API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Mida X

Mostra el títol i informació del dataset

Mostra els filtres

Mostra el botó per exportar

Mostra el botó per incrustar

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
50141	Carrer de Sant Jaume III	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-iii	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 5d.</span></span></span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). <em>Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores</em>, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997).<em> Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 2, Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I - VI dC.	Jaciment tapat.	<p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les excavacions practicades els anys 1990 i 2000 el sector que ocupa aquest jaciment (entre els carrers de Sant Josep i Santa Anna) va ser objecte d'una supervisió provocada per l'obertura d'una rasa de la companyia Telefònica. Entre els números 16 i 36 del carrer, enfront del jaciment de can Jaume, va aparèixer l'angle d'una estructura semicircular pertanyent a un dipòsit. Les parets, de còdols lligats amb argamassa, tenien un gruix de 60 cm i es conservaven amb una alçada màxima de 30 cm. La unió de les parets amb el fons presentava una acabament de mitja canya. El fons gaudia d'un orifici de desguàs de 12 cm de diàmetre. La part interna de l'estructura presentava un arrebossat d'<em>opus signinum</em> força ben conservat. Aquestes característiques i la proximitat física al jaciment esmentat fan molt possible que el dipòsit formi part de les dependències dels banys de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud del dipòsit fou documentada una habitació de 5 m de longitud conservada que presentava un paviment d'<em>opus signinum</em>. L'extrem meridional d'aquesta estructura va aparèixer tallada per un mur de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud, entre 4 i 7 metres, va aparèixer els fonaments de dos murs pràcticament arrasats. Tres metres més al sud va documentar-se una altra habitació de 3,60 m de longitud, pavimentada amb morter de calç i sorra. Els murs que la limitaven al nord i al sud presentaven una amplada de 0,60cm i l'alçada conservada era de 1,30 m. Estaven construïts amb còdols de grans dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del límit meridional d'aquesta estructura fins dos metres més al sud foren exhumades altres estructures poc significatives, la que va aparèixer més al sud no presentava cap tipus de relació amb les anteriors (VILA, 2001).</span></span></span></p>	08096-287	Carrer de Sant Jaume, 16-36	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p>	41.6080961,2.2856171	440475	4606512		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50141-287-sant-jaume-iii.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: Carrer Sant Jaume (entre Sant Josep i Santa Anna)Jaciment descobert per membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, durant la instal·lació d'una línia telefònica, en una zona acotada per J. Estrada. L’any 1990 Purificació Pérez va fer una supervisió arqueològica, que va consistir en una rasa de 208 metres de longitud i 65 m d’amplada. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal.El 2000 es va fer una excavació per ESTRAT SCP, sota la direcció de Santi Molera Clota.El 2007 es va dur a terme una nova intervenció en aquest sector, sota la direcció de Sabina Calleja, de l’empresa Àtics. El jaciment (CCAA 20064) s’anomena “Carrer de Sant Jaume (vial entre els números 26 – 58). S’hi va obrir una rasa que, en alguns punts, ja havia estat excavada. Va permetre documentar dos murs i un paviment d’opus signinum, tot molt deteriorat. Probablement s’han de posar en relació amb les construccions dels banys romans.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50154	Bosc de can Mayol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. Granollers</em>: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sud-est del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p>	08096-307	Sector sud-est del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant.	<p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p>	41.5786913,2.2900453	440817	4603244		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-06-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50146	Escorxador Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-1	<p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b). 'Necrópolis romans en Granollers', a <em>Estudios: Revista de la F.E.M.P</em>., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.). <em>Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental,</em> Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)',a <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). I<em>nventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro.</em> <em>Revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 2, Granollers.Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I - II dC.	Jaciment destruït, ja que s'hi ha construït l'edifici del Teatre Auditori al damunt.	<p><span><span><span>Restes d’una sepultura d’època romana apareguda durant unes obres d'instal·lació de canonades. Es tracta d’una tomba de tipologia senzilla feta amb teula romana ('<em>tegula</em>'), de la qual només se’n va localitzar una gerreta de ceràmica comuna romana i una moneda de Trajà. Les restes de '<em>tegulae</em>', pròpiament, no es conservaven. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta sepultura podria formar part d’una possible necròpolis situada al nord i nord-oest del nucli romà de Granollers, un conjunt sepulcral que es podria datar al segle II dC aproximadament. Aquesta necròpolis ha proporcionat un mínim de set tombes de les quals quatre són de tipologia senzilla, en '<em>tegula</em>', una en àmfora, una en fossa simple i una última que encara no s’ha determinat. L'únic aixovar documentat a l'interior d'una tomba en relació a l'esquelet estava format per una gerreta monoansada i un dupondi de Trajà. També es va constatar la presència d'una gerra protegida amb dues teules que no mantenien cap relació amb les tombes i recorda, molt de prop, la fossa d'ofrenes de can Trullàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona té un gran interès per al coneixement dels rituals funeraris romans, ja que presenta alguns paral·lelismes amb la necròpolis de can Trullàs.</span></span></span></p>	08096-292	Carrer de Torras i Bages (solar de l'actual Teatre Auditori de Granollers).		41.6109814,2.2870874	440600	4606831		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50146-teatre-auditori-2.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2025-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Aquest jaciment fou documentat per J. Estrada entre 1958 i 1965, en el decurs d’unes obres a l’antic Escorxador Municipal.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50142	Carrer de Sant Jaume - carrer d'Anníbal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-carrer-dannibal	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers</em>, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 2, Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	XVIII-XX	Jaciment tapat.	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic que consisteix en una gran claveguera que, probablement, és d’època moderna o contemporània, tot i que hi ha qui considera que podria ser d’època romana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 es va realitzar un sondeig de 5 per 3 metres en aquest sector, just davant el número 58 del carrer de Sant Jaume. S’hi va documentar l’existència d’una estructura, molt ben conservada i que presentava les característiques d’una claveguera, a uns 1,50 m sota el nivell de pavimentació del carrer de Sant Jaume. La claveguera tenia una disposició transversal respecte del carrer de Sant Jaume i estava orientada en sentit E-O. La conducció continuava sota les edificacions adjacents. L’excavació arqueològica es va iniciar després que la claveguera ja s’hagués descobert durant les obres, de tal manera que la feina s’encaminà a la documentació estratigràfica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La claveguera estava construïda amb un encofrat reomplert amb còdols i morter de calç de gran duresa. Tenia una amplada exterior d’1,40 m i una obertura interior de 0,60 m. Cap al costat oest, la claveguera discorre uns 0,70 m per sota del subsòl del solar conegut com l’antiga foneria Can Trullàs i també sota les destil·leries Montaña. Per la seva orientació general cap a l’oest, sembla que aquesta instal·lació hidràulica descendeix en pendent cap al riu Congost. Cap al costat oest, la claveguera presentava un rebliment de fang més potent. A l’interior de la claveguera hi havia unes altres tres conduccions subsidiàries, fetes d’obra (maons i morter) que hi desembocaven, procedents del costat sud. Aquestes conduccions tallen l’estructura de pedra de la claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials que es van recuperar són tots d’època contemporània (segles XIX o XX). Això fa pensar que La claveguera és de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Així es considera a l’Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos. Els responsables de l’excavació van considerar que podria datar-se al segle XVIII. Al seu torn, Jordi Pardo s’inclinava per una cronologia d’època romana.</span></span></span></p>	08096-288	Carrer de Sant Jaume, 58 (cantonada amb carrer d'Anníbal).		41.6069755,2.2856890	440480	4606388		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50142-foto-08096-288-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	La troballa fou observada per membres de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers (J. Orri) de manera fortuïta. Amb motiu de l’ampliació de la xarxa general de telèfons al nucli urbà de Granollers, l’any 1990, es va fer una cala arqueològica, sota la direcció de Purificación Pérez i Eduard Sánchez	98	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50140	Carrer de Llevant / L'Esplanada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-llevant-lesplanada	<p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries</em>, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers.</p>	II aC. - V dC.	Jaciment probablement destruít	<p>Jaciment d'època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial.</p> <p>L'any 1947 els masovers de cal Jardiner van efectuar una prospecció als marges de darrera de la fàbrica de Gas que es trobava en aquest indret. Segons descriu Josep Estrada, hi van trobar ceràmica ibèrica i ceràmica romana. Aquest mateix any Estrada va efectuar una prospecció prop de a fàbrica, on va documentar fragments de teula romana, de dòlia, i ceràmica comuna romana. En destaca la presència d'un 'broquet de pipa vermissada de verd'.</p> <p>A la dècada de 1980 el lloc fou prospectat per Jordi Pardo, que també hi trobà material romà. </p> <p>A l'actualitat el lloc descrit per Estrada es troba edificat amb una plaça pública, habitatges i locals comercials.</p>	08096-286	Carrer de Llevant, 18.		41.6039220,2.2917482	440982	4606044		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50140-286-carrer-llevant-c.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Jaciment documentat per Josep Estrada a la dècada de 1940 i per Jordi Pardo posteriorment.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50093	Can Mònic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monic	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVII-XX		<p><span><span><span>Casal que té el seu origen en una masia del segle XVII, reconstruït totalment l’any 1943 en un estil pairal tradicional i avui convertit en un centre geriàtric. Es tracta d'una construcció aïllada amb teulada a quatre vessants. Està envoltada per un ample pati, delimitat per una tàpia d'obra en la qual hi ha una portalada amb arc rodó i coronament de teuladeta a doble vessant. Entre l'arc i el coronament hi ha una inscripció amb el nom de la masia i els anys de construcció i reconstrucció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici té planta baixa i dues plantes pis, a més d'una torre mirador. La façana principal s'estructura en diversos eixos de composició amb buits verticals. La força compositiva està desequilibrada cap el costat esquerra, des del punt de vista de l'espectador, amb la col·locació en aquest angle de la torre mirador i la porta principal d'entrada amb arc dovellat. Les finestres de la porta principal són de llinda plana amb persiana enrotllable. A la segona planta, a més, hi ha una galeria coberta. A la façana de nord, a la torre hi ha amples balcons amb brèndoles de ferro forjat i suports del mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant el jardí amb arbres, especialment pins de capçada regular, així com una font-pou amb un plafó de rajoles policromes.</span></span></span></p>	08096-230	Avinguda del Primer Marqués de les Franqueses, 148	<p><span><span><span>Aquest edifici té el seu origen en una antiga masia. Segons informacions de diverses inscripcions que es troben a la mateixa casa, la masia hauria estat construïda l’any 1661 i reconstruïda totalment el 1943. En una de les inscripcions es diu que l’arquitecte de la reconstrucció fou J. García de Alcañiz. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquesta intervenció es recreava una casa pairal tradicional amb certes característiques senyorials. L'any 1993 la casa va ser habilitada i convertida en un centre geriàtric, per la qual cosa es va construir una nova edificació a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la casa sembla provenir del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p>	41.6220500,2.2933200	441129	4608055	1943	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-pobles-de-catalunya.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-escut.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-font.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social			Inexistent	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	J. García de Alcañiz (arquitecte)	A la façana conserva un escut amb la següent inscripció: 'MDCLXI – CAN MONICH – RECONSTRUIDA MCMXLIII. Arquitecto J. García de Alcañiz'.	98\|94	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50031	Plaça de la Porxada 7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-porxada-7	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Casa d'habitatges que ha conservat en la façana la tipologia constructiva originària, de finals del segle XIX o possiblement dels primers decennis del XX. </p> <p>És una edificació entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana acabada amb una balustrada amb frontó central. La façana és plana i està arrebossada i pintada. Es composa simètricament segons dos eixos amb buits de proporcions verticals emmarcats amb guardapols triangular. De la façana destaca el balcó corregut de la primera planta i els dos de la planta segona, tots ells protegits per una barana de ferro amb dibuixos geomètrics (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Alguns autors han vist en els detalls decoratius una influència noucentista. La planta baixa ha estat modificada amb finalitats comercials.</p>	08096-159	Plaça de la Porxada, 7	<p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord). </span></span></span></span></p> <p>Sobre aquesta casa, no es coneixen gaires notícies concretes. La seva datació no és del tot clara. Segons dades del cadastre, hauria estat construïda el 1907. Alguns autors l'han situada a la dècada de 1930 i hi han vist una vaga influència noucentista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>L'autor García-Pey en recull l'anècdota sobre l'origen del malnom: En Josep Bellavista no pronunciava la lletra R de petit. Així, doncs, situem el nen Bellavista jugant amb la mainada a la plaça Gran, aleshores de terra, que en ploure s'enfangava, cosa que era ben aprofitada pels petits per entretenir-se. Quan demanava un company que portés el fang deia: 'po'ta fang'. A ell li quedà en Potafang i a la casa on vivia també (GARCÍA-PEY, 1990).</p>	41.6081800,2.2872400	440610	4606520		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50031-can-potafang-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50031-can-potafang-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50031-can-potafang-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Potafang	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50033	Cases d'en Jonch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-jonch	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges d'influència vagament noucentista.</p> <p>És de planta rectangular, entre mitgeres, i fa cantonada en corba. Consta de planta baixa (reformada) i dues plantes pis. La façana és plana, arrebossada, amb falses pilastres marcant els vèrtexs de la curvatura. La composició s'ha fet amb vuit eixos que venen marcats per la verticalitat dels seus buits, tots de balcó protegits mitjançant baranes de ferro lleugerament decorades.</p> <p>La coberta es un terrat a la catalana i es troba limitada per una barana massissa. A l'angle presenta un frontó decorat per un medalló en relleu al centre.</p>	08096-161	Carrer del Rec, 1-3	<p><span><span><span><span>El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos urbanitzats sobre l’antic camí de Caldes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable que servia per regar una zona d’horts.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les Cases d'en Jonc en particular, es tracta d'una construcció d'influència noucentista, possiblement de la dècada de 1930 o, tal vegada, una mica posterior, ja que segons dades del cadastre, s'hauria construït el 1940.</span></span></span></span></p>	41.6088200,2.2857200	440484	4606592	Entre 1930 i 1940	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50033-cases-den-jonc-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50033-cases-den-jonc-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50033-foto-08096-161-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50033-foto-08096-161-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	L'edifici ha estat restaurat.	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50028	Casa de la plaça de les Olles, 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-les-olles-3	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, amb una estètica de ressonàncies vagament noucentistes.</p> <p>És de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta plana limitada per una balustrada. La façana és plana i està arrebossada i pintada. El coronament es fa mitjançant un entaulament que incorpora els respiralls de la coberta. La composició segueix tres eixos marcats pels buits de proporcions verticals emmarcats amb motllures en el terç superior.</p> <p>En destaquen el balcó corregut de la primera planta i els tres de la segona, tots protegits amb baranes de ferro decorades amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-156	Plaça de les Olles, 3	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna i a la plaça de les Olles s'hi troben alguns exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. Aquest edifici fou construït el 1920, amb una estètica de ressonàncies noucentistes.</span></span></span></span></p>	41.6083200,2.2871800	440605	4606535	1920	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50028-olles-3-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50028-olles-3-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50028-foto-08096-156-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50028-foto-08096-156-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50052	Font pública / Can Bellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-can-bellet	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Font d'estil modernista que s'ha atribuït a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. Es troba situada a la cantonada dels carrers de Miquel Ricomà i del Llorer, adossada a l'edifici de can Bellet (antiga fàbrica).</p> <p>Té planta en forma de 'L', de manera sobresurt 10 cm del pla de façana. Per la part superior està acabada amb un coronament piramidal. En la base hi ha maclada la pica circular. Els paraments estan revestits de còdols i tenen dos plafons ceràmics de peces quadrades de 10 cm x 10 cm, de color groc, marró i blanc, els quals es complementen amb peces de trencadís al seu entorn. </p> <p>El broc es troba a la cantonada (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-180	Carrer de Miquel Ricomà, 55	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici de can Bellet, on es troba la font, era</span></span></span></span> una antiga fàbrica tèxtil, avui dedicada a restaurant. Pel que fa a la font, per la data, llenguatge i estil s'ha atribuït a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol (CUSPINERA et alií, 2001). <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.</span></span></span></span></p>	41.6055700,2.2863700	440535	4606231	1910	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50052-font-can-bellet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50052-font-can-bellet-edifici-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50052-foto-08096-180-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50052-foto-08096-180-2.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social			BPU	2024-06-12 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït)	Fins poc després de 2002 estava acabada amb una jardinera que sobresortia.L'edifici de can Bellet, que havia estat una fàbrica, presenta una façana interessant amb un capcer en forma de frontó.	105\|98	51	2.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50021	Llibreria Carbó / Can Carbó Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibreria-carbo-can-carbo-nou	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges i comercial de la dècada de 1930 que adopta una estètica vagament noucentista, amb algunes detalls que remeten encara al llenguatge modernista. És una construcció de planta quadrangular entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. La façana és plana, arrebossada, de color gris i es desenvolupa en quatre eixos marcats pels buits de la primera planta, que li donen verticalitat. Queden inclosos en una àmplia balconada correguda que està protegida amb una barana de ferro de brèndoles ornamentades amb dibuix noucentista. A més d'aquesta decoració, els buits es troben emmarcats amb motllures en el terç superior.</p> <p>La coronació de la casa es fa mitjançant una treballada barana de quatre pilastres medalló de maó vist que emmarquen les també baranes de ferro i un frontó central de forma quadrada. Al seu interior acull un interessant rellotge de sol fet amb rajoles de ceràmica vidriada blanca i groga. Té les figures de dos angelets i una llegenda que diu: 'J. BOTEY' i 'ANY 1930'.</p> <p>Aquesta part de coronació de l'edifici és interessant perquè, mentre les pilastres de maó remeten encara al llenguatge modernista el rellotge de sol s'inscriu clarament dins l'estètica noucentista.</p>	08096-149	Carrer Nou, 31	<p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval al voltant del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La major part d'edificis d'aquest carrer són del segle XIX o principis del XX. En el cas d'aquesta casa, </span></span></span></span><span><span><span><span>fou construïda l'any 1930 (segons informa la inscripció del rellotge de sol), seguint una estètica més o menys noucentista. Als baixos hi havia (i encara hi és) la llibreria Carbó. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons recull García-Pey</span></span></span></span>, Joan Carbó Canyameres era fill de Can Carbó Vell, la vella llibreria que hi havia al carrer de Sant Roc, 15. En posar llibreria i enquadernació a la Carretera, cantonada amb el carrer Nou, els granollerins, per distingir les dues cases, l'anomenaren Can Carbó Nou (GARCIA-PEY, 1990). Joan Carbó va ser també un dels impulsor del Museu de Granollers als anys de la postguerra, juntament amb Llobet, Jonch, Ruera i Estrada.</p>	41.6072400,2.2883900	440705	4606415	1930	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-4.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		105\|106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50022	Casa del carrer Nou 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-nou-12	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges d'estètica noucentista que ha conservat la façana amb la tipologia originària.</p> <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, en cantonada amb el carrer de Guayaquil. Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab. La façana és plana i està arrebossada i pintada. Es composa simètricament segons tres eixos marcats per la verticalitat dels buits. Les obertures estan emmarcades amb un motllurat al terç superior. En el centre del primer pis destaca una tribuna de planta pentagonal de costats desiguals, la qual enllaça amb sengles balcons a banda i banda. Els balcons tenen baranes de ferro decorades amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista, igual que els balcons del pis superior i les reixes de les finestres de planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Sobre el portal hi ha un relleu amb escut d'armes flanquejat per les figures de dos gossos.</p>	08096-150	Carrer Nou, 12	<p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa, d'estètica noucentista, sembla que fou construïda a la dècada de 1930. Segons dades del cadastre, es va bastir el 1930. Al segle XIX de la família granollerina Grivé n'havia sorgit una personalitat destacada: </span></span></span></span>Martí Grivé i Cuní (Granollers, 1814 - Perth, Austràlia, 1886) que fou metge i sacerdot. Va exercir la seva activitat eclesiàstica com a bisbe de Perth, a Austràlia, on fou el primer a ocupar aquesta càtedra. Actualment en aquest edifici hi ha la seu de la Fundació Roure.</p>	41.6070900,2.2875400	440634	4606398	Probablement 1930	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-foto-08096-150-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can GrivéEdifici restaurat l'any 2001.	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50017	Cases del carrer de Joan Prim, 50-54	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-joan-prim-50-54	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Conjunt de tres cases unifamiliars de principis del segle XX adossades, de tipologia popular i amb una certa homogeneïtat de proporcions, encara que d'estil i composició diferents. Són de planta rectangular i entre mitgeres.</p> <p>El casa número 50 (a la dreta) consta de planta baixa i pis. Presenta la façana plana, arrebossada, amb dos eixos de composició. La planta baixa ha estat modificada. La primera presenta dos buits de proporció vertical: finestra a l'esquerra i balcó a la dreta amb barana de ferro, ambdós de llinda plana i emmarcats en relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta coberta a la catalana amb balustrada emmarcada per dues pilastres i cornisa de bocell.</p> <p>La casa número 52 (al centre) consta de planta baixa i dues plantes pis (la superior a manera de golfa). Té façana plana, arrebossada, de composició en dos eixos. La verticalitat està accentuada pels buits de la planta primera. La planta baixa està molt reformada. Els buits de la planta primera es tanquen mitjançant persiana de llibret mòbil i presenten un balcó corregut amb barana decorada. Tant aquest com les finestres de la planta segona es troben emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici està cobert a la catalana.</p> <p>La casa número 54 (a l'esquerra) es desenvolupa en planta baixa (molt reformada) i pis. Presenta dos eixos de composició amb dos buits verticals a la primera planta protegits mitjançant barana correguda. Els buits són de llinda plana emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta el coronament d'un frontó amb timpà sinuós.</p>	08096-145	Carrer de Joan Prim, 50-54	<p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquestes tres cases, en concret, representatives d'una tipologia més aviat popular, pertanyen ja a les primeres dècades del segle XX, tal vegada als anys 1930-40.</span></span></span></span></p>	41.6112300,2.2898300	440829	4606857	ca. 1930-40	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-d.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50023	Casa del carrer Nou, 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-nou-14	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges probablement construït al final del segle XIX o a les primeres dècades del XX.</p> <p>És una construcció entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana es plana, està estucada a faixes horitzontals i coronada per un entaulament-cornisa que incorpora les ventilacions de la coberta. Els buits són de proporcions verticals, emmarcats en el terç de dalt i tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil. Els balcons són amb baranes de ferro de dibuixos geomètrics (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-151	Carrer Nou, 14	<p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la casa objecte d'aquesta fitxa no en coneixem notícies concretes. Podria ser de finals del segle XIX (1890 segons el cadastre) o bé de les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></p>	41.6071000,2.2876700	440645	4606399		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50023-c-nou-14-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50023-foto-08096-151-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50012	Casa Cumella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cumella	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XX		<p><span><span><span><span>Casa unifamiliar representativa de l’arquitectura catalana d’avantguarda de mitjans de segle XX, obra dels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas. La composició es caracteritza per un interessant joc de volums de formes quadrangulars, junt amb el contrast de diferents materials que formen les façanes: rajola, obra calada de maó, ciment i arrebossat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres en cantonada, que consta de planta soterrània, baixa i pis, amb coberta plana. Les façanes són planes amb domini del buit sobre el ple, arrebossades. Les amples corretges - impostes reforcen l'horitzontalitat de la seva composició. Els buits estan protegits amb gelosies ceràmiques o persianes de llibret mòbil de pala ampla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d'entrada està reculada dins un cancell obert al carrer (CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p>	08096-140	Carrer de Girona, 168-170	<p><span><span><span><span>Aquesta casa va pertànyer a Antoni Cumella Serret (Granollers, 1913-1985), que fou un ceramista de fama mundial, pare del també ceramista Toni Cumella. L'any 1960 fundà l'escola d'art FAD a Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici i Romà Vallès. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1981, en la seva primera edició, i el 1982 va rebre la medalla d'or del FAD Foment de les Arts i el Disseny. El 1982 fou nomenat fill predilecte de Granollers. El 1984 realitzà la Medalla del Parlament de Catalunya. Ceràmica Cumella continua en actiu, amb seu al Carrer de Girona 87, de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa Cumella és obra dels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas, renovadors de l’arquitectura catalana a partir de la dècada de 1950. Van formar l’anomenat 'Grup R', que va trencar amb l'arquitectura oficial de la postguerra, amb una innovadora llibertat expressiva reforçada amb asimetries compositives. </span></span></span></span>Precisament als anys 1950 Antoni Cumella havia col·laborat activament amb el Grup R.</p> <p>Segons dades del cadastre, aquesta casa s’hauria construït l’any 1960.</p>	41.6139200,2.2921300	441023	4607154	Possiblement 1960	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50012-casa-cumella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50012-casa-cumella-2.jpg	Inexistent	Avantguardes\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Josep Martorell; Oriol Bohigas (arquitectes)		107\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50014	Casa del carrer de Joan Prim, 132	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-joan-prim-132	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici entre mitgeres construït els anys 1940-50; un exemple interessant de la influència de l'arquitectura racionalista d'aquells anys.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb un treballat ràfec - imbricació de ceràmica vista. La façana és plana, estucada, recolzada sobre un sòcol d'aplacat ceràmic. La composició es desenvolupa en tres eixos amb buits de llinda plana de proporció apaïsada, emmarcats amb maó de color vermell.</p> <p>Sobre el portal d'entrada hi ha una placa de ceràmica amb un escut en relleu emfasitzat per una imposta interrompuda a plec de llibre i, a la dreta, s'hi veu la grafia amb el nom de l'arquitecte (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-142	Carrer de Joan Prim, 132	<p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici en concret, aixecat els anys 1940-50, s'emmarca dins la influència de l'arquitectura racionalista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons dades del cadastre, l'any de construcció fou el 1947.</span></span></span></span></p>	41.6129700,2.2903600	440874	4607049	1940-50	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50014-joan-prim-132-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50014-joan-prim-132-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50014-joan-prim-132-g.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	J. García Alcañiz		120\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50008	Casa de l'avinguda Prat de la Riba, 46	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-prat-de-la-riba-46	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Petita casa unifamiliar d'estil eclèctic, amb predomini d'elements més clàssics, com la decoració que destaca a la part del coronament, i altres que denoten certa influència modernista, com la barana bombada del balcó.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La façana és plana i està estucada amb especejament de carreus. La corona un treballat frontó de perfil corb, esculturat amb un element central de formes vegetals en alt relleu i la data esgrafiada de 1912. Als cotats queda limitat per una balustrada de dibuix vegetal amb pilastres rematades amb sengles hídries.</p> <p>La façana està composada segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals. Els de la planta pis emmarcats en el terç superior, a manera de guardapols. Una balconada de barana bombada amb dibuix uneix els buits de la planta pis, que es tanquen mitjançant fusteria de llibret mòbil (CUSPINERA et alií, 2001). Conserva l'antiga placa de numeració amb el número 62.</p>	08096-136	Avinguda de Prat de la Riba, 46	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons indica la inscripció de la façana hauria estat construïda l'any 1912.</p>	41.6029700,2.2853800	440450	4605943	1912	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-a0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-foto-08096-136-1.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Data inscrita a la façana: '1912'.	102\|105\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50024	Casa de la Plaça de l'Oli 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-5	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges que és representatiu de l'estil racionalista que es va imposar entorn de la dècada de 1930. </p> <p>És una edificació entre mitgeres que fa cantonada, de planta quadrangular i amb pati interior. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan coronades mitjançant un entaulament - barana massissa. La cantonada queda emfasitzada per sengles balcons correguts que contenen cinc obertures a la planta primera, i tres en la segona. L'element que singularitza l'edifici és precisament la cantonada arrodonida, que a la planta superior queda destacat per un volum d'un terç de cilindre rematat amb una decoració de bandes horitzontals que recorda l'art déco.</p> <p>L'edifici es va bastir sobre dues finques de l'antic parcel·lari medieval, i dels edificis anteriors se n'ha conservat una arcada, a l'interior de la planta baixa, en la mitgera del costat de ponent. És un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet, 3, i amb el que es troba també a la plaça dels Cabrits núm. 5 (Pancorbo et alii, 2006: 239).</p>	08096-152	Plaça de l'Oli, 5	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici en particular, que s'hauria construït de nou a la dècada de 1920 o 1940, en un estil racionalista. Segons dades del cadastre, la data de construcció seria el 1945. L'edifici, però, va conservar de manera puntual un arc interior a la planta baixa, corresponent a la construcció anterior, que es podria datar als segles XV-XVI. A la dècada de 1970 es va malmetre la façana de la planta baixa de la plaça de l'Oli. </p> <p>Sembla que antigament a la casa també li deien cal Miro, abreviatura d'Edelmiro (informació oral del Sr. Eustaqui Canals).</p>	41.6085937,2.2877416	440652	4606565	ca. 1945	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-5.jpg	Legal	Contemporani\|Racionalisme\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Meranges.	98\|120\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49997	Mercat de Sant Carles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-sant-carles	<p>A. A. M. G. (s.d.) <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, P. I TENAS, M. (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I dC. - V dC.	Jaciment tapat.	<p>Restes d'unes arcades de cronologia imprecisa que van aparèixer en el transcurs d'una instal·lació de telefonia. La informació és poc concreta, ja que es tracta de l'observació d'un treballador de Telefònica, comunicada a l'equip d'arqueòlogues que l'any 1990 efectuaven la supervisió de la instal·lació de la mateixa línia al carrer de Sant Jaume.</p> <p>La troballa es va efectuar poc temps abans d'iniciar-se la supervisió, quan s'instal·lava la línia a l'adreça indicada a la ubicació. El treballador va constatar la presència d'unes arcades força impressionants, just davant del mercat de Sant Carles. Tot i que es desconeix la cronologia de la troballa, es podria relacionar amb les troballes identificades com una vil·la romana al passatge de Sant Bartomeu i als fonaments de l'antiga presó.</p>	08096-297	Plaça de la Caserna - Carrer de Santa Anna		41.6087358,2.2860226	440509	4606583		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49997-297-mercat-sant-carles-c.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2025-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: Plaça de la Caserna (PEPPA).A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 8. Caserna, p/; 9. Caserna, p/ 2-3 (Bar Layon) - carrer Triomf, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment, encara que també poden estar englobades en altres de propers.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49998	Passatge de Sant Bartomeu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-sant-bartomeu	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997)<em> Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològic</em>a. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1987). <em>El mosaic romà del carrer de Sant Bartomeu (Granollers)</em>, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I - III dC.	Part de les restes han estat restaurades i es conserven.	<p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana. Inclouen un mosaic i actualment són de les poques restes visibles <em>in situ</em> del Granollers romà, ja que a l’interior d’una botiga i integrat en el paviment es pot veure un mosaic que formava part d’una cambra de planta absidal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1947 l’arqueòleg Josep Estrada documentà dues cambres pavimentada amb '<em>opus tessellatum</em>' i un conjunt de murs pertanyents a aquesta vil·la romana datada entre els segles I i II dC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 es va portar a terme una intervenció d’urgència motivada per les obres de construcció d’uns locals comercials al costat d’on Estrada havia localitzat les restes esmentades i que, amb tota probabilitat, formen part del mateix àmbit (pertanyent a la pars urbana de la vil·la). Consisteixen en una cambra de planta absidal pavimentada amb <em>opus tesellatum</em> monocrom (és a dir un mosaic de color blanc combinat amb algunes tessel·les fosques), un conjunt de murs d'opus <em>caementicium</em>' pertanyents a dues fases diferents, una canalització i part d’una habitació que estava calefactada amb el sistema d'hipocaust, la qual estaria situada sota l'actual passatge de Sant Bartomeu i el mercat de Sant Carles. El mosaic era el paviment d’una cambra absidal o amb exedra, amb l’entrada orientada cap a migdia, probablement cap a un corredor perimetral d’un pati interior. El conjunt hauria estat fundat al segle I, vers el segle II hauria estat objecte d’una àmplia reforma i va perdurar fins a la segona meitat del segle III (d’aquesta època més tardana seria l’hipocaust).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons M. Tenas (1999: 12) és possible que aquesta habitació correspongui a l'estança absidal descoberta l'any 1948 al pati de can Godina (habitació núm. 5).</span></span></span></p>	08096-298	Passatge de Sant Bartomeu, 6	<p><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard romana. </span></span></span></p>	41.6084400,2.2861600	440520	4606549		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-dolium-ptge-bartomeu-1972-mdg-972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-ext.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-ext-2.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2024-06-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	El jaciment fou descobert i excavat entre els dies 7 i 31 de juliol de 1947 per Josep Estrada, Salvador Llobet i Antoni Jonch.El 1986 s’hi va portar a terme una excavació d’urgència dirigida per Jordi Pardo, amb la col·laboració del Museu de Granollers. El mosaic va ser restaurat pel Servei de Restauració del Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona (avui Museu Arqueològic de Catalunya). En l'actualitat forma part integrada del paviment d'una botiga.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Pati de can Gorina.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49999	Plaça Doctor Guillamet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-doctor-guillamet	<p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>INVENTARI (1997). I<em>nventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	II aC. - VI dC.	Jaciment tapat.	<p>Restes romanes diverses i poc conegudes que formarien part del nucli romà de Granollers, tal vegada d'alguna casa.</p> <p>El 1983, durant les obres de remodelació de la placeta del Doctor Guillamet, en un angle superior del marge de ponent van aparèixer nombrosos fragments de '<em>tegula</em>', un fragment de molí de lava volcànica, alguns fragments de '<em>terra sigillata</em>' gàl·lica, un fragment de ceràmica de parets fines i diversos fragments de ceràmica comuna romana. En el punt on va aparèixer la terrissa semblaven observar-s'hi restes d'un mur d'<em>opus incertum</em> reaprofitat en època posterior i alineat als murs localitzats a l'església. Segons Jordi Pardo, el mur amidava entre 40 i 50 cm d'amplada, i podria fer pensar en la paret exterior d'una casa romana.</p> <p>L'indret de les troballes es situa en una zona del centre de Granollers, entorn de la plaça de l'Església, que ha donat la màxima concentració de restes romanes. Molt a prop hi ha els jaciments 'església parroquial de Sant Esteve' i 'can Piera'.</p> <p>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del nucli de poblament romà de Granollers que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).</p>	08096-299	Plaça de l'Església - Carrer Barcelona (antigament plaça del Doctor Guillamet).	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la plaça de l’Església i el seu entorn. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p>	41.6076571,2.2868607	440578	4606462		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49999-placa-guillamet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49999-foto-08096-299-1.jpg	Legal	Romà\|Visigot\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres			BPU	2024-06-14 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Jaciment documentat el 1983 amb motiu de les obres de remodelació de la plaça. E. Casals va recollir-hi material romà i l'arqueòleg Jordi Pardo el va documentar. Va observar que un dels murs apareguts era de factura romana.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 17. Doctor Guillamet, p/; 18. Doctor Guillamet, p/, cantonada plaça de l'Església. Can Piera, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.La plaça del doctor Guillamet va quedar desdibuixada després de la remodelació. El nom 'Doctor Guillamet' sembla que ja no apareix en la nomenclatura, i més aviat ha quedat com una prolongació de la plaça de l'Església vers el carrer de Barcelona.	83\|87\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50096	Carrer del Museu / carrer Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-museu-carrer-nou	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers</em>, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), pp. 83, 151.</span></span></span></p>	XVII-XXI		<p><span><span><span>El carrer Nou, situat al nucli antic de Granollers, va sorgir entorn del segle XVII a l’exterior del tram de muralla sud. Juntament amb el carrer del Museu conforma un eix transversal que separa l’antic nucli murallat de l’eixample del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el carrer presenta una barreja d’edificacions de diferents èpoques. Les més antigues són possiblement de finals del segle XIX i principis del XX. Una gran majoria, però, s’han edificat ja en èpoques més recents, en substitució de les originàries. Els edificis antics que s’han conservat i que presenten un cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer del Museu: cases 1 (catalogada), 2-4 (catalogada, entrada principal per carrer Barcelona), 24 (catalogada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer Nou: cases 3 (tipologia tradicional de planta baixa i dues plantes), 12 (catalogada, can Grivé), 14 (catalogada), 15 (tipologia tradicional de planta baixa i un pis amb frontó i baranes laterals), 17-21 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 23, 25, 27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 31 (llibreria Carbó, rellotge de sol, 1930, catalogada).</span></span></span></p>	08096-242	Carrer del Museu; Carrer Nou, s/n.	<p><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un Carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla (Pancorbo et alii, 2006: 83). Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou (Pancorbo et alii, 2006: 151).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al començament del segle XX segons l’autor Amador Garrell al carrer Nou hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill, però que tenien espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1940 i fins el 1965, el Museu de Granollers estava emplaçat a la casa Molina; és a dir, al carrer del Museu, on actualment hi ha el CAP. Més endavant es va traslladar a l’extrem del carrer Nou (cruïlla amb el carrer Anselm Clavé), a l’edifici actual, de nova construcció i inaugurat l’any 1976.</span></span></span></p>	41.6071277,2.2871118	440598	4606403		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-nou-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-nou-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-nou-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-nou-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-museu-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-museu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-foto-08096-242-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-foto-08096-242-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50090	Cementiri Municipal / Cementiri Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-cementiri-nou	<p>ARBRES D'INTERÈS LOCAL DE GRANOLLERS LLISTA PRÈVIA (2001). Document mecanografiat Granollers.</p> <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX		<p><span><span><span>Cementiri municipal de Granollers, emplaçat al costat del parc del Ramassar, a llevant del terme municipal. Consta d’un recinte central de planta quadrada al qual se li ha afegit una extensió en forma triangular cap al sud, fruit d’una ampliació feta a la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte és tancat per una tàpia alta. A l’accés principal hi ha dos pavellons de recepció d’influència modernista. Són de planta rectangular, col·locats simètricament, i flanquegen una portalada de ferro colat i forjat. Ambdós cossos són d’una sola planta, de façanes planes estucades, composades simètricament amb un o dos eixos de proporció vertical. Com a decoració, les finestres tenen emmarcaments al terç superior, d’un color rosat que lliga amb els ràfecs, decorats amb petits cabirons. Les finestres tenen reixes de ferro forjat. Sobre les llindes d'ambdós cossos hi ha un esgrafiat on es pot llegir: 'Cementiri', 'Municipal'. Originàriament el rètol era en castellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el recinte quadrat de la part antiga l’espai es distribueix entorn d’una rotonda central, on trobem els panteons més destacats. Entre d’altres, el de la família Ciuró, amb una escultura de Josep Llimona, els dels germans Joan i Frederic Torras Bergé, el de Joan Parera, amb una escultura de Frederic Marés, i la sepultura de l’il·lustre ceramista Antoni Cumella. Més a prop de l’entrada hi ha el panteó de la família Pereanton Forns, amb una refinada escultura modernista d’Agustí Clarí, i el de la família Marsà Santamaria, amb una escultura d’Agustí Claramunt Martínez. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements d’interès patrimonial o de memòria històrica són el monument als soldats morts en la Guerra del Rif, el monòlit a les víctimes del 17 de gener de 1875 (durant l’última Guerra Carlina) o els dos monuments en record a les víctimes dels bombardeigs de la Guerra Civil (inaugurats el 1988 i el 2000 respectivament). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les avingudes del cementiri són embellides amb un interessant conjunt de xiprers que figuren en l’inventari d’arbres d’interès local, i també amb alguns arbres d’altres espècies. </span></span></span></p>	08096-227	Camí del Cementiri, s/n	<p><span><span><span>Com en totes les viles, el primer emplaçament del cementiri fou al costat de l’església parroquial. En les diverses excavacions arqueològiques que s’han practicat en aquesta zona han aparegut un bon nombre de sepultures; les més antigues datades en època alt-medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, el cementiri es traslladà a la vora del convent dels Caputxins, al carrer Vinyamata i ocupant una mica de l’actual Parc Torres Villà. Consistia en un clos quadrat, amb xiprers arrenglerats tot al voltant i altres que feien una creu, amb una placeta al mig, on hi havia un obelisc. A l'esquerra del tancat hi havia una capella amb una grossa imatge del Crist (GARRELL, 1960). Aquest cementiri es va tancar l'any 1894, quan es va inaugurar l’actual. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX i principis XX els serveis i equipaments públics de Granollers van experimentar grans millores. S’introduí l'enllumenat de petroli (1872), substituït després pel de gas (1881), s’habilità l’oficina de Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886). Pel que fa al cementiri, seguint les idees higienistes i il·lustrades al llarg del segle XIX es van promulgar diverses lleis que obligaven els ajuntaments a treure els llocs d’enterament de dins de les ciutats per evitar contagis. Així, el 1894 es va inaugurar el nou cementiri, situat a l’indret conegut com el Ramassar, un emplaçament que quedava força distanciat del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la Festa Major de 1890 s’havia col·locat la primera pedra del nou equipament, que es va inaugurar per la Festa Major de 1894, juntament amb els nous cotxes del servei funerari. Per a l’ocasió es va organitzar una gran cercavila des de la Plaça Gran fins el Cementiri. També es va pagar l'enterrament al primer veí de la vila que va tenir la 'sort de morir després de feta la presa de possessió del cementiri', segons deia un ban oficial de l'Ajuntament (CRUZ, 1993). No cal dir que es tracta d’una celebració ben singular. El granollerí que va tenir el dubtós honor d’aquest premi fou Ramon Marimon i Molins. Ho recorda una inscripció en el seu nínxol, el 173, feta per l’ajuntament en el centenari de la seva mort.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor Amador Garrell, en el seu llibre “Granollers, vila oberta” recorda alguns dels costums associats als rituals funeraris: Abans el taüt era portat a pes de braços i era entrat a l'església, on es cantava l'absolta 'in corporis'. Després, una disposició ministerial establí que a les esglésies sols podien entrar-hi els familiars del finat i el seguiment del dol. D'ençà de l'any 1894, els difunts foren duts en cotxe de cavalls al cementiri, i des del 1924 s’hi portaven en automòbil. El primer que gaudí d'aquesta millora fou Quirze Massana, que fou popular pastisser i 'barman', a qui tothom coneixia més per En 'Quirico'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una vegada inaugurat el nou cementiri, el seguici arribava a la carretera de Cardedeu, a tocar de la via del carril; més tard, el dol s'acomiadava més avall, en el Casalot, davant d'una capella dedicada a la verge de Montserrat que hi havia prop de can Guidons. Quan el que havia mort era un jove o una noia, era costum que els seus amics i companys de treball anessin a l'enterrament amb atxes de cera i formaven doble renglera als costats del cotxe funerari; després, aquest seguici anava davant del cotxe fins que va desaparèixer el costum. També, quan moria un soci del Cor, els components de la societat anaven a l'enterrament amb llurs barretines vermelles posades damunt de l'espatlla, eren presidits per l'estendard i els acompanyava una orquestra, que interpretava marxes fúnebres (la de Chopin, perquè no en tenien d'altra); i si el finat era soci del casino o d'altres societats, hi anaven els conserges d'aquestes, amb les ensenyes corresponents (GARRELL, 1960). </span></span></span></p>	41.6090868,2.2996156	441642	4606612	1894	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-entrada-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-vistes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-vistes-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-vistes-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-5-panteons-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-tomba-ciuro-4.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social			BPU	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		105\|106\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49992	Carrer de Sant Josep de Calassanç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep-de-calassanc	<p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, </em>Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XX	Moltes de les cases antigues han estat substituïdes.	<p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sudest, en sentit paral·lel a l’antiga Carretera (actual carrer d'Alfons IV) i a la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment hi predominava un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Presentaven una estètica urbana, encara que alguna podia conservar el seu aspecte rural. Al costat d'aquests edificis ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. També hi havia alguns edificis de tipologia industrial per hostatjar petits tallers o indústries. En els darrers anys, però, la majoria de les edificacions antigues han estat substituïdes. Les que encara es conserven i tenen un cert interès patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 29-31 (planta baixa i pis), 41- 43-45 (conserva la porta tradicional), 47, 51, 53, 55, 57 (1931), 59, 75, 77, 97 (reformada), 121 (interessant les reixes i fusteria, el trencaaigües està decorat), 123 (reformada la façana).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 46, 50, 66 (conserva la numeració antiga), 68, 98-100 (1926, planta baixa i pis, decoració a les finestres de rajoles en blanc, blau i verd), 156, 158. A la cantonada amb Martí Grivé es troba la tanca d'obra de la casa Relats.</span></span></span></p>	08096-235	Carrer de Sant Josep de Calassanç, s/n.	<p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Sant Josep de Calassanç, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com és el cas de la tanca de la casa Relats. A principis del segle XX ja es trobava plenament urbanitzat fins a l’alçada del carrer del Foment. Antigament s’anomenava carrer d'en Lletjós, que era un conegut constructor de Granollers que va edificar en aquesta zona (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p>	41.6015152,2.2892449	440771	4605779		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-foto-08096-235-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50053	Muralla del Corredor de Sant Cristòfol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-del-corredor-de-sant-cristofol	<p><span><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions', a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, pp. 79-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRIÑÓ MÁRQUEZ, Damià (2013). <em>Memòria del control arqueològic al carrer Portalet – Centre de Transformció ET 305</em> (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”, a <em>Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya</em>, pp. 370-380.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 21, pp. 123-136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”, a <em>Lauro</em>, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PATRIMONI (1985).<em> Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers:</em> Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c). <em>Les muralles. La vila medieval</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p>	XIV-XIX	La muralla es conserva de manera molt parcial, només en alguns trams i en un estat de conservació desigual, amb molts elements que han estat modificats per construccions modernes.	<p><span><span><span>Restes de la muralla medieval al Corredor de Sant Cristòfol. La part més visible es troba en dos trams concrets, que corresponen a les cases número 37-41 i a la número 25. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram més ben conservat és el del sector oest (cases número 37-41). Aquí la muralla conservada té una llargària de prop de 22 m i una alçada de 5 m. El parament és fet amb còdols lligats amb morter, sense banqueta de fonamentació. El mural ha estat sobrealçat en els extrems amb dos afegitons fets amb maó, per tal d’aixecar un segon pis a les cases que hi tenien façana. A l’extrem de llevant es conserven encara dos merlets, probablement afegits durant les Guerres Carlines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram situat més a l’est (casa número 25) és d’uns 8 metres de llargada. El parament és similar a l’anterior, també sense banqueta de fonamentació. A la part superior s’hi poden veure restes del que podria ser un merlet, conservat de manera molt parcial. El llenç de muralla té portes i finestres de construcció recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins fa poc es pensava que la muralla també es conservava a la casa número 29, que recentment ha estat enderrocada. Però una intervenció arqueològica va permetre comprovar que el llenç de muralla ja no hi era; és a dir, que ja havia estat enderrocada en algun moment anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en una altra excavació arqueològica, en la intersecció amb el carrer del Portalet (Griñó, 2013) es va poder documentar el fonament de la muralla del segle XIV.</span></span></span></p>	08096-181	Carrer de Sant Cristòfol, 25; 37-41	<p><span><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època baix medieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baix medieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baix medieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></span></p>	41.6073442,2.2867860	440572	4606427		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-foto-08096-181-2.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIN	National Monument Record	Defensa	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		94\|98\|85	46	1.2	1771	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50088	Corredossos de Sant Roc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredossos-de-sant-roc	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	II aC - V dC	Estat del jaciment desconegut.	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic menor d’època romana situat als corredossos de Sant Roc; és a dir, al subsòl del corredor de l'antiga muralla que surt de la capella de Santa Esperança en direcció nord. És</span></span></span><span><span><span> conegut tan sols per la troballa de material en el transcurs d’unes obres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El més de febrer de 1986 es van portar a terme obres entorn de la capella i als corredossos de Sant Roc. La finalitat de les obres era adequar-hi unes canalitzacions, per aquest motiu es va obrir una rasa al paviment. Segons l'arqueòleg Josep Estrada només s'hi va recuperar un fragment de ceràmica 'sigil·lada clara'. Això no obstant, precisa que 'la manca de temps i la pressa amb què s'han fet les obres han impedit un seguiment més acurat' (1993: 110) (VILA, 2001).</span></span></span></p>	08096-225	Corredossos de Sant Roc. Prop de la Capella de Santa Esperança.	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rústica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt-imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardo-romana. </span></span></span></span></p>	41.6076709,2.2885649	440720	4606462		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50088-corredossos-sant-roc-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50088-capella-sta-esperanca-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres			BPU	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49961	Can Plantada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-1	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat la seva tipologia constructiva originària, pròpia del segle XIX i principis del XX. És una construcció aïllada a la zona sud de Palou, vora la carretera de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per cinc cossos de diferent alçada que formen una planta més o menys rectangular allargassada. El principal (lleugerament més alt) consta de planta baixa, pis i sotacobert. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana té una portalada d'arc de mig punt adovellat, actualment coberta. Els cossos que té a ambdós costats són de planta baixa i pis. Al costat de ponent hi ha també un cos de planta baixa i sotacobert. El conjunt es completa amb un darrer cos de planta baixa l’extrem oest. Les finestres són emmarcades amb maó, encara que en alguns casos l’arrebossat de la paret no ho deixa visible. Totes les edificacions estan cobertes amb teula àrab a dues vessants i acabades amb un senzill ràfec (CUSPINERA et alií, 2001). Al davant de la façana hi ha una era.</span></span></span></p>	08096-114	Carretera de Montmeló, s/n (km. 4,5)	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Plantada en particular, segons l’autor García-Pey, fou construïda a principis del segle XIX (després de la Guerra del Francès) per la família Xofre o Jofre. Per això abans era coneguda com a can Xofre. Més tard s’anomenà “la Casa Cremada”. Posteriorment la van comprar els Plantada, que alhora la vengueren aviat als Cladelles. El primer Cladelles, en Pere, hi entrà de masover i després de vuit o nou generacions a la dècada de 1990 encara hi havia els seus descendents, coneguts per en Plantada (GARCIA-PEY, 1990). L’any 2024 la casa acull un centre protector de gossos. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement el cos inicial d’aquesta construcció es va anar ampliant progressivament amb els diferents cossos que té adossats.</span></span></span></span></p>	41.5760300,2.2791000	439902	4602956		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu			BPU	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49962	Can Malla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX		<p><span><span><span>Casa pairal construïda a finals del segle XIX en substitució d’una antiga masia. Es tracta d’una recreació idealitzada d’una casa pairal de caràcter senyorial, emplaçada a la plana agrícola de Palou, vora l’antic camí Ral i davant l’actual carretera de Montmeló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb coberts adossats a banda i banda, i disposa de planta baixa més un pis i golfes. L’edificació adopta una planta basilical i és coronada per una espadanya que té a l’interior un rellotge de sol circular. La coberta és de teula àrab a dues vessants. En les cantonades del primer pis hi ha sengles torres de guaita. Sota el ràfec s’estén una imbricació d’arcs que recorden l’estètica del romànic. I a l’eix central destaquen tres finestres d'arc de mig punt a les golfes. Aquests elements doten la façana d’un aire senyorial i historicista. Al primer pis hi trobem un balcó amb barana de barrot, i a sota un portal adovellat d'arc de mig punt. Les façanes laterals, marcades per un ritme regular d’obertures, són d’una austeritat que contrasta amb la façana principal. El material emprat és d’imitació de la pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els espais interiors presenten una estructura típica d’una casa pairal. Davant de la façana hi ha una era enrajolada amb un lledoner de bones proporcions.</span></span></span></p>	08096-115	Carretera de Montmeló, s/n	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Malla, cal dir que en aquest indret ja existia una vil·la romana, coneguda per l’existència de dues sitges que contenien material d’època ibèrica i romana. Ja hem dit que es troba ben al costat del Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En relació a la primitiva masia, sembla que ja existia al segle XVI. Encara en quedarien els fonaments sobre els quals es va bastir la nova construcció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom de la masia prové del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). El casal actual, d’estil eclèctic i historicista, fou edificat l’any 1895.</span></span></span></span></p>	41.5764418,2.2780508	439815	4603002	1895	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		102\|116\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49963	Casa Enric Deu i Umbert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enric-deu-i-umbert	<p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p>Casa unifamiliar amb jardí d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. Presenta tres façanes visibles, amb mitgera a nord. Està alineada al carrer de Francesc Macià i al jardí per migdia.</p> <p>Consta de planta baixa amb coberta composta de teula àrab, acabada amb una senzilla imbricació que enllaça amb l'entaulament de dues fines impostes. De la planta rectangular en sobresurt un cos de planta poligonal a manera de tribuna, acabat amb coberta de pavelló. En la cantonada de llevant - migdia hi ha l'accés mitjançant un porxo tancat per una portalada de ferro de dues fulles treballada amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. El porxo es recolza en una pilastra i un pilar de cantonada. El sostre d'aquest porxo es va pintar amb motius mariners. Les façanes són planes, arrebossades. Tenen buits verticals de grans proporcions amb llindes planes refoses, protegides amb persianes de llibret mòbil i reixes de ferro.</p> <p>El jardí està limitat per un sòcol de paredat arrebossat coronat per un ampit ceràmic de color verd. Del sòcol en sobresurten pilars d'obra acabats amb capitells. En els pilars s'hi recolzen les reixes de ferro.</p> <p>L'interior de la casa respon al llenguatge noucentista en els arrambadors de rajoles i les decoracions d'obra (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-116	Carrer de Francesc Macià, 90-92	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa està emplaçada a l'antiga carretera (actualment aquest tram és denominat carrer de Francesc Macià). El promotor fou Enric Deu, que la va encarregar a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En aquest cas es tracta d'una construcció de l'any 1929 que s'inscriu dins l'estètica noucentista, seguint el concepte de 'Ciutat-jardí'. </span></span></span></span></p> <p>Maria Deu era una descendent del fundador de la casa Deu que hi ha a la plaça Perpinyà. Es va casar amb el senyor Ripoll i va tenir dos fills. Quan va quedar vídua va donar a escollir a les joves entre les dues cases. El fill gran va quedar-se la de la plaça Perpinyà (informació oral Sr. Eustaqui Margall).</p>	41.6009900,2.2871500	440596	4605722	1929	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)	Altres denominacions: can Ripoll	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50101	Monument cors de Clavé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-cors-de-clave-0	<p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, p. 759-762.</p>	XX		<p><span><span><span>Monument dedicat als Cors de Clavé i situat a la plaça Josep Barangé, sobre un petit terraplè de planta rectangular. En un dels extrems hi ha una llosa rectangular vertical de ciment llisa formada per quatre peces, de les quals en sobresurt un element d’acer corten que representa un estendard dels cors de Clavé. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la llosa vertical en surt una altra de rectangular, folrada amb llicorelles, on hi ha encastat un medalló circular, que és una rèplica d'una altra en un monument de Cardedeu, amb l’efígie d’Anselm Clavé, fundador dels cors de Clavé, juntament amb unes lletres de ferro en alt relleu amb la inscripció “Progrés, virtut i amor / Granollers a J. A. Clavé”.</span></span></span></p>	08096-247	Plaça de Josep Barangé, s/n.	<p><span><span><span>Els cors de Clavé han constituït un dels elements cohesionadors de les classes populars catalanes des de la seva fundació en el darrer terç del segle XIX. N’hi ha a la major part de poblacions catalanes, amb especial incidència en les que van tenir una forta presència de la indústria, com és el cas de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la base del monument tenia un petit estanc d’aigua. Amb posterioritat, a l’any 2003, l’estanc s’omplí de terra.</span></span></span></p>	41.6080700,2.2901800	440855	4606505	1966	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-monument-clave-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-monument-clave-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-monument-clave-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-monument-clave-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-foto-08096-247-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Martí Masvidal (forja)		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50089	Dites, corrandes i fórmules de tancament de contes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-corrandes-i-formules-de-tancament-de-contes	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. Informació oral família Margall, Octubre 2001.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XIX-XX	En desús.	<p><span><span><span>DITES </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dites tradicionals diverses, pròpies de la tradició oral, que són característiques de la zona de Granollers. S'ha de precisar que les tres primeres resulten de coneixement generalitzat no tan sols a Granollers sinó a la resta de la comarca i fins i tot traspassant en alguns casos aquests límits territorials. La resta són de caire més local i han estat generades per la singularitat dels personatges als que fan al·lusió, la major part d'elles: </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Si el Vallès en fos un ou, el rovell fóra Palou' (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Granollers: músics, sabaters i homes de diners' (informació oral família Margall, octubre 2001). O la variant 'Granollers, terra de músics' (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Sabadell, mala pell, Terrassa, mala raça, Granollers, encara més' (informació oral Pere Cornella i Paco Cruz, novembre 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Que prens les mides de l'Assassina-fusta?' (GARCIA-PEY, 1990). Aquesta dita ve del costum de l'Isidre Viader, qui tenia taller de fusteria al carrer de Joan Prim, 73, i que segons tradició oral prenia les mides separant els braços i comprovant amb les mans la distància; aquesta mesura se l'enduia al taller per fer la peça corresponent. Quan passava per una porta més estreta, estrenyia la mida per tornar-la al seu estat original en haver-la traspassada (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Que ve el Baldi amb la gorra nova'. Aquesta dita, protagonitzada per un veí de Granollers, en Pere Riera Puig, fa referència al fet de que aquest personatge, essent petit, amb les seves entremaliadures, treia de polleguera el mestre, el qual li deia que era més dolent que el general Garibaldi, però acabaren escurçant el nom i el deixaren en Baldi. Esdevingué amb aquest motiu un dels granollerins més populars de la seva època. L'Ajuntament, d'on era agutzil, comprà gorres i llavors es va fer famosa la frase. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan a algú volies dir-li que tenia la casa desendreçada o era desmanegat amb les seves coses, se li deia que 'sembles Can Pintasol'. Aquesta dita ve de la botiga del carrer d'Anselm Clavé, 2, on en Pere Dalmau Canela venia de tot, però era a 'Can penja i despenja' perquè els objectes estaven col·locats de qualsevol manera per tot arreu (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Ay que ve el Pucegu!' Expressió per fer por a la canalla. El Pucegu, matalasser i tocador del piano de manubri, vivia en una casa bruta que semblava el cau d'una guineu i hi proliferaven les puces, d'això el motiu i el por dels nens (GARCIA-PEY, 1990). Una altra dita es relacionava amb el que seria possiblement el seu fill, en Nineta, que tenia sis dits en una mà. Si es mamava alguna criatura el dit li feien: 'Si et mames el dit et passarà com al Pucegu', referint-se al dit de més (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>CORRANDES O CANÇONS POPULARS CURTES</span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent corranda fa referència als masos, i diu així: 'A can Riera pica l'aigüera; a can Bonastre pica la pasta, a can Climent avisa el sometent, a can Gener mira si ve, a can Ferran ja l'aturaran' (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta corranda és de caràcter geogràfic, i diu: A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÓRMULA DE TANCAMENT DELS CONTES</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a finalització dels contes que s'explicaven als nens s'utilitzava la següent coda '.. I a can Cunillera hi havia darrera la porta un sac de confits que tots els llaminers s'hi llepaven els dits' (informació oral Eustaqui Margall, octubre 2001).</span></span></span></p>	08096-226	Granollers		41.6080600,2.2872700	440612	4606506		08096	Granollers	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50089-porxada-3.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic/Cultural			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119	61	4.3	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50086	Palou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/palou	<p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (2020 ). 'Els palaus rural del Vallès Oriental. Implantació i deriva d’una institució d’època islàmica (segles VIII-XI)', a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, pp. 85-117.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLA GARCIA, Diego (2017). «La infinitat de pobles que aplega. Pobles i identitats locals al Vallès d’ahir i d’avui», a <em>Ponències: revista del Centre d'Estudis de Granollers</em>, núm. 21, pp. 61-87.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRIGUEZ BACHES, Roser (2005). «L'Arxiu Municipal de Granollers, una opció de futur», a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>. núm. 29, pp. 78-82.</span></span></span></p>	X-XXI		<p><span><span><span>Territori agrícola situat al sud de Granollers que, fins l’any 1928, havia estat un municipi independent. Està format per un poblament bàsicament dispers distribuït per una plana conreada, amb més densitat vora de la carretera del Masnou. Al voltant de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas es forma un petit nucli on hi ha la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic). La resta de cases es troben agrupades en una dotzena de barris o petits carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A més, hi ha diverses masies aïllades, situades en aquesta plana al·luvial del Congost o a les petites serres. Entre elles és molt destacable la Torre de les Aigües, una de les masies més antigues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’entorn geogràfic, el territori és limitat pel costat oest pel riu Congost, i a l’est per la Serra de Llevant, mentre que al nord limita amb la trama urbana compacta de Granollers. La plana és travessada per dos grans eixos de comunicació de nord a sud: l’antic camí Ral i la carretera del Masnou. Entorn del camí Ral s’ha originat una xarxa ortogonal de camins que estructuren el territori. De l’antic paisatge agrícola n’ha subsistit una interessant xarxa de recs, basses i pous, així com un molí de vent complet, algunes barraques, a més de les cases de pagès tradicionals. En canvi, han desaparegut les moltes basses de cànem que hi havia.</span></span></span></p>	08096-223	Al sector sud del terme municipal	<p><span><span><span>A l’entorn de l’església parroquial de Sant Julià i en els seus murs s’hi han localitzat fragments de “tegulae” i material d’època romana. Especialment es troben als paraments exteriors del temple o de la sagristia. Per exemple, en el llindar d'una porta situada a la part posterior de la paret externa de la sagristia. Això indicaria que el nucli de Palou es va originar en un indret on ja hi havia algun tipus de construcció prèvia d’època romana, tal vegada vinculada a la vil·la romana de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental coneguda de Palou és de l’any 924, quan en el cartualari de Sant Cugat del Vallès s’esmenta la donació d’un camp de regadiu “<em>in vallense, termino de palaciolo”. </em>A partir d’aquesta data en aquest cartulari es trobem nombroses referències a Palou, amb el nom més o menys llatinitzat: <em>Palaciolo, Palaol</em> i <em>Paladol</em>. Aquest terme s’ha relacionat de vegades amb un tipus de centre administratiu derivat de l’època de dominació musulmana, i probablement anterior (Martí, 2020). S’ha apuntat que aquest antic palau o centre administratiu podria estar ubicat a l’actual masia de la Torre de les Aigües. Podria tractar-se també de la Domus de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església de Sant Julià , la primera referència és una mica més tard, de l’any 943, i també es troba en el cartulari de Sant Cugat <em>“in terra de domum S. Juliani”</em>, en una donació que es fa al monestir. L’església fou consagrada el 30 de desembre de 1103 per Berenguer, bisbe de Barcelona (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època altmedieval Palou ja comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La jurisdicció del domini de la parròquia de Palou passà definitivament a la corona a la fi del segle XIV, després d’haver sofert canvis continus. En època medieval i moderna Palou es va mantenir com un nucli agrícola format per petits masos i algun molí. Entre els anys 1413 i 1421 la parròquia tenia trenta famílies. La més destacada foren els Junyent, propietaris de la Torre de les Aigües i de l’actual masia del Junyent. Als segles XV i XVI alguns dels seus membres van ocupar càrrecs importants propers a la monarquia i a les institucions de govern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església es trobava en molt mal estat l’any 1403; és per això que en diferents visites pastorals del segle XV i del principi del segle XVI (1508) es fan constants referències a la necessitat de reformar-la. El 24 de juny de 1561 el vicari general va donar la llicència per a enderrocar l’església i construir-ne una de nova i més gran. Es devia aixecar a la segona meitat del segle XVI, ja que a finals d’aquesta centúria i principi de la següent en les visites es diu que l’església no necessita reparació, però la teulada sí (ORTEGA; TERRADES). L’església actual és un edifici gòtic tardà, un dels pocs ben conservats a la comarca. De la primitiva església romànica no se n’ha conservat res, tot i que segons Antoni Gallardo se’n podrien haver aprofitat part d’alguns murs. L'interior de l’església i la portada foren restaurats a començaments del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament al terme de Palou hi havia hagut una altra església, Santa Maria de Lledó, situada al costat de la masia de can Bassa i molt a prop de la Torre de les Aigües. És esmentada l’any 1082 i també al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola. Actualment no en queden restes perquè l’any 1898 foren enderrocades les parets que quedaven, quan l’església ja estava abandonada. Posteriorment, el 1920, les runes de l’església foren utilitzades per construir dependències de l’adjunta masia de can Bassa. A l’església parroquial de Sant Julià de Palou hi ha una reproducció de la primitiva imatge de la Verge del Lledó, del segle XIII; fins el 1936 s’hi venerava la imatge original (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX al terme de Palou l’agricultura es va ampliar amb el conreu de la patata i la vinya. Aquest darrer es va acabar bruscament amb la plaga de la fil·loxera, entre 1883 i 1893. Des de 1854, amb la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers, s'havia valorat la possibilitat de construir un baixador a Palou per mirar d'atreure estiuejants. A la dècada de 1920 Granollers es planteja moure l'estació de tren del seu lloc original fins al límit entre els dos municipis, de manera que Palou no tindria estació al seu nucli, però sí en un extrem relativament proper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona. Les dificultats d’administrar un ajuntament petit com el de Palou, però, van fer-se plantejar la possibilitat d’annexionar-se a un municipi més gran dels circumdants. Així, l’1 de gener de 1928 l’Ajuntament de Palou acordà, amb el consentiment de molts propietaris i personalitats del poble, la fusió amb el municipi de Granollers. Això permetia resoldre qüestions bàsiques de serveis, com el subministrament d’aigua potable, la sanitat o l’enllumenat elèctric. Els habitants de Palou quedaven amb un règim tributari favorable en els arbitris del bestiar i altres qüestions (SOLÀ, 2017). Al mateix temps, Granollers, que tenia una terme molt reduït, podia ampliar lleugerament el seu territori amb una plana agrícola que s’estenia al sud i permetia el creixement de la ciutat cap aquesta banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El terme municipal de Palou tenia una extensió de 9,08 km2 i la seva partió amb Granollers anava pel camí del Migdia, passava pel costat de la masia de les Tres Torres i continuava pel camí de can Muntanyola, travessant el Congost i fins arribar a can Casaca i la zona de la font el Ràdium. Hi havia una fita termenal que ho assenyalava, amb els dos escuts dels municipis. Avui es conserva al Museu de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins el 1928 l’ajuntament de Palou no tenia un arxiu adequat, de manera que es desconeix com i on va ser conservada la documentació municipal en cada moment. L'any 2002 la documentació fou localitzada en un magatzem municipal (RODRÍGUEZ, 2005). Un cop tractada i organitzada, es va poder incloure a l’Arxiu Municipal de Granollers. Aquest arxiu conserva documentació des del segle XVII.</span></span></span></p>	41.5863012,2.2807444	440048	4604095		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-passeig-doctor-fabregas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-sant-julia-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-40.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-cami-ral-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-cami-ral-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-foto-08096-223-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-foto-08096-223-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-009.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Es conserva una fita termenal que antigament marcava el límit entre els municipis de Granollers i Palou. En els darrers decennis estava situada al camí d’en Pep Julià, per sota del camí carener de Santa Quitèria, al costat del Camí del Migdia, dit també Camp de l’Arpa, i marcava els límits entre diverses propietats. El camí del Migdia, ara carrer del Migdia, conjuntament amb el camí de Can Muntanyola era la divisòria entre els dos termes municipals. Aquesta fita, que presenta els escuts d’ambdós municipis, estava situada per sota d’una altra de termenal que senyalaria la divisòria entre Granollers, la Roca i Palou. Quan la fita fou retirada del seu emplaçament es col·locà davant les Antigues Escoles de Palou. Posteriorment es va traslladar al Museu de Granollers, on avui es conserva.	94\|98\|119\|85	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49955	Mercat del dijous	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-dijous	<p>AMADES, J. (1985). <em>Costumari català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana. </em>Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>ROMA, Josefina (2001). 'Josep M. Batista i Roca, antropòleg', a <em>Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers</em>, pp 9-26.</p> <p>ZAMORA, F. de (1784). <em>Diario de los viajes hechos en Catalunya</em>. Reedició. Barcelona: Curial.</p>	X-XXI		<p><span><span><span>Mercat que, des de temps immemorials, es celebra a Granollers cada dijous i que constitueix una de les tradicions més emblemàtiques d’una ciutat que ha destacat per la importància d’aquesta activitat comercial tradicionalment lligada amb el gra, l’agricultura i la ramaderia. Un dels seus símbols és, precisament, la Porxada, que era l’antiga llotja del gra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui dia cada dijous el mercat continua ocupant una àmplia superfície al centre de Granollers, on hi trobem instal·lades les típiques parades amb tot tipus de mercaderies. Tot i que, amb el pas del temps, les parades i tot l’ambient que envolta el mercat s’ha anat modernitzant, encara conserva el regust dels temps passats i atreu una gentada provinent de la ciutat i el seu entorn que omple els carrers i places del centre. En la memòria popular queda el record dels espais urbans dedicats a cada tipus de mercaderies: el bestiar gran (vaques, cavalls, ovelles) a la plaça Barangè-Agustí Vinyamata; l'aviram-marmanyers ('El Rengle'), als carrers de Santa Elisabet i Espí i Grau; la fruita i verdures a la Porxada, sota cobert; els planters al carrer de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’autor Jordi Baulies, a Granollers el dijous és un dia intocable per molts, un dia de festa, un dia que surt de la monotonia corrent per a tots aquells altres granollerins que, no lligats ni al comerç ni al camp, són espectadors del brogit del dia (BAULIES, 1965). Humorísticament, alguns han qualificat aquest mercat del 'sant dijous'.</span></span></span></p>	08096-108	Plaça de la Porxada i altres places i carrers del centre de Granollers.	<p><span><span><span>El mercat del dijous és un fet tradicional a Granollers. La seva avantatjosa situació geogràfica configurà la vila com un lloc de pas, apte per a tot tipus de transaccions. En opinió de Baulies, en lògica correspondència al seu paper central, el comerç adquirí un protagonisme rellevant. El mercat ha estat el caliu de la fructífera i enriquidora activitat mercantil posterior. La formació de la vila medieval va estar íntimament lligada a la funció de mercat, un mercat que sembla que es va repetint cada dijous i d'una forma ininterrompuda molt probablement des del segle X fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una escriptura del 1019 fa referència al camí d'Archers (molí de Montornès) al Mercat, que Estrada suposa de Granollers i que cal considerar la primera cita històrica (BAULIES, 1965). L’any 1041 un conveni entre la vescomtessa Guila i els seus fills amb els canonges de Barcelona els obliga a donar cada any per Tots Sants 'un modium de fromenti', mesura legítima del 'mercato de Granulariis', a la Canongia. Tomàs Balvey anota altres cites sobre aquest mercat (la primera de 1043). Amb posterioritat, i al seu voltant, apareixen pactes i privilegis: 1287, Pere Marquès, senyor de la Roca, compra els drets al mercat; 1333, Alfons III el Benigne atorga tot un seguit de privilegis pels possibles compradors; 1335, un nou privilegi atorga la concessió de celebrar la Fira de Pasqua Granada; 1434, Alfons IV dicta la prohibició de tenir taula de carnisseria al camí públic o vora d'ell, els dies de mercat... Això no obstant, la concessió oficial del privilegi per a fer mercat va tenir lloc el primer d'octubre de 1448, i l'escriptura va ser signada a Granollers per la reina Maria, lloctinent general del seu espòs Alfons IV, segons consta en el 'Llibre Gran de Privilegis' de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XV i XVI trobem la delimitació del càrrec de Mostassaf, instituït per la mateixa reina Maria en privilegi atorgat el primer de setembre de 1452, que era elegit en terna pel Consell de la Universitat o govern municipal. Indiscutiblement, el mercat ha estat una activitat econòmica de primer ordre per a Granollers i ha deixat la seva empremta en la toponímia d'algunes de les places escenari d'aquesta manifestació quotidiana, sempre dins el perímetre emmurallat. Noms com els de la plaça de l'Oli, de les Olles i dels Cabrits, encara existents, o com els de la plaça del Bestiar, del Gra o dels Porcs, ja abandonats, però no oblidats, en són una bona mostra. Carrers i places, doncs, han acollit la frenètica ocupació dels dijous que ha paralitzat i, a la vegada, dinamitzat tota l'activitat granollerina una vegada a la setmana (HOMS I COROMINAS, 1995). Un altre topònim original pel mercat és el del Rengle: el carrer de Santa Elisabet i també al carrer d'Espi i Grau es coneixen popularment amb aquesta denominació. Això és degut al fet de que en aquest indret els pagesos s'arrengleren per vendre-hi majoritàriament aviram el dia del mercat (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del mercat queda palesa en textos com aquest del segle XVIII, on es diu: 'Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarían, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros' (ZAMORA, 1784), (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de l'any 1919 Josep M. Batista i Roca fa la següent descripció del mercat: 'Hi acuden més de 2.000 vehicles dels pobles del volt. Els carruatges solen llurs amos deixar-los en cases conegudes, pagant una mòdica quantitat. Molts no caben a les cases i es col·loquen a banda i banda de la carretera, agrupant-se per pobles. Hi ha gent dels pobles dels voltants, però també de St. Celoni, Palautordera, Centelles, Balenyà, Selva, Collsuspina, St. Feliu de Codines, Bigues, Riells, Caldes, Parets, Martorelles, St. Fost, Palau-Solità, Mataró, Vilassar, Badalona, Rubí, els de Tona, per gra i polleria, els de Montsenys, per castanyes (ROMA, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més del mercat habitual de cada dijous, al llarg de la història s'han succeït una sèrie de mercats particulars d'acord amb la estació de l'any. Aquests “altres mercats” feien del dijous corresponent un dia especial. Així, per exemple, el mercat de castanyes, on acudien el dijous abans de Tots Sants les mestresses de molts pobles del Vallès en els quals no es collien castanyes, i hi compraven una bona quantitat d'aqueix fruit. Se’n venien tantes que el mercat d'aquell dia era conegut per aquest nom, el mercat de les castanyes (AMADES, 1985, IV: 671). Un altre dijous, el de Quaresma, anterior al divendres de Dolors, tenia lloc l'anomenat mercat de grans. Es considerava com el millor, un dels més grans i concorreguts, perquè corresponia al començament de la temporada estival. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar cap als seus pobles, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La industrialització de l'agricultura i ramaderia van provocar el canvi al mercat, cosa que es va projectar en la seva fesomia, així, i sense desaparèixer, aquest es transformarà en un gran mercat urbà, on els productes manufacturats van acaparar tota l'oferta. La presència d'aviram, entre els carrers de Santa Elisabet i de Corró, i l'afluència massiva de pagesos provinents d'arreu de la comarca, al voltant de la Fonda Europa, és la principal reminiscència del passat (HOMS I COROMINAS, 1995). </span></span></span></p>	41.6079900,2.2876100	440641	4606498		08096	Granollers	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-13.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Social			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Antigament, un tipisme especial presentava la venda de l'aviram, dels conills i dels ous, als estrets carrers del Dr. Riera i de Santa Elisabet, on les pageses del 'rengle' discutien, cridaven, gesticulaven, regatejaven i finalment venien als marmanyers i compradors que visitaven aquest sector del mercat. Al carrer de Sant Roc i a la plaça Maluquer i Salvador hi trobàvem diverses parades més encarades al pagès, a l'home: les de ferreteria, utillatge agrícola, quincalla, faixes, cinturons, roba de treball, fulles d'afaitar, articles de fumador, etc. Aquí també es situaven les parades dels xarlatans, abans homes de grans maletes, d'on sortien mantes, fulles i sabó d'afaitar, llapis, quartilles i tot de coses més, venudes a preus de 'ganga', o els més calmosos que per pocs diners, amb les seves herbes o l'ungüent de la serp, guaria l'arteriosclerosi o les nafres de tota la comarca. El bestiar gros, a l'antiga estació de França, i a la plaça Gran, un allau de gent i de parades, i les fondes, ben plenes de tractants de bestiar, pagesos, marmanyers i badocs, que despatxaven ritualment l'esmorzar del dijous, normalment de ganivet i forquilla.	94\|98\|85	63	4.5	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49949	Tèrmica de Roca Umbert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/termica-de-roca-umbert	<p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental.</em> Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p><span><span><span>PRAT ARMADANS, Ester; TENCI, Roberta (2019). <em>La tèrmica Roca Umbert de Granollers</em>. “Ciència, Tècnica i Societat. Les guies dels Museus del MNACTEC, 05”. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Terrassa.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p><span><span><span>Nau que forma part del recinte de l’antiga fàbrica Roca Umbert i que acollia dues grans calderes de vapor que subministraven l’energia (vapor i electricitat) a totes les naus. Es tracta d’un dels elements més característics i més ben conservats del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici de dos cossos que totalitzen uns 500 m2 i uns 20 m d'alçada, el qual conté dues calderes de vapor de grans proporcions del tipus aquatubular. Una, de marca Garbe, de 180 m de superfície de calefacció per treballar fins a 15 kg/cm2 i una producció de 5Tm/hora. L'altra és de la marca Babcock&Wilcox, model W.I.F. Té 250 m2 de superfície i donava fins a 32 kg/cm2 i una producció de 10 Tm/hora. Aquesta, al llarg del temps, va treballar amb carbó, amb fuel-oil i, darrerament, amb gas natural, prèvia instal·lació de cremadors que també podien funcionar, en cas de necessitat, amb fuel-oil. Estava equipada amb economitzador i reescalfador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sala també comptava amb un economitzador i un reescalfador, i era aquesta part de la fàbrica l'encarregada de subministrar l'energia a les naus (vapor i electricitat) (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). Aquesta energia s'obtenia, com ja hem apuntat, de diverses fonts, segons el moment. Es tenia en compte la relació preu-poder calorífic, el transport, etc. La part del carbó, amb els forns de combustió, conserva els carrils i les vagonetes, la tragella, etc. L'elèctrica conserva un motor de gas-oil de 100 CV i alternador de 80 Kva, un motor de vapor Spilling a contrapressió, reutilitzat ja que procedia d'un submarí, amb tres pistons de 240 CV cadascun, un alternador de 6000 V i 625 Kva. L'alimentació es feia a 30 kg de pressió, aprofitant la sortida, directament a la xarxa d'instal·lació de vapor a 20, 7 i 2'5 kg respectivament; per tant, s'aprofitava al màxim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests dos motors permetien, doncs, produir corrent elèctric, que també podia ser subministrat per la companyia Estabanell i Pahissa, a la qual, en algun moment, també se n'hi va vendre. D'altra banda, també es conserven els dipòsits de preparació de l'aigua abans d'obtenir el vapor. Finalment hi ha una turbina AEG de vapor de 650 Kva., la qual solament funcionava en cas de necessitat, ja que el vapor que es consumia passava directament a la torre de refrigeració i només se'n recuperava un 30 o 40%. </span></span></span></p>	08096-102	Avinguda Prat de la Riba, 75	<p><span><span><span>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. Els anys de postguerra es patien freqüents talls en el subministrament elèctric. Per aquesta raó l’empresa decidí posar en marxa una central tèrmica, que va entrar en funcionament l’any 1951, amb una primera caldera de la marca Garbe que, unida a un generador de 625 KW, proveïa de vapor i electricitat tota la fàbrica. Uns anys més tard, el 1958, es va instal·lar una segona caldera, de la marca Babcock & Wilcox. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els propietaris es van acollir al Pla de Reestructuració Tèxtil, que va suposar l’acomiadament de centenars de treballadors. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p>La Tèrmica actualment és un Centre d'Interpretació de l'Energia i que forma part del Sistema Territorial de MNACTEC, i que està obert al públic segon l'horari establert. </p>	41.6016100,2.2838000	440317	4605793		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-foto-08096-102-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-foto-08096-102-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BPU	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	La tèrmica de Roca Umbert forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. La informació bàsica sobre Roca Umbert prové d'un informe de J. Muntal (1995), a partir de les informacions tècniques del Sr. Marcel·lí Camats, aleshores responsable de manteniment del complex i que va donar lloc a l'Inventari del Patrimoni Industrial del Vallès Oriental, que d'acord amb les directrius del mNACTEC i la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental, van fer els autors del llibre que s'esmenta, editat anys després pel CCVO (Comunicació Museu de Granollers).Sobre els inicis de la industrialització a Granollers podem tenir en compte els següents aspectes: la carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b).	98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49985	Carrer de Pinós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-pinos	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p>	XIX-XXI	Moltes de les cases antigues s'han anat substituint.	<p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al nord-est, prop de la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. <span>En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint per edificis moderns. Les que queden presenten una estètica urbana. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com relleus ceràmics o altres. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 3 (edifici de tipologia tradicional), 19 (edifici de tipologia tradicional ), 21 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa i d'estil modernista).</span></span></span></p>	08096-211	Carrer de Pinós, s/n.	<p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Pinós, al tombant de segle XX es trobava en procés de formació, mentre que els carrers immediatament més al sud (Bruniquer i Vinyamata) ja s’havien urbanitzat completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom d’aquest carrer fa referència a la família nobiliària dels Pinós, que tenien una torre de vigilància (la Torre de Pinós) en un terreny proper, darrera l’actual hospital. Els Pinós van estar vinculats a Granollers des del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. Alguns membres d’aquest destacat llinatge van tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió. </span></span></span></p>	41.6103000,2.2917500	440988	4606752		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-d.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-2.jpg	Inexistent	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		105\|119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50083	Carrer d'Alfons IV	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dalfons-iv	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla</em>, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Carrer de l’eixample <span>granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, seguint l’eix de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. De fet, el carrer d’Alfons IV és un dels trams en què està dividida la carretera segons el nomenclàtor de carrers actual. D</span>e sud a nord, en el seu tram urbà està formada pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i primer Marquès de les Franqueses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la Carretera forma l'espinada de la població i ha estat tradicionalment un dels vials de més prestigi. Per això algunes de les edificacions eren de de més qualitat que en els carrers adjacents, amb cases de veïns més altes, construïdes a la segona meitat del segle XIX i principis del XX, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. Però també hi trobem casetes unifamiliars de caràcter popular, més baixes i senzilles. En els darrers anys, però, moltes d’aquestes edificacions antigues s’han anat substituint. Els edificis que s’han mantingut i que tenen un cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 1-3 (edifici de can Bosch, era el ferrer de la plaça de la Corona), 15-17-19-21 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, probablement de 1915), 33-35 (ca la Manada), 37-39 (tipologia tradicional), 47-49 (decoració esgrafiada modernista - noucentista, restaurada la meitat de la façana, cal Bort, carnisseria), 67-69 (can Blanco), 71 (can Pepet Carnisser), 77, 83, 87-89 (casa de veïns, 1928, ca l'Estanquer), 91. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 2 (edifici dels antics Jutjats que continua pel carrer de Castilla), 4, 6-8, 14, 22 (ca la Fustereta o ca la Rosa, botiga de queviures), 24, 40- 42 (ca la Verge), 44-46 (cal Marxant), 48, 64 (casa Trullàs), 66, 68, 72 (casa Pere Gendra), 82-86 (planta baixa i pis).</span></span></span></p>	08096-220	Carrer d'Alfons IV, s/n.	<p><span><span><span>La carretera de Barcelona a Vic va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer d'Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. A principis de segle XX ja es trobava plenament urbanitzat. Tradicionalment, molts granollerins han continuat anomenant aquesta via “la Carretera”. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey recull alguns aspectes anecdòtics referits a aquest carrer: El carrer d’Alfons IV baixa des de can Canut (la casa del baster de la plaça de la Corona (per la dreta) i can Bosch ferrer per l'esquerra fins arribar a la cantonada de ca l'Eloi. La Roser Carreras Clavell va posar estanc a la plaça Caserna 8, que després traslladà al capdavall de la carretera al carrer d'Alfons IV número 89, però va ser l'home el que es va conèixer amb aquest motiu. Les cases a les quals han estat aquesta gent, els dos estancs i la que encara viuen al carrer de la Princesa 84, se les anomenava ca l'Estanquer (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p>	41.6045904,2.2881554	440683	4606120		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-12.jpg	Inexistent	Modernisme\|Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		105\|106\|119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50084	Riu Congost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-2	<p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, R. (2000b). <em>Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). <em>Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació</em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). <em>Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1)</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2000). <em>Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles</em>. Mollet. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'</em>. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p>			<p><span><span><span>El riu Congost al seu pas per Granollers presenta dos àmbits ben diferenciats. D’una banda, el tram urbà, que va des de la desembocadura de la riera Carbonell fins al pont de la ronda sud. En aquest sector hi trobem un canal d’aigües centrat amb una escullera baixa. Aquí la gestió de la llera s’ha enfocat a donar valor al paisatge fluvial sense oblidar la conservació de la biodiversitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’altra banda, hi ha el tram periurbà, al sector sud del municipi, que va des del pont de la ronda sud, passa per Palou i acaba a Can Cabanyes, on el curs del riu comença a fer meandres. En aquest sector la gestió que s’ha fet del riu ha anat encaminada a naturalitzar l’hàbitat fluvial, i això sense posar en perill els terrenys adjacents per possibles riuades (fitxa ENIM-14).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el terme de Granollers el riu Congost té diversos afluents. Són els torrents que baixen de les serres oriental i occidental, tots d'escassa envergadura hidrogràfica, si exceptuem a la riera Carbonell o de Corró. Aquesta en el seu darrer tram fa de límit entre els termes municipals de les Franqueses i Granollers. La riera Carbonell recull les aigües de les parròquies de Corró d'Avall, Corró d'Amunt, Marata i Samalús (BAULIES, 1965). El riu Congost travessa el terme de Granollers de nord a sud. Ja a Montmeló, rep <span>el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs. El Congost és considerat com el tros superior del Besòs, i la llargada del Congost-Besòs és de 57'5 km. Des de Balenyà, on neix, fins a Sant Adrià de Besòs, on desemboca al Mediterrani. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El riu Congost està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 14, i forma part també de la xarxa Natura 2000, de protecció europea. El seu entorn ha esdevingut el parc Fluvial del riu Congost: un espai de de lleure molt utilitzat pels granollerins. És una de les zones verdes més grans de la ciutat i un entorn ideal per observar i gaudir de la natura.</span></span></span></p>	08096-221	Sector oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les avingudes sobtades i les inundacions del riu Congost han estat habituals al llarg de la història. Ja el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat granollerina dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes. L'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys cal recordar l'avinguda del 1898 i les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu, de les cases de la dreta del Congost, immediates al pont de la carretera de Caldes i d'algunes cases de la riba esquerra que llavors quedaven aïllades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant hi va haver els famosos aiguats del 1962. Aquest episodi va provocar innombrables destrosses al Vallès Occidental però a Granollers, pel contrari, tan sols va causar una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, cal esmentar una actuació realitzada al segle XIX que va ser fonamental i que va afavorir la prosperitat agrària. Ens referim al projecte del Capità General Manuel de la Concha de l’any 1840. Aquest any, per tal de solucionar qüestions del cabal del riu, decidí canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). </span></span></span></p>	41.5941468,2.2758200	439645	4604970		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-33.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-parc-del-congost-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BPU	2024-06-28 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Altres denominacions: La Riera.La qualitat de les aigües del Congost ha sofert una gran millora en les darreres dècades. En les anys 60 i 70 del segle XX la conca del Besòs, a la qual pertany el riu Congost, va ser una de les més contaminades de tot l’estat, però afortunadament a partir dels anys 90 del segle passat i amb la entrada en funcionament de les depuradores d’aigües residuals aquest procés de contaminació es va revertir.Aquesta millora de la qualitat de les aigües ha vingut acompanyada de la recuperació de la biodiversitat al Congost al seu pas per Granollers, fet que es reflecteix en els informes de seguiment del Museu de Ciències de Granollers sobre vegetació i diferents grups de fauna.Des de l’any 2006,l’Ajuntament de Granollers ha portat a terme molts projectes per afavorir aquesta recuperació ecològica del Congost a Granollers. Entre d’altres, actuacions de restauració fluvial en el tram de Can Cabanyes, millora de la connectivitat fluvial entre el Congost i Palou: integració en un talús del mur d’endegament i creació d’hàbitats per la biodiversitat, la naturalització del llit fluvial: basses, dispositius de pas per peixos, etc...El projecte Granollers Connecta Natura (2024-2025) implementa accions de naturalització de la llera del Congost al centre urbà i mesures de connectivitat ecològica cap al parc fluvial i barris propers.		2153	5.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50081	Riera Carbonell / Riera de Corró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-carbonell-riera-de-corro	<p>ARRIZABALAGA BLANCH, A (1996). 'El valor de la natura. La Norma Granada', a <em>Lauro</em>, Núm. 12, pp. 40-46, Granollers: Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>			<p><span><span><span>Espai natural d’interès que es troba just al límit nord del terme municipal de Granollers, fent partió amb el municipi de les Franqueses del Vallès. És format per un estret corredor per on discorre la riera Carbonell, també anomenada riera de Corró o de Cànoves, i que neix a Roca Centella, al massís del Montseny. Es tracta del seu tram final, abans de desembocar al riu Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram de la riera que passa per Granollers és d’uns 500 m. i s’inicia a la casa de Can Mònic. En el primer tram, entre la rotonda de Can Mònic i el pont del carrer Corró, la riera pot rebre les aigües de la mina d’en Joanet, antigament molt cabalosa, amb aportacions de més 50 m3/h. En els darrers anys, la contribució de cabal de la mina a la riera presenta una marcada irregularitat. Destaquen llargues temporades sense cap mena d’aportació durant els períodes estivals o episodis de sequera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després del pont del carrer Corró i fins l’entrada del Parc Lledoner la riera passa pel costat de la masia de Can Pagès de les Basses, on encara es troben restes del seu passat agrari. Allà també es troba una bosquina d’acàcies i ailants, uns arbres exòtics de creixement ràpid que donen un caràcter ombrívol al camí del torrent. S’han portat a terme projectes per eradicar l’arbrat de procedència forana i substituir-lo per espècies autòctones. En aquest tram trobem alguns arbustos d’interès, com és el cas de dos saücs, un al talús de Granollers i l’altra al de Les Franqueses, que s’uneixen per damunt del llit fluvial tot formant una mena de pont natural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram final de la riera, entorn d’on hi ha la confluència amb el riu Congost, discorre al costat del parc Lledoner. Aquest parc, juntament amb un pont de connexió entre els barris de Lledoner i Can Calet, es va construir a l’any 2011. La intervenció va permetre eliminar una part de l’horta marginal que hi havia instal·lada, així com l’ampliació de la secció de la riera i l’eliminació d’un canyar de grans dimensions del marge esquerra granollerí. A més, en el Parc Lledoner s’hi va plantar una gran varietat d’arbres autòctons. Es va tenir especial cura en la tipologia de plantació dels dos trams de parc que confrontaven amb el riu Congost i la riera Carbonell. En aquest darrer cas, la plantació principal va ser de pollancres, un dels principals arbres de ribera (fitxa ENIM 13).</span></span></span></p>	08096-218	Sector nord del terme municipal. Barri del Lledoner.		41.6221626,2.2901621	440866	4608070		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-riera-carbonell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-riera-carbonell-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-riera-carbonell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-riera-carbonell-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-foto-08096-218-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BPU	2025-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2153	5.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50079	Avinguda de Francesc Ribas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-francesc-ribas	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Servei Municipal de Cultura, Granollers, p. 65-76.</p>	XIX-XXI	Moltes de les cases antigues han estat enderrocades o substituïdes	<p>Carrer del sector nord de l'eixample de Granollers que és una de les principals artèries del nucli urbà en sentit transversal i que enllaça amb la carretera de Cardedeu. </p> <p>Al darrer quart del segle XIX aquest sector tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig d'una plana amb hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Les cases eren senzilles, construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Majoritàriament d'obrers, de tipologia tradicional i pagesa, mentre que d'altres tenien ja una estètica més urbana. Eren construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida o pati posterior per al pou i safareig. Al costat d'aquests edificis es van començar a construir les primeres cases de veïns, amb alçades superiors. També s'hi van fer algunes construccions de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries de dimensió mitjana, com la que hi ha al costat del carrer de Tarragona, al costat de la via. </p> <p>Actualment es conserven unes poques cases d'aquestes tipologies tradicionals, mentre que d'altres han estat reformades o substituïdes. En alguns casos, es conserven elements decoratius, en el treball de fusteria, reixa o amb aplicació d'elements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que destaquen són:</p> <p>Números SENARS: 11, 13 (tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos).</p> <p>Números PARELLS: 34 (1891), 36-38 (reixes i fusteria de la planta baixa), 40-45 (tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos), fàbrica a la cantonada dins del carrer Tarragona.</p>	08096-216	Avinguda de Francesc Ribas, s/n.	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Ribas Serra fou el promotor de la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', creada el 1913 i que va permetre la construcció del nou hospital de Granollers, emplaçat en aquesta mateixa avinguda, ja als afores de la ciutat. La iniciativa va comptar amb nombroses aportacions voluntàries dels</span></span></span></span><span><span><span><span> ciutadans de Granollers. El nou Hospital es va inaugurar el 1923.</span></span></span></span></p>	41.6133077,2.2928059	441079	4607085		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-carrer-francesc-ribas-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-carrer-francesc-ribas-u.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-francesc-ribas-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-cases-francesc-ribas-5-13-u.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-foto-08096-216-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50155	Carrer de Guayaquil / Plaça del Peix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-guayaquil-placa-del-peix	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers</em>, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XIX-XXI	Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes.	<p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí, en la seva part desenvolupada al sud. És la continuació del carrer del Portalet, més enllà del carrer Nou, i arriba fins el carrer de Navarra. La plaça del Peix és un racó gairebé amagat en el primer tram del carrer Guayaquil, entre el carrer Nou i el del Príncep de Viana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector hi predominava un tipus d’edificis senzills, construïts a finals del segle XIX o principis del XX. Eren cases entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. Algunes encara recordaven una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres amb una estètica més urbana. Més endavant s’hi van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. Algunes d’aquestes ja dataven del segle XIX. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, balustres, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que s’han conservat i presenten cert interès patrimonial són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Número senars: cases 11-27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, tret de la 17), 83 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 105 (casa de Pere Gendra).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números parells: cases 16 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 20 (casa de veïns, segle XIX), 24-26 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 30-32 (Villa Montserrat, dècada 1930, forma part de la casa Maspons), 36 (casa de veïns, amb balustres, terrat a la catalana).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Plaça del Peix números: cases número 6 i 7 (cases de tipologia popular).</span></span></span></p>	08096-308	Carrer de Guayaquil; plaça del Peix, s/n	<p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer Guayaquil en particular, al tombant de segle XX ja estava plenament urbanitzat. En aquesta època, l’autor Amador Garrell diu que hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill que tenien les trasseres ocupades per espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La placeta del Peix s’anomenava així perquè és on els venedors deixaven els seus carros carregats de peix els dies de mercat. En un principi el carrer Guayaquil s’anomenava de l’Alba. Al seu inici hi havia el col·legi i la capella de les Germanes Carmelites, i també cases per a habitatges de famílies de treballadors (GARRELL, 1960). En aquest carrer hi ha també la Casa Maspons Camarasa, construïda pel militar i alcalde Jaume Maspons. L'últim Maspons nascut a Granollers, Pere Maspons i Camarasa, es va embarcar a fer les Ameríques i s'instal·là a Guayaquil. Féu una bona fortuna amb una plantació de cafè, i després tornà a Granollers. Construí un xalet amb jardí a la propietat familiar, va fer de mecenes i patrocinà la restauració de l'antic convent de Sant Francesc com a escola de música. En agraïment, la ciutat va dedicar aquest carrer al seu record.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell més anecdòtic, l’autor García-Pey recorda que en aquest carrer, a la cantonada amb Príncep de Viana, hi havia la botiga Francesc Gual Recolons, mosso d'esquadra. La seva casa arribava fins al carrer de Barcelona. Tanta fama tenia aquest establiment, tancat el 1957, que el carrer de Guayaquil es coneixia com el 'carrer de can Xarul·lo' (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p>	41.6063312,2.2875251	440632	4606314		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-carrer-guayaquil-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-carrer-guayaquil-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-carrer-guayaquil-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-placa-peix-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50105	Carrer de Miquel Ricomà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-miquel-ricoma	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers</em>, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XIX-XXI	Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes.	<p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud. En aquest sector hi predominava un tipus d’edificis senzills, construïts a finals del segle XIX o principis del XX. Eren cases entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. Aviat s’hi van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, i algunes amb un disseny més acurat, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. Hi trobem un edifici eclèctic (can Pere Pineda), un de noucentista (casa de Jaume Bultà), un de modernista (can Serratusell) o l’historicisme popular d’estil neo-califal de can Piquer. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com plafons ceràmics o altres. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Entre 2002 i 2024 són més d’una trentena els que en la primera versió d’aquest inventari encara estaven referenciats i actualment ja no existeixen. Els que encara es conserven i presenten cert interès patrimonial són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números senars: cases 3, 5-7 (1912, casa de veïns, feta per J. Pineda i Massip, amb arrambadors modernistes, cal Gangues), 17, 19, 39, 55, (font atribuïda a M. J. Raspall i Mayol, l'edifici era Can Bellet, antiga fàbrica de teixits restaurada recentment i dedicada a restaurant), 59 (casa d'arcs neo-califals, és can Piquer), 71, 81 (cal Nuvis, antiga botiga), 83, 85 (casa de Jaume Bultà, 1936, noucentista), obra de l'arquitecte Marià Lasús i Pecamins; Bultà era un fabricant de teixits que va establir-se a Granollers provinent de Vic), 87, 89, 97 (reformada), 99, 103 (1892), 129 (cal Picapedrer, taller de picapedrer), 131 (s'hi han afegit dos pisos, ca la Manuelita, pentinadora), 133, 135, 137.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números parells: cases 8 (ca l'Escanya-rals), 12 (cal Pardalet, va ser una de les primeres que es van construir al carrer i era casa de pagès), 14 (ca la Lleina), 16, 22, 26 (can Capó), 28, 32, 54, 58, 60 (modernista), 62, 66, 68, 70, 72, 74, 78, 80, 86, 88, 90, 92, 112, 124 (can Dam), 126, 134, 158, 160 (Can Serratussell, 1912, modernista), 168 (cal Drapaire Ros, Miquel Mayans Burgai), 170, 172, 174.</span></span></span></p>	08096-251	Carrer de Miquel Ricomà, s/n.	<p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, que es va obrir el 1872. Miquel Ricomà fou bisbe de Barcelona al segle XIV (1346 - 1361) i ascendent de Bruniquer. El carrer se li va dedicar el mateix 13 d'abril del 1866 (BAULIES, 1986). A final del segle XIX, al costat del Centre Catòlic que s’havia construït davant la Casa Rectoral hi havia la casa on, després, hi hagué l'escola dels Escolapis, coneguda popularment com dels 'Hermanos'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta del carrer, que llavors era el més nou de la vila, eren cases modestes d'un sol pis (GARRELL, 1960).</span></span></span></p>	41.6057576,2.2863172	440531	4606252	1872	08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-16.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-foto-08096-251-2.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Modernisme\|Noucentisme\|Historicista\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		102\|105\|106\|116\|119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50085	Monòlit a les Víctimes del 17 de gener de 1875	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-les-victimes-del-17-de-gener-de-1875	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a<em> Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura,pp. 65-76.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUNTAL I MUNS, Josep (2003). 'Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)', a <em>Lauro 25,</em> Granollers, pp. 97-102.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987c). <em>Les muralles. La vila medieval</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX		<p><span><span><span>Monument a la memòria de les víctimes de la tercera Guerra Carlina, emplaçat a l’extrem oest de l’avinguda central del Cementiri Municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És format per un pedestal o peanya quadrada de tronc piramidal que a la part superior té un petit obelisc de pedra. Possiblement el pedestal és motllurat en guix i revestit de ciment, mentre que només l’obelisc pròpiament és de pedra. A la part davantera del pedestal hi ha un relleu amb l’escut de Granollers i una corona martirial de llorer, així com una placa amb la següent inscripció: 'A la memòria de las víctimes del 17 de gener del 1875'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En petit hi consta la data 17-1-1889, que es refereix a la inauguració del monument. Cal dir, però, que aquesta no és la placa original</span></span></span></p>	08096-222	Cementiri Municipal de Granollers. Camí del Cementiri, s/n	<p><span><span><span>La tercera Guerra Carlina (1872-1876) va ser especialment cruenta al Vallès, i especialment a Granollers. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a Granollers i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veïns més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b). Molts habitants, especialment de Granollers i de Cardedeu, van morir en aquest episodi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A conseqüència d’això es van refer i ampliar de nou les muralles, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte, el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La iniciativa d’impulsar un monument a les víctimes de la Tercera Guerra Carlina fou de la Unió Liberal. Segons la inscripció de la placa (que no és l’original però deu recollir el que es deia en l’anterior) el monument es devia inaugurar el 17 de gener de 1889, catorze anys després de l’episodi de l’assalt de Granollers pels carlins. Està firmat per [F]. Gispert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El monument ha tingut diferents ubicacions. Primer al cementiri que es trobava al convent dels Caputxins (carrer de Vinyamata). Amb la inauguració de l’actual cementiri, el 1894, es devia fer el trasllat. Al llarg del temps també ha tingut diferents plaques i inscripcions, tal com es pot veure en algunes fotos antigues. Segons Francesc Cruz, la placa originària feia al·lusió al fet que l’Ajuntament havia costejat el monument. A més, en els laterals hi havia dues plaques més que esmentaven les víctimes de la guerra a Granollers (en una banda) i a Cardedeu (en l’altra). En època franquista es va canviar la placa amb una inscripció que feia al·lusió als “Caídos per Diós y por España”, i possiblement fou aleshores quan es va gravar la creu que avui es pot veure en l’obelisc. Ja en el període democràtic, la placa es va tornar a substituir per l’actual. </span></span></span></p>	41.6092026,2.2991724	441605	4606625	1889	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-cementiri-monolit-1875-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-cementiri-monolit-1875-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-cementiri-monolit-1875-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			BPU	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	[F]. Gispert	Informació oral facilitada per Paco Cruz, que està treballant en un estudi per recuperar la memòria d’aquest monument. Firmat a la base: [F] GISPERT. No es llegeix bé si la inicial és una F, una E o una L.	98	51	2.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50080	Monument a Jacint Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-jacint-verdaguer	<p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers.</em> Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p>	XX		<p>Font monumental a la memòria de Jacint Verdaguer que ornamenta el centre de la plaça dedicada a aquesta personalitat de les lletres catalanes.</p> <p>Consisteix en un edicle massís de pedra i totxana que té una base de planta arrodonida en forma lobulada i, al damunt, un prisma rectangular, rematat amb un fanal alt de ferro colat. A la part davantera presenta un medalló de bronze amb l'efígie de mossèn Cinto i una inscripció que posa: 'A Mn. J. Verdaguer. 1955'.</p> <p>A la plaça hi ha uns bancs correguts en forma de quart de cercle, així com un interessant conjunt d'alzines i pins blancs que li donen molta frondositat (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001).</p>	08096-217	Plaça de Jacint Verdaguer, s/n.	<p>La plaça que ocupa el monument abans es deia de la Muntanya. Allí hi havia els grans edificis d'en Carrencà per a fàbriques de teixits i, a tocar d'aquesta plaça, on ara hi ha la fàbrica Serratusell, hom veia un gran tancat en el que hi havia la farinera d'en Vila (GARRELL, 1960).</p>	41.6144700,2.2903000	440871	4607216	1955	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdaguer-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdague-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdaguer-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdaguer-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdaguer-1.jpg	Inexistent	Realisme\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		103\|98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50078	Carrer de Murillo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-murillo	<p>ARRIZABALAGA BLANCH, A (1996). 'El valor de la natura. La Norma Granada', a <em>Lauro</em>, Núm. 12, pp. 40-46, Granollers: Museu de Granollers.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XXI	Moltes de les cases antigues han estat enderrocades en els darrers anys.	<p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí desenvolupat a la banda sud. Originàriament la tipologia de les cases era força uniforme. Eren cases majoritàriament de principis del segle XX, edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. En els darrers anys moltes de les cases originàries s’han anat substituint, de manera que les que queden són pràcticament testimonials. Les cases que es conserven i tenen un cert valor patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Número SENARS: cases 15 (cantonada Palaudàries, abans 28), 19, 21, 23, 25, 27 (conjunt de tipologia tradicional urbana amb planta baixa i terrat a la catalana amb respiralls), 29, 43, 49, 51 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 53-55 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Número PARELLS: cases 36, 38, 40, 42. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, a la voravia propera a la casa de Pius Anfrés, també anomenada La Tela (actual Museu de Ciències Naturals) es conserva un magnífic exemplar d'alzina que havia format part del seu jardí, actualment catalogat com a arbre d’interès municipal.</span></span></span></p>	08096-215	Carrer de Murillo, s/n.	<p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer Murillo en particular, a principis del segle XX ja es trobava plenament urbanitzat. Algunes de les cases es van construir entre 1915 i 1925 al costat dels jardins i la casa de Pius Anfrés, també coneguda com La Tela (actual Museu de Ciències Naturals).</span></span></span></p>	41.6021931,2.2897209	440811	4605853		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-foto-08096-215-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-foto-08096-215-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50063	Plaça Gran / Plaça de la Porxada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-gran-placa-de-la-porxada	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Orienta</em>l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986a). 'Factors sòcio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp. 47-57.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors sòcio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona</em>: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), pp. 125-131, 205-207.</span></span></span></p>	XI-XXI		<p><span><span><span>Plaça situada en ple centre històric i la més emblemàtica, ja que acull l’Ajuntament i la Porxada: antiga llotja o mercat del gra esdevingut símbol de Granollers. És la plaça Major de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai ja era el nucli de la vila medieval, i aleshores ja devia acollir la zona de mercat. La plaça actual és de dimensions més grans, ja que foren enderrocades dues illes de cases de la banda sud. Està envoltada d'edificis amb un gran valor patrimonial. A part dels ja esmentats, destaquen a la banda sud dos grans casals del segle XVI: can Cunillera i Can Comte. També s'hi troba al costat de la Porxada, la pedra de l’Encant, envoltada de llegenda i tradicions i d’un alt valor simbòlic per als granollerins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els edificis de la plaça en destaquem els següents: 2-3 (Can Trascó/conjunt de dues cases), 4 (cal Pintaire), 6 (Ajuntament), 7 (can Potafang), 11, 12, 13, 14 (Casa Clapés), 15, 16 (can Poll, Baster), 17 (can Perejaume), 20, 21, 22, 23, 25, 26 (cal Mistos), 28 (Can Cunillera, ca l'Eveli), 30 (can Compte).</span></span></span></p>	08096-191	Plaça de la Porxada	<p><span><span><span>La plaça de la Porxada s’identifica amb la plaça Major o plaça del Mercat on tradicionalment s’ha situat la cruïlla de camins (d’origen romà) que va donar lloc al naixement del nucli de Granollers. Des dels segles XI i XII la zona del mercat constituí un dels pols de creixement que va configurar la població medieval, juntament amb la sagrera i els ravals. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Als primers temps el terme mercadal es referia a l’espai físic on tenia lloc l’activitat comercial, i a finals del segle XII començà a introduir-se el terme fòrum per fer esment d’aquest mateix espai, que molt probablement caldria situar-lo al lloc que avui ocupa la plaça Porxada o, en tot cas, a la plaça de les Olles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XIII la documentació comença a identificar els espais del mercat en funció dels productes que s’hi comercialitzen. D’una banda, l’espai ocupat pel mercat setmanal l’ocupaven unes taules plegables que portaven els mateixos marxants. De l’altra, hi havia uns espais amb taules fixes fetes de pedra i separades per passadissos que permetien la circulació. Aquestes conformaven un espai urbà específic, juntament amb els carrers i les cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XVI la plaça Major medieval es transformà en la plaça Porxada que avui coneixem. En una primera fase es van reformar algunes cases que tenien façana a la plaça, com les de Can Cunillera i Can Comte, però també l’edifici de l’Ajuntament. Però l’obra principal i que va donar forma definitiva al conjunt correspon a la construcció de la Porxada, entre 1586 i 1587. La Porxada fou la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. I és que al segle XVI la població havia crescut considerablement, esdevenint un centre comercial de primer ordre a l’àrea de la Catalunya central. El Consell municipal basava bona part del seu poder en el control sobre el mercat i els impostos que pagava. A més, l’Ajuntament tenia el monopoli del blat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les façanes de les cases, es creia que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment, per exemple a l’illa de cases a l’oest del carrer del Sastre. A més, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat sud de la plaça hi havia almenys tres grans casals. Dos s’han conservat: can Cunillera i Can Comte. Van ser construïts o reformats a mitjan segle XVI. Un altre va ser molt modificat al segle XVI, el casal dels Vilatorta. Era situat en la cantonada del carrer de Barcelona i la plaça. El costat de ponent compta amb edificis de menor entitat i també amb l’Ajuntament, que més enllà de la reforma del segle XVI fou transformat a principis del XX, quan se li va donar un caire neogòtic. Al costat de llevant (des del carrer de Sant Roc fins a tocar la font) almenys fins al segle XVII hi havia la plaça del Blat, amb tota una illa de cases porticada que estava delimitada pel carrer del Sastre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics en el seu interior: la plaça del Blat i la de les Gallines. La primera correspondria a l’espai triangular situat entre el carrer de Sant Roc i la plaça. El segon ocuparia la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases, situades al nord. Alguns autors han identificat la plaça de la Fruita just per sota de l’illa de cases situada entre el carrer d’en Sastre i la plaça del Blat. Finalment, en la documentació s’esmenta també la plaça dels Glans, que se situaria també per aquesta mateixa zona (PANCORBO et alii, 2006: 125-131).</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins el 1846 que la plaça de la Porxada es denominà pròpiament com a plaça Major, i en aquest segle també es coneixia com a plaça de la Constitució. El 1869 passa a dir-se 'Plaça del Poble Soberà', acompanyada per la plantació de l'arbre de la Llibertat. A començament del segle XX segueix anomenant-se Plaça de la Constitució. El 1931 es convertí en la Plaça de la República, i el 1939 en la Plaza de José Antonio (BAULIES, 1986a). </span></span></span></p>	41.6081100,2.2875400	440635	4606512		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-13.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social			Inexistent	2025-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Avui és la Plaça de la Porxada, encara que molta gent l'anomena també Plaça Gran.	94\|98\|85	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50071	Carrer de Corró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-corro	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp. 15-19.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p>	XVII-XXI		<p><span><span><span>Carrer llarg i estret sorgit de l’antic camí Ral que anava de Barcelona a Vic, en un principi com un raval fora muralles al nord de la vila de Granollers. El primer tram de sortida del nucli antic es coneix com carrer de Santa Elisabet, i seguint en direcció nord el carrer de Corró fa el seu trajecte en paral·lel al riu fins arribar a la riera que porta el mateix nom. Avui aquest vial continua sent un dels principals eixos al nord de l’eixample, per bé que amb poca circulació de trànsit rodat, que s’ha desplaçat a les avingudes més amples que discorren a prop seu. Les edificacions del carrer són diverses. Bona part han estat reformades o substituïdes en els últims anys, però encara es conserven un bon grapat de cases unifamiliars de tipus popular, d’influència modernista o d’altres tipologies del segle XIX o més antigues. De tot el conjunt destaquem els següents edificis: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: 1-3 (can Medalla, ca n'Estaper, can Jepic, ca la Paula de les Mitges, 1565), 7 (modernista, ca l'Herredor, era ferrer), 13 - 15 (finestra de pedra i balcó, cal Cabré, can Cuquet), 15, 17 (modernista), 19 (can Burres), 21 (finestra de pedra, porta i escut), 23-25 (finestra i escut, 1565, refeta el 1941), 31 (finestra de pedra), 33 (balcó), 43 (tipologia tradicional urbana), 45 (antic Hospital), 63 (1794, porta de pedra i quatre finestres i respirall), 67 (casa de Nicolau Solà, can Canudes), 69-71 (Arisu, 1566, tres portes i tres finestres són de pedra, cal Pinyoner), 73 (edifici de tipologia tradicional popular), 77 (edifici de tipologia tradicional urbana), 81 (tipologia tradicional popular), 83 (reixa), 89 (edifici de tipologia tradicional popular, cal Teixidor, exercien aquest ofici en aquesta casa a principis del segle XIX; a l'entrada de la casa hi ha un teler de fer llençols i draps), 91 (edifici de tipologia tradicional urbana, can Balb; aquí hi vivien els Daví, que segons García-Pey tenien premsa de vi i oli a l'entrada de casa), 97, 101, 103, 107 (portalada de pedra i finestra), 115 (edifici de tipologia tradicional, ca l'Hortalà, Josep Prat), 119, 121, 123, (edifici de tipologia tradicional popular), 131 (edifici de tipologia tradicional popular, ca la Gravadeta, Francesca Mauri Ribalaigua), 133 (edifici de tipologia tradicional urbana), 139 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 143 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos), 145, 157 (taller, 1940), 201, 205-207-209, 211, 217, 219, 221 (1924), 235, 241, 243, 245, 249, 251, 253, 263, 267-269-271-273, 275 (Hostal del Lledoner), 285, 315, 319 (casal d'Espina, rellotge de sol, placa de ceràmica amb la indicació 'caserio de Espina'), 321 (casa Joan Sampere).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: 2 (convent de Sant Francesc), 32 (modernista, can Guineu), 36 (fassina), 50-52 (portal de pedra, can Revento), 52 (finestra de pedra), 62-64 (portalada de pedra i finestra, casa de Joan i Jaume Parera, 1565), 66 (edifici de tipologia tradicional), 78 (edifici de tipologia tradicional urbana), 80-82 (edifici de tipologia tradicional urbana), 86 (edifici de tipologia tradicional, can Guerra), 94 (cal Pellaire, Ramon Pagès era pellaire), 108 (modernista), 110 (modernista), 112 (edifici de tipologia tradicional), 114 (capella dels Sants Metges), 124 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 132 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 138 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 144-146-148, 150, 154 (finals segle XIX), 194 (església), 198 (1911, D.G.), 202, 204, 208-210 (numeració antiga), 218, 232, 248, 252-254-256 (cal Sabato), 258-260-262-264-266, 276, 292-296 (rellotge de sol i coberts), 300, 302-304-306-308, 314, 318, 322.</span></span></span></p>	08096-199	Carrer de Corró, s/n	<p><span><span><span>L’eix format pels carrers de Santa Elisabet i de Corró es corresponen amb el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic en el seu traçat al nord de la vila, i aquest camí té com a precedent una via romana. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental del carrer de Corró és de 1439. El portal de Corró estava situat al punt de transició entre els carrers de Santa Elisabet i de Corró. L’any 1556 el Consell de la ciutat va autoritzar la construcció de la capella de Sant Antoni, i una mica més tard (1562) l’antic portal de Corró es va enderrocar per construir-ne un altre de més ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XVI el carrer de Corró va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers, igual que ho va ser (al sector de migdia) el carrer Barcelona. Així van sorgir els dos principals ravals, formats a redós del camí Ral. Possiblement el raval del carrer de Corró es va desenvolupar una mica més tard. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A llarg del segle XIX i, sobretot, a partir <span>del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p>	41.6107275,2.2882794	440699	4606802		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-h.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-i.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-q.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-r.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Modernisme\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Social			BPU	2025-01-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L’autor Amador Garrell fa un detallat record de com era aquest carrer a començaments del segle XX. Diu: 'D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels. Més amunt, la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins l'any 1936; i encara més enllà, la fàbrica de la Font -de la Font de l'Escot' (GARRELL, 1960). El mateix Garrell afegeix, referint-se a aquest carrer i al de Barcelona, 'els veïns havien d'estar sempre a l'aguait, els dies de pluges fortes, per a defensar-se de la grossa rierada que baixava d'un torrent que venia del Ramassà i que fins a la meitat del segle XX no va ser aconduït a la riera. Aquells dos carrers es convertien en dues torrenteres i la Plaça en un llac intransitable' (GARRELL, 1960). Per aquest carrer corria la mina d'en Sans. Nascuda la captació en tocar la riera del Congost, part de dalt del Pont de Ferro del ferrocarril del Nord, però dintre el municipi de les Franqueses, anava a parar a l'antic camí Ral i al carrer de Corró, i sempre per mina subterrània, penetrava a l'interior de la Vila per a servir aigua potable als qui havien adquirit en propietat alguna ploma d'aigua (LLOBET, 1986).	95\|98\|105\|119\|94	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50059	Granollers a l'Onze de Setembre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/granollers-a-lonze-de-setembre-0	<p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. pp. 737-738.</span></span></span></p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granoller</em>s, Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p>	XX		<p><span><span><span><span>Escultura situada a la plaça del mateix nom i dedicada a la diada nacional de Catalunya, feta de dues grans plaques de granit retallades que simbolitzen una persona amb els braços aixecats que sosté una senyera, dibuixada amb quatre elements de granit rosat de Porriño. A la peanya s'hi troben diversos elements de pedra calcària de Montjuïc, i altres parts són amb granit d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una placa de marbre col·locada al peu s’hi pot llegir: “Els problemes nacionals només s’eliminen quan es restableix el regnat de la llibertat i de la justícia. Quan són respectats els drets, tots els drets individuals i col·lectius. Salvador Casanova i Grané, Granollers 11 de setembre de 1994”. </span></span></span></span></p>	08096-187	Plaça Onze de Setembre	<p>El monument es va inaugurar l'any 1984 en el marc de la festa de l'11 de setembre i es va instal·lar, al solar que havia ocupat la fàbrica del gas, fundada el 1880. Posteriorment l'espai fou ocupat per FECSA. Les estructures van ser eliminades a mitjan de la dècada de 1980. Ben a prop seu van desaparèixer altres petites edificacions de caire industrial (HOMS, 1995)</p> <p><span><span><span><span>Al davant del monument les entitats de Granollers hi fan l’ofrena floral amb motiu de la Diada.</span></span></span></span></p>	41.6049200,2.2908300	440906	4606155	1984	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-placa.jpg	Inexistent	Abstracció\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-06-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Cusachs Xivillé		111\|98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50050	Casa del carrer d'Alfons IV, 87	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dalfons-iv-87	<p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. És una construcció de planta quadrangular, entre mitgeres.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta plana. La façana es plana i està estucada i decorada amb esgrafiats. Es composa en base a quatre eixos, marcats pels buits de proporcions verticals. les obertures són emmarcades en la part superior mitjançant esgrafiats que reprodueixen elements geomètrics i vegetals. Aquests buits estan tancats amb persianes de llibret mòbil. Tant els buits de la primera planta com els de la segona queden units dos a dos mitjançant sengles balcons amb baranes de llenguatge noucentista. La proporció vertical dels buits queda tallada per una fina imposta de forjat i la potent barana - frontó de coronament, que incorpora els respiralls d'un terrat a la catalana. La cornisa està recolzada en cartel·les.</p> <p>Rematant l'edifici trobem quatre hídries i un dibuixat frontó amb relleus i esgrafiats. Al centre hi ha inscrita la data de finalització de la construcció de l'edifici '1928'.</p>	08096-178	Carrer d'Alfons IV, 87	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Aquest edifici fou realitzat l'any 1927 en estil noucentista. L'arquitecte fou <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Va ser un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p>	41.6033100,2.2880400	440672	4605978	1927	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50050-casa-alfons-iv-87-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50050-casa-alfons-iv-87-b.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)	La façana va ser restaurada l'any 1999.La composició de la situació dels buits de la façana difereix respecte al plànol del projecte (CUSPINERA et alií, 2001).	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50075	Plaça de Maluquer i Salvador / Plaça del Bestiar / Plaça de can Sínia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-maluquer-i-salvador-placa-del-bestiar-placa-de-can-sinia	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers.</em> Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), pp. 142-144.</span></span></span></span></p>	XIX		<p>Plaça de forma rectangular que sembla tallar l'antiga carretera, entre els trams que s'anomenen carrers d'Anselm Clavé i plaça de Perpinyà, constituint una mena d'eixample en direcció oest. És un dels indrets importants en el mercat del dijous. En aquesta plaça hi desemboquen carrers de gran tradició, com el de Sant Roc o el d'Espí i Grau. Aquest sector cèntric de Granollers s'ha anomenat en ocasions 'l'aparador de la ciutat' (BAULIES, 1965).</p> <p>La plaça es troba delimitada per edificis de gran vàlua patrimonial, com l'antic cafè Nou o de l'Alhambra, o el gran casal de la Caixa d'Estalvis. També hi dona una de les façanes de Can Pedrals, o la casa de Magdalena Bufí, entre d'altres. Al costat nord de la plaça, en canvi, els edificis antics han estat substituïts per altres de moderns, força alts. Com la major part de les places que s'obren a l'antiga carretera, presenta una interessant arbreda ombrívola. En una posició destacada encara s'alça la torre d'aigua. Fins fa poc encara tenia adossat un modern quiosc d'estructura metàl·lica que en substituïa un d'antic que s'hi havia instal·lat a començaments de segle XX. Era conegut com el quiosc del Mulet. A sota de la torre encara es conserva un refugi del temps de la guerra de 1936 i, ben al costat, hi podem veure les ruïnes d'una antiga torre rodona de la muralla.</p> <p>Els elements patrimonials que donen a aquesta plaça són: números 1, 2 (casa Magdalena Bufí), 3, 4 (edifici La Caixa), 6, 8 (can Pedrals), 18, 19 (cafè Nou, 1891, antiga seu de l'Alhambra), 20, 23, 24, 25.</p>	08096-203	Plaça de Maluquer i Salvador	<p><span><span><span>Originàriament, al lloc que avui ocupa la plaça hi havia un dels portals de la muralla, el de Bell-lloc, que ja existia en el recinte murat construït a partir del 1290. Des de finals del segle XIV, quan es va construir la nova muralla baix medieval, l’espai ocupat actualment per la plaça es correspon amb la muralla, amb el seu fossat o vall i el corresponent corredor interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1600 i 1635 aproximadament es va amortitzar el fossat de la muralla i es construí el primer edifici del casal de can Pedrals, que presideix la plaça. No sabem si llavors tot l’espai de l’antic vall a l’est de Can Pedrals ja va esdevenir l’anomenada plaça del Bestiar, a causa de celebrar-s’hi el mercat ramader. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjan segle XIX s’hi va produir una important remodelació com a conseqüència de la construcció de la carretera de Barcelona a Vic, que passava per l’actual carrer d’Anselm Clavé. El nou vial havia reduït l’espai disponible per al bestiar que s’exposava a la plaça. Per això el 1856 l’Ajuntament es proposava enderrocar la muralla i la torre que hi havia a fi d’ampliar la plaça. L’autorització per fer-ho va arribar el 1859, i els treballs es van portar a terme aquell mateix any: es va enderrocar la muralla i el portal de Bell-lloc i es va generar el perímetre actual de la plaça (PANCORBO et alii, 2006: 143). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mercat ramader de bestiar gros s’hi va celebrar fins el 1932. Aquell any fou traslladat al 'parc' de la plaça Barangé, davant l'estació de França vella (BAULIES, 1965). En aquesta plaça hi havia el cafè del Sínia, famós per les picabaralles de la política local (GARRELL, 1960). El cafè era propietat d'en Salvador Paituví, conegut per en Sínia, motiu propiciat per la situació geogràfica del local -que donà nom també a una vinya i una bassa-, ja que a la part de llevant de l'actual plaça hi existí una Sínia. El número 19 de la plaça era conegut per Cal Bater, el 13, can Delmes (renom d'en Vicenç Vidal Cuquet), a la cantonada amb la plaça de Perpinyà, can Garrelet (d'en Benet Garrell, qui posà aquí ferreteria). També al número 10 en Ramoneda tenia els seus corrals (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seu de la societat recreativa de L'Alhambra es trobava també en aquesta plaça (al número 19), en un edifici dotat de teatre, construït pels germans Josep i Pere Barangé el 1892 (BAULIES, 1986b). Després el local es va convertir en el cinema Canigó, mes conegut durant un temps com can Pistoles (GARCIA-PEY, 1990). Al número 27 els Ventura tenien un negoci de licors, i feien diners amb l'anís que portava un picarol lligat al coll de l'ampolla (GARCIA-PEY, 1990). L'antic quiosc de la plaça era d'en Mulet (GARCIA-PEY, 1990). La torre d'aigua va estar construïda el 1877, segons consta en una inscripció encara visible a la part alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Maluquer i Salvador (Granollers, 1863 - Madrid, 1931) fou un jurisconsult i historiador del dret català. Se'l considera el promotor de la protecció social dels treballadors espanyols, ja que l'any 1904 encapçalà el grup de promotors de la ponència que desembocà finalment en la llei que donà pas al naixement del Instituto Nacional de Previsión.</span></span></span></p>	41.6088554,2.2887249	440734	4606594		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-110.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-101-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-x.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social			Inexistent	2024-07-11 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50054	Muralla dels carrers de la Constància i de Jaume Camp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-dels-carrers-de-la-constancia-i-de-jaume-camp	<p><span><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, pp. 79-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”, a <em>Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya</em>, pp. 370-380.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granoller</em>s, núm. 21, pp. 123-136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”, a <em>Lauro</em>, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c). <em>Les muralles. La vila medieval</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p>	XIII-XIX		<p><span><span><span>Restes de la muralla medieval que es conserven de manera força integra al carrer o corredor de la Constància i al carrer de Jaume Camp i Lloreda, corresponents al sector nord del recinte murat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De ponent cap a llevant, el primer tram visible es troba al costat nord del corredor, a 6 m a llevant de la capella de Santa Anna. Es tracta d’un pany de prop de 17 m de llarg del qual se’n conserva la banqueta de fonamentació, amb una alçada d’entre 50 i 80 cm, per sobre de la qual es troba el mur, reculat uns 15 cm. Aquest llenç està molt alterat, amb nombroses obertures fetes en diverses èpoques. Tant la banqueta com el llenç estan fets amb còdols de mida mitjana disposats en filades bastant regulars i lligats amb morter de calç. És un parament similar a un tram de la plaça de l’Església, identificat com una refecció de la segona meitat segle XVII. Possiblement, però, almenys el tram més occidental podria correspondre a la muralla del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest tram, la muralla es va retrobant a intervals irregulars al llarg de tot el carrer, amb restes a la part superior de merlets que podrien haver estat afegits amb posterioritat, potser en època de les Guerres Carlines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer de Jaume Camp i Lloreda es conserva un altre tram força gran. En la primera meitat les façanes de les cases estan completament arrebossades, amb parets de dos gruixos que semblen indicar la presència de la muralla i de la seva banqueta de fonamentació. Cap a la meitat del carrer, on la façana fa un queixal i retrocedeix gairebé dos metres, es torna a observar el llenç de muralla, amb una llargada de prop de 25 m, fins arribar a la plaça de Maluquer i Salvador. El parament és de còdols de mida mitjana disposats en filades bastant regulars i amb presència d’algunes reparacions fetes amb maons. En el tram final presenta nombroses refeccions, i enllaça amb la casa de can Pedrals, on es conserven restes de la muralla que corresponen ja al segle XVIII (Pancorbo et alii, 2006: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la plaça de Maluquer i Salvador el traçat de la muralla, que és indicat amb una marca al paviment, enllaçava amb una torre situada a l’angle nord-est del recinte de la qual se’n conserven els fonaments (torre rodona).</span></span></span></p>	08096-182	Carrer o corredor de la Constància	<p><span><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època baix medieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baix medieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baix medieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></span></p>	41.6088822,2.2864273	440543	4606598		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-carrer-constancia-merlets.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIN	2024-06-20 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	També apareix a la documentació amb el nom de corredor de Santa Anna.	94\|98\|85	46	1.2	1760	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33

Estadístiques 2026

patrimonicultural

Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús