Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69800 | Barraca de vinya 066 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-066 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-184 | 41.5177800,1.6720200 | 389192 | 4597089 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69800-foto-08286-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69800-foto-08286-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2497 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 79347 | Barraca de vinya a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-sant-benet | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Caldria una intervenció en els propers anys per tal d'evitar el seu ensorrament. | <p>Construcció en pedra seca conformant una barraca de vinya. Es tracta d'una barraca de planta rectangular semi-inserida en un marge de vinya, aprofitant el desnivell del terra creat pel desnivell del terreny. La coberta es realitza amb una falsa volta de carreus, que exteriorment es troba recoberta per vegetació i herbes. La construcció es troba orientada a migdia, cap a on s'orienta la porta principal que dóna accés a l'interior de la construcció. Es tracta d'una porta formada per una llinda de pedra monolítica que es recolza sobre uns brancals formats per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars de mida una mica més grossa que la resta de la construcció. El parament constructiu de la barraca és a base de carreus de pedra de diferents mides calçats amb pedres de petit tamany. L'alçada general de la barraca és de 2,30 m més la coberta. L'amplada és de 2,30 metres, L'alçada de la porta s'aixeca fins a 140 cm, amb una amplada de 60 cm i un gruix de 60 cm.</p> | 08213-142 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7413700,1.8987400 | 408427 | 4621647 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aquesta barraca es troba en un accelerat procés de degradació, que ha començat per l'ensorrament de les parets laterals que sobresurten del marge de la paret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 77905 | Barraca de vinya del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rossell | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca rodona en terreny isolat, sense aprofitar cap marge ni talús, només la roca mare del sòl. L'accés és molt baix, poc més d'un metre, i es conserva sencer el sostre cobert de terra acabat de forma punxeguda.</p> | 08223-177 | A la carretera que puja a Coll Roig, passada la riera de Mascarell | <p>Segurament aquesta barraca és una de les quatre contemplades al cadastre de 1942 al sector del Rossell.</p> | 41.6679000,2.0730000 | 422830 | 4613320 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Per trobar-se just a la vora d'un camí de vegades hi ha senyals de fogueres davant la barraca, o restes de deixalles; és d'esperar que aquest ús fortuït no sigui font de vandalisme. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 79246 | Serrat de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IIIaC-VdC | Superficial | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> | 08213-41 | Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Localitzat l'any 1980.</p> | 41.7394800,1.8661700 | 405716 | 4621473 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 87674 | Refugi del torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-torrent-de-barquies | XVIII-XX | <p>En el marge del torrent de Barquies s'hi localitza un petit refugi. Es tracta d'un cau de planta semicircular excavat directament al marge, de poca profunditat i accés frontal. No té materials constructius.</p> | 08232-163 | Torrent de Barquies | 41.4564200,1.6930600 | 390845 | 4590250 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115309.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 100156 | Casa del carrer Sant Bonifaci, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-bonifaci-20 | <p>Text transcrit del plafó informatiu.</p> | XX | <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sobre una casa d'origen anterior. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té la particularitat que a la planta baixa s'hi obre un pas cobert en arc de mig punt que comunica amb el carrer de darrera, sostingut amb bigues de fusta. Aquí hi ha una porta d'accés a la casa, amb llinda de fusta. Totes les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat i dos dels finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut. El coronament està definit per un capcer amb barana ceràmica.</p> | 08161-297 | C. Sant Bonifaci, 20. | <p>Manuel Ferrer Bertran va néixer al carrer del Sol l'any 1909. El seu pare era pintor i d'ell va aprendre l'ofici. Es va casar amb Maria Torres Bosch i van viure en aquesta casa del carreró Víctor Riu fins que va esclatar la Guerra Civil. Es va exiliar a França, on va internar al camp de presoners d'Agde junt amb 13 pierencs més. Va ser alliberat el maig de 1939 però es va quedar a França on va refer la seva vida. En esclatar la Segona Guerra Mundial, va ser capturat de nou i va ingressar al camp d'extermini de Mauthausen l'agost de 1940, del qual no en sortiria fins a l'allibertament del camp l'any 1945. Va anar a viure a Montlluís (França) i es va casar de nou on va fer de pintor. No va voler tornar mai més a Catalunya per por de ser empresonat. Quan va morir l'any 1980 se li va ser un comiat molt sentit. El 115è aniversari del seu naixement, l'Ajuntament de Piera li va retre homenatge.</p> | 41.5199200,1.7470800 | 395459 | 4597233 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 93927 | Barraca de la Pòpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-popia | <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa, Marc; Samper, Marc; Soler, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica</em>. Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> | Enderroc important. Es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al peu de la Pòpia, sector oest entre la serra del Ginebral i la carena del Cellers. En aquest emplaçament encara es conserven alguns marges de pedra seca construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular. La porta té una alçada de 130 cm, està orientada a sud i coberta amb una llinda plana, mesurant a la part inferior 100 cm i a la part superior 60 cm. El mur de construcció té un gruix de 70 cm. A llevant té un petit finestró de 20x20 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></p> | 08179-474 | L’accés només pot fer-se a peu a través del bosc. Cal seguir la pista forestal que puja a la Pòpia i continuar en direcció a la carena del Cellers. Passada la cruïlla que baixa cap a Cal Cellers, uns 50 metres més endavant ja podem entrar al bosc de la nostra dreta i pujar un parell de feixes pel mig del bosc fins a trobar la Barraca. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6536000,1.9040300 | 408743 | 4611897 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101733.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-03-17 00:00:00 | Des d’aquesta Barraca hi ha una bona panoràmica del torrent del Pujolet i la carena del Cellers, amb Montserrat al fons. | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 99950 | Jou del campanar de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jou-del-campanar-de-santa-creu-de-creixa | XVII | <p>A l'interior de l'església de Santa Creu de Creixà hi ha exposat l'antic jou del campanar. El jou és la peça de fusta que sosté la campana per les nanses. Als extrems la fusta està lligada amb uns cèrcols metàl·lics. </p> | 08161-192 | Santa Creu de Creixà. | 41.4603200,1.7720900 | 397452 | 4590587 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 69802 | Barraca de vinya 068 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-068 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-186 | 41.5330200,1.6716100 | 389184 | 4598782 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69802-foto-08286-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69802-foto-08286-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2559 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 94127 | Barraca de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-campaner | XX | <p>Barraca de vinya feta amb formigó. Realitzada com un petit cubicle amb sostre alt i voltat (en corba). Recorda el cultiu de la vinya al Maresme. </p> <p>Té una entrada en forma de rectangle vertical. Es troba envoltada per un camp protegit per una tanca de malla metàl·lica. </p> <p> </p> | 08155-151 | Veïnat de Sant Genís, Cal Campaner | <p>Segons Salicrú (2023) el propietari era de Malgrat de Mar. Hi passaven el dia.</p> <p>La Barraca de cal Campaner originàriament formava part d'una peça que arribava fins a la riera i que els de cal Campaner (finca situada a ponent on hi ha la casa) van adquirir, quedant agregada a cal Campaner. A partir de llavors ha estat coneguda per aquest nom.</p> <p>La van comprar a un matrimoni gran de Malgrat quan ja no es van poder fer càrrec de la vinya, això era als anys quaranta del segle passat. Aquesta informació és explicada per la Montserrat Ballicrosa de cal Campaner, filla dels que la van comprar.</p> | 41.6611971,2.7266977 | 477246 | 4612197 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 94660 | Tomba de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-montserrada | XX | <p>Tomba de placa rectangular on es troben les restes de la Montserrada.</p> <p>Tomba realitzada en 15 rajoles. Les 7 que formen la creu tenen un color vermellós i terrós, les 8 que no formen la creu, o que es troben al voltant d'aquesta, tenen un color grogós.</p> | 08155-218 | Carretera de Sant Genis, s/n | <p>A l'any 1936, la tomba de la Montserrada (encara incorrupte) va ser objecte d'escarni pels incendiaris i profanadors, tenint-la exposada a la porta de l’església. Al cap de dos dies quan les coses s’hagueren calmat es tornà a enterrar. Ara, però ja era només un esquelet.</p> <p>Als anys cinquanta, durant les obres de reconstrucció de l’església pels danys causat per la Guerra, tenim un escrit del rector de llavors, que diu:</p> <p>“24 de desembre de 1956. Jo i el paleta Salvador Martí sols i sense dir res a ningú, hem tapat la Santa, però no hi hem tirat terra al damunt, com tenia, sinó que li hem vestit una mena de tomba amb rajols tot voltant i un solera al damunt, de manera que qui vulgui veure-la de nou, només ha de fer que arrancar el mosaic, rebentar la solera i ja està a la vista. A dins al costat de l’esquelet, hi vam col·locar un rajol encimentat d’una cara, on porta anotat el dia, mes i any, el meu nom mossèn Salvador Coll i el del paleta, Salvador Martí. Per saber on és exactament la tomba, vam col·locar al damunt del lloc on es troba una creu de mosaic vermell...”.</p> | 41.6600783,2.7227109 | 476914 | 4612074 | 1956 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94660-esglesia-sant-genis-27.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 47674 | Barraca del camí del pla de Sant Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-pla-de-sant-gregori | <p>Veure fitxa núm. 246.</p> | 08071-257 | 41.6434100,1.4952100 | 374682 | 4611279 | 08071 | Copons | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||||||
| 93979 | Font de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-rovires | XX | En manteniment constant. | <p>La Font de les Rovires es localitza en l'espai natural de les Rovires, ben adequat i arranjat per a l'esbarjo de pallejanencs i pallejanenques. Es troba al costat d'un salt d'aigua que queda al seu damunt, un pont de fusta que salva la riera de les Rovires i una taula de fusta amb bancs, tot perfectament endreçat i arranjat amb escales i baranes de fusta.<br /> <br /> La font queda arrambada al marge, per sota dels graons que pugen al salt. Es tracta d'un petit mur de pedra lligada per on raja l'aigua mitjançant un broc de ferro i cau a una pica quadrada d'obra arrebossada que descansa directament al terra. Al costat esquerre hi trobem un rètol de l'Ajuntament en acer inoxidable amb el nom de la font gravat en lletres negres i l'advertència de que l'aigua no té les garanties sanitàries suficients per beure-la.<br /> <br /> Per arribar-hi, cal seguir escassos 100 m pel camí cimentat passat can Coll, fins que aquest s'acaba. En aquest punt cal continuar a mà dreta per la pista forestal de terra. Al cap de només 40 m es troba la font del Carinyo que cal deixar enrere i continuar per l'ampla i planera pista de terra rogenca en direcció nord-oest durant mig quilòmetre més. Un cop aquí, hi ha indicadors que ens assenyalen la font, cal trencar a mà dreta i baixar per un corriol d'acusada pendent i molt erosionat pel pas de les aigües que mena, 75 m més avall, a l'indret de la Font de les Rovires.</p> | 08157-89 | Camí de les Rovires, passat cal Coll. | 41.4299742,1.9824963 | 414985 | 4586989 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 97895 | Cal Palahí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palahi | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940</span><em>. </em><span>Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics</span><em>. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p>RIUS, Jaume et al. (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</p> | XX | Ha estat restaurada recentment. | <p>Presenta una estructura de planta rectangular que inclou planta baixa i un pis. L'edificació segueix una ordenació tradicional amb dos eixos verticals d'obertures.</p> <p>En la planta baixa, destaca una porta amb arc escarser flanquejada per una finestra amb reixa de forja. Al pis superior, s'observen dos balcons amb barana de forja, bombats, entre els quals sobresurt el balcó principal. La decoració de la façana és de caràcter modernista, i es caracteritza per esgrafiats amb motius florals que també es reprodueixen en forma de garlandes esgrafiades que emmarquen els balcons.</p> <p>La part més distingida de l'estructura es localitza en el capcer, on una cornisa sinuosa és coronada amb una palmeta. Just sota aquesta, i al centre de la façana, una orla inclosa emmarca la data de construcció de l'edifici, l'any '1911'. A més, és remarcable el color salmó de la façana i la combinació ocre dels esgrafiats.</p> | 08091-402 | Carrer Major, 100. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tal i com apunten Lacuesta i González en el seu estudi del modernisme a l'àrea de Barcelona i rodalies, el fenomen de l’estiueig incorporava el modernisme com a corrent arquitectònic, i amb ell aquella actitud intel·lectual i cultural d’arrel romàntica. Cal recordar que el fenomen de l’estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat per les corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. </span></span></span></p> | 41.4412310,1.8612861 | 404873 | 4588365 | 1911 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112741396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112751045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112754581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112808560.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Desconeguda | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 34039 | Barraca 2.10. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-210 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-172 | 41.3170600,1.9308700 | 410516 | 4574506 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||||||
| 34299 | Corral de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-mas-ferrer | XX | El desús ha provocat un avançat estat de degradació de l'interior del corral. La branca d'un pi proper ha derruït part de la paret posterior de l'edifici. | Corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, amb un pati annex voltat per una tanca , tot de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç. El corral té el sostre embigat de formigó, coberta de teules d'un sol vessant. L'extensió aproximada del recinte és de 210 m2. | 08020-426 | Al camí de Begues a la Plana Novella | 41.3171000,1.9099600 | 408766 | 4574532 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34299-foto-08020-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34299-foto-08020-426-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | L'Ajuntament ha restaurat i ampliat l'edifici amb un cobert dins del pati del corral amb un recipient exterior per a farratge. Aquesta intervenció s'inclou dins d'un programa de reintroducció del pastoreig com a mesura que pot millorar la lluita contra els incendis forestals. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 69798 | Barraca de vinya 064 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-064 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-182 | 41.5326100,1.6753900 | 389499 | 4598732 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69798-foto-08286-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69798-foto-08286-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca' ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 168 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 47889 | Festa Major de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> | 08072-155 | Barri de Can Moriscot | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4312200,1.9351300 | 411028 | 4587176 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||
| 69801 | Barraca de vinya 067 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-067 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-185 | 41.5170600,1.6745700 | 389404 | 4597006 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69801-foto-08286-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69801-foto-08286-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2495 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||
| 47658 | Barraca del Morinyol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morinyol-2 | coberta enrunada | <p>Veure fitxa núm. 236. La coberta està completament enrunada.</p> | 08071-241 | 41.6431500,1.5163900 | 376445 | 4611220 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||||
| 47637 | Barraca del camí de cal Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-garsa | Enrunada | <p>Veure fitxa núm. 219. La porta presenta una llinda de fusta i la barraca està arrebossada amb morter de calç.</p> | 08071-220 | 41.6600700,1.5173800 | 376560 | 4613097 | 08071 | Copons | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||||
| 47634 | Escales de pedra seca del Morinyol 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-3 | <p>Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses de pedra planes escairades que estan encastades al marge de pedra.</p> | 08071-217 | 41.6421400,1.5174700 | 376533 | 4611106 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2024-11-19 00:00:00 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||||||
| 47633 | Escales de pedra seca del Morinyol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-2 | <p>Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses de pedra plana escairada encastades al marge de pedra.</p> | 08071-216 | 41.6420300,1.5173400 | 376522 | 4611094 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2024-11-19 00:00:00 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||||||
| 34054 | Barraca 2.30. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-230 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-187 | 41.3086800,1.9264400 | 410134 | 4573580 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||||||
| 73735 | Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda (951) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/venda-de-sendred-a-unifred-amat-del-campo-de-breda-951 | BENET, Albert (1983): 'L'origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet', dins de Acta Historica et Archaelogica Medieaevalia, 4. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 67-85. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera. | X | El document més antic que parla d'Abrera es conserva, segons Albert Benet mal datat i mal arxivat (BENET, 1983: 67-68)., a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sota les següents coordenades: ACA. Cancelleria. Pergamins. Ramon Berenguer III, n. 253 . Sembla ser que el notari no havia posat la fórmula acostumada en la datació del document, això portà que en fer-se la restructuració de les escriptures de l'Arxiu Comtal en el segle passat es datés erròniament el documenta al segle XII. L'onomàstica, diversos personatges, la lletra, les clàusules, la redacció, les arcaïsmes, etc., tot fa que s'hagi de considerar com un document del segle X. Es tracta, per tant, d'un pergamí amb data de 31 de maig de l'any 951 on es relata una venda de terres de pare a fill on consta que el vicari comtal Sendred vengué al seu fill Unifred Amat el camp d'Abrera ('campo de Breda'), amb les seves cases i horts, prats i recs que tenia en propietat com a conseqüència d'una compra feta anteriorment. Per tal de designar amb més precisió els objectes de la venda, el subjecte de la mateixa descriu, un a un, els seus límits: 'El camp d'Abrera i els horts esmentats anteriorment afronten per la part oriental amb el riu Llobregat; per la de migdia amb l'Anoia i amb la terra de Galindo; per l'occidental amb el torrent de Llops, amb la terra d'Eldovino, amb la terra d'Eldemondo, amb la terra de Dodat, dona, amb la terra de Roderigo, amb la terra d'Adovora, dona, i dels seus hereus; i per l'altra part amb la terra de Galindo a qui anomenen Mothone'. | 08001-83 | Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona | Es tracta del document més antic que ens parla del terme d'Abrera. La situació del 'campo de Breda' que apareix al document (antic topònim d'Abrera) no difereix excessivament del que avui coneixem com a tal. El document es refereix a un vast territori establert en funció del riu Llobregat, el qual el limita i li és font de riquesa. A meitat del segle X, per tant, sota el topònim 'Breda' s'amaga una àmplia franja de terreny formada pel mosaic de propietats citades al document. Hi ha autors que estableixen l'origen del dit topònim en una paraula àrab que significa 'la riberenca' o 'vora el riu', fet que evidencia que la influència sarraïna podria haver estat força important a la zona. Altres autors com Corominas fan derivar el topònim 'Breda' del mot germànic 'braida' que vol dir 'planura' o del cèltic 'eporeda' que significa 'lloc que s'hi viatja a cavall'. Aquesta hipòtesi s'adiu força amb la privilegiada ubicació d'Abrera, en el si de les xarxes de comunicació ja des d'èpoques antigues (SOLER, 2000a: 20-23). Respecte al protagonista de la venda sembla ser que Sendred hauria estat un dels vicaris que els comtes posaven al front dels castells que anaven creant en el transcurs de la repoblació. Aquest tingué un lloc important en la cort del comte de Barcelona i fou l'iniciador de tres famílies nobiliàries catalanes: els Castellví, els Castellet i els Cervelló (BENET, 1983: 69 i 81). | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 951 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73735-foto-08001-83-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | - ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73731 | Pou de glaç del Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-torrent-gran | <p>HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 202.</p> <p><span><span><span>MATA, Victor (2018): Estudi de l’element patrimonial del pou de glaç d’en Margarit. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit</span></span></span></p> <p>PERARNAU, Jaume (1992): Els pous de glaç de la comarca del Bages, Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 5.</p> <p>VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificulta la insolació i permet mantenir una temperatura més baixa. Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç. La part superior, que es veu des de l'exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja. <span>Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans,</span> <span lang='CA'>una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel</span><span lang='ES'>.</span> El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d'uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra. <span>Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.</span></span></span></span></p> | 08001-79 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va construir en una data indeterminada, entre els segles XVII i mitjan segle XVIII, i, com la majoria de pous, va estar en actiu fins a finals del segle XIX</span>. La menció documental més antiga que ens consta del Pou de Glaç del Torrent Gran està inclosa al Capbreu del Marquès de Vilafranca de l'any 1751 on es diu que 'Antoni Prats confessava una peça de terra vocata la Pesa del Pou de Glas d'en Margarit que afrontava al sud amb el Torrent de Riutort' (antic nom del Torrent Gran). <span>Així, Antoni Prats, pagès d’Esparreguera, i la seva esposa, Maria Estruch, reconeixen al marquès de Vilafranca i de los Vélez, duc de Montalto i senyor jurisdiccional de Martorell, Castellví de Rosanes, Molins de Rei, Abrera i altres llocs del Llobregat, que tenen per a ell una vinya a Abrera que és pertinença d’una propietat més gran.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquella època, la família Margarit era una nissaga important d’Abrera, propietària del mas de l’Espluga. El pou de glaç el devien explotar directament o l’arrendaven a qui feia el comerç del gel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El glaç i la neu de l'hivern s'utilitzaven per refrescar begudes i conservar aliments, o bé com a remei sanitari en el tractament de cops, infeccions, febrades, etc. Tot i que ja s'empraven des de temps anteriors als romans, a Catalunya i a la resta de l'Europa mediterrània, la gran època de consum de neu i glaç natural es donà des del segle XVII fins a finals del segle XIX<span>, fet que va generar un comerç destacat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els pous de glaç van proliferar a costa d’un període de baixes temperatures conegut com “la petita edat del glaç”, que va afectar el clima de tot Europa des del segle XV fins a mitjan segle XIX. </span>En acabar el segle XIX, l'aparició de sistemes mecànics per fabricar gel artificial fou la causa que en molt pocs anys desaparegués una activitat comercial que havia arribat a tenir un considerable pes en l'economia de moltes famílies d'àmbit rural. A Catalunya, el sistema més usual per conservar el gel havia estat el dels pous de glaç. Aquests pous eren unes construccions cilíndriques fetes sota terra on es guardava el gel que es formava en uns canals o en unes basses properes. Dins del pou, s'intercalaven successives capes de palla i de gel, el qual, d'aquesta manera, es podia arribar a conservar fins l'estiu. A la nit, el gel es carregava als animals de bast ben protegit amb draps i palla i, de bon matí, arribava a les ciutats per poder ésser venut.</span></span></span></p> | 41.5146400,1.8899100 | 407369 | 4596484 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-01-26 00:00:00 | -ArqueoCat - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73732 | Hipogeu de Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-can-vilalba | CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat. | XVIII | Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda. | Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba. | 08001-80 | Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera. | De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba. | 41.5230500,1.9218900 | 410049 | 4597384 | 08001 | Abrera | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73661 | Cal Sanmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sanmarti | 'Cal Sanmartí', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XX | Reformada als anys 1993-1995. | Es tracta de l'única casa modernista del municipi. De l'obra original, feta amb maó i pedra, tan sols es conserva la façana, donat que els interiors foren enderrocats i refets de nou a principis dels anys noranta del segle XX. Està estructurada en planta baixa i dos pisos rematats amb una cornisa mixtilínia i està coberta amb una teulada a dues aigües amb teula àrab. A cada pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro. La planta baixa i el primer pis queden separats mitjançant una sanefa de rajoles de color verd, blau i blanc amb motius vegetals; una altra sanefa separa el primer pis del segon i a aquest de l'acabament de la façana. Al centre i als costats de la façana es representen fulles de geganta. | 08001-9 | Carrer Major, 20 - 08630 Abrera. | Fou propietat dels Santmartí, que vivien als baixos i també hi tenien un estanc. L'actual propietària, anomenada la Fana, ha fet reformar la casa (1993-1995) respectant tan sols els murs exteriors. | 41.5156000,1.9023000 | 408404 | 4596578 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73661-foto-08001-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73661-foto-08001-9-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73750 | Tamarius de la riba del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamarius-de-la-riba-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Conjunt de tamarius (Tamarix sp.) situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials. Ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l'interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa la seva presència al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. La seva presència al municipi es pot considerar com a destacada. | 08001-98 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9142300 | 409409 | 4597313 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73751 | Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-la-riba-esquerra-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Situada al marge esquerre del riu Llobregat, està formada per grans exemplars de carolina (Populus deltoides) i pollancre del Canadà (Populus canadensis), probablement originaris de plantacions, es barreja amb arbres autòctons com saücs (Sambucus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus cf minor). També amb una extensió d'unes 2,1 ha, però disposada en línia respecte el curs del riu, és de gran interès per la regulació de les inundacions de les terrasses fluvials del Llobregat i com a refugi de fauna. | 08001-99 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5230000,1.9152000 | 409491 | 4597386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73749 | Alzinar de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita representació d'alzinar amb roures situada damunt la terrassa fluvial del Llobregat. Localitzada al final del carrer Tarragona, a la part posterior dels habitatges del carrer Polinyà, presenta diversos exemplars d'alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades i una mostra del sotabosc de l'alzinar. Amb una superfície de 0,5 ha, presenta l'interès de marcar el límit natural del bosc amb l'àmbit d'influència del riu Llobregat. | 08001-97 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9101400 | 409068 | 4597318 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73743 | Carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-font-1 | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>Carrer urbanitzat al segle XIX amb divisions de parcel·les de 5 m d'amplada <span><span><span><span lang='CA'>(que era el que donava la longitud de les bigues), o</span></span></span></span>n es van edificar cases típiques de poble, bastides amb pedra i amb teulada a doble vessant. <span><span><span><span lang='CA'>Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. </span></span></span></span>El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions molt estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere, <span><span><span><span lang='CA'>destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer dels anomenats 'de mitja galta', edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. La formació d'aquest carrer </span></span></span></span>comportà l'habilitació de la zona dels safareigs, del pou i de la Font, ara anomenada 'dels peixos'.<span><span><span><span lang='CA'> A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08001-91 | Carrer de la font - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. E</span></span></span></span>l camp de la Font ja sortia mencionat el 1613 al Capbreu de Mencia de Requesens, fet que indica que la sorgència de la font es coneix d'antic.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra <em>Un calor tan cercano.</em></span></span></span></span></p> | 41.5137900,1.9030400 | 408463 | 4596376 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73743-foto-08001-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73744 | Goigs a Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-pere | MASSOT, Josep (1975): 'Goig', dins de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 8, Barcelona, pp.155-156. | XX | El dia de Sant Pere, cada 29 de juny, és festa major a Abrera. Entre els múltiples actes convocats per celebrar i donar gràcies al patró, destaca la santa missa que s'oficia a l'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera. Al final de la cerimònia es canten els Goigs a Sant Pere. La lletra, segons l'actual rector de la parròquia, va ser composta pel Rvnd. P. Hilari d'Arenys de Mar i la música pel Rvnd. P. Dom Angel Mª Rodamilans a la primera meitat del segle XX. | 08001-92 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi, o hagi disposat fins a temps recents, de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa major. Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. També hi ha associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta amb una important col·lecció de goigs impresos. En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció). Aviat va eixamplar-se la temàtica i les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs. Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat, una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat trobem sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, consta sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, o sant Benet dels bibliotecaris. La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona, etc. Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès. | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix, etc. Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73742 | Pou del Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-garrigosa | XIX | Pou fet de maons i argamassa amb una boca d'1, 5-2 m. De fondària desconeguda, se li va afegir fa uns anys una barana de protecció de totxana i un travesser de ferro amb una corriola per facilitar l'extracció de l'aigua. Segons el propietari, originàriament hi havia una sínia muntada al pou, que es va vendre per fer rovell. | 08001-90 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, data del segle XIX. | 41.5134800,1.8760900 | 406214 | 4596370 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73742-foto-08001-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73740 | Barraca del Garrigosa del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-garrigosa-del-rebato | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenten una petita espitllera a cada banda. La barraca està orientada a llevant i recentment s'ha habilitat un foc a terra a l'interior. Aquest tipus de barraca, seguint el model dels seus antecedents -les barraques de pedra seca-, també estava associada a una cisterna rodona que, connectada mitjançant una canalització a la teulada, recollia l'aigua de pluja. | 08001-88 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, després de la barraca de l'olivada de Matadormins, la barraca del Garrigosa, és de les més antigues de la zona, remuntant-se a la segona meitat del segle XIX. | 41.5132000,1.8723200 | 405899 | 4596343 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73745 | Alzines de Can Morral del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-morral-del-riu | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) de la família de les Fagàcies situades a la zona d'horts de la Masia de Can Morral del Riu. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: una de 15 m d'alçada i 2, 03 m de perímetre; l'altra de 12 m d'alçada i 2,07 de perímetre. | 08001-93 | Can Morral del Riu - 08630 Abrera. | 41.5250900,1.9088100 | 408961 | 4597624 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73745-foto-08001-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73741 | Barraca del Morro blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morro-blanc | XVI-XVIII | Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés. | Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita. | 08001-89 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5146200,1.8774800 | 406332 | 4596496 | 08001 | Abrera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73737 | Conjunt troglodític de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol | BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. | Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc. | 08001-85 | Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera. | El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres. | 41.5183300,1.8671200 | 405473 | 4596919 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73736 | Memòria oral de la II República a la postguerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memoria-oral-de-la-ii-republica-a-la-postguerra | <p>FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> | XX | <p>Està basada en una sèrie de vuit testimonis orals que parlen d'un període de gran importància històrica a Abrera, el que va de la República a la postguerra. El recull d'aquests testimonis ha quedat materialitzat en un documental, de pròxima edició sota el títol 'Abrera de la República a la postguerra. Vuit testimonis parlen d'un període crucial', que s'emmarca en un projecte sobre la Recuperació de la Memòria Històrica, que va ser enviat al Memorial Democràtic, d'on es va rebre una subvenció per poder realitzar-se. Aquest projecte té com a finalitat la recollida de fonts orals sobre el període esmentat, i l'entitat que l'ha portat a terme ha estat l'entitat local Brea, Grup d'Opinió i Recerca, amb el suport de l'Ajuntament d'Abrera. La major part de les persones entrevistades és d'edat avançada, algunes d'elles de més de vuitanta anys, de manera que el seu testimoniatge ens aporta una informació molt valuosa sobre diferents aspectes de la vida quotidiana del poble durant el període que abarca des de la República passant per la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Les persones entrevistades són vuit i concretament hi ha quatre dones i quatre homes. A continuació es detallaran els seus noms i any de naixement: Aurora Moragas (1926), Jaume Vallès (1921), Rafael Ollé (1920), Martí Sucarrats Amat (1922), Rosa Amat Amorós( ?); Florentina Altimira (1928); Paulina Bonastre (1924) i Isidre Alert (1923).</p> | 08001-84 | <p>Durant la Segona República, els successius canvis de color polític al govern del país es van notar també a l'Ajuntament d'Abrera, especialment l'octubre de 1934, quan la minoria dretana, el Front d'Ordre, va ser encarregada de gestionar l'alcaldia, i el febrer de 1936, quan la majoria d'esquerres, el Front Popular, va recuperar el protagonisme que li havien donat els vots. Després vindrà la Guerra Civil (1936-1939), que suposà, entre altres mals, la destrucció de l'Església de Sant Pere. L'Arxiu Parroquial, en canvi, es va salvar de la crema, fet que va permetre conservar una part important del nostre llegat històric. També es va enderrocar la Creu de Terme del carrer Major, que seria reconstruïda més tard. Com a tot arreu, a Abrera també es van produir persecucions i, en canvi, algun capellà va trobar refugi clandestinament en cases del veïnat, mentre que els refugiats procedents d'altres llocs de la zona republicana eren acollits públicament per l'Ajuntament. La postguerra comportà tot un seguit de fets negatius: represàlies per part del règim franquista, depressió econòmica, politització de la religió i de la vida social, caciquisme, etc. Se sap que una bomba abandonada a la riera de Magarola va esclatar a les mans d'un grup de nens que hi jugaven, produint una gran tragèdia, i avui una làpida col·lectiva s'erigeix al Cementiri Vell en record de catorze olesans assassinats allà mateix per la seva militància marxista. L'Església de Sant Pere va ser restaurada entre els 1956-1961 i la cultura popular va donar lloc a l'Agrupació Artística d'Abrera, creada l'any 1945 i l'activitat principal de la qual era el teatre amateur.</p> | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 08001 | Abrera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-01-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73734 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-5 | AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.' | 08001-82 | Plaça de la Creu - 08630 Abrera. | Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73746 | Pi del carrer Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-tarragona | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta d'un pi pinyer (Pinus pinea) de la família de les Pinàcies, situada al barri de Sant Hilari. Destaca al municipi per les seves grans dimensions: 12 m d'alçada i 2, 42 m de perímetre. | 08001-94 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5225400,1.9101000 | 409065 | 4597340 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73739 | Barraca de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-garrigosa | XX | Ha perdut part de l'arrebossat, la teulada i el paviment. | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenta una petita espitllera a cada banda. Sobre la llinda de la porta hi ha gravada a l'arrebossat la data de 1918. La barraca està orientada a llevant. Presenta un detall curiós a la façana de llevant: a la paret hi ha adossat un ferro que, segons els pagesos de la zona, serveix per posar-hi coets contra les pedregades. | 08001-87 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5143200,1.8660800 | 405380 | 4596475 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73733 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-1 | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV. Salvat Editores, Barcelona, p. 1037. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Fons Joan Bial i Serra: 'Ball del Most. Abrera'.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra ni es balla. | <p>Als voltants dels anys cinquanta-seixanta a Abrera se celebraven festes que el temps, el canvi socioeconòmic i, especialment, la implantació de la indústria, han fet que desapareguin. És el cas del ball es celebrava pel mes d'octubre quan s'acabava la verema. Les cases es decoraven i es ballava tarda i nit amb orquestra a la Sala Municipal d'Abrera.</p> | 08001-81 | Sala Municipal al carrer Major - 08630 Abrera. | <p>Pel que fa als balls celebrats en poblacions vinateres a l'acabar les veremes, Joan Amades diu: 'quant al ball, sobretot els anys que la collita ha estat abundosa, finida la feina de la verema, el jovent lloga una orquestra i fa un dia de ball de sala, qualificat de 'ball del vi o del most'. Arreu, avui, és un ball com un altre; es fa en un local tancat, i es ballen balls moderns, d'importació forana. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a festivar la divinitat de la vinya, en acció de gràcia pels fruits atorgats.'</p> | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73733-foto-08001-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73730 | Memorial d'afusellats de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-dafusellats-de-la-guerra-civil | FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 49-51. | XX | Làpida instal·lada l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 del mes de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri i la llista de noms que hi figuren són els següents: F. Figueras Aragall, J. Jané Casajoana, J. Bayona Vidal, J. Heredia Martínez, J. Picas Vila, M. Lahosa Queral, J. Font Cugat, T. Matas Campaña, L. Xifré Morros, M. Hinojosa Izquierdo, J. Martí Pons, R. Badia Blasi. | 08001-78 | Passeig de l'església, cementiri vell - 08630 Abrera. | La causa de l'assassinat d'aquestes persones d'Olesa de Montserrat sembla que es degué al seu passat republicà i algunes d'elles per haver ostentat càrrecs en la política local. Aquest episodi quedà reflectit en el tràgic testimoni d'un soldat que va intervenir en l'execució, de nom Manuel Pedro Chao. Montserrat Fosalba transcriu el seu testimoni al seu llibre sobre la Guerra Civil a Abrera (FOSALBA, 2001: 49-50). Les persones que foren assassinades estan registrades, algunes d'elles, en dates molt diferents. S'han trobat registrats alguns noms com són: Tomás Matas Campaña de 53 anys, natural d'Olesa de Montserrat, de professió pagès i inscrit el dia 27 de febrer; Fèlix Figueras Aragay de 44 anys, nascut també a Olesa, xofer i inscrit el 19 d'octubre de 1939. Aquest havia estat alcalde del poble en època de guerra; Josep Font Cugat de 26 anys, oficinista i inscrit el 31 de juliol de 1940; Jaume Picas Vila de 36 anys, natural de Manresa, de professió jornaler i registrat el 10 de març de 1942 i Ramon Badia Blasi de 36 anys, nat a Abrera, obrer i que no fou registrat fins a l'any 1951. Un fet que no acaba de concordar és que, segons el testimoni d'aquest soldat, ell i els seus companys van ser els qui enterraren els cadàvers, però un altre testimoni d'Abrera afirma que l'enterrament d'aquestes persones el portaren a terme ells i tres persones més del poble. | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 1995 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73730-foto-08001-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73726 | Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats | http://www.pianola.org/index.cfm | XIX-XX | Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905. | 08001-74 | Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA. | L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar. | 41.5152000,1.9243400 | 410243 | 4596510 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73748 | Roureda de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita roureda formada per un conjunt d'uns 16 roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades situats entre el final del carrer Balaguer i el final del carrer Polinyà, al barri de Sant Hilari. Ocupen una superfície de 0,4 ha i es troben a l'inici d'una petita torrentera que baixa cap el riu Llobregat. El seu interès radica en el conjunt que formen, que probablement representa les restes del bosc autòcton que hi deuria haver a la zona. | 08001-96 | Carrer Polinyà - 08630 Abrera. | 41.5215900,1.9097600 | 409035 | 4597235 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73747 | Roures del carrer Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-carrer-balaguer | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dos roures cerrioides (Quercus cerrioides) de la família de les Fagàcies situats al barri de Sant Hilari. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: un de 16 m d'alçada i 2 m de perímetre; l'altra de 16 m d'alçada i 1,91m de perímetre. | 08001-95 | Carrer Balaguer - 08630 Abrera. | 41.5215800,1.9095300 | 409016 | 4597234 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73747-foto-08001-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73714 | Exempció de la comtessa de Castellvell (1382) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exempcio-de-la-comtessa-de-castellvell-1382 | <p>SOLER, Maria (1998): 'Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382)', dins de Abrera. Revista Informativa, 25, 26 i 27. Amics d'Abrera 2000. http://www.espaisvirtuals.com/grupbrea/</p> | XIV | <p>És el pergamí més antic que es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Abrera. Es tracta d'una exempció feta per la vescomtessa de Castellvell de Rosanes als habitants d'Abrera (al document anomenada 'Brea') i Sant Esteve de Sesrovires sobre l'obligació de prestar guaita i obra al castell de Castellvell de Rosanes. El document data del 28 de juliol de 1382 i és un document notarial en català antic que transcriu a la seva primera part una acta en llatí. Ha estat transcrit, traduït i anotat per la historiadora local Maria Soler.</p> | 08001-62 | Passeig de l'església, 9 - 08630 ABRERA. | <p>El món feudal concebia l'espai com un mosaic d'amplis senyorius dominats pel seu respectiu castell i per la família que el regentava. Al 1382, moment de consolidació i auge del feudalisme, el Baix Llobregat es dividia també en senyorius que, alhora, se subdividien en diferents parròquies. Tal és el cas de la baronia de Castellvell de Rosanes, que dominava les parròquies de Sant Esteve de Sesrovires i d'Abrera, amb Sant Hilari i el Castell de Voltrera com a enclau defensiu. També pertanyien a la baronia de Castellvell les parròquies de Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Olesa i Martorell. Totes elles estaven sotmeses al llinatge dels Castellví, senyors de la baronia de Castellvell i, gràcies a una fructífera política matrimonial, senyors de Castellbò, a l'Urgell, i de Navailles. En època medieval, les relacions entre vassalls i senyors s'establien a través de fidelitats, les quals implicaven la protecció dels senyors a canvi d'una sèrie de serveis per part dels vassalls. Entre aquests serveis gratuïts que els vassalls havien de prestar als seus superiors hi trobem, entre molts d'altres, 'la gayta i l'obre'. La 'gayta' o guaita no és més que l'obligació de prestar vigilància al castell per tal d'evitar atacs enemics. Aquesta prestació obligaria els habitants de les parròquies d'Abrera i Sant Esteve a acudir unes determinades hores a l'any als respectius castells de Voltrera i de Sant Esteve. D'altra banda, 'l'obre' és la prestació obligatòria de braços i hores de treball al senyor en les diverses feines que calia dur a terme per al manteniment de la baronia. Aquests són els dos serveis feudals que les parròquies d'Abrera i Sant Esteve demanaren abolir a la vescomtessa l'any 1382.</p> | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 1382 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73714-foto-08001-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73714-foto-08001-62-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-21 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73717 | Tina de les Carpes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-carpes | FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. | XIX | Recentment una part de la boca ha estat trencada. A més es fa servir d'abocador per tot tipus de deixalles. | Estructura de planta i boca circular feta de maons lligats amb morter de calç. Està quasi totalment enterrada, sobresortint tan sols la boca. Té una fondària visible d'uns 10-15 m i està arrebossada interiorment. Es localitza en una zona en què al llarg del segle XIX es va conrear vinya, cultiu al qual podria estar associada la seva funcionalitat, ara per ara desconeguda. | 08001-65 | Camí del Suro - 08630 Abrera. | Se'n desconeix el seu origen i funcionalitat originària, però per la seva situació en una zona on antigament es conreava vinya podria tractar-se del que es coneix com a tina en el repertori tradicional de construccions relacionades amb l'elaboració del vi. A la zona del Bages s'han documentat tines isolades construïdes a la mateixa vinya per tal d'elaborar el vi allà mateix, tot i que en aquests casos la tina apareixia associada a una cabana de pedra seca (FERRER, 2003: 153). Una altra possibilitat és que es tractés d'un dipòsit o cisterna per emmagatzematge de vi, gra, farratges, oli, etc., que imità el tipus d'origen romà conegut com a 'dolia'. Les 'dolia' eren grans recipients ceràmics de forma esfèrica i boca circular destinats a l'emmagatzematge dels productes del camp i que s'enterraven pel seu gran volum i per tal de mantenir en òptimes condicions de conservació les collites. | 41.5081100,1.9315500 | 410835 | 4595716 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73711 | Zona natural de Can Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-natural-de-can-morral | <p>BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> | XXI | <p>La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.</p> | 08001-59 | Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. | <p>La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.</p> | 41.5275800,1.9091300 | 408991 | 4597901 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-31 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3831,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml