Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50254 | Carrer de la Verge de Núria II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria-ii | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. </em>Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona.</em> Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Tomba que forma part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest. </span></span></span></span></p> <p>Segons Josep Estrada (1993:101) en les obres efectuades al bell mig del carrer hi va aparèixer 'un esquelet i una sepultura romana fet de teula que feia impressió d'estar tombada'.</p> | 08096-407 | Carrer de la Verge de Núria (entre carrer Rec i Roger de Flor). | 41.6087394,2.2844687 | 440380 | 4606584 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50254-foto-08096-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50254-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1975. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50248 | Forn del carrer de Miquel Ricomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-carrer-de-miquel-ricoma | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Amb motiu dels arranjaments efectuats al pati de la casa hi fou localitzat un forn. No es disposa de més informació sobre quines característiques presentava i de la seva cronologia (VILA, 2001).</p> <p><span><span><span><span>Molt probablement, formaria part </span>de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>part fructuaria</em> de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08096-401 | Carrer de Miquel Ricomà, 8 | <p>Informació proporcionada per E. Casals el més d'abril del 2000 (VILA, 2001).</p> <p>La casa número 8 es diu ca l'Escanya-rals (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6068600,2.2861400 | 440517 | 4606374 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50248-forn-carrer-ricoma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50248-foto-08096-401-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50247 | Forn del carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-carrer-de-barcelona | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment probablement destruït. | <p>Amb motiu de les obres d'instal·lació de la xarxa elèctrica va aparèixer un forn de grans dimensions que es trobava entre el carrer i el porxo de la casa número 19. No resta clara la identificació d'aquest forn amb els descrits per Josep Estrada (1993:100). Sembla que el forn va estar seccionat per la part superior.</p> <p><span><span><span><span>Aquest forn formaria part </span>de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>part fructuaria</em> de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08096-400 | Carrer de Barcelona, 19 | 41.6072879,2.2870736 | 440595 | 4606421 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50247-forn-carrer-barcelona.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50247-foto-08096-400-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment trobat per E. Casals, que és qui va facilitar la localització (VILA, 2001). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50245 | Corredossos de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredossos-de-sant-cristofol | <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Segons informació del senyor Eustaqui Casals en el moment que es va portar a terme les obres d'arranjament de clavegueres (1982) va aparèixer un forn rodó, d'uns 2 m de diàmetre aproximadament. Relacionat amb aquesta troballa hi va recuperar diversos fragments de teula romana (<em>tegulae</em>). La manca de més dades no permet atribuir-ne una cronologia precisa, si bé el context en el que apareix podria correspondre a un forn d'època romana (VILA, 2001).</p> <p><span><span><span><span>Aquest forn podria formar part de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>part fructuaria </em>de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></span></p> | 08096-398 | Carrer de Sant Cristòfol, 8 (entre la casa número 8 i la botiga de can Carbó). | 41.6074200,2.2882600 | 440694 | 4606435 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50245-muralla-sant-cristofol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50245-foto-08096-398-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50237 | Carrer de Santa Apol·lònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-apollonia | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - II dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. </span></span></span></span>En les obres que es portaren a terme al carrer l'any 1987 va aparèixer una base de columna romana de gres, trobada a 1,60 m de profunditat. La columna va aparèixer en un estrat de rebliment, fora de context arqueològic. El fragment de columna es conserva al Museu de Granollers.</p> <p>Les característiques que presenta aquest fragment de columna són semblants a l'apareguda l'any 1958 al solar de l'antiga rectoria. Diversos autors (Pardo, 1993:187) van plantejar la hipòtesi que aquest element arquitectònic, conjuntament amb els documentats al nucli històric de Granollers, podrien correspondre a un fòrum agrari romà. Tanmateix, actualment es considera que aquestes columnes havien de formar part d'alguna de les parts residencials de la vil·la romana de Granollers.</p> | 08096-390 | Carrer de Santa Apol·lònia, 1 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli <em>(pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6083909,2.2869984 | 440590 | 4606543 | 08096 | Granollers | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50237-santa-apollonia-1-5-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50237-foto-08096-390-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | La notícia va aparèixer publicada al setmanari 'Vallès', núm. 551, del 14-3-1987. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50238 | Plaça de la Porxada / Plaça Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-porxada-placa-gran | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 20a, 20b.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat. </em>Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999) 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-XX | Restes en un estat de conservació divers. Bona part ja no existeixen ja que han estat destruïdes amb les intervencions urbanístiques. | <p><span><span><span>Conjunt d’intervencions arqueològiques que s’han realitzat a la Plaça Porxada i en edificis de la plaça, els quals han permès documentar restes que van des d’època romana fins a la contemporània. Les primeres donen testimoni de la vil·la romana de Granollers, però en aquest cas són difícils d’interpretar ja que queden força descontextualitzades. Es situen en una zona probablement de la <em>pars rustica</em> o de la <em>pars fructuaria</em> de la vil·la, i podrien correspondre a instal·lacions per a l’elaboració del vi o l’oli, però ni tan sols està clara la seva cronologia. Cal tenir present que la vil·la va ser reorganitzada al segle III dC. D’època contemporània destaca l’existència d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1948 Josep Estrada ja va documentar un gran pany de paviment de forma quadrada, d’uns 5 m de quadre, amb una depressió. Estrada la descriu com “<em>opus testaceum</em>” però probablement es tractava d’<em>opus signinum</em>. A més, va recollir fragments de <em>tegulae </em>i de <em>dollium</em>. Sembla que es tractaria d’un paviment de tipus hidràulic amb un desguàs inclinat, probablement per a treballs d’elaboració de vi o oli. Les restes arqueològiques foren documentades unes prop del la Plaça Montaña i les altres al carrer Santa Esperança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001 es va realitzar una excavació al solar de la casa número 4 de la plaça, al costat de l’Ajuntament. Les diverses rases que s’hi van fer van testimoniar un nivell d’arrasament d’època moderna i contemporània. A la rasa 2, sota el nivell d’arrasament es trobà un possible forn, de difícil interpretació, i dos nivells d’abocament d’època romana datats preliminarment entre els segles III i V. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la rasa 3 es va trobar una superposició de dues pavimentacions, amb llurs corresponents preparacions. Sota l’última preparació, es va localitzar novament el nivell d’arrasament i, més ensota, un dipòsit amb material romà. En la resta de rases es va trobar una estratigrafia semblant i algunes estructures modernes, entre elles un pou atribuït al segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les intervencions de l’any 2012 a la plaça de la Porxada s’hi va documentar una claveguera, que devia estar en funcionament entre els segles XVI i XVII, així com una estructura contemporània indeterminada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de l’any 2013 va permetre documentar una part del refugi antiaeri que hi havia a la plaça, que era del tipus de galeria.</span></span></span></p> | 08096-391 | Plaça de la Porxada; casa número 4 de la Plaça Porxada | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria)</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6079477,2.2875859 | 440639 | 4606494 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50238-porxada-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50238-refugi-ajuntament1-perecor.jpg | Legal | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Les primeres notícies arqueològiques en aquesta plaça són de l’any 1948 quan, amb motiu d’unes obres de reparació del sistema de clavegueres, Josep Estrada va documentar a sota un paviment més antic, d’època romana.L’any 2001, amb motiu de la construcció d’un nou edifici a la casa número 4 de la Plaça Porxada, es van realitzar excavacions d’urgència, sota la direcció D’Albert Martín i Menéndez.Més recentment, s’han realitzat intervencions preventives els anys 2005, 2012 (juntament amb les places de les Olles i dels Cabrits) i 2013 (al refugi antiaeri). | 83|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50236 | Forn de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-gili | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XVIII-XIX | Estat de conservació del jaciment desconegut, possiblement força arrasat. | <p>Forn de pega que es troba prop de l'antiga masia de can Gili (actual centre cívic); concretament, uns 250 m al nord-oest de la masia, vora l'antic Camí de Lliçà d'Amunt, en un marge entre la torrentera i la casa de can Capdevila. </p> <p>Les notícies d'aquest jaciment són molt inconcretes (inclosa la seva localització). Es deuen a unes notes de l'arqueòleg Josep Estrada dels anys 1960. Segons Estrada (1993:95), el forn 'devia ser dels que en diuen de pega, amb un diàmetre de 4 m a la part baixa, o sigui, que era molt ample i alt, encara que avui no ho sembli perquè el van esmotxar'.</p> <p>En les prospeccions realitzades més recentment el forn no s'ha pogut localitzar, ja que actualment la zona on estaria emplaçat es troba totalment coberta d'una espessa capa de vegetació.</p> | 08096-389 | Sector nord-oest del terme municipal. Prop del Centre Cívic de can Gili. Camí Vell de Lliçà. | 41.6140015,2.2731174 | 439439 | 4607176 | 08096 | Granollers | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50236-forn-can-gili-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada i Vicenç Garriga el dia 16 de novembre de 1964. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50234 | Can Freijo i can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freijo-i-can-sola | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Durant les obres d'instal·lació d'un cable elèctric l'any 1975 en aquesta zona Eustaqui Casals hi va documentar un paviment d'<em>opus testaceum</em> (que probablement cal entendre més aviat com a <em>opus signinum</em>) i, a pocs metres, un fragment de mola de molí de basalt (VILA, 2001). El jaciment es localitza davant la botiga Freijó, al carrer Nou, entre el carrer Barcelona i Portalet.</p> <p>Es tracta probablement de la mateixa troballa que es denomina can Solà, situada a la casa de l'altra banda del carrer (carrer Barcelona número 23). En aquesta localització es té notícia que el mateix Eustaqui Casals hi va documentar 'un paviment d'<em>opus signinum</em> i altres materials de cronologia romana, així com un molí de basalt'. Es destaca que les estructures creuaven el carrer en direcció sud; és a dir, cap al carrer Nou.</p> <p>Amb anterioritat, l'arqueòleg Josep Estrada ja havia documentat uns forns en aquesta zona, de manera que podria ser que coincidissin amb aquestes restes (veure fitxa Carrer de Barcelona - Carrer Nou).</p> | 08096-387 | Carrer Nou, 6; Carrer de Barcelona, 23 | 41.6071200,2.2871200 | 440599 | 4606402 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50234-387-carrer-nou-6-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50239 | Carrer del Triomf - Restaurant Layon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-triomf-restaurant-layon | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 13a.</span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment probablement destruït o inexistent. Actualment s'hi ha construït un edifici de nova planta. | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix tan sols per unes anotacions de l’arqueòleg Josep Estrada fetes l’any 1946. Aquestes s</span></span></span><span><span><span>ón una mica obscures i no deixen clar si es tracta de la descoberta in situ d’un paviment o si aquest ha estat reaprofitat com a material constructiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Literalment J. Estrada indica: “a l’eixida del Bar Can Layon, que dóna sortida a l’establiment, per la part del darrere, hi ha, al costat Nord, una paret de tanca que emmarca aquesta eixida separant-la del veí carrer del Triomf, en un racó on hi havia hagut una masia força antiga que en deien a Can Rodons. A l’esmentada paret s’hi veien aleshores trossos de paviment romà (<em>opus testaceum</em>).” </span></span></span></p> <p><span><span><span>En realitat, però, més aviat es tractaria d’un paviment d’<em>opus signinum</em> (Atles d'Arqueologia Urbana de Granollers, annexos, doc. 13a).</span></span></span></p> | 08096-392 | Carrer del Triomf, s/n | 41.6091164,2.2859439 | 440503 | 4606625 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50239-392-carrer-triomf-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50235 | Plaça de Manuel Montañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-manuel-montana | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>L'any 1987 quan es feia una rasa per renovar un desguàs (entre les cases número 1 a 5 de la plaça aleshores anomenada Manuel Montañà) va aparèixer un nivell de rebliment format per restes arqueològiques diverses: fragments ceràmics, teules romanes i marbre. Aquests materials van trobar-se barrejats amb materials moderns. Al tractar-se d'un nivell de rebliment, segons la descripció efectuada per Josep Estrada (1993:112), no pot determinar-se amb tota seguretat que es pugui classificar com a jaciment.</p> | 08096-388 | Plaça Porxada (antiga Plaça de Manuel Montañà, 1-5) | 41.6078524,2.2869865 | 440589 | 4606483 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50235-placa-montana-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Documentat per Jordi Pardo, que en va informar a l'arqueòleg Josep Estrada amb motiu de les obres efectuades a la plaça l'any 1987.L’any 2015 l’Ajuntament va aprovar fer un canvi de nom de la plaça Manuel Montañà (militar franquista) a petició de la mateixa família i dels veïns. Des d’aleshores l’espai va adoptar el nom de plaça Porxada, i la numeració de les cases es va afegir a les de la Plaça Porxada. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50233 | Carrer de Barcelona - carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-carrer-nou | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII.</em> Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camp</em>s, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>L'any 1946 amb motiu de la instal·lació d'una claveguera l'arqueòleg Josep Estrada va descobrir l'existència de tres forns, un d'ells entre els carrers esmentats. Segons la descripció del propi autor, es tractava d'un forn d'obra en el que es veien estructures de picadís de maó. Mesurava 2 m d'amplada per 1'5 d'alçada. A uns tres metres a l'oest, a l'angle de la vorera, va aparèixer un altre forn i alguns fragments de teula romana ('<em>tegulae</em>') (VILA, 2001).</p> <p><span><span><span><span>Molt probablement formarien part </span>de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>part fructuaria</em> de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08096-386 | Carrer de Barcelona, 28 | 41.6071264,2.2869747 | 440587 | 4606403 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50233-barcelona-28-i-30-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L'any 1975, en motiu de la instal·lació del cablejat elèctric, el senyor Eustaqui Casals va observar a la rasa dos forns de característiques semblants als abans esmentats (veure fitxa CAN FREIJO), fet que podria indicar que es tractés dels forns ja documentats per J. Estrada l'any 1946 (VILA, 2001). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49986 | Lledoner de can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pastor | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-74.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de lledoner (de l'espècie <em>Celtis australis</em>) que es troba vora el camí d'entrada a la casa de pagès de can Pastor<span><span>. </span></span>Es tracta d'un exemplar ben desenvolupat i amb una bona capçada, que dona una visual sobre l'espai relativament degradat del camí de can Pastor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La capçada de l’arbre és simètrica i arrodonida. Ocupa tota l’amplada del camí i part del camp de can Pastor. Pel que fa a les arrels, la meitat estan sota la capa de rodadura, i la resta marge avall fins arribar al camp i a un pou d’aigua de la masia. Del tronc en destaquen alguns plecs, fruit del creixement. L’arbre mostra a 3,5 m d’alçada, una forta ramificació que origina la copa a partir de dos enormes braços que es van dividint. Això posa de manifest que va ser coronat de jove, amb la finalitat de forçar-lo a desenvolupar una capçada àmplia i frondosa pròpia de l’espècie domesticada. L’arbre va deixar de ser esporgat fa molts anys, i això li ha permès de cicatritzar i créixer amb una certa naturalitat (fitxa EBIM-48). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn de l’arbre és ple de rebrots de lledoner i joves plançons, acompanyats d’un espès canyar. Dins el recinte de la masia hi ha un altre lledoner, una mica més petit.</span></span></span></p> | 08096-212 | Sector oest del terme municipal. Polígons industrial del Congost, sector nord. Camí de can Pastor, s/n. Vora la casa de pagès de can Pastor. | <p><span><span><span>Segons va explicar la mestressa de can Pastor, aquest arbre va néixer arran del marge del camí que porta a la masia i el seu marit va estar a punt de tallar-lo quan tan sols era un plançó, ara fa més de cinquanta anys. Afortunadament això no va succeir.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.5981400,2.2749400 | 439576 | 4605414 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-can-pastor-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-segon-can-pastor-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 49956 | Fira de l'Ascensió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lascensio | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català. El curs de l'any</em>. Barcelona. Editorial Salvat.</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Fira que té lloc per la diada de l’Ascensió i que és el principal esdeveniment econòmic, i també social, de Granollers. Actualment és una fira multisectorial que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis i l'automoció, i que compta també amb una representació agrícola i ramadera comarcal. L’emplaçament és al parc firal, al costat del riu Congost. L’esdeveniment es complementa amb diversos actes culturals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’Ascensió <span>les places i els carrers del centre de la ciutat s’omplen de festa, cultura i tradició, arts al carrer i creativitat, música i ball, cercaviles i gegants, sardanes i castells.</span> Avui la Fira de l’Ascensió és un esdeveniment econòmic i social que ha perdut el contingut tradicional que tenia, encara que posseeix un valor patrimonial com a referent històric i simbòlic. La tradició marca que la Fira comença amb el pregó, que cada any realitzen personalitats rellevants en diversos camps. <span>L’activitat ‘Fem un llibre’ s’ha consolidat després de més de quaranta edicions. El divendres de l’Ascensió els infants fan un llibre gegant i col·lectiu amb l’ajuda d’il·lustradors i il·lustradores. Una de les actuacions més desitjades és «La Tripleta de l’Ascensió», que és la triple actuació d’una de les quatre grans orquestres de Catalunya que inclou sardanes, concert i ball final. Així mateix, les Havaneres de l’Ascensió també és un acte musical molt esperat a la ciutat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un altre acte emblemàtic és la Passada moderna: un nou concepte de desfilada, enfocada a la cultura i el folklore popular i tradicional. S’hi poden contemplar elements singulars, sorprenents i majestuosos arribats d’arreu. Altres actes molt consolidats són l’actuació dels Xics de Granollers, la cercavila de Gegants i la tradicional ballada de l’Esbart Dansaire de Granollers. </span></span></span></span></p> | 08096-109 | Parc Firal del Congost | <p><span><span><span>L'antecedent d’aquesta fira es situa a l'any 1335, quan el rei Alfons III el Benigne concedia a la vila de Granollers un privilegi autoritzant una Fira de Pasqua amb una durada d'uns vint dies. Ja al segle XIX, sabem que el gener de 1853 l'Ajuntament va acordar celebrar dues fires de tres dies de durada cadascuna. La primera començava el dilluns de Pentecosta i l'altre el 29, 30 i 31 d'agost. A finals de la dècada de 1920 hi havia dues fires anuals, una per l'agost, els dies 29 i 30, i una altra el dimarts de Pasqua de Pentecosta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En plena postguerra, i per iniciativa de la II Zona Agrícola del Vallès, es va fer realitat la primera Fira de l'Ascensió. Aquella Fira va ocupar els terrenys contigus de l'antiga estació de França en el que avui seria la plaça de Barangé. Des d'un principi van ser els agricultors, i sobretot els ramaders, els més interessats en l'operació. El Primer Concurs de Bestiar de la Comarca va tenir lloc l'any 1943, i l'any següent, es convertia en una Fira-Exposició Provincial de Ramaderia. El 1948 i en vista de l'èxit assolit, s'amplià el seu àmbit a nivell regional i es van fer tots els possibles perquè la festa ramadera fos de dos dies. (HOMS, 1995). L'esperit de la Fira agrícola i ramadera feia que els pagesos, amb el seu bestiar, acudissin a la fira impel·lits per la possibilitat de guanyar un dels nombrosos premis o almenys per treure algun o altre profit de llur participació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1944 la Fira va esdevenir provincial, i la major participació obligà a repartir els animals per grups i a ocupar altres indrets de la ciutat. Així van passar els anys fins a la introducció d'una incipient exposició industrial que es realitza a l'any 1950. Però va ser el 1954 que s’inicià una nova etapa a la Fira de l'Ascensió. L'Ajuntament es va fer càrrec de l'organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes presidit per Josep Porcar. Llavors es decidí allargar la durada de la Fira a quatre dies i crear una nova secció dedicada a les activitats industrials aplicades a l'agricultura. Això va fer que ben aviat la incipient indústria desplacés la maquinària i els productes agrícoles i ramaders. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta la fira reflecteix l'expansió econòmica en general i la del sector de l'automoció, en particular. Amb la inclusió del Pavelló del motor es produeix un augment significatiu, tant en el pressupost de la Fira com en el nombre d'expositors. Aquesta situació s'inverteix en els anys setanta, afectats per la crisi del petroli de 1973, el final del règim franquista i l'inici de la transició a la democràcia. En aquest context Granollers es queda pràcticament sense Fira, i el dia de l'Ascensió passa a ser no festiu en el calendari laboral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979, però, el consistori torna a declarar festiu el dia de l'Ascensió i es comença a fer la Fira de nou, tot i que en condicions precàries. No és fins el 1985 que la Fira i Festes de l'Ascensió retornen amb força després d'un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l'Ajuntament. Això va permetre crear la Comissió de la Fira. Es va voler fer de la Fira el marc adequat on trobessin sortida les iniciatives encaminades a superar la crisi econòmica de principis dels setanta. En aquest nou model es mantenen la presència de bestiar i es fan les Jornades Agropecuàries, però cada vegada més són els productes industrials i de serveis els que ocupen majoritàriament els estands i reprodueixen a escala la importància d'aquests sectors en l'economia granollerina. El 1988 la Fira abandona el centre i es desplaça al barri de les Tres Torres, lloc on la ciutat creix al voltant d'una instal·lació emblemàtica: el Palau d'Esports. Aquell any es va lliurar la primera edició dels Premis d'Innovació Empresarial que guardonen empreses punteres de Granollers i comarca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant uns anys, l'emplaçament de la Fira va ser variable. Així, el 1992 passa a ubicar-se a l'altra banda de la carretera del Masnou; el 1993 al Palau d'Esports, que va acollir el sector industrial; el 1994 a la zona esportiva del sud de la ciutat... No va ser fins el 1998 que la Fira va ocupar ja el 50% del que seria el recinte definitiu: una peça de terreny a Palou Nord, situada entre la Ronda Sud, el passeig Fluvial, el carrer de Londres i el camí de Can Bassa que neix com a parc firal. En la cinquantena edició de la Fira, que va tenir lloc de l'1 al 4 de juny de 2000, es va produir l'estrena del nou Parc Firal, que va ocupar 95.000 m2, i va acollir més de 250.000 visitants, els quals van poder gaudir dels més de 250 expositors que hi van participar. La inauguració oficial del recinte, però, es va fer l'any 2001, a càrrec de l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol i amb la celebració d'una festa popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la Fira s'ha anat consolidant al Parc Firal i ha anat transformant la seva activitat, apostant pel sector de l'oci i la gastronomia, sense deixar de banda el seu origen agrícola i ramader (Web L’Ascensió, fires i festes).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’una mirada més antropològica, cal posar de relleu que, antigament, la Fira de Granollers era un dels mercats tradicionals de la pagesia. Allà hi feien les compres de cara a la temporada agrícola del segar i el batre, mentre que la jovenalla dels pobles formalitzava a Granollers, en aquella diada, la seves relacions amoroses, d'una manera tan arrelada, que la fira de l'Ascensió es coneixia com la fira de les noies. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia en aquest dia, i es passejava ostensiblement pels carrers de la població, elles per fer-se veure i ells amb desig de veure si entre tantes noies en trobarien alguna que els fos agradable a la vista. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i difícil de transcriure. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i s’hi concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, per la Fira les societats celebraven balls matinals -el ball dels promesos- i segellaven, en certa forma, les fases prèvies del procés prematrimonial entre pubills i pubilles del Vallès. També era la gran ocasió per a intercanviar regals comprats en el mateix mercat (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> | 41.6054000,2.2808300 | 440073 | 4606215 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-principal-de-la-bisbal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-mfek3297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-foto-08096-109-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | INFORMACIÓ ORAL: Pere Cornellas, novembre 2001.Informació i fotografies facilitades per Marcel Oliveres i Aina Relats, de l’Àrea d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49958 | Granja can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-ginesta | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | Estat d'abandonament, sobretot la part de l'habitatge. | <p><span><span><span>Conjunt de naus d’una antiga granja amb un habitatge adossat del qual sobresurt una torre que constitueix una fita visual en el paisatge rural de Palou. És un exemple interessant de l’arquitectura industrial racionalista de mitjans de segle XX, emplaçat a la plana agrícola de Palou, al barri de Sant Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està format per naus industrials de gran volumetria i diverses alçades, molt allargades, que segueixen l'eix longitudinal llevant-ponent. Les façanes de les naus que donen a migdia es caracteritzen pel predomini de grans finestrals de tipus industrial, que contrasten sobre unes parets arrebossades i pintades de color blanc. Al sector nord-oest, tocant al barri de Sant Julià, es troba l’habitatge, que és una curiosa barreja de construcció rural tradicional i d’arquitectura moderna i racionalista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector l’edifici es complementava amb galliners i altres dependències auxiliars de les quals tenien cura la família que hi vivia.</span></span></span></p> | 08096-111 | Carretera del Masnou, s/n | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Granja de can Ginesta, fou construïda a la dècada de 1950. Segons dades del cadastre, va ser el 1958. L’arquitecte fou Francesc Riba de la Sala, que procedia de la masia palouenca de can Riba de la Serra, el qual va donar al conjunt un estil racionalista propi dels anys cinquanta. Va funcionar com a granja amb la raó social Agrícola Ginesta S.A. Fins a la dècada de 1970 a l’habitatge encara hi vivia una família. Més endavant les naus de la granja s’han llogat per a usos diversos.</span></span></span></p> | 41.5825470,2.2811406 | 440078 | 4603678 | Dècada dels 50 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc de Riba de Sala (arquitecte) | 120|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49950 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-2 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental</em>. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XX | <p>Edifici en planta de 'L' que té façana a dos carrers, el costat més llarg del qual dona al carrer de Sant Jaume. La cantonada és de planta corba. Esta composat simètricament amb dues torres de planta quadrada respecte la bisectriu de la cantonada.</p> <p>Els cossos laterals presenten planta baixa i pis amb coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques. Les torres tenen una segona planta i són acabades amb coberta de teula àrab, a quatre vessants. Els ràfecs són treballats amb imbricació de peces ceràmiques. Les façanes són planes, arrebossades i pintades actualment de color ocre. La part corba i les torres estan recolzades sobre sòcol de pedra; la resta sobre sòcol arrebossat. Els buits són de proporcions verticals. Els de la planta baixa de la cantonada i els del segon pis de les torres són d'arc de punt rodó. Els de la planta baixa de la torre estan protegits amb reixa de ferro de dibuix geomètric i quadrats iguals a les baranes dels balcons de les torres. (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Abans, en la barana de coronament de la part corba hi havia la inscripció 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'.</p> | 08096-103 | Carrer de Sant Jaume, 36 | <p>Malgrat la clara opció pel tèxtil a partir de la industrialització, a Granollers el caràcter tradicionalment agrícola i ramader de la vila va continuar i va adquirir nova importància amb edificis per a ús dels pagesos i ramaders (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). La estructuració territorial comarcal preparada entre 1932-33 va ser utilitzada per constituir la 'Zona Agrícola del Vallès' o 'Hermandad comarcal sindical de Labradores y Ganaderos del Vallès', en la qual s'integraven tots els pobles de la comarca, orientals i occidentals, d'Olesa a Gualba, i de Montcada a Aiguafreda. Tenia la seva seu a Granollers. Acabada la missió d'aquest organisme, quedà dissolt, però la seva tasca va servir per a provar la vigència de la comarca per damunt d'altres demarcacions més artificials (BAULIES, 1965).</p> | 41.6079300,2.2854400 | 440460 | 4606493 | 1945 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-sindicat-agricola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-sindicat-agricola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-foto-08096-103-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc Riba de Sala | Forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49959 | Fàbrica de Felip Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-felip-parera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de grans dimensions, molt allargat i que es desenvolupa en dos cossos, d’un estil que podria assimilar-se al noucentisme. Sembla que inicialment fou concebut com a fassina o fàbrica d’aiguardent, i posteriorment s’ha reconvertit en edifici d’habitatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular, entre mitgeres en una de les bandes i fent cantonera al carrer de Corró per l'altre. Els dos cossos són simètrics i presenten una composició idèntica, però cadascun amb el seu propi eix de simetria, que ve marcat per un cos central que originàriament era més alt, tot i que les recents obres d’ampliació han desdibuixat aquest esquema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a ponent consta de tres plantes. La tercera hi ha estat afegida recentment (amb posterioritat al 2002). Originàriament només la franja central, que marca l’eix de simetria, tenia tres plantes. La planta primera es desenvolupa segons un ritme d’obertures amb emmarcaments motllurats a la part superior. Algunes de les obertures estan remarcades en forma de balcons. La part central s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un esgrafiat (de motius vegetals) a la part superior flanquejada per dues finestres de punt rodó. Aquests elements, que són els que podrien assimilar-se a l’estètica noucentista, emfasitzen els eixos compositius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a llevant presenta la mateixa composició. En aquest cas només l’ala lateral de llevant s’ha fet recréixer amb una segona planta (a la dècada de 1990). Això trenca la simetria de la composició. La franja central és igual que a l’altre cos. Actualment, però, ambdós cossos tenen lleugeres diferències fruit de l’evolució més recent de l’edifici; per exemple, en el color del pintat de l’arrebossat o en les obertures de la planta baixa, moltes de les quals han estat adaptades amb finalitats comercials. </span></span></span></p> | 08096-112 | Carrer de Torras i Bages, 3-11 | <p><span><span><span>Sembla que en origen aquest edifici era una fassina (una fàbrica d’aiguardents o licors) pertanyent a Felip Parera. Posteriorment va passar al Sr. Altimira, també dedicat a la destil·lació de licors, fins que el va comprar la família Murtra, que havien tingut fàbrica de licors al carrer de Sant Jaume, avui a l'altre costat de la riera (informació oral anònima, desembre 2001; informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici podria haver estat construït entorn del 1930, tot i que no es pot descartar que pugui ser uns anys anterior, segons es desprèn de dades del cadastre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Felip Parera era cap dels conservadors de Granollers i fou alcalde de Granollers l’any 1891. El seu nebot era Miquel Blanxart Estapé, el qual també es va dedicar a la producció de vins i aiguardents (era un dels més importants de Catalunya), i fou també alcalde de Granollers. Miquel tenia la seva botiga a la casa d’estil modernista anomenada amb el seu nom, que es troba en aquest mateix carrer, fent cantonada amb el carrer de Joan Prim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1990 el cos de llevant de l’edifici objecte d’aquesta fitxa fou ampliat i més recentment encara, amb posterioritat al 2002, ho va ser el cos de ponent, que ha estat també restaurat a la façana.</span></span></span></p> | 41.6102700,2.2885000 | 440717 | 4606751 | c. 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | INFORMACIÓ ORAL: Sr. Eustaqui Casals Margall, (febrer 2002). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49945 | Carrer de Palaudàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-palaudaries | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX-XXI | Moltes cases antigues han estat enderrocades i substituïdes en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada al sud, en paral·lel a l’eix marcat per la carretera de Barcelona a Vic. És un carrer molt estret (especialment al seu principi) i llarg.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tradicionalment hi predominava un tipus d’edificis construïts sobretot als primers decennis del segle XX. Eren cases senzilles, habitades majoritàriament per obrers, entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, </span>generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Més tard ja es van començar a construir les primers cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics o les baranes dels balcons. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havien altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics han estat substituïts. Els que s’han conservat i presenten un cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 31-33 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, balustres), 41, 47-49 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 57-61 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 65 (fitxada, entrada principal per bisbe Grivé), 77 (edifici industrial), 83 (casa de cantonada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 4 (ràfec), 12 (tipologia rural de planta baixa), 28 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 32, 40, 52-54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis).</span></span></span></p> | 08096-98 | Carrer de Palaudàries, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Palaudàries, al darrer quart del segle XIX tan sols estava construït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Al tombant de segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat. El nom del carrer és en record d’un constructor que va fer les obres de bona part dels habitatges d'aquesta zona. El seu nom autèntic era Josep Clusellas, però com que procedia de Palaudàries era conegut amb aquest sobrenom. Era paleta d'ofici i va construir tot un veral nou de Granollers (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6034953,2.2887446 | 440731 | 4605999 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-carrer-palaudaries-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-carrer-palaudaries-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-carrer-palaudaries-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-carrer-palaudaries-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-foto-08096-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-foto-08096-98-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50230 | Carrer de Constància II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-constancia-ii | <p>A. A. M. G. (s. d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BALBEY, Tomàs (1927). 'La importància del Vallès a l'època romana', a Publicacions <em>'La Gralla</em>', Festa Major 1927, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET, Salvador (1935). 'Granollers romà', a <em>Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers</em>, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers, estudio geográfico e histórico,</em> Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>L'arqueòleg Josep Estrada esmenta la troballa l'any 1949 de de diversos fragments d'una gerreta romana, apareguda en fer un sot de 2 m de profunditat (Estrada, 1993:84). La localització seria a la part posterior de l'edifici número 5 del carrer de les Travesseres.</p> <p>Cal recordar que un tram més a l'oest d'aquest carrer s'hi va localitzar un paviment romà d'ús hidràulic, actualment ja destruït. (jaciment del carrer de la Constància).</p> | 08096-383 | Carrer de la Constància, s/n. | 41.6089461,2.2875145 | 440633 | 4606605 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50230-muralla-constancia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50230-foto-08096-383-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el juny de 1949.En el Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, fet pel Museu de Granollers, es fa referència a les següents localitzacions que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment: 12. (carrer Constància núm. 18); 13. (carrer Constància, davant del número 19).En aquest carrer s'han trobat altres restes arqueològiques. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49960 | Can Ronses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de petites dimensions, situada al nucli de Palou però com una construcció aïllada, la qual ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla, que consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals, amb el carener perpendicular a la façana. La teulada és limitada per una fina imbricació a manera de ràfec. Probablement el cos residencial originari es va ampliar cap a ambdós costats, especialment cap al nord. La façana principal, encarada vers llevant, té una distribució d’obertures no del tot simètrica, amb una portalada d’arc de mig punt a l’eix central. A la planta primera hi ha diverses finestres adaptades a l'espai de la coberta. Els murs són de maçoneria i arrebossats, i les obertures són de tipologia simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No s’hi observen llindes ni brancals de pedra picada. A la façana sud té un petit contrafort. Al costat de ponent té un petit cos adossat.</span></span></span></p> | 08096-113 | Passeig del Dr. Fàbregas, 68 (Palou) | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Ronses, antigament era coneguda com a Mas Roure. Amb aquesta denominació apareix ja al fogatge de 1497. En èpoques més recents no sembla que hagi sofert grans canvis, almenys exteriorment. </span></span></span></p> | 41.5865013,2.2802098 | 440004 | 4604118 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Informació oral facilitada pels propietaris i per Cinta Cantarell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50231 | Inici carrer de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-carrer-de-catalunya | <p>OLIVERES, D. (1994). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Catalunya núm 8, d</em>ocument mecanografiat, inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | III dC. - V dC. | La tomba en qüestió ja està desapareguda, però n'hi podrien haver al seu entorn. | <p>Tomba de tipologia humil (feta amb <em>tegula</em>) que forma part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). <span><span><span><span>Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya, i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>Una excavació d'urgència, portada a terme per David Olivares, va permetre documentar una part d'una tomba. La resta es trobava sota el paviment del carrer Catalunya. Era una tomba de teules, amb doble vessant i llit de '<em>tegulae</em>'. Estava orientada d'est a oest. No van trobar-se restes d'aixovar, si bé va recuperar-se les extremitats inferiors d'un individu que estava en posició de decúbit. Malgrat la inexistència de restes materials que permetessin establir una cronologia precisa, David Oliveres la va datar a l'època tard-romana, per paral·lelismes amb d'altres tombes de la zona.</p> | 08096-384 | Carrer de Catalunya, 2-8 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró. </span></span></span></span></p> | 41.6092894,2.2868970 | 440583 | 4606643 | 08096 | Granollers | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50231-384-catalunya-2-8-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50231-foto-08096-384-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per E. Ramon Valls (1994). Excavat per David Oliveres el 1994.En el Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, fet pel Museu de Granollers, es fa referència a les següents localitzacions que tal vegada puguin estar relacionades amb aquest jaciment: 10. (carrer Catalunya, 2-8); 11. (carrer Catalunya, 5-7, cruïlla amb carrer Muralla); 12. (carrer Catalunya, 12-18). Al llarg del carrer es van trobant restes d'enterraments. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50229 | Carrer de Catalunya - carrer de les Travesseres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-les-travesseres | <p>A. A. M. G. (s. d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Les tombes excavades foren destruïdes. | <p><span><span><span><span>Sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya, i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1966, amb motiu de les obres de clavegueram, van aparèixer dos esquelets enterrats en fossa simple. No hi ha constància de l'aparició d'altres restes. Les tombes foren destruïdes. L'únic element que permet datar aquest jaciment és el context arqueològic en el que van aparèixer.</p> <p>Segons M. Tenas (1999), correspondria a una part de la necròpolis romana existent a la zona nord de l'actual nucli urbà.</p> | 08096-382 | Carrer de Catalunya, 1; cantonada amb carrer Travesseres. | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró.</span></span></span></span></p> | 41.6091951,2.2867919 | 440573 | 4606633 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-382-catalunya-travesseres-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-foto-08096-382-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 22 de febrer de 1966.A.A.M.G. (s. d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Al llarg del carrer es van trobant restes d'enterraments. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49928 | Escoles de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-palou | <p><span><span><span>BELLERA, Ricard (2021). “Els mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica del anys 1920 i 1930”,a <em>Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers </em>(15 d’abril de 2021),<em> n 25, </em>Granollers.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | Rehabilitat el 2001 com a Centre Cívic de Palou. | <p><span><span><span>Edifici que acollia les antigues escoles de Palou, representatiu de l’estil noucentista de l’arquitectura pública de la dècada de 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció aïllada, de planta baixa, al costat de les antigues cases dels mestres i envoltada d’un espai enjardinat amb arbres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està format per un cos central allargat i de planta rectangular que té a cada banda cossos més petits en forma d’annexos laterals. El cos central és cobert amb teula àrab a dues vessants, i els dels extrems a tres vessants; tots limitats per un ràfec - cornisa perimetral. Els cossos laterals incorporen sengles entrades, protegides per un porxo sustentant per una columna. Una donava accés a l’escola dels nens i l’altra a la de les nenes. Les façanes són planes i arrebossades, amb sòcol de pedra. Com a elements més estilitzats destaquen les finestres, amb llindes de perfil sinuós.</span></span></span></p> | 08096-81 | Passeig del Dr. Fàbregas, 38 - 40 (Palou) | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia </span>i del Passeig del doctor Fàbregas. En aquest carrer hi trobem la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la dècada de 1920 ja s’havia incidit en la necessitat de renovar l’escola de Palou, però no va ser fins l’arribada de la República, amb les seves polítiques de millora de l'educació, que es va construir l’edifici del nou centre educatiu, inaugurat el 8 de setembre de 1932. L'obra proporcionava un equipament molt més ampli, a més d'una casa per als mestres, que en aquell moment eren el matrimoni format per Celestí Bellera i Rita Gibernau (Bellera, 2021). L’arquitecte fou Jeroni Martorell Tarrats, de formació modernista, per bé que aquest grup constructiu s’emmarca ja plenament dins el noucentisme. Ambdós edificis són un bon exponent de l’arquitectura pública en forma de grups escolars que es va iniciar amb la Mancomunitat i va continuar la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Palou es va mantenir fins que el 1974 es va inaugurar un nou centre d'educació primària al barri de Can Bassa, el qual esdevindria el centre d'escolarització de Palou. Tot i això, encara es va utilitzar l’edifici antic fins al seu tancament definitiu el 1978. Després de romandre tancada durant uns vint anys, actualment l’antiga escola funciona com a equipament del Centre Cívic, mentre que a les cases dels mestres s’hi ha establert una oficina del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5865575,2.2819613 | 440150 | 4604123 | 1932 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-x.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte) | Té una placa amb la següent inscripció: 'En memòria del Sr. Celestí Ballera Morera i al Sra. Rita Gibernau Riera. Palou, maig 2002'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||
| 49930 | El Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. Es troba a peu del Camí ral i actualment forma part d’un petit barri de cases sorgides al seu costat i que ha pres el mateix nom de Junyent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular amb petits cossos adossats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals. La teulada està limitada per una fina imbricació amb el carener perpendicular. En el vèrtex de la teulada té un remat sortint fet per dues teules tallades, amb significat apotropaic; és a dir, protector contra els mals esperits. La façana principal, encarada a llevant vers el Camí ral, es distribueix més o menys en tres eixos d’obertures. A l'eix central hi trobem la portalada, de pedra dovellada amb arc de mig punt. A la clau conserva un escut, amb un cap al damunt. L’escut té esculpit el relleu d’un lleó i, a la dreta, tres flors de lis i un arbre. Correspon a una família molt notable de Palou: els Junyent, antics propietaris de la masia. Un escut similar es troba a la masia veïna de la Torre de les Aigües, que pertanyia a la mateixa família. A la part superior de l’eix central, destaquen tres finestres amb arcs de mig punt construïts amb maó. Aquesta façana, per la presència de l’escut i la seva composició unitària, es podria datar als segles XV-XVI. Tanmateix, les diferents tipologies de les obertures denoten que s’hi van fer reformes posteriors. Per la banda lateral i posterior, les obertures són poques i petites.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud de la masia es conserva una era enrajolada i per l’altre costat del camí Ral hi passa un dels molts recs que abunden al terme de Palou.</span></span></span></p> | 08096-83 | Camí Ral; carrer del Junyent, 18 (Palou) | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es considera una de les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. Més endavant, al seu costat s’hi van construir altres cases que formen el petit barri anomenat del Junyent.</span></span></span></p> | 41.5800371,2.2784020 | 439847 | 4603402 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-escut-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-teula-antropopoic.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49931 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-17 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI-XVIII; XX | Recentment restaurada. | <p><span><span><span>Edifici de l’antiga rectoria de la parròquia de Sant Julià de Palou, avui transformat en restaurant. Es troba al costat de l’església i ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, possiblement dels segles XVI-XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció aïllada de planta aproximadament rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb ràfec perimetral de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al nord, té el portal d’entrada desplaçat a la dreta, amb arc de mig punt adovellat. Tres grans finestrals ocupen la zona central, i entremig hi ha una fornícula que acull una imatge de la Mare de Déu. Tal com informa una inscripció, s’hi va col·locar el 1956 amb motiu de la Santa Missió. Totes les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, i algunes tenen motllures. Tanmateix, els tres finestrals principals semblen més aviat fruit d’una refecció més recent. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. La façana posterior (a migdia) dona a un pati tancat. A la planta superior es caracteritza per un ritme de finestrals acabats amb punt rodó que corresponen ja a una fase posterior, tal vegada als primers decennis del segle XX.</span></span></span></p> | 08096-84 | Passeig del Dr. Fàbregas, 81 (Palou) | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església parroquial, dedicada a Sant Julià, està documentada des de l’any 943. L’església es trobava en molt mal estat l’any 1403; és per això que en diferents visites pastorals del segle XV i del principi del segle XVI (1508) es fan constants referències a la necessitat de reformar-la. El 24 de juny de 1561 el vicari general va donar la llicència per a enderrocar l’església i construir-ne una de nova i més gran. Es devia aixecar a la segona meitat del segle XVI, ja que a finals d’aquesta centúria i principi de la següent en les visites es diu que l’església no necessita reparació, però la teulada sí (ORTEGA; TERRADES). L’església actual és un edifici gòtic tardà, un dels pocs ben conservats a la comarca. La Casa Rectoral podria ser d’aquesta mateixa època o tal vegada una mica més tardana, dels segles XVII-XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de l’any 2002 l’edifici de la rectoria es trobava en estat força precari. Amb posterioritat a aquesta data ha estat rehabilitat i actualment acull un restaurant.</span></span></span></p> | 41.5862224,2.2792120 | 439921 | 4604087 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-finestra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-fornicula.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50227 | Carrer de Catalunya - carrer de la muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-la-muralla | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | III dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Sepultura feta amb teula ('<em>tegulae</em>') que forma part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya, i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1951 en obrir una rasa per instal·lar la llum d'un taller va aparèixer una tomba de '<em>tegulae</em>' de doble vessant. Com que la rasa oberta era d'escassa profunditat, aproximadament un metre, la sepultura no va ser excavada i se'n desconeix l'existència de restes òssies. Barrejat amb la terra extreta hi van aparèixer restes de fragments ceràmics corresponents a gerretes que, segons Josep Estrada (1993:88), estaven associades a 'escombraries d'aquella època'.</p> | 08096-380 | Carrer de Catalunya, 5-7, cantonada amb el carrer de la muralla | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró.</span></span></span></span></p> | 41.6096240,2.2868513 | 440579 | 4606680 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50227-380-catalunya-muralla-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50227-foto-08096-380-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 13 de novembre de 1951. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50240 | Carrer de Santa Anna 4-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-anna-4-6 | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. P</em>atrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - XX dC | Restes ja destruïdes | <p>Restes arqueològiques aparegudes al subsòl de dues cases adjacents al carrer de Santa Anna: la número 4 (restes d'època romana) i la número 6 (restes medievals i posteriors).</p> <p>En motiu de les obres que s'efectuaren per la construcció d'un nou edifici al número 4 del carrer l'arqueòleg Josep Estrada va trobar-hi una canalització d'aigua d'origen romà, orientada de nord a sud i que segons el mateix autor tenia entre 20 i 30 cm d'amplada. També va recollir un fragment de ceràmica d'època romana. Les troballes es van fer a la part posterior del solar, prop del carrer de la Constància. Cal recordar que al carrer de la Constància s'hi han localitzat també restes de construccions i de canalitzacions romanes (jaciments del carrer de la Constància i del carrer de la Constància II).</p> <p>D'altra banda, amb motiu de els obres de re-fonamentació de l'edifici situat al carrer Sant Anna número 6 l'any 2005 s'hi va fer una intervenció arqueològica preventiva. Es van realitzar set sondejos, dels quals cinc van resultar positius. Van permetre documentar sis estructures, entre les quals un mur que podria ser de la segona meitat del segle XIV i començaments del segle XV, un altre mur podria ser més antic que l'anterior, un altre mur podria ser d'època moderna i altres estructures (dipòsit, un mur i una claveguera) d'època contemporània. Les estructures es van desmuntar.</p> | 08096-393 | Carrer de Santa Anna, 4-6 | 41.6087331,2.2869437 | 440586 | 4606581 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50240-santa-anna-4-jaciment-1.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1988.La casa número 4 segons Garcia-Pey s'anomena can Senalla (GARCIA-PEY, 1990).L'any 2005 es va realitzar la intervenció arqueològica preventiva a la casa número 6 dirigida per Albert Castellà (de l'empresa Estrats). | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50232 | Plaça Folch i Torres I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-folch-i-torres-i-i-ii | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 6a i 6b.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - XVIII | Jaciments coberts i excavats de manera parcial. | <p><span><span><span>Conjunt d’intervencions arqueològiques realitzades de manera parcial i en diferents anys a la plaça de Folch i Torres, les quals han posat de manifest l’existència de restes de la vil·la romana de Granollers; concretament de la pars urbana de la vil·la i, més específicament, del sector que es trobava entorn del peristil; és a dir, el pati porticat que s’ha localitzat a la zona del voltant de la Rectoria. Les excavacions també han permès documentar restes escadusseres del fossar o cementiri alt medieval que hi havia entorn de l’església parroquial i altres d’època medieval i moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1972, durant les obres de rebaixament del sòl que es van efectuar concretament prop de l'angle format per l'edifici que es troba entre la plaça i el Passatge de Sant Bartomeu, hi van aparèixer restes de teula romana pertanyents a un enterrament d'inhumació i restes d'un <em>dollium </em>amb inscripcions: VMXXVS. Segons Josep Estrada (1993:98), la inscripció podria significar que en l'esmentat atuell hi cabrien 1.025 sextaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una excavació de l’any 2000 dirigida per Santi Molera es va obrir una rasa que anava des del carrer de Sant Jaume, a l’alçada de la casa de can Reverter, fins arribar a la plaça. Hi aparegueren cinc murs de característiques romanes, que foren datats al segle I dC. Una de les estructures consistia en un basament quadrangular d’<em>opus caementicium</em>, el qual formaria part del pati porticat nord; és a dir, el peristil de la vil·la que es troba a la zona entorn de la Rectoria. Altres restes corresponen a una sèrie de tombes en inhumació i retalls de paviments que estarien relacionats amb la sagrera i el cementiri o fossar de l’església. Només una tomba es va poder excavar, en la qual hi havia restes de tres individus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001 es va portar a terme una altra intervenció, dirigida per Mònica Mercado, que va excavar dos sondejos que van posar de manifest estructures pertanyents a diverses èpoques: moderna, medieval i romana (fitxa d’arqueologia PEPPA núm. 51).</span></span></span></p> | 08096-385 | Plaça de Folch i Torres, s/n | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6082044,2.2861696 | 440521 | 4606523 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50232-placa-folch-i-torres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50232-foto-08096-385-1.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El jaciment anomenat Plaça Folch i Torres I fou documentat el 1972 per l'arqueòleg Josep Estrada. Quan es van fer els últims rebaixos al solar on hi havia hagut l’antiga presó hi va portar a terme una petita excavació d’urgència. A la dècada del 2000 s’hi van practicar diverses intervencions arqueològiques parcials. Existeix certa confusió en la nomenclatura que s’ha donat a aquests jaciments, que en alguns llocs es distingeixen com a Plaça de Folch i Torres I i Plaça de Folch i Torres II.L’any 2000 es va fer una intervenció amb motiu de la instal·lació d’uns tubs de fibra òptica, sota la direcció de Santi Molera.L’any 2001, amb motiu d’unes obres de re-pavimentació de la plaça i de la instal·lació de l’enllumenat públic, s’hi va fer una intervenció d’urgència sota la direcció de Mònica Mercado, de l’empresa Estrat SC.L’any 2002 l’excavació d’uns pous per plantar dos arbres va anar acompanyada de treballs de seguiment arqueològic, sota la direcció de Mònica Mercado, de l’empresa Estrat SC.L’any 2003, amb motiu d’unes obres d’instal·lacions de gas, s’hi va realitzar una nova intervenció preventiva, dirigida per Míriam Esque, de l’empresa Àtics.En aquesta zona, que es troba al centre de la vil·la romana de Granollers, hi ha un bon nombre de jaciments. Tot i la seva proximitat, s’han tractat com a jaciments separats o individualitzats, cosa que no en facilita una visió de conjunt i sovint genera confusió. Entre altres, hi trobem el Passatge de Sant Bartomeu, l’Hort de l’Aiguadé, el pati de can Gorina, l’Antiga presó, pati de la Viuda Trullàs (o de la senyora Bassa), plaça de l’església o el pati de la rectoria. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50228 | Carrer de Joan Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-coll | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia,</em> núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Amb motiu de l'alineació del carrer es va enderrocar una paret de la casa de ca la Re (avui casa Ulldemolins) i per refer-ne el mur va obrir-se una rasa a 1'50 m, al fons de la qual va aparèixer les restes d'un forn circular d'uns dos metres de diàmetre.</p> <p>A l'interior va trobar-se un gran nombre de teules planes romanes (VILA, 2001).</p> | 08096-381 | Carrer de Joan Coll, prop de la plaça Espanya. | <p>Documentat per J. Estrada l'any 1951 (VILA, 2001).</p> | 41.6108035,2.2878192 | 440661 | 4606810 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50228-381-joan-coll-jaciment-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50228-foto-08096-381-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50226 | Carrer de les Travesseres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-travesseres-0 | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Conjunt de quatre sepultures fetes amb teula ('<em>tegulae</em>'), les quals formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1949, durant la realització d'obres de construcció de la claveguera, van aparèixer quatre tombes d'inhumació, construïdes amb '<em>tegulae</em>' a doble vessant. Segons Josep Estrada (1993:84), 'els obrers van trobar un medalló o placa de metall daurat... Més tard, ens van dir que portava una inscripció, la qual cosa sembla confirmar el fet que hauria pogut tractar-se d'una moneda.' Es desconeix la possible relació d'aquest element amb les tombes.</p> <p>Les tombes aparegueren davant de la casa número 10 (Can Girona), núm. 18 (Can Cases), núm. 24 i núm. 29 (Can Tort).</p> | 08096-379 | Carrer de les Travesseres, 10-26 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró.</span></span></span></span></p> | 41.6091823,2.2870805 | 440598 | 4606631 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50226-travesseres-10-29-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50226-foto-08096-379-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1949. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50222 | Jardí de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-rectoria | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC; XVI - XVIII | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span>L’any 1968, en fer rebaixos al pati de la rectoria de l’església parroquial de Sant Esteve es va recollir un bon nombre de fragments de ceràmica romana, sobretot sigil·lada sud-gàl·lica. Els materials recuperats es conserven al Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es va trobar una imatge de Sant Esteve, que actualment està emplaçada al vestíbul de l’església. L’escultura presentava el braç dret trencat, però possiblement amb aquesta mà portaria la palma, símbol del martiri, i a la mà esquerra porta l’Evangeli i tres pedres, atributs d’aquest protomàrtir (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> | 08096-375 | Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. | 41.6078890,2.2861809 | 440521 | 4606488 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-esglesia-parroquial-portal-romanic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-esglesia-parroquial-5.jpg | Legal | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Aquest jaciment fou documentat per Josep Estrada l’any 1968 en circumstàncies imprecises. Només se sap que durant la instal·lació d’un nou jardí a la rectoria es van trobar diversos materials arqueològics. Els anys 2000-2001 el jaciment fou excavat en la resta de la zona enjardinada que es troba entre la rectoria i l’església. | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50223 | Quadres antiga caserna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-antiga-caserna | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment destruït. | <p><span><span><span><span>Josep Estrada va documentar aquest jaciment l’any 1946. Es tracta d’un fragment d'<em>opus testaceum </em>i d'estuc amb una franja pintada que mesurava 35 x 20 cm. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest parament va aparèixer formant part d'una paret de les quadres de l'antiga caserna. La procedència aquest paviment és desconeguda. On hi havia l’antiga caserna avui hi ha el mercat de Sant Carles, i el lloc on hi havia les quadres està ocupat pel carrer. Posteriorment en aquesta zona s’hi han realitzat diverses excavacions arqueològiques.</span></span></span></span></p> | 08096-376 | Carrer de Sant Jaume, 3 (al sud del mercat de Sant Carles). | 41.6080200,2.2856700 | 440479 | 4606503 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50223-mercat-sant-carles-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50221 | Pati de la senyora Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-senyora-bassa | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII.</em> Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969).<em> Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - VI dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que s’hi va realitzar s’hi va recuperar sobretot material ceràmic i moble, així com restes d’una columna. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Continuant les tasques d’excavació que els anys anteriors havien realitzat en aquesta zona, membres del Museu de Granollers van portar a terme l’any 1950 <span>una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material moble recuperat va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada esmenta un fragment de columna de gres 'que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En relació al material moble cal esmentar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula. </span></span></span></span></p> | 08096-374 | Plaça de Folch i Torres, s/n | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6085200,2.2862600 | 440529 | 4606558 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50221-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Pati de la Vídua Trullàs (PEPPA).Jaciment excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de can Gorina i Passatge de Sant Bartomeu. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49903 | Casa del carrer de Corró 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-13-15 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). G<em>ranollers. Retalls d'Història Urbana. </em>Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XVII | <p>Casa popular originària dels segles XVI-XVII que ha conservat l'estructura de la façana, per bé que amb modificacions importants a la planta baixa i les golfes.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un senzill ràfec. La façana és plana, arrebossada, i es composa segons dos eixos marcats per buits de proporcions verticals.</p> <p>Els únics elements d'interès són les obertures del primer pis: al costat nord un balcó de barrots que emfasitza la portalada d'entrada. Aquest buit està emmarcat amb carreus i llinda d'arc pla. El costat sud presenta una senzilla finestra de pedra amb llinda que forma un arc carpanell o escarser, molt rebaixat i decorat amb tres relleus flamígers en forma de puntes. L'ampit és motllurat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-56 | Carrer de Corró, 13-15 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa s'hi ha mantingut més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII, tot i que amb importants modificacions. Antigament, segons recull l'autor García-Pey, el </span></span></span></span>propietari del número 13 tenia cabres i venia la llet a l'entrada de la casa, Hi havia una altra casa al mateix carrer que portava el mateix nom. El número 15 era can Cuquet (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6094600,2.2878100 | 440659 | 4606661 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: cal Cabrer; cal Cuquet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 49914 | Casa Miquel Blanxart i Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-blanxart-i-estape | <p><span><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, pp. 713-714.</span></span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic. </em>Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès Oriental. </span></span></span></p> | XX | Edifici restaurat abans de 2002 | <p>Casa d'habitatges d'estil modernista, probablement l'edifici més destacat d'aquest corrent arquitectònic a Granollers, el qual constitueix una important fita arquitectònica i visual del carrer i de la població.</p> <p>Es tracta d'una construcció parcialment entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb façana als carrers Prim i Torras i Bages. La façana principal és de composició simètrica, remarcada per una tribuna a la primera planta, coberta amb teula i cresteria vidriada. En aquesta part baixa hi ha altres elements decoratius fets en pedra i, a les plantes superiors, esgrafiats geomètrics florals, de llenguatge plenament modernista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>La decoració escultòrica, feta segons models originals de J. M. Barnadas i molt ben integrada en la composició arquitectònica, representa una figura femenina, amb una àmfora sota un braç, que recull raïm d'una parra que s'estén a la part superior i que fa de suport a la balconada. També trobem parres de raïm als marges dels dos portals arquejats. Aquest motiu relacionat amb el vi s'explica perquè el promotor de la casa hi tenia una botiga dedicada a aquest ram. Altres elements que criden l'atenció són el llarguíssim balcó corregut, que abasta la totalitat de les dues façanes de l'edifici al primer pis, les originals obertures de la planta baixa o el coronament de les façanes, amb un acroteri de formes sinuoses.</p> | 08096-67 | Carrer de Joan Prim, 9 -11; Carrer de Torras i Bages | <p>El carrer de Joan Prim <span><span><span><span>en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim, el qual el 19 d'agost del 1842 va visitar Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a la casa de Miquel Blanxart, la construcció ja existia a principis de segle XX, quan l'arquitecte Jeroni Martorell la va reformar l'any 1904. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). Aquesta era una casa on es venia vi, i per això els motius de la decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega subterrània immensa que es diu 'el Cau' (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de València, i era un lloc de reunions.</p> <p><span><span><span>Miquel Blanxart Estapé (1857 – 1916) era l'hereu d'una de les famílies més riques de la comarca. Va dedicar-se a la producció de vins i aiguardents i fou un dels més importants de Catalunya. En els deu últims anys de la seva vida també al negoci de banca. Fou alcalde de Granollers entre 1903 i 1905, període en el qual es va construir l'edifici històric de l'ajuntament. Era de tendència conservadora i fou membre de la Lliga Regionalista. </span></span></span>Després de la Guerra Civil va comprar la cosa el Sr. Murtra, fabricant. Formava part d'un grup que donava diners per a l'olla dels pobres i donaven de menjar als pobres pel Nadal. Garrell va fer un dibuix humorístic on se'ls veia donant el menjar (Informació oral d'Eustaqui Margall).</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte, Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951), fou un destacat exponent de la segona generació de creadors modernistes catalans i recordat també per la seva tasca ingent en la restauració del patrimoni històric monumental. Martorell dóna a Can Blanxart un aire pròxim a l'estil Sezession, el Modernisme d'arrel centreeuropea, sobretot gràcies a la presència de l'ornamentació escultòrica de la façana principal, obra del barceloní Josep Maria Barnadas (1867- 1939), autor també de les escultures de l'Ajuntament de la ciutat, edificat a la mateixa època (Regàs; Blancafort, 2014: 31).</p> | 41.6101900,2.2891500 | 440771 | 4606742 | 1904 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte) | Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentistaEn la tesi doctoral de Miguel Andrino sobre escultura urbana al Vallès (Andrino, 2011: 713) es diu que l’autoria dels relleus d’aquesta casa seria d’Eusebi Mascort, en lloc de Josep M. Barnadas. Tanmateix, per la informació que es coneix, semblaria que l’autoria de Mascort no té credibilitat.Algunes informacions contingudes ha estat transmeses oralment per Pere Cornellas, novembre 2001. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||
| 49900 | Casa del carrer de Corró 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-64 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a<em> Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI, XX | <p>Casa unifamiliar que en la façana ha conservat força bé la tipologia constructiva originària del segle XVI.</p> <p>És una edificació entre mitgeres, amb planta baixa i una planta pis. La façana és plana, de paredat arrebossat, acabada amb un ràfec que incorpora la canal formada per peces de terra cuita.</p> <p>A la planta baixa es conserva l'antic portal d'entrada, ara transformat en finestra. A la llinda hi ha un interessant gravat en baix relleu, amb un escut (consistent en una sanefa en forma semblant a una S) i la inscripció 'JOAN PARERA, 1565', a més d'altres lletres de difícil interpretació. A la planta primera es conserva la finestra de pedra sobre l'antic portal d'entrada amb un guardapols a la llinda.</p> <p>Al costat dret la façana ha estat transformada amb la incorporació d'una nova porta i un balcó al seu damunt (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-53 | Carrer de Corró, 64 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, del segle XVI. Segons informa la inscripció de la llinda, hauria estat construïda per Joan Parera l'any 1565.</span></span></span></span></p> | 41.6109800,2.2884300 | 440712 | 4606830 | 1565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-foto-08096-53-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Casa Joan PareraEn el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers aquesta casa té la fitxa núm. R-035 i està associada a la casa del costat, la número 62. Quan es va fer aquest projecte la casa número 62 conservava la façana tradicional. Posteriorment, entorn del 2023, la façana va ser totalment transformada: el portal modificat, una finestra i un balcó afegits, i l'únic element que es conserva de l'antiga façana és la finestra sobre el portal. Per això s'ha optat per no incloure aquesta casa al Mapa de patrimoni). | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 49919 | Casa Jaume Bultà i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-bulta-i-vidal | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins.</p> <p>És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entaulament que conté els buits de respiració de la coberta. La façana és de composició simètrica de tres eixos, estucada amb especejament de franges horitzontals a saltacavall en l'arc de punt rodó de l'entrada.</p> <p>Presenta buits de proporció vertical. A l'eix central, i a la planta baixa, hi ha la portalada d'entrada, tancada amb una treballada reixa de ferro. A la part central de la tarja de punt rodó destaca la grafia 'J' i 'B'. La portalada està emfasitzada per una tribuna de planta poligonal que sobresurt de la planta pis i que està limitada per columnes a les cantonades, enllaçant per sota amb la imposta de dentellons que marca el forjat.</p> <p>Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-72 | Carrer de Miquel Ricomà, 85 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa és de l'any 1936, d'estil noucentista. El promotor va ser Jaume Bultà, fabricant de teixits provinent de Vic, el qual va obrir fàbrica a Granollers. L'arquitecte fou <span><span><span><span>Marian Lassús i Pecanins (Granollers, 1908 - França, 1945). Fou cap dels Bombers durant els anys de la Segona República, i el 1936 fou nominat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari. Després de la guerra s'exilià a França, on va morir. </span></span></span></span></p> | 41.6047200,2.2863900 | 440536 | 4606136 | 1936 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Marian Lassús i Pecanins (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50219 | Hort de l'Aiguadé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-laiguade | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong>Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias'</em> XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). 'Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986). 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants', a<em> Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1</em>. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - VI dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1947 a l’Hort de l’Aiguadé s’hi van trobar diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 0,20 m de profunditat aparegueren restes fragmentades d’un mosaic. El fragment més gran no arribava a 0,20 m i estava compost per tessel·les, segons Estrada, d’un tipus més gran que l’habitual, que componien una sanefa orlada amb meandres enllaçats, a base de trenes de dues cordes de tessel·les de marbre blanc dins d’un camp de tessel·les de calcària negra. A un altre indret, amb una situació topogràfica que no s'ha pogut precisar, i a 0,80 m de fondària, es van trobar les següents estructures arquitectòniques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 1: pavimentada amb un mosaic. Aquest àmbit mesurava aproximadament 3,25 x 3,45 m. El disseny decoratiu del mosaic és de tipus geomètric, en negre sobre fons blanc; la vora està composta per una doble filera de losanges negres, mentre que el camp central del mosaic està cobert per una quadrícula en blanc i negre i al centre dels quadres negres presenta una flor blanca. Al costat oest es va localitzar una escaleta composta per tres graons, construïda posteriorment per a aprofitar aquesta habitació, ja que en talla part del mosaic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2: A l’est de l’anterior àmbit es va trobar una altra habitació, igualment pavimentada amb mosaic; part d’aquest paviment continuava sota el pati veí, per la qual cosa no es va poder excavar. Això no obstant, sembla que J. Estrada i S. Llobet van aprofundir el tall per tal de comprovar la seva decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Paret mitgera habitacions núm. 1-2: La paret mitgera que separava les dues habitacions, en algun moment va desaparèixer i, al seu lloc, se’n va trobar una altra de 0,70 m, més tardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 3: Aquest àmbit se situa a l’altre extrem del pati de l’hort de l’Aiguadé. Estava pavimentat amb <em>opus signinum</em> i era posterior als mosaics de les altres habitacions ja que se situava a una cota menys profunda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures. L’espai que quedava entre les habitacions núm. 1 i 2 i l’àmbit núm. 3, no va ser excavat, però es van fer unes petites cales on van aparèixer restes d’altres habitacions que, segons Estrada, segurament pertanyien a la segona època constructiva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Possibles restes de sitges: En alguns llocs, el terreny natural apareixia reomplert per una acumulació de terra de color negre, segurament el farciment de possibles sitges, ja que hi van aparèixer restes de <em>dolis</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la factura dels murs, les parets de les habitacions presentaven dos tipus diferents d’aparells superposats i que denotaven dues fases temporals, sempre segons les anotacions d’Estrada <span>(Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials documentats van ser fragments de vasos de vidre, <em>terra sigil·lata</em> sud-gàl·lica, un fragment decorat amb barbotina, ceràmica comuna oxidada, restes d’àmfora i de dolis, nombrosos fragments de tègules, dues moles de basalt, una tessel·la de vidre de color blau, fragments d’estuc amb pintures.<span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests materials es conserven al Museu de Granollers. </span>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI.</span></span></span></p> | 08096-372 | Plaça de Folch i Torres (al costat de l'antiga presó). | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6085067,2.2864750 | 440546 | 4606557 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-hort-aiguadecapitellmdg-5898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | En buidar-se una gran capa de terra sobreposada que hi havia al solar ocupat per l’Hort de l’Aiguadé es va detectar la presència de restes arqueològiques. El 24 d’agost de 1902, a La Veu del Vallès, setmanari de Granollers, s’explica que amb l’acord del senyor Tardà, propietari del terreny, s’hi farien unes excavacions. Però aquesta intervenció arqueològica no es va dur a terme fins l’any 1947.El 1947, a causa de les obres de construcció d’un cobert al pati de l’Hort de l’Aiguadé, els obrers van trobar un paviment. Seguidament avisaren A. Jonch, director del Museu de Granollers, que va encarregar una excavació d’urgència a J. Estrada i S. Llobet, membres de la Secció d’Arqueologia del Museu. La intervenció que es va dur a terme el juliol de 1947.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Pati de can Gorina, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Passatge de Sant Bartomeu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50224 | Carrer de Sant Jaume II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-ii | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la <em>pars urbana</em> d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la construcció d'un nou edifici amb soterrani el 1985 els membres del Museu de Granollers van fer el seguiment ocular de les obres. Segons J. Estrada (1993: 108), van observar-se dos primers nivells amb restes diverses d'època contemporània, mentre que el tercer el descriu de la següent manera: ... 's'hi veu un garbuix impressionant -no per la quantitat sinó per la varietat i la profunditat a què es troba- de ceràmica romana - <em>sigillata </em>Clara i comuna -, vidre modern, fragments de càntir i plats, ferro, ceràmica vidrada i tot el que es pugui imaginar'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Jordi Pardo, també s’hi va observar marbre blanc de Carrara.</span></span></span></p> | 08096-377 | Carrer de Sant Jaume, 42-44 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli <em>(pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6074082,2.2855447 | 440468 | 4606435 | 08096 | Granollers | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50224-377-sant-jaume-42-44.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Jordi Pardo, de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, l'any 1985. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50220 | Pati de can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-can-gorina | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978): 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29. COLL, Joan M.</p> <p>ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona.</em> Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - III dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la <em>pars urbana</em> d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1948 al pati de can Gorina s’hi van trobar diverses habitacions, algunes de les quals pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2. El paviment es trobava a 2 metres del nivell de terra actual i mesurava 3,05 x 3,54 m. Era fet amb <em>opus tesellatum</em> (mosaic) bicrom, decorat amb negre sobre blanc. La decoració es componia de bandes negres i blanques i bandes de triangles negres sobre blanc. Al camp, escaires negres i blancs encaixats </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 4. Situada a l’est de l’habitació núm. 2. A diferència d’aquesta, no va presentar cap pavimentació amb mosaic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació de planta absidal o amb exedra. Es va localitzar a un metre de distància de l’habitació núm. 2, en direcció nord-est, i a 1,5 m de profunditat. Cronològicament, podria ser d’un moment posterior a la segona fase constructiva d’aquesta zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recollits destaquen punxons d’os, un anell, un fragment d’anella, claus de ferro, un fragment de ceràmica campaniana, fragments de dolis i àmfores, ceràmica comuna oxidada, teules i maons de forma quadrada, una tessel·la de pasta vítria argentada,3 “ terrissa aràbiga”, 4 fragments de ceràmica de tradició ibèrica i fragments de ceràmica medieval. En un nivell de terra uns 0,20 m més amunt del nivell del mosaic, es va recollir un important conjunt numismàtic compost per una moneda de Filip I (244-249), una de Gal·liè (354-268), una de Claudi el Gòtic (269- 270), una de Decenci (351) i una d’il·legible (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests <span>materials presenten una cronologia que oscil·la entre el segle I i III de la nostra era.</span></span></span></span></p> | 08096-373 | Plaça de Folch i Torres, s/n | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6084551,2.2862877 | 440531 | 4606551 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-antigapresomosaic-mdg-4015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-antigapresomosaic-mdg-4016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Aquest jaciment és una continuació de l’excavació feta l’any 1947 a la finca adjacent de l’Hort de l’Aiguadé. L’excavació es va fer l’any 1948, i la direcció va anar a càrrec de J. Estrada, S. Llobet, A. Jonch i membres de la Secció d’Arqueologia del Museu de Granollers. Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs), Hort de l’Aiguadé i Passatge de Sant Bartomeu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50218 | Antiga Caserna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-caserna | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986). 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1</em>. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO, J. (1984).<em> Les troballes romanes de Can Jaume</em>. Museu de Granollers, Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ,P. I TENAS, M. (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span>L’any 1965, durant la construcció d’una nova claveguera al carrer de Sant Jaume, més o menys a l’alçada de l’antiga Caserna i davant del mercat de San Carles, es van trobar unes restes arquitectòniques que casualment va poder documentar Josep Estrada quan feia una passejada nocturna per l’indret. Segons Estrada, la nova claveguera havia destruït part d’unes estructures antigues. La construcció d’aquesta conducció va afectar les restes següents, que es trobaven disposades de nord a sud:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un mur, que va aparèixer a l’alçada del núm. 18 del carrer de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una conducció d’aigua, que mesurava uns 0,40 m d’amplada, a la zona central, i prop d’1,20 m, incloses les vores. Aquesta conducció hidràulica queda també documentada des del pati de la caserna fins al número 28 del mateix carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon mur, que discorria des de la Caserna en direcció a la casa núm. 32 del carrer de Sant Jaume. Mesurava aproximadament 1,5 m d’alçada i 1,5 m d’amplada (Atles d’Arqueologia Urbana de Granollers, annexos, cat. 5g).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret es troba molt a prop de l’inici del carrer de Sant Jaume, on han aparegut les restes dels banys de la vil·la romana de Granollers. Tanmateix, sembla que quedarien per fora d’aquest recinte. En canvi, la claveguera es possible que es correspongui amb les estructures hidràuliques que es van trobar davant de can Jaume l’any 2000, en una intervenció dirigida per Santi Clota (Carrer de Sant Jaume III).</span></span></span></p> | 08096-371 | Carrer de Sant Jaume, 16-34 | 41.6084466,2.2859921 | 440506 | 4606551 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50218-mercat-sant-carles-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50215 | Voltants de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-can-ferran | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - VII dC. | Estat del jaciment desconegut. Segurament força arrasat. | <p>Jaciment d'època romana conegut tan sols per la troballa, molt escadussera, de material en superfície.</p> <p>Segons l'arqueòleg Josep Estrada, (1993: 86) 'sota les desferres escampades per tota la margenada existent sota les ruïnes de l'Esquella, entre el primer i el tercer revolt, hi he trobat tres fragments de teula romana'. Això va ser el 1951. En prospeccions posteriors no s'ha documentat cap tipus de resta que permeti contrastar la informació (VILA, 2001).</p> <p>La zona on haurien aparegut les restes es trobaria uns 100 m al nord de la casa de ca l'Esquella.</p> | 08096-368 | Sector oest del terme municipal (Serra de Ponent). Polígon industrial de Coll de la Manya. Prop de la casa de ca l'Esquella. | 41.5858979,2.2692074 | 439087 | 4604059 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-voltants-can-ferran-esquella-jaciment-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-voltants-can-ferran-esquella-jaciment-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-foto-08096-368-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50216 | Antiga rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 8b.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - XV | Jaciment tapat. | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix de manera no gaire precisa a partir dels treballs arqueològics que hi va realitzar Josep Estrada a la dècada de 1950. Presenta materials i estructures de diferents èpoques, sobretot romana i medieval. <span>Les primeres formen part de la vil·la romana de Granollers i corresponen a la seva pars urbana. Es troben prop d’on s’hi ha localitzat el peristil de la vil·la, tot i que els elements apareguts en aquesta excavació es troben barrejats i és difícil distingir-ne les fases. D’època medieval es va identificar un tram de muralla. L</span>es restes aparegueren a una profunditat de dos metres. S’hi van documentar les següents estructures: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes de murs d’època romana recoberts d’estuc blanc i habitacions pavimentades, presumiblement, amb un <em>opus signinum</em> (descrit per Estrada com un <em>opus testaceum</em>). Una bona part d’aquest paviment va ser extret i dipositat al Museu de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una zona d’emmagatzematge, amb mitja dotzena de sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes instal·lacions hidràuliques que consistien en un conducte d’aigua amb teula plana i una amplada de 0,50 m, que va ser tallat per la muralla medieval. Aquest conducte creuava transversalment el solar de l’antiga rectoria. Dins del seu farciment, s’hi van trobar restes de dolis i abundants fragments de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una sepultura d’inhumació amb coberta d’un fust de columna reaprofitat. Segons la descripció d’Estrada, l’individu estava dins d’una mena de nínxol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes de la muralla baix medieval localitzades a la planta baixa de l’edifici de la rectoria. Part d’aquest tram de les muralles era visible des de l’exterior, en un lateral de l’escala d’accés al porxo superior. En aquest tram de la muralla, que és un dels que presenta una alçada conservada més considerable, es van localitzar dues espitlleres corresponents a la línia inferior de tir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recuperats hi havia abundant ceràmica romana. Destaca una base de columna romana d’estil toscà de pedra calcària. Presenta moltes similituds amb un altre fragment aparegut al pati de la viuda Trullàs i amb la base trobada l’any 1987 al carrer de Santa Apol·lònia (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> | 08096-369 | Rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6079138,2.2857966 | 440490 | 4606491 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50216-foto-08096-369-1.jpg | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L’any 1958 o 1959, aprofitant l’enderroc de l’antiga rectoria del segle XV, que va afectar tot l’edifici a excepció d’un mur de la façana reformada al segle XVIII, l’arqueòleg Josep Estrada va fer un control de les terres que l’empresa constructora extreia del solar. En un informe de la Comissaria d’Excavacions Arqueològiques Estrada indica que no va poder excavar les estructures i que la seva intervenció es va limitar a controlar el contingut de les terres que s’extreien. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50214 | Can Riba de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba-de-la-serra-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguita</em>t, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985).<em> Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - VII dC. | Estat de conservació del jaciment desconegut. Probablement força arrasat. | <p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es va fer en una prospecció efectuada l'any 1953 per l'arqueòleg Josep Estrada (1993: 88-89). A l'alçada del km 24,8 de la via de ferrocarrils que va de Puigcerdà a Barcelona hi va documentar 'a la part alta de la trinxera, com un dipòsit de pedres mitjanes, al qual no he vist res de terrissa. Però, dos o tres metres més avall, es veu com algun fragment de teula rodona'. En la prospecció realitzada l'any 1999 no s'hi va localitzar cap tipus de resta que permetés contrastar la informació.</p> <p>El jaciment es troba 250 m al nord de la masia de can Riba de la Serra. Tot i això, és difícil d'establir si entre el jaciment romà i el mas hi podria haver algun tipus de relació. El mas ja es troba documentat al segle XIV.</p> | 08096-367 | Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme de Palou, a ponent del riu Congost. Camí de can Riba de la Serra, s/n. | 41.5766437,2.2679784 | 438975 | 4603031 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50214-can-riba-serra-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50214-can-riba-serra-jaciment-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50210 | Carrer del Foment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-foment | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XX-XXI | Pràcticament s'han enderrocat i han estat substituïdes la totalitat de les cases antigues. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada al sud-est, en un emplaçament ja força allunyat del centre. Tradicionalment hi predominava un tipus <span>d’edificis senzills, construïts majoritàriament als primers decennis del segle XX. Eren cases populars, entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, </span>generalment amb una eixida posterior. Una mica després ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys, però, moltes de les cases antigues s’han anat substituint. Les que s’han conservat i presenten un cert interès patrimonial són pràcticament testimonials: les cases número 35-39. </span></span></span></p> | 08096-363 | Carrer del Foment, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer del Foment, que es troba situat força al sud respecte al centre, en el darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Al tombant de segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat.</span></span></span></p> | 41.6030962,2.2884480 | 440706 | 4605955 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-carrer-foment-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-carrer-foment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-carrer-foment-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-foto-08096-363-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-foto-08096-363-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50241 | Carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-joan | <p>ARRIZABALAGA, A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental</em>. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps,</em> Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Durant les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica l'any 1975 hi fou descobert un paviment romà que aparegué conjuntament amb d'altres restes, formades per un fragment de gerra romana, teula romana (<em>tegulae </em>i <em>imbrex</em>) i un fragment de mola de molí. També s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica medieval.</p> | 08096-394 | Carrer de Sant Joan Baptista (entre la plaça Folch i Torres i la Plaça de l'Església). | 41.6080199,2.2866980 | 440565 | 4606502 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50241-carrer-sant-joan.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment descobert per Eustaqui Casals l'any 1975. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50225 | Carrer de Sant Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-i | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat. Gr</em>anollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia,</em> núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a I<em>X Memorial Joan Camp</em>s, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica, efectuada a la vorera oest del carrer, van ser el motiu de l'actuació de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers que va poder documentar l'existència d'unes estructures termals, concretament una piscina revestida amb paviment hidràulic d'<em>opus signinum</em> i un àmbit escalfat amb el sistema d'hipocaust. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials que es van recuperar hi ha un nombre significatiu de ceràmiques: t<em>erra sigillata</em> clara A; comuna reduïda i alguns fragments d'àmfora, dels que probablement es podran definir les restes d'un tipus conegut com a 2/4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fases d'ocupació descrites per J. Estrada són un nivell d'argila anterior a la construcció dels banys, nivell de la construcció dels banys ( vers el canvi d'era), transformació de l'edifici i, finalment, abandonament i cobriment de l'edifici.</span></span></span></p> | 08096-378 | Carrer de Sant Jaume, 28 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6080460,2.2856601 | 440478 | 4606506 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50225-can-reverter-jaciment-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El jaciment va ser documentat per Jordi Pardo el 1985 amb motiu de les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica al carrer Sant Jaume. Es desconeix més informació detallada, ja que els resultats del seguiment arqueològic no han estat publicats.El 1990 es va fer la supervisió arqueològica d’una rasa per part de Purificació Pérez. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50217 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-2 | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em> 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - XX | Jaciment tapat. | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic al centre de Granollers amb diferents fases que documenten l’evolució de la ciutat, des del seu origen com a vil·la romana (en aquest indret s’hi ubicava un pati porticat que corresponia a la <em>pars rustica</em>), passant per una necròpolis alt medieval associada a l’església, la sagrera i la continuació del nucli de Granollers en les èpoques posteriors. En la intervenció arqueològica que s’hi va realitzar els anys 2002 i 2003 es van documentar nou fases cronològiques, que tot seguit detallem.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 1 (fase edilícia romana). Correspon a la construcció de la vil·la romana de Granollers, al segle I dC. Van aparèixer restes d'un pòrtic que feia d'aglutinant d'una sèrie d'estances que s'obrien al seu voltant. Tenint en compte que hi havia un altre pòrtic situat més al nord, es va interpretar que el pòrtic de la plaça de l’Església era el que vertebrava la <em>pars rustica</em> de la vil·la, mentre que el pòrtic nord corresponia al peristil de la pars urbana de la mateixa vil·la. Això concorda amb la troballa de dos dipòsits per a l’elaboració del vi ('l<em>aci vinarii</em>') en aquesta zona del pati porticat rústic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 2 (sitges dels segles III – VI). Es van documentar un total d’onze sitges. Es divideixen en dos grups; un conjunt al sud format per quatre sitges molt properes entre elles, i un conjunt al nord, amb una alineació d'est a oest. Aquestes, tot i estar escapçades, semblaven ser de mida petita i mitjana, amb el fons pla i de secció cilíndrica o lleugerament troncocònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 3 (amortització del pòrtic sud i fase constructiva romana dels segles IV–V). Al segle IV es va fer un gran retall entre els dipòsits de vi, on apareix un edifici obrat amb la tècnica de l’<em>opus caementicium.</em> Només en resta la fonamentació i no se'n coneix la funció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 4 (necròpolis medieval, segles IX–XI). En aquesta època alt medieval s’hi va establir una extensa necròpolis que, amb tota probabilitat, estava vinculada a l’església parroquial, concretament a l’església preromànica de la qual no se’n té constància arqueològica. S’hi van poder registrar un total de 103 tombes. Les tombes no presentaven aixovar de cap tipus, fet que dificulta la seva datació, però se sap que són posteriors a l'edifici en <em>opus caementicium</em>, ja que la distribució de les sepultures en respecta l'estructura. La tipologia de les tombes és de fosses simples, antropomorfes i cistes de còdols. Les fosses simples es basen en retalls de forma fusiforme o ovalada que segurament tenien algun tipus de coberta. Les fosses antropomorfes són les característiques amb forma humana. Totes les tombes es troben en sentit est-oest, el cos en decúbit supí i amb els braços creuats sobre la pelvis o l'abdomen o a banda i banda del cos. Vàries de les tombes presenten ossos en posició secundària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 5 (sagrera medieval dels segles XI–XIV). La Sagrera és l’espai d'immunitat fixat en trenta passes al voltant de l'església, vigent a partir del segle XI. La sagrera de Granollers fou un primer nucli de la vila medieval, junt amb la zona de mercat. Com a tal, la sagrera va estar vigent entre els segles XI i XIV. Progressivament es va anar ampliant, i va acabar ultrapassant el límit de trenta passes. A l’espai de la sagrera s’hi van documentar també 47 sitges (sagrers).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 6 (segles XIII–XIV). En aquest moment es va trencar l’orientació urbanística derivada de la fase romana. La vila medieval es va reorganitzar amb un urbanisme que s’aglutinava al voltant del nucli de l’església i, més a llevant, entorn del mercat (plaça Porxada), amb altres petites places. Al segle XIII la vila estava encerclada per una muralla, que es va ampliar al segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 7 (construcció de la muralla el 1366 i urbanisme gòtic). L'any 1366 es començà a construir la segona muralla (del segle XIV), fet que comportà canvis urbanístics. La muralla està encaixada en un retall natural en forma de L amb una banqueta de 1'70m. Contemporani a aquest pany hi ha una bestorre a l'extrem nord del pany, del segle XIV. És de planta quadrangular, oberta per l'est amb carreus perfectament escairats als angles. Es documenta també el fossat corresponent a aquesta fase, en forma de U, amortitzat durant els segles XV i XVI. El fossat tenia una amplada de set metres. L'urbanisme dels segles XIV i XV es caracteritza per un creixement de la ciutat en direcció est, ultrapassant la tradicional zona d'ocupació romana i alt medieval al turó de Sant Esteve. La muralla és un element vertebrador de l'urbanisme en aquest moment, i es construïren cases amb espais porticats als baixos, sobretot al voltant de les places. Es construeix també una nova església gòtica. A més, s'han documentat pous que captaven l’aigua freàtica i que serien d’ús públic, situats al mig de la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 8 (fase constructiva dels segles XVI-XVII). Des de mitjans segle XVI Granollers protagonitza un gran creixement demogràfic que queda palès en l'urbanisme, amb un augment de la superfície construïda, inclòs els ravals fora muralles. S'efectuaren també reparacions en alguns punts de la muralla. La trama urbana es presenta amb una sèrie de cases probablement d'una sola crugia, entre mitgeres, disposades de manera perpendicular al corredor que envoltava interiorment la muralla, amb la façana disposada a l'est. Es van documentar tres retalls farcits amb materials d'època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 9 (segle XIX). En aquest últim moment es documenta la fossilització de la sagrera. S'enderroquen torres, portals i alguns panys de muralla, es reorganitzà l'urbanisme sense tenir la fortificació com a element vertebrador. Les noves estructures bastides en aquesta època van suposar l'enderrocament de la muralla en alguns casos i, en altres, el seu aprofitament per integrar-hi edificis (fitxa CCAA 14660).</span></span></span></p> | 08096-370 | Plaça de l'Església, s/n. | 41.6076830,2.2863418 | 440535 | 4606465 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-placa-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-placa-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-foto-08096-370-1.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El 1965 Josep Estrada ja va documentar en aquest indret materials arqueològics d’època romana que no estaven associats a cap estructura. Entre d’altres, un petit bloc de marbre que podria correspondre a una petita ara.Durant els anys 2002 i 2003, arran de les obres d'arranjament de la plaça de l'Església, es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques preventives.El 2005 es va realitzar una intervenció de conservació i restauració al tram de la muralla conservada a l'interior del bloc A1 de la plaça de l'Església. Es van retirar part de maons que sobresortien de l'extrem de la muralla i es van sanejar les zones de muralla acabades amb arrebossats amb mal estat. També es van rejuntar amb morter de calç i sorra els espais buits que s'havien produït al llarg del temps.El 2007 es va realitzar una nova intervenció arqueològica preventiva. En aquesta zona, que es troba al centre de la vil·la romana de Granollers, hi ha un bon nombre de jaciments. Tot i la seva proximitat, s’han tractat com a jaciments separats o individualitzats, cosa que no en facilita una visió de conjunt i sovint genera confusió. Entre altres, hi trobem el Passatge de Sant Bartomeu, l’Hort de l’Aiguadé, el pati de can Gorina, l’Antiga Presó, Pati de la Viuda Trullàs (o de la senyora Bassa), plaça de l’Església, Pati de la Rectoria, solar de Caritas o Església de Sant Esteve. | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 50213 | Els Garbers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-garbers | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994). <em>Obra del cançoner popular de Catalunya. </em>Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993). 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya', a <em>Revista d'Etnologia de Catalunya</em>, nº 2, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, pp. 132-133.</p> | XVII-XVIII | Tradició en desús. | <p><span><span><span>Rondalla popular de la que se n’han recollit dues versions, una per Ripoll i l'altre per Milà. La recollida per Ripoll té la referència a l'Obra del Cançoner S-19-20K-XXXVI i diu: 'Sortiren trenta minyons. Sortiren de Granollers / s'en van cap a Barcelona / per guanyar alguns diners / guardeu-nos d'aquest motí que varen tenir els garbers'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra versió va ser recollida per Milà i té la referència S-18-18-XXXIX-660,661;1-2 Varis 36. En transcrivim la lletra a continuació 'Si n'eren trenta fadrins, partiren de Granollers / si s'en van anar de casa, per guanyar-ne algun diner / a l'entrant de Barcelona / n'encontre dos cavallers / -Voleu-vos llogar, minyons, voleu-vos llogar, garbers? / -Per xo, n'hem marxat de casa / per guanyar-ne algun diner / -A la plaça donen tres rals / jo quatre us en donarè / - anem a sopar minyons / anem a sopar garbers / que n'hi haurà perdiu per home / y encara podé algún mes / en respon un de la colla / això no es sopar de garbers / respongué un criat de casa / ni tampoch de cavallers / Tots se posaren a taula / menos un que ho entengué / pubill si no mous les camens / ton germà no'l veuràs més / el pubill se n'aixecava com si en fora Llucifer / ab un salt n'es a l'escala / ab un altre es al carrer / y ab un altre es a la plaça / y el gran crit Visca els Garbers' (no recorda més) . </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou cantada per Pere Soler, i anotada la tonada per Mn. M. Cavalleria. La transcripció no s'acompanya de la música, però la de Ripoll quadra perfectament a la mètrica d'aquesta versió. </span></span></span></p> | 08096-366 | Granollers | <p><span><span><span>Els referents i qüestions de context podrien fer portar aquesta rondalla fins el segle XVII o almenys fins al XVIII. Dins del patrimoni musical de tradició oral ressalta, per la seva importància intrínseca, la recopilació forana de materials feta a finals del segle XIX i començament del XX per destacats folkloristes catalans, dins el projecte promogut pel mecenes Rafael Patxot i Jubert, i que es coneix com 'L'Obra del Cançoner'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es composa d'un bon nombre de cançons de diversos tipus (cançons de jocs, amatòries, burlesques, romanços, etc) transcrites en suport de paper (lletres i/o músiques en certs casos), i inèdites en bona part. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment els hereus del Sr. Patxot han fet una cessió de tots els materials que s'havien aplegat durant anys i que es trobaven a Barcelona i Suïssa, a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat. De la recopilació d'aquest material s'ha tingut accés a una de les dues copies microfilmades que es troben al Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. Dins d'aquest fons es conserven uns quants documents destacables per a Granollers.</span></span></span></p> | 41.6081843,2.2871568 | 440603 | 4606520 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50213-cami-ral-huelamo.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Coincidint amb la realització del Mapa del Patrimoni Cultural de Granollers l'any 2002, es va procedir a l’enregistrament d’aquesta rondalla musicada. Es van enregistrar les dues versions: la lletra de la cançó amb partitura en versió de Ripoll, i la versió de la cançó recollida per Milà, amb música de la de Ripoll.Els arranjaments musicals de la gravació els van fer Juan Luis Huélamo Gabaldón i Marta Luz Huélamo Gabaldón. Es van fer dues versions en arxius electrònics i es va enregistrar una tercera versió. En aquesta darrera, la part coral fou interpretada per Marta Luz Huélamo Gabaldón (veu femenina), Javier Alonso Lebreros (primera veu masculina) i Juan Luis Huélamo Gabaldón (segona veu masculina), a més de Silvana Solias i Huélamo, Juana Maria Huélamo Gabaldón i Josep Maria Solias i Arís (cors), amb acompanyament instrumental de Javier Alonso Lebreros (Xeremia), Marta Luz Huélamo Gabaldón (pandero) i Juana Maria Huélamo Gabaldón (canya). L'enregistrament es va fer a Madrid el 28 de desembre de 2001, dia dels Sants Innocents.Un dels enregistraments és un arxiu MP3, l’altre és un arxiu MIDI. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||
| 50209 | Carrer del Primer Marquès de Les Franqueses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-primer-marques-de-les-franqueses | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla</em>, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XX | <p>Carrer de l'eixample nord de Granollers que sorgeix del traçat de la carretera que anava cap a Vic. És, per tant, una de les artèries principals en l'eix sud-nord i forma part de l'espinada de la població, que és l'antiga Carretera. Actualment és una via força àmplia i rectilínia, amb alguns trams semi enjardinats i arbrats a la part nord. Acull una diversitat d'edificacions de diferents èpoques del segle XX. Els elements més destacats són:</p> <p>Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27-29-31-33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97-99-101-103, 109-111-113, 115, 125-145 (colònia de can Mònic).</p> <p>Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).</p> | 08096-362 | Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, s/n | <p><span><span><span><span>La Carretera va substituir l'antic camí Ral de Vic l'any 1848, i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu pas pel nucli urbà compacte la Carretera es va dividir en els següents carrers (de sud a nord):</span></span></span></span> Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Per això el carrer Primer Marquès de les Franqueses era conegut abans simplement com Carretera.</p> <p><span><span><span>Joan Sanpera i Torras (Granollers, 1840 - 1914) fou un important comerciant i mecenes. Va néixer al barri del Lledoner. Tres anys després el seu pare va morir. Amb 18 anys se'n va anar a Barcelona i va treballar com a ajudant d'adroguer. Allà es va casar amb Josepa Rodés Ruiz, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va fer una gran fortuna amb la importació de productes colonials: sucre, cacau, rom… Va construir una fàbrica de sucre a Saragossa i va comprar finques per tot Catalunya. Va destinar una part dels seus diners a obres de mecenatge, especialment va pagar importants edificis al municipi de les Franqueses, incloent-hi l’Ajuntament. Per això se li va concedir el títol de marquès de les Franqueses. Al barri del Lledoner es conserva el casal modernista de can Sampere, antic habitatge d'aquest prohom.</span></span></span></p> <p>Aquest sector al nord de Granollers, al voltant del barri del Lledoner,<span><span><span> inicialment pertanyia a les Franqueses del Vallès fins al 1922, moment en què fou incorporat al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'autor García-Pey recull algunes notícies anecdòtiques sobre el carrer del Primer Marquès de les Franqueses: e</span></span></span>l número 37, can Cinta, eren descendents de Josep Garriga Ordeix que cap el 1920 vingué a fer-se casa en aquest indret provinent de can Cinta de Corró d'Avall (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6201921,2.2924733 | 441057 | 4607849 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-carrer-primer-marques-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-carrer-primer-marques-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-can-monic-conjunt-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 50204 | Can Ninou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ninou | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XX | Coberts en estat de ruïna. | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, emplaçada a la zona sud-oest de Palou, a la riba de ponent del Congost. De planta basilical, ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és de planta rectangular, amb coberts adossats i un petit pati a ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a tres eixos, amb el cos central més elevat. L’eix central no és el tot simètric. A la base hi trobem el portal, amb brancals de pedra picada i arc escarser fet amb totxos a plec de llibre. Les finestres són simples, sobre un parament arrebossat d’un color clar. Al cos central conserva un rellotge de sol. El costat dret s’ha allargat, probablement per acollir un cup i el celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha diversos coberts, equipaments agrícoles i naus de magatzem parcialment enrunades. També una bassa i un pou que aprofita l'aigua d'una mina. Uns metres a llevant trobem una era enllosada i una petita pallissa. </span></span></span></p> | 08096-357 | Palou, sector oest. A la Serra de Ponent. Camí de can Ninou, s/n | <p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval, i ja apareix al fogatge de 1497 i en el de 1553. Per la seva tipologia constructiva, l’edificació que avui es pot veure podria ser obra fonamentalment dels segles XVI-XVIII. Els propietaris tenien el cognom Ninou. Algunes branques d’aquesta família, procedents de la masia, els trobem establerts en cases de Granollers, al passeig de la Muntanya 30, i al carrer Conestable de Portugal 27. La propietat del mas estava envoltada pels masos Coll, Ribes, Català i Guasch (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després d’acabada la Guerra Civil, Ninou fou adquirit pels propietaris del mas veí de can Riba de la Serra. Recentment, ha estat venuda.</span></span></span></p> | 41.5791723,2.2693012 | 439088 | 4603311 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-rellotge.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc