Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91313 | Sant Esteve de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-tubau | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> | s.IX | L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. | <p>L’església de Sant Esteve de Tubau consta d’una sola nau orientada a llevant i encapçalada per un absis trapezoïdal una mica desviat de l’eix principal. La nau està coberta amb embigats simples que suporten una coberta de doble vessant i la coberta de l’absis és de volta de canó, possiblement per a protegir millor la part religiosament més important de l’edifici.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau sobrepassa lleugerament en alçada la de l’absis, mentre que els dos murs testers, el de la nau i el del tancament de l’absis, es troben a un nivell més elevat que la coberta. Aquest joc de proporcions fa evident la organització dels volums interiors, de manera que es pugui identificar exteriorment les diferents zones de l’església.</p> <p>A la façana de ponent es troba la porta d’entrada a l’edifici amb arc de mig adovellat i presenta una porta de fusta amb ferramenta de tradició romànica. Aquesta estructura, així com els murs testers i els angles de l’església, contrasta notablement sobre l’aparell constructiu rudimentari comú a la resta de l’edifici, el que és de petits blocs de pedra situada irregularment sense formar filades.</p> <p>A la mateixa façana de ponent s’aixeca un campanar d’espadanya amb dues obertures. Curiosament, en època medieval, el campanar no tenia una funció utilitària, doncs sembla que la convocatòria de fidels a base de campanades no tenia massa sentit en un indret deixat de la mà de Déu. Tenint en compte que les primeres torres d’església no tenien campanes, l’explicació de la construcció ens remet a la simbologia cristiana. Els campanars volien simbolitzar l’eix ascensional que porta a Déu, un element sòlid i resistent que també evoca fortalesa contra el mal.</p> <p>La il·luminació de l’església ve donada per cinc finestres: dues a l’absis, dues d’una sola esqueixada a migjorn i una de cruciforme que està descentrada respecte a l’eix vertical de la façana de ponent.</p> <p>De les dues obertures sobreposades a llevant, la que està situada a un nivell inferior presenta decoració a la part exterior. Està formada per dos blocs monolítics esculpits en baix relleu tot resseguint la finestra. A la part superior hi ha restes de tres motius figuratius: una creu a l’esquerra, un colom –símbol de la innocència, del martiri i de la resurecció- i un dibuix molt erosionat del que podria ser un arbre o un àngel molt esquemàtic. Aquesta és tota l’ornamentació d’un edifici que destaca pel seu joc de proporcions i simplicitat constructiva.</p> <p> </p> <p> </p> | 08216-46 | Sant Esteve de Tubau és una petita església situada a migjorn dels rasos de Tubau, junt a la masia de Tubau, tot presidint la vall. | <p>Les primeres notícies que en tenim són de l’any 905 en aparèixer en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà, però també és citada en la de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document considerat del segle X. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp, Sant Llorenç de Corrubí i Sant Esteve de Montner, la que a partir del segle XVII va ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. </p> <p>A finals del segle XVIII, la composició de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p> | 42.2041200,2.0417000 | 420890 | 4672884 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2579.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sant Esteve de Tubau es considera un edifici pre-romànic del segle X per la seva planta i l’aparell constructiu irregular, tot i que es creu que l’edifici va ser sobreelevat probablement al segle XII per a construir la volta actual.De totes maneres, la datació de la finestra de l'absis, poc clara, podria fer pensar que va ser construït el s.IX. L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona sota la direcció de Camil Pallàs. Durant aquesta campanya es va trobar una petita lipsanoteca de fusta situada a l’interior de l’altar. Aquesta va ser extraviada, però per sort es va poder fotografiar en el moment de la seva troballa. La fotografia ens mostra una petita capsa rectangular de fusta, tallada en un sol tronc i amb les cares exteriors llises. A la part superior hi havia una tapa fina que donava accés a un petit espai destinat a guardar relíquies i un pergamí. | 91 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91314 | Santa Eugènia de Soïlls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-de-soills | <p>VILALTA, LL. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | s.XVI | Església en estat ruïnós, de la que solament resten part dels murs. | <p>Petita edificació que actualment es troba en estat ruïnós, de la que s'observen restes dels murs fins a 1,7 metres d'alçada. El cos principal, que correspondria a l'edifici original, té la planta rectangular de 45 metres quadrats aproximadament, amb la façana encarada a ponent. Aquest consta d'un cos annex a la paret de migdia, de 10 metres quadrats aproximadament, el que seria d'execució posterior, amb una finestra allargada amb els extrems circulars emmarcada amb maó. L'accés des del cos principal és a través d'una petita obertura a la paret de migdia, en volta de maó. L'aparell constructiu és de pedra irregular, molt rústic, amb carreus a les cantonades i morter de calç. A la façana de ponent hi ha una obertura i restes del que seria una gran portalada d'arc de mig punt (encara documentada en fotografies antigues) que actualment està enderrocada i només se'n veuen algunes restes dels carreus. Aquesta façana seria coronada per una finestra circular. Des de l'interior del cos principal, a la paret de tramuntana s'aprecia restes d'una capella encastada al mur. Actualment s'aprecia un mur de pedra de mig metre d'alçada aproximadament que va de la casa pairal de Santa Eugènia fins a l'església. </p> | 08216-47 | Església situada en un indret elevat al serrat dels bous, dominant els quintans de Santa Eugènia, que cauen al SO. La collada de Montclús es troba a ponent, així com el rec de Solls i la Font del Bisbe, que queda al NO, mentre que al SE es veu el coll de la Batallola. | <p>L’església de Santa Eugènia de Soïlls també era coneguda com església de la Vallcabrera el s. XVIII i era una de les moltes esglésies estretament vinculades a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús. </p> | 42.2038000,2.0136800 | 418576 | 4672875 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91314-capella-de-santauginia0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91314-img4590.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91316 | Sant Cristòfol de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-les-planes | s. X | No hi ha restes evidents de l'edifici. | <p>L'antiga església de Sant Cristòfol de Les Planes ha estat derruïda pels anys i recentment coberta a causa de la tala de vegetació i moviments de terra. Actualment només es poden entreveure el que podrien ser restes del mur de llevant. </p> | 08216-48 | Suposadament, l'església de Sant Cristòfol de Les Planes es troba en un indret elevat, just al costat de la masia de Les Planes, tot dominant la vall. | <p>L’església de Sant Cristòfol de les Planes estava vinculada a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. </p> | 42.1921200,2.0524300 | 421761 | 4671542 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91316-img4774.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 92 | 1754 | 1.4 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 91317 | Santuari de la Marededéu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-oms | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>RODRIGUEZ, G. (2012) 'Les pintures murals dels santuaris berguedans' a l'Erol, número 112. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s.XVIII | <p>L’actual edifici consta d’una sola nau amb quatre capelles laterals -dedicades a Crist Crucificat, St. Cosme i St. Damià, St. Pelegrí i St. Antoni de Pàdua- i un presbiteri de grans dimensions de secció quadrada coronat amb un llanternó, on s’hi troba el cambril de la mare de Déu.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau central sobrepassa la de les naus laterals, les que acaben en un doble enteulat, decoració que emmarca tot l’edifici. La façana de ponent està emmarcada per un esvelt campanar quadrat amb pinacle típic del període barroc, el que està acabat amb una interessant cornisa en penjant. La porta és de mig punt dovellada i un òcul circular al primer nivell. </p> <p>La porta de la sagristia, la que destaca per la seva decoració amb tons blaus, vermells i daurats, és de fusta, d'un sol batent que s'obre només en un sentit. Possiblement es va afegir a l'ampliació feta al s. XVIII. </p> <p>De les destrosses causades per la Guerra Civil, se’n va poder salvar una talla en fusta d’uns 60cm d’alçada (sense el tron) de possible origen gòtic, que tot i que encara reprodueix antics models romànics, ha patit moltes transformacions a través dels anys. Es tracta d’una Mare de Déu asseguda a un tron amb el nen Jesús a la falda, el que aguanta una bola del món a la mà esquerra i beneeix amb la mà dreta. Un inventari del 1894 parla de la corona, el ceptre i de vint vestits de la Verge. El rostre de la Mare de Déu ha patit moltes alteracions les que fan impossible reconèixer les faccions originals, sobretot arrel de la reconstrucció feta després de la Guerra Civil duta a terme per l’escultor Lluís Comas.</p> <p>En el cambril de la Verge hi ha unes pintures murals que narren la llegenda de la Mare de Déu dels Oms, la que es diu que al 1687 va salvar a Sant Jaume de Frontanyà d’una terrible plaga de llagosta. Aquestes varen ser pintades a l’any 1888, segons una data present en una de les bigues principals del cor. Tot i aixi, les cates realitzades durant el procés de restauració, dut a terme per Gemma Rodríguez i Capella, mostren una altra capa de pintura anterior, el que indica que l´església ja estava totalment decorada abans de la construcció del retaule major.</p> <p>En el mateix cambril de la Verge s’hi ha trobat fragments de l’antic retaule barroc i una pintura sobre llenç, possiblement del segle XIX, que va ser restaurada el 1998 pels estudiants de restauració del Consorci de Cercs. </p> | 08216-49 | Santuari ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest. | <p>A conseqüència de les destrosses originades durant la Guerra Civil, no hi ha massa documentació referent al santuari. La primera notícia que en tenim és del 1410, en un pergamí de Ramon de Cortines on deixa en herència l’església de Santa Maria dels Oms i Santa Magdalena de Melosa. Aquest mateix document fa evident la dependència dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà, la que és també esmentada en l’acta de consagració del 905.</p> <p>El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici de l’any 1785 que va ser construït sobre una petita edificació romànica del segle XIII, de la que no en queden restes. Sembla ser que durant el segle XVIII la devoció a la Mare de Déu es va intensificar i hi va haver la necessitat d’ampliar el Santuari original.</p> | 42.1814300,2.0113000 | 418351 | 4670394 | 1785 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4664.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Al Santuari dels Oms es duu a terme l'Aplec del Dilluns de Pasqua Florida i antigament es celebrava el dia de les Marededéus trobades, el 8 de setembre, una festa molt popular on es feia missa al matí i ball després de dinar. | 96 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91318 | Església Vella de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s. X | Edifici en estat ruïnós i coberta de vegetació. | <p>L'antiga església de St. Jaume de Frontanyà era una petita construcció massissa, de la que només en queda algunes restes del mur de llevant, encerclat per una altra paret. Es tracta d’una planta amb una sola nau rectangular possiblement encapçalada per un indici d’absis, d'uns 9,4 x 3 m aproximadament. Al costat de migjorn hi ha restes d’un altre mur, el que pot encerclar un antic cementiri. El mur va ser construït amb pedres grosses i escantonades, disposades en filades horitzontals i algunes de verticals, aglomerades amb terra. La gruixària del mur –un metre- indica la possible existència d’una cobertura de volta de canó, la que necessita un mur gruixut com a punt de suport. Tot fa pensar que es tracta d’una construcció de començaments del segle XI. Prop del mur de llevant i fora del que seria la capçalera de l’església, es va trobar una llosa de pedra que podria ser l’ara de l’altar, la qual va ser moguda del seu lloc habitual per uns desconeguts, els que es creu que van trobar una lipsanoteca, de la que s’ha perdut la pista.</p> | 08216-50 | L'antiga església de Sant Jaume de Frontanyà es troba entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, en un emplaçament de difícil accés. Es troba a pocs metres del collet de Creu Melosa, que queda a l'Oest, en el punt de creuament entre els termenals de Sant Jaume, La Pobla de Lillet i Les Llosses. La casa de Frontanyà queda al SO, Les Lloberes al SE, el Pla del Capellà i Faig i Branca a l'Est, Montclús al NE i la baga de Santa Eugínia al Nord. | <p>L’església vella de Sant Jaume de Frontanyà és la primera església parroquial del municipi i va ser consagrada l'any 905 pel bisbe de la Seu d'Urgell Antigis en honor a l'apòstol Sant Jaume. En l'acta de consagració s'esmenten els límits d'aquesta: Sant Vicenç de Castell de l'Areny, Santa Maria de Lillet, el serrat de Cosp, la serralada de Montner i la riera de Merlès. La consagració va ser presenciada, també, per Miró el Jove i Guifred II, ambdós fills de Guifré el Pelós, així com abats, sacerdots, clergues i laics que no s'esmenten particularment.</p> <p>L'església Sant Jaume de Frontanyà va tenir gran influència sobre les seves veïnes: Sant Cristòfol de les Planes, Sant Esteve de Montner o Tubau, Santa Eugènia de Solls, Sant Llorenç de Corrubí, Sant Julià de Cosp, Santa Magdalena de Malosa i Santa Maria d'Oms. Aquesta preeminença va fer que al s. XI comencessin les donacions per construir una nova església, que seria la seu de la comunitat agustiniana que s'hi constutuí i l'acutal església de Sant Jaume de Frontanyà. Amb la construcció de la nova església, sembla que l'església vella va anar perdent culte, fins a acabar-se ensorrant. </p> | 42.1937800,2.0067900 | 417994 | 4671769 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4740.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 91 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91331 | Molí de Baix o Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-molinot | <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Aproximació al passat' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>AYMAMÍ, G.(2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Merlès' a l'Erol nº 108, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> <p>ACS (1790) Notaria de Solsona, Not. Domènec Aguilar, Capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588, p. 14v.</p> | Edificació en estat ruïnós, del que només en queden restes del mur i de la bassa. | <p>El Molí de Baix o Molinot està en runes, tot i que encara conserva restes dels murs en diferents parts de les estructures que estan molt cobertes de vegetació, la que en dificulta la identificació.</p> <p>De l’estructura principal, només en resta part del mur de paredat irregular i alguna cantonera devastada. S’identifica una mola d’un metre i mig de diàmetre, enterrada a terra i coberta de vegetació, la que impedeix identificar altres estructures, les que correspondrien a l’habitatge de l’antic molí medieval reconvertit en una casa de pagès que es coneixeria com a Cortal de Baix de Tubau. A la part nord del camí, hi ha restes de dos murs de la bassa, per un costat bastits amb grans carreus i paredat irregular i per l’altre amb pedra esculpida més uniformement.</p> <p> </p> | 08216-51 | Edificació al peu del rec de Corrubí, gairebé quan aquest es troba amb el rec de Tubau. Al Sud es troben Les Planes; a l'Oest, les masies del Prat; al NO, Tubau; al NE, Corrubí i a l'Est, Caselles. | <p>El Molí de Baix o Molinot podria ser el molí medieval que apareix en diferents estudis històrics del municipi (MARTINEZ SOLSONA 1967, SOCA I TORRES, 2005), el que també gaudia d’altres molins que treballaven constantment. Aquest molí, junt al Molí de dalt o de Tubau, no ha estat inclòs en cap inventari de molins de la Riera del Merlès (AYMAMÍ 2011), tot i que sí que pertany a aquesta.</p> <p>En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790 (ACS 1790), Antoni Tubau i Orriels, hereu del mas Tubau, confessa tenir en el seu terme “dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y un Molí Fariner”, el que coneixem actualment com a Molí de Tubau o de Dalt, doncs el molí medieval de Tubau (més tard conegut com el Molinot) havia quedat abandonat després de la Pesta Negra de 1348. En aquest mateix capbreu de 1790 apareix la confessió de Caterina, viuda de Benet Rafart, pagès de Sant Jaume de Frontanyà que aquell 1790 va declarar davant el Prior “una casa o molí rònech y habitat i affocat nomenat antes lo Molí de Tubau y vuy lo Cortal de Baix de Tubau”. Aquest molí rònec era conegut antigament com a a Molí de Tubau, però a finals del s. XVIII estava totalment en runes i ja no tenia funcions de molí. La casa annexa a l’antic molí havia estat repoblada per la família Rafart i s’anomenava Cortal de Baix de Tubau o Molinot, topònim despetiu segurament per l’estat d’abandonament del vell molí, fins que anys més tard, amb la construcció del nou Molí de Tubau, va passar a ser conegut com a Molí de Baix.És possible que s’aprofitessin les pedres del Molinot medieval en ruïnes per a la construcció dels edificis, la resclosa o el rec del nou molí.</p> | 42.1964300,2.0525500 | 421776 | 4672020 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4556.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Un cortal era un corral gran cobert, edificat en despoblat per guardar bestiar i eines del camp, formant un conjunt de bordes o corts i magatzems als quals hi havia agregada una cabana per habitatge del pastor. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91332 | Molí de Dalt o de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-tubau | <p>ACA (1750) Real Patrimonio, BGRP, Procesos, 1750, n. 5, G.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès. Celblau. Torelló.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>PIZA RUIZ, T. (2021) Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Molí d’en Tubau de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà. Sense publicar.</p> <p> </p> | s. XVIII | Edificació en estat ruïnós, del que en queden restes dels murs i de la bassa de contenció. | <p>El Molí de Tubau o Molí de Dalt es situa a la llera del rec de Corrubí, un afluent del torrent de Tubau, que transcorre de nord a sud, fins a desembocar al torrent. Pel costat oest, el molí s’adossa al talús que forma el camí, aprofitant la orografia del terreny.</p> <p>Es tracta d’un edifici de forma quadrangular, format per un sol cos de planta baixa i pis i diverses estructures annexes al sud i al nord, que funcionarien com a magatzem del grà o la farina ja mòlta.</p> <p>L’edifici principal consta d’uns 77 metres quadrats i conserva els murs de la planta baixa, d’uns 58 cm d’amplada, de paredat irregular amb morter de calç i sorra. A les cantonades s’identifiquen blocs de pedra més grans, sense treballar. Les obertures de l’edifici són a la façana de migdia i a la de llevant. La porta està situada a la façana principal al sud, amb quatre rodes de molí escapçades als brancals i un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes i argila. Tot fa pensar que aquestes pertanyien al molí medieval a pocs metres de distància. La porta de doble fulla és de fusta i es troba en mal estat de conservació. A la seva esquerra hi ha una finestra elaborada amb grans blocs de pedra treballats com a llinda i brancals i un ampit conformat per un únic bloc de pedra amb motllura a dos nivells. A la primera planta, un balcó obert directament al mur i una finestreta acabada amb una pedra plana com a llinda, amb lligam més tosc i pedres petites. En un nivell inferior de la paret de llevant s’identifica la sortida del carcabà, un túnel que transcorre per sota de l’edifici de nord a sud, elaborat amb volta de canó i un parament molt semblant a la resta de l’edifici. A nivell de la planta baixa, hi ha una finestra similar a la de la façana amb grans blocs de pedra als brancals, llinda i ampit sense motllura. A la primera planta, s’observen les restes d’un balcó allargat obert directament al mur i llinda de fusta. Al mur oest, s’ha pogut identificar una estructura semicircular que podria ser la cambra d’un forn domèstic, elaborat de paredat ordinari sense treballar, amb morter de calç. Hi manca la volta de coberta del forn, actualment en runes com la resta de l’edifici.</p> <p>A l’interior de la planta baixa es pot apreciar un arc diafragmàtic de mig punt que transcorre de nord a sud, elaborat amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb argila. Sobre el mur encara s’aprecien algunes de les bigues de fusta que soportaven el forjat de la primera planta. Aquesta zona correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec de Corrubí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la cantonada sud-oest de la planta baixa s’ha identificat la base d’una escala elaborada amb grans blocs de pedra, lleugerament treballats, als primers esglaons i s’intueix que fusta per la resta. En aquesta primera planta, corresponent a l’habitatge dels moliners, als balcons de la façana est s’identifiquen festejadors elaborats amb dues lloses grans de pedra. Al costat oest i nord, es veuen estructures corresponents a la cuina: una pica encastada al mur, coberta amb un arc de pedres planes escairades, disposades a plec de llibre; una obertura allargada on podria estar disposat un tupí pel menjar.</p> <p>Al costat nord del molí s’hi construí una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud. Aquesta tindria uns 174m2 i una profunditat d’uns 3,7m a tocar del molí. Els seus murs són de paredat ordinari, lligades amb morter de calç, mentre que la cantonada sud s’observen grans blocs de pedra treballats. Aquest mur és més ample a la base i més estret a la part superior, creant un pendent que dóna major resistència a l’estructura. Al costat est, el mur presenta una petita obertura que seria per buidar la bassa cap al rec. A l’interior de la bassa, s’identifica l’entrada del carcabà, a través del qual transcorria l’aigua des de la bassa fins al rec, per sota de l’obrador del molí. Els grans treballs de desembrossament han facilitat molt la identificació dels diferents elements del Molí de Tubau, tot i que l’estat d’enrunament i l’encara densa vegetació fan difícil reconèixer les diferents fases constructives de l’edifici.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-52 | El Molí de Tubau o Molí de Dalt es situa a la llera del rec de Corrubí, un afluent del torrent de Tubau, que transcorre de nord a sud, fins a desembocar al torrent. | <p>El 1749, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, va iniciar els tràmits per la construcció d’un molí dins la seva propietat, molt a prop de l’antic Molinot medieval. El 23 de maig de 1749, Pere Màrtir Golorons, prevere de Solsona, actuant com a prior de Sant Jaume de Frontanyà, va signar el contracte d’establiment emfitèutic a favor d’Antoni Tubau, donant permís per a l’ús de les aigües del torrent i per la construcció d’un molí fariner (ACA 1750). Tot i les denúncies per aturar-ne la seva construcció, entre 1749 i 1753 finalment Antoni Tubau va edificar i posar en funcionament el molí fariner anomenat Molí de Tubau o de Dalt, prop de l’antic Molinot o Molí de Baix, del que segurament s’hagués pogut aprofitar la pedra. El mólí ja era habitat i en funcionament el 1788 per Martí Casaramona, qui pertanyia a la nissaga de moliners del Molí del Quirze. El 1791 la família de Joan Mas i la seva muller Magdalena Serrat van entrar a habitar el Molí de Tubau on hi van treballar, com a mínim, durant 19 anys. El 1811, en plena Guerra del Francès, la família de Joan Masats i Teresa va ocupar la casa durant un any, fins que s’hi va instal.lar Esteve Tubau i Puig, un dels dotze fills del propietari del mas Tubau, junt a la seva esposa Rosa Casals, filla d’un moliner de Castell de l’Areny. El 1815, Vicenç Terradelles i Puigcorber i la seva família van habitar el molí durant 15 anys i a partir del 1833 s’hi van instal.lar la família de Pere Soldevila i Cases, seguida per la de Isidre Canadell i Subirana i finalment els Serra-Vilalta l’ocuparen permanentment des de 1842. 26 anys després, la família Soler-Cases hi van fer de moliners durant 6 o 7 anys. En el període 1875-1882 tres famílies diferents van viure al molí de Tubau, fins que al 1884 hi entraren la família de Jaume Freixa i Francàs i Maria Vilarrasa i Pujars, qui casà en segones núpcies amb Climent Cervera i Casals i en total hi visqueren durant 25 anys (APSJF). Al 1910 el Molí de Dalt va ser habitat per la família de Carles Vagués i Soler i Josepa Raulet i Altarriba, qui l’abandonaren el 1917 enmig d’una època de despoblament de Sant Jaume de Frontanyà. Actualment, els propietaris actuals han realitzat diferents intervencions arqueològiques preventives i el molí està en procés de restauració. </p> | 42.1985700,2.0523100 | 421759 | 4672258 | 1749 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4543.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El 2021 s’ha realitzat la primera fase de la intervenció arqueològica preventiva al molí de Tubau, la que consisteix en una anàlisi històrico-arqueològica de les diverses estructures abans de procedir al desenrunament i neteja del molí, que correspon a la segona fase dels treballs. Una tercera fase permetrà fer un estudi exhaustiu per elaborar un relat evolutiu del desenvolupament del molí.Aquesta acurada descripció ha estat possible gràcies al treball de l’arqueòloga Tatiana Piza Ruiz i dels propietaris actuals, a qui agraïm immensament la seva col.laboració. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||
| 91333 | Molí de Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-picanyes | <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>AYMAMÍ, G. (2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p> </p> <p> </p> | Edificació en estat ruïnós. | <p>El molí de Picanyes és una construcció als peus del rec de les Lloberes que havia funcionat com a molí hidràulic per moldre gra. Actualment l'edifici es troba en estat ruïnós, el que, junt a l'estat d'apoderament de la vegetació, fa molt complcat l'accés al seu interior. </p> <p>Es tracta d’una edificació industrial de forma quadrangular, format per dos cossos de planta baixa i pis, la que encara conserva els murs de la planta baixa i del primer pis, així com algunes bigues del primer sostre. Els murs són de paredat irregular amb morter de calç i sorra, mentre que a les cantonades s’observen blocs de pedra més grans sense escairar. A la façana de migdia s’obre una porta amb llinda i marc de fusta que dóna accés a un cos que podria ser posterior destinat a l’emmagatzematge del gra o de la farina, amb una eixida al primer pis. Des de la planta baixa, a través d’una porta amb llinda de fusta s’accedeix a l’espai que correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat oest, sota el qual travessa el carcabà i on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí gràcies al pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de ponent de la planta baixa s’ha identificat la sortida del carcabà. El primer pis hi ha restes de dues finestres, obertures del que serien l’habitatge pròpiament dit, on encara es poden entreveure algunes estructures que podrien correspondre a la cuina. L’estat d’enrunament i la densa vegetació fan difícil reconèixer els diferents espais de l’edifici.</p> <p>Al costat nord del molí s’aprecia una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud, que encara s'utilitza com a tal i un pou. </p> | 08216-53 | Edificació als peus del Torrent del Joncar o rec de Les Lloberes, a uns 200 metres al NE de la casa de Picanyes. Les Lloberes queden al NO; els Oms, al NE i Terradelles, a l'Est. | <p>El molí de Picanyes és el primer dels molins del riu Mergançol, també documentat com a M<em>argansol, Mergançol, Mardansol o Merdançol, </em>el que és un afluent per l'esquerra del riu Llobregat, naixent a uns 1300 metres d'altitud a Sant Jaume de Frontanyà, on es reuneixen els torrents dels Oms, de Picanyes i de Puig Miró. </p> <p>La primera font documental que s'ha trobat del molí de Picanyes és al compliment pasqual del 1789, on també apareix Picanyes i la casa nova de Picanyes, habitada per Fco. Roma, tot i que sembla que el molí ja existia en temps pretèrits. Com a mínim, fins al s. XVI, Picanyes formava part de la mateixa heredat que les Vinyes, les que constituïen una de les cases més fortes de la contrada, tal i com s'intueix per diferents documents al llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. La seva proximitat al Santuari i a la casa dels Oms, també fa pensar que aquestes també podrien fer ús del molí. </p> <p> </p> | 42.1802900,2.0073200 | 418021 | 4670271 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-img4844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-catau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-bassa.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que les moles van desaparèixer misteriosament a mitjans dels anys 1980s. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91334 | Molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terradelles-0 | <p>AYMAMÍ, G.(2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p>ACS (1790), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p> </p> | s. XII | Edificació en estat ruïnós, del que només en queden algunes pedres del mur. | <p>Del molí de Terradelles només en queden restes dels murs de la bassa, els que són de paredat ordinari, lligades amb morter de calç. En una part del mur s'identifiquen pedres escairades que suporten una estructura en arc també de pedra, que podria ser la sortida del carcabà, actualment tapada per la vegetació i les restes de runa. Al costat sud, s'observa una franja de fang, el que era utilitzat per impermeabilitzar l'estructura. Tot apunta que l'edifici va caure en runes a principi del s. XX i més tard, com que l'accés era fàcil, els seus elements van desaparèixer misteriosament. Per sort, s'han conservat dues moles a la casa de Terradelles. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-54 | Edificació als peus del Torrent del Joncar, amb Terradelles al Nord; la baga de Les Platetes, a l'Est, el rec de Les Platetes al Sud i la baga de Picanyes a l'Oest. | <p>Les primeres fonts documentals que esmenten el molí de Terradelles són de l’any 1135, en un document on Ramon Arnal, primer prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà, ven el mas de Terradellas i el molí per 15 sous barcelonins perquè siguin cultivades millor les terres.</p> <p>En un capbreu del 1790, Joan i Jaume Terradelles confessen ser els propietaris de <em>'l'heretat Terradellas i el mas Boladeras (habitat i affocat), el mas Pujol, el mas Camp, el mas de la Serra, el mas de Ribes, el mas de la Rovira, el mas Canamàs (tots deshabitats i rònechs) i un molí fariner rònec deshabitat' </em>(ACS 1790). Així, el molí de Terradelles ja estava enrunat a finals de s. XVIII. </p> <p> </p> | 42.1732000,2.0121900 | 418414 | 4669479 | Abans de 1135 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-ba18-dsc01846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-img4852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-54.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91359 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Una aproximació al passat' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> <p> </p> | s.XVII | <p>El núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà té l'orígen en una sagrera entorn l'església. La majoria d'edificacions del nucli urbà s'estructuren en l'espai entorn el carrer de baix i el carrer de dalt, el que venia marcat per l'antic camí ral de Borredà cap a La Pobla de Lillet. Al carrer de baix, just davant de l'església, s'aixeca l'actual ajuntament, antiga escola del poble. La Rectoria Vella sembla ser l'únic vestigi encara present de l'antic monestir, després de l'enderrocament de l'edificació que unia la rectoria actual amb la paret de migdia de l'església. El cementiri encara està al centre del núcli, adjacent a la paret nord de l'esgésia i al costat de les freixeres, on antigament hi havia la bassa del poble i la Font de la Mola, en dies presents. Fora de la línia de carrers principals, darrere l'església, s'hi troba Cal Mestre i Casa Blanca, a l'altre costat de l'anomenat camp del monestir. El nucli estava envoltat per horts i camps de pastura, la gran majoria en feixes.</p> <p>La gran majoria de les cases del nucli es troben en bon estat de conservació, excepte algunes que estan en procés d'enrunament o de les que només en queden restes dels fonaments. Gràcies als documents gràfics podem veure l'embergadura d'algunes d'aquestes edificacions (com Cal Ferrer o Cal Teixidor), així com el traçat original dels carrers. La majoria de cases es coneixen per l'ofici de qui l'habitava, el seu nom o alguna característica diferencial: Cal Xeco, Ca la Ramona, Cal Coix, Cal Roca, Cal Jenai, Ca la Rita, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferrer, Cal Pere, Cal Ferreret, Cal Rossell, Cal Sastret, Ca la Masovera, Ca la Masovera, Ca l'Eloi, Cal Sastre, Cal Jep, la Casa Nova, Cal Teixidor i Cal Mestre. </p> | 08216-55 | El nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà està envoltat de boscos, turons i planes, als peus del Pla del Cingle, els que són part de la Serra de Faig i Branca i el massís del Catllaràs, que queda a l'Oest. Al Nord s'imposen els Rasos de Tubau i al SE, el Puig Miró. | <p>Les fonts documentals ja parlen d'un grup de preveres que practicava el rés i la vida en comú a la segona meitat del segle XI, el que donarà lloc a la posterior canònica agustiniana regular. Aquesta comunitat religiosa es va anar enriquint gràcies a donacions de llegats i béns deixats en herència, els que segurament eren per col.laborar a mantenir les obres d'edificació del nou temple. La figura del prior prendrà importància, gràcies a la independència dels dominis del priorat respecte altres senyors, tot augmentant el poder sobre els residents i els béns que en depenien.</p> <p>Durant el s. XIV el priorat es consolida espiritualment i econòmica, augmentant el nombre d'esglésies sota la dependència de la parroquial i també el nombre de famílies pageses residents en tinences del monestir. L'activitat social i econòmica era molt viva a la vall de Frontanyà i rodalies, fins i tot després de la gran pesta de 1348. A part de les activitats pròpiament agrícoles i ramaderes, va comerçar a sorgir activitat manufacturera i comercial, pel que es mencionen mestres de cases, ferrers, paraires i teixidors que més tard donaren nom a les actuals cases del poble.</p> <p>Després de la butlla del 1592, per la que s'extingien les canòniques agustinianes de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya, el priorat de Sant Jaume es va extingir i va passar a formar part de la demarcació episcopal del bisbat de Solsona, la que es va fer efectiva al s. XVII. El bisbe de Solsona designava un vicari perpetu per gestionar les rendes provinents de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà i les seves parròquies sufragàries.</p> <p>Al s. XVII s'evidencia un augment de població considerable, el que obligà a ampliar les masies existents i construir cases noves, tant a pagès com prop del temple parroquial. La família Campalans, que tenia cedits en emfiteusi els masos rònecs Puig Sobirà i Casa Nova, les terres de l'actual masia Casa Blanca i altres finques entorn l'església, va començar a establir famílies de pagesos al que acabà sent el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Algunes de les noves cases es van edificar arrenglerades en mode de carrer i totes seguien la tipologia funcional de moltes de les masies del terme. La part del davant s'utilitzava com a era i altres activitats que requerissin espai, als baixos i estables es guardava el bestiar o bé es destinava com a petit taller manufacturer. L'habitatge era al primer pis, mentre que el segon podia servir de graner o rebost. A la part posterior de les cases hi havia els horts, les corts i l'aviram. Cada feixa i camp entorn del poble estava cultivat amb fesols, llegum, blat de moro blanc, blat, cànem, entre d'altres. </p> <p>A partir del s. XVIII, amb un augment de la població del 114% en setanta anys, els oficis independents i plenament especialitzats van creixent i la major part dels artesans tenia el seu obrador i punt de venda al que més tard serà el nucli urbà. Les diferents activitats dels habitants van donar nom a les cases del poble, de manera que encara avui trobem: Cal Ferrer, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferreret, Cal Sastret, Ca la Masovera, Cal Sastre, Cal Teixidor o Cal Mestre. </p> <p>Al nucli urbà també s'hi situaven la major part de serveis, com la missatgeria, els correus, el pagament de tributs, les fondes i l'hotatgeria i l'escola, el que era lloc de trobada de veïns per diverses raons. A mitjans de s. XIX la població va assolir el seu màxim històric, amb 465 habitants el 1857, seguit d'un important èxode rural, el que va durar més d'un segle, a causa de la crisi de la societat pagesa i l'auge de la indústria tèxtil i minera a les lleres dels rius Llobregat i Ter. La desertització del municipi va propiciar l'abandonament de moltes cases, tot i la petita remuntada poblacional de principi del s. XX. Diverses anotacions de viatgers i excursionistes de l'època descriuen un poble amb 25 cases habitades, juntament amb veïnats agregats. Després de la Guerra Civil Espanyola, moltes famílies que vivien al nucli urbà, així com en cases de pagès, es van anar traslladant a altres poblacions i grans ciutats, de manera que es van desocupar permanentment. A partir del 1975 es va iniciar una nova etapa de lleuger repoblament i la majoria de cases del nucli urbà es van rehabilitar i utilitzar com a segones residències. Amb el canvi d'ús de la majoria de cases, l'essència del nucli urbà s'ha transformat.</p> <p> </p> | 42.1872900,2.0237900 | 419390 | 4671032 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-poble-de-la-creu0.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-img44130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-general-poble-postal-mauri.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El 26 de juliol de 1983 es va aprovar el Projecte de Delimitació del Sòl Urbà del municipi. El 18 d'octubre de 2007, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, aprova el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Jaume de Frontanyà. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91389 | Collet de la Creu Malosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-malosa | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>SERRA I VILARÓ, J. (1989) Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius. Centre d’Estudis Baganesos, Bagà, llibre III Esglésies i oratoris, pg 264-266</p> <p> </p> | <p>El coll (o collet) de creu Malosa (o Melosa) es troba al límit oriental de la serra de Faig i Branca, dins l'espai natural protegit del Catllaràs. Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra.</p> <p>A 300 metres a l'est del collet es troba el cim de Creu Malosa, de 1392 metres d'alçada, on s'entén que hi hauria una creu en temps pretèrits. </p> <p>Als peus de la serra de Faig i Branca, el terreny està constituït per gresos i conglomerats terciaris (del període Eocè) i de tipus calcari. Aquest substrat és cobert per pi roix i boix, faigs al nord i algun roure al vessant sud.</p> <p> </p> | 08216-56 | El collet de Creu Malosa es troba a l'extrem oriental de la serra de Faig i Branca, amb la baga de Santa Eugènia al Nord, el cim de Creu Malosa (1392 m.) i el Pla de la Lleona a l'Est, la costa dels Cóms al SE i el Bac de la Moneda al Sud. | <p>El collet és un pas important del camí ral de la Clusa a Sant Jaume de Frontanyà, que passa per la serra de Faig i Branca, i alhora cap a la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, passant per Santa Eugènia de Soïlls. A la vegada, és un punt de confluència entre tres municipis: Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Les Llosses (al Ripollès).</p> <p>El topònim de Malosa apareix en diverses fonts documentals. A l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de 905 es menciona Santa Magdalena de Malosa, de la que actualment no hi ha restes evidents, parròquia del que deuria ser un nucli de població important.</p> <p>En un pergamí conservat a l'Arxiu del Mas Camprubí de 1410, Ramon de Cortines, de la parroquia de Sant Julià de Cosp, va fer llegats a les esglésies de Santa Maria dels Oms i de Santa Magdalena de Malosa (SERRA VILARÓ 1989).</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4729.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000|BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La primera església de Sant Jaume de Frontanyà, coneguda popularment com l'església vella, està a pocs metres del collet de creu Malosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 2136|1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91390 | Pedró de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-tubau | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> | s. XIX | <p>Petita construcció en pedra amb una planta quadrada d'un metre quadrat aproximadament, amb una coberta en pedra a doble vessant i una creu metàl.lica al capdemunt. A la part frontal de la construcció hi ha una obertura en arc rebaixat, amb una reixa de ferro que protegeix l'interior de la capelleta, on es troben els llibres de visites. A sota la finestra, hi ha una petita obertura a uns 40cm d'alçada del terra. Davant d'aquesta edificació hi ha una taula en pedra de dues potes de pedra i morter i una sola llosa enorme a la part superior. </p> | 08216-57 | El Pedró de Tubau és el cim del massís dels Rasos de Tubau, que es troba al Nord del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord hi trobem els Cingles de Tubau i les obagues de l'Òliba i del Boix, al costat del Ripollès. A l'Est s'aprecien els Cingles de Montgrony, el Puigmal i Taga. Al Sud, a primer terme veiem els boscos i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà i a l'horitzó s'aprecia el Montseny, la Serra de l'Obac i Montserrat. Al Sud Oest veiem el massís del Catllaràs i a continuació s'obre la cara sud del prepirineu Berguedà, amb una vista excepcional del Pedraforca. | <p>Des de temps immemorials, fins a finals dels anys 1980, el Pedró de Tubau era l'indret on cada primer de maig es feia l'aplec de Tubau. Els veïns de Sant Jaume i rodalies pujaven en processó fins als Rasos de Tubau, on el capellà duia a terme la benedicció del terme i del pa, el que el propietari de Tubau entregava als assistents. Aquests portaven llonganissa i esmorzaven allà mateix. </p> | 42.2202400,2.0495300 | 421556 | 4674667 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91390-img4561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91390-img4567-1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La creu metàl.lica està trencada, pel que només en resta la part vertical. Amb poc èxit, s'ha volgut reconstruir la mà horitzontal amb un tros de fusta i filferro. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91415 | Pedró del Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-cal-mestre | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> <p> </p> | s. XIX | <p>Element amb base de pedra d'uns 70 cm. d'alçada. El fust circular és a base de pedra i morter de calç, amb un cinturó de ferro que l'envolta, el que suporta una mènsula quadrangular decreixent. Encapçala l'element una creu de ferro d'uns 35 cm. d'alçada. </p> | 08216-58 | Pedró situat en un turonet entre l'extrem NE del cementiri i Cal Mestre. | <p>El dia de Pasqüetes, o Pascua Florida, es duia a terme un berenar al Padró de Cal Mestre a base de truites, que es feien allà mateix al foc a terra. Per Corpus es feia una processó que anava de l'església al Padró de Cal Mestre i tornava a l'església, tot cantant i tirant flors i ginesta. El padró s'enramava amb boixos i hi havia altars en diferents indrets i una capelleta a la paret de la plaça de l'ajuntament (RUMBO 2006). </p> <p>Al Padró, cada diumenge a la tarda, també s'hi jugava a bitlles, el joc de Sant Jaume per excel·lència. </p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> | 42.1874100,2.0245900 | 419456 | 4671045 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img4386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img48690.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les creus de pedró dins el núcli urbà, normalment es trobaven prop de l'església o en alguna capellete, en les que es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91416 | Font de la Mansana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansana | s. XIX | <p>La Font de la Mansana està localitzada a l'extrem nord-oest d'un camp a pocs metres del nucli urbà de Sant Jaume. L'estructura de la font està formada per un mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, amb un tub de ferro. La font no disposa de pica a la seva base, de manera que l'aigua brolla fins a un desaigüe a pocs metres. A costat i costat de la font hi ha un banc construït amb lloses de pedra ben escairades i sense lligar. L'entorn del torrent afavoreix l'aparició d'espècies vegetals propies dels entorns humits. </p> <p> </p> | 08216-59 | Font situada a l'Oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla del Cingle. | 42.1876500,2.0190000 | 418995 | 4671077 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img27050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img4863.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El topònim de Mansana es creu que podria provenir de 'mens sana', el que denotaria un indret de sanació. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 91417 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-2 | s. XX | <p>Font a peu de camí de Tubau. L'estructura actual tapa el sortidor original amb una construcció a base de pedra i ciment, que acaba amb una llosa frontal amb tres sortidors i una pica també de pedra. A la làpida es llegeix: 'Masies El Prat. Font de la Mata' i està coronada per una senyera. La font està protegida del camí per una balla de troncs i un banc també de fusta. </p> | 08216-60 | Font situada al NO del coll de Sant Jaume, a pocs metres del Llimosell. | <p>Font molt popular entre els veïns de les contrades. </p> | 42.2001100,2.0287100 | 419812 | 4672451 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91417-img4382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91417-img4384.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La construcció actual ha cobert totalment el sortidor original de la font, un simple tub que permetia la sortida d'aigua de la roca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 91446 | Creu de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sole | <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> | s. XIX | <p>Creu de fusta de 2 metres d'alçada per 50 cm d'amplada. El pal vertical és cilíndric, d'uns 10 cm. de diàmetre, mentre que el braç transversal és de cos rectangular. Aquest braç porta la inscripció 'DE SOLE' indentada a la fusta. </p> | 08216-61 | Creu situada al Coll de la Creu de Solé, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Solé al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>La de Solé és una creu-pedró, les que solen estar situades en indrets especials des d'on es beneïe el terme i es resava per demanar a Déu la protecció de les collites.</p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> <p> </p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4560.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'element es troba en un indret de gran interès natural i etnològic. La creu està situada en un pas molt important per a les comunicacions entre Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Gombrèn, a través dels cingles de Tubau. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91499 | Antic camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures. | <p>El camí ral que comunicava Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà entra al terme municipal pel Sud-Oest tot resseguint el traçat del riu Mergançol. Un cop passada la baga de Les Platetes, travessava les saleres de Terradelles, tot passant pel que havia estat la creu de Terradelles, avui desapareguda, i s'enfila per les roques del Berlinga per arribar al nucli urbà pel SO. Un cop travessada la sagrera, seguia per Cal Vicenç fins al coll de Sant Jaume. Allà sembla que hi havia dos ramals: un que seguia cap a Santa Eugínia creuant el terme cap a La Pobla de Lillet, seguint el camí ramader ICR8 que anava de Prats de Lluçanès fins a Castellar de N'Hug. Aquest tenia una amplada de 2-3,5 m. L'altre ramal pujava cap al coll de la creu d'en Soler, creuava els Rasos de Tubau per acabar connectant amb Gombrèn. </p> <p>Actualment molts trams del camí ral coincideixen amb el traçat de la BV-4656 o hi passen paral.lelament, pel que està en desús. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-62 | Des de Borredà fins a la Pobla de Lillet, travessant el terme de Sant Jaume de Frontanyà de Sud a Nord. | <p>Els camins “reals” o “rals” eren camins públics que unien poblacions importants. Originàriament eren patrimoni de la corona ja que estaven construïts a expenses seves i generalment es mantenien i es cobraven impostos per mantenir-los, com l’impost del passatge per fer passar el bestiar. Altres camins secundaris unien pobles i indrets destacats, els que van anar agafant importància i es van mantenir fins que van ser substituïts per carreteres, la majoria de les quals conservaven el traçat original. Al peu dels camins hi havia serveis per acollir viatgers: al camí ral de Borredà a La Pobla de Lillet, pel seu pas per Sant Jaume els passavolants s’albergaven a la Fonda Cal Marxandó.</p> <p> </p> | 42.1862900,2.0223700 | 419271 | 4670923 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img4408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img2707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-006-vista-parcial-de-la-poblacio-i-esglesia-parroquial.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment encara resten alguns d'aquests camins pel seu traçat original, tot i que algunes parts s'han aprofitat per les carreteres actuals. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91500 | Mines de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-vila-rasa | <p>NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga.</p> <p>MATA I PERELLÓ, J.M. (1990) Els minerals a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. </p> <p>MATA I PERELLÓ, J.M. (1982) Introducció a l'estudi dels minerals al Berguedà, Centre d'Estudis Geològics 'Valentí Masachs': Col·legi de Doctors i Llicenciats del Bages, Manresa.</p> <p>SOLER I RIBA, R.; ORIOLA I CASÒLIVA, J. (1997) Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga. </p> | s.XX | Molt sitjada. | <p>La mines de lignit de Vila-rasa estaven situades a uns 300 metres al NE de la casa de Vila-rasa. Actualment no es conserva cap bocamina, sinó algun clot en el terreny produït pels enfonsaments de parts de les galeries i de les seves boques d'entrada. El terreny ha anat cedint i l'entrada està totalment coberta. Pels voltants sí que hi ha restes d'algun mur i també de pedra de rebuig dispersa per tota l'àrea de l'explotació. Sembla ser que eren mines superficials, de poca potència i de lígnit de mala qualitat. S'hi troba pirita, limonita (goethita) i calcita (MATA I PERELLÓ 1990: 219).</p> <p> </p> | 08216-63 | Les mines estaven situades al bac de les mines, a pocs metres al nord de la casa de Vila-rasa. | <p>Sembla ser que durant la Primera Guerra Mundial (1914-1917) es va explotar la Mina Alícia a Vila-rasa, sense que hi hagi constància de qui va ser la iniciativa. Després de la guerra civil espanyola, del 1942-1951, el Sr. Amat i el Sr. Carreras van tornar-la a obrir. Més endavant, junt al Sr. Lluís Santamaria de Súria fundar el que seria la societat Carbones Frontañá, la que va acabar en mans de Jaume Santamaria, fill del tercer soci. La mina estava situada a la propietat de Vila-rasa, que en aquell temps era propietat de l'Hospital de Vic. Es diu que durant la postguerra espanyola es treia el carbó amb carretons i més endavant amb vagonetes. Sembla que la mina no va ser massa fructífera, ja que el mineral s'havia esgotat durant la primera fase d'explotació. Això va portar a Jaume Santamaria a obrir una segona explotació, la mina Alícia Nova, a uns 20 metres de l'anterior, que va funcionar del 1946-1951 amb més bons resultats. Sembla que es treia el carbó de la mina arrossegat per animals, mentre que baixava cap a Súria i Terrassa amb camió. En una ocasió es va transportar en tractomòbil, viatge que va durar dos dies i del que encara queda alguna imatge del vehicle als carrers de Súria. </p> | 42.1882300,2.0435200 | 421020 | 4671118 | 1914 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91500-img4497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91500-tractomobil-mina-alicia-arxiu-j-rota.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Carbones Frontañá S.L. | El lignit és carbó fossil utilitzat com a combustible que s'ha creat en boscos pantanosos del cenozoic o secundari, entre la torba i la hulla. Es sol trobar a les capes més externes ja que va patir poca compressió. Té un aspecte llenyós o terrós, de color marró fosc. Conté del 65-75 % de carboni i es fragmenta fàcilment, amb una densitat d'entre 1,12 i 1,14. En comparació a la hulla, té un menor contingut de carboni i un major grau d'humitat i percentatge de substàncies volàtils, el que li aporten un poder calorífic inferior. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||
| 91519 | Font de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mola | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i Tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | s. XX | <p>La Font de la Mola està situada sota les freixeres, al costat del cementiri de Sant Jaume de Frontanyà. És una construcció moderna que consta d'una base de pedra i un abeurador a la part inferior i una mola de molí situada verticalment, on al centre hi ha una aixeta de metall.</p> <p> </p> | 08216-64 | Font situada al núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, al costat del cementiri, sota les freixeres. | <p>La font de la mola ser aixecada el 1977 per l'alcalde del moment, junt amb l'ajuda d'Àngel Rota, veï de Borredà, conegut per la seva feina de conservació de les fonts de les contrades. </p> <p>Antigament, en aquest indret hi havia la bassa del poble, on tradicionalment s'hi rentava la roba. Aquesta activitat es duia a terme amb un rentador, que era com un caixó de fusta, la maceta i el sabó. Un cop neta, la roba era estesa sobre les argelagues del serrat de la Casablanca. </p> | 42.1875300,2.0242500 | 419428 | 4671059 | 1977 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-bugada.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Àngel Rota | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91520 | Pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-santuari-de-santa-maria-dels-oms | <p>RODRIGUEZ, G. (2005) Informe de restauració de les pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms. </p> | s. XIX | La major part de les pintures de la nau s'han perdut a causa de l'excés d'humitat a l'edifici. Les del cambril es van restaurar el 2005. | <p>La decoració pictòrica del santuari de Santa Maria dels Oms és d'estil neoclassic amb símbols a la volta de les lletanies marianes. En una de les bigues del cor hi apareix la data de les pintures, el 1888, però les cates realitzades durant el procés de restauració demostren que anteriorment a aquestes el santuari ja estava pintat. Al cambril, la decoració és més rica que en la resta de l'església, ja que, entre d'altres motius, hi apareixen representacions figuratives. A la cúpula hi trobem representats vuit grups de tres àngels cadascun, amb els símbols de la Marededéu: ceptre, ploma, àncora, trompeta, balances, lliris, anell i roses blanques. A les parets laterals hi ha les escenes bíbliques de Jacob, Moisès, Judit i Ester. Ens els dos quadres més grans hi apareix el tema de la processó. Els quatre evangelistes estan representats amb els seus respectius símbols decorant la zona de les petxines. L'escena pictòrica de l'anunciació, amb unes ornamentacions més riques que la resta del conjunt, presideix el cambril. </p> <p>El conjunt pictòric del cambril es trobava en un estat de conservació molt deficient, provocat principalment pels continuats excessos d'humitat, la que accedia les pintures pel subsol i per la teulada. La quantitat d'humitat del terreny feia que les pintures absorbissin l'aigua, provocant el deteriorament dels materials i l'aparició de sals en la capa pictòrica. D'altra banda, les esquerdes de la teulada van deixar entrar l'aigua que en molts casos tocaba directament la superfície, provocant també la debilitació de totes les capes del mur i de la pintura, separant-la de la paret. </p> <p>Les carnacions dels personatges representats estaven ennegrides a causa de l'alteració d'alguns pigments utilitzats, el que en molts casos dificultaven la lectura de les imatges. Les accions humanes també van col.laborar en les degradacions, com és el cas de les nombroses ratllades, inscripcions i la realització d'un foc a terra que va cremar la pintura del seu voltant. </p> <p>En els llocs on es tenia informació suficient, es va realitzar una reintegració ilusionista, imitant el més fidelment possible la pintura original. En la resta de llacunes es va realitzar degradacions de color que van quedar integrades en tot el conjunt. </p> <p> </p> | 08216-65 | Santuari de Santa Maria dels Oms. | 42.1814500,2.0112500 | 418347 | 4670396 | 1888 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91520-img4834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91520-img4826.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Desconegut | L'excel·lent treball de restauració de les pintures del cambril es va dur a terme el 2005 a càrrec de Gemma Rodríguez i el seu equip. | 99 | 52 | 2.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||
| 91531 | Frontal de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>GUDIOL I RICART, J. (1974) Arte, Cataluña, vol. I, Madrid. </p> <p>PATRONAT DEL MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL DE SOLSONA (1990) Catàleg d'Art Romànic i Gòtic, Barcelona. </p> <p>SUREDA I PONS, J. (1977) El gòtic Català, vol I: Pintura, Barcelona. </p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>VILALTA PÉREZ, LL. (2005) <em>Art,</em> Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> | s. XIV | L'element va ser destrossat a finals del s. XIX, tot i que es van salvar alguns fragments que van anar a parar al Museu Episcopal de Solsona entre el 1909 i el 1918, on es va dur a terme una reconstrucció de la part inferior, mentre que la part superior és totalment desapareguda. | <p>Taula pintada al tremp d’ou que narra episodis de la vida de l’apòstol sant Jaume. La peça que s’ha conservat medeix 55cm d’alt, 208cm de llarg i 4cm de gruix i és un fragment del que va ser un conjunt més gran. </p> <p>La taula està organitzada en dos nivells amb cinc escenes cada un, separades per bandes decoratives basades en un motiu ornamental que vol imitar pedreria encastada. A cada angle de les escenes es troba un medalló que encercla una petxina, la que, curiosament, és la única representació de l’atribut de l’apòstol en tot el conjunt.</p> <p>Del que resta de la part superior de l’obra, s’entreveu la descripció de la vida i martiri de l’apòstol, destacant les relacions amb el mag Hermògenes contades al <em>“Pasionario Hispano”</em>. En les restes de la primera escena, es pot entreveure un tron i una figura dreta vestida amb una túnica llarga fins als peus. La segona escena mostra una túnica llarga i els peus descalços del que pot ser sant Jaume, junt a un altre personatge. L’última escena de la dreta narra el martiri de l’apòstol, on es veuen els peus del sant durant el seu degollament junt als del botxí, un personatge vestit amb indumentària militar. Del poc que queda de les escenes del registre superior, podem afirmar que en aquestes no es representen dos moments dins un sol quadrat, tal i com succeeix en el registre inferior.</p> <p>El cicle del registre inferior representa el viatge de les relíquies de sant Jaume cap a Galícia. La primera escena de l’esquerra ens narra la primera part de la llegenda, on els deixebles de l’apòstol carreguen una arqueta negra amb les relíquies a una barca, la que després es veu a la deriva tot insinuant que va ser conduïda miraculosament. En la mateixa escena, els deixebles agafen el sarcòfag que contenia les relíquies, el que es representa honoríficament sobre quatre columnes en un lloc cobert. La llegenda diu que la barca navegaria i navegaria per a trobar el lloc on Déu volia guardar el tresor. El lloc escollit fou Galícia i es diu que la reina Lupa va correspondre als desitjos de Déu tot deixant el seu carro i els dos bous que els deixebles preferissin d’entre el seu ramat reial. Tot i que el ramat resultà ser ferotge, la bouada s’amansí per la presència dels deixebles. La reina, sorpresa, es converteix al cristianisme tot cedint el seu palau per a construir el primer temple dedicat a sant Jaume de Galícia.</p> <p>A la segona escena, es representa dos deixebles, un vestit de monjo, dirigint-se al palau de la reina sobre un carro tibat per les feres. A la dreta de l’escena, hi ha l’antic palau de Lupa transformat en església. Aquesta és representada sense cap mena de proporció i sobreposant els seus elements, tal i com és habitual en les pintures de l’època.</p> <p>L’escena central és una de les més restaurades del conjunt i mostra un dels miracles més populars de sant Jaume explicat en el <em>Liber Sancti Jacobi</em> (llibre segon, capítol V). Aquesta conta que dos peregrins alemanys, de camí cap a Santiago, feren parada a Tolosa de Llenguadoc. Allí s’albergaren a casa d’un home ric, el que amagà una copa de plata entre l’equipatge dels peregrins per acusar-los de robatori i treure’n profit. Els forasters van ser perseguits i condemnats a mort, però finalment pogueren prosseguir el seu viatge gràcies a que el fill del jutge s’oferí a morir en lloc seu. En el camí de tornada, trobaren el noi encara penjat a la forca, el que miraculosament s’adreçà al seu pare dient-li que no es preocupés ja que sant Jaume el sostenia amb les seves pròpies mans per allunyar-lo de la mort. El miracle passà de boca en boca fins que el ric va ser penjat sense cap mena de compassió, ni tant sols de sant Jaume. La llegenda es representa al retaule amb els dos peregrins vestits amb barret, bastó, sarró i mantell que surten d’una casa, a la que hi ha també una donzella amb una copa a les mans. Aquesta figura femenina, podria ser la serventa de l’hostaler, la que, en altres versions de la llegenda, és la que intenta enganyar els peregrins. A la seva dreta es representa l’apòstol, descalç i amb una aurèola nimbada, tot aguantant el jove condemnat, amb els ulls tapats i gairebé nu.</p> <p>A la quarta escena es narra el miracle de Bru de Vezelay narrat al <em>Liber Sancti Jacobi</em>, el que, tornant de pelegrinatge a Compostel·la, s’estirà sota un arbre per implorar menjar a sant Jaume. Cansat, va caure adormit i es va endinsar en un somni en el que el sant l’alimentava. En despertar, el pelegrí es trobà un pa als dits i per molt que mengés, no s’acabava mai. La representació en el retaule comença al costat esquerra de l’escena, on un àngel apareix d’un núvol per a donar un tros de pa rodó que apareix altra vegada al cap del pelegrí, el que està dormint al costat d’un arbre. A la dreta, el mateix pelegrí reprèn content el seu camí amb un barrilet als dits, element del que no es fa menció a la llegenda.</p> <p>A la última escena se’ns explica la història escrita pel Mestre Hubert al <em>Liber Sancti Jacobi</em> on trenta cavallers lorenesos visiten el sepulcre de sant Jaume a Compostel·la. Aquests havien fet un pacte de fidelitat entre ells, amb l’excepció d’un, el que aturà el seu camí per a fer-se càrrec d’un company que havia caigut malalt i poc després moriria. El supervivent demanà protecció a sant Jaume, que se li aparegué muntant a cavall, i tots dos buscaren un bon lloc per enterrar el company: la basílica de Compostel·la. L’escena és representada amb el pelegrí mort, a l’esquerra, junt a un preocupat company, dret i vestit amb un mantell, barret i bastó. A la dreta, hi ha la imatge de tres personatges sobre un cavall: el mort aguantat per sant Jaume i el peregrí al darrera.</p> <p> </p> | 08216-66 | Element originalment situat a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | <p>Estilísticament, l’obra segueix pautes gòtiques però s’ha considerat de transició entre el romànic i el gòtic, el que ens porta a ubicar-la entorn del 1300 –més propera al segle XIV que al XIII-, tot i que és difícil confirmar la cronologia exacta. El seu autor reflexa un domini de les tècniques de la pintura i una gran habilitat decoradora, cosa que l’allunya subtilment del romànic. Pel que fa a la iconografia, es podria gairebé afirmar que es tracta d’una taula gòtica, doncs el mestre de Frontanyà ja era capaç d’estructurar sistemes narratius extensos i d’interpretar la història de fonts diverses.</p> <p>L’obra va ser destrossada a final del segle XIX, però sortosament se’n va poder salvar una part que es traslladà a Solsona al 1909. El 1918 aparegueren nous fragments, el que va ajudar a reconstruir les cinc escenes que avui en dia es troben al Museu Diocesà. L’any 1971, Lluis Monllaó va dur a terme una restauració de la taula, tot refent els fragments que hi mancaven.</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1872400,2.0243300 | 419434 | 4671026 | 1300 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-40.jpg | Legal | Gòtic|Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Mestre de Frontanyà | La polèmica de si es tracta d’un retaule o d’un frontal ha donat peu a varis arguments. L’argument pro-retaule (SUREDA 1977) es basa en la seva localització durant la descoberta, situat en un envà voltat de pintures murals, les que no han perdurat. A més, la taula gaudeix d’un bon estat a la part inferior, el que fa pensar que no es tracta d’un frontal, doncs aquests són molt fràgils en les zones baixes. Tot i així, la funcionalitat de la peça ha estat molt posada en dubte (GUDIOL 1974).Iconogràficament, es creu que la obra està basada en la “Llegenda Daurada” de Iacopo de Varezze”, però altres arguments fan pensar que es tracta d’una adaptació de diverses fonts basades en la tradició europea de l’època, la que narra la història de les relíquies de sant Jaume i dels miracles de l’apòstol durant el seu viatge post-mortem a Galícia descrits al Liber Sancti Jacobi Codex Calixtinus. | 93|92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||
| 91535 | Imatge del dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-del-dimoni-dels-oms | <p>VINYOLES I VIVET, P. (1984) Perfils Humans (narracions), Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà. </p> <p> </p> | s. XIX | S'ha perdut el rastre de la imatge original de fusta, la que va ser substituïda per l'actual figura de guix. | <p>La imatge actual es troba sobre un pilar policromat a l'interior del Santuari de Santa Maria dels Oms. Es tracta d'una escultura de guix policromada amb la imatge de Sant Miquel a la part superior abatent amb una espasa a una figura de dimoni, que està a terra. La figura de sant miquel vesteix amb tons terrosos i verdosos, amb una armadura platejada i una creu daurada al pit. Porta casc, aureòla i dues ales obertes. A la mà dreta sosté una gran espasa platejada, amb la ma dreta aguanta una cadena amb la que té lligat al dimoni i amb el peu esquerre li trepitja l'espatlla esquerre.</p> <p>Es diu que la imatge original era una talla de fusta, amb la figura del dimoni de dimensions molt superiors a l'actual. </p> <p> </p> | 08216-67 | Santuari de Santa Maria dels Oms | <p>Abans de la Guerra Civil Espanyola hi ha documentada una imatge de Sant Miquel amb un dimoni de grans proporcions. Era una talla de fusta policromada de la que s'ha perdut el rastre. Aquesta ha donat peu a l'anècdota en la que un veï agafà la figura tot dient: 'Apa Miquel! Tu per alt i jo per baix, ja veurem qui pot més!'. Sembla que la figura va ser penjada en una viga i cremada durant la guerra, tot i que una teoria popular explica que un membre del comitè de milícies antifeixistes va apartar-la de la foguera amb l'argument que 'aquest és dels nostres'. Es diu que podria haver estat venut a un museu de Nova York. </p> <p>La imatge actual, de guix, va ser comissionada per un veí de Borredà ja passada la guerra. </p> | 42.1814500,2.0112500 | 418347 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-img4671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-el-dimoni-antic-mauri.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Desconegut | Diu el saber popular que a principi del s. XX al Santuari dels Oms hi vivia un ermità anomenat Salvador Padullés que passava una capelleta de la Mare de Déu dels Oms penjada al coll, tot demanant almoina per les contrades i compartia pràctiques curanderes i oracionistes (VINYOLES 1984). Popularment se'l coneixia com 'el dimoni dels Oms' pel seu aspecte físic i mal caràcter. Era l'autor de 'Le livre du sort', un llibre de receptes-oracions editat en francès i traduït per Pere Vinyoles al català, on llista remeis per guarir diferents condicions (angines, mal de melsa, taques als ulls, mal de ventre, de dents...). | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||
| 91645 | Imatge de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>BENET I PETIT, J. (2012): El trobador de la Mare de Déu, volum III, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. </p> <p>VV.AA. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>FREIXES, C., Prat, Ll. i VILADÉS, R. (2016) Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imarge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d'exposició, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona. </p> <p>SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.</p> | La imatge va ser restaurada després de l'expoli de la Guerra Civil Espanyola. | <p>La imatge de la Marededéu dels Oms és una talla de fusta policromada d'època gòtica que ha patit moltes modificacions durant els anys. El conjunt actual és delicat, natural, elegant i amb bon sentit de la mesura característic de l'època gòtica, però encara reprodueix models romànics.</p> <p>La figura de la marededéu apareix asseguda en un tron, amb el Nen a la falda, talment com el tron de Crist infant, assimilat a la saviesa. Ella està vestida amb una túnica llarga fins als peus, de color blau amb decoracions florals de color daurat al pit i una franja a la part inferior amb tons vermells, verds i daurats. Unes sabates daurades ensenyen les puntes al capdevall de la túnica. Llueix una corona daurada amb el que podrien ser pedres precioses de color rubí. Aquesta subjecta una toca de color blanc amb una franja vermella que li arriba fins a les espatlles. La túnica està tallada amb els plecs de la roba, els que marquen les formes del cos i donen realisme a la figura. La cara és molt natural, de figura ovalada, sòbria, però a la vegada tendra i fina. Les celles són pintades, els ulls marrons en una cavitat poc profunda i el nas proporcionat i geomètric, la boca tancada amb llavis fins i mentó arrodonit que sobresurt, de color rojenc, com els pòmuls. Els cabells castanys estan pentinats amb una clenxa central, els que estan coberts per la toca. La mare recolza els braços sobre els genolls i obre les mans tot donant una sensació de benvinguda i a la vegada de protecció del seu infant, que s'asseu al costat esquerre de la seva falda. Sembla ser que la part central del cos és la que va ser salvada de la destrucció durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L'infant vesteix una túnica blanca de màniga llarga, de coll a peus, de color blanc i amb una franja daurada al coll i al pit, la que també ressegueix els volums del cos. Per sota surten els peus descalços. Al cap porta una corona daurada. La cara de l'infant és menys expressiva que la de la mare, el que també destaca pels pòmuls rogencs que li atorguen naturalitat. Amb la mà dreta dóna la benedicció, mentre que amb la mà esquerra subjecta una bola daurada. </p> <p>Els dos estan situats en un tron també policromat amb colors rogencs i daurats, amb quatre columnes amb una forma gairebé antropomòrfica a la meitat i acabada amb una d'ovalada al capdemunt. Aquest està situat en un pedestal geomètric descendent i emmarcat per una construcció arquitectònica molt geomètrica que els fa de fons. </p> <p>Les imatges d'arxiu mostren que la figura original ha patit moltes modificacions al llarc dels anys. Aquestes es fan pal.leses al cap de la verge i, sobretot, a la corona, que en ocasions és molt ornada i treballada, amb una posició i vestimenta totalment diferent, el que posa en qüestió si l'actual imatge és realment la original. </p> <p>La Marededéu dels Oms ocupa un lloc privilegiat al Santuari construït en honor seu. </p> | 08216-68 | Imatge emplaçada al cambril del Santuari de la Marededéu dels Oms, el que està ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest. | <p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties <span><span><span><span><span>van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. </span></span></span></span></span>D'aquí que <span><span><span><span><span>Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </span></span></span></span></span></p> <p>El 1936, arrel de la Guerra Civil Espanyola, es van destruïr els retaules del Santuari dels Oms. Es diu que els veïns del poble van salvar la figura de la Mare de Déu de la total destrucció, tot conservant el fragment central del cos. En lloc de substituir-la per una nova figura, va ser restaurada per l'escultor Lluís Comas Bres, de Vic, el que li va donar un cap nou a la Mare de Déu i una nova imatge a l'infant. Durant l'aplec dels Oms, el 8 de setembre de 1939, la Marededéu va tornar al culte.</p> <p>Per fomentar el culte a Maria, el 1949, el bisbe de Solsona, Vicente Enrique Tarancón va organitzar una jornada mariana a Solsona, on hi va participar la Mare de Déu dels Oms, entre d'altres.</p> <p> </p> | 42.1814300,2.0113000 | 418351 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-verge-oms-1-ac.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Restaurada per Lluís Comas Bres el 1939. | De la devoció a la Mare de Déu dels Oms en van néixer goigs i poemes, del que destaca el de Joan Benet i Petit (BENET 2012): IAltres vergers de Nostra Donacurulls de fruits, dolços d'amor,que el mes de maig etern apomacelestials i belles flors. A Frontanyà cerca la passadel riu Merlès capçal airós,del Berguedà a l'escapada,del Matamala a l'hort frondós. Del Lluçanès té la noblesa,del Berguedà, solana i to;li dóna fresca i jovenesadel Pirineu proper el balcó. Aquests verals de gran bellesai sobirana distinciósón adients a la Princesaque dalt del cel té la mansió. El nom dels Oms, a més, quin gaudiporta d'antuvi a cada cor,que l'om és l'arbre d'ombra fresca,inspirador de cants d'amor. A Frontanyà més ho seriasi a la seva ombra té el sojornla resplendent Verge Maria,Mare Divina del cor dolç. Sota de l'om tota l'anyadali entonaven les cançonsels de Sant Jaume, Alpens, Vilada,de Borredà i de tot l'entorn. Pins i avets mouran les branquesfent tornaveu amb la remor,la sajolida de flors blanquesseran l'encens amb el timó. I el Matamala, tot a l'ampledel Pirineu fadrí ratxós,de la Princesa les lloancesdurà a tot vent amb la cançó. IILa vila de Frontanyà,vila rica i regalada,prop de la vila té un palaubastit de pedra picada. De la cambra als finestralsposareu ben bé la balda,que en essent la Verge dinsabans d'hora apunta l'alba. Jo no sé qui us collirà,Flor de lli, Poma vermella;de tan alta que heu penjat,no hi arriba cap cistella. Florida al maig i a l'abril,de Sió Rosa esclatada,quan us veuen tan humiltots els cors prenen volada. Tarda blana, Oreig suau,Riuerell, Pou de Samària,Doll d'amor celestialfan les vostres encantàries. IIILa imatge dels Oms ésuna talla de gran vàluaper la molta antiguitat,la bellesa i la nissaga. De les que a l'Alt Berguedàtenen ferma la peanya,la dels Oms a ben segurper antiga és la degana. Asseguda en cadiralde riquesa desusada,el cabell daurat com l'ori la testa coronada. El Jesús com una flortendra, fresca i delicada;rica Perla de l'orienten les cloves de la falda. L'arquimesa del tresorés un bell temple romànic;de braçada té els murals,serenor que escampa l'absis. Espadanya com s'escau,finestrells en esqueixada,i dels anys al bes ardentté la cara socarrada. Pur romànic que retreuel pas lent de les anyades,entre glòries i amorés un flam que no s'apaga i la Verge sempre aténels batecs de la fillada,una mà enlairada al celi l'altra lliurant les gràcies. La tonada dels seus goigs,que omple tota la muntanya,és esclat d'amor filialressonant himne de gràcies. Pels camins de l'ideal,quan lluita amb afany la pàtria,la Mare de Déu dels Omsesdevé la Capitana. Quan la plaga, trist flagellde llagosta afamegada,com un vent de malvestatassolava la comarca, ni una no para el volde Sant Jaume en els paratgesprotegits sota el mantellde la poderosa Mare. Pedregada, focs, estralls,malaltia irremeiable,malastruc, tossut eixut,gams que deixen net l'estable han cedit davant l'esclatd'una maternal riallade la Verge que dels Omscom un bàlsam davallava. Gràcies, gràcies, Floc de neude la terra frontanyana,vostre nom portava escritdel meu cor entre les branques. Mes avui que sota l'omla vostra ombra regaladahe fruit a bastament,l'he gravat en les més altes. Quan arribi d'aquell omcercant l'ombra perdurable,Amor meu, baixeu-me a obrir,no em deixeu gelar la barba. | 94|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91646 | Campanes de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>CABALLÉ, F. (2018) Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l’Alt Berguedà, La Patumaire, Berga.</p> | s. XVIII | Molt erosionades. | <p>La doble espadanya de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de 1572 es va transformar a principis de 1700 en un campanar rectangular tancat, el que fa 2,33 metres d’alçada, amb quatre finestres d’arc de mig punt. L’accés és des del cor, per escales de fusta.</p> <p>La campana gran medeix 75 cm d’alçada, amb un coll de 47 cm i un diàmetre de 85 cm i pesa uns 356kg. El jou és de fusta envellida amb vuit tirants, dos dels quals aguanten el contrapès de pedra. En un costat té palanca i a l’altre, el martell. La campana funciona de forma manual i amb electromartell. Es conserva un vell rellotge en bones condicions. S’aprecia un segell medieval de text il·legible, que segurament seria del fonedor. Destaquen diversos relleus al cos de la campana. Al centre: un ecce homo, una creu de calvari, una mare de Déu amb l’infant a coll i, finalment, en relleu superior als altres, sant Jaume de cos sencer. Sota els peus del sant s’aprecia una corretja prima guarnida amb flors i diminutes capelletes. A mig peu, es decora amb sanefes d’orles foliars. Al mig i al terç de la campana, s’entreveu la inscripció amb caràcters gòtics “… EPEM / + / D / AV / MIL- CCCC - IIIV / EP … / UPATE.. P … T”. “/… AHUM … I / MAIOME / D / FEUDAT PETDUJIA / … “. Sembla que els caràcters que manquen en la inscripció són causa en part de l’erosió que ha patit, però també de l’intent de destrossar-la durant l’escomesa civil de 1936 (CABALLÉ 2018: 217).</p> <p>La campana petita medeix 37 cm d’alçada, 25 cm de coll i 42 cm de diàmetre i pesa uns 43 kg. Té una bona sonoritat, en to de sol. El batall és de ferro, amb un forat a l’extrem. El jou és de fusta i està molt erosionat. De la part superior, s’aprecien dues tiges de ferro que serien per sostenir el contrapès, actualment inexistent. Hi ha restes de palanca i s’aguanta per les nanses amb un cargol. Fundiona manualment a través d’un cable al batall que va fins a l’interior de l’església. El fonedor és Raynelli. Els relleus de la campana estan molt erosionats, però encara es poden entreveure, al centre, imatges de cos sencer dalt una peanya de núvols, les que podrien ser de sant Jaume (amb el bàcul de pelegrí), sant Joan Baptista i Jesús crucificat. Aquestes figures estan intercal.lades amb les d’arcàngels de mig cos. A la part inferior, per sota les figures, s’aprecia una sanefa amb motius florals. Al terç de la campana es llegeix: “SANTE JACOBE ORA PRO NOBIS ANO 1784”, mentre que al peu es confirma el fonedor: “RAYNELLI ITALIA FETA” (CABALLÉ 2018: 218).</p> | 08216-69 | Campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>La història de les campanes comença arrel de l’avenç en l’art de la metalúrgia a l’antiga Xina. Les primeres campanes van apreixer entorn el 2000 AC, les que poc a poc es van anar extenent per la resta d’Àsia i el món sencer. L’ús de les campanes també ha patit canvis durant els anys: petites campanes s’utilitzaven per traspassar informació a llargues distàncies, músics els adoptaren com a instruments importants, i també s’adoptaren per diferents religions. Abans de l’arribada del Cristianisme, diferents religions com el Budisme, Hinduisme, Shinto i l’antic Egipte utilitzaven campanes en les seves cerimònies com a instruments dels déus, per traspassar pau, netejar ments, per portar salut, sort i felicitat. Amb el Cristianisme, la tradició de campanes per congregar feligresos es va enfortir i van neixer escoles de fundició a Italia, un art que es va extendre per la resta d’Europa durant els segles següents. Actualment, a Catalunya, la confraria de campaners segueix viva i activa. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 1784 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-gran-detall.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-petita-detall.png | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Raynelli | A Sant Jaume es troben documentats els diversos tocs de campanes: bateig, a missa, a oració (a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda) i a morts, el que es recorda molt tètric i variava depenent si el difunt era home o dona. | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91647 | Capitells de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | s. XI-XII | Element molt erosionat, pel que es fa complicat la lectura dels seus elements iconogràfics. | <p>El capitell número 1 és de pedra, d'uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Està esculpit pels quatre costats. A la part inferior es mostra una franja amb elements arquitectònics i vegetals. Aquests elements arquitectònics a la part mitja i superior tot transformant-se en elements antropomorfs difícils de desxifrar i en els que només s'insinuen alguns elements concrets. Per la seva forma, podria ser datat del segle XII (AA.VV., 1985).</p> <p>El capitell número 2 és també de pedra i medeix uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Aquest no es troba en tan bon estat de conservació com l'anterior, pel que és més complicat desxifrar-ne els elements. Està esculpit pels quatre costats i decorat amb figuració, del que es poden intuïr alguns elements antropomòrfics: unes potes al nivell inferior, que acaben amb un cap a cadascuna de les quatre arestes superiors. </p> | 08216-70 | Actualment es troben a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Arrel de l'intervenció de restauració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà i l'enderroc de l'antiga rectoria adjacent, es van descobrir aquests dos exemplars de capitells que podrien provenir de l'antic claustre del monestir. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4714.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment els dos elements estan encimentats al terra original de l'església, em ambdós costats de l'àbsis central. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91648 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-7 | <p>Pica baptismal formada per dos blocs de pedra de gres sorrenc. Té una base cilíndrica d’uns 20 cm d’alçada i un metre de diàmetre. La peça superior té una secció de forma troncopiramidal i la planta és circular. No hi ha restes de decoració ni a l'exterior ni a l'interior. Actualment està coberta per un element metàl.lic de forma còncava que es corona amb una creu llatina. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-71 | A l'entrada de la nau principal de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91648-img4706.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La peça no s'ha pogut datar amb exactitud. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 91649 | Imatge de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-jaume | Petites marques d'erosió a la mà esquerra i en diferents parts de la túnica. | <p>La imatge de Sant Jaume és una talla de guix i ferro de grans dimensions: aproximadament 2 m. d'alçada, per 0,5 m. d'amplada i 0,5 m. de fondària, situada en una base quadrada a gran alçada, emmarcant l'àbsis central per la part esquerra. L'obra sembla que conserva la policromia original. Presenta l'apòstol en una posició erecte, vestint una túnica fins als peus de color terrós, un barret amb una petxina a la part central i una aureola de metall que el corona. Destaca per portar els cabells llargs i barba, amb una actitud plàcida i contemplativa. A la mà dreta subjecta un bastó de ferro amb una carbassa d'aigua al capdemunt, mentre que a la mà esquerra porta un pergamí a l'alçada del pit. </p> | 08216-72 | Imatge situada al pilar esquerra de l'àbsis central a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>La representació de Sant Jaume com a peregrí comença a desenvolupar-se a l'època romànica, un segle de gran auge del Camino de Santiago. Així, espontàniament neix una nova concepció iconogràfica que identifica la figura de Sant Jaume amb els peregrins que acudeixen al seu santuari a Compostel·la. </p> <p>Durant la seva vida, es diu que Sant Jaume deambulava pels camins de la Hispània medieval evangelitzant la població, tot suportant-se amb un bordó, un bastó alt que porten els peregrins, portant una carbassa d'aigua, un barret i una bandolera, adornant-se amb alguna petxina. L'únic element que el diferencia d'un peregrí medieval és el llibre que porta a les mans, que li atorga la categoria d'apòstol evangelitzador. </p> <p>El sermó <em>Veneranda dies</em> del llibre I del <em>Calixtino</em> , la font escrita de referència per interpretar l'iconografia xacobea, presenta el bordó en el que el peregrí es recolza, com si fos el seu tercer peu, simbolitza la Santissima Trinitat, mentre que la petxina és el símbol de les bones obres que cada peregrí ha de dur a terme durant el seu viatge al santuari de Compostel·la. </p> <p> </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91649-img4718.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 91688 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | s. XIX i s. XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es composa per un conjunt d'imatges important, tant en blanc i negre com en color, realitzades pels mateixos membres de l'entitat, així com reproduccions d'imatges antiges d'autors diversos. Les fotografies estan arxivades per tipologies (territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, ...) i per municipis. La col.lecció alberga un nombre reduït exemplars gràfics de Sant Jaume de Frontanyà i de les seves rodalies. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-73 | C/ Mossèn Huch, 8, 1r. 08600 Berga | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear el 1981 amb la fundació de l'entitat i ha arribat a conservar més de 18.000 imatges de la comarca del Berguedà, així com d'altres indrets de Catalunya i de l'exterior.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Diversos autors | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 91689 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-0 | <p>Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya, consultat a través del portal MDC el 16/03/2022. https://mdc.csuc.cat/digital/search/collection/afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz/searchterm/Sant+Jaume+de+Frontanyà/field/all/mode/all/conn/and</p> <p> </p> | s. XIX i s. XX | <p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya agrupa diferents fons independents: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i Fons personals. </p> <p>A l'arxiu de Col·leccions fotogràfiques s'hi diferencien dues tipologies: per un costat els conjunts d'imatges d'una temàtica concreta, com pot ser l'arquitectura romànica, recollits per aficionats i, per l'altra, les col·leccions que es van establir a l'arxiu segons el format de les fotografies, com poden ser les diapositives de vidre. En aquest fons hi figuren 13 fotografies de Sant Jaume de Frontanyà de diversos autors en les que es mostren edificis i vistes panoràmiques. En destaca una de Marcel·lí Gausachs, feta entre 1915 i 1930, de l'altar interior del Santuari dels Oms on s'aprecia l'antiga imatge de Sant Miquel i el dimoni dels Oms actualment desapareguda. </p> <p>L'Estudi de la Masia Catalana (1923-1936) va ser un projecte encarregat per Rafael Patxot i Jubert al C.E.C. i dirigit per Josep Danés i Torras per fomentar el coneixement de la masia catalana. El fons consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les illes Balears. A l'arxiu hi figuren 6 fotografies referenciades com a Sant Jaume de Frontanyà, tot i que una correspon a un altre municipi. En destaca una fotografia d'interior de la vivenda dels Oms realitzada per Francesc Blasi i Vallespinosa feta entre el 1912 i 1928. </p> <p>Finalment, a l'arxiu de Fons personals es troben un total de 96 fotografies del municipi, la majoria de José Camil Guiu realitzades a la segona meitat del s. XX.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-74 | C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona. | <p>El 1909 es va fundar l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya arrel del projecte <em>L'Inventari Gràfic de Catalunya, </em>impulsat per Geroni Martorell amb l’objectiu d’inventariar el patrimoni artístic-cultural del país. Les imatges són obra de més d'un centenar d'autors, des de la dècada del 1860 a l'actualitat, i de temàtiques molt diverses: muntanya i excursionisme, art, arquitectura, esport, enginieria, etnografia... La col.lecció ha anat creisent al larg dels anys gràcies a les donacions dels propis socis de l'entitat però també de no socis que buscaven preservar els seus fons. </p> <p>Si bé a l’origen de l’Arxiu la seva premissa geogràfica era Catalunya, els interessos dels socis eren geogràficament molt més amplis. I si bé lògicament una part molt important de les imatges són de Catalunya, n’hi ha també una quantitat estimable de tot el món: del Pirineu, d’Europa, i des dels Estats Units a Argentina fins del Japó a Macau.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Diversos autors | Les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista es poden consultar a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), el que ofereix accés a col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, ... amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents.L’Arxiu ofereix als socis, particulars i entitats serveis que són propis dels arxius i bancs d’imatges, com ara l’adquisició d’imatges, tant en suport paper com digital, per a l’estudi i la recerca, per a publicacions, per a exposicions o per emissions de televisió. Paral·lelament, l’Arxiu programa de forma regular un seguit d’activitats i conferències, publica llibres, i produeix exposicions amb la voluntat d’itinerar que són ofertes a entitats públiques i privades.L’Arxiu també es caracteritza per allotjar-hi força diversitat de procediments fotogràfics: procediments prefotogràfics com llanternes màgiques, i pròpiament fotogràfics com col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, excepcionalment més d’un miler d’autocroms, així com còpies sobre paper a l’albúmina, cianotipies, o processos pigmentaris. A la vegada, disposa d’una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics com ara càmeres de totes les èpoques, ampliadores o equipaments diversos, així com llibres i documents tècnics. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91711 | Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Història' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>BARAUT, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgellia núm. 1, La Seu d'Urgell. </p> <p>Pergamí original de 199 x 456 mm, Arxiu Capitular d'Urgell, cons. d'esglésies, núm. 11. </p> <p> </p> | s. X | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pergamí original de l'acta de consagració de l'església original de Sant Jaume de Frontanyà és un manuscrit de 199 x 456 mm. escrit a mà en tinta negra sobre paper el 20 de juny de 905. El document detalla la consagració de l'església pel bisbe Nantigís d'Urgell en un acte on varen assistir Guifré II Borrell de Barcelona i Miró II de Cerdanya, fills de Guifré I el Pilós, així com una multitud d'abats, sacerdots, clergues i laics. Primerament es consagra l'església en honor a sant Jaume, així com els límits amb les parròquies de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de Santa Maria de Lillet, amb la serra de Cosp i els Rasos de Tubau, Boatella, Santa Maria de la Quar, Santa Maria de Borredà i la vila de Cirera. Seguidament, detalla les donacions de diferents habitants per a la construcció de l'església nova, els que, junt al bisbe, signen el document. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08216-75 | L'acta original es troba a l'Arxiu Capitular d'Urgell. | <p>El bisbe Nantigís d'Urgell va fer edificar una església en terreny de la seva propietat, en va autoritzar el culte i la va consagrar sota la dedicació de l'apòstol sant Jaume. L'edifici consagrat es trobava entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, el que ara és conegut com l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Amb l'acte, es va definir la circumscripció eclesiàstica però també compromet als habitants del lloc a col.laborar amb la dotació de la nova infrastructura. </p> | 42.1872840,2.0242095 | 419424 | 4671031 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-acu-pergami-original-199-x-456-mm-cons-desglesies-no-11-cara-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-urgellia-transcripcio-acta-sjf.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Nantigís d'Urgell | Existeix una traducció del text en llatí a càrrec de Paquita Sallés i Verdaguer. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||
| 91746 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XIX - XXI | <p>L’Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni documental del municipi. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà. Els serveis que ofereix són: consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d’entitats i associacions i suport a la investigació.</p> <p>L’arxiu municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, així com recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El fons consta de 795 unitats de descripció en paper, el que ocupa un volum aproximat de 33 metres lineals de prestatgeries. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. Els documents més destacats del fons són el llibre d'amillarament de 1862 i les actes municipals més antigues, les que que s'inicien el 1856. Per altra banda, des de mitjan de segle XIX s'inicien les sèries de fiscalitat, comptabilitat, serveis militars i població.</p> <p>El fons està organitzat segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals, el <a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/arxius_i_gestio_documental/gestiodocumental/gd_local/suport/model_qdcm/'>MQCAC</a>, desenvolupat per la Generalitat de Catalunya. Aquest aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà: els fons de l'Administració Local, fons privats i fons públics no municipals. El fons del Jutjat de Pau va ser creat per Albert Rumbo Soler el 2014, el que completa l’acció de l’administració de justícia al municipi.</p> <p>Les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Acció i organs de govern; Organització i gestió administrativa; Personal; Patrimoni; Recursos econòmics i financers, Urbanisme, obres i mobilitat; Sostenibilitat i medi ambient; Ordenació i promoció de l'activitat econòmica; Població i eleccions; Serveis culturals, de l'esport i el lleure; Serveis per l'educació; Serveis pel benestar i la salut; Seguretat i protecció ciutadana. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-76 | Al primer pis de la casa de la vila de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L´Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté documentació des de 1841 fins a dia d'avui. </p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual a mitjan segle XX. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos d’octubre i novembre de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2013.</p> <p> </p> | 42.1873788,2.0236342 | 419377 | 4671042 | Del 1841 a l'actualitat. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Horaris de consulta: dimecres de 9 a 14 h. Casa consistorial de Sant Jaume de Frontanyà. Consultes i informació: 93 881 90 11 o st.jaume@diba.cat | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 91749 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, R. (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius. Barcelona.</p> <p>SOCA I TORRES, I. (2005) <em>Aproximació al passat</em> a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau. Diputació de Barcelona. Barcelona. </p> | s. XVIII | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà es troba custodiat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Aquest organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni parroquial. El fons actualment preserva un gran nombre de documentació des de mitjans de s. XVI fins a l’actualitat.</p> <p>El fons està classificat en diferents apartats. Els llibres sacramentals és el conjunt més extens, en el que consten: set registres de llibres de baptismes que daten del 1593 fins al 1976; un llibre de confirmacions, del 1721 al 1967, el que té alguna part inclosa al llibre de baptismes; cinc llibres de matrimonis, del 1593 al 1976, amb alguna llacuna i una part inclosa al llibre de baptismes; tres llibres de defuncions, del 1852 al 1976, i plecs de documentació referent a l’acció pasqual datats del 1594 al 1901. En l’apartat d’administració parroquial hi ha registres documentats del 1599 a l’actualitat, en el que hi destaquen dues entrades de fulls de visites pastorals i documents eclesiàstics diversos, cinc registres de plecs i fulls de comptes (amb censos, fundacions i misses, confraria de la Mercè, comptes de les ànimes, comptes del culte i fulls solts de comptes varis) i també vuit entrades de documents parroquials varis com pot ser informació històrica de l’església, del poble, gestió dels límits parroquials, etc. A l’apartat de documentació notarial hi ha setze registres que daten del 1550 fins al 1900, les que inclouen actes notarials, censals, àpoques, capítols matrimonials, testaments, i documents notarials diversos. Un darrer apartat agrupa la documentació vària dels Oms datada del s. XVIII al s.XXI, així com obres i reformes, activitats, gestions i subvencions, restauracions, goigs…</p> | 08216-77 | Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. | <p>La parròquia de Sant Jaume de Frontanyà va pertànyer durant molts segles al bisbat d'Urgell, però al 1593 passà a integrar la nova demarcació episcopal de la diòcesi de Solsona, de la que el deganat de berga passa a formar-ne part. </p> <p>Durant molts anys el fons es va guardar a les golfes de la rectoria vella de Sant Jaume de Frontanyà, però per garantir-ne la conservació es va traslladar a les dependències de l'arxiu parroquial de La Pobla de Lillet i finalment passà al fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona, on s'ha dut a terme una classificació i inventari de la documentació conservada. </p> | 42.1872600,2.0242900 | 419431 | 4671029 | 1593 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91749-img1948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91757 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XXI | <p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb 6 fons amb documentació sobre el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, els que allotgen 191 unitats documentals. Aquests fons són: </p> <p>- Fons Família Coll (ACBR40-1201), el que inclou els capítols matrimonials signats entre Josep Solà i Martí, pagès de Sant Jaume de Frontanyà, i Maria Bach i Puig, donzella de Sant Quintí de Puigrodon, datats del 1788.</p> <p>- Fons Josep Deseuras i Vilanova (ACBR40-1305), el que inclou 56 imatges de l'església i el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, algunes de les quals estan digitalitzades. </p> <p>- Fons Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306), el que inclou 131 unitats amb documentació geneaològica dels Bardolet de Sant Jaume de Frontanyà, datats del 1809-1900. </p> <p>- Fons Mancomunitat Intermunicipal del Berguedà (ACBR40-203), el que inclou un document sobre l'incendi forestal a Sant Jaume de Frontanyà, el 1981.</p> <p>- Fons Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320), el que inclou els capítols matrimonials signats a Bagà entre Pere Anfruns i Orriols, de Castellar de N'Hug, i Rosa Roma i Portell, de Sant Jaume de Frontanyà, davant del notari Bonaventura Minoves, el 1803.</p> <p><br /> -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. </p> <p>-Llibre del registre de cases del partit judicial del Berguedà, de l'any1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals Sant Jaume de Frontanyà. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-78 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | <p>L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu a l'edifici del Pavelló de Suècia de Berga. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa de tota la comarca del Berguedà dels ss. XIII al XXI. L'arxiu també alberga una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, així com fons fotogràfics i un fons d'hemeroteca d'autors i/o temàtiques berguedanes. </p> | 42.1873677,2.0236301 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91757-img1131.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 91758 | Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-79 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||||
| 91762 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Capitular d'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-capitular-durgell | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> | IX-XX | <p>L'Arxiu del Bisbat d'Urgell està situat al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell i custodia un fons de manuscrits i documents de l'Arxiu Capitular d'Urgell, l'Arxiu Diocesà d'Urgell (o Arxiu Episcopal), l'Arxiu de la Mitra i els arxius parroquials. L'arxiu es troba des del 2014 a l'edifici de l'església dels Dolors i conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX, entre ells la documentació custodiada pel capítol catedralici (capítol de canonges) format per uns 6.000 pergamins. En destaca el pergamí datat més antic de Catalunya, de l'any 815, i l'Acta de Consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, duta a terme el 20 de juny de 905 pel bisbe Nantigís I d'Urgell. </p> | 08216-80 | Pati del palau, 3. 25700 La Seu d'Urgell | <p>L'Arxiu Capitular d'Urgell conté la documentació generada al llarg dels segles IX-XX de l'antic Bisbat d'Urgell i, així, de les parròquies que es trobàven dins la seva jurisdicció, entre elles la de Sant Jaume de Frontanyà, que es va consagrar el 905. El 1593 el Papa Climent II va dividir el bisbat d'Urgell per la seva gran extensió, tot creant la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord amb totes les seves esglésies, entre elles la de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p> </p> | 42.1872761,2.0241719 | 419421 | 4671031 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 91766 | Fons de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | s. XIII-XX | <p>En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, des del s. XIII al s. XX, amb alguns exemplars digitalitzats. Els més antics són dos pergamins, del 1254 i el 1270, amb sentències atorgades pel prior de Sant Jaume de Frontanyà, qui actuava de judge delegat pel Bisbe d’Urgell. Destaca un manuscrit del s. XIV en el que, entre d’altres, conté una apel·lació al papa sobre l’excomunió de Roger de Pallars, senyor de Mataplana, i del prior de Sant Jaume de Frontanyà (de l’any 1337, fulla 8). Segueixen quatre documents de pleits civils entre el priorat i veïns del municipi, dels anys 1637-1696. Del s. XVIII es conserven cinc documents processals entre veïns, dels anys 1720-1750. Destaca un document del 1876 on es mostren els segells de l’ajuntament al llarg dels anys. També s’hi poden trobar amillaraments, des del 1851 al 1952, així com expedients d’incautacions, assumptes municipals i constitució d’ajuntaments durant la Guerra Civil Espanyola (del 1936-1939). Finalment, hi ha una unitat corresponent a Sant Jaume de Frontanyà del registre del Partit Judicial de Berga.</p> | 08216-81 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91766-document-aca-excomunio-prior-st-jaume0.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Civil | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 56 | 3.2 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 91845 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-nacional-de-catalunya | s. XIX - XX | <p>La majoria de documents sobre Sant Jaume de Frontanyà a l’Arxiu Nacional de Catalunya provenen dels fons públics: l’Agència Catalana de l’Aigua, la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament d’Economia i Finances, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, el Districte Forestal de Barcelona, el Govern Civil de Barcelona, la Junta Electoral Provincial de Barcelona i la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques i la Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</p> <p>Destaca el fons de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, on es troben expedients de determinació de responsabilitats i confiscació de béns de particulars amb propietats a Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>D’entre els fons privats, es troben documents de vendes de propietats, plets i atorgaments del prior, així com fotografies d’època contemporània.</p> | 08216-82 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural i conté documentació generada per organismes públics, empreses, així com altra documentació de caràcter privat rellevant pel coneixement de la història nacional catalana. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 91846 | Capbreu de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-de-solsona | s.XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Solsona conserva un capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, del notari Domènec Aguilar de la Notaria de Solsona, datat del 1790. Es tracta d'una unitat documental composta que consta de 72 fulls en dos plecs. En ell, diferents individus confessen les seves propietats. </p> <p> </p> | 08216-83 | Carrer dels Dominics, 14, 2a planta (Palau Llobera), 25280, Solsona. | <p>L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat i va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. En l’actualitat custodia més de 1000 metres lineals de documentació que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.</p> <p>L'Arxiu aplega més de 160 fons documentals i col·leccions, dels que destaquen: l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon [1910-1955] i un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval etc. </p> <p>Les seves dependències ocupen una part de l’antic Hospital Llobera, destacat edifici del gòtic civil català.</p> | 42.1873800,2.0236300 | 419377 | 4671042 | 1995 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El capbreu és un tipus de document on s'anotaven els drets i rendes que fan els vassalls al seu senyor, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats. Es tracta d'un document de gestió útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. Cada vegada que es feia la confessió es conservaven i es renovaven els drets i rendes que el senyor tenia sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions.S'han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, els que són una sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular.Les declaracions que fan els particulars en els capbreus, on consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'adquisició dels béns o l'ascendència del capbrevat són una font important per a investigar la història de la propietat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 91956 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | s. XIX - XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> | 08216-84 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||||
| 91960 | Fira de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-reis | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona</p> | s. XX | No es duu a terme des dels 1980s. | <p>La Fira de Reis era un exemple de les fires nadalenques de la zona, especialitzades en productes típics d'aquelles dates. A Sant Jaume es feia una rifa amb cartes i es donaven torrons als guanyadors. A la tarda de la vigília, els infants sortien al carrer amb una esquella tot fent molt soroll perquè els Reis els sentissin, no passessin de llarg i deixessin regals en unes grans cistelles que es posaven a les eixides de les cases. La fira es va voler recuperar durant els anys 1980 al jardí de Cal Ferrer, amb animals i productes agrícoles i ramaders, però desafortunadament no va tenir continuïtat. </p> | 08216-87 | Era de Cal Ferrer i Plaça de Baix. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91960-d2-firabestiarak.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 91961 | Aplec de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tubau | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | s. XX | L'aplec es va deixar de celebrar a finals del s. XX. | <p>El primer de maig es duia a terme la benedicció del pa i el terme als Rasos de Tubau. A primera hora del matí es pujava al Padró en processó i cantant les lletanies dels sants. Un cop allí es resava una part del rosari, es beneïen els termes i es donava un pa a tots els assistents, el que organitzava l'amo de Tubau. Amb la llangonissa que cadascú portava i el pa, s'esmorzava allà mateix. </p> | 08216-88 | Padró dels Rasos de Tubau. | <p>Aquesta celebració és un exemple de les cerimònies de caràcter agrari destinades a protegir els sembrats i afavorir una bona collita, que es duen a terme entre Dilluns de Pasqua i Corpus, dins el cicle de l'Arbre i la Rosa (RUMBO 2005: 114). </p> | 42.2202400,2.0495200 | 421555 | 4674667 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91961-aplec-de-tubau-llibre-vinyeta.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A Faig i Branca es feia un acte semblant el dia de Sant Bernabé, l'11 de juny, on es beneïen els termes i es donava un pa, el que pagava un dels cinc propietaris de les finques col.lindants (Les Lloberes, Terradelles, Picanyes, Frontanyà i Les Platetes), els que es tornaven all larg dels anys. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 91962 | Joc de bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-bitlles | <p>RUMBO, A. (2005) ' Festes i Tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona. </p> | s. XX | La tradició no ha perdurat. | <p>A Sant Jaume de Frontanyà, cada diumenge a la tarda es jugava a les bitlles al Padró de Cal Mestre. Els dos equips que hi participaven tenien en joc un porró de vi amb gasosa. Les bitlles era el joc per excel.lència i una activitat lúdica molt popular, junt al ball dels diumenges que es feia a Cal Sastret o a Ca l'Eloi. A les bitlles només hi jugaven els homes, els que s'havien fet ells mateixos nou bitlles d'uns vuitanta centímetres d'alçada que s'havien fet ells mateixos amb fusta de pi. Les posaven en un espai de tres per tres i amb el truc, una bola de fusta que tenia forats per agafar-la, havien de tirar-les a terra. </p> | 08216-89 | Padró de Cal Mestre | 42.1874000,2.0245700 | 419454 | 4671044 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91962-bitlles-sjf.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 91974 | Esperit de saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperit-de-sauc | <p>GAUSACHS, Ramon (2008): Les herbes remeieres Vol.II - De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica, Ed. Rafael Dalmau, Barcelona.</p> <p>TILGNER, Sharol Marie (2009): Herbal medicine. From the Heart of the Earth, Wise Acres LLC, Pleasant Hill, Oregon, USA.</p> <p>GRIEVE, Mary (1973): A modern herbal, Barnes and Noble, Kent, UK.</p> | <p>L'esperit de saüc o essència de saüc és un remei molt popular per les seves propietats antiinflamatòries, antitèrmiques pels refredats i la tos i també el mal de coll. A Sant Jaume i pobles veïns normalment es feia a final de mes de maig o principi del mes de juny, quan es troba la flor del saüquer en el seu millor moment i s'elaborava per tot l'any, tot intercanviant-la amb els veïns que se'n quedaven sense. </p> <p>El procés per obtenir aquesta medicina seguint la tècnica tradicional era molt laboriós i lent. Un cop recol.lectades les flors, es posaven sobre un drap de lli o cotó dins d'una cassola. Sobre les flors es posava una font de calor, en aquest cas una cassola amb brases, i s'extreia l'essència de la flor, que gotejava sobre la cassola. Les flors es canviaven quan agafaven una tonalitat més fosca, tot reemplaçant-les per flors fresques. Les brases també s'havien d'anar alimentant durant tot el procés que podia durar tot el dia i la nit. Aquesta brasa és el que donava un gust diferenciador a l'essència de saüc, la que popularment era coneguda pel seu mal gust de planta fumada.</p> | 08216-91 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91974-taller-sauc-rosa_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El saüc (Sambucus Nigra L.) és de la família Caprifoliaceae. Les flors creixen en els brots nous de cada any, blanques de cinc puntes, totes a un nivell. S’estenen de manera plana i destaquen per un perfum dolç i penetrant. Els fruits formen uns raïms de color negre que es cullen quan estan madurs.Tradicionalment el saüc era considerat un arbre màgic i sagrat, pel que, que a més a més dels seus innumerables usos i virtuts, se'n troben en la majoria de cases per protecció. D'aquí que se'l coneix com a 'bonarbre'. El saüc és un arbre molt preuat a tot el món, ja que se'n poden utilitzar gairebé totes les parts: fusta per fabricació de flautes, pintes, pinxos...; l'escorça es fa servir en algunes cultures com a purgatiu o utilitzat en salves per tractar morats; l'arrel ofereix un tint negre molt interessant; les fulles són repel.lent d'insectes i agilitzen la fermentació del compost; la flor és considerada expectorant, demulcent, diaforètica, diurètica, galactògen i anti-inflamatòria; el fruit modula el sistema immunològic, és antiviral, digestiva, diurètica i també s'ha utilitzat en alguns indrets per a acolorir certs vins (sobretot port). La flor del saüc, a part de l'esperit, també es pot consumir de moltes maneres diferents: en infusió, en vinagre, arrebossada o en bunyols, en llimonada o cava i en concentrat o 'cordial', un refresc molt popular a l'estiu, ideal per rehidratar, essent un electrolit natural. Actualment, el remei encara és utilitzat popularment, tot i que els veïns que en produeixen ja no utilitzen la tècnica tradicional, sinó que l'extreuen per un procés d'arrossegament de vapor amb alambic. Al Jardí Bauma, amb la col.laboració de Solus: Solucions Naturals, encara es poden fer tallers de producció dels diferents remeis herbals típics de la zona. La imatge mostra un taller dels usos del saüc al Jardí Bauma, on apareix Rosa Sala, una de les poques persones que encara fan l'esperit de saüc a la manera tradicional, i Rosa Heras, infermera, jardinera i conservadora de la tradició herbal. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 91983 | Llegenda del Dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dimoni-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Dimoni dels Oms és molt popular a Sant Jaume de Frontanyà i les seves rodalies. Aquesta narra la història d'un veí del poble que va trencar l'eix del carro que portava carregat de sacs de blat. Al veure que hauria de carregar els sacs a coll, va remugar que pagaria el que fos perquè algú l'ajudés a portar-los fins a casa. Dit i fet, se li va presentar el Dimoni dels Oms disfressat, qui li va oferir la seva ajuda a canvi d'una petita recompensa. L'home, cansat i desesperat, va accedir ràpidament sense demanar detalls del tracte. El Dimoni va apilar els sacs tan carregat com podia, mentre que el veí es va començar a qüestionar l'orígen d'aquell personatge amb unes recargolades banyes i una cua que sortia sota els parracs. Per acabar-ho d'arreglar, l'estrany sabia on l'home vivia sense haver-li-ho dit! El dimoni va descarregar els sacs a l'era de la casa i li va demanar el pagament tal i com havien acordat: volia la seva ànima! En aquell moment, el pagès va entendre qui l'havia ajudat, però un tracte és un tracte i no es podia fer enrere. Aleshores va apareixer la Mare de Déu dels Oms, qui va afirmar que el tracte no era vàlid, doncs l'home havia demanat algú que l'ajudés a portar els sacs fins a casa i el dimoni els havia deixat a l'era. Gràcies a la intercessió de la Mare de Déu, l'home va salvar la seva ànima. </p> | 08216-92 | 42.1814300,2.0112500 | 418347 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-el-dimoni-mauri0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48240.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'argument d'aquesta llegenda s'extén a tot el territori en diferents versions; d'entre les més conegudes, destaca la del Pont del Diable de Martorell. Algunes versions d'aquesta llegenda inclouen petites variants, algunes de les quals substitueixen la figura de la Mare de Déu dels Oms per la de Sant Miquel, la que s'il.lustra en la imatge de l'escultura de Sant Miquel i el Dimoni que encara ara hi ha al Santuari dels Oms (l'original sembla que va ser cremada durant la Guerra Civil Espanyola). El Dimoni dels Oms era molt popular, fins al punt que molta gent s'encomanava a ell, i no a Sant Miquel o a la Mare de Déu, amb l'expressió 'valga'm el Dimoni dels Oms'. També hi ha documentada part de la lletra d'una cançó que se li cantava, tot i que es desconeix la melodia: 'El dimoni dels Oms té unes grosses banyes per treure els cristins d'aquestes contrades'. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 91987 | Llegenda de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. D'aquí que Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </p> | 08216-93 | 42.1814400,2.0112500 | 418347 | 4670395 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91987-img4819.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 91988 | Llegenda del bandoler Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bandoler-cabrer | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Bandoler Cabrer explica la història d'un conegut personatge històric que, a causa de les malvestats que havia protagonitzat, es considerava una mena de follet poderós, fins al punt que podia desencadenar tempestes i pedregades que feia caure damunt d'aquels a qui volia mal. </p> | 08216-94 | <p>Josep Serra va ser un dels últims bandolers catalans, carlí Berguedà, qui va atreure l’ateció d’escriptors romàntics com Víctor Balaguer, Marià Aguiló o Jacint Verdaguer, que n’eren coetanis. El Cabrer es considerava un lladre diferent a la resta del seu temps, doncs no era salvatge i cruel. Actuava per lAlt Berguedà i se’l creia gentil i pacífic amb els pobres i marginats, però despietat amb els rectors, rics i senyors. El Cabrer va ser afusellat junt a quatre cabdills carlins: el Bou, el Caragolet i Carreró de Claravalls.</p> <p>Una cançó popular de Camprodon diu així:</p> <p><em>Tant temps hi hauràs passat</em></p> <p><em>per aquelles vagues i montanyes,</em></p> <p><em>per aquell mig de bruchs i arbossos</em></p> <p><em>al mig del faig t’amagaves.</em></p> <p><em>En sentit nom del Cabré, tot home ric tremolav</em>a.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||||
| 91989 | Llegenda del Pare Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pare-llop | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Pare Llop parla d'un misteriós personatge que vivia a la Cova dels Orriols, a Castellar de N'Hug. Aquest es passejava per les contrades demanant diners als veïns per tal que els llops que ell controlava no ataquessin els ramats i les persones. Aquesta llegenda està documentada a Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet i a Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-95 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||||||
| 91990 | Llegenda de la Mà de Mico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-ma-de-mico | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda de la mà de mico explica que una mà peluda corria per les cases a hores intempestives. Aquesta agafava objectes de les cases i castigava aquells que no es portaven bé. </p> | 08216-96 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91990-ma-de-mico-bn.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Aquesta llegenda està documentada i és totalment original de Sant Jaume de Frontanyà. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 91991 | Goigs de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>BRIONES, M. i SANTACREU SIMON, J. (1988) 'Goigs i devoció popular', <em>Erol, L’: revista cultural del Berguedà</em>, Núm. 23, p. 17-36. </p> <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s.XIX i XX | <p>Els goigs a la Mare de Déu dels Oms té mida foli i està imprès amb tinta negra. Té una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i advocació (Goigs a la Mare de Déu dels Oms, venerada al seu santuari del terme de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà); al centre hi ha la imatge de la verge (gravat d'Enric Prats Augué), envoltada pel text del goig organitzat en tres columnes, amb la tornada inicial i 8 estrofes de versos octosil.làbics amb rima encadenada i retronxa (reprenen els dos darrers versos de la tornada incial) i finalment la quarteta o tornada final amb rima encreuada; a la part inferior, hi ha un pantagrama amb la cançó (lletra d'Enric Balaguer Mestres, música d'Enric Prats Martí) i finalment una pregària. A la part inferior, fora del requadre, apareix el diposit legal, datat del 1980 i una nota sobre l'edició: '<em>D'aquesta edició se n'han fet 10 exemplars, acolorits a mà per M. Benavent, en possessió de l'autor</em>'. </p> | 08216-97 | <p>El culte a la Mare de Déu i molts sants va ser molt popular durant l’època moderna. La Verge i, especialment, els sants, actuen com a intermediaris entre el Déu llunyà i metafísic i els homes, paper que poden assolir tenint en compte la seva anterior condició d’humans. Als segles XIX i XX el culte a Maria adquireix més importància, el que desplaça sovint el culte a altres figures, tot invocant, ara, a la verge per epidèmies i calamitats. La Mare de Déu dels Oms gaudeix de dos goigs amb lletra diferent, cosa que prova la vitalitat del seu culte. El fet que la Mare de Déu dels Oms estitingui una estreta relació amb la natura, així com la gran majoria de les Mares de Déu de la zona, fa plantejar que els punts que han generat aquestes advocacions de la Mare de Déu es tracten de llocs on ja es practicava un culte a forces relacionades amb la terra o el món superior, molt abans de l’arribada i difusió del Cristianisme (BRIONES I SANTACREU 1988).</p> <p>La manifestació de devoció cultural del cant de goigs és una costum que encara existeix avui en dia, tot i que no és tant popular com en temps passats. Tradicionalment, a l’Aplec dels Oms, es comença fent una processó a l’església, es celebra la missa i, en acabar, es canten els goigs tot seguit venerant la imatge de la Verge. Normalment la gent es quedava a dinar pels voltants i a la tarda es tornaven a cantar els goigs.</p> | 42.1814500,2.0112700 | 418348 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91991-goigs-a-mare-de-deu-dels-oms.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També hi ha documentada una altra versió dels Goigs a la Mare de Déu dels Oms, que són molt més populars i encara hi ha qui les canta. | 98|119 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 91992 | Goigs a Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-esteve | s. XX | <p>Els goigs de Sant Esteve estan escrits en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Aquest està emmarcat per una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral. A la part superior es situa el títol i advocació (Goigs a l'invencio del proto - martir Sant Esteva que es venera a la capella de Sant Esteve de Tubau de Sant Jaume de Frontanyà). Al centre apareix un gravat amb la imatge del sant i a la part inferior el text del goig organitzat en tres columnes, separades per una línia contínua. Finalment, es detalla l'oremus. Fora del marc, es detalla la impremta (Imp. Maideu de Ripoll) i l'any (1980). </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-98 | 42.2041400,2.0416800 | 420888 | 4672887 | 1980 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,53 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.