API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Mida X

Mostra el títol i informació del dataset

Mostra els filtres

Mostra el botó per exportar

Mostra el botó per incrustar

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
49905	Casa Pius Anfres Martí / 'La Tela'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pius-anfres-marti-la-tela	<p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984). <em>Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers</em>, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999). <em>Catàleg d'arbres de Granollers </em>(document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental</em>. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XX		<p><span><span><span>Torre burgesa d’estil noucentista que, des de 1986, acull el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Es tracta d’un edifici aïllat que segueix la tipologia de ciutat-jardí. És de planta quadrada i disposa de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta composta a quatre vessants. Per la seva situació privilegiada al barri de Sant Miquel constitueix una important fita visual. Antigament, el vial on està situat era la carretera, principal eix que vertebrava l’eixample granollerí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici és de composició simètrica, amb un cos central que sobresurt lleugerament del pla de façana i que es destaca clarament sobre el pla de coberta en convertir-se en una torre-mirador. És de planta quadrada i té coberta de pavelló a quatre vessants de teula vidriada. Aquest cos central incorpora el portal d'entrada a l'edifici, que així queda molt ben expressat, mentre que a la part superior compta amb finestres geminades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està estructurada amb balcons i finestrals encerclats amb pedra artificial, amb un acabat a l'estuc de calç. Al segon pis les finestres es disposen a partir d'arcuacions rebaixades, i al nivell de les golfes destaca la seqüència d'arcs de punt rodó. En general, però, tant els materials com la seva aplicació revelen un cert to grandiloqüent i artificiós, i sense gaire riquesa ornamental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior el paviment hidràulic, tractat en zones orlades, defineix cada àmbit. Tal vegada els elements més característics, i més ben conservats, són els metalls en general, la qualitat de la fusta i els vidriats a les zones altes de les portes principals (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001). En general, la composició equilibrada i les formes clàssiques fan que l’edifici es pugui enquadrar dins d’un noucentisme primerenc, tot i que alguns detalls ornamentals, com ara la forma sinuosa d’algunes finestres laterals o portes interiors, remetin encara a l’estil modernista. Per això en alguns llocs és qualificat com a modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa està envoltada per un ampli jardí que actualment queda integrat com un espai més del museu, ja que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. S'hi troben representades petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la torre La Tela, Pius Anfres, probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p>	08096-58	Avinguda Francesc Macià, 51	<p><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera </span>fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any <span>1986</span> i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el <span>maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2000 les dependències del museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, <span>hereva de la fàbrica tèxtil original, </span>es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del <span>grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona </span>el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></p>	41.6019770,2.2878058	440652	4605831	1912	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-lat.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-int.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-maqueta.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-jardi-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-foto-08096-58-3.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2024-06-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	J. Batlle i Anfrens (arquitecte)		105\|106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49908	Can Bigues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigues-0	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XIX-XX	S'han modificat alguns vanos o obertures de la construcció original i s'ha elevat una planta.	<p>Edifici de dimensions considerables que ocupa un lloc preeminent en una cantonada de la plaça de la Corona, amb un estil de línia popular-clàssica.</p> <p>Té tres façanes visibles: dues al carrer i una al pati. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a tres vessants. Façanes planes de paredat arrebossat i carreus arrodonits a la cantonada.</p> <p>La composició simètrica i vertical de les obertures queda contrastada per l'horitzontalitat de la balcona (sota la que hi ha una línia de cercles incisos) i el ràfec de coronament. A la planta baixa, en la clau del portal principal hi ha un cap de lleó i una petxina. En les plantes primera i segona les obertures són amb brancals i la llindes de pedra. A la façana del carrer Condestable de Portugal mitjançant un ampli portal d'arc de pedra de mig punt s'accedeix al pati.</p> <p>Actualment hi ha establerta una oficina bancària. Aquest arc porta inscrita la data '1853' esborrada. Al pati s'obre una galeria formada per pilars i arcs de mig punt (PATRIMONI, 1985).</p>	08096-61	Plaça de la Corona, 1; Carrer de Castella, 2; Carrer de Guayaquil	<p>Sembla que aquesta casa és de mitjans i finals del segle XIX (1853?-91). En dates recents ha estat lleugerament remodelada: s'hi ha fet recréixer una planta superior i s'han modificat algunes obertures.</p> <p>La casa va ser propietat d'en Bigas, qui va ser alcalde de Granollers els darrers anys del segle XIX. Una anècdota festiva està vinculada al seu propietari, segons explica Garrell: 'L'any 1898 o 99, els veïns més significats de la plaça de la Corona decidiren fer un envelat per a celebrar la festa de Santa Esperança. Havien contractat l'orquestra que els semblà la millor i pensaven fer una 'festa de societat'. Però les festes dels barris de Granollers sempre han tingut un caire bon xic diferent: són festes de carrer, sense altres limitacions més que les que imposa la convivència. I aquell vespre, mentre els organitzadors d'aquell sarau a l'envelat sopaven, el poble envaí aquest, sense fer esment dels dos o tres porters que li volien barrar el pas. Sembla que, en adonar-se d'aquell èxit inesperat, els músics reberen l'ordre de retirar-se, però es produí un avalot, que fou sufocat per l'alcalde (en Bigas, veí de la mateixa plaça), el qual ocupà el lloc que en els envelats sempre es deixa per a les autoritats, i donà l'ordre perquè es fes el ball. I, mentre tothom ballava alegrement a 'l'envelat dels senyors', els senyors es reuniren i ballaren en una casa particular de la mateixa plaça (GARRELL, 1960).</p> <p>En aquesta casa hi va viure el metge Grau (informació oral).</p>	41.6054600,2.2876800	440644	4606217	1853?-91	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-4.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			119\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49907	Casa de Pere Gendra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-gendra	<p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p> </p>	XX		<p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol.</p> <p>Forma una doble cantonada entre els carrers Alfons IV i Guayaquil. És una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La composició simètrica de les façanes s'accentua a la façana principal amb la coberta-frontó sobre l'espai de l'escala i la forma del portal que li dóna accés.</p> <p>El tractament unitari del parament de façanes es reforça amb els relleus horitzontals com a contrapunt de la composició vertical de les obertures de façana. En aquests relleus i en la decoració geomètrica al voltant de les obertures s'hi incorporen elements formals d'art decó. Hi ha impostes a nivell de forjat i a un terç del buit (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p>	08096-60	Carrer d'Alfons IV, 72; Carrer de Navarra, 2	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Aquest aquest edifici va ser construït l'any 1929. És obra de <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En la Casa de Pere Gendra e</span></span></span></span>l tractament compositiu és representatiu de la seva darrera etapa acadèmic-noucentista, caracteritzada pel retorn a les formes populars i on apareixen també detalls formals d'art déco.</p>	41.6039100,2.2878300	440655	4606045	1929	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-4.jpg	Legal	Noucentisme\|Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)		106\|110\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49906	Casa Joaquim Trullàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-trullas	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges d'estil bàsicament noucentista, obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins. El llenguatge emprat quant a elements formals i decoratius té un caràcter eclèctic, encara que molt característic del llenguatge noucentista. </p> <p>És una edificació entre mitgeres de planta semisoterrani, baixa i dues plantes pis. La façana té una composició simètrica i està feta de paredat estucat.</p> <p>La planta baixa està tractada com a basament amb estucat carreuat. En aquesta planta es veuen les obertures del semisoterrani. Les plantes primera i segona són amb estuc llis i limitat per pilastres a les parets mitgeres que emmarquen les obertures de proporció vertical: cobertes amb arc carpanell (els de la planta baixa), escarser (els de la primera) i de punt rodó (els de la segona).</p> <p>Totes les obertures són tancades amb persiana de llibret mòbil i protegides amb barana de ferro. La coronació és formada per una balustrada que emfasitza la cornisa que limita el pla de façana, amb hídries als pilars. La coberta és plana (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1986).</p>	08096-59	Carrer d'Alfons IV, 64	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici, fou construït l'any 1935 en un estil bàsicament noucentista. És obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins</span></span></span></span><span><span><span><span> (Granollers, 1908 - França, 1945). Fou cap dels Bombers de Granollers durant els anys de la Segona República, i el 1936 fou nominat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari. Després de la guerra s'exilià a França, on va morir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Joaquim Trullàs i Cunillera (Granollers 1917-1986) fou un industrial que va dirigir una important foneria fundada a Granollers on es construïa maquinària tèxtil. Va ser alcalde de Granollers l'any 1963.</span></span></span></span></p>	41.6040900,2.2878300	440655	4606065	1935	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-foto-08096-59-2.jpg	Legal	Eclecticisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-06-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Marian Lassús Pecanins (arquitecte)		102\|106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49923	Plana agrícola de Palou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-de-palou	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CONDE I CROS, Gemma; MARTÍ I RAGUÉ, Xavier (1998). 'L'entorn natural i el creixement urbà de Granollers', a <em>Lauro</em>, núm. 14, pp. 33-40, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p>			<p><span><span><span>Plana de conreus i habitatges rurals de caràcter més aviat aïllat que s’estén al sud del terme municipal de Granollers; un territori, el de Palou, que fins a principis del segle XX havia constituït un municipi independent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’oest a est aquesta plana s’aixeca suaument des de la llera del riu Congost cap a la serra de Llevant, i fa una funció de connexió biològica. Al nord queda limitada per la ciutat de Granollers, i al sud pel límit del terme municipal. Presenta una extensa zona de cultius que està esquitxada per cases de pagès i antigues masies. Aquesta àmplia zona de conreus serveix també com a pulmó de la congestionada ciutat de Granollers i el seu entorn, fortament urbanitzat. La plana és travessada pel Camí Ral i conserva una completa xarxa de camins de caire tradicional, els quals tendeixen a una distribució ortogonal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antic paisatge agrícola n’ha subsistit una interessant xarxa de mines o recs, basses i pous, així com un molí de vent complet i algunes barraques. En canvi, han desaparegut les moltes basses de cànem que hi havia. Pel que fa a les mines, han anat quedant en desús a partir sobretot de la segona meitat del segle XX. Moltes han desaparegut, però encara se’n conserven diverses que porten aigua. Una de les més ben conservades és la mina de can Giró, que passa per aquest barri i per la zona del Junyent, tot i que en els darrers anys s’ha anat degradant per manca de manteniment. Les mines i recs servien per regar una àmplia zona d’horta, darrerament en recessió. Nous conreus, com el dels calçots, han anat substituint els productes d’horta més tradicional.</span></span></span></p>	08096-76	Sector sud del terme municipal. Palou.	<p><span><span><span>En època preromana els terrenys propers al riu Congost eren aiguamolls i no estaven habitats. De mica en mica foren dessecats i s’hi introduïren conreus adients, com el del cànem (BAULIES, 1965). En època alt-medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XIX es produïa sobretot blat, mongetes, blat de moro, cànem i vi. A partir del 1830 se sap que hi ha bons rendiments dels camps, amb el foment dels cereals, la ramaderia i el moresc, introduït el segle XVIII, i era interessant l'èxit d'un nou producte que en endavant seria bàsic en l'agricultura vallesana: la patata (BAULIES, 1986). A l'inici del segle XX, Palou destacava encara pel conreu del cànem. Tanmateix, davant la competència del cànem italià i el jute indi, el conreu del cànem desaparegué entorn del 1925 i fou substituït pel farratge destinat al bestiar boví. Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al sistema de mines i recs, nodrit en diferents punts on hi havia surgències naturals d’aigua, aquest es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. A més de les masies aïllades, d’origen medieval, als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers.</span></span></span></p>	41.5875900,2.2811100	440080	4604238		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-gricola-palou-vista-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-u.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-t.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-palou-plana-agricola-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu			Inexistent	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50142	Carrer de Sant Jaume - carrer d'Anníbal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-carrer-dannibal	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers</em>, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 2, Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	XVIII-XX	Jaciment tapat.	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic que consisteix en una gran claveguera que, probablement, és d’època moderna o contemporània, tot i que hi ha qui considera que podria ser d’època romana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 es va realitzar un sondeig de 5 per 3 metres en aquest sector, just davant el número 58 del carrer de Sant Jaume. S’hi va documentar l’existència d’una estructura, molt ben conservada i que presentava les característiques d’una claveguera, a uns 1,50 m sota el nivell de pavimentació del carrer de Sant Jaume. La claveguera tenia una disposició transversal respecte del carrer de Sant Jaume i estava orientada en sentit E-O. La conducció continuava sota les edificacions adjacents. L’excavació arqueològica es va iniciar després que la claveguera ja s’hagués descobert durant les obres, de tal manera que la feina s’encaminà a la documentació estratigràfica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La claveguera estava construïda amb un encofrat reomplert amb còdols i morter de calç de gran duresa. Tenia una amplada exterior d’1,40 m i una obertura interior de 0,60 m. Cap al costat oest, la claveguera discorre uns 0,70 m per sota del subsòl del solar conegut com l’antiga foneria Can Trullàs i també sota les destil·leries Montaña. Per la seva orientació general cap a l’oest, sembla que aquesta instal·lació hidràulica descendeix en pendent cap al riu Congost. Cap al costat oest, la claveguera presentava un rebliment de fang més potent. A l’interior de la claveguera hi havia unes altres tres conduccions subsidiàries, fetes d’obra (maons i morter) que hi desembocaven, procedents del costat sud. Aquestes conduccions tallen l’estructura de pedra de la claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials que es van recuperar són tots d’època contemporània (segles XIX o XX). Això fa pensar que La claveguera és de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Així es considera a l’Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos. Els responsables de l’excavació van considerar que podria datar-se al segle XVIII. Al seu torn, Jordi Pardo s’inclinava per una cronologia d’època romana.</span></span></span></p>	08096-288	Carrer de Sant Jaume, 58 (cantonada amb carrer d'Anníbal).		41.6069755,2.2856890	440480	4606388		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50142-foto-08096-288-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2024-06-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	La troballa fou observada per membres de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers (J. Orri) de manera fortuïta. Amb motiu de l’ampliació de la xarxa general de telèfons al nucli urbà de Granollers, l’any 1990, es va fer una cala arqueològica, sota la direcció de Purificación Pérez i Eduard Sánchez	98	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
50007	Can Serratusell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serratusell	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Orienta</em>l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Casa unifamiliar d'estil modernista, projectada pel mestre d'obres Antoni de Facerias. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants.</p> <p>La façana és plana i estucada. Està coronada amb un treballat capcer esculturat de perfil trencat i sinuós que és el que singularitza l'edifici. Conté elements en relleu de motius vegetals que inclouen a la part central la data '1912'. La composició de façana és simètrica segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb llinda esgrafiada decorada amb motius geomètric-vegetals.</p> <p>La finestra de la planta baixa consta de reixa de ferro i persiana de llibret mòbil. Un dels elements més destacats és la balconada que ocupa la quasi totalitat de l'amplada i que està protegida amb una treballada barana de ferro amb decoració geomètrica (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-135	Carrer de Miquel Ricomà, 160	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.</span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa en concret es va construir l'any 1912, segons informa la inscripció de la façana. Fou projectada pel mestre d'obres de tendència modernista Antoni de Facerias Marimon (Barcelona 1846-Vilassar de Mar, 1918). Va ser propietat de Josep Serratusell Sitjes (Granollers, 1951), que va ser alcalde de Granollers entre 1992 i 1999 i diputat del Parlament de Catalunya per CDC.</p>	41.6034300,2.2862100	440520	4605993	1912	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-foto-08096-135-1.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Antoni de Facerias Marimon (mestre d'obres)	Altres denominacions: casa Esteban Bosch.	105\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
49948	Fàbrica Roca Umbert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-roca-umbert-0	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental</em>. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p>MUNTAL, Josep (1995). <em>Informe sobre l'espai municipal de l'antiga fàbrica Roca-Umbert</em>. Granollers. Museu de Granollers. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>PRAT ARMADANS, Ester; TENCI, Roberta (2019). <em>La tèrmica Roca Umbert de Granollers</em>. “Ciència, Tècnica i Societat. Les guies dels Museus del MNACTEC, 05”. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Terrassa.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX,</em> Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Conjunt d’una antiga fàbrica tèxtil que ocupa un solar de dimensions considerables (més de 20.200 m2), actualment dedicada a usos públics. És un dels equipaments de referència de la ciutat. La façana principal dona a l’Avinguda Prat de la Riba, amb un remarcable ritme compositiu, i també té façana al carrer Roger de Flor. Els principals elements d’interès que hi trobem són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1) la tèrmica, que és el conjunt més complert i millor conservat. És un edifici de dos cossos que totalitzen uns 500 m2 i que arriben fins a 20 m d’alçada. Conté dues calderes de vapor de grans proporcions del tipus 'aquatubular'. La sala estava equipada amb economitzador i reescalfador. Des d'aquí se subministrava l'energia (vapor i electricitat) a totes les naus de la fàbrica (HOMS, 1995; MAYNOU, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2) la xemeneia, amb una alçada d'uns 40 m, és un dels elements també més característics de la fàbrica. El seu estat de conservació és força bo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3) la porta de ferro d'entrada: amb dues fulles i, sobretot, la marca de l'empresa en l'alt relleu de la part superior, datades dels anys 1930, donen una personalitat a l'entrada principal al complex fabril per l’Avinguda Prat de la Riba.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4) les diferents naus, de tres tipologies, disposades sempre d'est a oest. Per ordre d'antiguitat i importància destaquen la nau d'assecatge o de les encavallades, la nau de teulada en dents de serra, les naus amb columnes i bigues de ferro en forma de retícula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5) Existeixen també altres elements interessants, com el refrescador on originàriament es recollia el vapor de la turbina AEG i d'altres retorns de tota la xarxa que refrescava per tal de recuperar-lo en forma d'aigua que retornava al dipòsit de la caldera tèrmica. Pel que fa al patrimoni moble, hi trobem peces i documentació de divers tipus (MUNTAL, 1995).</span></span></span></p>	08096-101	Avinguda Prat de la Riba, 75	<p><span><span><span>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada i va rebre el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. Els anys de postguerra es patien freqüents talls en el subministrament elèctric. Per aquesta raó l’empresa decidí posar en marxa una central tèrmica, que va entrar en funcionament l’any 1951, amb una primera caldera de la marca Garbe que, unida a un generador de 625 KW, proveïa de vapor i electricitat tota la fàbrica. Uns anys més tard, el 1958, es va instal·lar una segona caldera, de la marca Babcock & Wilcox. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els propietaris es van acollir al Pla de Reestructuració Tèxtil, que va suposar l’acomiadament de centenars de treballadors. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Tèrmica actualment és un Centre d'Interpretació de l'Energia i que forma part del Sistema Territorial de MNACTEC, i que està obert al públic segon l'horari establert. </span></span></span></p>	41.6022000,2.2840100	440335	4605858	1904	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-16.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-termica-roca-umbert-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-foto-08096-101-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-foto-08096-101-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Cultural			BCIL	2024-12-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Altres denominacions: Fills de F. Torres, Espartaco (durant la Guerra Civil).Forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sobre els inicis de la industrialització a Granollers podem tenir en compte els següents aspectes: la carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b).	119\|98	46	1.2	1761	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:33
62726	Rec de l'Horta / Sèquia de l'Horta Sobirana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lhorta-sequia-de-lhorta-sobirana	<p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.. TORRENTS, Josep (s.d.) Sèquia de l'Horta Sobirana. Text mecanografiat. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p>		Existeixen molts materials diferents que s'han anat utilitzant per a la reparació de les fuites i les noves canalitzacions, cosa que fa que tingui un aspecte molt irregular.	<p>Rec que agafa les aigües del riu Bitlles mitjançant la resclosa del Bielet, sota el molí paperer de cal Bielet, a la vora dreta de la riera. L'enclotada del riu en aquest punt i l'exuberància de la vegetació, impedeixen accedir a la resclosa per aquest indret. Tanmateix, és accessible des del camí de les Nogueres, del terme veí de Sant Quintí de Mediona, al marge esquerre del riu. No s'observa la possibilitat de fer-ho des del molí del Fogàs o del molí de cal Bielet. La resclosa aprofita el desnivell del riu, que crea un pèlag a la part inferior de grans dimensions. La sèquia surt per la banda dreta del riu i pel fort desnivell del marge (entre 30 i 40 m.) comença el trajecte a través d'una mina de maó, l'amplada de la qual no supera el mig metre. A partir d'aquest punt, resseguir el trajecte es fa impossible. La mina s'acaba prop de les Planes Velles, i a partir d'aquí la sèquia ja no és de maó sinó de terra molt irregular, on el pendent del marge és més suau ja que el riu s'obre. A la sortida de la mina es troba un bagant de fusta pel qual es pot buidar la sèquia. La sèquia continua el seu recorregut a cel obert i és excavada al terra, molt irregular, amb amplades variables que oscil·len des dels 20 cm als 70-80 cm. Aquest tros del trajecte és de fàcil seguiment. De les Planes Velles surt un camí que per arribar al pou de la Font de la Teula travessa el riu. El camí passa per damunt la sèquia que en aquest tram és un tub de fibrociment, i a continuació, està recoberta amb formigó, coincidint amb el desguàs de la bassa del Rec de Dalt. En aquesta zona la sèquia passa entre el marge de la Bassa i una petita plana coberta de vegetació espessa. La sèquia passa a l'altra banda del riu mitjançant un pont o aqüeducte, el pont del rec de l'Horta. És en un lloc on el riu passa molt enclotat, entre dos marges verticals molt propers, que facilita que amb un sol arc de maó bastant obert es pugui travessar. A partir d'aquí és molt difícil resseguir la sèquia; passa pel marge esquerre a una alçada de més d'una vintena de metres sobre el nivell del riu, pels penya-segats. Sobre la resclosa de la fàbrica del Valls, es pot veure un tub blau que passa normalment enterrat. Més endavant, la llera del riu comença a eixamplar-se i els marges perden la seva verticalitat començant-se a esglaonar en terrasses. La sèquia torna a anar a cel obert malgrat que l'única manera d'intuir el seu recorregut són les canyes, els arbres i la molta vegetació que la van resseguint. La sèquia es de terra, malgrat que de vegades quedi continguda amb murets de totxo. Comencen a veure's bitllots i bagants per a regar els primers horts que ocupen les terrasses. D'aquesta manera arriba al torrent de Barquies. Just abans de travessar-lo, la Sèquia de l'Horta Sobirana entra en un tub de fibrociment que a mig pont de Barquies es converteix en un tub de material plàstic blau. A la sortida del pont, altra vegada continua per una canonada de fibrociment. L'aqüeducte o pont de Barquies havia estat construït amb pedra de turó, però se'l va emportar una avinguda; després va ser reconstruït amb dos pilars irregulars fets amb totxanes i unes biguetes que aguanten les canonades de la sèquia. Travessat el torrent, la sèquia entra a l'Horta Sobirana seguint el seu curs, al costat del camí, completament coberta per la vegetació. El canal segueix essent irregular en la seva construcció, amb trossos de canonada de fibrociment, trossos de terra i trossos fets amb totxos. En aquesta zona ja es reguen horts i vinyes distribuint l'aigua mitjançant bagants i bitllots, i prop del camí que va a trobar, el rec es bifurca. Durant una part del trajecte segueix el mateix itinerari que el rec de la fàbrica del Valls. El tronc principal travessa el camí, i per un canal obert de terra, entre el desnivell de dos camps discorre fins arribar al punt final, el camí de les Nogueres i el torrent de la Masia, on finalment s'aboca el seu sobrant, representant aquest el seu límit natural.</p>	08232-3	Des de la resclosa de cal Bielet fins el torrent de la Masia	<p>Datar l'origen de la Sèquia de l'Horta Sobirana o Rec de l'Horta és una tasca difícil. La vall del riu de Bitlles és plena de recs (de Dalt o de la Vila, dels Borrissols, de la fàbrica del Valls, de Baix, de Terrassola, de l'Horta...) i rescloses (la Passada, les Deus, del molí Vinyals, del Bielet...), que serveixen tant per a regar com per als molins paperers. Els seus orígens són diversos a l'igual que les seves propietats. En vendes realitzades el segle XI ja es descriuen recs i molins. No es pot aventurar un origen tan antic per manca de dades, malgrat que moltes vegades és descrita com la més antiga de Sant Pere. La construcció de la Sèquia de l'Horta Sobirana devia ser molt complicada i dificultosa degut als llocs per on passa. El tipus de construcció ens podria ajudar en la datació però la Sèquia originalment (i encara en la major part del seu recorregut) era una rasa al terra. L'entrada de la mina i l'aqüeducte sobre el riu estan construïts amb maons. Això ens porta com a molt lluny al segle passat. Això no implica que anteriorment no fos construït en fusta (com ho va ser parcialment el Pont Nou abans de la reconstrucció del segle XVII) o turó. Del pont de Barquies poques dades en podem treure ja que l'actual és una precària construcció que substitueix una d'antiga de turó de la qual no es disposa cap tipus d'informació que ajudi a datar-lo (TORRENTS, s. d.).</p>	41.4564600,1.6925200	390800	4590255		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-foto-08232-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002151920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002114259.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		El Rec de l'Horta agafa l'aigua molt lluny d'on aquesta es comença a fer servir. Més de la meitat del trajecte és per llocs de difícils accés (mines, marges, aqüeductes...) cosa que dificulta enormement el seu manteniment. Quan l'aigua comença a ser distribuïda per l'Horta Sobirana, ho fa per una porció de terres petita, composta d'horts i camps d'arbres fruiters que ocupen una superfície de regadiu de 1299 àrees i 90 centiàrees. Això fa que els propietaris que se'n beneficien en siguin 40. A diferència del Rec de Dalt o Rec de la Vila, la Sèquia de l'Horta Sobirana no alimenta cap molí o altre tipus d'indústria, això implica que en el difícil manteniment que s'ha de dur a terme no hi participa ningú necessitat d'un funcionament regular. Els regants de l'Horta Sobirana no poden assumir totes les despeses de manteniment ja que les propietats són molt petites, fragmentades i de baixa productivitat. Té una superfície de regadiu de 1.299 àrees i 90 centiàrees i agrupa a quaranta propietaris. Aquest rec té un ús exclusivament agrícola. Va ser concebut per a regar l'horta Sobirana. La seva aigua està regulada per la Junta d'Aigües, a través de la seva comporta i el seu corresponent sobreeixidor. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.	94\|98\|85	49	1.5	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62728	Rec de Dalt / Rec de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-rec-de-la-vila	<p>AMAT et al. (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, 17, 22, nota 20, 61, 122 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS I ALEGRE, J. (1998) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p>	XI-XX	El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps.	<p>Rec important per a regar l'horta, per a fabricar paper i, en general, per a energia hidràulica. Prové de la Passada, en terme de Sant Quintí, i acaba a cal Carol, dins el nucli urbà. Oficialment, és anomenat 'la sèquia comunal'; per a la gent de la població 'rec de la Vila' i per als paperers 'rec de Dalt', al segle XVIII, també s'havia dit 'Rec Major'. Al llarg del seu camí es bifurca en molts canals. Després de recórrer el terme municipal de Sant Quintí de Mediona, i passar pel molí del Fogàs, encara no de Sant Pere, s'endinsa per fi a aquest municipi, arribant a cal Bielet i posteriorment, penetrant per les Planes. És en aquest punt on la riera de Mediona canvia de nom i es transforma en el riu de Bitlles. Després de deixar les Planes i passar per la Bassa, travessa el camí d'accés a aquesta masia, vorejant la zona de regadiu del molí de les Toeses, on arriba finalment. Aquí, una branca agafa aigua per la bassa de l'antic molí, que encara conserva en molt bon estat la roda que movia l'aigua. El canal continua des de aquest punt, passant ara per l'antic Forn del Sabater, i creuant per sobre el Torrent d'en Guilló, que és salvat mitjançant l'aqüeducte del Pont Nou. Voreja la zona del Canyet, resseguint la muntanya de Sant Jeroni fins arribar als molins de Dalt i, després de deixar al costat la bassa de Cal Jan, a partir d'aquí es vertebra en dos ramals: un que passa pel molí de Cal Maçana cap el nucli urbà i que servia també a l'antic Escorxador, anomenat més popularment rec de la Vila, arribant al camí vell de Sant Quintí, per on entra a la vila. El Rec de la Vila passa pel darrere de les cases d'aquest carrer i arriba a la plaça de les Eres. Continua pel camí que comunica la plaça amb el camí de Baix, aquest era conegut com Darrere el Rec. Finalment seguint les eixides del camí arriba al riu passant per diversos molins: cal Ròmul, cal Ton del Pere, cal Xerta, cal Carol, el molí de la Font o de Fontanilles, i un altre avui desaparegut anomenat el Molinet o molí de Moray, que es situava entre cal Ròmul i cal Ton del Pere. També té una altra derivació que va cap les planes de la Baieta, salvant el torrent del mateix nom per un petit aqüeducte. Un segon ramal, de caràcter més agrícola i no tan intens com el del rec de l'Horta, que va cap els horts de Can Prades i l'Arrabassada, on es troben dos aqüeductes més, el del Cavaller - que salva el torrent de Can Prades-, i el del Sabater, que salva el torrent homònim. El Rec, des del seu naixement, alimenta 16 molins paperers al llarg del seu recorregut, diferents basses, i els múltiples bitllots que hi ha ajuden a distribuir l'aigua convertint extenses zones en terrenys de regadiu. El més interessant del seu trajecte, pel que fa a la seva funció de canal de regadiu està als encontorns de les masies de les Planes i de les Planes Noves. Els materials amb que està executat varien molt en funció del lloc i de l'última reparació que s'hi hagi fet.</p>	08232-5	Des de la Passada fins tornar a desembocar al riu de Bitlles al costat del molí de la Font.	<p>La concessió de les aigües (10.000.000 de litres d'aigua diaris), les quals afloren al municipi de Sant Quintí, sembla que té el seu origen en la donació del terme, ja que foren donades conjuntament per Guifré i la seva muller Guisla, comptes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012. Confirma aquest fet una sentència a favor del monestir de Sant Pere de l'any 1281 sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A. En premsa). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, existeix un document de venda de la casa de les Planes Velles, propietat de Joana Queralt, esposa de Joan Romanyà, a Joan Miquel. En aquest document s'identifica el nom de la casa com 'mas Lotats' i la venda inclou, a més d'edificis, terres, honors, possessions, horts, camps, deveses i vinyes; el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. En el segle XVI, en un document datat l'any 1527, l'Abat de Montserrat donà llicència a Joan Miquel per construir un o més molins fariners i paperers al pujol de Lloranàs. El 23 d'abril de 1757 es va fer el primer reglament conegut d'ús del canal, entre l'abadia, l'Ajuntament i el Marqués de Llió. En aquest reglament es parla de la necessitat de fer diverses obres: eixamplar el canal, fer diversos 'trastelladors' , ponts i desguassos per evitar que les aigües pluvials embrutessin el rec, donar sortides d'aigua a diversos propietaris i fer tapar forats a altres. Les obres s'haurien de pagar per una banda pel Marqués i Antoni Rovira i per altra, pel comú. El 27 d'agost de 1758, l'arrendador del molí del marquès de Llió, Francesc Busquer, explicava en una carta que alguns veïns treien aigua del rec per tirar-la a la riera i que el batlle utilitzava el rec per amarar el seu cànem en comptes de la riera, els regidors de l'Horta Subirana prenien aigua per al seu rec, així mateix les dones agafaven aigua per rentar, La resposta del comú va ser la d'empresonar el denunciant. El 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre a l'encant el molí fariner i els dos molins paperers que tenia. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, el qual es va convertir en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. El 24 de juliol de 1783 es data una carta de queixa dels paperers Josep Llorens i Francesc Farreras a l'abat de Montserrat respecte de la manca d'aigua del rec, fet que obeïa a l'actuació dels pagesos . El 1936 movia les rodes de fusta dels següents molins paperers: Molí del Maçana, Cal Ròmul, Cal Ton del Pere, Cal Xerta, Cal Carol i el molí de la Font. Entre cal Ròmul i cal Ton del Pere havia existit un altre dit del Molinet o molí de Moray.</p>	41.4508200,1.7010000	391499	4589619		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-50.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-51.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		L'aqüeducte del Pont Nou es va fer per passar-hi aquest rec. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.	94\|98\|85	49	1.5	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62732	Rec dels Borrissols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-borrissols	<p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 15, nota 26 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. CASANOVA, Emili (1988) 'Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià' Aigua i Urbanisme Musulmà, pp. 115-150, Ajuntament de Benissa. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p>	XVIII-XX	El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps.	<p>És el rec de Terrassola, que arrenca de la resclosa del mateix nom que hi ha sota la fàbrica de Valls, a la vora dreta de la riera, la travessa després pel pont dels Borrissols, passa a trossos per mina, i rega les terres del carrer de l'Altra Banda. Al costat de la resclosa hi ha un trestellador original que encara es conserva, inclús amb els elements de fusta.</p>	08232-9	Des del riu de Bitlles, davant la fàbrica del Valls entrant al terme de Terrassola	<p>Es diu que les dones del barri de l'Altra Banda, travessaven el riu de Bitlles per anar a rentar al molí de la Font, fins que es va construir aquest rec. De tota manera no sembla possible datar-lo en aquest moment ja que hi ha informació de que l'aigua arribava a Terrassola, molt temps abans.</p>	41.4556400,1.7012900	391531	4590153		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-foto-08232-9-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-90.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Va existir un pont vell sobre el riu de Bitlles de dues arcades de turó, que se'l va endur la gran rierada del 1921, del que semblen quedar els pilars a banda i banda del riu. Actualment travessa el riu per un pont de ciment. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.	98\|94	49	1.5	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62736	Pont del Sabater	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sabater	<p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p>	XIX-XX	Mig pont està refet	<p>Petit aqüeducte d'una derivació del rec de Dalt que salva el torrent Cuitó. La meitat esquerra és feta bàsicament de totxo, tant els pilars com els quatre arcs conservats, essent de còdols i pedra de turó la part superior del carcanyol (sota del caixer) i les cantoneres d'alguns pilars. Fa uns vint anys va ser restaurat, tot substituint els arcs caiguts, a la part dreta, per set pilars de totxo i la pedra de turó del canal per un caixer de formigó, de tal manera que, actualment la meitat de l'aqüeducte és d'arcs i l'altre meitat és perfectament horitzontal.</p>	08232-13	Sobre el Torrent Cuitó	<p>Es tracta d'una derivació del rec de Dalt, per tant la història general de l'element s'ha d'inserir dins la general del rec.</p>	41.4480300,1.7029300	391655	4589306		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-130.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-20191024124740.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			98\|94	49	1.5	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62819	Torrent Cuitó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-cuito	<p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p>		Es poden observar força deixalles que s'han llençat al torrent i es troben escampades pel seu curs.	<p>El torrent Cuitó o Correncuitó és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) al qual s'uneix per la seva riba dreta, gairebé a la partió dels termes de Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola. Neix als plans que hi ha sobre la Vila, per la seva part sud. Circula en sentit SO-NE. No té afluents per cap de les dues bandes i no porta aigua excepte en moments de pluja. Presenta un curs obert, encara que excavat profundament dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant algun penya-segat vertical. El seu fons i les riberes s'aprofiten per a conreus i per a construcció. Presenta vegetació de ribera, encara que molt esclarissada i alterada, amb abundància d'espècies heliòfiles</p>	08232-96	Des del seu naixement fins del riu de Bitlles	<p>Dóna el nom a un barri que neix al llarg del camí de Vilafranca prop de la casa pairal de Cal Manyoses -on hi ha un important trull d'oli- i Cal Sabaté. Aquest barri queda bastant allunyat de la Vila. El conformen cases semblants a les de l'Altra Banda, petites i per a un ús agrícola però que ocupen ambdós costats del carrer. Comença allà on la plana on va néixer Sant Pere s'enfila cap a la serra que tanca la vall del riu Bitlles pel migdia (TORRENTS, 1996).</p>	41.4488200,1.7035500	391708	4589393		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62819-960.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62819-961.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Es tracta de l'únic torrent que s'integra dins la trama urbana de Sant Pere de Riudebitlles.		2153	5.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62809	Barraca del Martí Ribas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marti-ribas	<p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, (juny 1999).</p>	XIX-XX		<p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, la qual presenta una obertura de petites dimensions, és orientada al sud-est i presenta un muret o paravents que la protegeix de l'entrada de l'aire del nord.</p>	08232-86	Prop del camí del Pla del Corral Nou	<p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p>	41.4659700,1.6995300	391401	4591302		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-86.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-860.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-861.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62810	Bassa de les Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-planes	<p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. Informació oral Stefan Lismond (abril 1999), Josep Torrents (juny 1999).</p>	XX		<p>Bassa artificial de forma irregular, amb base de plàstic negre que s'omple d'aigua del rec de la Vila, que passa al costat. Té 200 metres de llargada i 90 d'amplada màximes, amb una capacitat de 63.000 metres cúbics. La bassa és un dipòsit de regulació que, a més de cobrir un servei necessari per a l'agricultura i la indústria locals, serveix com a punt de càrrega d'aigua dels helicòpters i camions de bombers. De fet, es va construir per assegurar en estius secs l'aportació d'aigua a les rescloses de cal Bielet (rec de l'Horta) i dels Borrissols (rec dels Plans de Terrassola i Lavit) i permet el transvasament del rec de Dalt al rec de l'Horta Subirana de manera que s'aconsegueix que tingui assegurat un cabal constant. Està localitzada en un indret on els dos recs anteriors coincideixen, en un punt on el desnivell d'ambdós es aproximadament d'uns 6 metres. En aquest hàbitat hi conviuen barbs, carpes, anguiles i moltes granotes, a més d'alguns crancs americans.</p>	08232-87	Camí de les Planes a les Toeses	<p>El seu origen es estrictament funcional. Vist en el temps, obre la perspectiva de recuperar aquest espai per al lleure. Sota la bassa hi ha una partida de terreny de propietat municipal.</p>	41.4577400,1.6850600	390179	4590407	1995	08232	Sant Pere de Riudebitlles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62810-870.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62810-871.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Es aquesta l'aportació més recent al sistema hidràulic del municipi.	98	2153	5.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62808	Bosc de cal Forner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-forner			El travessa un gasoducte	<p>Bosc de pins, força esclarissat, que ocupa el vessant nord del terme municipal, davant del Mas Isard i baixant en direcció cap al terme de Cabrera d'Igualada.</p>	08232-85	Camí que baixa des de Mas Isard a cal Bardera	<p>Sembla que ja existia el segle XIX.</p>	41.4718100,1.7043000	391809	4591945		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62808-850.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo				2153	5.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62806	Ca la Inés Lázaro Llobet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ines-lazaro-llobet	<p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Informació oral de Inés Lázaro Llovet (maig 1999). Teresa Pla (maig-juny 1999).</p>	XVIII	Les pintures murals de la galeria presenten problemes de conservació, ja que es troben a l'aire lliure. A més, es troben deteriorades pels grafits que hi van fer els alumnes de l'escola allà instal·lada durant uns anys.	<p>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. La porta d'accés a l'edifici és de fusta i conserva la data de 1723. L'edifici presenta una façana amb balcó corregut, amb dues entrades a la planta primera i dos balcons més petits a la segona planta. Les reixes dels balcons són de ferro amb decoració de greques a la part baixa i amb sengles gerres de flors a l'extrem dels balcons de la planta segona. Aquest mateix tipus de reixa es repeteix a les obertures que donen al patí posterior. Sobre aquest pati, hi ha una galeria de dos pisos d'arcs de mig punt, orientats al sud. A la planta baixa d'aquesta galeria es conserven pintures murals, les quals ocupen la totalitat de la mateixa. Els motius d'aquestes es troben emmarcats per una galeria, també pintada, que reprodueix la que està físicament al davant de les mateixes, inclús les baranes de ferro. És molt possible, per tant, que el pintor volés crear una il·lusió òptica en què l'espectador es trobava en un edifici obert pels quatre costats. El sostre d'aquest espai està cobert per socarrats on s'ha dibuixat un motiu floral en turquesa, combinant amb la fusteria pintada de blau. El motiu central d'aquestes pintures consisteix en un Sant Antoni sobre una peanya, amb un nen i un ram de flors a les mans, sobre un fons de barrots amb plantes enfiladisses, emmarcat per un cortinatge. A l'esquerra es desenvolupen altres escenes, un cobert entre arbres, una construcció de dues plantes amb una torre a sobre i un edifici amb coberta triangular, així com un vaixell de vapor i vela navegant entre illes amb palmeres. Al costat dret del sant hi ha una escena bèl·lica entre dues fortificacions, una parella amb un poble i una muntanya alta com a fons, així com una escena naturalista amb vegetació diversa, que ha estat destruïda, en part, per l'obertura de dues portes. El color dominant és el blau dels cels, i els ocres dels motius arquitectònics. A la part baixa de les pintures hi ha nombrosos grafits, entre els quals destaca el d'un cotxe d'època. També es conserven a la casa diverses pintures de cavallet. En una s'hi representa una escena del nou testament que podria datar-se en el segle XVIII. Destaquen, pel seu interès local, els quadres que va pintar la Inés Llobet, mare de l'actual propietària. Es tracta d'un conjunt creat a finals del segle XIX, d'innegable valor, de caire historicista i costumista, on s'hi troben retrats, entre ells un autoretrat, vistes de Sant Pere (com la que representa, el casal dels marquesos de Llió) i, especialment, escenes històriques, còpies d'altres quadres, treballs academicistes i una visió força 'naïf' dels molins de la població.</p>	08232-83	Carrer Nou, 14	<p>Construïda a la segona meitat del segle XVIII, moment d'expansió de la vila fora del nucli primitiu, i del traçat del carrer Nou en el que està enclavada. La historia més actual d'aquesta casa va començar en el moment en què una filla de cal Teixidor va casar-se, a l'inici del segle XX, amb el doctor Manolo Lázaro, qui, procedent de Castelló, va viure a Sant Pere fins l'any 1916, en què va morir. D'aquesta època són els olis, majoritàriament obra de la mare de l'actual propietària, i tot el mobiliari de la casa. Durant un temps la casa va ser escola on la mestra Florentina Ortiz i el seu pare, van impartir classes a un bon nombre de nens de Sant Pere. D'època anterior poca cosa se'n sap, una fonda, Cal Mianjo o ca la Mianja al segle passat, i la seva ocupació inicial de la que resten les estructures arquitectòniques sense aparent remodelació, alicatats, paviments, i la interessant galeria coberta i pintada amb els frescos murals ja citats anteriorment. Es suposa que la casa va ser construïda per un indià (o americà segons terminologia local), però no es té documentació alguna sobre aquest fet. Informació oral afegeix a la història d'aquesta casa, que cap als anys 1860-70 un membre de la família Llobet, el mossèn Joan Prats va comprar aquesta casa, i la va regalar als pares de la seva propietària actual. La datació de les pintures de tema indià caldria situar-la com a molt tard, en aquest moment (1860-70), ja que els Llobet no les van fer pintar. Com a data inicial, podem indicar que, donat que hi ha representat un vaixell de vapor i vela en una de les pintures, i que aquest tipus de transport marítim es va fer servir per primer cop al món l'any 1819 (va ser el vaixell nord-americà 'Savannah'), caldria pensar que aquesta decoració no pot ser anterior a la dècada de 1820, o sigui posterior a la construcció de la casa segons les seves proporcions actuals.</p>	41.4530600,1.7017600	391566	4589866		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-83.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-830.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-foto-08232-83-2.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		També va ser coneguda com a cal Mestre, ja que allà impartien classe el Sr. Delfí Ortiz i la seva filla Florentina.	98\|119\|94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62811	Carrer Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-4	<p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p>	XVIII-XX	Les plantes baixes estan molt reformades, especialment a les cases que les fan servir de botigues, però en canvi, les plantes altes, en general, es conserven en l'estat original.	<p>Carrer recte que va des de la plaça de les Eres i la carretera provincial. No tots els edificis presenten, a hores d'ara, vàlua patrimonial. En principi, cal ressenyar els compresos entre el núm. 11 i el 35, a la banda dels senars i entre el 2 i el 40, a la banda dels parells. D'altra banda, en aquest carrer hi ha també edificis que tenen una fitxa pròpia, donada la seva importància. Es conserva una bona mostra de ràfecs amb canalons de ceràmica decorats producte local o comarcal del segle XIX.</p>	08232-88	Entre la carretera i la Plaça de les Eres	<p>Aquest carrer va ser obert al segle XVIII, quan es crea la necessitat d'expansió espacial del nucli clos de la vila, afavorida per un creixement continuat de la població. És de suposar que primer s'hi van construir cases aïllades amb espais propis al costat, dedicats a hort i ocupats de ben segur per edificacions auxiliars, com així devia ser Cal Teixidor, per exemple. Aquests espais després es van vendre per a habitatges. Aquest procediment va bastint a poc a poc tot el carrer. En el segle XIX s'anaven construint cases en la part del carrer més propera a la carretera, en la zona anomenada Camp d'en Bola. També aquest carrer coneix la ocupació per espais industrials com el ja citat de Cal Teixidor, i al segle següent, la part urbana de la fàbrica del Valls o les de Telers i Cal Formaire. Al número 45, es va establir el formaire Alegre, originari de Capellades, fuster d'ofici, qui començà a fabricar formes al seu taller. Després passà a l'altra banda del carrer, al núm. 56 (AAVV, 1991). A l'època franquista el carrer es va dir d'Enrique Navarro (actualment aquest és el nom que rep un carrer al final del carrer Nou)</p>	41.4528900,1.7020400	391589	4589847		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-88.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-880.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-881.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Caldria mantenir la volumetria dels edificis per conservar l'estil del carrer	98\|94	46	1.2	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62807	Barraca del Vermell II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell-ii	<p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral (Pere Marra, juny 1999).</p>	XIX-XX	Presenta desperfectes	<p>Barraca circular de petites dimensions feta de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneguda com 'el barret'. L'entrada, petita, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda, sobre la qual hi ha una línia de falsos travessos, presentant un paravent que la protegeix dels vents. D'altra banda hi ha, a més a més, un marge darrera la barraca el qual també està construït col·locant les pedres com a falsos travessos.</p>	08232-84	Prop del camí que baixava del Pla del Corral Nou fins la font de Turró	<p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer de vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p>	41.4655700,1.6910700	390694	4591269		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-84.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-841.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62805	Barraca al Coll Guia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-coll-guia	<p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral Àngels Torrents, (març, 1999), Pere Marra (juny 1999).</p>	XIX-XX	Els exteriors es troben força plens de brutícia	<p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminada per una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada, que presenta una obertura de petites dimensions, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda i orientada al sud-est, presentant un muret o paravents que protegeix l'entrada de l'aire del nord.</p>	08232-82	Prop del coll Guia	<p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, els quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p>	41.4614600,1.6899700	390595	4590814		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-2.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62796	El Centre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre-0	<p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Program de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980). Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p>	XX	Necessita restauració	<p>Edifici construït expressament per a hostatjar una associació. Es tracta d'una construcció molt allargada, en forma de nau amb coberta a doble vessant. La façana presenta la porta, amb llinda plana, i dues finestres rectangulars allargades en sentit vertical. El coronament acaba en un frontó amb els laterals horitzontals i rematats amb sengles balustres de ceràmica, existint al centre del mateix una petita obertura rectangular. El costat esquerre presenta nombroses finestres que donen a un pati lateral, també propietat de l'entitat on hi ha plantats diversos arbres, com moreres. Està constituïda per una part davantera amb una àmplia sala per a bar i local social, amb habitacions al seu costat dret (des de l'entrada) per a servir a fins propis de l'associació i del bar. A la part posterior hi ha la sala que serveix per a teatre, cinema, etc. Entre un i l'altre, en una primera planta, es donen classes i es fan activitats per als menuts.</p>	08232-73	C/ Nou, 64	<p>Al començament va ser el local del Centre Republicà i Obrer, la societat que avui dia encara existeix amb el nom del Centre Cultural i Recreatiu. Va ser pràcticament contemporània del Casino. El 1913 es col·locà la primera pedra del local - cafè, però des del 1910 ja hi havia un grup de gent que s'hi reunia. Primer es va construir el cafè, el qual durant un temps havia de servir també de sala per fer-hi ball. El 1921 es construeix la sala de ball, bastant més curta i estreta que l'actual. Els socis i fundadors eren fonamentalment treballadors i pagesos. A partir de 1925, a més a més, s'hi comencen a projectar pel·lícules, primer les tardes del diumenge, tot seguit del ball. El cinema mut es recorda que era acompanyat pel Sr. Pere Olivella, antic propietari de Ca l' Olivella, amb el piano. L'any 1936 els socis del Casino van confiscar l'edifici del centre, constituint així un únic local social al poble. Després de la guerra civil del 36, el Centre Republicà Obrer passa a anomenar-se Centro Nacional y Obrero; la societat en si, però, és la mateixa. Aquest nom, el 1944 es torna a canviar pel de Centro Cultural y Recreativo. Allí es segueix projectant cinema. Amb l'arribada del cinemascope els anys 40-50, i la consolidació definitiva de les pel·lícules en color, la sala del Centre va arribar a la plenitud, de manera que el 1965, i després d'anys de lloguer de la sala i moltes dificultats, aquesta passà a ser propietat de la societat i suposà una font d'ingressos importants. El 1965 s'impulsen importants reformes, s'engrandeix la sala i es guarneix amb elements luxosos: tres cortines sobreposades, dues bandes de bombetes grogues laterals, una banda de bombetes blanques... Es millora molt el so. En aquests moments es parla de la sala del Centre com 'la més maca del Penedès'. La crisi de la sala de cinema comença al 1980, i el 1986 s'hi deixà de projectar setmanalment, tancant la sala per a projeccions regulars el 1989 (ALEGRE, 1993). Entre els costums propis del local hi destaca el ball de 'la Pava'. Aquest ball consistia a fer reconciliar una parella que feia poc que havia renyit de la següent manera: començaven a tocar una peça i la gent es posava a ballar normalment. En un moment determinat, els balladors picaven de mans dues vegades. A partir d'aquest moment, ningú no ballava i es formava una rotllana al mig de la qual hi havia dues cadires que estaven d'esquena amb esquena. Una parella de balladors anava a buscar la parella que estava renyida i se'ls feia seure al mig de la rotllana. En aquest moment, es tornava a picar de mans dues vegades i la gent tornava a ballar. D'aquesta manera la parella es trobava incòmoda asseguda al mig de la sala i no li tocava cap més remei que aixecar-se i ballar. Per a la gent això volia dir alguna cosa, però calia esperar al diumenge següent per veure si la parella tornava a ballar: si ho feia, volia dir que s'havien reconciliat. Per a la Festa Major un dels balls que s'hi feia era 'l'Americana de casats', és a dir, un ball en què les parelles casades ballaven formant un cercle. També el ballaven els solters, 'Americana de solters', de la mateixa manera, però en un altre cercle (AAVV, 1992). Depenia del Centre un grup de bastoners que van participar en nombroses manifestacions del poble: en processons, en la Festa Major... Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien. També aquí hi tenia la seva seu la Coral 'La Violeta d'en Clavé', fundada a finals dels anys 20, dirigida pel Pere Olivella i amb 40 cantaires, tots homes. Per la Festa Major cantaven la missa del mestre Perossi amb acompanyament d'orquestra i al llarg de l'any oferien diferents cantades (AAVV, 1992).</p>	41.4516000,1.7018300	391569	4589704	1913-14	08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-732.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-733.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-734.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Existeix una màquina de projeccions cinematogràfiques OSA, que es podria conservar, i un bon arxiu sobre la institució.	102\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62785	Quatre Camins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatre-camins	<p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999.</p>		S'està construint l'entrada a un nou pont per travessar cap a la Vila	<p>Taller lític relacionat amb la producció de rascadors transversals, puntes típiques, etc.. Assentament esporàdic al costat del riu. De tota manera, Antoni Freixas, (1994) apunta la possibilitat que també s'hi trobi material neolític, encara que l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat, no recull la presència d'aquest període al lloc.</p>	08232-62	Antiga cruïlla de camins al costat del barri de l'altre Banda	<p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni. Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p>	41.4565100,1.6992400	391361	4590253		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62785-62.jpg	Legal	Paleolític\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		En prospecció superficial ha aparegut sílex que sembla mosterià entre aquest jaciment i el molt proper del Corral del Martí (fitxa 53)	77\|78	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62815	Barraca de la Costa del Sogas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-del-sogas	<p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral, Pere Marra (juny 1999).</p>	XIX-XX	Força embardissada per la part posterior i lateral	<p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -a on s'arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, en un forat circular al centre de la cúpula, amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, de petites dimensions, està orientada al sud-est.</p>	08232-92	Sobre el Clot del Bisbe	<p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p>	41.4667500,1.7091300	392204	4591377		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Sense accés	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-92.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-921.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Al costat de la barraca hi ha uns xiprers plantats per un dels fills del propietari actual, que la fan molt airosa i li donen a l'entorn un toc de personalitat mediterrània.	119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62802	Les Planes Noves	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-noves	<p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p>	XX		<p>Casa isolada de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant al cos principal. La coberta presenta teules vidrades, fetes a Barcelona, les quals baixen del carener en forma triangular al centre de cada vessant. Presenta un cos annex amb coberta plana que serveix de terrassa de l'edificació principal. La planta baixa presenta una petita marquesina sobre la porta. Les finestres de la primera planta són rectangulars allargades en sentit vertical i es troben rematades per un petit ressalt d'obra en forma de frontó. Al costat de la casa hi ha la torre metàl·lica d'un molí de vent. Al costat del camí, una mica més lluny de la casa, es veuen les restes d'un antic pou, fet de pedra, avui farcit de terra. La zona sota teulada presenta a la façana quatre rebaixos rectangulars, acabats en arc de mig punt a l'extrem superior, allargats en sentit vertical, de major longitud els centrals. Aquests rebaixos es troben flanquejats per altres dos parells als extrems del frontó que forma la coberta a doble vessant.</p>	08232-79	Camí de les Planes		41.4559700,1.6846800	390144	4590211	1926-28	08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-79.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-790.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-791.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62780	Pont Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-4	<p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, (abril- maig 1999).</p>		El material apareix en posició secundària	<p>Les prospeccions d'Antoni Freixas documenten peces de tipologia mosteriana sense elements retocats, només algun nucli, i amb una ínfima presència de la tècnica levallois. El paral·lel més proper estaria al jaciment de la Font del Cargol (Torrelavit). Les restes lítiques es troben en posició secundària segurament com a conseqüència del desmantellat d'algun paleosol.</p>	08232-57	Camps a la riba dreta del torrent i darrera la fàbrica KONTAC al SW de l'aqüeducte del Pont Nou	<p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p>	41.4493800,1.6896500	390548	4589473		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62780-57.jpg	Legal	Paleolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Els materials semblen aparèixer sobre la terrassa del torrent i a ambdues bandes del mateix.	77	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62743	Festa dels Barris	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-barris	<p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Documentació oral. Informants: Pere Olivella, Albert Hebig, Jesús Salius, Josep Torrents.</p>		S'han anat afegint elements nous a la festa (orquestres, grups d'animació, jocs, etc....)	<p>Festa que es feia al carrer i en la que hi havia una competició entre els diferents carrers i barris. El millor de tots llogava un manubri amb el qual feien la música del ball corresponent. La més antiga sembla ser la del barri de l'Altra Banda. Les festes dels Barris coincideixen amb la festa del Corpus. El següent dissabte desprès és la del barri de l'Altra Banda. A principis de segle, era la festa dels carrers, i l'ordre continuava, el diumenge amb el Centre Cultural i Recreatiu on es celebrava la festa dels fadrins. El dilluns continuava el carrer de Baix, el dimarts el carrer Major, el dimecres, la plaça de les Eres i la resta dels carrers. El dijous, la plaça de l'Església, amb processó de comiat. La festa consistia en una missa matinal, ball a la tarda i a la nit, desprès del ball de tarda, rengle i el repartiment de la coca en cistells (informant, Pere Olivella, juny 1999). Més endavant, amb la festa dels barris l'endemà de Corpus comença el primer, el Barri Vell (o sigui, la part closa de la Vila) A partir d'aleshores, continuant els dissabtes, amb la següent seqüència: l'Altra Banda, el Camí de Baix, el Cel Blau i el Barri Gran, que engloba el Torrent Cuitó, la resta de la Vila i la Carretera (informant Pere Olivella, juny 1999).</p>	08232-20	Els llocs més destacats dels barris corresponents (per exemple, la plaça de l'església a la Vila.).	<p>Abans eren festes dels carrers. Les festes més antigues conegudes són les del barri de l'Altra Banda. Era costum fer unes coques grosses i llargues que es menjaven entre tots el veïns (AAVV, 1991). Es feia el dissabte desprès del Corpus Christi. Es col·locava un altar al carrer. Al matí, s'organitzava un rengle en processó civil, on anaven petits flabiols i timbals, els nens amb carraques, desprès les noies i, finalment, els adults. Es celebrava la missa de 10. A la tarda es feia una xocolatada, i alguns jocs, com el de trencar l'olla amb aigua i diners, carreres de sacs, i al vespre, el ball. Abans, a la tarda les noies feien uns rams o figuretes que es posaven en una panera i que sortien en el ball número 5 (el ball del ram) i, posteriorment es venien. Un altre ball important era el de la toia, consistent en una figura o un cistell amb coses que anava a subhasta i el que l'aconseguia ballava amb la seva parella aquest ball. El ball es feia alternativament al C/ Bonavista i al C/ Llarg. Aquests balls eren amenitzats primer pels flabiols (un flabiolàire molt conegut va ser Josep Saumell), desprès va aparèixer el manubri, tot seguit la gramola, desprès el piano i, les últims anys, acudia l'orquestra 'Els Ferraris'. Els carrers es guarnien amb garlandes fetes amb cadenes de paper de diari enganxades amb engrut. A partir de l'any 1983 a la festa sempre hi ha hagut orquestra i grups d'animació. Està documentada per memòria oral des de fa 200 anys i tan sols es van interrompre les celebracions nocturnes un any per la Guerra Civil. Aquestes festes s'iniciaven amb el Barri Vell, i seguien amb la de l'Altra Banda i barris restants.</p>	41.4536600,1.7017100	391563	4589933		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			98\|94	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62747	Cal Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-0	<p>CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p>	XVI-XX		<p>Antiga casa pairal. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal destaca un bonic portal de mig punt de grans dovelles de pedra. A la dovella central hi ha un escut on es representa el sol, simbolitzant el cognom dels seus antics propietaris, els Miquel del Solà. Al pis s'obren tres finestres amb balcó i a les golfes sengles ulls de bou, el central simulat utilitzant pintura. La casa va ser restaurada completament l'any 1900, pel propietari J. Soler, per la qual cosa, la major part de les estructures internes (paviments i parets de la primera planta inclosos) són d'aquesta època, així com les façanes vistes. A la planta baixa té un celler i un cup, en el que anteriorment havia estat una zona d'habitatge. Sota la planta baixa surt una mina que arriba fins el primer plataner de la plaça de les Eres. A la façana sud hi havia un rellotge de sol, que actualment no es pot veure perquè està tapat per una planta. El cos principal té un seguit d'edificacions annexes utilitzades per a tasques agrícoles. La majoria deuen ser de la reforma del 1900 encara que hi ha alguna edificació anterior com una torre que s'ha identificat amb el baluard carlí, al qual fan referència els documents d'aquella guerra. També hi ha restes de dos safareigs, un a l'entrada i l'altre a l'hort. Té un jardí amb pèrgola i amb un cedre, bambú, llimoners, nesprers, etc.. En una de les casetes annexes hi ha una banyera antiga. Entre les edificacions es conserven les dues rodes d'una mola de blat.</p>	08232-24	Plaça de les Eres, núm. 6	<p>Va ser propietat de la família Miquel del Solà fins l'any 1900 en que va ser adquirida per Joan Soler. La família Soler va ser propietària uns 50 anys fins que va ser adquirida per la família Munné.</p>	41.4531900,1.7009800	391501	4589882		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-24.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-240.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-241.jpg	Legal	Renaixement\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		En un dels carreus de la cantonada dreta de la façana principal hi ha inscrita la data '1704'.	95\|119\|94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62742	Molí de la Font	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-font	<p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana.</p>	XVIII-XX	Presenta cert estat de deteriorament.	<p>Molí paperer. Aquest era el primer molí de la vila arribant des del barri de l'Altre Banda, després de travessar el pont. Existeixen les deus i els pous. Junt a quatre més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ròmul), forma un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia tant del Rec de la Vila com de la font que es trobava dins del seu recinte. El molí presenta dos edificis ben diferenciats. Existeix un rectangular allargat, de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. El coronament de la seva façana O és un gran cràter sobre el que hi ha una pinya, tot de ceràmica. Les finestres del primer pis estan acabades en arc escarser, mentre que les del segon (més abundants i allargades) són perfectament rectangulars. L'edifici del segle XX presenta rotundes formes quadrangulars. Es troba adossat a la cara S de l'edifici del s. XVIII i a un nivell lleugerament superior. Presenta tres cossos, que es van obrint des de l'entrada i acaba amb una torre alta rematada per unes pinyes de terrissa. Aquest edifici té planta baixa i quatre pisos. Totes les obertures estan cobertes, en origen, amb arcs. Les finestres són rectangulars, i molt estretes. L'edifici conserva una petita part de la maquinària del XIX i XX, amb moles, refinos, etc.. També es conserva una petita font amb indicis d'haver tingut una figura per on raja l'aigua i una pica de pedra. Destaca com element moble de la primera època del molí, una maça amb els claus o escarpes, avui conservada a la zona d'habitatge.</p>	08232-19	Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda	<p>Existeix una notícia de l'any 1776 en que Antoni Riba testa en la casa del molí a baix vora la riera a la part de la Font Gran (es tracta del molí Cardús, o del molí de la Font?) (MADURELL, 1972, II: 873) . Més segura es una altra notícia documentada referent a aquest casal paperer en una àpoca datada el 16 de juny de 1797, firmada per Pau Vinyals, fabricant de paper blanc del terme de Terrassola, a favor de Francesc Fontanelles, que ho era també de Sant Pere de Riudebitlles, en lloc dels curadors dels béns dels hereus d'en Gabriel Lleó, pagès de Vilafranca del Penedès. La quantitat pagada consta que fou de 1.100 lliures barcelonines, import del preu de venda d'una quarta part del molí o fàbrica de paper blanc, amb hortes, etc., situat a l'altra part del camí ral, prop de la susdita vila, a la partida anomenada La Font Gran. Com a nota curiosa, retrèiem que Pau Vinyals, l'onze de juliol de 1798, en nom i com a procurador autoritzat de Josep Via i Miquel Carner, de Sant Quintí de Mediona; Sadurní Cardús, Antoni Cardús i Francesc Fontanelles, de Sant Pere de Riudebitlles; Jeroni Romeu i Josep Sellerés, de Lavit; Baldiri Vaqués, de Sant Sadurní i Pere Costas, de Subirats, tots fabricants de paper blanc, del corregiment de Vilafranca del Penedès, atorgava una escriptura de definició de comptes amb Joan-Ignasi Jordi, de l'import de totes les trameses de paper fetes pels seus principals, d'acord amb el contracte formalitzat el 10 d'abril del mateix any. Pel que feia al preu estipulat i satisfet, consta que fou de 28 rals catalans la raima (MADURELL, 1972, II: 875). Fins l'any 1920, en que va ser reformat i ampliat, l'edifici, mantenia la mateixa estructura dels molins tradicionals (amb una vistosa portada d'accés). El 1951, l'Antoni Cardús i el Fages, que havien après l'ofici de ferrer amb el Cristòfor Vives de cal Pito nen, van muntar en societat una manyeria, i es van instal·lar al Molí de la Font, a on arreglaven de tot (AAVV, 1991). Per informació oral, sabem que Joan Carol, germà d'en Pere compra cap al 1923/1924 el molí de la Font a Francesc Cardús, propietari per la seva banda del molí Cardús. Durant la Guerra Civil es continua fent paper sense assecat mecànic, fins l'any 1962 en que canvien a paper sec. El Joan Carol, net de l'anterior, ven el molí a una empresa i l'any 1994 deixa de funcionar enviant tota la maquinària a Turquia.</p>	41.4544300,1.7054700	391878	4590014		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-190.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-191.jpg	Legal	Contemporani\|Neoclàssic\|Racionalisme\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Probablement rep el nom de la Font Gran, aquesta s'ha perdut però queden les deus i els pous. També conegut com el molí de Fontanilles per pertànyer a un Fontanelles al segle XVIII, encara que avui ningú el coneix per aquest nom. Les dones de l'Altra Banda venien a rentar, als safareigs que es trobaven just al costat de la font, ja que la seva aigua tenia fama de ser molt neta.	98\|99\|120\|94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62738	Cal Ròmul	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romul	<p>ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les guerres carlines. Sant Pere de Riudebitlles. Programa de Festa Major, 1996. AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal-molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles</p>	XIV-XX		<p>Antic molí paperer de planta quadrangular i volum cúbic aterrassat, bastit el segle XVIII, encara que segurament sobre edificacions anteriors pertanyents al casal gòtic, també propietat, en aquell moment, dels marquesos de Llió. És de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants, amb connexió amb el casal gòtic mitjançant un pas elevat posterior. Presenta la façana principal mirant cap el camí de Baix, amb una porta adovellada amb arc de mig punt. A la clau d'aquest arc es troba esculpit un escut quadrilobulat amb un personatge de tres quarts amb cuirassa i elm amb corona de marqués. Amb els braços sosté sengles banderes, una quadrada i l'altra queixalada. Aquest emblema va ser utilitzat com a marca d'aigua al paper produït pels Marquesos de Llió. La planta primera era on hi havia les dependències privades, amb una petita capelleta, avui desapareguda (TORRENTS ALEGRE, 1996b). En aquesta planta es troba un altre escut amb les armes dels marquesos de Llió, que abans es trobava a la façana, sobre la primera planta. Dins l'edifici es conserven mobles d'interès. La segona planta està completament voltada per finestres o miradors de l'assecador de paper. Al ràfec hi ha teules pintades. Junt a quatre molins més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ton del Pere), forma un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila</p>	08232-15	C. de Baix, 37	<p>Molí construït pel marquès de Llió, tal com es demostra en l'escut que hi ha sobre la porta. Històricament conegut com Molí de la Vila o Molí de la Marquesa, Va ser adquirit per Josep Albet Quintana, per a tenir-hi la fàbrica, el qual al no tenir descendència va cedir les seves propietats al seu nebot Ròmul Torrents Albet (1876-1945). Aquest va néixer a Sant Julià de Vilatorta i de petit, va aprendre l'ofici de paperer al molí del seu oncle, a Gelida. Va començar a fer el paper a mà i, des de l'electricitat varen posar màquines i només es dedicaven a fer paper de filtre. Els seus fills van continuar amb el negoci. Actualment és domicili de la família (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p>	41.4535400,1.7036900	391728	4589917		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-150.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-151.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Modernisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		També es coneix com el Molí de la Vila. El Sr. Ròmul Torrents va introduir el sistema de la màquina plana amb cilindres d'assecat mecànic al 1967, construint una fàbrica nova, però sense deixar de banda la producció de la màquina rodona que imitava el procés de fabricació antiga. D'aquesta manera van conviure els dos tipus de fabricació durant un temps (AMAT, 1990). La porta està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic amb el número 12138	93\|94\|98\|105\|85	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62752	Cal Manyoses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyoses	<p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p>	XIX		<p>Casa pairal amb un important trull d'oli. En origen l'entrada de la casa es feia pel C/ de Sant Sadurní, mentre que actualment l'entrada principal és per la carretera. Exteriorment, l'element més destacat consisteix en una balustrada, segurament afegida a la construcció original. La tipologia de l'habitatge segueix la de les cases per a menestrals i mitjans propietaris del segle XIX. Són d'interès les màquines de fabricació d'oli de començament del segle XX. Va ser el nucli al costat del qual es va construir el carrer de Sant Sadurní. (HISTÒRIA, 1995). A l'interior la casa no presenta cap element estructural ni decoratiu destacat.</p>	08232-29	C. Sant Sadurní, 23	<p>Es guarda a la casa un plànol, sense data, que fa referència a la propietat dels terrenys de la casa amb llegenda. Es podria datar en el segle XIX. També es conserva un contracte de rabassa morta per Pere Rovira a favor de Ramon Mañosas de 20 de gener de 1829. El paper té filigrana de Romeu, de Terrassola. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, essent alcalde el Sr. Vicenç Mañosas. El trull d'oli va deixar de funcionar el 1998.</p>	41.4497000,1.7056300	391884	4589488		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-29.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-290.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62741	Molí Cardús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-cardus	<p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23, nota 127, Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GAYOSO CARREIRA, Gonzalo (1994) 'Història del papel en España', 3 vols. Diputación Provincial de Lugo GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. . TORRENTS, A. (inèdit) Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Texto mecanografiado. Sant Pere de Riudebitlles VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p>	XVIII	Cal distingir entre la planta baixa, on encara es fabrica paper artesanal i la resta del molí que ha estat habilitat com a habitatge.	<p>Fàbrica amb rec propi (conegut amb el nom de rec de Baix o del Molí de la font) i antigament resclosa de fusta lligada amb cadenes. El rec està cartografiat per Josep Torres i Vallvey. La seva proximitat al riu el feia molt vulnerable a les riuades fins que, al final, una se l'endugué, restant molt enrunat. Hi ha restes de l'antiga roda. Al seu costat i a l' interior es troben entrades a unes mines que s'endinsen en direcció a la plaça de l'Església i que no han estat del tot explorades. Es tracta d'una de les diverses galeries anomenades 'mines', excavada de manera horitzontal a partir de l'aflorament previst de l'aigua del subsòl i en direcció al suposat aqüífer. Mitjançant la construcció d'aquestes galeries s'aprofiten els aqüífers subterranis, conduint així l'aigua fins el lloc escollit. És senzilla, no presentant pou-mare ni pous de manteniment. Encara que no se sap amb certesa la seva llargada, es suposa que no sigui superior als 200 metres i que molt probablement - tal i com es comú en aquest tipus d'excavació - tingui branques secundàries per a incrementar el seu cabal d'aigua. Es troba pendent de prospecció, encara que la tradició oral recorda que en algun punt es podia caminar dret i veure-hi els pous d'aprofitament a dalt. Les mines eren l'altra alternativa als pous per aprofitar els aqüífers subterranis superficials tant pel consum directe com per el regadiu. L'aigua d'aquesta mina la tenia llogada, en aquest segle, al molí de la Font i actualment a cal Ròmul. Avui dia, a la planta baixa, hi ha part de les instal·lacions antigues restant, encara, piles de pedra de masses i holandeses. L'habitatge actual ocupa, en part, els espais dedicats a la fabricació del paper, havent-se modificat les distribucions originals. Al seu interior es conserven els següents objectes destacats: màquines de cosir 'Aurora de Escuder', la font de marbre i ceràmica del molí Carbó de la Riba (Tarragona) ja que pertanyia a la família Cardús fins desprès de la Guerra Civil. Existeix una interessant col·lecció fotogràfica amb negatius de vidre (era d'Enric Ribas i Virgili) i postals, biblioteca-arxiu. A la casa hi ha penjat un oli de tema bíblic, probablement d'inicis del s. XVIII. S'ha de ressaltar també una petita col·lecció de vidres utilitaris i altre utillatge de cuina. El molí posseïa un assecador de paper al barri de l'Altra Banda, conegut com 'Torre de l'Altra Banda', que avui ha sigut substituït per un habitatge de proporcions molt similars.</p>	08232-18	C/ de Baix, 36	<p>Del 3 de maig del 1440 es la primera referència escrita sobre l'existència d'un molí fariner, localitzat vora la riera, prop del rec de la vila i amb un doll d'aigua molt abundant allí mateix. Les dades poden induir a identificar aquest amb el molí Cardús (TORRENTS, inèdit: 18, nota 11). Més tardanament, tenim notícies que semblen referir-se a aquest molí en un conveni del 20 de febrer de 1750 , per a millorar un molí paperer situat a la vila de Sant Pere de Riudebitlles, 'debax del molí de Miquel Llucià també paperer de dita vila', entre Antoni Cardús, paperaire del mateix lloc i Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí de Mediona. Un dels pactes contractuals es transcriu així: 'Primerament, en formar las parets de dit molí del primer pis en amunt de tàpia, encrostades de part de fora ab sos cantons de pedra picada, consemblants als que's troban a la fàbrica o molí paperer de Miquel Llucià, ab sos quartos y demés apéndices de la casa de dit molí paperer, a la igualtat de ell, ab sas bigas, jàcenas, cabirons, llatas y teulas, de Josep Moray, paperer de dita vila, y perfeccions a ell necessàries, esto es, lo primer trespol, se obliga a ferlo de volta grassa, de quatra parts las tres allistadas'. A més, el mestre de cases - contractista venia obligat en fer 'quatra pilas de pedra assentadas en dit molí i quatre durments de pedra també assentats'. Tenim notícia de l'arrendament, el 1745, pel termini de tres anys, del molí paperer amb moles, rodes, mall, tòrcol o premsa 'torcolari sive premsa' i altres aparells necessaris. El fins ara propietari, Antoni Cardús, era mort, i es feia l'atorgament d'aquest contracte, subscrit pels tutors i curadors dels seus bens, el 4 de'abril de 1754, data de l'escriptura. Una altra data en la que es fa constància d'un arrendament més d'aquest casal paperer, es del 10 de setembre de 1772, en que Antoni Cardús, el seu propietari, contractava amb Alexandre Soler, rellotger de Barcelona, l'arrendament, pel termini de tres anys (1772-1775), de 'tot aquell molí paperer ab nou pilas corrents y ab tots los demés arreus y aparatos necessaris per la fàbrica de totas formas y qualitats de paper, junt amb son casal a dit molí contiguo, y un hort que és devant y de pertinencies del dit molí i casa, tot situat al terme de Sant Pere de Riudebitlles'(..). L'arrendador s'obligava, pagant ell, a adobar el ser propi molí que llavors es trobava quelcom deteriorat, comprometent-se a posar-lo a punt amb totes les nou piles, el més aviat que li fos possible. El mateix Antoni Cardús s'obligava, també, durant els tres anys contractats, a mantenir i conservar a càrrec seu tots els arbres, premses, rodes, piles i altres coses del molí. (..) Per la seva part, l'arrendatari estaria obligat, durant la vigència del lloguer, tan sols a mantenir a compte seu 'las massas, taleras y llevas' del molí com, així mateix, a escurar i conservar-ne la sèquia, el rec de baix i, àdhuc, la resclosa. També del segle XVIII, en concret del 4 de juny de 1790, es l'atorgament d'una escriptura de creació de censal a favor del rector de la parròquia de Gelida, en garantia del qual i de la quantitat satisfeta obligava i hipotecava Pau Cardús, el aleshores propietari del molí, el seu casal paperer per tal d'atendre les despeses de les obres i reparacions necessàries per a la conservació del molí (MADURELL, 1972, II: 859-862). A l'indicador de 1864, figura aquest molí entre altres 11 fàbriques de paper en Sant Pere: 'Cardús y Altet, sita en Baja, de papel blanco' (GAYOSO CARREIRA, 1994). A començament de segle es va registrar la marca de fàbrica de Francesc Cardús i Rós, per a distingir paper i vi, però mai es va utilitzar. Actualment es fa paper artesà. Per cert, que es aquest l'únic molí de Sant Pere de Riudebitlles que guarda íntegre les màquines del segle XVIII.</p>	41.4545000,1.7037200	391732	4590024		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-180.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-181.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		També es coneix com Cal Carol Ric. Sembla ser un antic molí fariner, actualment molí paperer. També es va dir cal Carol Ric. La dinastia Cardús figura entre les famílies importants en quant a productors de paper es refereix a Catalunya (MADURELL, 1972, I: 96). Al Museu Molí Paperer de Capellades, i amb els números d'inventari 209 i 381 es conserven diverses caràtules d'aquest molí, totes amb l'il·lustració d'un Neptú assentat i altres objectes (raimes de paper, vaixell, gall, etc.) pertanyien a 'Eusebio Cardús y Sierra/Marca Registrada'. La porta és inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic	94\|98\|85	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62733	Antigues Escoles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1	<p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p>	XX		<p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p>	08232-10	Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera	<p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p>	41.4512500,1.7021400	391595	4589665	1925-26	08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo	Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret.		106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62744	Cal Sabater	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater	<p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p>	XVIII		<p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb teules pintades amb motiu de dent de llop al ràfec. Sembla ser la casa més antiga del carrer de Vilafranca. La façana presenta una porta central amb arc de mig punt de pedra de turó, amb una finestra a cada banda. A la primera planta hi ha dues finestres rectangulars petites i un balcó ampitador, a la dreta de la vertical de la porta. A la segona planta hi ha dues obertures quadrangulars, segurament per a usos agrícoles.</p>	08232-21	Carrer de Vilafranca, 44	<p>Als seus terrenys , situats al lloc de la antiga carretera de Vilafranca, molt allunyat del nucli antic, es van construir a banda i banda de la carretera moltes cases a la segona meitat del segle XVIII. Els habitants d'aquestes havien de pagar un cens anyal a la casa de Sabaté en concepte de 'lloguer' del solar. Aquest cens s'ha mantingut d'una manera gairebé simbòlica fins ben entrat aquest segle. Francesc Sabaté tenia una bòbila junt al seu pare, pels volts del 1900, a la banda oest del Pont Nou. Encara avui es poden veure restes de les construccions. En aquell lloc trobaven l'argila (amb sauló, poc lligada, que no contreia tant i, a més a més, aïllant) i l'aigua que passava pel rec de Dalt. Quan el Francesc Sabaté va morir, la bòbila fou llogada durant un temps i després se'n féu càrrec el Josep Borràs i el Magí Cabestany, els quals construïren la bòbila actual.</p>	41.4488700,1.7046800	391803	4589398		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62744-210.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62744-211.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Cal Sabater era, al costat d'altres cases antigues de l'antic carrer de Vilafranca, la més antiga del carrer. Fins fa pocs anys, moltes cases del carrer encara pagaven el cens cada any al Sr. Sabaté i als seus hereus (HISTÒRIA, 1995).	94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62727	Pont del Cavaller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cavaller	<p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, nota 15 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p>	XVIII		<p>Petit aqüeducte del rec de Dalt sobre el torrent de can Prades. Està construït amb còdols i pedra de tosca a la part superior. Presenta cinc arcs de pedra visibles en un espai amb uns grans pollancres que li donen ombra i un aspecte molt agradable.</p>	08232-4	Travessa el torrent de can Prades a les immediacions del polisportiu municipal.	<p>Sembla ser que el Cavaller és el marquès de Camps, un dels grans propietaris a Sant Pere de Riudebitlles al segle XIX (CARDÚS, 1936). Forma part del rec de Dalt i, per tant, la història global de l'element és la mateixa.</p>	41.4467500,1.7013800	391524	4589166		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-40.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-41.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			94	49	1.5	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62822	Conte del Soler de Secabecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conte-del-soler-de-secabecs	<p>AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars', Biblioteca Selecta - 139, Editorial Selecta, Barcelona. CAMPS I ARNAN, P.; ROVIRA ALEMANY, P. (1991) 'Notes històriques dels antics llocs de Terrassola, Lavit, el Pla i Sant Martí Sadevesa', Sèrie Estudis i Documents VI, Torrelavit, Institut d'Estudis Penedesencs.GRAN... (1990) 'Secabecs' a Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 20. GRUP DE RECERQUES (1997) 'El conte del Soler de Secabecs', Programa de Festa Major, pp. 28-29 INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 205-206, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles' a Quaderns Científics i Tècnics, Núm. 9, pàg. 280, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona.</p>		No s'ha trobat cap informant que conegui la llegenda per tradició oral. Tothom que la coneix és perquè l'ha llegida.	<p>Segons recull Joan Amades, aquesta era una masia famosa coneguda per tota la contrada, enclavada en terme de Sant Pere de Riudebitlles (no hi ha cap masia coneguda amb aquest nom a aquest municipi). El conté recollit per Amades és com segueix: Una freda vetllada d'hivern que estaven reunits al voltant de la llar un gran nombre de treballadors, va sentir-se de dalt de la xemeneia una veuota tota estranya que deia: -Que baixo? Que baixo?. La sorpresa i la por es va apoderar de tots els reunit ; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. No sabent quin determini prendre i creient que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir als desconegut que bé podia baixar. Donat el permís, caigué un gros tió que poc n'hi mancà com no va caure dintre la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per un company absent. L'amo prengué el tió, desdenyosament el tirà en un recó de la cambra i seguí la conversa. Però, tan bon punt havia mig passat la por, es repetí la pregunta : - Que baixo? Que baixo?. Passada ja la por, i coneixent el resultat de la resposta, no van dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar, i altra vegada caigué un tió nou que, com l'anterior, fou llençat en un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que foren llençats al mateix reconot; però quan foren tots reunits prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitò i rabassut que dirigint-se a l'amo li manà en to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ser gran; però davant del seu to l'amo no es pogué negar a seguir-lo. El desconegut el féu passar al davant i el menà cap el celler; allí li assenyalà un lloc i en el mateix to li digué: -Cava ací. -Jo no; cava tu. -No; has de cavar tu. -Jo no; cava tu. Els manaments i les rèpliques foren repetits nombroses vegades, puix que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler un grandiós i fabulós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés ben íntegre a una captaire que l'endemà passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però si mancava una sola malla en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler recollí el tresor, que lliurà a la captaire que es presentà l'endemà a demanar almoina, i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.</p>	08232-99	AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars' Editorial Selecta. Bib.Selecta-139.Barcel	<p>En un document de l'any 1638 apareix un tal 'Joseph Soler de Secabechs', com a propietari important de Sant Martí Sadevesa (parròquia sufragània de Terrassola) (CAMPS, ROVIRA, 1991: 80). D'altra banda, Martí (1997: 275) creu identificar el lloc de 'Sechabechs' a Mediona, a uns 500 metres dels Agullons, en direcció SO, on apareixen restes de murs i teulades d'un establiment agrícola medieval, que estaria documentat els anys 1298-1299 a l'Arxiu Notarial de Mediona (avui integrat a l'arxiu diocesà de Barcelona) i que donaria nom al torrent de Secabecs que discorre al nord d'aquell emplaçament. Per la seva banda la Gran Enciclopèdia Catalana ens informa que 'Secabecs' és un antic castell del municipi de Torrelles de Foix que esdevingué masia (ca l'Isaac, del caseriu de les Llombardes), al cim d'un turó que domina, per l'esquerra, el riu de Foix. Esmentat al segle XIII, al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. La GEC indica que a prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs. En aquest sentit, existeix una masia nomenada 'Can Soler de Secabecs' a aquell municipi. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, avui destinades a corrals i que constitueixen una bona mostra d'arquitectura rural. (INVENTARI, 1986: 205-206)</p>	41.4536600,1.7017100	391563	4589933		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Obert	Dolent		Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic				2021-01-28 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo	Tradició oral	'El Soler de Secabecs' és una llegenda que Joan Amades (1890-1959) indica que va recollir a Sant Pere i publicà en el seu llibre 'Les cent millors llegendes populars'. Fins no fa pas massa quan gairebé ningú sabia llegir, les llegendes es transmetien oralment formant part de la cultura popular. Algunes tenien l'origen en un fet real que el pas del temps havia anat transformant, i s'hi eliminaven o afegien nous aspectes convertint-les en històries vives, canviants. D'altres eren universals, s'explicaven en països diferents, adaptades a la cultura del lloc. El Patufet, el Sabater Valent, la Flor de Panical i moltes d'altres les trobarem explicades i adaptades en moltes llengües. Seria interessant arribar a conèixer quins són els seus orígens, encara que recorda molt 'Les aventures de Pinocchio'. De ben segur que quan Carlo Collodi les va escriure coneixia una llegenda semblant a aquesta tan curiosa. (GRUP DE RECERQUES, 1997)	98\|119	61	4.3		3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62770	Sopa dels Pobres / Carnestoltes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopa-dels-pobres-carnestoltes	<p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Vol. III. Barcelona. Edit. Salvat. PUJOL, F. AMADES, J. (1936). Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Del Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p>	XIX	Ha canviat el destí del àpat, l'hora de celebració i altres detalls del contingut primitiu de la festa.	<p>La sopa consisteix en un brou de verdures i hortalisses amb carn diversa. Abans es servia en calderes d'aram portades per homes que les agafaven amb unes barres de ferro, amb cullerots també d'aram i mànec de ferro, servint aquest com a mesura de la ració. Per tradició oral se sap que al començament d'aquest segle el servien les dones, vestides de gala per a l'ocasió. La sopa s'acompanyava de pa i de vi, que s'oferia a veure en un porró de grans dimensions, que mai agafaven amb la mà els pobres. En origen, es feia el dimarts de Carnestoltes al matí i es servia exclusivament als pobres de solemnitat, que es disposaven en rengles esperant el menjar. Avui es fa de cara a la nit i es serveix a tothom, tenint un caire festiu. L'àpat col·lectiu i en comú es una de les notes típiques del costumari de carnestoltes (AMADES, 19, II: 159 i s.). Aquesta manifestació festiva està inserida en un conjunt d'altres, i totes juntes formen part de les festes de Carnaval. Així, avui es porten a terme les següents: divendres, arribada del Carnestoltes i concurs de disfresses i carrosses; dissabte (a càrrec del Centre Cultural i Recreatiu) comparsa infantil (iniciada als '70) i ball de disfresses a la nit; dimarts, la Sopa dels Pobres; dimecres, enterrament de la Sardina (crema del ninot). Un costum de Carnaval consistia en que els nois de Sant Pere anaven a Carme, mentre que els d'aquella localitat ho feien a l'inrevés. Fins a la Guerra Civil era tradició del dimarts de Carnaval el ball de les fàbriques. Una orquestra anava de fàbrica en fàbrica i allà s'organitzaven els balls. Aquell dia tothom esperava l'arribada dels músics. També és costum la celebració del Dijous Gras, quan a fàbriques i escoles es feia el berenar.</p>	08232-47	Plaça de l'Església.	<p>La sopa dels pobres és una tradició molt antiga. Aquests àpats comunitaris tenen a veure, probablement, amb ritus de fertilitat i de vegades també van lligats als ritus del traspàs. A Sant Pere de Riudebitlles aquests ritus ja estan documentats als llibres d'enterraments dels anys 1611 al 1701 i des del 1700 fins al 1750; era costum entre les famílies benestants oferir pa, coca o panellets als assistents al final de l'enterrament o de la novena pel difunt (TORRENTS, 1993, inèdit: 50-51). De tota manera, el primer document escrit que coneixem que parla específicament de la sopa dels pobres, tracta d'un acord de l'Ajuntament del 27 de febrer de 1870, en el que es parla de la Comissió de Calderes per la sopa que es dóna tots els anys per Carnaval. La tradició oral recollida ens parla de que antigament les senyores de Sant Pere feien una sopa per als pobres de solemnitat que acudien de tota la contrada i més enllà; la feien en determinades cases pudents, i la servien les senyores vestides amb les seves millors gales. Solien posar-se vestits de color negre protegides amb magnífics davantals amb puntes. Més endavant, cada barri feia una olla diferent: hi havia molta competència per veure qui la feia més bona. A més a més del menjar, es llogava una orquestra que anava a cercar les diferents olles tot fent una cercavila. Després d'anys de no celebrar-se, el 1984 es va recuperar dins les Festes de Carnaval. La sopa es fa de cara a la nit i es serveix a tothom a la plaça de l'Església. És un acte molt popular. Aquesta sopa es fa el dimecres de Carnaval. Una altra manifestació festiva era la crema a la plaça de l'església del Carnaval (es conserva un ganxo llarg de ferro a la cantonada esquerra de la portalada d'accés al temple). Abans el Carnestoltes, que era vestit en algunes cases, era traslladat a llom d'un ruc fins a la plaça. Molts anys l'han vestit les dones. Resulta molt eloqüent la transcripció d'un document del 1869, en el que el rector d'aleshores, Joan Ollé, descriu els fets ocorreguts (es pot llegir a l'apartat d'observacions). Una altra dada interessant és la de la recopilació publicada per Francesc Pujol i Joan Amades el 1936, en la que es recullen dues danses de caràcter carnavalesc que es ballaven, o es tenia encara constància de que s'havien dansat al poble de Sant Pere. Aquestes danses eren: 1, el 'Ball de cançons', ball carnavalesc fet al so de cançons populars cantades. En general, per aquest ball eren preferides les cançons d'aire alegre i de lletra satírica. La dansa solia començar amb no molts concurrents i anava augmentant tal com s'acostava el Carnestoltes.' Els balladors, formant llargues corrues, seguien els carrers de la població, visitant els d'un carrer als d'un altre, barrejant-se, entaulant competències en el cant, segons les simpaties o rivalitats. El dia de Carnestoltes es reunien tots a la plaça més gran del poble i armaven un gran ball general, sempre rodó i al so de cançons cantades' (PUJOL, AMADES, 1936: 120-121). 2, el 'Dansot', aquest es feia al so de cançons populars. 'Els balladors formaven rodona, tan gran com convingués, agafats de les mans; anaven voltant al ritme de les cançons i accionaven de tant en tant d'acord amb les accions indicades per la lletra que cantaven. Utilitzaven totes aquelles cançons de ritme escaient, però les més corrents eren 'El frare blanc', 'El rector de Cornellà', 'Mestre Joan', i d'altres de caient grotesc i maliciós i de tonada viva i alegre (PUJOL, AMADES, 1936: 223-224). Cap d'aquestes danses es perpetuen a la memòria oral de la gent de Sant Pere de Riudebitlles, però no es estranya la seva existència. Joan Amades, segurament el seu compliador en aquest cas, era un bon coneixedor d'aquestes terres, doncs no s'han d'oblidar les llargues temporades que passava a la seva residència d'estiu al proper municipi de Sant Quintí de Mediona.</p>	41.4536600,1.7017100	391563	4589933		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-1693968311508882783680255066599713744335750n.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Un dels cullerots (que representava la mida de la ració, encara que es podia repetir) i el gran porró de vi de la Sopa dels Pobres es conservaven a cal Rafeques i cal Quadres respectivament. Lamentablement, el porró de cal Quadres avui ha desaparegut. Es conserva un document on es descriuen els fets ocorreguts el dimecres de Carnaval de l'any 1869; la transcripció del document, en el que el rector d'aquella època, Joan Ollé, ho relata, és la següent: 'En el dia 9 de febrero dos sugetos disfrazados el uno de Obispo y el otro de Pbro. En paseo estuvieron en el salón de baile por la noche. El primero según voz pública era Domingo Olivella propietario y el segundo era Antonio Lluch, secretario interino de la población. El dia 10, noche de Ceniza, el pueblo quedó escandalizado al ver la comparsa impía compuesta de un dizfraz de Obispo, dos de Cura y uno de monja, yendo delante el carnaval encima de un borrico. El primero, según declaración propia ante mí y D. Simeón Llobet, era el zapatero Ramón Canals: los otros dos según se dijo, eran el papelero llamado Sebastián y el Antonio Lluch, y el último el hijo mayor del panadero Magín Canals...' A las 10 y media de aquella misma noche se pegó fuego a las puertas de esta Iglesia Parroquial... Se logró estinguir aquel fuego que podía ser de fatales resultados...' (Llibre Major, sense paginar. Arxiu Parroquial de SPR) (TORRENTS, 1993, inèdit).	98\|94	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62729	Molí de les Toeses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-toeses	<p>AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CONGRESO. (1965). VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel. Edición de bibliófilo del manuscrito 'Libro de varios planos y máquinas', año 1738 (aproximadamente). Barcelona. COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17. Nota 57. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726). 'Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios y refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua'. Madrid. Imprenta de Francisco Herrero. 3 vols. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p>	XVIII	L'aspecte general fa que necessita obres de restauració en bona part de l'estructura edificada	<p>Molí paperer. La part principal de l'edifici és de planta rectangular allargada i tres pisos, presenta així mateix, però, un petit cos excèntric quadrangular als peus que li dóna la forma de L ja dita. A més del molí existeix un complex de bassa i canalització de l'aigua incloent diverses rodes hidràuliques (dues d'elles en perfecte estat), tot això integrat en un paratge ecològicament interessant en el que destaca un bosc jardí, plantat a principis del segle XX, avui al costat de la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-, on hi ha espècies autòctones i exòtiques (com el bambú). Aquí es pot observar amb força claredat com la presència del molí provoca una caiguda del nivell del cabal del rec del que s'alimenta la seva força, de manera que el rec principal circula darrera d'ell, tal i com passa en cada molí, a un nivell més baix que al resta del seu trajecte. Del complex constructiu destaca el pati d'entrada, amb un porxo que sosté una terrassa amb una columna de ferro colat, els miradors i la planta baixa on es troba encara part de la maquinària del segle XIX, amb possibilitats de ser usada en demostracions. Les finestres dels miradors o finestres corresponen a dues èpoques: les més petites són més antigues. Es conserven els estenedors en la zona de miradors, així com amb poques variacions la estructura de l'habitatge original. També hi ha alguns elements de maquinària i fabrils, datables en el segle XVIII, fora de context, a diversos coberts i dependències de la finca</p>	08232-6	Al costat de la carretera que va des de la variant de Capellades a Sant Pere	<p>El primer document de propietat relacionat amb aquest molí es data l'any 1738. En relació a la construcció d'aquest molí existeix un manuscrit important, es tracta del 'Libro de varios planos y máquinas', que va ser propietat de la fundació Rocamora , que va editar-se en edició de bibliòfil amb motiu del 'VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel' l'any 1965. Aquest interessant document, acompanyat de bones il·lustracions, descriu com funcionava un molí paperer el segle XVIII. El seu contingut ens orienta primerament sobre la seva localització: 'Este molino papelero está a cosa de unas doscientas tuesas del lugar de San Pedro de Riudebitlles, assí al occidente, situado sobre una pequeña altura elevada del plano de otro lugar, unas seis tuesas y media' . La sol·licitud per a construir el molí és del primer d'agost de 1753 i està feta per Alexandre Soler, el qual indica que es propietari d'un terreny dit 'el Puig' on vol construir un o diversos molins amb l'aigua de la riera de Sant Quintí. El 20 de desembre d'aquell any, el tal Alexandre Soler firma un conveni amb Antoni-Joan Rovira, perquè aquest construís un molí similar al del Molí de Baix, propietat del Marqués de Llió, amb quinze piles, quatre rodes i el seu martinet , dues tines i sengles premses amb tots els guarniments. El 26 de març de 1756, Alexandre Soler, presentava una querella contra la comunitat de preveres de Vilafranca per tal de poder fer passar pel seu terreny un rec des de la riera de Sant Quintí, ja que això se li havia concedit amb el permís de construir el molí. De tota manera, el 1757, el molí no era acabat i Antoni-Joan Rovira cedia tots els drets a Alexandre Soler. En aquell mateix any, Soler arrenda el molí a Antoni Ribas. El 1767, havia estat masover del molí Isidre Borràs, paperer de Capellades, que llavors residia a Terrassola. El 1768 Alexandre Soler l'arrendava a Julià Via, paperaire de la parròquia de Puigdàlber, junt amb les terres annexes i amb la obligació de fabricar una partida de paper prim per cigarretes. El 1778 li torna a arrendar. D'altra banda, l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. El 18 de gener de 1782 va morir Alexandre Soler i van heretar els cònjuges Joan Brignet i Paula Soler, els quals van arrendar el molí, novament a Julià Via i immediatament es va signar una àpoca per la total remodelació del molí. L'any 1860, existien a Catalunya setanta-tres molins o fàbriques de paper, dels quals diversos ho eren al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un 'al lloc de Les Toeses' (MADURELL, 1972, I: 108, 110; II: 868, 870, 871). A finals del segle XIX, Joan Romaní i Puigdengoles va comprar el molí de les Toeses. Va incorporar l'assecat mecànic, mitjançant cilindres assecadors a l'any 1964 (AMAT, 1990). Fa uns 30 anys que va deixar de funcionar.</p>	41.4513900,1.6880100	390415	4589698		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-60.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-61.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Les Toeses semblen ser el topònim plural del mot toesa (1840) o tuasa (1785), mesura de longitud, presa del francès toise, femení substantivat del francès antic tois, toise, participi de tendre, 'estendre' La toesa equivalia a un metre i 946 mil·límetres (EXCURSIÓ, 1726). Segons el DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726), en el moment de la seva edició, feia poc temps que aquesta paraula acabava de ser introduïda des del francès. El topònim actual, 'molí de les Toeses', va ser adoptat, probablement molt a finals del segle XVIII o ja, al segle XIX, perquè en la documentació inicial apareix anomenat com 'molí del Puig'. És, actualment, la seu de l'associació ENGLANTINA de pedagogia Waldorf i del Cercle de Pedagogia Waldorf de Catalunya, de la que formen part Lluís Romaní i Roser de las Heras, pedagogs d'aquest corrent. En ell es fan activitats i tallers amb infants, contes amb titelles, cançons i danses, treballs manuals i treballs amb la natura al bosc, bassa i recs, També es una finca biològica d'horta i fruiters, portada per Pere Subirana, president d'ADAPA. A fi de comptes, es tracta en conjunt d'un interessant complex arquitectònic i natural que hauria de ser tingut en compte en una actuació global de tipus cultural al municipi de Sant Pere de Riudebitlles.	98\|94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62817	Villa Lolita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lolita		XX		<p>Casa unifamiliar de planta baixa i pis voltada per un jardí amb arbres, al que s'accedeix per una escala que mena fins a la porta principal de la casa. El mur del jardí està rematat per una elegant barana de ferro que es desenvolupa entre uns remats de forma ovoide recoberts per picadís de ceràmica. El final de la escala, en un replà davant la porta, està rematada per sengles elements arquitectònics recoberts, així mateix, per picadís. La reixa de la porta d'entrada del jardí, del mateix estil que la barana, presenta un interessant treball de forja. La casa pròpiament dita presenta una façana de composició rectangular amb una petita marquesina sobre la porta. Les finestres són rectangulars allargades en sentit vertical i acabades en punxa. El coronament de l'edifici es fa amb una línia de merlets sobre la cornisa i frontó central circular, amb un ull de bou ovalat al mig.</p>	08232-94	C/ Sant Sadurní, 26-28	<p>Rep el nom de la propietària Dolors Compte i Trilla, filla de Vicenç Compte (mestre d'obres que va fer la Villa Felisa i el pont de la carretera provincial de davant cal Manyoses) i de Felisa Trilla Sabater</p>	41.4493400,1.7056300	391883	4589448	1917	08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62817-94.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62817-940.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo	Josep Esbert	Els muntants de la porta del jardí són de totxo vist i en ells es llegeix, en dues peces de ceràmica, el nom de VILLA LOLITA	105\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62813	Cal Bou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-1		XX		<p>Casa unifamiliar exempta per un costat i adossada a un altre edifici per l'altre. Presenta decoració ceràmica a la façana. Té planta soterrani i baixa, amb coronament pla. La composició de la façana principal es tripartida, formada per quatre pilastres, dues a les cantoneres i dues més a la façana, que deixen tres espais. El cimaci de les pilastres és de totxo vist, el qual forma un coronament continu amb la cornisa de l'edifici. A l'espai del centre de la façana principal hi ha la porta, flanquejada a cada espai lateral per una finestra. Tota la fusteria exterior és actual (d'alumini). La part superior de les obertures està emmarcada per elements també ceràmics. En els laterals, a banda i banda de l'obertura, hi ha uns petits pilars, sobre els quals descansa un llistell que forma la base d'un frontó còncau format per una doble línia de ceràmica, que es converteix, a la part central del timpà, en convex. La casa, al costat exempt, és un pas cap un aparcament de vehicles. En aquesta façana hi ha tres finestres amb arcs geminats de mig punt. La central, més alta i amb llinda sota l'arc.</p>	08232-90	Carretera núm. 83	<p>Fa uns anys era un restaurant. L'avi gran de cal Bou era mestre d'obres i va fer cal Carles el 1925.</p>	41.4509500,1.7019700	391580	4589632	1930-35	08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-90.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-901.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo			106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62781	Barri del torrent Cuitó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-torrent-cuito	<p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles.</p>	XVIII-XX	Existeix molta construcció de substitució del segle XX. També hi ha casos de reforma de façana, que conserven perfectament l'interior.	<p>Barri allunyat de la Vila, que s'estén a partir de dos eixos, el camí de Vilafranca i el de Sant Sadurní i a partir de dos nuclis: Cal Sabater al primer camí i cal Manyoses al segon. Es tracta d'una estructuració espacial allargada, però al mateix temps presenta un cert gruix, ja que tots dos camins són a tocar, en aquesta zona. La delimitació del barri ha estat molt clara, amb la carretera provincial, ja des del segle passat. Les cases segueixen una tipologia habitual a Sant Pere en les construccions del segle XIX, amb obertures rectangulars i, en alguns casos, amb llinda amb arc, especialment a les plantes altes, L'inventari compren els edificis següents: al carrer Vilafranca els números senars 15, 19 a 33, 43, 49 a 51 i 57 a 61; números parells 18 a 28, 34, 38, 44 a 70 i 78 a 86. Al carrer Sant Sadurní, els números senars de 17 a 23 i números parells 2 a 6, 12 a 14 i 18 a 40.</p>	08232-58	A la dreta de la carretera pujant els marges del Torrent Cuitó	<p>Aquest barri, tan allunyat del centre urbà antic, va néixer al segle XVIII, en el moment d'expansió territorial de l'antiga vila closa de Sant Pere. El seu desenvolupament segueix formalment dos eixos diferents: 1, el carrer de Vilafranca, antic camí que comunicava amb aquest poble. El nucli central al voltant del qual va créixer per aquest costat es l'antiga casa pairal de Cal Sabater. Sembla que primer es van edificar les cases de la banda dreta del camí, i després les de l'esquerra (encara avui hi ha més edificis en aquest costat que no l'altre). Aquestes cases van ser construïdes en terrenys de Cal Sabaté i els seus habitants havien de pagar un cens anual a aquesta casa en concepte de 'lloguer' del solar. Fins fa pocs anys, el cens s'ha mantingut d'una manera gairebé simbòlica però efectiva. 2, El carrer de Sant Sadurní, coincident amb el camí que portava cap el mateix poble que va perdre la seva funció de comunicació principal quan es va traçar la nova carretera que discorre pel mateix lloc que l'actual l'any de 1884 . Aquest carrer va tenir com a nucli central la casa pairal de Cal Manyoses (AAVV, 1989). L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, així el primer districte, la Vila, l'alcalde era el Sr. Jacint Botifoll. El districte segon era el barri de l'Altra Banda o dels Afores, on l'alcalde era el Sr. Ramon Respall. El tercer districte, corresponent al Torrent Cuitó-Rabassada, ho era el Sr. Vicenç Mañosas.</p>	41.4493200,1.7046700	391803	4589447		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-58.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-580.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-581.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Sobre el torrent Cuitó hi ha can Cosme, que té uns contraforts de pedra de turó.	98\|119\|94	46	1.2	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62786	Plàtan de les Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-les-planes	<p>Informació oral Stefan Lismond, (abril 1999), Engràcia Montal, (juny 1999).</p>	XIX		<p>Exemplar de plàtan (Platanus hybrida). Pertany a la família de les platanàcies. Arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer els quaranta metres d'alçada, té la capçada ample i escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. És un excel·lent arbre d'ombra, molt comú en parcs i jardins i que suporta bé la pol·lució atmosfèrica.</p>	08232-63	Masia de Les Planes, Can Festís	<p>Seguint un costum molt estès al segle XIX, Magdalena Cuscó, antiga propietària de la casa, va plantar dos plataners cap a l'any 1875, aproximadament. Un d'ells el van tallar.</p>	41.4573300,1.6844300	390126	4590362		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-630.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-631.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Les arrels del plàtan van malmetre una antiga derivació del rec de Dalt, que passa als seus peus.		2151	5.2	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62777	Font de Turró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-turro	<p>E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999</p>		S'han fet molts moviments de terres a partir d'uns 100 metres aigües amunt del jaciment.	<p>Àrea de talla de sílex amb indústria lítica que pertany a dos horitzons cronològics: 1. Conjunt de característiques semblants al del camí de Turró (fitxa 60) inscrites en un moment del Paleolític Superior. Aquest moment queda molt emmascarat per la ocupació posterior, ja que s'aprofiten les matèries primeres que afloraven al lloc i es van retallar indústries anteriors 2. Materials propis de l'època neolítica: triangles, làmines, denticulats, etc.... Segurament es tracta de peces fora de context.</p>	08232-54	Encreuament del Camí de Turró i Camí nou de Turró	<p>L'any 1980 va ser descobert per prospeccions d'Antoni Freixas. Del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. Els voltants de la font tradicionalment han estat relacionats amb rituals màgics, així la tradició oral indica que la nit de Sant Joan, en els arbres que creixien al voltant de la font de Turró es desenvolupava un ritual de guariment per a curar els herniats: s'obria el tronc d'un arbre i es posaven estaques, fent passar els nens trencats i, posteriorment es tancava i es lligava amb els bolquers.</p>	41.4635600,1.6976100	391237	4591037		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62777-54.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62777-540.jpg	Legal	Paleolític\|Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		En el lloc que ha estat remogut recentment, Antoni Freixas indica que hi va trobar un chopper. L'aigua d'aquesta font, situada davant d'un gran canyar, fou la primera conduïda cap al poble de Sant Pere.	77\|78\|76	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62772	Cal Teixidor / Cal Doctor Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-cal-doctor-pla	<p>AAVV (1991) 'Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX)'. Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CASTILLO i altres (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940.Vida cultural i associativa' Programa de Festa Major, Gràfiques Llopart, Sant Sadurní d'Anoia. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral de Teresa Pla, maig-juny de 1999. Informació sobre el registre parroquial d'Àngels Torrents.</p>	XVIII-XX		<p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa, dos pisos, golfes i celler al soterrani. A la façana s'aprecia la unió de dues construccions diferents, o sigui de, dues cases: la de l'esquerra ha perdut la porta d'accés des del carrer. La mateixa disposició d'obertures de la façana revela el fet de tractar-se de dos edificis de caire diferent: el de l'esquerra presenta sengles balcons a l'alçada del primer i el segon pis, la de la dreta, avui façana principal, posseeix un balcó corregut al pis principal, amb barana d'obra amb balustres entre pilars rectangulars i dues portes d'accés. Aquesta mateixa, al segon pis té dos balcons amb la mateixa decoració que el de sota. En conjunt, la façana actual es obra d'una reforma del 1920. En aquesta obra va desaparèixer un arc de pedra de turó que existia a l'entrada principal, segons recorda l'actual propietari, el doctor Pla. Dels interiors destaquen les alcoves del primer pis, així com els conjunts d'enrajolats i, en general, les decoracions ceràmiques dels anys '20 que semblen d'origen valencià, adornades amb motius geomètrics i animals (com la interessant sèrie d'ocellets que decoren el menjador i els bancs modernistes del pati). De la gran reforma del segle actual, el projecte de la qual per cert es conserva penjat a una de les parets de la sala d'estar, és interessant ressaltar el pati enjardinat posterior, espès en vegetació i amb el seu mobiliari propi de l'època completat amb una font amb cascada de turó. Una antiga galeria d'arcs de solana d'època anterior, va ser tancada i decorada en el mateix any 20 amb rajoles en blanc i blau formant sanefa en forma de filet. La casa guarda una petita col·lecció de mobles d'època, i elements religiosos, datables cap al començament i mitjans del segle XIX, entre els que destaca un oratori, amb un lignum crucis, entre d'altres relíquies, una butlla de 1825 i unes petxines marines de grans dimensions. També s'ha de ressaltar un llit d'estil isabelí amb un interessant capçal. Tanmateix s'ha de subratllar una col·lació de pintures fetes per les germanes Llobet així com una altra d'època historicista que representa una escena de la vida de Crist .</p>	08232-49	Carrer Nou, n. 22	<p>Informacions orals asseguren que aquí es feien teixits, i que es el lloc de fabricació més antic conegut al poble (AAVV, 1991). No sé sap massa bé la data de la primera construcció. Per informació oral dels descendents, sabem que al 1727 la família Graupera (en concret, en Jordi Graupera Major), procedent de Calaf, encara que descendent de Sant Andreu de Llavaneres, ja eren propietaris de la fàbrica de teixits. La doctora Torrents a la seva tesi doctoral, estableix la cronologia d'aquesta família a Sant Pere entre 1675 y 1799. Sembla que al segle XVIII (1756), s'entronca amb el cognom Llobet, doncs una filla de Jordi Graupere -per cert, primer Jordi registrat a Sant Pere- Francisca Graupere Valls, hereva de la hisenda, es casà amb Josep Llobet el 19/10/1756, que era de Sant Martí Sesgueioles i de professió teixidor de llana. La tradició familiar diu que aquest Josep era treballador d'aquesta indústria tèxtil. El fill d'ambdós, Simeó Llobet Graupere segueix la tradició de l'ofici familiar, doncs en els registres parroquials figura com 'teixidor de llana' al 1789, data del seu matrimoni, essent l'any 1845 el moment de la seva mort (la data de 1835 en la façana de l'edifici tèxtil, avui habitatges, recorda una edificació, be remodelació, be nova planta d'aquesta indústria tèxtil en el moment en que Simeó Llobet va ser propietari de la mateixa). De ben segur la fàbrica devia ocupar des d'un principi les dependències d'aquest edifici i el del mateix carrer Nou número 13 (edifici on consta la data 1835). Ambdós edificis estan connectats pel celler, encara que en el transcurs de les últimes reformes del començament del segle XX, es va obstruir l'extrem tocant a la construcció que avui posseeix el número 13 del carrer. A més de la runa, a l'any 1920 existia allà una gran quantitat de cendra, potser procedent del procediment d'elaboració dels teixits, o, més probablement, vinculada a l'existència d'un antic vapor situat en aquest edifici, del qual avui gairebé no en queda ni la memòria. Encara que als registres parroquials el fill de Simeó Llobet Graupere, que es deia Miquel Llobet Romeu, ja no figura com teixidor sinó com a propietari, segurament estava en possessió de la fàbrica, doncs la memòria oral indica que el seu net, Simeó Llobet Matosas, nascut el 12/11/1842, i casat amb Concepció Prat el 17/4/1870 va tenir problemes amb la fàbrica per un crèdit no pagat, fet aquest que va provocar la intervenció del germà de la seva esposa, mossèn Joan Prat Mas, que els va treure de l'ensurt, quan va comprar aquesta casa. Aquest mossèn tenia un germà que es deia Aleix, i que també va venir a viure durant un temps a la casa. L'any 1888 els Llobet van presentar els seus productes a l'Exposició Universal de Barcelona. El darrer propietari de la fàbrica va ser Miquel Llobet Matosas, l'any 1917. El celler va ser utilitzat com a refugi durant les guerres carlines. A finals del segle XIX, un confiter d'Igualada, Pla de cognom, es casa amb Margarida Llobet i posteriorment amb la seva germana Conxa, essent aquesta l'arribada del cognom Pla a la casa. A la façana, l'any 1926, l'associació de 'la Bona Parla', formada d'entre altres persones per la Conxa Llobet i el doctor Pla, va col·locar una placa que aconsellava els vianants: 'Parleu bé, si-us-plau'. Avui aquesta placa ha desaparegut (Castillo i altres, 1992).</p>	41.4529000,1.7016900	391560	4589849		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-49.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-491.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Sembla que l'edifici va ser la primera fàbrica tèxtil coneguda de la localitat. Al jardí posterior d'aquest edifici es posaven a assecar els draps, els quals es destinaven a la indústria paperera. L'edifici del davant, també formava part de la fàbrica fins l'any 1917, quan es va arrendar a la família Alegre de cal Formàire i, posteriorment, al ferroveller senyor Creixell.	98\|119\|94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62797	Cal Bielet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielet	<p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p>	XVIII-XX	En estat ruïnós.	<p>Molí paperer de planta quadrangular de planta baixa i dues alçades. A la superior presenta les típiques finestres de l'assecador. Posseeix petits afegits del segle XX, als laterals, dins d'un d'ells es pot veure la premsa de paper i l'antiga porta de pedra amb arc de mig punt, la qual es troba sota el nivell de circulació actual. Si seguim el curs del riu, als peus del molí, es troba la resclosa del rec de l'Horta i el pèlag de cal Bielet.</p>	08232-74	Dins del recinte de la fàbrica TECFACREP	<p>Probablement ja existia un molí en aquest punt l'any 1011. Al segle XVIII és deia molí del Massana, però no tenia rés a veure amb el que actualment porta aquest nom (notícia verbal M.A. Marqués). Aquesta informació prové de que l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. Això no obstant, Francesc Massana presenta escriptura d'establiment de l'abat de Montserrat de 23 de novembre de 1775, segons escriptura del notari Joan Ferrer d'Esparreguera, signada amb Fra Josep Freixes, monjo i procurador del monestir. Aquest document els permetia de fer dues fàbriques de paper i una d'aiguardent. El mateix any, juntament amb Nicolau Vallès, va adquirir un tros de terra campa a la casa Miquel de les Planes, a la partida coneguda com la Noguera Vella. Aquest molí apareix entre els setanta-tres molins o fàbriques de paper existents al 1860 a Catalunya , dels quals dos es mencionen com localitzats al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un al lloc de Les Toeses i l'altre que es diu anomenat Molí d'en Massana (MADURELL, 1972, I: 108, 110) .</p>	41.4573400,1.6826700	389979	4590366		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-foto-08232-74-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-foto-08232-74-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-74.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-740.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-741.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		La moderna indústria del Coromines va construir un edifici per encabir-hi la caldera, tallant el vell camí de Sant Quintí que passava al peu. Així, al 1946, cal Selmo, que així es deia aleshores, va introduir per primera vegada a Sant Pere l'assecament amb vapor del paper.	98\|119\|94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62773	Parc del Pont Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-pont-nou	<p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p>		Caldria eliminar el camp de tir, per la contaminació de discs de plàstic que genera .	<p>Comença abans d'arribar al Pont Nou, amb una zona d'aparcament i una font. Immediatament passat el pont es troba una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes. Torrent endins, arran del camí, la vegetació es va fent molt més espessa, amb exemplars magnífics d'àlbers blancs, roures, pins i alzines. En aquesta zona cal incloure els dos torrents que ajunten les aigües una mica abans d'arribar al Pont Nou, el d'en Guilló i el de Maria d'Angüeso. Pel fons del torrent circula un petit fil d'aigua, que a la primavera és més abundant.</p>	08232-50	Al torrent d'en Guilló	<p>Històricament, s'hi celebrava un aplec la nit de Sant Joan. S'hi portava a terme una pràctica curativa que consistia en fer passar els infants malalts d'hèrnia 'els nens trencats' mentre tocaven les dotze campanades de la nit, entre una branca esberlada d'un roure, seguint un ritual establert i que finalitzava penjant les robes que duia l'infant a les branques del roure guaridor. El ritus acostumat es feia a partir de dos homes, que devien dir-se Joan i Pere, així, la fórmula oral era la següent: 'Té Pere, té Joan' a la vegada que ambdós es passaven el nen entre la branca. Aquests vestits s'anaven descolorint la resta de l'any (costum documentada el 1884). L'Ajuntament hi ha anat adquirint terrenys en els anys 1981, 1985, 1986, 1991 i 1996. L'any 1981 es va construir una font. El mateix any es va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona del proveïment de plantes provinents dels vivers del seu Servei Forestal. També el 1981 es va fer la primera redacció del projecte, finalitzat el 1983, amb un pressupost total de 9.857.039 PTA, per part de Romà Garrido i Rahola, enginyer tècnic agrícola. El 1985 es va fer la zona de sardanes i esbarjo i el 1986, la d'arbres fruiters. El 1986 es va redactar el projecte d'enllumenat del Pont Nou.</p>	41.4493000,1.6917400	390723	4589462		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-500.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-501.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo				2153	5.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62771	Ball de bastoners	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastoners	<p>CASTILLO, A. i altres (s.d.) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940. Vida cultural i associativa', Gràfiques Llopart, Sant Sadurní. PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dal Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. SALIUS, Jesús. Notes manuscrits el 1999 a Sant Pere de Riudebitlles.</p>			<p>Ball que presenta l'aspecte d'un combat estilitzat, podríem dir, entre dos bàndols, que en principi, encara que avui s'ha perdut a St. Pere, es distingien pel color vermell dels vius i betes en l'un, i blau en l'altre, pels abanderats de cada bàndol quan el ball és ben complet, i per la distribució en grups de quatre balladors, dos de cada bàndol que tan aviat s'enfronten com s'alternen segons les evolucions pròpies del ball. Els bastons acostumen ésser fets d'alzina (també es possible que es fessin alguna vegada de roure), els feien els mateixos dansaires i son llargs d'una quarantena de centímetres i gruixuts de quatre o cinc. La indumentària actual ha perdut els colors afrontats i es resum en pantaló blanc, camisa blanca i faldilles vermelles, per a tots, a més a més d'un mocador que creua a manera de banda el pit i als peus, les espardenyes de cànem i lona blanca. Els passos que es desenvolupen són mínims per a configurar la coreografia, i aquesta varia segons l'agilitat dels intèrprets, així, a major agilitat, també major complicació coreogràfica. Pels assaigs després dels anys trenta s'utilitzaven les eres del barri de l'Altra Banda i quan plovia ho feien als baixos de Cal Casa Gran.</p>	08232-48		<p>No se sap el moment en que es van iniciar aquest tipus de balls al municipi. En general, es tracta d'un ball molt antic, per alguns tal vegada originat en el ball d'espases. Diuen Pujol i Amades (PUJOL, 1936: 88 i ss.) que en aquest poble, com en altres indrets del Penedès, els elements estan agermanats, de manera que no prepondera cap d'ells damunt de l'altre; les tonades són generalment boniques i interessants, i els moviments dels balladors, sense deixar d'ésser vigorosos i valents, no inclouen la brusquedat i el braó mig salvatge dels de Montblanc. Comptem amb informacions generals sobre ritmes recollits a Sant Pere abans de l'any 1936 en una recopilació de danses (PUJOL, 1936). Segons la mateixa, es ballaven els següents: Ball nou, Brogit, Camalleres, Contradansa, Diana, Gloriós, Masurca, Paneretes, Rebatut, Xotis, Dansot (es tracta d'un ball carnavalesc fet al só de cançons populars). Al poble es recorden per altre banda: Rotllet, Ball de córrer, 'El quinto levanta'. Cercavila, Rotllet i el Xotis de dos rebatres o 'mal parit' (Informació oral de Jesús Salius). Els bastoners van dependre del Centre Republicà Obrer, i participaven en nombroses manifestacions del poble: en processons, a la Festa Major. Per cert, que l'any 1926 es va fer el programa de balls d'aquesta festa en un pay-pay on hi havia els següents versos: 'Festa Major com la de Sant Pere / no s'ha vist en tota l'esfera/ A les 10 missa major/ que la dirà el Sr. Rector/ de jorn els bastoners/ ja dansen pels carrers/...' Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien (AAVV, 1992). En l'última època coneguda van reunir-se fins l'any 1956. Després, el Centre Cultural torna a recuperar-los un o dos anys amb joves balladors, sense massa èxit. Informacions orals ens parlen de músics que participaven fent les tonades, així, el Blas Creixell i Esbert al segle XIX, que tocava el flabiol de canya i el tabal, en Josep Saumell i Esteve (1880-1945), intèrpret de flabiol, a més d'acordió, que el tocava amb una ma sense tamborí, en Pere Creixell i Tutusaus, etc.. Els bastoners actuaven a Manresa (durant tres dies acompanyaven la processó de la festa major), a Sant Sadurní (a les fires, i feien cercavila), en les festes majors d'Igualada, Capellades i St. Joan de Mediona, a Terrassola i Lavit, a una processó de Vilafranca del Penedès, també van participar en concurs al barri de Sants (Barcelona), a Balsareny, a la festa del Sant Crist de Piera, a Vic, etc. Tot això, als anys trenta - quaranta del segle XX. En l'etapa actual, cap al 1992 es van recuperar al casal de Cultura i al Centre, participant activament en les festes del poble.</p>	41.4536600,1.7017100	391563	4589933		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-presentacion1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Es reprodueixen els balls transcrits per un flabioler de Vilafranca, David Miret, d'un enregistrament fet a en Pere Creixell i Tutusaus, nascut l'any 1931 i un dels més antics flabiolers vius. Intèrpret del flabiol de canya i del tabal. Se sap que la seva família encara conserva un baster - flabiol de metall fabricat per ell mateix. Aquestes transcripcions han estat proporcionades per Jesús Salius, i els arxius 'Midi' han estat creats per Joan Ventosa. Si us interessa escoltar-los, demaneu-los a l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.	94\|98\|85	62	4.4	2484	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62745	Casal dels Marquesos de Llió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-marquesos-de-llio	<p>DALMAU, R, ed.(1971) 'Els Castells catalans', Vol. III.. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MACIAS, J.M.; MENCHÓN, J.; MUÑOZ, A. (1997) Ceràmiques medievals a Tarragona. Aproximació al seu coneixement' Ceràmica medieval catalana, pp. 71-88, Diputació de Barcelona. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal - molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p>	XIV	Es troba en procés de restauració.	<p>Casal d'estil gòtic civil de planta baixa i dos pisos, d'aproximadament vint-i-tres metres i mig de llargada. Presenta una façana de pedra severa i elegant, amb dos rengles de quatre finestres coronelles, tripartides les inferiors i bipartides les superiors. Les columnetes són rematades per capitells de bona factura artística. Damunt cada finestra del primer pis hi ha un escut en forma de rombe. La portalada principal, de grans dovelles, té un relleu amb dos escuts dels marquesos de Llió, sostinguts per un àngel. A l'extrem esquerre de l'edifici hi ha les 'voltes del Quirri', pas cobert que dóna accés a la façana posterior de l'edifici, al carrer de Baix, permetent enllaçar el casal amb el molí paperer de cal Ròmul. La façana està coronada per una línia de disset merlets esglaonats. La planta de l'edifici és molt estreta i allargada, la qual cosa fa sospitar que en origen hauria continuat a l'actual emplaçament de cal Ròmul.. A l'interior, a la planta baixa, hi ha el celler, l'entresol il·luminat per les petites finestres que hi ha a la part inferior de la façana. Al primer pis hi ha el comptador, espai de sostre alt il·luminat per les finestres trífores, amb festejadors. El segon pis presenta el sostre molt inclinat, rep la llum per les finestres bífores (TORRENTS, 1996 i 1996b). A la façana posterior, al costat de la porta hi ha una vora de ceràmica grisa catalana que podria correspondre a un tipus especial de gibrell (plàtera) detectat a Tarragona al segle XIV (MACIAS, MENCHÓN, MUÑOZ, 1997). A la façana es pot veure com hi ha vàries fases constructives. La més antiga sembla correspondre a la part dreta. Igualment en aquesta part sembla haver-hi hagut dos moments. S'observen, així mateix, unes grans finestres rectangulars tapiades a la segona planta, que sembla ser es van obrir a la segona meitat del segle XIX per tal de poder-hi fer passar els productes del camp (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p>	08232-22	C. Major, 42	<p>Casal de la família Salelles, amb façana del gòtic civil, probablement del segle XIV. Els propietaris d'aquest casal, a partir del segle XVII, foren la família Móra pel matrimoni de Salvador Móra amb la pubilla Joana Salelles. Josep de Mora i de Catà, descendent d'aquesta nissaga, fou nomenat l'any 1749 primer Marquès de Lló o de Llió i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquest casal va pertànyer a la família Mora fins a les darreries del segle XIX (TORRENTS, 1993: 35). L'edifici va ser convertit en fàbrica de paper el segle XVIII, pel seu propietari en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Fins fa pocs anys la família Torrents va mantenir aquesta fàbrica, integrada també per l'edifici de cal Ròmul, obtenint un paper de cotó d'extraordinària qualitat, utilitzat sobre tot per a fabricar papers de filtre. L'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per a usos culturals.</p>	41.4536800,1.7035900	391720	4589933		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-22.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-220.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-221.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Altres	BCIN	National Monument Record	Defensa	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		És un dels pocs edificis gòtics civils catalans conservats gairebé íntegrament en la seva estructura exterior. Des del segle XVIII va formar part del molí paperer dels marquesos de Llió (cal Ròmul). Els anys 1920, Charles Deering va voler comprar la façana gòtica. El propietari (Ròmul Torrents i Albet) no es negà a la venda però hi va posar el preu altíssim de 20.000 duros per escut, 40.000 per finestra i 24 hores per decidir-se. Finalment el milionari desistí (TORRENTS, 1996b). La casa marquesal de Llo, o de Llió, rep el nom de la localitat homònima pròxima a Sallagosa.	93\|85	45	1.1	1771	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62751	Barraca fortificada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-fortificada	<p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p>	XIX	La coberta ha cedit en part i està voltada en part per bardissa.	<p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada amb una coberta de terra. La construcció és de petites dimensions, amb porta feta amb carreus de turó escairats i paredat irregular de còdols i turó, amb troneres a tot el seu perímetre amb les espitlleres, verticals, fetes de totxo. La part interior de les mateixes està esbocada, com qualsevol tronera d'una construcció militar normal. La porta posseeix una reixa de mala qualitat tancada amb un cadenat.</p>	08232-28	Al costat del camí del pla del Corral Nou	<p>Són variades les notícies que fan referència a les guerres carlines a Sant Pere. Si tenim en conta els registres parroquials. Les referències són especialment cruentes pel que fa a la tercera (1872-1876). Des del març del 1873 fins al març del 1874 el rector va haver d'amagar-se, ja que el de Terrassola, a tres quilòmetres de Sant Pere, havia mort assassinat. Desprès d'un buit documental d'aquest període, l'any 1875 hi ha enregistrada la sepultura de 19 cadàvers de voluntaris i carrabiners morts de bala enemiga en una acció de foc entre Sant Pere i Sant Quintí (llibre de defuncions, 6: 351) (TORRENTS, 1993, inèdit). Es possible que aquesta construcció absolutament atronerada s'utilitzés en aquestes lluites, doncs la seva ubicació entre ambdós municipis i propera als límits de terme, així sembla suggerir-ho. No excessivament lluny d'aquest petit fort , muntanya avall, es troba la masia de les Planes Velles, també fortificada en la mateixa època.</p>	41.4683000,1.6925400	390821	4591570		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Es tracta d'un fortí d'època carlina.	119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62739	Cal Xerta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerta	<p><span><span><span><span><span><span><span>ESTEVE, J. i RIBAS, M. (2008). <em>Els molins paperers de Catalunya</em>. Museu de</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Patrimoni Industrial, temes 2. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Gutiérrez i Poch, Miquel (1999)<em> La indústria paperera a l’Anoia (1700-1998)</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA). Generalitat de Catalunya. Anys 1982 i 1990. <a href='http://invarquit.cultura.gencat.cat'><span><span>http://invarquit.cultura.gencat.cat</span></span></a> </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un patrimoni oblidat', <em>Miscel·lània penedesenca</em>, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal-molí</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>dels marquesos de Llió', <em>Programa de Festa Major</em>, Sant Pere de Riudebitlles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span>Gran Penedès</span></span></span></em><span><span><span>, Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p>Antic molí paperer que tancava de manera perpendicular la baixada del camí de Baix, creant un engorjada important a la baixada cap el riu de Bitlles i el pas cap a l'Altra Banda. Al costat de quatre més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Ton del Pere i Cal Ròmul), formava un conjunt de molins urbans al mig del poble, que oferia, així mateix, una façana molt característica sobre el riu. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila. L'edifici s'havia generat per l'addició de diverses construccions de diverses èpoques, però seguint la forma típica de molí paperer, de diverses plantes en les que destaca, a les superiors, la presència de nombroses finestres per a funcionar com assecador del paper. Sota el nivell de pas del carrer, a la zona de la llera , es conserven encara instal·lacions antigues, on s'observen les restes d'alguna roda petita de fusta, així com altres elements, ignorant-se l'estat en concret, al no poder accedir per la gran quantitat de runa d'enderroc i el perillós estat general del lloc. Es conserva una part alta de l'edifici, un cop superat el pas del camí de Baix en direcció cap el centre de la Vila. En aquest sector es conserven tres plantes.</p>	08232-16	Camí de Baix, 32	<p><span><span><span><span><span><span>Can Xerta i Can Fabra eren antic molins paperers, segurament originaris del segle XVIII, que és el segle en que es desenvolupa de forma important la indústria paperera a Catalunya, i de manera destacada a l’Anoia i contrades veïnes. A la conca del bitlles hi havia a l’any 1769, 8 dels 69 molins que hi havia a Catalunya, segons el llibre La indústria paperera a l’Anoia (1700-1998) de Miquel Gutiérrez i Poch. Sis anys més tard ja n’hi havia 13 i a Catalunya un total de 109. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Documentalment, tenim constància que el 20 de febrer de 1750 el molí era propietat de Miquel Llucià, que fabricava paper de barba, un paper manual, molt blanc, fet a partir de fibres de cotó i que tradicionalment es feia a les piles holandeses. El 1880 va adquirir el molí la família Fabra, que va fabricar paper d’estrassa, un paper de baixa qualitat, fins el 1956, quan van traslladar la producció a una nova planta per fer-hi cartró ondulat (Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Pere de Riudebitlles, 2000 i 2023). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La característica més important del molí de can Xerta és que mostra els tres nivells bàsics de producció del paper: la producció manual, la producció amb les primeres màquines contínues tipus Picardo, i finalment les segones màquines contínues amb assecador. L’obtenció de la pasta es feia amb les piles holandeses o cilindres, anomenades així per la forma. És un sistema més modern que el que utilitzava el molí de Capellades que desfibraven amb maces de fusta. Les piles holandeses proporcionaven millors resultats de qualitat i quantitat en el trinxat dels draps. Aquest invent de finals del segle XVII es va implantar a Catalunya al segle XIX i es va utilitzar a moltes fàbriques fins els 1970, quan es va substituir pel pulper. El molí de can Xerta explica un sistema de producció que és diferent al que s’explica al Museu-molí paperer de Capellades. </span></span></span></span></span></span></p>	41.4542995,1.7038368	391742	4590001		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-16.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131730.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131918.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132045.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132323.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132130.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús			BCIL	2023-11-28 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo		Destaca a l’edifici l’antiga roda de calaixos de fusta exterior i les interiors, ja que eren les que transmetien l’energia mecànica a la maquinària a través de diversos embarrats que encara es conserven. No es produïa electricitat, sinó que la roda transmetia el moviment a les màquines de l’interior a través de diverses rodes dentades i altres mecanismes giratoris. A can Xerta es conserven dues rodes de molí, una amb un eix de cap a cap i altra més grossa de la que queden poques restes. A l’interior es conserven íntegres tots els sistemes de transmissió d’energia. La roda exterior està en procés de restauració.La quinària que es conserva a l’interior compta amb quatre piles holandeses en bones condicions, una màquina Picardo semi contínua amb cilindres que donava forma al paper. També hi ha un tanc d’aigua o pila auxiliar per rehidratar la pasta. El procés de producció començava al pis inferior on hi havia les piles holandeses per la primera fase de producció del paper, després es pujava amb un muntacàrregues al següent pis on es rehidratava i passava per la Picardo, el paper que sortia es pujava al següent pis on es premsava i finalment al pis superior de l’edifici per deixar-lo assecar.L’estructura dels molins paperers és en general molt similar, ja que eren edificacions de planta rectangular o quadrangular, amb algunes plantes soterrades, i entre dos i quatre pisos superiors. Generalment a la part soterrada hi havia la producció de paper, ja que estava assequible per fer entrar l’aigua necessària, hi havia les piles, les maces, els argolins i les premses. Als pisos superiors es feia l’assecatge del paper i el posterior emmagatzematge.	98\|94	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
62730	Pont Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-3	<p>ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de restauració de l'aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona, tríptic BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. . DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) . EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.. MEMÒRIA (1983) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles' Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona. MEMÒRIA (1990) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles', Memòria 1985-1989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p>	XVII	Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó.Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.	<p>Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)</p>	08232-7	A 1 km a l'oest del nucli urbà, al costat de la carretera general	<p>El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni 'al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat' (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com 'mas Lotats'-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a 'passar-hi massa aygua', tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de 'la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures', es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.</p>	41.4500200,1.6916900	390720	4589542		08232	Sant Pere de Riudebitlles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-70.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-8.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural			BPU	2023-02-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo	Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat	Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa' l'aplec del Pont Nou' de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.	94\|98\|85	49	1.5	1762	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47

Estadístiques 2026

patrimonicultural

Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús