Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93917 | Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la de nàutica.</p> <p>La col·lecció de nàutica procedeix principalment de l’antic Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i està formada per eines de mestre d’aixa, instrumental per a la navegació, caixes de mariner, maquetes de vaixells. Els objectes fan referència al passat mariner d’Arenys de Mar caracteritzat per la importància del comerç amb Amèrica a finals del XVIII i segle XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i l’existència d’una de les principals Escoles de Nàutica d’Espanya del segle XIX. </p> <p><span><span><span>Cronològicament se situa des de finals del segle XVIII i fins el primer quart del segle XX.</span></span></span></p> | 08006-343 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> <p>El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat. Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> | 41.5817520,2.5482555 | 462344 | 4603439 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-011463-foto-joan-torrento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2335a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-3675.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93918 | Col·lecció d'exvots del Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable : </span></span></span></span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar'>PUBLICACIÓ D'EXPOSICIONS: Arenys de Mar. Una llarga relació amb la mar. | Museu d'Arenys de Mar</a></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la d'exvots.</p> <p><span><span><span>Aquesta col·lecció està formada pels exvots que es trobaven a l’ermita del Montcalvari, situada en una penya davant el mar. A l’ermita de devoció marinera es trobaven diversos exvots que van ingressar a les col·leccions de l’antic Museu Municipal Fidel Fita. Es tracta de dos tipus d’exvots: maquetes de vaixells i pintures a l’oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l’ajut del Crist del Montcalvari.</span></span></span></p> <p>L'ermita del Montcalvari d'Arenys de Mar està amagada dins l'edifici del mateix nom que es troba davant el port esportiu. Aquesta ermita és una de les més antigues d'Arenys de Mar. Segons la llegenda va ser erigida per Hipòlit Doy l'any 1585 per expiat el seu pecat per haver assassinat la seva dona. A l'ermita es va instal·lar la figura del Crist del Montcalvari venerat especialment pels navegants, actualment ubicada a l'església de santa Maria. El Museu conserva la col·lecció d'exvots que es van trobar en l'ermita.</p> | 08006-344 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817269,2.5482112 | 462340 | 4603436 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-24471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2476-restaurat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2479foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-arenys5ev2475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2327.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ermita de Mont Calvari va ser fundada en una data desconeguda del segle XVI. Segons la tradició, va ser fundada per Hipòlit Doy, el qual, després d'haver matat la seva esposa en un atac de gelosia, va viatjar penedit a Roma i el papa li va fer construir la capella i la via donar el Sant Crist que la presidia. Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic pels pescadors arenyencs, i solia ser l'últim lloc de terra que trepitjaven abans de fer-se a mar i el primer un cop tornaven. S'hi accedia mitjançant un pont que travessava la via del tren. Al costat de la capella hi havia adossada la casa del ermità. L'any 1892 va ser adquirida per l'arenyenc Narcís Serra, que hi va construir un balneari. L'any 1906 va ser traspassat a Enric Nel·lo, que el va transformar en un hotel de 50 habitacions, i deu anys després va passar a mans de Joan Artigas Alart i, posteriorment, a altres propietaris. L'any 1948 es va remodelar per convertir-se en habitatges i adquirir el seu aspecte actual, amb l'ermita integrada i gairebé engolida dins el complex arquitectònic. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93919 | Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar | <p><span><span><span>AA.VV (2018). Posem fil a l’agulla. La indústria del gènere de punt a Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: </span></span></span><span><span><span>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XXI | <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.<span><span><span>.</span></span></span></p> | 08006-345 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817600,2.5482488 | 462343 | 4603440 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2656foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-11567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-dscn6775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-el-miracle-de-laigua.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93920 | Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p> | VI aC- III dC | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> | 08006-346 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817259,2.5482166 | 462341 | 4603436 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg | Física | Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93921 | Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar | <p><span><span><span>AA.VV (2010). Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar. Centre de Documentació Tèxtil de Terrassa i Museu d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya</a>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2016). Vestits per a l'ocasió. La indumentària en els ritus de pas. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV (2020). Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys</a>. </span></span></span></p> <p><span><span>GILBERT F, Quim (1983) <em>El President visità Arenys</em>. La Veu del Maresme, 18 de març de 1983, pp. 9 i 10. Mataró.</span></span></p> <p><span><span>GILBERT </span></span><span><span>F, Quim. (1983b) <em>El Museu de Puntes s’inaugurarà el 13 de març</em>. La Veu del Maresme, 11 de febrer de 1983, pp. 21. Mataró.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel, coord. (2007). Els Castells, uns randers modernistes. Museu d’Arenys de mar, consultable a:</span></span></span><span><span><span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes</a>.</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep Maria (1985). <em>Museu Marès de la Punta</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu Marés de la Punta.</span></span></p> | XVII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVII i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu podreu contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, xals. <span><span><span>El fons el constitueixen també utensilis: coixins, estris per fer puntes... disseny i patrons. Integrada per diverses col·leccions, la inicial de Frederic Marès i Deulevol, la de Carmen Tórtola Valencia, Carmen Delgado, Francesca Bonnemaison... Destaca els fons de dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells empresa de puntes artesanes d’Arenys de Mar (1862-1962).</span></span></span></p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes (actualment Bèlgica). França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> | 08006-347 | Carrer de l'església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817450,2.5482421 | 462342 | 4603438 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-972foto-enric-pera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-357baixa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-1500-sn.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-2552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-11617.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93923 | Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant (declinació 23o Est), situat a una de les estructures de ventilació de la teulada d’un edifici de pisos. Es tracta d’un rellotge quadrat, realitzat d’una placa metàl·lica pintada i collat amb quatre cargols per sobre del muret visible des de l’altre costat de la via del tren. Presenta un fons negre. Sobreposat, com si es tractés d’un escut, hi ha les hores, fetes amb plantilla, en xifres àrabs, que van de les 5 del matí a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons que ara sembla d’un color rovellat, originàriament era de color blanc. Les línies horàries són lineals. A excepció de les línies que senyalen les cinc i les dotze del migdia, les altres, són mitges línies. L’astre solar és totalment geomètric. Està representat per un cercle de color vermellós (actualment descolorit), envoltat per un altre cercle molt més estret del qual neixen els raigs solars formant un joc de línies creuades (grogues i vermelles) que fa sensació que el sol volta a gran velocitat com si es tractés d’una roda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és una vareta d’acer que neix del centre mateix de l’astre. </span></span></span></span></span></p> | 08006-348 | Carrer Platja de J.B. Cassà, núm. 4 | <p><span><span><span><span><span>Francesc Clarà i Fradera, l’autor del rellotge és enginyer tècnic. En jubilar-se, l’any 1991, va descobrir un antic llibre sobre gnomònica a la biblioteca del seu avi. La seva passió havia començat. Va arribar a calcular més d’una vuitantena de rellotges d’arreu de Catalunya, a més de construir maquetes tridimensionals conservades a la seva col·lecció personal.</span></span></span></span></span></p> | 41.5785100,2.5509200 | 462564 | 4603078 | 2007 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-05foto1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Clarà i Fradera | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 4387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 93924 | Rellotge de sol de Can Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jaume | XIX | La pintura s’està esquarterant i el lema és il·legible. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana orientada a migdia de Can Jaume. És del tipus vertical declinant. Presenta un pla vertical i està realitzat damunt de l’antic arrebossat de morter de calç. S’hi representa un sol antropomorf de grans dimensions, amb una cara del tot naïf, somrient, de color groc. La boca, ulls, nas i celles estan resseguides en negre. Però sembla que el color de dessota és l’original, més rogenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, està collat damunt mateix del cap. Els raigs o cercle solar està molt esborrat. Marca les hores i les mitges hores lleugerament esgrafiades en el morter de calç i resseguides amb pintura negre gairebé també desapareguda. A mà esquerra s’identifiquen les xifres romanes “IX” que fan pensar que hi tenia dibuixades les hores. Al dessota de la barbeta, resseguint la circumferència del cercle solar, hi ha un lema, gairebé esborrat. “EL SOL (...) D’A (...)”</span></span></span></span></span></p> | 08006-349 | Carrer de la Victòria, núm. 13 – Carrer de Sant Jaume | 41.5772800,2.5344600 | 461191 | 4602948 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93924-2-p1570898.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 92874 | Can Còrdova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordova | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa situada a la cantonada de la Riera del Bisbe Pol amb el carrer de la Platja J.B Cassà (N-II). És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Al costat disposa d'un pati. La coberta és de terrat pla o a la catalana. Compta amb dues façanes vistes: la principal, que s'orienta a la Riera, a llevant; i la secundària, orientada a migdia.</p> <p>Compositivament, la façana principal, s'estructura simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. Les obertures del primer pis, un balcó amb barana de ferro, i tres balconades amb balustres de pedra calada, estan emmarcades amb rajoles vidriades de colors i guardapols. A tota la façana hi ha motllures, esgrafiats, baranes de ferro, cornises i baranes de coronament d'obra amb balustrades.</p> <p>El parament és encoixinat amb motllures i esgrafiats ornamentals. Coronament amb una cornisa motllurada suportada per cartel·les ornamentals de motius florals que descansen sobre pilars cecs, amb esgrafiats decoratius que delimiten, alhora, les obertures de la segona planta. Una barana balustrada corona la façana.</p> <p>Té un jardí petit davant la façana principal, amb un tancament amb reixa de ferro i pilars d'obra amb rajoles de colors. Actualment s'hi accedeix per una porta de ferro ubicada en un costat; però abans de la darrera reforma, estava centrat a la mateixa cantonada i delimitat per dos pilars de pedra.</p> | 08006-35 | Riera del Bisbe Pol, núm. 1 | <p>La família Còrdova, propietaris d'ingeni i residència a l'Havana, es va fer construir aquesta espectacular casa al capdavall de la riera, cantonada amb la N-II.</p> | 41.5786772,2.5513346 | 462598 | 4603096 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92874-02p1540492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92874-03p1540502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92874-04p1540494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92874-05p1540495.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant molts anys, al mig del jardí, hi havia una gran palmera. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93926 | Rellotge de sol de Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-xaco | XX-XXI | Refet fa un any pel mateix paleta que va fer les obres i pintà de nou la façana. El ferrer va fer un gnòmon i les hores, en xifres romanes que el paleta disposà equidistantment, sense fer els càlculs. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a migdia de Can Xacó, a mà dreta del balcó central. És del tipus vertical declinant. És de forma oval i està realitzat a partir d’un suport de morter de calç damunt de l’arrebossat de la façana, pintat de color blanc. No conserva cap decoració. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té un gnòmon de vareta de ferro i les hores, representades per xifres romanes distribuïdes com en un rellotge convencional, també de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08006-350 | Carrer de Ponent, núm. 43 | <p><span><span><span><span><span>L’any 2005 es fotografià però només conservava el suport de morter de calç de la paret. L’any passat</span></span><span><span>, es va pintar la façana i arreglar el rellotge, tot i que les hores no estan ben distribuïdes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5815400,2.5363300 | 461349 | 4603421 | 1927 i 2022 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-2-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-3-dsc1933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-4-p1570790.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2260. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 93929 | Rellotge de sol de matí de Can Mils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-mils | XX | Les motllures ceràmiques i les pinyes decoratives estan perdent l’esmalt. L’abandonament de la casa des de fa temps i el creixement de la vegetació fa perillar els dos rellotges de sol. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de Can Mils. Es tracta d’un rellotge d’autor, d’estructura romboïdal, esgrafiat i emmarcat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal, de la qual destaquen les dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals. L’interior del rellotge és bicromat, (color fang per al fons i blanc a l’esgrafiat).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf, del qual surten 24 raigs solars onejant. Els ulls tenen iris i pupil·la. Les celles són arrodonides i la dreta es perllonga donant forma al nas i narius. Boca somrient i barbeta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon de vareta surt del bell mig del front. De la part inferior dels raigs solars neixen les línies solars, acabades en punta, que senyalen les hores: de les 7 del matí a les 4 de la tarda, representades en xifres àrabs. La línia de les dotze del migdia és un xic més gruixuda i finalitza amb una campana amb batall. Coincidint amb les dotze del migdia, representa el toc de l’Àngelus (una oració en honor de la Mare de Déu). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen un seguit de sanefes i filigranes ornamentals situades en els vèrtexs horitzontal i superior vertical que emmarquen alhora el lema : AVE MARIA PURª (Puríssima). </span></span></span></span></span></p> | 08006-351 | Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré (1883/1960), fundador de l’empresa associat l’any 1900 amb l’estucador d’Arenys de Mar, Botey. En Santiago, empresari independent treballà en moltes de l’obres d’estucats ornamentals de les façanes de nombrosos edificis mataronins i entre elles, el rellotge de Can Mils, tal com ens han corroborat els seus descendents.</span></span></span></span></span></p> | 41.5756300,2.5401700 | 461666 | 4602763 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-02-p1560847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-03-p1570386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-04-det1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Alsina i Borrell | Aquest rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2260. S’ha incorporat una fotografia procedent de la pàgina oficial de la Societat Catalana de Gnomònica, realitzada per A. Andrés el 15 de maig de 2015 on encara es podien veure parcialment els dos rellotges totalment simètrics. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 93930 | Rellotge de sol de tarda de Can Mils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils | XX | Atacat pel verdet i altres fongs produïts per la humitat i l’aigua procedent del baixant de la teulada. La vegetació l’ha cobert totalment. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, situat a la façana de ponent de Can Mils. Es tracta d’un rellotge d’autor d’estructura romboïdal, esgrafiat i emmarcat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal, de la qual destaquen les dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals. L’interior del rellotge és bicromat (color fang per al fons i blanc a l’esgrafiat). Totalment simètric amb el rellotge de matí situat a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un astre solar antropomorf, del qual surten 24 raigs solars onejant. Els ulls tenen iris i pupil·la. Les celles són arrodonides i la dreta es perllonga donant forma al nas i narius. Boca somrient i barbeta. El gnòmon, de vareta, surt del bell mig del front. De la part inferior dels raigs solars neixen les línies solars, acabades en punta, que senyalen les hores: de les 7 del matí a les 4 de la tarda, representades en xifres àrabs. La línia de les dotze del migdia és un xic més gruixuda i finalitza amb una campana amb batall. Coincidint amb les dotze del migdia, representa el toc de l’Àngelus (una oració en honor de la Mare de Déu). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen un seguit de sanefes i filigranes ornamentals situades en els vèrtexs horitzontals i superior vertical que emmarquen alhora el lema: AVE MARIA PURª (Puríssima). </span></span></span></span></span></p> | 08006-352 | Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré (1883/1960), fundador de l’empresa associat l’any 1900 amb l’estucador d’Arenys de Mar, Botey. En Santiago empresari independent treballà en moltes de l’obres d’estucats ornamentals de les façanes de nombrosos edificis mataronins.</span></span></span></span></span></p> | 41.5758100,2.5401800 | 461667 | 4602783 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-02-2258i2259aandres-canmilsarenysdemar15052015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-03-p1570390.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Alsina i Borrell | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2259. S’han utilitzat les dues primeres fotografies procedents de la pàgina oficial de la Societat Catalana de Gnomònica, realitzades per A. Andrés el 15 de maig de 2015. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 93932 | Rellotge de sol de matí de la Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-la-vila | <p>GRANERO, Marina (2022). <em>Conservació i restauració de les pintures murals de la façana de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Informe d'Intervenció</em>. Inèdit.</p> | XVIII | No conserva el gnòmon.L’Ajuntament d’Arenys de Mar, amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) de la Generalitat, va dur a terme els treballs de recuperació l'any 2022. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a migdia de la Casa de la Vila, entre la primera i segona planta. És del tipus vertical declinant. Les seves mides són aproximadament de l’ordre del 1’30 m d’alçada. Sembla que la decoració original del rellotge anava més enllà dels límits actuals i que hi ha vàries etapes decoratives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa un pla vertical policromat emmarcat. A l’interior del requadre, les línies horàries i un astre solar antropomorf. Les línies horàries visibles, de color negre, marquen senceres des de les 7 del matí fins a les 3 de la tarda (des de la part inferior del sol fins el marc interior). Mentre que les mitges hores són curtes i visibles entre les hores. Les hores que es veuen actualment de color negre, semblen més modernes, pintades damunt d’unes de més antigues, molt més precises.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’astre és d’un color daurat envellit amb alguna tonalitat rogenca, sense delimitació de cap cercle solar a l’exterior. S’identifiquen els ulls ametllats, les celles que baixen cap el nas (totalment esborrat) i molt lleugerament la boca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior hi ha l’emmarcament pròpiament dit del rellotge. A la part superior, s’identifica el que sembla una corona amb l’any “1763” al seu interior. A ambdós costats, s’hi ha pintat una decoració de fulles d’acant, també daurades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als costats laterals i inferior de l’emmarcament del quadrant s’hi disposen les hores, en xifres àrabs. Les 7 a mà esquerra fins arribar a les 12 del migdia, hora de l’Àngelus, prosseguint fins a les 3 de la tarda. A la part inferior d’aquest hi ha una franja decorativa pintada de color blau i al seu interior una sanefa de fulles daurades d’acant. A ambdós costats de l’extrem superior del quadrant s’hi observa un test perfilat amb un peu, semblant a una copa i decoració vegetal sobresortint del seu interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt del quadrant descrit, sobresurten les restes d’una circumferència rogenca i entre les onze i les dotze del migdia sembla a primera vista que hi hauria les restes de la campana que senyala l’hora de l’Àngelus. I potser també la xifra “6” més identificable a mà dreta però sense determinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observen algunes línies esgrafiades molt fines fets per un quadranter. No té gnòmon i en la restauració no s’hi ha contemplat tornar-ne a posar.</span></span></span></span></span></p> | 08006-353 | Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 1 | <p>Durant l’any 2021 s’iniciaren les tasques de manteniment de les façanes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar posant al descobert dos rellotges de sol visibles des de la Plaça de la Vila i del carrer Ample; un de matí i un de tarda, realitzats ambdós per quadranters del segle XVIII. Amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) s’iniciaren els treballs de recuperació i conservació.</p> <p>El rellotge de la façana del carrer Ample, correspon a un rellotge realitzat l’any 1763 on la restauradora determinà tres etapes decoratives superposades entre els segles XVIII i XIX. La pintura visible actualment correspon a la primera etapa, ja que les pintures són d’una excel·lent qualitat.</p> <p>El rellotge de la façana de la Plaça de la Vila, de gran bellesa, conté a la seva part inferior, un text que reprodueix l’article 373 de la Constitució de Cadis de 1812 <em>“TODO ESPAÑOL TIENE / DERECHO DE REPRESEN/ TAR A LAS CORTES O / AL REY PARA RECLA-/MAR LA OBSERVANCIA / DE LA CONSTITUCION. Const. Esp. TX unico Art 373”</em>. La Comissió del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi acordà tapar la inscripció, per tal de protegir-la.</p> <p>Durant els treballs de conservació, la restauradora localitza tres elements murals, realitzats entre els segles XVIII i XIX, datables de quan l’edifici era un hostal i posteriorment, a partir de 1772 quan ja esdevé Casa de la Vila. A la part superior del quadrant hi ha el rellotge realitzat al segle XVIII, amb tota probabilitat en el mateix moment que el rellotge que hi ha a la façana de llevant-migdia. En segon lloc, hi ha un cortinatge que segons la restauradora podria haver emmarcat una placa, però que potser correspon a una decoració afegida posteriorment al rellotge, per dignificar-lo com un lema. Finalment, a la part inferior, s’hi localitzà el text que reprodueix l’article 373 de la Constitució espanyola de 1812 que segurament fou pintat durant el Trienni Liberal (1820-1823).</p> | 41.5794500,2.5516500 | 462625 | 4603182 | 1763 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-2-p1530761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-3-p1530761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-4-dsc8178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-5-p1530762.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 93933 | Rellotge de sol de tarda de la Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-casa-de-la-vila | <p>GRANERO, Marina (2022). <em>Conservació i restauració de les pintures murals de la façana de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Informe d'Intervenció</em>. Inèdit.</p> | XVIII | L’Ajuntament d’Arenys de Mar, amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) de la Generalitat, va dur a terme els treballs de recuperació l'any 2022. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a sud-oest de la Casa de la Vila, entre els finestrals de la primera i segona planta. És del tipus vertical declinant. Les seves mides són aproximadament de l’ordre dels tres metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa un pla vertical policromat, emmarcat, de gran bellesa, amb motllures pintades a la part superior, coincidint amb l’època de màxim esplendor, però alhora en una època on els rellotges mecànics ja començaven a assolir un alt grau de perfecció. Sembla que hi ha almenys dos rellotges superposats realitzats damunt d’un suport de calç. El darrer d’ells quedaria parcialment cobert per una capa de morter de calç que se supliria per un ramell daurat i el cortinatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge visible actualment, està inserit en una sanefa en forma d’arpa de tonalitats blavoses. Al seu interior, s’hi ha esgrafiat un rectangle de color vermell. A la part superior, un astre solar antropomorf. S’hi poden identificar els ulls ametllats amb pestanyes i la nineta de color blau mirant cap el cel. Celles i plec superior, nas i llavis amb plec inferior de la barbeta, de color vermell. Les galtes semblen tenir color rogenc. A la part superior s’hi observa un cercle solar amb raigs de color groc i vermell, que podria pertànyer a un rellotge més antic. Del sol neixen nou línies solars, també lleugerament esgrafiades, que senyalen, de les 10 del matí fins les 6 de la tarda. Les úniques xifres que s’hi poden veure són del tipus àrab: les 10 i les 11 que semblen fetes a posteriori. Però les onze estan mal col·locades. Les 12 del migdia corresponen a l’hora de l’Àngelus, paral·lela al centre superior del dosser. El color d’aquest i de les línies horàries sembla coincidir. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El requadre situat a l’interior del cortinatge sembla tenir un fons blavós però no s’identifica res més. Fa pensar a la ubicació d’un possible lema. Els branquillons daurats recorden les branques d’olivera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És, sobretot, a la part superior del rellotge, per sobre del sol on s’observen restes d’altres dibuixos i policromies diferents que indiquen clarament la presència d’un rellotge més antic, decorat i policromat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, actualment protegida, s’hi va pintar un requadre de color gris amb línies de color negre i l’article de la Constitució de Cadis esmentat anteriorment, escrit en majúscules.</span></span></span></span></span></p> | 08006-354 | Riera del Bisbe Pol, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>Durant l’any 2021 s’iniciaren les tasques de manteniment de les façanes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar posant al descobert dos rellotges de sol visibles des de la Plaça de la Vila i del carrer Ample; un de matí i un de tarda, realitzats ambdós per quadranters del segle XVIII. Amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) s’iniciaren els treballs de recuperació i conservació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge de la façana del carrer Ample, correspon a un rellotge realitzat l’any 1763 on la restauradora determinà tres etapes decoratives superposades entre els segles XVIII i XIX. La pintura visible actualment correspon a la primera etapa, ja que les pintures són d’una excel·lent qualitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge de la façana de la Plaça de la Vila, de gran bellesa, conté a la seva part inferior, un text que reprodueix l’article 373 de la Constitució de Cadis de 1812 <em>“TODO ESPAÑOL TIENE / DERECHO DE REPRESEN/ TAR A LAS CORTES O / AL REY PARA RECLA-/MAR LA OBSERVANCIA / DE LA CONSTITUCION. Const. Esp. TX unico Art 373”</em>. La Comissió del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi acordà tapar la inscripció, per tal de protegir-la. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant els treballs de conservació, la restauradora localitza tres elements murals, realitzats entre els segles XVIII i XIX, datables de quan l’edifici era un hostal i posteriorment, a partir de 1772 quan ja esdevé Casa de la Vila. A la part superior del quadrant hi ha el rellotge realitzat al segle XVIII, amb tota probabilitat en el mateix moment que el rellotge que hi ha a la façana de llevant-migdia. En segon lloc hi ha un cortinatge que segons la restauradora podria haver emmarcat una placa, però que potser correspon a una decoració afegida posteriorment al rellotge, per dignificar-lo com un lema. Finalment, a la part inferior, s’hi localitzà el text que reprodueix l’article 373 de la Constitució espanyola de 1812 que segurament fou pintat durant el Trienni Liberal (1820-1823). </span></span></span></span></span></p> | 41.5794600,2.5516100 | 462622 | 4603183 | 1763 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-2-p1570358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-3-p1530751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-4-p1530752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-5-img202301021203435-foto-ajuntament-arenys-de-mar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-6-14465f0072fotografia-ajuntament-darenys-de-ma.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 93934 | Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud, situat en el capcer de la balconera de la casa. Es tracta d’un rellotge esfèric, realitzat aprofitant la forma decorativa de la balconada d’un seguit de cases adossades. Està realitzat en guix, retallat en quatre quarts, pintat i encolat a la superfície. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les línies horàries van de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El gnòmon és de vareta simple que neix del bell mig del vent del Nord. Al centre del rellotge hi ha una rosa dels vents que senyala els punts cardinals (Nord –N-, Nord Est –NE-, Est –E-, Sud-Est –SE-, Sud -S-, Sud-Oest –SW-, Oest –W- i Nord-Oest -NW-) el nom dels vents ( Mestral, Tramuntana, Greal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Llebeig, Ponent) i les inicials dels punts cardinals. I a la part superior, la data de realització '2002' i el cap de dos àngels bufant els núvols.</span></span></span></span></span></p> | 08006-355 | Carrer de Santa Rita, núm. 11 | 41.5811900,2.5531100 | 462748 | 4603374 | 2022 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-2-p1550147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-3-p1550141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-4-p1550142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | M. Vila | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93936 | Rellotge de sol de Can Forada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forada | XIX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat al sud-est, situat dessota el ràfec, entre dues finestres de la planta pis de la façana principal de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un rellotge oval, pintat de color groguenc per damunt d’un rellotge més antic. Presenta una forma oval emmarcada per una sanefa lineal de tancament de color negre. Les xifres són àrabs i senyalen des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon, de vareta és l’original, de ferro. A mà dreta del rellotge, hi ha un altra ovoide pintada amb l’any de reforma o de construcció de l’edifici: 1841.</span></span></span></span></span></p> | 08006-356 | Carrer d’en Florí, núm. 2 - Rial del Bareu s/n | 41.5859800,2.5510300 | 462577 | 4603907 | 1841 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-03fotografia-da-andres-2015-societat-catalana-de-gnomomica.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. En les fotografies realitzes per F. Padrós, l'any 2005, el fons era de color sorrenc i ja es veu repintat de color groc – ocre. A la revisió del mes de maig de l’any 2015 feta per A. Andrés, l’interior de l’ovoide era de color verd. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 92875 | Can Goula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-goula-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos i mig situada a la cantonada del carrer de Sant Antoni amb el carrer del Bisbe Català. Ocupa tota la parcel·la que va del carrer de Sant Antoni fins el carrer paral·lel, avinguda de Pau Costa. Fa mitgera per la façana sud amb una altra casa del carrer de Sant Antoni. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Està formada per un cos principal, un pati i un pavelló posterior. La coberta del cos principal és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Compositivament, la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. A la planta baixa, l'eix central està definit per la porta d'accés, i els laterals per finestres amb reixa de ferro. En la primera planta, per un balcó corregut de banda a banda, amb tres obertures. La barana és de ferro i la llosana se sosté per quatre cartel·les florals. A la segona planta hi trobem una galeria de sis arcades de mig punt, delimitades per columnetes de secció cilíndrica, amb basament quadrangular. Entre columna i columna hi ha una barana de fusta. Les persianes de la planta baixa i golfes són de cordill, mentre que la primera planta són de llibret de fusta.</p> <p>Un gran ràfec de fusta com a finalització de la coberta, corona la façana. A l'alçada de la galeria d'arcades, a la banda esquerra, hi ha un plafó ceràmic que representa Sant Jordi.</p> <p>Entre el cos principal i el pavelló posterior, hi trobem unes estances de planta baixa, adossades a la paret de la façana nord, que dóna al carrer del Bisbe Català, amb una terrassa com a coberta i una balustrada com a barana de protecció pel carrer.</p> <p>El pavelló posterior és de planta rectangular, amb façana a l'avinguda de Pau Costa i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla i en sobresurt la caixa d'escala. Una barana de balustrada ressegueix el perímetre. Només hi ha una obertura a la façana de l'avinguda de pau Costa, d'arc carpanell, amb persiana de llibret.</p> | 08006-36 | Carrer de Sant Antoni, núm. 1 | 41.5804368,2.5533651 | 462769 | 4603291 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-02p1550083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-03p1550101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-04dsc8929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-05dsc8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-06p1550104.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 92876 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-10 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, amb la línia de façana més avançada que les cases de ponent, on el rial s'eixample. La façana principal es troba a la part més estreta d'aquest rial i la façana de ponent sobresurt de la casa del número 12. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla o a la catalana.</p> <p>Compositivament, la façana principal està configurada a partir de dos eixos de verticalitat. A la planta baixa definits per la porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la primera planta, damunt l'eix de la porta, hi trobem un balcó, amb barana de ferro forjat i llosana suportada per dues cartel·les, amb ornamentació floral. Al costat una finestra. A la segona planta, es repeteix el mateix esquema que a la primera. Les dues finestres disposen d'un ampit motllurat sobresortint, suportat per dues cartel·les del mateix estil que les que subjecten les llosanes dels balcons. Són de llinda recta. Els balcons tenen una base motllurada, són sostinguts per cartel·les amb motius decoratius i les seves baranes són de ferro forjat, el del primer pis presenta dues franges decoratives amb elements vegetals i volutes, i el del segon nivell, només té una sèrie d'espirals a la part inferior.</p> <p>El parament de la planta baixa de la façana principal presenta un estucat que imita carreus regulars disposats en filades i que, sobre la finestra, reprodueix dovelles a salta-cavall. Els pisos restants, així com l'altra façana visible, són arrebossats i estucats de color blanc. Tots els pisos estan delimitats visualment per línies d'imposta motllurades que recorren horitzontalment tota la façana. Als dos extrems de la façana principal hi ha dues faixes verticals llises. Al nivell superior, hi ha una cornisa motllurada a manera de guardapols, amb permòdols de secció rectangular, que la decoren i sostenen. Aquesta cornisa amaga el muret que remata la façana, no visible a peu de carrer i que tanca la terrassa de la coberta.</p> <p>L'altra façana visible, que coincideix amb la zona de l'eixamplament de la vorera del rial, presenta una finestra rectangular a la planta baixa, amb dues batents i protegida per una reixa de ferro sense decoració. A l'alçada de la primera planta, hi trobem un rebaix rectangular de l'arrebossat, deixant el parament de paredat mixt a la vista i una estructura publicitària de ferro on es pot llegir 'Sa voga'.</p> | 08006-37 | Rial de Sa Clavella, núm. 10 | 41.5800677,2.5500391 | 462491 | 4603251 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92876-02p1560097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92876-03dsc9779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92876-04dsc9782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92876-05p1560096.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 93960 | La Raureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-raureta | XIX | El març del 2023, s'han inaugurat les reformes pels nous usos assignats a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). | <p>Palauet neoclàssic ubicat a la part septentrional del municipi d'Arenys de Mar. De planta quadrangular, amb façanes als quatre vents i composta per cossos de diverses alçades. El cos principal té la coberta a quatre vessants, però amb una entrada de llums sobreaixecada i el carener perpendicular a la façana principal. A les quatre cantonades té torres o miradors amb un pis més d'alçada i coberta pròpia: als quatre vessants les torres NE i SO, de terrat pla a la torre NO i de cúpula en el mirador del SE.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, a excepció de les torres abans referides que augmenten en un els pisos aixecats. Destaca l'entrada, amb una escalinata doble que dona accés al nivell d'ús de la planta baixa. El desnivell del terreny fa que per la façana posterior sigui a peu pla. També destaca el porxo de la façana principal, la coberta del qual actua de terrassa de la primera planta, amb balustrada. A l'accés de la part posterior trobem un altre porxo de les mateixes característiques però sostingut amb columnes helicoïdals.</p> <p>La façana, pel que fa a la composició, s'organitza simètricament a partir de set eixos de verticalitat, definits per les obertures. L'eix central correspon a la porta d'entrada i la terrassa de la primera planta. Dos eixos més a cada costat corresponen a les finestres de la planta baixa i primer pis. I els eixos dels extrems corresponen als cossos de les torres. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta, mentre que les del primer pis són d'arc escarser, totes tenen trencaaigües. Les finestres situades a les torres tenen una balconera en planta baixa, amb barana de balustrada. Totes les persianes són de llibret.</p> <p>Destaca la torre del mirador, situada a la cantonada SE, on a la segona planta s'obren dos balcons amb balustrades i un petit porxo de coberta d'obra triangular o de tres aigües. La coberta d'aquest mirador és de rajols, però es troba protegida amb una lona fins que s'acabi la restauració.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, coronat per un ràfec sostingut amb mènsules decorades amb formes zoomorfes i antropomorfes.</p> <p>A la façana posterior hi ha un plafó ceràmic dedicat a Santa Llúcia, emmarcat amb una petita capelleta amb cornisa volada i pilars laterals. Hi trobem un altre plafó ceràmic en el sostre del porxo posterior, amb elements historiats de l'edat mitja.</p> | 08006-370 | Carrer de la Vall de Maig, s/n | <p>En els darrers anys hi vivien quatre famílies o unitats familiars de la mateixa família, però un cop es va vendre la finca, afectada per un pla especial, quedà abandonada i indefensa davant d'accions que l'anaven malmetent. Amb l'adquisició de la finca per part de l'Ajuntament i l'acord amb la Generalitat per ubicar-hi un centre dedicat a la protecció de la infància i adolescència de la Generalitat, impulsà les reformes que avui dia no només han permès salvaguardar un element patrimonial important, sinó donar-hi un importantíssim ús social.</p> | 41.5842609,2.5407869 | 461723 | 4603721 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-01p1580147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-02p1580148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-03p1580155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-04p1580163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-05p1580160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-06p1580153.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interior també ha estat reformat i estructurat a partir dels nous usos de l'edifici però s'ha conservat la fusteria, baranes, el sostre, que sembla de fusta però que és de guix i alguns paviments originals. L'accés als miradors, des de la primera planta, han estat tancats per motius de seguretat. Però l'espai de la lluerna funciona com a distribuïdor i permet una molt bona entrada de llum que es reparteix equitativament a la resta d'espais. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93961 | Can Pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pica | XVII | Tot i que el portal original es troba tapiat. | <p>Can Pica és una masia de la qual existeix documentació des de finals del segle XV, però amb l'aspecte constructiu del segle XVII, segons indiquen algunes dates a la façana. Està situada a la part nord del terme municipal, a tocar amb el d'Arenys de Munt, al qual pertanyia antigament. Actualment es troba a tocar d'un vial de sortida de la C32 i accés nord a la vila.</p> <p>L'estructura original era una masia de planta quadrangular de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. En el seu moment, aquesta era la façana principal; però reformes modernes hi van afegir un cos adossat a la façana de llevant i hi van fer l'accés principal. En aquell moment es deuria tapar el portal de migdia, amagant les dovelles, si és que en tenia.</p> <p>De la construcció del segle XVII es conserven dues finestres de la planta pis. Es caracteritzen per tenir la llinda recta de pedra treballada, amb motllura (granit); així com els ampits i els brancals. Damunt de cada llinda hi ha la inscripció de 1679 en una i 1682 en l'altra.</p> <p>Un cos, de planta rectangular i construcció moderna, s'adossa a la façana de llevant. També és de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant. En aquest cos, s'hi ha obert l'accés actual a la casa.</p> | 08006-371 | Rial de Cortsaví, núm. 18 | <p>A l'arxiu parroquial d'Arenys de Munt existeix documentació de l'any 1492 que cita can Pica. Des de llavors, com a mínim, ha estat propietat de la mateixa branca familiar. S'havia conservat molta documentació però es va cremar en un infortunat incident.</p> | 41.5894628,2.5413072 | 461769 | 4604298 | 08006 | Arenys de Mar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-01p1580168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-02p1580172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-03p1580170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-04p1580169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-05p1580185.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior hi trobem la bassa antiga de la finca, de planta quadrangular. Davant la façana n'hi ha una altra de planta circular molt més moderna.També conserva una construcció destinada en origen a la cort de porcs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93962 | Barraca de Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-xaco | XIX-XX | S'hi ha afegit un cos adosat a la façana SE. | <p>Barraca de vinya del tipus de tartana, per la característica coberta en forma de vela de tartana, feta de maó pla. És de planta rectangular i servia per guardar-hi les eines de treball de la vinya, com aixopluc pels pagesos i sovint, tenien un dipòsit de recollida de l'aigua pluvial per fer-hi la barreja o 'brou bordelès' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.</p> | 08006-372 | Rial de Valldegata, s/n | 41.5812334,2.5374810 | 461445 | 4603386 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-02dsc0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-03dsc0803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 93967 | Marinarenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marinarenys | <p>FUENTE BÉRMUDEZ, Vicente de la (nn.cc). <em>Marinarenys, mosaic d'Armand Olivé Milián</em> (inèdit).</p> | XX | El mateix autor en va fer una restauració | <p>Mosaic realitzat per Armand Olivé Milian amb peces ceràmiques retallades que evoca motius mariners com els peixos, la barca de rems, les aus, el mar i el sol. Es va instal·lar en origen a l'oficina de Caixa de Pensions, a la Riera, però e<span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>s va traslladar al pati del Museu Mollfulleda, on sota una carpa i durant un dies va ser restaurat pel propi Armand </span></span></span><span lang='DA'><span><span>Oliv</span></span></span><span lang='FR'><span><span>é</span></span></span> <span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n. Es van substituir algunes peces </span></span></span><span lang='FR'><span><span>trencades</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> durant l’operació. </span></span></span><span lang='DA'><span><span>Oliv</span></span></span><span lang='FR'><span><span>é</span></span></span> <span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n va utilitzar peces originals de la dècada de 1970 que encara conserva al seu taller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Com d’altres dels molts mosaics que va realitzar Armand Olivé Milian, aquest no estava signat. Amb la restauració s’ha afegit una petita peça de ceràmica amb el nom d’Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n </span></span></span><span lang='IT'><span><span>serigrafiada </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>i amb la data de l'any al qual el va realitzar, 1975. Tampoc tenia un títol concret i a la pregunta de quin nom li donaria l’Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n va respondre sense dubtar, “Marinarenys”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Com diu l'historiador de l'art, Vicente de la Fuente, es tracta d'u<span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n art quotidià que al segle XXI va començar a desaparèixer. La destrucció d’algunes d’aquestes decoracions i la seva </span></span></span><span lang='IT'><span><span>repercussi</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>ó mediàtica van cridar l’atenció sobre unes peces i uns artistes fins ara oblidats i que, darrerament, estan recobrant el prestigi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-373 | Carrer de l'Església, núm. 37-39 | <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Al setembre de l’any 2022 </span></span></span><span lang='IT'><span><span>ingressa</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> al Museu d’Arenys de Mar, procedent d’una antiga oficina de la Caixa de Pensions (actualment Caixabank) situada a la Riera del Bisbe Pol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>El tancament de l’oficina bancària on estava emplaçat i la seva transformació en habitatges, amenaçava la seva pervivència. Un acord amb els propietaris va permetre el seu ingrés al Museu i la seva instal·lació definitiva al pati del Museu Mollfulleda. L’arrancament de l’obra de la seva localització originària va permetre el seu estudi i atribuir-li una autoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>No és l’única peça decorativa ceràmica que es conserva a Arenys d’aquest </span></span></span><span lang='IT'><span><span>per</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>íode tan ric i creatiu. Obra dels principals artistes, ceramistes i tallers es pot gaudir a diversos indrets d’Arenys amb signatures com les de Julio Bono, Vila Grau, Jordi Aguadé, Joan Rifà o el cas que ens ocupa, Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5815995,2.5481509 | 462335 | 4603422 | 1975 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-02p1580347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-03p1580348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Armand Olivé Milian | Vicente de la Fuente, en un text inèdit facilitat pel Museu d'Arenys contextualitza l'obra d'Armand Olivé. Explica que és dins el panorama de les dècades de 1960 a 1980 on s’integra la producció d’Armand Olivé Milian, artista que es pot considerar autodidacta. Estudia comerç, però de jove entra com aprenent al taller de Ramon Carrera Morales. Carrera (1924-2018) va ser un decorador, dissenyador i mosaïcista de reconegut prestigi a la seva època. La seva obra més coneguda és a l’església de Santa Agnès. Construïda com capella d’un convent per l’arquitecte Francesc de Paula i Villar, al carrer Sant Elies de Barcelona. L'any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, la FAI va establir una txeca, on va ser assassinat el bisbe Irurita. L'any 1958 l’església conventual es va transformar en parròquia per l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot, reforma que va incloure el mosaic de Carrera.Després entra com a dibuixant a ACMA, Cristalería Barcelonesa SA, que fabricaven el PLAVIT, petites tessel·les que recobrien moltes façanes i interiors als anys 60 del passat segle XX. És molt similar al Gresite, de fabricació italiana, però en aquest cas les tessel·les són de ceràmica.D’aquesta època és el mosaic més antic, fins ara, localitzat a Arenys de Mar d'Armand Olivé Milian. Es tracta de la rosa dels vents al paviment del pati del Club Nàutic d’Arenys de Mar. La reforma dels espais socials del Club Nàutic van ser encarregades al 1966 a l’arquitecte Manel Valls i Verges (1912-2000). Nascut a Barcelona va desenvolupar una part de la seva obra a Arenys, on va ser arquitecte municipal. Titulat al 1940 va formar part del Grup R, tenint despatx juntament amb Josep Antoni Coderch fins inicis de la dècada de 1960. Segons consta a la documentació conservada, respecte a les obres d’ampliació del Club Nàutic, la decoració del edifici, mobles, plafons ceràmics, terres, rajoles, mobiliari de jardí; va ser responsabilitat de l’empresa de Barcelona Nicolau & Perelló. Segons consta en la factura conservada, el mosaic va tenir un preu final de 20.026,25 ptes, tot sent instal·lat definitivament al juliol del 1969. A l’agost i a l’octubre de l’any 1969 i, novament, al 1972, el mosaic es va restaurar, ja que algunes tessel·les s’havien després. És una època de grans encàrrecs i boom immobiliari. Però a Olivé no li agrada el material, segons paraules seves, el format de la rajoleta PLAVIT, de mida 1 x 1 cm, no li donava prou possibilitats d'expressió. Una necessitat creativa que el porta a experimentar en altres terrenys, com en el disseny de portades de llibre. Durant anys va ser un dels encarregats de les portades de les edicions dels guanyadors del Premi Planeta.S’estableix pel seu compte després de fer el servei militar l'any 1965, primer en un taller a Sant Boi i finalment a Vilassar de Dalt. Treballa amb ceràmica reciclada. No encarrega peces. Només quan busca un color determinat una empresa de Vilassar li feia la peça amb el color serigrafiat i amb vernissos s’aconseguia el to desitjat. Treballa amb plafons decoratius per edificis d'habitatges, restaurants, esglésies o piscines. Són mosaics amb dissenys propis o a demanda del client. Però també va col·laborar amb diversos pintors realitzant el seus projectes decoratius en mosaic. Aquesta producció pot estar signada només amb el nom del pintor que proporcionava el cartó per fer el mosaic. Dibuixants com Francesc Fornells-Pla (1921-1999) pintor i vitraller (obra seva és la decoració de la Pista de Gel del Barça, de les Piscines Picornell i molts vitralls en ciment); Pau Macià Pons (1917-1980), muralista, cartellista i il·lustrador o Jordi Vila Rufas (1924-2011), pintor i retaulista (com els retaules de Sant Joan de Vilassar de Dalt). Amb aquest últim va fer un mosaic per la façana de la Passió, a la Sagrada Família, al 1968-9, que després Subirachs va semi ocultar amb les seves escultures. A la dècada de 1980 treballa a Girona amb el pintor Lluís Roure (1945).Moltes de les seves obres es troben en edificis privats però en espais públics, com porteries, façanes d’edificis o oficines bancaries. Això li ha donat molta visibilitat, però, fins ara, poc reconeixement de la seva autoria, un fet que ve donat perquè la majoria dels mosaics no els signava. Al principi de la seva carrera alguns van signats com Armand, però la signatura més coneguda és la d’Olivé Milian. Els encàrrecs venien directament dels arquitectes responsables de l’edifici. El cas de les decoracions de les oficines de La Caixa és diferent. La dècada de 1970 és un moment d’expansió de les sucursals bancàries, en baixos comercials, per apropar-se a una potencial clientela que anava en augment. En un moment de prestigi de la ceràmica, s’opta per singularitzar les oficines amb obres d’art amb un material que la població percep com propi, popular i ben considerat. Aquesta política va ser seguida per altres bancs, caixes d’estalvis o serveis com el metro i ferrocarrils al mateix període. A localitats on la terrisseria és important, s’encarreguen les decoracions a artistes terrissers locals, com a Esparreguera, on les decoracions de La Caixa i el Banc de Sabadell són obra del terrisser Ivan Marín. Evidentment Olivé Milian no va ser l’únic artista en rebre encàrrecs per decorar oficines de La Caixa, l’entitat va recórrer a d’altres ceramistes, com Julia Lahiguera.En el cas de l’oficina de de La Caixa a la Riera d’Arenys la decoració va ser inaugurada al 1975, donant-se total llibertat a Olivé Milián en l’elecció del tema a representar. A inicis de la dècada del 2020, la fusió i reconversió de caixes i bancs en negocis digitals va comportar el tancament de nombroses de les antigues oficines d’atenció al públic. Una de les quals va ser la sucursal de la Caixa, a la Riera d’Arenys. L’edifici va ser enderrocat per construir-ne un de nou, però gràcies a un acord amb els nous propietaris el mosaic va poder ser arrancat de la paret. Aquesta complexa operació va donar l’oportunitat de descobrir com s’havia realitzat. El mosaic de més de 300 kg, s’havia dividit en tres grans fragments per la seva realització. Cada part estava composta per un suport de fibrociment, sobre el qual s’havien adherit les peces que conformen el dibuix. Després, amb cargols, cadascun dels tres fragments van ser emplaçats sobre la superfície sobre el mur [informació de Manel Picas, responsable del trasllat del mosaic]. Estem en un moment on els autors d’aquestes decoracions murals estan desapareixent, igual que les seves obres. L’acord al qual s’ha arribat entre particulars i l’administració pública, respecte a aquest mosaic, és un exemple de sensibilitat envers el nostre patrimoni històric més recent; aquell que veiem cada dia als carrers, a les nostres cases, als negocis que visitem i que no sempre valorem. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||
| 93968 | Rosa del vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosa-del-vents | <p>FUENTE BÉRMUDEZ, Vicente de la (nn.cc). <em>Marinarenys, mosaic d'Armand Olivé Milián</em> (inèdit).</p> | XX | <p>Mosaic fet per Armand Olivé Milian de petites tessel·les que representa una rosa dels vents. Està col·locat en el paviment de la terrassa del Club Nàutic d'Arenys de Mar.</p> | 08006-374 | Zona Portuària, s/n | <p>Aquest mosaic és el més antic, fins ara, localitzat a Arenys de Mar d'Armand Olivé Milian. La reforma dels espais socials del Club Nàutic van ser encarregades, l'any 1966, a l’arquitecte Manel Valls i Verges (1912-2000). Nascut a Barcelona va desenvolupar una part de la seva obra a Arenys, com a arquitecte municipal. Titulat l'any 1940 va formar part del Grup R, tenint despatx juntament amb Josep Antoni Coderch fins inicis de la dècada de 1960.</p> <p>Segons consta a la documentació conservada, respecte a les obres d’ampliació del Club Nàutic, la decoració de l'edifici, com mobles, plafons ceràmics, terres, rajoles, mobiliari de jardí, va ser responsabilitat de l’empresa de Barcelona Nicolau & Perelló. Segons consta en la factura conservada, el mosaic va tenir un preu final de 20.026,25 ptes, tot sent instal·lat definitivament al juliol del 1969. A l’agost i a l’octubre de l’any 1969 i, novament, al 1972, el mosaic es va restaurar, ja que algunes tessel·les s’havien desprès.</p> <p> </p> | 41.5792037,2.5576677 | 463127 | 4603151 | 1966 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93968-02p1580325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93968-03p1580326.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Armand Olivé Milian | Vicente de la Fuente, en un text inèdit facilitat pel Museu d'Arenys contextualitza l'obra d'Armand Olivé. Explica que és dins el panorama de les dècades de 1960 a 1980 on s’integra la producció d’Armand Olivé Milian, artista que es pot considerar autodidacta. Estudia comerç, però de jove entra com aprenent al taller de Ramon Carrera Morales. Carrera (1924-2018) va ser un decorador, dissenyador i mosaïcista de reconegut prestigi a la seva època. La seva obra més coneguda és a l’església de Santa Agnès. Construïda com capella d’un convent per l’arquitecte Francesc de Paula i Villar, al carrer Sant Elies de Barcelona. L'any1936, a l’inici de la Guerra Civil, la FAI va establir una txeca, on va ser assassinat el bisbe Irurita. L'any 1958 l’església conventual es va transformar en parròquia per l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot, reforma que va incloure el mosaic de Carrera.Després entra com a dibuixant a ACMA, Cristalería Barcelonesa SA, que fabricaven el PLAVIT, petites tessel·les que recobrien moltes façanes i interiors als anys 60 del passat segle XX. És molt similar al Gresite, de fabricació italiana, però en aquest cas les tessel·les són de ceràmica. Donava prou possibilitats d'expressió. Una necessitat creativa que el porta a experimentar en altres terrenys, com en el disseny de portades de llibre. Durant anys va ser un dels encarregats de les portades de les edicions dels guanyadors del Premi Planeta.S’estableix pel seu compte després de fer el servei militar l'any1965, primer en un taller a Sant Boi i finalment a Vilassar de Dalt. Treballa amb ceràmica reciclada. No encarrega peces. Només quan busca un color determinat una empresa de Vilassar li feia la peça amb el color serigrafiat i amb vernissos s’aconseguia el to desitjat. Treballa amb plafons decoratius per edificis d'habitatges, restaurants, esglésies o piscines. Són mosaics amb dissenys propis o a demanda del client. Però també va col·laborar amb diversos pintors realitzant el seus projectes decoratius en mosaic. Aquesta producció pot estar signada només amb el nom del pintor que proporcionava el cartó per fer el mosaic.Dibuixants com Francesc Fornells-Pla (1921-1999) pintor i vitraller (obra seva és la decoració de la Pista de Gel del Barça, de les Piscines Picornell i molts vitralls en ciment); Pau Macià Pons (1917-1980), muralista, cartellista i il·lustrador o Jordi Vila Rufas (1924-2011), pintor i retaulista (com els retaules de Sant Joan de Vilassar de Dalt). Amb aquest últim va fer un mosaic per la façana de la Passió, a la Sagrada Família, al 1968-69, que després Subirachs va semi ocultar amb les seves escultures. A la dècada de 1980 treballa a Girona amb el pintor Lluís Roure (1945).Moltes de les seves obres estan en edificis privats però en espais públics, com porteries, façanes d’edificis o oficines bancaries. Això li ha donat molta visibilitat, però, fins ara, poc reconeixement de la seva autoria, un fet que ve donat perquè la majoria dels mosaics no els signava. Al principi de la seva carrera alguns estan signats com Armand, però la signatura més coneguda és la d’Olivé Milian.Els encàrrecs venien directament dels arquitectes responsables de l’edifici. El cas de les decoracions de les oficines de La Caixa és diferent. La dècada de 1970 és un moment d’expansió de les sucursals bancàries, en baixos comercials, per apropar-se a una potencial clientela que anava en augment. En un moment de prestigi de la ceràmica, s’opta per singularitzar les oficines amb obres d’art amb un material que la població percep com propi, popular i ben considerat. Aquesta política va ser seguida per altres bancs, caixes d’estalvis o serveis com el metro i ferrocarrils al mateix període. A localitats on la terrisseria és important, s’encarreguen les decoracions a artistes terrissers locals, com a Esparreguera, on les decoracions de La Caixa i el Banc de Sabadell són obra del terrisser Ivan Marín. Evidentment Olivé Milian no va ser l’únic artista en rebre encàrrecs per decorar oficines de La Caixa, l’entitat va recórrer a d’altres ceramistes, com Julia Lahiguera. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 93969 | Mosaic de Joan Rifà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-joan-rifa | <p>FUENTE BÉRMUDEZ, Vicente de la (nn.cc). <em>Marinarenys, mosaic d'Armand Olivé Milián</em> (inèdit).</p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Mosaic fet per Joan Rifà on es reprodueix una vista aèria d'Arenys de Mar, agafada des del frontal marítim i que recorda la imatge de gravats del segle XIX que reprodueixen la mateixa panoràmica i que foren la font d'inspiració. Està ubicat a la terrassa del Club Nàutic del municipi des de l'any </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>1969, dintre de la remodelació dels espais socials del club que va fer l’arquitecte Manel Valls amb col·laboració dels decoradors de Barcelona Nicolau & Perelló. Va estar pressupostat en 52.500 ptes.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-375 | Zona Portuària, s/n | <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Joan Rifà (1926-2009) e</span></span></span><span lang='PT'><span><span>studi</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>à </span></span></span><span lang='PT'><span><span>a Llotja i fou deixeble de Francesc Labarta</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>. Va desenvolupar una important obra </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pict</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>ò</span></span></span><span lang='IT'><span><span>rica</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>, obra de </span></span></span><span lang='IT'><span><span>cavallet</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>, gràfica i murals. Va treballar també com a dissenyador per l’empresa Cosme Toda realitzant peces ceràmiques per la producció industrial. La seva obra més personal la va </span></span></span><span lang='FR'><span><span>produir</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> dintre de Silicor, marca de l’empresa Industrias Cerámicas y de Aislantes S.A. (INCASSA) que és el nom oficial de Cosme Toda </span></span></span><span lang='FR'><span><span>des de</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> l’any 1950. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Silicor </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>era un tipus de revestiment ceràmic esmaltat per paviments </span></span></span><span lang='PT'><span><span>desenvolupat</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> per Cosme Toda al 1956 i utilitzat per banys, cuines i terrasses. Segons la patent podia estar decorat o ser monocolor. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5792290,2.5577217 | 463131 | 4603155 | 1969 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93969-p1580333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93969-03p1580329.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Rifà | Explica Vicente de la Fuente (inèdit) que la forta demanda propiciada per la gran activitat constructora de la dècada de 1960 i 1970, segurament va ser un factor clau perquè empreses tradicionals integressin a reconeguts artistes per dissenyar decoracions ceràmiques de producció industrial. Però també que ceramistes creessin petites empreses on es produïa una ceràmica seriada amb tècniques artesanes i industrials que apropaven més la ceràmica al disseny industrial, produint tota una sèrie d’elements per la seva aplicació com decoració arquitectònica. Aquest caràcter artesanal queda reflectit al text que acompanya un dels catàlegs de l’empresa formada pel ceramista Julio Bono, Novo & Bono: “no nos hemos propuesto reproducir exactamente cada modelo, porque la cerámica tiene un margen de imprevisto que hace que cada gama de color se consigan varias matizaciones difíciles de reproducir gráficamente”. Malgrat ser un producte industrialitzat la seva producció de caràcter tradicional admet un marge d’intervenció de l’atzar al resultat final, com en qualsevol producció artesanal. En moltes de les decoracions, aquestes peces seriades es combinaven amb peces úniques en relació al tema del mosaic i l’edifici on s’implementava o la personalitat del comendatari de la decoració. Dos dels artistes que més van destacar en aquest àmbit van ser el ja citat Julio Bono i la seva firma Bono&Novo i el pintor Joan Rifà que va treballar per l’empresa Silicor, marca que s’integrava dintre de la històrica empresa Cosme Toda de l’Hospitalet. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 93970 | Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-fidel-fita | <p>PONS i GURI, Josep M. (1982). <em>Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>; dins: <em>Guies dels Arxius Històrics de Catalunya, 1</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 7-34.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1984). <em>Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. i PALOU i MIQUEL, Hug (1992). <em>Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Fundació Noguera (Arxius Notarials de Catalunya, 14).</p> | <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es troba instal·lat a l’edifici consistorial. La seu principal té l’accés pel número 10 de la Riera del Bisbe Pol, en una part de l’immoble del segle XVII que havia estat forn de puja, caserna de la Guàrdia Civil i jutjats. En aquesta zona hi ha la sala de consultes, amb sis punts de lectura. La resta de l’equipament, format per zona de treball i dipòsits, té l’accés per Bisbe Pol 8 o Plaça de la Vila número 1, immoble del segle XVII que havia fet d’hostal abans de convertir-se en ajuntament en el darrer quart del segle XVIII. La superfície total de l’equipament és de 217m2 i el conjunt dels set dipòsits documentals existents, que es reparteixen entre les dues adreces, sumen una capacitat total de 1.100 m/l de prestatgeria.</p> <p>L’AHFF neix per la necessitat d’adoptar mesures urgents per a posar remei al deplorable estat de conservació en què es trobava el fons documental antic de l’arxiu municipal, a les golfes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, i el risc de destrucció o desaparició de documents d’arxiu que aquella situació comportava. L’avinentesa d’haver de cedir un local per a instal·lar l’Arxiu Històric de Protocols del Districte, d’acord amb el Decret de 7 de novembre de 1921 del “Reglamento de la organización y régimen del notariado”, i el recent Decret de 12 de novembre de 1931, que caracteritzava els protocols notarials de més de cent anys com a històrics, amb la qual cosa la seva gestió havia de recaure en facultatius d’arxius, configurarien els fons inicials amb els quals l’AHFF iniciava el seu servei. Aquests fons inicials es van completar amb els llibres de la Comptadoria d’Hipoteques que es conservaven al jutjat de 1ª Instància d’Arenys de Mar. Aquests diversos fons documentals són els que configuren l’abast geogràfic de l’AHFF, afectant municipis de les comarques del Maresme (Alt Maresme), Vallès Oriental i la Selva. Els fons que d’ençà aleshores s’han anat afegint a aquests inicials es mantenen, majoritàriament, dins dels mateixos territoris.</p> <p>És el servei administratiu tècnic responsable de la definició, implantació i manteniment d’un sistema de gestió de la documentació administrativa i de la conservació i gestió dels documents d’arxiu de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, d’acord amb allò que la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, li reconeix en l’article 32.</p> <p>En tant que arxiu municipal, l’AHFF té el deure de vetllar per la protecció del patrimoni documental en el terme municipal d’Arenys de Mar, tant pel que fa a documents de persones físiques com jurídiques, donat l’interès històric i cultural que pot arribar tenir per a la localitat.</p> <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya d’acord amb l’article 21.1.c de l’esmentada Llei 10/2001. Això confereix una sèries de responsabilitats a l’administració pública de la qual depèn, contingudes al Decret 190/2009, de 9 de desembre, dels requisits dels arxius del Sistema d'Arxius de Catalunya, del procediment d'integració i del Registre d'Arxius de Catalunya.</p> <p>Concebut inicialment per a conservar i gestionar la documentació inactiva amb valor històric i cultural, l’Arxiu Històric Fidel Fita assumeix la gestió de la documentació semi-activa a partir de 2007 i a intervenir en la gestió de la documentació activa a partir de 2011.</p> | 08006-376 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 | <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.</p> <p>Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns Estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el ple de l’ajuntament acordava la seva extinció.</p> <p>Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918.</p> | 41.5794732,2.5514044 | 462604 | 4603184 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-01dsc8173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-02p1570942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-03p1570943.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'AHFF es troba integrat orgànicament a l'Àrea de Serveis Generals. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93971 | Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-darenys | <p>L'Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba en procés re organització. Manté els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits) des del segle XVI, ja que durant la Guerra civil espanyola foren custodiats per la municipalitat. L'Arxiu Diocesà disposa de còpies.També preserva altres llibres de confraries, comptes / claveria.</p> <p>Part dels documents, sobretot els relacionats mb la comunitat de preveres, es conserven a l'Arxiu històric Fidel Fita, gràcies a una intervenció de salvament del senyor Pons i Guri.</p> | 08006-377 | <p>Santa Maria d'Arenys de Mar és una parròquia segregada l'any 1555 d’Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d’aquesta fins al 1779. Temple bastit de 1575 a 1628 i allargat per la banda de la façana principal el 1755. Té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 va pertànyer al bisbat de Barcelona.</p> | 41.5805793,2.5493672 | 462436 | 4603308 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93971-01.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’Arxiu diocesà. Les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, han previst la conservació de la documentació dels arxius parroquials en l’Arxiu diocesà, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència episcopal espanyola. Així el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.També molts dels arxius parroquials dipositats a l’Arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 93972 | Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc | <p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p> | 08006-378 | Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 | <p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p> | 41.5795139,2.5524263 | 462690 | 4603188 | 1884-2023 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 93973 | Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador | XX | <p><span><span><span>Tal com s’expressa en l’estatut de constitució de l’Organisme Autònom Local Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (d’ara endavant, OAL Centre Espriu), l’objectiu és el de confegir un fons documental el més exhaustiu possible entorn de l’obra i de la personalitat de Salvador Espriu. La intenció és, doncs, esdevenir el principal punt de referència per a tots aquells que estiguin interessats en aquest escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un centre especialitzat en la figura i l’obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista. Pràcticament, tot el que s’hi troba dipositat hi és perquè té alguna connexió amb l’escriptor, la seva obra, el seu entorn, el moment històric, les relacions personals, els nexes amb altres disciplines artístiques i els seus creadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És important, i necessari, assenyalar diversos aspectes en relació a la creació i construcció de les diverses seccions que integren els fons del Centre Espriu, ja que aquest organisme neix sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi diposita el Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, uns quants llibres de Salvador Espriu (alguns primeres edicions) i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l’altra amb impresos diversos com díptics, programes de mà, o invitacions d’activitats relacionades amb l’escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament la totalitat del fons que acull el Centre Espriu s’ha anat confegint de diverses maneres al llarg de tots aquests anys que han passat d’ençà de la seva creació. Gran part de les col<span>·</span>leccions han estat adquirides pel Centre Espriu. També s’han rebut i admès diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu. </span></span></span></p> <p>El fons principal és el bibliogràfic i e<span><span><span>stà constituït per llibres de diversa tipologia, encapçalats per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions i tipus d’edicions, antologies i reculls, com també traduccions a moltes altres llengües. </span></span></span>La resta del fons està format per antologies, estudis i crítica literària, obres biogràfiques, llibres d’entrevistes, epistolaris i memòries, actes de congressos, col·loquis o simposis, reculls d’homenatge, llibres d’artistes, d’arts escèniques, música i cançó, ensenyament, obres generals de llengua i literatura catalanes, diccionaris, etc. En total, estaríem parlant d’uns 25 o 30 metres lineals.</p> <p><span><span><span>A més del fons bibliogràfic que s’ha anat confegint, el Centre acull la biblioteca personal de la Sra. Amàlia Tineo Gil<strong>,</strong> cedida pels seus hereus amb motiu del seu traspàs. Amàlia Tineo formava part del més íntim cercle d’amics d’Espriu del temps de la universitat, juntament amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà. Aquesta és una biblioteca de tota una vida, un conjunt de llibres important –més de 80 metres lineals— on destaquen temàtiques com la filosofia, l’ètica, la sociologia, la literatura i la història, l’art. La raó per la qual es troba al Centre Espriu és perquè inclou llibres que pertanyien a Salvador Espriu, és a dir, que formarien part de la “biblioteca personal” de l’escriptor. En algun moment determinat de la seva vida, Espriu es va quedar només amb uns quants llibres de capçalera i la resta els va traspassar a alguns amics, sobretot a l’Amàlia Tineo, que els “incorporava” a la seva pròpia biblioteca. Espriu va fer el mateix amb la seva germana Maria Lluïsa, molt conscient que ella també els conservaria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, hi ha una part d'hemeroteca. Molt important, també, perquè al llarg de la seva vida, sobretot a partir de final de la dècada dels 50 del segle passat, Espriu tenia una presència molt notòria en la premsa, a les publicacions periòdiques i altres publicacions d’àmbit privat. També hi ha publicacions estrangeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Trobem una secció d'impresos molt diversificada que inclou tot allò que no són llibres, ni publicacions periòdiques o catàlegs, per exemple. Ens referim a cartells (de diverses mides i formats), o programes de mà (fullets, díptics, desplegables, invitacions, recordatoris, publicitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem una secció epistolar i de manuscrits, </span></span></span><span><span><span>cartes escrites per Espriu, algunes originals, altres en còpia, que han aportat els receptors de les cartes. Cal dir que Espriu no va conservar la correspondència que rebia, per tant és molt difícil poder confegir una “relació epistolar” completa amb gairebé cap dels seus corresponsals. </span></span></span><span><span><span>Pel que fa a manuscrits de les obres, Espriu tampoc els va conservar. Es disposa només d’algunes pàgines d’un quadern i poca cosa més, excepte un fitxer de lectura que es pot visionar complet al Corpus Literari Català, de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Caldria distingir una sèrie de fotografies de la part específicament relacionada amb la persona de Salvador Espriu, la seva família, la casa familiars, de la resta de fotografies que apleguem i que es corresponen a altres àmbits com la vila d’Arenys de Mar i els seus entorns, el cementiri. I, també, relacionades amb activitats que s’han fet i s’han documentat. Així com enregistraments sonors i videogràfics. </span></span></span><span><span><span>Programes televisats, alguna representació teatral, música (sobretot), La pel<span>·</span>lícula <em>Laia </em>en dues versions; o les intervencions al I Simposi Internacional Salvador Espriu (2003).</span></span></span></p> <p>També s'hi poden trobar t<span><span><span>esis doctorals i de llicenciatura, treballs finals de màster, treballs de recerca, treballs escolars. </span></span></span><span><span><span>Espriu i la seva obra han estat, i són, motiu de diversos treballs d’investigació de tot tipus, des del darrer terç del segle XX. Es conserven i estan a disposició dels investigadors tots aquells que s’han dipositat al Centre. </span></span></span><span><span><span>Actualment, les tesis i treballs finals solen estar disponibles online, la qual cosa facilitat la recerca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha obra plàstica de diversos autors: g</span></span></span><span><span><span>ravats, litografies, aquarel<span>·</span>les<span>, </span>dibuixos/il<span>·l</span>ustracions originals, retrat a l’oli, petites escultures; documentació personal i alguns objectes.</span></span></span></p> | 08006-379 | Pavelló Sert. Can Nadal, s/n | <p><span><span><span>El Centre Espriu va ser constituït per l’Ajuntament d’Arenys de Mar en sessió plenària de 25 de març de 1987, i extingit per l’acord adoptat pel Ple en data de 27 de desembre de 2007, amb efecte a data d’1 de gener de 2008. L’Ajuntament esdevé el successor universalment de l’OAL Centre Espriu en els seus béns, drets i obligacions.</span></span></span></p> | 41.5833844,2.5452893 | 462097 | 4603621 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-02p1580356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-03p1580361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-04p1580357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-05p1580362.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es tracta d’un fons estàtic i/o tancat, sinó dinàmic i que s’enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l’adquisició d’elements o materials no localitzats fins a la data, bé a la constant incorporació de novetats editorials o d’altres tipus de materials. Salvador Espriu és un clàssic, un escriptor cabdal de les lletres catalanes de tots els temps, que segueix interessant als lectors, que se segueix traduint i que segueix sent objectiu de recerca d’alt nivell. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 92877 | Can Buixalleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buixalleu | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa per la porta d'accés i una finestra reixada; en el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés; i a la planta segona, per dues finestres. El portal d'entrada està emmarcat amb pedra treballada amb motllures ornamentals i una llinda lleugerament arquejada. A la dovella central hi ha esculpides el que semblen unes inicials i l'any 1783. La barana de la finestra de la planta baixa i la del balcó corregut són de ferro. Les persianes de les finestres dels pisos superiors són de llibret de fusta. Les obertures de la primera planta, a més, tenen un trencaaigües o guardapols fet de rajoles policromes de motius geomètrics. La façana està coronada per un gran ràfec de fusta. A la porta de fusta hi trobem la data de 1789.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, però a mitja alçada de la planta baixa, en la divisòria entre el primer i el segon pis, i sota el ràfec, hi trobem una franja de decoració de rajoles en forma de sanefes. Entre les dues finestres de la segona planta, hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08006-38 | Carrer d'Avall, núm. 44 | 41.5787100,2.5486800 | 462377 | 4603101 | 1783 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-01dsc8320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-02dsc8322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-03dsc8324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-04p1540134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-05p1540132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-06p1540126.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93974 | Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-larxiu-diocesa-de-girona | XVI-XX | <p><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona, preserva més de dos-cents documents relacionats amb les dispenses matrimonials, processos de la Cúria, beneficis, expedients matrimonials, des del 1500. També custodia aquella documentació procedent de l’església de Santa Maria d’Arenys amb més de cent anys d’antiguitat, com són, els Llibres de baptisme, de matrimoni, d'òbits i els registres d’albats des de la segona meitat del 1500. Una part d’aquesta documentació està digitalitzada i es pot consultar via on-line a la pàgina web de l’Arxiu diocesà de Girona. La resta està inventariada amb un petit regest que permet sol·licitar-la en cas de treball d’investigació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3625</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Agustí Clausell i Puig i Ignàsia Rossell i Puig, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1790)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3655</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguinitat entre Benet Gotall i Colombí de Tossa i Caterina Fàbregues i Vila, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658a</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus d'afinitat entre Jaume Catà i Riera i Maria Teresa Gualba i Dorca, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658b</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus d'afinitat entre Antic Catà i Nonó i Isabel Clausell i Gualba, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3686</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Pere Castelló i Serra, mestre d'aixa i Maria Ignàsia Cabrisses i Serra, solters d'Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3724</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Esteve Pasqual i Catà, jornaler i Esperança Riera i Ferran, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3742</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Nicolau Barraquer i Simon, timoner i Damiana Pruna i Torras, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3752</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per primer i segon graus de consanguinitat entre Francesc Segalà i Parelló, vidu cap de rendes i Antònia Rossich i Segalà, soltera, naturals de La Nou de Gaià (Tarragona) i veïns d'Arenys de Mar (1794 - 1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3768</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Bonaventura Barrera i Puigener, mariner i Teresa Cassola i Barrera, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3869</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per pública honestedat entre Josep Font i Vilamitjana, mestre d'aixa, natural de Vic i veí d'Arenys de Mar i Caterina Antònia Julià i Mundo, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3891</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Vila i Ciutat, comerciant i Narcisa Fàbrega i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3899</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Pau Espriu i Llobet i Josepa Gallart i Pullés, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3929</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Marià Casacoberta i Barrera, mestre d'aixa i Magdalena Montalt i Vila, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1799)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4004</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Francesc Bou i Roget, pilot mariner i Anna Maria Moles i Costa, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4057</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Miquel Torres i Ferrer, comerciant i Lucrècia Pica i Ferrer, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1801 - 1802)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4165</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Joan Roure i Casanoves, pilot mariner i Maria Compte i Baralt, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 - 1807)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4211</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Andreu Pere Pruna i Fontanals, pilot mariner i Maria Josepa Clairà i Roure, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1805 - 1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4247</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Salvador Majó i València, bracer i Maria Francesca Coll i Mas, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 agost 12 - 1807 març 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4279</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Salvador Barrera i Moles, mitger i Caterina Barrera i Llúria, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 juliol 27)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4280</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Joan Gelpí i Boix, pilot mariner i Josepa Fàbregues i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 maig 08)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4375</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer amb quart graus de consanguinitat entre Miquel Travessa i Casamitjana, natural i veí de Barcelona i Teresa Sagrera i Rifà, natural d'Arenys de Mar, solters (1811 - 1811 juny 19)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4416</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau d'afinitat entre Domènec Botet i Darder, cirurgià, natural i veí de Palamós i Maria Rita Forn i Fina, natural de Palamós i veïna d'Arenys de Mar (1812 - 1813 abril 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4450</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Josep Puig i Auladell, sastre, natural de Sant Esteve de la Costa (fogars de Montclús) i veí d'Arenys de Mar i Josepa Vilardell i Corney, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1813 - 1813 juny 25)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4465</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus de consanguitat entre Nicolau Esther i Romaní, comerciant, natural d'Arenys de Mar i veí de Blanes i Anna Maria Gallart i Caselles, natural i veïns de Blanes, solters (1814 abril - 1814 maig 07)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4482</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per segon i tercer graus d'afinitat entre Antoni Roure i Bonafè, comerciant, vidu de Francesca Gualba i Borrell i Josepa Casanoves i Mates, soltera, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1814 gener - 1814 gener 26)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4577</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Pica i Preses i Ignàsia Vilar i Fita, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1815 març - 1816 gener 9)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 564</strong> Agustí Ferran i Batlle, prevere de Llavaneres contra Miquel Vila, rector de Pineda, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1761)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 596</strong> Josep Cabirol, mercader de Barcelona i administrador de la Causa pia Fornaguera d’Arenys de Mar contra Maria Pujades i Batlle, d’Arenys, per deutes de pensió de censal (1695)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 684</strong> Francesc i Margarida Ros, germans residents a Puerto de Santa Maria, contra Marian Fontanals, d’Arenys de Mar, sobre dret a administrar la Causa pia Fornaguera (1764)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 741</strong> Isidre Pijoan, beneficiat d’Arenys de Mar, marmessor de Feliu Ros, prevere, contra Josep Forn, jornaler d’Arenys, sobre nul·litat de venda (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 787</strong> El rector i la Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Jaume Prat, hortolà d’aquesta vila, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 980</strong> Els protectors de les fundacions d’Arenys de Mar contra Jaume i Teresa Pons Prat i Galvany, del lloc, per deutes de pensió de censal (1767)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1005</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Munt, contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, per no haver ofert aquest al seu bací (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1047</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Francesca i Teresa Morelló, de Barcelona, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1065</strong> L’ajuntament d’Arenys de Munt contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, sobre la necessitat de dividir les dues rectories (1779)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1084</strong> Antoni Roure i Portals, mariner d’Arenys de Mar contra els aniversaris d’aquesta parroquial, sobre deute de pensió de censal (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1220</strong> Els marmessors de Pere Bonosi Coll, rector d’Arenys de Mar, contra la Comunitat de Preveres d’aquest lloc, per deutes (1818)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1320</strong> Francesc Alzina Coderch i Rifà, estudiant d’Arenys de Mar contra Gaspar Serratosa i Masvidal i Salvador Bernadet, diaca de Barcelona, pel Benefici de Sant Miquel de Tordera (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1321</strong> Josep Antoni Miralbell, prevere tresident a Blanes, contra Josep Vieta i Burset, estudiant, pel Benefici del Roser i Sant Miquel de Blanes, unit a Carles Aigüesvives, prevere resident a Arenys de Mar contra Benet Pla, de Blanes (1733, actuari Ramon Soler) (1733 - 1803)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1343</strong> Antoni de Batlle i Cerdà, de Banyoles, contra Narcís de Balle i Milans del Bosch, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici de Santa Maria del claustre de la Seu (1791), unit a Narcís de Batlle i Sala i Josep Rotllant, estudiant d’Arenys de Mar, contra Antoni de Batlle i Cerdà (1786, actuari Burch Surís) (1786 - 1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1358</strong> Antoni Puig Guilló i Saris, pagès de Canapost i Pere Salelles i Barceló, estudiant de Sant Sadurní contra Floris Canyà, prevere de la Bisbal, pel Benefici de Sant Julià i Santa Basilissa de la Seu (1781), unit a Pere Canyà, estudiant de la Bisbal contra Ramon Pujol i Mir, prevere d’Arenys de Mar (1761, actuari Burch Surís); Jaume Canyà contra Jaume Vilarrúbia, prevere de Vic (1706, actuari Vilalba); Jaume Hereu i Riquer, estudiant de Vilobí i Pere Canyà, estudiant de Girona contra Ramon Pujol i Mir, prevere (1761, actuari Burch Surís) i Pau Salelles contra Floris Canyà (1706 - 1789)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1399</strong> Jaume Finet i Bataller, clergue d’Arenys de Mar contra Bonaventura Torres, estudiant de Castell d’Aro, pel Benefici de Santa Elena de la Seu (1759), unit a Joan Pons, rector de Fornells, contra Josep Guinart, clergue de Girona, (1734, actuari Ramon Soler) i a Gaspar Sala i Maig, de Lloret, contra Jaume Finet i Bataller (1758) (1734 - 1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1401</strong> Josep Figuerola i Torres, d’Arenys de Mar, contra Josep Guitart, prevere, pel Benefici de Sant Roc i Sant Miquel d’Arenys de Mar (1768), unit a Francesc Torres, clergue d’Arenys, contra Joan Baptista Pla (1722, actuari Francesc Lagrifa) (1722 - 1768)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1409</strong> Francesc Arnau, prevere d’Arenys de Mar, contra Josep Ortiz, estudiant, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1421</strong> Miquel Illa, rector d’Orcau (Isona, bisbat d’Urgell), contra Antoni de Domènech, de Sant Feliu de Girona, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua, d’Arenys de Mar (1763)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1438</strong> Bonaventura Barrera i Moles, d’Arenys de Mar, contra Marian Roig i Sala, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Sant Antoni d’Arenys de Mar (1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1442</strong> Teodor Jaurés, prevere d’Arenys de Mar contra Segimon Llunell, clergue de la mateixa vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1488</strong> Teodor Jaurés, beneficiat i mestre de primeres lletres d’Arenys de Mar contra Segimon Llunells, clergue de la mateixa vila, pel Benefici del Roser d’Arenys (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1503</strong> L’Ajuntament d’Arenys de Mar contra Llorenç Sànies, beneficiat de la vila, sobre compliment de decret episcopal (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1552</strong> Feliu Grau i Compte, mariner d’Arenys de Mar contra diversos creditors de Fidel Grau, beneficiat de la vila, en causa de graduació (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1703</strong> Els regidors d’Arenys de Mar i els obrers de la parròquia, contra Josep Pujades i Vilarrasa, de la mateixa vila, sobre possessió d’una casa (1745)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2139</strong> Joan Figuerola, d’Arenys de Mar contra Fidel Grau, clergue de la vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2184</strong> Bernat de Méndez i Morell, de Barcelona i Joan Baptista Morell, notari de Figueres contra Josep Cabirol, prevere de Tarragona, pel Benefici de la Mare de Déu de la Pietat d’Arenys de Mar (1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2228</strong> Jaume Finet, mariner d’Arenys de Mar contra Antònia Anglada, per empara de llicència matrimonial (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2257</strong> Antoni Ferrer, mariner d’Arenys de Mar, contra els administradors de la Confraria de Sant Roc i els jurats de la vila, sobre construcció de capella al temple de Santa Maria. Deposicions testificals (1618)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2293</strong> Benet Buscastell, rector de Caldes d’Estrac, bisbat de Barcelona contra Jaume Tries, d’Arenys de Mar. Deposicions testificals (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2368</strong> Josep Fontanals, prevere d’Arenys de Mar contra Margarida i Manel d’Avinyó, de Peralada, per deutes de pensió de censal (1729)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2422</strong> Execució sobre els béns de Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar (1722)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2617</strong> Caterina Victòria Marimon, de Malgrat contra Gabriel Roig, d’Arenys de Mar. </span></span><span lang='ES'><span>MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2675</strong> Antoni Ros, clergue de Lloret, resident a Roma contra Francesc Ferrer, clergue de Mataró, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1647)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2693</strong> Joan Petxodral, prevere d’Arenys de Mar contra Antic Ferrer, rector de Pineda, sobre satisfacció de deute (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2701</strong> La universitat de la vila d’Arenys de Mar, contra Joan Pibernat i altres obrers de la parròquia, sobre dret a llogar organista (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3562</strong> Jaume Vilar, rector d’Arenys de Mar, contra els preveres de la mateixa església, sobre dret a admetre preveres a les celebracions funeràries (1630)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3655</strong> Josep Baguer, prevere de Sant Pere de Galligants contra Maria Pibernat, vídua d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1700)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3695</strong> Montserrat Lleu, clergue d’Arenys de Mar contra Miquel Ortiz, clergue de la mateixa vila, pel Benefici de Sant Roc d’Arenys (1710)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3931</strong> Andreu Mandri i Carcasés, natural de Sant Andreu de Llavaneres contra Bonaventura Vila, d’Arenys de Mar i Francesc Pagès i Simon, de Barcelona, tots clergues, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3938</strong> Bonaventura Pararols rector de Sant Feliu de Pallerols, contra Ignasi Ballester, rector d’Arenys de Mar, sobre permuta de beneficis (1728)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3988</strong> Margarida Lladó, vídua d’Arenys de Mar, contra el rector de la parròquia, sobre restitució del dot, que inclou un censal que dota un benefici (1689)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4039</strong> L’administrador de la Causa pia de Sala contra Josep Deu, beneficiat d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1702)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4200</strong> Josep Abras, causídic de Girona contra Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar, sobre satisfacció de serveis jurídics (1716)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4420</strong> Francesca Ros i Cassà, soltera d’Arenys de Mar, contra Josep Berenguer, fuster d’aquesta vila, sobre promesa de casament (1758)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4503</strong> Francesc Fornaguera, pagès d’Arenys de Mar contra l’administrador de la Causa pia Fornaguera, sobre rendició de comptes de la mateixa Causa pia (1752)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4585</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, beneficiat que fou d'Arenys de Mar contra Miquel Pujol i Auladell, també pagès d’Arenys, sobre venda a carta de gràcia (1756)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4627</strong> L’administrador de la Causa pia Avellà, d’Arenys de Mar contra Francesc Pibernat, del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4659</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, d’Arenys de Mar contra Josep Oms i Sibina, pagès del mateix lloc. Deposicions testificals (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4823</strong> Tomàs Joana i Vidal i Jaume Vidal i Rissech, naturals de Tossa, contra Jacint Vidal i Tries, estudiant d’Arenys de Mar, pels beneficis fundats a Tossa per Grau Vidal i Ferro, de la mateixa vila, com a marmessor de Tomàs Vidal i Rei (1772)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4852</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar, contra Gerard Gelpí rector de la parròquia, sobre participació en distribucions (1785)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4854</strong> Marc Milans i altres beneficiats d’Arenys de Mar contra Francesc Serra, organista de la mateixa església, per difamació (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4883</strong> Francesca Vila, d’Arenys de Mar contra Josep Planes, jornaler del mateix lloc. MANCA (Finals s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 5132</strong> Pere Màrtir Font, clergue de Mataró, contra Pere Joan Teixidor, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici del Roser d’Arenys (1639)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6096</strong> L’administrador de la Causa pia de Miquel Adroher contra Josep Pla, negociant d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1723)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6218</strong> Francesc Boy, teixidor d’Arenys de Mar contra Maria Blasi, donzella de la mateixa vila. MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6371</strong> Josep Llens, prevere de Sant Celoni contra Josep Ramis i de Milans, de la mateixa vila, sobre dret de presentació del Benefici de Sant Antoni, d’Arenys de Mar (1746)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6508</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Mar, com a marmessor de Tomàs Corriol, prevere, contra Baltasar Mir, rector d’Hostalric. </span></span><span lang='EN-US'><span>Deposicions testificals (1773)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6588</strong> Cristòfol Arqués i Ruyra, Ciutadà Honrat de Barcelona i altres obrers d’Arenys de Mar, contra l’ajuntament d’aquesta vila, sobre drets dels obrers de la parròquia (1781)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6746</strong> L’ajuntament d’Arenys de Mar contra el rector, síndic i diaconil de Santa Maria d’Arenys, sobre obligacions i dret de presentació del diaconil (1777)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6762</strong> Joan Baptista Clavell, d’Arenys de Mar contra Maria Puig, del lloc, sobre empara de llicència matrimonial (1751)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6799</strong> Magdalena Guilló, vídua de Bellcaire contra Joan Cruanyes, ferrer d’Arenys de Mar, sobre empara de llicència matrimonial (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7006</strong> Josep Clavell, prevere de Barcelona, contra Tomàs Montferrer, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Santa Caterina d’Arenys de Mar (1754)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7109</strong> Josep Llorens, rector d’Arenys de Munt contra Marc, Casalins, Joan Guilla, Jaume Lladó, Maties Torres i Josep Salis, preveres i Agustí Alegre, Josep Gualba, Ignasi Cabirol i Josep Lleu, clergues, tots beneficiats d’Arenys de Mar, sobre el dret d'aquests a actuar com a Comunitat de Preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7322</strong> Joan Massip, rector de Canet de Mar, contra Isidre Caminal, d’Arenys de Mar, en causa incidental de contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7361</strong> Joan Guilla, beneficiat d’Arenys de Mar contra Antoni Serra, rector de la parròquia, per impedir-li la residència (1688)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7404</strong> Martí Rich, rector d’Arenys de Mar, contra Francesc Torra, prevere d’aquesta vila, sobre el servei de la sagristia (1670)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7474</strong> Jaume Arquer, notari d’Arenys de Mar, contra Miquel Riera, marmessor de Segimon Valls, pagès, administrador de la Causa pia de la Cera del Viàtic d’Hostalric, sobre satisfacció de serveis notarials (1701)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7497</strong> Enquesta del fiscal contra Jacint Medina, prevere d’Arenys de Mar, sobre rebre confessions a casa seva (1679)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7685</strong> Joan Socarrats, prevere resident a Girona i antic rector de Llambilles contra Caterina Navarro, vídua de Pere Bonafe, que fou metge d'Arenys de Mar, el seu fill, Joan Carles Bonafe i Navarro, notari i Salvador Forn i Teresa Balis del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1738)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7692</strong> Joan Baptista Pastor i de Sentís, Ciutadà Honrat de Barcelona d’Arenys de Mar contra els obrers d’Arenys i Feliu Xapús, obtentor del Benefici de Santa Caterina, sobre dret a banc a l’església (1724)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7924</strong> Francesc Mont i Casalins, clergue de Calella contra Joan Carles Bonafè, escrivent d’Arenys de Mar, per deute de blat (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8254</strong> El fiscal contra Miquel Lligada, clergue d’Arenys de Mar, per mort de Pere Galceran, adroguer de la vila (1677)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8443</strong> Pere Grau, fiscal contra Andreu Basies, prevere francès, servidor de l'església d'Arenys de Mar, per tractes deshonestos amb Paula Misser (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8481</strong> Procés contra Montserrat Creixell, beneficiat d'Arenys de Mar, per escàndols (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8719</strong> Conra Pau Lladó, prevere d'Arenys de Mar, per desacreditar la justícia eclesiàstica (1678)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8797</strong> Procés contra els preveres d'Arenys de Mar, per actuar com a pretesa Comunitat de preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9003</strong> Expedient a instància de l'Ajuntament, els obrers i Tomàs Simon, sagristà, tots d'Arenys de Mar, sobre la casa de l'escolà (1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9028</strong> Salvi Carbó, rector d'Arenys de Mar contra Miquel Joher, rector d'Arenys de Munt, sobre delmes anomenats d'alous (1835)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9068</strong> Procés contra Joan Baptista Pruna, caputxí exclaustrat, sobre excessos verbals en un sermó predicat a Arenys de Mar (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9140</strong> Joan Arimon, veí del Masnou, contra Francesc Torrent, beneficiat d'Arenys de Mar, sobre cobrament d'un pagaré (1868)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9308</strong> Josep i Maria Capdevila i Arabia, esposos, negociants d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la mateixa vila, sobre devolució de diners (1804)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9313</strong> Salvador Teixonera del Bosch, contra Vicenç Passart, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua del lloc (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9362</strong> La Congregació dels Dolors d'Arenys de Mar contra Martí Vinyals i Colomer, prevere corrector, per no acceptar una elecció de junta (1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9519</strong> Informació sobre admissió del patrimoni de Bernat Surís, clergue d'Arenys de Mar (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9683</strong> Procés de col·lació del Benefici del Roser d'Arenys de Mar a favor de Miquel Petxodral, clergue de Barcelona (1645)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9931</strong> Procés informatiu sobre escarnis d'actes religiosos fets a Arenys de Mar durant el Carnestoltes (1831)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9990</strong> Procés d'execució de dispensa de residència a favor de Joan Guilla, beneficiat d'Arenys de Mar (1717)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10039</strong> Informació sobre la malaltia d'Agustina Forns, d'Arenys de Mar, a fi d'excloure'n la possessió diabòlica (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10159</strong> Josep Buscastell, canonge de Vilabertran contra Baltasar Riera, d'Arenys de Mar, sobre deute de pensió de censal (1691)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10199</strong> Els jurats i obrers de Llagostera, contra en Roqueta, clergue d'Arenys de Mar, per no complir les càrregues del benefici dels Sant Abdó i Sant Senèn de Llagostera que obté (1681)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10316</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de la Seu que posseeix Jaume Nicolau, a instància de Josep Nicolau, clergue d'Arenys de Mar (1739)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10338</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de Vilabertran que posseeix Pere Rabassa, a instància de Francesc Borrell, clergue d'Arenys de Mar (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10460</strong> Salvador Teixonera del Bosc, com a pare i administrador del doctor Josep Teixonera i Saurí, contra Vicenç Passant, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua d'Arenys de Munt (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10461</strong> Segimon Llunell, clergue resident a Tarragona, contra Pere Bonosi i Coll, rector d'Arenys de Mar, en pretensió d'obtenir el càrrec de sagristà (1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10594</strong> Ramon Llirós, metge d'Arenys de Mar, contra Josep Frigola, rector de Canet de Verges i marmessor de Francesc Frigola i Verdaguer, domer que fou de Torroella de Montgrí, per deute de serveis mèdics (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10634</strong> Josep Roget, d'Arenys de Mar, contra Clara, muller seva, sobre deure de cohabitar (1822)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10651</strong> Vicenç Pujol, d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la parròquia, sobre continuació de causa (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10851</strong> Els protectors dels aniversaris de la parroquial d'Arenys de Mar, contra el rector, sobre participació d'aquest al rosari mensual cantat que hi ha fundat (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11129</strong> Expedient sobre validesa del matrimoni contret entre Mateu Rius, de Palafrugell i Anna Bohera, d'Arenys de Mar (1870)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11334</strong> Pau Garriga i Rossell, d'Arenys de Mar contra Dolors Bas, de Tossa, sobre promesa de matrimoni (1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11427</strong> Expedient de solteria de Benet Comes i Mundet, taper de Sant Feliu de Guíxols, pel temps que visqué a França, en vista al matrimoni que té projectat amb Josepa Xena i Romaguera, natural d'Arenys de Mar i veïna de Blanes (1865)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11586</strong> Francesc Escarraguell, confiter d'Arenys de Mar contra la seva muller Maria Roure, en causa de separació per abandonament del domicili conjugal (1857)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11604</strong> Maria Concepció Guix, de Barcelona contra el seu marit, Ramon Teixidor i de Pol, advocat, veí d'Arenys de Mar, en causa de separació per sevícia (1871)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11833</strong> Procés d'execució contra Pere Sauleda, de Sant Pol, a instància de Josep Sala, clergue d'Arenys de Mar (1665)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11897</strong> Informació sobre el valor del benefici del Roser d'Arenys de Mar, a instància d'Isidre Fontanals (1692)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12141</strong> Angela Cortina i Auguet, d'Arenys de Mar contra el seu marit Jaume Vallvé i Martí, natural de Valls, en causa de separació (1911)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12229</strong> Rosa Julià i Prat, d'Arenys de Mar contra el seu marit Antoni Tosquella i Vidal, en causa de separació (1924)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12249</strong> Manuel Ferrer i Vergés contra la seva muller Concepció Rossell i Graupera, d'Arenys de Mar, en causa de separació (1928)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12266</strong> Maria Colomer i Valls, d'Arenys de Munt, contra el seu marit, Benet Fors i Roca, d'Arenys de Mar (1930)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3030-2</strong> Absolució de jurament a favor d'Elisabet, vídua d'Esteve Ferrer, pel debitori a Gabriel Lleu, mariners d'Arenys de Mar (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7524-40</strong> Isidre Coromina, d'Arenys de Munt, contra el doctor Joan Massip, rector de Canet de Mar i marmessor de Martí Rich, rector que fou d'Arenys de Mar, per contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B1-2</strong> Llibre de Baptismes I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1643)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B3</strong> Llibre de Baptismes III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1644 - 1682)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B4-5</strong> Llibre de Baptismes IV-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1682 - 1737)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B6</strong> Llibre de Baptismes VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1738 - 1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1762 - 1780)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B8-9</strong> Llibre de Baptismes VIII-IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1781 - 1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B10</strong> Llibre de Baptismes X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1798 - 1814)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B11</strong> Llibre de Baptismes XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1815 - 1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B12</strong> Llibre de Baptismes XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1832 - 1843)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B13</strong> Llibre de Baptismes XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1844 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B14</strong> Llibre de Baptismes XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1859)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B15</strong> Llibre de Baptismes XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de M</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B16</strong> Llibre de Baptismes XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1869 - 1877)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B17</strong> Llibre de Baptismes XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1877 - 1890)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B18</strong> Llibre de Baptismes XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1890 - 1907)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C1</strong> Llibre de Confirmacions I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1647 - 1829)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C2</strong> Llibre de Confirmacions II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1848)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C3</strong> Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1857 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M1-2</strong> Llibre de Matrimonis I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1585 - 1709)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M3-5</strong> Llibre de Matrimonis III-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1709 - 1782)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M6</strong> Llibre de Matrimonis VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1783 - 1813)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M7-8</strong> Llibre de Matrimonis VII-VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1814 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M9</strong> Llibre de Matrimonis IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1867)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M10-11</strong> Llibre de Matrimonis X-XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1867 - 1901)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 1</strong> Expedients Matrimonials I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1940 - 1942)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 2</strong> Expedients Matrimonials II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1943 - 1944)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 3</strong> Expedients Matrimonials III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1945)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 4</strong> Expedients Matrimonials IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1946)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 5</strong> Expedients Matrimonials V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1947)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 6</strong> Expedients Matrimonials VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1948)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 7</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1949 - 1950)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 8</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1951)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 9</strong> Expedients Matrimonials IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1952 - 1953)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 10</strong> Expedients Matrimonials X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1954 - 1955)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 11</strong> Expedients Matrimonials XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1956)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 12</strong> Expedients Matrimonials XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1957)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 13</strong> Expedients Matrimonials XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1958)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 14</strong> Expedients Matrimonials XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1959 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 15</strong> Expedients Matrimonials XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1961 - 1962)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 16</strong> Expedients Matrimonials XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1963 - 1964)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 17</strong> Expedients Matrimonials XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1965 - 1966)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 18</strong> Expedients Matrimonials XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1967 - 1969)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 19</strong> Expedients Matrimonials XIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1970 - 1971)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 20</strong> Expedients Matrimonials XX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1972)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 21</strong> Expedients Matrimonials XXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1973)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 22</strong> Expedients Matrimonials XXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1974)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 23</strong> Expedients Matrimonials XXIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1975 - 1976)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 24</strong> Expedients Matrimonials XXIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1977 - 1978)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 25</strong> Expedients Matrimonials XXV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1979 - 1980)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 26</strong> Expedients Matrimonials XXVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1981 - 1983)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 27</strong> Expedients Matrimonials XXVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1984 - 1986)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 28</strong> Expedients Matrimonials XXVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1987 - 1988)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 29</strong> Expedients Matrimonials XXIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1989 - 1990)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 30</strong> Expedients Matrimonials XXX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1991 - 1992)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 31</strong> Expedients Matrimonials XXXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1993 - 1996)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 32</strong> Expedients Matrimonials XXXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1997 - 1999)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O1-3</strong> Llibre d'Òbits I-II-III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1684)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O4</strong> Llibre d'Òbits IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1685 - 1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O5-7</strong> Llibre d'Òbits V-VI-VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1719 - 1788)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O8</strong> Llibre de d'Òbits VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1789 - 1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O9</strong> Llibre d'Òbits IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1812 - 1840)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O10</strong> Llibre d'Òbits X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (18</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O11</strong> Llibre d'Òbits XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O12</strong> Llibre d'Òbits XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1865 - 1886)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O13</strong> Llibre d'Òbits XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1887 - 1908)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP1-2</strong> Llibre d'Òbits d'Albats I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1659 - 1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP3</strong> Llibre d'Òbits d'Albats III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1784 - 1830)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP4</strong> Llibre d'Òbits d'Albats IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1830 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP5</strong> Llibre d'Òbits d'Albats V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1872)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP6</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1873 - 1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP7</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1910 - 1965)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/12 1 1 1 <strong>B6</strong> Libre de Batismes de la Iglésia Parrochial de Sant Martí de Arenys de Mar del present Bisbat de Girona, terme de Montpalau (1681 - 1698)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/12 1 4 1 <strong>O6</strong> Llibre de Òbits de la Iglésia parroquial de Sant Martí de Arenys de Mar (1786 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-380 | Pujada de Sant Martí, número 15 - 17004 Girona. | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona conserva la documentació de la diòcesi de Girona des del segle IX fins als nostres dies. Inclou 1.500 metres lineals, amb més de 32.000 pergamins. Destaquen els propis del Bisbe (Mitra, visites pastorals, lletres, ordenacions), de la Cúria (notaria, beneficis, dispenses matrimonials, testaments), de la Secretaria de Cambra (correspondència, personal, immobles i institucions), els fons incorporats (Sant Feliu de Girona, altres canòniques, monestirs, comunitats de preveres, Pies almoines, Seminari, fons patrimonials o personals) i també conserva els fons dels arxius parroquials d’una antiguitat superior als cent anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, és el testimoni documental de l’administració del patrimoni i del culte de la Catedral de Girona, des del segle IX fins a l’actualitat. Inclou 400 metres lineals a més de 14.000 pergamins. Està format, a més del fons principal del Capítol, pel fons de la comunitat dels beneficiats, el de l’administració de l’església de sant Lluc, fons de confraries de la Catedral, Col·legi de dignitats, causes pies, un apart dels fons de les Pies almoines i el de la col·lectoria dels subsidis que s’havien de pagar a la Corona. També té un fons d’arxiu musical i 160 manuscrits. El seu fons bibliogràfic imprès s’ha incorporat a la Biblioteca diocesana. Des de l’any 2014 la seva gestió està unida a la de l’Arxiu diocesà i la Biblioteca diocesana en l’edifici del Seminari.</span></span></span></span></span></p> | 41.5805492,2.5494323 | 462441 | 4603305 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Als primitius registres, els bisbes hi feien prendre còpia de totes les lletres oficials. Des del segle XVI s’hi troben lletres possessòries beneficials i també lletres d’erecció de confraries, permisos de sepultura als temples, concessions d’indulgència i tota mena de llicències i autoritzacions. També hi ha un seguit de protocols degut que el 1619 s’abandona la transcripció en registres en foli de les lletres. Per tant, resten els registres en mig foli vertical que es conserven des de 1586, anomenats Protocols pel seu caràcter d’eina a ús dels notaris de la cúria. Els cinc primers llibres de l’Arxiu diocesà estan buidats exhaustivament. La resta de manera selectiva, però on s’hi han localitzat alguns documents relacionats amb Arenys de Mar, com per exemple:Jubileu a Sant Esteve de Guialbes, 20 desembre 1693; semblant al Monticalvari d'Arenys, f 272. U-269 f.. 267v.Llicència a Jaume Bas, pagès, de tenir sepultura a l'església de Fenals, 15 octubre 1693; semblant a Josep Simon, mariner d'Arenys de Mar, f 260. U-269 f.. 257v.Normativa pels combregars generals on participa la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar, 6 novembre 1702.Altar privilegiat al dels Desemparats d'Arenys de Mar, 9 setembre 1706.Llicència a Francesc Ciutat, negociant, de tenir tomba a la parroquial d'Arenys de Mar, 21 gener 1710. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93975 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Comarcal del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-comarcal-del-maresme | <p><span><span><span><span><span><span><span>COLOMINES, J. i JOANIQUET, A. (2002). <em>50 años, Club Nàutic d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Sinergia Editorial i Editorial Noray. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva el fons judicial del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 d’Arenys de Mar, des de l’any 1916 fins l’any 1996 (FONS ACM70-16). Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També preserva el fons judicial de Primera Instància i Instrucció 3 d’Arenys de Mar (FONS ACM70-17) des de l’any 1936 fins l’any 1983. Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En tercer lloc, custòdia el fons del Club Nàutic d’Arenys de Mar entre els anys, 1951 i 2020 (FONS ACM70-366). Aquest consta de 1.326 unitats documentals contínues en 267 capses, 131 documents de gran format; i 3.128 fotografies, entre positius i negatius, contínues en 12 capses de les instal·lacions del port d’Arenys i esdeveniments organitzats per l’associació i competicions on hi participà. Els fons fou traslladat des de les instal·lacions del Club Nàutic fins a uns tinglats del port d'Arenys separat d'aquestes. Inclou 127 cartes nàutiques i un catàleg. El 16 de abril de 2021 es produeix l'acord de comodat pel qual el Club Nàutic lliura la documentació a la Generalitat de Catalunya per la seva conservació a l'Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En quart lloc, destaca la Col·lecció patrimonial i familiar de la famílies Cortils i Draper d’Arenys de Mar (FONS ACM70-148). Consta d’un lligall d’escriptures (64 unitats documentals) patrimonials des de l’any 1690 fins l’any 1930. Els documents a què fa referència aquest lligall es remunten al segle XVII on trobem els avantpassats de la família al terme municipal de Tossa de Mar, d’on prové la documentació escrita. La Generalitat de Catalunya adquirí al mercat de vell el lligall i el va dipositar a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Els documents són bàsicament certificats de matrimoni i de baptisme i documents de tipus notarial com còpies de testaments, sentències judicials, escriptures, cessions i actes d’emancipació. També s’hi localitza la refuta de pagament, comptes de curatela, diplomes i oficis. La documentació abraça des del segle XVII fins a inicis del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-381 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 se signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5793735,2.5515425 | 462616 | 4603173 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-02acm-club-nautic-darenys-de-mar-llibre-actes-0700366200001540005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-03acm-colleccio-pergamins-esparcos-0700190200000040001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-04acm-tasques-de-manteniments-i-primers-tractaments-de-la-documentacio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-05acm-jutjats-de-1r-instancia-i-instruccio-num-1-darenys-de-mar.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-01-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també sobre la comarca del Maresme.Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre l’Ateneu Arenyenc (1884-2022). Amb el codi de referència ACM71-33-T2-2 es preserva el Segon Certamen Literari de l’Ateneu Arenyenc celebrat el 10 de juliol de 1886 a Arenys de Mar, de 318 pàgines. Amb el codi de referència ACM71-33-T2-1 es localitza el Primer Certamen Literari de l’Arenyenc del 10 de juliol de 1885, de 144 pàgines. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93992 | Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi d’Arenys de Mar, es compon d’un total de 99 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BLASI i Vallespinosa, Francesc (1872-1951), amb 10 fotografies (afcecag_33172; afcecag_33193; afcecag_33409; afceccf_19507; afceccf_19657; afceccf_19734; afceccf_21072; afceccf_22097; afceccf_22120; afceccf_22156).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>IZARD Llonch, Arnau (1897-1993) amb 19 fotografies (afceccf_23088; afceccf_23122; afceccf_23260; afceccf_23283; afceccf_23312; afceccf_23485; afceccf_23488; afceccf_23581; afceccf_23636; afceccf_23653; afceccf_23755; afceccf_24910; afceccf_25132; afceccf_25258; afceccf_25317; afceccf_25360; afceccf_25365; afceccf_25457; afceccf_25519). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FARGAS i Bonell, Carles (1883-1942) amb 12 fotografies (afcecag_48466; afcecag_48608; afcecag_48693; afcecag_48745; afcecag_48811; afcecag_48906; afcecag_49084; afcecag_49138; afcecag_49216; afcecag_49291; afcecag_49309).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>CO i de Triola, Josep Maria (1884-1965) amb 20 fotografies (afcecag_13921; afcecag_14108; afcecag_14132; afcecag_14179; afcecag_14198; afcecag_14253; afcecag_14283; afcecag_14350; afcecag_14422; afcecag_14534; afcecag_14611; afcecag_14640; afcecag_14656; afcecag_14785; afcecag_14819; afcecag_14827; afcecag_14859; afcecag_14900; afcecag_15896; afcecag_15897; afcecag_15898).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BORRÀS amb 5 fotografies (afcecag_7486; afcecag_7489; afcecag_7546; afcecag_7657; afcecag_7730; afcecag_7798). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FLAQUER i Barrera, Rossend (1873-1947), amb 7 fotografies (afcecag_5271;</span></span></span> <span lang='ES'><span><span>afcecag_5298; afcecag_5481; afcecag_5665; afcecag_5701; afcecag_5773_platja; afcecag_5806).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>DANÉS i Torras, Josep (1891-1955), amb 11 fotografies (afcecemc_5632; afcecemc_6402; afcecemc_6530; afcecemc_6826; afcecemc_7355; afcecemc_7725; afcecemc_7790; afcecemc_7921; afcecemc_8262; afcecemc_8370; afcecemc_8447).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BONET i Garí, Lluís (1893-1993), amb 3 fotografies (afcecemc_5383; afcecemc_7947; afcecemc_8101).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GARCIA Fernandez, Germà (1942), amb 4 fotografies (afceccf_1587; afceccf_1751; afceccf_1783; afceccf_1846).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BARTOMEUS i Casanovas, Antoni (1856-1935) amb 1 fotografia (afceccf_35818).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>ARMENGOL Bas, Josep Maria, amb 4 fotografies (afcecemc_5386; afcecemc_6590; afcecemc_7554; afcecemc_7752).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GAUSACHS i Gausachs, Marcel·lí, amb 1 fotografia (afcecemc_5900).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Autor desconegut i segons CEC, facilitada per Arxiu Mas el 1918 (afcecemc_8415).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística i d’oci (Riera d’Arenys, platges, camps de conreu); d’arquitectura religiosa (interior de l’església de Santa Maria d’Arenys, retaules); d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Torre dels Encantats, masos amb terres de conreu); obra civil (línia ferroviària); etnografia (pagès amb barretina, pesca, escenes costumistes) i arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-382 | Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) | <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</p> | 41.5793875,2.5515439 | 462616 | 4603175 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-02afcecemc7355torre-de-guaita-rodona-del-carrer-davalldanes00-08-1929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-03afceccf25317platjaizard10-08-1919.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 93994 | Fons Fèlix Cucurull i Tey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey | <p>CUCURULL, Fèlix (1970). Orígens i evolució del federalisme català. Edicions Salvà.</p> <p>CUCURULL, Fèlix (1975). Panoràmica del nacionalisme català. Edicions catalanes de París.</p> | XX | Hi ha documents fràgils | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i que fou donat per la seva família. Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus. Cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX. Sense oblidar la correspondència amb els escriptors catalans, com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol i altres. La seva correspondència ofereix una visió àmplia dels moviments culturals i polítics de l'època (Assemblea d´Intel·lectuals Catalans, Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (A.E.L.C.), premi Lletra d´Or, Lo Fellibrige, etc.). És important el recull d´articles periodístics que va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui. Contribuí a posar les bases per a una historiografia catalana rigorosa.</p> <p>Pel que fa a Arenys, és important la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Fèlix Cucurull va fundar, l´any 1960, i la que fa referència a la vida sociopolítica del moment. Forma part del llegat la biblioteca personal de Fèlix Cucurull que està incorporada al fons general de la Biblioteca. Hi ha una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats. Recentment, s'ha creat una base de dades que comprèn tots els documents registrats del seu arxiu personal. </p> | 08006-383 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Fèlix Cucurull i Tey neix a Arenys de Mar, l´any 1919, en un entorn familiar d´un bagatge cultural i polític elevat, que fa que visqui de prop l'interès per la cosa pública, la vida del poble, el sentit de país. El seu interès intel·lectual el porta a escriure ben aviat. Als quinze anys guanya un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc i als disset guanya la Flor Natural dels I Jocs Escolars de Mataró amb <em>Glòria</em>. Va ser precoç en política: als dotze anys funda, juntament amb altres amics de la vila d'Arenys, la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Va ser una persona amb un gran interès per la cultura catalana i la lluita política. Escriptor, poeta, militant polític; tres vessants de la personalitat de Fèlix Cucurull, viscudes amb profunditat i amb honestedat. Vessants reflectides clarament en la seva obra escrita i en la seva correspondència.</p> <p>Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, el que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa i participar activament amb la ideologia del iberisme. Va morir l'any 1996, a la seva vila natal d´Arenys de Mar.</p> | 41.5801620,2.5490762 | 462411 | 4603262 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 93995 | Fons Ferran de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l'exili i el seu pas pels camps de concentració.</p> <p>Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (<em>El Nacional</em>) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d'altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l'obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d'aquest fons la revista <em>Quaderns de l´exili </em>que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca <em>Vida Parroquial</em>, amb una secció per als infants.</p> <p>Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.</p> | 08006-384 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre <em>Tríptic</em> obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre <em>Campo de concentración</em> (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: <em>Full Català</em> i <em>Quaderns de l'Exil</em>. Dirigeix la secció d'art del diari <em>El Naciona</em>l i col·laborà a la <em>Revista de Filosofía y Letras </em>de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.</p> <p>L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: <em>Abans de l'alba</em> (1954); <em>La Ciutat i el tròpic</em> (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; <em>Érem quatre</em> (1960); <em>Miralls tèrbols</em> (1966); <em>De lluny i de prop</em> (1973); els contes infantils <em>Sedna</em> (1980) i <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la <em>Jo, ella i el càntic</em> (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra <em>El Vell i el mar </em>de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.</p> <p>Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.</p> | 41.5801329,2.5490963 | 462413 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 93997 | Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hostatja un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar. Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència. Alguns, estan editats pel propi Institut, com per exemple, el </span></span></span></span></span>Mapa topogràfic de Catalunya editat per l’ICG a escala 1:10 000 de data de vol juny de 2009 (núm. de full 149-059. De projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus, 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. D’altres han passat a formar part de la cartoteca, des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, com per exemple, els mapes topogràfics de la Província de Barcelona, (85 x 60 cm) en paper polièster, escala 1:2.000, de diversos anys (1966, 1980 i anys 1990), fulls 394-166 i d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mapes, destaquen les còpies manuscrites del Mapa planimètric i el topogràfic a escala 1:25.000 del municipi de l’any 1914, <span><span><span><span><span>corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 (Registres, RM.118487 i RM.118488)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre mapa molt interessant és el que porta per títol, “Partit judicial d’Arenys de Mar”. La data estimada de publicació de la Geografia general és entre els anys 1908 i el 1918, registre, RL.23361_099. Pertany a la Geografia general de Catalunya, volum II, que correspon a la província de Barcelona, editat per Martín Albert, obra de Francesc Carreras i Candi. Del mateix autor, amb la referència <span><span><span><span><span>RL.23361_107: Vila d’Arenys de Mar (Barcelona).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>També es pot consultar la <em>“Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny; ab totes sas derivacions, inclús las Guillerias: ó sia del Ter fins al Congost, Mogent y Tordera, dividida en 144 itineraris”</em>, d’Artur Osona, editat pel Centre Excursionista de Catalunya; Estampa de F. Altés y Alabart, l’any 1893. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzada pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE), l’any 1960 i 1985, per Carlos Rodríguez Escalona (RFSACE.42) en blanc i negre i d’altres en color, realitzades pel mateix autor, el 13 de maig de 1979 i en vols posteriors. Aquestes imatges testimonien del creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons Pau Vila (1920-1970), es preserva una fotografia en carta postal titulada “Banys a la platja”, de 9 x 14cm. Està realitzada per C. Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons família Cuyàs (1905-1980) es conserven vàries fotografies panoràmiques amb les referències (RF.4037; RF.4045; RF.4053; RF.4038; RF.4046; RF.4054; RF.4039; RF.4048; RF.4055; RF.4056; RF.4043; RF.4044; RF.4042; RF.4047; )</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-385 | Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món. Fou creada l’any 1985 i està integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Posa a disposició dels investigadors mapes, llibres, fotografies i fons documentals relacionats amb el territori. Des de l’any 2007 és consultable al catàleg digital que permet la visualització en línia i la descàrrega en alta resolució de la documentació cartogràfica a mida que es va digitalitzant. La cartografia i les imatges es complementen amb col·leccions que es denominen singulars com ara la d’instruments antics relacionats amb la confecció de mapes, o un seguit de fons documentals de persones i institucions tots ells relacionats amb la cartografia, geografia o gestió del territori. Cada imatge té un camp de drets on s’especifica el seu tipus de copyright. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5795219,2.5515613 | 462618 | 4603190 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-02partit-judicial-darenys-de-mar-rm23361099icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-03la-danca-darenys-rf4046fons-familia-cuyas-1957-icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-04astilleros-gallartrfsace2119icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-05banys-a-la-platja-fons-plau-vila-csola-rf47450icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-06port-darenys-de-mar-scfdiputacio-de-barcelona-1966-full-394-205-icgc.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 94044 | Rajola de la mà de Guido | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-la-ma-de-guido | XX | <p><span><span><span>Rajola de Martí Doy al carrer de l’Església. Representa la Mà de Guido. Va ser una regla mnemotècnica usada per ajudar als cantants, inventada per Guido d’Arezzo, monjo benedictí del segle X.</span></span></span></p> | 08006-386 | Carrer de l'Església, núm. 7 | 41.5810377,2.5489884 | 462404 | 4603359 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94044-02p1580971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94044-03p1580978.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Martí Doy | Guido d'Arezzo (995-1050) fou un teòric musical italià i monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara. Introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo. Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies. Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síl·labes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis. És autor de diversos tractats teòrics. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 94045 | Plafó del carrer de les Doedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-carrer-de-les-doedes | XX | <p>Plafó ceràmic constituït de dues parts i ubicat a la façana d'un bloc de pisos situat al número 48 del carrer de les Doedes. Són quadrats i estan col·locats a banda i banda de la porteria. Formen part d'un encàrrec de la mateixa constructora, com s'explicita amb un text que es pot llegir en el mural de la dreta: 'EXCLUSIVES LAIE / DES DE 1952 AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ'. Acompanyen al text tres imatges emblemàtiques de la població: una figura de puntaire, l'església i el port. L'altra part, el mural de l’esquerra, més de l’estil de l’artista, mostra un rentamans i un bidet. Al mig, un gran cercle sembla recordar un detall d’una cuina. La resta d’elements, presentats més esquemàticament, suggereixen també l’activitat de l’empresa.</p> | 08006-387 | Carrer de les Doedes, núm. 48 | <p>Als anys cinquanta del segle XX, a Arenys de Mar es funda l'empresa Exclusives Laie, dedicada a material de la construcció. Els anys noranta s’edificaren nous blocs a la zona i sembla que la botiga va aprofitar per a renovar-se, encarregant a Julio Bono dos grans murals exteriors. El negoci continuà creixent i l’empresa es va traslladar a un polígon industrial als afores. Però va venir aquella crisi que ningú s’esperava i el 2010 van haver de tancar portes. </p> | 41.5869803,2.5436354 | 461962 | 4604021 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-02p1590010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-03p1590006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-04p1590008.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julio Bono | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 94046 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-1 | XIX-XX | <p>Villa Carmen és una casa als quatre vents situada al vessant esquerra de la riera d'Arenys a tocar amb el terme d'Arenys de Munt. Una tanca envolta la finca i la casa se situa a la part alta, en un terreny en clara pendent. S'aixeca, doncs, en un terraplè o basament artificial per donar-li l'estabilitat necessària. Damunt aquest podi s'alça la casa, de planta rectangular amb tres cossos. El cos central és de planta baixa i dos pisos i els cossos laterals de planta baixa i pis. La coberta del cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La coberta dels cossos laterals és a una vessant.</p> <p>Es tracta d'una composició historicista neogòtica on domina la simetria en els tres eixos de composició, un per cos. En el central hi trobem el portal d'entrada, d'arc carpanell i amb una escala que hi accedeix. Al seu damunt, un balcó amb barana trepanada i llosana sostinguda per dues mènsules. En els eixos laterals hi dominen les finestres amb arcs trilobulats i baranes trepanades. Totes les obertures tenen trencaaigües rectes, resseguint els muntants de les finestres.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus amb un sòcol més gruixut i un capcer esglaonat. Destaca la torre situada en l'angle posterior esquerre o nord-est.</p> | 08006-388 | Riera del Pare Fita, núm. 166 | <p>La construcció de la casa es deu al besavi de l'actual propietari i, per tant, durant quatre generacions s'ha mantingut a la mateixa família.</p> <p>Durant la Guerra Civil espanyola fou l'ambaixada del Brasil.</p> | 41.5904882,2.5447602 | 462057 | 4604410 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-01dsc2485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-02dsc2479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-03dsc2480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-04dsc2481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-05p1590022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-06p1590011.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Salvador Puiggròs | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 94053 | Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-dart-hispanic | XX | <p><span><span><span>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un conjunt de setanta imatges d’Arenys de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els subjectes documentats hi apareixen vistes generals de carrers, preses del taller de Can Castells, de l’església de Santa Maria i del retaule Major, de la llotja i dels pescadors, d’obres d’art pertanyents a col·leccions particulars.</span></span></span></p> | 08006-389 | Passeig de Gràcia, núm. 41 | <p><span><span><span><span><span><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies produïdes per diferents autors al llarg del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.5795019,2.5514540 | 462609 | 4603187 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94053-0205231015.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Autors diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 92878 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-1 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos i mig d'amplada, entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla o a la catalana, amb un cos endarrerit de remunta amb coberta a dues aigües.</p> <p>Compositivament, la façana, orientada a llevant, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat. A la planta baixa, definits per la porta d'accés i un gran finestral reixat. Al primer pis, per un balcó corregut i a la planta segona, per dos balcons. Els balcons tenen les baranes de ferro i la llosana suportada per mènsules, dues a cada balcó i quatre en el balcó corregut. Les persianes de les finestres són de llibret de fusta pintades de verd. Entre les dues obertures de la primera planta, hi trobem una fornícula amb una capella. Destaca la reixa del finestral de la planta baixa.</p> <p>El parament és llis, arrebossat, amb un sòcol. El portal té un recreixement que l'emmarca. El coronament de la façana és amb una cornisa i una barana que alterna barana de ferro i pilars d'obra.</p> | 08006-39 | Carrer de Sant Antoni, núm. 10 | 41.5802200,2.5533200 | 462765 | 4603267 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92878-02dsc8912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92878-03dsc8913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92878-04p1550112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92878-05p1550119.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 94054 | Aplec de la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-4 | XX | <p>A principis d'abril se celebra l'Aplec Sardanista d'Arenys de Mar. Fa 40 anys que es fa. Durant tot el dia es poden escoltar i ballar sardanes, actualment al parc de Lourdes. Una cobla al matí i una altra a la tarda. L'any 2023 les cobles triades foren la Jovenívola de Sabadell i la Flama de Farners. Cadascuna d'elles va interpretar nou sardanes. Sempre n'hi ha alguna que fa referència a la població. En aquest cas fou la sardana 'Arenys de Mar', obra de F. Mas Ros.</p> <p>Els organitzadors són la secció sardanista de l'Ateneu d'Arenyenc i el mateix Ajuntament.</p> | 08006-390 | Parc de Lurdes | <p>Als anys 60 i 70 del segle passat, el 'Centro de Iniciativas y Turismo' organitzava, a l'estiu, audicions de sardanes que es ballaven inicialment al centre de la Riera i també al port. A finals dels anys 70 es refunda la colla sardanista 'Mar Blava' que participa en nombrosos aplecs i concursos. L'any 1981, el mataroní, resident a Arenys, Jordi Miquel, membre i entrenador de la colla, proposa l'organització d'un aplec. Es materialitza el 23 de maig de l'any 1982, amb un programa de matí i de tarda amb tres cobles. En aquella primera edició s'estrena la sardana 'Arenys de Mar' del compositor Francesc Mas Ros.</p> <p>La colla 'Mar Blava' organitza els aplecs fins l'any 1990. L'any següent és l'Ateneu qui se'n fa càrrec de la mà de Pere Riera i Josep Collet, creant la secció sardanista 'Blau Mar', que també s'encarrega d'organitzar audicions i cursets.</p> <p>L'any 2006 se celebrava el 25 aniversari, amb un record especial als compositors de sardanes arenyencs: el pare caputxí Manuel M. De Lipa, en Xavier Maimí; en Jaume Dulsat i en Jordi Torra; incloent en el programa les respectives composicions i editant un CD amb aquestes peces i les estrenades en els 25 anys d'aplec.</p> <p>Des de l'any 2012 es fa càrrec de la secció l'Agustí Ruzafa i en Ramon Capell. L'any 2013 se celebrava el primer aplec conjunt amb Arenys de Munt. S'ha mantingut així, a excepció dels anys de pandèmia, fins enguany que s'ha tornat al format original de celebrar l'aplec al Par de Lourdes, en solitari.</p> | 41.5846902,2.5438070 | 461975 | 4603767 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94054-sardanesjpg250.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la secció sardanista de l'Ateneu organitzen ballades i cursets per aprendre a ballar o a contar i repartir les sardanes, els dissabtes des de mitjans de setembre fins a mitjans de juny, de les 18 h fins les 20 a la sala d’actes del primer pis.Organitzen les ballades de Sant Jordi, la de la vigília de l’11 de setembre, les ballades d’estiu a la placeta de l’església i també organitzen alguna sortida per anar a ballar a altres aplecs de la comarca o Catalunya. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 94055 | Caramelles de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pasqua | <p><span><span><span><span><span>BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David (2013). L’Abans d’Arenys de Mar. Recull gràfic 1857-1980. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | S'ha perdut la tradició des de principis de segle XXI | <p>Com molts altres municipis de Catalunya, els diumenges i els dilluns de Pasqua es cantaven Caramelles. La tradició s'havia perdut però hi va haver un intent de reintroduïr-les els anys 80 i 90 del segle passat, però va durar poc, fins a principis dels anys 2000, quan es van deixar de fer.</p> <p>Una notícia del web de l'Ajuntament explica, l'any 2003, que els nens i les nenes de l'escola sortiran a cantar Caramelles. Informa que el circuit serà l'habitual: visita als avis, Riera, Ràdio, Plaça del Mercat, Plaça de l'Església i Plaça de l'Ajuntament.</p> | 08006-391 | Arenys de Mar | <p>És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.</p> <p>Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca.</p> <p>L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells).</p> <p>D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada)</p> | 41.5806134,2.5498688 | 462477 | 4603311 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’àlbum L’Arenys d’Abans (BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David: 2013).) hi ha diverses fotografies tant de la SC l’Esperança com del Casino, entre altres grups. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 94056 | Coquetes d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coquetes-darenys | XX-XXI | <p>Les anomenades coquetes d'Arenys és un dolç de pasta de full arrebossada de sucre caramel·litzat al forn, de forma ovalada o de llengüeta, molt cruixent. L'ingredient principal és la farina de blat, però també conté olis i greixos vegetals (oli de gira-sol, palma i soja), aigua, sucre, llard de porc i sal. Pot contenir fruit sec, ous i llet.</p> <p>Josep Danés és el mestre artesà que les elabora i n'és la segona generació.</p> | 08006-392 | Riera del Bisbe Pol, núm. 41 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Van començar a popularitzar-se amb l’arribada del tren l'any 1857. En aquella època, les coquetes o coques d’Arenys eren força més grosses i es venien en els vagons, a l'estació i també pels carrers, igual que els diaris.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la dècada dels 50, el jove pastisser Joan Danés va heretar la recepta centenària, aleshores la va millorar i va donar a les coquetes la forma i mida que tenen avui, fent que fossin més apetitoses i fins a esdevenir una delicadesa del nostre país.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5804118,2.5501991 | 462505 | 4603289 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94056-02p1570966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94056-03p1570967.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada accessible | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Danès | Les Coquetes es poden gaudir tant a l’aperitiu, com a les postres i, sense cap dubte, en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc. Es recomana consumir-les acompanyant una crema catalana, confitures, mató amb mel, i si el calor es deixa sentir, amb gelat. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 94057 | Els d'Arenys són batejats sota l'escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala | <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> | 08006-393 | Arenys de Mar | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||||||
| 94058 | Els sardinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-sardinetes | <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>Els veïns d'Arenys de Mar són coneguts com 'sardinetes' per la seva vinculació amb la mar i per distingir-se dels d'Arenys de Munt. Segurament foren ells els primers en batejar-los amb el nom d'aquest preuat peix blau, que desperta tanta simpatia i és motiu de trobades socials i festes d'estiu al voltant d'una bona brasa. Fos com fos, el cas és que ho han assumit la mar de bé, perquè s'hi senten identificats i ho tenen interioritzat com a element identitari. Fins al punt d'autodefinir-se com a sardinetes ells mateixos.</p> <p>Les fotografies que us mostro en aquesta fitxa en són un testimoni gràfic, ja que un establiment gastronòmic ha utilitzat aquest 'mal nom' com a nom de l'establiment.</p> | 08006-394 | Arenys de Mar | 41.5780693,2.5535488 | 462783 | 4603028 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94058-01p1570755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94058-02p1570756.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 94059 | Els setciències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-setciencies | <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> | XIX-XX | <p>Sembla que els veïns d'Arenys de Mar col·leccionin sobrenoms. No es conformen amb un, sinó que en tenen dos: sardinetes i setciències. Aquest segons es diu perquè la vila acumula un munt de serveis vitals per a la vida dels pobles veïns com la de ser partit judicial, notaries, jutjats. A més, com diu Quintana (2011) tenen la particularitat de dormir amb les ulleres posades de tan intel·lectuals i tan savis que són. Allò que es coneix com un setciències, que sempre es posen al llit amb un llibre a les mans i es fan un tip de llegir. I és clar, els agafa la son i s'acaben adormint amb les ulleres posades.</p> <p>Hi ha dues dites associades: Els d’Arenys dormen amb ulleres. Per veure els somnis més clars. El costum de tapar la calaixera amb un llençol i un calaix obert, per fer veure que era el piano. </p> | 08006-395 | Arenys de Mar | 41.5788292,2.5517812 | 462636 | 4603113 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia correspon a l'obra que porta per nom l'Espiral, però és més coneguda amb el sobrenom del setciències, en referència al motiu amb el que es coneix els veïns d'Arenys de Mar. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 94060 | Esqueles mortuòries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueles-mortuories | XX-XXI | <p>La població d'Arenys de Mar conserva un costum relacionat amb els òbits que si bé comparteix amb d'altres municipis de la comarca com Arenys de Munt, Calella, Pineda o Mataró, no és generalitzat i en els altres pobles ha desaparegut ja fa temps. Es tracta de penjar en espais públics esqueles mortuòries, notificant del decés d'algun del veïns.</p> <p>Aquest servei, actualment l'ofereix l'empresa de serveis funeraris amb un acord amb l'Ajuntament que destina unes cartelleres de la via pública per a aquest ús. A l'esquela s'hi posen les dades del difunt i dels seus familiars, el lloc i l'hora de la cerimònia i la vetlla. En aquest cas, i a diferència d'altres municipis, també s'hi pot posar, si es vol, el sobrenom del difunt. Aquell apel·latiu pel qual era popularment conegut.</p> | 08006-396 | Arenys de Mar | 41.5770661,2.5464731 | 462192 | 4602920 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94060-02dsc0539.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 94061 | Festa de la Marededéu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-del-carme | XIX-XX | <p>La festa de la Mare de Déu del Carme té un significat especial als pobles amb port. A Arenys de Mar, la protectora dels mariners surt de la Casa del Mar, per a acostar-se als pescadors i a la gent del mar en general.</p> <p>La processó està organitzada per la Confraria de pescadors, el club nàutic, el Club de pesca Mar-Sport i la branca de dones Anna Saezpels, que se celebra en honor al patronatge de pescadors i mariners de la Mare de Déu del Carme, el segon dissabte de juliol,</p> <p>La processó surt del Port d'Arenys amb embarcacions de tota mena, grossos quillats, barques de pesca, barques esportives i de passeig, engalanades per a l'ocasió i fent sonar les seves botzines, acompanyen la imatge de la Mare de Déu en el seu passeig marítim. Mentre al moll i pels voltants del port la gent gaudeix de la processó marítima.</p> <p>S'acaba la festa amb una sardinada popular.</p> | 08006-397 | Arenys de Mar | 41.5793975,2.5582856 | 463179 | 4603173 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94061-festa-del-carme-768x1024-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un article de redacció del vilaweb s'explica que els pescadors d'Arenys vivien la festa de la Mare de Déu del Carme com una autèntica festa major. Catalina Vilar, dona arenyenca de pescador i amb fills que han seguit els passos del pare, i diu que la festa ha evolucionat moltíssim i que malgrat que els joves encara la continuen celebrant, el cert és que abans se sentia d’una manera més intensa. Vilar recorda com la gent deixava les tasques del dia a dia per dedicar-se de ple a la festa, en la qual també es programava algun que altre ball i que servia també, al cap i a la fi, per reconèixer la dura tasca dels pescadors al llarg de l’any. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 94062 | Festa de la Marededéu Fumadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-fumadora | <p>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. V, pp. 869.</p> <p>BERTARN FITA, Magda (2014). <em>Rondalles i cançons de la Riera de Sobirans : recull de contes orals d'Arenys de Mar. Canet de Mar:</em> Editorial Els 2 Pins.</p> | XVII-XXI | Desapareguda | <p>El 8 de desembre dia de la Puríssima, era una jornada de permissivitat per a la canalla d'Arenys de Mar, ja que se'ls permetia fumar com a fet excepcional. Per aquest motiu, a la Puríssima, se l'anomena Marededéu Fumadora. Tot i que ja no es fa, es manté en el record de molts arenyencs. Un testimoni amb qui he parlat m'ha confessat que si hi pensa s'encén una cigarreta en record de la festa. I això que ja no és mainada.</p> <p>Els nens i les nenes sortien al carrer en colla i passejaven per la Riera fumant amb pipes artesanals o cigarretes. Fumaven pellofa de cacau, matafaluga, fonoll i altres herbes aromàtiques barrejades amb tabac. Alguns també recorden haver arribat a fumar liana verda, que segons expliquen provocava mal de cap. La majoria d’aquests records són de les dècades dels cinquanta, els seixanta i els setanta del segle XX. La festa tenia vist-i-plau dels adults: els pares deixaven fumar als seus fills, la mainada agafava herbes aromàtiques de la fàbrica de Calisay i un pastisser de la vila els regalava l’apreciada pellofa de cacau. A més, la festa tenia el seu ritual: les pipes emprades per fumar se les solia fer la mainada uns dies abans amb fusta o cargols de mar i es passaven la jornada voltant pels carrers cantant cançons, molt sovint relacionades amb la puresa de la Mare de Déu.</p> <p>Es poden trobar notícies breus en diferents fonts que en parlen, però preferim posar-vos el text literal de Joan Amades (1987), que directament o indirecta és d'on tothom es nodreix. Ens diu que 'A Arenys de Mar, des de la vigilia [de la festa de la Puríssima], la mainada volta pels carrers, fumant amb llargues pipes. Tant fumen els nens com les nenes. Fumen matafaluga i grans de fonoll, les quals compren a casa dels adroguers, on també venen pipes. A la mainada li fa molt de goig fumar, i li sembla que li dóna to. Els xocolaters donen a la quitxalla graciosament la pallofa del cacau, la qual la gent trinxa i barreja amb els vegetals indicats. Aquests productes produeixen un perfum molt agradós, però escalden força la boca dels petits fumadors. Aquest costum ja es practicava l'any 1653, durant un aplec que tenia lloc, el dia d'avui [8 de desembre] en una capella dedicada a la Mare de Déu de la Solitud [Pietat], que s'aixecava al lloc on avui hi ha el cementiri. Com una expansió pròpia d'un dia de forada, els pares d'aleshores permetien a llurs fills que fumessin vidalba o ridorta, embolicada amb paper, a tall de cigarreta. El costum era tolerat únicament i exclusivament el dia d'avui. La introducció de la pipa sembla ésser relativament moderna'.</p> <p>Quan l'aplec a l’ermita de la Pietat es va deixar de fer, es va anar perdent la festa. Però, sobretot, per la creixent consciència social dels danys del tabac, o també podríem dir per conscienciació social. Tot i això, la festa ha tingut un moment de reaparició al tombant del segle XXI amb un format adaptat als nous temps. Va ser gràcies a un grup d’activistes culturals d’Arenys de Mar, que van rellançar la festa potenciant el seu esperit transgressor. En aquesta versió moderna de la festa, els infants de la població no fumen ni cigarrets, ni pipa, però el fum continua sent el protagonista. La nova Mare de Déu Fumadora es planteja com una jornada de permissivitat, poesia i surrealisme. </p> <p>S'han anat incorporant activitats com les fumeroles per a què els infants puguin viure l'experiència de fumejar sense haver de fumar i una nova imatge amb la representació de la Mare de Déu fumant.</p> | 08006-398 | Arenys de Mar | <p>Malauradament, Amades no cita les fonts consultades per poder-les contrastar, però és l'únic que ens dona una data. Tanmateix, el seu fragment sembla el resultat d'un mínim de dos testimonis (escrits o orals), per l'estructura del paràgraf. El que ell anomena advocació a la Mare de Déu de la Solitud pot ser un error per referir-se a la capella de la Pietat.</p> <p>Des de l'Arxiu històric Fidel Fita, Hug de Palou, ens diu que la notícia més antiga que es coneix procedeix d’una consueta de la parròquia de Santa Maria d’Arenys. De les diverses consuetes conservades a l’Arxiu Parroquial, dels anys 1734, 1795, 1844, 1845 i 1862, únicament la de 1844 ens parla del vessant popular de la festa, a més del religiós. Ho fa en aquests termes:<br /> (...)<br /> «Havuy era la festa de esta hermita. Encara que la titular era la Mare de Déu de la Pietat o dels Dolors, y havia en lo altar major una imatge de la Concepció. Si feya una espècie de aplech y acudian molta gent de Areñs y forasters. Era una consuetut antiquíssima de anari los miñonets fumant ab una pipa y ells la denominaban la Mare de Déu Fumadora. Per molt que he procurat indagar, no he pogut averiguar de hont dimana aquest estil».</p> <p>Es descriu com un fet del passat; una festa que aleshores no se celebrava. Si partim de 1844, quan l’indret entorn de l’ermita de la Pietat era cementiri públic, hauríem d’anar més enrere de la data en què s’escripturà la compravenda de la vinya circumdant l’ermita per convertir-la en cementiri, el 27 de novembre de 1816. Només una data anterior ens permet pensar en un entorn festiu d’aplec. No obstant això, les consuetes del segle XVIII no en fan cap esment, i justet de la celebració religiosa. Res no hi té a veure el dogma de la Immaculada de 1854.<br /> <br /> En realitat, no en sabem res de com s’havia celebrat la festa llevat de la descripció esmentada. La descripció, és el punt de partida del qual se serveix Mn. Josep Palomer per bastir un relat explicatiu, el 1948, on hi barreja les seves pròpies vivències. Fins i tot fa esment que l’aplec ja se celebrava l’any 1653, (notícia extreta de Joan Amades, com hem pogut veure) però sense fer aportació de cap evidència documental i ni tant sols citar-la. Val a dir que aleshores, en tot cas, en un context de guerra i epidèmia, i afegir que l’ermita de la Pietat fou el primer estatge de la comunitat caputxina a Arenys de Mar l’any 1618.<br /> <br /> Per altra banda, la devoció a la Mare de Déu havia estat prou sòlida. L’any 1782 es va sol·licitar poder enderrocar la torre de defensa situada al davant i aprofitar el terreny i la pedra per a engrandir la capella. </p> | 41.5770500,2.5466931 | 462210 | 4602918 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-13041245435326097335188058733662971910298956n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-fumadora.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-39803.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Amades (1987) explica que els marrecs de Palamós també havien fumat en pipa. També atribueix aquest costum infantil a pràctiques màgiques, encaminades a provocar la pluja per mitjà de la imitació de núvols negres i espessos, aconseguida amb el fum que desprenen les herbes cremades dins la pipa. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 94063 | Festa de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-roc-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. IV, pp. 850 i 851.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SALBANYÀ, Bernat i BAYES, Pilarin (2022). Petita història de Sant Roc. Arenys de Mar: Editorial Mediterrània.</p> <p> </p> | XVII-XXI | <p>La festa de Sant Roc és la festa major petita d'Arenys de Mar que s'origina amb un vot de poble per deslliurar-se de la pesta. Se celebra el 16 d'agost, diada de sant Roc.</p> <p>De bon matí, els macips i macipes es troben per vestir-se i preparar el material. A les 8 del matí, just abans de sortir pels carrers i cases de la vila, fan l’ofrena i cantada dels goigs a l’església parroquial. El mossèn fa una benedicció i els macips prenen el compromís de renovar el Vot de Vila. A continuació, fotografia de família i de colles, repic de campanes i llançament de petards per despertar el poble i anunciar l’arribada de la festa.</p> <p>La cercavila matinal comença a les 9h, les diferents colles, acompanyades amb flabiols i tamborins, recorren diferents zones d’Arenys. Moltes cases els ofereixen un petit refrigeri. També hi participen les captadores i els macipets, que recullen les almoines. A les darreries del segle XVIII, els macips, en sortir d’ofici, començaren a anar per les cases a fer la capta. Actualment, els macips, noies i nois fadrins de la vila, vesteixen de blanc, amb faixa vermella, polaines i picarols. Ruixen a tothom, de les cases on fan la capta i també als vianants i conductors, amb l’aigua perfumada de les almorratxes.</p> <p>A la tarda, es fa la cercavila amb tots els macips i macipes, juntament amb els gegants i el bestiari festiu, que acompanyen les autoritats municipals de la Casa de la Vila a l’església Parroquial. Abans de la sortida de la plaça, es fa una ruixada a les autoritats que passen per un passadís que fan els macips i les macipes. L’Ofici Solemne en honor a Sant Roc i la renovació del Vot de Vila se celebra al vespre, a la parròquia de Santa Maria, amb l’administrador gros que en llegeix l’acta. Els macips hi participen des del presbiteri cantant els goigs quan els fidels besen la imatge del sant. La missa acaba amb una ruixada general, quan els macips surten corrents del temple. A continuació, a la plaça de l’Església l’Esbart Maragall balla la Dansa d’Arenys (ball de plaça típic d’Arenys de Mar, que es ballava durant les octaves de Corpus i que es va recuperar el 1949 per la festa major, i a partir del 1950 es va incloure a la festa de Sant Roc). En acabar es fa una ruixada general per acomiadar la festa.</p> <p>El 14 i 15 d’agost s’organitzen diferents activitats lúdiques i culturals. El 15 a la nit, des del 2010, es representa en diversos punts de la vila l’espectacle <em>La Pesta</em>, que recrea l’epidèmia de pesta del segle XVI i la protecció de Sant Roc. El 14 d’agost a la nit, des de l'any 1996, s’organitza la cercavila nocturna de gegants.</p> <p>Els macips, la dansa, la cercavila nocturna dels gegants o l'espectacle de la pesta, són elements destacables de la festa. El cant dels goigs de Sant Roc és un dels moments més emotius. Prèviament a la festa, s’organitza un taller per aprendre’ls i perfeccionar el cant.</p> <p>L’augment de la població va deixar en mans dels mossos del poble la responsabilitat de fer la col·lecta, que abans es feia després de dinar. Els macips porten almorratxes guarnides amb alfàbrega i plenes d’aigua perfumada. Al segle XIX se’ls afegiren les captadores que recullen els diners amb barretines. Des del 2005, les noies també poden ser macipes.</p> <p>L'Ofrena a Sant Roc és un acte litúrgic presidit pel rector, que s’inicia amb l’entrada dels macipets amb les alfàbregues que ofereixen al sant. Darrere un parell de macips entren acompanyats pels flabiolaires, la bandera de la confraria que queda col·locada a l’altar. L’acte compta amb cant de salms, lectures i pregàries que evoquen el paper dels macips com a enviats a fomentar la pau i la fraternitat entre els arenyencs. El moment culminant és quan un macip, en nom del col·lectiu, fa el manifest per renovar el compromís dels joves a l’hora de mantenir la promesa popular i la festa. L’acte finalitza amb una benedicció abans de sortir pels carrers i cases de la vila.</p> <p>Els organitzadors de la festa són el Patronat de Sant Roc d’Arenys de Mar (constituït com associació el 2006, substituint a la Junta Rectora que organitzava la festa des del 1972) i l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Antigament la confraria de Sant Roc era la responsable de l’organització.</p> | 08006-399 | Arenys de Mar | <p>El culte a Sant Roc arriba a Arenys de Mar des d'Occitània i per mar. L'any 1618, en Pere Mataró explicava que quan ell era petit hi havia hagut la pesta a Marsella i també a Barcelona. Llavors, uns marsellesos portaren saques de cotó a Arenys, amb destinació a Barcelona, però s'hagueren de quedar a Arenys perquè a la capital hi havia la pesta. Les van desar durant uns mesos a ca n'Arquer. Al procedir d'un lloc empestat, la probabilitat de transmissió hauria estat molt alta. Al no produir-se aquesta afectació es va considerar que fou gràcies a la protecció de Sant Roc.</p> <p>Les dades més precises de com se celebrava la festa de Sant Roc antigament són de l’any 1734, del llibre de comptes del consell de la Universitat, on s’esmenten les completes solemnes de sant Roc després de les segones vespres del 15 d’agost. El dia 16 hi havia l’Ofici Solemne i el rector, o bé el vicari, donaven l’aigua beneïda al batlle i als regidors quan entraven a l’església. Després del Glòria, els obrers i administradors sortints de la Confraria de Sant Roc, entregaven la bacina i les claus als administradors entrants. A la tarda, després de vespres, la processó que passava per la Riera i comptava amb assistència de la comunitat de preveres i de l’Ajuntament. Pagava les despeses la vila.</p> <p>Al llarg dels temps el vot de vila se celebraria amb diferents intensitats. A finals del segle XVII, en el mateix moment que augmenta la població, la festa agafa més volada i esdevé la segona festivitat local. Al segle XX deixa de celebrar-se per la Guerra Civil i la part més popular de la festa pateix una davallada els anys de la postguerra. A partir dels anys 70-80 hi ha una revifalla amb un increment important de la participació.</p> | 41.5805091,2.5494826 | 462445 | 4603300 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-01captadores-1932-arxiu-historic-fidel-fita-autor-desconegut0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-02entrada-de-la-bandera-a-ofici-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-03macips-ruixant-autoritats-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-04macips-visitant-els-veins-del-carrer-de-sant-ramon-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-05p1550867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-06almorratxa-xavi-salbanya.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Roc és un sant de l'Església catòlica que va néixer a Montpeller, quan era regne de Mallorca, entre 1295 i 1350. A la mort dels pares va repartir els seus béns entre els pobres i va viatjar per Itàlia per tenir cura dels malalts de pesta; malaltia que va contraure. Però fou atès per un Àngel i un gos que li duia menjar i va superar la malaltia. Segons la Llegenda Àuria, els pares conciliars que tornaven del Concili de Constança es van lliurar de contraure la pesta per intercessió de Sant Roc. Després d'aquest fet el seu culte es consolidà a Occitània i nord d'Itàlia i es difongué ràpidament durant la segona meitat del segle XV.Als territoris de la corona catalanoaragonesa, el seu culte va arrelar amb força a partir de la segona meitat del segle XVI, afavorit per les onades migratòries d'occitans. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 92840 | Torre de Can Cabirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-cabirol | <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar</em>; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></p> | XVI | Ha patit reformes modernes que n'han desfigurat l'arquitectura original. | <p>Antiga torre de defensa de planta rectangular, situada entre cases mitgeres del carrer d'Avall. Només n'és visible la façana sud, la resta estan integrades en l'urbanisme actual. Forma part d'un conjunt de cases que han alterat molt el seu aspecte original, actualment a la planta baixa hi ha tres pisos amb finestres. A la part superior de les façanes sud i est hi ha un matacà, i a l'angle de tancament sud-est hi ha un torrelló de planta circular.</p> | 08006-4 | Carrer d'Avall, núm. 10 | <p>Pertanyia a la casa Cabirol, que donava a la riera. Formava part del sistema defensiu del qual se'n conserven tres torres més, a part d'aquesta: Torre del carrer Ample, Torre dels Encantats i Torre d'en Llobet, al mateix carrer d'Avall. </p> | 41.5788781,2.5503634 | 462517 | 4603119 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92840-02p1530917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92840-03p1530915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92840-04p1530913.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2804,95 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.