Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65069 | Aljub dels Horts del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-dels-horts-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Aljub que fa uns 6 m de llarg i té una amplada de 3 m, és de planta irregular però tirant a rectangular. Hi ha uns esglaons coberts que permeten accedir a l'interior fins arribar a una alçada on hi havia aigua que es treia amb un buidador. Les parets són de roca natural i totxo. L'obertura d'un pou en un lloc pròxim provocà l'esgotament de la deu d'aigua que proveïa l'aljub, i que ara s'ha convertit en un forat que tendeix a desaparèixer colgat sota la brossa i runa de tota mena. De l'aljub sortia un rec que servia per repartir aigua entre les hortes, actualment no visible. Els horts que hi ha a prop estan menats, però les margeres i l'espai que ocupa l'aljub resta poc visible.</p> | 08246-1 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva finalitat és aplegar aigua per regar els horts que queden al davant, amb un cabal d'aigua que solia oscil·lar d' 1-1'5 metres. La gestió de l'aigua a Santa Eugènia és un motiu de preocupació des de l'edat mitjana. Al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble, i es va reordenar tot aquest entorn.</p> | 41.9003200,2.2853500 | 440722 | 4638956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés es fàcil i es pot fer des del carrer del Reguer o des del camí ral de Vilalleons. A prop queda la font Rodona, el paratge de la font Xica, el pont del carrer del Reguer i el barri de la Creu del Cim. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65071 | Aqüeducte de Sala-d'heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2003). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Pont situat sobre el torrent de Saladeures i format per 9 arcades de punt rodó. Té una amplada exterior de 1'30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m. Presenta uns forats quadrats (10 per 10) a les parets interiors als quals recolzaven unes baranes de fusta, avui inexistents. Voltants coberts per vegetació, alguns dels quals neixen i creixen a l'interior del torrent, el que pot suposar un perill en crescudes del cabdal del torrent. La presència de vegetació dificulta la visibilitat dels laterals del pont. El pont construït amb pedra del país i ciment, presenta un bon estat de conservació tot i que a l'interior hi ha fulles i terra i les façanes exteriors estan recobertes amb heures.</p> | 08246-3 | Sala-d'Heures | <p>Per l'interior del pont passa la canalització que porta aigua de la font del Paradís als dos dipòsits d'aigua que hi ha a tocar el torrent de Saladeures, aigües avall. Salva la pendent del torrent de Sala-d'Heures mitjançant la construcció d'un pont-aqueducte. Bona part dels elements visibles a aquestes obres d'infraestructura hidràulica del casal de Sala-d'heures daten d'inici del segle XX.</p> | 41.9002100,2.3006600 | 441992 | 4638933 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65071-foto-08246-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 40 cm de distància, direcció sud, hi ha la font del Paradís i, cap al nord, ben passat el pont hi ha una torre de respiració. Tot aquest conjunt de construccions seria d'interès per fer passejades si estigués millor condicionat i senyalitzat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 65074 | Arxiu Municipal de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08246-6 | Nucli de Santa Eugènia de Berga | <p>L'arxiu municipal de Santa Eugènia de Berga és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que el terme municipal depengués en gran mesura dels termes del voltant (Taradell, Calldetenes, Vic) constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental.</p> | 41.9001100,2.2832600 | 440548 | 4638934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 65075 | Arxiu Parroquial de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Eugènia de Berga es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven diverses unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Arxiu format per llibres de baptismes, 10 unitats en paper, volum i lligall datats de 1473-1856. Els volums dedicats a les confirmacions, una unitat en paper volum de 1676 a 1800. Els llibres de casaments, en 6 unitats, paper, volum i lligall de 1578 a 1852. Les defuncions datades entre 1585 i 1848, en 7 unitats, paper en volum i lligall. I documentació diversa referent a la vària saramental, en 7 unitats en paper, volum i lligall de 1840 a 1957. Els aniversaris i celebracions de 1585 a 1913, en 7 unitats documentals en paper, volum i lligall. I finalment documentació de la administració de l'obra de 1501 a 1851, en tres unitats, de paper, volum i lligall.</p> | 08246-7 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'església parroquial de Santa Eugènia va crear nombrosa documentació entorn els habitants de la sagrera del mateix municipi des de l'alta edat mitjana, sobretot a partir del segle XIII. Aquests documents abarquen des de informació sobre naixements i defuncions dels habitants, fins a activitats de les confraries i altres activitats i despeses dels religiosos. En el decurs de la Guerra Civil Espanyola es va perdre part de la documentació conservada a l'església parroquial, tot i que per la proximitat amb Vic i la seva seu episcopal, part de la documentació es va recollir a l'Arxiu Episcopal de Vic.</p> | 41.9002700,2.2833300 | 440554 | 4638952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65075-foto-08246-7-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65077 | Baranera, dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baranera-diposit-daigua | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>El dipòsit elevat de can Baranera va ser projectat en formigó i ferro i acabat amb maçoneria, i posteriorment pintat de blanc. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels amos del mas Baranera i antiga teuleria, és un cilindre apuntat que es recolza en un punt fixe format per una columna massissa. Aquest dipòsit d'aigua de grans dimensions que presenta una estructura turriforme formada per un peu o base de planta cilíndrica disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior. Actualment es denomina aigua potable a l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat.</p> | 08246-9 | Nucli de Santa Eugènia de Berga. | <p>Element construït cap al 1950, com a dipòsit d'aigua per a usos domèstics i per regar, així com abastir les diverses necessitats de can Baranera. Forma part del conjunt de Can Baranera, es tractaria d''una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX:</p> | 41.9027200,2.2836000 | 440579 | 4639224 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65077-foto-08246-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65078 | Cal Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Informació oral: Anton Dachs.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici construït amb una paret mitgera amb la façana oberta al sud, al carrer Canigó. Aquesta estructura formaria part de les cases de la sagrera de Santa Eugènia. La façana principal mostra l'estructura de planta baixa i dos pisos i la coberta amb teula aràbiga és de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés emmarcada per llindes de pedra, ben treballades i de grans dimensions, mostra les marques de l'encaix de la bústia quan la casa va ser correus. La façana principal s'organitza, amb un accés i finestra reixada a la part inferior, dues finestres al primer pis i un bancó corregut al pis superior. La porta té una alçada de 2'40m i una amplada de 1'6m i està formada per cinc brancals de pedra per banda i una llinda, amb una llargada de 2'1m i una amplada de 50cm. La llinda no té gravat cap data ni cap llegenda. tot i que hi ha elements a la llinda i als brancals que s'haurien de canviar d'ubicació: el timbre, uns claus clavats a la banda dreta, i la placa de ceràmica amb el número de la casa clavada sobre la llinda. No es nota l'acció del salpàs sobre els brancals perquè, fins fa poc, una peça de fusta els cobria.</p> | 08246-10 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. Tot i que no es coneix documentació escrita associada a aquesta casa si que podem dir que hauria format part del nucli original sorgit al voltant de la sagrera de Santa Eugènia. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris. Des del segle X trobem documentat el nucli de Santa Eugènia a partir del qual va néixer l'actual nucli urbà i les diverses masies i cases que es començaren a gestar al seu entorn. Són poques les cases que han restat dempeus, i bona part d'elles es troben en l'antic eix de comunicació format per l'antiga sagrera. Cal Barber, era conegut antigament com a Can Barrusca (Can Barber, Can Julià i Can Serra Xic) primera fàbrica de llangonisses de la comarca, com que no va tenir èxit el propietari es va penjar al mig de les tres cases. Com a cases maleides se'ls va esborrar les marques de les llindes, finals s.XVIII. Més tard es va conèixer com a casa la Maria dels ànecs, i al 1930 en Josep Dachs Parramon hi va fer la barberia. Durant la Guerra Civil Espanyola, al setembre 1936 es va muntar a les golfes, la casa de la radio, i tenia vigilància i feia falta un passe per entrar. La barberia ocupava part de la planta juntament amb correus i una esperdanyeria. Per 1 duro afeitaven, tallaven els cabells i tenies un parell de mitjons. Part de la vivenda a baix amb una sala cuina menjador, i les habitacions a d'alt. I la part de darrera espai per el bestiar. Durant la guerra en deien la barberia feixista i en acabada la guerra en deien la barberia republicana. La barberia es va tancar als anys 67-68 i va passar a ser casa particular de la família Dachs.</p> | 41.9006000,2.2827800 | 440509 | 4638989 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65078-foto-08246-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65078-foto-08246-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65079 | Porta de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-cal-cisteller | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici format per planta baixa i dos pisos amb una coberta a doble vessant. L'estructura de l'edifici és de fàbrica recent i s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, la obertura de l'habitatge antic. Es tracta d'una porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat, ja que la peça presenta un arc rebaixat decoratiu picat posteriorment;. La porta té una amplada de 1'3m i una alçada de 2'2m. Els brancals de pedra ,5 per banda, tenen una gruixària de 23 cm i la llinda que corona la porta té una llargada d'1'8m i una amplada de 55cm.</p> | 08246-11 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La llinda presenta gravada a la pedra, i a l'interior de 2 cercles, la inscripció 'Ave Maria sin pecado concebida'. Per la tipologia de la inscripció, força present al poble, caldria pensar que seria del segle XVIII, malgrat que no hi hagi cap data que ho corrobori. L'any 2001 fou aterrada la casa primitiva, només es salvà la llinda i brancals de pedra de la porta principal, que s'ha canviat d'emplaçament ja que s'ha muntat més a prop de la casa amb el número 8, quan inicialment estava en una posició més centrada. Alhora no s'ha conservat l'amplada originària de la porta i s'ha fet més estreta. La casa és coneix com a Cal Cisteller perquè fins a finals dels anys 70 del segle XX hi havia hagut un cisteller.</p> | 41.9003500,2.2826900 | 440501 | 4638961 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65079-foto-08246-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65079-foto-08246-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65080 | Cal Pastisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-0 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la sagrera, entre la Plaça i ja en el carrer Girona. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. La base s'assenta sobre el terreny irregular donant lloc a una planta baixa amb diferents desnivells i limitada amb pedres cantoneres als angles de la casa. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta, sobretot els ampits i els brancals de les finestres laterals que són de pedra ben treballada. La façana principal presenta una estructura força asimètrica. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues portes presenten particularitats, la porta de la botiga, reformada, de talla baixa i amb obertura central; i l'accés a la casa amb una obertura d'accés limitada per llinda i brancals ben treballats. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals i que sembla oberta en un cos diferenciat i de coberta més alta . Al primer pis hi ha dues finestres i una tercera convertida en balcó i disposada al centre de la façana. La part superior, o golfes és un cos afegit en obra, com es pot apreciar a la façana lateral, presenta una disposició constructiva homogènia, amb tres petites obertures central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada tal com demostren els paraments exteriors. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre part de l'urbanisme inicial del nucli antic de Santa Eugènia de Berga.</p> | 08246-12 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la informació proporcionada pels Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que viuen a Santa Eugènia i que són majors de 8 anys, es detalla que a Cal Pastisser hi havia 8 habitants. Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificada, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Santa Eugènia de Berga, o que s'hi va afegir en un moment posterior, ja en època moderna. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. Si que es coneix que al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona i va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble. Tot i que es desconeix si cal Pastisser ja formava part d'aquest segon moment d'auge constructiu, si que cal remarcar les nombroses modificacions que presenta l'edifici. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes adscrits a un horitzó cronològic d'inici del segle XX.</p> | 41.9001500,2.2827700 | 440508 | 4638939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65081 | Cal Rei de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-de-fontanelles | <p>TORRENT, C. (1981). Cal rei. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Mas format per una construcció de base rectangular, distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada i, a nivell constructiu, molt modificada. No resta cap element visible de la fàbrica original, només les llindes de la porta d'entrada i la disposició de les obertures i estances mas. A nivell estructural si que es pot intuir la disposició d'una galeria o porxada al primer pis de la casa, junt a les habitacions i altres estances del mas, mentre que a la planta baixa es disposa la cuina, menjador i altres espais comunitaris. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga, recentment reformada. La façana principal es troba orientada al sud. En aquesta façana també s'hi obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. A la façana exterior, hi ha un rellotge de sol, arranjat recentment, i en tot l'espai de davant s'obre un petit jardí on destaca una olivera. La casa del costat, de disposició similar és de factura recent, i els annexes ramaders es troben separats, situats a peu del camí de Fontanelles a can Co. Tot i que a fitxa realitzada per la Generalitat de Catalunya al 1981 esmenta: Murs de pedra unida amb morter, totxo i arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules que conformen un edifici civil. Petita masia en la qual s'hi endevinen tres etapes constructives. La primitiva, de planta rectangular, d'un sol tram, està construïda amb la base de pedra i alçat de tàpia, aquí hi degué haver la llinda primitiva datada el 1833 que ara es troba a la façana actual. Seguint la mateixa orientació a migdia, i per la part del nord, hi ha un tram adossat de pedra i amb la mateixa coberta. A la part de migdia s'hi adossa un altre cos que data de principis de segle, correspon a la façana actual amb un portal rectangular i dues finestres, al primer pis hi ha tres arcades i dues finestres. A llevant s'hi adossa un cos de construcció més recent. A ponent s'observen les tres fases constructives fetes amb diferent aparell.</p> | 08246-13 | Sant Marc | <p>Edifici que conforma una tradicional masoveria, en aquest cas associada al mas Fontanelles i amb aquest nom la trobem registrada en un llistat de masies modernes del s. XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 també apareix com a 'Masia casa de labranza'. Inicialment era un petit mas, de planta quadrada, reformat el 1833, que va ser ampliat per la banda de migdia i nord. El resultat és el mas actual, amb tres grans arcs o finestrals de galeria centrals. Al costat s'hi ha construït una casa o torre moderna que recorda als antics masos de tipus basilical, amb una àmplia balconada a la façana. El seu propietari és S.A.T. Cal Rei, una societat cooperativa familiar que es dedica a la cria de vaques i vedelles; els vedells que neixen van destinats a la carn, però les vedelles se les queden per vaques de llet, pel seu propi negoci d'envasat i comercialització de la producció de la llet, sense haver de passar per cap intermediari, de les vaques al consumidor. En el procés d'envasat de la llet, primer entren les vaques a la sala de munyir de 6 en 6; cada vaca és rentada i desinfectada i es munyen totes 6 a la plegada, però la llet de cadascuna va separada per analitzar-ne i controlar-ne la producció per separat; la llet surt a 37 graus de temperatura que conduïda per unes canonades passa per entre unes plaques de gel i queda refredada en uns segons a 3-4 graus i conservada en uns tancs per a l'espera l'envasat.</p> | 41.9140400,2.2886300 | 441007 | 4640477 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba situada a la part esquerre del camí ral de Puiglagulla i fou masoveria de Fontanelles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65082 | Camí ral de Vic a Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-taradell | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Es tracta el camí que travessa el terme municipal de sud a nord. El ramal actual segueix la carretera B-520, mentre que en el seu orígen presenta nombrosos trams de terra batuda i seguint el camí que vorejava el nucli de Santa Eugènia, entrant per Can Rita, Can Coll, seguia amunt cap a Taradell segurament a través del Puigsacost. Pel punt de l'Hostalet del Bulló. Tot i que aquest vial ha patit moltes reparacions i modificacions parcials del traçat al llag del temps, i causats tant per les inclemències del temps com per l'acció humana, resta perdut en algun tram però també es conserven alguns fragments de paviment de llosa i murets contenció que el limitaven.</p> | 08246-14 | Zona del Bulló | <p>Els principals accessos que passen per Santa Eugènia han estat seguint els principals eixos de comunicació del municipi. Així part del camí ral de Taradell a Vic que passava per l'Hostal del Bolló i les Palanques del Gurri i seguia cap a la creu del Mercer, és encara vigent. Tot i la dificultat de datar cronològicament un camí o vial, podem dir aquest camí tradicional es documenta des de l'edat mitjana, essent doncs, una antiga via de comunicació encara utilitzada. Una proposta d'arranjament d'aquest espai va tenir lloc al 1891. En aquest any l'ajuntament de Vic va exposar als representats dels municipis veïns, entre ells Santa Eugènia la necessitat de crear una xarxa de camins veïns que possibilités la comunicació entre poblacions. Es pretenia demanar a la Diputació de Barcelona, la construcció de dues carreteres, una aprofitaria el camí de Vica Taradell que creuant el Gurri s'iniciaria a la Torre de Benages i Gracià, passaria per Santa Eugènia i arribaria a Taradell pel Puigsacost. I una segona via que havia d'unir Vic amb Vilalleons, però cap dels dos es va arribar a materialitzar. Aquest però si que es va arrenjar diverses vegades en motiu dels aiguats del 1940 i també al 1965 en el tram comprès entre la passarel·la sobre el Gurri i la Casanova de Plantalamor. No va ser fins a mitjan de la segona dècada del segle XX que el Govern Civil i la Diputació de Barcelona van contribuir a la millora de les comunicacions de Santa Eugènia. El 25 de setembre de 1914 la Jefatura d'Obras Publicas del Govern Civil va pagar les expropiacions dels terrenys afectats per la construcció de la carretera de Vic a Taradell, també coneguda com a carretera d'Arbúcies, posterior B-520.</p> | 41.9087800,2.2660700 | 439131 | 4639909 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65082-foto-08246-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65082-foto-08246-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65086 | Can Baranera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baranera | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Masia també coneguda com la Teuleria del Català i can Violi està formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes, actualment ensorrades. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-18 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX: Antigament era coneguda com la Teuleria del Català, i més tard fou conegut com Can Vi i Oli de Can Violi de Gurb; o can Piteru. En aquest pla entre C/ Pirineu i Can Violi hi havia uns tancats desrpés de la guerra civil, als anys 40, on s'hi guardaven porcs, procedents del contraband amb Andalusia. Aquests porcs negres els portaven fins a Vic amb tren i després anaven fins a Santa Eugènia a peu, en ramats i de nits. Aquí les guardaven i desrpés es realtizava l'engreix i el contraband. També van posar un molí per fer el pinso del bestiar i van arranjar la casa en aquests moments.</p> | 41.9028000,2.2830900 | 440537 | 4639233 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65087 | Can Barrusca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrusca | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt d'edificis que havien format una fàbrica antiga, tots els cossos estan format per planta baixa, tres pisos i golfes que s'adapta a la pendent del terreny natural. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s'observen nombroses reformes a l'estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. El conjunt es troba orientat est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l'edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular.</p> | 08246-19 | Nucli de Santa Eugènia | <p>L'edifici que ara és un habitatge havia set una fàbrica d'embotits a principi del segle XIX, i el propietari era conegut com 'en Barrusca', en principi el negoci li va fracassar i es va pensar entre les tres cases, quedant aquestes subjectes a mals aguris. Es diu també que per aquest motiu foren esborrades les inscripcions de les tres cases. Aquest conjunt es trobava a la sagrera de Sant Eugènia de Berga. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna. Sovint apareixen citades diverses fonts, com la de Santa Eugènia o una altra situada al peu del Puigsacost i vers el mas Català, i també es cita una bassa del comú. Es creu que abans de la forta despoblació iniciada a mitjan segle XIV la sagrera tenia entre 12 i quinze famílies que hi residien sense comptar els cellers i els cortals que hi tenien algunes masies. Són pocs els oficis documentats pels habitants del poble, tot i que si que s'esmenta a algun ferrer i a nombrosos pagesos. La documentació a partir d'aquest moment no aporta gran cosa més que ens permeti conèixer la sagrera o la població de Santa Eugènia. Sovint apareix esmentat el Puigsacost, lloc on tenien terres diferents persones de la sagrera, el camí de la font, el camí de la Serra i de Llagostera, el call inferior i el lloc del Pedró, inicialment a ponent de l'església i on es convocaven els feligresos per tractar temes que afectaven la parròquia o parroquians. Es creu que la sagrera va quedar fortament despoblada a finals del segle XIV, tot el segle XV i part del XVI. Els fogatges diuen que l'any 1370 la part de Santa Eugènia separada de Taradell tenia 17 famílies, i segons la llista de caps de casa que al 1385 van assistir a la redempció del terme i a la seva unió com a carrer de Vic, almenys 15 eren gent de cases de pagès, i a la sagrera només consten la família de Jaume Feliu i segurament la de Ramon Soler i Miquel Puig. Un document de 1442 confirma que al costat de l'església hi havia un important nombre de cases deshabitades, quan Ponç de Puigsec, rector de Santa Eugènia compra al ciutadà de Vic Berenguer de Pruners uns casals aterrats i uns patis o solars d'una casa amb una torre (possible residència dels Santa Eugènia abans d'entrocar amb els senyors del Casal d'Heures) i uns horts a la Sagrera de Santa Eugènia. Actualment es tracta de tres habitatges isolats, dos dels quals han perdut part dels seus elements originals.</p> | 41.9006400,2.2826600 | 440499 | 4638993 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65087-foto-08246-19-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest edifici, juntament amb els dos del costat, formen l'antic Cam Barrusca, també conegut com la Fàbrica de llangonisses, al considerar-se per molts habitants la primera fàbrica de llangonisses d'Osona, datada d'inici s. XX. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65088 | Font dels Pollancres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pollancres | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XXI | <p>Petita font situada al polígon de Santa Eugènia en una lleugera pendent a prop la carretera del Bolló. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans arbres i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar per a jugar la canalla i una pista de skate.</p> | 08246-20 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Font que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació del polígon del Bulló i d'Explasa a finals del segle XX i inicis del segle XXI. Situada en una plataforma a peu de la carretera del Bolló constitueix un lloc de trobada per la gent de tot el poble, tant per la proximitat de la zona esportiva, com per la presència d'un camp de futbol i altres equipaments lúdics. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants.</p> | 41.9026600,2.2774300 | 440067 | 4639221 | 2006 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65089 | Can Bertrà o can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertra-o-can-bertran | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. IGLESIAS, J. (1989). 'El fogatge del 1553' estudi i transcripció I Barcelona. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>També conegut con Can Bertran o la Casanova de Terrerons. Edifici civil bastit amb murs tàpia, pedra basta, morter de calç i totxo; i una coberta de bigues de fusta i teules. Es tracta d'una petita masoveria de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i primer pis. La façana presenta un portal rectangular de totxo i amb llinda de fusta. A la part nord-oest hi ha un cobert de totxanes seguint la mateixa vessant. Al SE podem apreciar clarament els dos tipus d'aparell constructiu, a la de tàpia no hi ha cap obertura i a la de pedra n'hi ha dues. A la part del nord-est s'hi adossa un cos de nova construcció però conserva una finestra amb una reixa de ferro forjat. Es construïda amb pedra blava sense picar, unida amb morter de calç, totxo i tàpia.La casa, que té una llargada de 14'70m i una amplada de 9'70m, esta construïda amb diversos materials: tàpia, totxos, pedres de riu Gurri, i pedra del país. Els còdols solen estar a nivell de terra. Enganxats a la façana principal i a la part posterior hi ha afegits diversos coberts. La coberta, de teula àrab, és a dos vents. A la façana principal a més de la porta hi ha quatre finestres. Davant de la casa hi ha dos tipus de boixos i a poca distància una bassa en què hi va a para l'aigua de la pluja que cau sobre la casa. Destacar que a la bassa i creix una gran quantitat de boga. La vista de la casa permet veure el Genís, Puigoriol, Terrerons, la part posterior de can Coll i camps de conreu.</p> | 08246-21 | Zona del Bulló | <p>Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada a uns masos, actualment en terme de Taradell, anomenants Terrarons (antic terrers d'Avall) i Terrers (antic terrers d'Amunt). El mas Terrers el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. també trobem esmentat el Terrer de Vall en el fogatge de la parròquia de Santa Eugènia de Berga de 1553. Aquest edifici correspondria a una masoveria lligada aquests masos esmentats i vinculada també al mas Genís. El Bertran consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga al segle XVIII, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció. Per la part posterior es veu que la casa va ser edificada en dos èpoques; la pròpia teulada deixa constància de dos períodes molt clars de construcció, ambdós situables en època moderna.</p> | 41.9013800,2.2652400 | 439055 | 4639088 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65090 | Can Cantarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cantarell | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de petites dimensions situat al carrer del Call, i formant part de la sagrera de Santa Eugènia de Berga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular adaptada a la pendent del terreny natural en aquest punt.i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i unes obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.L'element més singular és la presència d'una placa, de terra cuita, situada damunt de la porta principal té gravades; la data 1793, les inicials I(esus) H (Home) S (Salvador), una creu i la inscripció; (Joan Cardona ma fecit). La placa té una llargada de 40 cm i una alçada de 35cm.</p> | 08246-22 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Habitatge de la sagrera de Santa Eugènia, on es conserva una data gravada amb l'any 1793 documentant la seva construcció o una reforma. Aquí hi vivia en Pep de la Burra al llarg del segle XX. En el llibre de Compliment Pascual, de 1826, hi consta la casa Cardona en que hi vivia Isidre Benet. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna.</p> | 41.9008100,2.2835500 | 440573 | 4639012 | 1793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65090-foto-08246-22-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa coneguda com a Can Canterell o can Pep de la Burra, perquè hi havia viscut en Pep de la Burra, un personatge famós a Santa Eugènia de Berga i autor de la Barraca d'en Pep de la Burra. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 65091 | Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catala-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici mitjer de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos, i coronat amb una coberta a doble vessant orientada nord-est a sud-oest. Presenta l'estructura perimetral original; els trespols van ser modificats durant la rehabilitació. Les obertures es troben repartides per la façana principal seguint una composició simètrica, amb dues a cada pis, essent totes elles arrebossades, excepte el portal principal, que és de pedra carejada amb la llinda gravada amb inscripció. Al primer pis s'extén un únic balcó de punta a punta de la façana, al qual es pot accedir des dels dos finestrals d'aquest pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El ràfec presenta cabirons de fusta.</p> | 08246-23 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El Català forma part d'un dels habitatges de Santa Eugènia que van doblar la propietat. És a dir la família Català, procedents del mas Català, van adquirir béns a la sagrera de Santa Eugènia i algun dels seus membres hi va passar a viure i d'aquí es va quedar el nom. La llinda presenta la inscripció 'Ave Maria sin pecado consebida' i una data que es troba desgastada i en la que s'intueix l'any 189... o 169.... Antigament a la banda dreta hi havia hagut una pedra per a seure. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna.</p> | 41.9004600,2.2832500 | 440548 | 4638973 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65091-foto-08246-23-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65092 | Can Co o l'Hostal d'en Molas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-co-o-lhostal-den-molas | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860- Partido judicial de Vic TORRENT, C. (1981). Can Co. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Edifici civil estructurat en una masia de tipus basilical amb cossos que l'envolten i formen un clos que tanca la lliça amb un portal a llevant i un altre a ponent. El material constructiu emprat es basa en murs de pedra basta, morter de calç i totxo i amb una coberta de bigues de fusta i teules aràbigues. Consta de planta baixa, primer pis i golfes damunt el cos central. La façana es troba orientada a migdia i s'hi adossen un cos de porxos sostinguts per pilars quadrats i coberts a una vessant. Es dona accés a la casa a través de la planta baixa dels porxos i presenta un portal rectangular amb llinda datada. A llevant hi ha poques obertures algunes de les quals són de construcció recent. A ponent també hi ha poques obertures. A tramuntana malgrat els cossos adossats es veu l'estructura basilical i petites finestres. Es construïda amb lleves de pedra i morter de calç, alguns afegitons de totxo. El mur de la lliça té alguns sectors de tàpia. Edificació de planta allargada i orientada de nord a sud. Segueix una estructura modulada en planta baixa i dos pisos.L'abruptuositat del terreny ha portat a una adaptació de l'estructura construïda formant diferents alçats i cossos on es distribuirien les diferents dependències de l'hostal. La tècnica constructiva utilitzada es pot apreciar en alguns punts de la construcció, aquesta es centra en l'ús del carreu de petites dimensions de pedra local de la zona lligats amb morter i amb un doble arrebossat exterior.</p> | 08246-24 | La Serreta | <p>L'actual mas de Can Co, conegut tradicionalment per l'Hostal d'en Moles era un dels antics hostals del camí ral del terme de Santa Eugènia. Aquest hostal es troba edificat al peu del camí ral de Vic a Viladrau i del Camí que va de Vic a Vilalleons i a Puig-l'agulla i no lluny de l'antic camí ral de Barcelona a Olot per Calldetenes. Aquest indret privilegiat li va permetre esdevenir un hostal força concorregut. L'edifici és un mas de tipus basilical, amb un cos afegit de porxos i galeries bastit en època moderna o a finals de l'edat mitjana. En el portal principal del mas hi ha la data de 1772, per molts autors, moment en què fou edificat. Més endavant el trobem ben present en totes les llistes de la parròquia i altra documentació municipal. També la trobem registrada en el nomenclàtor de la província de BCN de l'any 1860 i consta com a 'masia casa de labranza'. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostal del Moles tenia 7 habitants. Quan els camins rals varen ser substituïts per les modernes carreteres, ja en el segle XIX, l'Hostal d'en Moles o Can Co va continuar exercint aquesta funció fins mitjan segle XX ja que pel costat del mas passava el camí de les peregrinacions o visites dels vigatans a Puig-l'agulla. L'auca de Puig-l'agulla, escrita vers el 1925 té encara un dibuix del mas i em següent rodolí: 'No's descuiden a Can Co- d'anar-hi a fer la petició'.</p> | 41.9175300,2.2829800 | 440541 | 4640868 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65092-foto-08246-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65092-foto-08246-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'envolta una gran lliça, amb un clos tancat entorn del mas que engloba aquest amb les corts i altres dependències annexes, amb les obertures d'un portal a llevant, i un altre a ponent en el marc de la seva funció d'hostal. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65094 | Els Tres Cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-cantons | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XIX | <p>Edifici mitjer situat a la sagrera de Santa Eugènia. Només és visible la part principal ben estructurada a nivell arquitectònic. La façana principal està arrebossada i emblanquinada, està formada per planta baixa i pis. La porta, amb una alçada de 2'45m i una amplada de 1'63m esta formada per sis brancals de pedra per banda; els inferiors de la banda esquerra van ser refets, n'hi ha algun de desgastat per l'acció del salpàs. La llinda, amb una llargada de 2,2m i una amplada de 50 cm. A més d'aquestes obertures de la façana cal destacar la porta principal una petita obertura a la planta baixa, i una creu de fusta de la processó de Via Crucis. La porta de la planta baixa, que inicialment era una finestra, esta formada per 6 brancals per banda; té una amplada de 96cm i una alçada de 2'25m. Al primer pis hi ha una finestra d1'22m amplada i 1'3m d'alçada, formada per tres brancals per banda, i amb una alçada de 2'1m. I una amplada de 98cm. Cap de les 3 obertures presenta una inscripció gravada a la llinda superior.</p> | 08246-26 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. Es creu que abans de la forta despoblació iniciada a mitjan segle XIV la sagrera tenia entre 12 i quinze famílies que hi residien sense comptar els cellers i els cortals que hi tenien algunes masies. Són pocs els oficis documentats pels habitants del poble, tot i que si que s'esmenta a algun ferrer i a nombrosos pagesos. La recuperació de tot aquest entorn tindrà lloc a partir del segle XVII, com ho demostra Can Comella. La llinda de la casa té gravada la inscripció: '16 AM 90. Ave Maria sin pecado concebida'. Les inicials AM, que parteixen l'any pel mig estan sobreposades i corresponen a Ave Maria. A més a més a la llinda hi ha el número 10 o 16 en color vermell, fet durant la guerra civil.</p> | 41.9004600,2.2831800 | 440542 | 4638973 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | També conegut com ca la Rossa I Can Comella. Edifici amb un pou, que tot i que exteriorment és de planta quadrada, interiorment és de planta circular. Construït amb totxo massís te un diàmetre de 2'5m i una fondària de 22m. El cos exterior quadrat, sota el que hi ha el pou, té una amplada de 90cm i una llargada de 1'25m. L'alçada de les parets és de 48 cm. Es troba en el pati de la casa, on hi ha una mica de jardí i magatzem del bar 'els tres cantons' que és als baixos de l'habitatge. Fou construït pel pouaire de Santa Eugènia Salvador Fabregó Ayats. Pou fora de servei, però no inutilitzat. L'obertura exterior esta tapiada el que en dificulta el seu deteriorament o be la caiguda d'elements externs. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65096 | Can Discorre de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-discorre-de-santa-eugenia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Edifici de petites dimensions orientat seguint el carrer del Raval, un dels carrers d'entrada i sortida del poble. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions ben treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues obertures més tardanes obertes a banda i banda, una de les quals havia estat una finestra. I tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local ben disposades, a excepció d'una que és de factura senzilla, fruit d'alguna reforma. .De la façana de la casa cal destacar-ne 3 finestres, de les quals 2 tenen els brancals, la llinda i la lleixa de pedra i cap de les 3 obertures té una data gravada. Al costat esquerra de la porta hi ha una obertura que no és originària. Els brancals laterals de la porta principal no estan sencers degut a les obres que es van fer per aconseguir l'amplada necessària per fer-hi passar un carro. Aquest espai esta reomplert amb arrebossats. Són visibles els forats on hi havia els claus que sustentaven els fils de telèfon. En detall, aquesta porta d'accés està formada per tres brancals laterals i 10 pedres que fan l'arcada, no té gravada cap data ni cap inscripció. Té una alçada de 2,25m, una amplada de 1'55m i els brancals tenen un gruix de 20 cm, i que en fer-se la vorera del carrer es va escurçar l'alçada de la porta; l'alçada real es pot veure a l'interior de l'habitatge.</p> | 08246-28 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Discorre de Santa Eugènia és de les poques cases que encara ajuden a saber com era la tipologia dels habitatges al segle XVIII al poble. Aquest habitatge forma part d'una propietat doblada en algun moment incert d'època moderna. És a dir la família Discorre, procedents del mas Discorre, prop de Sant Marc, van adquirir béns a la sagrera de Santa Eugènia i algun dels seus membres hi va passar a viure i d'aquí es va quedar el nom. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. No serà fins a l'augment demogràfic que experimenta la població en època moderna que es començarà a construir habitatge prop dels camins de sortida i entrada a la població, aquest és el cas del carrer Raval.</p> | 41.8992600,2.2831600 | 440539 | 4638840 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65096-foto-08246-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65096-foto-08246-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la paret que dóna al pati de can Discorre hi ha uns ganxons afagats a la paret que servien per lligar les lones de l'envelat des dels anys 40 del segle XX fins als anys 60 del mateix segle. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65098 | Can Godayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godayol | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta quadrada, lleugerament esbiaixada, amb coberta a dues vessants nord-sud. Té façana al carrer del Call. Consta de planta baixa i pis sota coberta. Des de la façana són clarament visibles les dues crugies de l'edifici, essent la coberta d'un dels cossos de menor alçada que l'altra. No conserva les obertures originals; les actuals es troben disposades de forma aleatòria per la façana, essent totes elles arrebossades. A la planta baixa hi ha dos portals, un dels quals és de majors dimensions. Sobre l'actual porta d'accés hi ha una placa de terra cuita que té gravades la data 1793, les inicials I(Iesus) H (Home) S (Salvador), una creu i la inscripció; (Joan Godayol ma fecit). L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08246-30 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el llibre de Compliment Pascual, de 1826, hi consta la casa Godayol en que hi vivia Francesc Casanovas. En Ton Dachs té uns maons amb inscripcions provinents d'aquesta casa, que va arreplegar en fer-s'hi obres i els propietaris van llençar. Relacionada amb la fitxa 116, són dues cases que estan de costat i en que la placa té la mateixa tipologia i mides el que podria fer pensar que han estat fetes amb el mateix motlle. Les referències històriques de Can Godayol s'han de posar en relació al seu emplaçament. Situat dins la sagrera de Santa Eugènia. Per similituds amb altres cases de la zona, segurament aquesta fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que Santa Eugènia arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració en aquest moment. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral i de la presència d'un hort.</p> | 41.9007500,2.2835500 | 440573 | 4639005 | 1793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65098-foto-08246-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65098-foto-08246-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La placa té una llargada de 40 cm i una alçada de 35cm i es troba en perfecte estat de conservació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 65099 | Can Marró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marro | <p>TORRENT, C. (1981). Can Marró. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis. La façana presenta un portal rectangular de pedra, molt assalinada, parcialment cobert d'arrebossat, una finestra i dues al primer pis. A ponent es de construcció recent amb totxo i uralita. A llevant dues finestres, al nord s'adossa un altre cos també recent. Es troba situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis. La façana presenta un portal rectangular de pedra, parcialment cobert d'arrebossat, una finestra i dues al primer pis. A ponent es de construcció recent amb un altre cos també recent. Es troba situada en un petit serradet prop de Sant Marc, li s'observen moltes etapes constructives.</p> | 08246-31 | Sant Marc | <p>Edifici bastit en un petit serradet prop de Sant Marc, Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeix els diversos propietaris que ha tingut el mas, però si que sabem que en el segle XIX consta com a Marró. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Can Marró tenia 3 habitants. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Els antics propietaris haiven estat els senyors Vergés. Actualment l'espai ha estat arrenjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural.</p> | 41.9184800,2.2849200 | 440703 | 4640972 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65099-foto-08246-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65099-foto-08246-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65101 | Amagatall a can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-a-can-coll | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural sobre el riu Gurri. Aquest correspon a una formació geològica composta per terra i per la sobreposició de capes del període calcari. Es tracta d'un espai d'uns 80 m d'ample i 3 m que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta irregular, sota els espais de conreu de can Coll o Vivers Tortadès. profunditat molt coberta per la i parcialment enrunada. Espai actualment en desús però segurament ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-33 | Zona del Bulló | <p>Tot i que és poca la gent de Santa Eugènia que coneix l'existència d'aquest tipus d'estructures, és habitual que en decurs de la guerra i la postguerra les diferents cases, tant rurals com urbanes organitzéssin les seves necessitats bàsiques mitjançant la ditribució, consum i estocatge d'elements bàsics com els queviures. Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai s'hauria obert en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9040500,2.2660100 | 439121 | 4639384 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65101-foto-08246-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65102 | Can Pebràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pebras | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici mitger de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. El seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània. A la façana principal les obertures es disposen de forma regular aprofitant llindes i brancals nous. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. Destaca la porta principal que té una alçada de 2'36m. i una amplada de 1'75m. Corona la porta una llinda, de 2'30m. De llargada i una amplada de 40cm. Que té gravada i emmarcada la data 1783. Té 5 brancals per banda, els quals tenen un gruix de 20 cm. A més a més de la porta, que és l'element més interessant, la façana presenta una balconada al pis superior, i 5 finestres, de les quals només tres tenen els brancals de pedra. Davant la presència d'aquest elements arquitectònics s'aconsella protegir tota la façana. En termes generals es pot dir que presenta un bon estat de conservació. Destacar només que un brancal de pedra que queda a mà dreta esta força desgastat per l'acció de la sal llençada durant la celebració del salpàs.</p> | 08246-34 | Nucli de Santa Eugènia. | <p>Forma part d'una de les cases originals conservades al nucli del poble, i bona part d'elles es troben a l'antic eix de comunicació format l'entorn de la sagrera. Aquest és el cas de Can Pebràs, situada al Raval, cal carrer d'entrada al a sagrerar. Edifici construït en un moment indeterminat de l'època moderna, tot i que se'n coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí. Presenta importants reformes constructives. A la zona del Raval les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des de Taradell a Santa Eugènia. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. Els propietaris actuals la tenen com habitatge a la part superior mantenint els diversos elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici, segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però pe la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna amb reformes al mateix segle XVIII.</p> | 41.8988700,2.2830000 | 440526 | 4638796 | 1783 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65102-foto-08246-34-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65103 | Can Penedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penedes | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa, de planta baixa i 2 pisos, que té una amplada de 5'7m i una llargada de 15'25m. La coberta, a dues vessants, esta formada per bigues de roure, llates i teula àrab. La façana, pintada blanca, que dóna al migdia té diverses obertures. Tot i això la façana que dóna al carrer Santa Eugènia presenta molts tipus d'arrebossats, així com del material de construcció: pedra del país (pedra de Saladeures), trossos de totxos, maons i teules. Alhora, la façana que dóna al carrer fa panxa cap endins. La porta, formada per cinc brancals per banda i amb una amplada de 1'6m i una alçada de 2'3m, és més ample del que sembla ja que hi ha un parió inferior. Les finestres de la planta baixa es disposen de forma irregular per tot el llenç, una presenta 2 brancals, mentre una altra amb 3 brancals, que foren econvertides en portes. Les del primer pis, amb tres brancals per banda, tenen ampit i una d'elles és més estreta del que ho era inicialment. Els ampits de les finestres de la primera planta estan descantonats, mentre que la llinda de la porta principal presenta nombroses inscripcions.</p> | 08246-35 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Casa que data del s XVIII amb el segon pis que és d'una època posterior, possiblement del XIX. De la casa els elements patrimonials més interessants són les pedres cantoneres i les obertures de la façana principal, planta baixa i primer pis. és una de les poques cases que queda dempeus del primitiu nucli urbà de la població.Les finestres del 2on pis, amb brancals de totxos o maons, són de construcció posterior. A la llinda de la porta hi ha pintat amb color vermell el número 30, fet durant la Guerra civil, amb color blanc 'can Quim' i la inscripció: 'Ave Maria Puríssima sin pecado concebida'.</p> | 41.9001700,2.2837600 | 440590 | 4638940 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conegut com a Can Penedes i també com a can Quim | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65105 | Mas Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà amb un pati al voltant. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant. Tota la propietat ha estat recentment arranjada.</p> | 08246-37 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Secaire, també coneguda com Can Duran Xic. El nom vé de Joan Comas Surroca que comprava i venia sacs. És inclós dins el conjunt de masos documentats al segle XVIII i sorgits al voltant del nucli de Santa Eugènia de Berga, tot i que arquitectonicament no es pot apreciar cap evidència pertanyent a aquesta fase constructiva. Mn Pladevall també esmenta aquest mas, en la diversa documentació local i municipal. A finals del mateix segle XVIII es portaria a cap una reocupació d'antics espais de conreu i segurament es tornaria a ocupar aquest mas, ja plenament documentat. Aquest mas va patir una reforma important a la segona meitat del segle XX com ho demostra la part construïda en obra.</p> | 41.9050900,2.2838300 | 440600 | 4639487 | 1784 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65105-foto-08246-37-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65106 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol-0 | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Can Pol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Es tracta d'una masoveria de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, afegides posteriorment. La façana presenta un cos afegit de porxos amb quatre arcs rebaixats i baranes de fusta. El portal d'accés a la casa també és rebaixat hi el flanqueja una finestra. A llevant s'hi adossa un altre cos, al nord hi ha dues finestres i s'observa clarament un sobreaixecament de la casa. A ponent s'hi obre un altre portal i finestres al primer pis i golfes. En aquest sector hi ha un clos tancat per un mur amb parets de pedra i tàpia on hi havia l'antiga horta, avui abandonada. És construïda amb pedra basta, morter, totxo i arrebossat al damunt. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants, orientada direcció nord a sud, aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. A la façana est s'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements de pedra calcària. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal.</p> | 08246-38 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Pol forma part de l'actual nucli urbà de Santa Eugènia de Berga, tot i que originàriament es tractava d'una petita explotació agrària, de caire isolat i situada sobre una petita elevació a les afores de la sagrera. En general, es pot datar la casa d'època moderna, amb perduració al llarg de l'època contemporània. Segurament el mas ja exisita ad'abans ja que Can Pol el trobem registrat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. havia estat propietat dels Colomer del Bolló, com a part de les seves propietats.</p> | 41.9070800,2.2739900 | 439786 | 4639714 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65106-foto-08246-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65106-foto-08246-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65108 | Can Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rita | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>El mas està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 3 finestres de tamany desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és de factura contemporània amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar.</p> | 08246-40 | Plantalamor-Gener | <p>Una primera referència documental la trobem en la documentació del segle XVIII on s'esmenta a en Rita, propietari del mas. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes però cap d'elles gravada.</p> | 41.9081000,2.2673500 | 439236 | 4639832 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Trencant a la dreta en el camí de la Casanova de Plantalamor a la Torre de Benages (Vic) | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65109 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-4 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>La casa, té una amplada de 10'3m i una llargada de 14'2m no presenta cap element d'interès arquitectònic. La porta d'accés a la casa té brancals de pedra, però és de construcció recent. La teulada, de teula àrabiga, és a doble vessants. A la façana posterior, que dona a Calldetenes, hi ha afegit un petit cobert i 6 obertures; la façana principal, que té afegit el terrat, presenta la porta i cinc obertures, metres que la cara que dóna a Vic té un cobert i 2 obertures. Els baixos de la casa hi ha vaques, però de bestiar també n'hi ha en altres coberts, que estan a una certa distància del mas. Els voltants del mas venen dominats per la presència de camps de conreu. La teulada, que s'ha canviat recentment, està feta amb bigues de pòrtland. Alhora tota la casa està arrebossada i pintada de color blanc.</p> | 08246-41 | La Serreta | <p>Mas habitat, les estructures conservades del qual daten d'època contemporània. La casa actual és el resultat de 3 intervencions: un primer cos principal, on després s'hi afegí un cos lateral, de menor alçada, i per últim es féu un petit cos sobre el que hi ha un terrat. Alhora, és de suposar que les obertures inicialment estaven posades de forma diferent. Als baixos de la casa hi havia hagut un pou però es suprimí. La casa havia tingut unes basses, avui inexistents en haver-hi en el seu lloc unes granges. Des de la casa es té una bona vista sobre Calldetenes, la capella de Sant Marc, les serralades de Bellmunt i el Collsacabra, i la Plana de Vic. Per davant de la casa passa el camí ral Vic-Viladrau que duu a can Cuera.</p> | 41.9205300,2.2757100 | 439941 | 4641206 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas situat al camí ral de Vic a Viladrau. S'hi accedeix per la pista que s'agafa a mà esquerra del a carretera d'Arbúcies, aproximadament Km 1. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65110 | Can Segimón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. S'estructura amb obertures més o menys simètriques a mode de finestres rectangulars, essent només de pedra el portal i la finestra superior, i la resta arrebossades. La porta té una amplada d'1'78 m i una alçada de 2'35 m. La llinda que corona la porta té una llargada de 2'20m i és més ampla del que es veu actualment, però l'arrebossat ho tapa. La llinda no presenta inscripcions, però sí que té incís un relleu conopial. A banda i banda de la porta hi ha 6 brancals de pedra, que tenen una gruixària de 20cm. La llinda presenta restes de pintura vermella, corresponent a la retolació que es va fer dels habitatges durant la Guerra Civil. Els brancals del portal estan poc desgastats per l'acció del salpàs, però la tercera pedra de l'esquerra esta desgastada perquè la gent del pobles la feien servien com a pedra d'esmolar destrals, ganivets i volants d'anar a segar. La finestra, que té 1m d'alçada i uns 70 cm d'amplada, té 2 brancals per banda, i no presenta cap mena d'inscripció gravada a la llinda, i el relleu és de nova construcció. L'acabat exterior de la casa és l'arrebossat i pintat de color terrós. El ràfec presenta cabirons de fusta.</p> | 08246-42 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Durant la seva història l'immoble ha desenvolupat diversos funcions municipal; escola a les darreries del segle XIX, ajuntament fins pels volts de 1970, central telefònica fins prop del 1985 i posteriorment dispensari i Centre d'Assistència Primària. Si bé en uns inicis no es té constància que hi hagués una casa on la batllia de Santa Eugènia, sí que es coneix que aquelles reunions que afectaven només els santaeugeniencs es feien davant l'església parroquial, a l'indret conegut com a Fossar Xic. Al 1843, quan els termes de Santa Eugènia i Vilalleons es van separar, es té notícia que el consistori es reunia a la capella de Sant Nicolau del Gener. Aquesta situació va perdurar fins al 1853, moment en què les reunions es van passar a celebrar en una casa, propietat del bisbat de Vic, que hi havia al carrer Pare Solà (local de l'ajuntament). El bisbe de Vic, Josep Morgades, en va vendre d'immoble a l'ajuntament pel preu de 720 pessetes el 3 de maig de 1892. Com escola funcionà a finals del segle XIX, com assenyalava Madoz 'tiene escuela de instrucción primaria, asistida por unos 44 alumnos y dotada por los fondos del común con 535 reales y 10 maravedises'. Diversos documents donaran testimoni del funcionament d'aquesta institució. Al 1890, en el decurs d'una inspecció, es documentà un alt absentisme a causa de que a partir de 1886 s'havia posat en funcionament l'escola privada de noies de les Germanes Dominiques, i a partir de l'agost del 1890, de l'escola parroquial de nois, que eren gratuïtes. Al 1906 sembla que l'escola nacional d'ensenyament estava en un estat d'abandonament. I tot i que la junta local d'ensenyament la considerava d'inútil permanència, l'escola no es va tancar. Més tard tingué funcions diverses, ja especificades i actualment és un dels equipaments de l'ajuntament de Santa Eugènia de Berga.</p> | 41.9003400,2.2827500 | 440506 | 4638960 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65110-foto-08246-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65111 | Can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soms | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>La porta té una alçada de 2'3m i una amplada de 1'5m. La llinda té gravada la data de 1712 i una creu. Els brancals són de pedra. La porta inferior, feta amb nou taulons de fusta de roure, possiblement sigui originària. La finestra, d'1m d'amplada i 1'2m de llargada, té tres brancals de pedra per banda, una llinda superior sense inscripcions i ampit. Respecte a la finestra, dir que l'ampit esta força desgastat i que es veu que havia estat pintada de color blau i blanc. De la porta ressaltar que els brancals inferiors estan tapats amb arrebossat; els superiors, de pedra sorrenca estant desgastats per l'acció del salpàs; la llinda que corona la porta té enganxada una rajola amb el número 2. Destacar que ha saltat l'arrebossat blanc en algunes zones de la façana, i que la canonada de l'aigua que baixa de la teulada ho fa per sobre els brancals de la finestra.</p> | 08246-43 | Nucli de Santa Eugènia | 41.9002200,2.2837100 | 440586 | 4638946 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65111-foto-08246-43-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 65113 | Can Tuneu o l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tuneu-o-lhostal | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba situada cara la Plaça Major conformant un dels primers carrers de la sagrera de Santa Eugènia. El seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents afecta tota la estructura. A la façana principal les obertures es disposen seguint una composició simètrica, i són totes arrebossades, excepte el portal. A la planta baixa s'obren dues portes, una de les quals amb la llinda de pedra gravada, amb diversos motius il·lustrats, l'any 1705 i una inscripció. La llinda inicialment era més alta, vora uns 60 cm, i actualment té una llargada de 2 m i una alçada de 45cm. Aquesta es troba parcialment tallada per la construcció d'un balcó totalment enganxat a la part superior de la llinda, i els fils de telèfon transcorren per sobre mateix de la llinda, el que dificulta veure-la nítidament. També són visibles tacs i forats pertanyents a l'instal·lació de cables en èpoques anteriors. En aquest portal també s'han incorporat relleus al mur imitant brancals. Els dos portals indicaran una disposició ordenada de tot l'espai a la resta de pisos. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà, que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes baranes de ferro, i un d'ells presenta una llinda moderna, amb el mateix tractament que els brancals del portal principal. Al tercer pis o golfes les obertures són de petites finestres rectangulars. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Presenta un ràfec amb cabirons de fusta.</p> | 08246-45 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Una de les activitats econòmiques més arrelades a Santa Eugènia es centra en el sector serveis, sobretot a les fondes i les botigues de queviures. Des d'època baixmedieval, i sobretot moderna, es documenten l'hostal del Bolló i el de l'hostal d'en Moles (o Can Co), així com can Tuneu o l'hostal (al nucli de Santa Eugènia) i l'hostal Arumí (a l'entrada del municipi venint de Vic). Aquesta era la funció d'aquest hostal situat al nucli antic del poble. Es dóna el cas que la majoria d'aquestes fondes o hostals també oferien als clients el servei de botiga i queviures i de tota mena de productes. Marià Casassas va regentar una 'lonja de ultramarinos' (1893-1985) i un hostal (1888-1903). Com redacta Pladevall, els casos més coneguts pels santaeugeniencs serien els locals de Joan Arumí, Joan Tuneu i Joan Fabregó a finals segle XIX. L' Arumí tenia una botiga de vins i queviures al carrer de Santa Eugènia i que tenia funcions d'hostal. Un altre establiment dedicat a la venda d'aliments era el de Joan Tuneu situat a la Plaça Major, n.17. La seva activitat que també incloïa la venda de paper de fumar, es va iniciar al 1920, i abans al 1910 treballava com a hostaler. I un altre més, el de Joan Fabregó que tenia una fonda i botiga a la Plaça Major. La llinda que a la banda esquerra presenta un sol i a la dreta una lluna i un dimoni, té la inscripció 'Ave Maria sin pecado consebida 1705' repartida a banda i banda d'una creu que s'aixeca sobre un triangle.</p> | 41.9005600,2.2829100 | 440520 | 4638984 | 1705 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65113-foto-08246-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65113-foto-08246-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65118 | Capella de Sant Joan Baptista de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-baptista-de-sala-dheures | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. AA.DD. (1986). 'Sant Joan d'Heures'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 553. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Joan Baptista de Sala-d'Heures, os. 362' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1974). Sant Joan de Saladeures. Full Diocesà n.3274. Vic. 13 de gener de 1974. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII-XVIII | <p>Capella situada al peu del camí que porta a l'entrada del casal de Saladeures. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula àrabiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presente importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula àrabiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica. La capella es troba assentada sobre el terreny natural en una estribació de l'aterrassament del casal de Sala-d'Heures. S'hi accedeix baixant dos esgraons, i per tant el nivell original de circulació i accés va ser posteriorment reblert i l'espai arranjat.</p> | 08246-50 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell, prop la vila d'Eures i la torre de Sala-d'Heures. Des dels seus inicis fou una capella estretament vinculada a la família propietària de la torre. El lloc d'Eures apareix l'any 937, quan Comparad i la seva muller Ledda donaren a Sant Pere de Vic quatre peces de terra i una vinya al terme de la seu de Vic, en el lloc de la vila d'Eures. Segons la Consueta Vella, la capella es va construir al 1173, data que també va recollir Madoz. No trobem cap referència escrita anterior al 1227, moment del testament d'Elisenda de Rocafort, en el qual es diu que funda una llàntia a la capella de Sant Joan d'Heures que havia de cremar amb l'oli procedent de les oliveres de l'entorn de la casa, que fa deixa al seu marit Berenguer de Santa Eugènia com a nou propietari. Al 1240, Berenguer de Santa Eugènia, el primer del llinatge hi va fundar tres misses setmanals que s'havien de celebrar per la seva ànima, la de la seva esposa i els seus pares i va dotar aquestes misses amb el redelme que es collia a les terres de propietat de Sala-d'Heures. També Pere Marc de Santa Eugènia, en el seu testament de 1285 deixava un cens de 80 sous perquè el monjo de Santa Eugènia hi celebrés missa quatre cops a la setmana i disposava que s'enterressin a la capella tots els del seu llinatge. En el testament de Pere de Santa Eugènia de 1340, fill del miles, Berenguer de Santa Eugenia, féu una important dotació a la capella de Sant Joan i esmenta Santa Eugènia de Berga i a la capella 'Sancti Johannis constructa infra castrum meum de Eures'. Des d'aquest moment hi hagué un sacerdot beneficiat que tenia cura del culte de la capella. Sembla que era una capella de devoció única de la família Heures-Rocafort-Santa Eugènia, però no és així ja que des del segle XIII molts feligresos de Santa Eugènia fan deixes a Sant Joan; com un octau d'ordi de Ramon Benedes i Bernat Morera, o un octau d'oli per la llàntia que fa el 1283 Jaume Camps. Des del segle XV, era el rector de Santa Eugènia l'encarregat de celebrar-hi una sèrie de misses fundades i en especial dues de cantades els dies de sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. I les fundacions de misses, a finals del segle XVI s'havien reduït a una missa setmanal. En les visites pastorals del bisbe Antoni Pasqual de 1686 i 1691 es parla d'aquestes misses i fa algunes observacions al propietari, que faci allargar la taula de l'altar i ornaments nous. Al segle XIX, el memorial del rector Francesc Pou (1817) hi demana quant ha de ser el plus o penalitat que pot afegir als 8 sous de l'estipendi per calcular les misses que hi ha de dir. Un document del 1798 ens diu que només s'havia celebrat una missa i que com que la collita havia estat molt abundant si es podien fer la resta de misses a l'església parroquial. Durant un parell de segle va albergar les despulles de Santa Amància i la capella va passar a ser coneguda també per aquest nom. Els indicis de culte són constants fins a temps moderns, com ho indica la llicència de celebracions expedida el 1587 pel Vicari General de Vic, a favor de Dolors Perramon de Fontcoberta, aquesta família donava blat o diners al rector perquè celebrés unes 6 misses a l'any i algunes més de devoció durant els estius. L'edifici no va passar per reformes importants fins el 1920, quan va ser restaurada pels seus propietaris, arrebossant l'interior i simulant carreus. A partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme, sota la torre del casal; tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia, a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta, al bisbe de Vic, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan. El 1936, en el transcurs de la Guerra Civil espanyola l'església va ser profanada i ja no es va restablir el culte. Actualment l'edifici resta buit, i s'hi guarden part de les pedres esculpides de la torre romànica ensorrada al 1937.</p> | 41.9031700,2.3007400 | 442001 | 4639262 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Edifici externament ben conservat, però internament sense culte i convertida en magatzem del casal. El culte va passar, després del 1939, a la capella moderna de sota la torre de Saladeures. Al davant hi ha un xiprer, arbre molt sovint present en construccions religioses. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 65120 | Capella de Sant Pere del mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-mas-roure | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere os. 365' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 154. TORRENT, C. (1981). Capella de Sant Pere al mas Roure. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. El portal, descentrat del centre de l'edificació és d'arc deprimit o còncau, amb motllures amb una finestra de construcció recent al damunt però sobreposada a una de més antiga amb un trencaaigües de la mateixa tipologia que el portal. A la part esquerra s'obre un altre portal rectangular amb un òcul al damunt. A ponent s'adossa un cos i a llevant hi ha una obertura de construcció recent i un pont que comunica amb la casa. Al nord només hi ha una finestreta. Sota els ràfecs dels murs laterals hi ha carteles i els angles ostenten grossos correus de pedra picada. Pedra basta, morter arrebossat, escaire obertura pedra picada, bigues de fusta i teula. L'estat de conservació és força precari ja que s'han perdut les primitives funcions i es destina a habitatge. Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior i actualment tapiada, segurament una poterna o porta petita per accedir directament al mas. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella.</p> | 08246-52 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La història de la capella es troba lligada a la del mas Roure. El que avui és visible de la capella, és l'edifici al costat del pont, amb la part superior modificada i una casa adosada al costat. Al costat de l'edifici Gavin va documentar una font feta amb l'antic campanar de la capella, cap als anys 70-80 del segle XX i actualment perduda. Aquest edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia era emprada pels habitants del mas Roure, però també pels religiosos de Vic que hi feien estades. L'estat de conservació és força precari ja que s'han perdut les primitives funcions i es destina a tasques agrícoles.</p> | 41.9081100,2.2833500 | 440563 | 4639822 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65120-foto-08246-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65120-foto-08246-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65121 | Fita de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-sant-marc | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La fita té una amplada de 35 cm, una alçada aproximadament de 40 cm i una gruix de 24 cm. No presenta cap tipus d'inscripció ni data. La peça està situada sobre el Pla de Sant Marc, al costat de l'església o capella del mateix nom.</p> | 08246-53 | Sant Marc | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes municipals de Sta Eugènia i Calldetenes. La reivindicació de l'espai de Sant Marc per part d'ambdós municipis és ben present en la població. En aquest indret, documentat ja al segle XVI es va construir el santuari dedicat a Sant Marc. Per la seva privilegiada situació geogràfica, aquest ha esdevingut un lloc de reunió pels habitants del poble.</p> | 41.9158600,2.2924500 | 441325 | 4640676 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65121-foto-08246-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65123 | Casa Parrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-parrella | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici format de planta baixa, pis i golfes, de planta rectangular, amb una llargada de façana de 12'50 m. La teulada és a dos vents, amb el carener paral·lel a la façana principal, de teula àrab. El material de construcció és de pedra unida amb fragments de teules, totxana o maons amb morter de calç, i es troba arrebossada amb pòrtland. Els angles cantoners es troben marcats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. Totes les obertures actuals són arrebossades, excepte el portal principal i la finestra de la façana est, que són de pedra carejada. La porta principal està formada per una llinda i 5 brancals per banda. Té un amplada interior de 1'55 m i una alçada interior de 2'30 m. Aquesta i especialment la de la finestra de la façana est es troben força desgastades per l'erosió, especialment a la lleixa. Aquesta finestra està formada per tres brancals per banda, i té una amplada aproximada de 1m i una alçada aproximada de 1'30 m. La llinda que corona l'obertura no presenta cap data ni inscripció gravada. El ràfec presenta cabirons de fusta. Uns penjadors de roba en desús, i el cable de televisió que baixa pel costat desmilloren la construcció. Davant de la façana est i nord hi ha un pati.</p> | 08246-55 | Nucli de Santa Eugènia | <p>L'edifici construït de diverses èpoques com ho palesa la diversitat tipològica de finestres i de material de construcció, alhora es veu com la coberta va ser aixecada en algun moment. A la façana principal hi ha una creu de fusta que correspon a la quarta estació del Via Crucis. Com a elements arquitectònics interessants destaquen la porta d'entrada del 1764 i les inicials IMI entremig d'una creu llatina que podrien correspondre als noms propis de Iesús, Maria Iosep., una finestra amb brancals de pedra, i pedres cantoneres de les façanes principal i lateral. Si ara l'adreça és plaça Nova n.6, inicialment era al carrer Raval, 12.</p> | 41.8997900,2.2831900 | 440542 | 4638899 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65123-foto-08246-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65123-foto-08246-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix a la porta pel carrer que comunica la Plaça Nova amb el carrer del Raval. Davant mateix hi ha l'edifici de la rectoria i al costat una botiga de queviures. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65124 | Casal de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sala-dheures | <p>AA.DD. (1986). 'Domus de Sala-d'Heures'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 550-553. CATALÀ, P. editor. (1973). Els Castells Catalans. Vol. IV. Rafael Dalmau ed. Barcelona: 1040-1043. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. GUDIOL, J. (1910). 'Excursió a Saladeures'. Gazeta Montañesa n. 506. Vic. GUDIOL, J. (1911). 'La torre de Saladeures'. Anuari 1909-1910. any III. Institut Estudis Catalans. Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Sala-d'Heures. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.1-06-1988. PLADEVALL, A. (1981). 'Santa Eugènia de Berga'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol. 1. Osona i Ripollès. Barcelona: 116. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Casal de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba tot el paratge de Saladeures, conformada per una capella, diverses dependències annexes, com són la masoveria, la casa d'aliets, les corts, etc; i una gran finca de bosc i camps, al punt més elevat de la qual es troba el casal. L'edifici principal és de caire senyorial, constituït per quatre volums adossats disposats formant una estructura rectangular, que deixen un espai central en forma de pati interior. Cadascun dels volums que l'integren presenten un nivell d'alçat de planta baixa i tres pisos, excepte la torre, que sobressurt un pis més respecte els altres. La façana principal, orientada al sud oest, correspon a un primer volum de tres vessants, i consta d'un gran portal d'arc de mig punt a nivell de planta baixa com a única obertura. Adossat a la part oest d'aquest volum hi ha un refugi d'un sol nivell d'alçat exterior, que a la seva part superior presenta una part ajardinada, des de la que s'accedeix a un segon portal del volum, situat ja al primer pis. A una banda d'aquest portal, que es troba descentrat de la façana, hi ha un finestral biforat amb columneta central i capitell corinti. Aquesta mateixa sèrie d'obertura es repeteix en tres finestrals més a l'altre costat del portal; aquests, però, són triforats. Al segon pis les obertures són més senzilles, d'arc de mig punt, com ho seran les del pis superior; aquestes darreres ocupen tota la llargada del mur. A l'extrem sud hi trobem un altre volum en forma de torre, de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Aquesta té un portal que queda alineat amb el del primer volum a la planta baixa, i presenta continuïtat tipològica amb les finestres d'aquest. Així, al primer pis té un finestral biforat amb columneta central, al segon pis té una finestra d'arc de mig punt, al tercer pis aquesta es repeteix biforada i al quart pis s'han agrupat en quatre. Sobre d'aquestes últimes hi ha un fris d'arcuacions cegues. El tercer volum que s'adossa a la façana nord, i el quart a la façana est, presenten les mateixes característiques constructives que els altres dos, amb teulades a tres vessants i totes les obertures d'arc de mig punt de dimensions desiguals, excepte a la façana sud est, on al primer pis es repeteixen tres grups de finestrals triforats amb columnetes. L'acabat exterior del casal és de carreus mitjans disposats en filades regulars. El ràfec dels diferents volums presenta un gran voladís, suportat per cabirons de fusta. Aquest casal es troba al mateix paratge on hi havia hagut el castell de Saladeures; l'últim vestigi que quedava d'aquest fou enderrocat involuntàriament durant la construcció del refugi, pel que el casal neoromànic que veiem actualment és una construcció del segle XX.</p> | 08246-56 | Sala-d'Heures | <p>Amb el topònim Heures es coneix des del 937 una Domus que es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell. Fou residència d'una família de cavallers anomenada Eures. La vila d'Heures devia ser molt extensa i a l'extrem de ponent s'hi va edificar el casal, torre o Castell que va esdevenir la seu d'un ampli domini. El caràcter defensiu de la casa d'Eures es fa patent en un conveni fet l'any 1148 entre el bisbe de Vic i els Eures. Durant aquest temps es devia reedificar o es va fer nova la torre (ensorrada el 1.937). Segons Mn. Gudiol la torre, de pedra grisa, era feta de carreus ben quadrejats i picats, record de l'antic castrum d'Ederis. En la part d'aquesta construcció que mira a ponent s'hi obre una gran finestra que hauria estat el portell d'entrada, amb llinda i timpà amb interessants inscripcions. Pladevall també ressenya que a la part inferior de la torre, s'hi trobava la presó subterrània o masmorra. La desaparició dels Heures en la documentació es deu a un canvi de cognom, d'Heures a Rocafort. Bernat de Rocafort deixà per hereva Elisenda de Rocafort, documentada des del 1219. El 1225, Elisenda de Rocafort cedeix al seu segon marit, Berenguer de Santa Eugènia, la seva fortalesa d'Eures. A partir d'aquest moment els senyors d'Eures adoptaren el cognom Santa Eugènia. Nombrosos documents del segle XIII constaten als Santa Eugènia com a amos del castell d'Heures. La branca principal d'aquesta família s'extingeix el 1345. El lloc es va anomenar casal, castell d'Heures o Domus d'Eures fins al segle XVI i encara el trobem amb aquesta forma en diversos documents dels segles XVII i XVIII, sobretot referents a la capella de Sant Joan d'Heures.. Quan el cognom Sala va entrar a la família per aliança matrimonial, a mans de Joan Sala, mercader i ciutadà de Vic i el seu fill Joan Sala i Tallander que es va refer bona part de l'antiga fortalesa, posteriorment esdevinguda mas, i es va començar a conèixer com a Sala-d'Heures. Al morir sense descendència Maria Bosch vídua de Josep Farran Sala, els seus marmessors van vendre el casal a Francesc de Pasqual i Arnau, nebot del bisbe de Vic Antoni Pasqual (1684-1707). Aquesta família residir poc al casal. En els Llibrets de Compliment Pasqual, del 1826, es detalla que Sala-d'Heures tenia 9 habitants. En tercera generació aquest matrimoni no tingué descendència llegant els seus béns a Miquel de Fontcoberta i de Pasqual d'Oriola, nebot d'Antoni Pasqual i Sallés. Actualment i per cinquena generació el casal és propietat dels Fontcoberta. L'actual casal neoromànic de Sala-d'Heures fou aixecat entre 1.930 i 1.934 per Ignasi de Fontcoberta sobre el solar de l'antiga domus medieval que hi havia al costat de la torre quadrada del segle XII, que restà dempeus fins a l'any 1937-1938. La torre fou posada en disposició del règim republicà. Cap al 1.937, en fer obres subterrànies de fortificació es va ensorrar la torre, que era l'únic element que havia pervingut del casal o fortalesa medieval, essent l'element romànic civil més notable d'Osona. A l'estiu i tardor del 1938 hi va residir el govern republicà, i s'hi van celebrar algunes commemoracions com l'acta de comiat de les tropes o brigades. El conjunt fou objecte d'estudi per Mn. Gudiol en un treball intitulat 'La torre de Saladeures' i documentat per Josep Maria Pericas entorn el 1916.</p> | 41.9029200,2.3011500 | 442035 | 4639234 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65124-foto-08246-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65124-foto-08246-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65124-foto-08246-56-3.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest antic castell, i posterior casal és conegut pels habitants del municipi com a Saladeures. L'accés es realitza per una pista en molt bon estat, que surt de la carretera de Vic a Taradell, poc abans d'arribar a Santa Eugènia de Berga, uns 700 m i a mà esquerra hi ha el trencall vers llevant que amb 2 km hi porta. | 116|98 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 65126 | Casanova del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-puigsacost | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Casa també coneguda com a Can Sargantana. Edifici format per una construcció de planta rectangular orientada de sud a nord i organitzada en planta baixa i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és la pedra calcària local de dimensions mitjanes lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra local situats en els angles de l'edifici. La coberta està formada per una teulada a doble vessant de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, tot i que actualment els habitants del mas utilitzen la façana oest, i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna lloc a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'habitacions, concretament a una gran sala que dóna pas a les estances que es troben en ambdós pisos. A la façana principal es pot observar l'afegit, a la banda oest, d'un un segon cos rectangular que segueix la disposició general de l'edifici. Aquesta façana presenta una estructura particular, les obertures es disposen de forma irregular en els diferents pisos: en el primer pis s'obren quatre obertures (una de les quals tapiada), totes estan emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats i amb una repisa treballada que actua com a principal element decoratiu. Dues d'aquestes, les de la banda oest van ser modificades passant a ser convertides en portes d'accés a una terrassa. Mentre que al segon pis s'obren tres obertures, dues de petites dimensions (una de les quals parcialment tapiada i que hauria funcionat com a finestral) i una tercera centrada que segueix el mateix tractament que la resta. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes disposats a banda i banda de façana formant un cobert amb funcions de terrat i un edifici rectangular d'una sola nau utilitzat com a estables. Les dues estructures formen part d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres. La façana est del mas segueix el mateix eix rectangular i amb una disposició simètrica de les obertures, amb un total de 14, en els seus tres pisos. La morfologia d'aquestes obertures és diversa en funció de les reformes arquitectòniques que s'han portat a terme al mas. Es documenten finestres motllurades amb carreus de pedra local i amb repisa treballada, juntament amb finestres acabades amb obra i finestres convertides en balcons. La fàbrica del mur continua essent la pedra de dimensions petites, mitjanes lligades amb morter i en alguns punts amb arrebossat. Per aquesta cara s'adossa un altre cos rectangular i de petites dimensions, format per tres murs de pedra local, poc treballada, actualment sense coberta i en força mal estat de conservació. Segurament aquest espai funcionaria amb una altra construcció situada al davant i actualment utilitzada com a magatzem i com a estable per al bestiar. Al voltant del mas es poden observar altres annexes ramaders de factura contemporània, actualment en ús.</p> | 08246-58 | Puigsacost | <p>Les notícies històriques de La Casanova del Puigsacost són força recents, associada a la l'assentament a la zona i Turó del Puigsacost i es redueixen als cadastres municipals de Santa Eugènia. La casa tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim es podria pensar que va ser concebut com a masoveria o residència en època contemporania. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial. Mas del segle XIX forma part de les construccions edificades entorn de les poblacions, per gent sovint originària de masos, que passava a esdevenir gent d'ofici, però que volia mantenir un cert contacte amb la terra com a complement de l'activitat professional. És una de les cases que es va construir als voltants del Puigsacost, sobre la carretera de Vic a Taradell, dintre el tradicional terme municipal d'aquesta última població.</p> | 41.8976000,2.2800000 | 440276 | 4638658 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65126-foto-08246-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65127 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-2 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.</p> | 08246-59 | Plantalamor-Gener | 41.9098400,2.2726300 | 439676 | 4640022 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65127-foto-08246-59-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 65128 | Masoveria de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sala-dheures | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI | <p>Petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est. Davant de la façana principal, orientada a l'oest, hi ha una antiga pallissa amb coberta a dues vessants. La masoveria presenta una estructura de planta baixa més pis i la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. El portal principal es troba centrat a la façana, i presenta una llinda de fusta amb inscripció, i els brancals de pedra carejada de mitjanes dimensions. Sobre d'aquest hi ha un finestral de grans dimensions que queda protegit amb una barana senzilla de fusta. A banda i banda d'aquestes obertures n'hi ha una més, totes elles de dimensions desiguals i de pedra carejada, pel que es segueix una composició més o menys simètrica. La resta d'obertures de la construcció també són de pedra carejada, però distribuïdes de forma aleatòria per les diferents façanes. El parament del mur és de carreus més o menys regulars combinats amb pedres irregulars i maó i unit amb argamassa, i encara són visibles les restes de l'arrebossat original. Els angles cantoners es troben marcats amb carreus regulars de mitjanes dimensions. El ràfec, de força volada, presenta cabirons de fusta que suporten les llates ceràmiques. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis.</p> | 08246-60 | Sala-d'Heures | <p>La història de la masoveria de Sala-d'Heures va lligada a la del gran casal que porta el mateix nom. Aquesta domus d'Eures o Heures, a vegades anomenada també casal i castell, es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell. La fortalesa fou un lloc de residència d'una família de cavallers, anomenada Eures, per passar després als Santa Eugènia i a altres, entre ells els mercaders Sala, al segle XVI. L'edifici actual correspon una moderna mansió de pedra d'estil neoromànic que s'aixeca sobre el solar de l'antiga domus que hi havia al costat de la torre quadrada del segle XII, i que restà dempeus fins a l'any 1937-1938. Amb el topònim Heures es coneix des del 937 una gran propietat o vil·la rural que s'estenia pel sector central de la parròquia de Vilalleons i per una part de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta. La villa Ezres és àmpliament esmentada en la documentació osonenca. També amb el nom de Viladeures o Vila-d'Heures consta un antic mas de la parròquia de Vilalleons, documentat als segles XIII i XIV, que es va refondre amb el mas Casal o el Casal de Vilalleons. Això i el parentiu entre els primitius senyors de la vil·la d'Heures i del Casal de Sala-d'Heures , porten a pensar que el nom de la fortalesa deriva de l'antiga casa rural. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, dels quals el Casal de Sala-d'Heures, al pertànyer a un noble, estava exempt de pagament. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest casal tenia units els masos Matarrodona, sa Mora, Berga superior, Coma i mas de na Berenguera de Berga. Quan el cognom Sala va entrar a la família per aliança matrimonial, a mans de Joan Sala, mercader i ciutadà de Vic i el seu fill Joan Sala i Tallander que es va refer bona part de l'antiga fortalesa, posteriorment esdevinguda mas, i es va començar a conèixer com a Sala-d'Heures. Al morir sense descendència Maria Bosch vídua de Josep Farran Sala, els seus marmessors van vendre el casal a Francesc de Pasqual i Arnau, nebot del bisbe de Vic Antoni Pasqual (1684-1707). Aquesta família residir poc al casal, que al segle XVII conservava la torre i la capella. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Sala-d'Heures tenia 9 habitants.En tercera generació aquest matrimoni no tingué descendència llegant els seus béns a Miquel de Fontcoberta i de Pasqual d'Oriola, nebot d'Antoni Pasqual i Sallés. Actualment i per cinquena generació el casal és propietat dels Fontcoberta, de Carles de Fontcoberta i Balaguer.</p> | 41.9033600,2.3001200 | 441950 | 4639283 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65128-foto-08246-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65128-foto-08246-60-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu de la carretera que mena al paratge de Sala-d'Heures. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65133 | Col·lecció eines del camp de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-eines-del-camp-de-lajuntament | XIV-XVIII | <p>Eines d'ús agrícola de principis del segle XX. Es conserven nombroses eines (falç, jous, serres i arades...). A grans trets les eines es poden agrupar en eines d'ús domèstic (lletera, ganivets, etc.); eines per la sembra; eines per el batre; eines de la sega; eines de l'hort (aixades, cavadores, etc.), eines de diferents oficis (baster, ferrer i carreter); així com estris de mesura i eines de mercat (mesures de gra, etc). També es conserva un pupitre de l'antiga escola i altre material d'ús artesanal i domèstic (olles, etc.).</p> | 08246-65 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les peces formen part de laes diveres donacions que ha fet gent del poble o bé, material recollit de diverses cases de pagès, i que ja l'anaven a llençar. A Santa Eugènia, bona part de la població encara es dedica, de forma més o menys intensiva, a les tasques agrícola i ramader fet que els ha permès recuperar una sèrie d'eines d'ús agrícola que formen la col·lecció d'eines del camp de l'Ajuntament. Aquestes, tot i que moltes tenen un origen antic, es poden datar d'inicis i mitjan segle XX.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pis superior de l'antic Ajuntament de Santa Eugènia | 94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65136 | La Copa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-copa | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Dipòsit d'aigües elevat situat al paratge de Sala-d'Heures, ubicat a la part més elevade el turó on s'aixeca la masoveria sobre el casal de Sala-d'Heures. Aquest contenidor d'aigua potable respon a la funció d'emmagatzematge de l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat. Aquest dipòsit va ser projectat en obra, ferro i formigó i ferro. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels propietaris Sala-d'Heures per abastir la casa i la masoveria, a nivell estructural està formada per un cos sobreaixecat, de forma cilíndrica que es recolza en un punt fixe format per una columna o torre massissa. Aquest dipòsit disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior, que li dóna la forma d'una copa, nom pel qual és conegut.</p> | 08246-69 | Sala-d'Heures | <p>El casal de Sala-d'Heures disposa d'una important infraestructura d'abastiment hidràulic, fruit de les obres iniciades pels seus propietaris a mitjan del segon quart del segle XX. Amb la reconstrucció del casal, la família Fontcoberta portà a terme importants obres hidràuliques, des del pantà fins a la canalització, així com diferents sistemes d'aprofitament de les aigües residuals per rec i usos secundaris. En el cas de la copa l'aigua es capta i s'emmagatzema per a consum humà, mentre que l'aigua que prové dels dipòsits que hi ha a tocar el torrent de Saladeures també destinada al consum dels residents al casal de Saladeures.La finalitat dels dipòsits és recollit l'aigua que prové de la font del Paradís per mitjà d'una canalització soterrada, fet al 1925 i 1930 per abastir d'aigua al casal.</p> | 41.9040100,2.3015900 | 442072 | 4639354 | 1920-30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65136-foto-08246-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop del Torrent de Sala-d'Heures també es localitzen dos nous dipòsits. Conjunt de dipòsits construïts amb pedra del país es troba adossat a la paret de la feixa. Un dels dipòsits té una llargada de 2'35 m i una alçada de 1'60 m. A la façana principal hi ha una porteta amb dos golfos, que permet accedir a l'interior; mesura 50cm d'amplada i 75 cm d'alçada. El dipòsit es troba a la zona coneguda com els jardins de Saladeures. Presenta un bon estat de conservació, si bé la vegetació que cobreix la coberta i les heures que ocupen bona part de la façana poden afavorir el seu deteriorament. Dos dipòsits, de planta circular, amb un diàmetre exterior de 13'10 m i una alçada de 3m. Per entrar a l'interior hi ha una trapa a la coberta que fa 70 cm de diàmetre. El material de construcció és el formigó armat. Es troben ubicats a banda i banda del torrent. Entorn dominat per vegetació típica de bosc i per matolls i bardisses de tota mena. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 65137 | Dipòsits de can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-can-pol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Els dos dipòsits, que presenten exteriorment dos nivells, estan enganxats i tenen una alçada total de 2'74m. Un és de planta rectangular (10 m de llargada per 5m d'amplada) i l'altra és de planta quadrada. Les parets del dipòsit rectangular, situat al nivell superior, a mode de baranes estan formades per lloses de pedra (aproximadament 1'40m d'alçada, 10 cm de gruix) i pilars (de 40 per 40). A les parets més llargues hi ha tres lloses per banda i la més curta n'hi ha dues. Element arquitectònic en desús i amb caràcter marginal que es troba al mig de camps. La solidesa en la construcció no sembla perillar per l'acció de les bardisses.Marcat per la presència de camps de conreu en actiu i zones arbustives que ocupen bona part de l'entorn. Aquestes dificulten veure'n l'exterior, com és el cas del dipòsit de mida més petit.</p> | 08246-70 | Zona del Bulló | <p>Es construeix per guardar aigua que servia per regar els camps de la de la casa de can Pol. Juntament amb la sínia i el canal serveix per explicar un mecanisme que es feia servir al municipi per extreure aigua del subsòl.</p> | 41.9075700,2.2721400 | 439633 | 4639770 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop del torrent de Santa Eugènia i darrera a Can Pol. S'accediex pel camí que dona la volta per darrera la casa o mas de can Pol i que queda mort davant els dipòsits. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 65138 | Dolços o dolcets de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolcos-o-dolcets-de-santa-eugenia | XX | <p>Per tal d'elaborar els dolcets de Santa Eugènia es fan servir productes bàsics com la farina, ous, mantega, i ametlla. Es prepara tot barrejat fent una massa i s'afegeix la llet amb la llevadura fins a obtenir una massa homogènia. Seguidament es posa al forn, donant-li la forma de galeta fins que queda daurat, i s'afegeix per sobre ametlla picada.</p> | 08246-71 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La família Corominas, que fa uns 20 anys que és al poble, va decidir, farà uns 15 anys, crear uns nous dolços que van anomenar els Dolcets de Santa Eugènia. Tenen força sortida, sobretot com a present o per postres famíliars i berenars.</p> | 41.8999600,2.2829300 | 440521 | 4638918 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 65140 | Església parroquial de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eugenia | <p>AADD. (1955). 'Va ser restaurada l'església de Santa Eugènia de Berga' a Destino n. 984, 08.10.1955. AA.DD. (1986). 'Santa Eugènia de Berga'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 543-550. GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. JUNYENT, E. (1945). Itinerario histórico de las parroquias del obispado. Hoja parroquial n.14, abril 1945. LACUESTA, R. (2000). Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Tesis Doctoral. PALLÀS, C. (1956). Proyecto de restauración de la iglésia de Santa Eugénia de Berga. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Gran Geografia Comarcal. Osona i Ripollès p. 116. PLADEVALL, A. (1988). Església parroquial. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | <p>Edifici de planta de creu llatina, de nau única coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un transsepte on s'obren tres absis. El central estava dedicat a Santa Eugènia, el de la part nord a Santa Cecília i el de migdia a Sant Jaume. Els absis no tenen cap decoració externa, només tenen una finestreta de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s'havia destruït en construir la sagristia. Damunt del creuer s'eleva un cimbori octogonal amb petxines. A sobre, s'aixeca el campanar de torre de tres pisos, amb les arcuacions entre lesenes de pedra vermella emmarcant i embellint els finestrals. El pis inferior té dues finestres simples d'arc de mig punt, el segon bífores i el tercer, trífores. L'aparell de l'edifici és de dos tipus diferents: de carreuons escairats, disposats en filades uniformes en el cimbori i de carreus petits ben tallats, en filades uniformes i desiguals als absis i més regulars a ponent. Les façanes laterals han estat decorades amb un fris continu d'arcuacions i finestres cegues, en gran part fruit de la restauració. Les arcuacions, finestres i denticles són realitzats amb una arenisca vermella, la qual forma una composició cromàtica en el conjunt de l'església. Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d'arc de mig punt per banda, foren refets parcialment, així com un fris d'arcuacions i finestres cegues, fruit de les obres de restauració. En canvi és original la decoració del cimbori, que consisteix en un fris continu d'arcuacions sobre les finestres dels nivells superiors L'accés es realitza per la façana principal (a ponent), de pedra ben tallada, similar al campanar. Té un capcer triangular amb lesenes a cada costat. S'observa una torreta amb l'escala de cargol d'accés al campanar. Destaca una rosassa amb unes estructures lobulades o radials entorn d'un eix central, molt singular malgrat no presentar decoració escultòrica. La portalada, relacionada directament amb els obradors de Ripoll i de Vic, es troba situada al centre, i està formada per arquivoltes sobreposades sostingudes per capitells i quatre columnes. Fou concebuda sense llinda ni timpà. La decoració escultòrica, especialment notable, la converteix en l'element més significatiu de les transformacions de l'església el segle XII. Els capitells, derivats del corinti antic, presenten una decoració vegetal de fulles i palmetes, amb volutes, ocells i personatges grotescos. Les arquivoltes també tenen decoració escultòrica (fullatges entrellaçats, soguejat amb fullatge sinusoïdal, entrellaçat de cintes, palmetes juxtaposades,..) A la rectoria de Santa Eugènia es conserven algunes peces interessants i alguns elements van passar al Museu Episcopal de Vic: capitells isolats, un sarcòfag de pedra del segle XIII-XIV i alguns fragments.</p> | 08246-73 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El lloc és documentat des del 915, en una venda d' una terra situada al castell de Taradell, en terme de la vila Berga. S'esmenta com a edifici i parròquia des del 976, on es parla d' un edifici preromànic del segle X o anterior. L'església actual és una edificació romànica del segle XI (fou renovada entorn el 1050 pel bisbe Oliva o Guillem de Tavertet), ampliada i millorada al segle XII i àmpliament restaurada el segle XX. Els segles XII i XIII es precisa l'existència de tres altars, citats a inicis del segle XII. Vers l'any 1144 l'església fou cedida a la canònica vigatana. A partir de llavors es feren importants obres de reforma al temple, amb la construcció d'un cimbori-campanar sobre la cúpula, una portalada amb arcuacions i capitells esculpits i una petita torreta al cantó sud-est. El 1.173 el bisbe de Vic i el de Tortosa consagren el temple de nou, dedicant-lo a la Verge Maria, mare de Déu, de Santa Eugènia, Santa Cecília, i Sant Jaume. Les notícies aportades en època moderna són força abundants. Al llarg dels anys tenen lloc diversos afegitons i reformes, com la construcció de diverses capelles laterals, la supressió d'una absidiola per la sagristia, l'enguixament de tot l'interior, la modificació de la part superior de la façana, i finalment, la construcció d'una capella del Santíssim al costat de migdia, a l'indret on el 1860 es va construir la inacabada capella hexagonal actual. Entre el 1955 i 1975 es van realizar, en dues fases, les intervencions de restauració per mà de la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de recuperar l'antiga fesomia del temple i eliminar els elements posteriors a l'època romànica. En els treballs s'enderroca la capella barroca del Santíssim construint una nova capella provisional, coneguda com 'església nova'. Amb la finalitat de recuperar l'aspecte original, es va rebaixar el capcer de la façana principal oest, fins la línia que es perfilava exteriorment, i tota la coberta de la nau fins al transsepte. A la façana es va construir una torreta amb una finestra geminada a cada cara, coronada per un fris de dents de serra i una cornisa llisa, i coberta de lloses de pedra. Amb això es va recuperar la perspectiva del costat oest del cimbori. A la façana nord també es van enderrocar les capelles laterals barroques i es va refer la façana continuant el fris d'arcuacions cegues del coronament. En el parament reconstruït s'hi van obrir dues finestres d'arc rodó de doble esqueixada. També es va refer la façana sud, i es van suprimir els afegits de la zona de l'absis. Es va enderrocar la sagristia de planta rectangular i uns corrals que havien alterat l'absidiola de migdia i un terç de l'absis central, es va reconstruir l'absidiola de migdia i es va consolidar l'absis central. A més es van fer noves les cobertes dels tres absis amb teula àrab. Paral·lelament es va refer l'ala sud del transsepte que es va cobrir també amb teula aràbiga. En la segona fase, les obres es van centrar a l'interior de l'església. La decoració existent era d'estil barroc- neoclàssic; els paraments i voltes eren estucats imitant grans carreus. A l'absis central s'aixecaven l'altar i el retaule tardobarroc, dedicat a Sta. Eugènia. La volta de l'absis corresponent al retaule, era de cassetons. L'actuació va partir dels mateixos criteris que a l'exterior: afany per deixar la pedra vista, i suprimir totes les construccions i decoracions d'època posterior al romànic. Es va desmuntar els retaules, l'altar, la trona i altres elements barrocs, es van repicar els paraments i les voltes de la nau, del transsepte i els absis, i la volta del cimbori. El Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya el 1.988 va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar. Actualment manté la seva funció d'església parroquial i és un dels millors exemples del romànic osonenc.</p> | 41.9001300,2.2832600 | 440548 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Per a la comprensió de l'estat actual de l'edifici cal assenyalar que entre els anys 1955-1957 l'església fou restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. En aquell moment la nau havia estat ampliada pels cantons de tramuntana i de migjorn amb l'obertura de capelles i la pràctica desaparició de les façanes originals respectives. Tanmateix l'absidiola de tramuntana havia estat molt alterada per la seva conversió en sagristia. La restauració consistí en una radical operació de retorn a unes possibles formes originals, anorreant les ampliacions i refent les façanes de tramuntana, de migjorn i de ponent, juntament amb l'absidiola de tramuntana i altres parts de l'edifici. Puig i Cadafalch inclou l'església de Santa Eugènia de Berga fins el grup d'esglésies de planta de creu llatina amb cimbori. El que atrau a aquest estudiós és la superposició d'estils que hi ha en aquest edifici; segons aquest, es tracta d'una església consagrada l'any 1183 i a aquesta època sembla que pertanyen els absis, la façana i el campanar, mentre que el cimbori fou construït amb el sistema de decoració de les esglésies de la Plana de Vic, característiques del final del segle. En els murs laterals, per a Puig i Cadafalch, es repeteix la mateixa transformació de l'aparell, com si a una església antiga s'haguessin adherit absis i façanes noves, mentre que sobre el cimbori era aixecat un nou campanar. Pel que fa a l'aparell, en aquest edifici hom pot observar, segons Puig i Cadafalch, en estudiar l'estratificació arquitectònica dos períodes corresponents a dues variants del romànic: una, on l'aparell és petit, tot just desbastat, amb els murs decorats amb arcuacions aparellades, finestres cegues i faixes llombardes, sense escultura, obra purament de mestres de cases; el segon, on els carreus són treballats més perfectament, obra de picapedrers, amb arcuacions sovint d'una sola peça, oblidat el primitiu origen en el que apareixen les columnes adossades i l'escultura. Aquest període és una derivació i conseqüència del primer. D'altres edificis adoptaren el tipus de planta de creu amb cúpula i cimbori, amb un campanar de torre sobre el cimbori, com els de Sant Ponç de Corbera o Santa Maria de Terrassa, però que en cap cas no assoleixen la monumentalitat del campanar de Santa Eugènia de Berga. Durant aquestes obres de restauració del 1965, i després de repicar els murs de l'interior de l'església es van descobrir uns fragments de pintures murals de finals del segle XIII. La part més notable que es va poder salvar és un primer fragment de pintura que representa la imatge d'un àngel i els vestigis d'una ala i la cua, el qual va aparèixer a l'inici de l'absis menor o de la part de migdia, dedicat a Santa Cecília, patrona de la música. L'altre fragment era una composició formada per sanefes lligades entre si, de formes vegetals, i en un cantó presentava vestigis del cap nimbat d'un àngel o bé un sant. Cal suposar que devien formar part d'una composició més àmplia tant a l'interior dels absis, com a la resta de la nau. Aquestes pintures van ser arrancades i dipositades al Museu Episcopal de Vic el 18 de setembre de 1979, i s'han datat d'inicis del període gòtic, del pas del segle XIII al XIV. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 65141 | Església Nova de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-santa-eugenia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Edifici isolat, capella construïda en el decurs de les obres de restauració de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que en va adquirir les funcions parroquials en el decurs en què aquesta estava en obres. Aquesta estructura presenta una planta el·lipsoïdal, i una nau coberta amb volta apuntada. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb una nau única. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou.</p> | 08246-74 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el decurs dels treballs de restauració realitzats a l'església parroquial de Santa Eugènia, entre el 1955 i 1975 a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs i més tard el Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya (1988) que va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar, es va enderrocar la capella fonda del Santíssim de factura barroca i adossada al costat sud-est de l'església parroquial i al que s'accedia a través de les capelles laterals barroques. En aquest mateix costat es va construir una nova capella del Santíssim amb la intenció que servís d'església provisional per poder celebrar culte mentre duressin les obres. Aquest edifici és una construcció de planta poligonal cobert amb una volta octogonal d'arcs apuntats prefabricats de formigó a manera de cúpula. La coberta és de pavelló octogonal, revestida amb teula àrab. L'aparell exterior és de paredat comú, sense enlluir. A cada costat, sota la cornisa, s'obren un conjunt de 5 finestres rectangulars en posició vertical, de maó (altes i estretes separades per l'obra de maó a manera de mainells). La porta del nou edifici s'obre a l'oest i els seus brancals són formats per grossos carreus a manera d'encoixinat. Aquesta mena d'encoixinat s'estén per tot el perímetre a manera de sòcol, d'un metre i mig d'alçada aproximadament. En el projecte que es conserva al SCCM els detalls i l'acabat exterior són més acurats, sembla que per qüestions econòmiques de temps, o perquè la direcció ho va deixar a mans dels paletes i del rector, l'edifici té l'aspecte d'inacabat. Aquesta capella provisional coneguda com església nova conecta amb el temple a través de la sagristia i de la capella que avui conté l'altar de Sant Isidre, al sud.</p> | 41.9001300,2.2832700 | 440549 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 65142 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-1 | XX | <p>Les festes s'inicien el dia abans de Sant Antoni, amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball dels Tonis. El dia següent, es fa l'esmorzar de traginers, una missa a les 11h i el passant dels tres tombds, amb els abandarats i pubills que correspongui aquell any.</p> | 08246-75 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Festa tradicional catalana que a Santa Eugènia es celebra ininterrompudament des dels anys 30 i ha esdevingut la festa més cohesionadora del poble. Aquesta celebració es documenta per primer cop al 1888 en motiu d'unes obres al retaule de Sant Isidre. S'edita una petita revista municipal on es fa propaganda i difusió de la festa i a l'arxiu municipal consta nombrosa documentació, sobreto gràfica, de la festa i els tipus de celebracions que s'han fet al llarg dels anys.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65144 | Fita de can Discorre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>L'amplada de les cares és de 24cm i la gruixària o amplada és de 15cm. La part de la fita que quedaria a l'intempèrie faria 45cm. No presenta cap número no cap inicials gravades. Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. El seu estat de conservació és força bo tot i que els treballs agrícoles que es fan en dos camps propers fa que es vagi acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-77 | Sant Marc | <p>Segurament deuria servir per indicar la partió entre els municipis de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes.</p> | 41.9125100,2.2961800 | 441631 | 4640302 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65144-foto-08246-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 65145 | Fita de can Discorre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>És de forma triangular. A la cara més ampla que fa 35cm hi ha les inicials VS, mentre que a les cares laterals que amiden 20cm hi ha les inicials SE. La vara més estreta fa 15cm. Sobre aquesta fita se'n recolza una altra, la Fita de Can Discorre 1. En treballar en els dos caps es va acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-78 | Sant Marc | <p>Tot i no dur gravada l'any 1843 podria ser que hagués se instal·lada aleshores. Presenta les inicials gravades SE (Santa Eugènia) i VS (Vilalleons).</p> | 41.9123300,2.2960900 | 441624 | 4640282 | 1843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65145-foto-08246-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 65146 | Fita de can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-pares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita té una amplada de 45 cm, una alçada aproximadament de 68 cm i una gruix de 20 cm. No presenta cap numero ni cap tipus d'inscripció ni data. La pedra no està posada verticalment ja que està una mica tombada. La vegetació que l'envolta és d'alçada petita el que significa, de moment, cap perill per la seva conservació. Envoltada de camps i edificis a prop té les cases de can Parés, el Bulló i el mas Puigoriol.</p> | 08246-79 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8983000,2.2711000 | 439538 | 4638742 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Si continuem en línia recta cap el mas Puigoriol arribarem a trobar una fita. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 65147 | Fita de can Serrahima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-serrahima | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Està ubicada en un marge, el que fa que l'accés sigui difícil així com veure la fita, al qual està envoltada de vegetació. En un nivell inferior, a davant, queda el riu Gurri. A mà esquerra hi ha un camp, mentre que a mà dreta hi ha el camí que duu a Vic. A uns 50 m. En línia recta queda la casa de Serrahima. Els costats de la fita amiden aproximadament uns 25 centímetres. El fet que hagi estat colgada parcialment fa que es llegeixin les lletres 'Sta (EU) GENI (A)'. Les lletres EU i A o hi són degut que falta el tros de pedra on estaven. L'estat de conservació és precari; s'han després alguns fragments de pedra, el que impedeix llegir el nom de Vic, i la fita presenta una esquerda vertical, al mig que va de dalt a baix el que posa en perill la seva previvència. La causa podria ser la incidència dels agents meteorològics, fet accentuat en un lloc ombrívol amb una alta densitat d'humitat.</p> | 08246-80 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes municipals de Sta Eugènia i Vic.</p> | 41.9196500,2.2656100 | 439103 | 4641116 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/