola van aconseguir del comte de la Cerdanya i del comte de Barcelona el dret a bastir la fortalesa de Merola, amb terme casteller i, per tant, desvinculada de la potestat del castell de Puig-reig. Situat en una cruïlla de camins, el castell protegia el corredor de terres que, des del baix Berguedà, s'endinsaven a les terres més orientals que formaven la marca del comtat de Berga. Molt probablement fou Bernat de Merola, el membre més destacat de la família, el constructor del castell. Fou amic de Guillem de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic. Casat amb Berenguera de Joval, augmentà considerablement el seu patrimoni al Solsonès, amb castells com el d'Olius, Joval i Lavit. Al segle XIII la branca famíliar s'extingeix i els seus dominis passaren als senyors de Berga, després a la comtessa de Pallars i posteriorment a la monarquia. El 1363 la reina Elionor, muller de Pere III, va vendre el castell de Merola, junt al de Blancafort i diverses esglésies, al mercader de Berga Pere Fresc. L'any 1609 al costat del castell s'hi construí la nova església de Merola. Popularment, aquest castell és conegut com la torre dels Moros</p> | 41.9313000,1.8714000 | 406431 | 4642764 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78997-foto-08175-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78997-foto-08175-223-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La paret s'ha reforçat amb un contrafort situat a l'extrem de ponent i la base del cantó nord-est ha estat reforçada amb ciment. | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||
| 79081 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons | <p>BADIA, Josep (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988)“Navàs, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173.</p> | I-V | No es coneixen estructures | <p>Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures</p> | 08175-307 | Riera de Navarons | <p>Les reses d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata són evidenciesd'un poblament antic.</p> | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79081-foto-08175-307-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78871 | Cal Tranquil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tranquil | <p>SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 30 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig.</p> | XX | <p>És un conjunt d'edificis de planta rectangular alineats amb el carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres i diferents elements de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana i obertures d'arc rebaixat de maó, excepte els balcons de Planta Pis 1.</p> | 08175-169 | Carrer Major 23, 08692- Puig-reig | <p><span><span><span>El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta casa s'instal·laren la Maria i la Pepita Boixader amb el seu pare, on van construir una primera casa entremitgeres, a la planta baixa de la qual instal·là, el 1916, una tocineria que venia els embotits elaborats a l'obrador situat al pati posterior de la casa, on també hi havia les corts de porcs. La prosperitat va quedar reflectida amb la construcció de la nova casa, l'any 1932, i en la posterior transformació de l'obrador en una moderna fàbrica d'embotits, 'Embotits Caus'. Al carrer Major número 37 s’hi va instal·lar una lleteria de la germana petita, la Dolors Boixader, casada amb Celestino Sabata Font, que va ser mestre d'obres de l'església de la colònia Pons.</span></span></span></p> | 41.9722900,1.8804700 | 407242 | 4647306 | 1923 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78871-foto-08175-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78871-foto-08175-169-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78705 | Festa de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti-0 | R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. www.puig-reig.cat | XVIII-XXI | A Puig-reig se celebra una festa en honor a Sant Martí, patró del poble i també de l'església parroquial. La festa de Sant Martí de Puig-reig aplega una multitud d'actes, el més conegut és la fira multisectorial que es fa durant tot el cap de setmana al centre del poble i la trobada de geganters. La festa gira també a l'entorn d' escollir hereu i pubilla. Totes les entitats locals participen en l'elecció dels dos joves que representaran el poble durant l'any. La festa de Sant Martí és també una oportunitat per conèixer altres gegants d'arreu de Catalunya, ja que s'organitza una trobada gegantera. La festa patronal se celebra amb l'arrelada tradició d'escollir la pubilla i l'hereu amb els vots de totes les entitats des de l'any 1976. | 08175-3 | Puig-reig | Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. Després del llarg període medieval, en que es va configurar un paisatge i un base socioeconòmica de masies i masoveries, l'antiga vila medieval a redós del castell va desaparèixer, i el terme va esdevenir rural i de poblament dispers: fou durant els segles XVI al XVIII que es varen consolidar les grans masies d'origen medieval: el Lledó, la Serra de Cap de Costa, Trasserra, la Sala, les Comes, Farriols, el Soler de Jaumàs, la Cortada, l'Alsina, etc. i en varen sorgir de noves com Vilarrasa, Madrona, Trulls, Pellicer, Periques, etc. Fou a finals del s. XIX quan s'inicià una nova etapa de la mà de la instal·lació de faàbriques de riu que esdeveeniren colònies tèxtils i que van configurar el naixement de l'actual nucli urbà de Puig-reig, el poble i les colònies. La festa patronal de Sant Martí, en ésser una festa religiosa, es va mantenir en el calendari festiu i no fou fins als anys setanta del s. XX que es decidí impulsar-la amb la organització d'una colla d'actes de tipus popular que congregaren la població local i, mica a mica, gent vinguda d'arreu. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78704 | Festa de Sant Antoni o La Corrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-o-la-corrida | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. SERRA, R. Piñero, J. (2008): La Corrida, Festa de Sant Antoni a Puig-Reig, Puig-reig SERRA, R (2008). Fires, mercats i festes de bestiar de peu rodó. Una mirada històrica i antropològica, a L'EROL 97, Berga www.lacorrida.info www.puig-reig.cat | XIX-XX | A Puig-reig, el cap de setmana següent a la diada de Sant Antoni és sinònim de La Corrida. Sant Antoni és el patró dels pagesos, traginers i carreters, i la festa se celebra des de fa més de 125 anys i és el testimoni de la importància de les comunicacions en una orografia gens plana, els camins berguedans eren tots camins de bast. Durant centenars d'anys i fins ben entrat el segle XX, en el món rural els traginers i les mules eren els protagonistes de la mobilitat, també el bestiar de tir tenia una importància cabdal per a l'economia de les famílies. Puig-reig poble lligat al món rural també en fa el seu homenatge. La festa de la Corrida és similar als seus inicis: la missa, les sardanes, la Corrida i el joc de les cintes són el plat fort de la festa. Ara bé, d'uns anys ençà, per tal de mantenir viva i millorar la diada s'han incorporat elements nous. Un és la introducció d'un element molt característic de Puig-reig, els embotits. La mostra d'embotits locals i les xerrades al voltant de la cuina del porc ja hi són presents. Activitats esportives relacionades amb els cavalls, exhibicions de ferradors i forja, el ral·li fotogràfic, el concurs estatal de diapositives, una exposició d'eines del camp, etc., són els nous elements de la festa. Una antiga festa per els nous temps. | 08175-2 | Puig-reig | Els orígens de la festa són incerts. Però en alguns documents del segle XIX ja en tenim referència i té un cert renom, ja que el segle XIX coincideix amb el moment en què la celebració dels Tres Tombs s'estén per moltes poblacions catalanes. La festa consistia en un passa carrer amb desfilada de cavalleries, presidida pels banderers i amb l'acompanyament de l'orquestra, una missa i la benedicció dels animals. Al migdia, abans de les dues el més esperat, la corrida, una cursa de cavalls, mules i ases. Era l'acte central de la festa, d'aquí que avui l'anomenem la festa La Corrida. La gent emplenava ambdós costats de la carretera en tot el trajecte. El guanyador tenia l'honor de ser el banderer. Un cop acabada la cursa es feia el joc de les cintes. Entre balcó i balcó es lligava una corda de la qual en penjaven unes cintes. Les cintes acabaven amb una anella i els diferents genets, tot passant al galop per sota, havien d'enfilar l'anella amb un bastó i emportar-se la cinta, cal destacar l'aspecte lúdic i humorístic del joc. La festa acabava amb els saraus, se'n feien dos, un a la tarda i un altre a la nit. La festa de la Corrida no era només un dia per retre homenatge a sant Martí, sinó que era un dia en el qual molta gent de la contrada aprofitava per trobar-se i fer tractes. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78704-foto-08175-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78704-foto-08175-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79140 | Les fonts de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-de-les-escales | XX | A banda i banda de les escales que comuniquen el carrer Major amb el Carrer Verdaguer es va construir, als anys cinquanta del segle XX, un nou esgraonat que s'enlluí amb una plantada de troanes i la instal·lació de dues fonts públiques, adossades als murs de les cases que formen aquets carrer esglaonat. Les fonts, que formen part del mobiliari urbà i serveixen per abastir d'aigua, en principi potable, són de de fetes amb pedra i ciment seguint els models comuns en l'àmbit urbà. | 08175-366 | Carrer Major, entre els numeros 19 i 17, 08692-Puig-reig | 41.9726000,1.8803800 | 407235 | 4647340 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79140-foto-08175-366-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 79087 | Necròpolis de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-cortada | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Miquel de la Cortada (o de la Lladernosa), a Catalunya Romànica, Vol. XII, p. 61-62. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.18 | X-XI | A l'entron de l'església d'estructura romànica (dels segles XII-XIII), d'una sola nau i coberta amb volta de canó, bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s'assenta el mas, hi ha restes de tombes antropomorfos excavades a la roca avui tapades. Entre el paviment de rajola es conserva, feta amb grans lloses, la sepultura d'Antoni Lluch i Cortada. | 08175-313 | La Cortada | És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d'època romana, ja que s'han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa. Podria tractar-se d'una vil·la o, tal vegada, d'un lloc de culte, ja que l'església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas. Concretament en el testament del comte Miró de Cerdanya a la seva filla Quíxol, i el 991, el fill d'aquesta, Oliba, la cedeix al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al voltant de l'església s'han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l'antiguitat de l'ocupació humana en aquest indret. En els seus inicis l'església fou possiblement parroquial. Vinculada a Sant Martí, passà al domini dels Templers i posteriorment a la dels hospitalers. | 41.9451900,1.8910900 | 408083 | 4644285 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 78980 | Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lagencia-catalana-de-laigua-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Actualment el fons està format per memòries i annexos, pressupostos, plànols, plecs de condicions i informes de l'enginyer en cap integrats en els projectes tècnics sota el nom expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques. Inclou els experdients dels salts d'aigües del Llobregat, concretament els del terme municipal de Puig-reig: -Cal Prat: AQ 5-37eXP.100/Sebastià Prat/1874. Sol·licitud aprofitament d'aigües; 1877, 27 de nov. Inofrme de l'enginyer en cap; AH 5-2/ Exp. 2310/ Teodor Prat/1900, Sol·licitud augment del salt elevant 0,40 m la presa. - Cal Casas: AQ 2_5/Exp./Claret, Pla y Cía/1875. 1870. Projecte de reforma del moí i del pont de Puig-reig per establiment de fàbrica; 1871, 28 nov., Autorització; 1873, 17 juny, Autorització per allargar canal 270m. F 5-3/. Ecp. 606/ Mata y Pons, augment 1800l/seg concessió anterior; AAQ 7-4/ Ex`529/ Mata y Pons 1925, sustutució de la pera de fusta per una de pedra. - Cal Pons. AQ 5-3/EXP 101/ Ignasi i Lluis Pons Enrich/ 1874. Sol·licitud aprofitament aigua. - Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159¡8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil. - Cal Vidal. AN 2-7/EXP. 0435. Ignasi Vidal/1892. Sol·licitud 300l/segm SB. 17,35 m; 1894, 23 de març, concessió; 1899, 28 de nov.Sol·licitud augment salt uyil a 1,58 m prolongant canal. -Cal Riera, AQ 1-1/ Exp 15/ Josep Riera, 1856-57: Sol·licitud construcció molñi serradora i fábrica de filats; AJ 5-1/Exp. 2236/. Antoni Llibre 1900; AP 5-2/ Exp. 258/. Antoni Llibre/ 1900. Substituciño presa de fusta. | 08175-206 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Agència Catalana de l'Aigua, creada per la llei 25/1998, de 31 de desembre, com una empresa pública depenent del departament de Medi Ambient, gestiona de forma unificada el cicle integral de l'aigua en qualitat d'administració hidràulica de la Generalitat. Va assumir les funcions de la Junta d'Aigües de Catalunya creada el 1987 en cloure's els traspassos Estat-Generalitat iniciats el 1981, i per tant el seu arxiu conté la documentació referida a la concessions hidràuliques del Llobregat. La intervenció dels poders públics en matèria d'aigües no es generalitza fins mitjans del segle XIX mitjançant successives lleis i decrets, que fixaven diferents aspectes: domini d'aigües, obres, aprofitaments. La llei d'Aigües de 1879 fou la de més llarga durada essent la precedent de l'actual llei d'Aigües de 1986. Els òrgans gestors de l'Administració d'Aigües foren: a nivell central: el ministeri de Foment (Obres Públiques a partir de 1931); a nivell territorial: les Confederacions Hidrogràfiques, amb diferents denominacions des de 1900 i coexistents amb les delegacions provincials del ministeri. La Generalitat republicana va assumir les competències en matèria hidràulica el 1936 però no les va exercir mai degut a la guerra civil i la fi del règim autonòmic que va impedir consolidar una administració hidràulica descentralitzada. El règim franquista recull la divisió en confederacions geogràfiques fins que l'any 1959 es creen les Comissàries d'Aigües com a òrgan independent, ambdós organismes exerceixen les competències en matèria hidràulica, fins la nova llei d'Aigües de 1986. Amb l'arribada de la democràcia i l'inici dels traspassos de competències, la Generalitat de Catalunya les assigna al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 1981 i en rebre la totalitat de les competències el 1985, promulga la Llei d'Administració Hidràulica (Llei 17/1987, de 13 de juliol). Aquesta llei estableix tres organismes adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Direcció General d'Obres Hidràuliques, Junta d'Aigües de Catalunya i Junta de Sanejament, els dos últims com a organismes autònoms. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 78840 | Teatre de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Condicionament i neteja de l'interior del teatre. | Adossat pel lateral de llevant a l'edifici del Patronat Vidal, es una edifici de planta quasi rectangular degut a la funció concreta que s'hi havia de desenvolupar. Disposava d'un cos d'entrada, amb el guarda-roba i la taquilla a la banda esquerra i el vestíbul que donava accés a la sala del teatre. A la banda esquerra d'aquest vestíbul es trobaven els lavabos i l'escala d'accés al primer pis. El segon cos rectangular, perpendicular a l'anterior, correspondria a la sala de teatre, amb el terra era inclinat per tal de facilitar la visió des de tots els angles. A l'entrada d'aquesta sala es trobaven les llotges i als laterals l'amfiteatre amb més llotges. Al fons estava disposat l'escenari que a la banda dreta tenia la sortida. A la planta del primer pis, a la que s'hi arribava a través de l'escala situada a l'esquerra del vestíbul, es trobava un segon vestíbul que distribuïa les entrades (una a cada banda) al galliner. Hi havia una planta soterrani a la que s'hi arribava baixant per una escala situada darrere de l'escenari. En aquesta planta hi havia la fossa d'orquestra i l'escotilló per l'apuntador i al fons tres camerinos. | 08175-138 | Plaça de la Puríssima, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Aquest teatre es l'última construcció que es va fer com a part del conjunt del Patronat Vidal a finals dels anys 40. El solar que es va dedicar a la seva construcció estava situat al costat de l'edifici de la fundació Vidal, a la banda de ponent. Segons projecte de l'arquitecte Alexandre Mª Tintoré Oller, aquesta edificació havia de ser més àmplia, tal i com es veu a l'alçat de la façana que va fer al 1948, quan aquest edifici era només un projecte. Segons la idea de Tintoré, el teatre havia de ser un cos intermedi entre l'edifici del Patronat i un altre edifici d'iguals característiques (al menys a nivell de façana). Finalment, mai es va arribar a fer aquest tercer cos per causes que es desconeixen, quedant configurat el conjunt tal i com ha arribat als nostres dies. | 41.9443400,1.8805400 | 407208 | 4644202 | 1945 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78840-foto-08175-138-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El teatre nou va tenir una vida curta; un incendi el va fer malbé al cap d'uns deu any de vida. L'entrada, condicionada el 1998, ha esdevingut l'entrada del Museu de la Colònia Vidal. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78741 | Capes de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capes-de-sant-marti | XX | Amb el nom de 'Capes de sant Martí' es coneix una galeta dolça que s'elabora a les pastisseria Trulls de Puig-reig els dies a l'entorn de la festa patronal que es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre. | 08175-39 | Carrer Llobregat núm. 35, 08692-Puig-reig | Producte de pastisseria elaborat per la famñilia Trulls en el seu obrador artesà durant els dies propers a la Festa de Sant Martí, patró del poble. | 41.9761300,1.8792800 | 407149 | 4647733 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 79106 | Bosquet de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-cal-pons | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | XIX-XX | Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l'entorn de l'església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l'església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres. Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d'índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d'hivern, vinca i heura. A la plaça de Sant Josep s'aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d'hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs. El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d'aigua que s'emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners. | 08175-332 | Colònia Pons. 08692-Puig-reig | Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9655900,1.8843100 | 407551 | 4646558 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79106-foto-08175-332-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: 'una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l'art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument'. En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l'ésser humà, que s'ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l'hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d'aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: 'l'expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni. El jardí assoleix així el sentit còsmic d'una imatge idealitzada del món, un 'paradís' en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d'una cultura, d'un estil, d'una època i a vegades de l'originalitat d'un creador'. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s'inclouen, generalment, tres tipus d'espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans. | 105 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78999 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-2 | SERRA, Rosa (1982) Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.03 FÍGOLS, Carles (2005). Els orígens de l'hostaleria al Berguedà, L'EROL núm.84. | XVIII-XIX | Recentment rehabilitada | Antic hostal de camí ral. Es tracta d'una edificació de tamany mitjà-petit que segueix l'esquema d'una casa de pagès d'estructura molt regular i que recentment ha estat rehabilitada. Manté els murs de pedra, arrebossada amb morter. Consta de planta baixa i un pis, i la coberta és de dues aigües feta amb teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal. En la restauració recent s'hi han aplicat cabirons que sostenen el voladís de la teulada. Les llindes i brancals de les finestres i el portal d'accés són fets a base de carreus de pedra, igual que les cantoneres de l'edifici. A la façana de llevant és visible el forat d'un antic forn de pa, que ha quedat a l'exterior. La casa té una ampliació a la part posterior, de planta baixa més planta pis. Al costat est hi ha un altre cos afegit al volum principal, que consisteix en un cobert de base antiga, el qual s'ha transformat en una mena de porxo. A la cantonada nord-est hi ha un altre cobert de pedra adossat i igualment restaurat. | 08175-225 | L'Hostal Nou | Antigament era un dels hostals del camí ral de Manresa a Berga que venia de Merola i passava per Farriols, Tresserra, Vilarrasa, el Lledó i continuava per Casserres. L'edifici sembla una construcció força homogènia, possiblement del segle XVIII i pertanyia al mas pròxim del Lledó. Durant els incendis de 1994 va quedar greument afectat i posteriorment fou rehabilitat per destinar-lo a turisme rural. | 42.0011000,1.8434800 | 404221 | 4650545 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78999-foto-08175-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78999-foto-08175-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78771 | Molí del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-llado | SERRA. R (1982) 'Aproximació a la història de Puig-reig', Manresa .AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.11 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XVII-XIX | Antic molí fariner del qual es conserva l'edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s'adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l'actual molí es va construir sobre els fonaments d'una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d'aparell. L'edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra. La bassa, que en realitat forma un estany d'una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l'extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se'n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra. | 08175-69 | Molí del Lladó | Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig. Des d'aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó. El molí actual es va construir al segle XVII. Un document conservat a l'arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí. Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936. Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionamen, i la bassa s'utilitzava com a reserva d'aigua per a les cases. | 41.9964300,1.8565200 | 405294 | 4650012 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78771-foto-08175-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Situació de la resclosa (UTM): 405371; 4650552El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78832 | Fàbrica de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Aquest edifici fou construït per Francesc Joan Canals, mestre d'obres, que anteriorment havia adquirit experiència en les fàbriques de Cal Prat i Cal Casas, a partir de plànols genèrics que probablement proporcionaren els propietaris. Les naus de la fàbrica són de parets bastant gruixudes, fetes de pedra del lloc i maó, tenen una alçada de 21 m. La coberta està construïda amb teula àrab. L'estructura està formada per dues fileres de columnes de ferro. Sota la coberta les columnes són substituïdes per pilars d'obra centrals. Grans finestrals de maó permeten l'entrada de llum. A l'interior l'espai es va concebre totalment lliure d'obstacles per facilitar la instal·lació de les màquines i el control del treball. En un lateral s'aixequen els edificis per a emmagatzemar la producció i el cotó. Destaca la gran xemeneia cilíndrica construïda en maó, convertida en símbol de la colònia. | 08175-130 | Carrer de la Fàbrica s/n, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics -per la seva espectacularitat- de la colònia, però, eren i són uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la 'Catedral de l'Alt Llobregat'. Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia -llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda -mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9647900,1.8842700 | 407546 | 4646469 | 1880 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78832-foto-08175-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78832-foto-08175-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78891 | Font de Cal Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-jordi | XX | Aquesta font, molt popular a Puig-reig degut a la proximitat amb el nucli urbà, es troba situada prop de la casa del mateix nom que s'encarreguen del seu arranjament. | 08175-189 | Cal Jordi | 41.9840700,1.8676900 | 406201 | 4648628 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78891-foto-08175-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78891-foto-08175-189-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 78719 | Espectacle Puig-reig l'herencia de Guillem de Berguedà als Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espectacle-puig-reig-lherencia-de-guillem-de-bergueda-als-templers | www.ateneus.cat/ca/recursos/premis.html M.MOLINA (2010): 'Puig-reig inicia la festa major amb un espectacle d´història, música i foc', Regio7, 25 Maig 2010 S. REDO (2010): 'Puig-reig escenifica la seva historia', Regió 7, 24 Maig 2010 www.diablesclotdelinfern.com www.puig-reig.cat | XXI | Aquesta representació, oberta al públic i dissenyada com una gran obra de teatre a l'aire lliure, pretenia retrocedir en la història fins al segle XII, i recordar el moment en què el trobador Guillem de Berguedà va deixar les seves pertinences als Templers, entre les quals hi havia el municipi de Puig-reig, Fonollet i el castell. | 08175-17 | Plaça Nova de Puig-reig | Es un espectacle que neix l'any 2005, coordinat i dirigit per Marc Suñé i Núria Pons, es fruit de la il·lusió i l'esforç dels Diables del Clot de l'Infern. És fruit de la voluntat d'explicar la història de Puig-reig amb foc, música i dansa a través d'una recreació històrica. . En total, més d'un centenar de persones entre artistes, músics, tècnics de llum i so, i encarregats d'attrezzo. Tots ells participant a l'obra teatral de manera altruista; els textos i diàlegs són obra historiadora Rosa Serra, la música és a càrrec de Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puig-reig que s'encarrega de la selecció i d'incorporar obres, i l'assessorament artístic es de Jordi Pesarrodona, de la companyia Gog i Magog. El pes de l'espectacle corre a càrrec del Diables del Clot de l'Infern, una entitat local i juvenil que neix el 2005 amb la voluntat d'organitzar el correfoc en totes les festes que protagonitza el municipi. | 41.9737500,1.8789700 | 407120 | 4647469 | 2005 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78719-foto-08175-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78719-foto-08175-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'espectacle ha rebut el Premi Ateneus 2010 en la categoria de Creativitat en arts escèniques. Els Premis Ateneus són els guardons que la Federació d'Ateneus de Catalunya convocada cada any amb l'objectiu de reconèixer la creativitat, originalitat, qualitat i esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones, les empreses i els mitjans de comunicació per promoure la cultura i l'associacionisme cultural. La cerimònia de lliurament de premis va tenir lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 79088 | Jaciment del Serrat de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-loca | CASTANY, J. [et al.] (1990). El Berguedà. De la Prehistòria a l'Antiguitat . Manresa. Àmbit de Recerques del Berguedà. SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). “El Serrat de l'Oca (Puig-reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. | IV aC | forta erosió del jaciment | Assentament ibèric que consta d'un conjunt de dipòsits la funció dels quals és força dubtosa. El jaciment es troba situat en el cim més elevat de la llarga carena batejada modernament amb el nom de serrat de la Senyera. Es tracta d'una posició encimbellada i amb forts pendents, al marge dret del Llobregat. Durant les excavacions es van posar al descobert un total de 31 dipòsits similars a sitges, però destinats a una activitat que podria estar relacionada amb l'aigua. Aquests dipòsits es poden classificar en dos tipus: de fons pla i forma troncocònica (que són la majoria) i de fons rodó i forma ovoide. Alguns dels dipòsits es troben aïllats i altres estan interrelacionats per una connexió. Part d'aquests darrers estan a la vegada relacionats amb una estructura que s'ha considerat una bassa. A pocs metres, també aparegué un clot allargassat reomplert de ceràmica i pedres i tres forats de pal. L'erosió ha fet desaparèixer tota l'estructura aèria i fins i tot ha seccionat part dels dipòsits fins al punt de fer-ne desaparèixer algun. Entre els materials apareguts hi ha molins, molta ceràmica feta a mà i algun fragment fet a torn oxidat. Es tracta d'un lloc molt poc propici per a l'assentament humà i sembla que la seva funció podria estar relacionada, tot i que s'ha de dir amb moltes reserves, amb l'obtenció d'argiles. La cronologia s'ha fixat vers mitjan segle VI aC. | 08175-314 | Turó de la Senyera | El jaciment fou localitzat pel grup d'aficionats locals del Centre Excursionista de Puig-reig a principi de la dècada de 1980. L'any 1987 Eduard Sánchez va portar a terme una prospecció arqueològica en aquest indret, dins un programa d'investigació de les conques altes del Llobregat i el Cardener. Els anys 1988 i 1989 es va realitzar l'excavació del jaciment, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Goreti Vila. | 41.9731300,1.8686800 | 406267 | 4647412 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 79091 | Jaciment del Serrat de Cal Saltet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-cal-saltet | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.5 | I-XV | Assentament indeterminat d'època romana situat a prop d'una torre medieval derruïda. El jaciment es troba a l'entorn d'un turó i s'hi poden distingir dues parts: una zona més al nord formada per camps de conreu i terreny erm i una altra corresponent a un promontori artificial creat per l'enrunament d'una torre circular medieval. En superficie s'han recollit fragments de terrissa comuna romana, molta ceràmica feta a mà, de tradició indígena i fragments de 'dolia'. Encara s'observa un apilament de 'tegula' i 'imbrex' i dos molins de mà rotatoris molt fragmentats. Així mateix, el Grup de Recerques del Centre Excursionista de Puig-reig també ha recollit en aquest indret alguns materials: 'tegula' amb encaixos, una petxina, un 'pondus' i un fragment de 'terra sigillata' hispànica i ceràmica comuna romana. Pel que fa a la torre circular, està situada a la part més alta del turó, que controla el pas del riu Llobregat. Es tracta d'una construcció feta amb paret de pedra seca i amb una amplada considerable (aprox. 1,35 i 2,80 m de diàmetre entre els seus extrems interiors). Malgrat que ara pràcticament no és visible perquè està coberta per la vegetació, sembla que s'ha conservat tot el gruix de la torre. | 08175-317 | Cal Saltet | L'any 2000 s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 41.9608900,1.8890800 | 407939 | 4646031 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79091-foto-08175-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79091-foto-08175-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79091-foto-08175-317-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85|83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78981 | Jaciment de Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-lluent | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.8 MARTÍ, R . (2001).Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 | VIII-X | Assentament rural d'època alt-medieval consistent en troballes superficials que es van recollir durant les prospeccions arqueològiques realitzades entre els anys 1997-2001. En el camp de conreu situat a sota Cal Lluent, uns 50 metres en direcció a Ponent, s'hi van recollir una bona mostra de més d'un centenar de fragments ceràmics, dels quals gairebé la meitat corresponen a produccions altmedievals, que han estat datats vers els segles VIII – X. El jaciment va ser objecte de reocupacions posteriors i presenta una certa continuïtat. La denominació primitiva de l'establiment tant podria correspondre a l'antic nom d'Irene o Erena, que es documenta antigament a la zona, com a la denominació veïna de Morulls, que actualment correspon a dos masos: Morulls i Casa Nova de Morulls. En aquest cas el jaciment podria ser el primitiu emplaçament d'una possible 'Maurilios' (Morulls). La casa de pagès de cal Lluent és una construcció probablement del segle XIX, tot i que també podria ser anterior. | 08175-207 | Vora la casa de pagès de cal Lluent | Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9978200,1.8635500 | 405878 | 4650159 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78981-foto-08175-207-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79067 | La Bauma Guillatana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-guillatana | PICO, J. Trossos d'Historia d'un poble. Puig-reig, Solsona 1995 | XVIII-XIX | Balma natural que fou utilitzada com a habitatge, conserva encara les restes de sutja procedent de les fogaines i un seguit de construccions senzilles però que facilitaven la vida. Hi destaquen les restes d'un forn de 2 metres de diàmetre fet amb parets d'obra, morter de fang, llosa a la solera i voltes de pedra, i al costat una pedra que feina de taula per elaborar el pa. A l'interior de la balma també hi ha una pica que recollia l'aigua de la pluja | 08175-293 | La Caseta Negra | 41.9778000,1.9036300 | 409169 | 4647893 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79067-foto-08175-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79067-foto-08175-293-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 79074 | Barraca de Cal Jordi 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jordi-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XX | Barraca de Planta rectangular i de dimenssions força grans (3,5 m d'ample per 2,5 m d'alt i 5 metres de profunditat) amb la porta centrada (1,40x0,60), bastida amb pedra irregular i aprofitant un marge com a paret de fons. Encara conserva part delñ a cobeta original amb terra per impermeabilitzar l'interior, molt humit. | 08175-300 | Cal Jordi | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9739700,1.8675800 | 406177 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.