Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43384 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 94-95. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX-XX | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Isidre. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Una altra característica és que a les parts de darrera, cada casa tenia una franja d'hort igual d'ample que la casa fins a arribar a la riera, fet que atorga una gran singularitat. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. | 08905-21 | Carrer de Sant Isidre | 41.4117200,1.9698900 | 413907 | 4584975 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43384-foto-08905-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43384-foto-08905-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||
| 43385 | Forn de calç de la carretera de Fontpineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-de-fontpineda | AAVV (2000): 'Els forns de calç', Marge, núm. 3. La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 16. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 80-81. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló | XX | El forn de calç és una cavitat de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4 m de diàmetre i 5,5 m d'alçada. Disposa d'una porta d'entrada, situada a peu de carretera i una gran obertura a la part superior. A la façana principal hi trobem una paret de tancament del forn construïda mitjançant maçoneria d'uns 3,5 m d'amplada, al centre de la qual s'obre la galeria, la boca del forn a través del qual s'alimentava el forn de llenya, que dóna accés a la cambra de combustió. Aquesta galeria, de volta d'arc rebaixat i d'1,97 m d'amplada, aproximadament la mateixa alçada i una profunditat de 2,10 m, està construïda amb maons. Al costat esquerra de la porta hi ha una petita cavitat a mode de lleixa, construïda també amb maons, de 12 cm d'alçada i 21 cm d'amplada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades i en algun cas hi trobem vitrificacions, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08905-22 | A la carretera d'accés a Fontpineda des de la BV-2421. | A cal Flor s'explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l'objecte d'aquesta fitxa, mentre que a can Via se'n començaren a explotar l'any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l'ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que s'iniciava una combustió del forn que requeria altes temperatures durant dies. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.4166300,1.9647900 | 413487 | 4585526 | 1940 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest bé és descrit erròniament com a pou de gel. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||
| 43386 | Processó de Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-quaresma | AMADES, Joan (1982): Costumari Català, el curs de l'any, vol.II (Les Carnestoltes, la Quaresma, Setmana Santa i el Cicle Pasqual). Barcelona: Ed. Salvat Editores. P. 771. FISAS ALEMANY, Esteve; LLOP JULIÀ, Maria (sense data d'edició) 50 anys de caramelles a la Palma. 1942-1992. La Palma de Cervelló: Publicació del Grup de Cantaires la Palma. P. 13. | XIX-XX | Aquesta manifestació festiva no es realitza actualment. | Anys després de que l'església de la Palma es va erigir en parròquia (el 1868), per Setmana Santa es començaren a fer diversos actes a la Palma, entre els què hi havia la processó dels Armats. En aquesta es representaven al carrer diverses escenes de la Passió de Jesucrist, intercalant-hi durant el recorregut, el que ells anomenaven “Versos de Passió”. Es tractava d'uns cants solemnes a tres veus. Segons el folklorista Joan Amades, per la Quaresma de Dijous Sant, fins a la darreria del segle XIX, una comparsa que figurava els dotze apòstols anava al cap de la processó de la Palma de Cervelló. Tots duien un palmó i estaven dividits en dos rengles, amb els palmons decantats vers l'espai que restava entre rengle i rengle. Jesús anava al mig i al cap de les dues fileres. Per l'espai lliure passejava la serventa de Pilat tot filant. Darrere de Jesús seguien el Cirineu, la Samaritana, la Verónica i la Magdalena, i en darrer terme, dues de les Maries i la Mare de Déu dels Dolors tota vestida de negre, amb un cor de metall damunt del pit. Durant el curs de la processó representaven diverses escenes: la conversió de la Samaritana, l'entrada de Jesús i els seus deixebles a Jerusalem, el comiat de Jesús dels Apòstols i la desesperació de la Magdalena. | 08905-23 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||||||
| 43387 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-2 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 18-19. | XX | Casa de planta rectangular d'un cos, amb un segon cos adossat per la part posterior, més modern. La coberta de l'edificació és una gran terrassa que n'ocupa tota la seva superfície. La façana principal, a la que s'accedeix per un pati, és situada a un dels costats llargs, orientada a llevant, i està arrebossada i pintada. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda, amb guardapols al damunt. Les finestres estan tancades per una reixa de ferro forjat i per sobre d'aquestes, entre les finestres i la porta, òculs decorats complementen la decoració de la façana. Sobre la cornisa feta amb motius denticulats, hi trobem una barana realitzada amb murs ondulats, units per una altra barana fina de ferro de ferro forjat. A la façana que dóna a l'avinguda Catalunya hi trobem dues finestres de característiques anàlogues a les de la façana principal, amb òculs decorats a sobre. | 08905-24 | Av. Catalunya, 2 | 41.4104700,1.9724100 | 414116 | 4584834 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||
| 43388 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-11 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 22-23. | XX | Casa de planta rectangular de cos i mig, entre mitgeres, de planta baixa, construïda a dos nivells. La zona frontal de la casa està coberta per una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que al darrera s'hi construí una terrassa. La façana principal està arrebossada i pintada amb una franja horitzontal de motius geomètrics hexagonals i quatre bandes verticals que divideixen la façana en quatre parts, coincidint amb les pilastres petites que sustenten el muret de la terrassa que corona l'edifici. Hi ha sòcol ceràmic. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda, amb guardapols al damunt. Les finestres estan tancades per una reixa de ferro forjat. Sobre de totes les obertures s'hi ha disposat un òcul circular fet amb una peça de ceràmica enreixada. La façana està rematada per una falsa barana de mur corregut amb les pilastres citades anteriorment. Al centre, entre dues de les pilones, hi sobresurt un cos ovalat amb una figura romboïdal a on es llegeixen les inicials 'JC' pintades. A banda i banda dels murs que conformen la falsa barana hi ha pintats els anys '1925' i '2009'. | 08905-25 | Av. Catalunya, 11 | Casa construïda vers els anys 1920-1929. | 41.4105000,1.9719000 | 414073 | 4584838 | 1925 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||
| 43389 | Xalet Casas i Maset Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-casas-i-maset-carles | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 28-29. | XX | Deixalles i teulada amb un forat a la part del magatzem | Conjunt de dues cases construïdes a dos nivells, amb un magatzem adossat a la part posterior d'aquestes. Les cases són de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal de les cases, situada a peu de l'Av. Catalunya, s'emplaça al primer pis de l'edifici pel desnivell natural del terreny. La composició de les façanes és simètrica. El parament està arrebossat i pintat. La façana és coronada per una balustrada on les alineacions de balustres tornejats són trencades per pilars decorats amb motllures que creen un relleu geomètric i coronats per boles i copes a manera de capcim. Al centre de cada casa, al mig de la balustrada hi ha un rebaix motllurat enrajolat on hi ha escrit amb lletres blaves el nom de les cases: 'Xalet Casas' i 'Maset Carles'. Cada casa compta amb una porta i una finestra en aquesta façana. En tots els casos, sobre seu hi ha una decoració formada per motllures amb motius de garlandes i oves. Igualment, sobre de cada obertura hi ha un òcul ornamentat amb garlandes. En el cas del Maset Carles, a més, al damunt de la porta s'hi ha construït també una cornisa coberta per teula àrab a un aiguavés. A les façanes laterals hi ha en aquest mateix pis tres finestres i un balcó a cada banda, situades simètricament a banda i banda de les edificacions. Entre la façana principal i el carrer hi trobem sengles patis que rodegen la façana principal i les dues laterals. La barana principal combina un sòcol d'obra cobert per una barana de ferro fotjat. Tres pilars rematen la barana i flanquegen la porta. Aquests estan coberts per capitells ornats per diferents motius geomètrics capitell. Originalment estaven tots decorats per capcims en forma de boles o copes, però en el cas del Maset Carles, les copes que flanquejarien el portal d'accés han estat substituïts per fanals. La façana posterior és l'única que no ha estat arrebossada, i s'hi pot observar encara el seu parament de maçoneria de pedra irregular, utilitzat el gres com a matèria primera principal. És en aquesta cara on s'hi ha bastit un magatzem. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, de mamposteria de blocs de gres, disposa d'un portal central i dos finestrals a banda i banda, tots d'arc rebaixat. A sobre del portal hi ha tres finestrals estrets que consisteixen en un de central d'arc apuntat, al que se li adossen, a banda i banda, dos meitats d'arc de mig punt. Totes les obertures d'aquesta façana estan construïdes amb maons. Les façanes laterals estan construïdes sobre un sòcol de mamposteria de blocs de gres, a on s'alça un parament de maó de tres quarts amb pilars que reforcen l'estructura. Disposen també de dues finestres d'arc rebaixat i, en la façana que s'obre a llevant, s'hi obrí un nou portal. | 08905-26 | Av. Catalunya, 19-21 | El Xalet Cases fou construït el 1935. El Maset Carles ho fou el 1936. | 41.4106100,1.9715000 | 414040 | 4584851 | 1935 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||
| 43390 | Habitatge al carrer Sant Isidre, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-sant-isidre-17 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 32-33. | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada i presenta una sanefa horitzontal de rajoles de colors amb motius florals que separa les dues plantes i ressegueix també el balcó. Les obertures, consisteixen, a la planta baixa en una porta i un finestral, emmarcades amb motllures. A la planta pis compta amb un balcó amb barana de ferro forjat i una finestra. En aquest cas les motllures que les emmarquen estan decorades amb rajoles vidrades de color verd i groc taronja. A la línia de base del fals terrat, a manera de cornisa, hi ha una línia de rajoles de color blau i groc taronja col·locades formant rombes. Sota, dos ulls de bou decorats es situen simètricament. Corona l'edifici una falsa barana formada per tres murets d'acabament que s'alternen amb espais buits creant un ritme al coronament com si es tractés de merlets, també estan decorats amb rajoles de colors, units per una reixa molt simple de ferro formada per dues línies horitzontals amb una peça rectangular que les uneix al centre. Els extrems de la façana presenten bandes de motllures verticals que s'alternen amb espais buits pintats en verd que creen una orla al voltant de l'edifici. | 08905-27 | C. Sant Isidre, 17 | 41.4115600,1.9703800 | 413948 | 4584957 | 1920-30 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43391 | Edifici de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-biblioteca-municipal | AAVV (2011) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 23. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 36-37. | XX | Casa de planta baixa d'un sol cos, de planta baixa i planta pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, arrebossada i pintada, presenta una composició simètrica. Una motllura horitzontal separa les dues plantes de l'edifici. A la planta baixa les obertures consisteixen en un portal central amb sengles finestres a banda i banda. A la planta pis hi trobem un balcó central suportat per dues mènsules amb decoració floral i tancat per una barana de ferro forjat. A banda i banda d'aquest s'hi disposen sengles finestres. Excepte la porta d'entrada, la resta d'obertures disposen s'emmarcament perimetral ornamental. Sota la cornisa s'hi conserva una decoració esgrafiada formada per una línia ondulada ornamentada amb motius florals. La cornisa, amb un relleu simple, és sostinguda per vuit mènsules. Sobre d'aquesta hi trobem un mur d'acabament a mode de falsa barana rematat per un perfil ornamental. Al Centre d'aquesta s'hi conserva pintat l'any de la seva construcció: '1910'. Sobre de la porta principal hi ha un cartell de metacrilat que informa del seu ús des de 1993: 'Biblioteca Municipal', mentre que en un lateral de la façana s'hi conserva una placa de ceràmica on s'hi descriu el seu ús fundacional 'Escuela Elemental de Niños'. A l'únic mur lateral visible de la casa (l'altre fa de paret mitgera amb l'edifici de l'Ateneu), s'hi ha afegit una estructura cilíndrica de vidre que tanca una escala de cargol. | 08905-28 | Plaça Cervantes, 4 | Es va construir el 1910 per ubicar-hi l'escola pública del poble. La casa va ser cap el 1990 per ubicar-hi la Biblioteca Municipal. | 41.4132500,1.9656200 | 413552 | 4585150 | 1910 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||
| 43392 | Les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-palmeres | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 64-65. | XX | Conjunt d'edificis dels que destaquen dos principal annexats entre si formant una planta en forma d''L'. l'edifici més antic i principal té la coberta a dues vessants, de teula àrab i el carener paral·lel al carrer, mentre que l'altre el té perpendicular. La tipologia arquitectònica és característica dels habitatges rurals de la zona. Consten de planta baixa i dos pisos. Destaquen les obertures, per la quantitat i sempre emmarcades en plaques de pedra gris i blocs de pedra de sauló amb llinda respectivament. En el primer cas es presenten algunes obertures realitzades en arcs rebaixats, com les portes principals. Algunes finestres resten tapiades. En una d'elles es presenten dues fornícules, una amb imatgeria religiosa moderna. | 08905-29 | Les Palmeres | 41.4166100,1.9376100 | 411216 | 4585551 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43392-foto-08905-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||
| 43393 | Font de Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mascaro | DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 66-67. | XX | La font es situa en un espai sobrealçat respecte al camí, al què s'accedeix per quatre graons fets amb pedra. En aquesta plataforma hi ha uns imponents exemplars de plàtans (Platanus hybrida) i vegetació típica d'indrets humits, a recer dels quals hi ha un banc de pedra. La part dreta de l'esplanada està delimitada també per un banc corregut fet amb maons, pràcticament desaparegut sota la vegetació. La font raja per un broc metàl·lic inserit en un mur arrebossat. Un pilar de maons sustenta la roca que conforma la cavitat natural on raja la font. | 08905-30 | A la riba dreta de la riera de Rafamans, al Km 1 de la carretera BV-2421. | 41.4040300,1.9761400 | 414419 | 4584116 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43393-foto-08905-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43393-foto-08905-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Un cartell instal·lat per l'Ajuntament hi diu 'Aigua no potable'. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43394 | Font de Can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-via | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 68-69. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Surgència emplaçada en una petita plana, condicionada amb tanques de fusta, sobre el torrent de can Via. l'entorn, molt ombrívol, està vorejat per grans plàtans (Platanus hybrida). Un pont d'obra travessa el torrent i hi ha una petita construcció de maons al costat de la font. Una canalització, per sobre de la font, condueix l'aigua del torrent als safareigs de can Via. | 08905-31 | Can Via | 41.4123300,1.9572000 | 412847 | 4585056 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43394-foto-08905-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43394-foto-08905-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||||
| 43395 | Font de Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-rita | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 70-71. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 10. | Font situada al costat del torrent Descabellat, en una plana rehabilitada recentment. s'hi accedeix per un passeig ben pavimentat i amb bancs, papereres i fanals, repoblat amb vegetació autòctona. Davant la font s'hi ha disposat unes taules i bancs de fusta. La font, que brolla per un tub metàl·lic, està encastada en un mur de maçoneria, enmig del qual hi ha la imatge de santa Margarida, feta amb peces de ceràmica majòlica i protegida amb metacrilat. La composició de ceràmica està signada per 'Castanys'. Un gran margalló custodia el costat dret de la font, mentre que a l'esquerra hi ha una banqueta feta també de maçoneria. Un reguerol condueix l'aigua des de la font vers el torrent. | 08905-32 | Parc de Santa Rita. Carrer del Montsant | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. La majoria de les fonts del municipi -si més no totes les que s'han visitat- estan senyalitzades com a no potables, malgrat que no s'ha trobat més informació sobre la qualitat de les aigües que la que s'exposa al paràgraf anterior. | 41.4152300,1.9700900 | 413928 | 4585365 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43395-foto-08905-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43395-foto-08905-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||
| 43537 | Can Congostell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congostell-0 | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Entre el cim de la carena i Can Congostell s'han localitzat de manera dispersa i superficial, fragments de tegula, dolium, àmfora i algun fragment de molí rodó pòrfid. No apareixen estructures en cap lloc. | 08902-47 | Barri de Vall-Lloberes | La prospecció efectuada l'any 1992 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica entre els camps que es troben més al nord de la casa fins a la carena i també el camp que hi ha per sobre de la granja, no proporcionà cap tipus de resta arqueològica. | 41.5738600,2.3073600 | 442256 | 4602696 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43537-foto-08902-47-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Serra miocènica. Zona de conreus i bosc mixt. Pendents suaus. El jaciment es troba en el vessant est, entre el cim i els conreus que resten creuats pel camí carener que discorre entre sentit nord-sud i la casa de Can Congostell | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43538 | Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-0 | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Es desconeix la localització exacta del jaciment. | Va aparèixer un fragment d'un vas del bronze final del qual només hi ha referències orals. La troballa va sortir barrejada amb les graves de la riera. No semblava que hagués estat transportat pel Mogent, i per tant, es tractaria d'una peça d'un nou jaciment. | 08902-48 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | El 1947 Notícies històriques. Jaciment documentat per J. Estrada i Garrigal l'any 1947. | 41.5584400,2.2901400 | 440806 | 4600995 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43538-foto-08902-48-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Zona de graves i sorres del riu. Zona de regadiu. Restes de pinedes. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||
| 43539 | Can Farigola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-2 | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. Sota l'actual casa de Can Farigola sorgiren alguns paviments d'opus incertum, damunt dels quals es construïren els murs medievals de la casa. Es troben alguns fragments de tegula, dolium, àmfora i ceràmica comú romana pels voltants de la casa. | 08902-49 | Barri de Vall-Lloberes | Aquest jaciment va ser interpretat per J. Estrada com una vil·la romana | 41.5609700,2.2901100 | 440806 | 4601276 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43539-foto-08902-49-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Aquest jaciment es relaciona amb el que està situat a 200 metres a l'oest de Can Farigola | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43540 | Can Floreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-floreta-0 | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Apareixen fragments molt petits de ceràmica comú ibèrica a torn i a mà i esporàdicament alguns fragments de tegulae. No hi ha cap estructura a l'aire lliure. | 08902-50 | Al costat de la carretera de la Roca, Km 22'100. | J. Estrada localitzà materials iberoromans (ceràmica comuna ibèrica, teguale i àmfora romana) pels voltants de la casa de Can Floreta. En la prospecció efectuada l'any 1992 al voltant de la casa amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no es va localitzar cap fragment de ceràmica. La situació d'aquest jaciment, format per les terres dipositades pel torrent de Céllecs, fan difícil pensar en l'existència d'algun tipus de restes i encara menys d'estructures. Probablement les restes que van ser documentades per J. Estrada provenien del turó que es troba a l'est de la casa. | 41.5608800,2.3048000 | 442031 | 4601256 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43540-foto-08902-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43540-foto-08902-50-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 81|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||
| 43541 | Can França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franca | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | XVIII-XIX | Restes del basament de mur de l'antiga masia de Can França. La vegetació existent al seu voltant fa que aquests basaments siguin força imperceptibles. | 08902-51 | A Céllecs | 41.5559700,2.3249800 | 443709 | 4600698 | 08902 | Vilanova del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43541-foto-08902-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43541-foto-08902-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Situada en una solella a llevant del torrent de Céllecs es va construir amb blocs de pedra sobre un terra rocós. De les seves restes es pot apreciar un petit safareig interior i un gran volta de pedra en una de les estances de la planta baixa | 98|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43542 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-0 | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA,J, Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1965. ESTRADA, J, Vallés, Granollers, 24 juliol 1965. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Actualment no es conserva cap estructura. | Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la romana amb material format per algun fragment de kalathos, terrissa ibèrica a torn i a mà, Campaniana A i B, un pedestalet de terra cuita, molta tegula i imbrex, fragments de dolium, fragments de moles circulars de lava i ceràmica comú romana. | 08902-52 | Polígon Vallesà | L'any 1951 s'observaren murs romans al sud-oest de la casa (en els camps d'avellaners) i nivells de teula en el pati de la casa i a la banda est. Les restes definien una vil·la romana. L'any 1992 durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, el Sr. Pere Vallmitjana Bonet, propietari de la casa de Can Cuberot, informà que a la zona situada entre la casa-restaurant de Can Palau i el riu, va aparèixer una gerra d'or amb monedes, les quals foren trobades pel seu propi avi i donades als propietaris de les terres, que eren els de Can Palau. | 41.5449100,2.2866900 | 440506 | 4599496 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43542-foto-08902-52-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Zona d'antics conreus. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||
| 43543 | Can Palau II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-ii | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA,J, Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1965. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Restes de sílex i de ceràmica campaniforme. | 08902-53 | Polígon Vallesà | L'any 1951 amb motiu d'unes excavacions a la vil·la romana de Can Palau (Can Palau I), Josep Estrada i Garriga localitzà i documentà un fragment de vas campaniforme i una ascla de sílex. | 41.5449100,2.2866900 | 440506 | 4599496 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43543-foto-08902-53-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||
| 43544 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-0 | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | S'hi va localitzar fragments de terrissa ibèrica, campaniana, àmfora romana, tegula, dolium, terra sigi·llata sudgàl·lica i ceràmica comuna romana de cuina. També han sortit nombrosos ossos humans. Entre les pedres dels clapers s'han localitzat fragments d'opus testaceum. Actualment no hi ha estructures a l'aire lliure. | 08902-54 | Camps situats a 200 metres a l'est de Can Pla. | Localitzat per Francesc Torrents i Farigola i documentat per J. Estrada l'11 de març de 1947. L'any 1992 durant la visita al jaciment en motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica no es troben restes de ceràmica. Segons informacions d'Emili Ramon, les restes de material foren localitzades a la zona on actualment hi ha una indústria, tocant a la casa de Can Pla, més a l'est. | 41.5638200,2.2852800 | 440406 | 4601596 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43544-foto-08902-54-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Jaciment situat al vessant sud del turó miocènic de Can Pla, a l'inici de la serra d'Arquers. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43545 | Can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabassa-0 | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Indret urbanitzat | Jaciment on sense aparèixer cap estructura es van localitzar fragments de terrissa a mà amb desgrexant força gruixut, llisa i amb decoració de cordons. Les troballes es van realitzar entre els camps de Can Rabassa i la carena granítica, que ha estat molt parcel·lada. | 08902-55 | Urb. de Can Rabassa | 41.5404900,2.2999200 | 441606 | 4598996 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43545-foto-08902-55-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Zona afectada per les urbanitzacions. Les zones no construïdes estan ocupades per bosc de pi i alzina i un sotabosc molt frondós que dificulten el seu accés. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43546 | Can Rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodes | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | El jaciment es troba en un pla on apareixen gran nombre de fragments de sílex i ceràmica groller a mà. L'àrea de dispersió del material té una longitud d'uns 125 metres. No s'hi ha localitzat estructures, però L. Garcia creu que hi ha la probabilitat, en cas d'excavació, de localitzar-hi fons de cabanes. | 08902-56 | Part superior del Turó de Can Rodes | El material fou recollit majoritàriament per la colla d'afeccionats de Granollers. En la prospecció realitzada l'any 1992 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica només foren trobats 4 fragments de ceràmica rodada de difícil precisió cronològica. Aquests fragments no es localitzaren en el camí sinó en la zona sud del cim, sota la Punya de la Irene. En aquest lloc s'observen diverses estructures de paret seca, les quals, però, poden pertànyer a les antigues feixes de conreu de vinya i avellaners. Segons Emili Ramon, en aquesta zona es van recollir fragments de ceràmica i sílex que foren classificats com a pertanyents al Bronze. Segons R. Marcet i M.A. Petit, el jaciment pertany al bronze final i es tracta d'un jaciment habitacional a l'aire lliure. | 41.5508700,2.3034100 | 441906 | 4600146 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43546-foto-08902-56-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | El jaciment es localitza en la urbanització Rodes i s'accedeix pel camí que es troba a 100 metres a la dreta (per la carretera BV-5001 en direcció a la Roca del Vallès), abans de creuar el torrent de Ca n'Esedro. Aquest torrent davalla paral·lel al camí que s'enfila cap al Turó Can Rodes. A la zona alta del turó s'observa un conjunt de cases pertanyents ala urbanització, les quals han tancat part del cim per integrar-lo als respectius jardins. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43547 | Can Tomàs Torrent Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-torrent-cellecs | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | En una zona d'antigues vinyes de les quals només queden les feixes, actualment poblades de pins i alzines, i a prop de Can Tomàs, en el vessant sud i sud-oest, es troba esporàdicament terrissa feta a mà de tradició ibèrica antiga. La majoria dels fragments apareixen rodats. No s'hi observa cap estructura. | 08902-57 | Al sud-oest del coll d'un turó situat a la riba dreta del torrent de Céllecs i al nord de can Tomàs | Documentat per J. Estrada i Garriga que també va recollir els materials. La zona prospectada l'any 1992 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, restava afectada a les cotes baixes per la urbanització, mentre que a les parts altes varen aparèixer poblades per bosc mixt. A pocs metres més a l'est es localitza el jaciment de Can Floreta, documentat com a ibèric, amb el qual podria estar relacionat. | 41.5626100,2.3080800 | 442306 | 4601446 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43547-foto-08902-57-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Per accedir al jaciment cal anar per la carretera BV-5001 de Vilanova a la Roca del Vallès. A l'alçada del Km 22'50, i un cop sobrepassat el pont que travessa el torrent de Céllecs, a la dreta hi ha un camí en direcció a la urbanització Les Roquetes i al santuari de la Salut. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43548 | Céllecs / Séllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellecs-sellecs | ALMAGRO,M.; SERRA RÀFOLS,J.;COLOMINAS,J.,Carta Arqueológica de España II, Barcelona/Madrid, 1945. BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. BARBERÀ, J., Limes, Cerdanyola del Vallès, 1990. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. ESTRADA, J., Revista Estudis, Granollers, 1986. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. PÀMIES, A., Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat, Museu de Granollers, Granollers, 1983. PANOSA, I.; PARDO, J., Els Íbers, Museu de Granollers, Granollers, 1986. PARDO, J., Limes, Cerdanyola del Vallès, 1990. SERRA RÀFOLS, J.C., Forma Canventus Tarraconensis, Fasc. I, Baetulo-Blanda, Institut d'estudis Catalans, Barcelona, 1928. SERRA RÀFOLS, J.C.,Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1932. | Jaciment situat en el turó més alt de la serra de Céllecs, conegut com Turó Gros i El Castellot. Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat. El recinte té forma trapezoïdal i està totalment envoltat per dues línies de muralla d'uns 230 metres de llargada, engloben una superfície d'uns 2000 metres quadrats. Es conserva una torre quadrangular que flanqueja l'entrada al poblat. Una altra torre fou destruïda al fer el camí. A l'interior del segon recinte emmurallat s'han localitzat moltes habitacions. En la part nord hi ha una mena de plaça des d'on surten dos possibles carrers. El tipus de ceràmica que apareix és com la de Puig Castellar. | 08902-58 | Al sud-est de la Roca del Vallès i a l'oest d'Òrrius | Actuacions d'afeccionats i clandestins. El poblat ha estat saquejat innombrables vegades per clandestins. Fou excavat per en Joan Sanmartí. Al Museu de Granollers hi ha diverses restes materials del jaciment de Céllecs. Entre aquestes restes cal destacar un fragment de sivella de bronze, una destral i una sageta de sílex. Cal esmentar també, l'existència de ceràmica classificada en les fitxes del Museu com a pertanyent al bronze final. Les seves característiques tipològiques permeten atribuir-li una cronologia que estaria entre el bronze final i l'ibèric antic. | 41.5569300,2.3384800 | 444836 | 4600796 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43548-foto-08902-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43548-foto-08902-58-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Per accedir al jaciment cal anar fins a Sant Bartomeu de Cabanes i prendre el camí que s'enfila pel sud-oest de l'ermita. Alguns trams del camí es troben en molt mal estat. El jaciment també es troba en un estat lamentable, els furtius continuen la seva activitat i els murs van caient progressivament. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43549 | Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-quiteria | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Indret on han aparegut ceràmiques grolleres i a torn de tradició ibèrica. Les troballes han estat de superfície i molt escasses. La terrissa ha aparegut al costat de l'església. No ha aparegut cap estructura. | 08902-59 | Barri de Santa Quitèria | L'any 1992, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, la manca de localització concreta sobre on es trobaren les restes abans esmentades, va fer difícil verificar positivament aquest jaciment. Després d'una àmplia recerca pels voltants de l'església, per la carena de la serra i pels vessants alts, foren trobats alguns fragments informes de ceràmica grollera i oxidada, amb molt desgreixant. La cronologia d'aquesta ceràmica és poc fiable. Existeixen 5 fragments ceràmics (3 a torn i 2 a mà) en el Fons del Museu de Granollers. | 41.5558500,2.3081500 | 442306 | 4600696 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43549-foto-08902-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43549-foto-08902-59-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | El jaciment es troba al cim d'un turó granític que domina la vall del Mogent. Aquest jaciment es relaciona amb els jaciments de la Serreta de Santa Quitèria i Baixada de Santa Quitèria. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43550 | Serreta de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serreta-de-santa-quiteria | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Jaciment de superfície situat a prop del camí que puja a Santa Quitèria, entre Can Sió i Cal Sidro, en una zona d'antics conreus de vinya i amb restes de pinedes. Hi apareixen fragments esporàdics de sílex i ceràmica grollera de tradició eneolítica, àmfora ibèrica, ceràmica grollera ibèrica, ceràmica comuna romana i escòria de ferro (alguns fragments). No hi apareixen estructures. | 08902-60 | Barri de Santa Quitèria | L'any 1992, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va efectuar una àmplia prospecció de la zona, a les cotes compreses entre 155 i 180 metres aproximadament i a les zones situades al nord i sud del mateix camí que s'enfila a l'església de Santa Quitèria. Els marges i zones alterades es van resseguir acuradament sense gaire èxit. Aquesta àmplia zona apareix afectada per les construccions urbanístiques, els camins i per la presència habitual de visitants. Les restes documentades corresponen a nombrosos fragments ceràmics informes i rodats, amb molt desgreixant i cuita oxidada. No es va localitzar cap fragment ceràmic prou significatiu com per atribuir-li una cronologia precisa. En aquesta mateixa zona, a la cota 160, a l'esquerra (nord) del camí i a uns 50 metres es va documentar la presència d'una estructura retallada a la roca del sòl. La manca d'elements no permet definir ni la seva funcionalitat ni la seva cronologia. | 41.5567500,2.3075400 | 442256 | 4600796 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43550-foto-08902-60-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Antiga zona de conreus actualment parcel·lada. Zona granítica amb dipòsits de sauló. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43551 | Turó de Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-nadal | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. RIBAS, M. El poblament d'Ilduro, Institut d'estudis Catalans, Barcelona, 1952. | Cova artificial d'habitació amb estructures conservades. A la seva part superior s'observa l'existència de nombroses cassoletes i reguerons. A la part inferior s'observa una balma pràcticament buidada al seu interior. Cal destacar l'existència d'una gran llosa en el seu extrem oest, la qual sembla tancar un recinte. La cronologia d'aquestes estructures és desconeguda. Durant les visites efectuades no s'ha pogut localitzar el lloc de les troballes. | 08902-61 | Serra de les coves de can Nadal | L'any 1992, durant la prospecció efectuada en aquest lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es van localitzar dues estructures a uns 800 metres a la dreta de la urbanització, a la vessant sud del turó. Una corresponia a un gran bloc monolític buidat en el seu interior. Aquesta cova es troba protegida a l'est per una paret natural de la mateixa roca, que sobresurt formant una visera. Es localitza al sud del dipòsit d'aigua, a la cota 340-350 aproximadament. L'altra estructura es va trobar a 25 metres més a l'est i estava formada per un conjunt de grans roques que sobresortien per la seva morfologia. Segons la bibliografia, en el vessant sud del turó de Can Nadal van aparèixer destrals de pedra, ganivets de sílex i puntes de sageta d'època calcolítica. La bibliografia parla de caus excavats en el sauló i també que per aquesta zona també han aparegut fragments ceràmics de factura ibèrica a torn i a mà, molt rodats, en una àrea molt dispersa. El senyor Jaume Ventura, de Vilassar de Dalt, hi excavà cap als anys 50. | 41.5473700,2.3214300 | 443406 | 4599745 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43551-foto-08902-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43551-foto-08902-61-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Turó afectat per l'urbanització de Can Nadal. Els carrers arriben pràcticament al cim del turó, on encara es conserva part del bosc d'alzina i pi. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43552 | Turó de migdia de Céllecs o Séllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-migdia-de-cellecs-o-sellecs | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955.GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. | Turó granític situat al sud del poblat iber del Turó Gros de Céllecs. En el Turó es localitzà ceràmica grollera de forma dispersa. La terrissa va ser catalogada per J. Estrada i Garriga, que recollí materials i documentà el jaciment com de tradició eneolítica. Actualment encara es troben fragments, però no es defineix cap estructura d'habitació. | 08902-62 | Turó de migdia de Céllecs situat al sud-est del centre urbà de la Roca del Vallès. | L'any 1992, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es documentaren restes corresponents a ceràmiques de factura ibèrica, rodades del jaciment de Céllecs, que es troba a les cotes superiors. | 41.5569200,2.3369200 | 444706 | 4600796 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43552-foto-08902-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43552-foto-08902-62-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 81|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||
| 43553 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XVIII | La vegetació de l'entorn està colgant l'indret | Bòbila de rajols actualment en desús. Conserva encara la xemeneia del forn de cocció i el molí de vent de ferro per pouar aigua. La nau de la bòbila té una coberta d'uralita i encara resten rajols al seu interior. | 08902-63 | A la zona anomenada Vallderiolf | 41.5709800,2.2846300 | 440358 | 4602391 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43553-foto-08902-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43553-foto-08902-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43554 | Mas Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX | Masia de planta rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants, porta d'entrada d'arc de mig punt dovellat i finestra de pedra picada d'arc pla, amb un gran finestral central al pis. Les seves parets són de pedra arrebossada de color blanc. | 08902-64 | A la zona anomenada Vallderiolf, a peu de la carretera BV5159, prop del terme del municipi | 41.5751600,2.3014300 | 441763 | 4602844 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43554-foto-08902-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43554-foto-08902-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'edifici s'ha adaptat per funcionar com un restaurant. Davant la casa hi ha un petit jardí amb taules del restaurant i al seu voltant un espai per a poder aparcar els cotxes. A una paret lateral mirant cap a la carretera hi ha el rètol pintat d color vermell que resa: 'Mas Marti Bar-Restaurant'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43555 | Parròquia de Sant Esteve / Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-esteve-santa-quiteria | <p>BIGAS, Antiguitat de la nostra església i de la nostra parròquia, rev. Contravent, nº 16-17, Vilanova. COMAS, Carme, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1987. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. MARTI BONET, Vallès Oriental, catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona</p> | XI-XVII | <p>Edifici d'una sola nau amb dos trams. Coberta amb volta apuntada. A l'esquerra té dues capelles laterals cobertes amb volta de creueria i sostingudes per mènsules figurades. A la dreta hi ha la capella de la mare de Déu, que està formada per dos trams i està coberta amb una volta-cúpula amb llanternes. El cor té balustrada i la volta de sota és de llunetes. El campanar és romànic llombard a la zona inferior i amb obertures d'arc apuntat a la zona superior. Resta coronat per una balustrada de maó. La portada té dues pilastres amb capitells, en el frontó hi ha una fornícula amb la imatge de Santa Quitèria i al seu damunt hi ha l'escut amb l'anagrama de Jesucrist i Maria i la data de 1645 gravada.</p> | 08902-65 | Barri de Santa Quitèria | <p>La parròquia està documentada per primera vegada en un testament de l'any 1006. A partir d'aquest moment comencem a tenir notícies seguides de la parròquia. Tot i que l'edifici actual és posterior, queden algunes restes del primitiu edifici romànic. El campanar té arqueries llombardes probablement del segle XII. L'any 1914 a l'enrajolar l'església es van trobar els fonaments de l'edifici antic, amb absis semicircular. El campanar té arqueries llombardes, probablement del S. XII i el cos superior és de voltants del 1740. Les capelles de l'esquerra són del S.XVI i principis del S.XVII. La capella de la dreta es va construir l'any 1614. El cor és del 1798. La portada té gravada la data del 1645. A la banda de fora hi ha restes que podrien correspondre a l'antiga portada. L'Aplec de Santa Quitèria se celebra el tercer diumenge de maig. I la festa de Sant Sebastià el 10 d'octubre.</p> | 41.5555500,2.3077500 | 442272 | 4600663 | 1006 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43555-foto-08902-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43555-foto-08902-65-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||
| 43556 | Pi de Cal Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-gavatx | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX-XX | Exemplar de pi pinea de grans dimensions que el trobem . Té una copa molt ampla i densa. Probablement té més de 150 anys. Els caçadors el fan servir de referència per a trobar-se durant les seves caceres. | 08902-66 | Turó de Can Nadal | 41.5482600,2.3195500 | 443250 | 4599846 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43556-foto-08902-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43556-foto-08902-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | La seva localització és fàcil ja que resta a tocar la casa de cal Gavaitx per la vessant de ponent i degut a les dimensions en una clapa de matolls la seva localització visual és molt senzilla i palesa de molts indrets. Té una capçada de 17 metres i un volt de canó de 2'65 metres. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43557 | Reserva natural del riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-natural-del-riu-mogent | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX-XX | Reserva natural al llarg del riu Mogent que per les seves característiques presenta una gran riquesa de flora i fauna. | 08902-67 | Paral·lel a la carretera de Vilanova a la Roca | 41.5614300,2.3030700 | 441887 | 4601319 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Aquesta riera afluent del Besòs, quan passa per Vilanova, té un recorregut força recte, que pel que sembla ho fou del tot, ja que corregí el seu llit tortuós i ple d'aiguamolls, cosa que podria haver originar el seu nom. Pel que fa a la flora hi trobem grans extensions de canyissars i la seva fauna principalment són ocells i petits amfibis. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43558 | Retaule de la Mare de déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser | <p>COMAS, Carme, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1987. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. MARTI BONET, El Vallès Oriental, Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona, pàg.613-619.</p> | XVII | <p>Retaule de cinc plafons amb la imatge moderna de la Verge del Roser al centre. Els relleus són daurats i estufats. El cos inferior té dues escenes i és de tamany superior que el cos de dalt. S'hi representa l'escena de l'anunciació a Maria amb tots els atributs de la iconografia tradicional, i l'escena de l'adoració dels pastors. El cos superior té tres taules, la central sobrepassa les laterals. S'hi representen escenes dels evangelis apòcrifs referents a Maria: l'assumpció, la Verge entre els apòstols i la coronació.</p> | 08902-68 | Parròquia de Sant Esteve / Santa Quitèria | <p>El retaule està dedicat a la Verge Maria. S'esmenta per primera vegada l'existència d'un altar dedicat a Santa Maria en la visita del 25 d'agost de 1498. El retaule es va fer l'any 1628 i es va daurar el 1641. Es desconeix el seu autor.</p> | 41.5554800,2.3075000 | 442251 | 4600655 | 1628-41 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43558-foto-08902-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43558-foto-08902-68-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||
| 43559 | Talla de Sant Pere i fragments d'un antic retaule | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-pere-i-fragments-dun-antic-retaule | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVI | <p>Imatge policromada de Sant Pere vestit amb la capa i la mitra de bisbe i assegut en una trona. Amb una imatge i dos fragments també policromats d'un antic retaule.</p> | 08902-69 | Parròquia de Sant Esteve / Santa Quitèria | <p>No tenim cap referència d'aquests elements</p> | 41.5554800,2.3075000 | 442251 | 4600655 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43559-foto-08902-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43559-foto-08902-69-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43561 | Llibre d'actes de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-dactes-de-lajuntament | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XX | Es tracta de dos volums del llibre d'actes del consistori des del 1937 fins el 8 de juliol del 1939. Hi ha l'acte de constitució del Consell Municipal del 1937. | 08902-71 | Ajuntament de Vilanova del Vallès | Hi ha l'acte de constitució del Consell Municipal del 1937 i la seva posterior dissolució. Un primer volum recull l'any 1937 i el segon compren des del 29 de maig del 1938 al 8 de juliol de 1939. | 41.5529400,2.2890000 | 440706 | 4600386 | 1937-39 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43561-foto-08902-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||
| 43562 | Paper moneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda | XX | Dos exemplars de paper moneda de valor d'una pesseta de l'època de la segona república espanyola. Presenten dibuix a les dues cares. El primer bitllet és a tinta vermella i presenta a l'anvers el primer escut de Vilanova del Vallès, les inscripcions 'Ajuntament de Vilanova del Vallès' 'Una pesseta' i 'De curs obligatori a tot el terme' i les firmes intel·ligibles de l'alcalde i el secretari. A la part superior dreta s'indica que és de Sèrie B. En el seu revers s'hi llegeix Ajuntament de Vilanova del Vallès i el número 1 que indica el valor en pessetes. A la part superior dreta hi ha un número de sèrie que és el 4217.L'altre paper moneda és a tinta verda i marró. A l'anvers hi apareix la figura de la Victòria de Samotràcia i les inscripcions següents: 'República Española', 'Una peseta', 'Ministerio de Hacienda, certificado provisional de moneda divisionaria', 'Emisión 1937'. A la part dreta hi ha un escut i a l'esquerra el número de sèrie del bitllet A1369062.. El seu revers està decorat amb un dibuix a tinta blava d'un carruatge estirat per dos lleons. | 08902-72 | Ajuntament de Vilanova del Vallès | Es tracta de dos exemplars de paper moneda que es van emetre durant els anys 1931-1939 a Espanya. | 41.5529400,2.2890000 | 440706 | 4600386 | 1931-39 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43562-foto-08902-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43563 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-5 | XV-XXI | <p>Arxiu parroquial de l'església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès. Està format pels llibres de baptismes, matrimonis, defuncions i albats. També hi trobem registres notarials, testaments,, escriptures i altres documents jurídics de propietats, de compra-venda de terrenys, etc...La seva cronologia va del segle XV fins avui. En total està format per uns 100 volums i cap a un centenar més de documents.</p> | 08902-73 | Casc Urbà | <p>Arxiu parroquial que s'ha anat formant al llarg dels segles. Va arribar un moment que podia restar en perill a l'església i es va decidir traslladar-lo per seguretat a la casa-rectoria del mossèn responsable de la parròquia de Vilanova del Vallès.</p> | 41.5532400,2.2860000 | 440456 | 4600421 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43563-foto-08902-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43563-foto-08902-73-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'arxiu resta degudament guardat en un armari especial d'arxius a casa del mossèn de Vilanova del Vallès. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||
| 43564 | Fons del matrimoni Munguet-Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-matrimoni-munguet-cortes | XX | Fons documental format per material d'escola: llibres de notes escolars, matricules, etc.. I per àlbums de fotografies de casaments de parelles de Vilanova del Vallès. Compren des dels anys 1930 als anys 1980 | 08902-74 | Ajuntament de Vilanova del Vallès | La Sra. Maria Cortés Matamala i el Sr. Josep Mundet Pons foren mestres de l'escola de Vilanova del Vallès durant més 40 anys. | 41.5529400,2.2890000 | 440706 | 4600386 | 1930-80 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43564-foto-08902-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Ha estat donat pels familiars actuals a l'Ajuntament de Vilanova del Vallès. És un fons que cal inventariar i classificar. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||
| 43565 | Llegenda de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-santa-quiteria | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX-XX | Santa Quitèria és la Copatrona de Vilanova del Vallès i el patró és St. Esteve | Llegenda que explica els fets viscuts per Santa Quitèria que la va mossegar un gos i va agafar la ràbia. Es va curar i per això la van anomenar Santa, i el mal de ràbia que va amenaçar a la població de Vilanova del Vallès que va realitzar uns vots de prometença per lliurar-se de la malaltia.. | 08902-75 | Parròquia de Santa Quitèria | 41.5555500,2.3077500 | 442272 | 4600663 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Explicada pel Sr. Francesc Escalé | Malgrat que aquesta llegenda és àmpliament coneguda per la gent adulta i gran de la població, hi ha el perill de perdre's ja que els més joves no la coneixen. Existeix però una senyora que viu a Barcelona que conserva un escrit de la llegenda. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||
| 43566 | Sant Sebastià votat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-votat | XIX-XX | El 10 d'octubre es el dia de Sant Sebastià votat i es fa missa a Santa Quitèria i després es fa un arròs per tots els assistents. Es fa una petita processó amb la imatge de Sant Sebastià pels voltants de Santa Quitèria. Abans la gent anaven a dinar a bosc i amb el temps ha donat l'arròs popular. La festa es va el diumenge més a prop del dia de Sant Sebastià perquè tothom hi pugui assistir. El vot de Sant Sebastià va ser perquè el 1854 Vilanova i Catalunya va patir un còlera i es va establir que el dia que s'acabés el còlera es demanaria festa. Aquest dia va ser el dia 10 d'octubre. El dia 20 de Gener dia de Sant Sebastià es fan uns panets rodons que es beneeixen i es mengen per no tenir el còlera | 08902-76 | 41.5555500,2.3077500 | 442272 | 4600663 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Explicada pel Sr. Francesc Escalé | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||||||
| 43567 | Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-quiteria | https://ca.wikipedia.org/wiki/Quit%C3%A8ria | XIX-XX | A l'Associació d'Amics dels Goigs tenen fiversos exemplars d'aquest goig publicat en dates que van de 1852 fins 1956. Alguns d'ells duen també la partitura amb la música. La lletra ha variat poc, amb normalització lingüística, i comença amb: 'Puix virtut miraculosa Déu té en vostre braç posada: Siau la nostra advocada, Santa Quitèria gloriosa' i la part final és: 'Vilanova del Vallès reb la vostra protecció, venerant amb devoció vostre braç que els mals guareix. En Vos té miraculosa medicina assegurada: Siau la nostra...' | 08902-77 | Quitèria, filla d'Aeci, rei visigot de Tolosa, va refusar la mà de Germà, l'executor de les males accions de son pare, i fugí a Aira (Gascunya) disfressada de cavaller per tal d'escapar del seu pretendent. Poc després es convertí al cristianisme i feu vot de castedat. Germà la va trobar i la va decapitar cap al 472 al palau reial d'Aira. | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||||
| 43568 | Goigs del Gloriós Màrtir Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-sant-sebastia | XIX-XX | Sant venerat a l'església de Sant Esteve. La lletra comença: 'Màrtir sant molt singular Us preguem amb gran clemència, Vulleu a Jesús pregar, Nos guarde de pestilencia' 'De Vilanova advocat, I singular protector, Guariment sempre hem trobat Per la vostra intercessió: Feu-nos pugam preservar De tal mal i tal dolencia' | 08902-78 | Nota històrica extreta del goig: 'En nom de Déu y de la Puríssima Verge Maria Mare y Advocada de pecadors, sia notori a tots los Feligresas de la Parroquia de San Esteve de Vila nova de la Roca, Bisbat y Provincia de Barcelona: Que lo dia deu del mes de setembre de l'any mil vuitcents cincuanta cuatre, en vista del contagi del coJera morbo assiatich que tantas víctimas ha causat, y esta causant a la Europa y singularment a la ciutat de Barcelona, y demés ciutats y poblacions del Principat de Catalunya, los Feligresas de esta Parroquia de Vilanova, reunits en la Rectoria en presencia del propi Parroco, a fi de alcanzar de la divina Misericordia que esta parroquia de Vilanova de la Roca sia libre del contagi del colera morbo y demés contagis, han promes y fet vot de celebrar cada añ dos festas cumplidas al gloriós Martir San Sebastia, posant-lo per intercesor per alcanzar de Déu Nostre Señor la sobradita gracia: y han nombrat los comisionats següens perque junts ah lo propi Parroco deter minin los días y el modo com deurim celebrar-se en dita Parroquia las espre sadas dos festas. = Y los comisionats elegits per los Parroquians que son Esteve Palau y Riera, josep Bosch y Homet, jo sep Cual Catafal, Enrie Catafal y Sora, Manuel Nada! Y Palau, Anton Tolosa y Masjuan, Sebria Galbañ y Arqués, Ajministrador, Pere Maimó y Viaplana, Administrad or, Pere Crivillers y Gausachs y joan Rabasa y Alegre, ab lo propi Parroco han determinat, que las sobredita s dos festas se celebrarían una en lo dia del gloriós Martir San Sebastia y la altre lo dia que en la Santa lglésia Catedral de Barcelona se cantara lo Ted eum en acció de gracias per haber cesat lo contagi del colera morbo: y han determinat també que las mencionadas dos festas se celebrarían del modo següent: Oint Misa, abstenint-se de treballar, y de tota diversió, y si alguna vegada lo Poble vol música en lo Ofici, que la música no sia per cap diversió de Plaza ni Sarau. 1 perque tota la Parroquia pugia celebrar las dos referidas festas ah la dcguda devoció, en cada una de ellas se cantara lo Ofi.ci solemne en la Misa matinal, y tots los Administradors trauran les Atxes, y acabat lo ofici se fara la profesó com en los primers Diumenges, portan la Jmatge del gloriós San Sebastia ab lo tabernacle, y a )'arribar a la Iglésia se cantaran los 'Goigs' del gloriós San. Aquesta és la determinaci ó, que, com a comissionats per los Parroquians de San Esteve de Vilanoca de la Roca, junts ab lo propi Parroco habem judicat oportuna y convenient en testimoni de veritat lo firmen en la Rectoría de Vilanova de la Roca aÍs deu de Setembre de mil vuit cents cincuanta cuatra. =Josep Prat, Pbre. Rector, Esteva Palau y Riera, j osep Bosch, Josep Gol, Enrich ·Catafal, Pau Nada), Anton Tolosa, Sebrii1 Galbañ, Pere Maymó, Isidro Crivillers, Juan Rabasa.' Hi ha, a més, una nota que diu: 'Lo día determitat sera lo dia deu de Octubre de cada añ, perque en lo dia deu del dit mes se canta lo Tedeum en la églésia Catedral de Barcelona. Josep Prat, Pbre. Rtor.' | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||||||
| 43569 | Goigs en llaor de Sant Lley, Bisbe de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-lley-bisbe-de-lleida | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lliceri_de_Coserans | XIX-XX | El goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs data de 1928. La lletra és la següent: 'Puix trobem en vos remey En tota necessitat: Sigau, oh Bisbe Sant Lley, De Vilanova advocat.' I finalitza: 'Guardeunos de tempestats, De malura y pedregadas, Donaunos bonas anyadas Benehint nostres sembrats: Feune reflorir la lley De Jesús crucificat:' | 08902-79 | 'Segons la llegenda, nasqué al segle V en la Civitas Bigorra, actual Sent Leser, prop de Tarbes. Va estudiar amb el bisbe de Tarbes, i amb Quintí, bisbe de Rodès, que l'ordenà sacerdot. Va ser elegit pels fidels bisbe de Coserans, succeint Valeri, per la santedat de la seva vida. Entre 506 i 541, la diòcesi de Tarbes va restar vacant, i Lliceri se'n féu càrrec: per això, de vegades, es troba citat com a bisbe de Tarbes. Tradicions locals el feien guaridor: guaria els coixos, malfets, esguerrats, ulcerosos i endimoniats.' (wikipèdia) | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||||
| 43570 | Goigs del Gloriós Protomàrtir Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-protomartir-sant-esteve | https://ca.wikipedia.org/wiki/Esteve_m%C3%A0rtir | XIX-XX | Goig dedicat al patró de Vilanova del Vallès. El goig conservat a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs és de data 1849. La lletra és la següent: 'O protomartyr glòrios De Jesu-Christ molt amát Als queus demanan socós, Siaulos sempre Advocat.' I acaba: 'De mal de pedra cuaru Al devot que en vos confía, Y molt mes patrocinau Als de vostra Confraria, Devant Deu ques poderós Per guardarnos del pécat, Als queus deman socós, Siaulos sempre Advocat' | 08902-80 | Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols amb la funció de diaca per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El sanedrí el va acusar de blasfem i una multitud indignada el va acabar lapidant. | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||||
| 43571 | Roure bessó de Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-besso-de-can-bosc | Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès. | Roure que neix al marge del Torrent de Sant Jordi. Presenta dos peus i s'expandeix amb una capçada de més de 27 metres. | 08902-81 | Torrent de Sant Jordi | Aquest arbre és un representant dels boscos primigenis de la zona. El seu principal interès és que es tracta d'un dels arbres més vells del municipi i dels més grans. | 41.5541400,2.3042100 | 441976 | 4600509 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||||||
| 43572 | Lledoners de Ca la Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-ca-la-joana | Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès. | Presenta una certa degradació | És un exemplar amb un tronc d'uns 4 metres de perímetre. Les esporgues que ha patit ha provocat que la capçada no s'adigui amb les dimensions del tronc i la seva silueta és molt irregular. | 08902-82 | Ca la Joana. Prop de la carretera de Valldoriolf. | Presenta un interès cultural per ser una espècie lligada als antics masos. També per la seva edat ja que és possiblement un dels arbres més vells junt amb el lledoner de cal Sant, encara que el seu estat és molt degradat botànicament parlant. | 41.5704000,2.3026000 | 441856 | 4602315 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | ||||||||||||
| 43573 | Lledoners de Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-palau | Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès. | Es tracta d'un conjunt d'exemplars que destaquen per les seves copes arrodonides. El més interessant és un exemplar, situat al marge de l'entrada de la finca, que no ha estat esporgat i presenta una capçada molt arrodonida d'uns 15 metres de diámetre. | 08902-83 | Can Palau | Interès cultural per ser una espècie lligada als antics masos. Interès per la seva edat i per ser arbres molt vells. Hi ha un interès afegit per ubicació i grandària i el seu paisatge. | 41.5431600,2.2874200 | 440565 | 4599301 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||||||
| 43574 | Alzines sureres de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-de-la-casa-alta | Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès. | A prop del mas hi ha un grup d'alzines sureres centenàries. Els seus troncs no presenten extraccions. Alguna presenta una capçada de més de 15 metres. | 08902-84 | Camí d'accés a la masia | Interès històric per ser representants dels antics boscos de Vilanova. Importants també per la seva antiguitat i grandària. | 41.5473800,2.2992000 | 441552 | 4599761 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 | |||||||||||||
| 43575 | Els plàtans de la Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-platans-de-la-font-de-sant-jordi | Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès. | Es tracta de 3 exemplars a l'entorn de la font. El més alt arriba a 27 metres d'alçada, tractant-se de l'arbre més alt del municipi, i un perímetre del tronc de gaire bé 4 metres. | 08902-85 | Font de Sant Jordi | En aquesta font es celebraven antigament festes i es van plantar per donar ombra en aquest indret possiblement a principis del segle XX. | 41.5538700,2.3057500 | 442104 | 4600478 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:52 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2624,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/