Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50034 | Casa del carrer del Rec 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-rec-34 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar amb jardí, molt representatiu del cànon noucentista. Es tracta d'una casa aïllada, en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de teula àrab acabada amb un potent ràfec recolzat en cabirons.</p> <p>Les façanes, planes, estan estucades i pintades i es troben recolzades en un sòcol de pedra que enllaça amb el sòcol de la tanca del jardí. La façana principal, que dona al carrer del Rec, està composada simètricament segons tres eixos, amb buits de proporció vertical. Els d'arc pla estan emmarcats amb un fi guardapols, protegits per persianes de llibret mòbil o de corda. A l'eix central, sota la imposta del segon forjat, hi ha un esgrafiat de dibuixos geomètrics que incorpora la grafia 'TORRE PARDALERA'. En la planta baixa destaca la portalada d'arc de punt rodó, emmarcada amb clau i element esculturat. Els buits de planta baixa estan emfasitzats per un balcó corregut protegit amb barana de ferro que presenta dibuixos geomètrics propis del llenguatge noucentista. Per fi, en la planta de golfes hi ha una arqueria de tres arcs de punt rodó. La horitzontalitat queda emfasitzada per les impostes perimetrals a nivell de forjat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>La resta de façanes segueixen una pauta arquitectònica similar. A la part posterior té una terrassa al nivell de la planta pis. Aquesta part s'obre al jardí.</p> | 08096-162 | Carrer del Rec, 34 | <p><span><span><span><span>El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos urbanitzats sobre l’antic camí de Caldes. A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable que servia per regar una zona d’horts.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el carrer hi ha alguns edificis interessants dels primers decennis del segle XX, d'estil modernista o noucentista. És el cas de la Torre Pardalera, un habitatge unifamiliar amb jardí que exemplifica molt bé el cànon noucentista. Es devia construir a les dècades de 1920 o 30.</span></span></span></span></p> | 41.6099900,2.2848400 | 440412 | 4606722 | Ca. 1920-1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-10.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Torre Pardalera | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50029 | Casa Malàs / Ca l'Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-malas-ca-liglesies | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 229-230.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XV</em>I, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XV, XX | <p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, que segueix vagament l'estil noucentista. És de planta rectangular molt allargada, amb un passatge que condueix a un petit cos adossat lateral.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis. La composició segueix un únic eix de simetria. Un gran cos, a manera de tribuna, de planta poligonal, ocupa les plantes primera i segona. El seu coronament serveix com a base de la barana del terrat. Els buits de la primera planta són verticals i el de la segona és d'arc de punt rodó. Als laterals hi ha sengles finestres de proporció vertical. Tots els buits estan tancats mitjançant persianes enrotllables i protegits per baranes de ferro. Una cornisa decorada marca el final superior de l'edifici i serveix de recolzament a la tanca de la terrassa. Seguint el mateix model que la tribuna, el cos lateral consta d'un portal i dues finestres força grans, la superior rematada amb punt rodó. </p> <p>A l'interior l'edifici conserva els següents elements antics, d'una construcció anterior (segle XV):</p> <p>- Planta baixa. Mitgera de ponent. Dos arcs de mig punt adovellats que probablement haurien format part d’una zona porticada. Cal relacionar-los amb els arcs localitzats al carrer Elisabet 3 i al que es troba també a la mateixa plaça dels Cabrits núm. 7. D’acord amb les fonts orals hi havia també l’arrencament d’un arc perpendicular als esmentats. Actualment resten tots amagats rere un plafó de pladur.</p> <p>- Planta noble. Mitgera de ponent. Arc de mig punt adovellat, actualment tapiat amb un envà de maó. El morter de les juntes de les dovelles presenta pintura grana.</p> | 08096-157 | Plaça de les Olles, 14-15 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al carrer de Santa Anna i a la plaça de les Olles es troben nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. En el cas de la casa Malàs al seu interior es conserven elements medievals que són testimoni del seu origen antic (segle XV). L'edificació actual es va portar a terme al segle XX. Després de ser destruïda la casa anterior en el bombardeig de 1938, la casa es va construir de nou </span></span></span></span>el 1939, i el 1943 se li afegí la tribuna de la façana.<span><span><span><span> Es pot inscriure, per tant, dins del noucentisme de postguerra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un estudi sobre topografia històrica de Granollers s'han documentat els següents expedients d'obra: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- </span></span></span></span>1911, caixa 15, expedient núm. 2 (es canvia el portal de l’entrada).</p> <p>- 1914, caixa 18, expedient núm. 21 (enderroc i reconstrucció de la façana).</p> <p>- 1939, caixa 59, expedient núm. 145 (s’enderroca la casa després del bombardeig de 1938 i es torna a construir).</p> <p>- 1943, caixa 69, expedient núm. 161 (construcció d’una tribuna a la façana).</p> <p>(PANCORBO et alii, 2006: 230).</p> | 41.6086200,2.2873100 | 440616 | 4606568 | 1939, 1943 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50029-casa-malas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50029-casa-malas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50029-casa-malas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50029-foto-08096-157-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 93|94|98|106|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50035 | Companyia Estabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/companyia-estabanell | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista, envoltat d'instal·lacions elèctriques, que fou la seu de la companyia granollerina Estebanell, pionera en el sector de l'electricitat a principis de segle XX.</p> <p>L'edifici és de planta irregular, aproximadament en forma d'U, amb diversos cossos de diferents alçades. Destaca el volum sobre elevat respecte de la resta del cos posterior, orientat a l'oest, de planta baixa, pisos i golfes, amb una potent cornisa que delimita un terrat de barana massissa d'obra, sota del qual s'observen unes finestretes perimetrals a manera de respiralls, sota de les quals hi ha els grans buits rematats per arc de punt rodó que donen al carrer del Rec. Destaca la seva solidesa, reforçada per pilastres, impostes i cornisa.</p> <p>D'altra banda, el cos frontal de l'edifici, que dona al carrer del rec, té unes característiques més convencionals i és més baix, amb una composició de façana irregular en base a diferents eixos d'obertures d'alçades diverses. El volum central és més alt i els laterals més baixos, esglaonats per la part esquerra. Destaca una tribuna de planta poligonal que sobresurt a l'alçada del segon pis de la façana.</p> | 08096-163 | Carrer del Rec, 28-32 | <p><span><span><span><span>Els orígens d'aquesta companyia elèctrica sorgeixen d'una empresa tèxtil, Estabanell i Pahissa. A principis del segle XX un dels propietaris, Francesc Estabanell i Puntí, va enviar el seu fill Francesc Estabanell i Fontserè de viatge a Suïssa i al nord d'Itàlia per tal d'estudiar la generació d'energia elèctrica i la seva aplicació en la indústria. A la seva tornada es va començar a modificar la fàbrica que l'empresa tenia a Centelles per tal que deixés de funcionar amb energia de vapor i generar la seva pròpia energia elèctrica. Així, el 1910 l'empresa adquiriria uns terrenys a Sant Pau de Segúries on aprofitaria l'aigua del riu Ter per a la producció d'electricitat que s'enviava fins a Centelles mitjançant una xarxa elèctrica pròpia. Aviat l'empresa va detectar una nova via de negoci comercialitzant l'excedent d'electricitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un mercat que l'altre soci de l'empresa, Pedro Pahisa, va saber detectar fou el de la il·luminació elèctrica de les ciutats. Així, el 1911 va contactar amb l'Ajuntament de Granollers i aconseguí un contracte per començar l'electrificació del municipi. S'inauguraria, després de llargs treballs, amb l'enllumenat de la Festa Major de 1913. Dos anys més tard, el 1915, la companyia establia la seva seu central a Granollers, al carrer del Rec, on encara és actualment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estabanell i Pahisa, doncs, va abandonar el sector del tèxtil i es va centrar en la generació i distribució d'energia d'electricitat, adquirint la Colònia Matabosch a Camprodon (Ripollès), que el 1923 passa a denominar-se Colònia Estabanell, o instal·lant a l'antiga fàbrica de Centelles un motor dièsel de 1.200 CV el 1935 que, en la seva època, seria el més potent de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla que és en aquest moment que es va construir l’actual edifici del carrer del Rec a Granollers, d’estil noucentista. Segons dades del cadastre, fou l’any 1923. Acollia les oficines de l’empresa. Uns anys més tard (segons el cadastre el 1936) s’hauria construït l’edifici del transformador que es troba una mica més amunt, al carrer del Rec número 35.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil l'empresa fou col·lectivitzada i després del conflicte la família en va reprendre la direcció. El 1970 Estabanell és una les empreses promotores de l'Associació d'Empreses Elèctriques (ASEME), de la qual ostenta la vicepresidència, i del seu homòleg internacional, el Groupement Européen des Entreprises et Organismes de Distribution d'Energie (GEODE), que permet negociar amb la Companyia Operadora del Mercat de l'Electricitat a Brussel·les.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1996 encara s'anomenava Estabanell i Pahisa, i aleshores va canviar el nom per Estabanell i Pahisa Energia, amb el nom comercial d'Estabanell Energia. L’empresa donava servei a 27 municipis de les comarques d'Osona, Ripollès i Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2012 s'inaugura a la seu central de Granollers el Centre d'Operacions de la Xarxa (COX), un gestor global que integra els diferents processos informàtics per tal de poder operar a distància i en el menor temps possible davant de qualsevol incidència. El COX permet avançar cap al model de les xarxes intel·ligents (smart grid).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2016 es crea Emagina, una filial per a la distribució de fibra, serveis de telefonia i televisió amb l'objectiu de vertebrar el seu territori natural, vinculant empreses de la zona. Aquesta iniciativa empresarial es posa en marxa després de la primera inversió d'Estabanell en el desplegament de fibra òptica a Catalunya, iniciada el 2015.</span></span></span></span></p> | 41.6098100,2.2850400 | 440428 | 4606702 | Ca. 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-7.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50024 | Casa de la Plaça de l'Oli 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-5 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges que és representatiu de l'estil racionalista que es va imposar entorn de la dècada de 1930. </p> <p>És una edificació entre mitgeres que fa cantonada, de planta quadrangular i amb pati interior. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan coronades mitjançant un entaulament - barana massissa. La cantonada queda emfasitzada per sengles balcons correguts que contenen cinc obertures a la planta primera, i tres en la segona. L'element que singularitza l'edifici és precisament la cantonada arrodonida, que a la planta superior queda destacat per un volum d'un terç de cilindre rematat amb una decoració de bandes horitzontals que recorda l'art déco.</p> <p>L'edifici es va bastir sobre dues finques de l'antic parcel·lari medieval, i dels edificis anteriors se n'ha conservat una arcada, a l'interior de la planta baixa, en la mitgera del costat de ponent. És un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet, 3, i amb el que es troba també a la plaça dels Cabrits núm. 5 (Pancorbo et alii, 2006: 239).</p> | 08096-152 | Plaça de l'Oli, 5 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici en particular, que s'hauria construït de nou a la dècada de 1920 o 1940, en un estil racionalista. Segons dades del cadastre, la data de construcció seria el 1945. L'edifici, però, va conservar de manera puntual un arc interior a la planta baixa, corresponent a la construcció anterior, que es podria datar als segles XV-XVI. A la dècada de 1970 es va malmetre la façana de la planta baixa de la plaça de l'Oli. </p> <p>Sembla que antigament a la casa també li deien cal Miro, abreviatura d'Edelmiro (informació oral del Sr. Eustaqui Canals).</p> | 41.6085937,2.2877416 | 440652 | 4606565 | ca. 1945 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-5.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Meranges. | 98|120|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50025 | Casa de la Plaça de l'Oli 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-6-8 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila obert</em>a, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres en cantonada que es pot inscriure, més o menys, en l'arquitectura racionalista dels anys 1930 i 40.</p> <p>Consta de planta baixa i tres plantes pis. La coberta és plana i està limitada per una barana massissa. També són planes les façanes, arrebossades. La principal es composa segons quatre eixos, amb obertures protegides amb persiana enrotllable. La horitzontalitat queda reforçada per unes fines impostes a nivell de forjat i per la cornisa - barana, que li donen un cert caràcter racionalista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>En fer-hi obres en el seu interior (a la mitgera nord) s'hi van descobrir restes d'època medieval i/o moderna, ja que l'edifici es va aixecar aprofitant estructures anteriors, concretament, un arc en direcció est-oest.</p> | 08096-153 | Plaça de l'Oli, 6-8 | <p>Segons dades del cadastre, aquest edifici s'hauria construït l'any 1940.</p> | 41.6085900,2.2878800 | 440664 | 4606565 | Ca. 1940 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-can-palaus-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-can-palaus-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-foto-08096-153-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Palaus, can Gui, can Prat.Alguns autors proporcionen informacions de caràcter popular i anecdòtic sobre aquest indret i la casa que hi havia anteriorment:En Joan Guiu Houles era francès i pronunciava el seu cognom sense la U final, forma que quedà també de nom en aquesta casa (GARCIA-PEY, 1990). També s'havia dit can Farrasset, una sastreria que tenia dos portals, un a la plaça de l'Oli, davant d'on hi ha la farmàcia Parera i l'altre al carrer de Santa Elisabet. Allà, el dia del ball de donzelles els músics, els 'serenos' i els sarauistes travessaven la botiga, on als petits dansaires els donaven grapats de confits i caramels. Garrell (1960) explica que això era així perquè la casa estava feta en uns porxos públics i, per tant, es feia recordant d'aquest dret comunal sobre l'espai ocupat actualment per la casa. En una època posterior a la relatada per Garrell aquesta casa es donava el pa de pessic als nens el dia del ball de donzelles. Els petits entraven per una porta, agafaven el dolç bocí i sortien per l'altre (informació oral del Sr. Eustaqui Canals). | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50021 | Llibreria Carbó / Can Carbó Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibreria-carbo-can-carbo-nou | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges i comercial de la dècada de 1930 que adopta una estètica vagament noucentista, amb algunes detalls que remeten encara al llenguatge modernista. És una construcció de planta quadrangular entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. La façana és plana, arrebossada, de color gris i es desenvolupa en quatre eixos marcats pels buits de la primera planta, que li donen verticalitat. Queden inclosos en una àmplia balconada correguda que està protegida amb una barana de ferro de brèndoles ornamentades amb dibuix noucentista. A més d'aquesta decoració, els buits es troben emmarcats amb motllures en el terç superior.</p> <p>La coronació de la casa es fa mitjançant una treballada barana de quatre pilastres medalló de maó vist que emmarquen les també baranes de ferro i un frontó central de forma quadrada. Al seu interior acull un interessant rellotge de sol fet amb rajoles de ceràmica vidriada blanca i groga. Té les figures de dos angelets i una llegenda que diu: 'J. BOTEY' i 'ANY 1930'.</p> <p>Aquesta part de coronació de l'edifici és interessant perquè, mentre les pilastres de maó remeten encara al llenguatge modernista el rellotge de sol s'inscriu clarament dins l'estètica noucentista.</p> | 08096-149 | Carrer Nou, 31 | <p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval al voltant del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La major part d'edificis d'aquest carrer són del segle XIX o principis del XX. En el cas d'aquesta casa, </span></span></span></span><span><span><span><span>fou construïda l'any 1930 (segons informa la inscripció del rellotge de sol), seguint una estètica més o menys noucentista. Als baixos hi havia (i encara hi és) la llibreria Carbó. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons recull García-Pey</span></span></span></span>, Joan Carbó Canyameres era fill de Can Carbó Vell, la vella llibreria que hi havia al carrer de Sant Roc, 15. En posar llibreria i enquadernació a la Carretera, cantonada amb el carrer Nou, els granollerins, per distingir les dues cases, l'anomenaren Can Carbó Nou (GARCIA-PEY, 1990). Joan Carbó va ser també un dels impulsor del Museu de Granollers als anys de la postguerra, juntament amb Llobet, Jonch, Ruera i Estrada.</p> | 41.6072400,2.2883900 | 440705 | 4606415 | 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-4.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50036 | Can Pere Pineda / Cal Gangues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pineda-cal-gangues | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges construït a principis de segle XX que es podria emmarcar dins el corrent eclèctic, encara que alguns autors l'han considerat noucentista.</p> <p>És de planta rectangular, entre mitgeres, de coberta plana amb terrassa i barana. Consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La façana és plana i està arrebossada. La seva composició es desenvolupa en quatre eixos i queda marcada per la verticalitat dels buits, que estan protegits a la primera i segona planta per barana correguda de planta poligonal amb un eixamplament al centre. La verticalitat de la façana ve pronunciada per la decoració d'arcuació cega de vuit obertures de punt rodó sota cornisa.</p> | 08096-164 | Carrer de Miquel Ricomà, 5-7 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici, fou construït als primers decennis del segle XX. Segons dades del cadastre, l'obra s'hauria fet el 1912. Es pot emmarcar dins d'un tipus d'arquitectura eclèctica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l'autor García-Pey, un dels sobrenoms amb els què es coneixia la casa (cal Gangues) té relació amb </span></span></span></span>Francesc Riera i Ganduxer. Es dedicava a vendre roba de gangues a la botiga que es trobava en aquest edifici, coneguda com can Gangues (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6069300,2.2863500 | 440535 | 4606382 | Ca. 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-foto-08096-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-foto-08096-164-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50015 | Casa del carrer de Joan Prim, 133 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-joan-prim-133 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres construït els anys 1940-50 i representatiu d'una estètica historicista de línia clàssica. És de planta rectangular, i consta de planta soterrani, baixa i tres plantes pis.</p> <p>La façana és plana i està dividida en tres eixos que emfasitzen la seva verticalitat mitjançant falses pilastres i capitells clàssics. Aquests darrers sustenten la cornisa, que serveix d'ampit de les finestres de la tercera planta. Els buits de proporció vertical estan tancats mitjançant baranes i reixes de ferro amb decoració, tret dels balcons del primer i segon pis, que es troben sobre la porta d'accés i que presenten sengles balustrades. A la planta baixa els buits són de punt rodó tret de les finestres que donen llum al soterrani, de proporció horitzontal. Aquesta mateixa planta té la façana amb especejament horitzontal.</p> <p>L'edifici està coronat per un fris amb una notable cornisa sobre la qual es troba el terrat a la catalana amb balustrada entre pilastres.</p> | 08096-143 | Carrer de Joan Prim, 133 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici en concret, construït els anys 1940-50, és representatiu de l'estètica classicista recuperada els anys de postguerra. Segons dades del cadastre, fou construït l'any 1942.</span></span></span></span></p> | 41.6130600,2.2900800 | 440851 | 4607060 | 1940-50 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50015-joan-prim-133-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50015-joan-prim-133-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50015-joan-prim-133-b.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | J. García Alcañiz | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50016 | Casa del carrer de Joan Prim, 98 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-joan-prim-98 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar, entre mitgeres, construïda el 1935 i que té elements decoratius d'estètica art déco.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, amb coberta plana limitada per una barana. La façana és plana i està arrebossada. Es composa segons un únic eix amb buits de proporcions verticals. Aquesta verticalitat queda trencada per la imposta del primer forjat, la de totxo a l'alçada de la llinda del balcó del primer pis i la barana del terrat. Aquesta última destaca per una ornamentació mitjançant dos medallons treballats amb dibuixos geomètrics propis del llenguatge déco, els quals estan situat als laterals i s'uneixen per una barana de ferro també amb decoració geomètrica déco. Aquesta estètica també és present a la decoració de la barana del balcó.</p> <p>Els buits són de doble llinda, plana i triangular. A la planta baixa, en forma de triangle de totxo amb salmer, i clau de pedra al balcó (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-144 | Carrer de Joan Prim, 98 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. En aquest edifici, de l'any 1935, hi trobem elements decoratius característics de l'estètica déco.</span></span></span></span></p> | 41.6122400,2.2900800 | 440850 | 4606968 | 1935 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50016-joan-prim-98-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50016-joan-prim-98-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50016-foto-08096-144-1.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | M. J. Raspall i Mayol (arquitecte) | 110|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50010 | Cases del carrer Francesc Ribes, 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-francesc-ribes-5-13 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | Edificis en estat d'abandonament, amb les façanes degradades, les obertures tapiades i brutícia. | <p>Conjunt de quatre cases dels primers decennis de segle XX, de tipologia diversa però que són representatives de l'arquitectura popular i eclèctica d'aquest moment. </p> <p>La casa número 5 (a ponent) és una construcció entre mitgeres i en cantonada, de planta rectangular. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana principal presenta tres eixos definits per les finestres de composició vertical de la primera planta. Està coronada per una barana acroteri amb frontó. En la façana lateral el capcer és graonat i està coronat per impostes. Té dues lletres en relleu 'JT'.</p> <p>La casa número 9, entre mitgeres, té planta semisoterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està composada amb dos eixos amb buits de proporció vertical. Es recolza sobre un sòcol de paredat limitat per una imposta de doble filet de totxo vist. La planta baixa de pedra vista, amb els buits d'arc rebaixat emmarcats, emfasitzats per la balconada amb barrots de fosa de la planta pis. A les golfes hi ha una galeria de quatre buits amb arc rebaixat de totxo que reposen sobre unes columnes que estan recolzades en una cornisa- ampit de totxo vist. Aquests quatre buits estan protegits per baranes de ferro.</p> <p>Les cases número 11 i 13 formen un conjunt de dues cases amb una mitgera cega a l'espai públic. Consten de planta semisoterrada, baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està composada simètricament amb buits de proporció vertical. Sengles persianes de fusta de llibret mòbil tanquen les finestres de la planta baixa, presentant, a més la de costat de ponent, una dibuixada reixa de ferro. A la planta pis hi ha sengles balcons protegides mitjançant brendolat de ferro amb dibuixos, que ocupa tota la façana, emfasitzant els buits de la planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-138 | Carrer de Francesc Ribas, 5-9-11-13 | <p>El carrer de Francesc Ribas s'inscriu en l'eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya (Jacint Verdaguer) entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Joan Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986).</p> <p>Les tres cases foren construïdes a la dècada de 1920 o amb posterioritat. Segons dades del cadastre, la casa núm. 9 fou construïda el 1920, la número 11 el 1925 i, finalment, la número 5 una mica més tard, el 1940.</p> | 41.6136700,2.2913300 | 440956 | 4607126 | 1920, 1925, 1940 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribas-5-13-t.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribas-5-13-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-foto-08096-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-foto-08096-138-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50017 | Cases del carrer de Joan Prim, 50-54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-joan-prim-50-54 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Conjunt de tres cases unifamiliars de principis del segle XX adossades, de tipologia popular i amb una certa homogeneïtat de proporcions, encara que d'estil i composició diferents. Són de planta rectangular i entre mitgeres.</p> <p>El casa número 50 (a la dreta) consta de planta baixa i pis. Presenta la façana plana, arrebossada, amb dos eixos de composició. La planta baixa ha estat modificada. La primera presenta dos buits de proporció vertical: finestra a l'esquerra i balcó a la dreta amb barana de ferro, ambdós de llinda plana i emmarcats en relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta coberta a la catalana amb balustrada emmarcada per dues pilastres i cornisa de bocell.</p> <p>La casa número 52 (al centre) consta de planta baixa i dues plantes pis (la superior a manera de golfa). Té façana plana, arrebossada, de composició en dos eixos. La verticalitat està accentuada pels buits de la planta primera. La planta baixa està molt reformada. Els buits de la planta primera es tanquen mitjançant persiana de llibret mòbil i presenten un balcó corregut amb barana decorada. Tant aquest com les finestres de la planta segona es troben emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici està cobert a la catalana.</p> <p>La casa número 54 (a l'esquerra) es desenvolupa en planta baixa (molt reformada) i pis. Presenta dos eixos de composició amb dos buits verticals a la primera planta protegits mitjançant barana correguda. Els buits són de llinda plana emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta el coronament d'un frontó amb timpà sinuós.</p> | 08096-145 | Carrer de Joan Prim, 50-54 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquestes tres cases, en concret, representatives d'una tipologia més aviat popular, pertanyen ja a les primeres dècades del segle XX, tal vegada als anys 1930-40.</span></span></span></span></p> | 41.6112300,2.2898300 | 440829 | 4606857 | ca. 1930-40 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-d.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50000 | Sant Julià de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-palou | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (199. <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment probablement força arrasat. | <p>Segons l'arqueòleg Josep Estrada a l'església de Sant Julià i llur sagrera aparegueren alguns fragments de teula romana ('<em>tegulae</em>'). Actualment no es conserva cap estructura a la vista. Es molt difícil localitzar fragments de terrissa romana. Les úniques troballes que actualment fan pensar en l'existència d'un assentament romà es limiten als fragments de '<em>tegulae</em>' reutilitzats com a material constructiu en el parament exterior de l'església i la sagristia (per exemple, en el llindar d'una porta situada a la part posterior de la paret externa de la sagristia).</p> <p>L'entorn immediat del conjunt religiós està urbanitzat i no es pot prospectar. S'ha pogut prospectar en un camp una mica més allunyat i no s'ha localitzat material arqueològic.</p> <p>En el marc d'una campanya de prospeccions extensives a la comarca del Vallès Oriental, l'any 2008, aquesta zona es va prospectar, i no es va localitzar cap tipus de resta arqueològica a l'entorn de l'església.</p> | 08096-300 | Església de Sant Julià de Palou. Plaça del canonge Josep Oliveras. | 41.5863654,2.2789745 | 439901 | 4604104 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-sant-julia-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-sant-julia-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50001 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-3 | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat, </em>Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica.</em> Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment cobert on s'hi ha construït l'edifici del Sindicat Agrícola. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana, situat al subsòl de l’edifici del Sindicat Agrícola, on s’hi van localitzar restes de paviment i murs d’aquesta època, possiblement corresponents a algun edifici del nucli romà de Granollers. L’única informació prové del geògraf Salvador Llobet, que esmenta que l’any 1945, quan es va construir l’edifici del Sindicat Agrícola, es va fer la troballa d’un tros de paviment de formigó romà, el qual es trobava fragmentat per construccions posteriors dels segles XVII i XVIII, i també van aparèixer fonaments de parets d'aparença romana. Així mateix, les parets modernes van ser construïdes utilitzant una gran quantitat de '<em>tegulae</em>' romanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment es situa al nucli romà de Granollers, ja tocant amb els afores, definits per la troballa de tombes (a can Trullàs, les Josefines), forns romans (carrer de Sant Josep) i un possible camí romà (can Trullàs). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes de construccions romanes del Sindicat Agrícola es poden relacionar amb la zona B de can Trullàs (àrea d'emmagatzematge) i el conjunt estructural localitzat al carrer de Sant Jaume.</span></span></span></p> | 08096-301 | Carrer de Sant Jaume, 36 | 41.6079176,2.2853118 | 440449 | 4606492 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50001-sindicat-agricola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50001-301-sindicat-agricola-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Des de l'any 1945 no hi ha notícia de noves remocions del subsòl que hagin proporcionat noves troballes en el recinte de l'edifici. Durant el març de 2012 es va realitzar una intervenció al carrer Sant Jaume número 32, on s’havia de rebaixar una petita zona uns 30 cm. Els resultats van ser negatius. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49997 | Mercat de Sant Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-sant-carles | <p>A. A. M. G. (s.d.) <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, P. I TENAS, M. (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Restes d'unes arcades de cronologia imprecisa que van aparèixer en el transcurs d'una instal·lació de telefonia. La informació és poc concreta, ja que es tracta de l'observació d'un treballador de Telefònica, comunicada a l'equip d'arqueòlogues que l'any 1990 efectuaven la supervisió de la instal·lació de la mateixa línia al carrer de Sant Jaume.</p> <p>La troballa es va efectuar poc temps abans d'iniciar-se la supervisió, quan s'instal·lava la línia a l'adreça indicada a la ubicació. El treballador va constatar la presència d'unes arcades força impressionants, just davant del mercat de Sant Carles. Tot i que es desconeix la cronologia de la troballa, es podria relacionar amb les troballes identificades com una vil·la romana al passatge de Sant Bartomeu i als fonaments de l'antiga presó.</p> | 08096-297 | Plaça de la Caserna - Carrer de Santa Anna | 41.6087358,2.2860226 | 440509 | 4606583 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49997-297-mercat-sant-carles-c.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Plaça de la Caserna (PEPPA).A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 8. Caserna, p/; 9. Caserna, p/ 2-3 (Bar Layon) - carrer Triomf, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment, encara que també poden estar englobades en altres de propers. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50037 | Can Puigdomènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigdomenech-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges construït entorn de la dècada de 1930 que, segons alguns autors, s'acosta a l'estètica racionalista, tot i que sense acabar d'abandonar els postulats de l'academicisme tradicional, ben presents encara en els balcons de la part de l'esquerra.</p> <p>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis amb coberta plana limitada per una barana massissa de perfil trencat. En la part més alta del costat de ponent hi ha un escut en relleu. La façana està estucada amb especejament de franges horitzontals, composada segons tres eixos. En el costat de llevant, junt a la mitgera, sobresurt un cos, a manera de tribuna. Els buits són de proporcions verticals, els de la tribuna estan protegits per persianes enrotllables, mentre que a la resta els protegeixen persianes de llibret mòbil. La horitzontalitat queda emfasitzada per les fines impostes a nivell de forjat i barana.</p> <p>La planta baixa ha estat modificada per l'ús comercial (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-165 | Carrer de Sant Roc, 1-3 | <p><span><span><span><span>El carrer Sant Roc formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. D’aquest carrer en sortia el camí que anava cap a Cardedeu i Girona per la banda nord-est de la població. En un principi es denominava carrer de Bell-lloc, i la primera referència documental és del 1367. A l’extrem del carrer hi havia el portal de Bell-lloc. També s’hi van instal·lar adoberies de pells. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI, tal com passa en la resta de portals de la ciutat, s’hi construí una capella, que en aquest cas estava dedicada a Sant Roc. A mitjans del segle XIX la muralla i la capella foren enderrocades i el carrer es va remodelar. Durant la Guerra Civil de 1936 van haver de ser enderrocats dos edificis del carrer. A partir del tombant de segle XX, sobretot molts edificis han estat objecte de reformes o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici, que podria ser una construcció de la dècada de 1930 o potser una mica posterior. Segons dades del cadastre, hauria estat construït el 1942. Segons l'autor García-Pey, l'any 1927 ja apareix esmentat el nom de ca la Paca, segons la publicació local La Gralla (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6084900,2.2880600 | 440679 | 4606554 | Entre 1930 i 1942 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50037-ca-la-paca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50037-ca-la-paca-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | La façana va ser restaurada l'any 2001. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49991 | Carrer de la Indústria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-industria | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han enderrocat en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud. Originàriament estava constituït per cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Al costat d'aquests edificis ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En els darrers anys moltes de les cases originàries s’han anat substituint, de manera que les que queden són pràcticament testimonials. Les cases que es conserven i tenen un cert valor patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 32 (1930, can Titus), 34, 45, 50 (conserva un arrambador), 52, 54 i 58 (cal Manyà, casa de Dionís Viure i Banús).</span></span></span></p> | 08096-234 | Carrer de la Indústria, s/n | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de la Indústria, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. A començaments del segle XX el carrer ja es trobava plenament urbanitzat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell més anecdòtic, l’autor García-Pey recull el fet que a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç hi havia la casa de ca l'Espinal, un revolucionari del 1936 (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6012811,2.2893944 | 440783 | 4605752 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-foto-08096-234-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49992 | Carrer de Sant Josep de Calassanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep-de-calassanc | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, </em>Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | Moltes de les cases antigues han estat substituïdes. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sudest, en sentit paral·lel a l’antiga Carretera (actual carrer d'Alfons IV) i a la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment hi predominava un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Presentaven una estètica urbana, encara que alguna podia conservar el seu aspecte rural. Al costat d'aquests edificis ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. També hi havia alguns edificis de tipologia industrial per hostatjar petits tallers o indústries. En els darrers anys, però, la majoria de les edificacions antigues han estat substituïdes. Les que encara es conserven i tenen un cert interès patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 29-31 (planta baixa i pis), 41- 43-45 (conserva la porta tradicional), 47, 51, 53, 55, 57 (1931), 59, 75, 77, 97 (reformada), 121 (interessant les reixes i fusteria, el trencaaigües està decorat), 123 (reformada la façana).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 46, 50, 66 (conserva la numeració antiga), 68, 98-100 (1926, planta baixa i pis, decoració a les finestres de rajoles en blanc, blau i verd), 156, 158. A la cantonada amb Martí Grivé es troba la tanca d'obra de la casa Relats.</span></span></span></p> | 08096-235 | Carrer de Sant Josep de Calassanç, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Sant Josep de Calassanç, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com és el cas de la tanca de la casa Relats. A principis del segle XX ja es trobava plenament urbanitzat fins a l’alçada del carrer del Foment. Antigament s’anomenava carrer d'en Lletjós, que era un conegut constructor de Granollers que va edificar en aquesta zona (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6015152,2.2892449 | 440771 | 4605779 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-foto-08096-235-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49993 | Avinguda de Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-francesc-macia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla,</em> Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, seguint l’eix de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. De fet, l’avinguda de Francesc Macià és un dels trams en què està dividida la carretera segons el nomenclàtor de carrers actual. De sud a nord, en el seu tram urbà està formada pels carrers Francesc Macià, d'Alfons IV, d'Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. L’Avinguda Francesc Macià, doncs, és el tram més meridional, que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Carretera forma l'espinada de la població i ha estat tradicionalment un dels vials de més prestigi. Per això algunes de les edificacions eren de més qualitat que en els carrers adjacents, amb cases de veïns més altes, construïdes a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. En aquest tram més allunyat del centre, però, antigament hi predominava un tipus de casetes unifamiliars de caràcter popular, més baixes i senzilles, que s’alternen amb algunes torres burgeses d’estil noucentista i amb jardí, com la casa número 94, la casa Enric Deu Umbert o la casa Pius Anfres Martí (també coneguda com la Tela), que actualment acull el Museu de Ciències Naturals. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que encara es conserven i presenten un cert interès patrimonial són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre).</span></span></span></p> | 08096-236 | Avinguda de Francesc Macià, s/n | <p><span><span><span>La carretera de Barcelona a Vic va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862 i 1863 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. L’Avinguda Francesc Macià és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Com és lògic, la carretera va començar a urbanitzar-se primer en els trams més propers al centre i progressivament es va anar estenent cap al sud. L’any 1914 el tram corresponent a l’Avinguda Francesc Macià es trobava en procés d’urbanització. Tradicionalment, molts granollerins han continuat anomenant aquesta via “la Carretera”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></p> | 41.6007601,2.2873216 | 440610 | 4605696 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-casa-enric-deu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-casa-francesc-macia-94-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-foto-08096-236-1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49877 | Capella de Santa Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-esperanca | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 37, 77-79.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Petita capella reedificada el 1853 sobre el corredor de Santa Esperança, en substitució de l’antiga que fou enderrocada aquell mateix any. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció de planta pis sobre una volta escarsera, dissenyada com a un pont que permet accedir al corredor. La coberta és de teula a dues vessants, amb una petita imbricació o ràfec. S'hi accedeix mitjançant un tram d'escala amb porta al corredor, ubicada a l'edifici contigu. La capella té una àmplia obertura davantera, que també fa de balcó, construïda amb arc de mig punt, a plec de llibre, recolzat en imposta i protegit per una senzilla barana de ferro. Aquesta obertura permetia seguir les cerimònies des del carrer. A través de la vidriera es pot veure la petita imatge de la Mare de Déu de l’Esperança. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció està coronada per un campanar d'espadanya que marca l'eix central de la façana. La façana és de totxo vist. El gran buit d'arc escarser de la planta baixa està tancat per una reixa de ferro de dues fulles que tanca el corredor (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-30 | Carrer de Santa Esperança, 15 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Esperança, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbui. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament la parròquia de la vila es dividia en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. A conseqüència del progressiu deteriorament de les muralles el 1853 es va enderrocar la capella de Santa Esperança, i un any abans la de Santa Anna. Les dues van ser reconstruïdes de nou al costat dels antics portals (PANCORBO et alii, 2006: 77).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les noves capelles, per exigències dels propietaris limítrofs, van ser muntades sobre voltes. Segons documents de l’època: “En la capella de Santa Esperança, que s'autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l'obligació de construir-la de bell nou per mitjà d'un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l'escala, o sigui tota l'amplada de la casa que es construirà. L'escala l'haurà de fer dins del lloc que ocupa la torre podent fer la porta al corredor: i l'arc recolzat entre la casa Rovira, la d'en Ramón Vallgonesta, de la qual el propietari accedeix a l'esmentada càrrega de l'arc reservant-se però, el dret a fer obertures sempre que els convingui (A. Canal; fitxa IPA: 28988)'.</span></span></span></p> | 41.6076271,2.2885490 | 440719 | 4606458 | 1853 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-capella-sta-esperanca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-capella-sta-esperanca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-carrer-santa-esperanca-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A la darrera restauració es va repicar l'arrebossat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49873 | Casal Masferrer-Perpinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-masferrer-perpinya | <p>CIURANS, Xavier (2008). 'Els Masferrer. Estudi d'un mas i d'una nissaga benestant del Vallès', a Ponències: <em>Revista del Centre d'Estudis de Granollers</em>, núm. 12. p. 173-174.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 219-220.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SOLÀ, Diego (2022). 'Granollers, 1710-1714: quan tot canvià per sempre'. Naciodigital.cat (11-09-2014).</p> | XVI-XX | <p>Edifici amb diversos habitatges que deriva d'un primitiu palau de l'època del final del gòtic i principi del renaixement, el qual conserva diversos elements decoratius renaixentistes, tot i haver estat molt transformat en els segles posteriors. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants. La façana és plana, de paredat comú arrebossat amb balcons lleugers de pedra d'arc pla, sobre successius eixos de composició vertical molt accentuada, que no trenquen el seu caràcter de façana plana. A la part central la façana conserva un finestral renaixentista plateresc.</p> <p>El primitiu palau s'estructurava al voltant d'un pati central amb escales d'accés a la planta noble, el qual s'ha conservat parcialment. D’acord amb les fotografies antigues, l’escala d’accés hauria estat originàriament orientada a la inversa que a l’actualitat, amb el tram inferior perpendicular a la façana i el superior paral·lel a tocar d’aquesta (PANCORBO et alii, 2006: 220). De fet, aquesta part de la planta baixa ha estat objecte de continues reformes que fan evident una incoherència respecte a les plantes superiors. En algunes de les seves estances aquest casal conserva una luxosa decoració que és testimoni del seu passat nobiliari. L'edifici compta amb els següents elements destacables:</p> <p>1. Façana principal. Planta noble. Finestra d'estil renaixentista plateresc, acabada amb llinda monolítica decorada amb un motiu heràldic, que és l'escut dels Masferrer, <span><span><span><span>format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles. És sostingut</span></span></span></span> a banda i banda per sengles lleons rampants. Els brancals també són decorats amb el cap d’una figura femenina a la part superior del brancal nord i un angelet a la del brancal sud. La part inferior dels brancals és també decorada amb motius geomètrics.</p> <p>2. Pati interior. Planta noble. Porta d'estil plateresc català, situada al capdamunt de l’escala principal. Està acabada amb un arc carpanell decorat amb un motiu idèntic al de la finestra de la façana, per sota d’un guardapols motllurat i ondulat que arranca de sengles mascarons amb representació d’angelets.</p> <p>3. Pati interior. Planta noble. Finestra situada a tramuntana de la porta descrita més amunt. Està acabada amb un arc rebaixat amb guardapols ondulat a l’interior del qual es troba un escut aguantat per sengles angelets. Impostes amb representació de quadrúpedes alats.</p> <p>4. Interior de l’immoble. Planta noble. Porta acabada amb llinda plana i guardapols ondulat recolzat en sengles impostes amb representació de caps humans (PANCORBO et alii, 2006: 220).</p> | 08096-26 | Plaça de la Porxada, 21, 22, 23 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat sud. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 220) es tractaria d'una casa-palau originària d'època gòtic renaixentista. L'existència de l'escut de la família Masferrer, format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles, demostra que havia pertangut a aquesta important nissaga de Granollers. Els Masferrer eren hostalers de Granollers a la segona meitat del segle XV i també van ocupar càrrecs al govern municipal. En un capbreu de les propietats dels Jesuïtes de Betlem, de 23 de març de 1584, s’esmenta que Francesc de Masferrer, burgès de Granollers, posseïa unes cases i un celler que obrien la façana occidental al carrer del Sastre (PANCORBO et alii, 2006: 115). Durant el segle XVII els Masferrer es van emparentar amb la família nobiliària dels Perpinyà, i això va donar lloc a la nissaga Masferrer-Perpinyà. De fet, l'edifici també és conegut amb la denominació Casal Masferrer-Perpinyà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra de Successió, el 30 de gener de 1710 l'arxiduc Carles, pretendent a la Corona Espanyola, va fer parada a Granollers i va sopar a can Perpinyà-Masferrer (SOLÀ, 2022). Un membre de la família, Francesc de Perpinyà Sala i Sasala, fou un dels diputats que es va oposar a la capitulació de Barcelona el 1714. Ja a finals del segle XIX, en aquest edifici hi tenia la seva seu el Casino Terpiscore. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l'evolució concreta del casal, amb les dades que en coneixem és difícil precisar-la. Probablement fou reformat en múltiples ocasions al llarg dels segles posteriors. Ja al segle XX, fou objecte d’una reforma a la dècada de 1980. </span></span></span></span></p> | 41.6079900,2.2880900 | 440681 | 4606498 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-porxada-21-23-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-porxada-21-23-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-foto-08096-26-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Cases de la Plaça Porxada 21-23.L'edifici també és conegut amb la denominació Casal Masferrer-Perpinyà. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49963 | Casa Enric Deu i Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enric-deu-i-umbert | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Casa unifamiliar amb jardí d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. Presenta tres façanes visibles, amb mitgera a nord. Està alineada al carrer de Francesc Macià i al jardí per migdia.</p> <p>Consta de planta baixa amb coberta composta de teula àrab, acabada amb una senzilla imbricació que enllaça amb l'entaulament de dues fines impostes. De la planta rectangular en sobresurt un cos de planta poligonal a manera de tribuna, acabat amb coberta de pavelló. En la cantonada de llevant - migdia hi ha l'accés mitjançant un porxo tancat per una portalada de ferro de dues fulles treballada amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. El porxo es recolza en una pilastra i un pilar de cantonada. El sostre d'aquest porxo es va pintar amb motius mariners. Les façanes són planes, arrebossades. Tenen buits verticals de grans proporcions amb llindes planes refoses, protegides amb persianes de llibret mòbil i reixes de ferro.</p> <p>El jardí està limitat per un sòcol de paredat arrebossat coronat per un ampit ceràmic de color verd. Del sòcol en sobresurten pilars d'obra acabats amb capitells. En els pilars s'hi recolzen les reixes de ferro.</p> <p>L'interior de la casa respon al llenguatge noucentista en els arrambadors de rajoles i les decoracions d'obra (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-116 | Carrer de Francesc Macià, 90-92 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa està emplaçada a l'antiga carretera (actualment aquest tram és denominat carrer de Francesc Macià). El promotor fou Enric Deu, que la va encarregar a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En aquest cas es tracta d'una construcció de l'any 1929 que s'inscriu dins l'estètica noucentista, seguint el concepte de 'Ciutat-jardí'. </span></span></span></span></p> <p>Maria Deu era una descendent del fundador de la casa Deu que hi ha a la plaça Perpinyà. Es va casar amb el senyor Ripoll i va tenir dos fills. Quan va quedar vídua va donar a escollir a les joves entre les dues cases. El fill gran va quedar-se la de la plaça Perpinyà (informació oral Sr. Eustaqui Margall).</p> | 41.6009900,2.2871500 | 440596 | 4605722 | 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Altres denominacions: can Ripoll | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49985 | Carrer de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-pinos | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han anat substituint. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al nord-est, prop de la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. <span>En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint per edificis moderns. Les que queden presenten una estètica urbana. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com relleus ceràmics o altres. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 3 (edifici de tipologia tradicional), 19 (edifici de tipologia tradicional ), 21 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa i d'estil modernista).</span></span></span></p> | 08096-211 | Carrer de Pinós, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Pinós, al tombant de segle XX es trobava en procés de formació, mentre que els carrers immediatament més al sud (Bruniquer i Vinyamata) ja s’havien urbanitzat completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom d’aquest carrer fa referència a la família nobiliària dels Pinós, que tenien una torre de vigilància (la Torre de Pinós) en un terreny proper, darrera l’actual hospital. Els Pinós van estar vinculats a Granollers des del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. Alguns membres d’aquest destacat llinatge van tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió. </span></span></span></p> | 41.6103000,2.2917500 | 440988 | 4606752 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49960 | Can Ronses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de petites dimensions, situada al nucli de Palou però com una construcció aïllada, la qual ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla, que consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals, amb el carener perpendicular a la façana. La teulada és limitada per una fina imbricació a manera de ràfec. Probablement el cos residencial originari es va ampliar cap a ambdós costats, especialment cap al nord. La façana principal, encarada vers llevant, té una distribució d’obertures no del tot simètrica, amb una portalada d’arc de mig punt a l’eix central. A la planta primera hi ha diverses finestres adaptades a l'espai de la coberta. Els murs són de maçoneria i arrebossats, i les obertures són de tipologia simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No s’hi observen llindes ni brancals de pedra picada. A la façana sud té un petit contrafort. Al costat de ponent té un petit cos adossat.</span></span></span></p> | 08096-113 | Passeig del Dr. Fàbregas, 68 (Palou) | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Ronses, antigament era coneguda com a Mas Roure. Amb aquesta denominació apareix ja al fogatge de 1497. En èpoques més recents no sembla que hagi sofert grans canvis, almenys exteriorment. </span></span></span></p> | 41.5865013,2.2802098 | 440004 | 4604118 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Informació oral facilitada pels propietaris i per Cinta Cantarell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49994 | Casa carrer Santa Apol·lònia 1-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-apollonia-1-5 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 65-76.</p> <p>INFORME (2001) Informe de l'Àrea d'Història i Art Medieval i Modern del Museu de Granollers en relació al 'Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Arqueològic de Granollers'</p> | XVI-XX | <p>Edifici d'habitatges reconstruït probablement al segle XIX o començaments del XX que ha conservat a la seva façana un finestral més antic. És una construcció entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb teulada en part amb terrassa i en part amb teula àrab. La façana es composa en diversos eixos no del tot regulars. Presenta nombrosos balcons estrets de barrots. Cal destacar la finestra de brancals i llinda plana de pedra amb guardapols situada a la planta primera de l'edifici, probablement una reminiscència de la construcció més antiga, dels segles XVI-XVIII.</p> | 08096-237 | Carrer de Santa Apol·lònia, 1-3-5 | <p><span><span><span><span>El carrer de Santa Apol·lònia formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. </span></span></span></span>Als inicis industrials, al carrer de Santa Apol·lònia teixien sargils, però no fou duradora aquesta indústria (BAULIES, 1986b).</p> <p> </p> | 41.6083100,2.2869000 | 440582 | 4606534 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-foto-08096-237-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 49950 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-2 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental</em>. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XX | <p>Edifici en planta de 'L' que té façana a dos carrers, el costat més llarg del qual dona al carrer de Sant Jaume. La cantonada és de planta corba. Esta composat simètricament amb dues torres de planta quadrada respecte la bisectriu de la cantonada.</p> <p>Els cossos laterals presenten planta baixa i pis amb coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques. Les torres tenen una segona planta i són acabades amb coberta de teula àrab, a quatre vessants. Els ràfecs són treballats amb imbricació de peces ceràmiques. Les façanes són planes, arrebossades i pintades actualment de color ocre. La part corba i les torres estan recolzades sobre sòcol de pedra; la resta sobre sòcol arrebossat. Els buits són de proporcions verticals. Els de la planta baixa de la cantonada i els del segon pis de les torres són d'arc de punt rodó. Els de la planta baixa de la torre estan protegits amb reixa de ferro de dibuix geomètric i quadrats iguals a les baranes dels balcons de les torres. (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Abans, en la barana de coronament de la part corba hi havia la inscripció 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'.</p> | 08096-103 | Carrer de Sant Jaume, 36 | <p>Malgrat la clara opció pel tèxtil a partir de la industrialització, a Granollers el caràcter tradicionalment agrícola i ramader de la vila va continuar i va adquirir nova importància amb edificis per a ús dels pagesos i ramaders (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). La estructuració territorial comarcal preparada entre 1932-33 va ser utilitzada per constituir la 'Zona Agrícola del Vallès' o 'Hermandad comarcal sindical de Labradores y Ganaderos del Vallès', en la qual s'integraven tots els pobles de la comarca, orientals i occidentals, d'Olesa a Gualba, i de Montcada a Aiguafreda. Tenia la seva seu a Granollers. Acabada la missió d'aquest organisme, quedà dissolt, però la seva tasca va servir per a provar la vigència de la comarca per damunt d'altres demarcacions més artificials (BAULIES, 1965).</p> | 41.6079300,2.2854400 | 440460 | 4606493 | 1945 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-sindicat-agricola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-sindicat-agricola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-foto-08096-103-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc Riba de Sala | Forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49956 | Fira de l'Ascensió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lascensio | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català. El curs de l'any</em>. Barcelona. Editorial Salvat.</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Fira que té lloc per la diada de l’Ascensió i que és el principal esdeveniment econòmic, i també social, de Granollers. Actualment és una fira multisectorial que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis i l'automoció, i que compta també amb una representació agrícola i ramadera comarcal. L’emplaçament és al parc firal, al costat del riu Congost. L’esdeveniment es complementa amb diversos actes culturals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’Ascensió <span>les places i els carrers del centre de la ciutat s’omplen de festa, cultura i tradició, arts al carrer i creativitat, música i ball, cercaviles i gegants, sardanes i castells.</span> Avui la Fira de l’Ascensió és un esdeveniment econòmic i social que ha perdut el contingut tradicional que tenia, encara que posseeix un valor patrimonial com a referent històric i simbòlic. La tradició marca que la Fira comença amb el pregó, que cada any realitzen personalitats rellevants en diversos camps. <span>L’activitat ‘Fem un llibre’ s’ha consolidat després de més de quaranta edicions. El divendres de l’Ascensió els infants fan un llibre gegant i col·lectiu amb l’ajuda d’il·lustradors i il·lustradores. Una de les actuacions més desitjades és «La Tripleta de l’Ascensió», que és la triple actuació d’una de les quatre grans orquestres de Catalunya que inclou sardanes, concert i ball final. Així mateix, les Havaneres de l’Ascensió també és un acte musical molt esperat a la ciutat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un altre acte emblemàtic és la Passada moderna: un nou concepte de desfilada, enfocada a la cultura i el folklore popular i tradicional. S’hi poden contemplar elements singulars, sorprenents i majestuosos arribats d’arreu. Altres actes molt consolidats són l’actuació dels Xics de Granollers, la cercavila de Gegants i la tradicional ballada de l’Esbart Dansaire de Granollers. </span></span></span></span></p> | 08096-109 | Parc Firal del Congost | <p><span><span><span>L'antecedent d’aquesta fira es situa a l'any 1335, quan el rei Alfons III el Benigne concedia a la vila de Granollers un privilegi autoritzant una Fira de Pasqua amb una durada d'uns vint dies. Ja al segle XIX, sabem que el gener de 1853 l'Ajuntament va acordar celebrar dues fires de tres dies de durada cadascuna. La primera començava el dilluns de Pentecosta i l'altre el 29, 30 i 31 d'agost. A finals de la dècada de 1920 hi havia dues fires anuals, una per l'agost, els dies 29 i 30, i una altra el dimarts de Pasqua de Pentecosta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En plena postguerra, i per iniciativa de la II Zona Agrícola del Vallès, es va fer realitat la primera Fira de l'Ascensió. Aquella Fira va ocupar els terrenys contigus de l'antiga estació de França en el que avui seria la plaça de Barangé. Des d'un principi van ser els agricultors, i sobretot els ramaders, els més interessats en l'operació. El Primer Concurs de Bestiar de la Comarca va tenir lloc l'any 1943, i l'any següent, es convertia en una Fira-Exposició Provincial de Ramaderia. El 1948 i en vista de l'èxit assolit, s'amplià el seu àmbit a nivell regional i es van fer tots els possibles perquè la festa ramadera fos de dos dies. (HOMS, 1995). L'esperit de la Fira agrícola i ramadera feia que els pagesos, amb el seu bestiar, acudissin a la fira impel·lits per la possibilitat de guanyar un dels nombrosos premis o almenys per treure algun o altre profit de llur participació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1944 la Fira va esdevenir provincial, i la major participació obligà a repartir els animals per grups i a ocupar altres indrets de la ciutat. Així van passar els anys fins a la introducció d'una incipient exposició industrial que es realitza a l'any 1950. Però va ser el 1954 que s’inicià una nova etapa a la Fira de l'Ascensió. L'Ajuntament es va fer càrrec de l'organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes presidit per Josep Porcar. Llavors es decidí allargar la durada de la Fira a quatre dies i crear una nova secció dedicada a les activitats industrials aplicades a l'agricultura. Això va fer que ben aviat la incipient indústria desplacés la maquinària i els productes agrícoles i ramaders. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta la fira reflecteix l'expansió econòmica en general i la del sector de l'automoció, en particular. Amb la inclusió del Pavelló del motor es produeix un augment significatiu, tant en el pressupost de la Fira com en el nombre d'expositors. Aquesta situació s'inverteix en els anys setanta, afectats per la crisi del petroli de 1973, el final del règim franquista i l'inici de la transició a la democràcia. En aquest context Granollers es queda pràcticament sense Fira, i el dia de l'Ascensió passa a ser no festiu en el calendari laboral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979, però, el consistori torna a declarar festiu el dia de l'Ascensió i es comença a fer la Fira de nou, tot i que en condicions precàries. No és fins el 1985 que la Fira i Festes de l'Ascensió retornen amb força després d'un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l'Ajuntament. Això va permetre crear la Comissió de la Fira. Es va voler fer de la Fira el marc adequat on trobessin sortida les iniciatives encaminades a superar la crisi econòmica de principis dels setanta. En aquest nou model es mantenen la presència de bestiar i es fan les Jornades Agropecuàries, però cada vegada més són els productes industrials i de serveis els que ocupen majoritàriament els estands i reprodueixen a escala la importància d'aquests sectors en l'economia granollerina. El 1988 la Fira abandona el centre i es desplaça al barri de les Tres Torres, lloc on la ciutat creix al voltant d'una instal·lació emblemàtica: el Palau d'Esports. Aquell any es va lliurar la primera edició dels Premis d'Innovació Empresarial que guardonen empreses punteres de Granollers i comarca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant uns anys, l'emplaçament de la Fira va ser variable. Així, el 1992 passa a ubicar-se a l'altra banda de la carretera del Masnou; el 1993 al Palau d'Esports, que va acollir el sector industrial; el 1994 a la zona esportiva del sud de la ciutat... No va ser fins el 1998 que la Fira va ocupar ja el 50% del que seria el recinte definitiu: una peça de terreny a Palou Nord, situada entre la Ronda Sud, el passeig Fluvial, el carrer de Londres i el camí de Can Bassa que neix com a parc firal. En la cinquantena edició de la Fira, que va tenir lloc de l'1 al 4 de juny de 2000, es va produir l'estrena del nou Parc Firal, que va ocupar 95.000 m2, i va acollir més de 250.000 visitants, els quals van poder gaudir dels més de 250 expositors que hi van participar. La inauguració oficial del recinte, però, es va fer l'any 2001, a càrrec de l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol i amb la celebració d'una festa popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la Fira s'ha anat consolidant al Parc Firal i ha anat transformant la seva activitat, apostant pel sector de l'oci i la gastronomia, sense deixar de banda el seu origen agrícola i ramader (Web L’Ascensió, fires i festes).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’una mirada més antropològica, cal posar de relleu que, antigament, la Fira de Granollers era un dels mercats tradicionals de la pagesia. Allà hi feien les compres de cara a la temporada agrícola del segar i el batre, mentre que la jovenalla dels pobles formalitzava a Granollers, en aquella diada, la seves relacions amoroses, d'una manera tan arrelada, que la fira de l'Ascensió es coneixia com la fira de les noies. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia en aquest dia, i es passejava ostensiblement pels carrers de la població, elles per fer-se veure i ells amb desig de veure si entre tantes noies en trobarien alguna que els fos agradable a la vista. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i difícil de transcriure. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i s’hi concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, per la Fira les societats celebraven balls matinals -el ball dels promesos- i segellaven, en certa forma, les fases prèvies del procés prematrimonial entre pubills i pubilles del Vallès. També era la gran ocasió per a intercanviar regals comprats en el mateix mercat (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> | 41.6054000,2.2808300 | 440073 | 4606215 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-principal-de-la-bisbal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-mfek3297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-foto-08096-109-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | INFORMACIÓ ORAL: Pere Cornellas, novembre 2001.Informació i fotografies facilitades per Marcel Oliveres i Aina Relats, de l’Àrea d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49870 | Casa dels Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-tagamanent | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). <em>Granollers, espai, temps</em>. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers. Estudio Geográfico e histórico</em>. Ed. Alpina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 181-183.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVI, XIX-XX | <p><span><span><span>Antic palauet gòtic que va pertànyer a la família noble dels Tagamenent, després Montbui, i on va morir el rei Pere IV de Barcelona, conegut com a Conestable de Portugal. L’edifici ha estat objecte de múltiples reformes, i avui de l’antic casal del segle XV només en resta la part central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, amb façana plana de paredat comú sense arrebossar. El portal d'entrada és amb arc de mig punt adovellat. A la primera planta, desplaçada cap a la dreta hi trobem una finestra coronella gòtica de triple arc. Està acabada amb arquets lobulats simples que descansen sobre frisos amb rosetes als extrems i sobre dues columnetes amb sengles capitells decorats amb fulles d’acant i dos escuts a cada àbac. Els escuts corresponen a la família Rocabertí. A la segona planta presenta una finestra rematada amb arc conopial que té a l’intradós arc de taló lobulat amb traceria. Es recolza en dues impostes amb tres rosetes en relleu cadascuna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que originàriament el casal era més ample i fou escapçat ja a principis del segle XIX, per construir-hi una casa moderna, i novament el 1966, quan la façana es va estrènyer per ambdós costats. Per això a la casa adjacent de la dreta (núm. 8, casa vídua Uyà) es conserva una arcada interior que havia pertanyut a aquest casal. Malgrat tot, la façana presenta un parament força unitari, llevat de la major presència de maó a la segona planta, fet que indica la realització d’obres de reparació en moments posteriors al segle XV. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A dins de l’edifici es conserva un pati interior. Al seu mur de llevant es conserva una finestra acabada amb un arc conopial trilobulat format per dues peces així com una altra finestra acabada amb un arc conopial polilobulat format per dues peces amb decoració vegetal que descansen sobre sengles impostes decorades amb rosetes en relleu. A la segona planta (per la banda del carreró de Sant Esperança) conserva part d’una finestra geminada de la qual només resten les dues pedres treballades que en conformaven l’acabament i algun dels carreus dels brancals. Avui aquests elements queden integrats dins un mur de pedra i maó. (PANCORBO et alii, 2006: 182).</span></span></span></p> | 08096-23 | Carrer de Sant Roc, 10 | <p><span><span><span><span>Per la seva tipologia, sembla que aquest casal gòtic hauria estat construït als segles XV o XVI. En un principi pertanyia als Tagamanent, una família feudal originària del castell de Tagamanent (al Vallès oriental). Al mateix segle XV la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui. El seu hereu fou Joan de Montbui i de Tagamanent, que va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil catalana que va tenir lloc en aquest segle. Es va decantar del bàndol de la Generalitat, que estava en guerra contra el rei Joan II. La Generalitat proclamà comte de Barcelona i rei d'Aragó a Pere IV, fill del rei de Portugal i conegut com a Conestable de Portugal. Envoltat d’altres nobles fidels catalans i portuguesos, el rei Pere va morir de tisi el 29 de juny de 1466, precisament al palau de Joan de Montbui, a Granollers. Per això en alguns llocs aquest casal també s’ha anomenat casa del Conestable. Posteriorment el seguici de nobles va acompanyar el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar, a Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més tard, els Montbui van entroncar amb els Rocabertí, un altre dels llinatges nobles catalans més destacats, en aquest cas originaris de l’Empordà. Per això l’escut dels Rocabertí apareix al finestral principal de la casa. I a mitjans del segle XVII van emparentar-se amb els Pinós, un altre llinatge noble destacat. Dels nou fills d’aquest matrimoni en van destacar dos: Miquel i Josep, per la seva intervenció en la vida política, social i econòmica de finals del segle XVII i principis del XVIII. Especialment, per la seva vinculació a la Guerra de Successió com a defensors de la causa austriacista. L’any 1710, Miquel de Pinós i Rocabertí, davant la falta d’efectius per a les tropes, va demanar que la vila de Granollers contribuís a la causa amb 50 homes. A canvi, s’atorgaria als voluntaris fadrins agremiats el dret a rebre el grau de mestre. Per la seva banda, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, com a delegat del Consell de Barcelona, va anar a rebre Felip V a Martorell, qui li va atorgar el títol de marquès de Barberà (1702). Posteriorment, però, es va convertir en acèrrim defensor dels austriacistes. Durant el setge final de l’Onze de Setembre de 1714 fou un dels portadors de la bandera de Santa Eulàlia, que es va treure per donar ànims als assetjats. Acabada la guerra, va ser deportat i va morir fora de Catalunya (Cantarell: plafó informatiu).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del punt de vista arquitectònic, en els últims dos segles el casal ha sofert greus danys i múltiples reformes. A començaments del segle XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna. El 1886 es va reedificar la façana (expedient d’obra 879, caixa 3). El 1908 l’arquitecte Joaquim Manuel Raspall i Mayol hi va fer alguna intervenció de reforma de la façana (expedient d’obra 31, caixa 13). El 1910 s’hi va col·locar un rètol i portes de ferro al portal, i s’hi va obrir una finestra de 0,60 m d’ample per 2 m d’alçada (expedient núm. 53, caixa 14). Uns anys més tard, el 1940, l’Ajuntament va donar permís per derruir la part oriental de la casa i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many. Al seu lloc s’hi construí un altre edifici modern (fitxa IPA 28992). Això va causar gran indignació entre els cercles d’estudiosos i amants del patrimoni. El 1956 es va eixamplar el portal d’entrada (caixa 122, expedient núm. 35). El 1958 es va eixamplar l’aparador d’una botiga. El 1961 s’amplià mig metre el finestral existent i se’n va reforçar la llinda (expedient d’obra 56, caixa 153). El 1966 es va fer més estreta la façana (1,05 m a un costat i 1,25 m a l’altre), es va substituir la porta d’entrada a la botiga per una finestra àmplia i s’hi va afegir un pis (expedient d’obra 2584, caixa 207). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més recentment, entre 1980 i 1981, l’edifici es va restaurar segons projecte de Joan Valls i Ribas. El 1986 es va habilitar la planta baixa com a adrogueria (expedient 609/1986).</span></span></span></span></p> | 41.6082500,2.2886200 | 440725 | 4606527 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-foto-08096-23-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Casa del Conestable o Casa Gran. De fet, la denominació Casa del Conestable es va difondre entre alguns granollerins. Es deu a un article d’Alfred Canal que proposava aquest nom. Anteriorment el nom més comú era la Casa Gran.Informació facilitada per Cinta Cantarell | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49871 | Casa Sebastià Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-costa-0 | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 28.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa noucentista, amb elements d'art déco. Consta de planta baixa i tres plantes pis, cobert amb terrat. La façana està composta per dos cossos: l'estret seguint un eix, el més ample seguint tres eixos.</p> <p>El cos més estret (de llevant), que sobresurt lleugerament del pla de façana, està revestit amb pedra carreuada. Les obertures són de proporcions verticals amb arc pla i emmarcats. El cos és rematat amb un treballat frontó que inclou una obertura pentagonal emmarcada per una faixa de maó vist. Aquesta forma remet ja a l'estètica déco. El coronament enllaça amb les dues pilastres - medallons que delimiten el cos.</p> <p>El cos més ample (de ponent), lleugerament més baix, presenta a la façana i a les plantes baixa i primera un acabat de pedra carreuada. Destaca per una gran obertura que comprèn les dues plantes, interrompuda per una llinda a nivell de forjat de planta baixa amb un gran arc carpanell de totxo a plec de llibre amb coixí de pedra. La planta segona presenta un balcó corregut de llosa de pedra recolzada en mènsules. Inclou les tres obertures de la planta, d'arc de punt rodó la central i plana als laterals. Una treballada barana de ferro, dissenyada seguint el llenguatge noucentista de Raspall, tanca el balcó, alhora que emfasitza el gran buit de la planta baixa. La resta de la façana és obra de maó vist, i queda coronada per una potent cornisa recolzada en cartel·les unides per una fina imposta i una balustrada de tres buits. A sota hi ha tres finestres amb arc carpanell. En la composició d'aquest cos s'hi observa la intencionalitat de disminuir progressivament els buits de façana, des de la planta baixa a la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>El llenguatge utilitzat en aquest edifici s'emmarca en el noucentisme de M. Raspall. Al frontó i a les baranes de ferro, però, s'hi pot llegir l'incipient llenguatge déco que aleshores començava a assajar l'arquitecte (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-24 | Carrer de Santa Anna, 6 | <p>Aquest edifici fou construït l'any 1926, i és obra del reconegut arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937). <span><span><span><span>Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>Aquest edifici també és conegut amb el nom de can Biel, que li ve donat pel fet que els baixos estaven ocupats per una botiga de queviures, de manera que a les dones de la casa se les coneixia amb el sobrenom de<em> Les Bieles</em> (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6087000,2.2868300 | 440576 | 4606578 | 1926 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-foto-08096-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-foto-08096-24-3.jpg | Legal | Noucentisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Altres denominacions: can Biel.Els anys 1980-81 es va portar a terme la restauració de la façana.Al mateix carrer de Santa Anna hi ha un altre edifici (el número 13) conegut amb el mateix nom: Casa Sebastià Costa | 106|110|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49869 | Can Cunillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunillera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 221-223.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Casal de característiques senyorials edificat al segle XVI que ha conservat nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista, alguns dels quals provinents d’altres cases. És un edifici de dimensions considerables que fa cantonada, amb una façana principal que dona a la plaça de la Porxada i una altra al carrer del Portalet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa i tres pisos. La façana principal presenta un paredat de pedra arrebossat, amb balcons i finestres amb llindes de pedra de diferents composicions i variacions d'estil, les quals s’estructuren en tres eixos. A la planta baixa es troba un portal adovellat central, un de lateral amb llinda i, a ponent, un aparador de factura moderna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta noble hi trobem tres balcons tancats amb persianes de llibret mòbil. El balcó central és acabat amb llinda de decoració renaixentista. Els dos balcons laterals, en canvi, són de factura més senzilla i antigament havien estat finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona planta, tocant a la cantonada, s'obre un balcó amb llinda decorada a l’estil renaixentista. Els altres dos buits són de proporcions més petites i factura més simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a la tercera planta s’obre una galeria amb cinc finestres o obertures, fruit d’obres realitzades a la dècada de 1970. La coberta és de teula a tres vessants acabada amb un potent ràfec amb imbricació de doble filada de teula i totxo. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral del carrer Portalet hi ha diversitat d'eixos de composició i tipologia de les obertures, algunes emmarcades amb pedra. La gran majoria, però, presenten elements aprofitats d’altres indrets que, segons els propietaris, es trobaven al pati interior de la casa. Les dues façanes de la casa conserven els següents elements destacables, que descrivim amb més detall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Façana principal. Planta baixa. Porta principal de l’edifici, situada a l’eix central i acabada amb arc de mig punt adovellat i malmès pel balcó superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2-Façana principal. Planta baixa. Porta lateral situada a llevant de la central i acaba<span><span><span>[1]</span></span></span>da amb llinda plana. A la llinda es troba gravada la data de 1541 i un escut molt desgastat impossible d’identificar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3-Façana principal. Planta noble. Balcó central <span>amb llinda en forma d'arquitrau (amb tres franges motllurades) sostingut per columnes estriades amb capitells jònics esculpits amb diversos motius. </span>Brancals de secció quadrangular i decoració ondulada en forma de S, amb capitells decorats amb volutes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4-Façana principal. Planta noble. Finestra reconvertida en balcó, situada a llevant del balcó central. Està acabada amb una llinda plana que no sembla original de la finestra. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus esculpits amb caparrons alternats amb rosetes de forma diferent a banda i banda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, reconvertida també en balcó. Està acabada amb una llinda plana. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus esculpits amb dos angelets que aguanten un escut llis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>6-Façana principal. Primer pis. Finestra lateral de llevant, de petites dimensions i acabada amb llinda plana motllurada a la part inferior imitant un arc conopial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>7-Façana principal. Primer pis. Finestra central acaba amb llinda plana amb motllura simple i els angles superiors arrodonits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>8-Façana principal. Primer pis. Balcó acabat amb arc pla i decoració esculpida amb una motllura ondulada que crea un pàmpol a l’interior del qual s’observen sengles angelets que aguanten un escut. A sota de l’escut es llegeix la data 1550, gravada. A banda i banda de la part superior del pàmpol es troben sengles medallons amb un caparró a l’interior. La llinda recolza sobre sengles carreus treballats amb dos angelets més que aguanten de nou un escut llis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>9-Façana lateral. Planta baixa. Finestra situada a l’extrem nord de la façana, de petites dimensions i acabada amb llinda plana i motllura simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la finestra descrita. Obertura rectangular acabada amb llinda plana sense motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana decorada a la part central amb un escut i diverses lletres gravades, de les quals només es pot llegir una “A” a l’extrem nord i una “L” al sud, ja que la reconversió de la finestra superior en balcó va malmetre tant la inscripció com l’escut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>12-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura arrodonida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>13-Façana lateral. Planta baixa. Finestra situada a migdia de la porta descrita i actualment reconvertida en porta. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>14-Façana lateral. Planta noble. Finestra situada per sobre de la porta 10. Està acabada amb llinda plana amb motllures ondulades imitant un arc conopial, amb la part superior dels brancals també amb motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15-Façana lateral. planta noble. Balcó situat a migdia de la finestra 14. Alçat rectangular i acabat amb llinda decorada amb traceries lobulades i arc conopial. Recolza sobre sengles carreus decorats amb uns curiosos relleus de figures d’estil arcaic (tal vegada de tradició medieval) i de caràcter obscè. Concretament, en el carreu de la dreta es mostra una figura humana en una posició retorçada i mostrant els glutis i l’anus. En el carreu de la dreta apareixen dues figures nues molt esquemàtiques que sembla que amb els braços vulguin assenyalar els seus genitals. Segons l’arquitecte Albert Blanch, es tracta d’un element trobat al pati interior de l’immoble i col·locat a principis de segle XX on es troba actualment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>16-Façana lateral. Planta noble. Finestra acabada amb llinda plana i motllura simple, amb un escut central que conté una estrella de sis puntes coronant una muntanya i que té l’orla profusament decorada amb relleus figurats (PANCORBO et alli, 2006: 222).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior es conserva una finestra d’arc estrellat del segle XVII i un portal amb escut similar al que acabem de descriure, format per una estrella de sis puntes coronant una muntanya.</span></span></span></p> | 08096-22 | Plaça de la Porxada, 28; Carrer del Portalet, 1 | <p><span><span><span>Segons les dues dates inscrites a la façana principal aquest casal s’hauria construït entre els anys 1541 i 1550. Els nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista també concorden amb aquesta datació, tot i que alguns d’ells són provinents d’altres casals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció actual sembla respondre de manera força íntegra a aquesta fase del segle XVI, malgrat que s‘hi puguin haver fet reformes posteriors, per exemple al segle XVII (tal com suggereix un portal interior). La família que el va habitar deu tenir relació amb alguns dels escuts que es troben esculpits a la casa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sabem que al llarg del segle XX s’hi han portat a terme algunes reformes, concretament els anys 1902 i 1965. Tal com s'ha dit, a principis de segle XX s’hi van col·locar diversos elements decoratius d’altres procedències que es guardaven al pati, sobretot a la façana lateral. A la dècada de 1980 la casa fou restaurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment (2005-2006) s’hi han portat a terme altres intervencions, quan es van repicar les dues façanes i es van arrebossar i pintar de nou, aquest cop amb un to vermellós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull l’autor García-Pey, el nom de ca l'Eveli prové d’un antic propietari: Eveli Torrent (GARCIA PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6077700,2.2876900 | 440647 | 4606474 | 1550 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-o.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-v.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-s.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-d-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-foto-08096-22-1.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: ca l'EveliRestaurada cap a la dècada de 1980. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49878 | Casa Bossy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bossy | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 197.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental.</span></span></span></p> | XX | <p>Casal unifamiliar de caire benestant i de dimensions considerables, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa final noucentista. És una construcció entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana és plana, de carreus de pedra i dividida en dos cossos: el de la dreta més alt i en forma de torre permet vistes a la Porxada. Els carreus són de pedra rogenca del Figaró, buixardada.</p> <p>El cos de l'esquerra, de dues plantes, presenta una composició simètrica, amb buits verticals contraposats a la horitzontalitat del sòcol. Les finestres inferiors presenten arcs esgraonats, amb llindars amb perfils de cimaci i cantells xamfranats. El primer pis l'ocupa un balcó corregut i, al coronament, hi trobem la imposta i una cornisa-ràfec.</p> <p>El cos de la dreta, on hi ha l'entrada, és més alt, emfasitzat per la torre mirador d'un pis més. Té coberta de pavelló a quatre vessants. Als costats està flanquejada per dos pilars que sobresurten del saltacavall de l'arc d'entrada. En la primera planta hi ha una finestra d'arc pla amb guardapols i capitells d'estilització coríntia. Tot plegat confereix al conjunt un aire clàssic, d'un barroquisme acadèmic.</p> <p>La casa Bossy s'ha assenyalat com un dels paradigmes del Raspall noucentista, amb una façana marcada per l'ordre i la simetria, molt austera en comparació amb la seva producció modernista i revestida de pedra vermella del Figaró dividida en carreus regulars, amb obertures d'arc mixtilini als baixos i a la torre, i de llinda plana al pis.</p> | 08096-31 | Carrer de Santa Esperança, 6 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbui. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. És el cas d'aquest edifici, conegut com casa Bossy, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, projectat el 1924 i executat el 1925, corresponent a la seva última etapa, noucentista i caracteritzada per un barroquisme</span></span></span></span> acadèmic que inclou el retorn a les formes barroques popularistes d'ornamentació plana. <span><span><span><span>Raspall i Mayol va participar molt activament en la vida social i cultural de Granollers, municipi del qual va ser arquitecte municipal des del 1907. Col·laborava sovint a les publicacions periòdiques La Comarca i La Gralla i també al Diari de Granollers –la capçalera del qual va dissenyar– i era un assidu a les famoses tertúlies de la Fonda Europa, carismàtic negoci hoteler on el 1926 va obrir un estudi per atendre els clients i proveïdors de la ciutat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa que hi havia anteriorment està documentada per una fotografia. Tenia una </span></span></span></span>porta acabada amb arc de mig punt adovellat i una finestra gòtica geminada, acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes i escuts cadascun. La columneta central tenia un capitell decorat amb motius vegetals (PANCORBO et alii, 2006: 198).</p> | 41.6076200,2.2880000 | 440673 | 4606457 | 1925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-foto-08096-31-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | A l'arxiu municipal hi consta un expedient d'obres: expedient 18, caixa 28. Obrir un aparador de 100 x 60 cm a la façana. Arquitecte, M.J. Raspall. Any 1924.En fer obres de rehabilitació local l'any 1999 es va localitzar en aquest sector un conjunt de sis sitges intercomunicades, en dos conjunts de tres. L'excavació la va dirigir Carme Subiranas. Les sitges estaven gairebé buides i no es van poder datar amb precisió (comunicació Museu de Granollers). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49872 | Casa Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-clapes | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. </span></span></span>215-216.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. </span></span></span></p> | XX | <p>Casa modernista que és una de les obres més destacades de l'arquitecte Raspall i Mayol. És també un dels edificis més representatius de la plaça Porxada i del modernisme granollerí, constituint una important fita visual dins del conjunt.</p> <p>L'edifici actual és el resultat de la reforma d'una construcció anterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius molt característics de l'estil de l'arquitecte Raspall: medallons, cintes, botons ceràmics, ferros forjats, etc. El treball de l'ornamentació de la façana és molt reeixit, ja que l'arquitecte combina les línies corves i rectes en tots els materials que posa en joc, des dels aplacats blancs que emmarquen les obertures i el coronament, fins a les sanefes de rajoles florals o les reixes i baranes de ferro forjat treballades a cop de fuet, formant motius vegetals.</p> <p>L'edifici presenta una façana dividida verticalment en tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona plantes que arrenquen des del balcó corregut que hi fa de base i el coronament, marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta.</p> <p>Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en grafia modernista, gravat en baix relleu, en una pedra de la façana a la dreta del balcó. Amb les mateixes característiques, també hi ha gravat el número 17. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven algunes restes de la construcció anterior. A la planta baixa es troba un arc de mig punt amb dovelles de mida mitjana, recentment restaurat. La seva poca alçada, 1,9 m., pot indicar que el sòl ha estat elevat. L'arc té una amplada de 3,9 m. (PANCORBO et alii, 2006, p. 216). Aquest arc, perpendicular a la façana, indicaria que antigament <span><span><span><span>aquesta casa formava part d’una zona porticada, igual com succeeix en altres espais de les places granollerines que tenien relació amb el mercat.</span></span></span></span></p> | 08096-25 | Plaça de la Porxada, 14 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006, p. 216), s'hi poden distingir tres fases constructives: la primera correspon a un arc d'època baix medieval que es conserva a l'interior, la segona ja correspon a la façana modernista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol de l’any 1906, la darrera fase correspon a les obres que es va realitzar a finals del segle XX per adaptar la planta baixa com a botiga. </p> <p>La façana modernista constitueix una de les obres cabdals de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, paradigma de la seva primera època artística, marcada per l'ús del llenguatge modernista. Originalment dividida en tres plantes i golfes, Raspall va substituir la teulada a dues aigües per un terrat pla i d'aquesta manera va aconseguir guanyar alçada per convertir les golfes en un pis més. <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p>Segons recull l'autor García-Pey (1990), antigament la casa es coneixia com a ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos havien treballat l'argent.</p> | 41.6082500,2.2877900 | 440656 | 4606527 | 1906 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-5.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49868 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-3 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) <em>Granollers, espai, temps</em>. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps', a <em>Lauro</em>, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. </span></span></span></p> | 08096-21 | Plaça de la Porxada, 6 | <p><span><span><span>El nucli medieval de Granollers es formà entorn de la sagrera que hi havia al voltant de l’església i, sobretot, del mercat, que es va desenvolupar a la zona on ara hi ha la plaça Porxada. Sembla del tot probable que en aquesta època l’edifici del Consell municipal ja es trobava en aquesta plaça. Al llarg de l'època medieval Granollers va anar canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en què va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculats a la construcció de la muralla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i, a partir de 1500, amb la instauració de la insaculació, diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila. El segle XVI s’ha definit com el 'segle d'or' de Granollers. La petita vila es va estendre més enllà de les muralles cap als carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la gran obra de la Porxada, es van empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va encunyar monedes, es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. L’augment de poder del Consell municipal derivava, sobretot, del control sobre el mercat i els impostos que pagava. <span>A més, l’Ajuntament tenia el monopoli del blat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest context de creixement es va portar a terme la construcció d’una nova casa de la Vila entre 1581-1582, situada en el mateix emplaçament que l’actual. Pocs anys després, entre 1586 i 1587, es va portar a terme una obra encara més significativa: la construcció de la Porxada. Era la <span>llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’última reforma important de l’edifici de l’Ajuntament es va iniciar l’any 1902. La va impulsar l’alcalde Josep Barangé i Bachs, i va consistir en una reforma substancial de l’anterior edifici. L'obra, que fou encarregada a l'arquitecte d'Olot Simó Cordomí i Carrera, es culminaria dos anys més tard, el 1904, durant el mandat de l'alcalde Miquel Blanxart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, amb motiu dels fets d’octubre de 1934 es van fer certes destrosses a l’edifici, a conseqüència de la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila. Llavors es va malmetre certa documentació de l'Arxiu i es van produir destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals. En l'actualitat, l'edifici es manté com a seu principal de l'Ajuntament de la ciutat, i és el lloc on se celebren els plens municipals.</span></span></span></p> | 41.6080900,2.2872400 | 440610 | 4606510 | 1902-04 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-foto-08096-21-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep M. Barnadas (escultura) | Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49865 | Casa plaça Porxada 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-porxada-11 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 211-212.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges que ha conservat alguns elements de la construcció originària, especialment dos finestrals de tradició renaixentista. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. Té planta baixa, dues plantes pis i golfes, cobertes amb teula a tres vessants. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada, cosa que, junt amb desplaçament de l'eix cap a la cantonada, ajuda a emfasitzar-la. La verticalitat de les obertures té el contrapunt de l'arqueria de la golfa i el potent ràfec de la coberta que ressegueix les dues façanes (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La façana de ponent fa un queixal i, a la part posterior, és on es troben els finestrals decorats amb motllures. L'edifici c</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>onserva els següents elements destacables:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1. Façana de migdia. Planta baixa. Portal principal d’accés a l’immoble, coronat per un arc de mig punt format per grans dovelles. Ha estat objecte de reformes a la part interior de l’arc, ja que s’hi inscriu una obertura rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2. Façana de migdia. Planta baixa. Finestra acabada amb llinda plana sobre imposta amb motllura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3. Façana de migdia. Segona planta. Finestra que, tot i haver estat molt malmesa i pintada, conserva encara restes de les impostes sobre les quals hauria descansat la llinda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Façana de ponent. Planta baixa. Finestra simple delimitada per carreus de pedra que han estat respectats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>5. Façana de ponent. Planta noble. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana treballada amb motllura arquejada decorada amb roseta central, similar a la finestra que es troba a la façana oest de can March. Els brancals també són motllurats amb la base esculpida amb motius geomètrics simples. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>6. Façana de ponent. Segon pis. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana i brancals motllurats amb la base treballada amb motius geomètrics simples. Es troba molt malmesa. (PANCORBO et alii, 2006: 212).</span></span></span></span></span></p> | 08096-18 | Plaça de la Porxada, 11; Carrer del Doctor Riera | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en concret, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 212), a partir de la façana de migdia s'hi poden diferenciar dues fases: una és la corresponent a la porta i finestra, així com probablement també a les arqueries. L’altra és la corresponent a les obres que s'hi van fer a finals de segle XIX i començaments del XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, s'hi van fer obres el 1898 (expedient d’obra n. 19), el 1904 (expedient d’obra n. 15) i més recentment el 2004 (expedient d’obra 2004-RCO-303).</span></span></span></span></p> | 41.6082800,2.2876200 | 440642 | 4606531 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b_2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | La portalada que dona a la plaça havia estat d'arc de mig punt, amb pedres dovellades, i va ser reformada, limitant-lo i deixant-lo d'arc pla (CUSPINERA et alií, 2001). | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49864 | Casa Josep Tardà i Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-tarda-i-mora | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil modernista, obra de l'arquitecte <span><span><span><span>Adolf Ruiz Casamitjana. És una edificació entre mitgeres que consta de </span></span></span></span>planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants.</p> <p>La façana és plana, de paredat arrebossat i esgrafiat. Presenta una composició simètrica, acabada amb una arqueria i un potent ràfec. Les plantes estan tractades de manera independent i separades per la interposició de franges horitzontals que trenquen visualment la continuïtat entre les parts: la barana del balcó entre la planta baixa i la superior i l'enrajolat entre la primera i la '<em>loggia</em>'. Degut a aquesta divisió tripartita, en alçada podem trobar dos tipus de finestra molt diferents: les grans i rectangulars de proporcions marcadament verticals que reforcen les línies d'alçada, així com les petites finestres de les golfes que formen una '<em>loggia</em>' i que resulten d'una interpretació lliure de l'arc de ferradura.</p> <p>Un ràfec volat de fusta la protegeix abastament, donant, a més, un cert caràcter decoratiu (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-17 | Plaça de les Olles, 11 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i una renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el cas d'aquesta casa, va ser reconstruïda totalment l'any 1903, en estil modernista i segons projecte de l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana. Fou un encàrrec de Josep Tardà i Mora, que va ser </span></span></span></span>alcalde de Granollers del 1908 al 1909 i del 1914 al 1915 per la Lliga Regionalista. De la casa se n'ha conservat el traçat del plànol original, llevat de la porta d'accés que ha estat transformada. </p> <p>Popularment, la casa també era coneguda com can Malats (informació oral Sr. Eustaqui Casals) o can Pepet Valent (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6086700,2.2871500 | 440603 | 4606574 | 1903 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-casa-josep-tarda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-casa-josep-tarda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-foto-08096-17-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Adolf Ruiz Casamitjana (arquitecte) | Altres denominacions: can Pepet Valent | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49866 | Casa de la plaça de la Porxada, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-la-porxada-20 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). <em>Granollers, espai, temps</em>. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. </span></span></span></span>217-218.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XX | <p>Casa probablement d'origen medieval (segles XV-XVI) que ha conservat elements gòtics en la seva façana, per bé que amb importants reformes posteriors. Forma doble cantonada, amb tres façanes, de planta baixa, pis i sotacobert. La coberta és amb teulada a dues vessants. La façana és plana de paredat arrebossat. L'element més significatiu és el finestral geminat de pedra, d'arc trevolat a la primera planta. Està situat sobre una font pública incorporada a la planta baixa de l'edifici, a l'interior d'un arc de mig punt cegat. Després d'unes reformes se'n va canviar la seva configuració inicial. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>Aquesta casa comparteix amb la resta d'aquesta petita illa el fet de disposar, a la façana de ponent, d’una sèrie d’arcs de mig punt. És difícil concretar quins d'aquests arcs són originals, restaurats o bé refets completament. Els dos situat al costat sud són els únics completament originals. Probablement són el testimoni més clar d'un hipotètic perímetre porticat al voltant de la plaça porxada, el qual estaria relacionat amb la funció del mercat, tal com detallem en l'apartat d'història.</p> | 08096-19 | Plaça de la Porxada, 20 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment. Un dels llocs és en aquesta illa </span></span></span></span><span><span><span><span>de la que forma part aquesta casa número 20.</span></span></span></span> A més, <span><span><span><span>hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, el seu origen es pot situar als segles XV-XVI, a jutjar pels elements decoratius d'estil gòtic que conserva. Tanmateix al llarg dels segles ha estat objecte de reformes difícils de precisar.</p> | 41.6081234,2.2879978 | 440673 | 4606513 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-foto-08096-19-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49863 | Casa de la Plaça de les Olles 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-les-olles-8 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INFORMACIÓ ORAL de la Sra. Cinta Cantarell, octubre 2001.'PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 227-228.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI, XX | <p>Casa reedificada al segle XX (1945) que compta amb elements decoratius d'estil renaixentista aprofitats d'una altra casa del carrer de Santa Anna. És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. La façana és plana, de paredat arrebossat coronada amb un potent ràfec. A la planta baixa hi ha un arc pla al portal d'entrada. A la primera planta destaca una finestra d'estil renaixentista. A la segona planta trobem una altra finestra, probablement de la mateixa època però amb decoració més senzilla.</p> <p>També cal assenyalar un altre element decoratiu, sobre el portal: un escut de pedra amb el relleu d'un sant, una creu i tres ales. La façana té una composició asimètrica (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>Planta noble. Finestra acabada amb un arc conopial format per dues peces esculpides amb traceria lobulada de vegetals que recolza sobre impostes decorades amb fulles, d'estil renaixentista.</p> <p>Pis superior. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols a la part superior, que recolza sobre culs de llàntia decorats amb figures alades (PANCORBO et alii, 2006: 228).</p> | 08096-16 | Plaça de les Olles, 8 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p>En el cas de can Culleres es tracta d'una edificació del segle XX (1945) en la qual es van aprofitar elements decoratius que provenien d’altres edificis. Això s'esmenta en un expedient d’obra de l’any 1945 (n. 201), on es diu que es reforma la façana “colocando dos ventanales góticos procedentes de la demolición de las casas de la calle Santa Anna, números 2,4,6'. Sembla clar per fotos conservades, que la numeració del parcel·lari d’aquell moment no coincideix amb l’actual, i, si més no, la finestra del primer pis prové del carrer de Santa Anna, 5-7 (PANCORBO et alii, 2006: 228).</p> <p>També s'havia dit que alguns elements provenien de la casa número 8 del carrer de Santa Anna, anomenada cal Monjo (informació oral, Cinta Cantarell, 2001). Malgrat això, en el Catàleg de Patrimoni de 1985 (PATRIMONI, 1985) s'indicava que aquest era el darrer edifici representatiu d'allò que fou la plaça en l'Edat mitjana.</p> <p>Segons Garcia-Pey, la casa es coneixia amb els noms de can Baldufes, can Colleres i can Deuquartos (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6085100,2.2870400 | 440594 | 4606556 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-m.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-k.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-n.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Culleres, can Colleres, can Deuquartos | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49862 | Casa de la Plaça de les Olles 4-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-les-olles-4-5 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII; XX | <p>Conjunt de dues cases, entre mitgeres, que han conservat parcialment la tipologia tradicional pròpia dels segles XVI-XVIII. Una d'elles (la casa número 4, ca la Pubilla) fa cantonada amb el carrer de Santa Apol·lònia. </p> <p>Consten de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. Les façanes són planes, de paredat i amb carreus a la cantonada. A la façana de la plaça les dues cases destaquen perquè han conservat les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, amb motllures. Les de ca la Pubilla tenen guardapols a la llinda. Les cobertes són acabades amb cornisa. A la façana lateral la casa número 5 (ca la Pubilla) es conservava una finestra geminada tapiada (PATRIMONI, 1985).</p> <p>Les dues cases han estat àmpliament reformades. Les finestres es van recol·locar en el seu lloc.</p> | 08096-15 | Plaça de les Olles, 4 i 5; Carrer de Santa Apol·lònia | <p><span><span><span>L’existència d’un finestral geminat a ca la Pubilla és un testimoni de l’origen medieval d’aquestes cases, que es trobaven a l’interior de la vila murallada. La casa número 5 (ca la Pubilla) era propietat de la pubilla Francesca Margenat Aderbau (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 4 (ca la Pepa Sastre) deu el seu sobrenom al fet que hi vivia una tal Josepa, que era sastressa d'ofici (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6083600,2.2870500 | 440594 | 4606540 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-foto-08096-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: ca la Pepa Sastre, ca la Pubilla | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49859 | Can Puntes / Can Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puntes-can-torreta | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Casal originari del segle XVI que el 1910 fou reformat per l'arquitecte Raspall i Mayol, el qual hi va introduir elements d'estètica modernista. És una edificació parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes que fan cantonada són planes, de paredat comú estucat en forma de carreus fins dos terços de la planta primera. L'edifici és coronat per una cornisa perimetral.</p> <p>Com a elements decoratius hi ha dues franges d'esgrafiats amb motius florals; una a l'alçada del primer pis i l'altra, més ampla, sota la cornisa. A la planta baixa les reixes i les finestres tenen decoracions geomètriques florals representatives del llenguatge modernista. Les obertures de les plantes superiors (en forma de balcons) estan emmarcades en la meitat superior amb dibuixos geomètrics i vegetals esgrafiats. El portal d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>A la cantonada oest del carrer Santa Elisabet destaca una franja feta de carreus de pedra granítica de més d'un metre d'ample, els quals pugen de forma graonada fins arribar a la imposta esgrafiada (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-12 | Carrer de Espí i Grau, 2; Carrer de Sta. Elisabet, 14 | <p><span><span><span>Aquest casal és d’origen antic, i el 1910 fou reformat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que hi va introduir certs elements d’estil modernista. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el nom de can Puntes era coneguda tan aquesta casa com la fàbrica del carrer de Sant Jaume, la qual també ho era com a can Jaume (actualment pàrquing Vila Oberta). Ambdues eren propietat de la família Puntes. La casa també es coneixia com cal Xic Moltó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p>Assassinat durant la Guerra Civil per la seva militància carlina, Manuel Puntas Viñas va ser un dirigent local del partit tradicionalista que al 1910 va encarregar la reforma d'un casal en cantonada, construït al segle XVII o XVIII i adossat a la muralla medieval. Tot i la firma Eduard Maria Balcells, la reforma s'atribueix a Manuel Joaquim Raspall –cosí segon de Balcells–, una pràctica habitual a l'època per eludir les incompatibilitats del càrrec d'arquitecte municipal. </p> <p><span><span><span>Anteriorment sembla que hi havia viscut Maties Llobet, més conegut per 'en Torreta', qui baixà l'any 1880 del Barri de la Torreta d'una casa situada a cavall dels termes de la Roca i Granollers i va anar a viure en aquesta de Santa Elisabet, que es va conèixer amb aquest nom 'Can Torreta' (GARCIA PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 l'edifici va ser reformat per l'equip d'arquitectes Codina-Prats-Valls per a adaptar-lo a les necessitats de l'Escola Municipal de Música, que s'hi va ubicar el 1989. El 2005 l'Escola de Música va canviar d'ubicació i l'edifici va allotjar els serveis municipals d'esports i educació. El 2016 es va fer una nova reforma per a millorar-ne l'accessibilitat i ubicar-hi també el servei municipal de cultura.</span></span></span></p> | 41.6089600,2.2879500 | 440670 | 4606606 | 1910 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-foto-08096-12-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït) | Altres denominacions: Casa Manuel Puntas Viñas | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49860 | Can Pedrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrals | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p><span><span><span>CASTELLÓ POU, Teresa (2001). La Biblioteca de Granollers 1926 - 2001. Ajuntament de Granollers, Granollers, p. 30-31.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 142-144.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII-XVIII | Recentment rehabilitat | <p><span><span><span>Casal de caire senyorial que es va iniciar al segle XVII i al segle XVIII va adoptar la fesomia actual, representativa d’un casal de l’època del barroc. És una edificació de dimensions considerables que constitueix una fita visual i que presideix la plaça de Maluquer i Salvador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és de planta aproximadament rectangular amb tres façanes visibles: una al carrer Espí i Grau, l'altra a la plaça Maluquer i Salvador i la tercera, bastida sobre la muralla medieval, al corredor de la Constància. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta de teula és a dues vessants, limitada per una potent barbacana. La façana és plana de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades, coronada per un ràfec imbricat. Les obertures són emmarcades amb pedra picada, algunes en forma de balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és la del costat nord (al carrer Espí i Grau) i s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb tres portals rematats amb arcs escarsers i balcons a les plantes superiors. Entre dos balcons, en una posició descentrada, es conserva una fornícula d’estil més o menys barroc actualment sense res al seu interior i amb la inscripció de la data 1750. Així mateix, sobre la dovella central del portal es conserva un relleu amb el rostre d’un home i la data 1783.</span></span></span></p> | 08096-13 | Carrer de Espí i Grau, 6; Plaça de Maluquer i Salvador | <p><span><span><span>Originàriament en aquest sector hi havia la muralla medieval, amb el seu fossat. Les excavacions que es van dur a terme l’any 1990 van permetre confirmar que aquest tram de muralla (datada entre 1366 i 1376) fou aprofitat en la construcció del casal que s’hi va aixecar uns anys més tard i que encara s’hi pot veure a la façana sud. Entre 1600 i 1635 aproximadament es va amortitzar el fossat de la muralla i es construí el primer edifici del casal de can Pedrals, que quedava fora del recinte murallat. No sabem si llavors tot l’espai de l’antic vall o fossat, a l’est de Can Pedrals, ja va esdevenir l’anomenada plaça del Bestiar, a causa de celebrar-s’hi el mercat ramader (PANCORBO et alii, 142-144). En tot cas, més tard o més d’hora el casal va acabar presidint la plaça que es va crear en aquest indret. A partir d'aquest moment al casal s’hi van anar fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII l’edifici es devia remodelar de manera important, adoptant l’aspecte d’un casal representatiu de l’època del barroc. Devia ser entre 1750 i 1783, que són les dues dates que figures inscrites a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans del segle XIX el casal era propietat de la Cartoixa de Montalegre. Així consta en el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d'agost de 1841, on s'anunciava la subhasta pública d'una casa de Granollers que havia estat propietat d’aquest orde. L'avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals. El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria morí el 22 de desembre del 1868. En aplicació del seu testament, la casa passà a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d'Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals». </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, en plena Guerra Civil, durant el bombardeig del 31 de maig de 1938 un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable. El 1967 la família Pedrals va vendre l'edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d'Accidents de Treball. Finalment, el 1971 l'edifici es va convertir en propietat municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els anys més recents l’edifici i les seves immediacions han estat objecte de diverses intervencions arqueològiques i de rehabilitació. L'any 1988 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques, prèvies a les obres de rehabilitació per convertir l’edifici en una biblioteca pública. L’any 1990 es va dur a terme una nova excavació arqueològica. El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada la Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d'obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i associats. L’any 2005 encara s’efectuà una nova intervenció arqueològica de restauració de la muralla en el tram de can Pedrals. </span></span></span></p> | 41.6088700,2.2883500 | 440703 | 4606596 | 1750-1783 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-10.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49858 | Convent de Sant Francesc / Casa de Cultura Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-sant-francesc-casa-de-cultura-sant-francesc | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè, a<em> Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.47-57.</p> <p>FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI | <p><span><span><span>Edifici del segle XVI que originàriament havia estat un convent i actualment acull la Casa de Cultura Sant Francesc. Exteriorment, del conjunt en destaca bàsicament l’església, mentre que el claustre i les altres dependències estaven al sector de llevant. A l’angle sud-oest s’aixeca una torre campanar de planta quadrada. Malgrat el fet d’estar integrat a l'estructura de l’edifici l’església es mostra com un element gairebé autònom. Alguns elements de les façanes estan reforçats, tan visualment com estructuralment, amb un treball de maó. Les façanes són de paredat arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els portals, un a cada façana, són molt similars, d’estil renaixentista. El de ponent s'obre a una placeta, antigament pati del mateix convent. Ambdós portals tenen columnes laterals. Les del portal de ponent són estriades; les del portal de migdia llises. Ambdues tenen capitells jònics i basaments amb decoració floral. Els frontons són triangulars i al seu interior tenen l'escut de la família Perpinyà, que va fer donació dels terrenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’església és de planta rectangular amb una sola nau sense creuer. Consta d’absis pla i quatre capelles. Segueix un estil clàssic greco-romà, amb tres arcades inferiors i sis de superiors de maons sense arrebossar (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-11 | Carrer de Espí i Grau, 1; Carrer de Corró | <p><span><span><span>Al segle XVI s’iniciava l’edificació de diverses cases en aquest sector extramurs del Camí Reial, que van donar peu al carrer del Corró. El convent es va fundar el 1578. En la sessió del Consell Municipal del 25 de maig del 1571 s'exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l'assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares, comprometent-se a pagar-ne un per als frares mendicants o de Jesús. El resultat d'aquesta decisió va ser que el 1579 el Consell adquirís l'espai de terra necessari per a construir el convent de St. Francesc. La família Perpinyà havia cedit els terrenys. El nou convent va acollir una comunitat de Pares Mínims. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Pares Mínims van residir fins a principis del segle XIX, quan l’any 1835, amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la comunitat va haver d’abandonar el convent. En aquell moment estava formada per cinc frares i dos llecs. Després de la desamortització l'Ajuntament de Granollers demanà al Govern els immobles amb les seves aigües i terres. El 1842 la Junta Superior de 'Bienes Nacionales' va atorgar el convent a l’Ajuntament, que hi va instal·lar una escola primària i va obtenir el dret de l'aigua mitjançant un cànon del 3 per cent sobre la taxació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els últims anys del segle XIX, segons Amador Garrell, l’església 'era oberta al culte i, adossada a la façana, hi havia una font i a la placeta unes acàcies, que feien molt bonic, però que foren arrencades. En el vell convent annex a la petita església, a dalt hi havia l'escola de Segon Ensenyament, del mestre Antoni Espí; als baixos, el Municipi hi tenia el magatzem d'eines de la brigada d'obres, el material dels bombers i un 'cuartelillo', i, més vers la plaça del Bestiar, en una gran quadra, l'escola de nois que durant molts anys dirigí el mestre Anglada. Al costat, en Barrancot feia garbells i llogava bombos i timbals per a les festes dels barris (..)' (GARRELL, 1960). Sembla que l’antic convent també va fer, eventualment, funcions de presó, sala de ball i cafè (BAULIES, 1986). Era la segona església de la vila, i va tenir culte fins el 1936, quan el seu interior fou incendiat a conseqüència dels fets anticlericals de la Guerra Civil (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els anys 1950 l’edifici fou rehabilitat pels arquitectes Josep Maria Martorell Codina i Oriol Bohigas Guardiola, per iniciativa de l'empresari Pere Maspons i Camarasa. L’obra es va poder inaugurar el 1956 per acollir la seu de la Fundació Pere Maspons i Camarasa amb la denominació de 'Casa de Cultura Sant Francesc'. Aleshores va acollir la seu de diverses entitats culturals. Entre 1959 i 1989 l'edifici va acollir l'Escola Municipal de Música. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Maspons i Camarasa (Granollers, 1885-1962) fou comerciant i escriptor. Va desenvolupar la seva vida i carrera a Guayaquil (Equador). Al seu retorn va sufragar la reconstrucció del conjunt del convent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a la Sala Sant Francesc hi continua tenint la seva seu la Fundació Pere Maspons i Camarasa, el Patronat de la qual està format per Òmnium Cultural, Agrupació Sardanista de Granollers, Esbart Dansaire de Granollers, Xics de Granollers, Associació Cultural de Granollers, un representant de la família Maspons i Camarasa i l'Ajuntament de Granollers. L’antiga església s’utilitza com a sala polivalent per a assaigs i actes públics.</span></span></span></p> | 41.6092200,2.2880400 | 440678 | 4606635 | 1578 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-foto-08096-11-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49880 | Casa del carrer Santa Elisabet, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-santa-elisabet-12 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 191-192.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVII-XVIII | Ha estat restaurat recentment. | <p>Edifici d'habitatges que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva tradicional, originària dels segles XVII-XVIII.</p> <p>És una construcció entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan arrebossades i pintades. La del carrer de Santa Isabel està composada segons dos eixos amb buits de proporcions verticals. Els de la planta baixa i primer pis (incloent les portes) tenen brancals i llinda plana de carreus amb motllura. Els buits de la segona i tercera planta són de factura posterior.</p> <p>Les golfes són de factura molt recent.</p> | 08096-33 | Carrer de Santa Elisabet, 12 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas d'aquest edifici es pot dir que ha mantingut força íntegra l'estructura originària, dels segles XVII-XVIII. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi observen tres </span></span></span></span>fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures que es podrien datar als segles XVII-XVIII. La segona ve determinada per l’ampliació de les dues finestres per fer-ne balcons (1887). Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.</p> <p>Segons els expedients d'obra, el 1887 es converteixen en balcons les dues finestres del primer pis (expedient d’obra núm. 7, caixa 3). El 1904 es va obrir una finestra, sense més especificacions (expedient d’obra núm. 1, caixa 11. L'any 2000 es van fer les darreres reformes per a l’habilitació de la planta baixa com a botiga (PANCORBO et alii, 2006: 192).</p> | 41.6088500,2.2878900 | 440665 | 4606594 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-a.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49867 | La Porxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porxada | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp 47-57.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 125-131, 205-207.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ZAMORA, Francisco de (1784). <em>Diario de los viajes hechos en Catalunya</em>. Reedició. Barcelona: Curial.</p> | XVI | <p><span><span><span>Construcció porticada situada a la plaça més cèntrica de Granollers que antigament formava part del mercat i acollia la llotja del gra. És una obra de finals del segle XVI que s’ha conservat tal com fou concebuda i que ha esdevingut l’element patrimonial més emblemàtic de Granollers, testimoni de la importància que per a la ciutat va tenir, i continua tenint, el mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció esvelta, de planta rectangular, que fa 24'07 m per 15'73 m. Estructuralment és simètrica, fet que li dona una harmonia compositiva i un sentit de monumentalitat, reforçat per la preeminència del seu emplaçament al centre de la plaça. Tot i això, es tracta d’una obra austera, pràcticament amb absència d’elements ornamentals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta coberta amb teula àrab a quatre vessants, sostinguda per tres files de cinc columnes de pedra que aguanten una estructura de jàsseres, bigues i llates de fusta de cor de roure, on es recolzen les rajoles o cairons ceràmics formant una solera. La coberta està suportada per 15 columnes d'ordre toscà, construïdes per carreus aplantillats. Tenen el fust llis i el capitell motllurat. Les quatre columnes de les cantonades tenen esculpit l’escut de Granollers. Sobre les dotze columnes perimetrals hi ha una llinda de jàsseres de fusta, reforçada amb ferros collats amb perns. Cada jàssera té l'amplada del tram. Damunt d'aquesta llinda carreguen les de la coberta, de manera que la part inferior d’aquestes forma una gran barbacana. Les aigües de la teulada es recullen en un canaló perimetral de teules tortugades que aboca l'aigua mitjançant brocs. Els tremujals de la coberta són peces especials de ceràmica vidriada de color verd. En els vèrtexs del carener de coronament hi ha gerres de ceràmica vidriada verda. Al mig del carener hi ha el penell de creu i gallet, original del segle XVI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'angle sud-oest hi ha la pedra de l'Encant, una mola de grans dimensions que la imaginació popular ha revestit de llegendes i tradicions (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</span></span></span></p> | 08096-20 | Plaça de la Porxada, 15 | <p><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint un centre comercial de primer ordre a l’àrea de la Catalunya central, amb un protagonisme molt destacat del seu mercat dels dijous. En aquesta època sobrepassa les seves muralles medievals i s’estenia pels carrers de Corró i de Barcelona; a més, la ciutat va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l’Ajuntament deriva del control que tenia sobre el mercat i els impostos que recaptava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: “el Pallol” o magatzem de gra. Per això, en principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l’Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s’hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l’Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la Porxada fou la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància del mercat de cereals a Granollers. L’obra va començar el 1586 i s’acabà el 1587. El 10 de novembre d’aquest any s’havia signat el contracte amb el constructor Bartomeu Brufalt. La construcció havia de durar un any i es va pagar en cinc terminis. Va costar en total 739 lliures de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com que hi ha un edifici molt similar a França, a la població de Gironde (la Vieille Halle de Sainte Foy-la Grande) en algun moment s'ha considerat la possibilitat que Bartomeu Brufalt hagués tingut relació amb aquesta altra construcció (SESÉ, 1987a). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII el viatger Francisco de Zamora es fa ressò de la importància d’aquesta llotja: 'Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarian, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros' (ZAMORA, 1784).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1751 es va restaurar la coberta i es van canviar algunes bigues, en una de les quals s’hi pot llegir la data tallada a la fusta. D’altra banda, en el decurs de les obres de restauració efectuades l’any 1984 es van trobar dues monedes de Carles III datades els anys 1772 i 1759-1788. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1872 la Porxada es va habilitar per a la venda quotidiana. Es va tancar perimetralment amb un muret i una reixa. Entre 1887 i 1899 s'hi van instal·lar uns quioscs i, finalment, entre 1907 i 1965 s'hi van instal·lar unes persianes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de les dates inscrites en algunes bigues queden testimoniades diverses intervencions puntals que s’han fet a la coberta els anys 1851, 1881, 1884, 1889 i 1907. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1940, després del bombardeig del 31 de maig que s’havia produït l’any anterior, durant la Guerra Civil, la Porxada es va reconstruir. Aleshores es van retirar les reixes i les parets fixes. En una de les bigues s’hi pot llegir la data de 1940. El 1984 l’embigat i la coberta es trobaven en mal estat i havien començat a cedir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1985 i 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va realitzar obres de reconstrucció. D’aquestes obres també en donen testimoni tres dates inscrites a les bigues (PONCORBO et alii, 2006: 206-207).</span></span></span></p> | 41.6080900,2.2877300 | 440651 | 4606509 | 1586-1587 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-w.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Civil | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Bartomeu Brufalt (mestre d'obres) | A les bigues té inscrites diverses dates que són testimonis de les diferents restauracions, algunes acompanyades d'escuts: 1751, 1881, 1884, 1889, 1907, 1940. | 95|98|94 | 49 | 1.5 | 1768 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||
| 49861 | Col·legi Pereanton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-pereanton | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista d'un col·legi de primària, inaugurat el 1919. És una edificació entre mitgeres que destaca per les seves dimensions dins l'entorn del nucli històric. Consta de plantes soterrani, baixa i pis, amb coberta composta de teula àrab.</p> <p>La façana és plana, arrebossada i de composició simètrica. Consta d'un cos central on hi ha l'accés principal que sobresurt en alçada, cossos laterals a banda i banda més un altre cos al costat de llevant lleugerament avançat. A la part baixa té un sòcol de pedra carreuada que incorpora els reduïts buits de la planta subterrània. La paret és arrebossada i coronada per un ràfec imbricat de teula. La coberta és a dues vessants.</p> <p>El cos central sobresurt del pla de la façana amb un capcer de perfil trencat i sinuós, emfasitzant l'entrada. El portal és rematat per un coronament molt ornamentat, amb una cornisa-guardapols de pedra en relleu. Hi trobem un escut central que protegeix una fornícula amb la següent inscripció: 'Tiernas inteligencias al abrirse en este lugar / a los esplendores del saber y la virtud, / como flores que de contínuo se suceden / renovando su aroma, perpetuarán la gratitud / de Granollers a su generoso hijo / Don Ginés Pereantón y Forns / quién, recordando la antigua escuela donde inició su cultura / ofrenda a la villa natal este edificio / 9 septiembre 1919'. Sobre el portal hi ha una finestra d'arc rodó amb una dovella que sobresurt a la clau. </p> <p>Els cossos laterals presenten dues fileres de finestres rematades amb arcs de perfil sinuós. A l'extrem de llevant s'aixeca el cos que sobresurt lleugerament, i que consta d'un sol eix d'obertures. Té un portal de llinda plana emmarcat. Sobre la llinda hi ha un ull de bou el·líptic emmarcat en pedra (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-14 | Carrer d'Antoni Espí i Grau, 3 | <p><span><span><span>Aquest col·legi està situat en els terrenys de l'antic convent de Sant Francesc que, amb els processos de desamortització, va ser convertit en centre d'ensenyament. El 1918 l'empresari granollerí Genís Pereanton i Forns va fer una gran donació a la ciutat per tal que s'hi construís l'actual edifici per a ús escolar. Es va inaugurar el 1919. En el document on comunica la seva donació, conservat a l'Arxiu Municipal de Granollers, el prohom expressa que desitja que el nom del centre sigui 'Escuelas Nacionales de San José', però el 1930 va ser rebatejat amb el nom del fundador, que també consta en una placa commemorativa just a sobre l'entrada principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El disseny de l'edifici fou encarregat a l'arquitecte Jeroni Martorell, que va projectar un edifici de dues plantes amb un passadís central a partir de la porta d'entrada i un de perpendicular a prop de la façana. A la planta de dalt s'hi van instal·lar les classes dels nens i a la de baix la de les nenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil de 1936 el centre va ser rebatejat amb el nom de Lluís Castellà, però va recuperar el nom de Pereanton després del conflicte i s’ha mantingut fins l'actualitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del col·legi el carrer d'Espí i Grau era conegut com el 'carrer dels Col·legis Nous'. En aquesta mateixa via hi trobem façanes destacades d'un bon nombre d'edificis singulars de Granollers, com els casals de can Pedrals, can Puntes i Sant Francesc (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6090700,2.2883600 | 440704 | 4606618 | 1918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte) | Al pati de l'escola hi creix un interessant exemplar de pi blanc (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49857 | Cases del carrer de Barcelona 2-4-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-barcelona-2-4-6 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 173-175.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. Informació oral Eustaqui Casals i Margall, (febrer 2002).</p> | I dC-XIX | <p>Conjunt de tres cases adossades, d'aspecte similar i que originàriament constituïen un sol edifici, i amb diversos elements decoratius rellevants, gòtics i renaixentistes. A l'extrem nord el conjunt fa cantonada. Les cases són de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula a dues vessants amb ràfec, transformada en terrat a la casa número 2. La façana és plana, feta de paredat comú arrebossat, amb carreus de pedra a la cantonada i a les obertures. Hi trobem els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. núm. 2. Porta coronada per un arc de mig punt adovellat, posteriorment reformada i escapçada per fer-ne una porta d’alçat rectangular.</p> <p>2. Planta baixa. núm. 4. Porta. Acabada amb arc pla format per grans dovelles. A la clau central es troba un escut que presenta l’anagrama de Jesucrist en relleu. Estil renaixentista.</p> <p>3. Planta noble. núm. 2. Finestra, actualment refeta com a balcó. Acabada amb un arc conopial lobulat format per dues peces esculpides amb motius vegetals que recolzen sobre impostes treballades amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més a la part interior.</p> <p>4. Planta noble. núm. 4. Finestra acabada amb arc pla monolític amb un escut decoratiu central i motllures simples. Sembla que originàriament hauria estat una finestra, convertida en algun moment en balcó.</p> <p>5. Planta noble. núm. 4. Façana sud. Finestra geminada acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb un fris de rosetes. Els arcs lobulats han estat tapiats i la columneta central extreta per tal d’encabir-hi el marc de fusta d’una finestra de doble full.</p> <p>6. Planta noble. núm. 6. Finestra acabada amb llinda plana, amb un escut decoratiu central que gairebé ha desaparegut, però que hauria estat molt similar al de la llinda del balcó núm. 4 (PANCORBO et alii, 2006: 174).</p> | 08096-10 | Carrer de Barcelona, 2, 4, 6 | <p><span><span><span>En l’excavació arqueològica que es va practicar al solar d’aquests edificis els anys 2008 i 2012 s’hi va documentar una sitja romana, que formaria part de la vil·la romana de Granollers, emplaçada en aquesta zona. Al segle IX l’indret formava part de la sagrera de l’església i la seva necròpolis. S’hi van documentar dues inhumacions en molt mal estat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XI la necròpolis va quedar en desús. Aquest sector es trobava a l’interior del recinte murallat medieval, al límit sud i vora el portal de Barcelona. Entre el segles XII i XIII s’hi portà a terme la primera construcció (finca 6). Es tractava d'un edifici de planta rectangular i probablement amb planta baixa i primer pis. Durant el segle XVI es continuà edificant (finca 2) i en aquest cas es documenta una estructura semisoterrada amb un brollador d'aigua de tipus ostentós que hauria format part d'un gran edifici amb planta baixa i dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons un estudi de topografia urbana històrica de Granollers (Pancorbo et alii, 2006: 173-175), una altra fase constructiva correspon als segles XV-XVI, quan s’hi van introduir els elements d'estil gòtic. Ve determinada per la finestra del núm. 2 i per la finestra geminada del número 4. Una altra fase correspon al moment renaixentista, i ve determinada per la porta i la finestra de la casa núm. 4. La finestra de la planta noble núm. 6 (que segons fotografies disposava d'un motiu heràldic idèntic al del núm. 4) podria ser una mica posterior. Finalment, en un una nova fase l'edifici va ser ampliat amb una segona planta, aleshores probablement la finestra del núm. 2 es convertí en balcó (PANCORBO et alii, 2006: 174).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest sector del carrer Barcelona està documentat des de l'any 1566. Al nord hi havia les cases de Miquel Josep Bonet i finalment les d’Antoni Boada, que suposem, tot i que no en tenim constància documental, feien cantonada amb l'antiga plaça de Manuel Montañà. Sembla que aquestes dues darreres haurien de correspondre’s als números 2 i 4 del carrer de Barcelona. D’aquesta manera, el núm. 6 correspondria a la casa d’en Pere Many, mentre que el desaparegut núm. 8 estaria associat a la casa de Sebastià Recort. Sabem, d’altra banda, que a començament del segle XVI Miquel Josep Bonet va unir a la seva casa la de Pere Many, situada immediatament al sud, de la qual va eliminar el portal que abans hi havia, construint una finestra de pedra en la planta primera i una altra més petita amb reixa a la planta baixa, on va construir un soterrani. Per comunicar les dues cases Miquel Josep Bonet va fer construir dos portals al primer pis, un al segon i un altre al darrer. El document fa esment també a la presència d’una volta i d’un arc antic a la banda septentrional de la casa, tot i que es fa força difícil determinar-ne la posició exacta (PANCORBO et alii, 2006: 175).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer de Barcelona començà a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6077900,2.2869200 | 440583 | 4606477 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-i.jpg | Legal | Romà|Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: ca la Madalena, ca l'Ambrós.Al subsòl de la casa del carrer Barcelona 2, 4, 6 els anys 2008 i el 2012 s’hi va realitzar intervencions arqueològiques preventives així com un estudi arqueo-constructiu, sota la direcció de Chorén Tosar, de l'empresa Àtics (CCAA 20614). El 2008 es va excavar totalment la finca 6. S’hi va documentar una sitja d’època romana imperial. Al segle IX l’indret formava part de la sagrera de l’església i la seva necròpolis. S’hi van documentar dues inhumacions en molt mal estat, practicades en fossa simple. Al segle XI la necròpolis va quedar en desús i entre el segles XII i XIII s’hi portà a terme la primera construcció en aquest indret (finca 6), alineat amb el carrer Barcelona i situat a l'est de l'església. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i probablement amb planta baixa i primer pis. Durant el segle XVI es continua edificant (finca 2) i en aquest cas es documenta una estructura semisoterrada amb un brollador d'aigua de tipus ostentós que hauria format part d'un gran edifici amb planta baixa i dos pisos. A partir d'aquest moment i fins a l'època contemporània únicament es documenten reformes als paraments i als subsòls dels edificis situats en aquestes tres finques.L'any 2012 es van efectuar nous rebaixos a la zona i excavacions als punts que quedaven pendents. Es van poder constatar com tres pous que havien estat en funcionament fins el segle XX, havien estat reblerts amb ciment durant les tasques de micro pilotatge. | 83|85|93|94|95|80 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49853 | Casa de la Plaça dels Cabrits 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-dels-cabrits-1 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 247-248.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). 'La Porxada. Granollers al segle XVI', Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XVI, XX | <p>Casa originària de l'època medieval (segle XV-XVI) que ha conservat elements originaris renaixentistes però que ha estat substancialment reformada i ampliada: s'ha fet créixer amb els dos pisos superiors. L'última planta ha estat feta recentment, imitant el pis de sota. Per tant, consta d'elements renaixentistes originaris i altres elements decoratius gòtics que són d'imitació.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres que fa cantonada dins el recinte medieval emmurallat. Presenta planta baixa, planta pis i dues plantes més per addició posterior, amb coberta plana. Façanes planes de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana de la plaça dels Cabrits (de factura contemporània) es composa mitjançant un únic eix d'obertures. Els buits són de proporcions horitzontals, partits per una fina columna. La façana del carrer Doctor Riera (que és la que conserva una part gòtic-renaixentista originària) es composa en base a quatre eixos. En els dos de l'extrem de la mitgera les finestres són partides per una columna. A les plantes baixa i primera unes impostes modernes subratllen els sostres. A la planta baixa hi ha diversos portals de carreus de pedra amb mènsules de recolzament que fan cantonada i arriben fins a la segona planta.</p> <p>La part que conserva els elements antics originaris es troba a l'eix que fa cantonada, al carrer Doctor Riera. A la planta primera trobem un finestral renaixentista. A les dues plantes superiors (que són afegides posteriorment) hi ha finestres geminades sense la columna.</p> <p>La composició horitzontal de la façana que dibuixen les impostes té el contrapunt de la verticalitat de les obertures reforçada a la cantonada per les finestres coronelles de les plantes segona i tercera sobre la conopial de la planta primera. La coronació de l'edifici la forma una barana-cornisa (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements antics destacables:</p> <p>1. Façana del Doctor Riera. Planta baixa. Portal al qual li manca la llinda però conserva les mènsules on recolzava.</p> <p>2. Façana del Doctor Riera. Planta noble. Finestra acabada amb arc conopial amb traceria a l’intradós i impostes amb decoració vegetal. Renaixentista.</p> <p>A més, en les fotografies d’arxiu es pot identificar el que sembla l’arrencada d’un arc de mig punt a la façana de la plaça dels Cabrits, però ja no es conserva (PANCORBO et alii, 2006: 248).</p> | 08096-6 | Plaça dels Cabrits, 1; Carrer del Doctor Riera, 3 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest és més o menys el cas de can Bassa, ja que l'edifici originari (del segle XV-principi del XVI)</span></span></span></span><span><span><span><span>, que incloïa decoració gòtica tardana o renaixentista, </span></span></span></span><span><span><span><span>ha estat substancialment reformat en els segles posteriors. En una fotografia de principis de segle XX es pot apreciar que l'edifici tenia tres plantes. Més endavant, però, tot l'edifici fou reformat, mantenint com a obertures antigues les que ja s'han esmentat.</span></span></span></span><span><span><span><span> Recentment encara s'hi ha afegit un tercer pis.</span></span></span></span></p> <p>L'edifici va ser reformat el 1969 (Caixa 250, expedient d’obra núm. 695).</p> | 41.6084400,2.2875600 | 440637 | 4606548 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-6.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Bassa | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49852 | Casa de la plaça dels Cabrits, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-dels-cabrits-5 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 253-254.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 'La Porxada. Granollers al segle XVI', Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XIX | <p>Casa d'habitatges que exteriorment ha conservat la tipologia tradicional característica de les construccions antigues, amb reformes posteriors.</p> <p>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. La façana és de paredat arrebossat, plana i de composició simètrica amb obertures de pedra d'arc pla a la primera planta i balcó lleuger centrat a la façana. Les finestres de la planta primera, de considerables dimensions, comparteixen tant els brancals com la llinda, cosa que, unida al protagonisme de la balconada, fa que aquest conjunt sigui el tret que més destaca de la composició de la façana. Les dimensions dels forats decreixen en alçada. Per això les finestres més petites de la planta superior donen un aspecte més feixuc a aquesta part de la casa. El ritme de les finestres de les golfes reforça la simetria de la composició tot formant una '<em>loggia</em>'. Els brancals i la llinda són de maó (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>A l'interior, a la planta baixa, es conserva un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet 3 i al que es troba també a la mateixa plaça dels Cabrits, núm. 7.</p> <p>D’altra banda, a la parcel·la que dóna al carrer de Santa Elisabet, es poden veure dues arcades més, que no es troben en el seu emplaçament original. A més, el propietari va proporcionar una fotografia de les obres que es van realitzar a l’immoble l’any 1997, quan va quedar al descobert l’alçat de llevant de part d’un arc (PANCORBO et alii, 2006: 254).</p> | 08096-5 | Plaça dels Cabrits, 5 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval i d'època moderna són més aviat escassos.</span></span></span></span></p> <p>Un exemple és aquesta casa, que ha conservat de manera força integra la tipologia constructiva originària. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi poden distingir un mínim de tres fases constructives a partir de les restes visibles. La primera fase ve representada per l’arc de mig punt que es conserva a l’interior de la llibreria, corresponent probablement a una porxada d’època baix medieval (segle XV).</p> <p>La segona fase es correspon amb les obertures de la façana a les plantes baixa i noble, realitzades, probablement, en època moderna a imitació d’elements propers.</p> <p>Finalment, les obertures del segon pis, fetes amb maó, cal situar-les a partir del segle XVIII o XIX (PANCORBO et alii, 2006: 254).</p> | 41.6085900,2.2875000 | 440632 | 4606565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49852-cabrits-5-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49852-cabrits-5-a.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49854 | Casa March | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-march | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 169, 235-237.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI, XX | <p>Casa d'aspecte senyorial que ha conservat en bona part la tipologia originària del segle XVI, amb elements decoratius renaixentistes, per bé que ha estat modificada al segle XX. L'estructura d'aquest casa és gairebé idèntica a la del que hi ha a la plaça dels Cabrits, 1, però can March s'ha conservat millor. És una edificació amb dues façanes i mitgera, que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. Al coronament presenta una cornisa sostinguda per permòdols. Les obertures de la planta baixa han estat reformades.</p> <p>A la façana de la plaça de les Olles la composició s'articula en base a un sol eix, en el qual destaca una magnífica balconada amb arc conopial i traceria lobulada de tradició gòtica. </p> <p>A la façana del carrer Doctor Riera les obertures són de disposició no del tot regular. Destaca un interessant portal de mig punt dovellat de clau blasonada. A la planta primera i a la segona hi trobem finestres de diferents tipus. És remarcable el bacó sobre el portal. Altres obertures son amb arc conopial, amb llinda plana o amb arc rebaixat lobulat. La composició vertical de les obertures té el contrapunt de la composició horitzontal de les impostes, reforçada per la disposició ritmada dels arcs rebaixats que es troba a la tercera planta i per la cornisa de la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Façana oest. Porta coronada amb un arc de mig punt format per grans dovelles i clau decorada amb un escut en relleu aguantat per dos àngels, a l’interior del qual s’hi llegeix la data de 1541.</p> <p>2. Planta noble. Façana nord. Balcó. Coronat per un arc conopial lobulat amb traceria a l’intradós combinada amb caparrons, que arranca de sengles caps de querubins. El guardapols neix de sengles mascarons figurats consistents en un cap masculí a l’esquerra i dos querubins a mà dreta.</p> <p>3. Planta noble. Façana oest. Balcó central. Acabat amb llinda plana i motllura superior arquejada que conforma un timpà l’interior del qual s’hi troba un nou escut, imitant l’anterior i amb el mateix any, aquest cop gravat. Els brancals són motllurats amb semi columnes formant tres registres amb els seus corresponents mascarons a banda i banda. Els mascarons principals corresponen a caps masculins mentre que els quatre secundaris són caparrons d’àngels esculpits. La part inferior del balcó es sobreposa a la clau central de la porta adovellada.</p> <p>4. Planta noble. Façana oest. Finestra situada a l’esquerra del balcó, coronada amb un arc rebaixat amb esplandit interior al centre del qual s’hi troba un petit caparró. La part inferior dels brancals és decorada amb motius vegetals simples.</p> <p>5. Planta noble. Façana oest. Balcó situat a migdia del balcó central. Està coronat amb un arc conopial lobulat amb traceria a l’intradós.</p> <p>6. Segona planta. Façana nord. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols arquejat que neix de sengles culs de llàntia esculpits amb fulles d’acant. Els brancals són motllurats amb dues semi columnes decorades a la base amb motius geomètrics i mènsules figurades que mostren una sèrie de quatre caparrons.</p> <p>7. Segona planta. Façana oest. Finestra central acabada amb llinda plana amb motllura arquejada amb decoració d’una roseta. Els brancals són decorats amb motllura simple i base esculpida amb motius vegetals simples.</p> <p>8. Segona planta. Façana oest. Finestra lateral dreta acabada amb llinda plana i motllura arquejada sense decoració. Brancals amb motllura simple i base decorada amb motius geomètrics (PANCORBO, 2006: 236).</p> | 08096-7 | Plaça de l'Oli, 4; Carrer del Doctor Riera, 2 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són pocs els edificis que han quedat d'aquesta època. Can March és un dels exemples millor conservats. </span></span></span></span>Es tracta d'un edifici originàriament construït al segle XVI (el 1527-1541), modificat al segle XX i restaurat l'any 2001 (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, en aquest edifici s'hi poden distingir tres horitzons cronològics a partir de l’observació de les façanes. La primera fase ve determinada per la data gravada en l’escut ornamental situat sota de els arcs de la façana nord, on es llegeix la data de 1527. Malgrat que l’escut ha estat realitzat en un moment posterior, és possible que la data correspongui a la construcció de la casa.</p> <p>La segona fase ve determinada per la data -1541- que es troba a la clau de la porta que dóna accés a l’edifici per la façana oest, acabada amb un arc de mig punt adovellat</p> <p>Finalment, a la clau esmentada s’hi sobreposa la llosana del balcó de la primera planta, fet que probablement indica una reforma, bé del balcó esmentat, bé de l’edifici en general amb noves obertures acabades amb llinda plana amb motllures arquejades.</p> <p>Ja al segle XX, s'han documentat les següents reformes: 1914, expedient núm. 35, 1940, expedient núm. 74. 1948, expedient núm. 156. 1970, expedient núm. 94. 2001, expedient núm. 253/01. Arquitecte tècnic Jordi Cerdà. Restauració de façanes. Es conserva un reportatge fotogràfic d’aquestes obres al Museu de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 237).</p> | 41.6084200,2.2876600 | 440645 | 4606546 | 1527-1541 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-10.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L'edifici va ser restaurat l'any 2001-2002. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49851 | Capella de Santa Anna / Portal de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-portal-de-caldes | <p>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 36, 55)</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p>Petita capella dedicada a Santa Anna, que dona nom al carrer on està ubicada. És originària del segle XVI, per bé que el 1864 fou reedificada de bell nou en l'emplaçament actual.</p> <p>És una construcció de planta baixa, entresolat i sotacobert, a dues vessants desiguals amb un senzill ràfec. Sota mateix de la coberta té una àmplia obertura-balcó amb arc de mig punt, la qual permet seguir les cerimònies des del carrer. La façana és de paredat comú esquerdejat. Al capcer és rematada amb un campanar d'espadanya simple. A la façana del corredor de la Constància manté la paret vista de la muralla medieval (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA, 2001).</p> <p>La planta baixa s'ha reutilitzat com a llibreria.</p> | 08096-4 | Plaça de la Caserna, 9; Carrer de Santa Anna | <p><span><span><span><span>L’origen del carrer de Santa Anna és el camí que anava de Mataró a Caldes de Montbui. A l’edat mitjana constituïa l’eix transversal principal de la vila. Per això fins al segle XVI es va anomenar carrer de Caldes. El primer document on s’esmenta aquest camí és de 1331. A l’extrem oest del carrer hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. S</span>embla que es trobava associat a una bestorre que probablement formava part del portal. En alguns documents d’arrendament a particulars de torres de la muralla que fa l’Ajuntament durant els segles XVI i XVII apareix esmentada una torre del portal de Caldes (PANCORBO et alii, 2006: 36).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament la parròquia de la vila es dividia </span>en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. La primera capella de Santa Anna es va construir l’any 1563, i sembla que es trobava sobre l’arc del portal (PANCORBO et alii, 2006: 36). P<span>er això, com va succeir amb altres carrers que tenien portal, es va adoptar el nom de l’advocació de la capella. La trama del carrer es devia formar al llarg dels segles XII i XIII com un raval fora del nucli primitiu de la sagrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1852 la capella de Santa Anna fou enderrocada, i el 1853 la de Santa Esperança, per a construir-les al costat dels antics portals, igual com succeí també amb les capelles de Sant Roc i Sant Cristòfol. Concretament, la capella de Santa Anna es va reedificar el 1864 en l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que la capella de Santa Anna s’havia vist afectada per les obres de construcció i ampliació de la caserna, dutes a terme a partir de 1852. Les obres havien provocat l’enderroc del portal de Caldes, amb la primitiva capella. L’Ajuntament va decidir la construcció d’una nova capella a tocar de la darrera casa del carrer de Santa Anna, fent plaça amb l’edifici de la caserna, més o menys tal com és ara (PANCORBO et alii, 2006: 36).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El barri de Santa Anna era dels més importants de la població, i a la seva patrona li dedicaven una festa molt lluïda, el 26 de juliol. Aquell dia posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme (AMADES, 1985, IV: 624).</span></span></span></span></p> | 41.6088300,2.2861000 | 440516 | 4606593 | 1864 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-foto-08096-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-foto-08096-4-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | A la dècada de 1980 la capella fou restaurada i reutilitzada la planta baixa com a llibreria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49850 | Casa Francesc Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-marimon | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997</p> <p>PARDO, Jordi (1983) 'Noves troballes arqueològiques romanesa Granollers', Informatiu Municipal, novembre - desembre</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. A. A. M. G. (s.d.)</p> <p>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar de planta rectangular que s'inscriu dins la tipologia de casa urbana amb jardí. Fa cantonada i té tres façanes visibles: la principal alineada al carrer de Barcelona i les altres dues al jardí. </p> <p>Presenta planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a tres vessants. De la façana al jardí sobresurt un cos central amb un capcer curvilini. Les franges del forjat i les impostes dibuixen línies horitzontals en contrast amb la composició vertical de les obertures. La façana queda acabada en un potent ràfec i està arrebossada. La simetria de les façanes queda trencada pel porxo de la cantonada que, pel carrer de Barcelona, té l'entrada a l'habitatge. En la cantonada destaca la columna de secció circular coronada per un capitell jònic. En la primera planta hi ha un balcó corregut que emmarca els buits de la planta baixa amb barana de ferro, en la que destaquen dibuixos dins l'estètica art decó (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>El jardí, situat a la banda sud, és tancat amb paredat arrebossat amb pilars d'obra i reixes de ferro.</p> | 08096-3 | Carrer de Barcelona, 15; Corredossos de Sant Cristòfol. | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). </p> <p>Cap a la dècada de 1970 fou comprada per la senyora Àngela Margall, qui va reformar les inicials del nom del propietari que es troben a la reixa de la entrada 'FM' per 'AM'. Està feta al lloc d'una antiga parcel·la.</p> | 41.6073900,2.2870800 | 440596 | 4606432 | 1924 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-placa.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | M. J. Raspall i Mayol (arquitecte) | Placa metàl·lica a l'entrada: 'MJ Raspall, arquitecte. Any 1924'.En fer un clot per plantar un arbre al jardí de casa seva el propietari de la finca localitzà fragments de terrissa romana dins de les restes d'un petit forn ceràmic, que corresponia a la part inferior de la cambra de combustió, de forma ovoide, amb la boca del forn a la banda nord. Al seu interior van aparèixer nombrosos fragments de 'tegula', ceràmica comuna romana, claus de ferro i un fragment de terra sigil·lada africana A (INVENTARI, 1997; VILA, 2001). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49855 | Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-esteve | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVI | <p><span><span><span>Campanar de l’església parroquial de Sant Esteve, que és l’únic element que es conserva de l’antiga església gòtica del segle XV, la qual fou enderrocada durant la Guerra Civil de 1936.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar és un exemple clàssic dels campanars gòtics catalans, i recorda els que hi ha a la barcelonina plaça del Pi. Es tracta d'una torre de 34 m d'alçada formada per tres cossos. L'inferior, de 10 m d'alçada, és de planta quadrada i està separat per una motllura del cos central. El segon cos és de planta octogonal a la part nord, mentre que la resta segueix sent quadrat. Mesura uns 9 m més, amb uns talussos adossats al mur que fan la transició a la planta asimètrica del darrer cos. En aquest tercer cos, on hi ha les campanes, es manté la planta octogonal, amb murs de paredat carreuat. Les obertures són de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l'intradós de l'arc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció està rematada per una barana de pedra amb quadrifolis entrellaçats i, a sota, hi ha les gàrgoles (DANTÍ, 1997). Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al campanar queden sis gàrgoles gòtiques in situ. Una té figura d'àliga, una altra de moltó, una tercera consisteix en un griu, dues més representen un lleó ajagut i la darrera representa un home, descalç, amb túnica, un bastó i una gorra al cap (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> | 08096-8 | Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud hi ha el portal, amb arquivoltes i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tots aquests elements van ser destruïts l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des de 1775. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6079400,2.2862500 | 440527 | 4606494 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-r.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-p.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El campanar té un conjunt de vuit campanes tocades a martell i a l'estil alemany o 'llançat', afinades en l’escala diatònica de Sol Major. Són fetes entre els anys 1987 i 1992 pel fonedor Guixà. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.