API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
61301	Can Maginàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas-0	GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. 'Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç'. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63. HERNÁNDEZ, L.; ROMAGOSA, A. Inventari del patrimoni arqueològic del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu ARES, 1984. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura.	IIIaC-VdC	En un terreny urbà i clarament arresat per la construcció de la via del tren i l'urbanització del barri de Can Maginàs.	Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat restes d'una cisterna d'opus signium, una sitja ibèrica i sitges medievals. Dintre d'aquestes hi havia restes de ceràmica campaniana i alguna moneda.	08211-253	Cruïlla del carrer de l'Hospitalet i el carrer de la Constitució, sota el pont Tres Arcs	El jaciment va ser descobert per Joan Vicente l'any 1959, registrant la cisterna d'opus signinum. Durant 1960 i el 1965 va rebre diverses visites d'aficionats, les quals van permetre recuperar materials dels abocadors. L'any 1965 es va excavar la sitja ibèrica i el 1966 les sitges medievals, un any més tard el jaciment va ser destruït. Des de l'arribada dels romans (al s.III) representats pel general Escipió, es va portar a terme una política principalment de romanització, fet que comporta l'assimilació de la cultura romana per part de les societats ibèriques, en aquest sentit moltes de les societat ibèriques van adoptar la forma de vida romana (vestimenta, hàbits, arquitectura), especialment les classes altes.	41.3884900,2.0442100	420090	4582325		08211	Sant Feliu de Llobregat	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61301-foto-08211-253-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61301-foto-08211-253-2.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT		Actualment el jaciment resta tapat, doncs s'ha urbanitzat a sobre. El mapa de planejament urbanístic de Sant Feliu de Llobregat no proporciona les dades cadastrals.	83\|85\|80	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:22
61302	Ca l'Estanquer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestanquer		s. III	desaparegut	Jaciment a l'aire lliure on s'ha detectat la presència d'una vila romana. A nivell d'estructures s'ha recupetat una part del mur i part d'un paviment d'opus signinum. També s'ha registrat ceràmica sigil·lata hispànica, ceràmica de parets fines, terra sigil·lata africana A, llànties i ceràmica romana del s.I-III d.C.	08211-254	Plaça de la Vila 3-4	L'enderrocament de la casa de Ca l'Estanquer va permetre l'excavació de la finca, on es va recuperar una part del paviment d'opus signinum, una part del mur, ceràmica sigil·lada hispànica, ceràmica de parets fines, terra sigil·lada africana A i llànties. El jaciment va quedar destruït a l'edificar una sucursal bancària. L'any 1976 es va enderrocar la Casa d'en Xifré, fet que va permetre descobrir un mur de la vil·la romana i constatar que tenia continuitat per les cases veïnes. També cal destacar la participació de l'ARES (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu) que va permetre recuperar ceràmica romana.	41.3829200,2.0468000	420300	4581705		08211	Sant Feliu de Llobregat	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61302-foto-08211-254-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61302-foto-08211-254-2.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT			83\|80	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:22
61303	Les Grases	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-grases			Actualment el terreny està edificat	Jaciment arqueològic situat al polígon industrial de Les Grases on s'han documentat 56 estructures negatives com sitges, basses, rasses etc. També ha aparegut material ceràmic d'època neolítica i ibèriques, dos molins de mà i una destral de la mateixa época.	08211-255	Polígon industrial de Les Grases	El jaciment va ser excavat al 1996 per l'empresa ArqueoAnoia S.L en unes excavacions d'urgència degut a la inminent construcció d'edificis. En una primera prospecció es van trobar 5 estructures de les 56 totals que es van localitzar en fases posteriors d'excavació. Les estructures negatives, és a dir excavades al terra, com les sitges o dipòsits són dels elements que més perduren en el registre arqueològic. Són estructures associades a societats sedentàries ja que van relacionades amb la conservació d'aliments. Ja apareixen durant el neolític i de fet la seva constitució es mantindrà foça invariable al llarg dels mil·lenis tot i que es van perfeccionant. La sitja consisteix en un forat al terra que és impermeabilitzat amb argila, a continuació s'omple de gra i es segella mantenint-lo en condicions anaeròbiques (sense oxígen), això permet la conservació del gra de 5 a 7 anys. La importància de la sitja és que implica cert control i organització doncs un cop s'obre s'ha de buidar completament. En el cas del jaciment de les Grases s'han registrat sitges del Neolític antic-mig, Ibèric Ple, Ibèric Final i algunes estructures datades del romà Imperial.	41.3917600,2.0468400	420314	4582686		08211	Sant Feliu de Llobregat	Fàcil	Dolent		Inexistent	Neolític\|Antic\|Ibèric\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT		Excavacions d'urgència. El jaciment de Les Grases no apareix en la Carta Arqueològica de Sant Feliu de Llobregat. Amb la informació a la que hem pogut accedir no ens ha estat possible ni obtenir la referència cadastral, ni establir la titularitat, ni ubicar el jaciment amb les coordenades UTM. Les que hem posat són orientatives del sector on deu estar el jaciment.	78\|80\|81\|83	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:22
49848	Casa de Francesc Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesc-mas	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 177-180.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XVI	Necessitat de manteniment	<p>Casa entre mitgeres situada al carrer de Barcelona, molt a prop ja de la Plaça de l'Església. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, i presenta el paredat arrebossat amb finestra de pedra transformada en balcó i portal d'entrada amb arc de pedra de mig punt dovellat. La façana es corona amb un ràfec imbricat que incorpora la canal formada per peces de terra cuita (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La dovella central del portal té la següent inscripció: 'IHS. Francesc Mas. 1592'. L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Façana principal. Planta baixa. Porta principal ja esmentada amb la inscripció de Rancesc Mas de 1592.</p> <p>2. Façana principal. Planta noble. Finestra actualment transformada en balcó. Acabada amb llinda plana i motllura simple.</p> <p>3. Façana de llevant. Planta noble. Finestra acabada amb arc pla que actualment es troba tapiada per un envà de totxos, entre dues parcel·les. Estil renaixentista.</p> <p>4. Parcel·la posterior. Planta baixa. Arc de mig punt adovellat i actualment tapiat per un envà de maons. Té una alçada de 2,3 m.</p> <p>5. Parcel·la posterior. Planta baixa. Porta acabada amb arc rebaixat, actualment tapiada per un envà de maó al qual se n’hi adossa un altre en sentit perpendicular.</p> <p>6. Parcel·la posterior. Planta noble. Finestra acabada amb un arc rebaixat, situada per sobre de la porta anterior, tot i que descentrada. Està tapiada per un envà de maçoneria de pedra i calç i tallada per una obertura posterior, també tapiada (PANCORBO et alii, 2006: 178).</p>	08096-1	Carrer de Barcelona, 5	<p>Aquesta parcel·la apareix citada en un document el dos de juny de 1595, en el qual Francesc Mas, calceter de Granollers, reconeix tenir pel rector del Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona diverses cases al carrer Barcelona. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, a la façana s'hi poden distingir dues fases constructives: la primera corresponent a les plantes baixa i noble, d’època renaixentista (1592), i la segona corresponent a la segona planta. Tanmateix, cal tenir en compte que a la part posterior de l’immoble hi ha un pati des del qual s’observen diversos elements corresponents a més de dos períodes diferenciats (PANCORBO et alii, 2006: 178).</p> <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Segons la inscripció del portal, la casa fou construïda l'any 1592 per Francesc Mas.</p>	41.6076300,2.2870700	440595	4606459	1592	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49848-casa-francesc-mas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49848-casa-francesc-mas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49848-casa-francesc-mas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49848-foto-08096-1-2.jpg	Legal	Modern\|Renaixement	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Avui és Casa de Cultura.	94\|95	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49849	La Pedra de l'Encant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-de-lencant	<p><span><span><span>CLUSELLAS, Carme; BOSCH, Montse (2010). La llegenda de la Pedra de l’Encant. Editorial Alpina.</span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>RIPOLL, Maria ( 2013). El desig a la pedra de l’encant”, Ed. La Gralla.</span></span></span></p> <p>TINTÓ, Lluís (1966) 'La Pedra de l'Encant', El 9 Nou, dilluns, 15 de juliol de 1996-El Calaix, p. 26.</p>	XVI	No presenta un bon estat de conservació	<p><span><span><span><span>Pedra cilíndrica de gres vermell situada a</span><span> l'angle sudoest de la Porxada. És un element emblemàtic de Granollers que la imaginació popular ha revestit de llegendes i tradicions. Mesura uns </span><span>105 centímetres de diàmetre per 35 cm de grossor d'aflorament. Actualment es troba al costat del sòcol d'una de les columnes de sustentació de l'edifici de la Porxada. </span>Segurament, la seva presència és coetània de la construcció de la Porxada, entre els anys 1586 i 1587. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aprofitant la seva situació, al bell mig del mercat, s’utilitzava per fer els encants públics (subhastes) de productes d'agricultura i ramaderia. Segons diu la llegenda, aquesta pedra la va arrossegar una riuada de l'antic torrent que baixava pels carrers de Corró i de Barcelona, i va quedar dipositada al costat de la Porxada, on s'estarà fins que una altra riuada se la tornarà a emportar. Hi ha altres llegendes que la relacionen amb les bruixes.</span></span></span></p>	08096-2	Plaça de la Porxada	<p><span><span><span>En un programa de la Festa Major de l'any 1928 Miquel Joseph va fixar el que la memòria popular deia sobre la Pedra de l’Encant. Segons això, els anys 1413-1414 sant Vicenç Ferrer va passar per Granollers i predicà des del damunt d'aquesta trona. Per cridar l'atenció dels oients, i com a recurs oratori, hauria llençat una sentència que va esdevenir llegenda la llegenda principal sobre aquesta pedra: 'la pedra de l'encant la portà una riuada, i una riuada ha d'endur-se-la'. Aquesta versió situa cronològicament la seva presència 170 anys abans de la construcció de la Porxada, cosa que no és versemblant. Per altra banda, Sant Vicenç Ferrer tingué gran predicament, i el sant de barri de la plaça li estava dedicat fins fa ben pocs anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra possibilitat més real és que la pedra formés part dels materials de construcció de la Porxada, construïda entre 1586 i 1587. La pedra d’aquesta construcció (antiga llotja de gra) fou portada de la pedrera de Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós), municipi actual de l'Ametlla del Vallès. Així, la pedra hauria quedat com a material sobrer després de fer-se les sotabases i fonaments per assentar les columnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn d'aquesta pedra carismàtica s'hi feien una mena d’encants com els de Barcelona però en una versió reduïda. Al damunt s'hi enfilaven els marxants i venedors per cantar les excel·lències dels seus gèneres. Així la mola esdevenia trona per als pregoners o nuncis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'agost de l'any 1928, amb motiu de les obres d'urbanització de la plaça, es va treure del seu lloc i fou enterrada uns metres més enllà, davant del Portalet. L'abril de l'any 1930 la Casa del Vallès de Barcelona va visitar oficialment la ciutat de Granollers, i Joan Montllor, president del Centre Excursionista del Vallès, de Sabadell, demanà a l’alcalde, Albert Rosàs, que la pedra fos reposada al seu lloc originari. Però no va ser fins el 12 de desembre de 1930, amb l'alcalde Esteve Camillo, que la pedra de l'Encant va retornar al seu lloc (TINTÓ, 1996). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha llegendes que relacionen la pedra de l’encant amb bruixes. Es diu que quan processaven junt a la pedra a una dona marcada, la llençaven a l’aigua del riu Congost lligada: si no s’enfonsava, l´executaven, per ser cosa del diable, i si s’ofegava era pel fet de ser bruixa. En els darrers anys aquests aspectes llegendaris s’han desenvolupat en forma de diverses publicacions infantils.</span></span></span></p>	41.6080432,2.2875231	440633	4606504		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-foto-08096-2-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-grafit-la-pedra-de-lencant.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-foto-08096-2-2.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-04-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L’autor García-Pey (1990) recull altres aspectes anecdòtics: en aquesta pedra hi tenia el lloc de venda de pinyons en Pere Canal Barnils, anomenat el Pinyone,r qui després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava aquí per vendre'ls. Com que quan es torren els pinyons queden una mica oberts, els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los (GARCIA-PEY, 1990).L'any 2020 en una façana del carrer Guayaquil (cantonada amb el carrer Princesa) es va pintar un grafit titulat El desig de la Pedra de l'Encant. L'autora és Maria Ripoll i va ser patrocinat per Xocolates Granollers.	94	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49850	Casa Francesc Marimon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-marimon	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997</p> <p>PARDO, Jordi (1983) 'Noves troballes arqueològiques romanesa Granollers', Informatiu Municipal, novembre - desembre</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. A. A. M. G. (s.d.)</p> <p>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Habitatge unifamiliar de planta rectangular que s'inscriu dins la tipologia de casa urbana amb jardí. Fa cantonada i té tres façanes visibles: la principal alineada al carrer de Barcelona i les altres dues al jardí. </p> <p>Presenta planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a tres vessants. De la façana al jardí sobresurt un cos central amb un capcer curvilini. Les franges del forjat i les impostes dibuixen línies horitzontals en contrast amb la composició vertical de les obertures. La façana queda acabada en un potent ràfec i està arrebossada. La simetria de les façanes queda trencada pel porxo de la cantonada que, pel carrer de Barcelona, té l'entrada a l'habitatge. En la cantonada destaca la columna de secció circular coronada per un capitell jònic. En la primera planta hi ha un balcó corregut que emmarca els buits de la planta baixa amb barana de ferro, en la que destaquen dibuixos dins l'estètica art decó (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). El jardí, situat a la banda sud, és tancat amb paredat arrebossat amb pilars d'obra i reixes de ferro.</p>	08096-3	Carrer de Barcelona, 15; Corredossos de Sant Cristòfol	<p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Cap a la dècada de 1970 fou comprada per la senyora Àngela Margall, qui va reformar les inicials del nom del propietari que es troben a la reixa de la entrada 'FM' per 'AM'. Està feta al lloc d'una antiga parcel·la.</p> <p> </p>	41.6073900,2.2870800	440596	4606432	1924	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-placa.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-12 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	M.J. Raspall i Mayol (arquitecte)	Placa metàl·lica a l'entrada: 'MJ Raspall, arquitecte. Any 1924'.En fer un clot per plantar un arbre al jardí de casa seva el propietari de la finca localitzà fragments de terrissa romana dins de les restes d'un petit forn ceràmic, que corresponia a la part inferior de la cambra de combustió, de forma ovoide, amb la boca del forn a la banda nord. Al seu interior van aparèixer nombrosos fragments de 'tegula', ceràmica comuna romana, claus de ferro i un fragment de terra sigil·lada africana A (INVENTARI, 1997; VILA, 2001).	106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49851	Capella de Santa Anna / Portal de Caldes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-portal-de-caldes	<p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 36, 55)</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XIX		<p>Petita capella dedicada a Santa Anna, que dona nom al carrer on està ubicada. És originària del segle XVI, per bé que el 1864 fou reedificada de bell nou en l'emplaçament actual. És una construcció de planta baixa, entresolat i sotacoberta, a dues vessants desiguals amb un senzill ràfec. Sota mateix de la coberta té una àmplia obertura-balcó amb arc de mig punt, la qual permet seguir les cerimònies des del carrer. La façana és de paredat comú esquerdejat. Al capcer és rematada amb un campanar d'espadanya simple. A la façana del corredor de la Constància manté la paret vista de la muralla medieval (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA, 2001). La planta baixa s'ha reutilitzat com a llibreria.</p>	08096-4	Plaça de la Caserna, 9; Carrer de Santa Anna	<p><span><span><span><span>L’origen del carrer de Santa Anna és el camí que anava de Mataró a Caldes de Montbuí. A l’edat mitjana constituïa l’eix transversal principal de la vila. Per això fins al segle XVI es va anomenar carrer de Caldes. El primer document on s’esmenta aquest camí és de 1331. A l’extrem oest del carrer hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. S</span>embla que es trobava associat a una bestorre que probablement formava part del portal. En alguns documents d’arrendament a particulars de torres de la muralla que fa l’Ajuntament durant els segles XVI i XVII apareix esmentada una torre del portal de Caldas (PANCORBO et alii, 2006: 36).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament la parròquia de la vila es dividia </span>en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. La primera capella de Santa Anna es va construir l’any 1563, i sembla que es trobava sobre l’arc del portal (PANCORBO et alii, 2006: 36). P<span>er això, com va succeir amb altres carrers que tenien portal, es va adoptar el nom de l’advocació de la capella. La trama del carrer es devia formar al llarg dels segles XII i XIII com un raval fora del nucli primitiu de la sagrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1852 la capella de Santa Anna fou enderrocada, i el 1853 la de Santa Esperança, per a construir-les al costat dels antics portals, igual com succeí també amb les capelles de Sant Roc i Sant Cristòfol. Concretament, la capella de Santa Anna es va reedificar el 1864 en l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que la capella de Santa Anna s’havia vist afectada per les obres de construcció i ampliació de la caserna, dutes a terme a partir de 1852. Les obres havien provocat l’enderroc del portal de Caldes, amb la primitiva capella. L’Ajuntament va decidir la construcció d’una nova capella a tocar de la darrera casa del carrer de Santa Anna, fent plaça amb l’edifici de la caserna, més o menys tal com és ara (PANCORBO et alii, 2006: 36).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El barri de Santa Anna era dels més importants de la població, i a la seva patrona li dedicaven una festa molt lluïda, el 26 de juliol. Aquell dia posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme (AMADES, 1985, IV: 624).</span></span></span></span></p>	41.6088300,2.2861000	440516	4606593	1864	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-foto-08096-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-foto-08096-4-2.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		A la dècada de 1980 fou restaurada la capella i reutilitzada la planta baixa com a llibreria.	98\|119\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49852	Casa plaça Cabrits 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-cabrits-5	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 253-254.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XV-XIX		<p>Casa d'habitatges que exteriorment ha conservat la tipologia tradicional característica de les construccions antigues, amb reformes posteriors. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. La façana és de paredat arrebossat, plana i de composició simètrica amb obertures de pedra d'arc pla a la primera planta i balcó lleuger centrat a la façana. Les finestres de la planta primera, de considerables dimensions, comparteixen tant els brancals com la llinda, cosa que, unida al protagonisme de la balconada, fa que aquest conjunt sigui el tret que més destaca de la composició de la façana. Les dimensions dels forats decreixen en alçada. Per això les finestres més petites de la planta superior donen un aspecte més feixuc a aquesta part de la casa. El ritme de les finestres de les golfes reforça la simetria de la composició tot formant una 'loggia'. Els brancals i la llinda són de maó (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>A l'interior, a la planta baixa, es conserva un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet 3 i al que es troba també a la mateixa plaça dels Cabrits, núm. 7.</p> <p>D’altra banda, a la parcel·la que dóna al carrer de Santa Elisabet, es poden veure dues arcades més, que no es troben en el seu emplaçament original. A més, el propietari va proporcionar una fotografia de les obres que es van realitzar a l’immoble l’any 1997, quan va quedar al descobert l’alçat de llevant de part d’un arc (PANCORBO et alii, 2006: 254).</p>	08096-5	Plaça dels Cabrits, 5	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval i d'època moderna són més aviat escassos.</span></span></span></span></p> <p>Un exemple és aquesta casa, que ha conservat de manera força integra la tipologia constructiva originària. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi poden distingir un mínim de tres fases constructives a partir de les restes visibles. La primera fase ve representada per l’ac de mig punt que es conserva a l’interior de la llibreria, corresponent probablement a una porxada d’època baix medieval (segle XV).</p> <p>La segona fase es correspon amb les obertures de la façana a les plantes baixa i noble, realitzades, probablement, en època moderna a imitació d’elements propers.</p> <p>Finalment, les obertures del segon pis, fetes amb maó, cal situar-les a partir del segle XVIII o XIX (PANCORBO et alii, 2006: 254).</p>	41.6085900,2.2875000	440632	4606565		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49852-cabrits-5-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49852-cabrits-5-a.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49853	Can Bassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bassa	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 247-248.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XV-XVI, XX		<p>Casa originària de l'època medieval (segle XV-XVI) que ha conservat elements originaris renaixentistes però que ha estat substancialment reformada i ampliada: s'ha fet recréixer amb els dos pisos superiors. L'última planta ha estat feta recentment, imitant el pis de sota. Per tant, consta d'elements renaixentistes originaris i altres elements decoratius gòtics que són d'imitació.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres que fa cantonada dins el recinte medieval emmurallat. Presenta planta baixa, planta pis i dues plantes més per addició posterior, amb coberta plana. Façanes planes de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana de la plaça dels Cabrits (de factura contemporània) es composa mitjançant un únic eix d'obertures. Els buits són de proporcions horitzontals, partits per una fina columna. La façana del carrer Doctor Riera (que és la que conserva una part gòtic-renaixentista originària) es composa en base a quatre eixos. En els dos de l'extrem de la mitgera les finestres són partides per una columna. A les plantes baixa i primera unes impostes modernes subratllen els sostres. A la planta baixa hi ha diversos portals de carreus de pedra amb mènsules de recolzament que fan cantonada i arriben fins a la segona planta.</p> <p>La part que conserva els elements antics originaris es troba a l'eix que fa cantonada, al carrer Doctor Riera. A la planta primera trobem un finestral renaixentista . A les dues plantes superiors (que ja són afegides posteriorment) hi ha finestres geminades sense la columna.</p> <p>La composició horitzontal de la façana que dibuixen les impostes té el contrapunt de la verticalitat de les obertures reforçada a la cantonada per les finestres coronelles de les plantes segona i tercera sobre la conopial de la planta primera. La coronació de l'edifici la forma una barana-cornisa (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements antics destacables:</p> <p>1. Façana del Doctor Riera. Planta baixa. Portal al qual li manca la llinda però conserva les mènsules on recolzava.</p> <p>2. Façana del Doctor Riera. Planta noble. Finestra acabada amb arc conopial amb traceria a l’intradós i impostes amb decoració vegetal. Renaixentista.</p> <p>A més, en les fotografies d’arxiu es pot identificar el que sembla l’arrencada d’un arc de mig punt a la façana de la plaça dels Cabrits, però ja no es conserva (PANCORBO et alii, 2006: 248).</p> <p> </p>	08096-6	Plaça dels Cabrits, 1; Carrer del Doctor Riera, 3	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest és més o menys el cas de can Bassa, ja que l'edifici originari (del segle XV-principi del XVI)</span></span></span></span><span><span><span><span>, que incloïa decoració gótica tardana o renaixentista, </span></span></span></span><span><span><span><span>ha estat substancialment reformat en els segles posteriors. en una fotografia de principis de segle XX es pot apreciar que l'edifici tenia tres plantes. Més endavant, però, tot l'edifici fou reformat, mantenint com a obertures antigues les que ja s'han esmentat.</span></span></span></span><span><span><span><span> Recentment encara s'hi ha afegit un tercer pis.</span></span></span></span></p> <p>L'edifici va ser reformat el 1969 (Caixa 250, expedient d’obra núm. 695).</p>	41.6084400,2.2875600	440637	4606548		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-6.jpg	Legal	Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2023-10-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			94\|95\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49854	Casa March	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-march	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 169, 235-237.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVI, XX		<p>Casa d'aspecte senyorial que ha conservat en bona part la tipologia originària del segle XVI, amb elements decoratius renaixentistes, per bé que ha estat modificada al segle XX. L'estructura d'aquest casa és gairebé idèntica a la del que hi ha a la plaça dels Cabrits, 1, però can March s'ha conservat millor. És una edificació amb dues façanes i mitgera, que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. Al coronament presenta una cornisa sostinguda per permòdols. Les obertures de la planta baixa han estat reformades.</p> <p>A la façana de la plaça de les Olles la composició s'articula en base a un sol eix, en el qual destaca una magnífica balconada amb arc conopial i traceria lobulada de tradició gòtica. </p> <p>A la façana del carrer Doctor Riera les obertures són de disposició no del tot regular. Destaca un interessant portal de mig punt dovellat de clau blasonada. A la planta primera i a la segona hi trobem finestres de diferents tipus. És remarcable el bacó sobre el portal. Altres obertures son amb arc conopial, amb llinda plana o amb arc rebaixat lobulat. La composició vertical de les obertures té el contrapunt de la composició horitzontal de les impostes, reforçada per la disposició ritmada de l'arqueria d'arcs rebaixats que es troba a la tercera planta i per la cornisa de la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Façana oest. Porta coronada amb un arc de mig punt format per grans dovelles i clau decorada amb un escut en relleu aguantat per dos àngels, a l’interior del qual s’hi llegeix la data de 1541.</p> <p>2. Planta noble. Façana nord. Balcó. Coronat per un arc conopial lobulat amb traceria a l’intradós combinada amb caparrons, que arranca de sengles caps de querubins. El guardapols neix de sengles mascarons figurats consistents en un cap masculí a l’esquerra i dos querubins a mà dreta.</p> <p>3. Planta noble. Façana oest. Balcó central. Acabat amb llinda plana i motllura superior arquejada que conforma un timpà l’interior del qual s’hi troba un nou escut, imitant l’anterior i amb el mateix any, aquest cop gravat. Els brancals són motllurats amb semicolumnes formant tres registres amb els seus corresponents mascarons a banda i banda. Els mascarons principals corresponen a caps masculins mentre que els quatre secundaris són caparrons d’àngels esculpits. La part inferior del balcó es sobreposa a la clau central de la porta adovellada.</p> <p>4. Planta noble. Façana oest. Finestra situada a l’esquerra del balcó, coronada amb un arc rebaixat amb esplandit interior al centre del qual s’hi troba un petit caparró. La part inferior dels brancals és decorada amb motius vegetals simples.</p> <p>5. Planta noble. Façana oest. Balcó situat a migdia del balcó central. Està coronat amb un arc conopial lobulat amb traceria a l’intrados.</p> <p>6. Segona planta. Façana nord. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols arquejat que neix de sengles culs de llàntia esculpits amb fulles d’acant. Els brancals són motllurats amb dues semicolumnes decorades a la base amb motius geomètrics i mènsules figurades que mostren una sèrie de quatre caparrons.</p> <p>7. Segona planta. Façana oest. Finestra central acabada amb llinda plana amb motllura arquejada amb decoració d’una roseta. Els brancals són decorats amb motllura simple i base esculpida amb motius vegetals simples.</p> <p>8. Segona planta. Façana oest. Finestra lateral dreta acabada amb llinda plana i motllura arquejada sense decoració. Brancals amb motllura simple i base decorada amb motius geomètrics (PANCORBO, 2006: 236).</p>	08096-7	Plaça de l'Oli, 4; Carrer del Doctor Riera, 2	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són pocs els edificis que han quedat d'aquesta època. Can March és un dels exemples millor conservats. </span></span></span></span>Es tracta d'un edifici originàriament construït al segle XVI (el 1527-1541), modificat al segle XX i restaurat l'any 2001 (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, en aquest edifici s'hi poden distingir tres horitzons cronològics a partir de l’observació de les façanes. La primera fase ve determinada per la data gravada en l’escut ornamental situat sota de l’arqueria de la façana nord, on es llegeix la data de 1527. Malgrat que l’escut ha estat realitzat en un moment posterior, és possible que la data correspongui a la construcció de la casa.</p> <p>La segona fase ve determinada per la data -1541- que es troba a la clau de la porta que dóna accés a l’edifici per la façana oest, acabada amb un arc de mig punt adovellat</p> <p>Finalment, a la clau esmentada s’hi sobreposa la llosana del balcó de la primera planta, fet que probablement indica una reforma, bé del balcó esmentat, bé de l’edifici en general amb noves obertures acabades amb llinda plana amb motllures arquejades.</p> <p>Ja al segle XX, s'han documentat les següents reformes: 1914, expedient núm. 35, 1940, expedient núm. 74. 1948, expedient núm. 156. 1970, expedient núm. 94. 2001, expedient núm. 253/01. Arquitecte tècnic Jordi Cerdà. Restauració de façanes. Es conserva un reportatge fotogràfic d’aquestes obres al Museu de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 237).</p> <p> </p>	41.6084200,2.2876600	440645	4606546	1527-1541	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-10.jpg	Legal	Renaixement\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-12 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L'edifici va ser restaurat l'any 2001-2002	95\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49855	Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-esteve	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XV-XVI		<p><span><span><span>Campanar de l’església parroquial de Sant Esteve, que és l’únic element que es conserva de l’antiga església gòtica del segle XV, la qual fou enderrocada durant la Guerra Civil de 1936.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar és un exemple clàssic dels campanars gòtics catalans, i recorda els que hi ha a la barcelonina plaça del Pi. Es tracta d'una torre de 34 metres d'alçada formada per tres cossos. L'inferior, de 10 metres d'alçada, és de planta quadrada i està separat per una motllura del cos central. El segon cos és de planta octogonal a la part nord, mentre que la resta segueix sent quadrat. Mesura uns 9 metres més, amb uns talussos adossats al mur que fan la transició a la planta asimètrica del darrer cos. En aquest tercer cos, on hi ha les campanes, es manté la planta octogonal, amb murs de paredat carreuat. Les obertures són de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l'intradós de l'arc. La construcció està rematada per una barana de pedra amb quadrífols entrellaçats i, a sota, hi ha les gàrgoles (DANTÍ, 1997). Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes. Al campanar queden sis gàrgoles gòtiques in situ. Una té figura d'àliga, una altra de moltó, una tercera consisteix en un griu, dues més representen un lleó ajagut i la darrera representa un home, descalç, amb túnica, un bastó i una gorra al cap (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p>	08096-8	Plaça de l'Església, s/n	<p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p>	41.6079400,2.2862500	440527	4606494		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-i.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-r.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-p.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Estructural			BCIL	2023-12-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			93\|94\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49856	Església parroquial de Sant Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve	<p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></p>	XII, XV, XX		<p><span><span><span>Església d’origen medieval però totalment reconstruïda a la dècada de 1940, de manera que el campanar és l'únic vestigi que queda de l’antiga construcció del segle XV. La nova església es va edificar al mateix lloc i ocupant un espai similar, però variant la seva orientació, que ara és de nord a sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és construït amb formigó armat, paredat i maó, i segueix un llenguatge neogòtic. Consta de tres naus més capelles laterals. La façana principal, que dona a la plaça, reflecteix aquest esquema, amb una ampla franja central on trobem les obertures principals (un portal acabat amb arc apuntat i al seu damunt una gran rosassa) flanquejada per finestrals estrets i llargs que corresponen a la capçalera de les naus laterals, mentre que els cossos exteriors i més baixos, decorats amb finestres de traceria neogòtica, corresponen ja a les capelles laterals. La construcció compta amb grans finestrals i vidrieres a les façanes laterals, i es clou amb un absis poligonal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar és un exemple clàssic dels campanars gòtics catalans, i recorda els que hi ha a la barcelonina plaça del Pi. Es tracta d'una torre de 34 metres d'alçada formada per tres cossos. L'inferior, de 10 metres d'alçada, és de planta quadrada i està separat per una motllura del cos central. El segon cos és de planta octogonal a la part nord, mentre que la resta segueix sent quadrat. Mesura uns 9 metres més, amb uns talussos adossats al mur que fan la transició a la planta asimètrica del darrer cos. En aquest tercer cos, on hi ha les campanes, es manté la planta octogonal, amb murs de paredat carreuat. Les obertures són de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l'intradós de l'arc. La construcció està rematada per una barana de pedra amb quadrífols entrellaçats i, a sota, hi ha les gàrgoles (DANTÍ, 1997). Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes. Al campanar queden sis gàrgoles gòtiques in situ. Una té figura d'àliga, una altra de moltó, una tercera consisteix en un griu, dues més representen un lleó ajagut i la darrera representa un home, descalç, amb túnica, un bastó i una gorra al cap (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església la nau consta de cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats. Les naus laterals, molt estretes, donen pas a capelles laterals, construïdes en un cos apart i accessibles mitjançant unes senzilles portes. L’altar és decorat amb un ampli relleu historiat, amb plafons que reprodueixen (igual que els vitralls) escenes del retaule gòtic dels germans Vergós (1497), el qual antigament es trobava a l’altar major i avui es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Finalment, les diverses capelles compten amb una decoració eclèctica de tall contemporani. L’església compta amb un ampli vestíbul, on hi ha la pica d’aigua beneïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent encara es poden veure restes de l’església romànica: parts d’un mur, un fragment del portal i l'arrencada de l'arquivolta toral de la porta de mig punt. Així mateix, al Museu de Granollers es conserven els dos capitells sobre els quals descansaven les arquivoltes (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p>	08096-9	Plaça de l'Església	<p><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any <span>1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p>	41.6079500,2.2863900	440539	4606495	1946 (consagració de l'església reconstruïda)	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-m.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-o.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-q.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-12.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2024-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Josep Boada i Barba (arquitecte de la reconstrucció); Sebastià Badia (decoració interior)	Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l'església medieval.Durant les excavacions fetes entre el 1940 i el 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual, es va poder precisar l'àmbit de l'església romànica del segle XII. Fins el 1936 se n’havia conservat intacte un portal romànic, l'anomenat portal petit. Aquesta església anava des de la ratlla del campanar fins a l'inici del presbiteri de l’església gòtica, i fou aterrada a mesura que s'anava completant l'església gòtica. L'àmbit de l'església romànica i el de la gòtica eren als peus de l'església actual, entre el campanar, que era a l'esquerra de la porta principal, i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal. El campanar fou consolidat i restaurat en la dècada de 1970. Més tard el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona hi va fer una nova restauració i consolidació l'any 1991.En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla.	92\|93\|94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49857	Conjunt de tres cases (ca la Madalena, ca l'Ambrós)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-ca-la-madalena-ca-lambros	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 173-175.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. Informació oral Eustaqui Casals i Margall, (febrer 2002).</p>	XVI-XIX		<p>Conjunt de tres cases adossades, d'aspecte similar i que originàriament constituïen un sol edifici, i amb diversos elements decoratius rellevants, gòtics i renaixentistes. A l'extrem nord el conjunt fa cantonada. Les cases són de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula a dues vessants amb ràfec, transformada en terrat a la casa número 2. La façana és plana, de paredat comú arrebossat, amb carreus de pedra a la cantonada i a les obertures. Hi trobem els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. núm. 2. Porta coronada per un arc de mig punt adovellat, posteriorment reformada i escapçada per fer-ne una porta d’alçat rectangular.</p> <p>2. Planta baixa. núm. 4. Porta. Acabada amb arc pla format per grans dovelles. A la clau central es troba un escut que presenta l’anagrama de Jesucrist en relleu. Estil renaixentista.</p> <p>3. Planta noble. núm. 2. Finestra, actualment refeta com a balcó. Acabada amb un arc conopial lobulat format per dues peces esculpides amb motius vegetals que recolzen sobre impostes treballades amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més a la part interior.</p> <p>4. Planta noble. núm. 4. finestra acabada amb arc pla monolític amb un escut decoratiu central i motllures simples. Sembla que originàriament hauria estat una finestra, convertida en algun moment en balcó.</p> <p>5. Planta noble. núm. 4. Façana sud. Finestra geminada acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb un fris de rosetes. Els arcs lobulats han estat tapiats i la columneta central extreta per tal d’encabir-hi el marc de fusta d’una finestra de doble full.</p> <p>6. Planta noble. núm. 6. Finestra acabada amb llinda plana, amb un escut decoratiu central que gairebé ha desaparegut, però que hauria estat molt similar al de la llinda del balcó núm. 4 (PANCORBO et alii, 2006: 174).</p>	08096-10	Carrer de Barcelona, 2, 4, 6; Plaça de Manuel Montanyà	<p>Segons l'estudi de topografia urbana històrica de Granollers, en aquesta edificació s'hi poden distingir de tres a quatre fases constructives: la primera és a cavall dels segles XV-XVI i compta amb elements d'estil gòtic. Ve determinada per la finestra del núm. 2 i per la finestra geminada del núm. 4. La segona fase correspon al moment renaixentista, i ve determinada per per la porta i la finestra de la casa núm. 4. La finestra de la planta noble núm. 6 (que segons fotografies disposava d'un motiu heràldic idèntic al del núm. 4) podria ser una mica posterior. Finalment, en un una nova fase l'edifici va ser ampliat amb una segona planta, aleshores probablement la finestra del núm. 2 es convertí en balcó (PANCORBO et alii, 2006: 174).</p> <p>Aquest sector del carrer Barcelona està documentat des de l'any 1566. Al nord hi havia les cases de Miquel Josep Bonet i finalment les d’Antoni Boada, que suposem, tot i que no en tenim constància documental, feien cantonada amb la plaça de Manuel Montanyà. Sembla que aquestes dues darreres haurien de correspondre’s als núms. 2 i 4 del carrer de Barcelona. D’aquesta manera, el núm. 6 correspondria a la casa d’en Pere Many, mentre que el desaparegut núm. 8 estaria associat a la casa de Sebastià Recort. Sabem, d’altra banda, que a començament del segle XVI Miquel Josep Bonet va unir a la seva casa la de Pere Many, situada immediatament al sud, de la qual va eliminar el portal que abans hi havia, construint una finestra de pedra en la planta primera i una altra més petita amb reixa a la planta baixa, on va construir un soterrani. Per comunicar les dues cases Miquel Josep Bonet va fer construir dos portals al primer pis, un al segon i un altre al darrer. El document fa esment també a la presència d’una volta i d’un arc antic a la banda septentrional de la casa, tot i que es fa força difícil determinar-ne la posició exacta (PANCORBO et alii, 2006: 175).</p> <p>El carrer de Barcelona començà a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p> <p> </p>	41.6077900,2.2869200	440583	4606477		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-h.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-i.jpg	Legal	Modern\|Renaixement\|Gòtic	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-12 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			94\|95\|93	46	1.2	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49858	Convent de Sant Francesc / Casa de Cultura Sant Francesc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-sant-francesc-casa-de-cultura-sant-francesc	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè. P.47-57. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XVI		<p><span><span><span>Edifici del segle XVI que originàriament havia estat un convent i actualment acull la Casa de Cultura Sant Francesc. Exteriorment, del conjunt en destaca bàsicament l’església, mentre que el claustre i les altres dependències estaven al sector de llevant. A l’angle sud-oest s’aixeca una torre campanar de planta quadrada. Malgrat el fet d’estar embegut en la massa de l’edifici l’església es mostra com un element gairebé autònom. Alguns elements de les façanes estan reforçats, tan visualment com estructuralment, amb un treball de maó. Les façanes són de paredat arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els portals, un a cada façana, són molt similars, d’estil renaixentista. El de ponent s'obre a una placeta, antigament pati del mateix convent. Ambdós portals tenen columnes laterals. Les del portal de ponent són estriades; les del portal de migdia llises. Ambdues tenen capitells jònics i basaments amb decoració floral. Els frontons són triangulars i al seu interior tenen l'escut de la família Perpinyà, que va fer donació dels terrenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’església és de planta rectangular amb una sola nau sense creuer. Consta d’absis pla i quatre capelles. Segueix un estil clàssic greco-romà, amb tres arcades inferiors i sis de superiors de maons sense arrebossar (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p>	08096-11	Carrer de Espí i Grau, 1; Carrer de Corró	<p><span><span><span>Al segle XVI s’iniciava l’edificació de diverses cases en aquest sector extramurs del Camí Reial, que van donar peu al carrer del Corró. El convent es va fundar el 1578. En la sessió del Consell Municipal del 25 de maig del 1571 s'exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l'assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares, comprometent-se a pagar-ne un per als frares mendicants o de Jesús. El resultat d'aquesta decisió va ser que el 1579 el Consell adquirís l'espai de terra necessari per a construir el convent de St. Francesc. La família Perpinyà havia cedit els terrenys. El nou convent va acollir una comunitat de Pares Mínims. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Pares Mínims s’hi van estar fins a principis del segle XIX, quan l’any 1835, amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la comunitat va haver d’abandonar el convent. En aquell moment estava formada per cinc frares i dos llecs. Després de la desamortització l'Ajuntament de Granollers demanà al Govern els immobles amb les seves aigües i terres. El 1842 la Junta Superior de 'Bienes Nacionales' va atorgar el convent a l’Ajuntament, que hi va instal·lar una escola primària i va obtenir el dret de l'aigua mitjançant un cànon del 3 per cent sobre la taxació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els últims anys del segle XIX, segons Amador Garrell, l’església 'era oberta al culte i, adossada a la façana, hi havia una font i a la placeta unes acàcies, que feien molt bonic, però que foren arrencades. En el vell convent annex a la petita església, a dalt hi havia l'escola de Segon Ensenyament, del mestre Antoni Espí; als baixos, el Municipi hi tenia el magatzem d'eines de la brigada d'obres, el material dels bombers i un 'cuartelillo', i, més vers la plaça del Bestiar, en una gran quadra, l'escola de nois que durant molts anys dirigí el mestre Anglada. Al costat, en Barrancot feia garbells i llogava bombos i timbals per a les festes dels barris (..)' (GARRELL, 1960). Sembla que l’antic convent també va fer, eventualment, funcions de presó, sala de ball i cafè (BAULIES, 1986). Era la segona església de la vila, i va tenir culte fins el 1936, quan el seu interior fou incendiat a conseqüència dels fets anticlericals de la Guerra Civil (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els anys 1950 l’edifici fou rehabilitat pels arquitectes Josep Maria Martorell Codina i Oriol Bohigas Guardiola, per iniciativa de l'empresari Pere Maspons i Camarasa. L’obra es va poder inaugurar el 1956 per acollir la seu de la Fundació Pere Maspons i Camarasa amb la denominació de 'Casa de Cultura Sant Francesc'. Aleshores va acollir la seu de diverses entitats culturals. Entre 1959 i 1989 l'edifici va acollir l'Escola Municipal de Música. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Maspons i Camarasa (Granollers, 1885-1962) fou comerciant i escriptor. Va desenvolupar la seva vida i carrera a Guayaquil (Equador). Al seu retorn va sufragar la reconstrucció del conjunt del convent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a la Sala Sant Francesc hi continua tenint la seva seu la Fundació Pere Maspons i Camarasa, el Patronat de la qual està format per Òmnium Cultural, Agrupació Sardanista de Granollers, Esbart Dansaire de Granollers, Xics de Granollers, Associació Cultural de Granollers, un representant de la família Maspons i Camarasa i l'Ajuntament de Granollers. L’antiga església s’utilitza com a sala polivalent per a assaigs i actes públics.</span></span></span></p>	41.6092200,2.2880400	440678	4606635	1578	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-foto-08096-11-3.jpg	Legal	Renaixement\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			95\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49859	Can Puntes / Can Torreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puntes-can-torreta	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p>	XVI-XX		<p>Casal originari del segle XVI que el 1910 fou reformat per l'arquitecte Raspall i Mayol, el qual hi va introduir elements d'estètica modernista. És una edificació parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes que fan cantonada són planes, de paredat comú estucat d'especejament carreuat fins dos terços de la planta primera. L'edifici és coronat per una cornisa perimetral.</p> <p>Com a elements decoratius hi ha dues franges d'esgrafiats amb motius florals; una a l'alçada del primer pis i l'altra, més ampla, sota la cornisa. A la planta baixa les reixes i les finestres tenen decoracions geomètriques florals representatives del llenguatge modernista. Les obertures de les plantes pis (en forma de balcons) estan emmarcades en la meitat superior amb dibuixos geomètrics i vegetals esgrafiats. El portal d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>A la cantonada oest del carrer Santa Elisabet destaca una franja feta de carreus de pedra granítica de més d'un metre d'ample, els quals pugen de forma graonada fins arribar a la imposta esgrafiada (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-12	Carrer de Espí i Grau, 2; Carrer de Sta. Elisabet, 14	<p><span><span><span>Aquest casal és d’origen antic, i el 1910 fou reformat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que hi va introduir certs elements d’estil modernista. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el nom de can Puntes era coneguda tan aquesta casa com la fàbrica del carrer de Sant Jaume, la qual també ho era com a can Jaume (actualment pàrquing Vila Oberta). Ambdues eren propietat de la família Puntes. La casa també es coneixia com cal Xic Moltó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p>Assassinat durant la Guerra Civil per la seva militància carlina, Manuel Puntas Viñas va ser un dirigent local del partit tradicionalista que al 1910 va encarregar la reforma d'un casal en cantonada, construït al segle XVII o XVIII i adossat a la muralla medieval. Tot i la firma Eduard Maria Balcells, la reforma s'atribueix a Manuel Joaquim Raspall –cosí segon de Balcells–, una pràctica habitual a l'època per eludir les incompatibilitats del càrrec d'arquitecte municipal. </p> <p><span><span><span>Anteriorment sembla que hi havia viscut Maties Llobet, més conegut per 'en Torreta', qui baixà l'any 1880 del Barri de la Torreta d'una casa situada a cavall dels termes de la Roca i Granollers i va anar a viure en aquesta de Santa Elisabet, que es va conèixer amb aquest nom 'Can Torreta' (GARCIA PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 l'edifici va ser reformat per l'equip d'arquitectes Codina-Prats-Valls per a adaptar-lo a les necessitats de l'Escola Municipal de Música, que s'hi va ubicar el 1989. El 2005 l'Escola de Música va canviar d'ubicació i l'edifici va allotjar els serveis municipals d'esports i educació. El 2016 es va fer una nova reforma per a millorar-ne l'accessibilitat i ubicar-hi també el servei municipal de cultura.</span></span></span></p>	41.6089600,2.2879500	440670	4606606	1910	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-foto-08096-12-2.jpg	Legal	Contemporani\|Modernisme\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït)	Altres denominacions: Casa Manuel Puntas Viñas	98\|105\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49860	Can Pedrals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrals	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p><span><span><span>CASTELLÓ POU, Teresa (2001). La Biblioteca de Granollers 1926 - 2001. Ajuntament de Granollers, Granollers, p. 30-31.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 142-144.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XVII-XVIII	Recentment rehabilitat	<p><span><span><span>Casal de caire senyorial que es va iniciar al segle XVII i al segle XVIII va adoptar la fesomia actual, representativa d’un casal de l’època del barroc. És una edificació de dimensions considerables que constitueix una fita visual i que presideix la plaça de Maluquer i Salvador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és de planta aproximadament rectangular amb tres façanes visibles: una a Espí i Grau, l'altra a la plaça Maluquer i Salvador i la tercera, bastida sobre la muralla medieval, al corredor de la Constància. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta de teula a dues vessants, limitada per una potent barbacana. La façana és plana de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades, coronada per un ràfec imbricat. Les obertures són emmarcades amb pedra picada, algunes en forma de balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és la del costat nord (al carrer Espí i Grau) i s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb tres portals rematats amb arcs escarsers i balcons a les plantes superiors. Entre dos balcons, en una posició descentrada, es conserva una fornícula d’estil més o menys barroc actualment sense res al seu interior i amb la inscripció de la data 1750. Així mateix, sobre la dovella central del portal es conserva un relleu amb el rostre d’un home i la data 1783.</span></span></span></p>	08096-13	Carrer de Espí i Grau, 6; Plaça de Maluquer i Salvador	<p><span><span><span>Originàriament en aquest sector hi havia la muralla medieval, amb el seu fossat. Les excavacions que es van dur a terme l’any 1990 van permetre confirmar que aquest tram de muralla (datada entre 1366 i 1376) fou aprofitat en la construcció del casal que s’hi va aixecar uns anys més tard i que encara s’hi pot veure a la façana sud. Entre 1600 i 1635 aproximadament es va amortitzar el fossat de la muralla i es construí el primer edifici del casal de can Pedrals, que quedava fora del recinte murallat. No sabem si llavors tot l’espai de l’antic vall o fossat, a l’est de Can Pedrals, ja va esdevenir l’anomenada plaça del Bestiar, a causa de celebrar-s’hi el mercat ramader (PANCORBO et alii, 142-144). En tot cas, més tard o més d’hora el casal va acabar presidint la plaça que es va crear en aquest indret. A partir d'aquest moment al casal s’hi van anar fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII l’edifici es devia remodelar de manera important, adoptant l’aspecte d’un casal representatiu de l’època del barroc. Devia ser entre 1750 i 1783, que són les dues dates que figures inscrites a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans del segle XIX el casal era propietat de la Cartoixa de Montalegre. Així consta en el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d'agost de 1841, on s'anunciava la subhasta pública d'una casa de Granollers que havia estat propietat d’aquest orde. L'avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals. El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria morí el 22 de desembre del 1868. En aplicació del seu testament, la casa passà a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d'Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals». </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, en plena Guerra Civil, durant el bombardeig del 31 de maig de 1938 un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable. El 1967 la família Pedrals va vendre l'edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d'Accidents de Treball. Finalment, el 1971 l'edifici es va convertir en propietat municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els anys més recents l’edifici i les seves immediacions han estat objecte de diverses intervencions arqueològiques i de rehabilitació. L'any 1988 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques, prèvies a les obres de rehabilitació per convertir l’edifici en una biblioteca pública. L’any 1990 es va dur a terme una nova excavació arqueològica. El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada la Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d'obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i associats. L’any 2005 encara s’efectuà una nova intervenció arqueològica de restauració de la muralla en el tram de can Pedrals. </span></span></span></p>	41.6088700,2.2883500	440703	4606596	1750-1783	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-10.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			96\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49861	Col·legi Pereanton	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-pereanton	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'estil noucentista d'un col·legi de primària, inaugurat el 1919. És una edificació entre mitgeres que destaca per les seves dimensions dins l'entorn del nucli històric. Consta de plantes soterrani, baixa i pis, amb coberta composta de teula àrab.</p> <p>La façana és plana, arrebossada i de composició simètrica. Consta d'un cos central on hi ha l'accés principal que sobresurt en alçada, cossos laterals a banda i banda més un altre cos al costat de llevant lleugerament avançat. A la part baixa té un sòcol de pedra carreuada que incorpora els reduïts buits de la planta subterrània. La paret és arrebossada i coronada per un ràfec imbricat de teula. La coberta és a dues vessants.</p> <p>El cos central sobresurt del pla de la façana amb un capcer de perfil trencat i sinuós, emfasitzant l'entrada. El portal és rematat per un coronament molt ornamentat, amb una cornisa-guardapols de pedra en relleu. Hi trobem un escut central que protegeix una fornícula amb la següent inscripció: 'Tiernas inteligencias al abrirse en este lugar / a los esplendores del saber y la virtud, / como flores que de contínuo se suceden / renovando su aroma, perpetuarán la gratitud / de Granollers a su generoso hijo / Don Ginés Pereantón y Forns / quién, recordando la antigua escuela donde inició su cultura / ofrenda a la villa natal este edificio / 9 septiembre 1919'. Sobre el portal hi ha una finestra d'arc rodó amb una dovella que sobresurt a la clau. </p> <p>Els cossos laterals presenten dues fileres de finestres rematades amb arcs de perfil sinuós. A l'extrem de llevant s'aixeca el cos que sobresurt lleugerament, i que consta d'un sol eix d'obertures. Té un portal de llinda plana emmarcat. Sobre la llinda hi ha un ull de bou el·líptic emmarcat en pedra (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-14	Carrer d'Antoni Espí i Grau, 3	<p><span><span><span>Aquest col·legi està situat en els terrenys de l'antic convent de Sant Francesc que, amb els processos de desamortització, va ser convertit en centre d'ensenyament. El 1918 l'empresari granollerí Genís Pereanton va fer una gran donació a la ciutat per tal que s'hi construís l'actual edifici per a us escolar. Es va inaugurar el 1919. En el document on comunica la seva donació, conservat a l'Arxiu Municipal de Granollers, el prohom expressa que desitja que el nom del centre sigui 'Escuelas Nacionales de San José', però el 1930 va ser rebatejat amb el nom del fundador, que també consta en una placa commemorativa just a sobre l'entrada principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El disseny de l'edifici fou encarregat a l'arquitecte Jeroni Martorell, que va projectar un edifici de dues plantes amb un passadís central a partir de la porta d'entrada i un de perpendicular a prop de la façana. A la planta de dalt s'hi van instal·lar les classes dels nens i a la de baix la de les nenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil de 1936 el centre va ser rebatejat amb el nom de Lluís Castellà, però va recuperar el nom de Pereanton després del conflicte i s’ha mantingut fins a l'actualitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del col·legi el carrer d'Espí i Grau era conegut com el 'carrer dels Col·legis Nous'. En aquesta mateixa via hi trobem façanes destacades d'un bon nombre d'edificis singulars de Granollers, com els casals de can Pedrals, can Puntes i Sant Francesc (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p>	41.6090700,2.2883600	440704	4606618	1918	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte)	Al pati de l'escola hi creix un interessant exemplar de pi blanc (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001).	106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49862	Ca la Pepa Sastre / Ca la Pubilla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepa-sastre-ca-la-pubilla	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVI-XVIII; XX		<p>Conjunt de dues cases, entre mitgeres, que han conservat parcialment la tipologia tradicional pròpia dels segles XVI-XVIII. Una d'elles (la número 4, ca la Pubilla) fa cantonada amb el carrer de Santa Apol·lònia. </p> <p>Consten de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. Les façanes són planes, de paredat i amb carreus a la cantonada. En la façana de la plaça les dues cases destaquen perquè han conservat les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, amb motllures. Les de ca la Pubilla tenen guardapols a la llinda. Les cobertes són acabades amb cornisa. En la façana lateral la casa número 5 (ca la Pubilla) es conservava una finestra geminada tapiada (PATRIMONI, 1985).</p> <p>Les dues cases han estat àmpliament reformades. Les finestres es van recol·locar en el seu lloc.</p>	08096-15	Plaça de les Olles, 4 i 5; Carrer de Santa Apol·lònia	<p><span><span><span>L’existència d’un finestral geminat a ca la Pubilla és un testimoni de l’origen medieval d’aquestes cases, que es trobaven a l’interior de la vila murallada. La casa número 5 (ca la Pubilla) era propietat de la pubilla Francesca Margenat Aderbau (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 4 (ca la Pepa Sastre) deu el seu sobrenom al fet que hi vivia una tal Josepa, que era sastressa d'ofici (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p>	41.6083600,2.2870500	440594	4606540		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-foto-08096-15-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|119\|94	46	1.2	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49863	Can Culleres / Can Colleres / Can Deuquartos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-culleres-can-colleres-can-deuquartos	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INFORMACIÓ ORAL de la Sra. Cinta Cantarell, octubre 2001</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 227-228.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVI, XX		<p>Casa reedificada al segle XX (1945) que compta amb elements decoratius d'estil renaixentista aprofitats d'una altra casa del carrer de Santa Anna. És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. La façana es plana, de paredat arrebossat coronada amb un potent ràfec. A la planta baixa hi ha un arc pla al portal d'entrada. A la primera planta destaca una finestra d'estil renaixentista. A la segona planta trobem una altra finestra, probablement de la mateixa època per amb decoració més senzilla. També cal assenyalar un altre element decoratiu, sobre el portal: un escut de pedra amb el relleu d'un sant, una creu i tres ales. La façana té una composició asimètrica (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>Planta noble. Finestra acabada amb un arc conopial format per dues peces esculpides amb traceria lobulada de vegetals que recolza sobre sengles impostes decorades amb fulles, d'estil renaixentista.</p> <p>Pis superior. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols a la part superior, que recolza sobre sengles culs de llàntia decorats amb figures alades (PANCORBO et alii, 2006: 228).</p>	08096-16	Plaça de les Olles, 8	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p>En el cas de can Culleres es tracta d'una edificació del segle XX (1945) en la qual es van aprofitar elements decoratius que provenien d’altres edificis. Això s'esmenta en un expedient d’obra de l’any 1945 (n. 201), on es diu que es reforma la façana “colocando dos ventanales góticos procedentes de la demolición de las casas de la calle Santa Anna, números 2,4,6'. És clar, per les fotos conservades, que la numeració del parcel·lari d’aquell moment no coïncideix amb l’actual, i, si més no, la finestra del primer pis prové del carrer de Santa Anna, 5-7 (PANCORBO et alii, 2006: 228).</p> <p>També s'havia dit que alguns elements provenien de la casa número 8 del carrer de Santa Anna, anomenada cal Monjo (informació oral, Cinta Cantarell, 2001). Malgrat això, en el Catàleg de Patrimoni de 1985 (PATRIMONI, 1985) s'indicava que aquest era el darrer edifici representatiu d'allò que fou la plaça en l'Edat mitjana.</p> <p>Segons Garcia-Pey, la casa es coneixia amb els noms de can Baldufes, can Colleres i can Deuquartos (GARCIA PEY, 1990).</p> <p> </p>	41.6085100,2.2870400	440594	4606556		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-m.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-k.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-n.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			95\|98\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49864	Casa Josep Tardà i Mora / Can Pepet Valent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-tarda-i-mora-can-pepet-valent	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Casa unifamiliar d'estil modernista, obra de l'arquitecte <span><span><span><span>Adolf Ruiz Casamitjana. És una edificació entre mitgeres que consta de </span></span></span></span>planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants.</p> <p>La façana és plana, de paredat arrebossat i esgrafiat. Presenta una composició simètrica, acabada amb una arqueria i un potent ràfec. Les plantes estan tractades de manera independent i separades per la interposició de franges horitzontals que trenquen visualment la continuïtat entre les parts: la barana del balcó entre la planta baixa i la superior i l'enrajolat entre la primera i la 'loggia'. Degut a aquesta divisió tripartita, en alçada podem trobar dos tipus de finestra molt diferents: les grans i rectangulars de proporcions marcadament verticals que reforcen les línies d'alçada, així com les petites finestres de les golfes que formen una 'loggia' i que resulten d'una interpretació lliure de l'arc de ferradura. Un ràfec volat de fusta la protegeix abastament, donant, a més, un cert caràcter decoratiu (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-17	Plaça de les Olles, 11	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medievals són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el cas de la casa objecte d'aquest fitxa va ser reconstruïda totalment l'any 1903, en estil modernista i segons projecte de l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana. Fou un encàrrec de Josep Tardà i Mora, que va ser </span></span></span></span>alcalde de Granollers del 1908 al 1909 i del 1914 al 1915 per la Lliga Regionalista. De la casa se n'ha conservat el traçat del plànol original, llevat de la porta d'accés que ha estat transformada. </p> <p>Popularment, la casa casa també era coneguda com can Malats (informació oral Sr. Eustaqui Casals) o can Pepet Valent (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p>	41.6086700,2.2871500	440603	4606574	1903	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-casa-josep-tarda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-casa-josep-tarda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-foto-08096-17-1.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Adolf Ruiz Casamitjana (arquitecte)		105\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49865	Casa plaça Porxada 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-porxada-11	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 211-212.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XV-XX		<p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges que ha conservat alguns elements de la construcció originària, especialment dos finestrals de tradició renaixentista. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. Té planta baixa, dues plantes pis i golfes, cobertes amb teula a tres vessants. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada, cosa que, junt al desplaçament de l'eix cap a la cantonada, ajuda a emfasitzar-la. La verticalitat de les obertures té el contrapunt de l'arqueria de la golfa i el potent ràfec de la coberta que ressegueix les dues façanes (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La façana de ponent fa un queixal i, a la part posterior, és on es troben els finestrals decorats amb motllures. L'edifici c</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>onserva els següents elements destacables:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1. Façana de migdia. Planta baixa . Portal principal d’accés a l’immoble, coronat per un arc de mig punt format per grans dovelles. Ha estat objecte de reformes a la part interior de l’arc, ja que s’hi inscriu una obertura rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2. Façana de migdia. Planta baixa. Finestra acabada amb llinda plana sobre imposta amb motllura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3. Façana de migdia. Segona planta. Finestra que, tot i haver estat molt malmesa i pintada, conserva encara restes de les impostes sobre les quals hauria descansat la llinda. Difícil de classificar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Façana de ponent. Planta baixa. Finestra simple delimitada per carreus de pedra que han estat respectats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>5. Façana de ponent. Planta noble. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana treballada amb motllura arquejada decorada amb roseta central, similar a la finestra que es troba a la façana oest de can March. Els brancals també són motllurats amb la base esculpida amb motius geomètrics simples. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>6. Façana de ponent. segon pis. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana i brancals motllurats amb la base treballada amb motius geomètrics simples. Es troba molt malmesa. (PANCORBO et alii, 2006: 212).</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08096-18	Plaça de la Porxada, 11; Carrer del Doctor Riera	<p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en concret, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 212), a partir de la façana de migdia s'hi poden diferenciar dues fases: una és la corresponent a la porta i finestra, així com probablement també a les arqueries. L’altra és la corresponent a les obres que s'hi van fer a finals de segle XIX i començaments del XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, s'hi van fer obres el 1898 (expedient d’obra n. 19), el 1904 (expedient d’obra n. 15) i més recentment el 2004 (expedient d’obra 2004-RCO-303).</span></span></span></span></p>	41.6082800,2.2876200	440642	4606531		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b_2.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		La portalada de la plaça havia estat d'arc de mig punt, amb pedres dovellades, i va ser reformat, limitant-lo i deixant-lo d'arc pla (CUSPINERA et alií, 2001).	94\|98\|93	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49866	Casa plaça Porxada 20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-porxada-20	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. </span></span></span></span>217-218.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XV-XX		<p>Casa probablement d'origen medieval (segles XV-XVI) que ha conservat elements gòtics en la seva façana, per bé que amb importants reformes posteriors. Forma doble cantonada, amb tres façanes, de planta baixa, pis i sotacoberta. La coberta és amb teulada a dues vessants. La façana és plana de paredat arrebossat. L'element més significatiu és el finestral geminat de pedra, d'arc trevolat a la primera planta. Està situat sobre una font pública incorporada a la planta baixa de l'edifici, a l'interior d'un arc de mig punt cegat. Després d'unes reformes se'n va canviar la seva configuració inicial. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>Aquesta casa comparteix amb la resta d'aquesta petita illa el fet de disposar, a la façana de ponent, d’una sèrie d’arcs de mig punt. És difícil concretar quins d'aquests arcs són originals, restaurats o bé refets completament. Els dos situat al costat sud són els únics completament originals. Probablement són el testimoni més clar d'un hipotètic perímetre porticat al voltant de la plaça porxada, el qual estaria relacionat amb la funció del mercat, tal com detallem en l'apartat d'història.</p>	08096-19	Plaça de la Porxada, 20	<p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Precisament l'illa de cases de la que forma part aquesta casa número 20.</span></span></span></span> <span><span><span><span>Tot i això, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, el seu origen es pot situar als segles XV-XVI, a jutjar pels elements decoratius d'estil gòtic que conserva. Tanmateix al llarg dels segles ha estat objecte de reformes difícils de precisar.</p>	41.6081234,2.2879978	440673	4606513		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-d.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-foto-08096-19-2.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			93\|94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49867	La Porxada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porxada	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè. P.47-57. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929) 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 125-131, 205-207.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ZAMORA, Francisco. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Barcelona: Curial</p>	XVI		<p><span><span><span>Construcció porticada situada a la plaça més cèntrica de Granollers que antigament formava part del mercat i acollia la llotja del gra. És una obra de finals del segle XVI que s’ha conservat tal com fou concebuda i que ha esdevingut l’element patrimonial més emblemàtic de Granollers, testimoni de la importància que per a la ciutat va tenir, i continua tenint, el mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció esvelta, de planta rectangular, que fa 24'07 per 15'73 m. Estructuralment és simètrica, fet que li dona una harmonia compositiva i un sentit de monumentalitat, reforçat per la preeminència del seu emplaçament al centre de la plaça. Tot i això, es tracta d’una obra austera, pràcticament amb absència d’elements ornamentals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta coberta amb teula àrab a quatre vessants, sostinguda per tres files de cinc columnes de pedra que aguanten una estructura de jàsseres, bigues i llates de fusta de cor de roure, on es recolzen les rajoles o cairons ceràmics formant una solera. La coberta està suportada per 15 columnes d'ordre toscà, construïdes per carreus aplantillats. Tenen el fust llis i el capitell motllurat. Les quatre columnes de les cantonades tenen esculpit l’escut de Granollers. Sobre les dotze columnes perimetrals hi ha una llinda de jàsseres de fusta, reforçada amb ferros collats amb perns. Cada jàssera té l'amplada del tram. Damunt d'aquesta llinda carreguen les de la coberta, de manera que la part inferior d’aquestes forma una gran barbacana. Les aigües de la teulada es recullen en un canaló perimetral de teules tortugades que aboca l'aigua mitjançant brocs. Els tremujals de la coberta són peces especials de ceràmica vidriada de color verd. En els vèrtexs del carener de coronament hi ha gerres de ceràmica vidriada verda. Al mig del carener hi ha el penell de creu i gallet, original del segle XVI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'angle sudoest hi ha la pedra de l'Encant, una mola de grans dimensions que la imaginació popular ha revestit de llegendes i tradicions (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</span></span></span></p>	08096-20	Plaça de la Porxada, 15	<p><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint un centre comercial de primer ordre a l’àrea de la Catalunya central, amb un protagonisme molt destacat del seu mercat dels dijous. En aquesta època sobrepassa les seves muralles medievals i s’estenia pels carrers de Corró i de Barcelona; a més, la ciutat va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l’Ajuntament deriva del control que tenia sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: “el Pallol” o magatzem de gra. Per això, en principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l’Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s’hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l’Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la Porxada fou la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància del mercat de cereals a Granollers. L’obra va començar el 1586 i s’acabà el 1587. El 10 de novembre d’aquest any s’havia signat el contracte amb el constructor Bartomeu Brufalt. La construcció havia de durar un any i es va pagar en cinc terminis. Va costar en total 739 lliures de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com que hi ha un edifici molt similar a França, a la població de Gironde (la Vieille Halle de Sainte Foy-la Grande) en algun moment s'ha considerat la possibilitat que Bartomeu Brufalt hagués tingut relació amb aquesta altra construcció (SESÉ, 1987a). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII el viatger Francisco de Zamora es fa ressò de la importància d’aquesta llotja: 'Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarian, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros' (ZAMORA, 1784).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1751 es va restaurar la coberta i es van canviar algunes bigues, en una de les quals s’hi pot llegir la data tallada a la fusta. D’altra banda, en el decurs de les obres de restauració efectuades l’any 1984 es van trobar dues monedes de Carles III datades els anys 1772 i 1759-1788. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1872 la Porxada es va habilitar per a la venda quotidiana. Es va tancar perimetralment amb un muret i una reixa. Entre 1887 i 1899 s'hi van instal·lar uns quioscs i, finalment, entre 1907 i 1965 s'hi van instal·lar unes persianes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de les dates inscrites en algunes bigues queden testimoniades diverses intervencions puntals que s’han fet a la coberta els anys 1851, 1881, 1884, 1889 i 1907. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1940, després del bombardeig del 31 de maig que s’havia produït l’any anterior, durant la Guerra Civil, la Porxada es va reconstruir. Aleshores es van retirar les reixes i les parets fixes. En una de les bigues s’hi pot llegir la data de 1940. El 1984 l’embigat i la coberta es trobaven en mal estat i havien començat a cedir. Entre 1985 i 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va realitzar obres de reconstrucció. D’aquestes obres també en donen testimoni tres dates inscrites a les bigues (PONCORBO et alii, 2006: 206-207).</span></span></span></p>	41.6080900,2.2877300	440651	4606509	1586-1587	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-22.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-w.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social	BCIN	National Monument Record	Civil	2023-11-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Bartomeu Brufalt (mestre d'obres)	A les bigues té inscrites diverses dates que són testimonis de les diferents restauracions, algunes acompanyades d'escuts: 1751, 1881, 1884, 1889, 1907, 1940.	95\|98\|94	49	1.5	1768	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49868	Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-3	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p>	XX		<p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. </span></span></span></p>	08096-21	Plaça de la Porxada, 6	<p><span><span><span>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en que va pertànyer al domini reial la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació, diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que van propiciar el gran moment de Granollers, el segle XVI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S'ha definit el segle XVI com el 'segle d'or' de Granollers. La vila va créixer considerablement, esdevenint una població comercial molt destacada al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre per ravals als carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila, entre 1581 i 1582, en el mateix lloc on, molt probablement, ja hi havia l’anterior. El govern municipal va augmentar el seu poder, que es fonamentava sobretot del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: 'el Pallol' o magatzem de gra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, el 1902 l’alcalde Josep Barangé i Bachs va ordenar el disseny per a la construcció d'una nova Casa de la Ciutat. L'obra fou encarregada a l'arquitecte d’Olot Simó Cordomí i Carrera. Va finalitzar dos anys més tard, el 1904, durant el mandat de l’alcalde Miquel Blanxart. Durant els fes d’Octubre de 1934 l’edifici va patir certes destrosses causades per la metralla de l’exèrcit que volia accedir-hi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'actualitat, l'edifici es manté com a seu principal de l'Ajuntament de la ciutat, i és el lloc on se celebren els plens municipals.</span></span></span></p>	41.6080900,2.2872400	440610	4606510	1902-04	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-foto-08096-21-2.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu			BCIL	2024-05-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep M. Barnadas (escultura)	Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos	116\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49869	Can Cunillera / Ca l'Eveli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunillera-ca-leveli	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 221-223.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XVI-XVII		<p><span><span><span>Casal de característiques senyorials edificat al segle XVI i que ha conservat nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista, alguns dels quals provinents d’altres cases. És un edifici de dimensions considerables que fa cantonada, amb una façana principal que dona a la plaça de la Porxada i una altra al carrer del Portalet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa i tres pisos. La façana principal presenta un paredat de pedra arrebossat, amb balcons i finestres amb llindes de pedra de diferents composicions i variacions d'estil, les quals s’estructuren en tres eixos. A la planta baixa es troba un portal adovellat central, un de lateral amb llinda i, a ponent, un aparador de factura moderna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta noble hi trobem tres balcons tancats amb persianes de llibret mòbil. El balcó central és acabat amb llinda de decoració renaixentista. Els dos balcons laterals, en canvi, són de factura més senzilla i antigament havien estat finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span> A la segona planta, tocant a la cantonada, s'obre un balcó amb llinda decorada a l’estil renaixentista. Els altres dos buits són de proporcions més petites i factura més simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a la tercera planta s’obre una galeria amb cinc buits, fruit d’obres realitzades a la dècada de 1970. La coberta és de teula a tres vessants acabada amb un potent ràfec amb imbricació de doble filada de teula i totxo. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral del carrer Portalet hi ha diversitat d'eixos de composició i tipologia de les obertures, algunes emmarcades amb pedra. La gran majoria, però, presenten elements aprofitats d’altres indrets que, segons els propietaris, es trobaven al pati interior de la casa. Les dues façanes de la casa conserven els següents elements destacables, que descrivim amb més detall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Façana principal. Planta Baixa. Porta principal de l’edifici, situada a l’eix central i acabada amb arc de mig punt adovellat i malmès pel balcó superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2-Façana principal. Planta baixa. Porta lateral situada a llevant de la central i acaba<span><span><span>[1]</span></span></span>da amb llinda plana. A la llinda es troba gravada la data de 1541 i un escut molt desgastat impossible d’identificar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3-Façana principal. Planta noble. Balcó central <span>amb llinda en forma d'arquitrau (amb tres franges motllurades) sostingut per columnes estriades amb capitells jònics esculpits amb diversos motius. </span>Brancals de secció quadrangular i decoració estrigilada, amb capitells decorats amb volutes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4-Façana principal. Planta noble. Finestra reconvertida en balcó, situada a llevant del balcó central. Està acabada amb una llinda plana que no sembla original de la finestra. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus esculpits amb caparrons alternats amb rosetes de forma diferent a banda i banda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, reconvertida també en balcó. Està acabada amb una llinda plana. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus esculpits amb dos angelets que aguanten un escut llis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>6-Façana principal. Primer pis. Finestra lateral de llevant, de petites dimensions i acabada amb llinda plana motllurada a la part inferior imitant un arc conopial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>7-Façana principal. Primer pis. Finestra central acaba amb llinda plana amb motllura simple i els angles superiors arrodonits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>8-Façana principal. Primer pis. Balcó acabat amb arc pla i decoració esculpida amb una motllura ondulada que crea un pàmpol a l’interior del qual s’observen sengles angelets que aguanten un escut. A sota de l’escut es llegeix la data 1550, gravada. A banda i banda de la part superior del pàmpol es troben sengles medallons amb un caparró a l’interior. La llinda recolza sobre sengles carreus treballats amb dos angelets més que aguanten de nou un escut llis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>9-Façana lateral. Planta baixa. Finestra situada a l’extrem nord de la façana, de petites dimensions i acabada amb llinda plana i motllura simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la finestra descrita. Obertura rectangular acabada amb llinda plana sense motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana decorada a la part central amb un escut i diverses lletres gravades, de les quals només es pot llegir una “A” a l’extrem nord i una “L” al sud, ja que la reconversió de la finestra superior en balcó va malmetre tant la inscripció com l’escut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>12-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura arrodonida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>13-Façana lateral. Planta baixa. Finestra situada a migdia de la porta descrita i actualment reconvertida en porta. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>14-Façana lateral. Planta noble. Finestra situada per sobre de la porta 10. Està acabada amb llinda plana amb motllures ondulades imitant un arc conopial, amb la part superior dels brancals també amb motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15-Façana lateral. planta noble. Balcó situat a migdia de la finestra 14. Alçat rectangular i acabat amb llinda decorada amb traceries lobulades i arc conopial. Recolza sobre sengles carreus decorats amb uns curiosos relleus de figures d’estil arcaic (tal vegada de tradició medieval) i de caràcter obscè. Concretament, en el carreu de la dreta es mostra una figura humana en una posició contorsionada i mostrant els glutis i l’anus. En el carreu de la dreta apareixen dues figures nues molt esquemàtiques que sembla que amb els braços vulguin assenyalar els seus genitals. Segons l’arquitecte Albert Blanch, es tracta d’un element trobat al pati interior de l’immoble i col·locat a principis de segle XX on es troba actualment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>16-Façana lateral. Planta noble. Finestra acabada amb llinda plana i motllura simple, amb un escut central que conté una estrella de sis puntes coronant una muntanya i que té l’orla profusament decorada amb relleus figurats (PANCORBO et alli, 2006: 222).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior es conserva una finestra d’arc estrellat del segle XVII i un portal amb escut similar al que acabem de descriure, format per una estrella de sis puntes coronant una muntanya.</span></span></span></p>	08096-22	Plaça de la Porxada, 28; Carrer del Portalet, 1	<p><span><span><span>Segons les dues dates inscrites a la façana principal aquest casal s’hauria construït entre els anys 1541 i 1550. Els nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista també concorden amb aquesta datació, tot i que alguns d’ells són provinents d’altres casals. La construcció actual sembla respondre de manera força integra a aquesta fase del segle XVI, malgrat que s‘hi puguin haver fet reformes posteriors, per exemple al segle XVII (tal com suggereix un portal interior). La família que el va habitar deu tenir relació amb alguns dels escuts que es troben esculpits a la casa. Sabem que al llarg del segle XX s’hi han portat a terme algunes reformes, concretament els anys 1902 i 1965. Tal com hem dit, a principis de segle XX s’hi van col·locar diversos elements decoratius d’altres procedències que es guardaven al pati, sobretot a la façana lateral. A la dècada de 1980 la casa fou restaurada. Més recentment (2005-2006) s’hi han portat a terme altres intervencions, quan es van repicar les dues façanes i es van arrebossar i pintar de nou, aquest cop amb un to vermellós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull l’autor García-Pey, el nom de ca l'Eveli prové d’un antic propietari: Eveli Torrent (GARCIA PEY, 1990).</span></span></span></p>	41.6077700,2.2876900	440647	4606474	1550	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-z.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-n.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-o.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-v.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-s.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-d-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-foto-08096-22-1.jpg	Legal	Renaixement\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2023-11-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Restaurada cap a la dècada de 1980	95\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49870	Casa dels Tagamanent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-tagamanent	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 181-183.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. http://www.granollers.org/</p>	XV-XVI, XIX-XX		<p><span><span><span>Antic palauet gòtic que va pertànyer a la família noble dels Tagamenent, després Montbui, i on va morir el rei Pere IV de Barcelona, conegut com a Conestable de Portugal. L’edifici ha estat objecte de múltiples reformes, i avui de l’antic casal del segle XV només en resta la part central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, amb façana plana de paredat comú sense arrebossar. El portal d'entrada és amb arc de mig punt adovellat. A la primera planta, desplaçada cap a la dreta hi trobem una finestra coronella gòtica de triple arc. És acabada amb arquets lobulats simples que descansen sobre frisos amb rosetes als extrems i sobre dues columnetes amb sengles capitells decorats amb fulles d’acant i dos escuts a cada àbac. Els escuts corresponen a la família Rocabertí. A la segona planta presenta una finestra rematada amb arc conopial que té a l’intradós arc de taló lobulat amb traceria. Es recolza en dues impostes amb tres rosetes en relleu cadascuna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que originàriament el casal era més ample i fou escapçat ja a principis del segle XIX, per construir-hi una casa moderna, i novament el 1966, quan la façana es va estrènyer per ambdós costats. Per això a la casa adjacent de la dreta (núm. 8, casa vídua Uyà) es conserva una arcada interior que havia pertangut a aquest casal. Malgrat tot, la façana presenta un parament força unitari, llevat de la major presència de maó a la segona planta, fet que indica la realització d’obres de reparació en moments posteriors al segle XV. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A dins de l’edifici es conserva un pati interior. Al seu mur de llevant es conserva una finestra acabada amb un arc conopial trilobulat format per dues peces així com una altra finestra acabada amb un arc conopial polilobulat format per dues peces amb decoració vegetal que descansen sobre sengles impostes decorades amb rosetes en relleu. A la segona planta (per la banda del carreró de Sant Esperança) conserva part d’una finestra geminada de la qual només resten les dues pedres treballades que en conformaven l’acabament i algun dels carreus dels brancals. Avui aquests elements queden integrats dins un mur de pedra i maó. (PANCORBO et alii, 2006: 182).</span></span></span></p>	08096-23	Carrer de Sant Roc, 10	<p><span><span><span>Per la seva tipologia, sembla que aquest casal gòtic hauria estat construït al segle XV o XVI. En un principi pertanyia als Tagamanent, una família feudal originària del castell de Tagamanent (al Vallès oriental). Al mateix segle XV la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui. El seu hereu fou Joan de Montbui i de Tagamanent, que va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil catalana que va tenir lloc en aquest segle. Es va decantar del bàndol de la Generalitat, que estava en guerra contra el rei Joan II. La Generalitat proclamà rei a Pere IV, fill del rei de Portugal i conegut com a Conestable de Portugal. Envoltat d’altres nobles fidels catalans i portuguesos, el rei Pere va morir de tisi el 29 de juny de 1466, precisament al palau de Joan de Montbui, a Granollers. Per això aquest casal és conegut popularment com la casa del Conestable. Posteriorment el seguici de nobles va acompanyar el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar, a Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, els Montbui van entroncar amb els Rocabertí, un altre dels llinatges nobles catalans més destacats, en aquest cas originaris de l’Empordà. Per això l’escut dels Rocabertí apareix al finestral principal de la casa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà, i el 1816 compraren uns terrenys al carrer dels Caputxins o de Vinyamata (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els últims dos segles el casal ha sofert greus danys i múltiples reformes. A començaments del segle XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna. El 1886 es va reedificar la façana (expedient d’obra 879, caixa 3). El 1908 l’arquitecte Joaquim Manuel Raspall i Mayol hi va fer alguna intervenció de reforma de la façana (expedient d’obra 31, caixa 13). El 1910 s’hi va col·locar un rètol i portes de ferro al portal, i s’hi va obrir una finestra de 0,60 m d’ample per 2 m d’alçada (expedient núm. 53, caixa 14). El 1942 la façana de l’immoble es trobava en estat ruïnós, després dels bombardejos de la Guerra Civil. Una mica abans, el 1940, l’Ajuntament havia donat permís per derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many. Al seu lloc s’hi construí un altre edifici modern (fitxa IPA 28992). El 1956 es va eixamplar el portal d’entrada (caixa 122, expedient núm. 35). El 1958 es va eixamplar l’aparador d’una botiga. El 1961 s’amplià mig metre el finestral existent i se’n va reforçar la llinda (expedient d’obra 56, caixa 153). El 1966 es va fer més estreta la façana (1,05 m a un costat i 1,25 m a l’altre), es va substituir la porta d’entrada a la botiga per una finestra àmplia i s’hi va afegir un pis (expedient d’obra 2584, caixa 207). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, entre 1980-81 l’edifici es va restaurar segons projecte de Joan Valls i Ribas. El 1986 es va habilitar la planta baixa com a adrogueria (expedient 609/1986).</span></span></span></p>	41.6082500,2.2886200	440725	4606527		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-int.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-foto-08096-23-2.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-05-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Altres denominacions: Casa del Conestable; Casa Gran	93\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49871	Casa Sebastià Costa / Can Biel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-costa-can-biel	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 28. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p>	XX		<p>Edifici d'habitatges entre mitgeres, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa noucentista, amb elements d'art déco. Consta de planta baixa i tres plantes pis, cobert amb terrat. En la façana es marquen dos cossos: l'estret seguint un eix, el més ample seguint tres eixos.</p> <p>El cos més estret (de llevant), que sobresurt lleugerament del pla de façana, tracta amb pedra carreuada. Les obertures són de proporcions verticals amb arc pla i emmarcats. El cos és rematat amb un treballat frontó que inclou una obertura pentagonal emmarcada per una faixa de maó vist. Aquesta forma remet ja a l'estètica déco. El coronament enllaça amb les dues pilastres - medallons que delimiten el cos.</p> <p>El cos més ample (de ponent), lleugerament més baix, presenta a la façana i a les plantes baixa i primera un acabat de pedra carreuada. Destaca per una gran obertura que comprèn les dues plantes, interrompuda per una llinda a nivell de forjat de planta baixa amb un gran arc carpanell de totxo a plec de llibre amb coixí de pedra. La planta segona presenta un balcó corregut de llosa de pedra recolzada en mènsules. Inclou les tres obertures de la planta, d'arc de punt rodó la central i plana als laterals. Una treballada barana de ferro, feta d'acord amb el llenguatge noucentista raspallià, tanca el balcó, alhora que emfasitza el gran buit de la planta baixa. La resta de la façana és obra de maó vist, i queda coronada per una potent cornisa recolzada en cartel·les unides per una fina imposta i una balustrada de tres buits. A sota hi ha tres finestres amb arc carpanell. En la composició d'aquest cos s'hi observa la intencionalitat de disminuir progressivament els buits de façana, des de la planta baixa a la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>El llenguatge utilitzat en aquest edifici s'emmarca en el noucentisme de M. Raspall. Al frontó i a les baranes de ferro, però, s'hi pot llegir l'incipient llenguatge decó que aleshores començava a assajar l'arquitecte (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-24	Carrer de Santa Anna, 6	<p>Aquest edifici fou construït l'any 1926, i és obra del reconegut arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937). <span><span><span><span>Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>L'edifici objecte d'aquesta fitxa també és conegut amb el nom de can Biel, que li ve donat pel fet que els baixos estaven ocupats per una botiga de queviures, de manera que a les dones de la casa se les coneixia amb el sobrenom de Les Bieles (GARCIA PEY, 1990).</p>	41.6087000,2.2868300	440576	4606578	1926	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-d.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-foto-08096-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-foto-08096-24-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)	Els anys 1980-81 es va portar a terme la restauració de la façana.Al mateix carrer de Santa Anna hi ha un altre edifici (el número 13) conegut amb el mateix nom: Casa Sebastià Costa	106\|110\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49872	Casa Clapés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-clapes	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. </span></span></span>215-216.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. </span></span></span></p>	XX		<p>Casa modernista que és una de les obres més destacades de l'arquitecte Raspall i Mayol. És també un dels edificis més representatius de la plaça Porxada i del modernisme granollerí, constituint una important fita visual dins del conjunt.</p> <p>La construcció actual és el resultat de la reforma d'una construcció anterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius molt característics de l'estil de Raspall: medallons, cintes, botons ceràmics, ferros forjats, etc. El treball de l'ornamentació de la façana és molt reeixit, ja que l'arquitecte combina amb mestria les línies corves i rectes en tots els materials que posa en joc, des dels aplacats blancs que emmarquen les obertures i el coronament fins a les sanefes de rajoles de tema floral i les reixes i baranes de ferro forjat elegantment treballades a cop de fuet, formant motius vegetals.</p> <p>L'edifici presenta una façana dividida verticalment en tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona plantes que arrenquen des del balcó corregut que els hi fa de base i el coronament, marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta.</p> <p>Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en grafia modernista, gravat en baixrrelleu, en una pedra de la façana a la dreta del balcó. Amb les mateixes característiques hi ha gravat, també, el número 17 (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven restes escadusseres de la construcció anterior: a la planta baixa, un arc de mig punt de dovelles de mida mitjana, recentment restaurat. Destaca la poca alçada de l’arc, fet que potser indica que el sòl ha estat elevat.Té una amplada de 3,9 m i una alçada d’1,9 m (PANCORBO et alii, 2006, p. 216).</p>	08096-25	Plaça de la Porxada, 14	<p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006, p. 216), s'hi poden distingir tres fases constructives: la primera correspon a un arc d'època baixmedieval que es conserva a l'interior, la segona ja correspon a la façana modernista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol de l’any 1906, la darrera fase correspon a les obres que es va realitzar a finals del segle XX per adaptar la planta baixa com a botiga. </p> <p>La façana modernista constitueix una de les obres cabdals de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, paradigma de la seva primera època artística, marcada per l'ús del llenguatge modernista. Originalment dividida en tres plantes i golfes, Raspall va substituir la teulada a dues aigües per un terrat pla i d'aquesta manera va aconseguir guanyar alçada per convertir les golfes en un pis més. <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p>Segons recull l'autor García-Pey (1990), antigament la casa es coneixia com a ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos havien treballat l'argent.</p>	41.6082500,2.2877900	440656	4606527	1906	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-5.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)		105\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49873	Casal Masferer-Perpinyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-masferer-perpinya	<p>CIURANS, Xavier (2008). 'Els Masferrer. Estudi d'un mas i d'una nissaga benestant del Vallès. Ponències: Revista del Centre d'Estudis de Granollers, núm. 12. p. 173-174.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 219-220.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SOLÀ, Diego (2022). 'Granollers, 1710-1714: quan tot canvià per sempre'. Naciodigital.cat (11-09-2014).</p> <p> </p>	XVI-XX		<p>Edifici amb diferents habitatges que deriva d'un primitiu palau de l'època del final del gòtic i principi del renaixement, el qual conserva diversos elements decoratius renaixentistes, però ha estat molt transformat en els segles posteriors. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants. La façana és plana, de paredat comú arrebossat amb balcons lleugers de pedra d'arc pla, sobre successius eixos de composició vertical molt accentuada, que no trenquen el seu caràcter de façana plana. A la part central la façana conserva un finestral renaixentista plateresc.</p> <p>El primitiu palau s'estructurava al voltant d'un pati central amb escales d'accés a la planta noble, el qual s'ha conservat parcialment. D’acord amb les fotografies antigues, l’escala d’accés hauria estat originàriament orientada a l’inversa que a l’actualitat, amb el tram inferior perpendicular a la façana i el superior paral·lel a tocar d’aquesta (PANCORBO et alii, 2006: 220). De fet, aquesta part de la planta baixa ha estat objecte de continues reformes que fan evident una incoherència respecte a les plantes superiors. En algunes de les seves estances aquest casal conserva una luxosa decoració que és testimoni del seu passat nobiliari. L'edifici compta amb els següents elements destacables:</p> <p>1. Façana principal. Planta noble. Finestra d'estil renaixentista plateresc, acabada amb llinda monolítica decorada amb un motiu heràldic, que és l'escut dels Masferrer, <span><span><span><span>format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles. És sostingut</span></span></span></span> a banda i banda per sengles lleons rampants. Els brancals també són decorats amb el cap d’una figura femenina a la part superior del brancal nord i un angelet a la del brancal sud. La part inferior dels brancals és també decorada amb motius geomètrics.</p> <p>2. Pati interior. Planta noble. Porta d'estil plateresc català, situada al capdamunt de l’escala principal. Està acabada amb un arc carpanell decorat amb un motiu idèntic al de la finestra de la façana, per sota d’un guardapols motllurat i ondulat que arranca de sengles mascarons amb representació d’angelets.</p> <p>3. Pati interior. Planta noble. Finestra situada a tramuntana de la porta descrita més amunt. Està acabada amb un arc rebaixat amb guardapols ondulat a l’interior del qual es troba un escut aguantat per sengles angelets. Impostes amb representació de quadrúpeds alats.</p> <p>4. Interior de l’immoble. Planta noble. Porta acabada amb llinda plana i guardapols ondulat recolzat en sengles impostes amb representació de caps humans (PANCORBO et alii, 2006: 220).</p>	08096-26	Plaça de la Porxada, 21, 22, 23	<p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 220) es tractaria d'una casa-palau originària d'època gòtico-renaixentista. L'existència de l'escut de la família Masferrer, format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles, demostra que havia pertangut a aquesta important nissaga de Granollers. Els Masferrer eren hostalers de Granollers a la segona meitat del segle XV i també van ocupar càrrecs al govern municipal. En un capbreu de les propietats dels Jesuïtes de Betlem, de 23 de març de 1584, s’esmenta que Francesc de Masferrer, burgès de Granollers, posseïa unes cases i un celler que obrien la façana occidental al carrer del Sastre (PANCORBO et alii, 2006: 115). Durant el segle XVII els Masferrer es van emparentar amb la família nobiliària dels Perpinyà, i això va donar lloc a la nissaga Masferrer-Perpinyà. De fet, l'edifici també és conegut amb la denominació Casal Masferrer-Perpinyà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra de Successió, el 30 de gener de 1710 l'arxiduc Carles, pretendent a la Corona Espanyola, va fer parada a Granollers i va sopar a can Perpinyà-Masferrer (SOLÀ, 2022). Un membre de la família, Francesc de Perpinyà Sala i Sasala, fou un dels diputats que es va oposar a la capitulació de Barcelona el 1714. Ja a finals del segle XIX, en aquest edifici hi tenia la seva seu el Casino Terpiscore. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l'evolució concreta del casal, amb les dades que en coneixem és difícil precisar-la. Probablement fou reformat en múltiples ocasions al llarg dels segles posteriors. Ja al segle XX, fou objecte d’una reforma a la dècada de 1980. </span></span></span></span></p>	41.6079900,2.2880900	440681	4606498		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-porxada-21-23-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-porxada-21-23-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-foto-08096-26-1.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-05-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Altres denominacions: Cases Plaça Porxada 21-23	95\|98\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49874	Cal Monjo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monjo	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 187-188.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XVI, XX		<p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, amb dos finestrals d'estil renaixentista. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana és plana de paredat arrebossat. Presenta la coberta a doble vessant amb ràfec de totxo i canal de teula. A la primera planta destaca una finestra renaixentista que més endavant descrivim. Al costat esquerre hi ha una altra finestra de la mateixa època, en aquest cas més senzilla. Al segon pis presenta dues obertures amb arc rebaixat fet amb totxos col·locats a plec de llibre (PATRIMONI, 1985). Les obertures dels baixos han estat parcialment adaptades amb finalitats comercials. L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Porta de llevant, acabada amb arc pla format per tres blocs de pedra ben escairats i presència d’una motllura interior als angles.</p> <p>2. Planta baixa. Porta de ponent acabada amb arc pla format per tres blocs de pedra ben escairats.</p> <p>3. Planta noble. Finestra de llevant acabada amb un arc conopial lobulat amb decoració vegetal incisa i guardapols motllurat. Mascarons molt malmesos que representen sengles àngels l’un amb un instrument a les mans i l’altre amb una mena d’escut amb lletres incises que no han pogut ser identificades. El carreu central del guardapols havia estat decorat amb un lleó en relleu, avui desaparegut com a conseqüència del desgast. Estil renaixentista.</p> <p>4. Planta noble. Finestra de ponent acabada amb llinda plana monolítica amb presència d’una motllura horitzontal al centre (PANCORBO, 2006: 188).</p>	08096-27	Carrer de Santa Anna, 8	<p>L'edifici que hi havia en aquest solar antigament havia estat un casal on hi vivia un monjo, per aquesta raó la casa era coneguda com cal Monjo. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, l'edifici fou reformat l'any 1965 (reforma de la façana; expedient d’obra 323, caixa 190). Per això, ara s'hi observen dues fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures d’estil renaixentista. La segona ve determinada per l’afegitó de la segona planta, on s’ha incorporat el maó en l’acabat de les finestres. Cal, a més, tenir en compte l’assimetria entre els dos eixos, que pot indicar la realització d’obres en un moment immediatament posterior a la construcció de l’edifici (PANCORBO, et alii, 2006: 188).</p> <p>D'altra banda, Enric Garcí-Pey sostenia que l'antic edifici (cal Monjo) hauria estat enderrocat i que després foren aprofitats els finestrals i col·locats a la façana de la nova casa (GARCIA-PEY,1990). Segons aquest autor, altres elements de la construcció antiga, de tradició gòtic-renaixentista, haurien estat col·locats a can Culleres, a la plaça de les Olles número 8.</p>	41.6087000,2.2867400	440569	4606578		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-z.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-4.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			95\|98\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49875	Casa Sebastià Costa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-costa	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Casa unifamiliar entre mitgeres que s'inscriu dins l'estètica noucentista, obra del conegut arquitecte Raspall i Mayol. Destaca per un remarcable treball del maó vist en tota la façana. Presenta planta baixa, pis i golfes de tipus mancada. La façana és de composició simètrica amb totxo vist i sòcols i llindes de pedra. La mansarda està recoberta amb plaques de ceràmica fosca de gran pendent, i consta d'una treballada barana de ferro al llarg de tot el carener. La planta baixa presenta dues grans obertures adintellades amb pilastra central. Al primer pis trobem tres balcons rematats amb arcs esglaonats, amb talons i cimacis, de pedra i totxo, units per una imposta - llinda de pedra. Per sota els tres balcons són units mitjançant una imposta de formes corbes que s'adapta a les reduïdes lloses dels balcons. Les baranes són amb brèndoles tornejades de fusta, fet singular en l'obra de l'arquitecte Raspall. Les dues obertures de les golfes presenten brancals de totxo i dintells i coixins de pedra, així com una cornisa discontínua amb permòdols entre les dues finestres. Els buits són de composició vertical (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-28	Carrer de Santa Anna, 13	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna trobem nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. En el cas de l'edifici objecte d'aquesta fitxa, construït l'any 1928, l'arquitecte Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937) es decanta per l'estil noucentista que va caracteritzar la segona etapa de la seva obra.</span></span></span></span></p>	41.6086100,2.2865400	440552	4606568	1928	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49875-casa-sebastia-costa-num-13-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49875-casa-sebastia-costa-num-13-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)	Al mateix carrer de Santa Anna hi ha un altre edifici (el número 6) conegut amb el mateix nom: Casa Sebastià Costa	106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49876	Cal Mal Llamp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mal-llamp	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 189-190.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XV-XVI		<p>Casa unifamiliar que ha conservat força íntegrament la seva tipologia originària (dels segles XV-XVI) i que compta amb un finestral gòtic. És una edificació de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant. A la façana, que és plana amb arrebossat, s'observa com a elements destacats, a la primera planta, una finestra gòtica,avui convertida en balcó. En aquesta mateixa planta hi ha una petita finestra de llinda plana emmarcada per carreus i un altre balcó amb amb motius decoratius a la barana. A la planta baixa s'observen dues portes de llinda plana amb brancals de carreus. Les golfes són de factura molt recent, amb un fris continu de finestrals (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Dues portes de factura molt similar. Tot i que no se’n poden observar les llindes, es conserven encara les motllures interiors sobre les quals recolzarien sengles llindes planes. La de migdia fa 1,9 m d’amplada x 2,65 d’alçada, mentre que la de tramuntana en fa 2,15 d’amplada x 2,8 d’alçada.</p> <p>2. Planta noble. Finestra de tramuntana. Només se n’observen els brancals, fets amb grans carreus ben treballats. La resta ha estat probablement arrencat i arrebossat.</p> <p>3. Planta noble. Finestra geminada de migdia, d'estil gòtic, acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb tres rosetes cadascuna. El mainell ha estat arrencat (PANCORBO et alii, 2006: 190).</p>	08096-29	Carrer de Santa Elisabet, 7 i 9	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de can Mal Llamp l'edifici ha conservat força íntegrament l'estructura originària, dels segles XV-XVI.</span></span></span></span> Segons un estudi de topografia històrica (PANCORBO, 2006: 190), s'hi observen tres fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures dèpoca tardogòtica. La segona ve determinada per l’ampliació de dues de les finestres per fer-ne balcons. Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.</p> <p>L'autor García-Pey recull que en aquesta casa hi tenia la seva taverna Francesc Muntañà Casabella. La casa i la tavera eren conegudes per 'en Mal Llamp'. L'establiment era molt concorregut pels pagesos de l'època en dia de mercat, segons notícia de 1893 (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p>	41.6087900,2.2877300	440651	4606587		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-4.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			93\|94\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49877	Capella de Santa Esperança	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-esperanca	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 37, 77-79.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XIX		<p><span><span><span>Petita capella reedificada el 1853 sobre el corredor de Santa Esperança, en substitució de l’antiga que fou enderrocada aquell mateix any. És una construcció de planta pis sobre una volta escarsera, a manera de pont des d’on es pot accedir al corredor. La coberta és de teula a dues vessants, amb una petita imbricació o ràfec. S'hi accedeix mitjançant un tram d'escala amb porta al corredor, ubicada a l'edifici contigu. La capella té una àmplia obertura davantera que també fa de balcó, feta amb arc de mig punt, a plec de llibre, recolzat en imposta i protegit per una senzilla barana de ferro. Aquesta obertura permetia seguir les cerimònies des del carrer. A través de la vidriera es pot veure la petita imatge de la Mare de Déu de l’Esperança. La construcció està coronada per un campanar d'espadanya que marca l'eix central de la façana. La façana és de totxo vist. El gran buit d'arc escarser de la planta baixa està tancat per una reixa de ferro de dues fulles que tanca el corredor (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p>	08096-30	Carrer de Santa Esperança, 15	<p><span><span><span>El carrer de Santa Esperança, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament la parròquia de la vila es dividia en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. A conseqüència del progressiu deteriorament de les muralles el 1853 es va enderrocar la capella de Santa Esperança, i un any abans la de Santa Anna. Les dues van ser reconstruïdes de nou al costat dels antics portals (PANCORBO et alii, 2006: 77).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les noves capelles, per exigències dels propietaris limítrofs, van ser muntades sobre voltes. Segons documents de l’època: “En la capella de Santa Esperança, que s'autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l'obligació de construir-la de bell nou per mitjà d'un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l'escala, o sigui tota l'amplada de la casa que es construirà. L'escala l'haurà de fer dins del lloc que ocupa la torre podent fer la porta al corredor: i l'arc recolzat entre la casa Rovira, la d'en Ramón Vallgonesta, de la qual el propietari accedeix a l'esmentada càrrega de l'arc reservant-se però, el dret a fer obertures sempre que els convingui (A. Canal; fitxa IPA: 28988)'.</span></span></span></p>	41.6076271,2.2885490	440719	4606458	1853	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-capella-sta-esperanca-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-capella-sta-esperanca-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-carrer-santa-esperanca-1.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		A la darrera restauració es va repicar l'arrebossat.	119\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49878	Casa Bossy	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bossy	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 197.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p>	XX		<p>Casal unifamiliar de caire benestant i de dimensions considerables, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa final noucentista. És una construcció entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana es plana, de carreus de pedra i dividida en dos cossos: el de la dreta més alt i en forma de torre permet vistes a la Porxada. Els carrerus són de pedra rogenca del Figaró, buixardada.</p> <p>El cos de l'esquerra, de dues plantes, presenta una composició simètrica, amb buits verticals contraposats a la horitzontalitat del sòcol. Les finestres inferiors presenten arcs esgraonats, amb llindars amb perfils de cimaci i cantells xamfranats. El primer pis és ocupat per un balcó corregut i, al coronament, hi trobem imposta i cornisa - ràfec.</p> <p>El cos de la dreta, on hi ha l'entrada, és més alt, emfasitzat per la torre mirador d'un pis més. Té coberta de pavelló a quatre vessants. Als costats està flanquejada per dos pilars que sobresurten del saltacavall de l'arc d'entrada. En la primera planta hi ha una finestra d'arc pla amb guardapols i capitells d'estilització coríntia. Tot plegat confereix al conjunt un aire clàssic, d'un barroquisme acadèmic.</p> <p>La casa Bossy s'ha assenyalat com un dels paradigmes del Raspall noucentista, amb una façana marcada per l'ordre i la simetria, molt austera en comparació amb la seva producció modernista i revestida de pedra vermella del Figaró dividida en carreus regulars, amb obertures d'arc mixtilini als baixos i a la torre, i de llinda plana al pis.</p>	08096-31	Carrer de Santa Esperança, 6	<p><span><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. És el cas d'aquest edifici, conegut com casa Bossy, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, projectat el 1924 i executat el 1925, corresponent a la seva última etapa, noucentista i caracteritzada per un barroquisme</span></span></span></span> acadèmic que inclou el retorn a les formes barroques popularistes d'ornamentació plana. <span><span><span><span>Raspall i Mayol va participar molt activament en la vida social i cultural de Granollers, municipi del qual va ser arquitecte municipal des del 1907. Col·laborava sovint a les publicacions periòdiques La Comarca i La Gralla i també al Diari de Granollers –la capçalera del qual va dissenyar– i era un assidu a les famoses tertúlies de la Fonda Europa, carismàtic negoci hoteler on el 1926 va obrir un estudi per atendre els clients i proveïdors de la ciutat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa que hi havia anteriorment està documentada per una fotografia. Tenia una </span></span></span></span>porta acabada amb arc de mig punt adovellat i una finestra gòtica geminada, acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes i escuts cadascun. La columneta central tenia un capitell decorat amb motius vegetals (PANCORBO et alii, 2006: 198).</p>	41.6076200,2.2880000	440673	4606457	1925	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-foto-08096-31-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)	A l'arxiu municipal hi consta un expedient d'obres: expedient 18, caixa 28. Obrir un aparador de 100 x 60 cm a la façana. Arquitecte, M.J. Raspall. Any 1924.En fer obres de rehabilitació local l'any 1999 es va localitzar en aquest sector un conjunt de sis sitges intercomunicades, en dos conjunts de tres. L'excavació la va dirigir Carme Subiranas. Les sitges estaven gairebé buides i no es van poder datar amb precisió (comunicació Museu de Granollers).	106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49879	Cantonada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantonada	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>			<p>Cantonada de pedra carreuada, a l'encreuament dels carrers Santa Elisabet i Constància. Per la banda de Santa Elisabet està coronada amb un capitell llis amb motllura simple per sobre el nivell del primer forjat (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-32	Carrer de Santa Elisabet, 5- Carrer de la Constància s/n, 08400-GRANOLLERS	<p>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial (SESÉ, 1987a).</p>	41.6089900,2.2877200	440651	4606609		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49879-foto-08096-32-1.jpg	Legal	Renaixement	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental			Inexistent	2023-09-18 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-25	95	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49880	Casa carrer Santa Elisabet 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-elisabet-12	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 191-192.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVII-XVIII	Ha estat restaurat recentment	<p>Edifici d'habitatges que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva tradicional, originària dels segles XVII-XVIII. És una construcció entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan arrebossades i pintades. La del carrer de Santa Isabel està composada segons dos eixos amb buits de proporcions verticals. Els de la planta baixa i primer pis (incloent les portes) tenen brancals i llinda plana de carreus amb motllura. Els buits de la segona i tercera planta són de factura posterior. Les golfes són de factura molt recent.</p>	08096-33	Carrer de Santa Elisabet, 12	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de l'edfici objecte d'aquesta fitxa es pot dir que ha mantingut força integrament l'estructura originària, dels segles XVII-XVIII. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi observen tres </span></span></span></span>fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures que es podrien datar als segles XVII-XVIII. La segona ve determinada per l’ampliació de les dues finestres per fer-ne balcons (1887). Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.</p> <p>Segons els expedients d'obra, el 1887 es converteixen en balcons les dues finestres del primer pis (expedient d’obra núm. 7, caixa 3). El 1904 es va obrir una finestra, sense més especificacions (expedient d’obra núm. 1, caixa 11. L'any 2000 es van fer les darreres reformes per a l’habilitació de la planta baixa com a botiga (PANCORBO et alii, 2006: 192).</p>	41.6088500,2.2878900	440665	4606594		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-a.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49881	Casa / El Quatre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-el-quatre	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 195-196.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XV-XVIII		<p>Casa d'habitatges que ha conservat en la façana elements de la construcció gòtica originària, probablement dels segles XV-XVI. És de planta rectangular, entre mitgeres. La façana és molt estreta, amb un únic eix de buits. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab. Ha estat sobrealçada i acabada amb ràfec modern. La façana és plana, amb l'arrebossat repicat deixant a la vista el mur de maçoneria. El portal de la planta baixa té llinda de fusta recolzada sobre brancals de pedra. A la primera planta destaca una finestra gòtica geminada. És acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes cadascuna. La columneta central presenta un capitell decorat amb motius vegetals. L'obertura del pis superior, de factura recent, és de forma apaïsada i sense ornamentació (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-34	Carrer de Santa Esperança, 4	<p><span><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. En molts casos alguns elements antics han quedat com a testimonis puntuals. És el cas del finestral gòtic (dels segles XV-XVI) i del portal conservats a la façana d'aquesta casa. La resta de l'edifici ha estat transformat sobretot al segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers a l'edifici s'hi observen un mínim de tres fases. La primera correspon als segles XV-XVI i ve marcada per la finestra geminada gòtica de la planta noble, la situació de la qual permet veure que probablement la façana hauria estat escapçada pel costat de llevant i que hauria prosseguit cap a ponent, abans d’adossar-s’hi l’immoble núm. 2 del mateix carrer.</p> <p>En un segon moment s’escapçaria la façana i, amb la construcció de l’immoble esmentat, hauria calgut refer la porta d’accés a l’edifici, centrada amb el tram de façana restant.</p> <p>La tercera fase correspon a la refacció de la segona planta i el realçament de la teulada (PANCORBO et alii, 2006: 196).</p>	41.6076400,2.2879200	440666	4606459		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49881-casa-el-quatre-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49881-casa-el-quatre.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2023-11-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		A l'arxiu municipal es conserva un expedient d'obres d'aquesta casa. Any 1958. Expedient 734/479, caixa 137.	93\|94\|85	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49882	Casa carrer Santa Anna 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-anna-14	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVI-XVIII		<p>Casa d'habitatges entre mitgeres d'origen antic que conserva elements propis de l'estil constructiu tradicional (segles XVI-XVIII). Consta de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està arrebossada, coronada per una imbricació ceràmica. La composició és segons dos eixos amb buits de proporcions verticals. En la planta pis destaquen els dos balcons. El terra i les baranes són de factura recent, però conserven l'emmarcament de les obertures amb llindes i brancals de pedra picada i amb motllures a l'estil de les construccions tradicionals dels segles XVI-XVIII (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-35	Carrer de Santa Anna, 14	<p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. Prova d'aquesta puixança són les cases populars d'una certa categoria, com la que és objecte d'aquesta fitxa, </span></span></span></span><span><span><span><span>que van substituir les antigues, medievals. Per la seva tipologia podria datar-se entre els segles XVI i XVIII.</span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6087500,2.2865600	440554	4606583		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49882-sta-anna-14-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49882-sta-anna-14-b.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-10-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			119\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49883	Casa carrer Doctor Guillamet 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-guillamet-4	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVI	Està afectada pel Pla Especial de l'Església (CUSPINERA et alií, 2001). Està previst el seu enderroc després de documenta-la i extreure'n el finestral polilobulat (comunicació Museu de Granollers)	<p>Aquesta casa ha estat enderrocada en els darrers anys i al seu lloc s'hi ha construït un nou edifici que ocupa l'antiga Plça del Doctor Guillamet. </p> <p>Casa entre mitgeres de clara tipologia popular urbana pre-industrial, de planta rectangular i amb planta baixa i pis. Coranada amb un ràfec que marca l'inicia de la coberta de teula. Al primer pis de la mateixa es troba una finestra de pedra d'arc conopial fistonat compost recolzat sobre impostes i columnes incorporades als brancals, de base ornamentada, sobre ampit motllurat (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-36	Carrer del Doctor Guillamet, 4, 08400-GRANOLLERS	<p>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: 'el Pallol' o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).</p>	41.6075000,2.2868000	440573	4606445		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49883-foto-08096-36-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49883-foto-08096-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49883-foto-08096-36-3.jpg	Legal	Modern\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-05-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-11 (tan sols la finestra)	94\|93	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49884	Ball de Donzelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-donzelles	<p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ANÒNIM (2022). “El ball de Donzelles, una dansa local d’arrel tradicional”. <em>SomGranollers</em> (21-08-2022). Publicació d'internet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONJA, Paco (2020). <em>Casino de Granollers Club de Ritme. 140 anys d'arrelament a la ciutat</em>.</span></span></span></p>	XVI-XXI		<p><span><span><span>Dansa tradicional pròpia de Granollers, originària del segle XVI, que es balla per parelles i que dura uns sis minuts. És una dansa participativa i festiva, molt popular. No és excessivament complicada, de manera que es pot aprendre només amb algun assaig previ.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es balla al pati del Casino, el diumenge de Carnaval, o en altres festivitats i emplaçaments, com ara a la Porxada. La música que l’acompanya és un arranjament fet pel mestre Josep M. Ruera l’any 1976. El ball comença amb un moviment on les parelles va recorrent la plaça a saltirons. En una segona part es desenvolupa una coreografia on les parelles van giravoltant entre si. Després ve una variant amb una música més suau i, finalment, les parelles tornen a desfilar i acaben en cercle.</span></span></span></p>	08096-37	El Casino. Carrer Agustí Vinyamata, 23	<p><span><span><span>El ball de donzelles és una dansa originària del segle XVI, tot i que la versió actual parteix d'una música arranjada pel mestre Josep M. Ruera l’any 1976. L’origen es trobaria en una antiga tradició iniciada l'any 1547 amb la constitució d'una confraria destinada a auxiliar amb robes i mobiliari les 'Donzelles a maridar'. Contribuïen al fons, voluntàriament, els vilatans que podien. Un dia a l'any, per la festa de la Immaculada, les Donzelles en sortir de missa i acompanyades per un seguici infantil i les autoritats, arribaven a la Plaça Major on dansaven. La cercavila era presidida per les parelles que festejaven i tenien el propòsit de casar-se l'any següent. La tradició es va perdre i es recuperà el 1886, en el marc del Carnestoltes i al Casino (MONJA, 2020).<br /> Tant en l’anada com a la sortida, uns músics feien l’acompanyament al so d'una marxa amb estil madrigalesc, de la que es conserva la partitura (GARRELL, 1960), transcrita pel mestre Josep M. Ruera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball, que es feia amb acompanyament d’orquestra, s’havia fet també a la Porxada i, a la tarda, al Casino, entitat que sempre el va promoure. Quan els nens sortien de ballar de la Porxada, els propietaris de Can Meranges els hi donaven pa de pessic i joguines de llauna (informació oral d'Eustaqui Margall, octubre 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a parodia del ball de donzelles es feia també a Granollers el Ball dels bruts. Tal com el descriu Joan Amades (1985, II: 243), a primera hora de la tarda els fadrins sortien vestits amb robes ben dolentes i sobretot ben brutes i tots duien la cara emmascarada. S'estenien per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven, ajudant-se ells amb ells, puix que no cal dir que les dones es resistien a deixar-se agafar. Les feien seguir, si us plau per força, les duien fins a la plaça i, un cop allà, les obligaven a ballar. Abans de fer-ho els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-los-la completament negra, com també se'n duien ells. No cal dir que la facècia prenia caràcter molt grotesc.</span></span></span></p>	41.6083600,2.2903700	440871	4606538	1547	08096	Granollers	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49884-10316.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49884-10295.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49884-foto-08096-37-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic			Inexistent	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Josep M. Ruera (música actual)	Francesc Cruz disposa de partitures d'aquest ball, tal com es ballava a la dècada de 1930.L’autor granollerí Amador GARRELL descrivia el 1960 tot el cerimonial que envoltava aquest ball, tal com ell encara l’havia conegut. Diu així: 'El dimarts de Carnaval es feia una desfilada pels carrers de la vila, dels petits dansaires, tots disfressats en una barreja de races i estaments que enamorava, bressolats tot el camí per les notes greus del fiscorn, i guiats i aconduïts amorosament pels 'serenos' i la vigilància més o menys dissimulada dels familiars. La comitiva anava des de la plaça vers el vell camí de Barcelona, trencava pel carrer del Príncep de Viana i pujava pausadament per la carretera fins a cal Ferreret; passava el carrer de la Riera, baixava carrer de Corró avall, i per les Travesseres i el carrer de Santa Anna, passava la plaça de les Olles i les placetes, gairebé invisibles, dels Cabrits i de l'Oli, fins que arribava a can Farrasset, una sastreria que tenia dos portals, un a la plaça de l'Oli, davant d'on hi ha la farmàcia Parera i l'altre al carrer de Santa Elisabet, i allà els músics, els 'serenos' i els sarauistes travessaven la botiga, on als petits dansaires els donaven grapats de confits i caramels. Després, en ésser la comitiva davant la Casa de la Vila, on hi havia la gent de pro i tota altra gent que els esperava, els hi donaven més confits i caramels i els músics començaven l'alegre ballet tocant el popular ball que deia: 'Ella-ra en punteja-ra, en punteja-ra, / ella-ra en punteja-ra amb peu pla, / porta faldilles de seda / i davantal… de fatà'. El ball era presenciat pels vilatans, fins i tot, pels treballadors de les fàbriques que en aquella hora de migdia ja havien plegat per a no tornar al treball fins el dijous, i corrien vers la plaça per a no perdre's un espectacle tan ingenu i encisador. Acabat el ball, els minyons anaven a dinar, convidats a casa de la promesa. El compromís per anar al singular ball era una cosa seriosa. Els pares de la pubilla eren els qui havien d'escollir el seu galan i la mare i la tia de la noia havien de basquejar-se. Després de dinar, al punt de tres quarts de dues, la passada es refeia a la plaça, ran de la Porxada, tal com al matí, per anar a la sala del Casino, on després de dansar i riure, els aconduïen al cafè on els donaven un pa de pessic i els abeuraven amb una copa d'orxata' (GARRELL, 1960).	98\|119\|94	62	4.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49885	Muralla de Granollers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-granollers	<p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions. <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, p. 79-103.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”. Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, p. 370-380.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”. Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 21. P. 123-136.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”. Lauro, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97. <span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48411.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p>	XIII-XIX	Es conserva de manera molt parcial	<p><span><span><span>Conjunt de vestigis de la muralla medieval (bàsicament del segle XIV però amb alguns trams del XIII i altres pertanyents a reparacions posteriors) que es troben en diferents punts del barri antic i en diversos graus de conservació. Els sectors on se’n poden veure trams més significatius són al Corredor de Sant Cristòfol i al corredor de la Constància, a més d’altres punts dispersos on han aflorat gràcies a les excavacions arqueològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El perímetre de la muralla medieval tenia una forma hexagonal, amb un perímetre de prop de 816 metres. Els murs solen tenir una banqueta de fonamentació que sobresurt lleugerament. L’amplada oscil·la entre els 0,90 m i 1,20 m, i l’alçada és d’uns 5 m des de la banqueta de fonamentació. La muralla era capçada amb merlets. Se’n conserven dos al corredor de Sant Cristòfol i dos més al carreró de la Constància, però són probablement ja del segle XIX. El parament és fet amb filades regulars de còdols de pedra lleugerament desbastats i lligats amb morter de calç, i l’interior és reblert amb calç i pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte murallat estava protegit per almenys tretze torres quadrades, que estaven situades a intervals regulars, i és probable que n’hi hagués encara més. Disposava de cinc portals que coincidien amb les sortides dels camins rals que passaven per la ciutat. Al segle XVI es va obrir un sisè portal, anomenat el Portalet. Un tret molt definitori de les muralles de Granollers és que tenia diverses capelles associades a cada portal i dedicades a diferents sants que van acabar donant nom als carrers. Avui només en queden, tot i que modificades i reconstruïdes, la de Santa Anna i la de Santa Esperança. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, cada portal estava sota l'advocació d'un sant o santa. La de Santa Anna s'obria al camí de Caldes de Montbui. La de Sant Antoni obria el camí cap el Nord, deixant pas a l'actual carrer de Corró. Les de Sant Roc i Santa Esperança obrien cap a l'Est, i la de Sant Cristòfol donava pas al Camí Ral de Barcelona (SESÉ, 1987c). Al segle XVI el Portalet donava accés més directe al Camí Ral. Hi ha el dubte sobre un setè portal, que podria estar situat a la zona de tancament occidental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de ronda interior, probablement incorporat en la muralla del segle XIV, ha quedat fossilitzat en la trama urbana en els anomenats corredossos. Al nord hi ha el corredor de la Constància (amb una amplada entre 1,7 i 2 m) que segueix en el carrer de Jaume Camp i Lloreda, en aquest cas més alterat. A l’est, passada la plaça de Maluquer i Salvador, es recupera en el carreró de Santa Esperança, que avui és un pas cobert. Al sud hi ha el carrer de Sant Cristòfol, força ben respectat. En l’angle sudoest (entorn de la plaça de l’església) i est (a la zona del Mercat de Sant Carles) el corredor s’ha perdut en la trama urbana, però s’ha pogut documentar mitjançant excavacions arqueològiques en diversos punts, que coincidirien més o menys amb el Corredor de Sant Bartomeu. El recorregut de la muralla era el mateix que el dels corredossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les excavacions dels darrers anys han permès documentar el pas de ronda exterior i el vall o fossat de la muralla, que tenia uns set metres d’amplada des de la línia de la muralla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El perímetre emmurallat va romandre intacte i conservà el caràcter defensiu fins ben entrat el segle XIX, quan se’n van enderrocar els portals, les torres i alguns trams del mur. Avui s’han recuperat part dels murs i la traça de la muralla desapareguda s’ha posat de relleu en el nou pavimentat dels carrers.</span></span></span></p>	08096-38	Corredor de la Constància, carrer de Jaume Camp, corredor de Sant Cristòfol	<p><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època baixmedieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baixmedieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baixmedieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></p>	41.6089000,2.2880100	440675	4606599		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-sant-cristofol-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-constancia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-jaume-camp-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-adoberia-ginebreda-muralla-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-foto-08096-38-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Estructural	BCIN	National Monument Record	Defensa	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		A continuació sintetitzem la informació que es desprèn de les intervencions arqueològiques que s’han realitzat en els darrers anys i que tenen relació amb la muralla.Al sector de la plaça de l’Església i els seus voltants s’hi han realitzat diverses intervencions arqueològiques. D’una manera incipient el 1959 però sobretot entre 1965-1968, i uns anys més tard, arrel de l’adequació de la plaça noves actuacions van permetre interpretar les estructures del subsòl.A la dècada de 1980 es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques puntuals: carrer de Santa Anna núm. 25, a l’interior del recinte murat,50 i al carrer de Catalunya 12-18, al nord-oest del pany de tramuntana de la muralla.L’any 1988, amb motiu de les obres a la biblioteca de can Pedrals, es van fer diversos sondeigs que van permetre constatar la façana de migdia del casal coincidia amb el traçat de la muralla, la qual responia a una refacció efectuada al segle XVIII, i també es va posar al descobert el perfil del fossat i es va determinar l’inici d’amortització de fossat entre els anys 1600 i 1635.Entre els anys 2000 i 2002 es van fer un seguit d’actuacions arqueològiques en diversos carrers en la fase d’adequació urbanística de l’entorn de l’església parroquial.L’antic pati de la rectoria va ser objecte d’excavació entre els anys 2000 i 2001. S’hi van identificar estructures des d’època romana fins a la moderna i el traçat de la muralla baixmedieval. En aquest punt la muralla disposava d’una bestorre de defensa.Al solar dels Lledoners (a tocar del carrer Sant Jaume, núm. 5) l’any 2000 s’hi van realitzar diversos sondejos van permetre documentar els fonaments de la muralla, el traçat del fossat, la seva estratigrafia i el moment d’amortització.L’antic solar del Centre d’Assistència Primària ( cantonada nordoest entre els carrers del Museu i de Miquel Ricomà) l’any 2001 s’hi van realitzar sondejos que van documentar estructures d’època romana, part de la trinxera de fonamentació de la muralla baixmedieval i una de les bestorres que la flanquejaven. L’any 2003 una nova intervenció arqueològica efectuada a la plaça de l’Església va permetre documentar un tram de muralla baixmedieval i una bestorre, el perfil del fossat i dues refeccions de la muralla datades al segle XVII.L’excavació duta a terme l’any 2005 al solar de l’antiga adoberia de Can Ginebreda va documentar un nou tram de muralla i fossat, així com una bestorre del costat meridional	94\|98\|85	46	1.2	1771	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49886	Can Compte	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-compte	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 225-226.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p> </p>	XVI, XX		<p><span><span><span>Casal de característiques senyorials, aixecat al segle XVI i que ha conservat tres finestres d’estil gòtico-renaixentista, per bé que l’edifici actual és fruit d’una àmplia reforma realitzada l’any 1976. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici entre mitgeres i en cantonada. Abasta una àmplia parcel·la i consta de planta baixa i dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab. La façana principal, que dona a la plaça Porxada, s’estructurava originàriament en base a tres eixos principals (en queden els tres finestrals renaixentistes), el de la dreta lleugerament desplaçat trencant la simetria. Als extrems hi ha altres obertures de la construcció antiga, emmarcades amb llindes i bancals de pedra picada. Amb la reforma la part baixa fou transformada en un porxo de tres arcs de punt rodó sota el qual ara hi ha l’entrada a l’edifici. També es van transformar les golfes en una nova planta amb obertures apaïsades de factura moderna. La façana principal conserva els següents elements destacables:</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de llevant. Acabada amb llinda plana ricament decorada en estil renaixentista. Presenta un guardapols motllurat acabat amb culs de llàntia amb un caparró masculí a la cara exterior i sengles angelets aguantant un petit escut llis. Al centre, es troba de nou un escut amb forma de rombe, massa desgastat com per poder-ne identificar els motius que hi havia hagut a l’interior. A banda i banda de la part superior del guardapols es troben sengles medallons amb caparrons a l’interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. Façana principal. Planta noble. Finestra central acabada amb llinda plana ricament decorada. Els motius decoratius són molt similars als descrits per a la finestra anterior, amb la diferència que l’escut central es suportat per dos àngels i es pot llegir la data de 1551 gravada a l’interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, acabada amb llinda plana ricament decorada, amb motius molt similars als descrits. L’escut central, en canvi, té forma de rombe i als culs de llàntia es representa un caparró a cadascun. (PANCORBO et alii, 2006: 226). És interessant que els mascarons permeten veure els tocats de les dames i els cascs dels cavallers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.Façana principal. Segona planta. Finestra geminada de tradició gòtica amb llinda d’arcs lobulats i sense columneta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fotografies antigues, podem saber com era la façana anterior a la reforma. Sota els tres finestrals renaixentistes hi havia la porta principal, adovellada, mentre que els finestrals laterals renaixentistes tenien un acabat més irregular. També tenia una galeria.</span></span></span></p>	08096-39	Plaça de la Porxada, 30	<p><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Compte en particular, el casal s’hauria edificat l’any 1551, segons indica una inscripció a la façana. L’edifici, però, ha estat objecte de reformes importants. La més substancial va tenir lloc el 1976, quan va quedar profundament alterat l’aspecte general de la construcció, sobretot amb la introducció dels tres arcs que formen un petit porxo a l’entrada. L’arquitecte d’aquesta reforma fou Francesc Casamajó Izquierdo (exp. 35/1976).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey refereix algunes dades més anecdòtiques: l'edifici era conegut amb el cognom dels seus propietaris: can Compte. Sembla que Andreu Corbera, el Caiet, s'estava en aquesta casa. Hi havia una botiga als baixos que es deia can Romanyó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p>	41.6078400,2.2874600	440628	4606482	1551, 1976	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-1-bis.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-foto-08096-39-1.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Altres denominacions: can Piguillem.	95\|98\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49887	Casa carrer de Barcelona 28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-28	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p>	XVI		<p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres que fa cantonada. Per la banda esquerra està perfectament alineada amb la casa veïna (la número 30), de manera que gairebé es confonen. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants amb capcer al carrer del Museu. Façanes planes de paredat originàriament arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana principal és de composició simètrica desplaçada, mentre que l'altra presenta una distribució dels buits més aleatòria.</p> <p>A la planta baixa té un arc rebaixat al portal d'entrada. A la planta primera destaca una finestra d'estil renaixentista, amb d'arc pla amb guardapols de perfil sinuós sostingut per carotes. Té inscrita a la llinda la data 1554 (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). A la façana del carrer del Museu, i a prop de la cantonada amb el de Barcelona, hi ha una antiga font pública.</p>	08096-40	Carrer de Barcelona, 28 - Carrer del Museu	<p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Per la inscripció conservada, es pot dir que la casa podria ser originària del mateix segle XVI (1554).</p>	41.6070700,2.2868800	440579	4606397	c.1554	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-f.jpg	Legal	Renaixement\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			95\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49888	Casa carrer de Barcelona 30	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-30	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XVII		<p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres, alineat amb la casa veïna (núm. 28), de manera que gairebé es confonen. Té planta baixa, pis i golfes cobertes amb teula a dues vessants acabada en una senzilla cornisa. Façana plana de paredat, actualment repicada i sense arrebossar, de composició simètrica desplaçada al costat de migdia. A la planta baixa, portal d'accés de pedra amb arc rebaixat dovellat i finestra més tardana, protegit per una senzilla i treballada barana de ferro. A la planta primera té un balcó de pedra amb arc pla i guardapols en forma de frontó amb la inscripció 1603 (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-41	Carrer de Barcelona, 30	<p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p> <p>Segons les inscripcions conservades, la casa actual podria ser obra del segle XVII (1603). El 1910 hauria estat objecte d'alguna reforma.</p>	41.6070400,2.2869000	440581	4606393	1603 s.	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-barcelona-28-i-30-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-barcelona-30.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-foto-08096-41-1.jpg	Legal	Neoclàssic\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Inscripció a la llinda del balcó: 1603Inscripció al frontonet sobre el balcó: 1910	99\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49889	Casa carrer de Barcelona 37-41	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-37-41	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XVII	L'edificació ha estat modificada sensiblement restant molt pocs elements originals al seu lloc com, per exemple, la portalada amb carreus de pedra. Ha perdut el seu caràcter tradicional encara que no tots els seus elements.	<p>Antiga casa del carrer de Barcelona que ha estat substancialment reformada, de manera que ha perdut bona part dels seus elements tradicionals. És una edificació entre mitgeres, amb planta baixa, planta pis i golfes. La façana plana de paredat arrebossat ha estat substituïda per una intervenció recent. A la planta baixa s'ha tornat a instal·lar el portal dovellat i al nivell del pis una finestra de pedra que ara es troba a l'eix central de la nova edificació (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-42	Carrer de Barcelona, 37-41	<p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p>	41.6069300,2.2870400	440592	4606381		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49889-barcelona-37-41-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49889-barcelona-37-41-c.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			Inexistent	2023-10-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			94	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49890	Torre d'aigua plaça Maluquer i Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-placa-maluquer-i-salvador	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers;</p>	XIX		<p>Torre construïda l'any 1877 i relacionada amb la distribució de l'aigua. És un edicle de planta octogonal amb coberta de pavelló de teula àrab, coronada amb una hídria ceràmica. Les vuit cares de l'octàgon són planes i estan composades amb sòcol, fust i entaulament. En la part alta del fust del costat de migdia hi ha la data '1877' sobre un fons de totxo vist. L'entaulament és treballat a dos plans amb buits i plens de decoració geomètrica. La construcció és rematada amb una cornisa recolzada en senzills permòdols.</p> <p>A un costat de la torre hi ha una font. Fins no fa gaire, adossat a un costat de la torre hi havia un quiosc de diaris (CUSPINERA et alií, 2001). Al subsòl encara es conserva un refugi del temps de la Guerra Civil de 1936.</p>	08096-43	Plaça de Maluquer i Salvador	<p>La torre d'aigua de la plaça Maluquer i Salvador és de l'any 1877, segons consta en una inscripció a la mateixa torre. La torre formava part del sistema de distribució d'aigua a la ciutat. L'aigua venia de la mina d'en Sans.</p> <p>A inicis de segle XX, igual que a la torre de la plaça de la Corona, s'hi va instal·lar un quiosc de diaris que estava adossat a la mateix torre. Més tard, aquests quioscs van ser substituïts per uns altres d'estructura metàl·lica. Fins no fa gaire el quiosc es conservava (l'any 2002 encara hi era). Era conegut com el quiosc del Mulet. </p> <p>La plaça de Maluquer i Salvador va sorgir fora muralles el 1842, a conseqüència de l'aterrament d'una part d'aquesta. Fins el 1932 hi tenia lloc el mercat de bestiar gros, que aquell any va ser traslladat al 'parc' de la plaça Barangé, davant l'estació de França vella (BAULIES, 1965).</p>	41.6088200,2.2888800	440747	4606590	1877	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-torre-aigua-placa-maluquer-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-torre-aigua-placa-maluquer-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-foto-08096-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-foto-08096-43-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Ornamental			BPU	2023-10-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98	49	1.5	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49891	Sala Francesc Tarafa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-francesc-tarafa	<p>ALBÓ, Núria (1994) El Vallès Oriental. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1998). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). L'Hospital de Granollers. Lünwerg Editores, Barcelona.</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 30. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Edifici que havia estat l’hospital de Granollers, d’origen medieval, i que fou Àmpliament reformat l’any 1926 de la mà de l’arquitecte Raspall i Mayol per convertir-lo en biblioteca. Llavors s’hi van afegir elements modernistes a l’interior i elements gòtics a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dos cossos (número 45 al sud i número 47 al nord) adossats i disposats de manera que formen una petita placeta davantera. El cos del número 47 acollia l’antiga sala de malalts de l’hospital i en conserva l’estructura gòtica. L’interior està format per un gran espai de planta rectangular (de 10 x 18 m) cobert amb llates i bigues de fusta sostingudes amb permòdols de pedra, que formen coberta a dues vessants. L'antiga estructura gòtica estava sostinguda per tres grans arcs diafragmàtics apuntats de pedra dovellada. Al fons de la nau, i situat en l'eix longitudinal, hi ha un espai cobert amb volta apuntada que forma un absis i que podria correspondre a l’antiga capella de l’hospital. Aquest seria un element diferencial en relació a la tipologia d’hospitals medievals catalans, que tenen unes característiques pròpies. Tanmateix, cal assenyalar que la datació d’aquesta sala gòtica no està del tot aclarida, ja que alguns autors creuen que podria ser posterior, potser del segle XVI, tal com detallem en l’apartat d’història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els elements decoratius interiors (esgrafiats i vitralls) són característics del llenguatge modernista, i més particularment de la segona etapa artística, la noucentista, de l'arquitecte Manuel Raspall. </span></span></span><span><span><span>Les parets es troben revestides d'esgrafiats de motius vegetals i geomètrics i estucats de dibuixos, i compten també amb vitralls emplomats. També és interessant el cancell interior del portal, que conserva la fusteria i els vitralls originaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la remodelació de la façana, que va quedar estucada de blanc, l’arquitecte Raspall utilitzà elements formals medievals, com la porta de mig punt, un element que imita una barbacana en el capcer, amb un ull de bou o rosassa a sota. També hi va introduir dues finestres geminades gòtiques, una a cada banda de la porta, que eren procedents d’una altra casa (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001). Tenen els capitells i les impostes decorats amb gravats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que porta el número 45, situat a migdia, segueix el mateix llenguatge formal, amb elements que remeten a la tradició medieval de l’edifici. Hi destaca un altre portal adovellat de mig punt i una finestra amb llinda d’arc conopial.</span></span></span></p>	08096-44	Carrer de Corró, 45-47	<p><span><span><span>L’actual carrer del Corró es va formar seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles al primer tram, precisament en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, aquest edifici era l'antic Hospital, construït els segles XIV i XV per Bertran de Seva. En un principi fou administrat pels hereus del fundador; fins el 1521, quan Pere Clariana i de Seva va donar l'hospital a la vila de Granollers degut a les dificultats que tenia pel seu manteniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex hospitalari (sala de malalts i capella) estaria situat al costat del camí, fora muralles, tot i que en la documentació no queda massa clara la seva ubicació exacta en els primers temps. En tot cas, es conserven al carrer de Corró alguns edificis associats a aquest hospital, en concret la gran sala gòtica, que era l’antiga sala de malalts, a l’actual número 47 del carrer de Corró. Existeixen alguns dubtes, però, sobre l’atribució cronològica d’aquestes estructures, i alguns autors han assenyalat que la aquesta nau gòtica no es podia haver construït amb els pocs mitjans de què sembla disposar l’hospital en els seus inicis. Altres autors, en canvi, consideren que l’edifici s’emmarca en la tipologia arquitectònica dels hospitals medievals catalans dels segles XIV i XV. Una possibilitat seria que la sala gòtica hagués estat reconstruïda al segle XVI, tal com detallem més endavant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan el 1521 el consell municipal es va fer càrrec de l’Hospital va impulsar una sèrie d’accions per tractar de pal·liar la seva precarietat econòmica endèmica. Concretament, va parcel·lar una propietat pertanyent a aquesta institució, que se situava entre els edificis hospitalaris i la muralla, a la banda occidental del carrer Corró. El 1557 la va convertir en dos patis que es van vendre a particulars, amb el compromís que hi construïssin cases abans de dos anys per tal d’obtenir rendes i censos per finançar l’hospital. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest moment els edificis de l’Hospital es trobaven força malmesos i, almenys durant un temps, en la segona meitat del segle XVI, la institució va estar radicada a l’actual casa número 3 del carrer del Corró, a l’edifici de Can Medalla (PANCORBO et alii, 2006: 90). L’any 1588 hi ha notícia d’un contracte amb el mestre de cases Perafita per la construcció d’un nou hospital, una obra d’envergadura que va comptar amb la participació de Bartomeu Brufal, el mestre de cases barceloní que havia construït la Porxada just l’any anterior, el qual fou l’encarregat de dissenyar i dirigir l’obra de l’hospital. En realitat, però, no se sap com va evolucionar aquest projecte (que inicialment havia de consistir en fer un hospital annex al ja existent), ni si es va arribar a completar. Però una hipòtesi (suggerida per la mateixa Carme Barbany) fora que en aquest moment s’hagués fet una remodelació de la sala gòtica, que hauria quedat tal com s’ha conservat fins avui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1735 l’hospital encara estava migrat de recursos, però comptava amb l'assistència d'un metge de la vila, 4 llits d'homes i 4 de dones (BAULIES, 1986). Va haver-hi malalts fins el 1823, any en què les tropes franceses, durant la Guerra del Francès, van convertir l’edifici en magatzem. Anys després passà a escola i altres usos (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1918 l'ajuntament va realitzar les primeres passes per convertir l’edifici en una biblioteca, però fins el 1926 l’edifici no va ser restaurat i reformat. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Aleshores l’interior de l’edifici es va decorar amb elements modernistes, a la façana s’hi van col·locar dos finestrals gòtics procedents d’una antiga casa i es va fer el rosetó de pedra picada. La biblioteca va adoptar el nom de Francesc Tarafa, que havia estat un canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Fou inaugurada pel rei Alfons XIII (ALBÓ, 1994). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor Amador Garrell recorda com era l’edifici abans de la restauració: '(..) D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a biblioteca funcionà fins l'any 1995. El 1997 es va adaptar com a sala polivalent, que continua sent l’ús actual.</span></span></span></p>	41.6101700,2.2878700	440664	4606740	1926 (reforma)	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45-47-49-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-9.jpg	Legal	Gòtic\|Contemporani\|Modernisme\|Noucentisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2024-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manel Joaquim Raspall i Mayol (reforma 1926))	Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentistaAltres denominacions: Antiga Biblioteca Popular Francesc Tarafa / Hospital de Sant Domènec	93\|98\|105\|106\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49892	Hostal del Lledoner de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-lledoner-de-baix	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XIX		<p><span><span><span>Masia àmpliament reformada al segle XIX com a hostal de camí ral, ara de propietat municipal i reconvertida a nous usos. És un edifici de planta rectangular, que fa cantonada als carrers Lledoner i Corró. Consta de planta baixa i pis, amb un cos central que sobresurt i que podria ser el resultat de l’adaptació d’una anterior masia de planta basilical. El cos central és coronat per una cornisa balustrada. La coberta és plana al cos central, i en els laterals a una vessant. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades i als laterals del cos central. El predomini del massís li dóna una expressió compacta. La façana principal es composa en base a un eix d’obertures per cada cos. Al centre hi ha el portal d'entrada, d'arc escarser. Tot i estar situada en una cruïlla la casa presenta una façana principal simètrica i de marcat caràcter representatiu, mentre que les façanes laterals són més austeres, amb obertures petites i aspecte més monolític i menys composat (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior conserva un petit espai per a jardí – hort, tancat per un mur perimetral amb una porta de reixa de ferro que té decoració floral i la data '1893'.</span></span></span></p>	08096-45	Carrer de Corró, 275 (cantonada Carrer del Lledoner)	<p><span><span><span>No sabem l’origen d’aquesta casa, que devia tractar-se d’una antiga masia reconvertida en hostal. La qüestió és que al segle XIX funcionava com a hostal, que es trobava al costat del camí ral de Vic. Era conegut també com 'l'Hostal', 'l'Hostal del Lledoner' i 'l'Hostal de Corró”. Era un lloc on feien parada i fonda els carreters i viatgers que feien aquesta ruta. L’edificació devia reformar-se i adaptar-se àmpliament en aquest moment, quan va adoptar la fesomia actual, amb una arquitectura molt uniforme i regular, pròpia del segle XIX. En la reixa d’entrada al pati hi ha inscrita la data 1893, quan s’hi devien fer reformes importants. <span>Cal dir que a l’altre costat del camí hi havia una altra masia anomenada del Lledoner. Ara ja no existeix perquè fou enderrocada amb posterioritat al 2002.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com diu una placa commemorativa, en aquesta casa hi va néixer Maria Anna Mogas i Fontcuberta (1827 – 1886). Fou una monja fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, i és venerada com a beata per l’Església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p>	41.6172300,2.2906000	440898	4607522		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledonar-de-baix-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-plafo.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2024-01-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		A la façana hi ha una placa amb la següent inscripció: 'En aquesta casa va nàixer el 13 de gener de 1827 Maria Anna Mogas Fontcuberta, fundadora'.	119\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49893	Capella dels Sants Metges	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-sants-metges	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p>	XX		<p><span><span><span>Petita capella reedificada de bell nou després de la Guerra Civil de 1936 en una posició lleugerament diferent de l’originària. Actualment és una edificació entre mitgeres. La façana principal, encarada vers el carrer del Corró, es composa amb un únic eix central. Una imposta separa la meitat inferior, on hi ha el portal, de la superior, on hi ha un rosetó. La façana és parcialment arrebossada, ja que s’han deixat parts al descobert alguns fragments que mostren un aplacat de lloses. El portal és d'arc de mig punt. El rosetó és emmarcat amb totxo a sardinell. La façana queda coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p>	08096-46	Carrer de Corró, 114	<p><span><span><span>La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, o la ja desapareguda de Santa Elisabet. Al raval nord que es va desenvolupar al segle XVI fora muralles seguint el Camí Ral hi havia la capella dels Sants Metges. Sembla que va ser bastida el 1630 (CUSPINERA et alií, 2001). La construcció primitiva feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Estava situada al barri 'dels Sants Metges', a la part alta de la vila. Al segle XIX i principis del XX aquest sector estava dominat per fàbriques i indústries, raó per la qual la festivitat d’aquests dels dos sants màrtirs que eren metges es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari. Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes. Existeix també un himne dels Sants Metges (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament, la capella tenia una altra orientació. Segons Amador Garrell “era bastida al mig del carrer, de cara avall' (GARRELL, 1960). Durant la Guerra Civil de 1936 va ser enderrocada i, més endavant, es va reconstruir en un format més humil i a un costat. </span></span></span></p>	41.6120100,2.2889500	440756	4606944		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2023-11-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			119\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12
49894	Casa Joan Sampere / Can Sampere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-sampere-can-sampere	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casal modernista concebut inicialment com a mansió del patrici Joan Sanpera i que avui forma part d’una escola. Sens dubte, es tracta d’un dels edificis modernistes més destacats de Granollers, atribuït a l’arquitecte Albert Juan i Torner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació aïllada, de tipologia ciutat-jardí. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. A la cantonada de Ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal consta d'una gran balconada correguda amb finestres d'arc pla. El ràfec està sostingut per mènsules i, sota aquestes, s’estén un esgrafiat amb decoració floral, amb domini de tons verdosos. A l'angle esquerre de la façana hi ha un petit porxo que sobresurt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral nord les grans finestres combinen l’arc escarser amb altres de tipus el·líptic. A la façana lateral sud, caracteritzada per obertures i decoració neogòtica, hi trobem el frontispici de l’església, rematada amb un campanar d’espadanya i on destaca una escultura sota dosser de sant Joan baptista. Al terrat s’hi poden veure uns originals embornals o forats de ventilació, utilitzats per l'arquitecte Juan també a les Escoles de les franqueses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, estucades, estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d'entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista, en alguns sectors combinat amb elements de caràcter historicista neogòtic.</span></span></span></p>	08096-47	Carrer de Corró, 321	<p><span><span><span>La data de construcció d’aquesta casa és dubtosa, i tampoc no s'ha trobat cap document que en constati l'autoria de l'arquitecte Albert Juan i Torner. D'altra banda, els plànols de la casa no són a l'arxiu municipal de Granollers. Estilísticament, però, trobem les mateixes solucions (en alguns detalls) que a les Escoles i a l'Ajuntament de les Franqueses, del mateix Juan i Torner, un edifici bastit l’any 1912. </span></span></span><span><span><span>L'any 1926 la casa es coneixia com 'can Sampere de l'Hostal”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Sanpera i Torras (Granollers, 1840 - 1914) fou un important comerciant i mecenes. Va néixer al barri del Lledoner. Tres anys després el seu pare va morir. Amb 18 anys se'n va anar a Barcelona i va treballar com a ajudant d'adroguer. Allà es va casar amb Josepa Rodés Ruiz, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va fer una gran fortuna amb la importació de productes colonials: sucre, cacau, rom… Va construir una fàbrica de sucre a Saragossa i va comprar finques per tot Catalunya. Va destinar una part dels seus diners a obres de mecenatge, especialment va pagar importants edificis al municipi de les Franqueses, incloent-hi l’Ajuntament. Per això se li va concedir el títol de marquès de les Franqueses. </span></span></span>Al barri del Lledoner Sanpera va encarregar a l'arquitecte Juan i Torner aquesta casa d'estiueig per a la família</p> <p><span><span><span>El 1958 les superiores de la Divina Pastora van comprar aquest edifici amb l'objectiu de fer-hi l'Escola Anna Mogas. De manera que avui el casal modernista queda integrat dins el recinte de l’escola. Les monges pretenien també homenatjar la tasca educadora de la seva fundadora, Maria Anna Mogas i Foncoberta <span>(1827 – 1886)</span>, que va néixer al barri del Lledoner. Concretament, a l’Hostal del Lledoner, una mica més avall del carrer del Corró. <span>Fou la fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor. </span>L’escola és anomenada popularment de les Monges Grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa Sampere es troba al nord del carrer Corró, en el barri del Lledoner, que inicialment pertanyia a les Franqueses del Vallès fins al 1922, moment en què fou incorporat al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p> </p>	41.6193600,2.2913400	440962	4607758	Possiblement 1912	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-11.jpg	Legal	Modernisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social			BCIL	2024-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Albert Juan i Torner (arquitecte, atribuït)		105\|116\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-13 06:12

Estadístiques 2024

patrimonicultural

Mitjana 2024: 2639,33 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús