Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67169 | El Casalot de Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-tordell | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XIV | Coberta totalment enfonsada i manquen bona part dels paraments | <p>Construcció fortificada feta de maçoneria irregular amb la coberta totalment enrunada i de la que no es veuen restes. El cos principal té planta rectangular amb l'eix allargat en direcció NNE-SSO. A la façana SSO hi ha l'arrencament d'un arc de pedra, que deuria donar pas a un porxo. Al darrera d'aquest existeix un espai, que, originalment deuria haver estat dividit, a partir de les restes enrunades que s'observen. A la meitat E de la paret que dona al porxo abans esmentat hi ha quatre troneres i en el costat O una tina circular. A la paret SSE, en el seu costat S hi ha dues troneres més. A l'exterior de la construcció, pel seu costat SSE hi ha una paret paral·lela a la SSE de l'edifici, a uns dos metres de distancia. També a l'exterior, adossat a l'extrem N de la paret NNE, sembla endevinar-se un forn de pa.</p> | 08274-126 | Camí rural al pla del Casalot | <p>Josep Lladó situa la casa de la Serra, o sigui, el que després es va conèixer com Casalot del Tordell, al segle X i al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). En un cens de 1877 apareix com 'alqueria del Turdell', que consta de dos edificis d'un i tres pisos respectivament i que un està habitat i l'altre no. Per informació oral se sap que al segle XX va ser utilitzada com a pedrera.</p> | 41.8221472,1.7651934 | 397451 | 4630767 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120328.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Està separat de Cererols per la riera de Camprubí, torrent que passa per la dita rasa de la Serra. Aquí es localitza la font de la Serra, que va esdevenir salada per les filtracions de l'escombrera de la mina l'any 1978. | 119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67167 | Trull de cal Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-planes | <p>CALDERS (1996) Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Calders, Ajuntament de Calders.</p> | XIX | <p>Edificació exempta de planta poligonal a dos nivells. Al seu interior es conserva tot un conjunt d'elements, eines i construccions auxiliars relacionats amb la molturació de les olives i l'extracció de l'oli, com per exemple: base i moles còniques d'un molí de sang, conduccions de l'oli cap a la bassa de decantació, premsa de fusta amb cargol de ferro i base de pedra, un fogonet amb xemeneia i una caldera de coure on s'escalfava l'aigua del molí, cofins d'espart, barret de fusta, morralles o ulleres per l'ase, cassó de coure per a transvasar l'oli i una pala de fusta per a compactar la pasta d'oliva a les moles. Al seu voltant es conserven altres elements no relacionats amb aquesta petita indústria com una gramaera o banc de destriar el cànem o el lli, una mulassa, etc.</p> | 08274-124 | Les cases del Samuntà | <p>Al segle XVIII era relativament important en Súria el cultiu de les oliveres. En un escrit datat el 1780 del rector de la parròquia es pot llegir '(En) la villa de Sn. Cristóval de Suria (..) se cogen (..) de vino 3600 cargas, 50 de Azeite y 30 quintales de cáñamo'. Segons informació del propietari, Sr. Isidre Suades, aquest molí cal datar-lo cap el 1890. Recordava, així mateix, que va estar en actiu fins el 1936, quan es va tancar per causa de la guerra i, posteriorment, cap els anys 1950 va tornar a funcionar fins la dècada de 1960. A més de l'oli, el residu en forma de 'morques' es feia servir amb l'afegit de sosa per a obtenir sabó.</p> | 41.8568268,1.7521196 | 396421 | 4634633 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527174938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527180607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527190820.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67165 | Cal Manyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyetes | XIX-XXI | <p>A la falda de la muntanya de Sant Salvador del Quer i al costat mateix de la carretera, s'hi troba aquesta masia de planta composada d'una edificació principal destinada a habitatge i una annexa. Ambdues posseeixen murs de maçoneria irregular. Respecte de l'edificació principal es tracta d'una casa de planta quadrangular sobre una terrassa artificial. Té tres pisos que presenten obertures adintellades. La teulada és a dues vessants.</p> | 08274-122 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8461040,1.7634926 | 397348 | 4633428 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130354.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 67164 | Cal Gaudó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaudo | <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | <p>Masia de dos pisos i golfes de planta basilical, amb un pou a la part posterior, del que se sap que es va construir l'any 1927. Actualment destaca en la fesomia de la façana una porxo format per un parell de dobles arcades de mig punt superposades, amb una pilastra central. Els paraments de l'edifici han estat relativament reformats i presenten els arrebossats repicats, gairebé en la seva totalitat. Presenta, a més, diferents construccions auxiliars. Al seu interior, els seus propietaris, conserven una màquina per a trinxar el raïm, una premsa de fusta i una tina rodona, a més d'altres eines i estris de picapedrer i propis de la pagesia.</p> | 08274-121 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>El document més antic trobat a la casa és del 1700 a on apareix el cognom Gaudó. Els amos actuals no duen aquest cognom, sinó Badia, encara que la propietat és dels seus avantpassats. El 1868 pertanyí a Joan Santamaría i tenia sis jornals de terra. En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes, i en el de1887 com habitada per onze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Aquesta casa, tal vegada per estar al peu de Sant Salvador, se sap que ha estat molt relacionada amb l'ermita. Entre d'altres fets hi ha la constatació que la mare del propietari actual, l'any 1936 va rescatar el cap del Sant Crist de les cendres o bé que l'any 1953, l'era va ser el lloc de celebració de l'acabament del Via Crucis de Sant Salvador, fent-se una ballada de sardanes (REGUANT, 1993). A la casa es conserven alguns documents, com una àpoca a nom de Josep Badia, de l'any 1797 i una altra del 1846. Guarden les claus de l'ermita de Sant Salvador del Quer. Un altre personatge rellevant de la família va ser el 'pare Gaudó' (Salvador Badia Llovet) que va exercir de missioner a Xile.</p> | 41.8455256,1.7624195 | 397258 | 4633366 | XVIII-XX | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608130151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608125749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608130112.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El propietari de cal Gaudó pertany a una nissaga especialitzada en treballar la pedra seca. El Sr. Badia, conserva encara estris relacionats amb aquest ofici, com unes manuelles (que serveixen per fer córrer el roc fent d'alçaprem), una masseta amb mànec d'alzina, un mall, un perpal de dos caps diferents per arrencar pedra, un escalè, una pena (mall de punta prima), escarpa i punxó. D'entre altres treballs en pedra seca, ell i el seu pare van fer les barraques de can Sivila, la de la baixada a cal Cendra i una als Tractets, que tenia cabuda fins a dues avaries. El temps mitjà en fer una d'aquestes obres era de set a deu dies. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67162 | Cal Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cebria | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb tres pisos d'alçada amb un afegit al costat SO. Murs de maçoneria irregular. Presenta a l'últim pis un assecador amb doble arc cobert per arc escarser. Coberta a doble vessant. Dona la impressió d'haver-se aixecat un pis més aquest segle.</p> | 08274-119 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>El 1814 era propietat de Bartomeu Sivila (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a masia amb dues edificacions, una d'un pis i l'altre de dos, una habitada i l'altre no. Sembla que el topònim correcte és Sabrià. Un antic propietari de la casa va ser Joan Sabrià (LOSADA, 2000).</p> | 41.8432285,1.7585313 | 396932 | 4633115 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67162-foto-08274-119-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | S'ha denegat l'accés a la finca | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67182 | Molí de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pobla | <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | Totalment enrunat. Es veuen carreus que marquen un desnivell d'uns dos metres sobre la llera del riu. | <p>De l'antic molí tan sols resta un cos de planta aproximadament rectangular, a una alçada estimada d'uns dos metres, al qual s'han anat adossant altres murs i construccions fets, sens dubte, amb la pedra aprofitada de l'edifici primitiu del molí. A escassos metres es troba la font del molí, en un lloc de difícil accés ple de canyís, i que les obres de la carretera han gairebé destruït. En el llit del riu Cardener, aigües amunt, segons informació oral, en èpoques de sequera, es pot veure, encara, la marca feta per la resclosa de fusta que servia per a donar cabal a la maquinaria hidràulica. El lloc sobre on s'han de trobar enterrades les restes del molí està aprofitat ara com a horta elevada. Darrera s'eleva un camí que arriba fins al camí ral i des d'allí es comunica amb la casa de la Pobla, possiblement residència dels moliners.</p> | 08274-139 | Camí a la llera del Cardener | <p>No se sap ben bé l'aplicació o aplicacions d'aquest molí. El 1683 i segons un document conservat a l'arxiu del mas Reguant, dit molí apareix pagant un censal d'oli 'per lo dia de nadal a l'arxiprestat de l'Estany'. L'any 1683 s'esmenta a la documentació: 'Joan Reguant, pagès del molí del terme de Súria' que capbreva el 'molí dit la Pobla', aquest pagarà una quartera d'oli menys una lliura El 1705, el molí de la Pobla depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). El 1725, en un litigi, es resol que Joan Reguant i el seu fill Joseph Reguant i Boladeras no paguessin ni pel 'Molí de Reguant' ni 'per lo molí de pertenencia del Mas de la Pobla'. El fet de que no aparegui aquesta edificació en el cens del 1877, es possible que indiqui que en aquesta data el molí ja estava arruïnat.</p> | 41.8116534,1.7599980 | 397003 | 4629607 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130637.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 67173 | Bust a Salvador Perarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-a-salvador-perarnau | <p>FÀBREGA I SIVILA, Ramon (1993) 'Salvador Perarnau. Notes biogràfiques' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 105-111, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral d'en Josep Perarnau, gener de 2000.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XX | Existeix una còpia al barri del Fusteret, a cal Cabo, casa natal de Salvador Perarnau | <p>Es troba instal·lat al centre d'un petit jardí amb tres pins i una olivera. Es tracta d'un bust de bronze sobre peanya de pedra, que és un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal. Es va instal·lar allà el 1995, però l'escultura està feta per l'artista Xavier Llovet el 1966.</p> | 08274-130 | Plaça de Salvador Perarnau | <p>Salvador Perarnau i Canal (Súria, 13.12.1895 - 10.01.1971) poeta, va nàixer a cal Cabo (aquesta casa te aquest nom per l'ofici d'un dels avantpassats, que era cabo dels Mossos d'Esquadra). Va estudiar al seminari de Vic des dels 10 fins els 18 anys. El 1918 l'Ajuntament va pagar l'impressió del seu primer llibre de poemes (REGUANT, 1997). Va treballar a les mines de Súria, a una asseguradora i com a sots-arxiver a Manresa, però aviat va marxar a Barcelona .Col·laborà a l'Esquella de la Torratxa' a l'època de Primo de Rivera i va acabar tres setmanes a la presó. Es va casar l'any 1932. Va exercir de funcionari de la Generalitat republicana, passant l'any 1939 a França, d'on va tornar l'any 1948, fent de professor de llatí i grec a l'Acadèmia Cots de Barcelona. Finalment, els darrers cincs anys de la seva vida els va passar a Súria, (FÀBREGA, 1993). Va ser nomenat mestre en 'Gai Saber', el 1929, guanyà l'Englantina i el 1935, la 'Flor Natural' i, a París, el 1965, la 'Viola d'Or'. Va rebre l'homenatge de tot el poble el desembre de l'any 1966</p> | 41.8312111,1.7544573 | 396574 | 4631786 | 1966 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67173-20210415130637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67173-20210415130615.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Xavier Llovet | El model d'argila i una còpia en bronze es conserven a Cal Cabo, al barri del Fusteret. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||
| 67166 | Cal Veremes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veremes | XIX | En estat de ruïna avançat. | <p>Petita masia feta de maçoneria irregular, de planta rectangular amb un apèndix que li dona forma de 'L'. Originàriament tenia dues altures. A la zona de l'apèndix hi ha una tina, ara totalment coberta de palla. A la resta de l'edifici no es pot accedir a l'interior ja que la teulada s'ha ensorrat sobre la construcció, però encara es poden distingir diferents elements de maquinària de funcionalitat agrícola a l'interior com, per exemple, una màquina de batre. Al costat hi ha les restes d'una bassa amb parets de pedra i fang.</p> | 08274-123 | Camí rural a la masia del Quer | 41.8431168,1.7551331 | 396649 | 4633107 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527120950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527121002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527121029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-foto-08274-123-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 67163 | Cal Belga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-belga | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats disposats en forma de 'L', amb construccions auxiliars annexes. Aquests cossos principals estan dedicats a habitatge i presenten murs de maçoneria irregular recrescuts amb totxo. La coberta és a una i dues vessants.</p> | 08274-120 | Camí rural a cal Belga | <p>Una inscripció sobre la porta ofereix la data de '1852' (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Al cens de 1860 apareix com una edificació de dos pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980).i en el de 1877 com masia habitada, també de dos pisos. Els seus amos s'ocupaven de l'ermita vella de Sant Salvador del Quer, per això hi ha un camí que hi mena.</p> | 41.8439669,1.7554431 | 396676 | 4633201 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67163-20210527121843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67163-20210527121714.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67161 | Cal Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreno-0 | XIX-XX | <p>Masia amb dos cossos principals d'edificació rectangulars units, que presenta una cisterna d'obra al costat de l'escala del cos principal. Aquest està fet amb maçoneria irregular i coberta a dues vessants. Té dos pisos i presenta adossada la segona construcció, amb murs de maçoneria irregular, recrescuts amb totxo i coberta a una vessant. Una tercera construcció s'adossa a les altres dues en el punt d'unió d'ambdues al costat de la cisterna. A mà dreta del camí, hi ha una bassa refeta amb totxo.</p> | 08274-118 | Camí rural a les Cabanasses | <p>En un cens de 1877 apareix com masia habitada de dos pisos</p> | 41.8420757,1.7549040 | 396628 | 4632992 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67161-foto-08274-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67161-foto-08274-118-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'hi ha pogut accedir. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67156 | Estendard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard | XX | Conservat en la seva caixa d'embalatge original. | <p>Ensenya corporativa de l'entitat 'Orfeó Surienc' en la que el drap brodat penja d'una vara de fusta. La part superior, presenta forma de remat floral metàl·lic. Es fet de vellut i seda. A la cara anterior apareix, brodada, la següent anotació: 'Orfeó / Surienc' sobre una senyera catalana i acompanyada a la part superior per una imatge circular amb les cases del poble i a la part inferior per una lira, mentre que a la cara posterior es llegeix el següent 'Súria / Any / 1916', a sobre d'una bandera espanyola Al centre, presenta un motiu decoratiu típic modernista. Al dors de la barra, també brodada, apareix en petit la següent nota 'Almacenes y Taller / JORBA / Manresa - Barcelona'. D'altra banda, es conserva una cinta que acompanya l'estendard. És també del mateix estil modernista i acaba rematada en la creu de Sant Jordi. Així mateix, hi ha una fotografia de tots els membres de l'orfeó amb la dedicatòria 'L'Orfeó Suriense / a son mestre / Don Domingo Quinquer'. Sembla poder-se datar cap els anys 1920.</p> | 08274-113 | Ajuntament de Súria, C/ Ernest Solvay, 13 | <p>L'estendard era de la família Quinquer, els quals quan van marxar de Súria, amb destí a Caudete, el van regalar a la Biblioteca de Súria.</p> | 41.8310389,1.7543038 | 396561 | 4631767 | 1916 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131225.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Magatzems Jorba | 105|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67157 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell-0 | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>GOMIS, Cels (s.d.) Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona CARRERAS I CANDI, F (Director). Barcelona, Albert Martín, editor</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | Té força pressió humana | <p>La riera del Tordell segueix, aproximadament, el traçat de la falla del mateix nom. El sentit general del curs del torrent és NE-SO, amb els extrems N-S, el que li dona aspecte de 'S'. Marca el límit del terme municipal en el sector de Solivella fins el pont de Barquets, lloc per on penetra al municipi. Passa per sota Torroella i Garges, on l'erosió de la riera ha creat un important balç, des del que es té una bona visió sobre el pont de Gallifa, fet l'any 1913. Continua fins el mas Vilella, una mica més avall del qual ha gairebé destruït un forn de ceràmica, conegut com 'els ulls del mussol', per la secció que ha quedat a la paret sobre la riera. Segueix pel barri del Joncarets (topònim provinent dels joncs de les riberes) i les Cases Noves fins arribar a la masia de Tordell, en una zona d'utilització de petites hortes, com les que es troben a la llera del Cardener. Un cop passada la carretera, el curs de la riera deriva cap el Sud fins trobar-se amb el Cardener. En aquesta zona, l'existència de la falla del Tordell fa que hi apareixi sal gema (GOMIS, s.d.). Aquesta proximitat a la superfície de la sal fa que siguin relativament freqüents els col·lapses o bòfies, consistents en un enfonsament sobtat d'una porció del terreny. S'ha declarat aquest lloc com a zona de protecció no explotable per a usos miners. La falla del Tordell es pot anar resseguint en diversos llocs de la riera, però en el mateix jardí de la Torreblanca, es pot veure amb molta claredat el pla de falla. A més, a la zona dels Tractets, sobre els Joncarets es el lloc on pot contemplar-se el pas dels glacis a la terrassa fluvial, amb la presència de blocs de hammada, alguns d'ells enfonsats en els guixos. Aquests es formen sobre les antigues terrasses fluvials, en règim desèrtic, creant unes capes de conglomerat. Al final de la riera hi ha un petit con de dejecció sobre el riu Cardener.</p> | 08274-114 | Vall de la riera del Tordell | <p>La primera vegada que apareix el topònim en la documentació escrita és en un precepte de confirmació de bens que el monestir de Santa Maria de Ripoll tenia a Sant Cugat del Racó (Castelladral), datat el 24 d'agost del 938. S'esmenta allí, per límit d'aquesta parròquia la riera de Tordell (REGUANT, 1988). Cap a l'any 1855 el Sr. Quinquer, que era l'amo de les 'hortes del Pla del Salí' va demanar a la comunitat de Regants autorització per aixecar un metre el nivell del rec gran en el tram proper a la desembocadura al riu. Se li va concedir la llicència que demanava i ell va construir un rec en sifó per sota la riera de Tordell que encara subsisteix i rega tota aquella zona (BREU HISTÒRIA, s.d.). L'any 1913 es va fer el pont que porta des de Torroella a Gallifa. Aquest va ser fet per l'arquitecte Magí Gallifa, fill del propietari del mas Bosc, segons consta en un bloc del pont. El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8392619,1.7724505 | 398081 | 4632658 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67157-20210428130111.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 67155 | Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pujol | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>MAS PUJOL (1973) Mas Pujol: mil anys d'història, Full mecanografiat, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIV-XXI | Restaurada entre l'any 1969 i 1971. La zona de les tines s'ha elevat en la darrera restauració i s'ha convertit en una torre merletada. | <p>Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, turriforme, fortificada abans del segle XIX, mitjançant una bateria de sis troneres a la façana Est i una altra prop de la cantonada de la façana Sud. En aquesta darrera façana existeix una rafa per a reforç de la construcció. Destaca, a la façana Est, una finestra gòtica geminada a la que manca la columneta central. Al peu d'aquesta mateixa façana s'observa l'arrencament de dos murs, avui desapareguts, que devien correspondre a una construcció annexa. La casa ha estat molt reformada, especialment, entre 1969 i 1971. Avui dia, als voltants de la casa hi ha espais ajardinats en petites terrasses. A la zona NE existeixen dues tines bessones, avui dia elevades formant una torre merletada, ocupades, respectivament pel rebost i la cuina de la vivenda actual.</p> | 08274-112 | Camí rural al mas Pujol | <p>L'any 1023, mas Pujol és fortí de vigilància dels senyors de Súria. Entre els anys 1186 i 1281, passa dels senyors feudals Arbert a Guillem, d'aquest a Ramon d'Òdena i d'aquest a P. de Plaixats (MAS PUJOL, 1973). Durant l'època moderna va patir un cert decaiment generalitzat al país. Com a masoveria conreava les terres que tenia al voltant (MAS PUJOL, 1973). En un cens de 1877 apareix com a 'masia de dos pisos, habitada'. Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taberna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedàs / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò). La masia pertanyia al mas Costafreda, utilitzant-se fins a la dècada de 1960 com a lloc de cria de bestiar. Els actuals propietaris, la família Reguant, van comprar aquest mas cap el 1960-1964, pertanyent fins aleshores a la família Castellans.</p> | 41.8232368,1.7458582 | 395847 | 4630911 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67155-foto-08274-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Pel jardí i voltants de la casa, com a decoració moble existeixen diversos elements constructius i de pedra de la masia de Costafreda, com rodes i pedres de premsa, una boixera, etc. En la revisió del Mapa de patrimoni feta l'any 2021 no s'hi ha pogut accedir. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 67153 | Cal Virat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virat | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Masia de cossos rectangulars amb un cobert al costat, a la part posterior. Té dos pisos, golfes i coberta a dues vessants. Existeix una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data '1884' (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Emmascaren el seu aspecte primitiu, les construccions modernes, fetes amb totxo el segle XX.. En un costat hi ha una bassa.</p> | 08274-110 | Camí al pou de Cabanasses | <p>Figura al cens de 1860 amb una edificació de dos pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980)i en el de 1877 també com a masia habitada de dos pisos.</p> | 41.8411626,1.7545159 | 396595 | 4632890 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144430.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67158 | La Llanterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llanterna | <p>PUIG I RAFART, Pere (1989) Programa d'actes dels 100 anys de la Societat Coral La Llanterna 1889-1989 , La Llanterna. PULIDO, Sílvia; GALERA, Cristina (1999) La Llanterna. Fundada l'any 1889, Treball mecanografiat</p> | XIX-XX | <p>L'estructura d'aquesta associació de caire musical, es composa d'un president, un vice-president, un secretari, un vice-secretari, un caixer, dos vocals i els socis, que segons els estatuts, poden ser de cant, de número, protectors i honorífics. Actualment l'entitat té tres estendards. El més antic és de 1894, el segon és del 1964, fet amb motiu del 75 aniversari, on es veu com un miner i un pagès es donen la mà, i el tercer es un banderí. Aquest darrer, més petit, de color verd, amb la llegenda 'S.C. La Llanterna, Súria 1983'. Existeixen tres llibres d'actes, dels quals no s'ha pogut accedir al primer i tercer. El segon té com a dates límit el 24 de setembre de 1925 a octubre de 1983. A més la societat compta amb una col·lecció de medalles, plaques, copes i fotografies que han anat aplegant al llarg de la seva història. A la societat es conserva el model en terracuita del monument a Clavé.</p> | 08274-115 | C/ Domènec Quinquer, 25 08260-SÚRIA | <p>L'any 1889, un grup de suriencs afeccionats al cant, van formar una agrupació que denominaren 'El Barreló', sobrenom d'un de la colla, i tots els dies festius es trobaven al cafè el Gresol, del C/ Sant Jaume 31 1er. El 1890 canvien el nom i es constitueixen en societat sota el nom de 'La Llanterna' rememorant així la famosa dita 'Si aneu a Súria, porteu llanterna'. L'any 1894, Josep Gallart, de cal Calaf, vocal i diputat a les Corts, lliurà a la coral un nou estendard brodat per les seves dues filles, per a suplir el petit pendó que es portava fins el moment, això va succeir per les caramelles de la Pasqua d'aquell any. L'any següent, la societat ingressa a la Federació de Cors de Clavé. Un aspecte a tenir en conta sobre l'associació, és la existència en el seu si d'uns petits serveis d'assistència sanitària, ja que d'entre moltes de les seves activitats, la societat va fundar l'any 1911, una 'mútua d'enfermetat' pels seus socis, que perdurà fins el 1938. El 25 de juliol de 1925 es va inaugurar el Monument a Clavé, que fou un dels primers de tot Catalunya. El setembre d'aquell any es va fundar una escola nocturna per als socis i els seus fills, dirigida per l'administratiu de les mines Sr. Narcís Castells. Durant la Guerra Civil, la societat va participar en festivals benèfics per als hospitals de sang. Desprès de la guerra, es van reprendre les activitats l'any 1948, amb una excursió en la que el dinar per als 128 assistents va ser fet pel soci Sr. Francesc Cuadrench i Trulls. L'any 1964 es va celebrar el 75 aniversari, estrenant-se un nou estendard, costejat totalment per l'entitat. Es va fer una trobada a la que van assistir 10 societats claverianes del Bages i Berguedà i 22 estendards de corals de tot Catalunya. També s'homenatjà els 12 socis més antics. El maig de 1966 la Llanterna va proposa a l'Ajuntament que s'homenatgés el Sr. Salvador Perarnau. L'any 1974 van participar en l a 'Embajada Artístico - Cultural Catalana' patrocinada pel Ministerio de Información y Turismo actuant a Andalusia i Alacant. . El 1975 la societat va organitzar la Festa Major de Súria i el 50 aniversari de l'erecció del Monument a Clavé. Cal remarcar que sempre ha cantat a les Caramelles, a més d'haver participat en les trobades dels cors de Clavé a Catalunya i fora d'ella. Amb motiu del centenari, amb lletra de Pere Pons i música de Ricard Viladesau, es va estrenar una sardana com a homenatge que l'agrupació sardanista de Súria va oferir el dia 29 d'octubre de 1989, durant els actes del ' XVIII Aplec de la Sardana', amb intervenció de la coral 'Bell Repòs' i la cobla 'La Principal de la Bisbal' (PULIDO, GALERA, 1999).</p> | 41.8297800,1.7509700 | 396282 | 4631631 | 1889 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67158-foto-08274-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 67154 | Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-noves | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (2000) 'Apunts sobre antecedents i hipòtesis sobre la casa Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell de Súria'. Document mecanografiat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Edificació destinada a habitatge amb diverses dependències auxiliars al seu costat i una era. L'edifici central consta de tres pisos i es troba reformat. Presenta diversos accessos des de l'exterior, dos d'ells mitjançant escales. Com a elements de destacar es poden mencionar un porxo trencaaigües sobre les escales i l'entrada, així com alguns dels elements de treball de ferro, com les reixes. El més interessant del conjunt és una petita construcció de planta quadrangular, amb porta coronada amb timpà llis, sobre la que hi ha un respirall circular calat. Està coberta amb teulada a quatre aigües amb escaquejat vermell i blanc i juntes de ceràmica vidrada en verd, a l'igual que el cràter que hi ha al coronament. Destaca també, el ràfec format per la imbricació de diverses filades de caps de totxo pla formant una volada de coberta potent, amb motiu formal d'escaquejat. La funcionalitat és la de pou per a donar aigua als safareigs construïts al seu costat (avui piscina) i el conjunt de cases. La data és de 1906.</p> | 08274-111 | Camí rural a les Cases Noves | <p>Josep Balaguer i de Bruguera era un gran propietari rural al municipi de Súria, qui tot i que vivia a Barcelona, venia a estiuejar a Súria amb la seva família i amics. S'estatjaven a la casa de la seva propietat anomenada Cases Noves d'en Balaguer, de construcció relativa moderna (1844, segons una llinda del portal). Balaguer va promoure la arribada del telèfon al poble, i havia tingut un dels primers cotxes elèctrics de Barcelona. Segons la visió local d'aquest personatge, es tractava d'un hisendat, socialment molt generós que es desprenia fàcilment de les coses. Va vendre els terrenys de l'actual ajuntament i antigues escoles molt bé de preu. Pels volts de la dècada de 1920, jugant a la borsa, amb un període curt de temps va quedar arruïnat. Paral·lelament, s'anava venent les propietats de la finca de Súria, que amb el creixement del poble arran del descobriment de la potassa, agafaven la condició de terreny urbà. La gran propietat de Súria era la legítima procedent de les propietats del seu pare. La seva dona, Sofia Rabassa i Dalmau, era de família senyorial. Hi ha la tradició que van fer una gran fortuna a Amèrica i que en un assalt de pirates mentre s'adreçaven al port de Pineda de Mar van perdre tot l'or que portaven (PERAMIQUEL, 2000). En un cens de 1877 apareix com a 'Cases Noves d'en Balaguer', amb dues edificacions d'un i tres pisos, una habitada i l'altre no. Cap el 1920 compra la casa el masover Mateu Castellà Camprubí.</p> | 41.8311657,1.7593014 | 396976 | 4631776 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151350.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67152 | Garges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garges | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de tres pisos composada d'un cos principal de planta rectangular amb coberta a doble vessant i un altre afegit a la façana posterior, al qual s'hi adossa un arc que serveix per a connectar amb les edificacions secundàries. Es pot apreciar a les façanes S i O que hi ha dues fases d'edificació, una antiga, que formaria una casa de planta aproximadament quadrangular de dos pisos, i una segona, més moderna (datada el 1918, segons inscripció a la façana S) en que es va allargar l'edifici i es va aixecar una tercera planta. Aquest fet es també visible a les finestres de la façana principal, que presenten els muntants fets amb totxo. A la façana E, i a la planta baixa, es podent veure dos obertures fetes amb arc de totxo, a l'igual que un altre que es troba al pis segon, mentre que al primer pis les obertures són d'acabat pla. Al davant de la casa hi havia hagut una era pavimentada amb terra.</p> | 08274-109 | Camí rural a Garges | <p>En un cens de 1877 apareix com a 'Gárjas', casa de dos pisos habitada. Segons informació oral havia estat propietat de la torre Gallifa.</p> | 41.8447617,1.7816495 | 398853 | 4633258 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428155054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428155240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154616.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Des de vora la casa s'obté una bona panoràmica de la falla del Tordell i un sinclinal escanyat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67149 | Cal Lladó Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado-nou | XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Les parets exteriors estan fetes de maçoneria irregular i consta en altura de tres pisos i un soterrani. Exteriorment, els pisos estan marcats per un filet recercat de pedra. Les obertures estan adintellades, tret de la porta principal, coberta amb un arc escarser i tres arcs al centre del tercer pis. A la façana principal hi ha la data de 1880. Té diversos annexos com a corts per a bestiar i tines, precisament en una cort hi ha una llinda, reaprofitada, amb la data de '1766'. D'entre les tines, destaca una d'exempta que marca el final del barri de la casa, la qual comunica amb el celler soterrani per mig d'un túnel. Existeix una cisterna annexa a la part posterior de la casa amb el brocal coronat amb una estructura de ferro forjat treballada, que serveix per aguantar la corriola. Aquest annex ve datat per una inscripció de l'any 1881.</p> | 08274-106 | Cererols | <p>La casa va ser feta per la família Lladó, per a substituir cal Lladó vell, però, segons informació oral, aquesta casa nova no va arribar a estar mai habitada, ja que no va acabar-se.</p> | 41.8184061,1.7680540 | 397682 | 4630348 | 1880 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415174750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415175123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415173018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415172615.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67150 | Mas Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilella | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular de dues plantes, fet de totxo i amb teulada a doble vessant. La façana es troba molt reformada, presentant una llegenda que diu 'MAS VILELLA any 1913' a la part alta. Segons informació oral, aquesta construcció segurament està aixecada sobre una anterior de la que no es veuen restes. Al seu interior té dues tines de forma quadrangular, però es troba totalment reformada.</p> | 08274-107 | Ctra. de Balsareny | <p>En un cens de 1877 apareix com 'alqueria La Vilella', que consta d'un edifici de dos pisos habitat constantment. Pertanyia a la propietat de les Comes (Vicenç Cabanes va ser el darrer propietari d'aquesta branca) fins passada la Guerra Civil de 1936, en que va passar a la família dels actuals propietaris (Pere Peramiquel Mascaró), en aquells moments masovers de les Comes.</p> | 41.8370166,1.7684380 | 397744 | 4632414 | 1913 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145615.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67148 | Necròpolis de la vinya de cal Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-vinya-de-cal-sendra | <p>BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria. Informació oral de Francesc Fàbrega i Josep Perarnau.</p> | No es veuen restes estructurals en superfície | <p>Es troba al costat del camí antic que baixa des de Cererols fins el Cardener per la riera de Bogadella. A no massa distància del nucli de Cererols i en un camp força pla, hi ha diverses informacions orals que parlen de la troballa de tombes i ossos, així com d'una gerra de ceràmica (BUENO, 2000). Sembla ser que l'avi de cal Sendra va trobar l'olla i se la va endur a casa per confitar olives (informació oral de Francesc Fàbrega, juny 2000). Segons altres informacions, a més, en els marges es veien fragments de formigó i havien aparegut diverses tombes amb coberta a doble vessant (informació oral de Josep Josep Perarnau, juny 2000).</p> | 08274-105 | Camí rural a Cererols | 41.8164727,1.7700532 | 397845 | 4630131 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67148-20210728121220.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 67146 | Cal Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Masia de planta quadrangular a la que s'adossen dos volums. Un al S, consistent en una galeria amb tres arcs de mig punt i pel N, una construcció de planta circular. Els paraments són de maçoneria irregular. El seu aspecte exterior parla de diferents fases constructives, de les quals sembla ser que les arcades (les ja enumerades i les que es troben a l'última planta del cos principal) no formen part de l'estructura més antiga del conjunt. L'edificació principal presenta tres pisos amb la teulada a doble vessant. Al seu voltant s'adossen diverses construccions auxiliars fetes de formigó, totxo vist i cobertes d'uralita, que disminueixen la vistositat a l'edificació principal, la qual per si sola i per l'emplaçament té un caràcter airós.</p> | 08274-103 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>Figura als censos de 1860, amb dues edificacions d'una i dues plantes, i al de 1868 com a propietat de Salvador Sorribes, amb quatre jornals de terra, en 1877 com a masia de dues edificacions d'un i dos pisos respectivament, una habitada i l'altre no, i en el 1887 es censen allí sis persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8420750,1.7578252 | 396872 | 4632989 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145708.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67159 | Riera d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dhortons | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | Es conserven prou bé els paratges naturals i humanitzats de forma tradicional. Es van afegint els restes desfets de la cinta transportadora de la mina als horts, fet aquest que fa perillar la sintonia natural del conjunt paisatgístic. | <p>La riera d'Hortons discorre per la part Oest del terme municipal en sentit N-S, fins que desemboca al riu Cardener al barri de cal Trist. Al llarg de la riera hi ha diversos accidents geogràfics marcats amb topònim propi, com és el cas dels gorgs: el Gorg de l'Olla i el Toll dels Encantats relacionats amb el llegendari de Súria i també el Gorg de la Coll. Al curs mig es troba la resclosa de cal Planés. Aquesta petita obra hidràulica deriva l'aigua de la riera per un petit rec de pedra per la banda esquerra (abans sembla que ho feia per la banda dreta). També es pot veure dos forats excavats a la roca, que segurament marquen l'indret d'una antiga resclosa de fusta, en aquest mateix lloc. Seguint el curs de la riera hi han exemplars de saüc, alzina, pi, salze, roser silvestre, pollancre, boix, canyís, olivera, figuera, llorer, arbres fruiters i, sobre tot, les espècies conreades en les petites hortes en explotació. El paisatge, especialment, a la part més propera a cal Trist es troba fortament humanitzat existint sistemes d'explotació tradicional, que fan que constitueixi un entorn natural molt agradable als sentits. També, seguint el curs de la riera, i moltes vegades, confonent-se amb ella mateixa, hi ha un camí, que en alguns trams està empedrat.</p> | 08274-116 | Vall de la riera d'Hortons | <p>Una llegenda diu que al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua els habitants de cal Banyes per a usos domèstics, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí el seu nom (LOSADA, 2000). Al toll dels Encantats, el nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que va escoltar quan era al toll pescant. (LOSADA, 2000).</p> | 41.8443200,1.7491400 | 396154 | 4633248 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67159-20210630160235.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es diu que el seu nom prové del seu aprofitament pel regatge dels horts (LOSADA, 2000) també rebia el nom de 'la vall dels gitanos' (Informació oral d'Isidre Suades). Hi ha un lloc dit 'Farrera', que probablement vingui d'una explotació de ferro. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 67151 | Ca la Xica Xecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xica-xeco | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XX | <p>Masia de planta quadrangular amb annexos, al costat del cos principal .Té dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. Els paraments es troben arrebossats i destaca a la façana lateral una doble finestra coberta amb arcs de mig punt al lloc més alt de les golfes.</p> | 08274-108 | Ctra. de Súria a Balsareny | <p>L'origen del topònim es el següent: La filla petita de Cal Xecó, del Poble Vell, és volia casar i com que no era la pubilla de la casa, havia de marxar-ne i deixar-la per l'hereu, amb la qual cosa es feu construir aquesta casa situada a la carretera de les Vilaredes. D'aquí ca la 'xica' (petita) de Cal Xacó.</p> | 41.8395211,1.7708018 | 397944 | 4632689 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152536.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67147 | Cal Bosquetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bosqueta | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb annexos moderns de totxo vist a l'E i O del cos principal. Té tres pisos amb coberta a doble vessant. Els paraments són de maçoneria irregular. Molts de les seves obertures han estat reformades.</p> | 08274-104 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8460910,1.7595644 | 397022 | 4633432 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67147-foto-08274-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'hi ha pogut accedir. Està essent notablement reformada. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 67145 | Cal Siló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-silo | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb annexos moderns de totxo vist a l'E i O del cos principal. Té tres pisos amb coberta a doble vessant. Els paraments són de maçoneria irregular. Moltes de les seves obertures han estat reformades.</p> | 08274-102 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>En un cens de 1877 apareix com a casa habitada de dos pisos</p> | 41.8443317,1.7608860 | 397129 | 4633235 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67145-20210608163344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67145-20210608163437.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67141 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-4 | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (2000) 'Apunts sobre antecedents i hipòtesis sobre la casa Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell de Súria'. Document mecanografiat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIV-XX | <p>Casa de dos pisos, composada per un cos principal, un annex i una pallissa, construïda l'any 1931. Està feta de maçoneria irregular i coberta a doble vessant. Es troba construïda, en part sobre una mola de roca, en la que destaca la presència d'un forat rectangular, a manera de petita cisterna, d'una alçada de 1'5 metres, avui omplerta. En aquest mateix lloc, i a sobre de la mateixa, actualment hi ha un galliner. En un dels extrems vistos d'aquesta mola es recolza un arc apuntat, que donava pas en sentit N-S i que, actualment, es troba cegat. Està fet de carreus de gres vermell. Aquest arc, actualment constitueix el límit d'un espai intern del pis baix de la construcció. Al seu costat existeix, encara avui, un forn de pa. L'entrada és de lloses de pedra. Té dues tines de planta quadrada i una alçada d'uns dos metres i dues obertures a la part inferior. Servien per a guardar el blat de moro i estan fetes cap el 1940. Hi ha una premsa de vi, i en l'edificació auxiliar dues pedres, una sembla una base de paller i l'altre una mola.</p> | 08274-98 | Camí rural a les cases del Samontà | <p>En un llibre de defuncions s'esmenta a l'any 1692 la mort d'un Josep Balaguer al mas 'Balaguer del Samuntà', avui Cal Rei (PERAMIQUEL, 2000). En un cens de 1877 apareix com a alqueria habitada de dues plantes. Entre els veïns del Samuntà la tradició és la de que cal Rei era la casa més antiga i que la gent que habitava cal Planés havien estat masovers de cal Rei. El cognom Serra, segons informació oral, ve de la Fumera (Serra Moliner) i, apareix lligat a cal Rei cap a finals del segle XIX.</p> | 41.8575730,1.7521243 | 396422 | 4634715 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67141-20210615143614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67141-20210615143529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67141-20210615143456.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es conserva a la casa una col·lecció d'eines de pagès. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67142 | Cal Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia i conjunt d'edificacions al seu voltant. Es pot observar una tina com a construcció exempta. Es coneixen cinc reformes de la casa, quatre per inscripcions amb les dates 1732, 1746. 1747 i 1833 a sengles indrets de la casa i la quinta el 1930, per informació oral. En aquesta última es construeixen gran part de les construccions annexes i s'utilitzen totxos al cos principal. A la façana principal destaca la presència de la part superior d'una finestreta geminada romànica el més segur que reaprofitada. Està feta en un sol carreu treballat amb el doble arc, coronat per sengles sèries de tres rebaixos llisos a la manera d'arquivoltes, que ajuden a donar-li un aspecte més acurat. No hi ha restes ni de la columneta central ni dels brancals. A la zona d'habitatge destaca una escala de lloses de pedra. Resulta curiosa l'existència d'una estança amb dues portes tapiades, a més de la d'ús actual. La Sra. Teresina, de la masia del Puig, apunta la tradició de que quan moria l'amo de la casa es paredava la porta per que no la travessés ningú més. Entre els objectes mobles d'interès es troben les eines i estris propis d'una explotació agrària, un banc de fuster amb l'aixol i el ribot, una teiera guardada al celler, així com mesures, una agulla de cosir sacs, etc. Hi ha dues teules amb data 1746 i 1833, portant aquesta darrera la inscripció següent: 'Munda Coma, filla de Joan / Coma i de / Francisca Coma / Castelladral / any 1833'.</p> | 08274-99 | Camí rural a les cases del Samuntà | <p>A la casa es conserven documents del segles XV, XVII i XVIII. En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions, d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Se sap, per informació oral d'Isidre Suades que un habitant de la Garrigosa es va casar a cal Planés</p> | 41.8573664,1.7519926 | 396411 | 4634693 | 1732 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527163437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527174250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527173022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-foto-08274-99-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Hi ha una alzina al darrera de cal Planés que té més de vint metres d'amplada a la copa i dos metres d'ample a la base. | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 67140 | El Cortés del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes-del-pi | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular i murs de maçoneria de pedra irregular travats mitjançant morter de calç. A la façana principal, es poden veure uns antics assecadors, cegats els uns i en part cegats els altres amb tàpia, totxo i fusteria. Té tres pisos (el darrer de 1929) amb sostre a dues vessants i presenta construccions annexes a l'E, Oest (tres tines) i Nord (cisterna i galeria sobre l'habitació). La cisterna, construïda el 1929, té un brocal amb una estructura de ferro forjat on s'agafa la corriola. El mur de la cisterna presenta una pica reaprofitada. A l'altre costat de la carretera una pallissa ocupa el lloc on fa anys havia una casa veïna: 'cal Passavant'.</p> | 08274-97 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>A la casa es conserva una bona col·lecció documental, que està sent transcrita per la filla de la família. El document més antic que es conserva a l'arxiu familiar és del 1792. Del 1797 hi ha un contracte d'arrendament a la casa Garriga. En un altre datat el 1799, apareix el nom de Maria Garriga Cortès com a pubilla de la casa. Sembla ser que fins aquella data, eren els Garriga els propietaris, per tant l'origen de la casa, cal cercar-lo a la masia Garriga de Castelladral. El 1860, en un cens, apareix com a dues cases d'un i dos pisos El 1860 hi ha un document on es llegeix 'Casa i serres dites de Puigjover, àlies Cortés del Pi, que pertanyen al manso Garriga, era de Maria Graner, hereva del seu pare Francesc Graner i Cortés (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. L'any 1887, estava habitada per 18 persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8601475,1.7628239 | 397315 | 4634989 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527130610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527130636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527135652.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Al SE de la casa existeix una alzina de grans dimensions. Es tradició a la casa que va ser plantada per un capellà al segle XIX. Els forns del Cortés pertanyien a aquesta casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67143 | Cal Pés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta quadrangular i de maçoneria irregular, amb una rafa al costat que dona a la riera i una altre al costat oposat. Actualment té el sostre a una vessant, però s'observa que abans era a doble vessant i d'inferior alçada.</p> | 08274-100 | Camí rural a cal Pés | <p>En 1860 constava, com ara, d'un sol edifici de dos pisos, també s'esmenta en un cens de 1877, com a masia habitada de dues plantes i a l'any 1980 es fan reformes que la deixen en el seu aspecte actual. Abans pertanyia a la Mesquita.</p> | 41.8505585,1.7697004 | 397871 | 4633916 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144136.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 67139 | Cal Palitroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palitroques | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX | L'entorn immediat de la casa ha sofert un important deteriorament produït per la desafortunada excavació de l'explanada on es va fer l'edificació, havent deixat a l'aire els fonaments de l'extrem O de l'edifici, amb els problemes que això pot comportar | <p>Edificació de planta rectangular, segurament de dos pisos i golfes, feta de maçoneria irregular, amb obertures a la façana principal amb els muntants de carreus i motllures als ampits. El dintell de la porta, fet d'un sol carreu que forma un arc escarser, presenta una llegenda dins d'un oval que data la construcció: 1859. Aquesta inscripció és en part il·legible però conté les expressions 'Ma fecit (.?.) any de 1859'. La casa s'adossa a una tina de construcció anterior, que es troba al seu costat E. El seu avançat estat de deteriorament i el fet de que l'interior estigui ple de bardissa impedeix una bona descripció de l'interior de l'edifici. Com element a destacar es pot citar un forn de pa que es troba a la cantonada SO. S'endevinen troneres a la façana N, datables en el segle XIX. La coberta és a dues vessants. A escassos metres de la tina s'alça un xiprer, encara que en fotografies antigues s'observa que n'hi havia dos.</p> | 08274-96 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes</p> | 41.8526466,1.7664837 | 397607 | 4634152 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142514.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142911.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Les palitroques son unes plantes ranunculàcies freqüents en els sembrats i en els guarets, de fulles dividides i flors petites. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67138 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-30 | <p>CARREÑO, N.; QUER, M.; VILANOVA, J. (1996) La sardana a Súria, Súria, Agrupació Sardanista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1972) 'Les primeres caramelles' Súria. Semanario de Informació Local, Núm. 1.047, 01.04.1972, pp. 1-2, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, A.; PERAMIQUEL COLS, J. (2000) Caramelles de Súria. Programa, Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>DECLARACIÓ (1594) Declaració de Jeroni Corrons, 29.04.1594, Arxiu del Veguer, Manresa, Lligall, 140.</p> | Es tracta, tal vegada, de la festa més popular de Súria, amb uns altíssims índex de participació popular. Encara que en els darrers anys s'havia tendit a la creació d'un espectacle en recinte tancat, s'està tractant de recuperar la tradició més popular, de grups difosos tant pels carrers del poble com a pagès. | <p>Actualment, és una de les festes més importants i representatives del cicle festiu de Súria. En aquesta diada surten al carrer unes 700 persones de totes les edats (entre cantaires, músics, dansaires). Són elements bàsics de les caramelles de Súria, els següents: 1. LES COLLES, o agrupació dels caramellàires. Antigament es formaven per raons d'edat i de veïnatge. Avui persisteixen en el si de les entitats associatives de la vila. L'any 2000, han participat vuit grups: El Tro Gros (cant, trabucaires, ball de cascavells), La Llanterna (cants), Juvenil del Foment Cultural (cants, grup orquestral, danses, ballestes), Grans de l'Agrupació Sardanista (cants, danses, bastoners), Fadrinets del Poble Vell (cants, bastoners), Salipota (cants, bastoners), Infantil de l'Agrupació Sardanista (cants, danses) i Infantil del Foment Cultural (cants, danses) 2. CANÇONS I MÚSICA. Les més extenses són les sardanes, els valsos i les cobles humorístiques. 3. LES LLOQUES. Personatges encarregats de recaptar donatius en agraïment de les cantades i ballades de cadascuna de les colles. 4. ELS OUS, embotits i altres menges que abans es rebien s'han canviat, actualment, pel seu equivalent monetari. 5. CISTELLES I CISTELLONS. Es tracta d'aquests envasos de tipus vegetal profusament engalanats que porten les lloques per a la recapta. Temps enrera eren molt pintorescs: penjats dalt d'un pal duien mocadors com a banderoles i candeles que s'encenien per a pujar fins els balcons. 6. TRABUCAIRES: Els galejadors van incorporar-se a la Pasqua a finals del segle XVIII. Durant tot el matí no deixen reposar els trabucs recordant el terrabastall que es feia després de l'al·leluia del Dissabte de Glòria. 7. BALLESTERS, Són els caramellàires que van proveïts amb la ballesta, element extensible fet amb llistons de fusta, mitjançant el qual es fan arribar flors a les finestres de les cases. 8. BALL DE BASTONS. Hi ha colles que fan el ball de bastons Tenen una indumentària especial. Els estudiosos parlen que l'origen d'aquest ball es troba a la dansa d'espases. Actualment són tres les colles que fan aquests balls. A Súria: els grans de l'Agrupació Sardanista, els Fadrinets del Poble Vell i Salipota. 9. BALL DE CASCAVELLS. Es tracta d'un ball rodó en el que els seus participants porten unes turmells plenes de cascavells, que sonen mentre els dansaires es mouen. Es considera una al·legoria de la lluita i la victòria del soldat . Els instruments que animen la dansa són el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs. Es tracta d'un dels elements més interessants de les caramelles de Súria. 10. ALTRES BALLS. En els darrers anys s'han introduït coreografies que donen gran varietat a les actuacions caramellàires. 11. ELS DONATIUS. Com ja s'ha dit, el donatiu més habitual, actualment, és el diner, encara que per recordar la recapta tradicional, a la Plaça Major, s'obsequia al públic amb coca i mistela.</p> | 08274-95 | <p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. Quant a la missa de dissabte sant s'entonava el Glòria, el jovent del poble responia cantant el set goigs de la Mare de Deu. Desprès feien una segona cantada a la porta de la rectoria i una tercera a la casa del batlles. A partir d'aquí, s'escampaven per les masies de la rodalia, on saludaven i es posaven a cantar corrandes, més o menys reverents, a les mosses de la casa. Un document datat l'any 1594, conservat a l'Arxiu de Manresa, fa referència al ball de cascavells, encara que sigui de fora de Súria, per acompanyar les caramelles. En aquest es detalla que la nit del dissabte de Rams, anaven per les cases de la parròquia un petit grup de gent: un cantant, un altre sonant el llagut (?), la flauta i el tamborí i l'altre amb cornamusa i dos ballant amb els cascavells ' demanant caramelles i aplegant ous i lo que els volien donar' per a menjar. Cantaven cançons a la Verge Maria i un portava una cistella on hi posaven els ous. Una cançó de caramelles que es cantava, probablement, a principis de segle 'El dissabte sant de Pasqua / molts no poden treballar, / per sentir als camillàires / que no paren de cantar' Aquesta cançó la cantaven colles de quitxalla. Sortien el dissabte de Pasqua i feien la ruta de pagès, amb espardenyes i camisa blanca. Un portava la bandera, un altre la panera per recollir els donatius i un tercer la cistella amb palla per tal de recollir els ous que podessin rebre. El cap de colla anava al davant de tots i demanava permís per cantar i, els altres dos, eren els encarregats de llençar els petards, per tal de que fos advertida la presència de la colla. A més, un d'aquests dos, tocava l'acordió amb acompanyament, sense entonar i, cap el tard retornaven a casa . Al dia següent cantaven al barri (CLIMENT, 1972).</p> | 41.8310203,1.7543304 | 396563 | 4631765 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es canta també a la missa de la vetlla pasqual i a l'Ajuntament. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67135 | Església de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-0 | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Els trets més destacats de la construcció el constitueixen el campanar i la porta d'entrada. El primer element s'ha construït sobre la porta d'entrada, i constitueix una referència visual del Raval Nou o barri del Centre. Aquest està coronat per una teulada a quatre vessants sobre un pis amb finestres dobles amb arc de mig punt als quatre vents. L'entrada principal es troba a un nivell superior al del carrer i s'accedeix mitjançant una doble escalinata suportada per dues columnes de fust llis. L'interior té vitralls de colors i l'absis presenta unes pintures d'A.. Gorges. A l'altar major hi ha una làmpara-baldaquí, original de Josep Sendra (REGUANT, 1988). L'altar del Sagrat Cor és obra de Pere Guasch, beneït l'any 1950.</p> | 08274-92 | C/Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>El fet del creixement del poble al costat de la carretera i el riu (al Raval Nou) va portat a que el rector Martí Sanglas, comencés amb diners del seu patrimoni, una nova església, escoles i casa rectoral, abans del 1936 (REGUANT, 1988). D'aquesta manera els feligresos ja no haurien de pujar al capdamunt del poble (REGUANT, 1988). L'any 1940 s'inaugurà la nova edificació, on es va traslladar la titularitat de la parròquia (AUTORS DIVERSOS, 1984). El seu interior es completa amb la col·locació, l'any 1949, de l'altar de la Immaculada, el campanar, el rellotge públic i finalment es procedeix a la benedicció de les campanes. L'any següent es fa l'altar del Sagrat Cor (REGUANT, 1997). Per informació oral se sap que en la construcció de la torre es va emprar pedra de l'església de Santa Maria sa Vila. L'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984). Avui es aquesta la església parroquial de Súria.</p> | 41.8318840,1.7515617 | 396335 | 4631864 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67135-20210420163427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67135-20210420163505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67135-20210420163553.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Josep Maria Sagnier | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67133 | Pas de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-sala-0 | <p>Informació oral del Sr. José Rodríguez García</p> | No es veuen restes constructives en superfície | <p>En un turó que es troba al pas de la Sala, al límit del terme de Súria amb el de Sant Mateu de Bages s'han recollit en superfície alguns fragments de ceràmica ibèrica molt rodada. La majoria és de pasta oxidadada, però també hi ha algun tros de pasta de sandvitx. Es tracta d'una elevació en el extrem muntanyós sobre el Pla de Meravelles.</p> | 08274-90 | Camí rural a la Sala | <p>Descobert pel Sr. José Rodríguez García.</p> | 41.8201410,1.7381173 | 395199 | 4630576 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67133-20210728130916.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67183 | Barraca del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llado-0 | <p>BALLBÈ I BOADA (1992) Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX | En molt mal estat, Segurament la resta de la data, es troba al terra, entre les runes de l'enderroc. | <p>Es tracta d'un conjunt de tina, barraca i un petit recinte adossats. Estan construïts en maçoneria irregular amb carreus a la porta i cantonades de la barraca. La llinda de la porta està datada el 18..(?), no podent-se donar major precisió ja que s'ha trencat la part final de la mateixa. La planta és irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular i genera un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta excèntrica. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La seva impermeabilització es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. S'adossa a una construcció de planta aproximadament quadrada de dos pisos. El segon presenta un accés elevat, per on s'entrava la verema i s'abocava als brescats de fusta que anaven encaixats a la tina que es troba a la primera planta. Aquesta està feta amb morter de calç i recoberta internament amb rajoles envernissades de marró de 40 X 40 cm aprox. que la impermeabilitzen. Està coberta per una volta de filades de rajoles. A l'oest es troba un petit recinte que protegeix l'accés a la mateixa i que, tal vegada, serviria com a magatzem.</p> | 08274-140 | Camí rural des de Bogadella | <p>És aquesta una associació constructiva molt poc habitual a Súria, però pròpia d'alguns llocs del Bages. Aquesta associació al mig del camp és el reflex d'una expansió important del conreu i aprofitament de la vinya abans de la fil·loxera. Tenint en compte la data incompleta de la llinda de la porta de la barraca, aquesta edificació va ser alçada al segle XIX, però no se sap rés més, ni de la seva propietat ni d'altres aspectes particulars de la seva utilització, apart del fet de ser usada com a lloc on es trepitjava el raïm (la tina) i d'aixopluc magatzem d'eines o habitació per estar-s'hi alguna nit en el temps de la verema.</p> | 41.8097802,1.7741607 | 398176 | 4629383 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728110803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728110834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111109.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67160 | Cases del Samuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-samunta | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | XIV-XXI | <p>Conjunt edificat format per tres cases principals: cal Mariano, cal Rei i cal Planés amb construccions accessòries interessants. Ocupen un petit collet en forma d'esquena d'ase que domina la riera d'Hortons i el sector del Quer. L'element més antic que es pot veure al lloc, consisteix en una finestreta romànica, encara que possiblement portada d'un altre lloc, que es troba a cal Planés. L'element 'in situ' més antic és un arc gòtic a cal Rei. De tota manera, el gruix principal d'edificacions és del segle XVIII, segons es pot veure per les llindes de les portes. Entre les construccions auxiliars destaquen el trull de cal Planés i la pallissa i la tina de cal Mariano. S'ha de destacar amés una gran alzina que pertany a Cal Planés.</p> | 08274-117 | Camí rural a les cases del Samontà | 41.8573540,1.7521517 | 396425 | 4634691 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67160-20210527162332.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | L'abundància de boscos en aquesta zona persisteix en topònims com 'les Rouredes', 'les Alzinedes' o 'el bosc de cal Mariano' (LOSADA, 2000) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67144 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-1 | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX | <p>Edifici que consta d'un cos central de planta rectangular allargada amb afegits a un lateral i al peu. Inicialment devia constar de dos pisos i golfes que, com es pot apreciar, han estat aixecades recentment formant un nou pis. L'edificació que es pot veure és del 1865 segons data de la llinda de la porta principal. Al seu interior conserva el celler amb botes petites de cèrcols de ferro, coves de vímet i canya i, en altres dependències, un banc de fuster com a elements mobles d'interès. Té dos cisternes i un pou. L'encercla un jardí.</p> | 08274-101 | Camí rural a la Mesquita | <p>El 1860 constava d'un edifici habitat i un altra que no, segons un cens (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un altre cens de l'any 1877 apareix com a masia de dues edificacions d'un i tres pisos, una habitada i l'altre no. El 1886 el maso del Cortés o Mesquita era propietat de Rosa Planell i el 1887 era habitat per 12 persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8465499,1.7747155 | 398281 | 4633465 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162142.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67137 | Festa de Sant Sebastià / El Vot del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-el-vot-del-poble | <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristofol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | És la festa més important de l'hivern a Súria. | <p>Un fet destacat en la història de Súria és l'epidèmia de còlera de l'any 1885, especialment per la seva importància simbòlica, ja que ha quedat fixada en la memòria popular. Va morir prop del 10% de la població. Aquest episodi va ser l'origen del Vot de poble en honor de Sant Sebastià, que encara es celebra. Els fets han passat a formar part de la memòria col·lectiva dels suriencs per la seva gran força simbòlica, ja que es relacionen amb la mort i la supervivència com a col·lectivitat (PIÑERO, TOMASA, 1998).</p> <p>Amb la festa de Sant Sebastià s'inicia el cicle festiu a Súria i s'ha convertit en una Festa Major d'hivern, amb clar predomini d'actes culturals i festius. Els actes de l'any 2000 van durar des del dissabte 15 de gener fins el diumenge 23 de gener. El programa va incloure en l'àmbit d'esport una 'Tirada esportiva internacional en armes neumàtiques' i els 'Jocs d'atletisme escolar', en l'àmbit de la cultura dues exposicions: 'Imatges d'un riu industrial, el Cardener de Callús a Cardona', amb la presentació del llibre del mateix títol i 'Obres de l'Associació d'Artistes de Súria', dues conferències sobre 'el Maquis' i 'Súria a l'Aconcagua 2001', un concert i la representació d'una obra de teatre. En l'àmbit de l'animació al carrer, va haver-hi (el mateix dia de Sant Sebastià) una galejada a càrrec dels trabucaires del Tro Gros, la instal·lació d'un 'Juguimòbil' a la plaça de Sant Joan i un 'Cercavila' amb elements folklòrics locals i el grup Xarop de Canya.</p> <p>En l'àmbit religiós es fa una celebració eucarística concelebrada i cantada, durant la qual es renova el Vot del Poble. El mateix dia de Sant Sebastià es va demanar al veïnat que posessin senyeres als balcons. A més, s'edita un programa d'actes, a l'igual que tots els anys.</p> <p>D'aleshores ença cada mes de gener, es celebra aquest vot. Sant Sebastià, que per cert, també era el patró del Montepio, celebrant la primera festa l'any 1913. Els anys 1925 i 1926 no va haver-hi festa de Sant Sebastià, perquè el primer any es va cremar la fàbrica vella i el segon, la Junta del Montepio va dir que no havia tingut temps d'organitzar-la . Els primers anys la festa del Montepio constava d'una celebració religiosa al matí i una vetllada teatral per la tarda (REGUANT, 1997). El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària a tota la conca del Llobregat i Cardener. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997), per la qual cosa, la vaga general revolucionària començava a Súria, un cop acabada la festa de Sant Sebastià, el dia 21 de gener de 1932. L'any 1942 amb donatius i una aportació de l'Ajuntament es va adquirir una nova imatge de Sant Sebastià, de l'escultor J. Maria Camps i Arnau, autor de la imatge de Sant Cristòfol situada a l'església. Aquest any també es canten per primer cop els goigs composats per Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997). A més de la celebració religiosa es porten a terme, cada cop més, actes de caràcter cultural i cívic. Així, fa uns anys es va aprofitar la festivitat per fer coincidir la proclamació de les pubilles locals amb una curiosa representació d'exaltació de la dona catalana, homenatjant diverses dones famoses, com la Mercè Rodoreda, Lola Anglada, Àngels Garriga, etc.' (REGUANT, 1988).</p> <p>Una altra activitat feta fa uns anys va consistir en l'organització d'un muntatge teatral popular ('Pell de poble') sobre aquest episodi de la història de Súria, amb guió d'Agustí Soler i Mas. La representació es va fer utilitzant el mateix Poble Vell com a escenari, amb gran èxit de públic i de participació. (PIÑERO, TOMASA, 1998). A l'any 1985, i amb motiu del centenari, es va col·locar una escultura al costat del pont que uneix el barri de Salipota amb el Raval Nou.</p> | 08274-94 | <p>Els fets històrics en que va tenir origen aquest vot son els següents: des del 5 de setembre fins el 21 d'octubre de 1885 tingué lloc una forta epidèmia de còlera que va assolar Súria amb el resultat de més de vuitanta morts, en aquest espai de temps. El dia 10 de setembre es va produir la primera defunció, Anton Farriols i Ribolleda.</p> <p>Després de sis morts, el dia 13 l'Ajuntament va destinar 804 pessetes per auxiliar els malalts pobres. No fou fins al dia 30 en què es formà una comissió amb el rector, Jaume Soler, l'alcalde, Joan Santamaría i el jutge, Pau Bransuela, per distribuir el socors als necessitats. També ordenaren, com a mesura higiènica, que es traguessin de dins la vila els porcs i acordaren destinar grans quantitats de sofre per desinfectar les cases i els carrers. Ja havien mort 53 persones.</p> <p>Al costat de les tres primeres autoritats, es nomenà una junta per recollir i administrar les almoines donades en auxili dels malalts. Aquesta junta era formada per Ignasi Guilà, paleta, Josep Giró, muntador; Maria Pujol, vídua de Francesc Cuadrench, hostaler; Ramon Sañas, sastre; Teresa Simón, vídua de Celdoni Mateu, espardenyer; Josep Guillemí, Francesc Fàbrega, Tomàs Castelló, Cristòfol Torras i Joan Canudas.</p> <p>El dia 4 d'octubre, quan els morts ja eren 66, visità la vila el governador A. González Solesio, juntament amb el president de la Diputació, Manuel Planas i Casals i els diputats provincials Rosselló, Mascaró i Tort i Martorell, així com el diputat a Madrid, Rocafort. El dia 11 d'octubre el còlera no minvava, però en sessió celebrada a l'ajuntament s'acordà donar el nom de A. González Solesio al carrer que el governador visità primer i el de Diputació al de les primeres cases visitades pels diputats provincials. També es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per aquestes actuacions. Aquesta placa roman actualment a l'escala de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'.</p> <p>Quan els morts sumaven ja 76, la Diputació envià per ajudar l'únic metge del poble, Domènec Quinquer, 5 infermeres i 5 infermers, 2000 pessetes i un altre metge, Frederic Monforte, substituït pocs dies més tard per Joan Mutgé. Les últimes defuncions es produïren el dia 21 d'octubre.</p> <p>En total, les defuncions de 1885 van ser 153, més del doble de la mortalitat habitual. Davant la gran magnitud de l'epidèmia, tot el poble es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense'; Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica fundada per Pius Muncunill; Ramon Giró i Jordana, teixidor; l'amo del mas can Torras; Joan Canudas i Basora, amo de la masia de Salipota i l'amo del mas de cal Fàbrega. La seva tasca reeixí, ja que un cop acabada l'epidèmia sobraren 120 duros que foren distribuïts entre les famílies de malalts pobres. Des del dia que es presentà el còlera a la vila es van fer pregàries públiques, celebrant-se ofici diari amb exposició del Santíssim.</p> <p>El 20 de setembre, diumenge, en solemne processó s'anà a buscar la imatge de Sant Salvador dipositant-la a l'església parroquial, on va predicar el rector demanant a tots els assistents fessin vot de celebrar perpètuament la festa de Sant Sebastià si Deu els lliurava de la malaltia. En aquell acte van estar presents totes les autoritats i veïns, excepte els malalts i els seus vetlladors. A partir d'aquesta promesa, Súria venera cada any el 'vot del poble' per sant Sebastià i celebra festa el dia 20 de gener (FULLA DOMINICAL, 1922).</p> | 41.8309865,1.7542793 | 396559 | 4631762 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2025-03-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 67134 | Torre de Salipota / Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-salipota-torre-dels-moros | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995) La arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monogràfics', 15.</p> <p>OLIVARES PONTI, David (1997) La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines, Manresa, Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT I AGUT, Josep (1999) 'El Poble Vell i la torre de Salipota', Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, pp.30-31, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIX | Els murs ja no tanquen el cercle original i es troba en avançat estat de deteriorament | <p>Torre de planta circular localitzada en un turó sobre la masia i el barri de Salipota, seguint el camí de la font del Ferro. Forma part de la xarxa de torres de telègraf òptic que va ser aprofitada per l'exercit isabelí. Sembla que en origen tenia tres plantes (encara que en el cens de 1877 es diu que té dues), amb la part inferior en talús. El seu diàmetre intern és d'uns dos metres i mig i la seva alçada oscil·la entre 5 i 8 metres. Els murs són fets de pedres més o menys escairades, de grandària mitjana, amb un morter força compacte de color rosat, conservant restes d'arrebossat. Es conserven dotze de les troneres que defensaven la torre originalment i que se situen a dos nivells. Posseeix un fossat al seu voltant, de planta irregular, però amb tendència a ser rectangular, amb uns 20 metres de llargària en el cantó més gran i una fondària de poc més d'un metre. Està rematat amb pedres en algun punt (OLIVARES, 1997). Es possible que estigues inclosa a la xarxa de comunicació immediata formada per les estacions de Manresa, Cardona, Serrateix i Castelltallat.</p> | 08274-91 | Camí rural a la Torre dels Moros | <p>Construïda durant el temps de les guerres carlines per a fer de telègraf òptic (REGUANT, 1988). A la segona guerra carlina (1846-1849) el general Pavia va ordenar la construcció de tres xarxes de telegrafia òptica, una d'elles circular de Barcelona a Manresa i Vic i des de Manresa amb una derivació cap a Solsona. Dins d'aquesta línia es trobava la de Súria. (REGUANT, 1999). La vila de Súria, durant les tres guerres carlines, degut en gran manera a la seva condició de vila fortificada, va ser escenari de diversos enfrontaments bèl·lics i seu de l'aquarterament de les tropes d'ambdós bàndols en diverses ocasions. El rei carlí Carles V va fer una breu estada a cal Quinquer. El castell es va reforçar per adequar-lo com a fortí, i al final de la primera guerra la vila va ser arrasada i cremada (PIÑERO, TOMASA, 1998). En un cens de 1877 la torre apareix com 'torre telegràfica' habitada constantment i que consta de dos pisos.</p> | 41.8319532,1.7449243 | 395783 | 4631879 | 1848 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67134-20210429130608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67134-20210429130659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67134-20210429130739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67134-foto-08274-91-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El tipus de torre més habitual i estès, tan a Catalunya com a Espanya, dins l'enginyeria militar de comunicacions és la quadrangular amb base troncopiramidal, que no respon a aquesta tipologia. Segons informació oral del Sr. José Rodríguez García va trobar a poca distància de la torre un molí barquiforme, però cap altre tipus de restes d'interès arqueològic. Aquesta troballa va ser recollida en la literatura arqueològica (DAURA, GALOBART, PIÑERO, 1995), així com per SOLER (1985). Daura, Galobart i Piñero publiquen aquesta peça com a un molí neolític, encara que afegeixen que no se sap els criteris que s'han utilitzat per concretar aquesta cronologia. A SOLER (1985) apareix la fotografia de l'esmentat molí. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||
| 67132 | Cal Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colomer-0 | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | Només se'n conserven restes. | <p>Es troba al costat del camí antic que baixa des de Cererols fins el Cardener per la riera de Bogadella. A no massa distància del nucli de Cererols es pot observar com a l'enderrocar-se un marge d'uns dos metres d'alt darrera del mateix es veuen, com a mínim, dues parets perpendiculars al sentit del marge i tallades per aquest. Entre ambdues s'aprecia un potent estrat d'enderroc. No es veu cap tipus de ceràmica ni al camp superior ni a l'inferior.</p> | 08274-89 | Camí rural de Cererols a Bogadella | <p>Les informacions actuals no permeten fer cap afirmació taxativa, de tota manera, Lladó, abans de la Guerra Civil de 1936 (1993B i D) relacionava les vies amb els topònims Colomer i Estrada, pensant que podien pertànyer a una via romana 'estrada' i a un columbari 'colomer'. Creia que el topònim Estrada calia situar-lo al lloc de la Plana (que seria el Pla) i Colomer, al Camp Colomer, indicant que en aquest lloc s'hi veien construccions antigues fins poc abans de 1932. En aquell moment deia que encara es podien veure restes d'un columbari romà al lloc de la Torre / Codines prop de la vinya de l'Estrada, 'segons opinió de competents especialitzats' (LLADÓ, 1993D).</p> | 41.8165533,1.7692625 | 397780 | 4630140 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67132-20210728121826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67132-20210728121846.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67126 | Els Ulls del Mussol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ulls-del-mussol | <p>Informació oral del Sr. José Rodríguez García</p> | Una bona part se l'ha endut la riera del Tordell | <p>En un petit balç vertical excavat per la riera del Tordell en un estrat argilós, una mica més avall del mas Vilella, es pot observar una cambra de foc amb pilar central d'un forn de ceràmica. El resultat visual es que recorda clarament els ulls d'un mussol, nom amb el que es conegut popularment. Aquest forn, el qual es troba gairebé tot menjat, tindria planta rectangular i encara es poden veure alguns dels forats que comuniquen la cambra de foc amb la de cocció en el perfil del talús. No sembla que es conservi 'in situ' cap material.</p> | 08274-83 | Carretera de Balsareny a uns 100 metres del Mas Vilella en direcció a Súria | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8356651,1.7663098 | 397565 | 4632267 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67126-20210706124538.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 67127 | Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torroella | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> | XIII-XIX | Es troba en estat ruïnós i no s'hi pot accedir per trobar-se tancada amb un reixat. | <p>Conjunt d'edificacions a diferents nivells formant un bloc constructiu principal més un altre de secundari i dos de petits, formats per files de tines. L'edifici principal, de planta quadrangular i vàries plantes, ofereix un aspecte tancat propi d'una obra defensiva, i està ubicat dominant el pas de la riera de Tordell. Per la part E, la qual dona a la riera, presenta un edifici afegit amb posterioritat on s'observen troneres pròpies del segle XIX. Te una capella dedicada a Santa Maria, de planta rectangular, adossada a l'extrem NE, amb la volta decorada amb pintura blava i restes de pintura a la capçalera, a on estava l'altar, avui desaparegut. Al darrera de la capella es poden veure les restes d'una volta i tines. El segon cos d'edificacions està format per un edifici a un nivell inferior, amb parets de pedra i arcs i cantoneres. Les obertures son de maó. Aquest cos caldria datar-lo en el segle XIX, i sabem, per documentació oral que era el lloc on hi havia estat una fassina.</p> | 08274-84 | Ctra. de Súria a Balsareny | <p>De l'any 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom (SITJES, 1990). Ramon Folc de Cardona paga a l'hereu de Jaume II per la venda d'entre altres llocs de Torroella (REGUANT, 1988). De tota manera, no està clar que aquestes cites siguin referides a aquesta Torroella, car poden pertànyer al proper poble de Torroella, encara que es conserven a la fitxa, per precaució. En un cens de 1877 apareix com 'alqueria de Torroella', amb dos edificis, d'un i tres pisos, un habitat constantment i l'altre deshabitat.</p> | 41.8483611,1.7812649 | 398827 | 4633658 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161559.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Una part de l'edificació està destinada actualment a la cria de porcs senglars, precisament la que abans havia estat fassina. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 67125 | La Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closa-0 | <p>LLADÓ RAMONET, Josep (1933) 'Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols'. Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XII-XIV | Es troba en estat avançat de ruïna, per la cual cosa resulta perillosa la seva visita. | <p>Conjunt edilici format per un cos principal i diverses edificacions auxiliars com pallisses, corrals, etc. El més interessant, de bon tros, és el cos principal. Aquest està format per una torre circular a la que se li adossa una edificació. La torre es conserva a una alçada d'uns sis metres, amb un diàmetre interior d'uns tres metres, ocupats per una tina circular amb rajoles vidrades. A la torre s'observen troneres arran de terra i a mitja alçada. El parament és de carreus de mida mitjana repartits de manera força regular. A la torre s'hi adossa un edifici de planta quadrangular, on s'aprecien diverses fases constructives, trobant-se a la més antiga un finestral geminat gòtic al primer pis i un safareig amb arc escarser. Hi ha altres fases on s'observen finestres de llinda plana, entre d'altres elements. En aquest cos també s'aprecien troneres de l'època de les guerres carlines.</p> | 08274-82 | Camí rural des de les Comes a la Closa | <p>Josep Lladó la situa al segle X al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). El 27 de gener de 1315, Berenguer d'Odena ven a Pere Guillem de Bosch el mas Çaclosa (REGUANT, 1988). Al cens de 1860 es reflexa l'existència de dues edificacions (REGUANT, CASTELLADO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a masia de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. El 1887 l'habiten dotze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). La darrera utilització de la casa va ser com a masoveria depenent de les Comes, Viladelleva i Bogadella.</p> | 41.8258977,1.7858207 | 399170 | 4631159 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-20210615122114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-20210615122611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-20210615122252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-20210615122139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-foto-08274-82-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67123 | Rodes de trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-trull | XVII | <p>Rodes de pedra de gres vermell amb una concavitat interior i un forat al centre de les mateixes. Es troben al centre de la plaça de l'Oliver. Una d'elles porta la data de 1694 al costat. Una procedeix d'una edificació desapareguda ubicada al torrent dels Galàpets i l'altra és del molí de Reguant</p> | 08274-80 | Plaça de l'Oliver, s/n | <p>Segons informació oral una de les rodes procedeix d'un lloc avui desaparegut i que estava a la baixada del torrent dels Galàpets, al començament del raval de Santa Anna. En aquest indret, fa uns cinquanta anys, encara es veien restes d'una edificació amb aspecte semi-industrial on restava aquesta roda. L'altra, segons informació oral, procedeix del molí de Reguant i servia per a premsar olives.</p> | 41.8342304,1.7526550 | 396429 | 4632123 | 1694 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150703.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 67128 | Grup escultòric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric | <p>1a TROBADA (1991). Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> | XX | Presenta el deteriorament normal per trobar-se a l'aire lliure | <p>Utilitzant el vidre, el marbre, el ciment i la llum l'autor va crear una obra dinàmica i plena d'energia que simbolitza els aspectes i les particularitats d'aquest poble. Una columna de ciment, que representa el Poble Vell, amb teseles (obra de Ester Luesma M. Antònia Miralles) de ceràmica i marbre juxtaposades de tal manera que simbolitzen l'aspecte muntanyós de la regió, serveix de punt de recolzament a un riu de vidre, el Cardener que corre a prop, encastat a la columna com si llepés la terra (1ª TROBADA, 1991). La obra es va col·locar al centre neuràlgic del poble nou, és a dir, a la Pça de Sant Joan, al costat de la estació d'autobusos.</p> | 08274-85 | Plaça de Sant Joan | <p>La obra es va fer amb motiu de la 1a trobada d'artistes artesans organitzada per l'Ajuntament de Súria i la Generalitat de Catalunya l'any 1991.</p> | 41.8233200,1.7457200 | 395836 | 4630920 | 1991 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67128-foto-08274-85-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Joan Crous | 111 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67124 | Creu del Noi Viudu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-noi-viudu | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | La inscripció no es llegeix bé. Amb motiu de l'ampliació del carrer, es va traslladar de lloc, ocupant així l'emplaçament actual. | <p>Creu de ferro forjat amb corona i espines sobre pedestal de pedra motllurada. A la part central del cos de pedra presenta la següent inscripció: 'A la memòria del jove / Urbici Calmet Palau / que morí / lo dia 9 de febrer de 1909'.</p> | 08274-81 | Cruïlla C/ Roser - Ctra. Cementiri | <p>L'impost municipal per l'escorxador era un font d'ingressos molt important per l'Ajuntament: per cada cap de bestiar mort cobrava 20 cèntims. Per estalviar-se aquest impost i vendre la carn més barata es va començar a matar el bestiar fora del municipi, entrant-la de nit. El 9 de febrer de 1909, un home, Urbici Calmet (el noi viudo), va morir d'un tret en no fer cas als guàrdies (burots) que el volien inspeccionar per si passava carn de contraban. Un dels guàrdies que va disparar, va resultar ser el pare del mort. Aquest drama és el que commemora la creu (REGUANT, 1997).. Hi ha una corranda popular que fa referència a la mort del 'Noi Viudu' 'El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat', sembla ser que el 'cap pelat' fa referència a l'alcalde Mallet i els 'assessinos', és una referència a la mort del 'noi viudu' pels burots. (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò)</p> | 41.8376026,1.7521271 | 396391 | 4632498 | 1909 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145418.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es tracta d'un monument que commemora un fet dolorós, molt present a la memòria del poble, per la qual cosa te per sé un gran valor simbòlic per a la gent de Súria. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 67122 | Torremalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremalus | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | Les restes constructives que es troben dempeus presenten signes evidents de deteriorament i estan en perill imminent d'esllavissar-se cap el torrent. | <p>Torremalús es troba en una plana que cau abruptament sobre el torrent del Bògit, al lloc on aquest es bifurca en dues torrenteres, de tal manera que només es fàcilment accessible des del N, mentre que per la resta de costats es troba dalt d'un talús escarpat. Pel costat E d'aquest lloc, per l'altre vessant del torrent, pujava l'antic camí de Súria a Cardona, des d'on es té una bona visió de les restes de l'edificació. Actualment es conserva dempeus una mola feta de maçoneria irregular i carreus de pedra on sembla endevinar-se una porta coberta amb arc apuntat, mentre que la part inferior es troba 'atalusada' sobre el balç. Aquesta mola es troba just sobre la torrentera i està en greu perill d'esllavissament. Al darrera de la mateixa, hi ha uns camps plans conreats on s'ha pogut recollir, entre d'altres fragments, un tros de ceràmica decorada en verd i morat datable en el segle XIV, tal vegada de taller manresà. A l'extrem oposat del camp es troba una barraca de vinya i una cisterna feta en pedra seca.</p> | 08274-79 | Camí rural per Torremalús | <p>En els documents de l'Arxiu del Veguer de Manresa que fan referència a Súria n'hi ha un, datat l'any 1608, on apareixen citats Joan Reguanes de Torremalús i Joan Costafreda. Una llegenda publicada (encara que, evidentment, és una versió actual sense massa consistència), que fa referència a Torremalús és la següent: Torremalús era un hostal on s'hostatjaven viatgers i traginers i es comentava que alguns d'ells havien desaparegut misteriosament. Un dia es va aturar un jove que portava forces diners i la criada el va advertir de que si es quedava el matarien per a robar-los-hi. Sembla ser que eren els amos els autors de les desaparicions deixant caure un gran pes al llit on dormien els viatgers. La criada li va demanar que l'ajudés a escapar-se i així se salvarien tots dos (MARTÍN et alií, 1996)</p> | 41.8421019,1.7410810 | 395481 | 4633011 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67122-20210601111021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67122-20210601111057.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El nom del torrent del Bògit prové de l'existència al peu de la Torremalús d'un bògit o lloc per a captar aigües, el qual encara que ple de bardisses, es conserva en part. | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 67119 | Ruscos de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruscos-de-can-sivila | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> | Es troben força deteriorats. Les arnes que resten estan pràcticament desfetes. | <p>En terres de can Sivila s'han detectat dos llocs on hi ha unes estructures per a instal·lar-hi arnes per a eixams d'abelles. Es tracta d'una construcció adossada a la roca o a un marge de pedra seca, composada per grans pedres verticals i coberta del mateix material formant sèries de cel·les on es col·locaven les arnes de canya, vímet i altres materials tradicionals. En aquest cas es tracta de sèries de tres cel·les.</p> | 08274-76 | Camí rural a can Sivila de la Roca | 41.8392100,1.7416300 | 395522 | 4632690 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67119-foto-08274-76-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 67120 | El Casalot de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-reguant | <p>Informació oral Albert Fàbrega</p> | Es troba força degradat i manca part d'una de les parets | <p>En un lloc actualment sense camí d'arribada, just a la carena de la muntanya sobre el pla de Reguant es poden observar les restes d'una torre quadrangular, feta de carreus mitjans ben escairats i col·locats en filades. Es veuen marques d'haver utilitzat bastida per aixecar la construcció.</p> | 08274-77 | Dalt la muntanya, sense accés directe. | 41.8184300,1.7520100 | 396350 | 4630370 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67120-20210630131644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67120-foto-08274-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'ha pogut localitzar la situació exacta del casalot. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 67118 | Ermita de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pere | <p>FÀBREGA, A. (2012). Sant Pere del Puig i les Guixeres, de Súria. Súria: Ajuntament de Súria.</p> | XI- XVI | En queden els fonaments. | <p>Restes d'una església de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Se'n conserva la fonamentació, que ha permès definir fins a tres fases constructives: la primera del segle XI; la segona del XII al XIV i la darrera dels segles XV-XVI. El parament és de pedra lligada amb morter.</p> | 08274-75 | Camí rural a les Guixeres | <p>L'església de Sant Pere està documentada des de l'any 1033. Des del segle XI fins al XVII consta a la documentació com a església i a partir d'aleshores com a capella. Al segle XVIII ja només apareix esmentada la partida de Sant Pere, pel que hem de suposar que en aquest moment ja estava en estat de ruïna. L'any 2007 s'hi van iniciar les campanyes d'excavació arqueològica, que han permès descobrir-ne els fonaments i les característiques i fases constructives (FÀBREGA, 2012).</p> | 41.8360067,1.7713215 | 397982 | 4632299 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140809.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 67116 | Torrent del Bògit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-bogit | <p>Informació oral del Sr. José Rodríguez García</p> | No es veuen restes constructives en superfície | <p>Sota el lloc de Torremalús, pel seu costat NO, en un meandre que fa el torrent del Bògit i en un camp amb molt poc pendent, el Sr. José Rodríguez García va recollir fa anys una variada mostra de cultura material prehistòrica. El material es composa, bàsicament, d'útils de sílex de petites dimensions i un tros de petxina molt rodada amb un forat. Entre aquests objectes destaquen una punta de fletxa d'aletes i peduncle i un ganivet laminar de sílex.</p> | 08274-73 | Camí rural a Torremalús | <p>Descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8428400,1.7396600 | 395364 | 4633095 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67116-foto-08274-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67116-foto-08274-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67116-foto-08274-73-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 80|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc