Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43438 | Forn de calç del Mas del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-mas-del-maset | A cal Flor s'explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l'objecte d'aquesta fitxa, mentre que a can Via se'n començaren a explotar l'any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l'ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns tres m de diàmetre i tres m d'alçada. No s'observa la porta d'entrada, car l'obertura per la què s'hi accedeix actualment sembla fruit de l'enderroc parcial de la paret. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades i en algun cas hi trobem vitrificacions, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08905-75 | A l'Obaga, sota la urbanització de can Paulet | A cal Flor s'explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l'objecte d'aquesta fitxa, mentre que a can Via se'n començaren a explotar l'any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l'ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.4050400,1.9517900 | 412385 | 4584252 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 43439 | Font del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. | Surgència natural canalitzada en dues fonts, emplaçada en un bell paratge natural amb una frondosa vegetació. s'hi accedeix des d'un corriol que dóna pas a una petita esplanada on l'espessa coberta vegetal proporciona un ambient ombrívol. En els marges d'aquesta esplanada hi ha dues surgències canalitzades mitjançant dos brocs metàl·lics. Ragen d'enmig d'una paret d'argila natural, al costat hi ha gran blocs de roca i el pas d'un rierol. | 08905-76 | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4081400,1.9536000 | 412541 | 4584594 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43439-foto-08905-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43439-foto-08905-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||||
| 43440 | Font del Moler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moler | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. VOLA, LA (2002) Estudi de valorització del Pla de Sant Joan (la Palma de Cervelló) com a espai natural d'ús social. Manlleu. Inèdit, dipositat a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Hi ha pintades i deixalles acumulades | Font emplaçada al Pla de Sant Joan, just per sobre de la riera de Rafamans, a la què s'accedeix per un corriol. Es tracta d'una surgència natural canalitzada en a una font emplaçada en una estructura de planta quadrada, encaixada al terreny. El sòl és sustentat per un mur de pedra seca. Entre aquestes parets la surgència alimenta, des d'un lateral, un safareig de planta quadrada, d'uns 2,5 m de costat, construït amb maons. Sembla que fou reparat no fa massa anys, car una inscripció gravada amb el número '1992' sobre una part refeta amb ciment ho delata. La vegetació està envaint l'estructura. | 08905-77 | Al Pla de Sant Joan, sobre la riera de Rafamans | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Pongem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4034700,1.9814500 | 414862 | 4584048 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43440-foto-08905-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43440-foto-08905-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 43441 | Mina d'aigua de can Flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-flor | Està emplaçada a la deixalleria municipal, pel que la presència de deixalles i runa emmascaren aquesta surgència. | Surgència natural situada en una zona amb un desnivell natural. s'hi accedeix per una porta amb arc de mig punt i bastiment de maons, arrebossada. Està tancada amb una porta metàl·lica i un forrellat. Dins s'obre una galeria amb parets i voltes de maons, amb una ramificació secundària que neix a la meitat del seu recorregut. La surgència està canalitzada per un canaló fins a dues petites cisternes interiors. l'exterior està envaït per la vegetació. | 08905-78 | Avinguda Catalunya, 132 | Històricament, aquesta mina proporcionava aigua que alimentava a diferents parts del poble. Actualment, però, està canalitzada fins a can Ollé, on l'utilitzen tant pel consum domèstic com pel rec. l'aigua sobrant es desvia a la carretera. | 41.4145300,1.9637900 | 413401 | 4585294 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43441-foto-08905-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43441-foto-08905-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 43442 | Mina d'aigua de can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-mascaro | l'aigua d'aquesta mina és recollida en un dipòsit cilíndric de maons i arrebossat, des d'on és canalitzada fins a una petita edificació amb coberta a dues vessants. Té una porta metàl·lica sobre elevada, a la que s'accedeix per uns graons metàl·lics encastats a la façana. Aquesta porta té inscrites, mitjançant punts perforats la inscripció 'J.LL'. Des d'aquesta edificació l'aigua és conduïda per una conducció metàl·lica vers can Mascaró. A l'altre costat de la riera de Rafamans, una escala construïda amb totxos, facilitava l'accés a aquesta mina. | 08905-79 | Pla de Sant Joan | 41.4034100,1.9816900 | 414882 | 4584041 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43442-foto-08905-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43442-foto-08905-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43443 | Resclosa de Cal Sereno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-sereno | XIX | Presa construïda en el llit de la riera de Rafamans per desviar l'aigua cap al rec que servia per regar els horts situats al sud del nucli de la Palma de Cervelló. Es tracta d'una obra de maçoneria que amb el temps s'ha anat cobrint d'una crosta de carbonat càlcic que li dóna l'aspecte d'estar arrebossat. Al costat esquerre del curs fluvial hi ha la comporta que regula el pas d'aigua cap el rec, que ha estat molt reformada des de la seva construcció. Gravat en el ciment hi ha escrit 'PP 1951'. | 08905-80 | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | 41.4133800,1.9606000 | 413133 | 4585169 | 1856 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43443-foto-08905-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43443-foto-08905-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43443-foto-08905-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 43444 | Rellotge de sol de can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-benet | http://www.gnomonica.cat | XIX | Rellotge de sol vertical pintat sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc rectangular amb els angles rectes. Tot i que la policromia està una mica deteriorada, s'aprecia perfectament que el marc està fet amb figures geomètriques que combinen els colors blau marí i ocre. Concretament la part superior del marc, més ampla que la resta, està feta amb una combinació de triangles d'aquests colors que s'alternen formant una sanefa. Els laterals i la part inferior del marc està feta amb rectangles que alternen els colors esmentats. Dins de cada rectangle hi trobem els números de les hores, de xifres aràbigues i pintats de color negre. Al lateral esquerre s'hi llegeix, de baix a dalt, '3-4-5', al de sota, de dreta a esquerra '2-12' i ja no es llegeix el 10, i al de la dreta, de dalt a baix '6-7-8-9'. Al centre de la franja de dalt, neix el gnòmon d'un cercle dividit en quatre quadrants en els que s'alternen els colors blau i ocre. | 08905-81 | can Benet, s/n | 41.4141500,1.9596200 | 413052 | 4585256 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43444-foto-08905-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 43445 | Pont del molí fariner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-fariner | XVII-XVIII | El pont està completament envaït per la vegetació. | Pont construït utilitzant maçoneria per travessar un torrent tributari de la riera de Rafamans. Disposa d'un únic ull, i mesura uns 4 m de longitud i uns 50 cm amplada. | 08905-82 | Aquesta estructura podria estar relacionada amb el molí fariner de la vora del Pèlag del Gat. Concretament, la seva morfologia, dimensions i situació topogràfica fa pensar que podria tractar-se d'un aqüeducte per canalitzar l'aigua sobrant de la bassa del molí cap a un altre indret, aigües avall de la riera. | 41.4088400,1.9751900 | 414346 | 4584650 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43445-foto-08905-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43445-foto-08905-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 43446 | Alzinar de can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-mascaro | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques | Abocaments de deixalles des del polígon de can Mascaró | l'alzinar humit de la zona de la riera de Rafamans al seu pas pel polígon de Can Mascaró ocupa un espai molt reduït, però és l'únic alzinar plenament constituït en l'escala d'evolució natural d'un alzinar. Es caracteriza per la presència d'espècies de tendència submediterrània que s'afegeixen a les de l'alzinar típic. Destaca a l'estrat arbori el roure cerrioide (Quercus cerrioides); en l'estrat arbustiu i lianoide, l'aranyoner (Prunus spinosa), l'arç blanc (Crataegus monogyna), la ginesta triflora (Cytisus triflorus); en l'estrat herbori, la maduixera (Fragaria vesca), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el marxívol (Helleborus foetidus). | 08905-83 | Riera de Rafamans a l'alçada del polígon de Can Mascaró | 41.4032900,1.9814500 | 414862 | 4584028 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43446-foto-08905-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43446-foto-08905-83-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||
| 43447 | Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-catalunya | XIX-XX | Degradació d'algunes façanes. Trencament de l'estètica tradicional del carrer per la construcció d'edificis moderns. | Avinguda principal del poble de la Palma. A banda dels edificis que han estat fitxats individualment al Mapa de Patrimoni Cultural, els habitatges amb el número 33, 35, 37, 39, 41, 50, 51, 53, 55, 57, 61, 71, 73, 75, 86, 90, 92, 95 formen un carrer històric, els habitatges que en formen part pertanyen a diverses tipologies arquitectòniques. Hi ha cases originalment aixecades per classes benestants, trobant-se des de cases d'estil historicista grans, fins a cases de menestrals i pagesos molt senzilles. Els edificis acostumen a ser de planta de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. Al pis de planta baixa hi ha obertura i finestra, al superior també, però traçant una simetria amb eixos diagonals a la façana, és a dir, la porta inferior coincideix amb la porta superior oposada en el seu eix diagonal. A la porta superior hi ha sortida amb balcó de ferro. Les façanes poden presentar cornisa divisòria, mènsules, ulls de bou i coronaments de mur on s'escrivia la data de realització de la casa. A la planta baixa solia haver-hi els cups, magatzems i un pati posterior, mentre que els pisos superiors eren destinats pròpiament a habitatge. | 08905-84 | Avinguda Catalunya | 41.4124700,1.9685000 | 413792 | 4585060 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43447-foto-08905-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43447-foto-08905-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 43448 | Rellotge de sol de ca l'Anzí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lanzi | http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol vertical realitzat sobre l'arrebossat de la façana, combinant les motllures en relleu i l'esgrafiat. Està representat en un marc rectangular, en relleu i pintat de color gris, amb els angles exteriors rectes i els interior rectes en els angles inferiors i amb acabament en forma d'arc de mig punt per la part superior. La part de sobre i la part alta dels laterals d'aquest rectangle, per la part exterior, està ornamentada amb una garlanda gravada. A la part de dins, per sobre el gnòmon i separat d'aquest per unes línies horitzontals gravades, hi ha gravades les inicials 'J.R.' i a sota 'ANY 1930'. Els números de les hores, de xifres romanes i també gravats són, d'esquerra a dreta, 'VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. | 08905-85 | C. Santa Maria de la Palma, 8 / Av. de Catalunya, 93 | Cal Anzí data dels s. XVII-XVIII, si bé el rellotge de sol es va realitzar l'any 1930, durant unes reformes de la masia. | 41.4130800,1.9667100 | 413643 | 4585130 | 1930 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43448-foto-08905-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | El rellotge i la façana semblen restaurats recentment. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||
| 43449 | Rellotge antic de l'església de Santa Maria i Sant Brici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-lesglesia-de-santa-maria-i-sant-brici | XIX | <p>La maquinària mecànica que accionava el rellotge del campanar de l'església es troba damunt d'una bancada rectangular de fusta que sustenta l'estructura del sistema d'engranatges del rellotge. Aquesta suporta diverses rodes dentades, pinyons, eixos i tirants de pesos per mobilitzar els tres diferents tipus de senyals 'hores, mitjos i quarts'. Al centre hi ha una esfera de rellotge amb números àrabs. Els contrapesos i un pèndol amb forma de disc solar pengen de l'estructura i queden emmarcats dins de la bancada de fusta. En una petita placa incorporada a l'estructura del rellotge podem llegir-hi 'Pedro Cabañach, Relojero Mecánico, Constructor, Barcelona'. s'observen també algunes modificacions realitzades durant la segona meitat del segle XX per tal d'electrificar i automatitzar el rellotge.</p> | 08905-86 | Santa Maria i Sant Brici, Pl. de l'Església | <p>l'única referència que s'ha trobat de l'autor del rellotge és que aquest rellotger barceloní l'any 1885 construí un rellotge mecànic per l'Ajuntament de Sóller.</p> | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43449-foto-08905-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43449-foto-08905-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-16 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Pedro Cabañach | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 43450 | Olivera de can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-mascaro | Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m i té una alçada d'entre 5 i 6 metres, aproximadament. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets. | 08905-87 | A l'entorn de Can Mascaró | 41.4015600,1.9783400 | 414600 | 4583839 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43450-foto-08905-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43452 | Mina i safareig de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-safareig-de-can-pongem | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. | XX | Surgència natural situada en una zona amb un desnivell natural, unes desenes de metres més avall de la font de Santa Margarida. La mina queda recollida dins una construcció d'obra a la què s'accedeix per una porta metàl·lica. Davant d'aquesta hi ha una plataforma amb planta de tronc de conus, amb una banqueta d'obra adossada a les parets perimetrals. El mur de la construcció de la mina era coronat originalment en forma d'arc rebaixat, però sembla que recentment ha estat aixecat per tal de fer un acabament més regular sobre el què ara s'hi recolzen unes bigues de fusta per sustentar una coberta vegetal per fer ombra. Davant de la mina hi ha un gran safareig tancat per una tanca de tela metàl·lica. Un canal de maons uneix la mina i el safareig. En un cartell hi diu 'Aigua no potable'. | 08905-89 | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4121200,1.9744700 | 414290 | 4585015 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 43453 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. | XX | Font emplaçada a les immediacions de la finca de can Pongem, amb una zona arbrada i uns bancs d'obra per al repòs. La font compta amb una superestructura que consisteix en una construcció d'obra de planta rectangular adossada al marge, situada sobre tres graons del nivell de terra. La cara principal d'aquesta consta d'un mur de pedra fet amb mamposteria al que se li adossen frontalment dues pilastres ornamentals motllurades, buides pel mig, coronades per sengles capitells sobre els que s'eleva un arc de mig punt de característiques anàlogues a la de les pilastres. l'aigua brollaria des de la part alta d'aquest mur, fluint des de la boca oberta de la cara d'un nen, feta de pedra artificial. l'aigua seria recollida per una gran conquilla també de pedra artificial, des de la que novament cauria, formant una petita cascada, a una aigüera. Tot plegat està en una plataforma sobre elevada a la què s'accedeix mitjançant tres graons d'obra. | 08905-90 | Camí de Can Pongem, s/n | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4124000,1.9746100 | 414302 | 4585046 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43453-foto-08905-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43453-foto-08905-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els bancs del camí de can Pongem segueixen la mateixa tipologia que els bancs d'aquesta font. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||
| 43454 | Rellotge de sol de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pongem | http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol vertical pintat de color ocre sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc rectangular, amb els angles superiors rebaixats en forma corba. Aquest està coronat per sengles garlandes a banda i banda, al centre de les quals hi ha un conjunt de format per un oval horitzontal amb la inscripció '1750' esgrafiada dins, amb dos cercles més petits a banda i banda. Per sobre està rematat per un àngel, representat per la cara i les ales d'aquest. Sota del marc, dins d'un altre oval amb decoració geomètrica a banda i banda, hi trobem la inscripció '1928'. A la part de dins del marc hi trobem esgrafiades les línies horàries de les hores i les mitges hores, així com la numeració romana de les 6 a les 4. El gnòmon està encerclat per una sèrie de cercles concèntrics entre els que hi ha esgrafiat 'Sol Justitiae luceat domui'. | 08905-91 | Camí de Can Pongem, s/n | 41.4126900,1.9737300 | 414229 | 4585079 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43454-foto-08905-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Sembla haver estat restaurat no fa massa anys. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 43455 | Rellotge de sol de Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vidal | XX | Rellotge de sol vertical fet en amb una peça de ceràmica rectangular feta amb motllo. Està adossat a la façana mitjançant 3 grapes. La seva ornamentació consisteix en un sol al pol, marc perimetral amb motius florals en la part superior i amb una banda en forma d' ' U' a la part inferior on apareixen les marques horàries, amb números romans, que van de les 7 del mati a les 5 de la tarda. El gnòmon és de vareta. | 08905-92 | PK 1,5 de la carretera BV-2421 | 41.4081900,1.9745500 | 414292 | 4584579 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43455-foto-08905-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||
| 43456 | Mina i bassa de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-llopart | XX | La mina està protegida amb una estructura construïda amb parament de maçoneria, amb una obertura petita. La construcció, d'una alçada de 2 m aproximadament i de planta indeterminada, està envaïda per la vegetació. l'aigua es recollida en una bassa de planta quadrada (2,7 m) de costat, des de la seva base l'aigua raja cap a terrasses inferiors. Al costat de la bassa, arrebossada amb ciment, destaca un paviment de forma de rajoles de fang quadrades, que configura un espai d'esbarjo al costat de la bassa. | 08905-93 | finca de Can Llopart | 41.4092500,1.9646300 | 413464 | 4584707 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43456-foto-08905-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43456-foto-08905-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||
| 43459 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-4 | XX | <p>l'arxiu parroquial conserva el llibre d'actes de les reunions del Consell Pastoral des de l'any 1900. Des de la mateixa data hi ha també diversos volums dels llibres de baptismes i matrimonis. Es tracta d'entre 10 i 12 exemplars d'interès.</p> | 08905-96 | Pl. de l'Església | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43461 | Rellotge de sol de can Ca n'Església 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ca-nesglesia-1 | http://www.gnomonica.cat/ | XX | Ha estat restaurat recentment. | Rellotge de sol vertical pintat de color ocre sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc negre rectangular. Dins d'aquest, en un rectangle pintat coronat per un semicercle al damunt, hi trobem el gnòmon, sortint de la boca d'una lluna pintada, i el lema 'Jo sense sol, tu sense fe, no valem res'. Entre el marc exterior i l'interior hi ha les pintades les hores, les 6 matí a les 6 tarda, amb xifres romanes, una mica esborrades. No té línies horàries. | 08905-98 | can Iglésias | 41.4121300,1.9701700 | 413931 | 4585021 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||
| 43462 | Rellotge de sol de can Ca n'Església 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ca-nesglesia-2 | http://www.gnomonica.cat/ | XX | Rellotge de sol vertical fet en amb una peça de pedra artificial adossat a la façana. La seva ornamentació consisteix En el centre hi ha la representació del sol. A cada angle hi ha representats, el sol, la lluna, la pluja i un arbre. Senyala de les 7 a les 6 amb xifres romanes. No té línies horàries. | 08905-99 | can Iglésias | 41.4121300,1.9701700 | 413931 | 4585021 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||||
| 43463 | Barraca de pedra seca Gran sota Penyes 3 (MODEL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-gran-sota-penyes-3-model | Construcció aixecada en pedra seca en una zona actualment coberta de bosc de pi però on encara s'observen els marges de pedra seca dels antics conreus que existiren antigament en aquesta zona. La seva planta exterior és rodona i la seva forma troncocònica. Mesura gairebé 3 m d'alçada, 6 m de diàmetre exterior i 3 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena d'argamassa d'unió, i amb una gran llosa per tapar el forat central del sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta, de 0,80 m d'amplada i 1,30 m d'alçada, està formada per muntants de pedra relativament escairada amb una llosa plana coronant-la a mode de llinda. Un llarg passadís d'1,60 m de longitud comunica l'entrada amb la cambra interior, de planta també circular. A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort en rampa que abraça la meitat de la barraca i dues terceres parts de l'alçada d'aquesta, reforçant aquest lateral. El sostre de la barraca està recobert amb pedruscall. | 08905-100 | El conreu de vinya a Catalunya i, per extensió, a la Palma de Cervelló, es pot dir que va desaparèixer d'ençà la plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX. Amb la pèrdua d'aquests conreus la majoria de les barraques, en desús, van quedar abandonades i s'inicià un procés de degradació que en alguns casos ha fet que s'enrunessin. | 41.4157300,1.9470300 | 412002 | 4585444 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona, quadrangular o inserides en un marge.Els noms utilitzats per denominar-les han estat triats en funció de tres criteris jeràrquics. En cas de conèixer el nom amb el què aquesta es coneix a nivell local, ha estat respectat. En cas contrari, si l'indret on aquesta es troba disposa d'un topònim concret, s'ha utilitzat aquest i, en cas de que dins d'aquest hi hagués més d'una barraca, aquestes s'han numerat correlativament. En cas de que no existís un nom conegut ni per la barraca ni pel paratge concret on aquesta s'ubica, s'han utilitzat els noms amb els què aquestes han estat inventariades en la recopilació elaborada pel Sr. Lluís Armengol.Les barraques de pedra seca palmarenques tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques palmarenques tenen la llinda formada per una llosa plana, si bé n'hi ha algunes que la tenen formada per la tècnica de sardinell. Algunes barraques tenen contraforts laterals per reforçar-les. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||
| 43464 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | Per la festivitat de Corpus, cada carrer del nucli antic construïa un altar ricament ornamentat amb flors. Aleshores, durant la processó, el capellà, s'aturava a cada altar, hi dipositava la Custòdia i es resava i cantava. Posteriorment la processó continuava fins el següent altar de flors, on es seguia el mateix ritual. Els veïns dels diferents carrers competien entre ells veïns per veure qui feia l'altar més bonic. | 08905-101 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També es van fer catifes de flors. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||||
| 43465 | Festes de Sant Nicolau i de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-nicolau-i-de-santa-llucia | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | En dos caps de setmanes següents al dia de Sant Nicolau (6 de desembre) i de Santa Llúcia (13 de desembre), es celebrava una festa consistent en que alguns nens i nenes del poble, separats per sexes i disfressats, anessin a cantar per les cases del poble. Aquesta manifestació festiva que recorda en certa manera a les caramelles, consistia, concretament, en que en el cap de setmana següent a Sant Nicolau, un grup de nens, amb un d'ells disfressat de bisbe i dos d'escolans, anaven pel poble cantant l'himne de Sant Nicolau (goigs de Sant Nicolau). En el cap de setmana següent, posterior a Santa Llúcia, un grup de nenes, amb una vestida de Santa Llúcia (amb una túnica, corona i capa), amb una copa amb dos ulls enganxats i una palma, i dues nenes vestides d'àngels, amb una corona, cantaven l'himne a Santa Llúcia (goigs de Santa Llúcia). A les cases els premiaven amb la donació de diners o fruita i altres productes del camp. | 08905-102 | Segons la informació proporcionada pels veïns, aquest acte es va dur a terme durant la segona meitat de segle XX. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||||
| 43466 | L'Estanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanc | XIX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més dos pisos amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal està arrebossada i a la planta baixa s'hi ha disposat impressions que imiten un parament de carreus. Les obertures de la planta baixa consisteixen en un portal adintellat, una porta de cotxera i una finestra també adintellada, tot emmarcat amb pedra. A la planta pis les obertures són de composició simètrica i emmarcades en pedra formant motius vegetals. Consisteixen en un balcó central, amb barana de ferro forjat, al que s'hi accedeix per dos portals, i sengles finestres a banda i bada. Al segon pis hi trobem tres finestres de factura més senzilla, però també emmarcades en pedra. l'edifici està coronat per una falsa barana de la terrassa, construïda sobre una cornisa motllurada. En els plafons del muret de la barana es pot llegir, a l'esquerra 'ANY' i a la dreta '1935'. Els angles d'aquests plafons estan decorats amb motius florals. Aquests murets de la barana estan sostinguts per tres pilars també decorats. En el central hi ha pintada una 'R', mentre que en els dos dels extrems hi ha pintats motius vegetals. | 08905-103 | Carrer Sant Isidre, 49 | La casa és de 1830, però no fou fins el 1861 va començar el negoci de l'estanc. Aquest negoci va perdurar durant més de 100 anys, fins els anys 1966-67. La casa tenia dues plantes d'origen i es va fer la tercera, cap a l'any 1920, al casar-se l'avi de l'actual propietari. A la casa havia estat situada la centraleta de telèfon públic i donaven aigua a tot el carrer. La casa havia tingut un molí d'oli fins 1978-79. | 41.4117400,1.9694400 | 413869 | 4584978 | 1835 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43466-foto-08905-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43466-foto-08905-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||
| 43467 | El dia de la Santa Infància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dia-de-la-santa-infancia | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | En un dia dins els mesos de tardor o hivern (sense més precisió), es realitzava aquest acte consistent en que una nena disfressada de 'negreta' i un nen disfressat de 'xinès', anaven porta a porta a demanar diners per 'la Santa Infància'. Es tractava d'una manera de recaptar diners per beneficiència. | 08905-104 | Segons la informació proporcionada pels veïns, aquest acte es va dur a terme durant les dècades de 1950 i 1960. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Tot i que no ha pogut ser contrastat, aquest acte segurament estava relacionat amb la celebració del DOMUND (del castellà de 'DOmingo MUNDial'). Es tracta de la Jornada Mundial de les Missions, celebrada des de que l'any 1926 el papa Pius XI va establir el darrer diumenge d'octubre com el dia pro l''Obra Pontifícia de Propagació de la Fe'. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||
| 43468 | Barraca de pedra seca del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cementiri | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-105 | 41.4077400,1.9770800 | 414503 | 4584527 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43469 | Barraca de pedra seca de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-106 | 41.4121700,1.9580900 | 412921 | 4585037 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43470 | Barraca de pedra seca sota penyes 2 / de la pedrera de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-2-de-la-pedrera-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-107 | 41.4167100,1.9499400 | 412246 | 4585549 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43471 | Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-108 | 41.4109400,1.9604500 | 413117 | 4584898 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43472 | Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-109 | 41.4112300,1.9614600 | 413202 | 4584929 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43473 | Barraca de pedra seca de la línia d'alta tensió a Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-linia-dalta-tensio-a-mas-taba | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-110 | 41.4149100,1.9419400 | 411575 | 4585358 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43474 | Barraca de pedra seca del camí Vell de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-vell-de-corbera | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-111 | 41.4145800,1.9451100 | 411840 | 4585318 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43475 | Barraca de pedra seca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lalzina | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-112 | 41.4108200,1.9734300 | 414202 | 4584872 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43476 | Barraca de pedra seca sota Penyes 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-4 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-113 | 41.4170600,1.9439000 | 411742 | 4585594 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43477 | Barraca de pedra seca sota Penyes 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-114 | 41.4158600,1.9546400 | 412638 | 4585450 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43478 | Barraca de pedra seca de can Vidal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-115 | 41.4086100,1.9714000 | 414029 | 4584629 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43479 | Barraca de pedra seca de can Vidal 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-116 | 41.4092100,1.9713700 | 414027 | 4584695 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43480 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-117 | 41.4131600,1.9430800 | 411668 | 4585162 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43481 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-118 | 41.4122700,1.9434300 | 411696 | 4585063 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43482 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-3 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-119 | 41.4132700,1.9441400 | 411757 | 4585173 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43483 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-4 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-120 | 41.4135200,1.9459900 | 411912 | 4585199 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43484 | Barraca de pedra seca de la Soleia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-soleia-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-121 | 41.4104400,1.9796400 | 414720 | 4584824 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43485 | Barraca de pedra seca de la Soleia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-soleia-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-122 | 41.4108200,1.9794400 | 414704 | 4584866 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43486 | Barraca de pedra seca de la mina de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-mina-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-123 | 41.4154700,1.9496300 | 412219 | 4585412 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43487 | Camí de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-pongem | XIX-XX | La vegetació ha envaït bona part del camí. | Camí que uneix la font de Santa Margarida, situada a peus de la masia de can Pongem, amb el camí Estret, a l'alçada de la zona del Cementiri Municipal. Unes grans alzines flanquegen el camí a la part més pròxima a can Pongem. Quatre bancs d'obra, de tipologia similars als col·locats a la font de Santa Margarida, servien per descansar tot gaudint del paisatge. Alguns d'aquests bancs han estat reformats. Prop del cementiri el camí s'amplia amb una estructura amb forma de planta semicircular a mode de mirador. Tres ponts serveixen per tal de que el camí salvi els petits cursos d'aigua que creuen el seu camí. | 08905-124 | Can Pongem | 41.4103000,1.9762900 | 414440 | 4584811 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43487-foto-08905-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43487-foto-08905-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||
| 43488 | Habitatge Av. Catalunya 75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-av-catalunya-75 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada amb franges horitzontals ben marcades en relleu. Les obertures, totes emmarcades, són de composició simètrica i es disposen a la planta baixa en una porta central amb dos finestrals a banda i banda, un dels quals s'ha reconvertit en porta de garatge. A la planta pis s'hi ha disposat una balconada central, que centralitza la composició, amb barana de ferro forjat i amb accés per dues portes i sengles finestres a banda i banda. En acabar el pis es disposa una franja decorada amb mènsules que aguanten una cornisa i el coronament. També presenta ulls de bou decorats dels respiradors de la solera. El coronament és de muret seguit, dibuixa quatre figures rectangulars rebaixades en relleu respecte als seus marcs d'obra. | 08905-125 | Av. Catalunya 75 | 41.4124900,1.9681600 | 413763 | 4585063 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 43489 | Habitatge carrer Sant Isidre 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-isidre-29 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen a la planta baixa en una porta i un finestral, emmarcades amb motllures. A la planta pis compta amb un balcó amb barana de ferro forjat i una finestra. En aquest cas les motllures ocupen la part superior de les finestres a manera de trencaaigües. El pis acaba amb una cornisa que separa un coronament ondulat amb cercle central en relleu, esgrafiat amb motius florals i les inicials superposades P i J. A la resta del coronament l'esgrafiat és en forma de garlanda floral, a un costat hi ha la paraula 'any' i a l'altre '1925'. Sota la cornisa inferior que separa el coronament de la façana, hi ha una franja esgrafiada amb motius similars, centrades simètricament en aquesta sanefa les obertures de la cambra d'aire de sota la solera són quadrades amb motius ceràmics ornamentals. | 08905-126 | carrer Sant Isidre 29 | 41.4116400,1.9700400 | 413919 | 4584966 | 1925 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | |||||||||||||
| 43490 | Habitatge carrer Sant Isidre 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-isidre-31 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen simètricament amb una porta a la planta baixa i dos sortides al balcó al pis, totes emmarcades amb motllures. El pis acaba amb una cornisa que separa un coronament ondulat amb cercle central en relleu, esgrafiat amb les inicials superposades P i C. A la resta del coronament l'esgrafiat és en forma de garlanda floral. Sota la cornisa també destaca una franja esgrafiada de fulles vegetals. Immediatament a sota apareixen les obertures de la cambra d'aire de sota la solera, que són quadrades amb motius ceràmics ornamentals. | 08905-127 | carrer Sant Isidre 31 | 41.4116300,1.9699600 | 413913 | 4584965 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 | ||||||||||||||
| 81598 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-64 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta circular amb coberta de cúpula de pedra feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,10m, fondària 3,50m, amplada 3,50m; porta: amplada 0,70m, alçada 1,40m. Interior: fondària 3,50m, amplada 1,90m, alçada 1,80m. Orientació S. | 08903-84 | La Solana (cal Tiquet) | 42.2212800,1.9116000 | 410174 | 4674919 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 074). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:32 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2643,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml