API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Mida X

Mostra el títol i informació del dataset

Mostra els filtres

Mostra el botó per exportar

Mostra el botó per incrustar

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
49986	Lledoner de can Pastor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pastor	<p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-74.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Exemplar de lledoner (de l'espècie <em>Celtis australis</em>) que es troba vora el camí d'entrada a la casa de pagès de can Pastor<span><span>. </span></span>Es tracta d'un exemplar ben desenvolupat i amb una bona capçada, que dona una visual sobre l'espai relativament degradat del camí de can Pastor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La capçada de l’arbre és simètrica i arrodonida. Ocupa tota l’amplada del camí i part del camp de can Pastor. Pel que fa a les arrels, la meitat estan sota la capa de rodadura, i la resta marge avall fins arribar al camp i a un pou d’aigua de la masia. Del tronc en destaquen alguns plecs, fruit del creixement. L’arbre mostra a 3,5 m d’alçada, una forta ramificació que origina la copa a partir de dos enormes braços que es van dividint. Això posa de manifest que va ser coronat de jove, amb la finalitat de forçar-lo a desenvolupar una capçada àmplia i frondosa pròpia de l’espècie domesticada. L’arbre va deixar de ser esporgat fa molts anys, i això li ha permès de cicatritzar i créixer amb una certa naturalitat (fitxa EBIM-48). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn de l’arbre és ple de rebrots de lledoner i joves plançons, acompanyats d’un espès canyar. Dins el recinte de la masia hi ha un altre lledoner, una mica més petit.</span></span></span></p>	08096-212	Sector oest del terme municipal. Polígons industrial del Congost, sector nord. Camí de can Pastor, s/n. Vora la casa de pagès de can Pastor.	<p><span><span><span>Segons va explicar la mestressa de can Pastor, aquest arbre va néixer arran del marge del camí que porta a la masia i el seu marit va estar a punt de tallar-lo quan tan sols era un plançó, ara fa més de cinquanta anys. Afortunadament això no va succeir.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p>	41.5981400,2.2749400	439576	4605414		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-can-pastor-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-segon-can-pastor-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49962	Can Malla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX		<p><span><span><span>Casa pairal construïda a finals del segle XIX en substitució d’una antiga masia. Es tracta d’una recreació idealitzada d’una casa pairal de caràcter senyorial, emplaçada a la plana agrícola de Palou, vora l’antic camí Ral i davant l’actual carretera de Montmeló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb coberts adossats a banda i banda, i disposa de planta baixa més un pis i golfes. L’edificació adopta una planta basilical i és coronada per una espadanya que té a l’interior un rellotge de sol circular. La coberta és de teula àrab a dues vessants. En les cantonades del primer pis hi ha sengles torres de guaita. Sota el ràfec s’estén una imbricació d’arcs que recorden l’estètica del romànic. I a l’eix central destaquen tres finestres d'arc de mig punt a les golfes. Aquests elements doten la façana d’un aire senyorial i historicista. Al primer pis hi trobem un balcó amb barana de barrot, i a sota un portal adovellat d'arc de mig punt. Les façanes laterals, marcades per un ritme regular d’obertures, són d’una austeritat que contrasta amb la façana principal. El material emprat és d’imitació de la pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els espais interiors presenten una estructura típica d’una casa pairal. Davant de la façana hi ha una era enrajolada amb un lledoner de bones proporcions.</span></span></span></p>	08096-115	Carretera de Montmeló, s/n	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Malla, cal dir que en aquest indret ja existia una vil·la romana, coneguda per l’existència de dues sitges que contenien material d’època ibèrica i romana. Ja hem dit que es troba ben al costat del Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En relació a la primitiva masia, sembla que ja existia al segle XVI. Encara en quedarien els fonaments sobre els quals es va bastir la nova construcció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom de la masia prové del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). El casal actual, d’estil eclèctic i historicista, fou edificat l’any 1895.</span></span></span></span></p>	41.5764418,2.2780508	439815	4603002	1895	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		102\|116\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49963	Casa Enric Deu i Umbert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enric-deu-i-umbert	<p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p>Casa unifamiliar amb jardí d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. Presenta tres façanes visibles, amb mitgera a nord. Està alineada al carrer de Francesc Macià i al jardí per migdia.</p> <p>Consta de planta baixa amb coberta composta de teula àrab, acabada amb una senzilla imbricació que enllaça amb l'entaulament de dues fines impostes. De la planta rectangular en sobresurt un cos de planta poligonal a manera de tribuna, acabat amb coberta de pavelló. En la cantonada de llevant - migdia hi ha l'accés mitjançant un porxo tancat per una portalada de ferro de dues fulles treballada amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. El porxo es recolza en una pilastra i un pilar de cantonada. El sostre d'aquest porxo es va pintar amb motius mariners. Les façanes són planes, arrebossades. Tenen buits verticals de grans proporcions amb llindes planes refoses, protegides amb persianes de llibret mòbil i reixes de ferro.</p> <p>El jardí està limitat per un sòcol de paredat arrebossat coronat per un ampit ceràmic de color verd. Del sòcol en sobresurten pilars d'obra acabats amb capitells. En els pilars s'hi recolzen les reixes de ferro.</p> <p>L'interior de la casa respon al llenguatge noucentista en els arrambadors de rajoles i les decoracions d'obra (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-116	Carrer de Francesc Macià, 90-92	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa està emplaçada a l'antiga carretera (actualment aquest tram és denominat carrer de Francesc Macià). El promotor fou Enric Deu, que la va encarregar a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En aquest cas es tracta d'una construcció de l'any 1929 que s'inscriu dins l'estètica noucentista, seguint el concepte de 'Ciutat-jardí'. </span></span></span></span></p> <p>Maria Deu era una descendent del fundador de la casa Deu que hi ha a la plaça Perpinyà. Es va casar amb el senyor Ripoll i va tenir dos fills. Quan va quedar vídua va donar a escollir a les joves entre les dues cases. El fill gran va quedar-se la de la plaça Perpinyà (informació oral Sr. Eustaqui Margall).</p>	41.6009900,2.2871500	440596	4605722	1929	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)	Altres denominacions: can Ripoll	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49961	Can Plantada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-1	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat la seva tipologia constructiva originària, pròpia del segle XIX i principis del XX. És una construcció aïllada a la zona sud de Palou, vora la carretera de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per cinc cossos de diferent alçada que formen una planta més o menys rectangular allargassada. El principal (lleugerament més alt) consta de planta baixa, pis i sotacobert. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana té una portalada d'arc de mig punt adovellat, actualment coberta. Els cossos que té a ambdós costats són de planta baixa i pis. Al costat de ponent hi ha també un cos de planta baixa i sotacobert. El conjunt es completa amb un darrer cos de planta baixa l’extrem oest. Les finestres són emmarcades amb maó, encara que en alguns casos l’arrebossat de la paret no ho deixa visible. Totes les edificacions estan cobertes amb teula àrab a dues vessants i acabades amb un senzill ràfec (CUSPINERA et alií, 2001). Al davant de la façana hi ha una era.</span></span></span></p>	08096-114	Carretera de Montmeló, s/n (km. 4,5)	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Plantada en particular, segons l’autor García-Pey, fou construïda a principis del segle XIX (després de la Guerra del Francès) per la família Xofre o Jofre. Per això abans era coneguda com a can Xofre. Més tard s’anomenà “la Casa Cremada”. Posteriorment la van comprar els Plantada, que alhora la vengueren aviat als Cladelles. El primer Cladelles, en Pere, hi entrà de masover i després de vuit o nou generacions a la dècada de 1990 encara hi havia els seus descendents, coneguts per en Plantada (GARCIA-PEY, 1990). L’any 2024 la casa acull un centre protector de gossos. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement el cos inicial d’aquesta construcció es va anar ampliant progressivament amb els diferents cossos que té adossats.</span></span></span></span></p>	41.5760300,2.2791000	439902	4602956		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu			BPU	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50023	Casa del carrer Nou, 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-nou-14	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges probablement construït al final del segle XIX o a les primeres dècades del XX.</p> <p>És una construcció entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana es plana, està estucada a faixes horitzontals i coronada per un entaulament-cornisa que incorpora les ventilacions de la coberta. Els buits són de proporcions verticals, emmarcats en el terç de dalt i tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil. Els balcons són amb baranes de ferro de dibuixos geomètrics (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-151	Carrer Nou, 14	<p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la casa objecte d'aquesta fitxa no en coneixem notícies concretes. Podria ser de finals del segle XIX (1890 segons el cadastre) o bé de les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></p>	41.6071000,2.2876700	440645	4606399		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50023-c-nou-14-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50023-foto-08096-151-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49998	Passatge de Sant Bartomeu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-sant-bartomeu	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997)<em> Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològic</em>a. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1987). <em>El mosaic romà del carrer de Sant Bartomeu (Granollers)</em>, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I - III dC.	Part de les restes han estat restaurades i es conserven.	<p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana. Inclouen un mosaic i actualment són de les poques restes visibles <em>in situ</em> del Granollers romà, ja que a l’interior d’una botiga i integrat en el paviment es pot veure un mosaic que formava part d’una cambra de planta absidal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1947 l’arqueòleg Josep Estrada documentà dues cambres pavimentada amb '<em>opus tessellatum</em>' i un conjunt de murs pertanyents a aquesta vil·la romana datada entre els segles I i II dC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 es va portar a terme una intervenció d’urgència motivada per les obres de construcció d’uns locals comercials al costat d’on Estrada havia localitzat les restes esmentades i que, amb tota probabilitat, formen part del mateix àmbit (pertanyent a la pars urbana de la vil·la). Consisteixen en una cambra de planta absidal pavimentada amb <em>opus tesellatum</em> monocrom (és a dir un mosaic de color blanc combinat amb algunes tessel·les fosques), un conjunt de murs d'opus <em>caementicium</em>' pertanyents a dues fases diferents, una canalització i part d’una habitació que estava calefactada amb el sistema d'hipocaust, la qual estaria situada sota l'actual passatge de Sant Bartomeu i el mercat de Sant Carles. El mosaic era el paviment d’una cambra absidal o amb exedra, amb l’entrada orientada cap a migdia, probablement cap a un corredor perimetral d’un pati interior. El conjunt hauria estat fundat al segle I, vers el segle II hauria estat objecte d’una àmplia reforma i va perdurar fins a la segona meitat del segle III (d’aquesta època més tardana seria l’hipocaust).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons M. Tenas (1999: 12) és possible que aquesta habitació correspongui a l'estança absidal descoberta l'any 1948 al pati de can Godina (habitació núm. 5).</span></span></span></p>	08096-298	Passatge de Sant Bartomeu, 6	<p><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard romana. </span></span></span></p>	41.6084400,2.2861600	440520	4606549		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-dolium-ptge-bartomeu-1972-mdg-972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-ext.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-ext-2.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2024-06-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	El jaciment fou descobert i excavat entre els dies 7 i 31 de juliol de 1947 per Josep Estrada, Salvador Llobet i Antoni Jonch.El 1986 s’hi va portar a terme una excavació d’urgència dirigida per Jordi Pardo, amb la col·laboració del Museu de Granollers. El mosaic va ser restaurat pel Servei de Restauració del Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona (avui Museu Arqueològic de Catalunya). En l'actualitat forma part integrada del paviment d'una botiga.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Pati de can Gorina.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49985	Carrer de Pinós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-pinos	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p>	XIX-XXI	Moltes de les cases antigues s'han anat substituint.	<p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al nord-est, prop de la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. <span>En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint per edificis moderns. Les que queden presenten una estètica urbana. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com relleus ceràmics o altres. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 3 (edifici de tipologia tradicional), 19 (edifici de tipologia tradicional ), 21 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa i d'estil modernista).</span></span></span></p>	08096-211	Carrer de Pinós, s/n.	<p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Pinós, al tombant de segle XX es trobava en procés de formació, mentre que els carrers immediatament més al sud (Bruniquer i Vinyamata) ja s’havien urbanitzat completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom d’aquest carrer fa referència a la família nobiliària dels Pinós, que tenien una torre de vigilància (la Torre de Pinós) en un terreny proper, darrera l’actual hospital. Els Pinós van estar vinculats a Granollers des del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. Alguns membres d’aquest destacat llinatge van tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió. </span></span></span></p>	41.6103000,2.2917500	440988	4606752		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-d.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-2.jpg	Inexistent	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		105\|119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49960	Can Ronses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XVII-XX		<p><span><span><span>Masia de petites dimensions, situada al nucli de Palou però com una construcció aïllada, la qual ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla, que consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals, amb el carener perpendicular a la façana. La teulada és limitada per una fina imbricació a manera de ràfec. Probablement el cos residencial originari es va ampliar cap a ambdós costats, especialment cap al nord. La façana principal, encarada vers llevant, té una distribució d’obertures no del tot simètrica, amb una portalada d’arc de mig punt a l’eix central. A la planta primera hi ha diverses finestres adaptades a l'espai de la coberta. Els murs són de maçoneria i arrebossats, i les obertures són de tipologia simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No s’hi observen llindes ni brancals de pedra picada. A la façana sud té un petit contrafort. Al costat de ponent té un petit cos adossat.</span></span></span></p>	08096-113	Passeig del Dr. Fàbregas, 68 (Palou)	<p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Ronses, antigament era coneguda com a Mas Roure. Amb aquesta denominació apareix ja al fogatge de 1497. En èpoques més recents no sembla que hagi sofert grans canvis, almenys exteriorment. </span></span></span></p>	41.5865013,2.2802098	440004	4604118		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Informació oral facilitada pels propietaris i per Cinta Cantarell.	98\|119\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49956	Fira de l'Ascensió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lascensio	<p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català. El curs de l'any</em>. Barcelona. Editorial Salvat.</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Fira que té lloc per la diada de l’Ascensió i que és el principal esdeveniment econòmic, i també social, de Granollers. Actualment és una fira multisectorial que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis i l'automoció, i que compta també amb una representació agrícola i ramadera comarcal. L’emplaçament és al parc firal, al costat del riu Congost. L’esdeveniment es complementa amb diversos actes culturals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’Ascensió <span>les places i els carrers del centre de la ciutat s’omplen de festa, cultura i tradició, arts al carrer i creativitat, música i ball, cercaviles i gegants, sardanes i castells.</span> Avui la Fira de l’Ascensió és un esdeveniment econòmic i social que ha perdut el contingut tradicional que tenia, encara que posseeix un valor patrimonial com a referent històric i simbòlic. La tradició marca que la Fira comença amb el pregó, que cada any realitzen personalitats rellevants en diversos camps. <span>L’activitat ‘Fem un llibre’ s’ha consolidat després de més de quaranta edicions. El divendres de l’Ascensió els infants fan un llibre gegant i col·lectiu amb l’ajuda d’il·lustradors i il·lustradores. Una de les actuacions més desitjades és «La Tripleta de l’Ascensió», que és la triple actuació d’una de les quatre grans orquestres de Catalunya que inclou sardanes, concert i ball final. Així mateix, les Havaneres de l’Ascensió també és un acte musical molt esperat a la ciutat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un altre acte emblemàtic és la Passada moderna: un nou concepte de desfilada, enfocada a la cultura i el folklore popular i tradicional. S’hi poden contemplar elements singulars, sorprenents i majestuosos arribats d’arreu. Altres actes molt consolidats són l’actuació dels Xics de Granollers, la cercavila de Gegants i la tradicional ballada de l’Esbart Dansaire de Granollers. </span></span></span></span></p>	08096-109	Parc Firal del Congost	<p><span><span><span>L'antecedent d’aquesta fira es situa a l'any 1335, quan el rei Alfons III el Benigne concedia a la vila de Granollers un privilegi autoritzant una Fira de Pasqua amb una durada d'uns vint dies. Ja al segle XIX, sabem que el gener de 1853 l'Ajuntament va acordar celebrar dues fires de tres dies de durada cadascuna. La primera començava el dilluns de Pentecosta i l'altre el 29, 30 i 31 d'agost. A finals de la dècada de 1920 hi havia dues fires anuals, una per l'agost, els dies 29 i 30, i una altra el dimarts de Pasqua de Pentecosta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En plena postguerra, i per iniciativa de la II Zona Agrícola del Vallès, es va fer realitat la primera Fira de l'Ascensió. Aquella Fira va ocupar els terrenys contigus de l'antiga estació de França en el que avui seria la plaça de Barangé. Des d'un principi van ser els agricultors, i sobretot els ramaders, els més interessats en l'operació. El Primer Concurs de Bestiar de la Comarca va tenir lloc l'any 1943, i l'any següent, es convertia en una Fira-Exposició Provincial de Ramaderia. El 1948 i en vista de l'èxit assolit, s'amplià el seu àmbit a nivell regional i es van fer tots els possibles perquè la festa ramadera fos de dos dies. (HOMS, 1995). L'esperit de la Fira agrícola i ramadera feia que els pagesos, amb el seu bestiar, acudissin a la fira impel·lits per la possibilitat de guanyar un dels nombrosos premis o almenys per treure algun o altre profit de llur participació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1944 la Fira va esdevenir provincial, i la major participació obligà a repartir els animals per grups i a ocupar altres indrets de la ciutat. Així van passar els anys fins a la introducció d'una incipient exposició industrial que es realitza a l'any 1950. Però va ser el 1954 que s’inicià una nova etapa a la Fira de l'Ascensió. L'Ajuntament es va fer càrrec de l'organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes presidit per Josep Porcar. Llavors es decidí allargar la durada de la Fira a quatre dies i crear una nova secció dedicada a les activitats industrials aplicades a l'agricultura. Això va fer que ben aviat la incipient indústria desplacés la maquinària i els productes agrícoles i ramaders. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta la fira reflecteix l'expansió econòmica en general i la del sector de l'automoció, en particular. Amb la inclusió del Pavelló del motor es produeix un augment significatiu, tant en el pressupost de la Fira com en el nombre d'expositors. Aquesta situació s'inverteix en els anys setanta, afectats per la crisi del petroli de 1973, el final del règim franquista i l'inici de la transició a la democràcia. En aquest context Granollers es queda pràcticament sense Fira, i el dia de l'Ascensió passa a ser no festiu en el calendari laboral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979, però, el consistori torna a declarar festiu el dia de l'Ascensió i es comença a fer la Fira de nou, tot i que en condicions precàries. No és fins el 1985 que la Fira i Festes de l'Ascensió retornen amb força després d'un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l'Ajuntament. Això va permetre crear la Comissió de la Fira. Es va voler fer de la Fira el marc adequat on trobessin sortida les iniciatives encaminades a superar la crisi econòmica de principis dels setanta. En aquest nou model es mantenen la presència de bestiar i es fan les Jornades Agropecuàries, però cada vegada més són els productes industrials i de serveis els que ocupen majoritàriament els estands i reprodueixen a escala la importància d'aquests sectors en l'economia granollerina. El 1988 la Fira abandona el centre i es desplaça al barri de les Tres Torres, lloc on la ciutat creix al voltant d'una instal·lació emblemàtica: el Palau d'Esports. Aquell any es va lliurar la primera edició dels Premis d'Innovació Empresarial que guardonen empreses punteres de Granollers i comarca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant uns anys, l'emplaçament de la Fira va ser variable. Així, el 1992 passa a ubicar-se a l'altra banda de la carretera del Masnou; el 1993 al Palau d'Esports, que va acollir el sector industrial; el 1994 a la zona esportiva del sud de la ciutat... No va ser fins el 1998 que la Fira va ocupar ja el 50% del que seria el recinte definitiu: una peça de terreny a Palou Nord, situada entre la Ronda Sud, el passeig Fluvial, el carrer de Londres i el camí de Can Bassa que neix com a parc firal. En la cinquantena edició de la Fira, que va tenir lloc de l'1 al 4 de juny de 2000, es va produir l'estrena del nou Parc Firal, que va ocupar 95.000 m2, i va acollir més de 250.000 visitants, els quals van poder gaudir dels més de 250 expositors que hi van participar. La inauguració oficial del recinte, però, es va fer l'any 2001, a càrrec de l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol i amb la celebració d'una festa popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la Fira s'ha anat consolidant al Parc Firal i ha anat transformant la seva activitat, apostant pel sector de l'oci i la gastronomia, sense deixar de banda el seu origen agrícola i ramader (Web L’Ascensió, fires i festes).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’una mirada més antropològica, cal posar de relleu que, antigament, la Fira de Granollers era un dels mercats tradicionals de la pagesia. Allà hi feien les compres de cara a la temporada agrícola del segar i el batre, mentre que la jovenalla dels pobles formalitzava a Granollers, en aquella diada, la seves relacions amoroses, d'una manera tan arrelada, que la fira de l'Ascensió es coneixia com la fira de les noies. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia en aquest dia, i es passejava ostensiblement pels carrers de la població, elles per fer-se veure i ells amb desig de veure si entre tantes noies en trobarien alguna que els fos agradable a la vista. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i difícil de transcriure. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i s’hi concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, per la Fira les societats celebraven balls matinals -el ball dels promesos- i segellaven, en certa forma, les fases prèvies del procés prematrimonial entre pubills i pubilles del Vallès. També era la gran ocasió per a intercanviar regals comprats en el mateix mercat (BAULIES, 1965). </span></span></span></p>	41.6054000,2.2808300	440073	4606215		08096	Granollers	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-principal-de-la-bisbal.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-mfek3297.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-foto-08096-109-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social			Inexistent	2024-06-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		INFORMACIÓ ORAL: Pere Cornellas, novembre 2001.Informació i fotografies facilitades per Marcel Oliveres i Aina Relats, de l’Àrea d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers	98	2116	4.1	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49955	Mercat del dijous	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-dijous	<p>AMADES, J. (1985). <em>Costumari català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana. </em>Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>ROMA, Josefina (2001). 'Josep M. Batista i Roca, antropòleg', a <em>Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers</em>, pp 9-26.</p> <p>ZAMORA, F. de (1784). <em>Diario de los viajes hechos en Catalunya</em>. Reedició. Barcelona: Curial.</p>	X-XXI		<p><span><span><span>Mercat que, des de temps immemorials, es celebra a Granollers cada dijous i que constitueix una de les tradicions més emblemàtiques d’una ciutat que ha destacat per la importància d’aquesta activitat comercial tradicionalment lligada amb el gra, l’agricultura i la ramaderia. Un dels seus símbols és, precisament, la Porxada, que era l’antiga llotja del gra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui dia cada dijous el mercat continua ocupant una àmplia superfície al centre de Granollers, on hi trobem instal·lades les típiques parades amb tot tipus de mercaderies. Tot i que, amb el pas del temps, les parades i tot l’ambient que envolta el mercat s’ha anat modernitzant, encara conserva el regust dels temps passats i atreu una gentada provinent de la ciutat i el seu entorn que omple els carrers i places del centre. En la memòria popular queda el record dels espais urbans dedicats a cada tipus de mercaderies: el bestiar gran (vaques, cavalls, ovelles) a la plaça Barangè-Agustí Vinyamata; l'aviram-marmanyers ('El Rengle'), als carrers de Santa Elisabet i Espí i Grau; la fruita i verdures a la Porxada, sota cobert; els planters al carrer de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’autor Jordi Baulies, a Granollers el dijous és un dia intocable per molts, un dia de festa, un dia que surt de la monotonia corrent per a tots aquells altres granollerins que, no lligats ni al comerç ni al camp, són espectadors del brogit del dia (BAULIES, 1965). Humorísticament, alguns han qualificat aquest mercat del 'sant dijous'.</span></span></span></p>	08096-108	Plaça de la Porxada i altres places i carrers del centre de Granollers.	<p><span><span><span>El mercat del dijous és un fet tradicional a Granollers. La seva avantatjosa situació geogràfica configurà la vila com un lloc de pas, apte per a tot tipus de transaccions. En opinió de Baulies, en lògica correspondència al seu paper central, el comerç adquirí un protagonisme rellevant. El mercat ha estat el caliu de la fructífera i enriquidora activitat mercantil posterior. La formació de la vila medieval va estar íntimament lligada a la funció de mercat, un mercat que sembla que es va repetint cada dijous i d'una forma ininterrompuda molt probablement des del segle X fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una escriptura del 1019 fa referència al camí d'Archers (molí de Montornès) al Mercat, que Estrada suposa de Granollers i que cal considerar la primera cita històrica (BAULIES, 1965). L’any 1041 un conveni entre la vescomtessa Guila i els seus fills amb els canonges de Barcelona els obliga a donar cada any per Tots Sants 'un modium de fromenti', mesura legítima del 'mercato de Granulariis', a la Canongia. Tomàs Balvey anota altres cites sobre aquest mercat (la primera de 1043). Amb posterioritat, i al seu voltant, apareixen pactes i privilegis: 1287, Pere Marquès, senyor de la Roca, compra els drets al mercat; 1333, Alfons III el Benigne atorga tot un seguit de privilegis pels possibles compradors; 1335, un nou privilegi atorga la concessió de celebrar la Fira de Pasqua Granada; 1434, Alfons IV dicta la prohibició de tenir taula de carnisseria al camí públic o vora d'ell, els dies de mercat... Això no obstant, la concessió oficial del privilegi per a fer mercat va tenir lloc el primer d'octubre de 1448, i l'escriptura va ser signada a Granollers per la reina Maria, lloctinent general del seu espòs Alfons IV, segons consta en el 'Llibre Gran de Privilegis' de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XV i XVI trobem la delimitació del càrrec de Mostassaf, instituït per la mateixa reina Maria en privilegi atorgat el primer de setembre de 1452, que era elegit en terna pel Consell de la Universitat o govern municipal. Indiscutiblement, el mercat ha estat una activitat econòmica de primer ordre per a Granollers i ha deixat la seva empremta en la toponímia d'algunes de les places escenari d'aquesta manifestació quotidiana, sempre dins el perímetre emmurallat. Noms com els de la plaça de l'Oli, de les Olles i dels Cabrits, encara existents, o com els de la plaça del Bestiar, del Gra o dels Porcs, ja abandonats, però no oblidats, en són una bona mostra. Carrers i places, doncs, han acollit la frenètica ocupació dels dijous que ha paralitzat i, a la vegada, dinamitzat tota l'activitat granollerina una vegada a la setmana (HOMS I COROMINAS, 1995). Un altre topònim original pel mercat és el del Rengle: el carrer de Santa Elisabet i també al carrer d'Espi i Grau es coneixen popularment amb aquesta denominació. Això és degut al fet de que en aquest indret els pagesos s'arrengleren per vendre-hi majoritàriament aviram el dia del mercat (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del mercat queda palesa en textos com aquest del segle XVIII, on es diu: 'Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarían, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros' (ZAMORA, 1784), (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de l'any 1919 Josep M. Batista i Roca fa la següent descripció del mercat: 'Hi acuden més de 2.000 vehicles dels pobles del volt. Els carruatges solen llurs amos deixar-los en cases conegudes, pagant una mòdica quantitat. Molts no caben a les cases i es col·loquen a banda i banda de la carretera, agrupant-se per pobles. Hi ha gent dels pobles dels voltants, però també de St. Celoni, Palautordera, Centelles, Balenyà, Selva, Collsuspina, St. Feliu de Codines, Bigues, Riells, Caldes, Parets, Martorelles, St. Fost, Palau-Solità, Mataró, Vilassar, Badalona, Rubí, els de Tona, per gra i polleria, els de Montsenys, per castanyes (ROMA, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més del mercat habitual de cada dijous, al llarg de la història s'han succeït una sèrie de mercats particulars d'acord amb la estació de l'any. Aquests “altres mercats” feien del dijous corresponent un dia especial. Així, per exemple, el mercat de castanyes, on acudien el dijous abans de Tots Sants les mestresses de molts pobles del Vallès en els quals no es collien castanyes, i hi compraven una bona quantitat d'aqueix fruit. Se’n venien tantes que el mercat d'aquell dia era conegut per aquest nom, el mercat de les castanyes (AMADES, 1985, IV: 671). Un altre dijous, el de Quaresma, anterior al divendres de Dolors, tenia lloc l'anomenat mercat de grans. Es considerava com el millor, un dels més grans i concorreguts, perquè corresponia al començament de la temporada estival. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar cap als seus pobles, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La industrialització de l'agricultura i ramaderia van provocar el canvi al mercat, cosa que es va projectar en la seva fesomia, així, i sense desaparèixer, aquest es transformarà en un gran mercat urbà, on els productes manufacturats van acaparar tota l'oferta. La presència d'aviram, entre els carrers de Santa Elisabet i de Corró, i l'afluència massiva de pagesos provinents d'arreu de la comarca, al voltant de la Fonda Europa, és la principal reminiscència del passat (HOMS I COROMINAS, 1995). </span></span></span></p>	41.6079900,2.2876100	440641	4606498		08096	Granollers	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-13.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Social			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Antigament, un tipisme especial presentava la venda de l'aviram, dels conills i dels ous, als estrets carrers del Dr. Riera i de Santa Elisabet, on les pageses del 'rengle' discutien, cridaven, gesticulaven, regatejaven i finalment venien als marmanyers i compradors que visitaven aquest sector del mercat. Al carrer de Sant Roc i a la plaça Maluquer i Salvador hi trobàvem diverses parades més encarades al pagès, a l'home: les de ferreteria, utillatge agrícola, quincalla, faixes, cinturons, roba de treball, fulles d'afaitar, articles de fumador, etc. Aquí també es situaven les parades dels xarlatans, abans homes de grans maletes, d'on sortien mantes, fulles i sabó d'afaitar, llapis, quartilles i tot de coses més, venudes a preus de 'ganga', o els més calmosos que per pocs diners, amb les seves herbes o l'ungüent de la serp, guaria l'arteriosclerosi o les nafres de tota la comarca. El bestiar gros, a l'antiga estació de França, i a la plaça Gran, un allau de gent i de parades, i les fondes, ben plenes de tractants de bestiar, pagesos, marmanyers i badocs, que despatxaven ritualment l'esmorzar del dijous, normalment de ganivet i forquilla.	94\|98\|85	63	4.5	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49958	Granja can Ginesta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-ginesta	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX	Estat d'abandonament, sobretot la part de l'habitatge.	<p><span><span><span>Conjunt de naus d’una antiga granja amb un habitatge adossat del qual sobresurt una torre que constitueix una fita visual en el paisatge rural de Palou. És un exemple interessant de l’arquitectura industrial racionalista de mitjans de segle XX, emplaçat a la plana agrícola de Palou, al barri de Sant Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està format per naus industrials de gran volumetria i diverses alçades, molt allargades, que segueixen l'eix longitudinal llevant-ponent. Les façanes de les naus que donen a migdia es caracteritzen pel predomini de grans finestrals de tipus industrial, que contrasten sobre unes parets arrebossades i pintades de color blanc. Al sector nord-oest, tocant al barri de Sant Julià, es troba l’habitatge, que és una curiosa barreja de construcció rural tradicional i d’arquitectura moderna i racionalista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector l’edifici es complementava amb galliners i altres dependències auxiliars de les quals tenien cura la família que hi vivia.</span></span></span></p>	08096-111	Carretera del Masnou, s/n	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Granja de can Ginesta, fou construïda a la dècada de 1950. Segons dades del cadastre, va ser el 1958. L’arquitecte fou Francesc Riba de la Sala, que procedia de la masia palouenca de can Riba de la Serra, el qual va donar al conjunt un estil racionalista propi dels anys cinquanta. Va funcionar com a granja amb la raó social Agrícola Ginesta S.A. Fins a la dècada de 1970 a l’habitatge encara hi vivia una família. Més endavant les naus de la granja s’han llogat per a usos diversos.</span></span></span></p>	41.5825470,2.2811406	440078	4603678	Dècada dels 50	08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-100.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-3.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu			BPU	2024-07-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Francesc de Riba de Sala (arquitecte)		120\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49954	Carrer del Lliri / Carrer del Lleó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-lliri-carrer-del-lleo	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Conjunt de dos carrers que formen part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap a l’est. Els dos mantenen en certa mesura la seva tipologia tradicional d'habitatges de finals de segle XIX i començament del XX: cases de tipologia tradicional urbana, de petites dimensions, destinades a habitatges dels obrers de les fàbriques, composades de planta baixa i pis. La majoria tenien teulada a dues vessants i ràfec 'de tortuga'. Aviat s’hi van construir també les primeres cases de veïns, de petites dimensions, i no gaire altes, d’unes tres plantes. Les façanes estan arrebossades i presenten, en les cases més senzilles, tan sols un eix de simetria, marcat per la porta d'accés a la planta baixa i el balcó escassament volat a la primera planta. En els darrers anys, però, moltes de les cases antigues han estat substituïdes. Les que encara es conserven i presenten cert interès patrimonial són les següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER DEL LLIRI: cases 3-5, 7, 14-16-18 (grup de cases de planta baixa i pis), 25-27-29 (interessant grup d'habitatges, tot i que els baixos es troben reformats) i 33.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER DEL LLEÓ: cases 4, 6, 8 (planta baixa i pis), 10.</span></span></span></p>	08096-107	Carrer del Lliri; Carrer del Lleó	<p> </p> <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als carrer del Lliri i del Lleó, al tombant de segle XX ja es trobaven plenament urbanitzats. Les cases del carrer del Lliri i del carrer del Conestable de Portugal les va promoure el constructor Lletjós (Informació oral d’Eustaqui Casals, 2002).</span></span></span></p>	41.6058822,2.2890050	440755	4606263		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lleo-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lliri-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lliri-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lliri-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lliri-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-foto-08096-107-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49950	Sindicat Agrícola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-2	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental</em>. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p>	XX		<p>Edifici en planta de 'L' que té façana a dos carrers, el costat més llarg del qual dona al carrer de Sant Jaume. La cantonada és de planta corba. Esta composat simètricament amb dues torres de planta quadrada respecte la bisectriu de la cantonada.</p> <p>Els cossos laterals presenten planta baixa i pis amb coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques. Les torres tenen una segona planta i són acabades amb coberta de teula àrab, a quatre vessants. Els ràfecs són treballats amb imbricació de peces ceràmiques. Les façanes són planes, arrebossades i pintades actualment de color ocre. La part corba i les torres estan recolzades sobre sòcol de pedra; la resta sobre sòcol arrebossat. Els buits són de proporcions verticals. Els de la planta baixa de la cantonada i els del segon pis de les torres són d'arc de punt rodó. Els de la planta baixa de la torre estan protegits amb reixa de ferro de dibuix geomètric i quadrats iguals a les baranes dels balcons de les torres. (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Abans, en la barana de coronament de la part corba hi havia la inscripció 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'.</p>	08096-103	Carrer de Sant Jaume, 36	<p>Malgrat la clara opció pel tèxtil a partir de la industrialització, a Granollers el caràcter tradicionalment agrícola i ramader de la vila va continuar i va adquirir nova importància amb edificis per a ús dels pagesos i ramaders (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). La estructuració territorial comarcal preparada entre 1932-33 va ser utilitzada per constituir la 'Zona Agrícola del Vallès' o 'Hermandad comarcal sindical de Labradores y Ganaderos del Vallès', en la qual s'integraven tots els pobles de la comarca, orientals i occidentals, d'Olesa a Gualba, i de Montcada a Aiguafreda. Tenia la seva seu a Granollers. Acabada la missió d'aquest organisme, quedà dissolt, però la seva tasca va servir per a provar la vigència de la comarca per damunt d'altres demarcacions més artificials (BAULIES, 1965).</p>	41.6079300,2.2854400	440460	4606493	1945	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-sindicat-agricola-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-sindicat-agricola-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-foto-08096-103-2.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2024-06-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Francesc Riba de Sala	Forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya.	102\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49946	Carrer i plaça d'Espanya / Carrers de la Font de l'Escot i del Congost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-i-placa-despanya-carrers-de-la-font-de-lescot-i-del-congost	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XIX-XXI	Moltes de les cases antigues s'han enderrocat i substituït en els darrers anys	<p><span><span><span>Conjunt de carrers i places situats al nord del nucli urbà antic de Granollers, els quals formen part de l’eixample del darrer quart del segle XIX. S’hi conserven alguns edificis, més aviat aïllats, representatius d’aquesta època. Originàriament tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els edificis, construïts entre finals del segle XIX i el primer terç del XX, eren senzills, habitats majoritàriament per obrers. Eren construccions entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. També es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics. Al costat dels edificis d'habitatges també n’apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys molts edificis han estat substituïts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER ESPANYA: aquest carrer comença al Torras i Bages i arriba fins a la plaça d'Espanya, lloc on conflueixen a més d'aquest carrer els d'Almogàvers i Joan Coll. En destaquem els números 33 (Torre Maria Luisa, modernista, parcialment enderrocada, resta part de la façana amb elements decoratius modernistes, solar d'urbanització imminent), 34 (sanefa de decoració ceràmica verda i blanca, de planta baixa amb terrat limitat per pilarets similars a la casa de Josep Riera a la plaça de les Olles). </span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER FONT DE L'ESCOT: aquest vial va a intervals des de la plaça d'Espanya fins al carrer del Rosselló. En destaquem els números 49-51-53 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més planta pis), </span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER CONGOST: aquest vial que s'estén de Llevant a Ponent, del carrer de Corró, davant mateix de la capella dels Sants Metges fins el carrer de Ponent. En destaquem els següents edificis (senars): 19 (tipologia tradicional popular de planta baixa més pis), 21, 23 (reixa), 25, 27-29-31 (tipologia tradicional urbana de planta baixa),35 (modernista, 1929). I dels números parells: 2 (tipologia tradicional popular, correspon a 131 de Corró), 18-20-22-24 (cal Torero)-26-28-30-32 (tipologia tradicional popular de planta baixa).</span></span></span></p>	08096-99	Plaça d'Espanya i carrer d'Espanya	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p>	41.6117600,2.2877300	440654	4606917		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-carrer-congost-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-carrer-congost-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-placa-espanya-i-carrer-espanya-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-foto-08096-99-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49945	Carrer de Palaudàries	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-palaudaries	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX-XXI	Moltes cases antigues han estat enderrocades i substituïdes en els darrers anys.	<p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada al sud, en paral·lel a l’eix marcat per la carretera de Barcelona a Vic. És un carrer molt estret (especialment al seu principi) i llarg.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tradicionalment hi predominava un tipus d’edificis construïts sobretot als primers decennis del segle XX. Eren cases senzilles, habitades majoritàriament per obrers, entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, </span>generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Més tard ja es van començar a construir les primers cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics o les baranes dels balcons. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havien altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics han estat substituïts. Els que s’han conservat i presenten un cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 31-33 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, balustres), 41, 47-49 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 57-61 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 65 (fitxada, entrada principal per bisbe Grivé), 77 (edifici industrial), 83 (casa de cantonada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 4 (ràfec), 12 (tipologia rural de planta baixa), 28 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 32, 40, 52-54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis).</span></span></span></p>	08096-98	Carrer de Palaudàries, s/n.	<p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Palaudàries, al darrer quart del segle XIX tan sols estava construït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Al tombant de segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat. El nom del carrer és en record d’un constructor que va fer les obres de bona part dels habitatges d'aquesta zona. El seu nom autèntic era Josep Clusellas, però com que procedia de Palaudàries era conegut amb aquest sobrenom. Era paleta d'ofici i va construir tot un veral nou de Granollers (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p>	41.6034953,2.2887446	440731	4605999		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-carrer-palaudaries-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-carrer-palaudaries-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-carrer-palaudaries-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-carrer-palaudaries-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-foto-08096-98-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-foto-08096-98-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50024	Casa de la Plaça de l'Oli 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-5	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges que és representatiu de l'estil racionalista que es va imposar entorn de la dècada de 1930. </p> <p>És una edificació entre mitgeres que fa cantonada, de planta quadrangular i amb pati interior. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan coronades mitjançant un entaulament - barana massissa. La cantonada queda emfasitzada per sengles balcons correguts que contenen cinc obertures a la planta primera, i tres en la segona. L'element que singularitza l'edifici és precisament la cantonada arrodonida, que a la planta superior queda destacat per un volum d'un terç de cilindre rematat amb una decoració de bandes horitzontals que recorda l'art déco.</p> <p>L'edifici es va bastir sobre dues finques de l'antic parcel·lari medieval, i dels edificis anteriors se n'ha conservat una arcada, a l'interior de la planta baixa, en la mitgera del costat de ponent. És un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet, 3, i amb el que es troba també a la plaça dels Cabrits núm. 5 (Pancorbo et alii, 2006: 239).</p>	08096-152	Plaça de l'Oli, 5	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici en particular, que s'hauria construït de nou a la dècada de 1920 o 1940, en un estil racionalista. Segons dades del cadastre, la data de construcció seria el 1945. L'edifici, però, va conservar de manera puntual un arc interior a la planta baixa, corresponent a la construcció anterior, que es podria datar als segles XV-XVI. A la dècada de 1970 es va malmetre la façana de la planta baixa de la plaça de l'Oli. </p> <p>Sembla que antigament a la casa també li deien cal Miro, abreviatura d'Edelmiro (informació oral del Sr. Eustaqui Canals).</p>	41.6085937,2.2877416	440652	4606565	ca. 1945	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-5.jpg	Legal	Contemporani\|Racionalisme\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Meranges.	98\|120\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49959	Fàbrica de Felip Parera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-felip-parera	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de grans dimensions, molt allargat i que es desenvolupa en dos cossos, d’un estil que podria assimilar-se al noucentisme. Sembla que inicialment fou concebut com a fassina o fàbrica d’aiguardent, i posteriorment s’ha reconvertit en edifici d’habitatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular, entre mitgeres en una de les bandes i fent cantonera al carrer de Corró per l'altre. Els dos cossos són simètrics i presenten una composició idèntica, però cadascun amb el seu propi eix de simetria, que ve marcat per un cos central que originàriament era més alt, tot i que les recents obres d’ampliació han desdibuixat aquest esquema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a ponent consta de tres plantes. La tercera hi ha estat afegida recentment (amb posterioritat al 2002). Originàriament només la franja central, que marca l’eix de simetria, tenia tres plantes. La planta primera es desenvolupa segons un ritme d’obertures amb emmarcaments motllurats a la part superior. Algunes de les obertures estan remarcades en forma de balcons. La part central s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un esgrafiat (de motius vegetals) a la part superior flanquejada per dues finestres de punt rodó. Aquests elements, que són els que podrien assimilar-se a l’estètica noucentista, emfasitzen els eixos compositius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a llevant presenta la mateixa composició. En aquest cas només l’ala lateral de llevant s’ha fet recréixer amb una segona planta (a la dècada de 1990). Això trenca la simetria de la composició. La franja central és igual que a l’altre cos. Actualment, però, ambdós cossos tenen lleugeres diferències fruit de l’evolució més recent de l’edifici; per exemple, en el color del pintat de l’arrebossat o en les obertures de la planta baixa, moltes de les quals han estat adaptades amb finalitats comercials. </span></span></span></p>	08096-112	Carrer de Torras i Bages, 3-11	<p><span><span><span>Sembla que en origen aquest edifici era una fassina (una fàbrica d’aiguardents o licors) pertanyent a Felip Parera. Posteriorment va passar al Sr. Altimira, també dedicat a la destil·lació de licors, fins que el va comprar la família Murtra, que havien tingut fàbrica de licors al carrer de Sant Jaume, avui a l'altre costat de la riera (informació oral anònima, desembre 2001; informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici podria haver estat construït entorn del 1930, tot i que no es pot descartar que pugui ser uns anys anterior, segons es desprèn de dades del cadastre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Felip Parera era cap dels conservadors de Granollers i fou alcalde de Granollers l’any 1891. El seu nebot era Miquel Blanxart Estapé, el qual també es va dedicar a la producció de vins i aiguardents (era un dels més importants de Catalunya), i fou també alcalde de Granollers. Miquel tenia la seva botiga a la casa d’estil modernista anomenada amb el seu nom, que es troba en aquest mateix carrer, fent cantonada amb el carrer de Joan Prim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1990 el cos de llevant de l’edifici objecte d’aquesta fitxa fou ampliat i més recentment encara, amb posterioritat al 2002, ho va ser el cos de ponent, que ha estat també restaurat a la façana.</span></span></span></p>	41.6102700,2.2885000	440717	4606751	c. 1930	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	INFORMACIÓ ORAL: Sr. Eustaqui Casals Margall, (febrer 2002).	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49949	Tèrmica de Roca Umbert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/termica-de-roca-umbert	<p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental.</em> Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p><span><span><span>PRAT ARMADANS, Ester; TENCI, Roberta (2019). <em>La tèrmica Roca Umbert de Granollers</em>. “Ciència, Tècnica i Societat. Les guies dels Museus del MNACTEC, 05”. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Terrassa.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p><span><span><span>Nau que forma part del recinte de l’antiga fàbrica Roca Umbert i que acollia dues grans calderes de vapor que subministraven l’energia (vapor i electricitat) a totes les naus. Es tracta d’un dels elements més característics i més ben conservats del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici de dos cossos que totalitzen uns 500 m2 i uns 20 m d'alçada, el qual conté dues calderes de vapor de grans proporcions del tipus aquatubular. Una, de marca Garbe, de 180 m de superfície de calefacció per treballar fins a 15 kg/cm2 i una producció de 5Tm/hora. L'altra és de la marca Babcock&Wilcox, model W.I.F. Té 250 m2 de superfície i donava fins a 32 kg/cm2 i una producció de 10 Tm/hora. Aquesta, al llarg del temps, va treballar amb carbó, amb fuel-oil i, darrerament, amb gas natural, prèvia instal·lació de cremadors que també podien funcionar, en cas de necessitat, amb fuel-oil. Estava equipada amb economitzador i reescalfador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sala també comptava amb un economitzador i un reescalfador, i era aquesta part de la fàbrica l'encarregada de subministrar l'energia a les naus (vapor i electricitat) (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). Aquesta energia s'obtenia, com ja hem apuntat, de diverses fonts, segons el moment. Es tenia en compte la relació preu-poder calorífic, el transport, etc. La part del carbó, amb els forns de combustió, conserva els carrils i les vagonetes, la tragella, etc. L'elèctrica conserva un motor de gas-oil de 100 CV i alternador de 80 Kva, un motor de vapor Spilling a contrapressió, reutilitzat ja que procedia d'un submarí, amb tres pistons de 240 CV cadascun, un alternador de 6000 V i 625 Kva. L'alimentació es feia a 30 kg de pressió, aprofitant la sortida, directament a la xarxa d'instal·lació de vapor a 20, 7 i 2'5 kg respectivament; per tant, s'aprofitava al màxim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests dos motors permetien, doncs, produir corrent elèctric, que també podia ser subministrat per la companyia Estabanell i Pahissa, a la qual, en algun moment, també se n'hi va vendre. D'altra banda, també es conserven els dipòsits de preparació de l'aigua abans d'obtenir el vapor. Finalment hi ha una turbina AEG de vapor de 650 Kva., la qual solament funcionava en cas de necessitat, ja que el vapor que es consumia passava directament a la torre de refrigeració i només se'n recuperava un 30 o 40%. </span></span></span></p>	08096-102	Avinguda Prat de la Riba, 75	<p><span><span><span>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. Els anys de postguerra es patien freqüents talls en el subministrament elèctric. Per aquesta raó l’empresa decidí posar en marxa una central tèrmica, que va entrar en funcionament l’any 1951, amb una primera caldera de la marca Garbe que, unida a un generador de 625 KW, proveïa de vapor i electricitat tota la fàbrica. Uns anys més tard, el 1958, es va instal·lar una segona caldera, de la marca Babcock & Wilcox. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els propietaris es van acollir al Pla de Reestructuració Tèxtil, que va suposar l’acomiadament de centenars de treballadors. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p>La Tèrmica actualment és un Centre d'Interpretació de l'Energia i que forma part del Sistema Territorial de MNACTEC, i que està obert al públic segon l'horari establert. </p>	41.6016100,2.2838000	440317	4605793		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-foto-08096-102-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-foto-08096-102-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BPU	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	La tèrmica de Roca Umbert forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. La informació bàsica sobre Roca Umbert prové d'un informe de J. Muntal (1995), a partir de les informacions tècniques del Sr. Marcel·lí Camats, aleshores responsable de manteniment del complex i que va donar lloc a l'Inventari del Patrimoni Industrial del Vallès Oriental, que d'acord amb les directrius del mNACTEC i la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental, van fer els autors del llibre que s'esmenta, editat anys després pel CCVO (Comunicació Museu de Granollers).Sobre els inicis de la industrialització a Granollers podem tenir en compte els següents aspectes: la carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b).	98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49938	El Casino	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-0	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>BOTEY, Lambert; MEDALLA, Jordina (1987). <em>El cinema abans del a Guerra Civil</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 5, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span>SANCHEZ MATA, Francesc (2003). «Casino de Granollers, breu història d'una entitat de caràcter recreatiu i cultural». <em>L'Abans,</em> <em>Granollers Recull Gràfic 1882 - 1965</em>. Editorial Efadós, p. 255.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici del Casino de Granollers, construït el 1880 com a seu d’aquesta entitat històrica de la ciutat. És una construcció d’una sola planta, d’estil eclèctic, de ressonàncies clàssiques i ben proporcionat. Està precedit per un ampli pati-jardí que a la part frontal queda delimitat per una remarcable reixa de ferro, amb una porta ornamentada. Antigament al jardí hi havia un brollador amb peixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de l’edifici està composada en tres eixos i és rematada per un petit frontó de línia trencada, limitat per una balustrada que remata tota la façana. A l’eix central hi ha la porta, coberta amb arc escarser. Els altres dos eixos, simètrics, estan marcats per portes de llinda plana. L'horitzontalitat de la façana s'accentua amb el ràfec, un filet a la línia d'imposta i diversos elements decoratius horitzontals, fets en guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’edifici destaca un ampli vestíbul, a mà esquerra del qual hi ha el cafè, amb xemeneia decorada amb ceràmica i, al fons, una sala de descans amb accés a quatre dependències i al gran saló. A l'entrar al vestíbul, a mà dreta, hi ha una placa on es recullen els noms de les persones destacades que van fer possible la construcció del Casino.</span></span></span></p>	08096-91	Carrer Agustí Vinyamata, 23	<p><span><span><span>Al segle XIX les societats recreatives, ateneus o casinos van complir una funció important en l’àmbit de la instrucció popular i també en el lleure. Entre les que van existir a Granollers en aquesta època destaquen el Casino (1878), la Societat Coral Amics de la Unió (1887), el Centre Catòlic (1886), el Casal de la Unió Liberal (1891) i l'Alhambra (1892).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Casino de Granollers fou el resultat de la fusió el 1878 de les societats Terpsícore (que tenia la seu a la plaça Porxada, 21-23) i Granollerense. S’anomenà Casino Apolo, i el 1880 es va bastir l’actual edifici del carrer de Vinyamata. El nucli original de fundadors van ser les famílies notables i benestants de Granollers. En teoria, va néixer amb una voluntat apolítica per dur a terme activitats de caràcter cultural i social, com ball, teatre i cinema. Així, la seu del casino tenia sala de ball, de billar, un teatre i un cafè. Durant els primers anys les activitats principals van ser les representacions de teatre, una activitat que també feien la Unió Liberal i La Alhambra; tots amb llurs propis escenaris, que rivalitzaren organitzant temporades amb excel·lents planters d'afeccionats i autors locals, i també amb companyies professionals foranes. Així mateix, l’11 de juliol de 1886 al teatre de Casino s’hi va fer una sessió de cromofotorama, que es pot considerar la primera sessió de cinema coneguda a Granollers. Va anar a càrrec del professor d'òptica Josep Abelló, i va comptar amb diversos 'números' (BOTEY; MEDALLA, 1987). Posteriorment, el Casino va tenir un paper molt important en la introducció del cinema, ja que el 1905 es va instal·lar un dels primers projectors de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les diferents entitats lúdic-recreatives s’hi feien sobretot balls, en competència entre els diferents locals de la ciutat. El Casino era l’entitat que aglutinava les classes benestants i de tendència més aviat conservadora a Granollers. Els pagesos, en canvi, molts dels quals venien el diumenge a la ciutat, anaven a ballar a la sala de la Unió Liberal, coneguda com la Pista Rosa, o bé a can Trepadella (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’àmbit del folklore, per Carnaval es ballava el Ball de les Donzelles, tant al local del Casino com a la plaça. Al llarg del segle XX aquest ball es va continuar fent al Casino. Així mateix, ja des de començament de segle XX també era el lloc on es practicaven els escacs (BAULIES, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el Casino va haver d’aturar l'activitat i passà a ser la seu de les Joventuts Socialistes. Després de la guerra es va tornar a obrir, tot i els danys soferts per l'edifici; en aquests primers temps amb una activitat irregular i intermitent (SÁNCHEZ, 2003: 255).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dificultats econòmiques del Casino van afavorir la fusió de l'entitat amb el Club de Ritme l'any 1958. Llavors passà a anomenar Casino de Granollers - Club de Ritme. Avui aquesta entitat continua en actiu com a associació sense ànim de lucre. Organitza, entre d’altres, activitats de ball, esportives, recreatives (com el billar, el domino o les cartes), i també s’hi fan debats i altres esdeveniments de caràcter social.</span></span></span></p>	41.6086248,2.2903099	440866	4606566	1880	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49938-casino-w.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49938-casino-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49938-casino-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49938-casino-t.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49938-casino-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49938-casino-int-cafe.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49938-foto-08096-91-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49938-foto-08096-91-2.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic/Cultural			BPU	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Al voltant de l'any 2002, la façana es va repintar de color crema, diferent del color rosat que tenia anteriorment.	102\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49935	Torre de can Casaca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-casaca	<p><span><span><span>ACOSTA FERRER, Xavier; CAMPS GIRÓ, Albert (2016). “La torre de telègraf òptic de can Casaca de Granollers”, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 20. Museu de Granollers, pp. 57-92.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AGUILAR PÉREZ, Antonio; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003). “La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión”, a <em>Revista electrónica de geografía y ciencias sociales</em>, Universitad de Barcelona. Scripta Nova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1</em>, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (1999). “La xarxa de telegrafia òptica de la Catalunya central”, a <em>Arqueologia de comunicació. Actes de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya.</em> Girona 1977. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona, p. 547-556.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (2004). <em>La telegrafia òptica a Catalunya</em>. Rafael Dalmau Editors. Patrimoni industrial. Temes, 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001). 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', a <em>Lauro</em>, Núm. 20, Granollers, Museu de Granollers, pp. 21-31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, J. 2004: “4 pedres.. La telegrafia òptica a Catalunya”. Institut cartogràfic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona: 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). T<em>urisme naturalista</em>. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p>	XIX	Es conserva força íntegrament però li manca la coberta, de manera que està exposada a les inclemències del temps i amb perill de degradació de les estructures.	<p><span><span><span>Torre pertanyent a la xarxa de telegrafia òptica construïda per l’exèrcit a mitjans de segle XIX. Concretament, formava part de la línia de Barcelona a Vic. Està situada 15 m a l’est de la casa de can Casaca, en un petit altiplà de la Serra de Ponent que domina el pla de Palou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una torre circular d’uns 10 m d’alçada que es conserva gairebé íntegrament, tot i que li manquen els forjats i la coberta. El mur és obrat amb maó, i consta de tres nivells o cossos, amb diferents obertures. Cada nivell és remarcat exteriorment amb línies de maó que sobresurten a manera de cornisa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un estudi recent (ACOSTA; CAMPS, 2016) els autors han analitzat un document militar fins aleshores desconegut sobre la línia telegràfica. Es tracta d’una memòria redactada l’any 1849 pel capità graduat tinent del cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, Bernardo Paternó. Aquest document aporta informació inèdita que permet fer una aproximació precisa de com va projectar-se la torre. Els autors, a més, han elaborat unes representacions en 3D de com devia ser la torre originària. Seguint aquests autors podem precisar una mica més la descripció de les restes que s’han conservat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la base la torre té un fonament lleugerament més ample de pedra d’uns 80 cm d’alçada. El primer cos conserva 10 espitlleres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon cos conserva totes les obertures descrites en la Memòria; és a dir, la porta d’accés, la finestra i dues obertures que servien per mirar amb les “ulleres de llarga vista”. Les obertures es troben perfectament alineades amb les torres col·laterals (és a dir, les que estaven comunicades visualment) tot formant un angle de 155,75 graus entre elles, cosa que garantia la perfecta visual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tercer cos presenta obertures per a les ulleres de llarga vista i una finestra en la mateixa posició que la del segon cos. També inclou espitlleres orientades cap a la base. Té el coronament de la cornisa superior i la teulada era de fusta, a dues aigües.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta part superior és on hi havia la instal·lació del telègraf òptic, del qual no en queda cap rastre. Segons la memòria, consistia en un gran pal que sobresortia per sobre de la torre, amb una esfera metàl·lica que es podia desplaçar en vertical, i dos discs metàl·lics que podien girar sobre l’eix central. Així podien configurar diferents disposicions que s’havien d’interpretar mitjançant un llibre de codis.</span></span></span></p>	08096-88	A l'oest del terme municipal, a la Serra de Ponent. Can Casaca. Camí de can Casaca, s/n.	<p><span><span><span>A mitjan del segle XIX es va establir a tot l'Estat espanyol un bon nombre de línies de telegrafia òptica que partien de la capital i arribaven a diferents punts estratègics de la península. Primer es va construir una xarxa civil, que a Catalunya venia de Madrid i enllaçava amb Barcelona i la Jonquera. Poc després s’impulsà una xarxa militar, motivada sobretot per la necessitat de comunicar de manera ràpida amb les terres d’interior arran de les guerres carlines. La xarxa catalana de telegrafia òptica militar va ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía. El disseny i la construcció els va dirigir el brigadier José Maria Mathé, el qual va aplicar un sistema amb característiques pròpies: el telègraf estava situat al terrat de les torres (mentre que en altres llocs era sobre un campanar o construccions elevades) i el mecanisme de comunicació també era diferent. Es basava en un seguit de combinacions en la posició d’una bola i una barra, que es traduïa en valors numèrics i després es descodificava mitjançant un diccionari. El disseny i la construcció de la xarxa es va fer en dos anys, del 1848 al 1849, però aquesta va tenir una vida molt curta. Oficialment es va donar de baixa el 1862, tot i que abans ja havia quedat obsoleta per l’entrada en funcionament del telègraf elèctric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Torre de can Casaca formava part d'aquesta xarxa de telegrafia òptica. A Granollers va tenir un primer precedent en el campanar de l'església, però aviat es va veure que tenia dificultats de comunicació visual, i es decidí edificar aquesta torre rodona de nova planta. Sembla que es va conèixer amb el nom de 'Torre Sofia'. Tot i que els militars la van designar com a 'Torre - Estación recibidora de Granollers'. Estava connectada visualment amb les torres de Bosquerons (al sud) i de Puiggraciós (al nord), a uns 11 km en línia recta (PÉREZ GÓMEZ, 2001). En un recent article Xavier Acosta i Ramon Camps han pogut analitzar un document militar de gran interès que aporta informació valuosa sobre aquesta torre. Es tracta d’una memòria sobre la telegrafia òptica redactada el 1849 pel capità graduat tinent del cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, Bernardo Paternó. Aquest document permet als autors aproximar-se de manera precisa a com es va projectar la torre, als motius que van portar a traslladar-la a la nova ubicació de can Casaca i al context històric de la formació de la xarxa de telegrafia òptica (ACOSTA; CAMPS, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret on hi ha la torre de can Casaca va tenir un paper molt important en la Tercera Guerra Carlina, el 1872. A l'octubre d'aquest any, la guarnició de Granollers es va amotinar contra la seva oficialitat durant unes hores, quan la tropa s'apoderà de la vila fins que una columna militar, procedent de Barcelona, emplaçà llurs bateries a can Casaca, entrà a Granollers i desarmà els amotinats (BAULIES, 1986).</span></span></span></p>	41.6003216,2.2716328	439302	4605658	Ca. 1849	08096	Granollers	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49935-torre-can-casaca-pere-cornellas.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49935-foto-08096-88-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49934	Torre de Pinós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-pinos	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers, Catàleg de l'exposició</em>, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000).Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p>TORRE PINÓS, La (1997). La Torre Pinós. Expedient 3.787-29-97. Ajuntament de Granollers. Servei d'Obres i Projectes. Granollers.</p>	XVII, XIX	La construcció recent d'edificacions destinades a abastiment d'aigua a la ciutat ha degradat visualment l'espai on es troba aquesta edificació.	<p><span><span><span>Torre de guaita del segle XVII, que pertanyia a la família dels Pinós, situada al punt més alt de la serra de Llevant (al nord). Des d’aquest emplaçament es té una vista panoràmica de tot el terme de Granollers i es podien controlar tots els camins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'una torre de planta circular, amb la base lleugerament atalussada, a la qual li manca la meitat sud, precisament en el punt on es creu que hi havia la porta. Té dues plantes d'alçada i està rematada per merlets. L'aparell és format a base de còdols de riu lligats amb argamassa de calç; tant a l'interior com a l'exterior es conserven restes d’arrebossat. Té uns 4 m de diàmetre i 10 m d'alçada; i els murs presenten una gruixària de 65 cm. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A 3 m del terra es conserven els forats de l'embigat del sostre de la planta baixa o de les bastides. I s'intueix l'existència de verdugades (filades horitzontals) fetes amb pedres de mida més grossa que la resta de l'aparell. A uns 6 m d'alçada hi ha les restes d'una falsa volta de maons a plec de llibre (originària de la construcció del segle XVII) que cobria la planta pis. Al capdamunt s'observa l'encaix de la plataforma superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta torre tenia control visual de tots els camins que creuaven Granollers: a l’est el de Cardedeu i Girona; al sud-est el de la Roca i Mataró; al sud el Camí Ral de Barcelona; a l’oest el de Caldes; i al nord el de Vic. D’altra banda, a la Serra de Ponent hi havia la Torre de can Casaca: una torre telegràfica ja del segle XIX.</span></span></span></p>	08096-87	Sector nord-est del terme municipal. A la Serra de Llevant. Vora uns dipòsits d'abastiment d'aigua.	<p><span><span><span>Aquesta torre de vigilància pertanyia a la família nobiliària dels Pinós, vinculada a Granollers des del segle XVII. Aquest destacat llinatge va tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió. Segons els resultats de la intervenció arqueològica que s’hi va portar a terme l’any 2003, la torre s’hauria construït entorn del segle XVII. La referència documental més antiga la trobem en un document de 1752, on hi consta que s’havia utilitzat com a colomar. Per tant, ha de ser anterior, però en documents més antics no consta perquè els Pinós no rebien censos per aquesta torre. L’ús com a colomar lliga amb la funció de la torre com a vigilància. És sabut que els coloms han estat utilitzats des d’antic com a missatgers en temps de guerra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX la torre fou reformada amb el reforç de merlets i d’espitlleres, i es va instal·lar un nou paviment al terrat. Molt probablement es pot vincular amb la fortificació de Granollers el 1875 a causa de la tercera Guerra Carlina. Aleshores la vila va patir un assalt que es va acabar amb el segrest d’hostatges, entre ells l’alcalde. L’excavació arqueològica va documentar, en aquesta època, la sembra d’un camp de vinya a l’entorn de la torre. Finalment, ja al llarg del segle XX es produí l'esfondrament progressiu de la torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al llinatge dels Pinós, cal dir que es remunta al segle XI. És originari del nord de Catalunya, on posseïa àmplies terres. A Granollers hi van arribar a mitjans del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. A Granollers els Rocabertí tenien el seu casal al carrer de Sant Roc. És conegut com a Casa Tagamanent. Dels nou fills d’aquest matrimoni en van destacar dos: Miquel i Josep, per la seva intervenció en la vida política, social i econòmica de finals del segle XVII i principis del XVIII. Especialment, per la seva vinculació a la Guerra de Successió com a defensors de la causa austriacista. Miquel de Pinós i Rocabertí, l’any 1710, davant la falta d’efectius per a les tropes, va demanar que la vila de Granollers contribuís a la causa amb 50 homes. A canvi, s’atorgaria als voluntaris fadrins agremiats el dret a rebre el grau de mestre. Per la seva banda, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, com a delegat del Consell de Barcelona, anà a rebre Felip V a Martorell, el qual li atorgà el títol de marquès de Barberà (1702). Després, però, es convertí en acèrrim defensor dels austriacistes. Durant el setge final de l’Onze de Setembre de 1714 fou un dels portadors de la bandera de Santa Eulàlia, que es va treure per donar ànims als assetjats. Acabada la guerra, va ser deportat i va morir fora de Catalunya (informació extreta del plafó informatiu 'Torre de Pinós', amb textos de Cinta Cantarell).</span></span></span></p>	41.6139932,2.2997160	441655	4607156		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-foto-08096-87-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Després de l’excavació arqueològica, el mateix anys 2003 la torre es va consolidar.Abans que s’hi fes l’excavació es creia que la Torre de Pinós havia estat construïda al segle XIV. També s’havia relacionat amb una escena del retaule de Sant Esteve de Granollers (obra gòtica propietat del MNAC). Concretament, amb l’escena titulada 'Alliberament del cavaller Galceran de Pinós' (MNAC, 24.147). Aquest cavaller va ser fet presoner dels andalusins l’any 1147 a les costes d'Almeria. Segons diu la llegenda, el noble Galceran i el seu company el senyor del castell de Suil, foren tancats a la presó de Granada, on van romandre durant cinc anys. El cabdill musulmà demanava un fort rescat pel seu alliberament i quan la família de Galceran havia reunit la quantitat necessària es va produir l'alliberament miraculós que havien demanat a Sant Esteve. A la taula es representa el moment en què els dos nobles surten de la presó i són acollits per Sant Esteve i Sant Genís sota aparença d'àngels. Els dos cavallers tenen el cap cobert amb bonets, vesteixen armadura sobre la que porten sobrevesta curta amb les ensenyes dels seus llinatges, pinyes el de Pinós i garbes de blat el de Santcerni. Els guardians de la fortalesa, que presencien l'escena amb aire absent, vesteixen a la manera de soldats granadins del segle XV, amb un escut de la ciutat, cotes i cuirasses clavetejades i turbant amb casc. Porten llança, espasa i escut (DANTÍ, 1997).	98\|94	45	1.1	1771	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49926	Torre de les Aigües	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-aigues-0	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (2020). 'Els palaus rural del Vallès Oriental. Implantació i deriva d’una institució d’època islàmica (segles VIII-XI)', a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, n 24, p. 85-117.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XV-XX	Algunes parts auxiliars del conjunt es troben en estat precari. Les façanes de la torre presenten brutícies.	<p><span><span><span>Gran masia d’origen medieval, fortificada amb una torre, que ha conservat força bé les característiques constructives tradicionals, per bé que amb importants reformes; la última per instal·lar-hi un restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt heterogeni, amb edificis de diferents èpoques que es situen entorn d’un pati tancat. L'accés al pati es fa mitjançant un portal adovellat de punt rodó. En la clau hi ha un interessant alt-relleu en què destaquen tres cares esculpides -la central amb barba- i dos escuts. En el primer hi ha un lleó rampant, emblema de la família Junyent, que n’eren els propietaris ja al segle XV. En l’altre hi ha unes flors de lis i un arbre arrencat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de llevant hi ha el cos residencial de l’antiga masia i la gran torre que dona nom al conjunt. Al costat de ponent també hi ha construccions d’origen antic, ja que s’hi conserva una finestra amb arc conopial de tradició renaixentista. Tant els cossos de llevant com els de ponent, però, han estat ampliats en diferents fases, probablement entre els segles XVIII i XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre és de planta quadrangular i consta de tres plantes d'alçada, amb coberta plana. El coronament és amb merlets graonats i, a la cantonada sud-oest, té una espadanya sense campana. Era indicador de la capella de la Verge de les Neus o de les Aigües, que estava situada a la planta baixa de la torre. Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades, amb carreus escairats a les cantonades. A mitja alçada de la cara est es conserva una finestra amb llinda d’arc conopial, probablement del segle XVI. Per la cara de ponent, just al costat de l’entrada al restaurant, destaca un portal gòtic-renaixentista amb relleus que era l’entrada a l’antiga capella. Té un guardapols mixtilini que emmarca l'espai central, com si fos un timpà, on s’hi representen dos àngels que sostenen alguna cosa que no es pot veure bé. Els brancals estan decorats amb columnetes acabades amb capitells esculpits.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt conserva el pou on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Els muntants del pou estan formats per uns pilars cilíndrics afuats que acaben en un eixamplament que fa de capitell, amb uns relleus poc profunds. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que a la part posterior es conserven les ruïnes d’una torre que podria ser d’origen alt-medieval, però no ha estat ben estudiada, de manera que és una incògnita. </span></span></span></p>	08096-79	Camí de la Torre de les Aigües, s/n (Palou)	<p><span><span><span>Aquesta era una de les masies més importants de Palou, ja des del seu origen. El terme Palaciolo, Palaol o Paladol amb què s’esmenta aquest territori al segle X s’ha relacionat de vegades amb un tipus de centre administratiu derivat de l’època de dominació musulmana, o probablement anterior (Martí, 2020). S’ha apuntat que aquest antic palau o centre administratiu podria estar ubicat a l’actual masia de la Torre de les Aigües. Podria tractar-se també de la Domus de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant la masia s’anomenava Junyent, i ja al segle XV pertanyia a una família molt notable amb aquest mateix nom, documentada fins l’any 1701. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas tenia una capella on s’hi venerava la imatge de Mare de Déu de les Aigües, que és una denominació camperola de l’advocació de la Mare de Déu de les Neus. Tenia molta devoció per les rogatives que s’hi feien per demanar pluges. Per això el mas i la capella van canviar el seu nom pel que porten actualment. La Mare de Deu era una escultura de pedra hieràtica, de tradició medieval. Era molt venerada a Palou i al terme veí de les Franqueses. D'aquesta població es tenen notícies que, des de temps molt antics, cada any s’hi anava en processó a iniciativa dels regidors d'aquell terme i del rector més ancià de les quatre parròquies de les Franqueses. Malgrat l'antiguitat d'aquesta tradició, la primera referència escrita que se’n coneix és del 2 de maig de 1710. Més endavant, hi va haver una sequera molt prolongada el 1763. El 10 de març de 1770 el poble de les Franqueses invocà la Mare de Déu de les Aigües en una visita solemne acordada el 6 de març, i, abans de la processó, l'indicat dia 10 va ploure. Aleshores la gent de les Franqueses restà indecisa sobre si havia de complir la promesa, però finalment fou acordat de complimentar la decisió dels regidors enviant una representació a Palou. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 la capella va quedar en desús, i la imatge de la Mare de Déu va perdre’s, decapitada (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Mare de Déu de les Aigües està lligada a una llegenda, recollida per l’escriptor i agrònom Jaume Maspons i Camarasa, que és una de les moltes versions de les dones d’aigua, encantàries o gorges; és a dir, variacions de les fades. La proximitat de la riera i l'existència d'aigües subterrànies devia motivar el sorgiment d’aquest mite o llegenda, present en molts indrets de Catalunya. La tradició també diu que la capella fou construïda per acollir la imatge de la Verge que hauria aparegut al pou de la masia (ESTRADA, 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’evolució constructiva de la masia és difícil precisar-ne les fases. La torre i parts de l’antiga masia probablement corresponen als segles XV-XVI, tal com suggereixen els finestrals de tradició gòtic-renaixentista. Al llarg dels segles XVIII-XX el conjunt es va ampliar amb les parts més perifèriques dels cossos que es conserven, sobretot al sector nord. Al nord-est hi ha una part que sembla correspondre a habitatges força moderns, tal vegada del segle XIX o principis del XX. Segons l’autor García-Pey (1990) una de les cases era coneguda com Can Cigala, que prové del motiu d'en Pere Cigala.</span></span></span></p>	41.5887300,2.2797200	439965	4604366		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-portal-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-port-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-capella-1.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	BCIN	National Monument Record	Defensa	2024-06-25 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Més enllà de la muralla de ponent de la casa es conserven unes ruïnes conegudes com El Molinot, que corresponen a l’antic molí fariners que pertanyia a la masia.	93\|94\|95\|98\|85	46	1.2	1771	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49928	Escoles de Palou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-palou	<p><span><span><span>BELLERA, Ricard (2021). “Els mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica del anys 1920 i 1930”,a <em>Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers </em>(15 d’abril de 2021),<em> n 25, </em>Granollers.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XX	Rehabilitat el 2001 com a Centre Cívic de Palou.	<p><span><span><span>Edifici que acollia les antigues escoles de Palou, representatiu de l’estil noucentista de l’arquitectura pública de la dècada de 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció aïllada, de planta baixa, al costat de les antigues cases dels mestres i envoltada d’un espai enjardinat amb arbres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està format per un cos central allargat i de planta rectangular que té a cada banda cossos més petits en forma d’annexos laterals. El cos central és cobert amb teula àrab a dues vessants, i els dels extrems a tres vessants; tots limitats per un ràfec - cornisa perimetral. Els cossos laterals incorporen sengles entrades, protegides per un porxo sustentant per una columna. Una donava accés a l’escola dels nens i l’altra a la de les nenes. Les façanes són planes i arrebossades, amb sòcol de pedra. Com a elements més estilitzats destaquen les finestres, amb llindes de perfil sinuós.</span></span></span></p>	08096-81	Passeig del Dr. Fàbregas, 38 - 40 (Palou)	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia </span>i del Passeig del doctor Fàbregas. En aquest carrer hi trobem la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la dècada de 1920 ja s’havia incidit en la necessitat de renovar l’escola de Palou, però no va ser fins l’arribada de la República, amb les seves polítiques de millora de l'educació, que es va construir l’edifici del nou centre educatiu, inaugurat el 8 de setembre de 1932. L'obra proporcionava un equipament molt més ampli, a més d'una casa per als mestres, que en aquell moment eren el matrimoni format per Celestí Bellera i Rita Gibernau (Bellera, 2021). L’arquitecte fou Jeroni Martorell Tarrats, de formació modernista, per bé que aquest grup constructiu s’emmarca ja plenament dins el noucentisme. Ambdós edificis són un bon exponent de l’arquitectura pública en forma de grups escolars que es va iniciar amb la Mancomunitat i va continuar la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Palou es va mantenir fins que el 1974 es va inaugurar un nou centre d'educació primària al barri de Can Bassa, el qual esdevindria el centre d'escolarització de Palou. Tot i això, encara es va utilitzar l’edifici antic fins al seu tancament definitiu el 1978. Després de romandre tancada durant uns vint anys, actualment l’antiga escola funciona com a equipament del Centre Cívic, mentre que a les cases dels mestres s’hi ha establert una oficina del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	41.5865575,2.2819613	440150	4604123	1932	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-x.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte)	Té una placa amb la següent inscripció: 'En memòria del Sr. Celestí Ballera Morera i al Sra. Rita Gibernau Riera. Palou, maig 2002'.	106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49927	Cases dels mestres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-mestres-0	<p><span><span><span>BELLERA, Ricard (2021). “Els mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica del anys 1920 i 1930”, <em>Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers </em>(15 d’abril de 2021), n 25,<em> </em>Granollers.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XX	Recentment restaurat	<p><span><span><span>Edifici que acollia les antigues cases dels mestres de l’escola de Palou, representatiu de l’estil noucentista de l’arquitectura pública de la dècada de 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins d’un noucentisme de caràcter rústic, l’edifici adopta una línia arquitectònica austera. És una construcció aïllada, al costat de l’antiga escola i envoltada d’un espai enjardinat amb arbres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a quatre vessants. La façana té una composició simètrica, corresponent als dos habitatges que acollia l’edifici. L'entrada es fa mitjançant sengles portes amb arc de punt rodó, i al centre de la primera planta hi ha una balconada de reixes que agafa dues portes. Al coronament destaca un ràfec amb cabirons de pedra. Els paraments són pintats de blanc, amb un sòcol de pedra i carreus dentats a les cantonades.</span></span></span></p>	08096-80	Passeig del Dr. Fàbregas, 40-42 (Palou)	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia </span>i del Passeig del doctor Fàbregas. En aquest carrer hi trobem la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la dècada de 1920 ja s’havia incidit en la necessitat de renovar l’escola de Palou, però no va ser fins l’arribada de la República, amb les seves polítiques de millora de l'educació, que es va construir l’edifici del nou centre educatiu, inaugurat el 8 de setembre de 1932. L'obra proporcionava un equipament molt més ampli, a més d'una casa per als mestres, que en aquell moment eren el matrimoni format per Celestí Bellera i Rita Gibernau (Bellera, 2021). L’arquitecte fou Jeroni Martorell Tarrats, de formació modernista, per bé que aquest grup constructiu s’emmarca ja plenament dins el noucentisme. Ambdós edificis són un bon exponent de l’arquitectura pública en forma de grups escolars que es va iniciar amb la Mancomunitat i va continuar la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Palou es va mantenir fins que el 1974 es va inaugurar un nou centre d'educació primària al barri de Can Bassa, el qual esdevindria el centre d'escolarització de Palou. Tot i això, encara es va utilitzar l’edifici antic fins al seu tancament definitiu el 1978. Després de romandre tancada durant uns vint anys, actualment l’antiga escola funciona com a equipament del Centre Cívic, mentre que a les Cases dels Mestres s’hi ha establert una oficina del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	41.5865075,2.2823694	440184	4604117	1932	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-foto-08096-80-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-foto-08096-80-1.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49924	Les Tres Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-torres	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XVI-XVIII		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes situada a l’extraradi de la vila de Granollers, actualment integrada dins del nucli urbà i dedicada a un servei municipal. És una edificació de planta rectangular formada per dos cossos que estan alineats a la façana principal. Probablement el més antic és el de l’esquerra, on trobem el portal d’entrada en forma d’arc de mig punt adovellat. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és actualment a una vessant, ja que la part posterior ha estat remodelada en la recent rehabilitació, en què s'hi va incorporar un cos de construcció moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és orientada a migdia. És plana, arrebossada, amb pedra vista a les cantonades i als buits. La disposició de les obertures és irregular al primer pis, fet que podria respondre al fet que, en la darrera remodelació, es van moure o tapiar obertures antigues. Les finestres solen ser amb llindes i brancals de pedra picada.</span></span></span></p>	08096-77	Carrer de les Tres Torres, 18-20	<p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta masia podria correspondre als segles XVI-XVII. En un cadastre de l’any 1715 s’esmenta el mas de les Tres Torres juntament amb el mas Espartes, mas Sant Nicolau i mas Corts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas de les Tres Torres es troba <span>al sud del nucli urbà de Granollers, al nord de can Muntanyola, en una zona que ara està urbanitzada. La masia es trobava molt a prop del Camí Ral. Però amb la construcció de la carretera moderna i l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, va quedar en una posició excèntrica respecte del nous eixos de la ciutat. Per la part nord estava limitada per les Hortes Jussanes, avui travessades pel carrer de Prat de la Riba. Can Corts i la Riera el limitaven a ponent fins arribar a la serra, per la cara de Llevant. A migdia el limitava el mas Sant (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va redactar un projecte bàsic i d'execució per a la seva remodelació. La masia, propietat de l’Ajuntament de Granollers, fou restaurada i rehabilitada per a un nou ús. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, acull la seu de 'Granollers Mercat', un servei adscrit a l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p>	41.5983266,2.2840856	440338	4605428		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-5.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49921	Hospital de Granollers / Hospital Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-granollers-hospital-nou	<p>ALBÓ, Núria (1994). <em>El Vallès Orienta</em>l. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', a <em>Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers</em>, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). <em>L'Hospital de Granollers</em>. Lünwerg Editores, Barcelona. </span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>L’Hospital de Granollers forma un conjunt centrat entorn dels tres pavellons originaris, de la dècada de 1920 i d’estil modernista, que s’ha anat ampliant posteriorment amb altres edificacions, sobretot al costat sud-est. Els pavellons històrics són obra de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guivernau i s’inscriuen en la seva etapa tardo-modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els tres pavellons conformen una planta en forma de U que s’articula al voltant d’un pati central, tancat al nord i obert a migdia. Són el pavelló de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil, i el de Sant Enric, que acollia la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars. Darrera, al costat nord, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933. Estava destinat a malalties infeccioses i no s’inaugurà fins l’any 1957. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés principal, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten considerablement del nivell de la teulada, per sobre del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Els pavellons consten de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacobert. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants, compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta interessant l’acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). La decoració de les façanes combina l’emmarcament a totxo vist en la part superior de les finestres i obertures, amb arcs de diferents formes geomètriques esglaonades, i l’ús de la rajola vidriada de tons verdosos, a joc amb les persianes. Aquests elements d’estètica modernista contrasten sobre uns murs llisos pintats de color crema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al jardí hi ha elements ambientals d’interès: pins blancs, una font amb un bust de Francesc Ribas Serra (promotor de la junta per construir el nou hospital) i un altre bust amb una inscripció que diu 'Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas'. El primer és obra de Demià Pradell, el segon de Josep Llitjós, del 1923. A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura de Toni Cumella.</span></span></span></p>	08096-74	Avinguda de Francesc Ribas, s/n	<p><span><span><span>El primer hospital de Granollers es fundà al segle XIV i estava ubicat fora muralles, al camí Ral de Vic (actual carrer del Corró). Al segle XIX l'edifici del Convent dels Caputxins es trobava abandonat i era propietat de l’estat, fruit de la desamortització de Mendizábal. L'Ajuntament de Granollers en va demanar la concessió i va rebre el convent i el seu hort amb la condició d'instal·lar-hi un hospital en el termini de sis mesos l'octubre de 1842. L'abril de 1844 l'Ajuntament en va prendre possessió. L’Hospital de Granollers s’hi va estar fins l’any 1923, quan es va inaugurar el nou. El febrer de 1855 l'Ajuntament va signar un contracte amb l’objectiu que tres germanes carmelites de la caritat es fessin càrrec de l'Hospital de Granollers. Encara avui l'Hospital acull un grup de monges Vedrunes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici modernista actual va néixer fruit de la iniciativa solidària i voluntària dels ciutadans de Granollers que, amb petites aportacions, van col·laborar en la seva construcció. El 1913 es constituí la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', impulsada per Francesc Ribas i Serra. El 1914 es posà la primera pedra del nou edifici en els terrenys actuals, al costat de la carretera de Cardedeu i a tocar del terme de les Franqueses del Vallès. Una part dels fons per bastir l’edifici provenien de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) i del de Sant Sebastià i Sant Eloi a la Junta de Museus de Barcelona per 150.000 pessetes. El nou hospital es va inaugurar el 25 de juliol de 1923. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guivernau, i es pot inscriure en la seva etapa tardo-modernista. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més destacat de la seva etapa modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1934, després de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei que havia d'organitzar els serveis sanitaris, hi hagué un intent per transformar l’hospital en comarcal. La proposta va ser ben acollida, però el projecte no va arribar mai a terme. El 31 de maig de 1938 en un dels bombardejos que va patir la ciutat en va quedar afectat el pavelló de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 l'Hospital es va veure beneficiat pel sorgiment a Granollers de la Mútua de Nostra Senyora del Carme, que li aportà pacients i, per tant, recursos. Es va establir així una bona col·laboració entre la Mútua i el Patronat de l’Hospital. Entre d’altres coses, va fer possible l’adquisició d’un modern equip radio-quirúrgic a finals dels anys seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys els tres primers pavellons s’han anat envoltant d’altres edificis. El 1933 el president Macià posà la primera pedra d'un pavelló d'infecciosos que s'inaugurarà el 1954 com a asil i que avui acull els serveis de recerca, biblioteca i ensenyament. L'any 1971 s'inaugurava un nou pavelló de tres plantes, que s'ampliaria en alçada amb quatre plantes més l'any 1978. En el mateix recinte, l'any 1984 va entrar en funcionament el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l'antic asil. El 1988 s'inaugurà un nou pavelló amb els serveis de Diagnòstic per la Imatge, Urgències i Documentació Clínica. L'any 1995 el centre va renovar i ampliar un cop més. El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l'Hospital que s'estén entre l'edifici històric i el geriàtric.</span></span></span></p>	41.6138556,2.2958180	441330	4607144	1919-23	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-conjunt-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-16.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Josep Maria Miró i Guibernau		105\|98	46	1.2	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49919	Casa Jaume Bultà i Vidal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-bulta-i-vidal	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XX		<p>Casa unifamiliar d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins.</p> <p>És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entaulament que conté els buits de respiració de la coberta. La façana és de composició simètrica de tres eixos, estucada amb especejament de franges horitzontals a saltacavall en l'arc de punt rodó de l'entrada.</p> <p>Presenta buits de proporció vertical. A l'eix central, i a la planta baixa, hi ha la portalada d'entrada, tancada amb una treballada reixa de ferro. A la part central de la tarja de punt rodó destaca la grafia 'J' i 'B'. La portalada està emfasitzada per una tribuna de planta poligonal que sobresurt de la planta pis i que està limitada per columnes a les cantonades, enllaçant per sota amb la imposta de dentellons que marca el forjat.</p> <p>Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-72	Carrer de Miquel Ricomà, 85	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa és de l'any 1936, d'estil noucentista. El promotor va ser Jaume Bultà, fabricant de teixits provinent de Vic, el qual va obrir fàbrica a Granollers. L'arquitecte fou <span><span><span><span>Marian Lassús i Pecanins (Granollers, 1908 - França, 1945). Fou cap dels Bombers durant els anys de la Segona República, i el 1936 fou nominat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari. Després de la guerra s'exilià a França, on va morir. </span></span></span></span></p>	41.6047200,2.2863900	440536	4606136	1936	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-4.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Marian Lassús i Pecanins (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49922	Can Relats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-relats	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.</p> <p>PATRIMONI (1985).<em> Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XIX	Molts dels elements d'interès no s'han conservat. L'actual rehabilitació només conserva la façana.	<p><span><span><span>Antiga casa burgesa amb jardí de la qual només en resta la façana principal, que s’ha deixat com a testimoni al davant d’un nou equipament de serveis municipals. Es tractava d’una edificació aïllada que constava de planta baixa, pis i sota coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és de llenguatge compositiu clàssic, de composició simètrica en tres eixos, amb buits de proporcions verticals emmarcats, finestres balconeres a la primera planta i finestres en la planta sota coberta. La portalada d'entrada està protegida per un porxo terrassa recolzat en columnes de ferro fos, molt primes i de caire clàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins no fa gaire als laterals on ara hi ha blocs de pisos es conservava el jardí de la casa, de notable interès.</span></span></span></p>	08096-75	Carrer de Martí Grivé, 47	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta part de l’eixample es situava la ciutat jardí del segle XIX. Aquesta casa en particular va ser construïda, segons sembla, el 1877. El terreny fou comprat l'any 1872 amb idea de convertir-lo en hort, ja que pel carrer del bisbe Grivé hi passava l’anomenada Mineta o Mina Nova, un canal de rec que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Passava per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França, quasi a l'actual avinguda de Sant Esteve (LLOBET, 1986). El promotor de la casa fou Jaume Bultà, fabricant de teixits provinent de Vic, el qual va obrir fàbrica a Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa tenia el seu jardí, que es conservava fins no fa gaire, tancat dins una tanca perimetral. Comptava amb una font sortidor davant l'entrada. Dues magnòlies flanquejaven la porta d'entrada. Al mateix jardí hi creixien, a més, altres espècies com un teix, una alzina de gran port, un bosquet de bambú i altres exemplars arboris d’interès (CUSPINERA et alií; 2001). A la part posterior la casa tenia un petit celler. </span></span></span></span></p>	41.6037933,2.2899701	440833	4606030	1877	08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-casa-relats-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-casa-relats-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial			BCIL	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	La inclusió d’aquesta casa al catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi fou motiu de polèmica. L'any 1983 l'Ajuntament va proposar catalogar Can Relats com a element del patrimoni arquitectònic però els propietaris van recórrer la catalogació i uns deu anys més tard l'afer va acabar amb una sentència judicial desfavorable a la catalogació. L'Ajuntament va insistir i entre 1996 i 1997 es va encarregar la revisió del catàleg. Aleshores es va negociar amb la propietat el sostre de l'edificació que es podria fer en el solar restant, on hi havia el jardí. Amb el temps l'edifici es va declarar en ruïna i es va acabar protegint només la façana. El 2017 es va aprovar enderrocar l'edifici mantenint la façana i començar la construcció de dos blocs d'habitatges a l'espai que havien ocupat els jardins a banda i banda de la casa. Més recentment, el 2023 es va portar a terme la construcció d’un nou equipament de serveis assistencials dedicats a la infància, ubicat rere la façana.	98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49918	Can Jonch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jonch	<p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>JONCH I CUSPINERA, Antoni (1986). 'La fauna del Vallès Oriental' a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.21-33.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XX		<p><span><span><span>Edifici que originàriament era un habitatge unifamiliar amb jardí d’estil modernista amb elements noucentistes. S’atribueix a l’arquitecte Manuel Raspall, encara que el projecte estigui firmat per Eduard Maria Balcells i Buïgas entorn de l'any 1913. Els elements formals i decoratius es consideren modernistes, però amb traces noucentistes, com els dibuixos de la barana de ferro del balcó del primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és format per dos cossos. El principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La teulada és acabada amb una cornisa recolzada per dues potents mènsules a les cantonades. Aquest cos està maclat a un de planta quadrangular, a manera de torre mirador, que conté l'escala i que sobresurt una planta de la coberta. Aquesta torre té teulada a dues vessants coronada per una reixa de ferro. Els capcers d'ambdós cossos estan emmarcats per una imposta que a la torre acaba amb un medalló quadrat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del carrer del Rec està composada seguint un únic eix. En la planta pis destaca la barana de ferro de l'ampli balcó, treballada amb dibuixos de llenguatge noucentista. La paret de tanca del carrer és de paredat comú coronada amb peces de ceràmica vidriada groga i verda a dues vessants. Els pilars que aguanten la reixa són d'obra ceràmica vista amb coronament de peces de ceràmica vidriada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa és envoltada per un jardí amb una magnòlia i una palmera, a més d'arbres de ribera. <span>També hi ha dos arbres relacionats amb el record dels bombardejos i la cultura de la pau: un plançó del roure de Gernika i un Ginkgo descendent d’Hiroshima.</span></span></span></span></p>	08096-71	Carrer del Rec, 19	<p><span><span><span><span>El projecte d’aquesta casa està signat per l'arquitecte Eduard a Balcells i Buigas el 1913. Això es correspon amb l’etapa en què Manuel Joaquim Raspall i Mayol no signà projectes a Granollers (1906-1918). Tanmateix, el llenguatge emprat correspon al de Raspall d'aquesta etapa de la seva obra, de tendència modernista, i es pot deduir que Raspall tenia alguna incompatibilitat municipal en la presentació de projectes, essent arquitecte municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Adela Rocaverda de Furnó, propietària de la casa, la va donar en herència a Antoni Jonch Cuspinera (1916-1992), al qual s’havia afillat en quedar-se vídua. Jonch fou un naturalista reputat, director del parc zoològic de Barcelona i més tard director del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que ell mateix havia impulsat. L'any 2000, vuit anys després de la mort de Jonch, la família Jonch Sampere cedí l'edifici a l'Ajuntament. El 25 de maig de 2008 es signa la cessió amb l’objectiu de destinar la casa a un centre de cultura per la pau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La rehabilitació de l'edifici es va fer mitjançant un pla d'usos elaborat a partir d'un procés participatiu. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecta Anna Rovira i Vergés. En la rehabilitació destaca la introducció d'aspectes de cura ambiental. Es recupera el pou de la casa, que es destina al reg i a l'abastiment de les cisternes dels banys, i per la calefacció i refrigeració. L'aigua també s'utilitza per escalfar la casa a través d'uns conductes sota terra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 24 de maig de 2008 s'inaugurà el Centre de cultura per la pau can Jonch. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika.</span></span></span></span></p>	41.6094700,2.2849200	440418	4606665	1913	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-rocaverda-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-rocaverda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-lateral.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-foto-08096-71-2.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït)	Altres denominacions: casa Adela Roca vídua de FurnóA l'Arxiu Municipal es conserven plànols de l’edifici.Informació oral de Josep Muntal, gener 2002, i Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002.	105\|106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49917	Casa Maspons i Camarasa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maspons-i-camarasa	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>FERRER, Teresa Maria et alii (1986). <em>Mestres Montaña. El seu treball i la seva època</em>, Granollers: Gràfics Joseph.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' a <em>Lauro</em>, núm 7, juny 1994, pp.35-37. Granollers.</p>	XIX, XXI		<p><span><span><span><span><span>Edifici que consta de diversos cossos: el central (l’originari i més antic), un altre a llevant en cantonada amb el carrer Guayaquil (fet amb posterioritat al 2002, seguint una pauta arquitectònica que recrea més o menys l’original) i un altre a ponent en cantonada amb el carrer Barcelona (de tipologia totalment contemporània, també obrat en els anys recents).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos central i originari consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant. Està flanquejat per dos cossos estrets i més baixos on hi ha uns arcs en forma de fornícules decoratives al primer pis. La façana es composa en base a cinc eixos, al centre dels quals destaca un portal amb llinda plana on s’hi pot llegir la inscripció: 'Jaume Maspons en Jene de 1851'. La façana és arrebossada i pintada d’un to groguenc sobre el qual destaquen els emmarcaments de les obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Guayaquil / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia un cos de planta baixa rere el qual hi havia uns jardins. Recentment s’ha reedificat amb una construcció nova que s’allarga considerablement pel carrer Guayaquil. Es caracteritza per un tipus d’obertures quadrangulars i emmarcades sobre arrebossat de color groguenc que recreen vagament les del cos originari. Consta de planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Barcelona / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia una construcció senzilla de caire popular. Amb posterioritat al 2002 s’ha substituït per l’edifici modern ja esmentat. De l’edifici antic tan sols s’han conservat els guardacantons que protegien l'edifici de les rodes dels carros. </span></span></span></span></span></p>	08096-70	Carrer del Princep de Viana, 5 - 7	<p><span><span><span><span>Casa vuitcentista que fou construïda per en Jaume Maspons, militar i membre de l'Ajuntament de Granollers (BAULIES, 1965). Segons la inscripció de la façana va estrenar-se el gener de 1851. La propietat ocupava tota l'illa, amb un gran pati amb jardí i horta que donava a quatre carrers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pere Maspons va ser alcalde de la ciutat. Fou segrestat, al costat de trenta quatre veïns, per un destacament de carlins manats pel general Tristany la nit del 17 de gener de 1875 (festivitat de sant Antoni), i fou alliberat el 15 de febrer, després que la vila reunís els 35.000 duros que demanaven com a rescat (TINTÓ, 1994).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'últim Maspons nascut a Granollers, Pere Maspons i Camarasa, es va embarcar a fer les Amèriques i s'instal·là a Guayaquil. Féu una bona fortuna amb una plantació de cafè, i després tornà a Granollers. Construí un xalet amb jardí a la propietat familiar (Villa Montserrat). Va fer de mecenes i va freqüentar el Liceu de Barcelona. Patrocinà la restauració de l'antic convent de Sant Francesc com a escola de música. Als fills i néts instal·lats a Guayaquil no els interessà la propietat, de manera que l'acabaren venent als llogaters que ocupaven la finca (Informació oral Sr. Eustaqui Casals, febrer 2002).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la casa s'hi va instal·lar 'l'escola Montessori' de Granollers, que va difondre aquest mètode pedagògics avançat per al seu temps. Es tractava d'una escola privada. El mètode es basava en dues disciplines: externa amb aplicació del material sensorial i com presentar aquest als infants, i interna, demanada al mestre per tal de poder aplicar els ensenyaments als alumnes. A Catalunya el gran centre de difusió del mètode va ser l'Escola Blanquerna, on es donaven classes de reciclatge. L'escola va funcionar des del 1929 fins a la Guerra Civil. La primera professora va ser la Sra. Rovira, i va ser substituïda per la Sra. Maria Tuset fins a la finalització de l'escola. Era una escola de pagament, i això limitava la possibilitat d’accedir-hi a les classes populars (FERRER, 1986).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb posterioritat a l’any 2002 l’edifici ha estat ampliat amb els nous cossos ja esmentats, un a llevant i un altre a ponent, cosa que ha comportat l’enderroc dels cossos antics que fins aleshores encara es conservaven. </span></span></span></span></p>	41.6059582,2.2872430	440608	4606273	1851	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-j.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-h.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-3.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	INFORMACIÓ ORAL del Sr. Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002.	116\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49915	Casa Margarit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-margarit	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XX	Recentment restaurada	<p>Edifici d'habitatges entre mitgeres influït vagament per l'estètica modernista.</p> <p>És una edificació de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana, estucada i esgrafiada, coronada per un capcer de perfil trencat i sinuós. En destaca el conjunt de balcons amb treballades reixes de ferro forjat a cop de fuet. La façana té una composició simètrica segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals d'arc escarser, emmarcats amb motius vegetals esgrafiats sobre les llindes. Les obertures són tancades amb persianes de llibret mòbil. La planta baixa està estucada amb especejament en forma de carreus. La finestra es troba protegida per una treballada reixa de ferro.</p> <p>Es desconeix l'arquitecte d'aquesta construcció, però per l'ús dels elements formals i decoratius s'ha atribuït a M. Raspall (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-68	Carrer de Joan Prim, 145	<p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici en concret, dels als anys 1910-20, està influït per l'estètica modernista. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, fou bastit el 1911. </span></span></span></span></p> <p>El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990).</p>	41.6134600,2.2901600	440858	4607104	1910-20	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-foto-08096-68-1.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Raspall i Mayol (atribuïda)		105\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49914	Casa Miquel Blanxart i Estapé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-blanxart-i-estape	<p><span><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, pp. 713-714.</span></span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic. </em>Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès Oriental. </span></span></span></p>	XX	Edifici restaurat abans de 2002	<p>Casa d'habitatges d'estil modernista, probablement l'edifici més destacat d'aquest corrent arquitectònic a Granollers, el qual constitueix una important fita arquitectònica i visual del carrer i de la població.</p> <p>Es tracta d'una construcció parcialment entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb façana als carrers Prim i Torras i Bages. La façana principal és de composició simètrica, remarcada per una tribuna a la primera planta, coberta amb teula i cresteria vidriada. En aquesta part baixa hi ha altres elements decoratius fets en pedra i, a les plantes superiors, esgrafiats geomètrics florals, de llenguatge plenament modernista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>La decoració escultòrica, feta segons models originals de J. M. Barnadas i molt ben integrada en la composició arquitectònica, representa una figura femenina, amb una àmfora sota un braç, que recull raïm d'una parra que s'estén a la part superior i que fa de suport a la balconada. També trobem parres de raïm als marges dels dos portals arquejats. Aquest motiu relacionat amb el vi s'explica perquè el promotor de la casa hi tenia una botiga dedicada a aquest ram. Altres elements que criden l'atenció són el llarguíssim balcó corregut, que abasta la totalitat de les dues façanes de l'edifici al primer pis, les originals obertures de la planta baixa o el coronament de les façanes, amb un acroteri de formes sinuoses.</p>	08096-67	Carrer de Joan Prim, 9 -11; Carrer de Torras i Bages	<p>El carrer de Joan Prim <span><span><span><span>en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim, el qual el 19 d'agost del 1842 va visitar Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a la casa de Miquel Blanxart, la construcció ja existia a principis de segle XX, quan l'arquitecte Jeroni Martorell la va reformar l'any 1904. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). Aquesta era una casa on es venia vi, i per això els motius de la decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega subterrània immensa que es diu 'el Cau' (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de València, i era un lloc de reunions.</p> <p><span><span><span>Miquel Blanxart Estapé (1857 – 1916) era l'hereu d'una de les famílies més riques de la comarca. Va dedicar-se a la producció de vins i aiguardents i fou un dels més importants de Catalunya. En els deu últims anys de la seva vida també al negoci de banca. Fou alcalde de Granollers entre 1903 i 1905, període en el qual es va construir l'edifici històric de l'ajuntament. Era de tendència conservadora i fou membre de la Lliga Regionalista. </span></span></span>Després de la Guerra Civil va comprar la cosa el Sr. Murtra, fabricant. Formava part d'un grup que donava diners per a l'olla dels pobres i donaven de menjar als pobres pel Nadal. Garrell va fer un dibuix humorístic on se'ls veia donant el menjar (Informació oral d'Eustaqui Margall).</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte, Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951), fou un destacat exponent de la segona generació de creadors modernistes catalans i recordat també per la seva tasca ingent en la restauració del patrimoni històric monumental. Martorell dóna a Can Blanxart un aire pròxim a l'estil Sezession, el Modernisme d'arrel centreeuropea, sobretot gràcies a la presència de l'ornamentació escultòrica de la façana principal, obra del barceloní Josep Maria Barnadas (1867- 1939), autor també de les escultures de l'Ajuntament de la ciutat, edificat a la mateixa època (Regàs; Blancafort, 2014: 31).</p>	41.6101900,2.2891500	440771	4606742	1904	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-3.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte)	Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentistaEn la tesi doctoral de Miguel Andrino sobre escultura urbana al Vallès (Andrino, 2011: 713) es diu que l’autoria dels relleus d’aquesta casa seria d’Eusebi Mascort, en lloc de Josep M. Barnadas. Tanmateix, per la informació que es coneix, semblaria que l’autoria de Mascort no té credibilitat.Algunes informacions contingudes ha estat transmeses oralment per Pere Cornellas, novembre 2001.	105\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49930	El Junyent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. Es troba a peu del Camí ral i actualment forma part d’un petit barri de cases sorgides al seu costat i que ha pres el mateix nom de Junyent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular amb petits cossos adossats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals. La teulada està limitada per una fina imbricació amb el carener perpendicular. En el vèrtex de la teulada té un remat sortint fet per dues teules tallades, amb significat apotropaic; és a dir, protector contra els mals esperits. La façana principal, encarada a llevant vers el Camí ral, es distribueix més o menys en tres eixos d’obertures. A l'eix central hi trobem la portalada, de pedra dovellada amb arc de mig punt. A la clau conserva un escut, amb un cap al damunt. L’escut té esculpit el relleu d’un lleó i, a la dreta, tres flors de lis i un arbre. Correspon a una família molt notable de Palou: els Junyent, antics propietaris de la masia. Un escut similar es troba a la masia veïna de la Torre de les Aigües, que pertanyia a la mateixa família. A la part superior de l’eix central, destaquen tres finestres amb arcs de mig punt construïts amb maó. Aquesta façana, per la presència de l’escut i la seva composició unitària, es podria datar als segles XV-XVI. Tanmateix, les diferents tipologies de les obertures denoten que s’hi van fer reformes posteriors. Per la banda lateral i posterior, les obertures són poques i petites.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud de la masia es conserva una era enrajolada i per l’altre costat del camí Ral hi passa un dels molts recs que abunden al terme de Palou.</span></span></span></p>	08096-83	Camí Ral; carrer del Junyent, 18 (Palou)	<p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es considera una de les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. Més endavant, al seu costat s’hi van construir altres cases que formen el petit barri anomenat del Junyent.</span></span></span></p>	41.5800371,2.2784020	439847	4603402		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-escut-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-teula-antropopoic.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		94\|98\|119\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49923	Plana agrícola de Palou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-de-palou	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CONDE I CROS, Gemma; MARTÍ I RAGUÉ, Xavier (1998). 'L'entorn natural i el creixement urbà de Granollers', a <em>Lauro</em>, núm. 14, pp. 33-40, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>			<p><span><span><span>Plana de conreus i habitatges rurals de caràcter més aviat aïllat que s’estén al sud del terme municipal de Granollers; un territori, el de Palou, que fins a principis del segle XX havia constituït un municipi independent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’oest a est aquesta plana s’aixeca suaument des de la llera del riu Congost cap a la serra de Llevant, i fa una funció de connexió biològica. Al nord queda limitada per la ciutat de Granollers, i al sud pel límit del terme municipal. Presenta una extensa zona de cultius que està esquitxada per cases de pagès i antigues masies. Aquesta àmplia zona de conreus serveix també com a pulmó de la congestionada ciutat de Granollers i el seu entorn, fortament urbanitzat. La plana és travessada pel Camí Ral i conserva una completa xarxa de camins de caire tradicional, els quals tendeixen a una distribució ortogonal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antic paisatge agrícola n’ha subsistit una interessant xarxa de mines o recs, basses i pous, així com un molí de vent complet i algunes barraques. En canvi, han desaparegut les moltes basses de cànem que hi havia. Pel que fa a les mines, han anat quedant en desús a partir sobretot de la segona meitat del segle XX. Moltes han desaparegut, però encara se’n conserven diverses que porten aigua. Una de les més ben conservades és la mina de can Giró, que passa per aquest barri i per la zona del Junyent, tot i que en els darrers anys s’ha anat degradant per manca de manteniment. Les mines i recs servien per regar una àmplia zona d’horta, darrerament en recessió. Nous conreus, com el dels calçots, han anat substituint els productes d’horta més tradicional.</span></span></span></p>	08096-76	Sector sud del terme municipal. Palou.	<p><span><span><span>En època preromana els terrenys propers al riu Congost eren aiguamolls i no estaven habitats. De mica en mica foren dessecats i s’hi introduïren conreus adients, com el del cànem (BAULIES, 1965). En època alt-medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XIX es produïa sobretot blat, mongetes, blat de moro, cànem i vi. A partir del 1830 se sap que hi ha bons rendiments dels camps, amb el foment dels cereals, la ramaderia i el moresc, introduït el segle XVIII, i era interessant l'èxit d'un nou producte que en endavant seria bàsic en l'agricultura vallesana: la patata (BAULIES, 1986). A l'inici del segle XX, Palou destacava encara pel conreu del cànem. Tanmateix, davant la competència del cànem italià i el jute indi, el conreu del cànem desaparegué entorn del 1925 i fou substituït pel farratge destinat al bestiar boví. Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al sistema de mines i recs, nodrit en diferents punts on hi havia surgències naturals d’aigua, aquest es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. A més de les masies aïllades, d’origen medieval, als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers.</span></span></span></p>	41.5875900,2.2811100	440080	4604238		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-gricola-palou-vista-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-u.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-t.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-palou-plana-agricola-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu			Inexistent	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49916	Conjunt de can Mònic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-monic	<p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p>	XX		<p>Conjunt de sis edificis alineats i aïllats que formen una petita colònia de principis de segle XX destinada a habitatges per a obrers, actualment convertit en un equipament municipal. Es una obra bàsicament noucentista, de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, però amb alguns elements que recorden encara el llenguatge modernista.</p> <p>Cadascun dels edificis acull dos habitatges bessons i simètrics segons un eix. Consten de planta baixa amb coberta de teula àrab, a dues vessants, acabada amb imbricació perimetral de totxo a sardinell. Les façanes són planes, arrebossades, i es recolzen sobre un sòcol de paredat comú, coronat per una fina imposta de totxo que enllaça amb l'ampit de les finestres. Les finestres segueixen un llenguatge que recorda encara el modernisme. Es composen simètricament segons dos eixos amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb totxo vist, amb llinda triangular amb clau i salmer de pedra. Són protegides per reixes de ferro treballades mitjançant senzills dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. En el terç de dalt de les finestres hi ha una imposta ceràmica emmarcada amb doble filet de maó vist. Per sobre, cal assenyalar els buits de ventilació de sotacobert.</p> <p>El conjunt inclou un edifici aïllat dedicat a transformador elèctric. Al seu darrere les cases tenien horts i estaven envoltades de patis amb jardins.</p>	08096-69	Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123 - 145	<p>El promotor de les sis edificacions que formen aquesta petita colònia, dedicada a famílies obreres, va ser Jaume Corbera i Tiana (1846-1927), empresari granollerí enriquit arran de l'auge de la indústria tèxtil.</p> <p>El conjunt es va construir l'any 1923, sota projecte de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Es tracta de l'únic conjunt d'habitatges que construí aquest arquitecte al llarg de tota la seva trajectòria. Actualment el conjunt acull el Centre d'Atenció Integral a les Famílies, un equipament de l'Ajuntament de Granollers inaugurat el 2007. Prèviament s'hi va portar a terme una intervenció de rehabilitació.</p>	41.6214000,2.2925100	441061	4607984	1923	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-11.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social			BCIL	2024-06-25 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)		105\|106\|98	46	1.2	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49903	Casa del carrer de Corró 13-15	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-13-15	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). G<em>ranollers. Retalls d'Història Urbana. </em>Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVI-XVII		<p>Casa popular originària dels segles XVI-XVII que ha conservat l'estructura de la façana, per bé que amb modificacions importants a la planta baixa i les golfes.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un senzill ràfec. La façana és plana, arrebossada, i es composa segons dos eixos marcats per buits de proporcions verticals.</p> <p>Els únics elements d'interès són les obertures del primer pis: al costat nord un balcó de barrots que emfasitza la portalada d'entrada. Aquest buit està emmarcat amb carreus i llinda d'arc pla. El costat sud presenta una senzilla finestra de pedra amb llinda que forma un arc carpanell o escarser, molt rebaixat i decorat amb tres relleus flamígers en forma de puntes. L'ampit és motllurat (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-56	Carrer de Corró, 13-15	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa s'hi ha mantingut més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII, tot i que amb importants modificacions. Antigament, segons recull l'autor García-Pey, el </span></span></span></span>propietari del número 13 tenia cabres i venia la llet a l'entrada de la casa, Hi havia una altra casa al mateix carrer que portava el mateix nom. El número 15 era can Cuquet (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6094600,2.2878100	440659	4606661		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: cal Cabrer; cal Cuquet.	98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49902	Casa del carrer Corró, 107	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-corro-107	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a<em> Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVI-XVII		<p>Casa unifamiliar que ha conservat a la façana alguns elements de la construcció originària, probablement dels segles XVII-XVII.</p> <p>Es tracta d'un habitatge entre mitgeres, de planta baixa, planta pis i coberta de teula a dues vessants. La façana és plana, de paredat arrebossat i acabada amb ràfec: Les obertures primitives tenen un eix desplaçat a migdia. Com a elements originaris destaca el portal emmarcat amb una gran llinda i brancals de pedra picada. Cal remarcar l'entrega dels brancals a la llinda mitjançant uns permòdols motllurats amb una gola. Es tracta d'un element característic que trobem en altres portals d'aquest carrer. U<span><span><span><span>n altre element de la construcció originària és l'ampit motllurat de la finestra. </span></span></span></span></p> <p>Més tard es va obrir un nou portal d'accés a la dreta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-55	Carrer de Corró, 107	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa, probablement originària dels segle XVI-XVII. De la construcció originària tan sols se n'ha conservat el portal i l'ampit de la finestra.</span></span></span></span></p>	41.6116200,2.2885900	440726	4606901		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49902-corro-107-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49902-corro-107-b.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49897	Casa del carrer de Corró 19	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-19	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers</em>. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVI-XX		<p>Casa unifamiliar de tradició popular del carrer de Corró que han conservat la tipologia constructiva tradicional.</p> <p>Es tracta d'un habitatge entre mitgeres. Amb planta baixa i dues plantes pis, i coberta de teula a dues vessants. Façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. La finestra del primer pis és amb llinda de pedra d'arc pla amb guardapols. El portal és amb arc escarser i conserva les pedres dels brancals.</p> <p>Les obertures de la segona planta han estat modificades modernament (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-50	Carrer de Corró, 19	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. Més concretament, la casa número 21 ha conservat més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII.</span></span></span></span><span><span><span><span> Segons recull l'autor García-Pey, en J</span></span></span></span>oan Pujal i els seus familiars eren motejats com Burres i vivien en aquesta casa. Per la part de darrera hi ha un gran pati (que avui es conserva enjardinat) que donava al passatge de Catalunya. En aquesta eixida es guardaven les burres amb les quals treballaven (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6095400,2.2878000	440658	4606670		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49897-can-burres-etc-o.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49897-can-burres-etc-n.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Burres	98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49898	Casa del carrer de Corró, 31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-31	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors sòcio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Orienta</em>l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVI-XX	Restaurada l'any 2007	<p>Casa unifamiliar que ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, probablement del segle XVI, almenys a la façana visible.</p> <p>És una edificació entre mitgeres que té planta baixa i dues plantes pis. Presenta façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. A la planta baixa es conserva el portal originari, amb llinda i brancals de pedra motllurats a la vora. A la planta primera s'obre una finestra de pedra d'arc pla, amb guardapols a la llinda, transformada en balcó amb llosa de planta rectangular protegit amb una barana de ferro amb brèndoles amb tirabuixó.</p> <p>La finestra del pis superior és de factura recent (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-51	Carrer de Corró, 31	<p><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal de Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha mantingut força bé la tipologia constructiva tradicional, que podria conservar elements del segle XVI o posteriors, tot i que, pel que sembla, a finals del segle XIX o començament del XX es va reconstruir, i s’hi va afegir el balcó.</span></span></span></p>	41.6098300,2.2879300	440669	4606702		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-corro-31-h.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-corro-31-j.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-foto-08096-51-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-foto-08096-51-2.jpg	Legal	Barroc\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-06-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Els anys 2005 i 2006 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva en el solar d’aquesta casa, motivada per les obres d'ampliació de l’habitatge que afectaven al subsòl de la planta baixa i d'un sector del pati. La direcció va anar a càrrec de Carles Carbonell, de l’empresa Actium. Els resultats van ser escassos. S’hi va localitzar una sitja que ja havia estat amortitzada al segle XV i diversos forats de pal anteriors al segle XIX. També es van identificar diversos murs del segle XIX, anteriors a la casa actual.	96\|98\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49896	Casa del carrer de Corró, 23-25	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-23-25	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). <em>Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès</em>, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVI-XX		<p>Edifici d'habitatges originari del segle XVI i reformat el 1941 per l'arquitecte Raspall i Mayol, que li va donar un cert aire noucentista.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular però més ampla que la majoria de finques. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Els laterals de la façana han conservat força bé l'estructura originària.</p> <p>A la banda dreta hi ha un portal de pedra amb arc de mig punt adovellat que dona accés a l'habitatge. Al seu damunt es conserva una finestra-balcó amb una llinda decorada amb relleu corresponent a l'època renaixentista. Té inscrita la data '1565'. El relleu consisteix en un escut, on s'hi representen dos animals corrent, flanquejat per sengles àngels. Al costat esquera de la façana es conserva un balcó de característiques similars, però amb la llinda llisa. La part central l'ocupa una tribuna amb obertures de proporcions verticals. A la part superior destaca el ràfec o barbacana, amb permòdols de caire clàssic.</p>	08096-49	Carrer de Corró, 23-25	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. Segons la inscripció en una llinda la casa objecte d'aquesta fitxa s'hauria construït l'any 1565. Ja al segle XX (concretament l'any 1941, segons indica la finestra central) </span></span></span></span><span><span><span><span>fou reformada per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que li va donar un cert aire noucentista.</span></span></span></span></p>	41.6096400,2.2879100	440667	4606681	1565, 1941	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-h.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-j-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-k.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-foto-08096-49-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-foto-08096-49-3.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Noucentisme\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte autor de la reforma)	La finestra central indica l'any 1941.	95\|98\|106\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49899	Casa del carrer de Corró 52	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-52	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVI		<p>Conjunt de dues cases que han conservat elements representatius dels habitatges tradicionals d'aquest carrer, originaris del segle XVI. Es tracta d'edificacions entre mitgeres. </p> <p>La casa número 50 (cal Revento) té planta baixa, dues plantes pis i coberta de terrat, afegit posteriorment. Ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, amb un portal i una finestra emmarcats amb llinda i brancals de pedra, mentre que la finestra de la planta superior és de factura recent. </p> <p>La casa número 52 consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants limitada amb una senzilla imbricació. En aquest cas l'element que es conserva millor és la finestra del primer pis, emmarcada amb brancals de pedra i llinda amb guardapols.</p>	08096-52	Carrer de Corró, 50 i 52	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de les dues cases objecte d'aquesta fitxa han estat parcialment reformades en les seves façanes però conserven elements significatius de les construccions originàries, probablement del segle XVI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons recull l'autor García-Pey, al </span></span></span></span>número 50 hi vivia Joan Ramentol Martínez. De la mala pronunciació del cognom s'acabà coneixent-lo amb el motiu 'Revento', així com casa seva (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6106800,2.2882900	440700	4606797		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-50-52-can-revento.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-can-revento-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-b.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Revento	119\|94	46	1.2	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49895	Can Medalla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medalla	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995).<em> Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). <em>Assaig de Geografia Comarca</em>l: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVI, XX	L'edifici ha estat força reformat però encara conserva part del seu caràcter patrimonial.	<p>Casa d'habitatges que ha conservat parcialment la tipologia originària; concretament, a l'eix de l'entrada principal, que conté decoració renaixentista.</p> <p>És una edificació entre mitgeres en cantonada, en la que destaquen la portalada i la finestra que devien formar l'eix principal d'aquest antic edifici situat a la sortida de la vila medieval pel camí Ral en direcció nord. El portal és adovellat de punt rodó. Al seu damunt hi ha un interessant finestral d'estil renaixentista, amb emmarcat de carreus treballats i rematat amb frontó doble que presenta al centre de la part inferior un escut amb un ocell. Els brancals estan formats per sengles pilastres d'estil jònic.</p> <p>Ja al segle XX l'edifici va ser remodelat substancialment i es va sobrealçar, seguint una línia arquitectònica neutre.</p>	08096-48	Carrer de Corró, 1-3	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de can Medalla l'edifici ha conservat elements interessants d'estil renaixentista en l'eix de l'entrada principal. Segons la inscripció que hi ha a la façana, la casa s'hauria construït l'any 1565. La resta de l'edifici, però,</span></span></span></span><span><span><span><span> ha estat substancialment reformat al segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Segons informació oral d'Eustaqui Casals, la família Medalla tenien carnisseria i van construir un grup de cases a la carretera de Caldes al barri de l'estació del Nord. L'autor García-Pey també recull algunes anècdotes de la casa i la família: s'havia dit ca n'Estaper perquè hi vivia una persona que tenia aquest ofici. També s'havia dit can Jepic i ca la Paula de les Mitges, que tenia botiga de gènere divers, però sobretot hi venia mitges. La canalla per fer-la enrabiar la cridaven: 'La Paula de les mitges, que les compres a can Sitges' i la festa s'acabava tirant-los una galleda d'aigua (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6091700,2.2877800	440656	4606629	1565	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-1.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		95\|98\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49894	Casa Joan Sampere / Can Sampere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-sampere-can-sampere	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casal modernista concebut inicialment com a mansió del patrici Joan Sanpera i que avui forma part d’una escola. Sens dubte, es tracta d’un dels edificis modernistes més destacats de Granollers, atribuït a l’arquitecte Albert Juan i Torner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació aïllada, de tipologia ciutat-jardí. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. A la cantonada de Ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal consta d'una gran balconada correguda amb finestres d'arc pla. El ràfec està sostingut per mènsules i, sota aquestes, s’estén un esgrafiat amb decoració floral, amb domini de tons verdosos. A l'angle esquerre de la façana hi ha un petit porxo que sobresurt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral nord les grans finestres combinen l’arc escarser amb altres de tipus el·líptic. A la façana lateral sud, caracteritzada per obertures i decoració neogòtica, hi trobem el frontispici de l’església, rematada amb un campanar d’espadanya i on destaca una escultura sota dosser de sant Joan baptista. Al terrat s’hi poden veure uns originals embornals o forats de ventilació, utilitzats per l'arquitecte Juan també a les Escoles de les franqueses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, estucades, estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d'entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista, en alguns sectors combinat amb elements de caràcter historicista neogòtic.</span></span></span></p>	08096-47	Carrer de Corró, 321	<p><span><span><span>La data de construcció d’aquesta casa és dubtosa, i tampoc no s'ha trobat cap document que en constati l'autoria de l'arquitecte Albert Juan i Torner. D'altra banda, els plànols de la casa no són a l'arxiu municipal de Granollers. Estilísticament, però, trobem les mateixes solucions (en alguns detalls) que a les Escoles i a l'Ajuntament de les Franqueses, del mateix Juan i Torner, un edifici bastit l’any 1912. </span></span></span><span><span><span>L'any 1926 la casa es coneixia com 'can Sampere de l'Hostal”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Sanpera i Torras (Granollers, 1840 - 1914) fou un important comerciant i mecenes. Va néixer al barri del Lledoner. Tres anys després el seu pare va morir. Amb 18 anys se'n va anar a Barcelona i va treballar com a ajudant d'adroguer. Allà es va casar amb Josepa Rodés Ruiz, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va fer una gran fortuna amb la importació de productes colonials: sucre, cacau, rom… Va construir una fàbrica de sucre a Saragossa i va comprar finques per tot Catalunya. Va destinar una part dels seus diners a obres de mecenatge, especialment va pagar importants edificis al municipi de les Franqueses, incloent-hi l’Ajuntament. Per això se li va concedir el títol de marquès de les Franqueses. </span></span></span>Al barri del Lledoner Sanpera va encarregar a l'arquitecte Juan i Torner aquesta casa d'estiueig per a la família</p> <p><span><span><span>El 1958 les superiores de la Divina Pastora van comprar aquest edifici amb l'objectiu de fer-hi l'Escola Anna Mogas. De manera que avui el casal modernista queda integrat dins el recinte de l’escola. Les monges pretenien també homenatjar la tasca educadora de la seva fundadora, Maria Anna Mogas i Foncoberta <span>(1827 – 1886)</span>, que va néixer al barri del Lledoner. Concretament, a l’Hostal del Lledoner, una mica més avall del carrer del Corró. <span>Fou la fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor. </span>L’escola és anomenada popularment de les Monges Grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa Sampere es troba al nord del carrer Corró, en el barri del Lledoner, que inicialment pertanyia a les Franqueses del Vallès fins al 1922, moment en què fou incorporat al municipi de Granollers.</span></span></span></p>	41.6193600,2.2913400	440962	4607758	Possiblement 1912	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-11.jpg	Legal	Modernisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Albert Juan i Torner (arquitecte, atribuït)		105\|116\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49892	Hostal del Lledoner de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-lledoner-de-baix	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XIX		<p><span><span><span>Masia àmpliament reformada al segle XIX com a hostal de camí ral, ara de propietat municipal i reconvertida a nous usos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici de planta rectangular, que fa cantonada als carrers Lledoner i Corró. Consta de planta baixa i pis, amb un cos central que sobresurt i que podria ser el resultat de l’adaptació d’una anterior masia de planta basilical. El cos central és coronat per una cornisa balustrada. La coberta és plana al cos central, i en els laterals a una vessant. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades i als laterals del cos central. El predomini del massís li dóna una expressió compacta. La façana principal es composa en base a un eix d’obertures per cada cos. Al centre hi ha el portal d'entrada, d'arc escarser. Tot i estar situada en una cruïlla la casa presenta una façana principal simètrica i de marcat caràcter representatiu, mentre que les façanes laterals són més austeres, amb obertures petites i aspecte més monolític i menys composat (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior conserva un petit espai per a jardí – hort, tancat per un mur perimetral amb una porta de reixa de ferro que té decoració floral i la data '1893'.</span></span></span></p>	08096-45	Carrer de Corró, 275 (cantonada Carrer del Lledoner)	<p><span><span><span>No sabem l’origen d’aquesta casa, que devia tractar-se d’una antiga masia reconvertida en hostal. Al segle XIX funcionava com a hostal, que es trobava al costat del camí ral de Vic. Era conegut també com 'l'Hostal', 'l'Hostal del Lledoner' i 'l'Hostal de Corró”. Era un lloc on feien parada i fonda els carreters i viatgers que feien aquesta ruta. L’edificació devia reformar-se i adaptar-se àmpliament en aquest moment, quan va adoptar la fesomia actual, amb una arquitectura molt uniforme i regular, pròpia del segle XIX. A la reixa d’entrada al pati hi ha inscrita la data 1893, quan s’hi devien fer reformes importants. <span>Cal dir que a l’altre costat del camí hi havia una altra masia anomenada del Lledoner. Ara ja no existeix perquè fou enderrocada amb posterioritat al 2002.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com diu una placa commemorativa, en aquesta casa hi va néixer Maria Anna Mogas i Fontcuberta (1827 – 1886). Fou una monja fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, i és venerada com a beata per l’Església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p>	41.6172300,2.2906000	440898	4607522		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledonar-de-baix-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-plafo.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	A la façana hi ha una placa amb la següent inscripció: 'En aquesta casa va nàixer el 13 de gener de 1827 Maria Anna Mogas Fontcuberta, fundadora'.	119\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49900	Casa del carrer de Corró 64	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-64	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a<em> Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVI, XX		<p>Casa unifamiliar que en la façana ha conservat força bé la tipologia constructiva originària del segle XVI.</p> <p>És una edificació entre mitgeres, amb planta baixa i una planta pis. La façana és plana, de paredat arrebossat, acabada amb un ràfec que incorpora la canal formada per peces de terra cuita.</p> <p>A la planta baixa es conserva l'antic portal d'entrada, ara transformat en finestra. A la llinda hi ha un interessant gravat en baix relleu, amb un escut (consistent en una sanefa en forma semblant a una S) i la inscripció 'JOAN PARERA, 1565', a més d'altres lletres de difícil interpretació. A la planta primera es conserva la finestra de pedra sobre l'antic portal d'entrada amb un guardapols a la llinda.</p> <p>Al costat dret la façana ha estat transformada amb la incorporació d'una nova porta i un balcó al seu damunt (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-53	Carrer de Corró, 64	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, del segle XVI. Segons informa la inscripció de la llinda, hauria estat construïda per Joan Parera l'any 1565.</span></span></span></span></p>	41.6109800,2.2884300	440712	4606830	1565	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-foto-08096-53-3.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: Casa Joan PareraEn el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers aquesta casa té la fitxa núm. R-035 i està associada a la casa del costat, la número 62. Quan es va fer aquest projecte la casa número 62 conservava la façana tradicional. Posteriorment, entorn del 2023, la façana va ser totalment transformada: el portal modificat, una finestra i un balcó afegits, i l'únic element que es conserva de l'antiga façana és la finestra sobre el portal. Per això s'ha optat per no incloure aquesta casa al Mapa de patrimoni).	95\|98\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49893	Capella dels Sants Metges	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-sants-metges	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta,</em> Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic. </em>Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p>	XX		<p><span><span><span>Petita capella reedificada de bell nou després de la Guerra Civil de 1936 en una posició lleugerament diferent de l’originària. Actualment és una edificació entre mitgeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el carrer del Corró, es composa amb un únic eix central. Una imposta separa la meitat inferior, on hi ha el portal, de la superior, on hi ha un rosetó. La façana és parcialment arrebossada, ja que s’han deixat parts al descobert alguns fragments que mostren un aplacat de lloses. El portal és d'arc de mig punt. El rosetó és emmarcat amb totxo a sardinell. La façana queda coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p>	08096-46	Carrer de Corró, 114	<p><span><span><span>La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, o la ja desapareguda de Santa Elisabet. Al raval nord que es va desenvolupar al segle XVI fora muralles seguint el camí Ral hi havia la capella dels Sants Metges. Sembla que va ser bastida el 1630 (CUSPINERA et alií, 2001). La construcció primitiva feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Estava situada al barri 'dels Sants Metges', a la part alta de la vila. Al segle XIX i principis del XX aquest sector estava dominat per fàbriques i indústries, raó per la qual la festivitat d’aquests dels dos sants màrtirs que eren metges es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari. Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes. Existeix també un himne dels Sants Metges (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament, la capella tenia una altra orientació. Segons Amador Garrell “era bastida al mig del carrer, de cara avall' (GARRELL, 1960). Durant la Guerra Civil de 1936 va ser enderrocada i, més endavant, es va reconstruir en un format més humil i a un costat. </span></span></span></p>	41.6120100,2.2889500	440756	4606944		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2024-06-20 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49891	Sala Francesc Tarafa / Antic Hospital	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-francesc-tarafa-antic-hospital	<p>ALBÓ, Núria (1994). <em>El Vallès Oriental</em>. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1998). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', a <em>Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers</em>, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). <em>L'Hospital de Granollers.</em> Lünwerg Editores, Barcelona.</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta, Granollers</em>, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 30.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Edifici que havia estat l’hospital de Granollers, d’origen medieval, i que fou àmpliament reformat l’any 1926 de la mà de l’arquitecte Raspall i Mayol per convertir-lo en biblioteca. Llavors s’hi van afegir elements modernistes a l’interior i elements gòtics a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dos cossos (número 45 al sud i número 47 al nord) adossats i disposats de manera que formen una petita placeta davantera. El cos del número 47 acollia l’antiga sala de malalts de l’hospital i en conserva l’estructura gòtica. L’interior està format per un gran espai de planta rectangular (de 10 x 18 m) cobert amb llates i bigues de fusta sostingudes amb permòdols de pedra, que formen coberta a dues vessants. L'antiga estructura gòtica estava sostinguda per tres grans arcs diafragmàtics apuntats de pedra dovellada. Al fons de la nau, i situat en l'eix longitudinal, hi ha un espai cobert amb volta apuntada que forma un absis i que podria correspondre a l’antiga capella de l’hospital. Aquest seria un element diferencial en relació a la tipologia d’hospitals medievals catalans, que tenen unes característiques pròpies. Tanmateix, cal assenyalar que la datació d’aquesta sala gòtica no està del tot aclarida, ja que alguns autors creuen que podria ser posterior, potser del segle XVI, tal com detallem en l’apartat d’història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els elements decoratius interiors (esgrafiats i vitralls) són característics del llenguatge modernista, i més particularment de la segona etapa artística, la noucentista, de l'arquitecte Manuel Raspall. </span></span></span><span><span><span>Les parets es troben revestides d'esgrafiats de motius vegetals i geomètrics i estucats de dibuixos, i compten també amb vitralls emplomats. També és interessant el cancell interior del portal, que conserva la fusteria i els vitralls originaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la remodelació de la façana, que va quedar estucada de blanc, l’arquitecte Raspall utilitzà elements formals medievals, com la porta de mig punt, un element que imita una barbacana en el capcer, amb un ull de bou o rosassa a sota. També hi va introduir dues finestres geminades gòtiques, una a cada banda de la porta, que eren procedents d’una altra casa (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et aliï, 2001). Tenen els capitells i les impostes decorats amb gravats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que porta el número 45, situat a migdia, segueix el mateix llenguatge formal, amb elements que remeten a la tradició medieval de l’edifici. Hi destaca un altre portal adovellat de mig punt i una finestra amb llinda d’arc conopial.</span></span></span></p>	08096-44	Carrer de Corró, 45-47	<p><span><span><span>L’actual carrer del Corró es va formar seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles al primer tram, precisament en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, aquest edifici era l'antic Hospital, construït els segles XIV i XV per Bertran de Seva. En un principi fou administrat pels hereus del fundador; fins el 1521, quan Pere Clariana i de Seva va donar l'hospital a la vila de Granollers degut a les dificultats que tenia pel seu manteniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex hospitalari (sala de malalts i capella) estaria situat al costat del camí, fora muralles, tot i que en la documentació no queda massa clara la seva ubicació exacta en els primers temps. En tot cas, es conserven al carrer de Corró alguns edificis associats a aquest hospital, en concret la gran sala gòtica, que era l’antiga sala de malalts, a l’actual número 47 del carrer de Corró. Existeixen alguns dubtes, però, sobre l’atribució cronològica d’aquestes estructures, i alguns autors han assenyalat que la aquesta nau gòtica no es podia haver construït amb els pocs mitjans de què sembla disposar l’hospital en els seus inicis. Altres autors, en canvi, consideren que l’edifici s’emmarca en la tipologia arquitectònica dels hospitals medievals catalans dels segles XIV i XV. Una possibilitat seria que la sala gòtica hagués estat reconstruïda al segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan el 1521 el consell municipal es va fer càrrec de l’Hospital va impulsar una sèrie d’accions per tractar de pal·liar la seva precarietat econòmica endèmica. Concretament, va parcel·lar una propietat pertanyent a aquesta institució, que se situava entre els edificis hospitalaris i la muralla, a la banda occidental del carrer Corró. El 1557 la va convertir en dos patis que es van vendre a particulars, amb el compromís que hi construïssin cases abans de dos anys per tal d’obtenir rendes i censos per finançar l’hospital. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest moment els edificis de l’Hospital es trobaven força malmesos i, almenys durant un temps, en la segona meitat del segle XVI, la institució va estar radicada a l’actual casa número 3 del carrer del Corró, a l’edifici de Can Medalla (PANCORBO et alii, 2006: 90). L’any 1588 hi ha notícia d’un contracte amb el mestre de cases Perafita per la construcció d’un nou hospital, una obra d’envergadura que va comptar amb la participació de Bartomeu Brufal, el mestre de cases barceloní que havia construït la Porxada just l’any anterior, el qual fou l’encarregat de dissenyar i dirigir l’obra de l’hospital. En realitat, però, no se sap com va evolucionar aquest projecte (que inicialment consistia en fer un hospital annex al ja existent), ni si es va arribar a completar. Una hipòtesi, suggerida per la mateixa Carme Barbany, és que que en aquest moment s’hagués fet una remodelació de la sala gòtica, que hauria quedat tal com s’ha conservat fins avui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1735 l’hospital encara estava migrat de recursos, però comptava amb l'assistència d'un metge de la vila, 4 llits d'homes i 4 de dones (BAULIES, 1986). Va haver-hi malalts fins el 1823, any en què les tropes franceses, durant la Guerra del Francès, van convertir l’edifici en magatzem. Anys després passà a escola i altres usos (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1918 l'ajuntament va realitzar les primeres passes per convertir l’edifici en una biblioteca, però fins el 1926 l’edifici no va ser restaurat i reformat. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Aleshores l’interior de l’edifici es va decorar amb elements modernistes, a la façana s’hi van col·locar dos finestrals gòtics procedents d’una antiga casa i es va fer el rosetó de pedra picada. La biblioteca va adoptar el nom de Francesc Tarafa, que havia estat un canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Fou inaugurada pel rei Alfons XIII (ALBÓ, 1994). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor Amador Garrell recorda com era l’edifici abans de la restauració: '(..) D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a biblioteca funcionà fins l'any 1995. El 1997 es va adaptar com a sala polivalent, que continua sent l’ús actual.</span></span></span></p>	41.6101700,2.2878700	440664	4606740	1926 (reforma)	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45-47-49-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-9.jpg	Legal	Gòtic\|Contemporani\|Modernisme\|Noucentisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manel Joaquim Raspall i Mayol (reforma 1926)	Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentista.Altres denominacions: Antiga Biblioteca Popular Francesc Tarafa / Hospital de Sant Domènec	93\|98\|105\|106\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49890	Torre d'aigua de la plaça Maluquer i Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-la-placa-maluquer-i-salvador	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p>	XIX		<p>Torre construïda l'any 1877 i relacionada amb la distribució de l'aigua. Es tracta d'una petita construcció de planta octogonal amb coberta de pavelló de teula àrab, coronada amb una hídria ceràmica. Les vuit cares de l'octàgon són planes i estan composades amb sòcol, fust i entaulament. A la part alta del fust del costat sud hi ha la data '1877' sobre un fons de totxo vist. L'entaulament està treballat a dos plans amb buits i plens de decoració geomètrica. La construcció es remata amb una cornisa recolzada en senzills permòdols.</p> <p>A un costat de la torre hi ha una font. Fins no fa gaire, adossat a un costat de la torre hi havia un quiosc de diaris (CUSPINERA et alií, 2001). Al subsòl es conserva un refugi de l’època de la Guerra Civil de 1936.</p>	08096-43	Plaça de Maluquer i Salvador	<p>La torre d'aigua de la plaça Maluquer i Salvador és de l'any 1877, segons consta en una inscripció a la mateixa torre. La torre formava part del sistema de distribució d'aigua a la ciutat. L'aigua venia de la mina d'en Sans.</p> <p>A inicis de segle XX, igual que a la torre de la plaça de la Corona, s'hi va instal·lar un quiosc de diaris que estava adossat a la mateix torre. Més tard, aquests quioscs van ser substituïts per uns altres d'estructura metàl·lica. Fins no fa gaire el quiosc es conservava (l'any 2002 encara hi era). Era conegut com el quiosc del Mulet. </p> <p>La plaça de Maluquer i Salvador va sorgir fora muralles el 1842, a conseqüència de l'aterrament d'una part d'aquesta. Fins el 1932 hi tenia lloc el mercat de bestiar gros, que aquell any va ser traslladat al 'parc' de la plaça Barangé, davant l'estació de França vella (BAULIES, 1965).</p>	41.6088200,2.2888800	440747	4606590	1877	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-torre-aigua-placa-maluquer-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-torre-aigua-placa-maluquer-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-foto-08096-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-foto-08096-43-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Ornamental			BPU	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98	49	1.5	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49886	Casa de la plaça de la Porxada 30	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-la-porxada-30	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). <em>Granollers, espai, temps</em>. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 225-226.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XVI, XX		<p><span><span><span>Casal de característiques senyorials, aixecat al segle XVI i que ha conservat tres finestres d’estil gòtic-renaixentista, per bé que l’edifici actual és fruit d’una àmplia reforma realitzada l’any 1976. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici entre mitgeres i en cantonada. Abasta una àmplia parcel·la i consta de planta baixa i dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab. La façana principal, que dona a la plaça Porxada, s’estructurava originàriament en base a tres eixos principals (en queden els tres finestrals renaixentistes), el de la dreta lleugerament desplaçat trencant la simetria. Als extrems hi ha altres obertures de la construcció antiga, emmarcades amb llindes i bancals de pedra picada. Amb la reforma la part baixa fou transformada en un porxo de tres arcs de punt rodó sota el qual ara hi ha l’entrada a l’edifici. També es van transformar les golfes en una nova planta amb obertures apaïsades de factura moderna. La façana principal conserva els següents elements destacables:</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de llevant. Acabada amb llinda plana ricament decorada en estil renaixentista. Presenta un guardapols motllurat acabat amb culs de llàntia amb un caparró masculí a la cara exterior i sengles angelets aguantant un petit escut llis. Al centre, es troba de nou un escut amb forma de rombe, massa desgastat com per poder-ne identificar els motius que hi havia hagut a l’interior. A banda i banda de la part superior del guardapols es troben sengles medallons amb caparrons a l’interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. Façana principal. Planta noble. Finestra central acabada amb llinda plana ricament decorada. Els motius decoratius són molt similars als descrits per a la finestra anterior, amb la diferència que l’escut central es suportat per dos àngels i es pot llegir la data de 1551 gravada a l’interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, acabada amb llinda plana ricament decorada, amb motius molt similars als descrits. L’escut central, en canvi, té forma de rombe i als culs de llàntia es representa un caparró a cadascun. (PANCORBO et alii, 2006: 226). És interessant que els mascarons permeten veure els tocats de les dames i els cascs dels cavallers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.Façana principal. Segona planta. Finestra geminada de tradició gòtica amb llinda d’arcs lobulats i sense columneta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les fotografies antigues, es pot saber com era la façana anterior a la reforma. Sota els tres finestrals renaixentistes hi havia la porta principal, adovellada, mentre que els finestrals laterals renaixentistes tenien un acabat més irregular. També tenia una galeria.</span></span></span></p>	08096-39	Plaça de la Porxada, 30	<p><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Compte en particular, el casal s’hauria edificat l’any 1551, segons indica una inscripció a la façana. L’edifici, però, ha estat objecte de reformes importants. La més substancial va tenir lloc el 1976, quan va quedar profundament alterat l’aspecte general de la construcció, sobretot amb la introducció dels tres arcs que formen un petit porxo a l’entrada. L’arquitecte d’aquesta reforma fou Francesc Casamajó Izquierdo (exp. 35/1976).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey refereix algunes dades més anecdòtiques: l'edifici era conegut amb el cognom dels seus propietaris: can Compte. Sembla que Andreu Corbera, el Caiet, s'estava en aquesta casa. Hi havia una botiga als baixos que es deia can Romanyó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p>	41.6078400,2.2874600	440628	4606482	1551, 1976	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-1-bis.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-foto-08096-39-1.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Compte, can Piguillem, Banesto.	95\|98\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49887	Casa del carrer de Barcelona, 28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-barcelona-28	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p>	XVI		<p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres que fa cantonada. Per la banda esquerra està perfectament alineada amb la casa veïna (número 30), de manera que gairebé es confonen. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants amb capcer al carrer del Museu. Les façanes són planes, amb paredat originàriament arrebossat i carreus a la cantonada. La façana principal presenta una composició simètrica desplaçada, mentre que l'altra presenta una distribució dels buits més aleatòria.</p> <p>A la planta baixa té un arc rebaixat al portal d'entrada. A la planta primera destaca una finestra d'estil renaixentista, amb d'arc pla amb guardapols de perfil sinuós sostingut per carotes. Té inscrita a la llinda la data 1554 (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). A la façana del carrer del Museu, i a prop de la cantonada amb el de Barcelona, hi ha una antiga font pública.</p>	08096-40	Carrer de Barcelona, 28 - Carrer del Museu	<p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Per la inscripció conservada, es pot dir que la casa podria ser originària del mateix segle XVI (1554).</p>	41.6070700,2.2868800	440579	4606397	c.1554	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-f.jpg	Legal	Renaixement\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		95\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33

Inici
Anterior
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
Següent
Final

Estadístiques 2026

patrimonicultural

Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús