Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73737 | Conjunt troglodític de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol | BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. | Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc. | 08001-85 | Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera. | El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres. | 41.5183300,1.8671200 | 405473 | 4596919 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73734 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-5 | AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.' | 08001-82 | Plaça de la Creu - 08630 Abrera. | Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73733 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-1 | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV. Salvat Editores, Barcelona, p. 1037. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Fons Joan Bial i Serra: 'Ball del Most. Abrera'.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra ni es balla. | <p>Als voltants dels anys cinquanta-seixanta a Abrera se celebraven festes que el temps, el canvi socioeconòmic i, especialment, la implantació de la indústria, han fet que desapareguin. És el cas del ball es celebrava pel mes d'octubre quan s'acabava la verema. Les cases es decoraven i es ballava tarda i nit amb orquestra a la Sala Municipal d'Abrera.</p> | 08001-81 | Sala Municipal al carrer Major - 08630 Abrera. | <p>Pel que fa als balls celebrats en poblacions vinateres a l'acabar les veremes, Joan Amades diu: 'quant al ball, sobretot els anys que la collita ha estat abundosa, finida la feina de la verema, el jovent lloga una orquestra i fa un dia de ball de sala, qualificat de 'ball del vi o del most'. Arreu, avui, és un ball com un altre; es fa en un local tancat, i es ballen balls moderns, d'importació forana. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a festivar la divinitat de la vinya, en acció de gràcia pels fruits atorgats.'</p> | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73733-foto-08001-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73740 | Barraca del Garrigosa del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-garrigosa-del-rebato | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenten una petita espitllera a cada banda. La barraca està orientada a llevant i recentment s'ha habilitat un foc a terra a l'interior. Aquest tipus de barraca, seguint el model dels seus antecedents -les barraques de pedra seca-, també estava associada a una cisterna rodona que, connectada mitjançant una canalització a la teulada, recollia l'aigua de pluja. | 08001-88 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, després de la barraca de l'olivada de Matadormins, la barraca del Garrigosa, és de les més antigues de la zona, remuntant-se a la segona meitat del segle XIX. | 41.5132000,1.8723200 | 405899 | 4596343 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73736 | Memòria oral de la II República a la postguerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memoria-oral-de-la-ii-republica-a-la-postguerra | <p>FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> | XX | <p>Està basada en una sèrie de vuit testimonis orals que parlen d'un període de gran importància històrica a Abrera, el que va de la República a la postguerra. El recull d'aquests testimonis ha quedat materialitzat en un documental, de pròxima edició sota el títol 'Abrera de la República a la postguerra. Vuit testimonis parlen d'un període crucial', que s'emmarca en un projecte sobre la Recuperació de la Memòria Històrica, que va ser enviat al Memorial Democràtic, d'on es va rebre una subvenció per poder realitzar-se. Aquest projecte té com a finalitat la recollida de fonts orals sobre el període esmentat, i l'entitat que l'ha portat a terme ha estat l'entitat local Brea, Grup d'Opinió i Recerca, amb el suport de l'Ajuntament d'Abrera. La major part de les persones entrevistades és d'edat avançada, algunes d'elles de més de vuitanta anys, de manera que el seu testimoniatge ens aporta una informació molt valuosa sobre diferents aspectes de la vida quotidiana del poble durant el període que abarca des de la República passant per la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Les persones entrevistades són vuit i concretament hi ha quatre dones i quatre homes. A continuació es detallaran els seus noms i any de naixement: Aurora Moragas (1926), Jaume Vallès (1921), Rafael Ollé (1920), Martí Sucarrats Amat (1922), Rosa Amat Amorós( ?); Florentina Altimira (1928); Paulina Bonastre (1924) i Isidre Alert (1923).</p> | 08001-84 | <p>Durant la Segona República, els successius canvis de color polític al govern del país es van notar també a l'Ajuntament d'Abrera, especialment l'octubre de 1934, quan la minoria dretana, el Front d'Ordre, va ser encarregada de gestionar l'alcaldia, i el febrer de 1936, quan la majoria d'esquerres, el Front Popular, va recuperar el protagonisme que li havien donat els vots. Després vindrà la Guerra Civil (1936-1939), que suposà, entre altres mals, la destrucció de l'Església de Sant Pere. L'Arxiu Parroquial, en canvi, es va salvar de la crema, fet que va permetre conservar una part important del nostre llegat històric. També es va enderrocar la Creu de Terme del carrer Major, que seria reconstruïda més tard. Com a tot arreu, a Abrera també es van produir persecucions i, en canvi, algun capellà va trobar refugi clandestinament en cases del veïnat, mentre que els refugiats procedents d'altres llocs de la zona republicana eren acollits públicament per l'Ajuntament. La postguerra comportà tot un seguit de fets negatius: represàlies per part del règim franquista, depressió econòmica, politització de la religió i de la vida social, caciquisme, etc. Se sap que una bomba abandonada a la riera de Magarola va esclatar a les mans d'un grup de nens que hi jugaven, produint una gran tragèdia, i avui una làpida col·lectiva s'erigeix al Cementiri Vell en record de catorze olesans assassinats allà mateix per la seva militància marxista. L'Església de Sant Pere va ser restaurada entre els 1956-1961 i la cultura popular va donar lloc a l'Agrupació Artística d'Abrera, creada l'any 1945 i l'activitat principal de la qual era el teatre amateur.</p> | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 08001 | Abrera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-01-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73739 | Barraca de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-garrigosa | XX | Ha perdut part de l'arrebossat, la teulada i el paviment. | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenta una petita espitllera a cada banda. Sobre la llinda de la porta hi ha gravada a l'arrebossat la data de 1918. La barraca està orientada a llevant. Presenta un detall curiós a la façana de llevant: a la paret hi ha adossat un ferro que, segons els pagesos de la zona, serveix per posar-hi coets contra les pedregades. | 08001-87 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5143200,1.8660800 | 405380 | 4596475 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73711 | Zona natural de Can Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-natural-de-can-morral | <p>BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> | XXI | <p>La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.</p> | 08001-59 | Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. | <p>La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.</p> | 41.5275800,1.9091300 | 408991 | 4597901 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-31 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73705 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-6 | XIX-XXI | L'estat de conservació general és bo. Els materials estan conservats en capses de conservació permanent, en àlbums i/o sobres de paper. | <p>Conjunt de més de <span><span><span lang='CA'>4841 fotografies</span></span></span> de diversa procedència, <span><span><span lang='CA'>3991 en suport de positius i 815 en negatius. </span></span></span><span><span><span lang='CA'>La cronologia del fons abasta des de l’any 1889 a 2008. El volum és de , </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Està organitzat segons temàtica i respectant l'ordre originari d’ingrés (cultura i festes, societat, urbanisme, actes protocolaris, educació, etc). Són fotografies que s’han anat agregant a la col·lecció amb el pas del temps. procedents de particulars. P</span></span></span><span><span><span lang='CA'>art d’aquests materials són reproduccions d’originals cedits pels veïns d’Abrera (bàsicament es tracta de retrats familiars, imatges del poble, dels camps de vinya, festes religioses, etc). Les imatges estan digitalitzades.</span></span></span></p> | 08001-53 | Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera. | <p><span><span><span lang='CA'>L’any 2016 es va fer una primera descripció a nivell d’unitat documental simple, a</span><span>mb un Pla d'Ocupació Local. Les fotografies es van digitalitzar l'any 2017.</span></span></span></p> | 41.5256400,1.9086000 | 408944 | 4597686 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73705-foto-08001-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73705-foto-08001-53-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2021-02-25 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | Es desconeixen la procedència i el sistema d’organització original, perquè no es disposa de documentació administrativa que acrediti el seu ingrés. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73701 | Antic pont sobre la riera Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-sobre-la-riera-magarola | MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona, pp. 38-39. | XIX | Gran pont de cinc arcs i uns 20 m d'alçada, construït amb pedra, maó i argamassa i per sobre del qual l'abans carretera N-II i ara Autovia A2 franqueja el desnivell de la riera Magarola. | 08001-49 | A2 Barcelona- Lleida - 08630 Abrera. | Fou construït l'any 1887 i es portà a terme per millorar el tram que uneix Abrera amb Esparreguera passant pel barri del Rebato. Fou restaurat l'any 1943. La forma cantelluda dels ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials. | 41.5241300,1.8841000 | 406898 | 4597544 | 1887 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73701-foto-08001-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73701-foto-08001-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73702 | Feixes i marges de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-i-marges-de-pedra-seca | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. GALLARDO, David (2003): 'Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162. | XVIII-XIX | Resseguint el territori del municipi, sobretot a les zones de les Carpes, la serra d'en Ribes i als camps de Sant Ermengol, s'identifiquen, al mig d'un paisatge engolit pels matolls i els boscos de pins, amb algun brot de vinya borda isolat, restes de feixes i marges que denoten l'antiga vinculació de la pràctica totalitat del paisatge abrerenc amb el conreu de la vinya. Són encara abundants al terme, tot i que quasi invisibles, les parets de pedra seca que aguanten la terra i convertiren vessants costeruts de muntanya en marges conreables en l'època de màxima expansió del conreu vitícola, als segles XVIII-XIX. Ara, molts dels bancals i feixes ja no es conreen, i el bosc no dóna treva en la reconquesta del terreny. Trobem gran varietat de marges: cantoners, corbats, atalussats, rectes, etc.; segons la col·locació de les pedres. A la serra d'en Ribes, per exemple, hem trobat algun marge que, fins i tot, incorporava, un pujador o saltador per facilitar l'accés d'una feixa a l'altra. | 08001-50 | Camí del Suro a Les Carpes - 08630 Abrera. | Les construccions de pedra seca es fan muntant pedra sobre pedra, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Aquestes tècniques constructives són d'origen ancestral i s'han transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu, però, de construcció de feixes i marges a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya,deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir-ne una no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors eren coneguts popularment com a margers, margeters o marjaires. En èpoques de poca pressió demogràfica només es cultivaven les terres més fèrtils situades a les planes. Quan va créixer la població, a partir d'època medieval, es començaren els treballs per augmentar la superfície conreable, guanyant terreny a boscos i zones marginals situades a les estribacions muntanyoses de complicada orografia. Després de despedregar el terreny s'obrien rases allargades, anivellades horitzontalment, on es col·locaven pedres grosses (els peus o repeus) que sobresortien de les rases i que feien la funció de fonaments. Al damunt d'aquests repeus s'aixecaven les parets o marges, lleugerament atalussades cap a l'interior i que eren el suport de la feixa. L'alçada del marge i l'amplitud de la feixa són inversament proporcionals a la inclinació del terreny. En aquest sentit, els marges i les feixes són un veritable tractat de construcció, ja que s'adapten perfectament a la topografia del terreny i es disposen en ziga-zaga per tal d'evitar al màxim l'erosió de la terra i permetre canalitzar l'aigua de la pluja fins als barrancs. | 41.5080300,1.9312700 | 410811 | 4595707 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73702-foto-08001-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73702-foto-08001-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73702-foto-08001-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73700 | Font de Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mas-valls | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | Molt coberta de vegetació. | Font situada en una mina profunda que resta inundada per una petita represa que tapa la sortida d'aigua. Té l'aparença d'una bassa d'una certa fondària, tot i que es fa difícil apreciar les seves característiques constructives, donat que està coberta quasi en la seva totalitat per la vegetació.. Està envoltada d'una plataneda situada entre una zona d'alzinar i màquia. | 08001-48 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | 41.5142600,1.9432000 | 411815 | 4596386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73700-foto-08001-48-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73696 | Escut del Virrei Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-virrei-amat | <p>BARNADAS, Josep Mª; DURAN, Eulàlia (1970): 'Manuel d'Amat i de Junyent', Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, Barcelona, pp. 757-758. CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.</p> | XVIII | <p>A la façana sud de la casa de Can Vilalba, avui desapareguda, hi havia l'escut en pedra del virrei Amat, el qual va ser recuperat i dipositat a l'Arxiu Municipal quan la casa es va enderrocar per ruïna l'any 1982. A l'escut es poden apreciar: el braç, un sorgint d'un núvol i empunyant espasa sobre un mar agitat, escut heràldic dels Amat, i la torre o castell propi dels Castellbell. L'escut dels Junyent era un lleó rampant sense corona que, si ens fixem, ha estat substituït, afegint al seu lloc, a mode de correcció en pedra i posteriorment a la factura de l'escut, un lleó coronat. Aquest fet podria indicar que l'escut originari, el qual segurament devia estar col·locat en inici al castell de Voltrera, es reaprofità a la nova casa que Josep Amat i Junyent, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, va construir al peu del castell sota les indicacions del seu germà Manuel d'Amat i Junyent, virrei del Perú. El lleó sense corona dels Junyent es devia substituir pel lleó coronat quan Manuel d'Amat accedí virregnat del Perú.</p> | 08001-44 | Plaça Constitució, 1-08630 Abrera. | <p>Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704-7?-Barcelona, 1782) pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Es va apuntar a l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-27), i en el regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734). Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l'Audiència de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacífic i va fundar el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de l'Águila (1772-5) a Tahití que van reanomenar com illa d'Amat. Des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera, per construir la casa de Can Vilalba sota el castell de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, de camí a Montserrat, féu una breu estada a Can Vilalba. La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi», van inspirar a Pròsper de Merimée l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera 'La Périchole' (1868). La tradició diu que les obres d'infrastructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya. De tornada a Barcelona va fer construir un palau a la Rambla, avui anomenat Palau de la Virreina, i una torre d'estiueig a Gràcia que no s'ha conservat. El palau, d'estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i li va quedar el seu malnom. L'escriptor Rafael d'Amat de Cortada i de Senjust, baró de Maldà, conegut per la seva obra 'Calaix de sastre', era nebot seu.</p> | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73696-foto-08001-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73696-foto-08001-44-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 94 | 52 | 2.2 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 76938 | Rellotge de sol de can Galderich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galderich | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> | 08181-365 | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | 21/03/2011 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||||||
| 82105 | Passera del torrent de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-torrent-de-la-roureda | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 33-34. | XX | Passera de 6 metres de llum feta d'obra i fusta que travessa el curs baix del torrent de la Roureda Vallalta en sentit E-O, ja que es tracta d'un curs d'aigua força constant que, a més, pot glaçar-se en època hivernal. Antigament, la passera connectava el centre de la població amb el camí que menava a Sant Cebrià de Vallalta. El pont consta d'un pilar d'obra a cada riba precedits de tres graons de maó pla que permeten pujar i baixar a la plataforma de creuament. La palanca pròpiament dita salva una altura de 95 centímetres al costat est i de 180 centímetres a l'oest i és feta d'un sol tauló de fusta ben escairat de 20 centímetres de gruix i 46 centímetres d'amplada. Una senzilla barana de ferro amb el passamà situat a 92 centímetres d'altura garanteix la seguretat dels vianants. | 08193-86 | Al capdavall del barri de la Poca Farina | 41.6218800,2.5700400 | 464182 | 4607885 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82105-foto-08193-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82105-foto-08193-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | A la confluència de la riera de Vallalta amb el torrent de la Roureda | 80 metres aigües amunt hi ha una altra passera d'obra amb baranes de ferro (amb coordenades X: 464205 Y: 4607971 H: 114.1), exempta d'interès patrimonial, que creua el torrent en la mateixa direcció i que comunica el barri de la Poca Farina amb la travessia urbana de la carretera BV-5128. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 61302 | Ca l'Estanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestanquer | s. III | desaparegut | Jaciment a l'aire lliure on s'ha detectat la presència d'una vila romana. A nivell d'estructures s'ha recupetat una part del mur i part d'un paviment d'opus signinum. També s'ha registrat ceràmica sigil·lata hispànica, ceràmica de parets fines, terra sigil·lata africana A, llànties i ceràmica romana del s.I-III d.C. | 08211-254 | Plaça de la Vila 3-4 | L'enderrocament de la casa de Ca l'Estanquer va permetre l'excavació de la finca, on es va recuperar una part del paviment d'opus signinum, una part del mur, ceràmica sigil·lada hispànica, ceràmica de parets fines, terra sigil·lada africana A i llànties. El jaciment va quedar destruït a l'edificar una sucursal bancària. L'any 1976 es va enderrocar la Casa d'en Xifré, fet que va permetre descobrir un mur de la vil·la romana i constatar que tenia continuitat per les cases veïnes. També cal destacar la participació de l'ARES (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu) que va permetre recuperar ceràmica romana. | 41.3829200,2.0468000 | 420300 | 4581705 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61302-foto-08211-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61302-foto-08211-254-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 61303 | Les Grases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-grases | Actualment el terreny està edificat | Jaciment arqueològic situat al polígon industrial de Les Grases on s'han documentat 56 estructures negatives com sitges, basses, rasses etc. També ha aparegut material ceràmic d'època neolítica i ibèriques, dos molins de mà i una destral de la mateixa época. | 08211-255 | Polígon industrial de Les Grases | El jaciment va ser excavat al 1996 per l'empresa ArqueoAnoia S.L en unes excavacions d'urgència degut a la inminent construcció d'edificis. En una primera prospecció es van trobar 5 estructures de les 56 totals que es van localitzar en fases posteriors d'excavació. Les estructures negatives, és a dir excavades al terra, com les sitges o dipòsits són dels elements que més perduren en el registre arqueològic. Són estructures associades a societats sedentàries ja que van relacionades amb la conservació d'aliments. Ja apareixen durant el neolític i de fet la seva constitució es mantindrà foça invariable al llarg dels mil·lenis tot i que es van perfeccionant. La sitja consisteix en un forat al terra que és impermeabilitzat amb argila, a continuació s'omple de gra i es segella mantenint-lo en condicions anaeròbiques (sense oxígen), això permet la conservació del gra de 5 a 7 anys. La importància de la sitja és que implica cert control i organització doncs un cop s'obre s'ha de buidar completament. En el cas del jaciment de les Grases s'han registrat sitges del Neolític antic-mig, Ibèric Ple, Ibèric Final i algunes estructures datades del romà Imperial. | 41.3917600,2.0468400 | 420314 | 4582686 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Excavacions d'urgència. El jaciment de Les Grases no apareix en la Carta Arqueològica de Sant Feliu de Llobregat. Amb la informació a la que hem pogut accedir no ens ha estat possible ni obtenir la referència cadastral, ni establir la titularitat, ni ubicar el jaciment amb les coordenades UTM. Les que hem posat són orientatives del sector on deu estar el jaciment. | 78|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 61301 | Can Maginàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas-0 | GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. 'Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç'. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63. HERNÁNDEZ, L.; ROMAGOSA, A. Inventari del patrimoni arqueològic del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu ARES, 1984. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | IIIaC-VdC | En un terreny urbà i clarament arresat per la construcció de la via del tren i l'urbanització del barri de Can Maginàs. | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat restes d'una cisterna d'opus signium, una sitja ibèrica i sitges medievals. Dintre d'aquestes hi havia restes de ceràmica campaniana i alguna moneda. | 08211-253 | Cruïlla del carrer de l'Hospitalet i el carrer de la Constitució, sota el pont Tres Arcs | El jaciment va ser descobert per Joan Vicente l'any 1959, registrant la cisterna d'opus signinum. Durant 1960 i el 1965 va rebre diverses visites d'aficionats, les quals van permetre recuperar materials dels abocadors. L'any 1965 es va excavar la sitja ibèrica i el 1966 les sitges medievals, un any més tard el jaciment va ser destruït. Des de l'arribada dels romans (al s.III) representats pel general Escipió, es va portar a terme una política principalment de romanització, fet que comporta l'assimilació de la cultura romana per part de les societats ibèriques, en aquest sentit moltes de les societat ibèriques van adoptar la forma de vida romana (vestimenta, hàbits, arquitectura), especialment les classes altes. | 41.3884900,2.0442100 | 420090 | 4582325 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61301-foto-08211-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61301-foto-08211-253-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment el jaciment resta tapat, doncs s'ha urbanitzat a sobre. El mapa de planejament urbanístic de Sant Feliu de Llobregat no proporciona les dades cadastrals. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 61300 | Can Maginàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas-ii | GRÀCIA, V.. Estrat: revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. p.12-14. | El jaciment està sota la via ferria | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat restes d'indústria lítica feta amb quars (un bifacial, un 'chooping tool' i una rascadora bilateral còncava), datada del Paleolític Inferior (300000 a.C -120000 a.C). | 08211-252 | Zona urbana, situat en la cruïlla del carrer Hospitalet amb el carrer Constitució. | Els 'chooping tool' consisteix en un códol treballat per un o per els dos costats. Cronologicament daten del Paleolític Inferior (2,5 m.a- 150.000), pertany a l'indústria lítica més antiga constatada, anomenada Modus I o Olduvaià. Per altra banda els bifaços suposen una evolució dintre de l'indústria lítica del Paleolític Inferior anomenada de Modus II o Axelià, és l'element més característic, consisteix en un códol treballat per percussió que forma una eina multifuncional (podia servir per caçar grans animals, treure l'escorça dels arbres o cavar terra). | 41.3885400,2.0445800 | 420121 | 4582331 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 77|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 61299 | Ca n'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalbareda | ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. CARBONELL, E.; GUIBAULD, M.; MORA, R. 'Utilización de la lógica analítica para el estudio de tecno-complejos a cantos tallados'. Cahier noir. 1, p.3 -63. GRÀCIA, M. V. [et al.]. 'La estación paleolítica de Ca n'Albareda (Molins de Rei) estudio estratigráfico'. Revistade l'Institut d'Estudis Catalans. vol. I Excavacions Arqueològiques al Baix Llobregat, inèdit. GRÀCIA, M. V.. 'Ca n'Albareda'. Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 2, p.12-34. desembre. GRÀCIA, M. V.; MAR, R. 'El paleolític de Ca n'Albareda'. Butlletí del Museu de Molins de Rei. 1 i 2. GRÀCIA, M.V. Tres asentamientos paleolíticos en el valle inferior del Llobregat. Barcelona, juny 1983. Tesi de Llicenciatura. Dept. Prehitòria i Hª Antiga. Universitat de Barcelona. | Es troba molt remogut | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat 10 códols tallats (10 unifacial i 6 bifacial), tot i que també s'ha registrat, en menor messura, la talla Llevalois. | 08211-251 | Terreny erm situat a 200m dels terrenys de la masia de Can n'Albareda | La indústria lítica bifacial i unifacial va ser desenvolupada durant el Paleolític Inferior, diferenciant dos períodes: Paleolític Arcaic (2'5 m.a-500000 a.C) caracteritzat per l'inici de l'indústria lítica consistent en códols tallats per un costat (choper) o per els dos costats (chopper tool). El perfeccionament d'aquesta indústria es farà durant una segona fase: el Paleolític Inferior Clàssic (1m.a-150.000 a.C), mitjançant la talla completa dels còdols conformant el bifaç o destral de mà. A partir d'aquest moment s'arriba al màxim punt de perfeccionament del treball sobre còdols, el següent pas evolutiu dintre de l'indústria lítica serà la talla d'ascles a partir de nuclis.. Per tant, el material aparegut en aquest jaciment ens porta al paleolític inferior. | 41.3997000,2.0436900 | 420060 | 4583570 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 77|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 61237 | Can Miano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miano | A.R.E.S (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu). Comunicació d'un nou poblat ibèric al Baix Llobregat: Can Miano. Sant Feliu de Llobregat. ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M.. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al Delta del Llobregat'. A: XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. El Prat de Llobregat, 1980. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | I aC-IdC | Sobre el terreny es pot veure una sitja i un dipòsit en mig de la vegetació | Jaciment arquelògic on s'ha registrat un poblat ibèric amb fossar defensiu. També s'han recuperat restes de material ceràmic campaniana B, campaniana A, ceràmica pintada ibèricica i discs de ceràmica retallada. A. Destaca la presència d'algunes sitges i d'una estructura negativa rectangular que ha estat considerada un dipòsit, tot i que manquen dades per a la seva correcta identificació funcional. | 08211-189 | En el Torrent del Polvorí, prop de la via del ferrocarril | El jaciment es va descobrir durant la realització d'unes obres amb motiu industrial, aquestes van posar al descobert les restes que van ser identificades per l'Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu, que també van realitzar les tasques de salvament. Les estructures trobades es divideixen en zona nord i zona sud. La zona sud consisteix en un camp de sitges i un suposat dipòsit. Les sitges són una estructura molt important directament relacionada amb l'instauració del sedentarisme i la revolució neolítica. Consistia en un forat el qual es recobria de material impermeable (generalment argila), s'omplia de gra i es segellava amb una llosa. Les condicions anaeróbiques permetíen la conservació del gra una mitja de 6 anys, aquests dipòsits configuren uns elements de subsistència molt important per societats de base agrícola. | 41.3982400,2.0381500 | 419595 | 4583413 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 61236 | Jaciment de Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-torre-abadal | PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | Material aparegut en superfície i sense excavació arqueològica sistemàtica | Jaciment arqueològic en el que es va recuperar material de l'Edat del Ferro en superfície. També s'han trobat restes de ceràmica medieval, fet que ha fet suposar l'existència d'un assentament medieval desconegut (Inventari del Patrimoni Immoble Gencat). Tot i així cal recordar l'existència molt propera de la Masia de Can Abadal, amb orígens al segle X. A més, en uns camps al voltant de la Torre Abadal, s'han trobat restes de ceràmica ibèrica. | 08211-188 | En una elevació al vessant de la serra de Collserola, al costat de la masia de la Torre Abadal | L'emplaçament elevat on es situa la Torre Abadal presenta una continuïtat d'ocupació que es remonta a l'Edat del Ferro, també anomenada Ibèric Inicial (VII aC) fins gairebé l'actualitat. La seva posició privilegiada li permet controlar visualment tota la zona que ara ocupen les ciutats de Sant Feliu de Llobregat i Sant Viçens dels Horts. També controla l'accés al Puig de l'Olorda seguint el barranc de la Torre d'Abadal o la riera de Can n'Amigó. Fet que planteja la possibilitat que l'assentament de la Torre Abadal fos un punt d' observació o control d'accés al Puig d'Olorda s'han trobat restes d'un poblat ibèric. | 41.4046900,2.0486400 | 420480 | 4584120 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 80|85|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 61235 | Torre de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida | GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. 'Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç'. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63. PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | IIaC-IIIaC | Actualment el jaciment està sota el nivell del terreny i és difícil intuir on es localitza exactament, degut a la vegetació i a construccions posteriors. | Jaciment amb restes romanes trobades a un dels murs de tancament del reciente de la Torre de Santa Margarida. S'han registrat restes de paviment romà opus signium,. No s'ha localitzat cap estructura, pero es pressuposa l'existència d'una vila romana. També han aparegut restes de tegulae, dollia i àmfora. | 08211-187 | Punt alt de la riera de Santa Creu, on s'ajunta amb el torrent de les Torres | La romanització de la península s'inicia immediatament un cop finalitzada la II Guerra Púnica. De fet al 197 a.C es crea les províncies de l'Hispania Ulterior i Hispània Citerior. El s.III a.C és el moment de l'expansió de la república romana pel Mediterrani, això comporta una gran entrada de riqueses que afavoriran a les classes privilegiades. Per altra banda l'enriquiment de comerciants i mercaders fa sorgir una nova divisió dintre del grup patrici, per una banda la noblesa tradicional i per altra els denominats homines novi (personatges que entren nous dintre del grup patrici que venen d'un grup inferior). La vida de patrici implicava el consum i ostentació de bens luxosos, el qual crea la necessitat d'un proveïment constant que derivarà amb una major proliferació de les viles . Aquestes s'han d'entendre com petites unitats d'explotació rural, compostes per un edifici principal on residia el patrici i un seguit de subestructures i cambres destinades als esclaus; la casa estava envoltada per terrenys de cultiu, lligat al tipus de plantació apareixen estructures de producció especialitzades (molins d'oli, almasseres...). | 41.4067800,2.0703000 | 422293 | 4584332 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 61234 | Cova de l'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lor | 5500 aC | Tot i que la zona està sotmesa a un constant procés de degradació a causa de l'activitat de la cimentara, val a dir que la Cova de l'Or té l'entrada protegida per una reixa de ferro. | Jaciment situat dins d'una cova, a la vessant sud oest del Puig d'Olorda, on s'han trobat restes datades des de el Neolític Antic Cardial fins el Ferro Ibèric Antic. Tot i això els materials manquen de situació estratigràfica, fet que dificulta la seva localització cronològica.. La cova de l'Or pertany a un conjunt de baumes situat sota el cim de Santa Creu d'Ollorda, probablement connectats. | 08211-186 | A la vessant sud-est del Puig d'Olorda | El període del Neolític implica la implantació d'un nou sistema econòmic i productiu. La base seran l'agricultura i la ramaderia, convertint les societats caçadores/recolectores en societat sedentàries productores d'aliments . Aquestes activitats van lligades a tota una nova tecnologia (falç, aixades, destrals, ...) i noves estructures (sitges, magatzems). La indústria lítica no desapareix, però pateix una reducció de la diversificació d'utillatges, alhora s'introdueix una nova tècnica que la perfecciona, polir la pedra. El fet material més característic del neolític serà l'aparició de la ceràmica, que s'ha convertit en un element clau per catalogar els diferents grups . En el cas de la Cova de l'Or el material aparegut, dipositat al Museu de Molins de Rei, ens situa en un període de Neolític Cardial i d'època Ibèrica. | 41.4122300,2.0533400 | 420882 | 4584953 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-2.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Les coordenades consignades en aquesta fitxa han estat preses a peu de cova i no coincideixen plenament amb les que consten a la carta arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat . | 78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 61233 | Santa Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-dolorda | ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. GRANADOS, O. 'Santa Creu d'Olorda, Molins de Rei'. A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departeament de cultura, 1982. (Excavacions arqueològiques a Catalunya; 1). BIAJOT, M. [et al.]. 'El poblamiento de la zona sur de la Layetania litoral en época ibérica y romana'. A: Arqueologia espacial (Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos). Colegio Universitario de Teruel. Seminario de Arqueologia y etnologia Turolense, 1984. Vol.2. p.93-110. BERGADÀ, E.. Poblado ibérico de Santa Cruz de Olorde. Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei. 1. GARCIA, D.; LÓPEZ, X.; PARRA, M.. 'Apunts per a la realització de la Carta Arqueològica de Molins de Rei'. A: L'espai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat. Molins de rei, 1998. (L'espai; núm. 1), p.45. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat'. XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. MAYORAL, F. 'Resultats de l'excavació d'urgència realitzada a la Creu d'Olorda (Sant Feliu de Llobregat)'. I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. P.171-176. inèdit. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. | IVa.C-Ia.C | Pràcticament desaparegut | Jaciment situat dalt d'un tossal on s'ha documentat l'existència d'un poblat ibèric datat entre finals del s.IV a.C o principis del s.III a.C. S'ha registrat una habitació, un tros de la muralla, sitges amortitzades i restes de ceràmica. La pobresa del registre es deu a que la muntanya on estava situat el poblat es troba en procés de destrucció, produit principalment per l'acció d'una fàbrica cimentera. | 08211-185 | Puig d'Olorda | Els íbers conformaven una xarxa de pobles que ocupava tota la península. El poblat situat a Santa Creu d'Olorda està dins del territori dels anomenats Indigetes (mencionats per primera vegada al periple de la Ora maritima de Avié). El seu territori, d'acord amb la descripció d'Estrabó a la seva obra Geografia d'Ibèria, s'extén des de els Pirineus fins l'Ebre. Alhora els Indigetes es fraccionen en ètnies, en que el cas del jaciment de Santa Creu fa més difícil de concretar, doncs està situat entre els llímits de 3 ètnies: Laietans, Ausetans i Lacetans. El lloc ja era conegut per la seva riquesa patrimonial, doncs a part del poblat hi ha unes coves (Coves de Santa Creu d'Olorda) on s'ha trobat restes d'època neolítica. Al 1970 es fan unes pimeres excavacions d'on es va extreure material ceràmic. L'any 1979, durant unes segones excavacions, es va registrar una habitació i uns esglaons, al costat dels quals va aparèixer una sitja reomplerta d'argila i fragments de ceràmica. Durant l'excavació de 1985 es va registrar un tram de mur que delimita una part del poblat, a més de dues sitges amortitzades. | 41.4120800,2.0549800 | 421019 | 4584934 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 61088 | Jaciment de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-salut | MENÉNDEZ, X. 'Mas Lluhí (Sant Feliu de llobregat)'. A: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern: Centre d'Estudis Santjustencs. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. SOLÍAS, J. M. 'La Salut (Sant Feliu de Llobregat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989. p.346-358. | IaC-IIdC | El jaciment està totalment colgat i cobert de vegetació | Jaciment arqueològic on s'han documentat dos forns romans de planta quadrangular construits amb maó i tovots. També s'ha recuperat ceràmica ibérica, ceràmica romana africana de cuina i ceràmica sigil·lada africana A.A. La realització de cates amb motiu de la urbanització del barri del Mas Lluí permet afirmar que es tracta d'una zona arqueològica extensa. | 08211-40 | Al límit del barri del Mas Lluí prop del camí cap a la Salut | S'ha constatat dues fases d'ocupació, la primera fase data del s.I a.C i és de tradició indígena romanitzada. La segona fase va durar fins la segona meitat del s.II dC. Els arqueòlges directors consideren que el jaciment formava part d'un complex industrial romà que va funcionar durant aquesta segona fase, el qual produia principalment tegulae, imbrex i dolium. En un primer moment indeterminat el jaciment va ser excavat clandestinament per Antoni Romagosa. L'any 1971 es va localitzar un paviment d'opus signinum. L'any 1993 van realitzar un seguit de prospeccions com a part del projecte Estudi territorial del Pla de Barcelona:evolució històrica i evolució del territori en época romana. No serà fins el 1995 quan, amb motiu de la construcció de l'urbanització de Mas Lluhí, es va realitzar l'excavació d'urgència mitjançant la realització de 20 cates, les quals van permetre la localització de les estructures. | 41.3924600,2.0622100 | 421600 | 4582750 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 49924 | Les Tres Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-torres | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes situada a l’extraradi de la vila de Granollers, actualment integrada dins del nucli urbà i dedicada a un servei municipal. És una edificació de planta rectangular formada per dos cossos que estan alineats a la façana principal. Probablement el més antic és el de l’esquerra, on trobem el portal d’entrada en forma d’arc de mig punt adovellat. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és actualment a una vessant, ja que la part posterior ha estat remodelada en la recent rehabilitació, en què s'hi va incorporar un cos de construcció moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és orientada a migdia. És plana, arrebossada, amb pedra vista a les cantonades i als buits. La disposició de les obertures és irregular al primer pis, fet que podria respondre al fet que, en la darrera remodelació, es van moure o tapiar obertures antigues. Les finestres solen ser amb llindes i brancals de pedra picada.</span></span></span></p> | 08096-77 | Carrer de les Tres Torres, 18-20 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta masia podria correspondre als segles XVI-XVII. En un cadastre de l’any 1715 s’esmenta el mas de les Tres Torres juntament amb el mas Espartes, mas Sant Nicolau i mas Corts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas de les Tres Torres es troba <span>al sud del nucli urbà de Granollers, al nord de can Muntanyola, en una zona que ara està urbanitzada. La masia es trobava molt a prop del Camí Ral. Però amb la construcció de la carretera moderna i l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, va quedar en una posició excèntrica respecte del nous eixos de la ciutat. Per la part nord estava limitada per les Hortes Jussanes, avui travessades pel carrer de Prat de la Riba. Can Corts i la Riera el limitaven a ponent fins arribar a la serra, per la cara de Llevant. A migdia el limitava el mas Sant (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va redactar un projecte bàsic i d'execució per a la seva remodelació. La masia, propietat de l’Ajuntament de Granollers, fou restaurada i rehabilitada per a un nou ús. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, acull la seu de 'Granollers Mercat', un servei adscrit a l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | 41.5983266,2.2840856 | 440338 | 4605428 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-5.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49923 | Plana agrícola de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-de-palou | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CONDE I CROS, Gemma; MARTÍ I RAGUÉ, Xavier (1998). 'L'entorn natural i el creixement urbà de Granollers', a <em>Lauro</em>, núm. 14, pp. 33-40, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | <p><span><span><span>Plana de conreus i habitatges rurals de caràcter més aviat aïllat que s’estén al sud del terme municipal de Granollers; un territori, el de Palou, que fins a principis del segle XX havia constituït un municipi independent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’oest a est aquesta plana s’aixeca suaument des de la llera del riu Congost cap a la serra de Llevant, i fa una funció de connexió biològica. Al nord queda limitada per la ciutat de Granollers, i al sud pel límit del terme municipal. Presenta una extensa zona de cultius que està esquitxada per cases de pagès i antigues masies. Aquesta àmplia zona de conreus serveix també com a pulmó de la congestionada ciutat de Granollers i el seu entorn, fortament urbanitzat. La plana és travessada pel Camí Ral i conserva una completa xarxa de camins de caire tradicional, els quals tendeixen a una distribució ortogonal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antic paisatge agrícola n’ha subsistit una interessant xarxa de mines o recs, basses i pous, així com un molí de vent complet i algunes barraques. En canvi, han desaparegut les moltes basses de cànem que hi havia. Pel que fa a les mines, han anat quedant en desús a partir sobretot de la segona meitat del segle XX. Moltes han desaparegut, però encara se’n conserven diverses que porten aigua. Una de les més ben conservades és la mina de can Giró, que passa per aquest barri i per la zona del Junyent, tot i que en els darrers anys s’ha anat degradant per manca de manteniment. Les mines i recs servien per regar una àmplia zona d’horta, darrerament en recessió. Nous conreus, com el dels calçots, han anat substituint els productes d’horta més tradicional.</span></span></span></p> | 08096-76 | Sector sud del terme municipal. Palou. | <p><span><span><span>En època preromana els terrenys propers al riu Congost eren aiguamolls i no estaven habitats. De mica en mica foren dessecats i s’hi introduïren conreus adients, com el del cànem (BAULIES, 1965). En època alt-medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XIX es produïa sobretot blat, mongetes, blat de moro, cànem i vi. A partir del 1830 se sap que hi ha bons rendiments dels camps, amb el foment dels cereals, la ramaderia i el moresc, introduït el segle XVIII, i era interessant l'èxit d'un nou producte que en endavant seria bàsic en l'agricultura vallesana: la patata (BAULIES, 1986). A l'inici del segle XX, Palou destacava encara pel conreu del cànem. Tanmateix, davant la competència del cànem italià i el jute indi, el conreu del cànem desaparegué entorn del 1925 i fou substituït pel farratge destinat al bestiar boví. Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al sistema de mines i recs, nodrit en diferents punts on hi havia surgències naturals d’aigua, aquest es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. A més de les masies aïllades, d’origen medieval, als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers.</span></span></span></p> | 41.5875900,2.2811100 | 440080 | 4604238 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-gricola-palou-vista-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-t.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-palou-plana-agricola-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 49922 | Can Relats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-relats | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.</p> <p>PATRIMONI (1985).<em> Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | Molts dels elements d'interès no s'han conservat. L'actual rehabilitació només conserva la façana. | <p><span><span><span>Antiga casa burgesa amb jardí de la qual només en resta la façana principal, que s’ha deixat com a testimoni al davant d’un nou equipament de serveis municipals. Es tractava d’una edificació aïllada que constava de planta baixa, pis i sota coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és de llenguatge compositiu clàssic, de composició simètrica en tres eixos, amb buits de proporcions verticals emmarcats, finestres balconeres a la primera planta i finestres en la planta sota coberta. La portalada d'entrada està protegida per un porxo terrassa recolzat en columnes de ferro fos, molt primes i de caire clàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins no fa gaire als laterals on ara hi ha blocs de pisos es conservava el jardí de la casa, de notable interès.</span></span></span></p> | 08096-75 | Carrer de Martí Grivé, 47 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta part de l’eixample es situava la ciutat jardí del segle XIX. Aquesta casa en particular va ser construïda, segons sembla, el 1877. El terreny fou comprat l'any 1872 amb idea de convertir-lo en hort, ja que pel carrer del bisbe Grivé hi passava l’anomenada Mineta o Mina Nova, un canal de rec que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Passava per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França, quasi a l'actual avinguda de Sant Esteve (LLOBET, 1986). El promotor de la casa fou Jaume Bultà, fabricant de teixits provinent de Vic, el qual va obrir fàbrica a Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa tenia el seu jardí, que es conservava fins no fa gaire, tancat dins una tanca perimetral. Comptava amb una font sortidor davant l'entrada. Dues magnòlies flanquejaven la porta d'entrada. Al mateix jardí hi creixien, a més, altres espècies com un teix, una alzina de gran port, un bosquet de bambú i altres exemplars arboris d’interès (CUSPINERA et alií; 2001). A la part posterior la casa tenia un petit celler. </span></span></span></span></p> | 41.6037933,2.2899701 | 440833 | 4606030 | 1877 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-casa-relats-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-casa-relats-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | La inclusió d’aquesta casa al catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi fou motiu de polèmica. L'any 1983 l'Ajuntament va proposar catalogar Can Relats com a element del patrimoni arquitectònic però els propietaris van recórrer la catalogació i uns deu anys més tard l'afer va acabar amb una sentència judicial desfavorable a la catalogació. L'Ajuntament va insistir i entre 1996 i 1997 es va encarregar la revisió del catàleg. Aleshores es va negociar amb la propietat el sostre de l'edificació que es podria fer en el solar restant, on hi havia el jardí. Amb el temps l'edifici es va declarar en ruïna i es va acabar protegint només la façana. El 2017 es va aprovar enderrocar l'edifici mantenint la façana i començar la construcció de dos blocs d'habitatges a l'espai que havien ocupat els jardins a banda i banda de la casa. Més recentment, el 2023 es va portar a terme la construcció d’un nou equipament de serveis assistencials dedicats a la infància, ubicat rere la façana. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||
| 49917 | Casa Maspons i Camarasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maspons-i-camarasa | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>FERRER, Teresa Maria et alii (1986). <em>Mestres Montaña. El seu treball i la seva època</em>, Granollers: Gràfics Joseph.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' a <em>Lauro</em>, núm 7, juny 1994, pp.35-37. Granollers.</p> | XIX, XXI | <p><span><span><span><span><span>Edifici que consta de diversos cossos: el central (l’originari i més antic), un altre a llevant en cantonada amb el carrer Guayaquil (fet amb posterioritat al 2002, seguint una pauta arquitectònica que recrea més o menys l’original) i un altre a ponent en cantonada amb el carrer Barcelona (de tipologia totalment contemporània, també obrat en els anys recents).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos central i originari consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant. Està flanquejat per dos cossos estrets i més baixos on hi ha uns arcs en forma de fornícules decoratives al primer pis. La façana es composa en base a cinc eixos, al centre dels quals destaca un portal amb llinda plana on s’hi pot llegir la inscripció: 'Jaume Maspons en Jene de 1851'. La façana és arrebossada i pintada d’un to groguenc sobre el qual destaquen els emmarcaments de les obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Guayaquil / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia un cos de planta baixa rere el qual hi havia uns jardins. Recentment s’ha reedificat amb una construcció nova que s’allarga considerablement pel carrer Guayaquil. Es caracteritza per un tipus d’obertures quadrangulars i emmarcades sobre arrebossat de color groguenc que recreen vagament les del cos originari. Consta de planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Barcelona / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia una construcció senzilla de caire popular. Amb posterioritat al 2002 s’ha substituït per l’edifici modern ja esmentat. De l’edifici antic tan sols s’han conservat els guardacantons que protegien l'edifici de les rodes dels carros. </span></span></span></span></span></p> | 08096-70 | Carrer del Princep de Viana, 5 - 7 | <p><span><span><span><span>Casa vuitcentista que fou construïda per en Jaume Maspons, militar i membre de l'Ajuntament de Granollers (BAULIES, 1965). Segons la inscripció de la façana va estrenar-se el gener de 1851. La propietat ocupava tota l'illa, amb un gran pati amb jardí i horta que donava a quatre carrers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pere Maspons va ser alcalde de la ciutat. Fou segrestat, al costat de trenta quatre veïns, per un destacament de carlins manats pel general Tristany la nit del 17 de gener de 1875 (festivitat de sant Antoni), i fou alliberat el 15 de febrer, després que la vila reunís els 35.000 duros que demanaven com a rescat (TINTÓ, 1994).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'últim Maspons nascut a Granollers, Pere Maspons i Camarasa, es va embarcar a fer les Amèriques i s'instal·là a Guayaquil. Féu una bona fortuna amb una plantació de cafè, i després tornà a Granollers. Construí un xalet amb jardí a la propietat familiar (Villa Montserrat). Va fer de mecenes i va freqüentar el Liceu de Barcelona. Patrocinà la restauració de l'antic convent de Sant Francesc com a escola de música. Als fills i néts instal·lats a Guayaquil no els interessà la propietat, de manera que l'acabaren venent als llogaters que ocupaven la finca (Informació oral Sr. Eustaqui Casals, febrer 2002).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la casa s'hi va instal·lar 'l'escola Montessori' de Granollers, que va difondre aquest mètode pedagògics avançat per al seu temps. Es tractava d'una escola privada. El mètode es basava en dues disciplines: externa amb aplicació del material sensorial i com presentar aquest als infants, i interna, demanada al mestre per tal de poder aplicar els ensenyaments als alumnes. A Catalunya el gran centre de difusió del mètode va ser l'Escola Blanquerna, on es donaven classes de reciclatge. L'escola va funcionar des del 1929 fins a la Guerra Civil. La primera professora va ser la Sra. Rovira, i va ser substituïda per la Sra. Maria Tuset fins a la finalització de l'escola. Era una escola de pagament, i això limitava la possibilitat d’accedir-hi a les classes populars (FERRER, 1986).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb posterioritat a l’any 2002 l’edifici ha estat ampliat amb els nous cossos ja esmentats, un a llevant i un altre a ponent, cosa que ha comportat l’enderroc dels cossos antics que fins aleshores encara es conservaven. </span></span></span></span></p> | 41.6059582,2.2872430 | 440608 | 4606273 | 1851 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-j.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | INFORMACIÓ ORAL del Sr. Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49916 | Conjunt de can Mònic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-monic | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de sis edificis alineats i aïllats que formen una petita colònia de principis de segle XX destinada a habitatges per a obrers, actualment convertit en un equipament municipal. Es una obra bàsicament noucentista, de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, però amb alguns elements que recorden encara el llenguatge modernista.</p> <p>Cadascun dels edificis acull dos habitatges bessons i simètrics segons un eix. Consten de planta baixa amb coberta de teula àrab, a dues vessants, acabada amb imbricació perimetral de totxo a sardinell. Les façanes són planes, arrebossades, i es recolzen sobre un sòcol de paredat comú, coronat per una fina imposta de totxo que enllaça amb l'ampit de les finestres. Les finestres segueixen un llenguatge que recorda encara el modernisme. Es composen simètricament segons dos eixos amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb totxo vist, amb llinda triangular amb clau i salmer de pedra. Són protegides per reixes de ferro treballades mitjançant senzills dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. En el terç de dalt de les finestres hi ha una imposta ceràmica emmarcada amb doble filet de maó vist. Per sobre, cal assenyalar els buits de ventilació de sotacobert.</p> <p>El conjunt inclou un edifici aïllat dedicat a transformador elèctric. Al seu darrere les cases tenien horts i estaven envoltades de patis amb jardins.</p> | 08096-69 | Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123 - 145 | <p>El promotor de les sis edificacions que formen aquesta petita colònia, dedicada a famílies obreres, va ser Jaume Corbera i Tiana (1846-1927), empresari granollerí enriquit arran de l'auge de la indústria tèxtil.</p> <p>El conjunt es va construir l'any 1923, sota projecte de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Es tracta de l'únic conjunt d'habitatges que construí aquest arquitecte al llarg de tota la seva trajectòria. Actualment el conjunt acull el Centre d'Atenció Integral a les Famílies, un equipament de l'Ajuntament de Granollers inaugurat el 2007. Prèviament s'hi va portar a terme una intervenció de rehabilitació.</p> | 41.6214000,2.2925100 | 441061 | 4607984 | 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-11.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-06-25 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49918 | Can Jonch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jonch | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>JONCH I CUSPINERA, Antoni (1986). 'La fauna del Vallès Oriental' a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.21-33.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici que originàriament era un habitatge unifamiliar amb jardí d’estil modernista amb elements noucentistes. S’atribueix a l’arquitecte Manuel Raspall, encara que el projecte estigui firmat per Eduard Maria Balcells i Buïgas entorn de l'any 1913. Els elements formals i decoratius es consideren modernistes, però amb traces noucentistes, com els dibuixos de la barana de ferro del balcó del primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és format per dos cossos. El principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La teulada és acabada amb una cornisa recolzada per dues potents mènsules a les cantonades. Aquest cos està maclat a un de planta quadrangular, a manera de torre mirador, que conté l'escala i que sobresurt una planta de la coberta. Aquesta torre té teulada a dues vessants coronada per una reixa de ferro. Els capcers d'ambdós cossos estan emmarcats per una imposta que a la torre acaba amb un medalló quadrat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del carrer del Rec està composada seguint un únic eix. En la planta pis destaca la barana de ferro de l'ampli balcó, treballada amb dibuixos de llenguatge noucentista. La paret de tanca del carrer és de paredat comú coronada amb peces de ceràmica vidriada groga i verda a dues vessants. Els pilars que aguanten la reixa són d'obra ceràmica vista amb coronament de peces de ceràmica vidriada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa és envoltada per un jardí amb una magnòlia i una palmera, a més d'arbres de ribera. <span>També hi ha dos arbres relacionats amb el record dels bombardejos i la cultura de la pau: un plançó del roure de Gernika i un Ginkgo descendent d’Hiroshima.</span></span></span></span></p> | 08096-71 | Carrer del Rec, 19 | <p><span><span><span><span>El projecte d’aquesta casa està signat per l'arquitecte Eduard a Balcells i Buigas el 1913. Això es correspon amb l’etapa en què Manuel Joaquim Raspall i Mayol no signà projectes a Granollers (1906-1918). Tanmateix, el llenguatge emprat correspon al de Raspall d'aquesta etapa de la seva obra, de tendència modernista, i es pot deduir que Raspall tenia alguna incompatibilitat municipal en la presentació de projectes, essent arquitecte municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Adela Rocaverda de Furnó, propietària de la casa, la va donar en herència a Antoni Jonch Cuspinera (1916-1992), al qual s’havia afillat en quedar-se vídua. Jonch fou un naturalista reputat, director del parc zoològic de Barcelona i més tard director del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que ell mateix havia impulsat. L'any 2000, vuit anys després de la mort de Jonch, la família Jonch Sampere cedí l'edifici a l'Ajuntament. El 25 de maig de 2008 es signa la cessió amb l’objectiu de destinar la casa a un centre de cultura per la pau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La rehabilitació de l'edifici es va fer mitjançant un pla d'usos elaborat a partir d'un procés participatiu. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecta Anna Rovira i Vergés. En la rehabilitació destaca la introducció d'aspectes de cura ambiental. Es recupera el pou de la casa, que es destina al reg i a l'abastiment de les cisternes dels banys, i per la calefacció i refrigeració. L'aigua també s'utilitza per escalfar la casa a través d'uns conductes sota terra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 24 de maig de 2008 s'inaugurà el Centre de cultura per la pau can Jonch. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika.</span></span></span></span></p> | 41.6094700,2.2849200 | 440418 | 4606665 | 1913 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-rocaverda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-rocaverda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-lateral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-foto-08096-71-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït) | Altres denominacions: casa Adela Roca vídua de FurnóA l'Arxiu Municipal es conserven plànols de l’edifici.Informació oral de Josep Muntal, gener 2002, i Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49915 | Casa Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-margarit | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | Recentment restaurada | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres influït vagament per l'estètica modernista.</p> <p>És una edificació de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana, estucada i esgrafiada, coronada per un capcer de perfil trencat i sinuós. En destaca el conjunt de balcons amb treballades reixes de ferro forjat a cop de fuet. La façana té una composició simètrica segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals d'arc escarser, emmarcats amb motius vegetals esgrafiats sobre les llindes. Les obertures són tancades amb persianes de llibret mòbil. La planta baixa està estucada amb especejament en forma de carreus. La finestra es troba protegida per una treballada reixa de ferro.</p> <p>Es desconeix l'arquitecte d'aquesta construcció, però per l'ús dels elements formals i decoratius s'ha atribuït a M. Raspall (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-68 | Carrer de Joan Prim, 145 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici en concret, dels als anys 1910-20, està influït per l'estètica modernista. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, fou bastit el 1911. </span></span></span></span></p> <p>El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6134600,2.2901600 | 440858 | 4607104 | 1910-20 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-foto-08096-68-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Raspall i Mayol (atribuïda) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49914 | Casa Miquel Blanxart i Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-blanxart-i-estape | <p><span><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, pp. 713-714.</span></span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic. </em>Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès Oriental. </span></span></span></p> | XX | Edifici restaurat abans de 2002 | <p>Casa d'habitatges d'estil modernista, probablement l'edifici més destacat d'aquest corrent arquitectònic a Granollers, el qual constitueix una important fita arquitectònica i visual del carrer i de la població.</p> <p>Es tracta d'una construcció parcialment entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb façana als carrers Prim i Torras i Bages. La façana principal és de composició simètrica, remarcada per una tribuna a la primera planta, coberta amb teula i cresteria vidriada. En aquesta part baixa hi ha altres elements decoratius fets en pedra i, a les plantes superiors, esgrafiats geomètrics florals, de llenguatge plenament modernista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>La decoració escultòrica, feta segons models originals de J. M. Barnadas i molt ben integrada en la composició arquitectònica, representa una figura femenina, amb una àmfora sota un braç, que recull raïm d'una parra que s'estén a la part superior i que fa de suport a la balconada. També trobem parres de raïm als marges dels dos portals arquejats. Aquest motiu relacionat amb el vi s'explica perquè el promotor de la casa hi tenia una botiga dedicada a aquest ram. Altres elements que criden l'atenció són el llarguíssim balcó corregut, que abasta la totalitat de les dues façanes de l'edifici al primer pis, les originals obertures de la planta baixa o el coronament de les façanes, amb un acroteri de formes sinuoses.</p> | 08096-67 | Carrer de Joan Prim, 9 -11; Carrer de Torras i Bages | <p>El carrer de Joan Prim <span><span><span><span>en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim, el qual el 19 d'agost del 1842 va visitar Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a la casa de Miquel Blanxart, la construcció ja existia a principis de segle XX, quan l'arquitecte Jeroni Martorell la va reformar l'any 1904. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). Aquesta era una casa on es venia vi, i per això els motius de la decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega subterrània immensa que es diu 'el Cau' (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de València, i era un lloc de reunions.</p> <p><span><span><span>Miquel Blanxart Estapé (1857 – 1916) era l'hereu d'una de les famílies més riques de la comarca. Va dedicar-se a la producció de vins i aiguardents i fou un dels més importants de Catalunya. En els deu últims anys de la seva vida també al negoci de banca. Fou alcalde de Granollers entre 1903 i 1905, període en el qual es va construir l'edifici històric de l'ajuntament. Era de tendència conservadora i fou membre de la Lliga Regionalista. </span></span></span>Després de la Guerra Civil va comprar la cosa el Sr. Murtra, fabricant. Formava part d'un grup que donava diners per a l'olla dels pobres i donaven de menjar als pobres pel Nadal. Garrell va fer un dibuix humorístic on se'ls veia donant el menjar (Informació oral d'Eustaqui Margall).</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte, Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951), fou un destacat exponent de la segona generació de creadors modernistes catalans i recordat també per la seva tasca ingent en la restauració del patrimoni històric monumental. Martorell dóna a Can Blanxart un aire pròxim a l'estil Sezession, el Modernisme d'arrel centreeuropea, sobretot gràcies a la presència de l'ornamentació escultòrica de la façana principal, obra del barceloní Josep Maria Barnadas (1867- 1939), autor també de les escultures de l'Ajuntament de la ciutat, edificat a la mateixa època (Regàs; Blancafort, 2014: 31).</p> | 41.6101900,2.2891500 | 440771 | 4606742 | 1904 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte) | Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentistaEn la tesi doctoral de Miguel Andrino sobre escultura urbana al Vallès (Andrino, 2011: 713) es diu que l’autoria dels relleus d’aquesta casa seria d’Eusebi Mascort, en lloc de Josep M. Barnadas. Tanmateix, per la informació que es coneix, semblaria que l’autoria de Mascort no té credibilitat.Algunes informacions contingudes ha estat transmeses oralment per Pere Cornellas, novembre 2001. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||
| 49901 | Conjunt de tres cases / Can Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-can-canudes | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XVI | <p>Conjunt de tres cases del segle XVI que han conservat la tipologia originària, molt similar, i són representatives dels primers habitatges que es van construir en aquest carrer. Es tracta de cases unifamiliars, entre mitgeres, que consten de planta baixa, planta pis i golfes. Les cobertes són de teula a dues vessants. Les façanes, que formen un continu, són planes, de paredat arrebossat, amb ràfec sota la teulada.</p> <p>Com a elements destacats cal remarcar els portals (de tipologia idèntica) i, al seu damunt, una finestra a cada casa. Estan emmarcats amb carreus de considerables dimensions, especialment a les llindes. En les núm. 69 i 71 hi ha un guardapols a la llinda. Els portals són de pedra d'arc pla. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>La casa número 71 té un gravat a la llinda, amb una sanefa en forma semblant a una S, la data '1566' i la inscripció 'Gari'.</p> | 08096-54 | Carrer de Corró, 67-71 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. No és el cas de les cases objecte d'aquesta fitxa, que han conservat molt bé i són representatives la tipologia originària del segle XVI. A més, a</span></span></span></span> dues de les llindes de les portes d'aquestes cases hi posa el nom dels propietaris que les van fer: Garí, al 1566, i Nicolau Solà (sense data).</p> <p>Referent a èpoques més recents, l'autor García-Pey recull algunes dades anecdòtiques de les persones que hi vivien: al número 67 hi vivia una dona que es deia Tàpies de cognom i era fosca de pell, d'aquí el renom de ca la Bruna (GARCIA-PEY, 1990). El número 67 també s'ha dit can Canudes (VILA, 2001). El número 71 era cal Pinyoner. En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Quant es torren queden una mica oberts, i ell els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs. La gent originària d'aquesta casa avui es troba en d'altres indrets, però com que tots en general disposen d'un bon nas es fa gresca anomenant-los 'els nariguts de cal Pinyoner' (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6108600,2.2882300 | 440695 | 4606817 | 1566 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-d.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 95|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49902 | Casa del carrer Corró, 107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-corro-107 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a<em> Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XVII | <p>Casa unifamiliar que ha conservat a la façana alguns elements de la construcció originària, probablement dels segles XVII-XVII.</p> <p>Es tracta d'un habitatge entre mitgeres, de planta baixa, planta pis i coberta de teula a dues vessants. La façana és plana, de paredat arrebossat i acabada amb ràfec: Les obertures primitives tenen un eix desplaçat a migdia. Com a elements originaris destaca el portal emmarcat amb una gran llinda i brancals de pedra picada. Cal remarcar l'entrega dels brancals a la llinda mitjançant uns permòdols motllurats amb una gola. Es tracta d'un element característic que trobem en altres portals d'aquest carrer. U<span><span><span><span>n altre element de la construcció originària és l'ampit motllurat de la finestra. </span></span></span></span></p> <p>Més tard es va obrir un nou portal d'accés a la dreta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-55 | Carrer de Corró, 107 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa, probablement originària dels segle XVI-XVII. De la construcció originària tan sols se n'ha conservat el portal i l'ampit de la finestra.</span></span></span></span></p> | 41.6116200,2.2885900 | 440726 | 4606901 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49902-corro-107-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49902-corro-107-b.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49900 | Casa del carrer de Corró 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-64 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a<em> Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI, XX | <p>Casa unifamiliar que en la façana ha conservat força bé la tipologia constructiva originària del segle XVI.</p> <p>És una edificació entre mitgeres, amb planta baixa i una planta pis. La façana és plana, de paredat arrebossat, acabada amb un ràfec que incorpora la canal formada per peces de terra cuita.</p> <p>A la planta baixa es conserva l'antic portal d'entrada, ara transformat en finestra. A la llinda hi ha un interessant gravat en baix relleu, amb un escut (consistent en una sanefa en forma semblant a una S) i la inscripció 'JOAN PARERA, 1565', a més d'altres lletres de difícil interpretació. A la planta primera es conserva la finestra de pedra sobre l'antic portal d'entrada amb un guardapols a la llinda.</p> <p>Al costat dret la façana ha estat transformada amb la incorporació d'una nova porta i un balcó al seu damunt (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-53 | Carrer de Corró, 64 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, del segle XVI. Segons informa la inscripció de la llinda, hauria estat construïda per Joan Parera l'any 1565.</span></span></span></span></p> | 41.6109800,2.2884300 | 440712 | 4606830 | 1565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-foto-08096-53-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Casa Joan PareraEn el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers aquesta casa té la fitxa núm. R-035 i està associada a la casa del costat, la número 62. Quan es va fer aquest projecte la casa número 62 conservava la façana tradicional. Posteriorment, entorn del 2023, la façana va ser totalment transformada: el portal modificat, una finestra i un balcó afegits, i l'únic element que es conserva de l'antiga façana és la finestra sobre el portal. Per això s'ha optat per no incloure aquesta casa al Mapa de patrimoni). | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49919 | Casa Jaume Bultà i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-bulta-i-vidal | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins.</p> <p>És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entaulament que conté els buits de respiració de la coberta. La façana és de composició simètrica de tres eixos, estucada amb especejament de franges horitzontals a saltacavall en l'arc de punt rodó de l'entrada.</p> <p>Presenta buits de proporció vertical. A l'eix central, i a la planta baixa, hi ha la portalada d'entrada, tancada amb una treballada reixa de ferro. A la part central de la tarja de punt rodó destaca la grafia 'J' i 'B'. La portalada està emfasitzada per una tribuna de planta poligonal que sobresurt de la planta pis i que està limitada per columnes a les cantonades, enllaçant per sota amb la imposta de dentellons que marca el forjat.</p> <p>Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-72 | Carrer de Miquel Ricomà, 85 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa és de l'any 1936, d'estil noucentista. El promotor va ser Jaume Bultà, fabricant de teixits provinent de Vic, el qual va obrir fàbrica a Granollers. L'arquitecte fou <span><span><span><span>Marian Lassús i Pecanins (Granollers, 1908 - França, 1945). Fou cap dels Bombers durant els anys de la Segona República, i el 1936 fou nominat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari. Després de la guerra s'exilià a França, on va morir. </span></span></span></span></p> | 41.6047200,2.2863900 | 440536 | 4606136 | 1936 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Marian Lassús i Pecanins (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49903 | Casa del carrer de Corró 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-13-15 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). G<em>ranollers. Retalls d'Història Urbana. </em>Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XVII | <p>Casa popular originària dels segles XVI-XVII que ha conservat l'estructura de la façana, per bé que amb modificacions importants a la planta baixa i les golfes.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un senzill ràfec. La façana és plana, arrebossada, i es composa segons dos eixos marcats per buits de proporcions verticals.</p> <p>Els únics elements d'interès són les obertures del primer pis: al costat nord un balcó de barrots que emfasitza la portalada d'entrada. Aquest buit està emmarcat amb carreus i llinda d'arc pla. El costat sud presenta una senzilla finestra de pedra amb llinda que forma un arc carpanell o escarser, molt rebaixat i decorat amb tres relleus flamígers en forma de puntes. L'ampit és motllurat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-56 | Carrer de Corró, 13-15 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa s'hi ha mantingut més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII, tot i que amb importants modificacions. Antigament, segons recull l'autor García-Pey, el </span></span></span></span>propietari del número 13 tenia cabres i venia la llet a l'entrada de la casa, Hi havia una altra casa al mateix carrer que portava el mateix nom. El número 15 era can Cuquet (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6094600,2.2878100 | 440659 | 4606661 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: cal Cabrer; cal Cuquet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49899 | Casa del carrer de Corró 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-52 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI | <p>Conjunt de dues cases que han conservat elements representatius dels habitatges tradicionals d'aquest carrer, originaris del segle XVI. Es tracta d'edificacions entre mitgeres. </p> <p>La casa número 50 (cal Revento) té planta baixa, dues plantes pis i coberta de terrat, afegit posteriorment. Ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, amb un portal i una finestra emmarcats amb llinda i brancals de pedra, mentre que la finestra de la planta superior és de factura recent. </p> <p>La casa número 52 consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants limitada amb una senzilla imbricació. En aquest cas l'element que es conserva millor és la finestra del primer pis, emmarcada amb brancals de pedra i llinda amb guardapols.</p> | 08096-52 | Carrer de Corró, 50 i 52 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de les dues cases objecte d'aquesta fitxa han estat parcialment reformades en les seves façanes però conserven elements significatius de les construccions originàries, probablement del segle XVI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons recull l'autor García-Pey, al </span></span></span></span>número 50 hi vivia Joan Ramentol Martínez. De la mala pronunciació del cognom s'acabà coneixent-lo amb el motiu 'Revento', així com casa seva (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6106800,2.2882900 | 440700 | 4606797 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-50-52-can-revento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-can-revento-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-b.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Revento | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49898 | Casa del carrer de Corró, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-31 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors sòcio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Orienta</em>l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | Restaurada l'any 2007 | <p>Casa unifamiliar que ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, probablement del segle XVI, almenys a la façana visible.</p> <p>És una edificació entre mitgeres que té planta baixa i dues plantes pis. Presenta façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. A la planta baixa es conserva el portal originari, amb llinda i brancals de pedra motllurats a la vora. A la planta primera s'obre una finestra de pedra d'arc pla, amb guardapols a la llinda, transformada en balcó amb llosa de planta rectangular protegit amb una barana de ferro amb brèndoles amb tirabuixó.</p> <p>La finestra del pis superior és de factura recent (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-51 | Carrer de Corró, 31 | <p><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal de Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha mantingut força bé la tipologia constructiva tradicional, que podria conservar elements del segle XVI o posteriors, tot i que, pel que sembla, a finals del segle XIX o començament del XX es va reconstruir, i s’hi va afegir el balcó.</span></span></span></p> | 41.6098300,2.2879300 | 440669 | 4606702 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-corro-31-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-corro-31-j.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-foto-08096-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-foto-08096-51-2.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Els anys 2005 i 2006 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva en el solar d’aquesta casa, motivada per les obres d'ampliació de l’habitatge que afectaven al subsòl de la planta baixa i d'un sector del pati. La direcció va anar a càrrec de Carles Carbonell, de l’empresa Actium. Els resultats van ser escassos. S’hi va localitzar una sitja que ja havia estat amortitzada al segle XV i diversos forats de pal anteriors al segle XIX. També es van identificar diversos murs del segle XIX, anteriors a la casa actual. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49894 | Casa Joan Sampere / Can Sampere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-sampere-can-sampere | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal modernista concebut inicialment com a mansió del patrici Joan Sanpera i que avui forma part d’una escola. Sens dubte, es tracta d’un dels edificis modernistes més destacats de Granollers, atribuït a l’arquitecte Albert Juan i Torner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació aïllada, de tipologia ciutat-jardí. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. A la cantonada de Ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal consta d'una gran balconada correguda amb finestres d'arc pla. El ràfec està sostingut per mènsules i, sota aquestes, s’estén un esgrafiat amb decoració floral, amb domini de tons verdosos. A l'angle esquerre de la façana hi ha un petit porxo que sobresurt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral nord les grans finestres combinen l’arc escarser amb altres de tipus el·líptic. A la façana lateral sud, caracteritzada per obertures i decoració neogòtica, hi trobem el frontispici de l’església, rematada amb un campanar d’espadanya i on destaca una escultura sota dosser de sant Joan baptista. Al terrat s’hi poden veure uns originals embornals o forats de ventilació, utilitzats per l'arquitecte Juan també a les Escoles de les franqueses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, estucades, estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d'entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista, en alguns sectors combinat amb elements de caràcter historicista neogòtic.</span></span></span></p> | 08096-47 | Carrer de Corró, 321 | <p><span><span><span>La data de construcció d’aquesta casa és dubtosa, i tampoc no s'ha trobat cap document que en constati l'autoria de l'arquitecte Albert Juan i Torner. D'altra banda, els plànols de la casa no són a l'arxiu municipal de Granollers. Estilísticament, però, trobem les mateixes solucions (en alguns detalls) que a les Escoles i a l'Ajuntament de les Franqueses, del mateix Juan i Torner, un edifici bastit l’any 1912. </span></span></span><span><span><span>L'any 1926 la casa es coneixia com 'can Sampere de l'Hostal”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Sanpera i Torras (Granollers, 1840 - 1914) fou un important comerciant i mecenes. Va néixer al barri del Lledoner. Tres anys després el seu pare va morir. Amb 18 anys se'n va anar a Barcelona i va treballar com a ajudant d'adroguer. Allà es va casar amb Josepa Rodés Ruiz, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va fer una gran fortuna amb la importació de productes colonials: sucre, cacau, rom… Va construir una fàbrica de sucre a Saragossa i va comprar finques per tot Catalunya. Va destinar una part dels seus diners a obres de mecenatge, especialment va pagar importants edificis al municipi de les Franqueses, incloent-hi l’Ajuntament. Per això se li va concedir el títol de marquès de les Franqueses. </span></span></span>Al barri del Lledoner Sanpera va encarregar a l'arquitecte Juan i Torner aquesta casa d'estiueig per a la família</p> <p><span><span><span>El 1958 les superiores de la Divina Pastora van comprar aquest edifici amb l'objectiu de fer-hi l'Escola Anna Mogas. De manera que avui el casal modernista queda integrat dins el recinte de l’escola. Les monges pretenien també homenatjar la tasca educadora de la seva fundadora, Maria Anna Mogas i Foncoberta <span>(1827 – 1886)</span>, que va néixer al barri del Lledoner. Concretament, a l’Hostal del Lledoner, una mica més avall del carrer del Corró. <span>Fou la fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor. </span>L’escola és anomenada popularment de les Monges Grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa Sampere es troba al nord del carrer Corró, en el barri del Lledoner, que inicialment pertanyia a les Franqueses del Vallès fins al 1922, moment en què fou incorporat al municipi de Granollers.</span></span></span></p> | 41.6193600,2.2913400 | 440962 | 4607758 | Possiblement 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-11.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Albert Juan i Torner (arquitecte, atribuït) | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49895 | Can Medalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medalla | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995).<em> Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). <em>Assaig de Geografia Comarca</em>l: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI, XX | L'edifici ha estat força reformat però encara conserva part del seu caràcter patrimonial. | <p>Casa d'habitatges que ha conservat parcialment la tipologia originària; concretament, a l'eix de l'entrada principal, que conté decoració renaixentista.</p> <p>És una edificació entre mitgeres en cantonada, en la que destaquen la portalada i la finestra que devien formar l'eix principal d'aquest antic edifici situat a la sortida de la vila medieval pel camí Ral en direcció nord. El portal és adovellat de punt rodó. Al seu damunt hi ha un interessant finestral d'estil renaixentista, amb emmarcat de carreus treballats i rematat amb frontó doble que presenta al centre de la part inferior un escut amb un ocell. Els brancals estan formats per sengles pilastres d'estil jònic.</p> <p>Ja al segle XX l'edifici va ser remodelat substancialment i es va sobrealçar, seguint una línia arquitectònica neutre.</p> | 08096-48 | Carrer de Corró, 1-3 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de can Medalla l'edifici ha conservat elements interessants d'estil renaixentista en l'eix de l'entrada principal. Segons la inscripció que hi ha a la façana, la casa s'hauria construït l'any 1565. La resta de l'edifici, però,</span></span></span></span><span><span><span><span> ha estat substancialment reformat al segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Segons informació oral d'Eustaqui Casals, la família Medalla tenien carnisseria i van construir un grup de cases a la carretera de Caldes al barri de l'estació del Nord. L'autor García-Pey també recull algunes anècdotes de la casa i la família: s'havia dit ca n'Estaper perquè hi vivia una persona que tenia aquest ofici. També s'havia dit can Jepic i ca la Paula de les Mitges, que tenia botiga de gènere divers, però sobretot hi venia mitges. La canalla per fer-la enrabiar la cridaven: 'La Paula de les mitges, que les compres a can Sitges' i la festa s'acabava tirant-los una galleda d'aigua (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6091700,2.2877800 | 440656 | 4606629 | 1565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49893 | Capella dels Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-sants-metges | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta,</em> Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic. </em>Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> | XX | <p><span><span><span>Petita capella reedificada de bell nou després de la Guerra Civil de 1936 en una posició lleugerament diferent de l’originària. Actualment és una edificació entre mitgeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el carrer del Corró, es composa amb un únic eix central. Una imposta separa la meitat inferior, on hi ha el portal, de la superior, on hi ha un rosetó. La façana és parcialment arrebossada, ja que s’han deixat parts al descobert alguns fragments que mostren un aplacat de lloses. El portal és d'arc de mig punt. El rosetó és emmarcat amb totxo a sardinell. La façana queda coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-46 | Carrer de Corró, 114 | <p><span><span><span>La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, o la ja desapareguda de Santa Elisabet. Al raval nord que es va desenvolupar al segle XVI fora muralles seguint el camí Ral hi havia la capella dels Sants Metges. Sembla que va ser bastida el 1630 (CUSPINERA et alií, 2001). La construcció primitiva feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Estava situada al barri 'dels Sants Metges', a la part alta de la vila. Al segle XIX i principis del XX aquest sector estava dominat per fàbriques i indústries, raó per la qual la festivitat d’aquests dels dos sants màrtirs que eren metges es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari. Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes. Existeix també un himne dels Sants Metges (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament, la capella tenia una altra orientació. Segons Amador Garrell “era bastida al mig del carrer, de cara avall' (GARRELL, 1960). Durant la Guerra Civil de 1936 va ser enderrocada i, més endavant, es va reconstruir en un format més humil i a un costat. </span></span></span></p> | 41.6120100,2.2889500 | 440756 | 4606944 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49891 | Sala Francesc Tarafa / Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-francesc-tarafa-antic-hospital | <p>ALBÓ, Núria (1994). <em>El Vallès Oriental</em>. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1998). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', a <em>Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers</em>, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). <em>L'Hospital de Granollers.</em> Lünwerg Editores, Barcelona.</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta, Granollers</em>, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 30.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Edifici que havia estat l’hospital de Granollers, d’origen medieval, i que fou àmpliament reformat l’any 1926 de la mà de l’arquitecte Raspall i Mayol per convertir-lo en biblioteca. Llavors s’hi van afegir elements modernistes a l’interior i elements gòtics a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dos cossos (número 45 al sud i número 47 al nord) adossats i disposats de manera que formen una petita placeta davantera. El cos del número 47 acollia l’antiga sala de malalts de l’hospital i en conserva l’estructura gòtica. L’interior està format per un gran espai de planta rectangular (de 10 x 18 m) cobert amb llates i bigues de fusta sostingudes amb permòdols de pedra, que formen coberta a dues vessants. L'antiga estructura gòtica estava sostinguda per tres grans arcs diafragmàtics apuntats de pedra dovellada. Al fons de la nau, i situat en l'eix longitudinal, hi ha un espai cobert amb volta apuntada que forma un absis i que podria correspondre a l’antiga capella de l’hospital. Aquest seria un element diferencial en relació a la tipologia d’hospitals medievals catalans, que tenen unes característiques pròpies. Tanmateix, cal assenyalar que la datació d’aquesta sala gòtica no està del tot aclarida, ja que alguns autors creuen que podria ser posterior, potser del segle XVI, tal com detallem en l’apartat d’història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els elements decoratius interiors (esgrafiats i vitralls) són característics del llenguatge modernista, i més particularment de la segona etapa artística, la noucentista, de l'arquitecte Manuel Raspall. </span></span></span><span><span><span>Les parets es troben revestides d'esgrafiats de motius vegetals i geomètrics i estucats de dibuixos, i compten també amb vitralls emplomats. També és interessant el cancell interior del portal, que conserva la fusteria i els vitralls originaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la remodelació de la façana, que va quedar estucada de blanc, l’arquitecte Raspall utilitzà elements formals medievals, com la porta de mig punt, un element que imita una barbacana en el capcer, amb un ull de bou o rosassa a sota. També hi va introduir dues finestres geminades gòtiques, una a cada banda de la porta, que eren procedents d’una altra casa (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et aliï, 2001). Tenen els capitells i les impostes decorats amb gravats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que porta el número 45, situat a migdia, segueix el mateix llenguatge formal, amb elements que remeten a la tradició medieval de l’edifici. Hi destaca un altre portal adovellat de mig punt i una finestra amb llinda d’arc conopial.</span></span></span></p> | 08096-44 | Carrer de Corró, 45-47 | <p><span><span><span>L’actual carrer del Corró es va formar seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles al primer tram, precisament en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, aquest edifici era l'antic Hospital, construït els segles XIV i XV per Bertran de Seva. En un principi fou administrat pels hereus del fundador; fins el 1521, quan Pere Clariana i de Seva va donar l'hospital a la vila de Granollers degut a les dificultats que tenia pel seu manteniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex hospitalari (sala de malalts i capella) estaria situat al costat del camí, fora muralles, tot i que en la documentació no queda massa clara la seva ubicació exacta en els primers temps. En tot cas, es conserven al carrer de Corró alguns edificis associats a aquest hospital, en concret la gran sala gòtica, que era l’antiga sala de malalts, a l’actual número 47 del carrer de Corró. Existeixen alguns dubtes, però, sobre l’atribució cronològica d’aquestes estructures, i alguns autors han assenyalat que la aquesta nau gòtica no es podia haver construït amb els pocs mitjans de què sembla disposar l’hospital en els seus inicis. Altres autors, en canvi, consideren que l’edifici s’emmarca en la tipologia arquitectònica dels hospitals medievals catalans dels segles XIV i XV. Una possibilitat seria que la sala gòtica hagués estat reconstruïda al segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan el 1521 el consell municipal es va fer càrrec de l’Hospital va impulsar una sèrie d’accions per tractar de pal·liar la seva precarietat econòmica endèmica. Concretament, va parcel·lar una propietat pertanyent a aquesta institució, que se situava entre els edificis hospitalaris i la muralla, a la banda occidental del carrer Corró. El 1557 la va convertir en dos patis que es van vendre a particulars, amb el compromís que hi construïssin cases abans de dos anys per tal d’obtenir rendes i censos per finançar l’hospital. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest moment els edificis de l’Hospital es trobaven força malmesos i, almenys durant un temps, en la segona meitat del segle XVI, la institució va estar radicada a l’actual casa número 3 del carrer del Corró, a l’edifici de Can Medalla (PANCORBO et alii, 2006: 90). L’any 1588 hi ha notícia d’un contracte amb el mestre de cases Perafita per la construcció d’un nou hospital, una obra d’envergadura que va comptar amb la participació de Bartomeu Brufal, el mestre de cases barceloní que havia construït la Porxada just l’any anterior, el qual fou l’encarregat de dissenyar i dirigir l’obra de l’hospital. En realitat, però, no se sap com va evolucionar aquest projecte (que inicialment consistia en fer un hospital annex al ja existent), ni si es va arribar a completar. Una hipòtesi, suggerida per la mateixa Carme Barbany, és que que en aquest moment s’hagués fet una remodelació de la sala gòtica, que hauria quedat tal com s’ha conservat fins avui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1735 l’hospital encara estava migrat de recursos, però comptava amb l'assistència d'un metge de la vila, 4 llits d'homes i 4 de dones (BAULIES, 1986). Va haver-hi malalts fins el 1823, any en què les tropes franceses, durant la Guerra del Francès, van convertir l’edifici en magatzem. Anys després passà a escola i altres usos (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1918 l'ajuntament va realitzar les primeres passes per convertir l’edifici en una biblioteca, però fins el 1926 l’edifici no va ser restaurat i reformat. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Aleshores l’interior de l’edifici es va decorar amb elements modernistes, a la façana s’hi van col·locar dos finestrals gòtics procedents d’una antiga casa i es va fer el rosetó de pedra picada. La biblioteca va adoptar el nom de Francesc Tarafa, que havia estat un canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Fou inaugurada pel rei Alfons XIII (ALBÓ, 1994). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor Amador Garrell recorda com era l’edifici abans de la restauració: '(..) D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a biblioteca funcionà fins l'any 1995. El 1997 es va adaptar com a sala polivalent, que continua sent l’ús actual.</span></span></span></p> | 41.6101700,2.2878700 | 440664 | 4606740 | 1926 (reforma) | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45-47-49-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-9.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (reforma 1926) | Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentista.Altres denominacions: Antiga Biblioteca Popular Francesc Tarafa / Hospital de Sant Domènec | 93|98|105|106|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49896 | Casa del carrer de Corró, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-23-25 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). <em>Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès</em>, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | <p>Edifici d'habitatges originari del segle XVI i reformat el 1941 per l'arquitecte Raspall i Mayol, que li va donar un cert aire noucentista.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular però més ampla que la majoria de finques. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Els laterals de la façana han conservat força bé l'estructura originària.</p> <p>A la banda dreta hi ha un portal de pedra amb arc de mig punt adovellat que dona accés a l'habitatge. Al seu damunt es conserva una finestra-balcó amb una llinda decorada amb relleu corresponent a l'època renaixentista. Té inscrita la data '1565'. El relleu consisteix en un escut, on s'hi representen dos animals corrent, flanquejat per sengles àngels. Al costat esquera de la façana es conserva un balcó de característiques similars, però amb la llinda llisa. La part central l'ocupa una tribuna amb obertures de proporcions verticals. A la part superior destaca el ràfec o barbacana, amb permòdols de caire clàssic.</p> | 08096-49 | Carrer de Corró, 23-25 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. Segons la inscripció en una llinda la casa objecte d'aquesta fitxa s'hauria construït l'any 1565. Ja al segle XX (concretament l'any 1941, segons indica la finestra central) </span></span></span></span><span><span><span><span>fou reformada per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que li va donar un cert aire noucentista.</span></span></span></span></p> | 41.6096400,2.2879100 | 440667 | 4606681 | 1565, 1941 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-j-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-k.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-foto-08096-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-foto-08096-49-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte autor de la reforma) | La finestra central indica l'any 1941. | 95|98|106|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49892 | Hostal del Lledoner de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-lledoner-de-baix | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Masia àmpliament reformada al segle XIX com a hostal de camí ral, ara de propietat municipal i reconvertida a nous usos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici de planta rectangular, que fa cantonada als carrers Lledoner i Corró. Consta de planta baixa i pis, amb un cos central que sobresurt i que podria ser el resultat de l’adaptació d’una anterior masia de planta basilical. El cos central és coronat per una cornisa balustrada. La coberta és plana al cos central, i en els laterals a una vessant. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades i als laterals del cos central. El predomini del massís li dóna una expressió compacta. La façana principal es composa en base a un eix d’obertures per cada cos. Al centre hi ha el portal d'entrada, d'arc escarser. Tot i estar situada en una cruïlla la casa presenta una façana principal simètrica i de marcat caràcter representatiu, mentre que les façanes laterals són més austeres, amb obertures petites i aspecte més monolític i menys composat (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior conserva un petit espai per a jardí – hort, tancat per un mur perimetral amb una porta de reixa de ferro que té decoració floral i la data '1893'.</span></span></span></p> | 08096-45 | Carrer de Corró, 275 (cantonada Carrer del Lledoner) | <p><span><span><span>No sabem l’origen d’aquesta casa, que devia tractar-se d’una antiga masia reconvertida en hostal. Al segle XIX funcionava com a hostal, que es trobava al costat del camí ral de Vic. Era conegut també com 'l'Hostal', 'l'Hostal del Lledoner' i 'l'Hostal de Corró”. Era un lloc on feien parada i fonda els carreters i viatgers que feien aquesta ruta. L’edificació devia reformar-se i adaptar-se àmpliament en aquest moment, quan va adoptar la fesomia actual, amb una arquitectura molt uniforme i regular, pròpia del segle XIX. A la reixa d’entrada al pati hi ha inscrita la data 1893, quan s’hi devien fer reformes importants. <span>Cal dir que a l’altre costat del camí hi havia una altra masia anomenada del Lledoner. Ara ja no existeix perquè fou enderrocada amb posterioritat al 2002.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com diu una placa commemorativa, en aquesta casa hi va néixer Maria Anna Mogas i Fontcuberta (1827 – 1886). Fou una monja fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, i és venerada com a beata per l’Església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6172300,2.2906000 | 440898 | 4607522 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledonar-de-baix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-plafo.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | A la façana hi ha una placa amb la següent inscripció: 'En aquesta casa va nàixer el 13 de gener de 1827 Maria Anna Mogas Fontcuberta, fundadora'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49890 | Torre d'aigua de la plaça Maluquer i Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-la-placa-maluquer-i-salvador | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> | XIX | <p>Torre construïda l'any 1877 i relacionada amb la distribució de l'aigua. Es tracta d'una petita construcció de planta octogonal amb coberta de pavelló de teula àrab, coronada amb una hídria ceràmica. Les vuit cares de l'octàgon són planes i estan composades amb sòcol, fust i entaulament. A la part alta del fust del costat sud hi ha la data '1877' sobre un fons de totxo vist. L'entaulament està treballat a dos plans amb buits i plens de decoració geomètrica. La construcció es remata amb una cornisa recolzada en senzills permòdols.</p> <p>A un costat de la torre hi ha una font. Fins no fa gaire, adossat a un costat de la torre hi havia un quiosc de diaris (CUSPINERA et alií, 2001). Al subsòl es conserva un refugi de l’època de la Guerra Civil de 1936.</p> | 08096-43 | Plaça de Maluquer i Salvador | <p>La torre d'aigua de la plaça Maluquer i Salvador és de l'any 1877, segons consta en una inscripció a la mateixa torre. La torre formava part del sistema de distribució d'aigua a la ciutat. L'aigua venia de la mina d'en Sans.</p> <p>A inicis de segle XX, igual que a la torre de la plaça de la Corona, s'hi va instal·lar un quiosc de diaris que estava adossat a la mateix torre. Més tard, aquests quioscs van ser substituïts per uns altres d'estructura metàl·lica. Fins no fa gaire el quiosc es conservava (l'any 2002 encara hi era). Era conegut com el quiosc del Mulet. </p> <p>La plaça de Maluquer i Salvador va sorgir fora muralles el 1842, a conseqüència de l'aterrament d'una part d'aquesta. Fins el 1932 hi tenia lloc el mercat de bestiar gros, que aquell any va ser traslladat al 'parc' de la plaça Barangé, davant l'estació de França vella (BAULIES, 1965).</p> | 41.6088200,2.2888800 | 440747 | 4606590 | 1877 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-torre-aigua-placa-maluquer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-torre-aigua-placa-maluquer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-foto-08096-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-foto-08096-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49926 | Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-aigues-0 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (2020). 'Els palaus rural del Vallès Oriental. Implantació i deriva d’una institució d’època islàmica (segles VIII-XI)', a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, n 24, p. 85-117.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | Algunes parts auxiliars del conjunt es troben en estat precari. Les façanes de la torre presenten brutícies. | <p><span><span><span>Gran masia d’origen medieval, fortificada amb una torre, que ha conservat força bé les característiques constructives tradicionals, per bé que amb importants reformes; la última per instal·lar-hi un restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt heterogeni, amb edificis de diferents èpoques que es situen entorn d’un pati tancat. L'accés al pati es fa mitjançant un portal adovellat de punt rodó. En la clau hi ha un interessant alt-relleu en què destaquen tres cares esculpides -la central amb barba- i dos escuts. En el primer hi ha un lleó rampant, emblema de la família Junyent, que n’eren els propietaris ja al segle XV. En l’altre hi ha unes flors de lis i un arbre arrencat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de llevant hi ha el cos residencial de l’antiga masia i la gran torre que dona nom al conjunt. Al costat de ponent també hi ha construccions d’origen antic, ja que s’hi conserva una finestra amb arc conopial de tradició renaixentista. Tant els cossos de llevant com els de ponent, però, han estat ampliats en diferents fases, probablement entre els segles XVIII i XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre és de planta quadrangular i consta de tres plantes d'alçada, amb coberta plana. El coronament és amb merlets graonats i, a la cantonada sud-oest, té una espadanya sense campana. Era indicador de la capella de la Verge de les Neus o de les Aigües, que estava situada a la planta baixa de la torre. Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades, amb carreus escairats a les cantonades. A mitja alçada de la cara est es conserva una finestra amb llinda d’arc conopial, probablement del segle XVI. Per la cara de ponent, just al costat de l’entrada al restaurant, destaca un portal gòtic-renaixentista amb relleus que era l’entrada a l’antiga capella. Té un guardapols mixtilini que emmarca l'espai central, com si fos un timpà, on s’hi representen dos àngels que sostenen alguna cosa que no es pot veure bé. Els brancals estan decorats amb columnetes acabades amb capitells esculpits.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt conserva el pou on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Els muntants del pou estan formats per uns pilars cilíndrics afuats que acaben en un eixamplament que fa de capitell, amb uns relleus poc profunds. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que a la part posterior es conserven les ruïnes d’una torre que podria ser d’origen alt-medieval, però no ha estat ben estudiada, de manera que és una incògnita. </span></span></span></p> | 08096-79 | Camí de la Torre de les Aigües, s/n (Palou) | <p><span><span><span>Aquesta era una de les masies més importants de Palou, ja des del seu origen. El terme Palaciolo, Palaol o Paladol amb què s’esmenta aquest territori al segle X s’ha relacionat de vegades amb un tipus de centre administratiu derivat de l’època de dominació musulmana, o probablement anterior (Martí, 2020). S’ha apuntat que aquest antic palau o centre administratiu podria estar ubicat a l’actual masia de la Torre de les Aigües. Podria tractar-se també de la Domus de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant la masia s’anomenava Junyent, i ja al segle XV pertanyia a una família molt notable amb aquest mateix nom, documentada fins l’any 1701. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas tenia una capella on s’hi venerava la imatge de Mare de Déu de les Aigües, que és una denominació camperola de l’advocació de la Mare de Déu de les Neus. Tenia molta devoció per les rogatives que s’hi feien per demanar pluges. Per això el mas i la capella van canviar el seu nom pel que porten actualment. La Mare de Deu era una escultura de pedra hieràtica, de tradició medieval. Era molt venerada a Palou i al terme veí de les Franqueses. D'aquesta població es tenen notícies que, des de temps molt antics, cada any s’hi anava en processó a iniciativa dels regidors d'aquell terme i del rector més ancià de les quatre parròquies de les Franqueses. Malgrat l'antiguitat d'aquesta tradició, la primera referència escrita que se’n coneix és del 2 de maig de 1710. Més endavant, hi va haver una sequera molt prolongada el 1763. El 10 de març de 1770 el poble de les Franqueses invocà la Mare de Déu de les Aigües en una visita solemne acordada el 6 de març, i, abans de la processó, l'indicat dia 10 va ploure. Aleshores la gent de les Franqueses restà indecisa sobre si havia de complir la promesa, però finalment fou acordat de complimentar la decisió dels regidors enviant una representació a Palou. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 la capella va quedar en desús, i la imatge de la Mare de Déu va perdre’s, decapitada (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Mare de Déu de les Aigües està lligada a una llegenda, recollida per l’escriptor i agrònom Jaume Maspons i Camarasa, que és una de les moltes versions de les dones d’aigua, encantàries o gorges; és a dir, variacions de les fades. La proximitat de la riera i l'existència d'aigües subterrànies devia motivar el sorgiment d’aquest mite o llegenda, present en molts indrets de Catalunya. La tradició també diu que la capella fou construïda per acollir la imatge de la Verge que hauria aparegut al pou de la masia (ESTRADA, 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’evolució constructiva de la masia és difícil precisar-ne les fases. La torre i parts de l’antiga masia probablement corresponen als segles XV-XVI, tal com suggereixen els finestrals de tradició gòtic-renaixentista. Al llarg dels segles XVIII-XX el conjunt es va ampliar amb les parts més perifèriques dels cossos que es conserven, sobretot al sector nord. Al nord-est hi ha una part que sembla correspondre a habitatges força moderns, tal vegada del segle XIX o principis del XX. Segons l’autor García-Pey (1990) una de les cases era coneguda com Can Cigala, que prové del motiu d'en Pere Cigala.</span></span></span></p> | 41.5887300,2.2797200 | 439965 | 4604366 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-portal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-port-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-capella-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-06-25 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Més enllà de la muralla de ponent de la casa es conserven unes ruïnes conegudes com El Molinot, que corresponen a l’antic molí fariners que pertanyia a la masia. | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||
| 49921 | Hospital de Granollers / Hospital Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-granollers-hospital-nou | <p>ALBÓ, Núria (1994). <em>El Vallès Orienta</em>l. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', a <em>Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers</em>, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). <em>L'Hospital de Granollers</em>. Lünwerg Editores, Barcelona. </span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Hospital de Granollers forma un conjunt centrat entorn dels tres pavellons originaris, de la dècada de 1920 i d’estil modernista, que s’ha anat ampliant posteriorment amb altres edificacions, sobretot al costat sud-est. Els pavellons històrics són obra de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guivernau i s’inscriuen en la seva etapa tardo-modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els tres pavellons conformen una planta en forma de U que s’articula al voltant d’un pati central, tancat al nord i obert a migdia. Són el pavelló de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil, i el de Sant Enric, que acollia la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars. Darrera, al costat nord, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933. Estava destinat a malalties infeccioses i no s’inaugurà fins l’any 1957. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés principal, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten considerablement del nivell de la teulada, per sobre del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Els pavellons consten de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacobert. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants, compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta interessant l’acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). La decoració de les façanes combina l’emmarcament a totxo vist en la part superior de les finestres i obertures, amb arcs de diferents formes geomètriques esglaonades, i l’ús de la rajola vidriada de tons verdosos, a joc amb les persianes. Aquests elements d’estètica modernista contrasten sobre uns murs llisos pintats de color crema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al jardí hi ha elements ambientals d’interès: pins blancs, una font amb un bust de Francesc Ribas Serra (promotor de la junta per construir el nou hospital) i un altre bust amb una inscripció que diu 'Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas'. El primer és obra de Demià Pradell, el segon de Josep Llitjós, del 1923. A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura de Toni Cumella.</span></span></span></p> | 08096-74 | Avinguda de Francesc Ribas, s/n | <p><span><span><span>El primer hospital de Granollers es fundà al segle XIV i estava ubicat fora muralles, al camí Ral de Vic (actual carrer del Corró). Al segle XIX l'edifici del Convent dels Caputxins es trobava abandonat i era propietat de l’estat, fruit de la desamortització de Mendizábal. L'Ajuntament de Granollers en va demanar la concessió i va rebre el convent i el seu hort amb la condició d'instal·lar-hi un hospital en el termini de sis mesos l'octubre de 1842. L'abril de 1844 l'Ajuntament en va prendre possessió. L’Hospital de Granollers s’hi va estar fins l’any 1923, quan es va inaugurar el nou. El febrer de 1855 l'Ajuntament va signar un contracte amb l’objectiu que tres germanes carmelites de la caritat es fessin càrrec de l'Hospital de Granollers. Encara avui l'Hospital acull un grup de monges Vedrunes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici modernista actual va néixer fruit de la iniciativa solidària i voluntària dels ciutadans de Granollers que, amb petites aportacions, van col·laborar en la seva construcció. El 1913 es constituí la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', impulsada per Francesc Ribas i Serra. El 1914 es posà la primera pedra del nou edifici en els terrenys actuals, al costat de la carretera de Cardedeu i a tocar del terme de les Franqueses del Vallès. Una part dels fons per bastir l’edifici provenien de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) i del de Sant Sebastià i Sant Eloi a la Junta de Museus de Barcelona per 150.000 pessetes. El nou hospital es va inaugurar el 25 de juliol de 1923. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guivernau, i es pot inscriure en la seva etapa tardo-modernista. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més destacat de la seva etapa modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1934, després de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei que havia d'organitzar els serveis sanitaris, hi hagué un intent per transformar l’hospital en comarcal. La proposta va ser ben acollida, però el projecte no va arribar mai a terme. El 31 de maig de 1938 en un dels bombardejos que va patir la ciutat en va quedar afectat el pavelló de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 l'Hospital es va veure beneficiat pel sorgiment a Granollers de la Mútua de Nostra Senyora del Carme, que li aportà pacients i, per tant, recursos. Es va establir així una bona col·laboració entre la Mútua i el Patronat de l’Hospital. Entre d’altres coses, va fer possible l’adquisició d’un modern equip radio-quirúrgic a finals dels anys seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys els tres primers pavellons s’han anat envoltant d’altres edificis. El 1933 el president Macià posà la primera pedra d'un pavelló d'infecciosos que s'inaugurarà el 1954 com a asil i que avui acull els serveis de recerca, biblioteca i ensenyament. L'any 1971 s'inaugurava un nou pavelló de tres plantes, que s'ampliaria en alçada amb quatre plantes més l'any 1978. En el mateix recinte, l'any 1984 va entrar en funcionament el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l'antic asil. El 1988 s'inaugurà un nou pavelló amb els serveis de Diagnòstic per la Imatge, Urgències i Documentació Clínica. L'any 1995 el centre va renovar i ampliar un cop més. El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l'Hospital que s'estén entre l'edifici històric i el geriàtric.</span></span></span></p> | 41.6138556,2.2958180 | 441330 | 4607144 | 1919-23 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-conjunt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Maria Miró i Guibernau | 105|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49897 | Casa del carrer de Corró 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-19 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers</em>. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | <p>Casa unifamiliar de tradició popular del carrer de Corró que han conservat la tipologia constructiva tradicional.</p> <p>Es tracta d'un habitatge entre mitgeres. Amb planta baixa i dues plantes pis, i coberta de teula a dues vessants. Façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. La finestra del primer pis és amb llinda de pedra d'arc pla amb guardapols. El portal és amb arc escarser i conserva les pedres dels brancals.</p> <p>Les obertures de la segona planta han estat modificades modernament (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-50 | Carrer de Corró, 19 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. Més concretament, la casa número 21 ha conservat més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII.</span></span></span></span><span><span><span><span> Segons recull l'autor García-Pey, en J</span></span></span></span>oan Pujal i els seus familiars eren motejats com Burres i vivien en aquesta casa. Per la part de darrera hi ha un gran pati (que avui es conserva enjardinat) que donava al passatge de Catalunya. En aquesta eixida es guardaven les burres amb les quals treballaven (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6095400,2.2878000 | 440658 | 4606670 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49897-can-burres-etc-o.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49897-can-burres-etc-n.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Burres | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3831,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml