Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91054 | Rellotge de sol de ca la Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-bona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Petit rellotge de sol quadrat situat a l’extrem de ponent de la façana principal de l’edifici. És de pedra i té la particularitat d’estar lleugerament inclinat cap a l’est (respecte el pla de la façana) per poder captar millor els rajos del sol i obtenir l’orientació nord-sud necessaria per al seu funcionament. És del tipus vertical orientat al sud, amb el gnómon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, i amb la línia de les 12 en vertical.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-73 | Carrer de la Font, 39-41 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons una de les antigues estandants de la casa, aquest rellotge fou instal·lat l’any 1600, essent d’aquesta manera el més antic de Folgueroles. Durant la primera meitat del segle XX, els homes que treballaven als camps de la zona miraven el rellotge per saber si era l’hora d’anar a dinar.</span></span></span></span></span></p> | 41.9374400,2.3130500 | 443053 | 4643058 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91054-img3846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91054-1010148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91054-1010149.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 91118 | Can Music | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-music-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 178, 201.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 70.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres de planta rectangular, reformat i amb un espai de jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec bastit amb maons decorats amb figures geomètriques, sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaquen les dues finestres simples del pis, amb els ampits de pedra motllurats i una clavellinera motllurada per col·locar torratxes a cada obertura. A les golfes s’obre una petita galeria delimitada amb barana de fusta i una finestra simple amb la que comparteix el brancal central. La part més destacable de la façana és el plafó estucat situat al pis, al mig de les dues finestres. Presenta una forma d’hexàgon irregular i està gravat amb la següent inscripció: “MAJI RIERA ANY 1851”. Aquesta inscripció està inserida dins d’un gran oval decorat i ornamentat amb motius vegetals, i rematat amb una creu llatina decorada i situada damunt d’un pedestal esglaonat. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></p> | 08083-130 | Carrer Major, 26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant la guerra Civil espanyola (1936-1939), la majoria de llindes gravades amb elements religiosos presents a les cases del poble foren repicades amb l’objectiu de fer-los desaparèixer, tot i que un cop finalitzat el conflicte bèl·lic moltes foren gravades de nou. Tot i això, i segons les informacions consultades, la creu present al plafó de la façana principal es va mantenir. El motiu sembla ser que en fou el propietari de l’època, en Magí Riera, que molt probablement tenia algun tipus d’influència que va evitar la mutilació d’aquest element.</span></span></span></span></p> | 41.9384600,2.3166600 | 443353 | 4643169 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91118-img2268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91118-img2269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91118-img2270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91118-img2272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91118-1017813.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 48078 | Creu de terme de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 126. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.02/163. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de ferro forjat, situada damunt d'un basament troncopiramidal bastit amb blocs de granit escairats. La creu és llatina i està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament al voltant dels braços i en l'encreuament dels mateixos. El fust està decorat amb una estrella de vuit puntes central. L'alçada total és d'uns 2,5 metres.</p> | 08075-168 | Avinguda de Lluís Companys - Carrer Major - Canyamars | <p>La creu de terme de Canyamars fou construïda l'any 1952 a instàncies del rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, mossèn Artur Vicente Ortiz. Fou construïda amb la intenció de tenir una creu de terme a l'entrada del nucli urbà (fins aquell moment, la creu del camí de la Creueta feia aquesta funció) i també en motiu de la Missió extraordinària dedicada a les ànimes, que va tenir lloc a Canyamars durant el mes de novembre del mateix any.</p> | 41.5989800,2.4440800 | 453672 | 4605402 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 91057 | Rellotge de sol de can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llobet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de l’edifici, a l’alçada de la segona planta. Està format per set peces rodones de pedra i sis varetes de ferro, totes elles encastades al parament. És del tipus vertical declinant i presenta una orientació sud-est. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 4 de la tarda, amb la numeració aràbiga a les 6, 9, 12, 2 i 4. La línia de les 12 està disposada en vertical i el gnómon és de vareta. La peça central presenta l’any 2007, la latitud i la declinació de la paret i el següent lema: “JA HI POTS PUJAR DE PEUS, ARA ÉS L’HORA QUE VEUS”. El rellotge funciona a la perfecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-76 | Passatge de la Font de la Ricardera, 1 | 41.9403200,2.3133100 | 443077 | 4643378 | 2007 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91057-1017688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91057-1017691.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Badosa, Josep Maria Val i Pep Llobet (propietari) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 91108 | Ca la Maria del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-maria-del-moli | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Revestiments degradats | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb el parament principal orientat al sud-est. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que n’hi ha algunes de reformades amb els emmarcaments arrebossats. De la façana principal destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb els anys 1789 i 1888 i una finestra tapiada amb la que compartia part del brancal de ponent. Al pis s’obren dos finestrals amb sortida a balcons simples, decorats amb una motllura rectilínia múltiple que recorre l’intradós de les obertures i finalitza amb petits arcs apuntats a les llindes. De la façana de ponent, orientada al passatge, destaquen tres finestrals amb sortida a balcons simples situats al primer pis. El central és d’arc rebaixat bastit amb pedra. Encastada a la cantonada de l’edifici, i situada a la primera planta, hi ha una fornícula apetxinada d’arc apuntat, bastida amb pedra i decorada amb volutes i motius vegetals. A l’interior hi ha la imatge d’una Mare de Déu amb el Nen, restituïda. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, amb els paraments coberts amb un revestiment arrebossat. La cantonada està embellida amb una cadena de carreus de pedra.</span></span></span></span></p> | 08083-120 | Carrer Major, 24 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la casa era propietat de la sra. Assumpció Garriga, que la tenia arrendada a un sastre que tenia el taller als baixos de la casa. Posteriorment, el sastre va rellogar els baixos on treballava i una habitació a la Maria del Molí i el seu marit, que hi muntaren una perruqueria que va estar en funcionament fins a principis del segle XXI.</span></span></span></span></p> | 41.9384200,2.3166000 | 443348 | 4643165 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91108-img2259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91108-img2252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91108-img2262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91108-img2264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91108-1017627.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: cal Sastre, can Garriga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 48039 | Can Martra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.60/140. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Ha perdut tota la coberta i els forjats interiors. Murs força degradats. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això, els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat i també es conserven trams dels murs que definien la seva distribució interior. Els forjats del pis superior estan enderrocats, tot i que es conserven els forats que els subjectaven als murs. S'observen les restes de l'antic forn, amb la boca i la fogaina emmarcades amb carreus de pedra, una pica rectangular i diversos carreus que bastien els brancals d'alguna de les obertures. També es conserva una petita obertura rectangular a mode d'espitllera. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-129 | Paratge de Can Brugueràs, 37 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Martra' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de principis dels anys 50 del segle XX. Donat el seu mal estat de conservació, els propietaris van decidir treure la teulada i els emmarcaments de les obertures per evitar que algú hi anés a viure.</p> | 41.6113500,2.4737300 | 456151 | 4606760 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 91739 | El gorg de Llitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-llitons | <p><span><span><span><span lang='CA'>“Els Llitons”. <em>La Falguera</em> nº 41, 2014, p. 19. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER (2021). “Madrones i llitons. Llegendes de vora l’aigua”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 27, 309.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1992). “El gorg de Llitons”. <em>Festa Major de Folgueroles 1992</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 56-58, 113-114.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Els llitons (o litons, nitons, nyitus, nyetus o nitus) són uns minúsculs èssers màgics negres i banyuts que habiten al gorg de Llitons. Tenen la capacitat d'entrar al cervell de les persones (per la boca, el nas o les orelles) mentre aquestes descansen o fan la becaina prop d'aquest paratge, menjant-se'ls d'aquesta manera l'enteniment i la memòria. La persona queda ennitada, és a dir, que es torna desmemoriada, li costa entendre les coses i té moltes ganes de dormir.</p> <p>La fondària d'aquest gorg és tot un misteri. Per mesurar-lo es feia baixar una pedra lligada a un llibant a l'interior del gorg i, quan s'arribava a l'altre cap, la pedra encara no havia tocat el fons. Així doncs s'anava a buscar un altre llibant per allargar l'anterior. Quan tornaven, tant la pedra com el llibant anteriors eren fora del gorg i se sentia una veu infernal de les profunditats que els avisava que mai podríen mesurar-lo.</p> <p>Un home i la seva burra baixaven de nit de la zona de Collsameda en direcció a Folgueroles. Un cop arribats al pont de la Bruixa, que passa per damunt del gorg, hi van caure a dins. No en van poder sortir i mai més se'n va saber res.</p> | 08083-166 | <p>Tant mossèn Cinto Verdaguer com el folklorista català Joan Amades parlen dels llitons en alguns dels seus escrits.</p> <p><span lang='CA'><span><span>El topònim Llitons no es troba a cap altre lloc dels Països Catalans, és únic de Folgueroles.</span></span></span></p> | 41.9304900,2.3502800 | 446133 | 4642263 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||
| 48056 | Can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 51-52. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 39, 66. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.77/157. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 138-139. RAMIS NIETO, Josep.'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 30-32. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XV-XVI | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra i les llindes planes, i estan protegides amb baranes de ferro. La finestra central del pis és d'arc conopial trilobulat, amb les impostes decorades i espitllera inferior. La finestra de la banda de llevant era de la mateixa tipologia que la central, però fou mutilada destruïnt els arquets trilobulats originals. A la banda de ponent, la finestra té la llinda plana i l'ampit motllurat (les altres dues també). A la part superior del parament hi ha un rellotge de sol repintat. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab i té carreus de pedra a les cantoneres. La resta de façanes d'aquesta construcció també tenen obertures emmarcades en pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum més modern de planta rectangular, amb una terrassa davantera delimitada amb balaustrada ceràmica. A la façana de ponent hi ha un altre volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en planta baixa i dos pisos. A la façana de migdia presenta obertures d'arc rebaixat a la planta baixa, una galeria tancada d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars i balaustrada d'obra al primer pis i una terrassa descoberta amb el mateix tipus de balaustrada al segon nivell. A la façana de llevant hi ha un portal tallat i una finestra amb l'emmarcament restituït. En general, tota la construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats. Davan la façana principal hi ha un pou de planta circular amb teuladeta d'un sol vessant, que té la boca emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al seu costat hi ha una destacable pica de pedra i una pedra de molí reconvertida en un sortidor d'aigua. A l'extrem nord-est de la masia es conserva una era de planta irregular bastida en cairons. També destaca un volum rectangular amb la coberta restituïda, en origen destinat a quadres i magatzem.</p> | 08075-146 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on es menciona el mas Guinart. Pos després, en el fogatge del 1553, hi apareix el topònim 'Guinard de Sossers', tot i que no es pot assegurar que faci referència a la masia. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Benedicto Guinart, del 'Manso Guinart'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals al topònim i a l'edifici continuen. En una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareixen mencionades 'La pessa de Domingo Guinart' i 'Pau Guinart per la Vinya'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consten en 'Cosma Guinart del Far, Pau Guinart i Vinya Josep Guinart'. Dins del segle XIX, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb el número 1, hi apareix el nom de 'Francisco Guinart', com a cap d'un edifici i un total de 9 habitants. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el topònim 'Guinart' dins del veïnat del Far. Tot i que la masia està datada al segle XVI, la família Guinart és força més antiga ja que el seu fons documental es remunta al segle XIII. Segons les notes de mossèn Joseph Mas, un membre de la família Guinart (mossèn Berenguer Guinart) va prendre possessió l'any 1306 de l'església de Sant Andreu del Far, situada al costat de la masia. Fins aquell moment, l'església depenia de la parròquia de Santa Maria de Llinars. El bisbe la va desvincular però, posteriorment, va tornar a ser sufragània de la parròquia de Llinars. Segons les fonts familiars, el volum adossat a la banda de ponent fou construït a finals del segle XIX, tot i que no se sap amb certesa. Pel que fa a les reformes, a mitjans dels anys 70 del segle XX, es va arranjar la teulada, les bigues i algun mur. A mitjans dels anys 80 es va fer una ampliació a la banda de llevant amb la intenció d'ampliar la cuina. Des de finals dels anys 60, la masia combina la funció residencial amb la de restaurant.</p> | 41.6239700,2.4351500 | 452946 | 4608181 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un petit plafó de ceràmica vidrada amb la següent inscripció: 'EL FAR VEÏNAT DE RIALS'. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 48040 | Can Pau de la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-la-rosa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.61/141. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra. Al costat hi ha una petita finestra emmarcada amb quatre carreus. Del pis, destaquen les finestres centrals, d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la part superior de la façana hi ha un rellotge de sol datat l'any 1830. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars i han estat reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo de nova planta amb teulada d'un sol vessant sobre una solera de llates i bigues de fusta. Es sosté amb pilars arrebossats. La masia està construïda damunt d'una terrassa delimitada amb un mur de pedra.</p> | 08075-130 | Veïnat de Rupit, 6 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Pau de la Rosa, juntament amb la masia de cal Ranco, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona i, posteriorment, foren venudes. L'any 1981 es va demanar una llicència d'obres per desviar el camí de Rupit, que passava tocant a la casa. A la masia hi van haver masovers fins als anys 80. Pel que fa a les reformes, sabem que la teulada es va fer nova a finals dels anys 60 o principis del 70 del segle XX. A principis dels 90 es van modificar els interiors, es van obrir noves obertures a la façana nord i se'n van reformar d'altres. A l'altra banda de la riera, en un lloc una mica elevat, hi havia una sínia per treure l'aigua d'un pou. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.</p> | 41.6108300,2.4726700 | 456063 | 4606703 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 91058 | Rellotge de sol de can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pou | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Només es conserva el gnómon. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol reformat situat a l’extrem de llevant de la façana principal de l’edifici. Està format per una placa rectangular de revestiment arrebossat encastada al parament. És del tipus vertical, està orientat al sud i només conserva el gnòmon de vareta. En l’actualitat hi ha una placa collada al bell mig de l’element amb la següent inscripció: “Si l’hora em demaneu. És la mateixa que marca el veí. Però vull afegir lo que no diu el veí. Un dia tots igual marcarem; L’hora exacta que morirem; No sabem on ni quant serà; Però us puc assegurà que de totes; Les que hem viscut serà la Millor, si hem servit i estimat al Senyor i el pròxim, hem respetat i ajudat i la seva santa Llei hem practicat: NO Robaràs, NO Fornicaràs, NO mentiràs, ni mataràs, ni adulteris cometeràs; Aquesta llei natural i divina gravada en nostre interior; donada per Déu. Estimen a Jesús i Maria, invocant-els cada dia”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-77 | Passatge de la Font de la Ricardera, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la rehabilitació de l’edifici entre finals del segle XX i principis del segle XXI, l’antic rellotge de sol va desaparèixer, conservant només el gnónom que s’aprecia actualment. La gent més gran del poble recorden haver vist el rellotge original des de sempre.</span></span></span></span></span></p> | 41.9403200,2.3131900 | 443067 | 4643378 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91058-img2662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91058-1017695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91058-1017696.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48326 | Pineda de pi roig del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pi-roig-del-montalt | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.79/240.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat en una zona d'alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. Té una superfície aproximada d'una hectàrea i els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida.</p> | 08075-416 | Paratge de can Brugueràs - Zona de Canyamars | <p>Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.</p> | 41.6047000,2.4941300 | 457847 | 4606012 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48326-foto-08075-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48326-foto-08075-416-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 48035 | Can Cunit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.56/136. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats.El volum principal, situat al mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa amb els emmarcaments pintats, mentre que les del pis estan bastides amb carreus de pedra als brancals, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de ponent hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, destinat a garatge. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Està distribuït en una única planta i compta amb senzilles obertures rectangulars, les de la façana principal amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec de teula àrab al volum principal i un altre de dents de serra a del costat de llevant.</p> | 08075-125 | Veïnat de Rupit, 12 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citada la 'Casa Coní'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en 'Jasinto Coní'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Cuni' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de can Cunit havia format part de les propietats de la masia de can Sabé, veïna seva, que alhora estava integrada dins de les propietats de can Galzeran de Canyamars (actualment, can Prats). El propietari actual va adquirir la finca l'any 1968. Hi ha fet diverses obres de reforma, sobretot entre els anys 1974 i 1995, tot i que sense tocar l'estructura arquitectònica (canvi de bigues, reforma de la teulada i obres a l'interior). A la masia hi hagueren masovers fins l'any 1968. El volum principal era pels propietaris i el de llevant pels masovers. Pel que sembla, el topònim Senet prové d'uns antics masovers i el de Solo perquè l'actual propietari es dedicava a la venda de maquinària agrícola d'aquesta marca. Segons la documentació gràfica consultada, a la part superior de la façana principal, hi havia un rellotge de sol circular i les finestres de ponent de la planta baixa són més recents que les anteriors.</p> | 41.6067900,2.4574200 | 454789 | 4606262 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'entrada a la finca es compartida amb la masia de can Sabé, veïna seva. En aquesta entrada hi ha unes grans moles de pedra amb els noms de les dues masies gravats. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Coní, can Senet, can Solo. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 92174 | La Fàbrica de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 57-59, 193.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 168, 354.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 39, 148.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici aïllat de grans dimensions situat a l’entrada del nucli urbà de Folgueroles, davant de l’encreuament amb la carretera BV-5215 i al costat de l’actual polígon industrial. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’uns 120 metres de longitud, dividit en dues parts ben diferenciades: l’habitatge del director i l’espai destinat a l’activitat industrial. L’habitatge del director està situat a la banda de migdia del conjunt. Està format per cinc volums adossats, amb les cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i distribuïts en una i dues plantes. Els dos volums davanters, que delimiten el pati d’accés, estan organitzats en una única planta, coberts amb un terrat delimitat amb teulades d’un sol vessant i presenten grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra, amb les cantonades i el sòcol bastits amb el mateix tipus de pedra i la resta del parament arrebossat i pintat. El pati està delimitat amb un accés rectangular delimitat amb pilars de pedra i tancat amb una porta de ferro treballada. Des del pati s’accedeix als volums posteriors, organitzats en dues plantes. El central presenta un porxo davanter i obertures rectangulars a la planta baixa i d’arc de mig punt al pis, totes elles amb els emmarcaments arrebossats. Els volums laterals presenten la planta baixa bastida amb pedra i la superior arrebossada, amb algunes franges verticals decorades amb pedra també. Adossada a la façana de tramuntana hi ha la nau destinada a la producció, on hi havia els telers i la maquinària utilitzada durant l’activitat industrial. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s’organitza en una única planta. Presenta grans obertures rectangulars, delimitades amb unes franges verticals bastides amb pedra que divideixen el parament. El sòcol està bastit amb la mateixa pedra que basteix les franges. La resta del parament és arrebossat. A la façana de ponent hi ha dos grans accessos a l’interior, un d’ells protegit amb un porxo de factura posterior. A la banda de llevant hi ha una torre de planta quadrada adossada al parament, al bell mig de la nau.</span></span></span></span></p> | 08083-251 | Carrer de la Font, 45 | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici fou bastit pel fabricant de Sabadell d’origen francès Guillem de Duffour Albí l’any 1951, en uns terrenys que eren propietat de Josep Serrabou i Coma. El mateix any, només amb la carcassa construïda, s’hi van celebrar els actes de la Festa Major de Folgueroles. L’activitat industrial es va posar en funcionament l’any 1955 amb el nom de <em>Folgarolas Textil S.A.</em>, i amb una potència de 20 cavalls de vapor. L’any 1957, en el mateix edifici, es donà d’alta la <em>Textil Pañera S.A.</em>, orientada a la fabricació de teixits de llana amb una potència de 16 cavalls. I l’any 1958 es va obrir un taller de filar amb una potència de 4 cavalls. A principis dels anys 70, la superfície de la construcció era de 1.159,40 metres quadrats i donava feina a 65 dones i uns quants homes, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi amb un 20% de la població activa (la primera era l’agricultura amb un 25%). Els treballadors eren del mateix poble i d’altres poblacions veïnes com Sant Julià de Vilatorta i l’horari laboral es distribuïa en dos torns de vuit hores (amb un descans de 4 hores al mig de cada torn que permetia a les dones ocupar-se de la família). La fàbrica es va tancar l’any 1987 degut als problemes que la indústria tèxtil patia en relació a la competència amb d’altres països.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció fou bastida amb gran quantitat de pedra de Folgueroles en la seva varietat blava. Fou extreta de la pedrera d’en Parés o d’en Bon-Joan, que estava situada a la zona de la granja d’en Pons. Aquesta pedra es concentra a la façana principal, al sòcol que envolta l’edifici i en algunes parts dels murs laterals de la nau.</span></span></span></span></p> | 41.9379200,2.3125400 | 443011 | 4643112 | 1955 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3879.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3911.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 47602 | Ball de cintes de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cintes-de-copons | <p>GUDAYOL, Mònica (1997). 'Ball de Cintes de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 4-5.</p> | <p>El ball de Cintes de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Bastons. La dansa consisteix en una rotllana formada per vuit nois i vuit noies, al centre de la qual hi ha un pal d'uns tres metres d'alçada del que surten les setze cintes que agafen els balladors. A Copons, el ball es celebra a l'exterior, al pla de Missa, tot i que no es pot celebrar cada any donada la dificultat de reunir a setze balladors. Des de l'any 2012, el ball de Cintes també es balla a la festa de final de curs infantil de l'escola del poble. Pel que fa a la música que acompanya el ball, cal dir que té una part idèntica a la quarta part (Farandole Provençale) de la Suite núm. 2 de L'Arlésienne de Bizet. La lletra, en canvi, és la mateixa que es canta des dels anys 70: 'Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de la Pasqua Florida. Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de Crist triumfador. Corrent lleugers pels nostres carrers, dansem un ball ben alegre i ple de vida. Corrent lleugers pels nostres carrers, les caramelles us cantem sincers. Tot cantant, tot dansant, us trenem les caramelles. Tot cantant, tot dansant, amb les cintes voleiant. Cada cinta que teixim d'aquest cant de caramelles és la lletra que escrivim l'himne sant que al cor sentim. Vostres ulls de serenor curulls alceu mirant l'encís de l'obra nostra. Vostres ulls de serenor curulls alceu avui damunt dels nostres rulls. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors al davant de casa vostra. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors molt ven agermanats. El teixit que em guarnit, desfarem ara amb recança. El teixit que em guarnit, dintre poc veureu marcit. Més en tots perdurarà, son record ple de gaubança, que amb daler ens farà esperar, l'any vinent poder tornar. Dalt l'apost del fresc i humit rebost sabem que hi penja tendre llonganissa. Dalt l'apost del fresc i humit rebost guardeu el ous que l'aviram ha post. Des de els balcons curulleu de dons nostra cistella enflocada que ja frisa. Els vostres dons, ous o dinerons seran el premi de nostres cançons'.</p> | 08071-185 | <p>De la mateixa manera que el ball de Bastons, el de Cintes també ha tingut diverses etapes: als anys 60, als 80 i en l'actualitat. En orígen, un cop cantades les Caramelles, es ballava davant de l'església parroquial, juntament amb d'altres danses com el ball de Bastons o el de Faixes, actualment desaparegut. L'any 2013 es va fer un taller pels nens de l'escola de Copons, amb l'objectiu d'ensenyar el Ball de Cintes. Durant aquest taller es va restaurar tant el pal com les cintes que hi van lligades.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47602-foto-08071-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 48007 | Cal Carinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carinyo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.28/108. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal està format per tres cossos adossats, el posterior amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a la carretera, organitzat en dos nivells. El cos davanter, en canvi, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El darrer cos, alineat amb el davanter per la banda de llevant, amb teulada de dues vessants i dues plantes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars. Les més destacables presenten un emmarcament en relleu disposat a mode de guardapols (portal d'accés principal, finestra amb reixa de ferro situada al seu costat i finestres del pis superior). A l'extrem de llevant hi ha un portal obert amb llinda de fusta i una obertura semicircular reformada que donava accés a les corts. Al seu costat hi ha un contrafort de reforç. Destaca, a la part superior del parament, un rellotge de sol repintat l'any 1993. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de llevant de la construcció hi ha un altre volum de factura més moderna. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal i dues finestres d'arc de mig punt protegides amb reixes de ferro. A la part superior del parament destaca un òcul circular. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant la façana principal destaca un safareig de planta rectangular bastit en maons i un gran lledoner. Prop d'aquest arbre també hi ha una bassa de plantacircular arrebossada.</p> | 08075-97 | Veïnat de Pedró, 2 - Zona de Canyamars | <p>Segon les fonts orals, la masia sempre ha estat relacionada amb la família Cot. En aquest sentit, la primera referència documental relacionada amb aquest cognom apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Cot'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Padró o Carinyo' dins del veïnat de Canyamars. Si prenem com a base el topònim Padró, cal destacar que en el llistat corresponent a l'any 1632 present en aquest mateix document, ja hi consta una casa anomenada 'Padró' dins del veïnat de Canyamars. Tot i això no es pot assegurar que aquesta casa faci referència a la masia de cal Carinyo, donat que a Canyamars també es documenta una casa anomenada can Padró, la qual estava adossada a la masia de can Cases. Segons els propietaris, la masia és bastida en pedra i terra, i té uns 200 anys aproximadament. La família es va instal·lar a la masia a mitjans del segle XX, procedents de la masoveria de can Galzeran.</p> | 41.5966300,2.4380300 | 453166 | 4605145 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 92083 | Font dels Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pescadors | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 372-373.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Font aïllada situada a la riba de migdia del torrent de Folgueroles, al costat de l’aiguabarreig amb el torrent del Lledoner, a la banda de migdia de les hortes de Folgueroles. Està formada per un gran bloc de pedra desbastat i de forma apuntada, anclat a la riba del torrent de Folgueroles. Presenta una aixeta de polsador a la part inferior i una inscripció gravada a la cara frontal i pintada de color vermell: “FONT DELS PESCADORS / A LA BONA MEMORIA D’EN EMILI FONT I CODONY / INQUIET FOLGUEROLENC I HOME / DE BÉ QUE SEMPRE FEU POBLE / EN ELS SEUS ACTES I EN LES / SEVES AFECCIONS / 8-9-1990”. L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra de planta rectangular, que presenta un desaigüe circular connectat amb un canal excavat al sòl i que desemboca al torrent. L’aigua és clorada i procedeix de la xarxa pública. </span></span></span></span></span></p> | 08083-211 | Torrent del Lledoner-Torrent de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està dedicada al sr. Emili Font i Codony, que sempre es feu càrrec del torrent i dels seus voltants. Quan va morir se li va dedicar aquesta font.</span></span></span></span></p> | 41.9366500,2.3190900 | 443553 | 4642967 | 1990 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img1679.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img1674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img1675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img1665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img6855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img6853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img6857.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 48027 | Can Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.48/128. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.agroturisme.cat/ca/allotjament/c/380-can-marc.html [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVIII/XX | <p>Masia aïllada i reformada que consta de quatre grans volums adossats que li proporcionen una planta irregular. Els dos volums principals són rectangulars, presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants a diferent alçada, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb una barbacana de fusta. La resta d'obertures són rectangulars i estan protegides amb baranes de ferro. Adossat a la banda de tramuntana, i alineat amb la façana principal, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, que està organitzat en dos nivells. Presenta obertures rectangulars a la planta baixa, destacant la de la façana principal, emmarcada en pedra i amb la llinda gravada amb la següent inscripció: '16 IHS 27'. Les obertures del pis són d'arc de mig punt geminades i bastides en pedra. Malgrat això, totes aquestes obertures no són originals de la masia, si no que han estat instal·lades en les reformes que s'hi han anat fent. La construcció es completa amb un altre cos rectangular adossat a la banda de tramuntana i dos volums més adossats a la façana de ponent. El cos de tramuntana presenta dues finestres emmarcades en pedra i una porta de fusta corredera de grans dimensions. Aquestes obertures, inclosa la porta, tampoc formen part de la construcció original. A l'interior, la masia conserva sostres embigats i paviments de rajola, toti que també està reformat. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08075-117 | Veïnat de Rimbles, 42 - Zona de Canyamars | <p>El cognom Marc apareix per primera vegada en la documentació consultada datada durant la segona meitat del segle XVIII. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen en Francisco March i en Cristòfol March. Poc després, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix novament el nom 'March'. La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'March de la Pujada' dins del veïnat de Canyamars. Aquest topònim apareix inventariat entre els masos Gel i Rimbles (ambdós situats a la mateixa zona), cosa que fa pensar que es deu referir a la masia de can Marc, donat que les propietats apareixen inventariades amb una certa correlació dins d'aquests documents. La masia fou adquirida per la família Gel entre els anys 1920-1930 aproximadament. Hi hagueren masovers entre els anys 1940 i 1958 i, posteriorment, fins l'any 1972. En aquests anys es dugueren a terme diverses obres de manteniment i rehabilitació donat que la masia estava en mal estat de conservació. Després, la masia fou llogada i també s'hi feren diverses obres de millora com l'arribada de l'electricitat o la construcció d'un pou. En l'actualitat, la masia es lloga com a casa de turisme rural.</p> | 41.5868200,2.4385600 | 453203 | 4604055 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 48021 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.42/122.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de jardí. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a la banda de llevant hi ha l'altre volum, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. De la façana principal, orientada a migdia, destaca un gran finestral d'arc rebaixat a la planta baixa, protegit amb reixa de ferro, i la galeria de les golfes. Està formada per cinc arcs de mig punt sostinguts per pilars, amb les impostes motllurades. De la façana de ponent destaca una finestra balconera delimitada amb balaustrada d'obra i una finestra rectangular amb la part superior decorada a mode de permòdols. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a totes les façanes. Davant de la façana principal, a l'extrem de sud-oest del jardí, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en planta baixa. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb biga de ferro sostinguda amb impostes esglaonades. Aquest volum està bastit en maons.</p> | 08075-111 | Carrer de Sant Esteve, 11 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, a principis del segle XX, la masia fou adquirida pel darrer propietari de la masia de can Galzeran (o can Prats) com a habitatge d'estiueig per a la família de la seva esposa. Pel que sembla, a l'edifici hi havien dos habitatges, un pels propietaris i l'altre pels masovers. Els darrers masovers que hi habitaren també eren els campaners de l'església de Sant Esteve de Canyamars. L'edifici fou objecte de diverses obres de remodelació els anys 1993, 1996 i 2003.</p> | 41.6018700,2.4459400 | 453829 | 4605722 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 47954 | Casa Estaun | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estaun | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.33/052.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta del tot irregular. Aquests volums estan adaptats al desnivell del terreny. El volum principal presenta una planta rectangular, amb coberta composta de xapa metàl·lica i distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre cos de planta quadrada, amb coberta de xapa metàl·lica de quatre vessants i distribuït en un sol nivell. En darrer volum està situat a l'extrem de ponent de la construcció. És de planta poligonal, amb el mateix tipus de coberta que en els casos anteriors, i distribuït en soterrani i planta baixa. Presenta una terrassa perimetral delimitada amb baranes de fusta. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan protegides amb lameles de color blanc. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-44 | Urbanització de Can Valls, 6 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1966. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1975 es varen fer reformes a l'edifici ampliant l'espai habitable i canviant la coberta.</p> | 41.6048500,2.4217200 | 451813 | 4606066 | 1966 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa Iniesta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 91060 | Rellotge de sol de la Torre del Bomber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-del-bomber | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular situat a la façana de migdia de l’edifici. Està format per una placa de marbre negre (conegut com a pedra de Sant Vicenç), amb unes mides de 120 x 80 cm. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-est, el gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 5 de la tarda, i amb la línia de les 12 en vertical. Transversalment hi ha les corbes de declinació solar. Està decorat amb un sol al pol del gnómon, emmarcat amb un gall i una mitja lluna. A la part inferior hi ha el següent lema: “SÓC IMPASSIBLE FINS I TOT AMB L’IMPOSSIBLE”. El rellotge funciona a la perfecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-79 | Ronda de la Damunt, 18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El rellotge fou instal·lat el 24 de juliol de l’any 2001.</span></span></span></span></span></p> | 41.9418900,2.3255900 | 444096 | 4643544 | 2001 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91060-img4167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91060-img4169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91060-1010081.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep M. Val Soriano (càlculs gnomònics) i l’Albert de cal Nano (lema, ornamentacions i línies horàries i zodiacals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 48342 | Can Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domingo-0 | XIX-XX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. La part original de la construcció està situada a la banda de ponent. És de planta rectangular i ha perdut completament la coberta, que estava bastida amb teula àrab i probablement era de dues vessants. Tampoc es conserva el forjat del pis superior. De fet, aquest volum està força enrunat per la banda de llevant. A la banda de migdia es conserva una obertura rectangular bastida en maons i amb la llinda de fusta, mentre que a ponent hi ha una bassa de planta rectangular, amb un revestiment lliscat interior. La construcció era bastida en pedra i amb els paraments arrebossats i emblanquinats. Comptava amb un ràfec de teula àrab a la façana de migdia. Els volums de la banda de llevant, de recent factura, són bastits amb totxo.</p> | 08075-432 | Carrer de can Domingo - Can Massuet del Far - Zona del Far | 41.6176300,2.4202600 | 451701 | 4607486 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 48044 | Can Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabe | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 61. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.65/145; I.RR.55/135. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.cansabe.com/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal exceptuar la finestra de ponent de la planta baixa, emmarcada amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Al pis hi ha tres finestres amb els ampits motllurats, la de la banda de ponent amb la llinda gravada: 'ANY 1702' i la central amb espitllera inferior. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de ponent, i alineat amb la façana principal, hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una única planta. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està rematat amb el mateix ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de tramuntana del volum principal hi ha un cos rectagular amb teulada de dues vessants i de més alçada que el davanter. A llevant hi ha una petita terrassa al pis amb garatge inferior. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, deixant algunes pedres de l'aparell de l'obra vistes i a les cantoneres també.</p> | 08075-134 | Veïnat de Rupit, 11 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Micael Saber'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document es menciona en 'Miquel Sever pagès de Canyamars confessa son mas Sever' i també una peça de terra anomanada 'Quintana del Mas Sever'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el topònim 'Saber' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi consta com a 'Sabe'. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta 'Can Saber pagès' i 'casa Jaume Saber'. Tot i que no es pot assegurar, aquestes anotacions poden estar fent referència tant a la masia de can Sabé com a la de can Joan Sabé, que és veïna seva. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen dues referències que al·ludeixen a una peça de terra i una vinya de 'save'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el topònim 'Casa Sabé'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten en 'Pablo Sabé' i 'Jayme Sabé' com a caps de casa de dos edificis (números 6 i 9). En aquest cas tampoc es pot assegurar que ambdues mencions s'estiguin referint a les dues masies però és força probable. Segons les fonts orals, la masia de can Sabé era una masoveria que forma part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. A can Sabé hi havia jornalers i mossos. Dins del segle XX, l'edifici es va dividir en dos habitatges i, posteriorment, quan s'hi van fer reformes interiors per habilitar-ho com a centre de convalescència. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.</p> | 41.6073400,2.4602500 | 455025 | 4606322 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Sever. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 47983 | Ca l'Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestape | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 15. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.04/084. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum original està situat al bell mig de la construcció. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Destaca el balcó central del pis, amb la llosana motllurada i una simple barana de ferro. Als costats hi ha dues finestres amb els ampits de pedra motllurats. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab. A l'interior, les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i les llindes de fusta. També destaca una pica de pedra encastada dins d'una fornícula al vestíbul d'entrada. Adossat a la banda de migdia hi ha un altre volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en dos nivells. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda feta amb maons disposats a plec de llibre. Al costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en maons, que queda mig amagada pel pou amb bassa rectangular que es troba adossat a l'extrem del parament. Les finestres del pis són rectangulars i estan reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats. A la banda de migdia d'aquesta construcció hi ha dos cossos auxiliars més, organitzats en un sol nivell i coberts amb teulades d'un sol vessant. Alhora, adossat a la banda de tramuntana del volum original hi ha un altre habitatge, format per dos cossos adossats. El principal és cantoner, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica restituïda. De la façana lateral destaquen els tres obertures de la planta baixa, que es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i han estat restituïdes. L'altre volum que forma part d'aquest habitatge és rectangular, està cobert per una terrassa plana delimitada amb barana de ferro i consta de planta baixa i pis. Presenta una finestra emmarcada amb maons a la planta baixa i una altra finestra emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana d'arc conopial i l'ampit motllurat al pis. Aquest habitatge presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres restituïdes i emmarcades en pedra. La construcció compta amb un ràfec de dents de serra a l'alçada del primer i pis, i un doble ràfec de teula àrab a l'alçada del segon. Davant d'aquest habitatge hi ha un cobert amb teulada i el safareig. A escassa distància al nord-oest de la masia hi ha un altre volum aïllat en procés de reforma. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i consta de planta baixa, pis i golfes. Destaca el coronament ondulant de la façana principal i el gran finestral d'arc de mig punt a les golfes.</p> | 08075-73 | Veïnat de Batlle, 9 - Carretera BV-5101, km. 2,8 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el que apareixen els topònims 'Staper' i 'Staper de Plassa'. No queda clar quina de les dues mencions fa referència a l'edifici que ens ocupa. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona l''Antoni Estaper'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix el topònim 'Astaper'. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Bernardo Estaper, per una banda, i en Benedicto Estaper, del 'Manso Estaper', per l'altra. Malgrat aquesta referència, no queda clar que es refereixi a la masia, donat que en el mateix document s'especifica que un altre mas del terme, el mas Tarau, també fou conegut antigament com el mas Estaper. Dins del segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continuen apareixent dues cases anomenades 'Estaper' dins del veïnat de Dosrius, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una ('Estapé'). A finals del segle XVIII, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, apareix Josep Estapé de Munt, tot i que tampoc es pot assegurar una relació directa amb la masia. De fet, la primera referència documental directa de l'edifici la trobem en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, on hi consta un edifici de nom Estapé i el situa al costat de les masies de can Gabarra i can Valls. Posteriorment, ja al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. L'any 1857, els propietaris de la masia Andreu Collet (pagès) i la seva dona Maria Estaper, van atorgar als concessionaris de la companyia Palau, García y Compañía (que recollia les aigües de l'aqüífer de Dosrius per dur-les fins a Mataró inicialment) 'plena facultad para que con minas, ramales y conductos puedan buscar, recoger y aprovechar para los usos o fines que quieran todas las aguas que nacen, fluyen y discurren por las tierras de propiedad de la misma concedente pertenecientes a su manso Estaper' (Ramis, 2017: 6). La concessió era sobre 92 hectàrees de terreny a canvi de 300 lliures catalanes i la garantia de mantenir o augmentar el cabal d'aigua del pou que existia a la finca. La masia ha estat propietat de la família Collet des de mitjans del segle XIX. Prova d'això és el fet que en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-65, al veïnat Estaper, hi apareix Andrés Collet. Inicialment, la masia estava formada pel volum central de la construcció, amb uns pallers a la banda dreta i les corts per les vaques a l'esquerra. Pel que sembla, a la façana de llevant de la casa hi ha una pedra gravada amb l'any 1820, tot i que no s'ha pogut corroborar durant la feina de camp. L'any 1929, la masia fou ampliada amb la construcció d'una masoveria en el lloc dels pallers (coneguda com la Masoveria de la Lourdes). En aquestes obres hi col·laboraren diversos pastors que venien amb els ramats a pasturar a la zona i feien estada a la masia. L'any 1987, aquest espai fou reconvertit en un pis. Al seu torn, les corts de vaques també foren reconvertides en un habitatge per l'hereu de la família.</p> | 41.5987500,2.4231800 | 451930 | 4605388 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47983-foto-08075-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47983-foto-08075-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47983-foto-08075-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Estaper, can Collet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 47457 | Cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manset | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un volum aïllat de grans dimensions situat a la part posterior de la finca i un gran jardí. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a la plaça Ramon Godó, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1805. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus de pedra ben escairats. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Al primer pis destaquen dues obertures rectangulars: hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat reformada i un finestral bastit amb carreus de pedra, que té sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. La segona planta presenta una única finestra balconera d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana està rematada per un ràfec múltiple de rajols sostinguts amb mènsules del mateix material. La planta baixa deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat. Aquest edifici està comunicat amb el volum posterior mitjançant una terrassa descoberta oberta a la segona planta. El volum aïllat és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en planta baixa, dos pisos i golfes. L'accés es fa des de la placeta Segura, situada al bell mig del carrer d'Àngel Guimerà. La façana principal, orientada al jardí de la finca, presenta tres arcs de mig punt adovellats per planta, al interior dels quals s'obren finestrals rectangulars reformats que tenen sortida a balcons exempts, amb les baranes de ferro ben treballades. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres òculs ovalats emmarcats en pedra també. El volum presenta el parament arrebossat i pintat de color marronós.</p> | 08071-40 | Plaça de Ramon Godó, 2-Carrer d'Àngel Guimerà, 13, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. L'edifici agafa el nom dels propietaris de la masia de cal Manset, situada a la Muntanya, els quals es traslladaren a viure en aquesta casa dins del nucli urbà. Durant un temps, la casa comptà amb una petita capella privada dedicada a Sant Joan Baptista, que es va ensorrar per una forta nevada l'any 1936. Després d'aquest fet, la propietat canvià de mans, i en l'actualitat, l'espai s'ha transformat en una petita placeta.</p> | 41.6369500,1.5177100 | 376543 | 4610530 | 1805 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 91095 | Festa Major de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 146, 152-161.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>CARARACH, Bruna (2022). “La festa del carrer Nou i la Rambla”. <em>La Falguera</em> nº 56, p. 35-36.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 294-297.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 29-30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>XUTGLÀ I CASADEVALL, Montserrat (1992). “La Festa Major de Folgueroles”. <em>Festa Major de Folgueroles 1992</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major de Folgueroles es celebra anualment durant la primera quinzena de setembre. Els a<span>ctes festius principals, que se celebren el segon diumenge de setembre, estan vinculats a l’antiga devoció de la Mare de Déu de la Damunt. </span>La festa està farcida d'esdeveniments diversos adreçats a tots els públics i, en els darrers temps, té una durada d'uns quatre dies seguits més el cap de setmana anterior i posterior als dies principals de la festa. Entre d’altres destaquen el concert-ball de festa major, el cercavila amb els gegants i els capgrossos, les havaneres, la festa dels Quintos (festa jove) o la tronada matinal pels carrers del poble. També s’organitzen espectacles infantils, tornejos de futbol i escacs i representacions teatrals. Alguns dels actes més tradicionals que es celebren durant els dies de festa són la Marxa dels Vigatans i l’acompanyament i processó de la Mare de Déu de la Damunt, organitzada per l’Associació Social Cultural de Nostra Senyora de la Damunt (coneguda pels folguerolencs com la Germandat), amb l’ofici solemne a l’església parroquial de Santa Maria. Com a cloenda, el tradicional castell de focs. La festa es celebra en diversos espais del nucli urbà (plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, carrers, jardí de can Dachs...) i de l’entorn proper al poble (plans de la Damunt).</span></span></span></span></span></p> | 08083-107 | Nucli urbà de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la Festa Major de Folgueroles es celebrava el 15 d’agost, dia de l’Assumpció de la Mare de Déu. Les primeres referències documentals relacionades amb aquesta festa es troben a les Consuetes de Folgueroles dels anys 1862 i 1883, que indicaven sobretot els actes religiosos que calia celebrar entre d’altres aspectes (finançament...). A mitjans dels anys 40 del segle XX es va intentar canviar la data de la festa al primer diumenge de setembre, tot i que la iniciativa no va prosperar malgrat celebrar-se en aquesta nova data durant dos o tres anys. El mateix va passar amb el segon o tercer diumenge de juliol durant dos o tres anys més, tot i que tampoc va resultar. Finalment es va optar per celebrar-la el segon diumenge de setembre, coincidint amb la festa de la Mare de Déu de la Damunt i la festa de la Germandat que es celebraven el mateix dia des del final de la guerra Civil espanyola (1936-1939).</span></span></span></span></p> | 41.9386700,2.3188600 | 443535 | 4643191 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91095-faju20210912-258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91095-faju20210912-151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91095-faju20210912-54.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91095-faju20210912-213.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Folgueroles. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 47997 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.18/098. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 11-12-2017].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons disposats a plec de llibre i els brancals fets de carreus de pedra. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb reixes de ferro. A l'extrem de ponent del parament hi ha un altre portal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta protegida amb un petit voladís. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars, la central emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Damunt d'aquesta obertura, en el capcer de la façana, hi ha un rellotge de sol pentagonal i emblanquinat, que només conserva el gnòmon de vareta. La façana està rematada amb un petit ràfec de teula àrab i s'observa clarament que la coberta fou reformada. La resta d'obertures de l'edifici han estat reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb la façana principal emblanquinada.</p> | 08075-87 | Veïnat de Gemir, 28 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 ja existia una casa coneguda amb aquest topònim dins del veïnat de Dosrius. De fet, el cognom Martorell està present en bona part de la documentació consultada dels segles XVIII i XIX. En una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consten diversos personatges amb aquest cognom. Passa el mateix amb les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865 apareixen dos personatges més amb el topònim Martorell identificats com a caps de casa. Els darrers propietaris de la masia hi han fet diverses obres de reforma. Així, l'any 1993 es va refer la teulada i l'any 1995 es va reformar l'interior. En l'actualitat, la masia està deshabitada.</p> | 41.5937100,2.4181500 | 451507 | 4604831 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Martorell de la Creu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 47578 | Fons documental de Santa Maria de Copons a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-copons-a-labev | <p>LLUCH I MARTÍN, Ernest (1962). 'L'Arxiu de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8. MUSET I PONS, Assumpta (2005). 'Arxius, papers i història'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 363. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XIV-XXI | <p>Bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Copons està dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Es tracta de la documentació relacionada amb la gestió de la parròquia i presenta unes dates extremes establertes entre els anys 1301-1995. Està registrada en diferents materials de suport com la pell dels pergamins o el paper dels lligalls i dels llibres de diferent format. La documentació està organitzada en quatre grans categories: llibres sacramentals, administració, llibres notarials i pergamins. Els llibres sacramentals abasten una cronologia establerta entre els anys 1552 i 1915 i estan formats pels llibres de baptismes, confirmacions, defuncions, matrimonis i una part de documentació variada (compliment pasqual, comunions entre d'altres). Pel que fa a la documentació de l'administració, cal dir que està relacionada amb diversos actes com aniversaris, celebracions o les visites pastorals dels segles XVII i XVIII, però també el llibre de l'obra, comptes i factures, cens parroquial, confraries i associacions, entre d'altres. Aquests documents estan datats entre els anys 1600 i 1995. Quant als llibres notarials (1562-1933), estan formats per manuals, testaments, actes notarials, processos i capítols matrimonials entre d'altres. En darrer terme, la col·lecció de pergamins abasta una cronologia establerta entre els segles XIV i XVII (1301-1657).</p> | 08071-161 | Carrer de Santa Maria, 1, 08500, Vic | <p>A mitjans del segle XIX, l'Arxiu Parroquial de Copons estava dipositat a la rectoria de Copons. Entre els anys 1834 i 1845, la vila de Copons fou cremada i part de l'arxiu parroquial es va portar a una casa particular, ja que la rectoria havia estat ocupada militarment. Tot i això, sabem que es van cremar diversos documents i quasi tots els actes dels censos. Durant els anys 60 del segle XX, tant l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Copons com el de Santa Maria de Veciana estaven custodiats a la rectoria de Copons. D'aquest moment se'n publicà un inventari a la revista Serra d'Or l'any 1962. Posteriorment, aquests documents foren traslladats a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, on actualment es poden consultar lliurement. Cal especificar que una mínima part del patrimoni documental de l'arxiu de Santa Maria de Copons està dipositat al Despatx Parroquial de Jorba. Es tracta dels llibres de baptismes datats entre l'any 1890 i l'actualitat, els de defuncions entre el 1895 i l'actualitat, els de matrimonis des del 1911, els de confirmacions des del 1907 i les visites pastorals des del 1953. Per últim, tenim notícia que també hi ha una col·lecció de 193 pergamins dipositats al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), des dels anys 60 del segle XX. En aquest sentit, cal dir que l'any 1986, en una guia editada pel servei de documentació del Museu Comarcal de l'Anoia-Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, es mencionen només 55 pergamins de tipus nobiliari dels segles XIV-XVII, destacant nombrosos privilegis reials amb la firma de diferents monarques.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47578-foto-08071-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47578-foto-08071-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47578-foto-08071-161-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 47456 | Cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segura | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 33. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4871 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-S</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un petit pati posterior orientat al carrer del Mur. Presenta la coberta de teula àrab de tres vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i una terrassa descoberta situada a l'extrem de tramuntana. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb guardapols i els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1602, el nom de la família, 'SEGURA' i un petit escut a la part superior de les inscripcions. L'escut representa la família Segura a la part inferior i els Rocabertí a la superior. A banda i banda destaquen dos portals més, tot i que són d'arc apuntat i també estan emmarcats en pedra. Les obertures del primer pis són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Es corresponen amb tres finestrals que tenen sortida a un balcó corregut, amb la llosana de pedra sostinguda per mènsules i la barana de ferro decorada amb dracs alats de forja. En aquesta mateixa planta s'obre una terrassa de planta rectangular, situada a l'extrem de tramuntana del parament, amb una barana de ferro de les mateixes característiques que la del balcó. La segona planta presenta una galeria formada per quatre finestrals d'arc còncau deprimit, sostinguts per senzills pilars amb basament, imposta i capitell. La galeria està emmarcada amb carreus de pedra i presenta un ampit motllurat corregut. Oberta damunt la terrassa descoberta del primer pis hi ha una finestra de la mateixa tipologia que les de la galeria. La façana lateral, orientada al carreró de la Generalitat, presenta obertures rectangulars reformades. Tot i això destaca un antic portal d'arc de mig punt adovellat reconvertit en finestra, amb l'ampit bastit amb rajoles blaves vidrades. La construcció està rematada per una cornisa sostinguda amb mènsules de pedra i fusta que s'observa a la part superior de tots els paraments. La planta baixa de la façana principal presenta el parament bastit en pedra ben escairada disposada en filades i amb les juntures remarcades. En canvi, el dels pisos superiors està arrebossat, tot i que imita un aparell de carreuada perfectament regular. Aquest revestiment es repeteix també a la façana lateral.</p> | 08071-39 | Carrer d'Àngel Guimerà, 24, 08289 | <p>La casa està situada al bell mig de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la part central anomenada Mitja Vila o Mig Carrer (a l'alçada de l'actual plaça de Ramon Godó) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. En aquest sentit, tenim notícia que l'any 1785 es va ordenar la demolició dels porxos davanters d'algunes de les cases del carrer Major per eixamplar la via i facilitar el trànsit de persones i animals (Muset 2006: 33). Una d'aquestes cases era la del negociant Jaume Segura, que es correspon amb l'edifici que ens ocupa. També tenim notícia que en els terrenys on actualment s'aixeca l'edifici, hi havia tres cases que foren enderrocades per la família Segura amb la intenció de construir la seva residència. Es coneixien amb els noms de cal Oleguer, cal Gruetes i cal Cisteller. Els Segura eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Jover o els Romeu. Els forjats del balcó de la façana principal corresponen a l'etapa modernista, tot i que es troben integrats a la reforma de l'any 1951 que rehabilità tot l'edifici.</p> | 41.6369700,1.5181700 | 376582 | 4610531 | 1602 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 47999 | Can Pepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.20/100. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Les cobertes estan esfondrades, les obertures de la planta baixa tapiades i l'interior ha perdut els forjats del pis superior. | <p>Masia aïllada i enrunada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal està format per dos volums rectangulars, amb cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. L'altre cos està adossat a la banda de ponent, és rectangular i està cobert amb teulada d'un sol vessant. Tots tres volums estan distribuïts en planta baixa i pis, amb les cobertes esfondrades. La façana principal, orientada a migdia, presenta tres portals d'accés d'arc rebaixat tapiats amb envans de totxo. Al pis hi ha tres finestres rectangulars, la de la banda de llevant tapiada mentre que les altres dues conserven els ampits motllurats. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra i tortugada de teula àrab. La resta de paraments estan força degradats i l'interior completament esfondrat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal esta de conservació.</p> | 08075-89 | Veïnat de Gemir, 35 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Pepas' dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia formava part de la propietat de can Nogueres de Mayans, situada damunt seu. La masia va tenir masovers fins l'any 1980 i es va veure afectada per un incendi declarat l'any 2004 dins de la finca de can Nogueres (probablement fou en aquest moment que es tapiaren les obertures).</p> | 41.5805300,2.4241000 | 451993 | 4603365 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 48001 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.22/102. GUANYABENS I CALVET, Nicolau (2017). 'El caçador furtiu, una obra d'Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius'. Duos Rios, núm. 3, p. 178-182.</p> | XX | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta a la holandesa de teula àrab, amb dues llucanes obertes als vessants laterals. A la part posterior de la coberta sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta de teula àrab de quatre vessants, que es correspon amb l'escala interior. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i està construït a diferent nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb biguetes de fusta. Damunt del voladís hi ha un plafó de ceràmica vidrada blava amb la imatge de Sant Jordi. La resta d'obertures del parament són rectangulars exceptuant la finestra central de la segona planta, d'obertura semicircular tripartida amb balconera central, i l'obertura oval de les golfes. La façana de migdia també presenta finestres rectangulars i quatre contraforts de formigó i perfil curvat, units per una riostra adossada al parament. Les obertures de la torre es corresponen amb dos grans finestrals d'obertura semicircular bipartits. A l'interior, l'edifici presenta paviments de mosaic hidràulic, destacables elements de fusteria i vidre i una destacable escala a la catalana. També cal mencionar dos portals emmarcats en pedra i amb les llindes planes, situats a la planta baixa. L'altre volum està adossat a la façana de llevant. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. D'aquest volum destaquen els coronaments de les façanes laterals, amb cornises motllurades i petits pilars rematats amb ornaments circulars. Un altre cos més modern s'adossa a aquest volum per la banda de llevant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. De l'exterior de l'edifici destaca la tanca amb barrots d'obra i la porta de ferro forjat treballada que dóna accés al jardí. També cal tenir en compte la pèrgola, situada a pocs metres a ponent de l'edifici i que està delimitada amb la mateixa tanca de barrots. Del jardí destaquen els plàtans de l'entrada principal i els de la banda de llevant.</p> | 08075-91 | Veïnat de Gemir, 20 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no hi ha constància documental, les fonts orals asseguren que l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1929 per en Miquel Llinars, propietari d'una fàbrica de tints de Mataró. L'edifici fou construït en el mateix lloc on hi havia una petita masia anomenada can Rovira (de fet, els dos portals interiors emmarcats en pedra formaven part d'aquesta construcció). Pel que sembla, aquesta masia apareix mencionada en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 i, posteriorment, apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Llinars es va vendre la finca l'any 1946 a la família Guanyabens, que tenien una empresa tèxtil a Mataró i la utilitzaren com a habitatge de segona residència. L'any 1952, l'escriptor i poeta Esteve Albert estrenà una obra teatral als jardins de l'edifici. Era 'El caçador furtiu'. L'any 1954, la finca fou adquirida per la família Pol de Barcelona, amb la intenció de muntar una granja de pollastres. Posteriorment passà a mans de la família Pérez Català i finalment, des dels anys 80, és propietat del CITA (Centre d'Investigació i Tractament d'Adiccions).</p> | 41.5908200,2.4120000 | 450992 | 4604514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Rovira, can Llinars, can Guanyabens, masia Pérez Català. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 48156 | Forn del bosc de can Serra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-2 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XIX-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn de terrissa aïllat de grans dimensions, construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa. S'hi accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol, en direcció sud. L'estructura està situada prop de la riba nord del sot de les Canals i està molt afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està bastida aprofitant un dels desnivells del terreny i se li intueix una planta rectangular. Està bastida en maons i també s'observen trams rubefactats per l'acció del foc.</p> | 08075-246 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928600,2.4137200 | 451137 | 4604740 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 47526 | Font de cal Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-carreras | <p>VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XIX-XX | No raja i està coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge del camí de ca l'Arnau, davant de l'encreuament amb el camí de pujar a la masia de can Favó. La font està en desús, no raja aigua i està completament coberta de l'abundant vegetació que caracteritza el marge del camí. L'aigua rajava d'un tub de encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter de calç, d'uns 50 centímetres d'alçada. Té un forat al costat, corresponent a una de les reformes qua va patir la font. L'aigua queia damunt d'una pedra situada al costat d'un clot.</p> | 08071-109 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Carreras per ús domèstic i per regar els horts. També hi anaven a refrescar-se els pagesos de la zona i els vianants que passaven pel camí.</p> | 41.6363300,1.4958700 | 374723 | 4610492 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua de la font provenia del subsòl. A escassos metres de distància de la font hi ha una barraca de vinya de pedra seca. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 47968 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.47/066. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que consta de dos cossos adossats disposats a diferent nivell que li confereixen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de teula àrab. Estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal compta amb tres portals d'obertura rectangular a la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta i els ampits motllurats. El de la banda de llevant presenta els brancals bastits amb carreus de pedra. Destaca un rellotge de sol de pedra, amb el gnònom de vareta, la numeració romana i decorat amb motius florals i geomètrics. L'altre volum presenta un gran portal rectangular amb llinda de fusta i protegit amb un petit voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha tres petites obertures rectangulars, a mode de forats de ventilació. Damunt del portal hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular cobert amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres formades amb carreus de pedra. Al davant de la masia hi ha una bassa de planta rectangular amb els paraments revestits i la part superior bastida amb cairons.</p> | 08075-58 | Avinguda de Can Figueres, 18-20 - Urbanització de Can Figueres - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Figueres'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Gaspar Figueres i, posteriorment, en capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta Esteva Figuera, del 'Manso Figueres'. També apareix en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' com a 'mas Figueres'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareixen dues cases anomenades 'Figueras' dins del veïnat de Canyamars, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una amb el mateix topònim. Posteriorment torna a aparèixer en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. L'edifici torna a estar referenciat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. L'edifici fou objecte de diverses reformes entre els anys 1983-1985 i, finalment, l'any 2002. Aquestes reformes donaren a la masia l'aspecte actual.</p> | 41.5988200,2.4425000 | 453540 | 4605385 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 91109 | Rastell del passant de la Sorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rastell-del-passant-de-la-sorra | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació N.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2001). “Els rastells de Folgueroles”. <em>Festa Major de Folgueroles 2001</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2007). “Els rastells de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 27, p. 12.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Situat </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>entre el camí ral i la pujada de les Valls, al marge de ponent de la via i damunt del torrent. </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una estructura de planta rectangular, d’uns setanta centímetres d’alçada aproximada i assentada damunt de la llera rocosa del torrent. Està formada per un amuntegament de pedres sense treballar, lligades en sec i disposades en filades. La banda de migdia del rastell està formada per dues filades: la inferior està bastida amb lloses disposades a plec de llibre, mentre que la superior està formada amb petits blocs de pedra rectangulars. Per contra, la banda de tramuntana de l'estructura presenta diverses filades bastides amb pedra de diverses mides, encaixonades i disposades regularment. La part superior del rastell està regularitzada amb pedres desbastades i aprofita, en part, l'aflorament de roca natural de la zona.</span></span></span></span></p> | 08083-121 | Torrent de les Valls | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els rastells del torrent de les Valls tenen la funció de recollir la sorra que arrossega l’aigua, sobretot en les torrentades. Aquesta sorra es desprèn fàcilment dels conglomerats de gres vermell de les Guilleries. És una sorra de molta qualitat, de gra petit i net, molt adequada per a la construcció entre d’altres usos. Aquest rastell està situat en una zona on l'extracció de sorra és idònia, tal i com el seu nom indica.</span></span></span></span></p> | 41.9357300,2.3479900 | 445948 | 4642846 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91109-img5582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91109-img5583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91109-img5586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91109-img5584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91109-img5585.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 91097 | Dita de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 152, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2012). “Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Folguerolencs i tupinots”. <em>Festa Major de Folgueroles 2012</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 7.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><em>'</em>Els de Sau són els fumats, a Vilanova camaroigs, a Folgueroles peten cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders. I a la Guixa encara més'.</p> | 08083-109 | <p>Aquesta dita és força estesa dins de la comarca d'Osona i existeixen diverses variants de la mateixa. Fa referència als malnoms irònics i amb doble sentit sobre els pobles veïns.</p> <p> </p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 48155 | Forn del bosc de can Serra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-1 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XVIII-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn aïllat construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa, a la que s'accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol. Les restes estan molt afectades per l'abundant vegetació que cobreix la zona i l'estructura està força degradada. Tot i això s'observen les restes d'una graella de planta més o menys rectangular, amb una alçada conservada d'uns 50 centímetres aproximadament. Les restes de la graella estan rubefactades per l'acció del foc. És foça probable que sota d'aquesta estructura hi hagi la boca d'entrada a la fogaina.</p> | 08075-245 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no es pot assegurar, és probable que es tracti d'un forn de teuleria o rajoleria. En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928200,2.4145800 | 451209 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 91085 | Llinda del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-raco | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 178.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.09.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Llinda monolítica de pedra rossa de Folgueroles, situada en el portal de la façana principal de la casa i sostinguda pels brancals de l’obertura, que estan bastits amb carreus de pedra i amb les impostes motllurades. Està gravada amb l’any 1775 i ornamentada amb un baix relleu rectangular decorat amb una creu llatina damunt del Calvari. La creu està coronada amb una sanefa semicircular decorada amb dents de serra.</span></span></span></span></p> | 08083-98 | Carrer Major, 56 | <p><span><span><span><span lang='CA'>És probable que el baix relleu rectangular del portal d’accés sigui conseqüència de la mutilació que patiren la major part de les llindes del poble que tenien elements de connotació religiosa, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939). Un cop finalitzat el conflicte, molts d’aquests símbols foren gravats de nou. </span></span></span></span></p> | 41.9388700,2.3180600 | 443469 | 4643214 | 1775 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91085-img2505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91085-img2507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91085-img2508.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 91092 | Fons documental de Folgueroles a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental de Folgueroles dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Santa Maria de Folgueroles. Està datada entre els segles XVI i XXI (1575-2000), i formada per un total de total de 128 unitats documentals organitzades en tres blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests documents estan escrits en llatí, català i castellà. Pel que fa al bloc corresponent als Llibres sacramentals, cal destacar el llibre de baptismes (1655-1896), matrimonis (1656-1939), defuncions (1575-1900) i documentació vària (1808-1891). Dins del bloc de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1660-1850), amb el Llibre de l'obra (1677-1952), amb la Consueta (1655-1883), amb els Inventaris parroquials (1655-1915), amb els Comptes i les factures (1801-1932), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1724-1928), amb els Llegats piadosos, causes pies, capbreus parroquials (1621-1838), amb la Correspondència (1731-1944) i amb el Cens parroquial (1826). Pel que fa a les Confraries i associacions destaca la Confraria del Roser (1677-1970), la de Sant Isidre (1711-1893), la de les Ànimes (1787-1953), la Tercera orde (1812-1882), el Santíssim Sacrament (1846-1970), les Filles de Maria (1952-1956) i documentació vària (1643-1942). I, en darrer terme, en relació al bloc Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1656 al 1736 en relació als Manuals, del 1655 al 1838 pel que als Capítols matrimonials, Testaments (1600-1917), Actes notarials (1614-1885), Capbreus (1620) i Processos (1676-1800). I en darrer terme, els Pergamins (1737-1953). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Folgueroles i classificada en d'altres fons.</span></span> Dins l’Arxiu del Capbreu hi ha un benefici sota la invocació de Sant Miquel a l’església de Santa Maria de Folgueroles (s. XVIII) Dins del fons Aromir de Vic destaca un llibre de rebuts de Josep Aromir, pagès de Folgueroles (1669-1700). En el fons Solermoner de Vic, un llibre d’actes notarials del mas Rourell de Folgueroles (1700-1720). Finalment, a l’Arxiu de la Cúria Fumada, un censal a Sagimon Puigseslloses en format pergamí i datat l’any 1549.</span></span></span></span></p> | 08083-104 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de Folgueroles ingressà a l’Arxiu Episcopal de Vic a finals de 1998, i fou tractat en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. La resta del fons ingressà entre els anys 2005 i 2006, principalment documentació de l’administració parroquial i notarial.</span></span></span></span></span></p> | 41.9388700,2.3194100 | 443581 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00527.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 48002 | Can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpare | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.23/103. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. 'L'àlbum del Comú. Anys 40'. El Comú, núm. 9, p. 47. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal, situat a la banda de migdia de la construcció, és de planta rectangular i inclou una ampliació per la banda de ponent, perfectament integrada dins la construcció. Tot i això, la masia està segregada en dos habitatges independents, amb una tanca de separació adossada al bell mig del parament. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. L'habitatge principal, que està reformat, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes sostingudes amb permòdols. L'altre habitatge, que no està reformat, compta amb la mateixa tipologia de portal i una finestra de les mateixes característiques que les anteriors. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Aquest volum presenta l'aparell de l'obra vist a la part corresponent a l'habitatge reformat. És de pedra de diverses mides disposada irregularment. Per contra, la part corresponent a l'altre habitatge té el parament arrebossat. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb cobertes de teula àrab de dues vessants, i distribuïts en planta baixa i pis, i una sola planta. Corresponen a habitatges independents. Davant de la façana principal, a la banda de ponent, hi ha un pou cobert de planta circular, bastit en pedra i maons.</p> | 08075-92 | Carrer de Pablo Picasso, 30 - Dosrius | <p>Pel que sembla, la masia sempre ha estat relacionada amb les famílies Martorell i Munné (de fet, la construcció està segregada en quatre habitatges). En aquest sentit hi ha un seguit de referències documentals datades dins l'època moderna que estan relacionades amb aquests cognoms: En primer lloc, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consta en 'Joseph Munné'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix el topònim 'Mone' i 'Casa Gracia Mone'. De fet, la primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1632 ja existia una casa anomenada 'Monner' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i que l'edifici sencer es coneix com a masia de can Santpare, en realitat, aquest topònim correspon a l'habitatge principal que ha estat reformat. L'altre habitatge, situat al seu costat, és conegut com a can Bernat des de l'any 1935, quan s'hi va instal·lar la família procedent de la masia de can Bernat. Aquests habitatges han estat reformats al llarg del temps. L'any 1970 es va reconstruïr la coberta amb bigues de formigó i es va reformar l'interior de l'habitatge de can Santpare. A finals dels anys 70 i principis dels 80, l'interior de can Bernat fou completament reformat. Altres reformes s'han anat executant entre finals del segle XX i principis del segle XXI. El topònim amb el que es coneix la masia és de procedència desconeguda peò, segons les fonts orals, podria venir d'un avantpassat de la família Martorell que era molt religiós.</p> | 41.5966300,2.4102300 | 450849 | 4605160 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 48170 | La Torre del Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-bell-lloc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/255. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, p.32.</p> | VII-I a.C | <p>Jaciment arqueològic documentat per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada, consistent en un petit hàbitat ibèric al lloc on hi havia hagut l'antiga Torre de Bell-lloc, que formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada sota seu. A la zona s'hi observen les restes d'uns murs i d'una rampa bastits en pedra de diverses mides, que dibuixen una planta més o menys rectangular. Probablement es tracti dels fonaments de la Torre de Bell-lloc, una construcció de finals del segle XIX. No hi ha cap estructura arqueològica ni consta cap material arqueològic relacionat amb el període ibèric.</p> | 08075-260 | Turó de Bell-lloc - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El jaciment fou documentat per l'arqueòleg Josep Estrada a mitjans del segle XX. Cap als anys 80, Joan Sanmartí va dur a terme una prospecció de la zona, tot i que amb resultats negatius. Ni l'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, ni tampoc l'any 2008, en la revisió de la mateixa, es va poder localitzar cap dada ni resta arqueològica corresponent al període ibèric. Pel que fa a la torre, tenim notícia que l'any 1899 el segon comte de Bell-lloc (propietari de la masia de can Bosc) va fer construïr un observatori i una casa de fusta, coneguda com 'Villa Lina' o 'Torre Bell-lloc' i destinada a pavelló de caça. Aquesta construcció, popularment coneguda com la 'Torre de Fusta', fou cremada durant la guerra Civil.</p> | 41.6206900,2.4455000 | 453806 | 4607812 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48170-foto-08075-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48170-foto-08075-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48170-foto-08075-260-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins dels períodes Ferro- Ibèric (650-50 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 91806 | Goigs de Sant Crescenci i Santa Verecunda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-crescenci-i-santa-verecunda | <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2018). “Uns patrons desconeguts”. <em>Festa Major de Folgueroles 2018</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> | XVIII | No es canten. | <p>'GOIGS DELS GLORIOSOS MARTIS SANT CRACENCIO Y SANTA VERECUNDA QUES Cantan y Veneran com a patrons y ad Vocats de tota la Parroquia de Santa Maria de Folgarolas BISBAT DE VICH.</p> <p>Puixs del cel taniu corona / de martiri molt fecundo; / <em>Guardaunos sempre de mal / Sant Crescencio y Verecunda</em>.</p> <p>Iove, y de pocaedad, / tant á Deu vareu amàr / que en Roma vareu deixár / lo Pare marterizat: / perque servia al senyor / ab anhelo molt profundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vent, que auia succeit / de vostre pare al martiri, / determinareu fugir / en Tibuli alguns dias: / servireu ab melodia / al Senyo que Vos alunbre: / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostra Santedat declara / aquell cas, que succei, / quant nostre mare Sagrada, / Simphorosa os adverti: / que passaseu ab Constancia / lo martiri tan fecundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vos ab vostres sis germans / tots set passareu martiri, / Instantuos molt los Tirans, / que dexasseu la fe viva: / puix que Deu vos assistia, / passareu tormecs profundos; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Lo Tira Cruel, que fou / Adriano Emparador, / volent ab vinas Instacias, / dexaseu al Criador: / vostre anhelo porfu, / al martiri tant secundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>De Tibuli naturals / fou la vostra Ascendencia, / Ciutat Noble y Principal / Com en Italia se ensenya: / sarvireu alli ab frequencia / al Senyor, que nos iocubre; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>En Tibuli lo marti i / passa Vostra cos Sagrat / quant per Sant Esteva Papa, / en Roma fou transladat: / en la Iglesia del Sant angel / haont vuy se venera y honra / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Fonch vostre sagrat martiri / segons se veu en eserit, / de la vinguda de Christo, / lo any Cent y trenta sis: / Emperador Adriano, / cruel seros iracundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostre intercessio / apar, que sens declarava, / quant al publich se posaren: / vostras reliquias Sagradas: / ab la aygua, que manaren / ab fecunditat profunda; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostras reliquias sagradas / en Folgarolas veneran, / en Roma ja dedicadas: / com en la Bulla se expresa; / de Benedicto tretze / en Santidad molt fecundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Tots los de esta Parroquia / vos veneran per Patrons, / al cansaulos del Senyor / felicitats y mols dons; / de fam, pesta y padregada / guardareu als que us honran / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Puixs son nostres advocats / en tot emparo y defensa: / guardaunos sempra de mal / Verecunda y Cresencio'.</p> | 08083-185 | Església parroquial de Santa Maria de Folgueroles | <p>Aquests goigs fan referència a uns antics sants que es veneraven a l'església parroquial de Santa Maria de Folgueroles a mitjans del segle XVIII. Segons un document datat el 20 de maig de l'any 1731 i custodiat a l'Arxiu Episcopal de Vic, el bisbe de Vic Ramon de Marimon feu entrega a Josep Raguer, rector de la parròquia folguerolenca, d'unes relíquies dels màrtirs Santa Verecunda i Sant Crescenci per a que fossin venerades pels fidels com a patrons de la parròquia. Aquestes relíquies foren portades de Roma a Folgueroles pel sr. Josep Dachs i Codina l'any 1729, tot i que no foren entregades al rector folguerolenc fins dos anys més tard. </p> | 41.9388700,2.3194100 | 443581 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91806-crecencio-verecunda-goigs-folgueroles-sxviic.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat facilitada pel sr. Xavier Roviró. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 91089 | Col·lecció de Folgueroles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-folgueroles-al-museu-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Folgueroles recorda Verdaguer. CXLVI Aniversari naixement. 11-12 maig 1991</span></em><span lang='CA'>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLAS I FONT, M. Dolors (1976). “Hallazgos en el Casol de Puig Castellet, Folgueroles (Barcelona)”. <em>Pyrenae</em>, [en línia], núm. 12, p. 177-179+I, https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/164933 [Consulta: 20-01-2022].</span></span></span></span></p> | XXII a.C-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Col·lecció heterogènia de materials relacionats amb el terme municipal de Folgueroles, que estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Presenta un seguit de materials procedents de diferents jaciments arqueològics, així com destacables peces tant artístiques com de caire més costumista procedents del mateix terme municipal. Està formada per diversos fragments de bronze, ferro, sílex, petxina, os, dents i ceràmica procedents, en gran mesura, del jaciments arqueològics del Casol de Puigcastellet, del dolmen de Puigseslloses i del Turó de les Mentides. Entre d’altres hi ha denes de collaret, fragments de penjolls, vasos campaniformes, fragments de ceràmica ibèrica, fusaioles, puntes de sílex... Del Casol de Puigcastellet destaquen dues rosetes de corall muntades en ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa a les peces de caire artístic destaquen les restes de pintures murals procedents de l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, consistents en un fragment de la representació del Calvari (s. XIII), una escultura de Mare de Déu datada al segle XIV, un manuscrit del llibre <em>L’Atlàntida</em> i el bressol de Mossèn Cinto Verdaguer, ambdós datats al segle XIX. També destaca una pintura de Jacint Verdaguer vestit de fadrí a la font del Desmai de Folgueroles, obra de Marià de Picó datada l’any 1870, i uns apunts al carbonet de Ramon Casas del “Retrat de Verdaguer mort” datat l’any 1902.</span></span></span></span></span></p> | 08083-101 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Majoritàriament, les peces arqueològiques foren ingressades al Museu Episcopal de Vic entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria d’aquestes peces provenen de les primeres intervencions efectuades en els jaciments arqueològics. La resta d’obres custodiades s’obtingueren mitjançant donacions i compres efectuades al llarg del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 2200 a.C.-1902 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg1.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l’espai web Museus en Línia. | 79|80|81|85|93|94|98|119|78 | 53 | 2.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 48059 | Can Polaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polaina | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.80/160. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons i alguna altra obertura força malmesa. També es conserva una cisterna rectangular i un banc corregut adossat a un dels murs perimetrals. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Una part de la construcció està directament assentada damunt la roca del terreny. Alguns dels murs conserven part del revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08075-149 | Veïnat del Far, 5 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Polaina', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.6202200,2.4107000 | 450906 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 47990 | Can Gemir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gemir | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 77. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.11/091. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una finestra d'arc conopial trilobulat amb rosetes a les impostes, els brancals bastits amb carreus de pedra i l'ampit motllurat. Al costat de llevant hi ha un contrafort bastit en pedra i dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments pintats i els ampits motllurats. Adossat a la banda de ponent hi ha un altre volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessant disposada a diferent nivell i distribuït en dos nivells. Presenta una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana gravada amb una creu i l'ampit motllurat. Destaca la façana de ponent, amb un portal d'obertura irregular emmarcat amb carreus de pedra i una finestra rectangular al pis amb el mateix tipus d'emmarcament. En darrer terme, adossat a la façana de migdia d'aquest volum, hi ha un cos rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, i organitzat en un sol nivell. Destaca una galeria d'arcs de mig punt a la façana de migdia. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç. Els paraments conserven restes del revestiment arrebossat que les cobria. Davant la façana principal, delimitada per un mur amb contraforts, hi ha l'era. A la banda de llevant, prop de la masia, hi ha una gran bassa de planta rectangular, un safareig i una font amb pica datada l'any 1882.</p> | 08075-80 | Veïnat de Gemir, 1 - Zona de Dosrius | <p>En el fogatge de l'any 1497 apareix el topònim 'Getimir', tot i que no es pot assegurar que faci referència a la masia. La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1515, on es menciona en Bernat Gemmir. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 hi havia una casa anomenada 'Gemmir' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix diverses vegades citada la 'Vinya de Jamí' o 'Jammí', tot i que en cap moment es fa referència directa a l'edifici. Encara dins del segle XVIII, els noms 'Genmi' i 'Gemi' apareixen citats en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, el mas va ser propietat dels marquesos de Castelldosrius fins als anys 70 del segle XX. L'any 1936, l'ajuntament de Dosrius va decidir apropiar-se de la finca per destinar-la a col·lectivització. En aquell moment era propietat del marquès de Castelldosrius Fèlix de Sentmenat i Güell (Gran d'Espanya i Marquès de Benavent). La finca estava valorada en 85.000 pessetes. Segons les fonts orals, la masia va tenir masovers des de principis del segle XX fins que fou venuda a un propietari de Cabrera de Mar. A finals del segle XX, una part de les terres de la finca fou venuda i integrada als terrenys dels polígons industrials propers a la masia, quedant deshabitada.</p> | 41.5824500,2.3968000 | 449719 | 4603593 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Geimir, can Jaumí, can Jamí. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 47994 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.15/095. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixatn adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular, emmarcat en carreus i amb la llinda plana de perfil romboïdal. La resta d'obertures de planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars protegides amb baranes de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestrals rectangulars amb sortida a quatre balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. En darrer terme, a la segona planta, destaca una galeria d'arcs de mig punt sostinguts amb pilars amb les impostes en relleu, i barana de balaustrada d'obra. Destaca, al bell mig del parament, un rellotge de sol datat l'any 1970. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo cobert amb teulada d'un sol vessant i bigues de fusta, sostingut amb pilars. A la façana de llevant, en canvi, hi ha l'altre volum. És de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa plana, delimitada amb balaustrada d'obra. Tant a la façana principal com a la posterior compta amb dues grans obertures d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal està rematada amb un canaló de tortugada. Davant de la façana principal hi ha una era de planta irregular bastida en cairons, i delimitada per un mur de paredat.</p> | 08075-84 | Veïnat de Gemir, 3 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Casanova' dins del veïnat de Dosrius. És força probable que l'edifici actual respongui a una reforma i ampliació duta a terme a finals del segle XIX o principis del XX, a partir d'un edifici més petit. Alhora, la data del rellotge de sol fa referència a una altra reforma, la qual inclouria la construcció dels balcons de la planta pis. En els darrers temps, a la masia hi havien hagut masovers.</p> | 41.5780700,2.3984200 | 449851 | 4603106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 91883 | Fons documental de Folgueroles a l’arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-del-grup-de-recerca-folklorica-dosona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCÍA HERMOSILLA, Carles (2013). “Caçadors de converses. El Grup de Recerca Folklòrica d’Osona”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 171, p. 34-50.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental relacionat amb el patrimoni immaterial de Folgueroles, recopilat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) i situat als pisos superiors de can Joan. Es tracta d’un fons centrat en la catalogació de la tradició oral del municipi, mitjançant l’enregistrament d’entrevistes<span> efectuades a la població folguerolenca (particulars, representants d’entitats...). Aquests enregistraments, efectuats en cintes magnetofòniques en suport cassete i DAT, estan catalogats en forma de sumaris independents per a cada entrevista, amb les dades de l’informant, la data i una breu descripció del contingut. La major part del fons fou documentat entre els anys 1987 i 1990, i aplega, entre d’altres, narracions, cançons, llegendes, contes, costums, creences, remeis, festes... Entre d’altres hi ha diversos enregistraments de les Caramelles de Folgueroles, del corrandista Josep Casadevall “Carolino”, del flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes”, de la Festa Verdaguer i els seus balls... Al mateix temps, el fons també integra diverses publicacions relacionades amb la població, fotografies, articles de premsa, la revista local <em>La Falguera</em>, programes de la Festa Major de Folgueroles, goigs relacionats amb els temples religiosos del municipi, etc. </span></span></span></span></span></p> | 08083-201 | Carrer Major, 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) és una entitat cultural creada a finals de l’any <span><span>1980, amb seu a Folgueroles. Des dels seus inicis ha desenvolupat</span></span> un treball de recerca, estudi i investigació del folklore, en relació a la cultura popular i tradicional de Catalunya, i en especial pel que fa a la vessant de la transmissió oral. L’entitat custodia l’arxiu més exhaustiu que s’ha dut a terme en una comarca catalana (Osona), sobre elements relacionats amb la tradició oral. </span></span></span></span></span></p> | 41.9382700,2.3166300 | 443350 | 4643148 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1836.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 47995 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.16/096. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI/XX | <p>Masia aïllada i completament reformada constituïda per dos grans cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiments que cobreix les parets. La façana principal compta amb un portal i una finestra al seu costat protegits per un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant i embigat de fusta, que està sostingut amb pilars. Al costat de ponent hi ha un altre accés protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Les finestres del pis tenen els emmarcaments en relleu. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos auxiliars de planta rectangular, disposats a un nivell més baix que el volum principal. Tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en un i dos nivells. A l'extrem nord-est del volum principal hi ha un altre cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i una terrassa al pis, delimitada amb barana de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-85 | Veïnat de Gemir, 18 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document hi consta en 'Narciso Cot (Dosrius)'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, consta en Salvador Cot. De fet, la primera referència documental directa de l'edifici apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Malgrat això, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una propietat a nom de 'Pau Cot' dins del veïnat de Dosrius, tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, tot i que amb branques diferents. L'edifici ha estat objecte de diverses reformes al llarg del temps, tot i que les més importants es poden datar dins del darrer terç del segle XX. L'any 1973, les reformes es van concentrar a l'interior de l'edifici i, entre els anys 1974 i 1987, la masia es va anar reformant tant a l'interior com a l'exterior. Al llarg del temps, la masia ha tingut diversos masovers. En l'actualitat, l'edifici s'utilitza com a segona residència.</p> | 41.5914800,2.4152500 | 451264 | 4604585 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 91098 | Vosaltres de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vosaltres-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA; REBÉS, Salvador (2002). <em>Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 123.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 298.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1998). “Vosaltres de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 13, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2010). “Un ase al campanar de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 32, p. 19-20.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'Vosaltres de Folgueroles, / <em>lom la</em>, sou cavallers, / enguany que heu collit prou naps, / <em>lom la</em>, fareu diners.</p> <p>N'heu feta fer una sitja, /<em> lom la</em>, al campanar, / los que no són ullats, / <em>lom la</em>, tornen brotar.</p> <p>Si n'hi han pujat un burro, <em>lom la</em>, a pasturar, / quan el burro va ser fart, / <em>lom la</em>, no pot baixar.</p> <p>Amb cordes de les campanes, / <em>lom la</em>, lo van baixar, / quan lo ruc va ser a baix, / <em>lom la</em>, se rebentà'.</p> | 08083-110 | <p>Aquesta peça del cançoner tradicional, de la que no se'n coneix la tonada, fou recollida per mossèn Cinto Verdaguer pels voltants de l'any 1866. Fa referència a una història, en bona part inventada, ocorreguda a Folgueroles.</p> <p>Després d'una molt bona anyada de naps als camps de la població, la gran producció extreta s'emmagatzemà per tot arreu, fins i tot a dalt del campanar de l'església parroquial de Santa Maria. Malauradament, en aquest espai els naps es grillaren. Amb la intenció d'aprofitar-los, feren pujar un burro dalt del campanar per que se'ls mengés. Un cop ben fart, l'ase no pogué baixar i quan el despenjaren amb les cordes de les campanes, l'animal quedà rebentat.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 47996 | Ca n'Homs de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhoms-de-manyans | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.17/097. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>Masia aïllada constituïda per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa protegides amb barrots de ferro i les del pis amb porticons de fusta i els ampits en relleu. Destaca, sota el capcer del parament, un rellotge de sol pintat que conserva el gnòmon de vareta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre volum de planta rectangular, organitzat en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Les finestres presenten les mateixes característiques tipològiques que les del volum principal, tot i que destaca un portal emmarcat en pedra situat a la façana de tramuntana. El darrer volum, més modern, està adossat a la banda de llevant. És rectangular, presenta una coberta de fibrociment d'un sol vessant i s'organitza en un sol nivell. En darrer terme, a la banda de migdia del volum principal, s'adossa un petit cos rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats exceptuant la façana de tramuntana, que deixa l'obra de paredat vista. A l'extrem de migdia de la façana principal destaca un petit volum auxiliar aïllat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant.</p> | 08075-86 | Veïnat de Gemir, 11 - Zona de Dosrius | <p>L'única referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1897 hi havia una propietat anomenada 'Noms de Mayans' dins del veïnat de Dosrius. És força probable que la masia fos construïda al voltant d'aquestes dates.</p> | 41.5809600,2.4098400 | 450805 | 4603421 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 91900 | Plantada de l’Arbre de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-de-larbre-de-maig | <p><span><span><span><span lang='CA'>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU DE CATALUNYA (2010). <em>Festa de l’Arbre de Maig de Folgueroles. Memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements i implantació de la festa</em>. Consultat des de http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Cinto; ROVIRÓ, Xavier (2016). “L’arbre de maig”. <em>La Falguera</em> nº 44, p. 20-22.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La Plantada de l’Arbre de Maig és un dels actes més destacats de la Festa Verdaguer, que es celebra anualment durant la segona quinzena del mes de maig a Folgueroles per commemorar l’aniversari del naixement del poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de la població. Els participants en l’acte, tant adults com infants, formen una comitiva encapçalada per un grup de músics que toquen el flabiol i el tamborí, amenitzant el camí cap a la recerca de l’arbre, que es situa a l’espai de la Font Trobada (de propietat municipal) i ha estat seleccionat prèviament. L’arbre escollit és sempre un pollancre, ja que creixen amb facilitat a la zona, i es talla de manera tradicional, és a dir, amb la força dels braços i una destral. Un cop tombat se li tallen les branques deixant el tronc central despullat i, acte seguit, és transportat pels infants fins a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, amb l’ajuda dels participants adults. Agrupats per parelles, cada membre agafa un extrem del pal que, disposat de manera transversal, ajuda a transportar el maig i és utilitzat posteriorment en els ballets de Folgueroles. Un cop a la plaça, el pollancre s’estén a terra per treure-li l’escorça, deixant d’aquesta manera el tronc fi i lliscant. Es lliguen unes cordes a l’arbre i s’adreça amb força fins a encaixar-lo dins d’un forat que ja està fet expressament per a l’ocasió. Aquest forat està situat entre la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria i el Pedró de Mossèn Cinto. Una vegada està enlairat i equilibrat es lliga i decora amb guirnaldes. El maig roman a la plaça durant tota l’edició de la Festa Verdaguer, presidint les diverses activitats que es desenvolupen al seu voltant durant aquests dies (ballets...). </span></span></span></span></span></p> | 08083-207 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La Plantada de l’Arbre de Maig és una iniciativa promoguda per la junta de l’associació Amics de Verdaguer, davant la necessitat de trobar un element natural que marqués l’inici i el final de la Festa Verdaguer. La intenció era recordar el valor simbòlic de l’arbre, tal i com era tradicional en llocs de muntanya, i fomentar l’obra de Jacint Verdaguer (es tracta d’un arbre que es posava a les festes majors pirinenques i que Verdaguer recull en la seva obra). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La primera vegada que es plantà un arbre a la plaça fou l’any 1985. Aquell any, el flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes” va regalar un pi roig per la festa que fou portat en un camió des del bosc. Se li van tallar les branques, es va pelar l’escorça i es va plantar dins d’un bidó de llauna ple de grava situat entre l’església i el Pedró. A partir de l’any 1986, i de manera rotativa durant diverses edicions, els propietaris de pollancredes dels voltants del Folgueroles van cedir anualment un pollancre per poder fer la celebració (la Sala, Serrabou, la Codina i la Fàbrica). Des del 1986 al 1991, al peu del maig s’hi feia l’homenatge dels folguerolencs que ho desitgessin a Verdaguer. Entre d’altres destaquen les intervencions amb flabiol d’en Roviretes, les corrandes d’en Carolino, les poesies d’en Peret Perança, els parlaments de la Mercè Torrents, les cançons d’en Jaume Arnella... Durant les primeres edicions també s’instaurà el costum de penjar-hi fuets al capdamunt amb unes corrioles, amb la intenció que tothom qui ho volgués es podia enfilar pel tronc amb la intenció d’obtenir la recompensa. Al mateix temps, una de les condicions indispensables relacionada amb l’acció de tallar l’arbre és que, algunes setmanes abans, es plantin plançons de pollancre en el mateix indret de la Font Trobada on s’ha tallat el maig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2010, la Plantada de l’Arbre de Maig de Folgueroles fou declarada festa popular d’interès cultural per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2021, dins dels actes de la Festa Verdaguer, es va realitzar una exposició fotogràfica amb imatges de l’Arbre de Maig dedicada a la memòria del sr. Àngel de can Fócs, un dels artífexs d’aquesta celebració des dels seus inicis.</span></span></span></span></p> | 41.9386700,2.3188600 | 443535 | 4643191 | 1985 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91900-arbre-de-maig.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91900-festa-de-l-arbre-de-maig-2010largest-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91900-festa-de-l-arbre-de-maig-2010largest.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91900-festa-de-l-arbre-de-maig-2010largest-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Festa d'interès | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Folgueroles i extretes de l'espai web del Patrimoni Festiu de Catalunya. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/