Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64788 | Filatura i Tint Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filatura-i-tint-vell | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.espaisrecobrats.cat/colonia-guell-edificis-de-filatures-i-del-tint-vell-colonia-guell-brain-business-park/</p> | XIX | Rehabilitats entre 2001-2004 | <p>En el complex fabril es duia a terme tot el procés productiu del tèxtil, i per això hi havia l'edifici de filatura, els telers, el tint, l'estandatge, el tallador, l'edifici per a la màquina d'aprest i els tallers de fusteria, serralleria, tondoses, perxes, màquines de parar, acabats, tallers auxiliars de mecànica, fusteria, paletes, pintors, electricistes, llauners, corretgers, etc. L'edifici principal, el de filatura, es caracteritza per adoptar el model arquitectònic de Manchester, amb una distribució de planta baixa i quatre plantes pis amb planta lliure que comprenien, cadascuna, un procés diferent la filatura. L'estructura està composta per dues fileres de pilars de ferro colat que formen tres volums amb cobertes a dues aigües de teula àrab. L'entrega dels pilars amb les jàsseres de fusta de pi d'Oregon, reforçades amb tirants de ferro, es resol amb una cartel·la-capitell. El paviment estava format per un entarimat de fusta. Les façanes, d'obra de maó vist, estan compostes per una repetició de la mateixa obertura. L'edifici del tint vell, de quatre plantes en el volum central, també respon al tipus de fàbrica de pisos, però de menys altura que l'edifici de filatura. L'estructura interior estava formada per tres fileres de pilars de ferro colat que aguantaven jàsseres de fusta de pi d'Oregon i formaven tres volums: el central, de quatre plantes, i els laterals, de tres plantes, tancats amb cobertes a dues aigües formades amb teula àrab.</p> | 08244-59 | Carrer A. Edifici Filatura-Colonia Güell | <p>L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia, on la fàbrica sens dubte era l'element principal. A la fàbrica s'hi transformava el cotó, que venia d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cadascun dels edificis de la fàbrica estava destinat a un treball determinat dins el procés de transformació de la matèria primera en producte final. Tot i que el recinte està lleugerament transformat, es conserven bona part dels edificis originals, tots ells fet amb maó vist i de tres tipologies: fàbrica de pisos, edificis en gelosia, i edificis de sostre de dent de serra. Entre els anys 2001 i 2004 l'arquitecte Òscar Tusquests fou l'encarregat de dur a terme la rehabilitació d'alguns dels edificis més emblemàtics, La Filatura i el Tint Vell. L'objectiu fou respectar al màxim l'edifici original i no ocultar la seva evolució, per això es va procedir a la restauració de les façanes dels dos edificis. En el tint, es construí un nou volum amb escales d'acer i vidre i murs de totxo vidrat de color blau brillant, per acollir les comunicacions verticals al voltant de les quals se situen els serveis comuns de cada planta. Per al pas de les instal·lacions, es construí un fals terra. A la façana, se substituïren les antigues fusteries per unes de color vermell per remarcar-ne la contemporaneïtat. En l'edifici de filatura, també es va crear un nou nucli central de comunicacions verticals per adaptar l'edifici a les necessitats actuals. Una nau al sud del recinte, antigament l'edifici de les tondoses, on hi havia hagut la segona màquina de vapor, acull la Fundació Gaspar de Portolà, dedicada a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual. A l'edifici del tint hi havia el Gaudí Research Centre, que recentment s'ha traslladat a uns locals de la filatura.</p> | 41.3623100,2.0313100 | 418979 | 4579431 | 2001-04 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Òscar Tusquets | Premi Bonaplata de Restauració l'any 2006. | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:27 | |
| 38309 | Tram del C. Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-julia | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt bastant ben conservat, però amb les petites reformes particulars d'adaptació | <p>Tram de carrer de cases de cos, de planta baixa i pis. En la seva majoria, mantenen la disposició original de les obertures, i la decoració en esgrafiats i remats de façana. Formen un conjunt homogeni en volumetria i ritme. El motiu de la barana d'elements de fosa seriats és pràcticament el mateix en totes les cases, existint en alguna d'elles elements de decoració en pedra artificial.</p> | 08009-316 | Nucli urbà. C. Sant Julià, 18-30 | 41.5556200,2.4017100 | 450108.06 | 4600611.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38309-foto-08009-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Ánònim | Destaca particularment la vivenda situada al núm. 20, pel que fa als paviments i elements de fusteria interior, segurament els d'origen, amb motllures de tipus modernista i vitralls acolorits. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||
| 94395 | Escultura Els Tótems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-els-totems | XX | <p><span><span><span><span><span>Escultura situats a l’est del recinte del castell de Castellet. Es tracta d’un conjunt format per sis cossos cilíndrics de color blau, blanc, negre, vermell, groc i taronja amb diferents perforacions col·locades estratègicament perquè és pugui sentiu un so de fons segons la intensitat del vent.</span></span></span></span></span></p> | 08058-315 | Castell de Castell. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Inicialment aquesta escultura es trobava situada en una àrea de descans de la fundació Abertis. Un cop restaurat el castell de Castellet l’escultura es va traslladar al pati del castell. </span></span></span></span></span></p> | 41.2645800,1.6361400 | 385756 | 4569026 | 1974 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94395-315-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Ángel Orensanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:12 | ||||||
| 33938 | Escultura 'Homenatge a Lina Font' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-lina-font | BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues. | XXI | Escultura feta a partir de la tècnica de la talla de granit negre de Zimbabwe - Sofia i marbre rosa de Portugal. És una escultura exempta composada a partir d'un bloc rectangular de granit negre de Zimbabwe - Sofia llis, d'unes dimensions de 4,55 m d'alçada x 1,95 m d'amplada x 50 cm de profunditat, disposat verticalment sobre un basament del mateix material; aquest basament té unes dimensions de 3,72 m de llargada x 2,08 m d'amplada x 55 cm d'alçada i presenta una superfície ondulada. El bloc de granit té, al centre, una obertura rectangular vertical de 3,55 m d'alçada x 81 cm d'amplada on hi ha encaixat un altre bloc, de marbre rosa de Portugal, esculpit amb formes sinuoses, que sobresurten dels plànols verticals del bloc de granit negre 31 cm per la cara anterior del monument i 36 cm per la cara posterior. A les cares anterior i posterior del monument, així com a la superfície del basament, hi ha diverses paraules i fragments de poemes inscrits al monument. Així, a la cara anterior del monument, a l'esquerra, es poden llegir les paraules: 'objectiva - intuïció - suma - ventura - plànols - precisió - mirem - força'. A la dreta es llegeix: 'desigual maduresa - destrucció - cultura - universal - precisió - ritme - records - ser - plàstica - mà - bellesa - tràgic - un - dolor - llenç - còpia - emana - tècnica - cerca - feliç'. A la cara posterior del monument, a l'esquerra, es llegeix: 'punt - art - intensa - còsmic - joves - emoció - repòs'. A la dreta: 'construir aprofundir - expressa - nostàlgia - esperit - color - vida - evolució - ofici - taca - veritable - lliure - nens - societat - línia - instant - natura - visió - volum - actual - vital - pura - crear'. Pel que fa al basament de l'escultura, a la superfície corresponent a la cara anterior s'hi llegeix: 'el olvido - Nuestros ecos - viajando por el tiempo - unidos en un - libro. Vine amb mi - si vols sentir - de l'arbreda les remors. - Silenci! - les roses, - les parpelles closes, - dormen.'Causa - freda - nou'. 'No hi ha rogent - ara a ponent, - tot és misteri. - Un vel de blaus - tot ho embolcalla. - Silenci!' A la superfície del basament corresponent la lateral dret del monument es llegeix: 'Nuestras huellas - perdidas en la tierra... - ¿Quién sabrá descifrarlas?'. A la superfície del basament corresponent la lateral esquerre del monument es llegeix: 'El eco de tu voz - será el desierto. - El eco de mis versos.' Finalment, a la superfície del basament corresponent la cara posterior del monument es llegeix: 'Les fulles del roure - mouen l'aire. Vine amb mi - si vols sentir - les confessions del brancatge'. 'Piedra, - vestigio de geologías - milenarias, de agrietadas esperanzas - de, quién sabe - que misteriosas procedencias'. 'que acarician - todos los soles'. | 08020-71 | Plaça de Lina Font | 41.3322200,1.9191500 | 409556 | 4576201 | 2006 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33938-foto-08020-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33938-foto-08020-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ángel Camino | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||
| 59864 | Viaducte de Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-cal-baldiri | LACUESTRA,R; GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | El Viaducte de Cal Baldiri es troba situat a l'alçada del km.112 de l'Eix Transversal, en el límit dels municipis d'Aguilar de Segarra i Sant Pere Sallavinera. El viaducte travessa un rierol de la riera de Rajadell i l'antiga carretera C-141b. Es tracta d'una pont de formigó de 1312 m de longitud i 23 m d'alçada. Està format per tres ulls separats per pilars de planat de creu de 15 m d'alçada. El tauler està format per una plataforma que inclou dos carrils de circulació, els vorals i les barreres de seguretat. | 08189-122 | Pla del Molí. Nord de Sant Pere Sallavinera | El viaducte de Cal Baldiri es troba situat a l'Eix Transversal, inaugurat el desembre de 1997; via de comunicació que connecta les comarques de l'interior de Catalunya d'est a oest. En el sector de ponent facilita la comunicació entre el Bages, l'Anoia i la Segarra. | 41.7460800,1.5861100 | 382439 | 4622550 | 1995 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Ángel C. Aparicio, Joan R. Casas i Gonzalo Ramos | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:22 | ||||||||||
| 81356 | Capgròs l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgros-lesquirol | <p>SA FAIG. Butlletí d'Informació Municipal de Sant Quirze Safaja. Abril 2014. Número 29. 'Us presentem el Quirzet. El futur gegantó de Sant Quirze Safaja. https://gegantsdecatalunya.wixsite.com/gegantscatalans/el-moians</p> | XXI | <p>El capgròs de l'Esquirol de Sant Quirze Safaja ha estat elaborat a partir d'un taller de participació popular. Es tracta d'un cap d'esquirol realitzat amb fibra de vidre acompanyat d'una túnica de color marró amb una cua de roba. Actualment participa a la Festa major de Sant Quirze Safaja.</p> | 08239-53 | Centre Cívic del Parc de l'aigua | <p>El gegantó Quirzet i els dos capgrossos es van inaugurar el 15 de juny de l'any 2014. L'acte de presentació va consistir amb esmorzar popular amb les diverses colles geganteres de la comarca del Moianès i va concloure amb l'acte de bateig per Mossèn Antoni Pladevall presidit pels seus padrins, l'Andreu i la Coloma, gegants de Castellcir.</p> | 41.7328200,2.1536900 | 429618 | 4620458 | 2014 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81356-foto-08239-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Àngles Rosés | Imatges cedides per Jordi Roca i Riera | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:27 | ||||||
| 64149 | Escultura 'Rambla del Garraf' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-rambla-del-garraf | XX | <p>Escultura urbana situada a la rotonda de la Rambla del Garraf, sota la urbanització Mas d'en Serra. És una estructura de ferralla oxidada unida, formant una composició definida per un eix inclinat sostingut per un pilar vertical. Al costat hi ha un plafó del mateix material on hi ha escrit 'RAMBLA DEL GARRAF / A. FREIXANET /2000'. Està construïda sobre una base de formigó.</p> | 08231-381 | Carretera de Barcelona a Valls C-246a | <p>L'escultura 'Rambla del Garraf' va ser creada per l'artista manresana Maria Àngels Freixanet . Va inaugurar-se l'any 2000.</p> | 41.2401600,1.7602200 | 396111 | 4566159 | 1999 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64149-foto-08231-381-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Àngels Freixanet | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:27 | ||||||
| 89804 | Monument al miner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-miner | XXI | <p>El Monument al miner està situat a la rotonda d'entrada al poble venint de Cardona. Es tracta d'una escultura metàl·lica de gran format on s'hi representa un miner treballant. </p> | 08274-262 | Rotonda del Carrer Sant Antoni Maria Claret | <p>Va ser inaugurada l'any 2006 per homenatjar als miners que han treballat a la localitat.</p> | 41.8328100,1.7504800 | 396246 | 4631968 | 2006 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89804-20210421162745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89804-20210421162813.jpg | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Àngels Freixanet | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:32 | |||||||
| 86915 | Col·lecció de porrons d'Àngel Torrents Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-porrons-dangel-torrents-sole | <p><span><span><span><span>BIDEGAIN, Gerard (2020): Informe tècnic sobre la donació de la col·lecció de porrons dels familiars del Sr. Àngel Torrents Solé a favor de l’Ajuntament d’Abrera. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La col·lecció cedida per la família Torrents Sesé consta de dos-cents vuit porrons procedents de diferents llocs de la geografia espanyola, fets de diferents materials (vidre, pell, fusta, ceràmica, metall i plàstic). Hi ha porrons singulars, amb formes i colors vistosos, il·lustrats i alguns amb certa fantasia i de notable valor artístic. Pel que fa a les dimensions s’ha de mencionar que hi ha peces de tot tipus, principalment de la mida habitual dels tradicionals porrons de taula.</span></span></span></span></p> | 08001-106 | Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera | <p><span><span><span><span>Durant la segona edició de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, el setembre de 2019, les filles del Sr. Àngel Torrents Solé (1922-2004), nascut a Barcelona i aficionat al col·leccionisme de porrons, van contactar amb l’Ajuntament d’Abrera, per tal d’informar l’ens municipal de l’existència de la col·lecció de dos-cents vuit porrons del seu pare i la voluntat de cedir-los al fons municipal. El Sr. Àngel Torrents va treballar coma fotògraf a l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, tasca que l’obligava a viatjar per tota Espanya, d’on es va nodrir per formar la seva col·lecció de porrons. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els principals motius de la donació són que les hereves de la col·lecció, les quatres filles del Sr. Àngels Torrents, tot i valorar unes peces molt estimades i simbòliques per la família, no es podien fer càrrec de la seva conservació en els seus habitatges particulars. En assabentar-se de la tradició del poble d’Abrera i del seu barri del Rebato relacionada amb els porrons, van decidir-se a formalitzar el donatiu a aquest municipi, veient-lo un lloc idoni, donada la seva estima a aquest objecte. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant el mes de setembre de 2020 l’Ajuntament d’Abrera decideix acceptar el donatiu i organitzar una mostra d’aquest material artístic a la Casa de Cultura, coincidint amb les dates de la Fira Gastronòmica dels Porrons, que no es va poder celebrar a causa de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. La mostra de porrons, que portava per títol «<em>Ho diuen per tots cantons: visiteu la mostra de porrons!» </em>es programà a la Casa de Cultura del 28 de setembre al 2 d’octubre de 2020. L’exposició explicava la història de la col·lecció cedida, la tradició històrica dels porrons del Rebato, i la trajectòria de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 2020 en una recepció privada amb l’alcalde d’Abrera, el senyor Jesús Naharro Rodríguez, el regidor de Cultura, el senyor Francisco Sánchez Escribano, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, la senyora Arantxa Galofré Freire, i les quatre filles del senyor Torrents: Sra. Magdalena Torrents Sesé, Sra. Flora Torrents Sesé, Sra. Rosa Torrents Sesé i Sra. Núria Torrents Sesé; es va signar l’acord de cessió de la col·lecció.</span></span></span></span></p> | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1110993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1120012.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Àngel Torrents Solé | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||
| 72408 | Bosc del Metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-metge-soler | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | L'estat de conservació dels espècimens naturals és bo. A Mitjans dels anys 2000 s'havien degradat moltíssim els camins, els bancs i els marges empedrats. No obstant això, l'Ajuntament va arribar a un conveni amb la propietat i s'han efectuat algunes actuacions d'arranjament dels espais. S'ha instal·lat alguns travessers de fusta als camins que n'eviten l'erosió i l'aparició de reguerons. També s'han arranjat alguns dels bancs que es trobaven en mal estat, per bé que hi ha esllavissades que continuen sense arranjar-se, sí que s'ha retirat les que cobrien el camí principal. | El Bosc del Metge es troba en un turó allargassat, prop del nucli urbà de Vilada. En ell s'hi poden observar un bon nombre d'arbres, sobretot de fulla perenne, que no són propis de la zona, sinó que hi van ser introduïts artificiosament, la majoria damunt d'antics camps de conreu i pastures. En algun indret poden encara observar-s'hi les típiques barraques utilitzades pels pagesos per guardar-hi eines i altres utensilis. Un ample camí de ronda permet vorejar tot el turó, que al seu torn queda intercomunicat per camins secundaris. Alguns corriols també permeten arribar a algunes cases disseminades, com a cal Manel, cal Riera o Cal Teixidor. Successivament hom hi va trobant bancs de pedra i altres espais conscientment adaptats per al repòs i el lleure. Els vorals de molts camins són flanquejats per marges curosament empedrats. Es tracta d'un important punt de trobada i de passeig per a la gent del poble i també de fora. | 08299-32 | Sector nord-oest | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que en terrenys de cal Tuníc i adjuntant-n'hi de comprats i bescanviats, en un turonet farcit de feixes i feixons, on la gent del poble que no tenia terra hi menava els seus hortets, el nostre home hi va plantar un bosquet amb diferents espècies de pins i d'altres arbres. Volia que fos un indret accessible perquè els malalts hi poguessin anar a fer salut i la gent del poble el va començar a anomenar el Passeig del Metge. Aquest és el llegat que ens ha quedat a Vilada del metge Soler, el passeig, els pins, el bosc, el bosquet, sempre del metge al darrera, o bé la muntanyeta com en deia ell, és l'indret ideal per anar a caminar o córrer sense haver de bregar amb els desnivells que envolten el poble. | 42.1333100,1.9258300 | 411225 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Àngel Soler i Daniel | A mitjans dels 2000 es van tallar uns grans xiprers a l'indret que donava entrada en aquest espai. La tala es va efectuar no arran, sinó a mitja alçada, cosa que ofereix molt mal aspecte. També es va arreglar part dels camins interiors i s'hi va col·locar una font ornamental de pedra a la plaça central. Posteriorment, també s'ha millorat els bancs del punt panoràmic situat sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. Les vistes de l'embassament de la Baells, el Picancel i la serra de Queralt són immillorables. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:32 | ||||||||
| 97520 | Fanal del Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-del-montcau | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> | XX | <p>Fanal modernista, fabricat a mitjans dels anys 1920 amb estructura de ferro forjat. Aquesta peça va ser el resultat d'una col·laboració entre el forjador Àngel Rull i el fonedor Torres.</p> <p>El fanal reposa sobre una peanya de base ovalada, la qual està decorada amb un trencadís al llarg de tot el seu perfil exterior. La superfície superior plana de la peanya està dissenyada per servir com un banc per seure. En el centre de la peanya, es troba ancorat el fanal, que incorpora reforços en forma de volutes per augmentar la solidesa de la base.</p> <p>El fust està ornamentat amb una banda decorativa en espiral que s'estén fins a arribar a les quatre il·luminacions que sobresurten de l'estructura.</p> <p>L'acabat del fanal està embellit amb filigranes i motius florals, també realitzats en forja.</p> | 08091-291 | Plaça de l'Església, s/n. | <p>El 1925, el forjador i serraller barceloní Àngel Rull es construí una torre a l'avinguda Colomer i al poc d'arribar al poble construiria el fanal de la plaça de l'Església amb la col·laboració del fonedor Torres.</p> <p>Amb la modernització de l'enllumenat dels anys 1970 i després d'un temps abandonat al costat de l'escorxador, el fanal seria traslladat a l'escola Montcau. Allà es va convertir en un símbol de l'escola i va adoptar el seu nom, ja que fins aleshores sempre se l'havia conegut amb el nom de 'la <span>Farola</span>'.</p> <p>Al cap de trenta anys, i amb l'opinió pública dividida, l'ajuntament va decidir tornar a moure'l i el 2008 va ser restaurat i recol·locat al seu lloc original.</p> | 41.4398800,1.8649800 | 405180 | 4588211 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104709741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104722649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104732247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104741846.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Àngel Rull, i el fonedor Torres | 105|119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:12 | |||||
| 91519 | Font de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mola | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i Tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | s. XX | <p>La Font de la Mola està situada sota les freixeres, al costat del cementiri de Sant Jaume de Frontanyà. És una construcció moderna que consta d'una base de pedra i un abeurador a la part inferior i una mola de molí situada verticalment, on al centre hi ha una aixeta de metall.</p> <p> </p> | 08216-64 | Font situada al núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, al costat del cementiri, sota les freixeres. | <p>La font de la mola ser aixecada el 1977 per l'alcalde del moment, junt amb l'ajuda d'Àngel Rota, veï de Borredà, conegut per la seva feina de conservació de les fonts de les contrades. </p> <p>Antigament, en aquest indret hi havia la bassa del poble, on tradicionalment s'hi rentava la roba. Aquesta activitat es duia a terme amb un rentador, que era com un caixó de fusta, la maceta i el sabó. Un cop neta, la roba era estesa sobre les argelagues del serrat de la Casablanca. </p> | 42.1875300,2.0242500 | 419428 | 4671059 | 1977 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-bugada.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Àngel Rota | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:27 | |||||
| 56253 | Sardana 'El poble d'Olost' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-poble-dolost | XX | El poble d'Olost és el títol que du una sardana dedicada a Olost. És una composició amb música d'Àngel Noguera i Alegre i lletra de mossèn Ramon Vidal Peix, feta sota l'impuls d'un habitant del poble, en Laureà Font i Serra amb la col·laboració de l'ajuntament d'Olost. La lletra de la sardana és: 'Olost, poble - alegria el dels dos campanars que en gest ric d'esperança al cel alces les mans..., el de la Mare Verge que al cel varen pujar àngels de vesta blanca i veu de dia clar..., amb notes de sardana et vinc a saludar i dir-te que t'estimo perquè ets la meva llar. Olost poble - alegria, El dels dos campanars! Amb la noia que estimo em plau de caminar fins a Sant Adjutori quan la tarda se'n va! Tornem amb passa lenta, ai goig de festejar! Sardanes a la plaça..., jovent a puntejar! Quan canta la tenora el cel sembla més blau i fins casals i cases volen sardanejar! Olost, poble - alegria!, Del Lluçanès mirall! canta, dansa, punteja que això et farà més gran! Treballa amb honradesa perquè et sigui bo el pa! Que els teus fills tots s'estimin i, com sardana gran, en el goig i en les penes sempre es donin les mans.' | 08149-185 | Pels volts de l'any 1944-45 es va crear la primera sardana d'Olost, per part del músic olostenc Isidre Arxé i Salvans. Aquesta sardana, anomenada Primaveral, va ser estrenada per la cobla principal del Bages en un aplec organitzat al mas Sanatori. Malauradament es va perdre la partitura i aquest fet, dècades després, motivà la creació d'una nova sardana dedicada al poble d'Olost. | 41.9859600,2.0955800 | 425081 | 4648613 | 1997 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56253-foto-08149-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Àngel Noguera Alegre i Ramon Vidal Peix | La sardana només ha estat tocada en públic en dues ocasions, en motiu de la seva estrena durant la festa major de 1997 per part de la Cobla Rosaleda de Sallent, i en la festa major de 1998, quan els cantaires locals van estrenar la versió coral de la sardana. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:17 | ||||||||
| 96386 | Fonts de Cal Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-cal-sans | XX | <p><span><span>Les fonts formen part d'una casa notable al raval Bassons, Cal Sans. </span></span><span><span>Aquesta casa s'ubica dins d'un solar de 3.225 m² de superfície. </span></span></p> <p>Les fonts ornamentals, estan situades al jardí de la propietat, i disposades en dos nivells dins del conjunt constructiu. Es troben limitades a l'exterior per una tanca amb reixa de brèndoles decoratives de ferro.</p> <p>Del conjunt, la font més destacada s'ubica a la terrassa superior i evoca el naixement de Venus, una escena mitològica popularitzada pel pintor Sandro Botticelli en la seva obra de finals del segle XV.</p> <p>En aquesta font, la figura de Venus és representada simbòlicament per una venera, envoltada per dos peixos en una fornícula situada a la part central, de la qual surten els brolladors. Tota ella està emmarcada en una arquitectura d'estil neoclàsic i, en part, està pintada de blau.</p> <p>Les fonts de Cal Sans estan construïdes en forma de cascades, amb les vores dels diversos estanys decorades per tal de representar l'escuma generada pel moviment de l'aigua del mar.</p> <p>Aquestes decoracions connecten amb el mite del naixement de Venus, l'equivalent romà de la deessa grega Afrodita, que segons la llegenda relatada a la 'Teogonia' d'Hesíode, va néixer de l'escuma del mar.</p> | 08068-198 | C/ Raval Bassons, 55 | <p>La casa i les fonts van ser construïdes per l'Àngel Ejarque Navarro a inicis de la dècada de 1930, amb reformes a la dècada de 1940 (Informació del Grup de Recerca de Cervelló, maig de 2024).</p> <p>El constructor Àngel Ejarque Navarro és conegut a Cervelló per la seva contribució arquitectònica destacada. Va construir la façana del xalet situat a l'Avinguda Catalunya 18, un edifici d'estil racionalista amb una teulada plana, característic per les seves grans obertures rectangulars i quadrangulars.</p> <p><span><span>Les fonts semblen ser, en part, una còpia de la coneguda <em>Font dels Sis Putti</em>, esculpida per l'artista menorquí Jaume Otero l'any 1926, que va ser el primer monument instal·lat a la Plaça Catalunya de Barcelona.</span></span></p> <p>Durant el segle XX, la singularitat i bellesa de les fonts de Cal Sans les van convertir en un popular decorat per a retrats fotogràfics dels habitants de Cervelló, consolidant-les com un punt d'interès local.</p> | 41.3931313,1.9481218 | 412062 | 4582933 | 1930-1940 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Àngel Ejarque Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:12 | ||||||
| 68767 | Escultura Dona, Pau i Flora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dona-pau-i-flora | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | Escultura de bronze titulada Dona, Pau i Flora d'Àlvar Suñol. Mesura 72x92x30 cm. | 08282-93 | Plaça de la Vila | 41.4819500,2.2689000 | 438963 | 4592518 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68767-foto-08282-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68767-foto-08282-93-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Àlvar Suñol i Ramos | La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. | 111|119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:32 | ||||||||
| 51682 | Monument a la Mediterrània | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mediterrania | <p>http://www.montgat.cat</p> | XXI | <p>Escultura exempta de bronze que es troba situada sobre un pilar de quatre cubs. Aquests es troben rotats sobre un mateix eix, i incorporen una placa de bronze esculpida amb relleus de figures al·legòriques de la mediterrània. L'escultura superior és una altra representació al·legòrica de la mar, i està constituïda per un tors femení sota el qual s'empara la cara d'una altra figura. El tors es troba estirat cap enrere amb un braç alçat, del que en surten cintes serpentejants, que emulen el moviment de la mar. En aquestes cintes hi ha inscripcions en idiomes d'àmbit mediterrà, entre les que es pot llegir 'EIPHNH', el nom de la pau en grec.</p> | 08126-33 | A la Plaça Mallorquines | <p>La inauguració de l'escultura es va fer el 23 d'abril del 2003, en plena Festa Major del barri de les Mallorquines. Aquest va ser el darrer pas de la reforma de la zona, després de l'enderroc de dues illes de cases i la construcció de la plaça. L'obra es va concebre com un homenatge a l'artista Àlvar Sunyol, nascut l'any 1935 en aquest barri.</p> | 41.4631900,2.2720200 | 439206 | 4590433 | 2003 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Àlvar Suñol | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:17 | |||||||
| 51746 | Fresc de can Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fresc-de-can-casanoves | XX | Presenta petites esquerdes i humitats en la part inferior. | <p>El fresc 'L'amor, la vida i la mort'es troba situat davant l'entrada principal de Can Casanoves, ocupant la totalitat del mur de l'escala que ascendeix al primer pis. És una pintura de notables dimensions de temàtica existencial, posant de relleu els conceptes d'amor, vida i mort. Cadascun d'aquests conceptes es desenvolupa en una part diferenciada de la composició, el primer representat en un extrem superior per un grup de quatre jornalers, sota els quals una mare amamanta el seu nadó en companyia del pare. A la part central del fresc dues persones menjant pa, que en segon pla tenen un poblat. A l'altre extrem hi ha dos jornalers rendits amb el cap cot. L'escena es troba superposada sobre un paisatge d'un camp de blat. Es tracta d'una pintura en què hi ha un clar predomini dels colors terrosos que, juntament amb la falta de moviment, li aporten solemnitat. Les figures humanes es caracteritzen per trobar-se representades de forma geometritzada, amb les cares definides amb un joc d'ombres que recorda les màscares.</p> | 08126-97 | Carrer Pare Claret, 99 | <p>L'any 1955 l'artista Àlvar Sunyol va rebre l'encàrrec del senyor Carmel Casanovas de pintar un fresc a la seva residència. En aquell moment, l'artista montgatí tenia 20 anys, moment en el qual ja desenvolupava un llenguatge pictòric propi que ha perpetuat fins als nostres dies i que l'ha convertit en un artista de renom a nivell internacional.</p> | 41.4651600,2.2680200 | 438874 | 4590655 | 1955 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Àlvar Sunyol | En el moment de fer l'inventari, la casa de Can Casanoves s'estava pintant, pel que el fresc es trobava tapat. Les fotografies, reproduïdes en blanc i negre, han estat facilitada per l'artista. | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:17 | |||||||||
| 42239 | El Sillín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sillin | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 46-47. | XX | Es troba desmuntada al magatzem municipal. | Escultura realitzada en ferro, recorda els sellons dels antics tricicles. | 08031-65 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). Anteriorment va estar situada a la Plaça dels Arbres. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7323600,1.5246200 | 377300 | 4621113 | 1993 | 08031 | Calaf | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Àlex Soler Fumanal | Actualment és troba en un magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||
| 41112 | Marededeu del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-del-fai | <p>CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa número 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XXI (original s.XIV) | La peça es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Còpia de la Marededéu gòtica d'alabastre esculpit amb el Nen Jesús.</p> <p>Mare de Déu asseguda sobre un setial amb el Nen Jesús a la falda. El cap està coronat amb una corona daurada d'acabaments florals, porta una túnica de coll rodó cenyida sota el pit mitjançant un cinturó, un llarg mantell amb ribet daurat que li cau a banda i banda de la cara, deixant entreveure bona part dels rínxols de la cabellera. Sobre el pit, es veu un fermall de tipus floral per subjectar el mantell. Rostre ovalat de faccions dolces i serenes, amb els ulls ametllats, la boca petita i el mentó apuntat. És representada amb els atributs que la devoció mariana evoca: com a reina del cel, amb la bola del món a la mà dreta, i com a mare del creador, amb el seu fill a l'altre costat. El Nen Jesús mostra una postura més rígida i forçada, amb el cap més alçat mirant fix al cel. Està dret sobre el genoll esquerre de la mare, vesteix una túnica fins els peus. Té els dits de la mà dreta malmesos i a l'esquerre hi duu un ocell. Aquesta representació respon a una tipologia comunes del segle XIV, seguint models francesos.</p> <p>La peça està treballada per totes bandes, el què indueix a pensar que era una figura exempta que podria ser contemplada per davant i per darrera.</p> <p>En l'obra destaca la seva delicades i elegància, el tractament acurat de les teles i l'anatomia dels cossos, on s'aprecia certa desproporció en els cànons aplicats a l'hora de realitzar, per exemple, les mans. La interrelació entre la figura de la Mare i del fill no està gaire ben resolta per l'artista, es denota certa influència arcaïtzant.</p> <p>A la banda posterior dreta té una inscripció 'A. Masalles. R. 2002'.</p> | 08023-55 | Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Maricel de Sitges). | <p>Segons consta a l'inventari del Museu Maricel de Sitges, que és on està ubicada aquesta Marededéu, en va fer donació el Dr. Pérez-Rosales, l'any 1975.</p> <p>Es desconeix l'autoria de l'obra, però, es vincula a l'escola escultòrica de la província de Lleida degut a les semblances i similituds amb peces fetes per autors d'aquella zona.</p> | 41.7162700,2.1903700 | 432651 | 4618591 | 2002 (original 1330-1340) | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-img20250121115241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105013.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Àlex Masalles (restaurador i escultor) | La peça original es conserva al Museu Maricel de Sitges amb el número d'inventari 102. La còpia es va realitzar l'any 2002. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||
| 90979 | Laberint del bosc de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laberint-del-bosc-de-cabrils | <p><span><span><span><span><span>RONDALLER.CAT: <a href='https://www.rondaller.cat/'><span><span>https://www.rondaller.cat/</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span><span>El conegut com a laberint del bosc de Cabrils es troba a poca distància al nord de la Mútua de Cabrils, dins del terme d’Òrrius.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un concorregut espai de meditació al mig del bosc, de factura recent, que segueix el traçat d’un laberint. És fet de pedres disposades directament a terra, sense cap tipus de morter.</span> <span>El seu autor és l’Àlex Costa, professor de ioga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està pensat per a practicar la meditació caminant i trobar el silenci intern.</span></span></span></span></span></p> | 08153-88 | Mútua de Cabrils | 41.5455300,2.3622500 | 446809 | 4599515 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90979-88jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Àlex Costa | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:22 | |||||||
| 92617 | Rellotge de sol de Can Suriol ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-suriol-ric | XX | <p><span>Rellotge de sol esgrafiat a la façana posterior de Can Suriol Ric (orientada a sud-est, on hi ha un pati interior), en una posició central entre el primer pis i les golfes.</span></p> <p><span>Es troba emmarcat per un disseny que imita elements arquitectònics clàssics: uns permòdols sostenen una cornisa als extrems de la qual hi ha unes falses pilastres rematades per vasos d’on vessen fruits. Unes volutes uneixen ambdós vasos per tancar el marc.</span></p> <p><span>A la part superior, centrada, hi ha la inscripció «1931 / QVI DIA PASSA, ANY EMPENY». Just a sota hi ha el gnòmoc, de vareta, del qual irradien les línies on hi ha les hores marcades en números romans, que abasten de les 6 del matí a les 4 de la tarda. A sota de les 12 hi ha el que sembla el nom de l’autor, tot i que és de lectura dubtosa: «MIΠO» o «HIΠO».</span></p> | 08122-728 | Carrer Sant Josep, núm. 10. | 41.4763600,1.6117900 | 384093 | 4592570 | 1931 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92617-img20220603090030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92617-img20220603090041.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | «MIΠO» o «HIΠO» | La fitxa enllaçada de la Societat Catalana de Gnomònica inclou una fotografia més definida. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:17 | ||||||
| 46152 | Fons d'imatges de Castell de l'Areny a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-castell-de-lareny-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de | <p>http://mdc1.cbuc.cat/index.php</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya, inclou diversos fons o arxius independents. L'arxiu compta amb el fons corresponent a Estudi de la masia Catalana, en el que hi figuren 7 imatges referenciades com a Castell de l'Areny (dues però, no són del municipi). Algunes d'aquestes imatges són de Cèsar August Torres i van ser realitzades entre 1890 i 1923, junt amb altres en les que no s'especifica l'autor. Un altre conjunt d'imatges Castell de l'Areny és el corresponents al fons Col·leccions fotogràfiques del CEC, són un total de 24 imatges de Francesc Blasi Vallespinosa, les quals consta que van ser realitzades entre el 1920 i el 1940. Del conjunt d'imatges destaquen les de la majestat romànica i del retaule barroc de Sant Romà de la Clusa, i una imatge del retaule de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, tots desapareguts. A més, els fons inclouen vistes panoràmiques i vistes d'edificis concrets com la mateixa església de Sant Romà de la Clusa, el Molí de Sant Romà, entre altres . A més, en els fons personals de l'arxiu també hi ha un total d'unes 111 imatges a color, la majoria són de José Camil Guiu i van ser realitzades als anys 70 del segle XX .</p> | 08057-178 | C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-27 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | varis autors | Actualment les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista junt amb d'altres fons d'arxius es poden consultat a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), que es defineix com 'un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.' El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, etc., amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:12 | |||||||||||
| 51537 | Col·lecció de pintures municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipal | XX | <p>Col·lecció formada pels exemplars premiats al Concurs de Pintura Ràpida, que se celebra en el marc de la Festa Major de La Gleva i està organitzat per l'Escola de Dibuix i Pintura i la Regidoria de Cultura del municipi. Aquest concurs es ve convocant des de l'any 1989 i la participació és oberta a tothom. El tema sol girar entorn al municipi de Les Masies de Voltregà, en qualsevol dels seus aspectes i enfocaments. Els quadres s'han de pintar 'in situ' i es pot utilitzar qualsevol tècnica i procediment. S'atorguen tres sèries de tres premis de caire econòmic, una per adults, una per nens, i una altra només per artistes locals residents al municipi. Totes les obres premiades passen a ser propietat de l'Ajuntament i s'exposen als locals municipals.</p> | 08117-83 | Ajuntament de Les Masies de Voltregà. Ctra. C-17z, Pk. 70,400 | 42.0125417,2.2502392 | 437919 | 4651440 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2024-06-27 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | varis | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:17 | |||||||||||||
| 96990 | Col·lecció d’art i etnogràfica de l’Ajuntament de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-i-etnografica-de-lajuntament-de-tona | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament acull una sèrie d’elements etnogràfic i artístics d’origen divers. Aquesta col·lecció ha estat formada al llarg del temps i conforma un inventari heterogeni d’elements patrimonials: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Bombo de fusta del sorteig dels quintos i tallímetre de mesurar els quintos, que s’utilitzaven anualment per determinar quan i a on s’incorporaven a l’exèrcit de lleva els homes que havien de fer el Servei Militar Obligatori. Aquesta tasca i la de mesurar al quinto acostumava a fer-se des de l’Ajuntament.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta del monument dedicat a Tona com a ciutat gegantera, ubicada a la rotonda del c. de Picasso amb Av. del Montseny. Tant la maqueta com el monument són obra de Josep Ricart i Maymir, reconegut escultor.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta de l’església de Sant Andreu del Castell (obra d’Artesania artística –JBuxó, Olost)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta de “la vida en els últims anys de la Sagrera de Sant Andreu del Castell”. Construïda i restaurada per Josep Prat i Font, il·lustra el període dels últims anys del segle XIX fins al 1929, quan l’espai queda definitivament deshabitat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Com a suport de la maqueta anterior, hi ha la taula d’una botiga del negoci tèxtil de la tonenca Maria Verdaguer Massana. La taula representa dues ve baixes, inicials dels cognoms, i procedeix de la botiga de confecció de roba interior femenina fundada a l’any 1916, ubicada a l’avinguda Diagonal 449 de Barcelona. Va ser dissenyada pel seu fill, l’artista Felip Vall Verdaguer un pintor, decorador i dibuixant tonenc de reconeguda trajectòria artística.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Estendard de l’extingida Societat Coral la Dalia Tonense.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de peces de pessebre cedits per Pere Boixadera i família.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Sèrie de 4 pintures, les quatre estacions que mostren quatre espais de Tona. Obra de Santi Aulet i Roma, reconegut pintor local.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mural elaborat per l’Associació local la Dèria d’Art.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Escultura en pedra negra titulada “Mare i fill” de l’escultor Mike Munyaradzi (Zimbàbue).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pintures procedents de concursos de pintura local. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Rellotge de paret de la marca Westminter Whittington.</span></span></span></li> </ul> | 08283-42 | c. de la Font, 10 | <p><span><span><span>Aquests elements han arribat a l’Ajuntament al llarg del temps per diferents canals: ja sigui perquè són béns propis de l'Ajuntament que han quedat obsolets però que s'han conservat, exposats o no; perquè procedeixen de convocatòries de concursos (com és el cas d’algunes pintures); o bé, per cessió.</span></span></span></p> | 41.8499700,2.2291200 | 436008 | 4633406 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96990-p1090654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96990-p1090663.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | varis | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:32 | |||||||
| 77244 | Placa 5è centenari de les municipalitats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-5e-centenari-de-les-municipalitats | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó fet de rajoles (7 x 11cm) instal·lat a la paret de llevant de l'església, al costat d'una font i a prop de la rectoria, que representa la lectura del document conforme el poble s'allibera de les obligacions feudals enfront el senyor del castell de Sant Vicenç; i es llegeix el següent text: 'A GUILLEM P. EROLES. SÍNDIC I NEGOCIADOR DEL PRIVILEGI REIAL DE 1480. A FAVOR DE LES UNIVERSITATS DE VILASSAR, PREMIA, CABRERA, ARGENTONA i MATARO// V CENTENARI, 31 DE JULIOL DE 1980 // INAUGURAT PER L'HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT JORDI PUJOL. 20 DE JULIOL DE 1980' | 08214-156 | Plaça de la Vila | S'instal·la dins els molts actes que es van fer a la comarca en el curs 80/81 per celebrar el V centenari de l'alliberament feudal dels pobles de la zona. La inauguració es fa el 20 de juliol de 1980 per part del President de la Generalitat Jordi Pujol i Solei. | 41.5174000,2.3585600 | 446478 | 4596395 | 1980 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77244-foto-08214-156-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | terra | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:27 | |||||||
| 42545 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-1 | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona MORA VERGÉS, Antonio (2005): Setmanari La Forja de Castellar del Vallès. Relats en català. Castellar del Vallès. SERRAT I BLANCAFORT, Xavier (2005): Revista Setmanari Montbui. Extra de Sant Jordi. http//xsb-blogspot.com (consulta realitzada el 22/09/2008) | XVIII XXI | El Ball de Gitanes seguia un ritus ben establert, amb l'entrada del Ball de Caldes, i el Galop d'Entrada on es presentava i feien entrada a la plaça totes les colles participants a la ballada, amb el nomenament de la núvia. Un cop totes les colles eren a la plaça es feia el sorteig de la núvia de l'any següent entre totes les noies que participaven a la ballada d'aquell any. Quan es tenia la núvia, es feia el Galop de la Núvia encapçalat per la núvia i la seva parella. Després es ballava el Xotis, les Catxutxes, les Contradanses, la Jota i el Vals-Jota. Les gitanes acabaven amb el Galop Final. I per finalitzar l'acte, tots els participants a la ballada i els espontanis, feien la Ballada Popular del Vals dels Barons. La roba dels balladors estava inspirada en els vestits antics, coneguts per la documentació fotogràfica i testimonis orals. Els homes vestien amb pantalons, camisa blanca; una faixa i una cinta al cap de color vermell. Als turmells hi portaven picarols i cintes de colors. Les dones portaven un vestit blanc curt per sota els genolls i un mantó negre a l'esquena amb una faixa vermella a la cintura. La núvia duia un mantell blanc per damunt del vestit. | 08033-104 | Moreu-Rey i altres van intentar esbrinar l'origen del ball de gitanes sense poder trobar cap document concret que fes referència al tema. Segons alguns autors, el Ball de Gitanes estaria relacionat amb les festes saturnals romanes. Per altres, estarien relacionats amb els balls zíngars que arribaren a Catalunya cap el segle XV. També és confús l'origen del nom ja que en aquells temps s'anomenava 'gitanos' a tots els grups de gent que anaven d'un costat a l'altre sense lloc estable on viure. Per trobar la primera informació escrita que parli del Ball de Gitanes al Vallès, s'ha de remuntar a un document de 1767 que fa referència a una Ballada de Gitanes que tingué lloc a Sant Celoni. Les Gitanes era considerat més aviat com un espectacle on les parelles dansaven diversos ritmes populars. A les ballades que es fan a l'actualitat només hi participen els balladors, les balladores, la cobla i el mestre de ball, però antigament en aquests balls hi participaven una sèrie de personatges que tenien l'objectiu de fer riure al públic. Els mestres de ball tenien inventaven nous passos per sorprendre al públic i a les colles procedents d'altres poblacions. En referència a la vestimenta, moltes de les peces utilitzades no han canviat, com, les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors, les faldilles voladores de les noies, etc. Les músiques, la indumentària i el ball poden variar molt d'un lloc a l'altre, fruit de la evolució constant de les colles. Sembla ser que al segle XIX utilitzaven castanyoles i picarols per ballar. Algunes noticies de principis del segle XX ens parlen de l'existència a Caldes de dues colles. També es té informació de que a l'any 1928 o voltants haurien existit quatre colles. Durant la guerra civil s'aturà tot, fins l'any 1946 on la Colla de Ball de Gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana va fer una actuació al Casino Caldense. A partir d'aquí, els habitants de Caldes van animar-se intentant renovar amb la tradició. La Pasqua de Pentecostes de l'any 1946 es va celebrar un ball de gitanes als jardins de les termes Victòria. En aquella època el director de la Colla va ser el Sr. Joan Pi. A finals dels anys 1950 el ball s'havia tornat a perdre. Segons explica el Sr. Serrat, sembla ser que existeix una pel·lícula que conté la filmació d'una ballada de Gitanes que tingué lloc a la Plaça de la Font del Lleó, la segona Pasqua de l'any 1935, però no s'ha pogut localitzar. Al Volum II del Costumari Català, de Joan Amades , a la pàgina 217, hi trobem ' El punteig típic dels balls propis de Carnestoltes pel Baix Llobregat, pel Vallès, i pel Maresme, havia estat l'espolsar, punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d'espolsada, el qual, al Vallès sobretot, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de les Gitanes' El mateix J. Amades, dedica un petit opuscle al Ball de Gitanes, o Ball de les Gitanes, editat l'any 1925. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | popular | Per haver-se perdut el ball de gitanes pròpiament dit de Caldes, s'ha descrit tal i com es balla a Sant Vicenç de Castellet - Bages que perdura des de principis de segle XX. Aquest ball fou ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907, revestit de gran festa. Hi participava un grup de picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduiren aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Les noies que els acompanyaven eren ja de Sant Vicenç. Durant el treball de camp s'entrevistarà al Sr. Josep Lluís Fernández, el qual descriurà els records d'aquest ball. | 94|98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||
| 94683 | Vestigis de la primitiva església medieval de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-primitiva-esglesia-medieval-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. EL castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local 1. L'avenç i Diputació de Barcelona. Apèndix !</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI ; 1972. 'l'natic terme feudal de Besora i lles seves parròquies de Santa Maria i Sant Quirze'. Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI; 1973. 'Les parròquies de santa Maria i Sant Quirze de Besora',Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI; 1995. 'Els mil cent anys de l'existència de Sant Quirze de Besora'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1997)'Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat?'. Programa de la Festa Major. Ajuyntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ACM. Besora-6, Plec 3 nº2107</p> | X-XI | Restes de l'antiga església medieval integrades a la nova construcció barroca erigida a partir de 1781 i formant part d'una de les capelles del presbiteri dedicada a Sant Josep i situada a la part nord-est del conjunt edificat. Els murs de la façana sud estan integrats dins de la cambra de la calefacció amb la qual cosa la finestra de doble esqueixada que es pot veure en una de les parets dona a 'interior d'aquesta cambra. L'estat de conservació és bo. | <p>A la part nord-est de l'església i coincidint amb el que seria la capçalera de la nau nord de l'església de Sant Quirze entre l'espai del presbiteri hi ha una petita capella dedicada a Sant Josep. Es tracta d'un espai de planta rectangular allargassada situat de forma paral·lela a la paret nord del presbiteri i comunicat mitjançant una porta o pas obert a la paret sud de la mateixa. Aquest espai està cobert amb una volta de canó de mig punt i les parets que la sostenen tenen una amplada considerable. A més a mes a la part nord-est i a tocar amb la cantonada hi ha oberta una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada que recorda molt la tipologia de les finestres romàniques o fins hi tot pre romàniques de moltes esglésies tenint en compte que l'origen de l'església seria de mitjans del segle IX i X. A més al paviment format per toves ceràmiques en forma de cairó hi ha encara els vestigis d'una lauda sepulcral d'un enterrament familiar on hi ha la representació d'un crani i d'una calavera. Val a dir que la connexió amb la nau neoclàssic es fa mitjançant un arc former descentrat respecte l'antiga nau medieval i comunicat de manera forçada amb el cos de la nova església fet que permet interpretar que corresponen a períodes i fases diferents ja que si haguessin estat fets en el mateix moment estaria completament centrat cosa que no és el cas. A més a més damunt del pas de comunicació amb el cos del presbiteri de l'absis principal hi ha encastat en el gruix de la paret un armari per a les relíquies i objectes litúrgics i tancat per una porta de fusta amb tres claus i amb els golfos o tancadures de ferro forjat. Aquest element recorda a altres conservats en molts monestirs catalans com a ara a Santa Maria d'Alaó a l'Aragó o santa Maria d'Arles (Arles Sur tec al Rosselló francès) o a l'església de Santa Maria de Palau de Rialb a la Noguera i dins el municipi de la Baronia de Rialb. Altres vestigis medievals de l'antiga església en seria el mur nord de la nau neoclàssica que tanca la capella de la Verge de Montserrat i que presenta un determinat desplom que no és degut a la volta moderna sinó a una antiga volta desapareguda com a ampliació de la nau primitiva. Val a dir que és en aquest punt on hi ha oberta l'antiga porta d'entrada a l'església, visible des de la part externa, fet que permet reforçar aquesta hipòtesi. </p> | 08237-72 | Església parroquial de Sant Quirze de Besora. C/Església S/N | <p>L'església de sant Quirze seria erigida en el marc de tornar a ocupar el territoris teòricament despoblats del niu comtat d'Osona organitzat el 798 pel comte Borrell d'Osona-Cerdanya després de ser ocupada però que a fruit d'una revolta interna (revolta d'Aisó) promoguda pels antics ocupants i els nous dominis carolingis va fer que aquest territori no es consolidés fins en època del comte Guifré el Pilós. L'origen de Sant Quirze segons el mateix Antoni Pladevall especifica que és confòs degut a que la documentació escrita no dona un origen gaire clar i precís i amb tres dates que ballen 887, 897 i 898.</p> <p>Segons Pladevall la referència més antiga data de 855 i correspon amb una referència que hi ha en la dotació que els comtes Guifrè i la seva esposa Guinedilda fan a la seva filla Emma del monestir de Sant Joan de Ripoll, dit més tard de Sant Joan de les Abadesses. En aquesta dotació i entre les diverses possessions ja hi figura el terme i església de Sant Quirze de Besora. <em>'et in castro Bisora, ecclesia Sancta Maria Virginis, cum decimis et primiciis, et ecclesia sancti Cyrici et cum decimicis et primiciis carum et suum alodem' (PLADEVALL FONT, ANTONI, 1995). </em>Per tant si fem cas de l'esmentat document aquesta església ja seria edificada anteruorment i per tant amb un origen encara més antic. </p> <p>Posteriorment el 887 va tenir lloc la consagració de l'església de Sant Joan de les Abadesses pel bisbe Gotmar i entre les seves dotacions hi havia les esglésies del Bisaura <em>'et tradimus in castro Bisaura eclesia Santcta Maria cum eclesia Sancti Cirici et cum illorumapendicibus et cum alodiis' (PLADEVALL FONT, ANTONI,1972, 1973, 1995, 1997)</em></p> <p>Per tant novament el lloc ja hi figura com a possessions del mateix monestir. Monsalvatge especifica que el bisbe Gotmar el 897 hauria consagrat les esglésies de Sant Quirze</p> <p>Finalment i en concret el 898 en els registres dels Canalars del monestir de Sant Joan i trobats a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, 1993 ) que corresponen a còpies tardanes especifica que l'església de sant Quirze ja està consagrada.</p> <p><em>'ecclesia in honore beati (Quirico) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honori beati Iohanes didicatum abitum ratique concederet' </em> .</p> <p>Ara bé i tenint en compte que els documents ripollesos del 855 i 857 poden haver estat falsejats degut a que els monestirs moltes vegades es veien pressionats per les cobdícies senyorials, en aquest cas els Tallaferro de Besalú els qual pretenien dominar el monestir i els monjos moltes vegades per salvar els drets i fidelitats ja existents falsificaven els documents. Aquest en seria el cas del document de Sant Joan considerat per Pladevall 'quod Formam' o falsificació per preservar els drets.</p> <p>tot i així i una vegada consagrada el nucli desenvolupat al voltant de l'església no depenien directament del monestir, sinó que depenien de la parròquia i únicament havien de prestar fidelitat al monestir van ser els drets de la parròquia al monestir o les persones que habitaven en terres donades la monestir. Aquest fet seria corroborat per un document del 921 on especifica que l'abadessa Emma va comprar a Geldmir una peça de terra que es trobava in apendico castro bisaura' al lloc de terra de Recosind (PLADEVALL FONT, 1997).</p> <p>Posteriorment tindrem l'església de sant Quirze constantment documentada per les notícies del segle X, XI i XIII. </p> <p>Consta que el 1372 en una època que el terme de Besora que inclou Santa Maria, sant Quirze, Sora i Montesquiu tenia poc més de 25 masos i pagava al monestir de Sant Joan un total de 32 sous, 16 pernils, 20 quarteres de civada i 35 sexters de vi (Pladevall, 1972).</p> <p>Consta que entre el 1018-1023 la famosa comtessa de Barcelona (Eremessenda de Carcassona) morirà en una casa situada a prop de l'església de Sant Quirze va infeudar el castell de Besora als comtes Guifrè de Cerdanya i després a Bernat de Tallaferro que acabà retornant al casal de Barcelona. es senyors del castell hi establiren un vicari que administrava la justícia i assegurava a defensa. Al llarg del segle XIII s'esmenta que l'església hi tenia tres altars, un dedicat a Sant Quirze i Santa Julita, un altre a Santa Maria i un darrer a Sant Joan.. No obstant la de Sant Maria podria correspondre a la del castell i la darrera de Sant Joana un altre lloc per tant es fa difícil saber si corresponen a tres altars dins d'una mateixa església o repartits en altres indrets. </p> <p>En aquests altars s'hi cobraven un seguit de delmes i primícies que els administrava el cavaller de Ramon de Guàrdia del castell de Guàrdia i que lliurava al monestir. No és fins a la dècada del 1600 quan arrel de diverses visites pastorals s'hi documenten nous altars com el dedicat al Roser (1582), Sant Isidre (1622), St crist /1680) i Sta Rosa (1686). En aquesta data subsistia l'altar de Sant Joan i el de Santa Maria s'havia convertit en el del Roser, El rector era Joan Codinac que residia a Sant Quirze que comptava amb 90 cases habitades i 10 cases de pagès amb el nucli de Montesquiu amb 59 cases</p> | 42.1005226,2.2232172 | 435770 | 4661229 | 887.891 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630100320.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | monestir de Sant Joan de les Abadesses | Es tracta d'un dels vestigis més antics de la l'església medieval que mereixen que tinguin una cura especial i siguin estudiats i analitzats en detall ja sigui a nivell arqueològic realitzant cales al subsòl i també als paraments i que poden resoldre i confirmar aquesta hipòtesi que us formulem en aquesta fitxa i de la que n'hem tingut especial atenció. Caldria contrastar les dades arqueològiques amb la documentació conservada i establir paral·lels amb altres exemples conservats. | 85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:27 | |||
| 47086 | Pont de Ferro / Passarel·la per a vianants de la RENFE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-passarella-per-a-vianants-de-la-renfe | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Actualment el pas resta tancat degut al seu gran deteriorament sofert en els últims anys. | Passarel·la construïda amb els materials característics de la industrialització (pedra, el totxo i el ferro). La seva amplada aproximada és de 2 metres. Dos grans pilars de totxana marquen l'inici i la fi de dit pont. S'hi accedeix per uns grans graons de pedra que conformen dos arcs lleugerament corbats. | 08067-103 | Plaça de l'Estació | El ferrocarril va arribar a la vila el 8 de juliol de 1875. El tren va ser utilitzat per tota mena de passatgers, entre els quals destacaven els burgesos barcelonins que havien escollit la vila de Centelles per estiuejar. La passarel·la es va construir en 1909 per facilitar el pas a les fàbriques Estabanell i Batlle. | 41.7990800,2.2229600 | 435445 | 4627760 | 1909 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | l'enginyer era Josep Playà | És una construcció molt característica de l'època de la industrialització de Centelles. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:12 | |||||
| 39766 | El contrapàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | No existeix | Dansa típica que es ballava al acabar la processó del Roser, a l'igual que el Gambeto. Es ballava a la plaça major. Els homes sols es donaven la mà format un semicercle que s'anaven movent amb passos mesurats i un moviment oscil·lant d'esquerra a dreta, fins a tornar al punt d'origen, donant la volta a la plaça. Es celebrà fins a finals de segle XIX. No en conservem la melodia. | 08012-538 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39767 | Ball del Gambeto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gambeto | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Ja no s'utilitza | Dansa que es celebrava després de la processó del Roser a la plaça major del poble, a l'igual que el Contrapàs. Es celebrà fins a finals del segle XIX. Es balla amb vestit de cerimònia. Els homes vestien el gambeto o capa llarga i negra que va fins als peus, i, a més es portava barret de copa. Les dones vestien de pageses però amb un mantell blanc amb llargues puntes. No en conservem la melodia | 08012-539 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39768 | Dansa de 'Treure a Ball' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-treure-a-ball | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | No existeix | Dansa que es ballava a Avinyó per la Festa Major, a la plaça major. No en coneixem la melodia, tot i que avui dia encara es conserva la mateixa dansa al poble veí de St. Feliu Sasserra i podria ser força similar. | 08012-540 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39769 | Dansa dels Picarols o Cascabells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-dels-picarols-o-cascabells | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | No existeix | Dansa molt primitiva en la seva estructura. L'element rítmic i de percussió ho era tot, ja que o mancava de melodia o era molt simple. El dissabte de Glòria la ballaven els joves d'Avinyó a la plaça major. | 08012-541 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39770 | Toc de campanes a mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-campanes-a-mort | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Ja no es practica | L'important d'aquest toc eren els tocs que feia la campana petita mentre la gran era mantinguda a dalt quieta. Si la campana petita feia dos tocs tothom sabia que qui s'havia mort era una dona, mentre que si en feia tres es tractava d'un home. Mentre es feia l'enterrament s'anava fent la mateixa operació fins que la comitiva arribava al cementiri. La campana gran podia estar quieta les vegades que calgués però havia d'interrompre els tocs de la petita amb un parell de volteigs. | 08012-542 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39770-foto-08012-542-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||
| 39771 | Tocs d'oració | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocs-doracio | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Ja no es practica | Aquests tocs, a la llarga esdevingueren els indicadors dels diferents moments de la jornada laboral. Hi havia el del vespre, el de la nit o matinada, el del migdia, el de 2/4 de 2 h a l'estiu que era un indicador per anar a treballar després que els pagesos fessin la migdiada, i, finalment, el de la tarda (a les 16 h a l'estiu i a les 17 h a l'hivern). S'utilitzaven les dues campanes. | 08012-543 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39771-foto-08012-543-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||
| 39772 | Repic de festa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repic-de-festa | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Ja no es practica | Aquest repic es feia per assenyalar totes les festes i/o vigílies inclosos dissabtes i diumenges. Es feia cap a les 20 h o 2:15 h del vespre del dissabte o la vigília (després del Rosari). També es feia en sortir de missa el diumenge al matí, a les 9 h. Excepcionalment aquest toc es feia a les 5 h de la matinada (quan s'anava a la missa del Gall i altres vigílies importants). S'utilitzaven les dues campanes. | 08012-544 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39772-foto-08012-544-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||
| 39773 | Toc de l'Al·leluia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-lalleluia | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Ja no es practica | Es feia el dissabte de glòria a les 7 h del matí. A partir d'aquell moment ja podien començar els diversos grups a fer les camilleres (o caramelles) per les diverses cases de pagès. S'utilitzaven les dues campanes. | 08012-545 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39774 | Toc del Bon Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-del-bon-temps | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Ja no es practica | Era un toc que es feia quan es veia a venir un gran temporal. No sabem exactament quina estructura seguia. | 08012-546 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39775 | Toc de morts d'albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-morts-dalbats | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Ja no es practica | Els infants encara no batejats se'ls enterrava al cementiri anomenat 'dels protestants'. No hi havia cerimònia d'enterrament. Els enterraven els mateixos campaners. En cas de suïcidi, no es tocaven les campanes i s'enterrava sense capellans. | 08012-547 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39776 | Toc d'assenyalar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-dassenyalar | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Aquest era i és el toc que indicava varis elements litúrgics: l'hora de començar una missa, el rosari, un bateig... I, dins de la celebració, en el moment de la consagració. Tots aquests tocs no els feien els campaners sinó els escolans o, àdhuc, el mateix mossèn. | 08012-548 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||||
| 39777 | En el Servici del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-el-servici-del-rei | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. | Cançó que es cantava durant el batre i altres feines del camp. El tema literari està directament relacionat amb el de Don Joan i Don Ramon', cançó popularíssima a tot el domini de parla catalana, però que a Avinyó presenta una certa crítica social. En diu que '... Del servici del Rei només en tornen els hereus de bones cases', mentre que a la resta de versions d'altres indrets això no hi és. Extreta d'en Jaume Careta d'Avinyó. | 08012-549 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39777-foto-08012-549-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||
| 39778 | La desgràcia d'un pobre home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-desgracia-dun-pobre-home | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Cançó de treball, amb estructura de romanç però utilitzada per batre a l'era. Extreta de Rita Oliveres, masovera ja morta del Mas Vilanova (Sta. Eugènia de Relat). | 08012-550 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39778-foto-08012-550-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39779 | Som la colla d'aucellaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/som-la-colla-daucellaires | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Cançó cantada pel grup Ocellaire d'Avinyó i, de la qual es interessant la descripció que en fa dels diversos reclams per a ocells. Eren, doncs, cançons de joventut. | 08012-551 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39779-foto-08012-551-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39780 | La nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-sant-joan | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Cançó de temàtica amorosa, però vist des de la vessant més alegre, exhalçant les belleses de l'amor i de l'estimada. La melodia d'aquesta cançó té un aire ballable semblant a un pas doble. Extreta de Jaume Careta. | 08012-552 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39780-foto-08012-552-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39781 | Goigs de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eugenia-de-relat | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Goigs que narren els fets més remarcables de Santa Eugènia i que es cantaven el dia de Festa Major a l'església que porta el seu nom. Extreta de M. Carme Pont, masovera del Mas Vilanova. | 08012-553 | Sta. Eugènia de Relat | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39781-foto-08012-553-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39781-foto-08012-553-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39782 | No t'estiris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/no-testiris | - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) | Cançó que es cantava a les fàbriques tèxtils, i que tracta sobre els drets dels treballadors. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. | 08012-554 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||||
| 39783 | Si tu te'n fas la rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-tu-ten-fas-la-rosa | - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) | Cançó que es cantava durant el galanteig dels nois a les noies del poble. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. | 08012-555 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||||
| 39784 | El darrer dia de l'any | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-darrer-dia-de-lany | - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) | Cançó que tractava d'una desavinença amorosa, normalment per causa d'un prometatge malmès. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. | 08012-556 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39784-foto-08012-556-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | ||||||||||
| 39785 | Digues-me'n una | https://patrimonicultural.diba.cat/element/digues-men-una | - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) | Cançó seriada que servia com a entreteniment, contant diversos nombres amb afegitons diversos. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. | 08012-557 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||||
| 39786 | Un dia vaig anar a caçar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-dia-vaig-anar-a-cacar | - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) | Cançó acumulativa, això és, narra un seguici de fets interrelacionats entre ells, teixint una narració gairebé sempre de caràcter fictici. Un cop desenvolupada la cançó caldrar tornar a desfer aquest teixit, col·locant els elements al seu lloc i donant la solució esperada al final de tot. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. | 08012-558 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 | |||||||||||
| 39787 | Son, son, vine, vine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/son-son-vine-vine | - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) | Cançó de bressol que té la funció de proporcionar son a l'infant. És cantada per Rita Oliveras i enregistrada l'any 1989 a Avinyó. | 08012-559 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-04-27 07:07 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2789,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/