Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81654 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-101 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca arrambada a un marge. Dimensions exteriors: fondària 2,80m, amplada 2,40m, alçada 2,20m. Porta: amplada 0,80m, alçada 1,60m. Interior: fondària 2,20m, amplada 1,50m, alçada 1,90m. Orientació E. | 08903-140 | Serrat de les Lloses (cal Gorgues) | 42.2177100,1.8919900 | 408550 | 4674543 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 132). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81655 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-102 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | En ruïna | Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 2,20m, amplada 1,80m, alçada 1,20m. Orientació N. | 08903-141 | Serrat de les Lloses (cal Moliner) | 42.2175500,1.8926300 | 408603 | 4674525 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 133). | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||||||
| 81656 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-103 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 2,90m, amplada 4m, alçada 1,90m. Porta: amplada 0,80m, alçada 1,38m. Interior: fondària 2,80m, amplada 3m, alçada 1,77m. Orientació N. | 08903-142 | Serrat de les Lloses (cal Xic) | 42.2187200,1.8945400 | 408762 | 4674652 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 134). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81657 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-104 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca pels trumfos. Dimensions exteriors: fondària 3m, amplada 2,80m, alçada 1,60m. Porta: amplada 0,58m, alçada 0,70m. Orientació N. | 08903-143 | El Noguer del Fame (ca la Climença) | 42.2183100,1.8911700 | 408483 | 4674610 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 135). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81658 | Barraca de pedra de paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-17 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de paret. Porta: amplada 0,65m, alçada 1,45m. Orientació E. | 08903-144 | Comellaro (cal Valent) | 42.2187800,1.8913800 | 408501 | 4674662 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 136). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81659 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-105 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | En ruïna | Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 2,10m, amplada 2,40m, alçada 1,50m. Orientació E. | 08903-145 | Comellaro (cal Treset) | 42.2192300,1.8923400 | 408581 | 4674711 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 137). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||||||
| 81660 | Barraca de pedra o trumfera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-o-trumfera-6 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca pels trumfos. Dimensions exteriors: fondària 2,20m, amplada 1,60m, alçada 1,50m. Porta: amplada 1,50m, alçada 0,70m. Interior: fondària 2m, amplada 1,20m, alçada 1,30m. Orientació S. | 08903-146 | Comellaro (cal Treset) | 42.2192800,1.8923500 | 408582 | 4674717 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 138). | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81661 | Barraca de pedra de paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-18 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de paret. Dimensions exteriors: fondària 1,55m. Porta: amplada 0,80m, alçada 1,10m. Interior: fondària 1,50m, amplada 0,90m, alçada 1,30m. Orientació SO. | 08903-147 | Comellaro (cal Quim) | 42.2198300,1.8925400 | 408599 | 4674778 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 139). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81662 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-106 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 1,70m, amplada 2,20m, alçada 1,70m. Porta: amplada 0,50m, alçada 1,05m. Interior: fondària 1,50m, amplada 1m, alçada 1,08m. Orientació O. | 08903-148 | El Puig (cal Magí) | 42.2201000,1.8879200 | 408218 | 4674813 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 140). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81663 | Barraca de pedra o trumfera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-o-trumfera-7 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca pels trumfos formada per dues obertures, una al costat de l'altre. Porta: amplada 0,60m, alçada 0,53m. Interior: fondària 0,90m, amplada 1m, alçada 1m. Orientació O. | 08903-149 | El Puig (cal Magí) | 42.2205800,1.8875300 | 408186 | 4674866 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 141). | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81664 | Barraca de pedra de paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-19 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 2,50m. Porta: amplada 0,74m, alçada 0,98m. Interior: fondària 2,40m, amplada 1,70m, alçada 1,24m. Orientació O. | 08903-150 | El Puig (cal Mònic) | 42.2212700,1.8878200 | 408211 | 4674943 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 142). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81665 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-107 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular coberta amb cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: fondària 2,40m, amplada 2,30m, alçada 1,30m. Porta: amplada 0,52m, alçada 1m. Interior: fondària 1,70m, amplada 1,20m, alçada 1,15m. Orientació E. | 08903-151 | El Puig (cal Tiquet) | 42.2213000,1.8886800 | 408282 | 4674945 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 143). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81666 | Barraca de pedra de paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-20 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,30m. Porta: amplada 0,50m, alçada 0,75m. Interior: fondària 1,30m, amplada 0,60m, alçada 0,90m. Orientació E. | 08903-152 | El Puig (cal Teuler) | 42.2197900,1.8915400 | 408516 | 4674774 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 144). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81667 | Barraca de pedra de paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-21 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,30m. Porta: amplada 0,60m, alçada 0,92m. Interior: fondària 2,30m, amplada 1,20m, alçada 2m. Orientació E. | 08903-153 | El Puig (cal Xic) | 42.2196000,1.8909100 | 408464 | 4674754 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 145). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 81668 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-108 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular coberta amb cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: fondària 2,90m, amplada 2,40m, alçada 1,60m. Porta: amplada 0,60m, alçada 0,80m. Interior: fondària 1,60m, amplada 0,90m, alçada 1,40m. Orientació E. | 08903-154 | El Puig (cal Jampó) | 42.2213800,1.8891300 | 408319 | 4674954 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 146). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||||
| 86255 | Gegants de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-rupit | <p><span><span><span>ARDÈVOL I JULIÀ, Lluís (2015). <em>Catàleg de gegants centenaris de Catalunya</em>. Consultat 10 maig 2021, des de http://cultura.gencat.cat/ca/</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2010). “Breus apunts sobre l’origen i la història dels gegants centenaris de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 12-14.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Parella de gegants centenaris de la vila de Rupit. El gegant s’anomena Miquel, amida <span>3,55 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la geganta Magdalena té una alçada de 3,50 metres i 45 quilos de pes. Representen una parella de caire reial i estan bastits en cartró pedra, amb els cavallets de fusta. Van vestits amb robes refinades, enjoiats i amb corona. El gegant porta espasa i, normalment, un pergamí enrotllat a la mà, mentre que la geganta duu una capelina i un mocador de punta de blonda a la mà. Cal mencionar també la presència de cinc capgrossos, que acompanyaven els gegants en determinades ocasions.</span></span></span></span></p> | 08901-142 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>Es creu que els gegants de Rupit (juntament amb quatre dels cinc capgrossos) foren construïts a Barcelona a finals del segle XIX. La seva autoria s’atribueix a l’escultor Eusebi Vidal i foren adquirits per l’industrial francès Pierre Baurier, fundador de la colònia tèxtil Salou de les Masies de Roda, amb la intenció d’amenitzar els actes festius que s’hi celebraven (també participaven en les celebracions privades de la família Baurier i en diverses edicions de la Festa Major de Roda de Ter). Anaven acompanyats pel flabiolaire Josep Verdaguer, en <em>Roviretes</em> de Folgueroles, i els portadors eren els mateixos treballadors de la colònia (també pels capgrossos). Amb el tancament de la colònia l’any 1964, aquestes figures restaren un llarg període a Roda de Ter fins que a finals dels anys 70, Xavier Baurier, besnet de l’anterior i sardanista en algunes de les festes majors de Sant Miquel, els va donar a la vila de Rupit. Després de restaurar-los, adoptant la indumentària reial que llueixen, es van estrenar per la Festa Major de Sant Miquel el 30 de setembre de 1979. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els noms dels gegants foren escollits per votació popular l’any 2001 i el 29 de setembre de 2002, amb noves vestidures, van ser batejats i beneïts amb l’apadrinament dels gegants de Tavertet i Cantonigròs. L’any 2009, els gegants foren restaurats integralment al taller Gabins de Torelló (es repassaren les mans i els braços, es restauren els bustos, es canviaren els cossos i es substituïren els cavallets per uns de fusta nous), on també se’ls restaurà la vestimenta, les corones i l’espasa del gegant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al marge de les festes majors de Rupit i Pruit i alguna altra celebració local esporàdica, aquestes figures han sortit poques vegades del municipi. L’any 1996 va apadrinar els gegants de Cantonigròs, l’any 1998 els de Tavertet i el 1999 els gegants de Capellades, construïts l’any 1899 i considerats els seus germans bessons donada la seva gran similitut.</span></span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-gegants-rupit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86255-img5849.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb les figures: el Rei i la Reina, el Gegant i la Geganta. Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Rupit i Pruit. | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||
| 86256 | Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M47.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 382, 390, </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>453, 459, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1971). <em>Rupit. Guia turística</em>. La Garriga: Indústries Gràfiques Immer, S.L., Ajuntament de Rupit, p. 44-45.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i envoltada d'un gran jardí. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i emmarcat amb carreus de pedra. Està protegit per un porxo adossat al parament, amb un sostre embigat de fusta i sostingut amb pilars de pedra. Al seu costat hi ha una galeria d'arcs rebaixats disposada a la planta baixa, actualment tancada amb vidrieres. La façana de migdia presenta un cos adossat, amb una galeria doble d'arcs de mig punt (a la planta baixa) i obertures rectangulars (al pis). La façana de llevant compta amb una altra galeria completament oberta i delimitada amb una barana de fusta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-143 | Camí de Santa Llúcia, 11 - Rupit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>La masia de Santa Llúcia fou bastida l'any 1963 damunt les restes de tres masies enrunades: </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>l'antiga masia de Santa Llúcia, el Roquerol i una altra casa, el nom de la qual s’ha perdut. De fet, tant la masia de Santa llúcia com el Roquerol consten com a derruïdes l'any 1799. Alhora, j</span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>untament amb la casa de Collsallosa (situada en el mateix camí de pujada a la construcció), aquestes tres edificacions formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>El dia 13 de desembre del 1963, tant la nova casa de Santa Llúcia com el nou pedró situat al seu costat, foren beneïts.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>En l'actualitat, el dia de l'aplec, als jardins de la construcció, s'hi fa una audició de sardanes on els músics toquen la sardana Santa Llúcia de Rupit, composta pel mestre Pere LLoberas i Miró.</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Durant els anys 2020 i 2021, a l'edifici s'hi han fet obres de restauració per tal de destinar-la a allotjament rural.</span></span></span></span></p> | 42.0208200,2.4722000 | 456303 | 4652223 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86256-143jpg3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. En el camí de pujada cap a l'edifici i el pedró hi ha una llàntia d'oli (símbol de Santa Llúcia) gravada en una de les pedres de grans dimensions que delimiten el camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 86257 | Can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cames-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CENTRE CULTURAL DEL COLLSACABRA (2014). “Els personatges. Maria Giménez Pardo. Joan Font Artigues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 27-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Un dels volums auxiliar està esfondrat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que amb algunes reformes. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum auxiliar de construcció més recent. Està cobert amb una teulada de dues vessants, distribuït en dos nivells i bastit amb maons. Adossat a la façana de tramuntana hi ha el tercer volum que conforma l'edifici. És de menors dimensions, amb la teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada regularment i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant de la masia hi ha uns coberts de planta rectangular i teulada de dues vessants, força degradats. A la banda nord-oest de la masia hi ha un gran paller de planta rectangular reformat. Està distribuït en dos nivells, obert a tres vents i sostingut amb pilars de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-144 | Els Emprius - Rupit | <p>El topònim amb el que es coneix l'edifici té el seu origen en el mot que es va posar al masover de la casa a principis del segle XX, aproximadament. Li deien en Cames perque era alt, prim i amb les cames molt llargues.</p> <p><span><span><span>Entre els segles XVI i XVII aproximadament, sabem que la masia va quedar inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb la Donada, el molí de Sallent, el Jonquer, les Balmes (o Baumes) i Barri.</span></span></span></p> <p>A mitjans dels anys 70 del segle XX, l'edifici es va ampliar.</p> | 42.0212400,2.4766700 | 456673 | 4652267 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-img9655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-1017414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86257-11091395master.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casa Nova del Sallent. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 86258 | Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 396, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Tancaments degradats i obertures tapiades. Estat d'abandonament. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per dos grans cossos adossats i diversos volums auxiliars. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a llevant. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes de fusta. De la façana principal destaca la finestra amb permòdols del segon pis i una espitllera a la planta baixa. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. La façana de migdia compta amb una llinda amb relleu d'arc apuntat i diverses finestres tapiades. Els volums auxiliars, disposats a les façanes de migdia i ponent, són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una planta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Davant la façana principal hi ha una antiga bassa rectangular i un pou circular bastit amb pedra i amb la coberta de lloses planes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-oest de la masia hi ha l'antiga masoveria, semireformada. Presenta una planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la banda de ponent hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</p> | 08901-145 | Pla de Castellet - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Castelet de la Singlera' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Bertomeu Castellet' dins del mateix terme i parròquia. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> | 42.0213700,2.4897200 | 457754 | 4652275 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9985.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86258-img9998.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 86259 | Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casadevall-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ADILLÓN, Miquel (1984). “El tresor de l’Om”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any V, núm. 16, p. 12-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M50.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>397, 469, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny i formada per diversos volums adossats. Els volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada al nord-est. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal d’accés està gravada amb l’any 1652 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. La finestra del seu damunt té el mateix any gravat a la llinda. També hi ha una espitllera. Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un volum de planta semicircular amb dues petites obertures. La façana de llevant presenta un porxo sostingut amb pilars de pedra i la de migdia té una terrassa al nivell del pis. Al seu costat hi ha alguna espitllera bastida amb pedra, en un espai destinat al bestiar. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>A la banda nord-oest de la masia hi ha un volum rectangular en estat de reforma, que presenta el pis superior sostingut amb pilars de pedra. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars. A la banda de llevant hi ha dos coberts de diferent mida, coberts amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcción està bastida amb pedra desbastada disposada en filades i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-146 | Camí ral dels Llancers - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, les primeres referències relacionades amb la construcció daten del segle XII. A finals del segle XV,<span lang='CA'><span><span><span><span> en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat un personatge anomenat 'En Casadevall' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareixen mencionats en 'Joan Casadevall' i “Gaspar Casadevall” dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span> L<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Finalment, l</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Joan Calm) estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0226800,2.4962800 | 458298 | 4652417 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-1017496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86259-img0015.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||
| 86260 | La Donada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M51.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 515-549.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Una part de la coberta està esfondrada i els volums auxiliars degradats | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A escassa distància de l'edifici, al nord-est, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, que presenta les mateixes característiques tipològiques que la masia. A la banda de ponent de la masia hi ha un altre volum rectangular aïllat, tot i que de menors dimensions. Presenta una teulada de dues vessants, està organitzat en dos nivells i compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra disposada en filades regulars.</p> | 08901-147 | Camí de la Donada - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb la Donada la trobem en un document datat l'any 968 del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer. En aquest, els esposos Joan i Quinberga fan donació al monestir d’un alou que tenien en el comtat d’Osona, en el terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan. Un dels límits d’aquest alou és la Donada: '<em>Afrontat autem hec omnia: de parte horientis ad ipsa archa vel per ipsa Donada vel ipso P[odio],2 de meridie ut flumine Tecere vel in cima de Montedulios, de occiduo ad ipso Furno; de circi ad ipsas Palumarias et per ipsa Aqua Bella et ad ipso castellare de Adaledo</em>' (Donada, 2006: 516-518).</p> <p>La documentació del segle XIV distingeix dues cases, la Donada d’Amunt i la Donada d’Avall. A principis del segle XV, la Donada tenia inclosa la propietat del mas Balmes. Posteriorment, al segle XVII, la Donada d’Avall consta com a derruïda i la documentació només parla de les cases de la Donada. Més endavant, sabem que la Donada quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri. <span><span><span>L'edifici també apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span><span><span><span>La construcció actual fou probablement bastida a mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el topònim de la masia pot venir del mot donat o donada. Eren les persones que es donaven a Déu, tant personalment com amb els seus béns, per servir-lo en un monestir, hospital, ermita o església concreta (Donada, 2006: 518).</span></span></span></p> | 42.0129400,2.4861300 | 457451 | 4651341 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-img0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86260-1017528.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la construcció: la Donada Nova. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 86261 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-18 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M56.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 520, 530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'interior està completament enrunat | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa (semisoterrada) i pis. Totes</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb pedra desbastada i les llindes planes de fusta. Tant els portals com les finestres es concentren als paraments de tramuntana i llevant. L'interior es troba en mal estat de conservació. El forjat del pis superior, reformat amb plaques de maó i sostingut amb les bigues de fusta originals, té una part esfondrada. Aquest nivell conserva part de la llar de foc i el sostre embigat de fusta. La coberta havia estat reformada també amb plaques de maó. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i abundants fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma irregular. L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>es cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Es conserven les restes d'un petit corralet tancat davant de la façana de llevant, amb els murs enrunats i bastits en pedra. Al seu costat, tot i que completament cobertes per la vegetació que creix a la zona, hi ha les restes de l'antiga masia del Puig, completament enrunada.</p> | 08901-148 | Camí del Puig - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia apareix en un document del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer, datat el 13 de setembre de 968. En aquest document s'identifica el Puig amb el topònim de 'Podio'. Durant el segle X estava sota la protecció del castell de Fàbregues i, posteriorment, passà al de Rupit. <span><span><span>Posteriorment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> <p>La construcció actual es correspon amb un cobert destinat al bestiar que, en algun moment, també va servir d'habitatge. Les restes de la masia del Puig estan situades al seu costat, completament enrunades i cobertes per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 42.0044100,2.4964300 | 458298 | 4650388 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0188.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 86262 | Festa Major de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rupit | <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26-27.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Rupit es celebra anualment pels voltants del 29 de setembre, diada de Sant Miquel Arcàngel, patró de Rupit. La festa està farcida d'actes diversos adreçats a tots els públics i té una durada d'entre quatre i sis dies. Els actes s'inicien, tradicionalment, amb l’encesa de traques. Per Sant Miquel, la diada s’inicia amb un cercavila amb els nans i gegants de Rupit i Pruit, l’ofici solemne a la parròquia de Sant Miquel, el concert de festa major i les sardanes de la tarda, que finalitzen amb la tradicional Sardana de l’Alcalde. En darrer terme es fa el ball de festa major i la festa jove. Alguns dels actes més destacats i tradicionals que es celebren durant els dies de festa són la xocolata infantil, la gran quina de festa major, la sardinada i l’arrossada populars, l’elecció dels pubills i els veterans anuals, entre d’altres. Com a cloenda, l’entrega de trofeus dels diferents campionats que s’hi realitzen, l’estat de comptes i el berenar-sopar de comiat. <span lang='CA'>La festa es celebra en diversos espais del nucli urbà (sobretot a la plaça Major i al parc) i a l’Espai Joan Font, sala polivalent equipada per a la realització d’espectacles, concerts i trobades.</span></span></span></span></p> | 08901-149 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>A principis del segle XX, la festa major de Rupit era de les més concorregudes del Collsacabra. S’iniciava amb la missa major, prèvia confessió dels feligresos. Després es ballaven sardanes i es feia el vermut. Tothom dinava a casa, on un dels plats més típics era el rostit d’ànec, alimentat amb cargolins blancs i blat de moro, i criat des de l’estiu. Al vespre es feia el ball a l’envelat de la plaça Major, sovint amb l’orquestra de Sant Feliu de Pallerols. Els balls més típics eren el de la toia, el del fanalet i el del “puro”. Acabat el ball, la festa continuava a les sales de ball fins que es feia de dia, així la gent de l’entorn podia tornar a casa còmodament (Peix, 2008: 26-27).</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86262-festa-major-rupit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86262-festa-major-rupit.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||
| 86263 | Festa Major de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pruit | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Pruit es celebra anualment el dia 30 de novembre, diada de Sant Andreu Apòstol, patró de Pruit. Els actes consisteixen en una missa solemne a la parròquia de Sant Andreu, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut. També es fa la rifa d’una panera entre els assistents.</span></span></span></p> | 08901-150 | Nucli urbà de Pruit | 42.0425000,2.4552600 | 454916 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86263-festa-major-pruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||
| 86264 | Festivitat de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc | XX | <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> | 08901-151 | Carretera C-153, km. 28 - Pruit | 45321 | 4653869 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||
| 86265 | Aplec de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montdois | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE RUPIT I PRUIT (2011). <em>Aplec de Montdois. 30 de maig de 2011</em>. Impremta Bonet (inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 86.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Montdois es celebra anualment cinc setmanes després del Dilluns de Pasqua (el dilluns abans de l’Ascensió o dilluns de Rogatives), amb la qual cosa la seva data sempre és variable. Els assistents es concentren al Casal de Montdois, des d’on s’inicia una processó fins al santuari tot cantant les lletanies. Un cop al temple es celebra una missa solemne, amb el cant dels goigs a la Mare de Déu de Montdois, i després es fa la benedicció del terme. Finalment es celebra una arrossada popular a l’interior de l’església.</span></span></span></p> | 08901-152 | Santuari de la Mare de Déu de Montdois - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, l’aplec al santuari de Montdois es celebrava el dilluns de Pentecosta o Pasqüetes. </span></span></span><span><span><span>Les primeres notícies d'aquest aplec daten del 1770. S’hi anava en processó el dilluns de Lletanies i s’hi feia missa, es beneïa el terme i es cantaven els goigs. </span></span></span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el dia de l’aplec la processó sortia de Rupit i s’hi cantaven dues parts del rosari i les lletanies. Després de la missa i la benedicció del terme, els assistents dinaven (es duien el menjar de casa). A mitja tarda el res del rosari, la cantada dels goigs i la tornada cap a Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2011, en motiu de la finalització de la rehabilitació del temple, es va organitzar un aplec especial. Com a actes destacats cal mencionar la benedicció de la imatge de la Mare de Déu, que es va traslladar del casal a l’església mitjançant una processó encapçalada pels gegants de Rupit, amb cants a la verge, invocacions i pregàries, i un recital de poesies i anotacions històriques amenitzat amb cançons acompanyades per l’organista Josep M. Vivancos.</span></span></span></p> | 41.9858800,2.4815700 | 457055 | 4648338 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86265-montdois2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||
| 86266 | Pessebre Vivent Vila de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-vila-de-rupit | XX | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent Vila de Rupit es celebra anualment per Nadal, després del 25 de desembre. Es tracta de la representació en viu del naixement de Jesús, mitjançant l’escenificació de més d’una vintena de quadres de temática bíblica i costumista, localitzats en diversos punts del nucli urbà de Rupit. Es representen algunes de les escenes més emblemàtiques del pessebre, com per exemple l’Anunciata als pastors o el Naixement de Jesús, acompanyades de l’escenificació d’antics oficis i tasques domèstiques reculades, tot interpretat pels veïns i veïnes del municipi. Les representacions es fan en dos dies diferents i, en les darreres edicions, s’hi ha sumat el Mercat de Pessebre o Mercat en Viu, ambientat en el Betlem natal de Jesús. Altres actes que s’hi realitzen són l’escenificació de la matança del porc o l’audiència del patge reial, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-153 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent de Rupit està organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit, amb la participació de bona part dels veïns i veïnes del municipi, i se n’han realitzat 33 edicions. L’any 2020, en motiu de la pandèmia de Covid-19, el pessebre fou suspès i substituït per “Els racons de Rupit”, una iniciativa popular organitzada en 14 racons del nucli urbà decorats amb temàtica nadalenca utilitzant materials naturals.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647600 | 455689 | 4652520 | 1986 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86266-pessebre-vivent.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||
| 86267 | Fons d'imatges de Rupit i Pruit a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span>Fons d'imatges relacionades amb la població de Rupit i Pruit, i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per un centenar llarg de fotografies datades entre finals del segle XIX i principis del segle XXI (entre els anys 1880 i 2001 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques i Estudi de la Masia Catalana. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població, sobretot pel que fa als edificis religiosos, els carrers del nucli urbà de Rupit i les masies, i es troben en suport paper i vidre, gelatina i plata i en negatius, en general en blanc i negre.</span></span></span></p> | 08901-154 | Centre Excursionista de Catalunya. Carrer del Paradís, 10, Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86267-default.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||||
| 86268 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Rupit i Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-rupit-i-pruit | XIX-XX | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Rupit i Pruit integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 3701 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 70,27 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des l’any 1900 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada a l’edifici de l’ajuntament, a la planta superior. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1957), Hisenda (1974), Proveïments (1979), Serveis socials (1978), Sanitat (1952), Obres i Urbanisme (1970), Seguretat pública (1978), Serveis Militars (1977), Població (1975), Eleccions (1978), Ensenyament (1978), Cultura (1971), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1977) i Col·leccions factícies (1900).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, l'arxiu també integra el fons documental de l’antic ajuntament de Rupit, abans de la seva unificació amb el terme de Pruit l’any 1977. Aquest fons consta de les següents seccions: Administració General (1860), Hisenda (1894), Proveïments (1943), Serveis socials (1940), Sanitat (1932), Obres i Urbanisme (1930), Seguretat pública (1845), Serveis Militars (1897), Població (1930), Eleccions (1946), Ensenyament (1936), Cultura (1946) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1962).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també integra el fons documental de l’antic ajuntament de Pruit, abans de la seva unificació amb Rupit. Consta de les següents seccions: Administració General (1890), Hisenda (1835), Proveïments (1939), Serveis socials (1970), Sanitat (1929), Obres i Urbanisme (1911), Seguretat pública (1935), Serveis Militars (1880), Població (1898), Eleccions (1900), Ensenyament (1890) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1911).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu també integra el fons del jutjat de pau de Rupit i Pruit (1976), i els de Rupit i Pruit abans de la seva unificació. Pel que fa als fons privats, destaca el fons documental de la Delegació Local de FET i de les JONS de Pruit (1968-1974), el de Rupit (1957-1974), el de l’escola de Pruit (1907-1973), el de l’escola de Rupit (1936-1972), el de la Germandat Sindical de Pruit (1953-1961) i el del CEIP l’Agullola (1977-2006).</span></span></span></p> | 08901-155 | Plaça Major, 6 - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El municipi de Rupit i Pruit es va crear l’any 1977 mitjançant l'agregació del municipi de Rupit (anomenat, fins l’any 1959, Sant Joan de Fábregas) i el municipi de Pruit. Ambdós havien format històricament el terme jurisdiccional de Rupit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els mesos de maig de l’any 2006 i gener del 2007, l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va portar a terme una intervenció destinada a l’organització i classificació del patrimoni documental local. Des de l’any 2007, aquest arxiu forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona, aprovant el seu Reglament del Servei d’Arxiu l’any 2010.</span></span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86268-img3492.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||||
| 86269 | Fons documental de Rupit i Pruit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p><span><span><span>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 48, Reg. 1639; Perg. 363, Reg. 15273; Perg. 288, Reg. 12744; Perg. 276, Reg. 12747; Perg. 332, Reg. 17431; Perg. 220, Reg. 17784).</span></span></span></p> | XII-XVII | <p><span><span><span>Conjunt de sis pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya, relacionats amb la població de Rupit i datats en els anys 1295, 1302, 1305, 1315, 1499 i 1615. Els més destacats fan referència a una ratificació efectuada pel batlle de Rupit (1295) i a una venda relacionada amb un censal mort al notari del terme Gaspar Soler (1615). La resta estan relacionats amb diverses persones vinculades a la vila. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips.</span></span></span></p> <p> </p> | 08901-156 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||
| 86270 | Fons documental de la Notaria de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-notaria-de-rupit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”. <em>Lligall</em>, 16.</span></span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons de la notaria de Rupit es conserva actualment a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) i forma part de l’Arxiu Notarial de Vic (ANV), que està custodiat a l’ABEV des de principis de 1939. El seu àmbit d’actuació és, majoritàriament, el terme dels castells de Rupit i Fornils, tot i que també hi ha diversa documentació relacionada amb els pobles veïns. El fons està organitzat per notaris i volums, dels més antics als més moderns (ANV 897 i ANV 1143), i està datat entre els anys 1379 i 1835, amb un total de 282 unitats documentals. La majoria de volums anteriors al segle XVIII són en format quart (si bé també hi ha alguns llibres en format foli), mentre que tots els volums a partir dels anys 1711-1715 són en format foli. Alhora, també n’hi ha tres en octau. La majoria estan enquadernats en pergamí i numerats. Pel que fa a la llengua, el llatí és l’idioma habitual fins l’any 1755. Els documents comencen a redactar-se en català a partir del novembre de l’any 1755. L’ús del castellà és estrany, ja que només l’observem en documents que afecten la universitat del terme a partir de 1717, coincidint també amb els Decrets de Nova Planta. El primer document en llengua castellana és un sindicat del terme de 25 de juliol de 1717. La llengua catalana va utilitzar-se fins a l’extinció de la notaria el 1835. Es tracta d’un fons tancat, ja que la institució productora va deixar d’actuar el 1835, tot i que hi ha volums notarials de Rupit en d’altres arxius (Arenys de Mar, Olot). La particularitat més important que presenta la notaria és que es troba fonamentada en un domini jurisdiccional, a diferència de la majoria de notaries de ciutats importants on l’autoritat ve donada pel rei o pel bisbe.</span></span></span></span></p> | 08901-157 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86270-dsc06342.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||
| 86271 | Fons documental del mas Quatrecases de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-quatrecases-de-pruit | <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 16-17, 109-122, 224-233.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Fons documental patrimonial relacionat amb el mas Quatrecases de Pruit. Consta de les cròniques i anotacions efectuades en quatre unitats documentals en suport paper (volum i lligall; quart i octau), escrites en català pels hereus d’aquest mas: en Joan Quatrecases (mort el 1745), el seu nét Vicenç Quatrecases i Costa (mort abans del 1792) i el fill d’aquest darrer, en Francesc Quatrecases i Coromina. Aquesta documentació està datada entre els anys 1686 i 1830, abarcant gran part de l’època moderna. Recullen informació relacionada amb la vida i les circumstàncies dels autors. Hi ha anotacions de caràcter econòmic, aspectes biogràfics dels autors i les seves famílies, així com esdeveniments i fets ocorreguts en l’àrea d’actuació dels autors (fenòmens meteorològics, astronòmics...). Alhora, tenint en compte que tant en Joan Quatrecases (1702-1719) com el seu nét Vicenç (1747-1748, 1759-1760) foren batlles del terme de Rupit en les dates anteriorment mencionades, les anotacions tenen el valor afegit d’incloure el període de la guerra de Successió, així com les relacions amb les comunitats veïnes, aspectes de policia i d’ordre públic.</span></span></span></p> | 08901-158 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0714900,2.4477800 | 454318 | 4657861 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86271-dsc06344.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||
| 86272 | Tombes dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-bassis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 464-465.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 398, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 60-61.</span></span></span></span></span></p> | X-XII | Erosionades. | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Dues tombes situades en un dels vessants més feréstecs de la muntanya, damunt d'una gran llosa plana. Estan </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>excavades a la roca i orientades de nord a sud. Estan disposades en paral·lel i separades uns 60 centímetres l'una de l'altra. Presenten una planta allargada amb els extrems arrodonits, amb uns dos metres de longitud per uns 60 centímetres d'amplada aproximada i uns 25 centímetres de profunditat. Han perdut les lloses que les cobrien i c</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>orresponen a dos individus adults.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-159 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest tipus de sepultures excavades a la roca de forma corbada pertanyen al tipus anomenat pisciforme. P</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>odrien datar del segle X, en posterioritat a la invasió musulmana i anterior a l'afermament del poder comtal.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0140000,2.4688700 | 456023 | 4651467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86272-img5221.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 86273 | Taula de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-les-creus | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 465-466.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> | IX-XII | Completament erosionades i exfoliades. | <p><span><span><span>Es tracta d’una llosa plana esculpida amb grafits, situada en una zona emboscada amb diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació. La superfície aprofitable és <span lang='ES-TRAD'>de 0,95 metres per 0,45 metres, orientada a llevant. El conjutn figuratiu està integrat per deu figures i cinc conjunts informes, que presenten formes lineals relacionades amb la figura humana, formes cruciformes de diverses tipologies (creus llatines, creus ansades...</span>) i diverses ratlles. Es tracta d’un treball força groller i arcaïc, que pot estar relacionat amb el jaciment arqueològic de les tombes dels Bassis. </span></span></span></p> | 08901-160 | Camí de la Palomera als Bassis - Rupit | 42.0150200,2.4685800 | 455999 | 4651580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img7659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86273-img5183.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||
| 86275 | Paderneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paderneres | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 71-73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529-530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 47-48, 122.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | La construcció de tramuntana està completament enrunada i tant la coberta com l'interior de la masia estan molt degradats i força enrunats. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta més o menys rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Estava formada, com a mínim, per dos cossos adossats. Conserva la part de ponent de la coberta, de dues vessants i bastida amb teula àrab. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Conserva diverses finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons i les llindes planes de fusta. L'interior, tot i que força degradat, conserva les restes dels forjats de fusta originals, el sostre embigat i l'escala de fusta original. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. També s'observen petites pedres i alguns fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana hi ha les restes de l'antic cobert destinat als animals, completament engolides per la vegetació existent.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-161 | Camí de Paderneres - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix mencionada en un capbreu del senyor de Rupit datat l'any 1379. En aquesta document es menciona l'existència de dos edificis, Paderneres d'Amunt i Paderneres d'Avall. Hi ha constància que l'any 1672 es va reconstruïr el molí de Paderneres que, pel sembla, podria correspondre al molí del Barri. P<span><span><span>osteriorment, en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799, tornen a aparèixer els masos de Paderneres d'Amunt i d'Avall, juntament amb el molí. En aquesta documentació també es menciona la Casa Nova de Paderneres (tot i que no es descarta que pugui ser també la Casa Nova del Puig). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode d'hipòtesi, el seu topònim pot derivar del mot padern (que significa paternal) o bé del mot paderna (que significa de religió antiga).</span></span></span></p> | 42.0080000,2.4946500 | 458153 | 4650788 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86275-img0164.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 86277 | Espai Natural Protegit del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-collsacabra | <p><span><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Collsacabra forma una unitat morfològica definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà de 10-12 Km (el Cabrerès). Presenta altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 metres (Aiats amb 1305 metres i Cabrera amb 1312 metres). Limita suaument amb la plana de Vic per l’oest i sud-oest, al nord amb la falla de la vall d’Hostoles i a l’est amb la cinglera que el separa de les Guilleries. En destaquen els conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, que han creat un continu de cingles que en alguns sectors permeten l'existència d'espectaculars salts d'aigua (com el de Sallent), així com els corrents fluvials amb engorjats, que presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s’assenten. Els materials que formen aquest zona són eocens, tot i que vers les Guilleries apareixen pissarres, esquists, granodiorites i gneis que corresponen a l’únic aflorament de tot el Sistema Mediterrani. Els sediments eocens són bàsicament calcàries, gresos i margues, entre els que destaquen formacions geològiques ben singulars com les acumulacions sedimentàries de fòssils lamel·libranquis i protozous del tipus nummulits, que formen les anomenades lumaquel·les. Els principals condicionants del paisatge vegetal d’aquest territori són bàsicament el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. El clima plujós determina el predomini del paisatge vegetal submediterrani i eurosiberià (rouredes, fagedes...). El relleu escarpat, l'abundància de la vegetació silvatica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per albergar espècies animals salvatges de caràcter centreeuropeu. El municipi de Rupit i Pruit compta amb 2738,80 hectàrees dins d’aquest espai, que correpon a un 25,22% del total.</span></span></span></span></p> | 08901-162 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0165800,2.4824500 | 457149 | 4651747 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img9962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009, 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||||
| 89119 | Habitatge al carrer del Fossar, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-9 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Marc Banús [Entrevista: 09-05-2021].</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. A la planta baixa hi ha el portal d’accés a l’interior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra que salven el desnivell existent respecte al nivell de circulació del carrer. Compta amb una petita finestra integrada dins la mateixa obertura i amb l’ampit motllurat. Al primer pis s’obre un únic finestral que té sortida a un balcó corregut de fusta compartit amb l’edifici del costat. Presenta la llosana sostinguda amb mènsules de fusta treballades. La segona planta compta amb una finestra amb l’ampit motllurat i espiell inferior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars. A la part superior del parament es conserven restes d’un revestiment emblanquinat situat a banda i banda de l’obertura superior.</span></span></span></span></p> | 08901-163 | Carrer del Fossar, 9 | <p><span><span><span>Segons les informacions orals obtingudes, aquest habitatge formava part de l’edifici de can Serra que integrava els actuals nº 5, 7 i 9 del carrer del Fossar. Pel que sembla havia tingut una de les llindes més antigues del nucli històric de Rupit, datada l’any 1585 i actualment desapareguda.</span></span></span></p> | 42.0241600,2.4654600 | 455747 | 4652597 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89119-img4653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89119-img6464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89119-img4648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89119-img4650.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Serra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||
| 89120 | Habitatge al carrer del Fossar, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-17 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U20.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt de la roca natural de la zona i seguint el desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Compta amb un petit arc de descàrrega superior, bastit amb pedra disposada a sardinell. Al primer pis destaca una única finestra rectangular, amb els brancals, la llinda i l’ampit de pedra, aquest últim motllurat. La façana de migdia, orientada al carrer, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra. Destaca la finestra de la planta baixa, reformada i protegida amb una reixa de ferro. Els pisos superiors compten amb dos balcons correguts de fusta, amb les llosanes sostingudes amb mènsules. El superior està cobert amb un gran ràfec de ceràmica acolorida i decorada amb motius geomètrics, sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. La façana de tramuntana, orientada al carrer Bac de l’Era, compta amb un únic portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars, amb algunes reparacions efectuades amb maons i un revestiment arrebossat i emblanquinat, sobretot a la façana de migdia.</span></span></span></span></p> | 08901-164 | Carrer del Fossar, 17 | 42.0242200,2.4656800 | 455766 | 4652603 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4053.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||
| 89121 | Habitatge al carrer del Fossar, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-19 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U20.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, assentat damunt de la roca natural de la zona i seguint el desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Compta amb un petit arc de descàrrega superior, bastit amb pedra disposada a sardinell. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats, exceptuant una de les finestres de la primera planta, que presenta una part dels brancals reformats amb maons. Alhora, les tres finestres del pis superior són més senzilles i no tenen carreus escairats ni llindes planes. Malgrat això tenen sortida a un gran balcó corregut de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules i cobert per un gran ràfec sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. La façana de llevant, orientada al carrer Bac de l’Era, compta amb un únic portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica, al que s’accedeix mitjançant una plataforma de pedra protegida amb una barana de fusta. La façana de tramuntana compta amb dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars, i amb alguns fragments de maons utilitzats per regularitzar aquestes filades.</span></span></span></span></p> | 08901-165 | Carrer del Fossar, 19 | 42.0242100,2.4657500 | 455771 | 4652602 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89121-img4055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89121-img4056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89121-img4061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89121-img4111.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||
| 89122 | Ca l'Ample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lample | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C02.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta irregular, amb la<span> coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un doble ràfec de plaques ceràmiques i dents de serra rematant la coberta. A la planta baixa s’obren dos portals d’accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, un de més embergadura que l’altre. Entre tots dos hi ha una finestra rectangular d’obertura posterior, que mutila els brancals i té un ampit de pedra restituït. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat. Al seu costat hi ha un finestral de les mateixes característiques, amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta s’obren dos finestrals més, que tenen sortida a un balcó corregut més senzill que l’anterior, però amb la mateixa barana. La façana lateral, orientada al carrer del Manyà, compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions a mode d’aparador i una altra més petita amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina i l’any 1657, probablement. Les dues finestres de la primera planta són les més notables, mentre que les del nivell superior són de mida inferior a la resta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. La façana lateral conserva restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament, sobretot als pisos superiors.</span></span></span></span></p> | 08901-166 | Plaça del Bisbe Font, 3 | <p><span><span><span>Es tracta de la botiga més antiga de la vila i està oberta al públic des de l’any 1850. Presenta una àmplia varietat i gamma de productes autòctons.</span></span></span></p> | 42.0241700,2.4650500 | 455713 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89122-img4927.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 89123 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari-1 | <p><span><span><span>BANSELL, Xavier (2005). “Altissimus creavit de terra medicamenta. La diferència entre el remei i el verí només és la dosi”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 16.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 95, 98-99.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2003). “Antics oficis al Collsacabra. L’apotecari”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIV, núm. 49, p. 11.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 86-87.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb dos portals d’accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El principal presenta la llinda gravada amb una creu patent encerclada i la següent inscripció: “IESUS. MARIA. ALTISSIMUS CREAVIT DE TERRA MEDICAMENTA, ET VIR PRUDENS NON ABHORREBIT ILLA. STEPHANUS. 1688. BEGUERIE.”. L’altre portal té la llinda gravada amb el mateix tipus de creu. Les obertures del pis es corresponen amb dus finestres simples d’obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la segona planta s’obre una finestra balconera emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i la barana de fusta treballada. També hi ha una petita obertura rectangular bastida amb quatre carreus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-167 | Carrer del Manyà, 1 | <p><span><span><span>La inscripció gravada a la llinda del portal d’accés principal fa referència al fet que l’edifici fou la seu de l’apotecari de la vila de Rupit a finals del segle XVII. Està escrita en llatí i el seu significat és el següent: “L’Altíssim va crear de la Terra els medicaments i l’home prudent no els menysprea”. Es tracta d’un passatge del llibre de Siràcida o llibre de l’Eclesiàstic, text de l’antic testament inclòs a les bíblies catòliques i ortodoxes.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4648500 | 455697 | 4652601 | 1688 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89123-img4920.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Mestre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||
| 89124 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent-2 | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C03.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa presenta dos portals d’accés a l’interior: el principal és d’arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l’any 1699 i una creu llatina central damunt del Calvari. Al seu costat hi ha un portal d’obertura rectangular, que reforma l’antic portal original de l’edifici. És d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa de pedra amb el nom de la casa. La primera planta compta amb una finestra trilobulada d’arc conopial, amb guardapols superior, les impostes decorades amb rosetes i l’ampit motllurat i ornamentat amb un cordó. La resta d’obertures de la construcció es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La del primer pis té la llinda gravada amb l’any 1699 i una creu llatina central. Té sortida a un balcó simple, amb la llosana sostinguda amb mènsules de fusta i la barana de ferro. Tant el finestral com el balcó es repeteixen a la segona planta, juntament amb una finestra simple. Al pis superior hi ha dues finestres simples protegides amb baranes de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els pisos centrals conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. El pis superior, probablement de nova planta, deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-168 | Plaça Major, 3 | <p><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a can Sallent hi havia una sala de ball coneguda com la Bombilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra gòtica de l’edifici està reproduïda en el número 81 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. Pel que sembla, aquesta finestra corresponia al palau notarial dels Soler i en fou sostreta quan l’edifici estava en estat d’abandonament.</span></span></span></p> | 42.0235700,2.4647100 | 455685 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89124-img3756.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|95|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 89125 | El Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saltiri | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 460, 469.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Força enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un edifici aïllat, completament enrunat i cobert per l’abundant vegetació que cobreix la zona. S’observa una planta més o menys rectangular distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis. Tota la coberta està enrunada, tot i que era de dues vessants. Es conserven dempeus les façanes de tramuntana i ponent, mentre que les altres dues es troben aterrades. A la de tramuntana s’observa una antiga obertura rectangular tapiada amb una gran llosa de pedra i una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra també. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Presenta petites pedres per regularitzar el parament i altres pedres de mida gran i escairades, utilitzades a les cantonades.</span></span></span></p> | 08901-169 | Pla de Corriol | 42.0274700,2.4692200 | 456061 | 4652962 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89125-img5702.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||
| 89126 | Can Violant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-violant | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 460, 469.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i assentat damunt la roca natural de la zona i al seu desnivell. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de lloses de pedra disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. El volum principal presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica gravada amb l’any 1799. Està protegit amb un voladís bastit amb lloses de pedra. La façana de migdia compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus, els ampits de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat restituïdes. Destaquen dues finestres de la primera planta, amb els ampits motllurats i peanyes de pedra, i el rellotge de sol, de forma semicircular pintat al parament i amb el gnòmon de vareta de ferro. La façana de tramuntana presenta dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i una obertura de grans dimensions tapiada amb una gran llosa de pedra. A l’extrem de llevant d’aquest parament s’adossa un volum de planta rectangular i coberta d’un sol vessant de pedra, que probablement correspongui a un pou. El volum secundari, adossat a la façana de ponent del principal i reformat, és rectangular, està distribuït en un sol nivell i amb la coberta plana disposada a mode de terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Presenta petites reparacions i pedres escairades que embelleixen les cantonades. Es conserven, sobretot a les plantes superiors, restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria els paraments.</span></span></span></p> | 08901-170 | Carrer de la Pedrera, 14 - Rupit | 42.0265000,2.4677400 | 455938 | 4652856 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img4537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89126-img6703.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||||
| 89128 | Casella de peons caminers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casella-de-peons-caminers | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 18-20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 117, 119.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 388.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha diversos grafits als paraments. | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i situat en un dels vorals de la carretera. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en un sol nivell. El volum principal compta amb un ràfec de maons i llates de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció, tot i que a la façana principal està sostingut amb mènsules treballades. En general, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb maons. A la façana principal hi ha el portal d’accés i un altre portal de grans dimensions reformat i tancat amb una persiana metàl·lica. A les façanes laterals hi ha dues finestres protegides amb reixes de ferro i dos òculs emmarcats amb maons i situats a la part superior dels paraments. A nivell decoratiu, una sanefa rectilínia bastida amb maons disposats en escaire ressegueix la part superior de les façanes, per sota del nivell del ràfec del parament principal. A l’interior, l’espai és molt ampli i està cobert amb un sostre de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol delimitat amb una filada de maons. Les cantonades també estan embellides amb maons. El volum secundari, adossat a la façana de tramuntana del principal, compta amb teulada d’un sol vessant i obertures rectangulars. Està bastit amb maons i presenta un revestiment arrebossat. Actualment està cobert d’abundant vegetació.</span></span></span></p> | 08901-171 | Carretera C-153, km. 31,3 | <p><span><span><span>Les caselles de peons caminers eren unes construccions destinades a l’allotjament dels <span lang='CA'>treballadors que s’encarregaven de la conservació de les carreteres, i de les seves famílies. La seva construcció i ubicació fou regulada l’any 1852, seguint una sèrie de models constructius predeterminats. E<span><span>l model més simple, que correspon a l’edifici que ens ocupa</span></span><strong><span><span>,</span></span></strong> fou establert l’any 1859 i podia allotjar dues famílies. Cal tenir en compte que l’any</span> 1849 ja es treballava en la construcció de la carretera que havia de comunicar les ciutats de Vic i Olot, la qual no va finalitzar fins a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></p> | 42.0319900,2.4630700 | 455555 | 4653467 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89128-img6756.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casilla. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||
| 89129 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol-1 | <p>Font: informació oral del sr. Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XVII-XVIII | Un dels volums auxiliars està aterrat. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i adaptat al desnivell del carrer. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La planta baixa compta amb dos portals d’accés rectangulars, el principal de majors dimensions i tancat amb una porta de fusta. Tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la primera planta presenten l’intradós motllurat. La façana de migdia també compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els volums auxiliars s’adossen a la façana de migdia de la construcció, ambdós de planta rectangular i organitzats en un sol nivell. El davanter presenta una coberta plana a mode de terrassa i compta amb un portal d’accés rectangular de grans dimensions, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. El posterior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al cos davanter, es troba aterrat actualment, tot i que estava bastit en fusta i cobert amb teulada d’un sol vessant de la que es conserven les impromptes de les bigues a la façana del volum principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides desbastada i sense treballar, disposada de forma regular. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, mentre que la resta de façanes deixen l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-172 | Carrer de la Barbacana, 28 | <p>L'edifici fou la casa natal del pintor i paisatgista Joan Vila Arimany. Durant un temps també fou la seu d'una botiga.</p> | 42.0251300,2.4666200 | 455844 | 4652704 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89129-img4794.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||
| 89130 | Can Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campaner-0 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U00</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 529-530, Apèndix documental: 129-130.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre una única finestra rectangular, amb els brancals bastits amb carreus, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. Aquesta llinda està gravada amb la inscripció “A 20 DE SETEMBRE 1698 IOSEPH SALA R” i decorada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina, i una creu patent a sota. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres geminades d’arc còncau deprimit, emmarcades amb carreus de pedra (tot i que reformades). La façana de tramuntana compta amb petites obertures rectangulars emmarcades en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb fragments de maons i teules i disposada de forma irregular. La façana principal conserva en algunes parts restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. La façana de tramuntana deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-173 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Segons la documentació consultada, l’edifici havia estat la seu de la rectoria de Pruit durant els segles XVI i XVII. Tenim notícia que l’any 1593, el nou rector va demanar finançament al bisbat per realitzar unes obres de rehabilitació a l’edifici, que també incloïen la construcció d’una escala i d’un forn de pa. Probablement a finals del segle XIX, la rectoria fou traslladada a l’edifici adossat a la façana de llevant de l’església de Sant Andreu.</span></span></span></p> | 42.0425000,2.4554300 | 454930 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6795.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Cambreria. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||
| 89131 | Antic ajuntament i escoles de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-de-pruit | <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 208-209.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un altell davanter amb teulada de dos vessants. També compta amb un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple bastit amb fusta i sostingut amb mènsules també de fusta. El pis superior compta amb una única finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit de pedra. D’aquest parament, cal destacar la banda de llevant, donat que es troba reculada respecte la línia de façana. En aquesta part, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus i llindes de pedra. Cal mencionar unes escales de pedra exteriors, adossades al parament i delimitades amb barana de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades.</span></span></span></span></p> | 08901-174 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Es tracta de l’antiga seu de l’ajuntament i de les escoles de Pruit. Tot i que el nucli de Pruit havia estat sempre vinculat al castell de Rupit, amb la divisió del marquesat de Rupit a finals del segle XVIII es crearen dues batllies diferenciades. Aquesta situació perdurà fins l’any 1978, quan es creà el municipi de Rupit i Pruit. Una placa commemorativa encastada a la façana principal de l’edifici especifica que fou rehabilitat l’any 2002.</span></span></span></p> | 42.0425300,2.4553200 | 454921 | 4654642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6809.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | |||||||||
| 89132 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-1 | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, reformat. Presenta una <span>coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres compten amb senzills ampits de pedra restituïts. Cal exceptuar les obertures de la façana de tramuntana, sense emmarcaments destacats. La façana de migdia, orientada a la plaça, compta amb un banc corregut adossat al parament i bastit en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedres ben escairades i de mida més gran.</span></span></span></span></p> | 08901-175 | Plaça de l'Església, 6 - Pruit | 42.0425900,2.4552300 | 454913 | 4654649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6813.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 | ||||||||
| 89133 | Nucli urbà de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-rupit | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació N01</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 210.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 208-213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> | XI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del terme municipal de Rupit i Pruit, amb accés des de la carretera BV-5208 i situat damunt d’un cingle envoltat per la riera de Rupit. Es tracta d'un nucli de planta irregular allargassada, format al voltant del penyal on s’assenta el castell de Rupit, situat a la banda nord-est del cingle. Alhora, les construccions s’articulen al voltant de dues grans vies que travessen i permeten la circulació damunt del cingle, i que es troben fragmentades en diversos carrers i places. La principal travessa el nucli de nord a sud (carrers de la Barbacana, Manyà, Església i Palau), mentre que l’altra marxa en direcció nord-est (carrers del Fossar, Coll del Castell i Pedrera). Ambdues estan comunicades mitjançant el carrer del Bac de l’Era, de construcció posterior. També cal destacar, a la banda nord-oest del cingle, el petit conjunt del carrer de les Eres (comunicat amb la resta del nucli mitjançant el pont Penjat damunt de la riera) i l’agrupació de cases al voltant del molí d’en Marandes. Arquitectònicament parlant, la majoria d’edificis presenten una tipologia constructiva semblant, donat que foren bastits i/o reformats entre els segles XVI i XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades d’un i dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o dues plantes superiors. Destaquen els ràfecs de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes gravades (datades, amb noms propis, amb simbologia religiosa i gremial), balcons de fusta i galeries d’arc de mig punt i rebaixats. Són alhora bastits en pedra desbastada de la zona disposada, en general, regularment. De fet, moltes d’aquestes construccions es troben assentades i fonamentades damunt de la roca natural del cingle, que aflora en diversos punts del nucli. Actualment, la majoria d’edificis han estat rehabilitats seguint la mateixa tipologia establerta en època moderna. Destaquen l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII) i el palau notarial dels Soler (segle XVII).</span></span></span></span></p> | 08901-176 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El nucli urbà de Rupit es va formar al voltant del castell del mateix nom, documentat des de l’any 959 mitjançant la venda d’unes cases situades prop de la fortificació, al vescomte d’Osona (Píriz, 2020: 13). L’establiment de cavallers al castell, documentat des de l’any 1040, i la seva immillorable situació defensiva afavoriren la creació de la vila, sobretot entre el segle XII i principis del XIII. És força probable que durant aquest temps, la vila comptés amb una filial del temple de Sant Joan de Fàbregues, que era la parròquia oficial del terme i estava situada lluny del nucli poblat. De fet, durant la primera meitat del segle XIV (1330), hi ha notícies d’un sacerdot beneficiat que s’encarregava d’aquesta filial. Tot i el descens de la població experimentat al segle XIV, durant el segle XVI les dades es recuperen i desemboquen en l’època de màxima esplendor de la vila, fixada al segle XVII. En aquest moment, <span>Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), afavorint la construcció i/o reforma d’habitatges del nucli urbà. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es concreten en reparacions efectuades en els edificis preexistents i en la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010). L’obra més important d’aquesta centúria és la construcció de l’església de Sant Miquel, situada al bell mig del nucli urbà. Entre els segles XIX i XX, tot i el progressiu descens de la població (documentat sobretot a partir dels anys 30 del segle XX), el nucli urbà es va mantenint i les construccions es van rehabilitant, en molts casos com a segones residències i també com a allotjaments turístics.</span></span></span></span></p> | 42.0238300,2.4650100 | 455710 | 4652560 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-1017067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img6495.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img5408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img6504.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 93|94|95|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:42 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2774,68 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc