Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94810 | Cases de la Central de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-central-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>producció>central de les illes</p> | XX | Del conjunt dels dos habitatges que formen part del complex industrial de la central de les Illes només un d'ells està habitat. L'altre presenta esfondraments dels sostres i la coberta i tant sols manté l'estructura. Tot i així el que està habitat també té algunes deficiències en la seva estructura i coberta. Caldria fer algunes actuacions de reparació i manteniment. | <p>Conjunt de dues edificacions aïllades destinades a acollir els treballadors de la central de Can Pericas o de les Illes. Es tracta de dues construccions independents situades al costat de la central i disposades al seu voltant. La primera d'elles té una planta rectangular d'una sola planta amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta que descansa damunt d'una cornisa correguda a manera de ràfec. Té les parets arrebossades en color ocre i les cantonades i bastiments de les obertures en maó ceràmic vist i pintat de color vermell. La composició de les obertures és molt regular i geomètrica a base d'una porta d'entrada i dues finestres a banda i banda a la façana sud, tes finestres a llevant i tres més a ponent. L'interior avui dia molt enrunat es distribueix mitjançant un menjador, cuina i tres habitacions</p> <p>L'altre edificació està encara habitada i també està formada per un edifici de planta rectangular de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud. La distribució de les obertures és molt geomètrica i ordenada organitzant-se a través d'una porta i d'entrada i dues finestres a cada costat coronades per un arc de mig punt de maó ceràmic i amb els bastiments de les obertures emmarcats. Al damunt seu hi han tres finestres que coincideixen amb el primer pis. Val adir que les cantonades i els ràfecs de sota la coberta estan remarcats amb maó ceràmic vist. Les façanes laterals que coincideixen amb els costats curts de l'edifici s'organitzen amb dues obertures a cada planta i dues més a les golfes que resten separades per un fris corregut. La façana nord és completament cega llevat de la porta d'accés als diferents habitatges. La coberta forma un important voladís que està sostingut per bigues de fusta. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color groc amb els elements decoratius (ràfecs, cornises i bastiments) fets en maó ceràmic. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p>Entre aquesta construcció i la primera hi havia una zona enjardinada que avui està deixada i coberta de vegetació </p> | 08237-141 | Can Pericas | <p>Sembla que aquestes cases van ser construïdes al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0928527,2.2304405 | 436359 | 4660372 | 1906 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114627.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Societat Pericas Boixeda i cia | Es tracta de construccions destinades a acollir els habitatges dels treballadors de la central i amb unes característiques comuns a altres centrals d'aquesta època destacant la central de Cabdella a la Vall Fosca. Una de les construccions té la coberta i part dels forjats esfondrats, mentre que l'altra encara està sencera i està ocupada per joves | 102 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2026-07-20 00:00:00 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||||||||||
| 69786 | Barraca de vinya 052 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-052 | <p>Referència a la fitxa 118</p> | 08286-170 | 41.5195900,1.6713100 | 389136 | 4597291 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69786-foto-08286-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69786-foto-08286-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 151 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 99149 | Casa Maria Sàbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-sabat | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p.72.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 11.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici modernista entre mitgeres, d’una sola crugia, amb planta baixa, dos pisos i terrat. Destaca en la fesomia del carrer Raval per la seva ubicació en un punt d’inflexió de la trama urbana, on el carrer s’eixampla o s’estreny, segons com es miri. Per aquest motiu presenta dues façanes, organitzades de manera simètrica entorn de la cantonada, que actua com a eix compositiu. Aquesta cantonada culmina amb un pinacle policromat i decorat amb motius florals, que reforça el seu protagonisme visual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’hi obren dos portals amb arcs escarsers que donen accés a un local comercial. Aquests portals estan emmarcats per motllures que es tanquen amb impostes ornamentades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, una balconada unifica visualment les dues façanes. Destaquen la llosa de pedra i la barana de ferro forjat, corbada i decorada amb motius florals. A cada façana s’hi obre una porta que dona accés al balcó, emmarcada per motllures ornamentals que es prolonguen fins al segon pis. Aquest segon pis simula un balcó d’ampit, ricament decorat, amb tres finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les formes sinuoses són una constant en tot l’edifici: a les baranes, a les motllures que emmarquen les obertures i als relleus decoratius sota les finestres. També destaca la cromaticitat de l’edifici, amb un arrebossat general de color fúcsia i detalls ornamentals en verd o fúcsia, que reforcen la unitat estètica del conjunt.</span></span></span></p> | 08240-38 | c. del Raval, 16 | <p><span><span><span><span><span>Francesc Rigol i Tubella, va encarregar-li la casa a l’arquitecte Miquel Madurell, que la va projectar entre els anys 1903-1904. Es dedicava al comerç de vi i anisats juntament al seu germà Modest, que més tard començarà a elaborar cava (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1891, Miquel Madurell i Rius finalitzà la seva formació com a arquitecte. Al llarg de la seva carrera, desenvolupà una activitat professional notable tant a les Illes Balears com a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha l’edifici que actualment acull el Parlament Balear, així com diversos projectes rellevants a la capital catalana, entre els quals sobresurt la seu del Banco Hispano-Americano, premiat en el certamen anual d’arquitectura de l’any 1912. Des del 1904 assumí el càrrec d’arquitecte municipal a Sant Sadurní d’Anoia, on deixà una empremta significativa en el paisatge urbà. Madurell és considerat una figura clau en el desenvolupament del modernisme local. Entre les seves intervencions més emblemàtiques al municipi s’hi troben dos edificis públics: les Escoles Noves i l’Ateneu. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> | 41.4240600,1.7844700 | 398429 | 4586546 | 1903-1904 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99149-p1110867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99149-p1110869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99149-p1110871.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-17 00:00:00 | Miquel Madurell i Rius (arquitecte) | També és coneguda com a casa Rigol. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 69851 | Barraca de vinya 091 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-091 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-235 | 41.5216000,1.6611800 | 388294 | 4597527 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69851-foto-08286-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69851-foto-08286-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2506 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 69766 | Barraca de vinya 005 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-005 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-133 | 41.5195700,1.6488300 | 387260 | 4597318 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2519 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:65 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 69778 | Barraca de vinya 018 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-018 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-145 | 41.5282000,1.6499700 | 387370 | 4598275 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69778-foto-08286-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69778-foto-08286-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2543 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:101 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 92987 | Trifini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trifini | <p><span lang='CA'><span><span>Fita de pedra que marca el trifini dels termes municipals de<strong> </strong><em>Sant Quintí de Mediona</em>, i <em>Sant Pere de Riudebitlles</em> amb <em>Mediona</em>. </span></span></span></p> <p> </p> | 08122-764 | A l'est del nucli urbà i de la C-15 | <p>L'any 2000 es van trobar els batlles dels tres municipis per celebrar la recol·locació de la fita, desplaçada 2.40 m m al nord pel perill d'esllavissades. La trobada es va fer enmig d'una festa de germanor.</p> | 41.4725600,1.6972400 | 391221 | 4592037 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||||
| 90909 | Goig del Sant Crist de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist-de-mediona | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs del Sant Chisto que se venera en la Iglesia parroquial de Mediona. Bisbat de Barcelona”. A la part superior i partint el text del títol en dos hi ha un gravat que representa al Jesucrist a la creu amb Maria Magdalena als </span></span><span lang='CA'>peus, i el que semblaria l’església i el castell al fons. A banda i banda hi ha dos grans gerros amb florons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a tres columnes consta de 13 estrofes sense especificar quina és la tornada. S’hi parla de la llegenda i la devoció de la contrada. Al peu hi ha una pregària en llatí i la data d’impressió: Barcelona, en la estampa de Pere Maymó, al carrer de Sant Domingo. Any <span>1821.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’orla que envolta tota la composició representa un marc de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08122-525 | Església de Santa Maria del Castell de Mediona | 41.4760700,1.6414300 | 386567 | 4592498 | 1821 | 08122 | Mediona | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90909-crist-mediona.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Hi ha una edició, patrocinada per la família Ginoles, a la memòria de Quinti Gili Sardà, de l’any 1940 | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 82047 | Can Rocosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocosa | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-26, pp. 307-314. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 20, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34349. | XVIII-XXI | Diverses reformes dutes a terme durant els segles XIX i XXI. | Masia de planta rectangular de 16 metres d'amplada per 8 de fondària composta de planta baixa i un pis, amb dues crugies paral·leles a la façana principal, orientada a migdia, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. Tot i presentar la mateixa caiguda, la teulada de llevant té un pendent més acusat. Recentment s'hi han instal·lat dues lluernes. El tremujal de ponent té major longitud i es perllonga encara més mitjançant l'addició d'un cos suplementari en el seu extrem. Es tracta d'una ampliació de l'habitatge de 4 per 8 metres i planta única amb quatre finestres d'obra: tres a ponent i una a migdia. Bo i descomptant-ne aquesta darrera, la façana original presenta tres obertures per planta en la secció oest, per tan sols dues finestres en planta baixa i una al primer pis en la secció est. Totes les de la planta baixa s'alineen a la mateixa altura, mentre que les de la planta superior s'adapten a la inclinació de la coberta. Sota el vèrtex del carener s'endevina la traça d'un antic contrafort. El portal d'accés és fet de posts de fusta i se situa al seu costat, dins la secció de ponent. Té els brancals de pedra i la llinda de fusta. La resta d'obertures presenten llindes planes de pedra i ampits de maó massís. La façana nord limita amb un aparcament de grava i únicament té tres finestres menors a la planta superior: una al centre de la secció est, i dues més a la secció oest, seguint el pendent de la coberta. Per últim, a sol ixent hi ha un porxo enrajolat amb toves de 6 per 8 metres i coberta de teula amb caiguda en la mateixa direcció, sostinguda per tres pilars de maó amb jàssera i bigam amb aparença de fusta. Es tracta d'un espai de lleure i descans comunicat amb la casa a través d'una porta amb brancals i llinda de maó amb arc escarser. La façana consta d'un finestra a cada planta. La masia és voltada per un paviment de toves ceràmiques, que deixen pas a un jardí de gespa. Com a element de conjunt, tots els paraments són arrebossats i pintats de color cru, deixant únicament a la vista els emmarcats i algunes pedres cantoneres. Al costat de ponent hi ha una piscina desmuntable circular i la plataforma inferior de davant de la casa és plantada de roures, amb l'herba segada. | 08193-28 | Veïnat de la Cortada, entre el canal de la Freixa i els torrents de la Roureda i Can Vives. | La masia apareix representada amb el nom de 'Can Rocosa' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6437600,2.5574700 | 463147 | 4610319 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | La finca es troba al nord-oest del terme municipal, a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, en una clariana situada entre les masies de Can Gravat, a l'est, i Can Feliçó, a l'oest.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-26. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 79513 | Barraco del Corto Pio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraco-del-corto-pio | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141</p> | 08291-152 | 41.6275700,1.9226400 | 410257 | 4608988 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 79244 | Serrat del Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | X-III aC | L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. | <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> | 08213-39 | Camí de Viladordis | <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> | 41.7304700,1.8679000 | 405847 | 4620471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 79246 | Serrat de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IIIaC-VdC | Superficial | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> | 08213-41 | Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Localitzat l'any 1980.</p> | 41.7394800,1.8661700 | 405716 | 4621473 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 34155 | Barraca de les Agulles 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-3 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-288 | 41.3122600,1.9335500 | 410734 | 4573970 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||||
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 34056 | Barraca 2.32. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-232 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-189 | 41.3180400,1.9343800 | 410811 | 4574611 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||||||
| 79336 | La Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dels-horts | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Atravessat per la autopista A-18 | <p>Plans coneguts com 'La vall dels Horts', vinculats històricament a la presència de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Malgrat l'abundància de testimonis de la presència humana al llarg del temps, actualment només es troba habitat per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt, a més d'un seguit d'algunes granges vora la N-141-C. Es tracta, doncs, d'una gran extensió planera de camps de conreu, que s'extén des del turó de Sant Martí a tocar de Sant Fruitós al cantó de ponent, fins a la crta. BV-451 a llevant. Al nord afronta amb la C-16 i l'autopista A-18, i a migdia amb la N-141-c. La importància d'aquest indret ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, enmig d'una forta pressió urbanística i industrial.</p> | 08213-131 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Vall vinculada històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom, Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105) Actualment només tres masos es lliguen en aquest indret: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7628900,1.8874300 | 407518 | 4624049 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Malgrat el pas de l'autopista A-18 pel seu cantó de ponent, l'indret manté en bona part les seves característiques rurals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 40032 | Murs de pedra seca de Can Ciurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-ciurans | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-163 | Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6960300,2.2363700 | 436458 | 4616309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||||
| 96406 | A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-sant-fost-tanquen-amb-clau-el-rebost | <p>AMADES i GELATS, Joan (1935). Geografia popular<em>.</em> «Catalunya», p. 69. Edicions El Mèdol.</p> <p>MILLÀ i REIG, Lluís (1988). Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars; «Refranys de pobles», p. 88. Editorial Millà.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><em>A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost</em>, és una dita recollida per diversos autors des de l'any 1935.</p> <p>Al blog de <em>Paremiologia Catalana Comparad</em>a, es pot trobar un recull de tots els autors i variants d'aquesta dita. També la recullen els germans Pérez (1990).</p> | 08209-107 | Sant Fost de Campsentelles | 41.5187962,2.2326976 | 435977 | 4596636 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Desconeguda | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||||
| 99950 | Jou del campanar de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jou-del-campanar-de-santa-creu-de-creixa | XVII | <p>A l'interior de l'església de Santa Creu de Creixà hi ha exposat l'antic jou del campanar. El jou és la peça de fusta que sosté la campana per les nanses. Als extrems la fusta està lligada amb uns cèrcols metàl·lics. </p> | 08161-192 | Santa Creu de Creixà. | 41.4603200,1.7720900 | 397452 | 4590587 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 100146 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova-2 | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARCERISSAS, J. (2015). <em>Piera: guia d’història, art i arquitectura. </em>Piera: Ajuntament de Piera.</span></span></span></p> | XX | <p>La Fàbrica Nova és un conjunt fabril construït a principi del segle XX.</p> <p>L'espai fabril està format per una nau formada per dos cossos simètrics. Cadascun dels cossos està cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Té doble frontis, amb el portal d'arc pla ceràmic al centre i a cada costat dues finestres i un òcul, i els capcers sinuosos acabats amb ceràmica. A la part posterior s'hi adossa una altra nau.</p> <p>A la part frontal hi ha una portalada amb pilars ceràmics, al costat del qual hi ha un edifici administratiu. En destaca el capcer esgraonat amb arcs cecs ceràmics i una imbricació coronada amb teules. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb la ornamentació ceràmica vista.</p> | 08161-287 | Av. Fàbrica Nova. | <p>La Fàbrica Nova és una indústria tèxtil fundada l'any 1923 per Joaquim Ballesté Cabestany i Teodoro Vicente Serrat. Es va construir prop de l'estació de tren, fet que afavorí la prosperitat del negoci. En aquest moment, també es van fer construir la casa d'estiueig al centre de Piera, denominada Torre Ballesté. Es dedicaven a la confecció de teles de seda i s'hi celebrava la Festa de la Seda, en què els treballadors ben mudats treien la Mare de Déu dels Àngels.</p> | 41.5279200,1.7543100 | 396075 | 4598113 | 1923 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 94660 | Tomba de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-montserrada | XX | <p>Tomba de placa rectangular on es troben les restes de la Montserrada.</p> <p>Tomba realitzada en 15 rajoles. Les 7 que formen la creu tenen un color vermellós i terrós, les 8 que no formen la creu, o que es troben al voltant d'aquesta, tenen un color grogós.</p> | 08155-218 | Carretera de Sant Genis, s/n | <p>A l'any 1936, la tomba de la Montserrada (encara incorrupte) va ser objecte d'escarni pels incendiaris i profanadors, tenint-la exposada a la porta de l’església. Al cap de dos dies quan les coses s’hagueren calmat es tornà a enterrar. Ara, però ja era només un esquelet.</p> <p>Als anys cinquanta, durant les obres de reconstrucció de l’església pels danys causat per la Guerra, tenim un escrit del rector de llavors, que diu:</p> <p>“24 de desembre de 1956. Jo i el paleta Salvador Martí sols i sense dir res a ningú, hem tapat la Santa, però no hi hem tirat terra al damunt, com tenia, sinó que li hem vestit una mena de tomba amb rajols tot voltant i un solera al damunt, de manera que qui vulgui veure-la de nou, només ha de fer que arrancar el mosaic, rebentar la solera i ja està a la vista. A dins al costat de l’esquelet, hi vam col·locar un rajol encimentat d’una cara, on porta anotat el dia, mes i any, el meu nom mossèn Salvador Coll i el del paleta, Salvador Martí. Per saber on és exactament la tomba, vam col·locar al damunt del lloc on es troba una creu de mosaic vermell...”.</p> | 41.6600783,2.7227109 | 476914 | 4612074 | 1956 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94660-esglesia-sant-genis-27.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100156 | Casa del carrer Sant Bonifaci, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-bonifaci-20 | <p>Text transcrit del plafó informatiu.</p> | XX | <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sobre una casa d'origen anterior. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té la particularitat que a la planta baixa s'hi obre un pas cobert en arc de mig punt que comunica amb el carrer de darrera, sostingut amb bigues de fusta. Aquí hi ha una porta d'accés a la casa, amb llinda de fusta. Totes les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat i dos dels finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut. El coronament està definit per un capcer amb barana ceràmica.</p> | 08161-297 | C. Sant Bonifaci, 20. | <p>Manuel Ferrer Bertran va néixer al carrer del Sol l'any 1909. El seu pare era pintor i d'ell va aprendre l'ofici. Es va casar amb Maria Torres Bosch i van viure en aquesta casa del carreró Víctor Riu fins que va esclatar la Guerra Civil. Es va exiliar a França, on va internar al camp de presoners d'Agde junt amb 13 pierencs més. Va ser alliberat el maig de 1939 però es va quedar a França on va refer la seva vida. En esclatar la Segona Guerra Mundial, va ser capturat de nou i va ingressar al camp d'extermini de Mauthausen l'agost de 1940, del qual no en sortiria fins a l'allibertament del camp l'any 1945. Va anar a viure a Montlluís (França) i es va casar de nou on va fer de pintor. No va voler tornar mai més a Catalunya per por de ser empresonat. Quan va morir l'any 1980 se li va ser un comiat molt sentit. El 115è aniversari del seu naixement, l'Ajuntament de Piera li va retre homenatge.</p> | 41.5199200,1.7470800 | 395459 | 4597233 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100124 | Fragment de retaule dels trinitaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-retaule-dels-trinitaris | <p><span><span><span>CORAL, M. (2021). <em>El patrimoni arquitectònic de la vila de Piera: Una mirada panoràmica sobre la conservació dels béns immobles pierencs catalogats. </em>TFG Història de l’Art. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SILVESTRE, J.M. (1999). <em>Els Trinitaris 1205-1835 i les Trinitàries a Piera. </em>Religioses Trinitàries de Mallorca.</span></span></span></p> | XVIII | Es troba deteriorat. | <p>El fragment del retaule es conserva en una paret de l'església de Santa Maria. És un quadre pintat en oli sobre llenç on s'hi representa l'escena de la Mare de Déu del Remei i Joan de Mata, que a l'hàbit blanc hi té gravada la creu patent dels trinitaris. La Mare de Déu té l'infant assegut a la falda i allarguen una faixa blanca a Joan de Mata, acompanyats d'angelets.</p> | 08161-265 | Església de Santa Maria. | <p>El convent dels Trinitaris va ser fundat el segle XIII a Piera per Joan de Mata. Segons la tradició, el convent es va establir al segle XVI on hi havia l'antic hospital de la vila, a l'actual plaça del Peix. El retaule estava situat en una de les capelles laterals de l'església del convent. Ocupava la part central i tenia al costat a Santa Teresa i a Sant Jerònim, i a dalt Sant Domènech (SILVESTRE, 1999:25).Els trinitaris van ser presents a la vila fins a la desamortizació de Mendizábal, l'any 1938. </p> | 41.5158000,1.7413100 | 394971 | 4596783 | 08161 | Piera | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100124-20250507111931.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 94127 | Barraca de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-campaner | XX | <p>Barraca de vinya feta amb formigó. Realitzada com un petit cubicle amb sostre alt i voltat (en corba). Recorda el cultiu de la vinya al Maresme. </p> <p>Té una entrada en forma de rectangle vertical. Es troba envoltada per un camp protegit per una tanca de malla metàl·lica. </p> <p> </p> | 08155-151 | Veïnat de Sant Genís, Cal Campaner | <p>Segons Salicrú (2023) el propietari era de Malgrat de Mar. Hi passaven el dia.</p> <p>La Barraca de cal Campaner originàriament formava part d'una peça que arribava fins a la riera i que els de cal Campaner (finca situada a ponent on hi ha la casa) van adquirir, quedant agregada a cal Campaner. A partir de llavors ha estat coneguda per aquest nom.</p> <p>La van comprar a un matrimoni gran de Malgrat quan ja no es van poder fer càrrec de la vinya, això era als anys quaranta del segle passat. Aquesta informació és explicada per la Montserrat Ballicrosa de cal Campaner, filla dels que la van comprar.</p> | 41.6611971,2.7266977 | 477246 | 4612197 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 34153 | Barraca de les Agulles 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-1 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-286 | 41.3121300,1.9356600 | 410910 | 4573954 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||||
| 79347 | Barraca de vinya a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-sant-benet | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Caldria una intervenció en els propers anys per tal d'evitar el seu ensorrament. | <p>Construcció en pedra seca conformant una barraca de vinya. Es tracta d'una barraca de planta rectangular semi-inserida en un marge de vinya, aprofitant el desnivell del terra creat pel desnivell del terreny. La coberta es realitza amb una falsa volta de carreus, que exteriorment es troba recoberta per vegetació i herbes. La construcció es troba orientada a migdia, cap a on s'orienta la porta principal que dóna accés a l'interior de la construcció. Es tracta d'una porta formada per una llinda de pedra monolítica que es recolza sobre uns brancals formats per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars de mida una mica més grossa que la resta de la construcció. El parament constructiu de la barraca és a base de carreus de pedra de diferents mides calçats amb pedres de petit tamany. L'alçada general de la barraca és de 2,30 m més la coberta. L'amplada és de 2,30 metres, L'alçada de la porta s'aixeca fins a 140 cm, amb una amplada de 60 cm i un gruix de 60 cm.</p> | 08213-142 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7413700,1.8987400 | 408427 | 4621647 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aquesta barraca es troba en un accelerat procés de degradació, que ha començat per l'ensorrament de les parets laterals que sobresurten del marge de la paret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 34017 | Barraca 1.18. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-118 | <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> | 08020-150 | 41.3255900,1.9085900 | 408663 | 4575476 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||||||
| 34018 | Barraca 1. 19. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-19 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-151 | 41.3212200,1.9126400 | 408996 | 4574987 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||||||
| 34021 | Barraca 1.22. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-122 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-154 | 41.3207900,1.9098000 | 408758 | 4574942 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||||||
| 94786 | Edifici Carrer Sant Boi, 17 - 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-17-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El ritme de les obertures presenta una marcada simetria, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb les portes d’accés a les caixes d’escala; tot i que sense trencar l’eix vertical de les o<span>bertures. Hi ha quatre obertures per planta, a la primera i segona, cascuna obra a balcons amb volada i suportats per mènsules; les baranes són de barrots metàl·lics decorats amb volutes al sòcol i sota el passamà. Al darrer nivell, hi ha finestres geminades de poca alçada flaquejades per unes mènsules que, seguint el disseny de la resta de nivells, en aquest cas suporten la cornisa. El ritme vertical està marcat per unes faixes que emmarquen les obertures i que també trobem a manera de pilastres als extrems de la façana. D’altra banda, el ritme horitzontal </span><span>es remarca </span><span>amb unes faixes horitzontals motllurades, tant a nivell del forjat de cada planta com a la cornisa que corona la façana, en aquest cas més elaborada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures d’accés a les caixes d’escala són de tall rectangular senzill, amb una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica; les dels comerços, més amples i reformades a les necessitats de l’establiment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La superfície es presenta acabada amb un arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-103 | Carrer Sant Boi, 17 - 19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents. Aquest edifici correspon a un tipus de disseny que es pot circumscriure a les principis del segle XX, sense que es tingui constància de la data exacta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Un dels establiments que ocupava un dels local de la planta baixa, consta que hi era des del 1917, segons s'indica en el seu rètol (Ca l'Arcís, Carnissers des del 1917). </p> | 42.1094979,2.2091839 | 434618 | 4662237 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260205.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Al mateix carrer hi ha dues altres finques amb un tractament molt similar de les seves façanes, són els números 26 i 29. Ambdues ocupen una parcel·la molt menor, i les seves façanes són més estretes, una amb una sola obertura per planta i l’altra, amb dues obertures, tanmateix hi podem observar un disseny i patró decoratiu que presenta clares similituds. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 34154 | Barraca de les Agulles 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-2 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-287 | 41.3115400,1.9342200 | 410789 | 4573890 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||||
| 34015 | Barraca 1.6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-148 | 41.3369200,1.9099400 | 408792 | 4576733 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||||||
| 34020 | Barraca 1.21. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-121 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-153 | 41.3156600,1.9212300 | 409707 | 4574361 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||||||
| 54515 | Horts del Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-moli-de-dalt | XVIII-XX | <p>Conjunt de petits horts delimitats per bancals i feixes terraplenats es disposen en pendent des de sota cal Toni, fins als peus del Molí de Dalt. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat documentada des d'època moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg, sèquies, braços i filloles, i de drenatge. Aprofitant la presència del molí. Aquests espais es troben adaptats a la topografia del terreny i en destaca la disposició dels canals, que segueixen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals. Ens aquests espais predomina el cultiu d'hortalisses de temporada per abastar un mercat local.</p> | 08134-239 | Figaró-Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, tot i que també es documenten espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents en terrasses artificials formades per feixes i bancals. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. En aquest cas la presència de la bassa i molí de Dalt afavoriren la presència i pervivència d'aquestes petites hortes, que actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Aquesta activitat econòmica ben documentada durant l'edat moderna assolí una densitat màxima a les acaballes del segle XIX.</p> | 41.7215000,2.2746500 | 439667 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54515-foto-08134-239-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 87722 | Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jorda | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XV; XVI, XVII; XV | Tot i que no s'hi ha pogut accedir, es detecten problemes a les teulades i a l'edificació. | <p>Gran edificació formada per dos edificis de planta rectangular disposats en angle recte. Un correspon a l'edificació primigènia del segle XV transformada durant el segle XVII quan era propietat de la família Vallès. L'altre forma part de la fàbrica de vidre que hi hagué al mas al segle XVIII.</p> <p>La disposició de les dues construccions descriu un clos tancat per alguns edificis annexos (la majoria només d'una única planta) entre els quals hi ha la capella de Sant Narcís. Al centre est del clos obre un pati distribuïdor rectangular que dóna accés a tots els edificis. El portal d'entrada, obert en un mur de maçoneria, és adovellat definint un arc de mig punt.</p> <p>Les edificacions principals consten de planta baixa, pis i golfes amb cobertes de teula àrab a doble vessant. En línies generals es tracta de construccions fetes amb murs de maçoneria, amb cadenes cantoneres i obertures petites i rectangulars. Les obertures conserven llindes de fusta i pedra, també hi ha alguns ampits i brancals d'aquest material. Una d'elles mostra ornamentació d'estil renaixentista.</p> <p>Es conserva una canal de pedra picada, que recull les aigües que una gàrgola porta a la cisterna. Dins la casa, a l'entrada encara hi ha un dels dos seients festejadors.</p> | 08103-82 | A l’oest del nucli urbà de Jorba, al camí que porta a Clariana. | <p>És un dels masos més antics del municipi, possiblement construït a inicis del segle XV pel noble Gaspar de Vega sobre les ruïnes de dos masos anteriors, Mas Milà i Mas Riell. Gaspar de la Vega, casat amb Elfa de Rajadell (ambdós morts entre 1509 i 1513) van tenir una filla Anna de Vega i Rajadell, baronessa de Jorba, que és casà amb el seu cosí Manuel de Rajadell i de Baixadors. La baronessa tingué dos fills, Lluís i Damià, aquest últim fou baró de Jorba entre 1459 i 1516, i adaptà el mas Jordà com a residència estiuenca.</p> <p>En aquesta masia hi va néixer, l'any 1626 Joan Francesc i Ametller (Francesc de Jorba), provincial dels caputxins entre 1675 i 1678. És de fet durant aquesta centúria, i quan és en mans dels Vallès, que es reforma l'edifici, la data de 1630 i el nom de Pere Vallès, a la llinda de la porta ho evidencia. Fra Francesc, fou mestre de novicis i catedràtic al seminari seràfic. Guardià de Tortosa (1664, 1667 i 1669) i de Lleida (1666). Definidor provincial (1670). Visitador general a Mallorca (1671-1674) i com ja hem dit, prelat provincial de Catalunya (1675-1678). El 1677 hagué de fugir cap a Roma on residí mig any i assistí al capítol general de l'ordre. Fou autor de llibres de retòrica i predicació com l'ordenació de les missions parroquials (1975) i Apuntalaments provincials (1576). Morí a Barcelona el 1681.</p> <p>De la família Vallès va passar, per matrimoni, als Matheu (el 1696 n'era propietari Francesc Matheu i Vallès). El 1829 va ser adquirida pels Colomer, argenters d'Igualada.</p> | 41.6006400,1.5104500 | 375869 | 4606509 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-inkedimg9515li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9522.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-08-31 00:00:00 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 97895 | Cal Palahí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palahi | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940</span><em>. </em><span>Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics</span><em>. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p>RIUS, Jaume et al. (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</p> | XX | Ha estat restaurada recentment. | <p>Presenta una estructura de planta rectangular que inclou planta baixa i un pis. L'edificació segueix una ordenació tradicional amb dos eixos verticals d'obertures.</p> <p>En la planta baixa, destaca una porta amb arc escarser flanquejada per una finestra amb reixa de forja. Al pis superior, s'observen dos balcons amb barana de forja, bombats, entre els quals sobresurt el balcó principal. La decoració de la façana és de caràcter modernista, i es caracteritza per esgrafiats amb motius florals que també es reprodueixen en forma de garlandes esgrafiades que emmarquen els balcons.</p> <p>La part més distingida de l'estructura es localitza en el capcer, on una cornisa sinuosa és coronada amb una palmeta. Just sota aquesta, i al centre de la façana, una orla inclosa emmarca la data de construcció de l'edifici, l'any '1911'. A més, és remarcable el color salmó de la façana i la combinació ocre dels esgrafiats.</p> | 08091-402 | Carrer Major, 100. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tal i com apunten Lacuesta i González en el seu estudi del modernisme a l'àrea de Barcelona i rodalies, el fenomen de l’estiueig incorporava el modernisme com a corrent arquitectònic, i amb ell aquella actitud intel·lectual i cultural d’arrel romàntica. Cal recordar que el fenomen de l’estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat per les corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. </span></span></span></p> | 41.4412310,1.8612861 | 404873 | 4588365 | 1911 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112741396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112751045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112754581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112808560.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Desconeguda | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 47889 | Festa Major de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> | 08072-155 | Barri de Can Moriscot | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4312200,1.9351300 | 411028 | 4587176 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||
| 47569 | Font del carrer de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-vilanova | <p>Veure fitxa núm. 149. La part inferior del frontal està bastida en maons.</p> | 08071-152 | 41.6352700,1.5185000 | 376606 | 4610342 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2024-11-19 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||||||
| 47570 | Font de sota el campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sota-el-campanar | <p>Veure fitxa núm. 149.</p> | 08071-153 | 41.6368000,1.5188300 | 376636 | 4610511 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2024-11-19 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||||||
| 47571 | Font de la bassa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-dalt | <p>Veure fitxa núm. 149. L'any gravat al frontal és 1911.</p> | 08071-154 | 41.6377700,1.5147100 | 376295 | 4610625 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2024-11-19 00:00:00 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||||||
| 69793 | Barraca de vinya 058 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-058 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-177 | 41.5395800,1.6718400 | 389214 | 4599510 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69793-foto-08286-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69793-foto-08286-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 162 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 69727 | Barraca de vinya 028 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-028 | <p>Referència a la fitxa 118</p> | 08286-154 | 41.5165000,1.6374000 | 386301 | 4596992 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2528 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:115 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 79514 | Barraca del Corto Pio 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corto-pio-2 | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141</p> | 08291-153 | 41.6218700,1.9210800 | 410119 | 4608356 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 79512 | Barraca de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jan | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrada, de tipologia semblant a l'element núm. 142</p> | 08291-151 | 41.6163100,1.8658200 | 405507 | 4607798 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 79515 | Barraca de la plana de Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-de-torrella | Li falta la coberta. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141.</p> | 08291-154 | 41.5960800,1.9116000 | 409293 | 4605503 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-16 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 69862 | Barraca de vinya 029 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-029 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-246 | 41.5153300,1.6491300 | 387278 | 4596847 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69862-foto-08286-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69862-foto-08286-246-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2533 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 116 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 47652 | Barraca d'un vessant de la carretera C-1412, km 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dun-vessant-de-la-carretera-c-1412-km-50 | <p>Veure fitxa núm. 224</p> | 08071-235 | 41.6498800,1.5197800 | 376740 | 4611962 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||||||
| 47637 | Barraca del camí de cal Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-garsa | Enrunada | <p>Veure fitxa núm. 219. La porta presenta una llinda de fusta i la barraca està arrebossada amb morter de calç.</p> | 08071-220 | 41.6600700,1.5173800 | 376560 | 4613097 | 08071 | Copons | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||||
| 47700 | Barraques del Pinyoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-del-pinyoner | <p>Veure fitxa núm. 259. Es tracta d'una barraca doble, amb un pedrís al interior i dues fornícules rectangulars on s'hi ha fet foc. També hi ha un forat de ventilació per fer l'extracció de fums.</p> | 08071-283 | 41.6569000,1.5102100 | 375957 | 4612755 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.