patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37908 Magnòlia de can Bellsolell https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell XX Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. 08007-223 Can Bellsolell Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. 41.6113400,2.5420400 461843 4606726 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37909 Margalló de la Torre de Can Montfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda XX Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. 08007-224 Torre de Can Montfulleda 41.6056000,2.5384900 461544 4606091 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37910 Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda XX Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. 08007-225 Torre de Can Montfulleda 41.6056700,2.5380900 461510 4606099 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37911 Palmeres de Canàries de can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter XX Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. 08007-226 Can Boter 41.6012100,2.5435300 461961 4605601 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37912 Palmeres de Can Bellsolell https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-can-bellsolell XX Palmeres situades als jardins de Can Bellsolell. Les dues primeres, són les anomenades de canàries (Pheonix canariensis) al costat d'una magnòlia, i la segona, més cap a la façana, al costat de dues moreres una datilera (Phoenix dactylifera). Les mides de les dues primeres són de 1,75 cm i 2,50 de diàmetre respectivament. La tercera fa 1,05 cm de diàmetre. La palmera datilera té un tronc esvelt, cilíndric i senzill, sense ramificacions, coronat per una roseta de grans fulles palmades. 08007-227 Can Bellsolell 41.6113000,2.5417700 461820 4606722 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch i Martínez i Jordi Montlló Bolart La palmera datilera ha estat conreada des d'antic a les zones càlides del sud de la regió mediterrània. D'aquesta s'aprofiten els dàtils (que en molts països formen part de les persones i animals). Les palmes també serveixen per a construir sostres de les cabanes i alimentar el foc de la llar.Les palmeres de Canàries, originàries de les illes que porten el seu nom, tenen un aspecte semblant a la datilera, però posseeixen un tronc més curt i robust. De columna gruixuda i decorada per cicatrius foliars. La copa està formada per més palmes que la dactylifera. la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. La palma és més ampla i d'un verd intens amb major quantitat i densitat de folíols que són rígids i punteguts. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37913 Perera de l'Hostal del Sol https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol XX Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. 08007-228 Hostal del Sol 41.6017500,2.5328100 461068 4605666 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37914 Pollancre del Corral d'en Forn https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-corral-den-forn XIX-XX Proper a l'arbre hi ha abocaments de runa i deixalles que caldria enretirar. Pollancre de notables dimensions situat davant de la masia del Corral d'en Forn, concretament entre el marge del camí i els camps de davant la casa. A 1,5m del sòl, el tronc es ramifica en tres grans branques principals que formen l'estructura bàsica de l'arbre. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre. 08007-229 El Corral d'en Forn - Vessant SO del Turó de Ca l'Amar. 41.6095000,2.5082300 459025 4606538 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Algunes de les branques estan mortes. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37915 Alocar del rial de Betlem https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem XX Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. 08007-230 Torrent d'en Puig 41.6014400,2.5394500 461621 4605629 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch i Jordi Montlló L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37916 Xiprer de Monterrey de can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter XIX-XX Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. 08007-231 Can Boter 41.6008800,2.5437600 461980 4605564 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37917 Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre XX Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. 08007-232 Rial de ca l'Amar 41.6004700,2.5433700 461947 4605519 08007 Arenys de Munt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37918 Avellanosa del torrent del Fangar https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-del-torrent-del-fangar Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans). Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ). 08007-233 Torrent del Fangar 41.6214600,2.5555500 462974 4607844 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7/05/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37919 Els Tres Turons https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-turons Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. La zona coneguda amb el nom dels Tres Turons està situada al nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, i comprèn el turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m). És un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats. A les zones més elevades trobem boscos dominats per l'alzina (i en menor mesura de roure martinenc), a les obagues hi ha castanyedes mentre que a les zones més exposades hi apareixen pinedes de pi pinyer i alguna taca de suredes, i finalment, a les torrenteres i barrancs humits hi sovintegen les avellanoses. Cal destacar que aquesta zona està a la capçalera de la riera de Sobirans i que, per tant, en regula la qualitat i quantitat de les aigües circulants i del freàtic. 08007-234 Nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. 41.6071100,2.4994100 458288 4606277 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La majoria d'aquest espai es troba dins del Parc del Montnegre i el Corredor. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37920 Parc del Montnegre i el Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. <p>Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> 08007-235 Parc del Montnegre i el Corredor 41.6107200,2.5001200 458350 4606677 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37920-foto-08007-235-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37922 Castanyers de cal Cintet de Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit XX Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). 08007-237 Cal Cintet de Rupit 41.6116600,2.4972000 458107 4606783 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37923 Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt XX <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> 08007-238 Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt 41.6078400,2.5240200 460339 4606346 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37924 Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. <p>La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae).</p> 08007-239 Capçalera de la conca de la riera de Sobirans 41.6135500,2.4997900 458324 4606991 08007 Arenys de Munt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37925 Arbres monumentals de la C-61 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 XIX-XX Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. 08007-240 Al llarg de la carretera C-61 41.6211400,2.5300400 460849 4607820 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37926 Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones.</p> 08007-241 Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta 41.6234900,2.5560700 463019 4608069 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37927 Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer La població és molt reduïda en individus. <p>L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella.</p> 08007-242 Coll del Pollastre 41.6035000,2.5267700 460566 4605863 08007 Arenys de Munt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins. Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37928 Eucaliptus del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. 08007-243 El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal 41.5873300,2.5260400 460495 4604068 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37930 Concurs de Sardanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes XX Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. 08007-245 Plaça de l'Església Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. 41.6090000,2.5403500 461701 4606467 1940 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37931 Sardana 'Collsacreu' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu XX Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! 08007-246 Arenys de Munt Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 1955 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37932 Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt XXI Vigent Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. 08007-247 Arenys de Munt Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 2004 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jordi Paolí 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37933 Sardana 'Arenys de Munt' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt XX Vigent Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. 08007-248 Arenys de Munt Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 1957 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37934 Sardana 'La festa del Remei' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei XX Vigent Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. 08007-249 Arenys de Munt 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart F.X. Maimí 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37950 Barraca del carrer Marià Fortuny https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-maria-fortuny XVIII-XIX Escletxes estructurals Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( x m.), que presenta la volta de maó pla del tipus 'de tartana'. Parets de paredat mixt (pedres petites irregulars i maons unides amb morter) amb morter sense cobrir les pedres del tot. La porta és d'arc escarser fet de maons a l'igual que el marc de la part dels muntants. Damunt la porta hi ha un ull de bou fet de maons plans de forma radial. L'accés està una mica elevat i s'hi ha posat un esglaó aprofitat. 08007-265 Carrer Marià Fortuny, 8-10 (darrera la casa) 41.5949700,2.5460900 462171 4604907 08007 Arenys de Munt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La porta està tancada. 98|119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37951 Sardana Aplec de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti XX Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. 08007-266 Arenys de Munt Estrenada l'any 1936. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 1936 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Maria Vilà Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37953 Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt XVI Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. 08007-268 Carrer de l'Església, 43 Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg Física Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jaume Safont (clau de volta i escultura) 94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37954 Pou Francesc Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-francesc-font XIX Pou de recollida d'aigua de mina; de planta circular amb les parets fetes de paredat, amb pedra petita irregular unida amb morter, i arrebossades. Coberta de volta i portella de ferro amb les inicials 'F.F'. Està una mica elevat del nivell de la riera i cal pujar uns esglaons per accedir-hi. 08007-269 Riera de Sobirans 41.6159900,2.5110900 459267 4607257 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37955 Pou de Can Jaume Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaume-alzina XVIII-XIX En desús Pou d'aigua pertanyent a l'antiga masia de Can Jaume Alzina. És de planta quadrangular. Està molt amagat per la vegetació i deteriorat. Les parets són de maons i fins fa poc es podia veure la corriola per recollir i estirar la corda. 08007-270 Nord-oest del municipi. 41.6132300,2.4972800 458115 4606957 08007 Arenys de Munt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37959 Can Jaume Alsina https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-alsina XVIII Coberta i parets enderrocades. Masia enderrocada de la que només es conserven les parets, envoltada d'exuberant vegetació que n'impossibilita l'accés sense un equipament específic. La seva planta, pel que es pot entreveure, seria rectanglar. Per la forma del que semblen les façanes laterals tindria una coberta a dues aigües. Al costat hi havia un pou per subministrament d'aigua. La vista sobre la vall de Sobirans és magnífica, però és impossible entrar a la casa per culpa de la vegetació. 08007-274 Capçalera de la Riera de Sobirans 41.6132400,2.4976100 458142 4606958 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37959-foto-08007-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37959-foto-08007-274-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37960 Cova de sauló núm. 1 de Can Popa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-num-1-de-can-popa XIX-XX Sostre caigut des de fa molts anys Cova excavada en el sauló que servia per guardar-hi estris del camp o aixoplugar-se, ja que en temps pretèrits les distàncies eren més llargues i la jornada laboral del camp requereix llargues estades sobre el terreny. Un passadís o corredor de 70 cm d'amplada i 170 cm de llargada donava accés a una cambra circular d'un diàmetre irregular d'uns 160 cm. En aquest cas, trobem un petit apèndix a la dreta (les 2 en posició horària). L'actual propietari ens ha dit que ell sempre l'ha vist amb el sostre caigut. La utilitza per emmagatzemar-hi patates. 08007-275 Can Popa 41.6200500,2.5271300 460606 4607700 08007 Arenys de Munt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37960-foto-08007-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37960-foto-08007-275-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37961 Cova de sauló núm. 2 de Can Popa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-num-2-de-can-popa XIX-XX Cova excavada en el sauló que servia per guardar-hi estris del camp o aixoplugar-se, ja que en temps pretèrits les distàncies eren més llargues i la jornada laboral del camp requereix llargues estades sobre el terreny. Un passadís o corredor de 80 cm d'amplada i 250 cm de llargada dóna accés a una cambra circular d'un diàmetre irregular d'uns 170 cm. A l'interior hi ha un petit banc excavat en el sauló. L'actual propietari la utilitza per emmagatzemar-hi portadores, botes i altres estris. 08007-276 Can Popa 41.6202700,2.5273800 460627 4607724 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37961-foto-08007-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37961-foto-08007-276-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37962 Font de Can Popa o del Buldrau https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa-o-del-buldrau XVIII Font que neix en el Torrent de Buldrau i es recull uns 125 metres més avall mitjançant un pericó que condueix l'aigua a una pica de granit amb un sobreeixidor a una bassa de planta rectangular de 6'95 x 4'30 x 1'75 metres, amb una capacitat de 30.000 litres. Actualment, l'aigua d'aquesta bassa és bombejada a un dipòsit circulat molt més gran i modern que hi ha al costat. 08007-277 Can Popa 41.6204300,2.5266100 460563 4607743 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Raja poquet 94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37965 Cova del Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-llop Mig colgada Cova excavada en el sauló mig ensorrada. Només es conserva part de la cavitat principal i no es veu si hi havia passadís d'accés. El sostre s'ha enfonsat a causa de les arrels. A l'esquerra hi ha una espècie de menjadora. 08007-280 Turó del Llop 41.6083300,2.5553600 462951 4606387 08007 Arenys de Munt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch i Jordi Montlló Als voltants hi ha un parell de clots fets en el sauló, també mig colgats, que podrien haver estat altres coves de sauló. Els hem llistat com elements no fitxats. 98|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37970 Riera d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-darenys-de-munt XVII-XX Segons el tram En aquesta fitxa hi incloem el paisatge urbanístic creat a l'entorn de la riera d'Arenys, tant en la zona urbanitzada amb cases o edificis diversos com a les zones perifèriques, on s'hi poden documentar parets de contenció, desguassos o canalitzacions de rials i torrents. Tots aquests elements formen part de la història de la pròpia riera. 08007-285 Arenys de Munt Es tracta del carrer principal a partir del qual s'ha anat urbanitzant; tenint com a eix principal l'església i el seu entorn: el carrer vell el carrer Nou, el carrer de Panagall, el carrer Sant Antoni, etc. El poblament antic d'Arenys de Munt era dispers i al voltant de la riera només hi havia camps de conreu. Les cases de Can Borrell i Can Bellsolell eren les principals propietàries de les terres, delimitades per la mateixa riera; el primer en el marge dret i els segons en el marge esquerre. La història d'Arenys de Mar i de Munt està directament vinculada a la Riera que les vertebra. El mateix nom 'arenys' es pot relacionar amb la riera. En un document del segle X, l'església de Sant Martí està referenciada com l'església 'supra arenios'. 41.6099700,2.5404400 461709 4606575 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les coordenades només són orientatives, ja que la fita fa referència a una zona més àmplia. 98|94 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37971 Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-familia-arquer-de-goscons-de-larxiu-nacional-de-catalunya XIII-XVIII Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent: Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat. Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya. Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX. Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona. Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors. Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya. Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya. Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats. 08007-286 Arxiu Nacional de Catalunya (C. Jaume I, 33-5 /108195 Sant Cugat del Vallès) Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents : L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional. El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades. La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya. El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Restringit Bo Física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch (Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14hHorari d'estiu: Mes d'agost, 9-15hTel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35Mail: anc.cultura@gencat.netWeb: cultura.gencat.net/anc/ 94 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37972 Serra d'en Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-den-sala Caldria vetllar perquè no s'abandonin les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals ja que asseguren un espai obert seminatural, tant escàs en el context del municipi. La serra d'en Sala, amb una alçada màxima de gairebé 300 m, es troba situada a l'est del municipi d'Arenys de Munt. La seva orientació de nord a sud, fa que aquesta sigui visible des de diferents punts del municipi i de Canet. Té la particularitat de formar una mena d'altiplà, de manera que a la part més alta apareixen les Planes d'en Sala, que són aprofitades com a pastures per ramats, pel conreu de Cirerers i per conreus de secà; també hi destaca la presència de prats d'albellatge. Aquests espais oberts enmig de massa forestal són de gran importància per a la fauna, són un recurs paisatgístic d'elevat valor i permeten l'aparició de flora i hàbitats vegetals rars. 08007-287 Serra d'en Sala a l'est del municipi 41.6038300,2.5537200 462812 4605888 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37972-foto-08007-287-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37973 Zona agrícola de ca l'Arquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-ca-larquer Els camps situats a més pendent s'estan abandonant. La zona agrícola de ca l'Arquer es troba situada entre dos cursos d'aigua, el Torrent de l'Aigua i el Torrent de can Vallalta, ambdós a la capçalera de la riera de Vallalta. Aquest fet fa que el nivell freàtic hi sigui somer i que hi hagi disponibilitat d'aigua per al reg tot l'any, de manera que és una zona agrícola privilegiada. En aquesta zona, doncs, apareixen successius camps situats en feixes per salvar el desnivell del terreny, on es cultiven diferents productes d'horta de manera tradicional: tomàquets, mongetes, cogombres, etc. 08007-288 Ca l'Arquer 41.6220600,2.5411300 461773 4607917 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37975 Castanyers d'en Ponet https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. 08007-290 Obaga dels Tres Turons i altres obagues 41.6081000,2.5022900 458529 4606385 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37976 Alocar de la riera de Caldetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> 08007-291 Riera de Caldetes 41.5859400,2.5213200 460101 4603916 08007 Arenys de Munt Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37977 Xarxa fluvial d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-darenys-de-munt Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. Dins del municipi d'Arenys de Munt trobem principalment tres grans conques hidrològiques: els cursos d'aigua que tributen a la riera d'Arenys, les que porten les aigües a la riera de Vallalta i les que drenen les aigües cap a la riera de Caldetes, a banda de petits torrents o rials que recullen les aigües cap a cursos de menor entitat. Aquest gran entramat de rieres, torrents i rials superficialment només porta aigua en èpoques de pluges (excepte algun tram de la riera de Milans, de la riera de Vallalta, etc.). L'aigua que circula per aquests entramats de cursos hídrics, a banda de conduir l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer de l'Alt Maresme. Aquest està contemplat dins l'annex 2 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. 08007-292 Arenys de Munt 41.5991600,2.5422000 461849 4605374 08007 Arenys de Munt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la xarxa fluvial d'Arenys de Munt garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de pluges, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola, de reg o de boca. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37978 Alocar del rial d'en Piteu https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-den-piteu Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia. 08007-293 Rial d'en Piteu 41.5948400,2.5471700 462261 4604892 08007 Arenys de Munt Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37978-foto-08007-293-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37979 Sot dels Llorers https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-dels-llorers Alguns trams que s'han estassat o són freqüentats. La bardissa i espècies al·lòctones (ailant, raïm de moro, ...) degraden l'ambient <p>El sot dels Llorers i petits sots propers tenen una vegetació i morfologia molt particulars. Es tracta de cursos d'aigua intermitents que estan molt enfonsats i encaixonats, de manera que tenen uns marges molt alts i verticals que creen un ambient molt ombrívol. La vegetació que apareix és formada majoritàriament per avellaners, cirerers i llorers, però sorprèn per la manca de sotabosc on gairebé només apareixen falgueres (polístic, falzia roja i polipodi) i càrexs (Carex pendula i C. sylvatica), i per on es pot circular sense dificultat per l'interior. Al ser ambients molt ombrívols, la bardissa no hi pot entrar.</p> 08007-294 Sot dels Llorers 41.6142400,2.5068200 458910 4607065 08007 Arenys de Munt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada accessible Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Tot i no tenir un accés clar, aquests sots són tributaris de la riera de la Milans i es localitzen propers a la font de la Milans. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37980 Pineda de Can Jalpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-jalpi XIX-XX Es tracta d'una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) situada al NO de la finca de can Jalpí, on també hi apareixen esparsament sureres (Quercus suber) i alzines (Quercus ilex) a l'estrat arbori. Algunes zones d'aquesta arbreda fa força anys que no s'exploten forestalment i això fa que hi apareguin arbres morts, fet que explica la presència del picot garser gros (Dendrocopos major) en aquesta zona, i és una de les zones del Maresme més properes al mar on nidifica aquesta espècie segons comunicació personal de J. Rossell. 08007-295 Al NO de can Jalpí Aquesta finca va ser adquirida per l'Ajuntament i és de titularitat pública. 41.5985400,2.5382100 461516 4605307 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37981 Pi Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros XIX-XX Pi pinyer (Pinus pinea) situat a la confluència dels carrers Panagall i Lluís Companys. Malgrat no tractar-se d'un arbre monumental -ja que és un exemplar relativament jove-, té la importància de donar nom a un veïnat. Fa 1'55 metres de perímetre. 08007-296 Confluència dels carrers Panagall i Lluís Companys 41.6156500,2.5399100 461668 4607206 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37981-foto-08007-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37981-foto-08007-296-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37984 Barraca de Can Nissos https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-nissos XX Barraca de pagès, de vinya o pastor de planta rectangular feta de maons i amb les parets arrebossades. Coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La coberta no disposa de teules, que només es troben en el carener. Porta d'entrada de fusta i de llinda recta. 08007-299 Fondal del Torrent d'en Terra Porta l'any 1912 esgrafiat damunt la porta, que podria tractar-se de la data de construcció de la barraca. 41.6233700,2.5308500 460918 4608067 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37991 Safareig de Can Barbeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-barbeta XVIII-XIX Amb runa i vegetació a l'interior, no conserva aigua. Antic safareig i bassa de planta rectangular i pertanyent a Can Barbeta en estat d'abandonament. Parets de paredat mixt, maons i pedres irregulars, amb arrebossats parcials a l'exterior i arrebossats impermeabilitzants a l'interior. Elsafareig està més elevat que la bassa i era l'espai que rebia l'aigua de la minai d'on passava a la bassa a posteriori. Seria per regar l'horta circumdant, que es conserva només en part. 08007-306 Carrer Barbeta, davant del número 17. 41.6076500,2.5388600 461576 4606318 08007 Arenys de Munt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha una font de Can Barbeta a la carretera de Torrentbó. 98|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
37992 Barraca del Turó del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-mig XIX-XX Coberta destruïda, sense porta i parets patint pressions. Barraca de pagès, pastor o vinya de planta rectangular ( 5'15 x 4'2 m.) en paredat mixt (pedres petites i irregulars amb maons) sense arrebossar unides amb fang. No conserva la coberta, però per les restes que hi ha al voltant seria de teules àrabs. La paret posterior es conserva en una alçada de tres metres. Obertura d'entrada (1'3 d'amplada) de llinda recta, no conserva la porta. Muntats de pedra granítica treballada, escairats. A l'interior hi ha una paret mitgera conservada d'1 metre d'alçada. Al costat esquerre de la barraca hi ha parets de pedra seca que deixen al descobert una cavitat de petites dimensions. 08007-307 Turó del Mig Està situada prop d'un camí molt concorregut en èpoques pretèrites, conegut amb el nom de Camí Ral o Camí del Montalt. Es diu que hi passaren les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. 41.6028500,2.5058400 458821 4605801 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
73755 Creu de Terme d'Argençola https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola-0 XIV La part central de la columna ha estat restaurada recentment. <p>Situada a la falda del turó del nucli d'Argençola, a l'inici del carrer que porta al nucli urbà. Feta amb pedra treballada. S'estructura en una triple base octogonal esglaonada, la columna i el capitell també són octogonals. Corona l'element una creu llatina amb decoracions florals. La seva orientació és al nord-est.</p> 08008-1 Cruïlla entre la BV-2231 i l'entrada al nucli d'Argençola <p>Ha estat restaurada en el darrers anys.</p> 41.5971000,1.4414800 370114 4606217 08008 Argençola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-3.jpg Legal Medieval|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-30 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. Al costat hi té una pilona de pedra. 85|93 47 1.3 1781 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:37
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3411,47 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/