Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43450 | Olivera de can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-mascaro | Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m i té una alçada d'entre 5 i 6 metres, aproximadament. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets. | 08905-87 | A l'entorn de Can Mascaró | 41.4015600,1.9783400 | 414600 | 4583839 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43450-foto-08905-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43452 | Mina i safareig de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-safareig-de-can-pongem | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. | XX | Surgència natural situada en una zona amb un desnivell natural, unes desenes de metres més avall de la font de Santa Margarida. La mina queda recollida dins una construcció d'obra a la què s'accedeix per una porta metàl·lica. Davant d'aquesta hi ha una plataforma amb planta de tronc de conus, amb una banqueta d'obra adossada a les parets perimetrals. El mur de la construcció de la mina era coronat originalment en forma d'arc rebaixat, però sembla que recentment ha estat aixecat per tal de fer un acabament més regular sobre el què ara s'hi recolzen unes bigues de fusta per sustentar una coberta vegetal per fer ombra. Davant de la mina hi ha un gran safareig tancat per una tanca de tela metàl·lica. Un canal de maons uneix la mina i el safareig. En un cartell hi diu 'Aigua no potable'. | 08905-89 | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4121200,1.9744700 | 414290 | 4585015 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 43453 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. | XX | Font emplaçada a les immediacions de la finca de can Pongem, amb una zona arbrada i uns bancs d'obra per al repòs. La font compta amb una superestructura que consisteix en una construcció d'obra de planta rectangular adossada al marge, situada sobre tres graons del nivell de terra. La cara principal d'aquesta consta d'un mur de pedra fet amb mamposteria al que se li adossen frontalment dues pilastres ornamentals motllurades, buides pel mig, coronades per sengles capitells sobre els que s'eleva un arc de mig punt de característiques anàlogues a la de les pilastres. l'aigua brollaria des de la part alta d'aquest mur, fluint des de la boca oberta de la cara d'un nen, feta de pedra artificial. l'aigua seria recollida per una gran conquilla també de pedra artificial, des de la que novament cauria, formant una petita cascada, a una aigüera. Tot plegat està en una plataforma sobre elevada a la què s'accedeix mitjançant tres graons d'obra. | 08905-90 | Camí de Can Pongem, s/n | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4124000,1.9746100 | 414302 | 4585046 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43453-foto-08905-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43453-foto-08905-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els bancs del camí de can Pongem segueixen la mateixa tipologia que els bancs d'aquesta font. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||
| 43454 | Rellotge de sol de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pongem | http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol vertical pintat de color ocre sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc rectangular, amb els angles superiors rebaixats en forma corba. Aquest està coronat per sengles garlandes a banda i banda, al centre de les quals hi ha un conjunt de format per un oval horitzontal amb la inscripció '1750' esgrafiada dins, amb dos cercles més petits a banda i banda. Per sobre està rematat per un àngel, representat per la cara i les ales d'aquest. Sota del marc, dins d'un altre oval amb decoració geomètrica a banda i banda, hi trobem la inscripció '1928'. A la part de dins del marc hi trobem esgrafiades les línies horàries de les hores i les mitges hores, així com la numeració romana de les 6 a les 4. El gnòmon està encerclat per una sèrie de cercles concèntrics entre els que hi ha esgrafiat 'Sol Justitiae luceat domui'. | 08905-91 | Camí de Can Pongem, s/n | 41.4126900,1.9737300 | 414229 | 4585079 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43454-foto-08905-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Sembla haver estat restaurat no fa massa anys. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||
| 43455 | Rellotge de sol de Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vidal | XX | Rellotge de sol vertical fet en amb una peça de ceràmica rectangular feta amb motllo. Està adossat a la façana mitjançant 3 grapes. La seva ornamentació consisteix en un sol al pol, marc perimetral amb motius florals en la part superior i amb una banda en forma d' ' U' a la part inferior on apareixen les marques horàries, amb números romans, que van de les 7 del mati a les 5 de la tarda. El gnòmon és de vareta. | 08905-92 | PK 1,5 de la carretera BV-2421 | 41.4081900,1.9745500 | 414292 | 4584579 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43455-foto-08905-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||
| 43456 | Mina i bassa de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-llopart | XX | La mina està protegida amb una estructura construïda amb parament de maçoneria, amb una obertura petita. La construcció, d'una alçada de 2 m aproximadament i de planta indeterminada, està envaïda per la vegetació. l'aigua es recollida en una bassa de planta quadrada (2,7 m) de costat, des de la seva base l'aigua raja cap a terrasses inferiors. Al costat de la bassa, arrebossada amb ciment, destaca un paviment de forma de rajoles de fang quadrades, que configura un espai d'esbarjo al costat de la bassa. | 08905-93 | finca de Can Llopart | 41.4092500,1.9646300 | 413464 | 4584707 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43456-foto-08905-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43456-foto-08905-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||
| 43459 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-4 | XX | <p>l'arxiu parroquial conserva el llibre d'actes de les reunions del Consell Pastoral des de l'any 1900. Des de la mateixa data hi ha també diversos volums dels llibres de baptismes i matrimonis. Es tracta d'entre 10 i 12 exemplars d'interès.</p> | 08905-96 | Pl. de l'Església | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43461 | Rellotge de sol de can Ca n'Església 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ca-nesglesia-1 | http://www.gnomonica.cat/ | XX | Ha estat restaurat recentment. | Rellotge de sol vertical pintat de color ocre sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc negre rectangular. Dins d'aquest, en un rectangle pintat coronat per un semicercle al damunt, hi trobem el gnòmon, sortint de la boca d'una lluna pintada, i el lema 'Jo sense sol, tu sense fe, no valem res'. Entre el marc exterior i l'interior hi ha les pintades les hores, les 6 matí a les 6 tarda, amb xifres romanes, una mica esborrades. No té línies horàries. | 08905-98 | can Iglésias | 41.4121300,1.9701700 | 413931 | 4585021 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||
| 43462 | Rellotge de sol de can Ca n'Església 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ca-nesglesia-2 | http://www.gnomonica.cat/ | XX | Rellotge de sol vertical fet en amb una peça de pedra artificial adossat a la façana. La seva ornamentació consisteix En el centre hi ha la representació del sol. A cada angle hi ha representats, el sol, la lluna, la pluja i un arbre. Senyala de les 7 a les 6 amb xifres romanes. No té línies horàries. | 08905-99 | can Iglésias | 41.4121300,1.9701700 | 413931 | 4585021 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 43463 | Barraca de pedra seca Gran sota Penyes 3 (MODEL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-gran-sota-penyes-3-model | Construcció aixecada en pedra seca en una zona actualment coberta de bosc de pi però on encara s'observen els marges de pedra seca dels antics conreus que existiren antigament en aquesta zona. La seva planta exterior és rodona i la seva forma troncocònica. Mesura gairebé 3 m d'alçada, 6 m de diàmetre exterior i 3 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena d'argamassa d'unió, i amb una gran llosa per tapar el forat central del sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta, de 0,80 m d'amplada i 1,30 m d'alçada, està formada per muntants de pedra relativament escairada amb una llosa plana coronant-la a mode de llinda. Un llarg passadís d'1,60 m de longitud comunica l'entrada amb la cambra interior, de planta també circular. A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort en rampa que abraça la meitat de la barraca i dues terceres parts de l'alçada d'aquesta, reforçant aquest lateral. El sostre de la barraca està recobert amb pedruscall. | 08905-100 | El conreu de vinya a Catalunya i, per extensió, a la Palma de Cervelló, es pot dir que va desaparèixer d'ençà la plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX. Amb la pèrdua d'aquests conreus la majoria de les barraques, en desús, van quedar abandonades i s'inicià un procés de degradació que en alguns casos ha fet que s'enrunessin. | 41.4157300,1.9470300 | 412002 | 4585444 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona, quadrangular o inserides en un marge.Els noms utilitzats per denominar-les han estat triats en funció de tres criteris jeràrquics. En cas de conèixer el nom amb el què aquesta es coneix a nivell local, ha estat respectat. En cas contrari, si l'indret on aquesta es troba disposa d'un topònim concret, s'ha utilitzat aquest i, en cas de que dins d'aquest hi hagués més d'una barraca, aquestes s'han numerat correlativament. En cas de que no existís un nom conegut ni per la barraca ni pel paratge concret on aquesta s'ubica, s'han utilitzat els noms amb els què aquestes han estat inventariades en la recopilació elaborada pel Sr. Lluís Armengol.Les barraques de pedra seca palmarenques tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques palmarenques tenen la llinda formada per una llosa plana, si bé n'hi ha algunes que la tenen formada per la tècnica de sardinell. Algunes barraques tenen contraforts laterals per reforçar-les. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||
| 43464 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | Per la festivitat de Corpus, cada carrer del nucli antic construïa un altar ricament ornamentat amb flors. Aleshores, durant la processó, el capellà, s'aturava a cada altar, hi dipositava la Custòdia i es resava i cantava. Posteriorment la processó continuava fins el següent altar de flors, on es seguia el mateix ritual. Els veïns dels diferents carrers competien entre ells veïns per veure qui feia l'altar més bonic. | 08905-101 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També es van fer catifes de flors. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 43465 | Festes de Sant Nicolau i de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-nicolau-i-de-santa-llucia | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | En dos caps de setmanes següents al dia de Sant Nicolau (6 de desembre) i de Santa Llúcia (13 de desembre), es celebrava una festa consistent en que alguns nens i nenes del poble, separats per sexes i disfressats, anessin a cantar per les cases del poble. Aquesta manifestació festiva que recorda en certa manera a les caramelles, consistia, concretament, en que en el cap de setmana següent a Sant Nicolau, un grup de nens, amb un d'ells disfressat de bisbe i dos d'escolans, anaven pel poble cantant l'himne de Sant Nicolau (goigs de Sant Nicolau). En el cap de setmana següent, posterior a Santa Llúcia, un grup de nenes, amb una vestida de Santa Llúcia (amb una túnica, corona i capa), amb una copa amb dos ulls enganxats i una palma, i dues nenes vestides d'àngels, amb una corona, cantaven l'himne a Santa Llúcia (goigs de Santa Llúcia). A les cases els premiaven amb la donació de diners o fruita i altres productes del camp. | 08905-102 | Segons la informació proporcionada pels veïns, aquest acte es va dur a terme durant la segona meitat de segle XX. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 43466 | L'Estanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanc | XIX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més dos pisos amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal està arrebossada i a la planta baixa s'hi ha disposat impressions que imiten un parament de carreus. Les obertures de la planta baixa consisteixen en un portal adintellat, una porta de cotxera i una finestra també adintellada, tot emmarcat amb pedra. A la planta pis les obertures són de composició simètrica i emmarcades en pedra formant motius vegetals. Consisteixen en un balcó central, amb barana de ferro forjat, al que s'hi accedeix per dos portals, i sengles finestres a banda i bada. Al segon pis hi trobem tres finestres de factura més senzilla, però també emmarcades en pedra. l'edifici està coronat per una falsa barana de la terrassa, construïda sobre una cornisa motllurada. En els plafons del muret de la barana es pot llegir, a l'esquerra 'ANY' i a la dreta '1935'. Els angles d'aquests plafons estan decorats amb motius florals. Aquests murets de la barana estan sostinguts per tres pilars també decorats. En el central hi ha pintada una 'R', mentre que en els dos dels extrems hi ha pintats motius vegetals. | 08905-103 | Carrer Sant Isidre, 49 | La casa és de 1830, però no fou fins el 1861 va començar el negoci de l'estanc. Aquest negoci va perdurar durant més de 100 anys, fins els anys 1966-67. La casa tenia dues plantes d'origen i es va fer la tercera, cap a l'any 1920, al casar-se l'avi de l'actual propietari. A la casa havia estat situada la centraleta de telèfon públic i donaven aigua a tot el carrer. La casa havia tingut un molí d'oli fins 1978-79. | 41.4117400,1.9694400 | 413869 | 4584978 | 1835 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43466-foto-08905-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43466-foto-08905-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||
| 43467 | El dia de la Santa Infància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dia-de-la-santa-infancia | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | En un dia dins els mesos de tardor o hivern (sense més precisió), es realitzava aquest acte consistent en que una nena disfressada de 'negreta' i un nen disfressat de 'xinès', anaven porta a porta a demanar diners per 'la Santa Infància'. Es tractava d'una manera de recaptar diners per beneficiència. | 08905-104 | Segons la informació proporcionada pels veïns, aquest acte es va dur a terme durant les dècades de 1950 i 1960. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Tot i que no ha pogut ser contrastat, aquest acte segurament estava relacionat amb la celebració del DOMUND (del castellà de 'DOmingo MUNDial'). Es tracta de la Jornada Mundial de les Missions, celebrada des de que l'any 1926 el papa Pius XI va establir el darrer diumenge d'octubre com el dia pro l''Obra Pontifícia de Propagació de la Fe'. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||
| 43468 | Barraca de pedra seca del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cementiri | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-105 | 41.4077400,1.9770800 | 414503 | 4584527 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43469 | Barraca de pedra seca de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-106 | 41.4121700,1.9580900 | 412921 | 4585037 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43470 | Barraca de pedra seca sota penyes 2 / de la pedrera de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-2-de-la-pedrera-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-107 | 41.4167100,1.9499400 | 412246 | 4585549 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43471 | Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-108 | 41.4109400,1.9604500 | 413117 | 4584898 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43472 | Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-109 | 41.4112300,1.9614600 | 413202 | 4584929 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43473 | Barraca de pedra seca de la línia d'alta tensió a Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-linia-dalta-tensio-a-mas-taba | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-110 | 41.4149100,1.9419400 | 411575 | 4585358 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43474 | Barraca de pedra seca del camí Vell de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-vell-de-corbera | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-111 | 41.4145800,1.9451100 | 411840 | 4585318 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43475 | Barraca de pedra seca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lalzina | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-112 | 41.4108200,1.9734300 | 414202 | 4584872 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43476 | Barraca de pedra seca sota Penyes 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-4 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-113 | 41.4170600,1.9439000 | 411742 | 4585594 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43477 | Barraca de pedra seca sota Penyes 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-114 | 41.4158600,1.9546400 | 412638 | 4585450 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43478 | Barraca de pedra seca de can Vidal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-115 | 41.4086100,1.9714000 | 414029 | 4584629 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43479 | Barraca de pedra seca de can Vidal 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-116 | 41.4092100,1.9713700 | 414027 | 4584695 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43480 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-117 | 41.4131600,1.9430800 | 411668 | 4585162 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43481 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-118 | 41.4122700,1.9434300 | 411696 | 4585063 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43482 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-3 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-119 | 41.4132700,1.9441400 | 411757 | 4585173 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43483 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-4 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-120 | 41.4135200,1.9459900 | 411912 | 4585199 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43484 | Barraca de pedra seca de la Soleia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-soleia-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-121 | 41.4104400,1.9796400 | 414720 | 4584824 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43485 | Barraca de pedra seca de la Soleia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-soleia-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-122 | 41.4108200,1.9794400 | 414704 | 4584866 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43486 | Barraca de pedra seca de la mina de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-mina-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-123 | 41.4154700,1.9496300 | 412219 | 4585412 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43487 | Camí de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-pongem | XIX-XX | La vegetació ha envaït bona part del camí. | Camí que uneix la font de Santa Margarida, situada a peus de la masia de can Pongem, amb el camí Estret, a l'alçada de la zona del Cementiri Municipal. Unes grans alzines flanquegen el camí a la part més pròxima a can Pongem. Quatre bancs d'obra, de tipologia similars als col·locats a la font de Santa Margarida, servien per descansar tot gaudint del paisatge. Alguns d'aquests bancs han estat reformats. Prop del cementiri el camí s'amplia amb una estructura amb forma de planta semicircular a mode de mirador. Tres ponts serveixen per tal de que el camí salvi els petits cursos d'aigua que creuen el seu camí. | 08905-124 | Can Pongem | 41.4103000,1.9762900 | 414440 | 4584811 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43487-foto-08905-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43487-foto-08905-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 43488 | Habitatge Av. Catalunya 75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-av-catalunya-75 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada amb franges horitzontals ben marcades en relleu. Les obertures, totes emmarcades, són de composició simètrica i es disposen a la planta baixa en una porta central amb dos finestrals a banda i banda, un dels quals s'ha reconvertit en porta de garatge. A la planta pis s'hi ha disposat una balconada central, que centralitza la composició, amb barana de ferro forjat i amb accés per dues portes i sengles finestres a banda i banda. En acabar el pis es disposa una franja decorada amb mènsules que aguanten una cornisa i el coronament. També presenta ulls de bou decorats dels respiradors de la solera. El coronament és de muret seguit, dibuixa quatre figures rectangulars rebaixades en relleu respecte als seus marcs d'obra. | 08905-125 | Av. Catalunya 75 | 41.4124900,1.9681600 | 413763 | 4585063 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 43489 | Habitatge carrer Sant Isidre 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-isidre-29 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen a la planta baixa en una porta i un finestral, emmarcades amb motllures. A la planta pis compta amb un balcó amb barana de ferro forjat i una finestra. En aquest cas les motllures ocupen la part superior de les finestres a manera de trencaaigües. El pis acaba amb una cornisa que separa un coronament ondulat amb cercle central en relleu, esgrafiat amb motius florals i les inicials superposades P i J. A la resta del coronament l'esgrafiat és en forma de garlanda floral, a un costat hi ha la paraula 'any' i a l'altre '1925'. Sota la cornisa inferior que separa el coronament de la façana, hi ha una franja esgrafiada amb motius similars, centrades simètricament en aquesta sanefa les obertures de la cambra d'aire de sota la solera són quadrades amb motius ceràmics ornamentals. | 08905-126 | carrer Sant Isidre 29 | 41.4116400,1.9700400 | 413919 | 4584966 | 1925 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 43490 | Habitatge carrer Sant Isidre 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-isidre-31 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen simètricament amb una porta a la planta baixa i dos sortides al balcó al pis, totes emmarcades amb motllures. El pis acaba amb una cornisa que separa un coronament ondulat amb cercle central en relleu, esgrafiat amb les inicials superposades P i C. A la resta del coronament l'esgrafiat és en forma de garlanda floral. Sota la cornisa també destaca una franja esgrafiada de fulles vegetals. Immediatament a sota apareixen les obertures de la cambra d'aire de sota la solera, que són quadrades amb motius ceràmics ornamentals. | 08905-127 | carrer Sant Isidre 31 | 41.4116300,1.9699600 | 413913 | 4584965 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 81758 | El Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gros-0 | Roure de gran envergadura que es troba a la cruïlla del camí que des de la carretera del Trinquet porta a la casa la Pomera. És un arbre de grans dimensions que destaca tant per la seva copa com pel tronc. | 08903-244 | Carretera del Trinquet | 42.2190700,1.9018800 | 409368 | 4674683 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81758-foto-08903-244-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 81759 | Galeria de les Nou Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-de-les-nou-fonts | A prop del torrent de les Nou Fonts, hi ha diverses parets de travertins modelades pel pas de l'aigua durant mil·lenis. En aquesta zona hi ha nombroses cavitats de la que destaca la boca d'una galeria que es troba sota un penyasegat. la boca condueix a una galeria molt estreta que s'eixampla lleugerament a l'interior on es troben concrecions litogèniques. La galeria té una longitud de 72m amb un desnivell positiu de 3m. | 08903-245 | Sant Julià de Cerdayola | 42.2258900,1.8821400 | 407749 | 4675462 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81759-foto-08903-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81759-foto-08903-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | La informació i les imatges d'aquesta galeria la hem obtingut de: http://www.engarrista.com/node/687 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 81760 | Font Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-llarga | La font Llarga es troba al peu del camí que porta a La Pomera. La surgència de la font dona a l'interior d'una construcció de pedra que alberga un dipòsit o cisterna on es va acumulant l'aigua. Aquest dipòsit té una obertura frontal que permet veure el dipòsit, a sota hi ha una obertura més petita practicada a la part inferior i un tub de ferro pels que raja l'aigua que cau al terra, i des d' on està canalitzada fins desguassar al torrent del Castell. Una segona obertura dona pas a l'aigua que s'acumula en un abeurador construït de pedra i morter. Al costat esquerre de la font hi ha un bancal construït de pedra i morter. En moments de sequera aquesta font s'eixuga ja que recull l'aigua que s'escola per la muntanya en ser un territori càrstic. | 08903-246 | La Pomera | No hi ha data de la construcció d'aquests elements de la font, però es conserva una fotografia dels anys 1960 en la que es veu la construcció que alberga el dipòsit però no els altres elements que hi ha actualment i que serien posteriors. | 42.2198700,1.9019600 | 409376 | 4674772 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81760-foto-08903-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81760-foto-08903-246-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 81761 | Les Deveses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deveses-0 | Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338. Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31. | En general els marges estan en bon estat | Les Deveses són una zona que ocupa el vessant sud de la muntanya entre el Forcat i el nucli urbà. Ocupen aproximadament 40 hª entre les cotes 950 i 1250m. El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. La zona de les Deveses és un lloc arrecerat i ben assolellat, una zona molt bona pel cultiu però molt difícil de treballar ja que requeria fer la feina de forma manual i amb animals. El principal cultiu que es va fer va ser la vinya. Moltes d'aquestes feixes es van deixar de cultivar abans de la Guerra Civil, retornant algun cultiu després, però, tot i que es conserven els marges i barraques, les alzines estan ocupant algunes feixes. Hi trobem diferents espècies vegetals heliòfiles, com esbarzers, roser boscà, aranyoner i arç blanc, però també plantes aromàtiques com l'espígol, farigola o sàlvia. Les parets de pedra seca arriben fins al torrent, on també es conreava, així com hi ha presència de diferents arcs que permetien el pas de l'aigua del torrent i altres torrenteres a diferents punts. | 08903-247 | Les Deveses, Sant Julià de Cerdanyola | A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1106 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi. Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge. | 42.2263700,1.8919900 | 408563 | 4675505 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||
| 81762 | Plafó informatiu del Mirador de les Deveses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-de-les-deveses | http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm | XXI | Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista sobre el municipi de Sant Julià de Cerdanyola des de les Deveses. El text diu: Heu sentit parlar mai del vi de Cerdanyola? Doncs tots aquests bancals erms que sostenen aquestes magnífiques parets de pedra seca van estar plantats de vinya. Segles enrere, els pobles de muntanya procuraven ser el més autosuficients possible i el vi era un aliment de primer ordre. A més, a mitjans del segle XIX, Catalunya va viure una veritable febre vinícola. El desastre de la fil·loxera a França va disparar les exportacions i va fer que se'n plantés arreu. Però la felicitat va acabar-se quan aquest petit insecte va creuar el Pirineu a finals d'aquell segle. En pocs anys, el maleït bitxet va arrasar totes les vinyes catalanes i no poques fortunes i il·lusions. Tal va ser el daltabaix que, a molts indrets no se'n va tornar a plantar mai més. Tampoc a Sant Julià de Cerdanyola, tot i que, si el planeta se segueix escalfant, qui sap si descobrirem un nou Priorat? | 08903-248 | Les Deveses | El plafó conté un text que explica la importància que va tenir el cultiu de vinya a la zona de les Deveses de Sant Julià de Cerdanyola. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. | 42.2247700,1.8911100 | 408488 | 4675328 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||
| 81763 | Cultiu de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cultiu-de-vinya | Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338. BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31. http://www.baumadelesdeveses.com/ | Des de l'any 2015 en una part de les Deveses properes a la bauma s'ha acondicionat el terreny de les feixes per plantar-hi vinya. El projecte de recuperació el lideren Imma Espel i Carles Flaquer de Sant Julià de Cerdanyola, que han creat l'empresa Bauma de les Deveses, ocupant una part de les feixes en un lloc on hi ha una bauma o balma, d'aquí el nom. El treball en les feixes es fa a cavall, ja que no es pot fer amb maquinària degut a l'amplada i a la ubicació de les feixes. El projecte, a més de la recuperació del cultiu de vinya aposta per la recuperació del paisatge agrícola del Berguedà, reconstruint i arranjat els murs de pedra seca que contenen les feixes. | 08903-249 | Bauma de les Deveses | A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge. | 42.2263200,1.8931100 | 408655 | 4675498 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografies de la web http://www.baumadelesdeveses.com/ | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||
| 81764 | El Forcat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forcat | Formació geològica que té forma d' enforcadura que es troba entre el Roc Gros i la serra de Candara. Un corriol senyalitzat permet accedir a la zona del Forcat i el Roc Gros, que puja per la zona de les Deveses i les feixes amb murs de pedra que la configuren. Un camí des del Forcat permet pujar fins al cim del Roc Gros, on hi ha una senyera que es veu clarament des del territori del voltant. El camí senyalitzat és un sender de petit recorregut, el PR C-129. | 08903-250 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2281400,1.8878700 | 408225 | 4675706 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81764-foto-08903-250-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 81765 | El Roc Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-gros | El Roc Gros forma part de la zona natural del Forcat, essent un dels estreps que, junt a la serra del Candara configuren aquesta formació geològica en forma d'enforcadura i que en certa forma recorda al proper Pedraforca. Té una alçada de 1083m. Un corriol senyalitzat permet accedir a la zona del Forcat i el Roc Gros, que puja per la zona de les Deveses i les feixes amb murs de pedra que la configuren. Un camí des del Forcat permet pujar fins al cim del Roc Gros, on hi ha una senyera que es veu clarament des del territori del voltant. El camí senyalitzat és un sender de petit recorregut, el PR C-129. | 08903-251 | Sant Julià de Cerdanyola | Des de fa uns quinze anys, en coincidir la Festa Major amb l'onze de setembre, se celebra la cerimònia d'imposició de la senyera al Forcat, que es canvia cada any en aquesta data i s'ha convertit en un dels actes de la Festa Major de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2281000,1.8874800 | 408193 | 4675701 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81765-foto-08903-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81765-foto-08903-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 81766 | Zona d'escalada esportiva de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-esportiva-de-les-esposes | La zona d'escalada esportiva de les Esposes està situada sota el cim del Forcat i per damunt de l'ermita de les Esposes, amb accés al costat de la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola. Aquesta zona d'escalada es va obrir entre els mesos de juny i octubre de 2002 per Venanci Soldevila, Joan Cunill, Jordi Francès i Jordi Capdevila amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. La zona està equipada i està formada per 13 vies distibuides en tres zones: l'Alzina, Yo vivo en la carretera, Mage Màsters de l'Univers, La Ramoneta, Doricta, Afonia, L'Heura, El Pi, Via en projecte, L'Estornell, La Lluna, Pepi no yes, Pepi yes. | 08903-252 | Les Deveses | 42.2264800,1.8882700 | 408256 | 4675521 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81766-foto-08903-252-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||||||
| 81767 | L'olla de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolla-de-sant-julia-de-cerdanyola | http://www.rutespirineus.cat/rutes/olla-de-sant-julia-de-cerdanyola-bergueda | El nucli de Sant Julià de Cerdanyola es troba voltat de serralades, quedant una central a un nivell inferior a les serres que l'envolten formant una petita vall, situada al nord-oest del massís del Catllaràs. Al sud, tanca la carena de l'Albiol. A llevant, les muntanyes més meridionals de la serra del Catllaràs, on s'assoleixen els 1.732 metres a La Clusa, altitud màxima del municipi, tocant ja als termes de Castell de l'Areny i La Pobla de Lillet. Al nord, la carena del Forcat, Coma Verda i la Solana de Cortielles, separen les terres de Cerdanyola de les de Guardiola de Berguedà i La Pobla de Lillet. A l'oest, el terme queda obert a la vall del Llobregat i limita també amb Guardiola de Berguedà. Aquesta característica li ha donat el sobre nom d'Olla de Sant Julià. | 08903-253 | Sant Julià de Cerdanyola | Una ruta de senderisme de petit recorregut, el PR-C 129, recorre tot el perímetre, garantint unes vistes espectaculars de la geografia i espais naturals del municipi, travessant les antigues zones de cultiu i els boscs de pi roig, avets, faigs i roures. És una ruta circular de 15,6 km de longitud que comença al mateix nucli urbà, puja per les carenes de les Deveses fins a Coll de Jou, la collada Sobirana, clot de la Fou, camp de l'Ermità, collada de Llobató, plans de la Clusa, pas de Malanyeu, Mal Pas, Cap del Grau, per acabar a Sant Julià de Cerdanyola, al punt d'origen. El recorregut transcorre per les carenes de les muntanyes i entra a diferents zones de bosc. | 42.2215800,1.8846400 | 407949 | 4674981 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81767-foto-08903-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81767-foto-08903-253-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Part del recorregut transcorre dins el PEIN Catllaràs que gaudeix de protecció legal. Llei 12/1985 d'espais naturals. DOGC 556 de 28/06/1985 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||
| 81768 | Espai Protegit Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-protegit-serra-del-catllaras | Espai Protegit serra del Catllaràs, té un total de 5.605 ha de terreny protegides. Ocupa part dels termes de Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, La Nou, la Pobla de Lillet, Vilada, Castell de l'Areny i les Lloses. Aquest singular massís pre-pirinenc està situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l'Alt Berguedà i al sud de la serra de Cadí-Moixeró. Espai representatiu dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Pre-pirineu oriental, si bé el terç central i el sector oriental de l'espai són més abundants els sediments detrítics oecens i paleocens -gresos i conglomerats-, amb un altiplà a la carena i un dimorfisme entre els vessants meridionals abruptes i els vessants septentrionals més suaus. La seva notable amplitud altitudinal en un espai relativament petit fa enriquir llur diversitat. Cal destacar aquest espai, per la seva estructura geomorfològica i per la presència d'alguns elements d'interès biològic. Els vessants de la serra i a les seves vall internes, es presenta la zonació típica de paisatges en aquest territori pre-pirinenc -des de l'alzinar fragmentat als solells (Quercion ilicis) fins a les rouredes i pinedes calcícoles (Quercion pubescenti-petraeae)-. A les obagues destaquen les fagedes amb boix (Buxo-Fagetum) força rares a l'Alt Berguedà. A la serra de Catllaràs, tot i no assolir una alçada considerable també es desenvolupen alguns prats i rasos culminals de caràcter subalpí. Destaca la presència en aquesta serra de la flor de neu (Leontopodium alpinum), una espècie molt rara al país i protegida per la legislació de Catalunya. Les comunitats rupícoles de la muntanya mitjama calcària (Saxifragion mediae), que serven un conjunt d'espècies relictuals, són molt ben representades. La fauna de la serra de Catllaràs constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis, situats més al sud. Hom troba algunes espècies ja al límit de les seves possibilitats, com el gall fer i la marta, alhora que serva espècies de gran interès com per exemple el cèrvol. | 08903-254 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2285600,1.9157800 | 410529 | 4675722 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81768-foto-08903-254-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El PEIN Catllaràs ocupa bona part del terme de Sant Julià de Cerdanyola. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 81769 | Pont de la mina del Torrentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-mina-del-torrenti | XVIII-XIX | Alguns murs es troben en mal estat | Al nord del nucli urbà, de la zona de la Guingueta, hi ha diferents feixes entre parets de pedra seca, una zona de conreu que es perllonga fins a les Deveses. La zona és travessada pel torrent anomenat el Torrentí, que porta aigua de les muntanyes quan plou molt. Per salvar aquest torrent, els pagesos van organitzar els murs de les feixes i van tancar també entre murs el torrent, de manera que baixava entre les feixes entre parets de pedra. Es conserva un pont fet d'obra de paredat, l'aigua entra per la boca de l'extrem nord i discorre per un túnel soterrani sota les feixes, tornant a sortir al rec del Castell just a sota del molí. El pont presenta un arc de mig punt rebaixat que recolza sobre sos muntants, la part superior del pont permet travessar entre les feixes. | 08903-255 | La Guingueta | 42.2243300,1.8952900 | 408832 | 4675275 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81769-foto-08903-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81769-foto-08903-255-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 81770 | Mina del Torrentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-torrenti | Al nord del nucli urbà, de la zona de la Guingueta, hi ha diferents feixes entre parets de pedra seca, una zona de conreu que es perllonga fins a les Deveses. La zona és travessada pel torrent anomenat el Torrentí, que porta aigua de les muntanyes quan plou molt. Per salvar aquest torrent, els pagesos van organitzar els murs de les feixes i van tancar també entre murs el torrent, de manera que baixava entre les feixes entre parets de pedra. Es conserva un pont fet d'obra de paredat, l'aigua entra per la boca de l'extrem nord i discorre per un túnel soterrani sota les feixes, tornant a sortir al rec del Castell just a sota del molí | 08903-256 | La Guingueta | 42.2241600,1.8950400 | 408811 | 4675256 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81770-foto-08903-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81770-foto-08903-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2475,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml