Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59743 | Església parroquial de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-sallavinera | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1981): Itineraris per la comarca de l'Anoia. Els Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera. Itinerari 2. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ESTANY I FERRER, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Pere Sallavinera tot i que ha sofert moltes refraccions és conserva encara l'absis d'estil romànic del segle XI. L'edifici s'articula amb una sola de planta rectangular amb un absis a la capçalera amb dues petites capelles a cada lateral. A les dues capelletes situades a la banda de migjorn s'hi obre una finestra respectivament d'arc de mig punt. La coberta és de volta de canó sostinguda per arcs faixons i l'exterior es a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana de migjorn. A la zona del presbiteri en destaca la taula de l'altar formada per un corro estriat de batre com a peu i una pedra de roda de molí com a taulell. El retaule és una pintura mural al fresc, realitzada després de la Guerra Civil, amb el pantocràtor i els quatre evangelis a la part superior i a la part inferior dues escenes de Sant Pere, una rebent les claus i l'altre quan s'enfoca després de la pesca miraculosa. La part central està presidida per una escultura de guix de Sant Pere amb les claus. A l'extrem oest s'hi situa el cor amb un rosetó a la façana de ponent. La porta d'accés es troba situada a migjorn. Està emmarcada per pedres ben escairades amb un arc rebaixat esculpit en baix relleu juntament amb una creu a la part central. El campanar, adossat a la façana sud, és de planta quadrada amb una finestra d'arc de mig punt a cada lateral. Només conserva la campana a la finestra de ponent que data de l'any 1939. De l'església romànica es conserva l'absis, amagat per construccions modernes, al centre del qual s'hi obre una petita finestra d'arc de mig punt. A banda i banda de l'absis, posteriorment s'hi van obrir dos portals, un que porta a la sagristia i un altre al campanar mitjançant una escala de cargol de pedra. | 08189-1 | Plaça Major. Nucli Sant Pere Sallavinera | L'església parroquial de Sant Pere antigament es trobava dins el terme del castell de la Llavinera. Fou concebuda ja des dels seus inicis com església parroquial. Inicialment, depenia del monestir de Sant Benet del Bages, a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós. Possiblement va ser a través de la donació que va fer al família Cervera a finals del segle XI al monestir benedictí. Les primeres notícies documentals daten d'entre els anys 1025-1050 i fan referència a una llistat de parròquies del Bisbat de Vic; entre les quals hi figura la parròquia de la Llavinera. Entorn a l'església es va formar la sagrera que documenta, primerament, l'existència de sagrers entorn l'any 1072, quan el feudatari del castell, Ot Miró, va donar a la seva esposa Gerberga un alou que tenia a la Llavinera, juntament amb els sagrers que es trobaven a Sant Pere Sallavinera. La sagrera formada per diverses cases es trobava a partir de l'any 1204, any en que Miró d'Aguilar les va deixar al monestir de Sant Benet del Bages. Aquest espai va desaparèixer possiblement a causa de la Pesta Negre. | 41.7382200,1.5755600 | 381548 | 4621692 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'any 1870 el rector Salat va fer reformes a l'església i va construir el nou cementiri. L'any 1993 es va eliminar el rellotge de la façana i es va restaurar el campanar. | 85|92|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59744 | Església de Sant Jordi de la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jordi-de-la-llavinera | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya ESTANY I FERRER, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVII-XX | Restaurada a finals del segle XX | L'església de Sant Jordi de la Llavinera es troba situada al nucli de la Llavinera, a l'oest del terme municipal de Sant Pere Sallavinera i es documentada des de l'any 1626. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta en volta de creueria per l'interior i l'exterior de teula a doble vessant. A la zona del presbiteri en destaca la pintura mural amb la figura escultòrica de Sant Jordi a la part central. A la banda esquerra hi ha representada la decapitació de Sant Jordi l'any 303 durant les persecucions cristianes de l'Emperador Dioclecià i a la dreta Sant Jordi i el drac i a la part superior la Verge de Montserrat flanquejada per dos àngels. Aquesta pintura fou realitzada l'any 1943 per Mossèn Jacint Costa i restaurades l'any 1995 per Josep i Joan Musach. També es conserven dues figures de guix, ambdues encarregades per veïns del nucli: Sant Josep, per Josep de Cal Torra i Sant Antonia, per Ton de la Casanova i datades de principis del segle XX. La façana principal de l'església, de pedra irregular i argamassa, es troba situada a llevant. La porta d'accés està emmarcada amb brancals de pedra ben escairats coronada per una llinda plana. Sobre el portal hi ha un petit òcul. La façana està coronada a la part central per un campanar d'espardenya d'una sola obertura amb una campana de bronze. | 08189-2 | Plaça de Sant Jordi. Nucli la Llavinera. | Sufragània de l'església parroquial de Sant Pere de Sallavinera des de la seva fundació fins a l'actualitat. | 41.7355700,1.5555200 | 379876 | 4621426 | 1626 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Completament modificada amb la restauració efectuada a finals del segle XX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 59745 | Pont deldel Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-deldel-raval | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Pont situat al carrer del Raval sobre la riera de Sant Pere. Consta de cinc arcs de mig punt de maons col·locats a mode de sardinell. El parament interior de la volta també és de maons, els estreps estan realitzats amb carreus de pedra i el tauler es troba delimitat amb baranes de ferro. | 08189-3 | Carrer del Raval. Nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7368300,1.5743600 | 381445 | 4621539 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59745-foto-08189-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59745-foto-08189-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59745-foto-08189-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A l'inventari del patrimoni Cultural i Patrimoni Arquitectònic és anomenat Pont I | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59746 | Forn de Calç de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Cobert per vegetació | El forn de calç es troba situat davant del camí de la Font Puda. Es tracta d'una construcció excavada a l'estrat geològic d'argila. L'estructura, de planta circular i d'aproximadament 2 m de diàmetre, conserva la cambra de cocció i la cambra de combustió. Les parets de la cambra de cocció estan revestides amb pedra i la boca d'accés, situada a la banda est, està excavada al sediment geològic. | 08189-4 | Solana del Molí. Boixadors | Forn de guix ubicat i propietat del Molí de Boixadors. Aquest forn era utilitzat per la construcció o reparació de les obres de la pròpia finca. | 41.7661700,1.5882900 | 382657 | 4624778 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El forn fou netejat i excavat en el marc d'un camp de treball dedicat a la recuperació del petit patrimoni del municipi l'any 2010. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59747 | Nucli La Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-la-fortesa | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Estany i Ferrer, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XII-XXI | El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d'altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat. Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D'entre les edificacions en destaca l'església parroquial de Sant Joan de la Fortesa, documentada des de finals del segle XIII i refeta al segle XVII per la família Ribalta i el mas de can Ribalta reformada l'any 1760. | 08189-5 | La Fortesa | El terme de la Fortesa es documenta l'any 1202 en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen: Boixadors, Llavinera i Fortesa. L'any 1282 la Fortesa es esmentada ja com a vila sempre sota la jurisdicció dels Boixadors. La tardana aparició del topònim de la Fortesa i el fet que les seves afrontacions coincideixen amb les corresponents a la Lubosa o Lobosa (terme imprecís i documentat fins el segle XIII) ha plantejat la possibilitat d'identificar ambdós indrets amb el mateix tot i que hi ha dates que s'encavalquen. El castell de Lubosa s'identifica amb el terme de la Fortesa per raons de similitud amb les afrontacions. L'any 1041 l'abat de Cardona, Guillem, va fer una donació al priorat de Sant Jaume de Calaf de l'alou que posseïa al lloc anomenat Lobosa. La vila i el castell de la Lubosa o Lobosa estan documentats des de l'any 1209 quan en un plet s'anomena el castell i la vila de Lubosa, propietat de l'abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d'Eriball, bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona. | 41.7468500,1.5377900 | 378423 | 4622703 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59747-foto-08189-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59747-foto-08189-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59747-foto-08189-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59748 | Nucli de la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-llavinera | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Estany i Ferrer, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XI-XXI | El nucli de la Llavinera es troba situat a 726 m d'altitud al sud-oest del terme de Sant Pere Sallavinera. Neix a redós del castell de la Llavinera documentat des del primer terç del segle XI i actualment desaparegut. El nucli està format per un conjunt de cases i quatre carrers que s'emplacen a l'espai que ocupava l'antic castell juntament amb l'església de Sant Jordi de la Llavinera, depenent de l'església parroquial de Sant Pere Sallavinera i documentada des del segle XVII. Del nucli de cases en destaca la casa Cal Torre i de Cal Xandrí, la qual conserva a la dovella central de la porta d'accés l'any 1631. | 08189-6 | La Llavinera | El terme de la Llavinera es troba documentat l'any 1015 en la donació que el bisbe Borrell de Vic fa al levita Guillem d'Oló del lloc de la Segarra, amb els puig de Carat, Calafell i Farrera, en les afrontacions del lloc hi ha el terme de la Llavinera. El castell es trobava sota el control dels bisbes de Vic qui cediren el control del castell a la família Cervera i els castlans en van ser els Rocafort. Les primeres noticies referents al castell corresponen a l'any 1022 en el testament de Randulf, de la família Rocafort, el qual deixa al seu fill, Sunyer Randulf, el castell de Llavinera i l'any 1050 aquest ho va cedir al seu germà Ot Randulf. A inicis del segle XII (1116) el castell apareix relacionat amb el cognom Llavinera, sota el nom de Ramon de Llavinera, cavaller dels Rocafort. L'any 1064 es documenta un conveni entre Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalendis amb els bisbes de Vic i dels de Cervera amb el qual se'ls encomana els castells d'Aguilar de Segarra i de Llavinera en feu. L'any 1096 el castell de Llavinera estava sota el domini de Ponç Hug, fill d'Hug Dalmau de Cervera. Entre finals del segle XII - inicis del segle XIII el domini del castell va passar a ser de la família Boixadors, qui posseïa els tres castells termenats: Boixadors, Fortesa i Llavinera. Des de finals del segle XIII el nucli de població a redós del castell es coneixia com a Llavinera Grossa, diferenciant-se de Sant Pere Sallavinera. | 41.7355500,1.5550100 | 379834 | 4621424 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59748-foto-08189-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59748-foto-08189-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59748-foto-08189-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59749 | Nucli Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-sant-pere-sallavinera | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Estany i Ferrer, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XI-XXI | El nucli de Sant Pere Sallavinera es troba situat a 588 m d'altitud i correspon al centre del municipi, el qual engloba els nuclis de la Fortesa, La Llavinera i la Querosa. El nucli està format per un carrer principal allargassat amb cases a banda i banda amb la plaça Major a l'extrem est amb l'església parroquial de Sant Pere, documentada al segle XI amb diverses refraccions especialment durant el segle XVIII. Al carrer Major es on es conserven les edificacions més antigues, datades entre els segles XV - inicis del segle XIX amb grans portals adovellats o bé amb llindes de pedra amb la data inscrita. Altres edificis a destacar són la casa consistorial i les escoles, edificades a finals de la dècada de 1950 i situades a l'entrada de la població. | 08189-7 | Sant Pere Sallavinera | L'actual terme municipal de Sant Pere Sallavinera és el resultat de la unió de tres termes: el del castell de la Llaviners, el castell de Boixadors i el terme de la Fortesa. Sant Pere Sallavinera va sorgir al segle XI com a nucli de població depenent del castell termat de la Llavinera. L'església parroquial es trobava situada a la Llavinera. Progressivament, el nucli de Sant Pere va anar adquirint importància a causa de l'església parroquial de Sant Pere. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59750 | Barraca Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-cinto | XXI | Reconstruïda a inicis del segle XXI | Barraca de planta circular reconstruïda i adossada a un mur de feixa. Les parets estan realitzades amb pedres lligades amb morter. Si accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud-est. La coberta està construïda amb lloses planes en forma de cúpula amb tancament de llosa plana. Darrera la barraca, els actuals propietaris van col·locar una taula realitzada amb una pedra d'esmolar. | 08189-8 | Solana de Gotzems. Boixadors | 41.7592400,1.5836800 | 382261 | 4624015 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59750-foto-08189-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59750-foto-08189-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59751 | Alzina de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-cinto | L'alzina es troba situada davant de Cal Cinto, just a l'entrada de la finca.Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,63 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-9 | Cal Cinto. Boixadors | 41.7588300,1.5818100 | 382105 | 4623972 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||||
| 59752 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto | XIX-XX | Cal Cinto és una masia de finals del segle XIX situada a tocar de la zona de Boixadors. És un edifici amb un cos central de planta rectangular amb un cos afegit a la banda de llevant utilitzat com a porxo i garatge i un altre cos adossat a la banda de ponent on antigament hi havia part dels estables. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, primer i segon pis. De la planta baixa en destaca la zona dels antics estables, on encara es conserva la menjadora amb la coberta en volta de canó de pedra i l'antic femer actualment convertit en celler també amb coberta de volta de canó de pedra. La façana principal, orientada a migjorn, té la porta d'accés de llinda plana amb la inscripció de 'SINTU SERRA AYN 1890' juntament amb dues finestres. Sota la finestra de llevant hi ha una porta d'arc de mig punt que correspon a l'entrada de l'antic femer. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres, una d'arc de mig punt realitzada durant el tercer quart del segle XX. Entre les dues finestres hi ha una obertura amb sortida a un balcó amb volada amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A nivell del segon pis s'hi obren dues finestres de reduïdes dimensions. Entre aquestes hi ha un rellotge se sol de ceràmica. Davant la finca encara es conserven les parets de migjorn i de llevant amb la porta d'accés del paller; espai actualment convertit en porxo. | 08189-10 | Cal Cinto. Boixadors | El propietari d'aquest finca fou Cinto Serra, qui va rebre les terres per edificar-la de la família Bucens. Hi vivia amb la seva neboda, casada amb un membre de la família Agut, per aquesta raó també es coneix la casa com Ca l'Agust. | 41.7586800,1.5817400 | 382099 | 4623955 | 1890 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59752-foto-08189-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59752-foto-08189-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms Ca l'Agut | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59753 | Font de la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llavinera | XX | La Font de la Llavinera es troba situada a la Plana de la Font. Es tracta d'una construcció d'obra realitzada l'any 1904 amb una aixeta metàl·lica per omplir els càntirs. A mà dreta hi ha la surgència d'aigua pròpiament de la font. D'aquest punt, surt una canal de pedra que desaigua a un safareig d'obra de planta rectangular adossat a un marge de pedra seca. El safareig està construït amb pedra i morter de calç i revestit tant per l'interior com per l'exterior. | 08189-11 | Pla de la Font. Nucli de la Llavinera | 41.7385000,1.5548400 | 379825 | 4621752 | 1904 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59753-foto-08189-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59753-foto-08189-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59753-foto-08189-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59754 | El Pou de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-la-morera | XVII-XX | El pou de la Morera està situat al sud del nucli de la Fortesa. Es tracta d'una font de clot que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix per un graó entre les parets de pedra irregulars. Al final hi ha una obertura coberta per una llosa plana que dona pas a una cambra construïda amb pedra irregular i amb coberta de volta. | 08189-12 | El Fondo. Nucli de la Fortesa | El Pou de la Morera s'ha relacionat amb una de les surgències d'aigua del naixement del riu Anoia. No obstant, també es pensa que el naixement del riu es podria situar o bé al Molí de la Roda de Veciana o bé a la Font de la Mussa de Montmaneu. | 41.7420700,1.5426500 | 378818 | 4622165 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59754-foto-08189-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59754-foto-08189-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59754-foto-08189-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59755 | Font de l'Espona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lespona | XVIII-XX | Part de la boca coberta per vegetació | La font de l'Espona està situada molt a prop de la finca dels Seguers. Es tracta d'una font de clot que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix per una rampa entre les parets de pedra seca amb una boca en forma d'arc que dona pas a una cambra on s'emmagatzema l'aigua. | 08189-13 | Plans de l'Espona. Boixadors | 41.7591500,1.5536200 | 379762 | 4624046 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59755-foto-08189-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59755-foto-08189-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59755-foto-08189-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59756 | Goig de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-pere-sallavinera | XXI | El goig és en honor a Sant Pere i es canta a l'església parroquial de Sant Pere Sallavinera per Sant Pere el dia 29 de juny. La lletra correspon a Mn. Carles Riera i Fonts i la música a Mn. Valentí Miserachs. La lletra comença així :'Apòstol que el món venera; patró nostre, màrtir sant; protegiu sempre constant; Sant Pere Sallavinera'. | 08189-14 | Església parroquial de Sant Pere Sallavinera | 41.7382200,1.5755600 | 381548 | 4621692 | 2018 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59756-foto-08189-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Carles Riera i Fonts i Mn. Valentí Miserachs | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59757 | Goig de Sant Joan de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-joan-de-la-fortesa | XXI | El goig és en honor a Sant Joan i es canta a l'església del nucli de la Fortesa per Sant Joan el dia 24 de juny. La lletra correspon a Mn. Carles Riera i Fonts i la música a a Mn. Valentí Miserachs. La lletra comença així; ' Predeciu, nostre patró; el qui la gent redimia. I així és present, nit i dia; a la Fortesa, el Senyor'. | 08189-15 | Església de Sant Joan. Nucli de la Fortesa | 41.7467000,1.5379900 | 378439 | 4622686 | 2010 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59757-foto-08189-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Carles Riera i Fonts i Mn. Valentí Miserachs | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59758 | Goig en Honor al Gloriós Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-al-glorios-sant-jordi | XX | El goig és en honor a Sant Jordi i es canta a l'església del nucli de la Llavinera per Sant Jordi, el dia 23 d'abril. El goig s'inicia amb el següent vers: ' Sant Jordi Gloriós, de dalt la Llavinera: siau far lluminós, del poble de Sant Pere'. | 08189-16 | Església de Sant Jordi. Nucli de la Llavinera | 41.7355700,1.5555200 | 379876 | 4621426 | 1991 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59758-foto-08189-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59758-foto-08189-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Dibuix del goig de Jaume -P Sayrach. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59759 | Goig a la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-a-la-sagrada-familia | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XIX | El goig és en honor de la Sagrada Família que es canta a la capella del Molí de Boixadors per Sant Josep i per la Sagrada Família. El goig s'inicia amb el següent vers: ' En aquesta vall de plors, Als mortals que hi fem via; Siau nostres protectors, Jesus, Joseph y Maria'. | 08189-17 | 41.7365000,1.5723800 | 381280 | 4621506 | 1884 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Hi ha tres edicions estampades per Estampa dels Hereus de la V. Pla de Barcelona els anys 1884, 1889 i 1905. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 59760 | Alzina de Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-mingo | L'alzina es troba situada a l'antiga Era de Cal Mingo, en una esplanada davant la finca de Cal Mingo i Cal Liquero. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,96 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-18 | Era de Cal Mingo. La Querosa | 41.7348400,1.5750500 | 381499 | 4621318 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59760-foto-08189-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59760-foto-08189-18-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'any 1944, a causa d'una forta nevada va quedar reduïda a la meitat. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 59761 | Mandíbula de Balena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandibula-de-balena | <p>BOSCH, LL; RIERA, C. 2008: Apunts sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors.Gràfiques Diac.</p> | XIX | <p>Mandíbula de Balena de 4,87 m de llargària i aproximadament de 100 kg col·locada a la façana sud de l'actual església de Sant Pere de Boixadors</p> | 08189-19 | Parròquia de Sant Pere de Boixadors | <p>Ex- vot que oferí Ramon de Boixadors, almirall d'Aragó, a la Mare de Déu de Boixadors. Segons una carta de adreçada al Bisbat de Vic es descriu que Ramon en record de les seves expedicions per Cerdenya decidí portar un trofeu a la Mare de Déu. Durant la segona meitat del segle XIX el rector de Boixadors va decidir retirar-la de l'església i dipositar-la en un altre espai. No obstant actualment es torna a exposar a l'interior de l'església de Sant Pere de Boixadors.</p> | 41.7632100,1.5697100 | 381107 | 4624475 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59761-foto-08189-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | Anomenada erròniament Costella de Balena | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59762 | Oratori de la Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-la-verge-de-montserrat | http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2012/12/12/oratoris-de-la-vall-del-llobregos-la-reiteracio-dun-model/ | XX | Oratori o capella al peu del camí de la Llavinera de secció quadrada realitzat a base d'un sol bloc de pedra sobre el qual hi descansa una fornícula de forma quadrada amb la imatge de la Verge de Montserrat amb un vidre i una reixa de ferro que la protegeixen. Aquest està coronat amb una creu de ferro. Al pilar hi ha la següent inscripció: LA VIRGEN DE MONTSERRAT MEMORIA DE LA DIPUTACION AÑO 1965. | 08189-20 | Camí de la Llavinera. A l'est de la Llavinera | Aquestes construccions de caràcter religiós i popular podien tenir un patrocini públic o privat. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració. | 41.7348900,1.5585200 | 380124 | 4621346 | 1965 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59762-foto-08189-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59762-foto-08189-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59762-foto-08189-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Anteriorment estava ubicat a l'inici del camí que porta al nucli de la Llavinera, però l'any 1985, amb les obres de l'eix transversal és va traslladar on es localitza actualment | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59763 | Nits Culturals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-culturals | http://nitsculturals.cat/ Dossier Nits Culturals. Sant Pere Sallavinera. La il·lusió de tot un poble. | XX | Les Nits Culturals es celebren el primer divendres i dissabte de juliol. Les actuacions es localitzen a la Plaça Major de Sant Pere Sallavinera; se'n realitza una el divendres i el dissabte al vespre dirigit a un públic jove- adult i una el dissabte a la tarda destinada a un públic familiar i infantil. Després de cada actuació s'ofereix un refrigeri amb l'objectiu d'apropar el públic amb l'artista. Cada espectacle es presentat per contextualitzar l'obra i l'autor de la mà de Miquel Desclot. Hi ha format part espectacles com D'Orient a Occident i de l'Antic al Nou Món dirigit per Jordi Savall, L'orquestra de la cambra de l'Empordà, L'orquestra de la Cambra del Gran Teatre del Liceu, Albert Guinovart amb l'obra Bicentanari de Franz Liszt, L'Ànima Nua - clàssica por castañuelas, la Companyia del Príncep Totilau amb l'obra Monsieur Croche o la Companyia Òpera Oberta amb la Flauta Màgica. | 08189-21 | Plaça Major. Nucli Sant Pere Sallavinera | Les Nits Culturals van iniciar-se l'any 1993 fins l'any 2002 i es van reprendre novament l'any 2006. Van sorgir amb la finalitat d'apropar els espectacles que s'ofereixen a les grans ciutats a pobles amb pocs habitants amb l'objectiu que arribin a tots els públics. Les primeres Nits Culturals les van emprendre una família molt vinculada al Liceu que va traslladar-se a Sant Pere Sallavinera i amics d'Albert Guinovart, qui hi va presentar l'obra Recital de Leid de piano. Dos anys més tard es va constituir l'Associació Nits Culturals des de la qual s'ha anat organitzant fins a l'actualitat. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 1993 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59763-foto-08189-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59763-foto-08189-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59764 | Llegenda de la Cabra d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cabra-dor | XVIII-XX | La llegenda diu que des de l'interior de la cripta de l'església de Sant Pere de Boixadors hi ha un passadís que porta directament al Molí de Boixadors i a l'interior d'aquest passadís s'hi amaga una cabra d'or enterrada. | 08189-22 | Castell de Boixadors. Boixadors | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A causa de la d'aquest llegenda es va malmetre la làpida de Ramon Bosch del Molí de Boixadors situada al sud de la nau central perquè es creia que sota la làpida hi havia l'entrada al passadís. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 59765 | Festa Major Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-sant-pere-sallavinera | XX | La Festa Major es celebra el tercer cap de setmana de setembre. La festa s'inicia el divendres al vespre el Music Xou, on els veïns del poble duen a terme diferents imitacions del món de la música. El dissabte es realitzen actes lúdics com jocs de cucanya i una xocolatada popular a la tarda i al vespre un espectacle de teatre. La festa finalitzada el diumenge amb la missa solemne i un concert. | 08189-23 | Nucli Sant Pere Sallavinera | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament es celebrava per Sant Pere però posteriorment es va passar a celebrar després de la sega. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 59766 | Festa Major la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-la-llavinera | XX | La Festa Major es celebra per Sant Jordi, el diumenge abans o després del dia 23 d'abril. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de la Llavinera i un aperitiu un cop finalitzada a la plaça de l'església. | 08189-24 | Nucli de la Llavinera | 41.7355500,1.5550100 | 379834 | 4621424 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 59767 | Festa Major la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-la-fortesa | XX | La Festa Major es celebra per Sant Joan, el diumenge abans o després del dia 24 de juny. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de la Fortesa i un aperitiu un cop finalitzada a la plaça de l'església. | 08189-25 | Nucli de la Fortesa | 41.7468500,1.5377900 | 378423 | 4622703 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 59768 | Festa Major de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-boixadors | XX | La Festa Major es celebra el tercer diumenge d'agost, després de la Mare de Déu d'agost. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de Sant Pere de Boixadors i un aperitiu un cop finalitzada davant l'església. | 08189-26 | Boixadors | 41.7632600,1.5698900 | 381122 | 4624480 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 59769 | Escultura de la Mare de Déu de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-de-boixadors | <p>BOSCH, LL; RIERA, C.(2008): Apunt sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors.</p> | XIV | <p>La Mare de Déu de Boixadors és una escultura gòtica i un magnífic exemple de la iconografia d'aquell moment. Es tracta d'una escultura d'alabastre amb restes de policromia. L'escultura representa la imatge de Maria amb el nen Jesús en braços. La Mare de Déu expressa tendresa i humanitat i el nen Jesús, amb el braç dret aixecat i acostant la mà cap a ella, fa com si hi jugués, gest aparentment innocent però que simbòlicament evoca a la coronació de Maria. Aquesta va vestida amb una túnica i un mantell que li baixa del cap i que es recull amb el braç esquerre, on reposa l'Infant. L'infant va vestit amb una túnica botonada i amb la mà esquerra subjecte un ocell que li acaricia el dit.</p> | 08189-27 | Museu Episcopal de Vic | <p>La imatge de la Mare de Déu es trobava a l'interior de l'església de Sant Pere de Boixadors, situada dins el recinte del castell de Boixadors, documentat l'any 1050. Al segle XVI a l'església hi havia dos altars, el major dedicat a Sant Pere i un altre dedicat a Sant Sebastià i una sèrie de beneficis, un d'ells dedicat a la Verge Maria, que era objecte de gran devoció popular. Aquesta imatge fou traslladada a la nova església de Boixadors, inaugurada l'any 1934, situada baix el turó i que actualment encara és l'església parroquial de Boixadors. Amb l'esclat de la Guerra Civil la imatge de la Mare de Déu va ser amagada i va aparèixer l'any 1941 en una exposició al Palau de la Virreina, a Barcelona. D'aquí fou traslladada a Vic.</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 1350 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59769-foto-08189-27-1.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de l'església de Sant Pere de Boixadors. Va ingressar al Museu Episcopal de Vic entorn l'any 1941. Número del MEV 10634. Actualment, a l'església de Sant Pere de Boixadors hi ha una còpia amb marbre realitzada l'any 2008 encarregada per Mn. Lluís Bosch i Camprubí. | 93 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||
| 59770 | Mina de Carbó Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-feixes | BOIXEREU, E. (2007). Historia minera de la cuenca lignitífera de Calaf (Barcelona), un patrimoni minero prácticamente desaparecido. Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. Madrid. RIBA GABARRÓ, J. (2003). Història de l'explotació dels lignits del districte de Calaf. Eumo Editorial. Ajuntament d'Igualada. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XX | Entrada restaurada l'any 2017 | La Mina de Carbó Feixes consta de dues boques, situada una de l'altra a pocs mestres i excavades en el talús del camí. L'accés situat més al sud consta va ser reconstruït l'any 2017. Consta de dos brancals de pedra ben escairada que sostenen un petit embigat de fusta. L'entrada està tancada al públic amb una porta metàl·lica. Aquest espai està cobert per un petit porxo de fusta. Des de l'entrada es pot observar part de la galeria excavada a la roca natural i reomplerta amb el mateix sediment que s'ha anat desprenent de les parets i el sostre. La segona boca, ubicada més al nord, està coberta de vegetació. | 08189-28 | Costa de les Feixes. Al nord de la Llavinera | A mitjans del segle XIX els municipis de l'Alta Anoia van experimentar un creixement econòmic lligat a l'explotació del lignit. És van obrir un gran nombre de mines per l'obtenció d'aquesta primera material atès que l'hulla britànica tenia un cost molt elevat. L'explotació d'aquestes mines està estretament lligada al procés d'industrialització d'Igualada. A partir de l'any 1841 es van començar a constituir societats però no fou fins l'any 1856, amb l'inici de les obres del ferrocarril quan es va iniciar un procés especulatiu de registre de mines i a formar societats mineres. Malgrat tot, el carbó que s'extreia era de mala qualitat, amb una proporció molt elevada de pirita i sofre que provocava que s'inflamés amb contacte amb l'atmosfera. A partir de la I Guerra Mundial i fins després de la Guerra Civil les importacions de hulla britànica van disminuir enormement a causa de les dificultats en el transport marítim. Aquesta situació va provocar que s'obrissin noves mines i la producció del lignit va augmentar considerablement. Un cop finalitzada la guerra la política autàrquica del govern va propiciar que la producció de lignits augmentes considerablement amb la ciutat de Barcelona com a principal benefactor. A partir de l'any 1959, amb l'obertura de les fronteres, el mercat de lignits va disminuir ja que la seva explotació anava lligada a abastir el combustible de les fàbriques de ceràmica, ciment, calç i guix de la comarca. | 41.7493600,1.5619700 | 380438 | 4622948 | 1947 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquesta mina forma part del llistat de mines de Sant Pere Sallavinera documentat en el llibre de Josep Riba i Gabarró. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 59771 | Goig Mare de Déu de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-mare-de-deu-de-boixadors | BOSCH, LL; RIERA, C.(2008): Apunt sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. Gràfiques Diac. | XX | El goig és en honor la Mare de Déu de Boixadors i es canta a l'església de Sant Pere de Boixadors. La lletra correspon a Mn. Carles Riera i Fonts i la música a Mn. Valentí Miserachs. La lletra comença així; ' Amb un gest bell i melós, com si us beneís la testa, fent-vos Jesús una festa, us corona a Boixadors'. | 08189-29 | Parròquia de Sant Pere de Boixadors | 41.7632100,1.5697100 | 381107 | 4624475 | 2008 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Carles Riera i Fontsi Mn. Valentí Miserachs. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 59772 | Aeròdrom Calaf- Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aerodrom-calaf-sallavinera | XX | Mal estat de la caseta i el garatge | L'aeròdrom de Calaf-Sallavinera, de promoció privada, es troba ubicat a l'est del nucli de la Fortesa. Es tracta d'una superfície de 1,71 ha i està format per una única pista i dues instal·lacions, una casa i un garatge d'avions. Era utilitzat per aviacions deportives i per les brigades anti-incendis. El garatge per tancar avions consta d'una estructura metàl·lica amb un coberta a dues vessants també metàl·lica. Pel que fa a l'habitatge es tracta d'una finca de planta baixa amb coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a tramuntana; amb un petit porxo amb dos arcs de mig punt i dues finestres. Tant a la façana de migjorn com a la façana de llevant s'obren dues finestrals d'arc de mig punt. Adossat a la façana de ponent hi ha un segon cos, emprat com a garatge amb dues portes d'accés. | 08189-30 | Tros del Malet. A l'est de la Fortesa | 41.7465900,1.5531200 | 379697 | 4622653 | 1964 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59772-foto-08189-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59772-foto-08189-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59772-foto-08189-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59773 | Safareig dels horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-dels-horts | XX | El safareig es troba situat darrera el nucli de Sant Pere. Es tracta d'una bassa de planta rectangular construïda d'obra revestida amb ciment llis. Actualment s'omple amb aigua de la Riera de Sant Pere mitjançant un tub que canalitza l'aigua fins al safareig. | 08189-31 | Horts del Mestre. Nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7370600,1.5749300 | 381493 | 4621564 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59773-foto-08189-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59773-foto-08189-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59773-foto-08189-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 59774 | Safareig dels horts del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-dels-horts-del-mestre | XX | Ple de vegetació | El safareig dels horts del Mestre es tracta d'una bassa de planta rectangular construït amb maçoneria amb les parets interiors revestides amb ciment llis. L'aigua del safareig prové de la Riera de Sant Pere que la recull mitjançant un rec excavat. | 08189-32 | Horts del Mestre. Nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7370200,1.5724700 | 381288 | 4621563 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59774-foto-08189-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59774-foto-08189-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59774-foto-08189-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59775 | Sardana de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-sant-pere-sallavinera | https://portalsardanista.cat/enciclopedia/lletres/1/8014/2253 | XX | La sardana de Sant Pere Sallavinera es va estrenar l'any 1983. La música fou realitzada per Rossend Palmada i Teixidor i la lletra per Armand Lus i Bonet. La lletra diu així: ' Sant Pere Sallavinera; un raval assolellat; quatre pins, una riera; i un silenci benaurat. De tant en tant una alzina; ofereix al seu redol; l'ombra més fresca i més fina; sota la capa del sol. Les masies, escampades; com un pessebre gegant; amb fumeres violades; que s'enfilen ondulant. Els matins són de llum clara; i piuladissa d'ocells; Fins la quietuds amara; de claror i de cants novells. Al migdia és tan forta; la llum que no es pot mirar; i el gos que guarda la porta; té peresa de lladrar. A la tarda tot respira; un aire melangiós; i s'esllangueix una pira; de perfums i de colors. Sant Pere Sallavinera; qui et pogués enamorar; i dur-te ben presonera; com un ocell a la mà! ' | 08189-33 | Nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 1982 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Rossend Palmada i Armand Lus | Aquesta sardana també es canta per les caramelles. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59776 | Fons documental Arxiu Municipal Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-municipal-sant-pere-sallavinera | XIX-XX | L'Arxiu Municipal de Sant Pere Sallavinera està situat a l'edifici de l'Ajuntament, carretera del Raval s/n. S'hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1893 fins a 2014. La documentació està classificada en les següents seccions: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. Els fons privats que aplega l'Arxiu Municipal de Sant Pere Sallavinera està dividit ens les següents seccions: fons documental de l'Associació de Defensa Forestal (ADF) d'entre els anys 1980 i 1990, el fons documental de la Delegació local de FET y de las JONS d'entre els anys 1940-1972 i el documental de l'Organització sindical espanyola d'entre els anys 1965 i 1966. | 08189-34 | Carretera del Raval s/n | L'Arxiu Municipal de Sant Pere Sallavinera està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal. També reuneix fons d'institucions, d'entitats i fons personals. L'Arxiu Municipal de Sant Pere Sallavinera forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2010. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 59777 | Fons documental Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-de-la-corona-darago | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XVI-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons documental de 17 documents que fan referència al municipi de Sant Pere Sallavinera, dividit en 5 seccions: Archivo del real Patrimonio de Cataluña (1 documents un de 1592); Real Audiencia de Cataluña (6 documents entre els anys 1684 i 1834); Delegación provincial (4 documents d'amillarament d'entre els anys 1853 i 1948 i 2 documents del registre fiscal de 1920); Fondos de la desamortización eclesiàstica (1 document d'entre 1498 i 1504) i Fondos notariales de Igualada y distrito (3 documents entre els anys 1728 i 1773).</p> | 08189-35 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II com l'Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L'any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). L'any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l'actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 59778 | Fons documental Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-comarcal-de-lanoia | XIX-XX | L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons documental de diversos documents del fons d'Hipotèques de Catalunya d'entre els anys 1845 - 1862 i documents d'actes notarial de Calaf entre els anys 1813 i 1869. | 08189-36 | Plaça de la Creu, 8. 08700 Igualada | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59778-foto-08189-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59778-foto-08189-36-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 59779 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-2 | XIV-XIX | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic disposa d'un fons documental de 81 documents que fan referència al municipi de Sant Pere Sallavinera dividit en tres seccions: Visites pastorals (41 documents de l'any 1331 i entre els anys 1575 i 1856); documents recollits en el Diplomatari de la Catedral de Vic (2 documents un de l'any 1071 i un de l'any 1267 en relació el castell de la Llavinera) i documents relacionats amb Capítols Matrimonials (38 documents entre els anys 1643- 1780).</p> | 08189-37 | C. Santa Maria, 1. 08500 Vic | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59779-foto-08189-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59779-foto-08189-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59779-foto-08189-37-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 59780 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-pere-sallavinera | XX-XXI | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere Sallavinera es troba situat a una petita habitació que forma part del recinte de l'església parroquial de Sant Pere Sallavinera. S'hi conserven un conjunt de documents agrupats en dos nuclis: Sant Pere Sallavinera i Boixadors i un altre grup de documents varis relacionats amb les activitats de l'església. El nucli de Sant Pere Sallavinera està dividit en dues seccions: Sacramentals i Administració parroquial. Dins la secció de Sacramentals hi consta un volum de baptisme, un volum de confirmacions, un volum de matrimonials, un volum de defuncions; tots ells a partir de l'any 1939 i un segon volum de baptisme d'entre 1877 i 1939. La secció d'Administració parroquial hi consten els comptes de cultes, les consuetes i el Status Animarum, des de l'any 1939 en endavant. El nucli de Boixadors hi consta la secció de Sacramentals dins la qual hi consta els baptismes (a partir de 1908 en endavant), els capítols matrimonials, les defuncions, partides de naixement disperses i expedients matrimonials; tots a partir de l'any 1939. Pel que fa a la resta de documents aquests estan agrupats per activitats relacionades amb la parròquia com les caramelles, rebuts de contribució, fulls informatius...</p> | 08189-38 | Plaça Major. Nucli Sant Pere Sallavinera | 41.7364100,1.5744600 | 381453 | 4621493 | 1939 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59780-foto-08189-38-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59781 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes | XXI | Reconstruïda a inicis del segle XXI | La font de les Feixes es troba situada dins la finca de Cal Feixes, i a pocs metres de la casa. Es tracta d'una font de clot restaurada recentment. L'aigua es bombeja mitjançant una bomba de mà situada a la banda dreta d'una petita pica de pedra. L'aigua sobrant es canalitza fins a sortir per un broc sota la pica. Al costat de la font hi ha un dipòsit de formigó de planta circular que s'omple amb aquesta mateixa surgència d'aigua. Al costat dret del dipòsit s'hi va col·locar un safareig de petites dimensions de planta rectangular. | 08189-39 | Cal Feixes. Nord del nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7476700,1.5678800 | 380926 | 4622752 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59781-foto-08189-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59781-foto-08189-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59781-foto-08189-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59782 | Font Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-puda | La font Puda es troba situada en una zona boscosa. L'aigua sorgeix des d'un petit clot delimitat per pedres planes formant un petit rec d'aigua en el propi sediment de terra des d'on s'uneix a la Riera de la Font Puda | 08189-40 | Solana de Cal Pere Mas. Nord del castell de Boixadors | Aigua sulfúrica que antigament la gent recollia per fer-se banys curatius. | 41.7770900,1.5808700 | 382060 | 4626000 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59782-foto-08189-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59782-foto-08189-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59782-foto-08189-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: Des del Molí de Boixadors el camí de la Font Puda, primer a la dreta, el següent a l'esquerra abans d'arribar a la següent bifurcació. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59783 | Estació Seguers- Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-seguers-sant-pere-sallavinera | http://www.trenscat.com/renfe/seguers_ct.html Butllatí informatiu municipal 2011. Sant Pere Sallavinera. Núm 4. | XIX | L'estació de Seguers - Sant Pere Sallavinera es troba situada al nord del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera, aproximadament a 2 km de distància, i forma part de la línia de Barcelona - Manresa - Lleida. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format a partir de tres cossos annexes de planta baixa. Tots presenten una coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal revestida amb teula àrab. L'edifici fou construït l'any 1860, quan es va posar el servei el tram de Manresa a Lleida. La façana principal es troba orientada a llevant. S'hi obren quatre finestrals i dues portes d'accés, una situada al cos central i una segona i de dimensions més reduïdes al cos situat més a tramuntana. Totes les obertures estan emmarcades amb maons pintats de color vermell. A la façana principal del cos central i a la façana de migjorn hi ha una placa realitzada amb rajoles blanques emmarcades amb blau amb el nom de l'estació: Seguers de San Pedro Salavinera. El tractament dels murs és arrebossat pintat de tonalitat ocre excepte les cantonades reforçades amb maons col·locats a mode de cadena cantonera i pintat amb vermell. L'accés a l'estació es mitjançant dues escalinates, una a migjorn i l'altra a tramuntana. | 08189-41 | Tros de l'estació. Nord del nucli de Sant Pere Sallavinera | L'estació de Seguers - Sant Pere Sallavinera va entrar en servei el 30 de maig de 1860, quan va entrar en servei el tram de Manresa a Lleida. L'any 1878 va passar a formar part de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte i l'any 1941 de Renfe. L'any 1980 s'electrifica la línia Manresa - Lleida i el 2005 l'estació va passar a formar part d'Adif. Els trens de viatgers van ser batejats pels vilatans amb el nom de Ligero, el Platillo, el Correu, el Ràpid i el Cerverí. | 41.7478500,1.5739900 | 381435 | 4622763 | 1860 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59783-foto-08189-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59783-foto-08189-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Durant el trajecte de Barcelona - Manresa - Lleida els trens s'aturaven a l'estació de de Seguers - Sant Pere Sallavinera per proveir d'aigua la locomotora. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59784 | Pont de la línia Manresa-Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-linia-manresa-lleida | http://www.trenscat.com/renfe/seguers_ct.html | XIX | Pont de la via de la línia Manresa - Lleida. Consta d'un arc de mig punt realitzat amb pedres ben escairades. El parament interior de la volta és de pedra lligada amb morter. Els estreps estan construïts amb pedra petita col·locada amb filades regulars i lligades amb morter. L'arc està coronat per dues línies de pedres regulars amb l'espai d'entremig reblert mitjançant pedres planes; coronament utilitzat a mode de barana. | 08189-42 | Carretera N-141b, entre el km 0 i el Km 27. Oest del nucli de Sant Pere Sallavinera | L'estació de Seguers - Sant Pere Sallavinera va entrar en servei el 30 de maig de 1860, quan va entrar en servei el tram de Manresa a Lleida. L'any 1878 va passar a formar part de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte i l'any 1941 de Renfe. L'any 1980 s'electrifica la línia Manresa - Lleida i el 2005 l'estació va passar a formar part d'Adif. | 41.7365100,1.5666000 | 380799 | 4621515 | 1860 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59784-foto-08189-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59784-foto-08189-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59785 | Pou - Rentador de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-rentador-de-la-fortesa | XX | Enderrocat | El pou - rentador de la Fortesa es tracta d'una construcció formada per un pou d'aigua, un safareig per rentar-hi la roba i dues piques. Aquest espai estava delimitat i separat de la zona d'hort per un mur a la banda de tramuntana i un alter mur a la banda de ponent, on s'hi documenta la porta d'accés. A l'interior d'aquest recinte es conserva un safareig de planta rectangular de 6 metres de longitud per 2,5 m d'amplada construït amb pedres irregulars i morter amb la part superior amb pedres rectangulars ben escairades amb quatre pedres per rentar situades a la paret nord. Adossat a la paret oest del safareig hi ha una pica construida amb una sola pica i al costat un pou d'aigua de planta quadrada construït amb maons amb un arc de mig punt a la part inferior de la paret sud. Adossada a la paret de migjorn del safareig s'hi documenta una segona pica de pedra. | 08189-43 | El camp. Sud del nucli de la Fortesa | 41.7453800,1.5370700 | 378360 | 4622541 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59785-foto-08189-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59785-foto-08189-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59785-foto-08189-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59786 | Oratori dels Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-dels-seguers | http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2012/12/12/oratoris-de-la-vall-del-llobregos-la-reiteracio-dun-model/ | XX | Oratori o capella situada a l'encreuament de camins que porta a la finca dels Seguers. Es tracta d'una construcció de secció quadrada feta a base de carreus de pedra ben escairats. Tant la base com la capelleta estan separats del pilar per una filada de maons. La capella és en forma de caseta amb la coberta a dues aigües de teula àrab. A l'interior hi ha la Verge de Montserrat protegida per una porta de vidre i reixa metàl·lica. Al pilar hi ha una placa on s'explica que la van fer construir els fills pels esposos Sagués - Mestres en motiu de les noces d'argent l'any 1974. | 08189-44 | Camí de la Llavinera. Al nord-est de la Fortesa | Aquestes construccions de caràcter religiós i popular podien tenir un patrocini públic o privat. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració. | 41.7599700,1.5557900 | 379944 | 4624134 | 1974 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59786-foto-08189-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59786-foto-08189-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59787 | Pou dels Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-seguers | XX | El pou d'aigua dels Seguers es troba situat a poca distància de Cal Seguers. Es tracta d'un pou de planta circular construïda amb pedres regulars lligades amb ciment amb una coberta plana de formigó. A la banda nord-est hi ha una porta metàl·lica amb les inicials R.S i l'any 1974. | 08189-45 | Camí de la Llavinera. Al nord-est de la Fortesa | 41.7599700,1.5557900 | 379944 | 4624134 | 1974 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59787-foto-08189-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59787-foto-08189-45-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Es va construir per abastir d'aigua la granja dels Seguers | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59788 | Pont del Torrent de la Font Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-puda | XIX | Pont situat sobre el torrent de la Font Puda, en un encreuament de camins, a l'antic camí de Cardona a Calaf-Boixadors. Consta d'un arc de mig punt realitzat amb pedra adovellada. El parament interior de la volta és de pedra igual que els estreps. El tauler es troba delimitat per unes baranes de ferro. | 08189-46 | Damunt la Font Puda. A l'est de Cal Lluc | 41.7659900,1.5883400 | 382661 | 4624758 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59788-foto-08189-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59788-foto-08189-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 59789 | Col·lecció material arqueològic de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-material-arqueologic-de-sant-pere-sallavinera | X-XVIII | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'hi conserva material arqueològic provinent de la campanya d'excavació arqueològica del castell de Boixadors de l'any 2002. Es tracta d'una caixa que conté material ceràmic i faunístic que data d'entre el segle X- XII i entre els segles XV-XVIII. | 08189-47 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia fou creat l'any 1954 i ocupa dos edificis, l'antiga fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recorregut expositiu està basat en la indústria igualadina, basada en la manufactura de la llana i el cuir. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 59790 | Goig de la Mare de Déu de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-de-boixadors | BOSCH, LL; RIERA, C.(2008): Apunt sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. | XXI | El goig és en honor a la Mare de Déu de Boixadors i es canta durant la missa solemne de la festa major de Boixadors, el tercer diumenge d'agost. La lletra correspon a Mn. Carles Riera i Fonts i la música a Mn. Valentí Miserachs. La lletra comença així; ' Amb un gest bell i melós; com si us beneís una testa; fent-nos Jesús una festa; us corona a Boixadors'. | 08189-48 | Església de Sant Pere de Boixadors | 41.7365000,1.5723800 | 381280 | 4621506 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59790-foto-08189-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59790-foto-08189-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Carles Riera i Fonts i Mn. Valentí Miserachs | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59791 | Barraca del camí de Can Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-feixes | XIX-XX | Malmesa part de la coberta | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per una porta de llinda orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l'interior hi ha una petita finestra de ventilació de forma triangular. A l'exterior la cúpula esta recoberta per un túmul de terra. | 08189-49 | Trossos del Pont | 41.7406100,1.5673500 | 380869 | 4621969 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59791-foto-08189-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59791-foto-08189-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59791-foto-08189-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59792 | Església de Sant Pere de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-boixadors | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. BOSCH, LL; RIERA, C.(2008): Apunt sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. Gràfiques Diac. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Les Esglésies de Sant Pere de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. 2009 | XX | L'església de Sant Pere de Boixadors es troba situada a la zona de Boixadors, prop de Cal Gironella. Fou construïda al segle XX. L'edifici de planta rectangular s'articula amb una sola nau, sense absis, amb la coberta amb arcs en volta de canó per l'interior i l'exterior de teula a dobles vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. A la zona del presbiteri en destaquen les pintures murals, obra de Jacint Costa i Bosch o mossèn Cinto (rector de Sant Pere Sallavinera entre 1940-1943) i la figura escultòrica de Sant Pere a la part central. A la banda esquerra s'hi representa l'escena de Sant Pere quan li ofereixen les claus del regne i a la banda dreta el moment en que se li ofereix a Sant Pere la creu del pastor. A la part superior s'hi representa a dos àngels portant la corona de bisbe. Tant a la façana de llevant com a la façana de ponent hi ha dos arcs de mig punt a mode de capelles. A la façana de ponent hi ha representada la sagrada família i la còpia de la Mare de Déu de Boixadors i a la façana de llevant la imatge de Sant Isidre, el Sagrat Cor, Sant Antoni i Crist Crucificat. Sobre el portal d'accés s'hi situa la zona del cor amb una barana de fusta i des del qual també s'accedeix al campanar. La façana principal, situada a migjorn, està construïda amb pedres irregulars amb argamassa i ciment. La porta principal d'arc apuntat hi ha gravat MCMCCCIII (1933), possiblement data en que fou restaurada. Damunt la porta d'accés hi ha un petit òcul a la part central emmarcat amb pedres ben escairades. A la banda dreta hi el campanar de planta quadrada tipus torre coronat per una coberta a quatre vessants amb dues campanes de bronze. | 08189-50 | Camps de la Rectoria | Aquesta església fou construïda al segle XX en substitució a la primitiva parròquia de Sant Pere de Boixadors situada a tocar del castell de Boixadors. L'any 1867 un grup de veïns i el rector, Josep Vergés, van demanar al bisbe, Lluís Jordà, que es duguessin a terme uns plànols i un pressupost per aixecar una nova església a la zona de les Bassetes. L'any 1874 el Sr Francisco Vilarrúbia, del mas Gotzems, va deixar en testament que dues cinquenes parts de la seva herencia anessin destinades a la construcció de la nova església designada a la zona de les Bassetes i una casa per allotjar les germanes Terciàries del Carme, les quals hi van renunciar. No obstant, no es va signar l'escriptura de compra dels terrenys fins l'any 1930, fins aleshores propietat de Joan Giralt i Parés, de Sant Pere Sallavinera. Al gener de 1931 es va signar el contracte per la construcció de l'església i la casa rectoral, segons plànols de l'arquitecte diocesà Josep Mª Pericas. L'acord el van signar el rector de Calaf, Pere Farràs, rector de Boixadors, Nicolau Panadès i Rafel Vidal, comissionats del bisbe i Francesc Pujol, mestre de cases. Segons l'acord, la façana de l'església i de la rectoria havien de ser arrebossades i ratllades a pedra vista i per dins enguixades i pintades de blanc. El campanar havia de ser senzill i s'havia de construir una cisterna feta de pedra i acabada amb ciment pòrtland. Havien de dur a a terme tots els treballs de paleta i de fusteria excepte els campanes, altars, la trona, el confessionari, els bancs, armaris i parallamps que es traslladaria de l'església del castell de Boixadors. Les teules i els maons es van fer a un obrador i forn que hi havia a Cal Gotzems. La inauguració i benedicció de la nova església va tenir lloc el 19 d'agost de 1934. | 41.7632600,1.5697700 | 381112 | 4624480 | 1931 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59792-foto-08189-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59792-foto-08189-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59792-foto-08189-50-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A l'interior de l'església s'hi exposa la Mandíbula de Balena (fitxa 19). | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml