Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84664 | Habitatge al carrer del Fossar, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-8 | <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U21.</p> <p><span><span><span><span>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 65.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Cal exceptuar el finestral central de la primera planta, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de ponent, orientada a l’antic fossar de la vila, compta amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra, tot i que s’aprecia alguna reparació efectuada amb maons. La façana de migdia, orientada al pati posterior, també presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra, tot i que amb diverses reparacions efectuades en fusta. En destaca el gran balcó corregut de la primera planta i el ràfec de la coberta, de majors dimensions que a la resta de paraments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat disposat a la façana principal i a la de ponent.</span></span></span></span></p> | 08901-58 | Carrer del Fossar, 8 | <p><span><span><span>L’edifici era la seu de l’antiga rectoria de l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit. Vers l’any 1936, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’edifici estava destinat a habitatge, amb un petit jardí i dos horts.</span></span></span></p> | 42.0240600,2.4656000 | 455759 | 4652586 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img4084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img4080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img4079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img6423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img6431.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Rectoria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84663 | Habitatge al carrer del Fossar, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-2 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U12.</p> <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXI, núm. 44, p. 17.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules i disposat en ambdues façanes. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. En el cas de les finestres, la majoria compten amb els ampits motllurats. De la façana principal destaca un dels portals d’accés a l’interior, amb un petit arc de descàrrega superior bastit amb pedra disposada a sardinell, la llinda gravada amb l’any 1659 i el monograma de Jesucrist “IHS” al centre. Són destacables també les dues finestres dobles disposades a la cantonada de la primera i segona planta (orientades als dos carrers), i la finestra simple de la segona planta, amb la llinda i els brancals gravats amb l’any 1677, l’any 163- i el monograma de Jesucrist. De la façana orientada al carrer de l’Església destaca una petita finestra amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist i una creu llatina doble i diverses obertures tapiades. L’interior de l’edifici, completament reformat, compta amb un parell de festejadors bastits en pedra (un d’ells situat en una de les finestres dobles de la cantonada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars, i amb la cantonada embellida amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></span></p> | 08901-57 | Carrer del Fossar, 2 | <p><span><span><span>A finals del segle XIX, can Lo era un dels hostals que hi havia dins del nucli urbà de Rupit. Vers l’any 1880 també era la seu de l’estanc. Tant el portal que dóna accés a l’interior de l’edifici com les dues parelles de finestres dobles de la primera i segona planta estan reproduïts en el número 82 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. L’any 2010, la propietat de la construcció (Hostal Estrella, S.L.) va reformar-ne l’espai interior. En l’actualitat consta de tres apartaments turístics independents i una agrobotiga.</span></span></span></p> | 42.0239600,2.4651000 | 455717 | 4652575 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84663-img4940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84663-img4947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84663-img4946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84663-img4977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84663-img4948.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Lo. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84662 | Can Gori - Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gori-can-banus | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27, 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26-27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U31, U32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Marc Banús [Entrevista: 09-05-2021].</span></span></span></span></p> | XVII/XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, format per dos cossos adossats i assentat damunt de la roca natural de la zona, seguint el desnivell del carrer. En l’actualitat està completament reformat. El volum principal, situat al bell mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. L’accés a l’interior es fa mitjançant un gran portal de nova obertura i completament restituït (nº 21). És d’arc de mig punt adovellat i té els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra simple i un portal: ambdues obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, i estan protegides amb reixes de ferro. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres simples que han estat completament restituïdes i compten amb elements gotitzants. En destaca la central de la primera planta, que és d’arc conopial trilobulat. La façana de llevant està integrada dins de l’habitatge del costat (cal Sabater). Presenta un portal d’accés rectangular situat a la primera planta (nº 23), emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb l’any 1608, una creu llatina i un motiu ornamental indefinit. S’hi accedeix mitjançant una llarga escala de pedra que desemboca en un distribuïdor disposat a mode de porxo, des del que s’accedeix també al portal d’accés a cal Sabater.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum adossat a la banda de ponent , amb el mateix tipus de coberta que en el cas anterior, presenta un gran ràfec de bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en tres nivells i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal destacar el balcó corregut del pis superior, tot bastit en fusta, una de les finestres de la primera planta, amb la llinda gravada amb l’any 1601 i una creu llatina central amb el monograma de Jesucrist invertit (“SHI”), i dos petits arcs de descàrrega a la planta baixa, bastits amb pedra disposada a sardinell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-56 | Carrer del Fossar, 21-23 | <p><span><span><span>En origen, el número 21 corresponia a la casa de can Gori i la número 23 a can Banús. L’edifici va patir diverses reformes entre els anys 1983 i 2008. L’any 1987 se’n va crear un sol habitatge (també conegut com a can Rosquelles, cognom del propietari). Aquestes reformes van desvirtuar la seva façana original (en origen, el portal de mig punt era rectangular i el portal rectangular incloïa una finestra disposada a mode de mostrador). Tant l’escala exterior com el porxo amb el pilar del volum de llevant, així com el portal que dóna accés a la primera planta (nº 23), estan reproduïts en el número 83 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. Segons les fonts consultades, la llinda del portal nº 23 és falsa, donat que en origen la data present era l’any 1708.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el motiu indefinit gravat a la llinda del portal d’accés a la primera planta podria correspondre a un barret o tricorni. Tot i això, tampoc es descarta que fós la representació d’una bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (tant el símbol com la data enllaçarien amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span></span></span></p> | 42.0242800,2.4661100 | 455801 | 4652610 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img7209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4219.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84476 | Habitatge al carrer del Fossar, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-15 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U20.</span></span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, format per tres cossos adossats i assentat damunt de la roca natural de la zona, seguint el desnivell del carrer. La construcció principal presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. L’accés a l’interior es fa mitjançant un portal d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l’any “- - 87”. Als pisos superiors hi ha dues galeries obertes a l’exterior. De la galeria de la primera planta en destaca el pilar cantoner de pedra, amb basament i capitell, mentre que la superior està delimitada amb una barana de brèndoles de fusta restituïda. Per accedir al portal principal, cal travessar un petit cos adossat de planta quadrada, que està cobert amb una volta apuntada a l’interior i compta amb una obertura d’arc apuntat de pedra disposada a sardinell orientada a llevant. El darrer volum, adossat a l’anterior i alineat amb el carrer del Fossar en un nivell inferior, és de reduïdes dimensions, amb la coberta d’un sol vessant de teula àrab i el ràfec de pedra. Està organitzat en un sol nivell i compta amb obertures rectangulars (la finestra emmarcada en pedra i el portal amb la llinda fusta).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars a les plantes inferiors, mentre que els nivells superiors estan bastits amb maons.</span></span></span></span></p> | 08901-55 | Carrer del Fossar, 15 | 42.0241800,2.4656100 | 455760 | 4652599 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84476-img4040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84476-img4041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84476-img4044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84476-img4047.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mònic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84475 | Habitatge al carrer del Fossar, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-13 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 25.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U19.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, assentat damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb un portal d’accés que presenta la llinda gravada amb l’any 1686 i una de les lletres del monograma de Jesucrist coronada amb una creu llatina. Al seu costat hi ha una finestra protegida amb una reixa de ferro i un arc de descàrrega superior bastit en pedra disposada a sardinell. Les obertures de la primera i segona planta es corresponen amb finestres simples amb els ampits motllurats. El pis superior presenta un balcó corregut amb la llosana de fusta sostinguda amb mènsules treballades i la barana de fusta amb les brèndoles decorades. De la façana de llevant destaca l’obertura de la tercera planta, actualment tapiada. Es tracta d’una finestra d’arc conopial de taló decorada amb motius ondulants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars, amb diverses reparacions posteriors i la cantonera embellida amb carreus ben escairats. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, mentre que la façana de llevant manté l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-54 | Carrer del Fossar, 13 | <p><span><span><span>Tant l’arc de descàrrega de la planta baixa com algunes de les finestres del primer i segon pis de l’edifici estan reproduïdes en el número 79 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929.</span></span></span></p> | 42.0241600,2.4655600 | 455756 | 4652597 | 1686 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84475-img4026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84475-img4028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84475-img4034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84475-img4036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84475-img4027.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Betes, can Relats. | 94|95|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||
| 84474 | Habitatge al carrer del Fossar, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-11 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 25-26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identicació U18.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, assentat damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra d’arc rebaixat, amb el mateix tipus d’emmarcament que el portal. El primer pis compta amb una finestra balconera d’arc deprimit còncau, emmarcada amb carreus de pedra i amb barana de fusta. Al seu costat hi ha una finestra simple amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. Tant la llinda com l’ampit estan decorats amb dentils (en el cas de la llinda, aquesta decoració està ubicada a la part inferior d’un guardapols força degradat). A la segona planta s’obren dues finestres simples de menors dimensions, emmarcades amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars i coberta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></span></p> | 08901-53 | Carrer del Fossar, 11 | <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa i del primer pis de l’edifici estan reproduïdes en el número 80 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929.</span></span></span></p> | 42.0241700,2.4655000 | 455751 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84474-img6465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84474-img4020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84474-img4022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84474-img4023.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Vázquez (Vazques), can Marxant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84473 | Habitatge al carrer del Fossar, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-7 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Marc Banús [Entrevista: 09-05-2021].</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques exceptuant la finestra de la planta baixa, que ha estat oberta en els darrers anys. Es tracta d’una finestra d’arc rebaixat adovellada, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un gran ampit de pedra també. Al seu costat hi ha el portal d’accés a l’interior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra que salven el desnivell existent respecte al nivell de circulació del carrer. Presenta la llinda gravada amb l’any 1777 i una creu llatina central damunt del Calvari. Al primer pis s’obre un finestral amb sortida a un balcó corregut de fusta que està compartit amb l’edifici del costat. Presenta la llosana sostinguda amb mènsules de fusta treballades. Al seu costat hi ha una finestra senzilla amb l’ampit motllurat. La segona planta compta amb un únic finestral que té sortida a un gran balcó que ocupa l’amplada total de la façana. És de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules treballades i està cobert amb el mateix voladís de la teulada a mode de galeria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars. </span></span></span></span></p> | 08901-52 | Carrer del Fossar, 7 | <p><span><span><span>Segons les informacions orals obtingudes, aquest habitatge formava part de l’edifici de can Serra que integrava els actuals nº 5, 7 i 9 del carrer del Fossar. </span></span></span></p> | 42.0241600,2.4654100 | 455743 | 4652597 | 1777 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84473-img6463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84473-img4651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84473-img4652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84473-img5444.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Vila, ca la Montserrat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||
| 84472 | Habitatge al carrer del Fossar, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-5 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Marc Banús [Entrevista: 09-05-2021].</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, assentat damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La planta baixa compta amb un gran portal d’accés a l’interior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra que salven el desnivell existent respecte al nivell de circulació del carrer. Presenta una gran llinda gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina (a mode de creu del Calvari) i la inscripció “TONI VIT 1605”. Al seu costat hi ha una placa amb el nom de la casa (can Banús) datada l’any 1963 i un escut de pedra amb el símbol del Collsacabra. Al primer pis s’obre un finestral que té sortida a un balcó simple de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules treballades. Al seu costat, i pintat damunt d’un fragment de revestiment arrebossat i emblanquinat, hi ha un rellotge de sol quadrat, amb el gnòmon de ferro, les xifres romanes i dues inscripcions: “MCMXCVII” i “SOL LUCIT OMNIBUS”. A la part inferior del rellotge hi ha la inscripció “M. BANUS ME FECIT”. La segona planta compta amb una finestra simple amb l’ampit motllurat i una petita barana de ferro decorada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars. Al capdamunt del parament hi ha dos fragments de revestiment emblanquinat, mentre que a la part inferior destaca un banc de pedra adossat al mateix.</span></span></span></span></p> | 08901-51 | Carrer del Fossar, 5 | <p><span><span><span>Segons les informacions orals obtingudes, aquest habitatge formava part de l’edifici de can Serra que integrava els actuals nº 5, 7 i 9 del carrer del Fossar. L’escut de pedra del Collsacabra fou esculpit pel sr. Miquel Banús.</span></span></span></p> | 42.0241500,2.4653500 | 455738 | 4652596 | 1605 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84472-img5439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84472-img5443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84472-img5440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84472-img6408.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Banús. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||
| 84456 | Habitatge al carrer del Fossar, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-3 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U15.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt la roca natural de la zona i completament reformat. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. A la planta baixa hi ha dos portals d’accés a l’interior, als que s’accedeix mitjançant unes grans escales de pedra que salven el desnivell existent respecte al nivell de circulació del carrer. El portal principal presenta la llinda gravada amb l’any 1658 i decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. Al primer pis hi ha una finestra simple amb l’ampit motllurat i un finestral amb sortida a un gran balcó corregut de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules treballades. El mateix esquema es repeteix a la planta superior, tot i que el balcó és simple i la finestra compta amb un gran ampit motllurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-50 | Carrer del Fossar, 3 | 42.0241400,2.4652900 | 455733 | 4652595 | 1658 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img6422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4005.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Panart. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84313 | Cobles de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>BANÚS, Miquel (1995). 'Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</p> <p>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). 'Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, <span lang='CA'><span><span>any XXIII, </span></span></span>núm. 47, p. 9-19.</p> <p>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.</p> | XIX | <p>'COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:</p> <p>Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.</p> <p>Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.</p> <p>Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.</p> <p>Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.</p> <p>Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.</p> <p>Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.</p> <p>Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.</p> <p>Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.</p> <p>Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.</p> <p>Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.</p> <p>En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.</p> <p>Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.</p> <p>I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.</p> <p>Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.</p> <p>Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit'.</p> | 08901-5 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0430100,2.4335800 | 453122 | 4654707 | 1899 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84313-pruit-roure.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Jacint Verdaguer | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84455 | Can Gleies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gleies | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U14.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat destaca un portal d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la inscripció “D. FRANCISCO GARGANTA”, l’any 1688 i decorada amb una creu del temple damunt del Calvari emmarcada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d’elles amb els ampits motllurats. De la primera planta destaquen les dues finestres d’estil renaixentista, amb guardapols superiors i els brancals decorats amb motius arquitectònics i geomètrics. La central té sortida a un balcó simple amb la llosana bastida amb rajoles de ceràmica vidrada i decorada amb motius geomètrics. Del segon pis destaca la finestra de l’extrem de llevant, amb la llinda decorada amb un relleu d’arc apuntat. Pintat al bell mig del parament destaca un rellotge de sol quadrat, amb el gnòmon de vareta i datat l’any 1935.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum de planta rectangular, amb la coberta plana i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa i una galeria oberta a l’exterior al pis superior. La galeria està coberta amb un sostre de biguetes de ferro i revoltons, sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra i una columna helicoïdal de pedra artificial. L’accés al soterrani es fa mitjançant un petit portal d’arc de mig punt situat al costat de la font del carrer del Fossar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tota la construcció està bastida en pedra, amb els paraments arrebossats i emblanquinats i les cantoneres del volum auxiliar embellides amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p> | 08901-49 | Carrer del Fossar, 1 | <p><span><span><span>Cap als anys 80 del segle XX, l’edifici era la seu d’una cansaladeria.</span></span></span></p> | 42.0241200,2.4651900 | 455725 | 4652593 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img6416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3986.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3994.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3995.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84454 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-4 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 75-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R29.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394, 453.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 86.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 289, 279, 560, 572, annex fotogràfic p. 22.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 28-29.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Ermita d'una sola nau amb un absis semicircular capçat al sud-est. La nau està coberta amb una volta de canó de pedra, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera delimitada amb un arc triomfal bastit amb pedra disposada a sardinell. Al mur sud-oest s'hi obre una capella lateral coberta amb una petita volta de canó. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus i protegida amb una reixa de ferro. Damunt del portal hi ha una petita finestra d'arc rodó bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya amb una única campana, bastit amb pedra i amb el coronament apuntat. La façana nord-est presenta tres contraforts esglaonats bastits en pedra, i dues finestres i un portal rectangulars tapiats. Els contraforts estan enllaçats mitjançant un voladís de teula àrab que protegeix un banc corregut de pedra adossat al parament. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana sud-oest compta amb dues finestres rectangulars de pedra, mentre que a la façana sud-est hi ha dues obertures rectangulars allargades, una d'elles oberta al mur de l'absis. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb carreus ben escairats. La façana principal conserva un revestiment arrebossat una mica degradat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-48 | Turó de Santa Magdalena - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta ermita és originaria del segle XVII, tot i que estilísticament s'assimili a una construcció romànica. Les primeres referències documentals daten del 1660. Se sap que al 1687 en tenia cura l'artesà Rafel Simó i Quatrecases. S'hi feren algunes deixes testamentàries a les darreries del segle XVII i inicis del XVIII. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple durant el segle XVIII sobretot. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, el temple fou profanat. Fou reconstruïda l'any 1973 gràcies a la col·lecta realitzada entre els veïns del poble i a iniciativa de l'entitat Amics de Rupit. Es va refer l'espadanya i la teulada,i es retirà el revestiment interior deixant la pedra vista. També es varen bastir els contraforts exteriors, just en el lloc on hi havia hagut adossada la casa de can Domènec, lloc de residència de l'ermità que en tenia cura. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>També s'enjardinà l'espai dels seus voltants i es col·locà una imatge de la santa bastida en pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Segons el canonge Corbella, l'ermita comptava amb dues imatges que ell mateix atribuïa al segle XV: una de la Mare de Déu de Gràcia amb el Nen als braços i una altra de Maria Magdalena amb el seu nom identificat als peus. Són fetes d’alabastre i policromades, i estan custodiades al Museu Episcopal de Vic. L'any 1936 es destruïren un quadre i una imatge de Santa Magadalena, i una altra imatge de Santa Filomena.</p> | 42.0224700,2.4662700 | 455813 | 4652409 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img6595.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84452 | Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 83-85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 211-212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>110, 238-240.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366, 371, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>75-76, 97-100.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 106-107.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Església d'una sola nau amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, mentre que l'absis està cobert amb una volta de canó amb llunetes, que descansa damunt d'una cornisa motllurada disposada entre l'arc triomfal del presbiteri i l'arc toral del fons de l'absis. Al mur de tramuntana s'obre el baptisteri, cobert també amb una petita volta de canó i que alberga una pica de pedra romànica per immersió. Al mur de migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix des del presbiteri mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1742 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La sagristia està coberta amb un sostre embigat de fusta. Als peus del temple hi ha el cor, bastit amb fusta i amb una escala d'accés adossada al parament de migdia, que també està bastida en fusta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits en pedra. La dovella clau està decorada amb un escut decorat amb una creu llatina central. Damunt del portal s'obre una finestra de doble esqueixada bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya de doble ull, amb una sola campana i el coronament apuntat. La façana de migdia compta amb dues finestres de doble esqueixada bastides amb carreuons i situades a la nau. L'obertura de la sagristia és rectangular i està emmarcada amb carreus de pedra, així com la finestra del presbiteri, que compta amb les mateixes característiques que l'anterior. La construcció està bastida amb carreus de pedra disposats en filades, exceptuant la sagristia i l'absis que són de construcció posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El temple està delimitat amb una tanca de pedra i envoltat per<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> l'antic cementiri. Als peus de la façana principal hi ha les làpides de pedra de les famílies Vas de les Viles, Vas Fatjó-Vilas i Vas del mas Comajoan (1707) entre d'altres. També hi ha una creu llatina de ferro damunt d'un basament de pedra disposat a mode de pedró. A la banda sud-est del temple, fora del recinte sagrat, hi ha un volum rectangular auxiliar disposat a mode de porxo i un pedró format amb una altra creu llatina de ferro assentada damunt d'un basament de pedra rectangular, datat l'any 1694.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Destaca la campana, situada a l'ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre. Al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor i altres inscripcions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La pica baptismal situada a l'interior del temple amida aproximadament un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada. Està envoltada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-47 | Carretera C-153, km. 27,8 - Pruit | <p>La primera referència documental d'aquest temple es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datada entre els anys 1025 i 1050. En aquest document apareix mencionat com a 'S. Laurencii de Dos Monts'. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida com a sufragània a la parròquia de Sant Andreu de Pruit (en el llistat de parròquies del bisbat de Vic elaborat l'any 1361, el temple ja no apareix). En una donació efectuada l'any 1342 per part del castlà del castell de Sant Miquel (Rupit) apareix mencionat com 'Sancti Laurencii de duobos mantibus'. Posteriorment te</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>nim notícia que l'any</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 1553, el seu terme constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Al segle XVII, l'antic absis romànic fou substituït per l'actual. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple entre finals del segle XVI i el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella conserva una pica baptismal romànica per immersió. L'antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XIII). El retaule actual està datat al segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Alguns historiadors han apuntat la hipòtesi d'un possible origen visigot del temple, donada la proximitat amb l'antic mas de les Viles (probablement vil·la romana) i per ésser construïda vora el camí. </span></span></span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8628.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84449 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 19, 44-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>369-371, 465, 486, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>39, 43-44, 78.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX / XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de grans dimensions i planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta diversos cossos adossats al seus paraments i dues torres de planta quadrada situades als extrems de la façana de ponent. Compta amb una coberta de teula àrab de tres vessants i està </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>distribuïda en planta baixa i dos pisos. A l'extrem de migdia de la coberta hi ha una petita espadanya amb una campana. Les torres presenten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>cobertes piramidals i consten de planta baixa i tres nivells superiors. Tant les obertures de l'edifici com les de les torres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana de llevant compta amb un coronament apuntat de teula àrab situat al centre del parament i en destaca una galeria formada per dues parelles d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars de pedra i situada al nivell superior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular distribuït en tres nivells i cobert amb una terrassa plana delimitada amb baranes. Compta amb finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu. La façana de migdia té un volum rectangular adossat, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis, i també un cos rectangular amb teulada de tres vessants que correspon a la capella del mas. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres allargades d'arc rodó a la façana principal, que està orientada a migdia. A la façana de llevant hi ha un rosetó. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La part de migdia de la casa correpon a un jardí delimitat a llevant per una tanca de pedra, que finalitza en un edifici auxiliar aïllat. Hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i bastit amb carreus de pedra, que compta amb un coronament ondulat i una fornícula amb una imatge. A la banda de ponent del jardí hi ha l'antiga pallissa aïllada, orientada a les restes de l'era de cairons de la masia. Aquest volum és </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La porta principal té un gran arc escarser i a la façana de migdia s'hi adossa una escala de pedra que condueix al primer pis, on el portal es rectangular. A ponent té un altre portal. Està bastida amb pedra sense treballar, amb les obertures emmarcades amb carreus i alguns afegitons de totxo.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-46 | Carretera C-153, km. 26,5 - Pruit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, e</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>n el fogatge de l'any 1553 del terme i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, consta en 'Miquel Bach'. El mas arribà a tenir dins de la seva finca cinc masoveries diferents: can Peret, can Xica, can Joan Gran i can Roig, comptant també el masover gros i la cambreria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El felipó Pere Bach i Targarona era fill del mas. Alguns dels convidats il·lustres que s'hi havien hostatjat són el Bisbe Morgades i mossèn Jacint Verdaguer, que hi feu diverses estades a finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella està dedicada al Sagrat Cor de Jesús, tot i que segons la bibliografia consultada, també té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0437000,2.4322500 | 453012 | 4654784 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7208.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Bac o el Bach de Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84448 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M37.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>FERRER COLMENERO, Marcos; MARTÍNEZ NIETO, Elena (2009). <em>Aixecament arquitectònic i estudi constructiu de la masia l’Om de Pruit</em>. (Treball final de grau. Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona). Consultat des de <span>http://hdl.handle.net/2099.1/7102</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Força mal estat de conservació general. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i assentada damunt del terreny natural de roca. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d'accés té la llinda gravada amb la següent inscripció <span>“AVE MA 1693 RIA SIN PECADO CONCEBIDA ME FESIT SAGISMUNDU HOM” i decorada amb una creu papal al centre. Al seu costat hi ha una finestra amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JOAN HOM ME FESIT 1880 D.2. D.B.'. La llinda de la banda de tramuntana del pis està gravada amb l'any 1693 i un motiu decoartiu central amb les inicials 'IS'. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1862 i el nom 'JOAN HOM'. L'altre volum està adossat a la façana de ponent. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments de pedra i maons. A l'extrem de migdia s'hi adossa una antiga pallissa amb teulada d'un sol vessant i sostinguda amb pilars de pedra. El pis superior està delimitat amb una barana de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-45 | Carretera C-153, km. 29 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'L'Om' dins de la parròquia de “Prohit”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Lorens Hom' dins del terme i parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. La construcció era </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>una de les masoveries del mas de les Viles de Pruit, situat a escassa distància.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0328500,2.4453600 | 454090 | 4653572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84448-presentation1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84447 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373, 453, 471, 484, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal està situat a la banda sud-est de la construcció. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques decorades amb rombes i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés principal té la llinda gravada amb l'any 1808 i el monograma de Jesucrist 'IHS' coronat amb una creu llatina. Destaquen les dues galeries superposades dels pisos superiors, formades per una successió de tres arcs cadascuna. Els arcs del primer pis són de mig punt adovellats i estan sostinguts amb pilars bastits en pedra amb els capitells motllurats. Els de la segona planta són rebaixats i bastits amb maons, i també estan sostinguts amb pilars de pedra. De la façana de llevant destaca un rellotge de sol rectangular, datat els anys 1841 i 1994 (data de reforma). Adossat a l'extrem de llevant d'aquest volum hi ha un cos rectangular d'una sola planta utilitzat de garatge. Està cobert amb una terrassa al pis on s'observa un porxo amb una teulada d'un sol vessant, amb el mateix tipus de solera que el ràfec del volum principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda nord-oest hi ha dos volums rectangulars units amb una terrassa al mig. El davanter, que probablement correspongui a una antiga masoveria, presenta una coberta de teula àrab i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Unes escales de pedra adossades al parament donen accés al portal.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La resta de volums estan adossats a la banda nord-oest de la construcció i estan destinats a les tasques agropecuàries. En general són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i coberts sostinguts amb pilars de pedra. De la banda de ponent del conjunt destaca una antiga pallissa aïllada, amb teulada de dues vessants i sostinguda amb pilars de pedra</p> <p>Totes les construccions estan bastides amb pedra desbastada disposada en filades, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08901-44 | Els Auberts - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia està documentada des de l'any 1350. Posteriorment, <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat 'Lo Colell' dins de la parròquia de 'Prohit'. A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Francesch Colell” dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'. La masia havia tingut una</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span> capella-oratori dedicada a la Mare de Déu i documentada des de l'any 1687, quan fou visitada pel bisbe de Vic. Desaparegué durant les obres de rehabilitació interiors efectuades l'any 1976. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masia va funcionar com a restaurant.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0498600,2.4497700 | 454467 | 4655459 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9378.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9375.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84446 | L'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalou | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R13.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373-374, 453, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAR, Helena (2013). “El personatge. Pep de l’Alou”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 20-23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 86-87.</span></span></span></span></span></p> | XVI/XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per diversos volums adossats que li confereixen una planta irregular, i assentada damunt del desnivell del terreny. La masia original és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb un escut. La finestra central del pis és d'arc conopial trilobulat, amb guardapols superior i rosetes a les impostes. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada amb carreus i amb la llinda decorada amb una motllura d'arc apuntat rematada amb una roseta. A l'altra banda hi ha una finestra amb permòdols bastida amb pedra i decorada amb un petit escut superior. A l'extrem de migdia del parament hi ha les restes d'un rellotge de sol rectangular. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. A l'extrem de ponent de la façana de migdia hi ha un altre rellotge de sol i una espitllera emmarcada amb pedra. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un portal d'arc rodó bastit amb maons i datat l'any 1908. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada en filades regulars. El parament principal està arrebossat i emblanquinat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Adossada a l'extrem de llevant de la masia original hi ha la casa dels senyors. És de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra i amb la dovella clau profusament decorada i datada l'any 1906. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra i amb els ampits motllurats. Al pis hi ha dos balcons simples bastits en pedra, amb guardapols superiors i la llinda ondulada. Les finestres de les golfes són d'arc rebaixat. De la façana de migdia destaca un finestral d'arc conopial trilobulat restituït. A la façana de tramuntana hi ha dos contraforts. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> <p>A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit amb maons i diverses obertures bastides amb pedra, de petites dimensions. Damunt del portal hi ha una pedra gravada amb la següent inscripció: 'J. CARRERA ANY 1904'. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i amb carreus a les cantonades.</p> | 08901-43 | Torrent del Collell - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, tenim constància documental d'aquest mas des del segle XII segons els escrits de mossèn Fortià Solà, Joan de la Guàrdia i altres. De fet, la pròpia etimologia del nom és ja una mostra de l'antiguitat de la masia. Posteriorment, <span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Alou' dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0514800,2.4494400 | 454441 | 4655639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9323.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|95|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84445 | El Llorà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llora | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R21.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M30.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 83-84, 86-88.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta en forma d'U, constituïda per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres del pis, amb la llinda gravada amb l'any 1647 i el monograma de Jesucrist 'IHS' rematat amb una creu llatina. A la façana de llevant destaca una llinda gravada amb una motllura esglaonada i decorada amb una creu patent central. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem sud-est del volum principal hi ha l'antiga cambreria. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Compta amb una escala de pedra que dóna accés al portal situat al pis, que està protegit amb un voladís de teula àrab sostingut amb un pilar de pedra. La planta baixa compta amb un portal amb els brancals bastits amb maons. A la banda de llevant hi ha un tercer volum adossat, destinat a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb els sòcols pintats de color gris.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha l'antiga masoveria, també reformada. Presenta una planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Les cobertes són de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i distribuïts en planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars i estan bastides en pedra. De la façana principal destaca un gran finestral d'arc de mig punt al pis. La construcció està bastida en pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-42 | Mas el Llorà - Carretera C-153, km. 33 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Al Lorar' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Lora', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas es devia reformar al segle XVII. Fou la casa de l'amo fins que es va construïr la torre del Llorà, situada al seu costat i bastida al voltant dels anys 40 del segle XX. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, adossada al volum principal, fou abandonada entre els anys 1964 i 1966. </span></span></span></span></span></span>L'edifici principal fou reformat pels voltants dels anys 80 del segle XX. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas tenia les masoveries de Casalliques i mas Joan. En l'actualitat, la masia combina les tasques agropecuàries amb el turisme rural.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0454100,2.4739700 | 456466 | 4654952 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-1017312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8703.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84443 | Mas Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-joan-1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R16.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>393, 406, 453.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra. Algunes finestres tenen els ampits motllurats i d'altres estan protegides amb reixes de ferro i/o porticons de lamel·les de color verd. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca un petit porxo adossat que protegeix el portal d'accés. Presenta una teulada de tres vessants sostingudes amb grans pilars bastits amb maons. De la façana de migdia destaca una finestra al pis amb la llinda gravada amb l'any 1787. La façana de ponent compta amb un gran porxo adossat cobert amb una terrassa al pis. Està format per una successió d'arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell i disposada a mode de maons. Entre aquests arcs hi ha un parell de contraforts. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum aïllat que en origen corresponia a la masoveria. Presenta una planta irregular formada per diversos cossos adossats, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en un únic nivell. Presenta obertures rectangulars, algunes d'elles amb els ampits de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-41 | Pla de la Casassa - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>En origen, el mas Joan era una masoveria de l'antic mas Llorà, situat a escassa distància del mateix. Segons la bibliografia consultada, una de les reformes efectuades a l'edifici està datada l'any 1932, tot i que aquesta dada no s'ha pogut contrastar. L'edifici fou deshabitat entre els anys 1951 i 1955. Alhora, la seva masoveria fou deshabitada entre els anys 1973 i 1975. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>En l'actualitat, ambdues construccions estan destinades a allotjament de turisme rural.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0483000,2.4736800 | 456444 | 4655273 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-1017319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8775.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Masjoan, la Gallinera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84442 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 370, 465, 475, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | La part dels annexos està enrunada i sense coberta. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenta una </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central té una inscripció mig esborrada. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La vessant de llevant de la teulada s'allarga fins a cobrir dos coberts oberts a l'exterior per la banda de migdia i separats mitjançant un mur de pedra. A l'extrem nord-oest de la masia hi ha una sèrie de volums enrunats, sense coberta i que marquen una planta més o menys rectangular. La construcció està bastida amb pedra sense desbastar disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i pintat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-40 | Serra de Mateus - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. Posteriorment, la masia apareix mencionada en</span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span> el fogatge de l'any 1553, on apareix documentat un personatge anomenat 'Phelip Bosch' dins del terme de “Sant Andreu de Pruyt”. Cal destacar que </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV, passà després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'edifici restà abandonat entre els anys 1973 i 1975. En l'actualitat, es tracta d'una segona residència. Pels voltants de l'any 2012, la coberta fou reformada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0595300,2.4389300 | 453577 | 4656538 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84442-img0603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84442-img0604.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||
| 84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84441 | Sant Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-gil | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R08.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 118.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 70-71.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Capella de petites dimensions i d'una sola nau, amb l'absis carrat capçat a tramuntana. La nau està coberta amb una volta d'aresta que d</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>escansa damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau i arriba fins a l'arc toral de l'absis. A la banda de ponent d'aquest espai hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra, que dóna accés a la possible sagristia del temple, adossada al mur de ponent de la nau. La façana presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1756 i decorada amb una creu patent damunt del Calvari, amb el símbol del Sagrat Cor. Damunt del portal hi ha una petita finestra quadrada, bastida amb carreus i protegida amb reixa de ferro. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya bastit amb pedra i coronat amb una orla. L'arc de mig punt intern integra una petita campana. El temple està construït amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra, les de la façana principal amb els basaments motllurats. També destaca el ràfec de teula àrab invertida disposat a tot el perímetre de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-39 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta capella pertany a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Pruit. La data present al portal d'accés probablement correspongui a la de la seva construcció. La campana del temple data de l'any 1955 i és obra de la foneria Barberí d'Olot. Compta amb un batall i palanca, i presenta una creu llatina i diversos cordons i sanefes ornamentats, així com els noms Encarnación, Dolores i Ana Maria.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0576300,2.4262500 | 452526 | 4656334 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img8998.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84440 | Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajoan | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 453, 465-466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 24, 32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 135-136.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | En estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per diversos volums adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal està format per dos grans cossos adossats, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. El cos originari consta d'un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Les </span></span></span><span><span><span>obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central de les golfes té la llinda gravada amb l'any 1780 i el símbol del Calvari. De la façana de llevant destaca una doble galeria disposada als nivells superiors i sostinguda amb uns destacables pilars de pedra amb els capitells motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a la banda de ponent correspon a una ampliació efectuada a principis del segle XX. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, amb la dovella clau gravada amb l'any 1906 i les inicials 'JVO'. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc escarser també emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. Destaquen les del pis, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Adossada a la façana de ponent hi ha una gran terrassa al pis, semicoberta amb un porxo de teulada d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora hi ha un volum adossat al nivell de la planta baixa, que ressegueix el perímetre del parament fins a la façana de tramuntana. Té una planta rectangular amb la cantonada nord-oest arrodonida, està cobert amb teulada d'un sol vessant i presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia del volum principal hi ha un pati interior, delimitat amb una tanca de pedra i al que s'accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. Tancant aquest pati per la banda de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, el carner perpendicular a la façana principal i organitzat en dos nivells. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit en pedra (i actualment transformat en finestral) i finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de ponent.</span></span></span><span><span><span> Probablement en origen, aquest espai albergava els estables de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció. </span></span></span><span><span><span>Es tracta de tres cossos adossats de planta rectangular, amb les teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Presenten </span></span></span><span><span><span>obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant de la façana principal de la masia hi ha l'era, formada per la mateixa roca del terreny regularitzada. A la banda de migdia hi ha un volum rectangular sense coberta, probablement destinat a les tasques agropecuàries en origen.</span></span></span></p> | 08901-38 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquest edifici apareix en el capbreu del <em>Faber </em>de Cabrera, datat l'any 1195. Segons la bibliografia consultada, després dels terratrèmols ocasionats a Catalunya entre els anys 1427 i 1428, el mas hagué de ser reconstruït en un lloc diferent al de la seva ubicació original. Posteriorment, en e<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l fogatge de l'11 d'octubre de 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Llorenç Dosmunts, apareix mencionat en 'Joan Quome Joan', nom que es refereix segurament a aquest mas.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0577400,2.4265400 | 452550 | 4656346 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img8995.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9011.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||
| 84439 | El Torrentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrento | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370, 466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 105.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, també presentauna teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. El darrer volum, adossat a la façana de migdia de l'anterior, correspon a una antiga pallissa. Presenta una teulada de dues vessants sostinguda amb pilars de pedra. Consta de dos nivells i una coberta de llates i bigues de fusta. Destaca una llinda de fusta gravada dins del segle XVII. Se li adossen un parell de volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un únic nivell. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. El volum principal té els paraments arrebossats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda de ponent de la masia. És de planta rectangular, està coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia, davant l'era. Compta amb un destacable ràfec de llates i bigues de fusta i està distribuïda en planta baixa i pis. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central està datada amb l'any 1771. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al pis hi ha una obertura de característiques semblants, tot i que tapiada. A la banda de llevant s'hi adossa un cos cobert amb la prolongació de la vessant de la teulada del volum principal, i amb un portal rectangular a la planta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-37 | Clot dels Milicians - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> Posteriorment, e</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>n el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Torrentó' dins del terme de Sant Llorenç Dosmunts. Algunes de les llindes conservades en l'edifici actual estan datades en els segles XVII i XVIII (1733?).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0518400,2.4312400 | 452935 | 4655688 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Torrentó del Collsacabra. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||||
| 84438 | L'Hostalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M03.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. També s'observen diverses llindes de fusta, sobretot a les façanes laterals i posterior. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular auxiliar amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A la façana de tramuntana hi ha un porxo adossat amb teulada d'un vessant i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb pilars de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-36 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'Hostalot fou un dels antics hostals que donaven servei als usuaris del camí ral de Vic a Olot. Complementava l'hostal del Grau, situat a escassa distància, quan aquest estava ple i, posteriorment, l'acabà substituïnt quan va tancar les seves portes. Va estar en actiu fins a mitjans del segle XX, abans de l'entrada en funcionament de la carretera comarcal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'edifici és originari del segle XVIII i fou reformat l'any 1831, tal com indicava la llinda del portal (aquesta dada no s'ha pogut contrastar). Tot i això, no es descarta un possible origen medieval de la construcció si tenim en compte la seva situació estratègica dins d'una de les vies de comunicació més importants del país. De fet, és molt probable que fos l'escenari de diversos episodis bèl·lics de la història de Catalunya, des de la guerra dels Segadors fins a la guerra Civil espanyola. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Als anys 60 del segle XX, l'edifici fou abandonat i als 70, en Josep Pons de Manlleu el va restaurar. Als anys 80, els nous propietaris hi desenvolupaven colònies d'estiu i cursets relacionats amb la natura. En l'actualitat es tracta d'una residència privada.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0726600,2.4547400 | 454894 | 4657987 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8486.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal de l'Esca. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||
| 84437 | La Garganta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garganta | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 956.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 493.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 114-115.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Diverses finestres tenen els ampits motllurats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals batits amb carreus, i la finestra central de les golfes, d'arc deprimit còncau adovellat i el mateix tipus d'emmarcament. La finestra central del pis té la llinda gravada amb la següent inscripció “AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA 1702”, el monograma de Jesucrist 'IHS' i una creu encerclada damunt del Calvari. La façana de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>llevant presenta algunes espitlleres emmarcades amb pedra. L'altre volum s'adossa a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de tres vessants i distribuït en tres nivells. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El portal és d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangular al primer pis, on hi ha també algunes espitlleres. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'antiga masoveria està situada a l'extrem de migdia de la masia. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca el portal d'accés principal, amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JUAM MASMITJA GARGANTA MEA FET LO ANY 1858'. La façana de migdia compta amb un portal al pis al que s'accedeix mitjançant una escala de peu. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'extrem sud-est de la masia hi ha l'antiga cambreria de planta rectangular, amb teulada de dues vessants reformada i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> grans obertures rectangulars a la zona del paller. A la banda de llevant hi ha un petit portal rectangular amb una finestra i un petit cobert amb obertures a la banda de migdia. La construcció està bastida amb pedra sense treballar , amb pedra desbastada de majors dimensions a les cantonades. S'hi han fet algunes reformes i compta amb</span></span><span><span> afegitons de ciment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-35 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Garganta' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Pere Garganta', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Durant el segle XVIII, la masia funcionava com un dels hostals que donaven servei al camí ral de Vic a Olot i a la xarxa de camins que hi havia al seu entorn.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0713000,2.4642300 | 455678 | 4657831 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8263.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84436 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 139-140.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 247.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>140, 200, 204-205, 212, 218.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest parament </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb la dovella central datada amb l'any 1873 i ornamentada amb una creu encerclada. Als pisos superiors hi ha una doble galeria oberta a l'exterior mitjançant dos arcs rebaixats i un de mig punt adovellats, sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i els capitells motllurats. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de llevant s'hi adossa un porxo al pis sostingut en un extrem per un pilar de pedra i un cobert a la planta baixa, amb teulada d'una sola vessant. La façana de ponent compta amb un portal rectangular i diverses finestres motllurades. El parament de tramuntana té poques obertures. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada al nord-oest de la masia i davant l'antiga era, és rectangular, amb la coberta de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta planta baixa i pis, amb grans obertures rectangulars. A la banda de llevant continua el vessant de la teulada formant dos coberts destinats al bestiar, amb un mur central que els separa. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, lligada amb fang i morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-34 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia és la compra de la mateixa per part de la família Surroca l'any 1323. Tot i això, el dret era de la noble Constança Cardona, que en continuà essent la propietaria. Hi ha constància l'any 1365 d'un inventari del mas on consta que tenia un molí al seu càrrec. Alhora comptava amb cinc cambres, cuina-menjador, pastera, un celler amb gran cup i la cabana al costat de l'era, entre d'altres elements. Posteriorment, la construcció apareix mencionada indirectament en e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>l fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Torrent' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Pere Sunyer alias Torrent', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el portal data del segle XIX, alguna finestra del XVIII i una del segle XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0648700,2.4700300 | 456154 | 4657115 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8159.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84435 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha dues finestres amb els ampits motllurats, la del pis amb guardapols integrat a la llinda. La llinda de la finestra del seu costat té unes motllures disposades a mode d'arc apuntat, amb el monograma de Jesucrist i una creu llatina central. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat, en origen, al bestiar. A la banda de llevant, cobrint pràcticament la meitat de la façana principal, s'adossa el tercer volum o</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> cabana. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que està situada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat i un portal rectangular situat al seu costat, al qual s'accedeix mitjançant uns graons arrodonits. Del primer pis destaquen dues finestres rectangulars amb els permòdols motllurats d'estil goticitzant, i amb espieres inferiors. També destaca un gran rellotge de sol arrebossat i emblanquinat, amb el nom de la masia. De la façana de ponent destaca una finestra al pis amb l'emmarcament motllurat i una altra amb la llinda gravada amb una creu llatina damunt del Calvari. En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, unida amb abundant morter de calç i amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada a la banda sud-est de la masia i actualment coneguda com a cal Cambrer, és un edifici de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la banda de tramuntana d'aquest volum hi ha l'antic estable. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en un únic nivell i amb la façana princiipal orientada a ponent. Presenta grans obertures rectangulars i un pilar bastit amb carreus de pedra ubicat al parament principal. L'interior està sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastit amb pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums que formen part de la finca són de factura més recent.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-33 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Coll' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Joan Coll', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim notícia que a l'interior, un dels portals de la primera planta té la llinda gravada amb l'any 1692.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0648700,2.4683200 | 456012 | 4657115 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8132.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 84434 | Renyins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renyins | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M12.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, que presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>“9 BRE. 21 DEL ANY DE 1792 MIQUEL CARRERA Y ALOU”. També cal mencionar de la façana principal les finestres del pis, que tenen els ampits motllurats. La part de ponent de la construcció ha estat completament reformada, donat que en origen estava destinada al bestiar. La finestra central del pis té la llinda gravada amb la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>següent inscripció “13 DE JUNY DE 1832 MANUELA CARRERA Y ALOU”.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> A l'extrem nord-oest hi ha adossat un petit volum de planta quadrada amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i bastit amb pedra i maons. Adossats a la façana de llevant hi ha una sèrie de coberts rectangulars amb teulades de fibrociment d'un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-32 | Sot de Renyins - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, la masia fou cremada durant el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès i, posteriorment, fou reformada. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, la part de ponent de la construcció estava destinada al bestiar, amb uns estables a la part inferior i una pallissa al nivell superior. Aquests espais estaven oberts a l'exterior per la banda de migdia.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0590600,2.4606100 | 455370 | 4656474 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92510.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Renins.La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84433 | El Vilar de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-queros | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M64.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LLACH I PALMADA, Emma; LLINÀS I POL, Joan. <em>Els masos de la vall de Querós (Sant Hilari Sacalm, la Selva)</em>. Atri Cultura i Patrimoni, SLU [Inèdit], p. 22-23.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Tant l'interior com la part de migdia de la construcció estan completament enrunats. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i enrunada situada al marge de ponent del camí. Tot i el seu mal estat de conservació (tot l'interior i la banda de migdia de la construcció estan enrunats) s'observa una planta rectangular, amb la</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, i té la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. L'interior conserva els forjats de fusta i els sostres embigats, tot i que enrunats. A l'extrem nord-oest de l'edifici es conserva el forn, amb la coberta de teula àrab enrunada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A uns 50 metres a ponent de l'edifici es conserva l'antic pou, de planta rectangular i bastit amb pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-31 | Carena del Vilar - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Vilar de Caros' dins de<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. </span></span><span lang='CA'>L’any 1814, el mas pertanyia a Pere Coma i Vilar. A mitjans del segle XIX, l’edifici era propietat de Pau Oliver i Margarida Vilar i centrava una gran hisenda formada també pel Gombau, can Palanques i la Casa Nova. Per tant, aquesta hisenda s'estenia per tot el quadrant nord-oriental de Querós, entre el Ter i Montdois. A mitjans del segle XX, aquesta gran propietat era de Jaume Carbonés, de Montdois. La construcció es troba deshabitada i en procés d’enrunament des dels anys 60 del segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.9728700,2.4694200 | 456040 | 4646900 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7857.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 89882 | Camí de Rupit a Sant Martí de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit-a-sant-marti-de-queros | <p>JUNQUERA I SEGARRA, Xavier (2007). <em>El present d'un passat. Les Guilleries</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 66-74.</p> <p>TARRÉS I TURON, Josep (2005). 'L'antiga xarxa de camins de les Guilleries'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, vol. XLVI, p. 359.</p> | XVI-XX | Emboscat i parcialment desdibuixat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic camí de bast que comunicava Rupit amb Sant Martí de Querós, passant prop del Casal de Montdois i per davant de la masia del Vilar de Querós. Tot i que en l’actualitat el tram inicial ha quedat desdibuixat per una pista forestal (des del Casal de Montdois fins uns metres més avall del Vilar de Querós), el tram més ben conservat s’inicia en el punt on s’acaba la pista, marcat amb una fita de pedra. Es tracta d’un camí estret i emboscat, que va davallant progressivament traçant unes marcades giragonses, amb petites marrades que ajuden a salvar el desnivell del terreny. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original, així com petits murets de contenció de l’estructura.</span></span></span></span></span></p> | 08901-304 | Carena del Vilar - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per als animals de càrrega i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets amb forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües els podien malmetre i delimitats amb marges de pedra seca segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí es correspon amb una de les antigues vies que comunicaven el Collsacabra amb les Guilleries.</span></span></span></span></span></p> | 41.9686600,2.4678600 | 455908 | 4646434 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2021-11-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 89704 | Mirador dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-dels-bassis | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mirador excepcional situat a l’extrem sud oriental del cingle dels Bassis, sota el pla de la Palomera i damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues i de la masia del Roquer. Es tracta d’un espai esglaonat més o menys regular, format per la pròpia roca natural del cingle. Presenta unes vistes excepcionals del cingle de Fàbregues, l’església de Sant Joan de Fàbregues i la masia del Roquer, així com bona part de les Guilleries i dels cingles de Casadevall i del Far. Al bell mig de l'espai, gravats a la roca, hi ha dos relleus esculpits amb la imatge d’una serp i el rostre d’una figura religiosa.</span></span></span></span></span></p> | 08901-303 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span>Els gravats foren esculpits pel rupitenc Miquel Banús.</span></span></span></span></p> | 42.0143400,2.4695000 | 456075 | 4651504 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5198.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||||
| 89695 | Campanar de l'església parroquial de Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em><span>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</span></em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129-130, 137.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em><span>Catàleg de béns a protegir. Text refós</span></em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U01.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 67, p. 5.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em><span>Ausa</span></em>, XXVI, núm. 174, p. 996-999, 1014-1017.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Campanar de torre adossat a l’extrem nord-est del temple. <span><span>Està dividit en dos registres de diferents dimensions, decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt.</span></span> Presenta un cos inferior de planta quadrada, amb diverses finestres d’arc rebaixat emmarcades amb pedra i obertes a la façana de llevant. El portal d’accés exterior és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1784 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. S’hi accedeix travessant l’antic fossar de la vila. El cos superior, en canvi, té una planta octogonal, està cobert amb un cimbori i rematat amb un terrat pla delimitat amb una barana de balustres de pedra. Presenta quatre grans finestrals allargats d’arc de mig punt on s’ubiquen les campanes, tot i que aquestes només es disposen en tres de les quatre obertures. <span>Aquestes obertures s'alternen amb quatre fornícules d’arc de mig punt i disposició allargada tapiades. Tant les obertures com les fornícules están delimitades amb petites baranes de pedra decorades. L’espai interior està cobert amb una cúpula semiesférica bastida en pedra. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades als murs perimetrals, que es tornen de cargol a la part superior. Les campanes són de metall, ornamentades amb diversos motius i inscripcions, i amb els capçals de fusta. El cos inferior està bastit amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb carreus. El cos superior, en canvi, està bastit amb carreus de pedra disposats en filades. S’observen diverses obertures de mida petita i secció quadrangular, que probablement corresponguin als forats de les bastides utilitzades per bastir l’estructura.</span></span></span></span></p> | 08901-302 | Carrer de l'Església, 3 – Rupit | <p><span><span><span>L’any 1786 s’aixecà el sòcol del campanar de l’església, les obres del qual no finalitzaren fins l’any 1869. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, dues de les tres campanes que presidien el campanar van ser foses amb l'objectiu de fabricar-ne material bèl·lic. Es conserva una de les campanes datada l’any 1801. Posteriorment, la construcció fou rehabilitada entre els anys 2019 i 2020, i s’estrenaren dues noves campanes apadrinades per la parròquia de Rupit i per l'ajuntament de Rupit i Pruit, fabricades per l’empresa Rifer de Girona. Estan datades l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-1017103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6482.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 89683 | Collsallosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collsallosa | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. </span></span></span></span></span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span><span><span><span><span>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 469.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Petit edifici aïllat i reformat de planta rectangular, situat al marge de tramuntana del camí de Santa Llúcia, damunt del mateix i en una zona caracteritzada per la presència de diverses feixes de conreu. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i un ràfec de lloses planes de pedra. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, destacant les de la façana principal, que estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres d'aquest parament també tenen els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són més senzilles i amb llindes de fusta. Adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici hi ha un petit volum de planta semicircular, amb la coberta d'un sol vessant bastida en pedra, que probablement correspongui a un forn. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</p> | 08901-301 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. <span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment, tant la construcció com les antigues masies de Santa Llúcia (reformada) i el Roquerol (desapareguda) formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0213900,2.4703900 | 456154 | 4652287 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9623.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||||
| 89682 | Font del camí de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Font aïllada situada sota del camí que porta a Santa Llúcia, a l'extrem de migdia d'una zona d'esbarjo enjardinada equipada amb taules i bancs de pedra. Està formada per un mur bastit amb pedra de secció trapezoïdal, coronat amb lloses de pedra planes. Compta amb una pica de pedra rectangular amb repises laterals i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc apuntat, bastida amb pedra disposada a sardinell.</p> | 08901-300 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0241100,2.4687400 | 456019 | 4652590 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9589.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||||
| 84432 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-13 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R12.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M15.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>393, 406, 459.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec reformat sostingut amb mènsules de fusta, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent se li adossa un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Per la banda de llevant se li adossa un volum rectangular destinat a porxo i cobert amb una terrassa al pis. En general, les obertures són rectangulars i tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la façana principal destaca el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La finestra del seu damunt té la llinda gravada amb l'any 1676. Al costat de llevant, la llinda del finestral està gravada amb el monograma de Jesucrist 'IHS' i una creu patent al damunt. A les golfes hi ha una finestra rectangular amb els permòdols motllurats, de forma goticitzant i amb l'ampit decorat amb una creu llatina invertida. En origen, aquesta obertura estava situada al primer pis. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a les façanes principals. El volum de llevant, destinat en origen a estable, està distribuït en dos nivells, amb grans obertures rectangulars ubicades a la façana principal i una terrassa descoberta situada a la banda de migdia. El volum de ponent, reformat i identificat com la Cabanya, està destinat al turisme rural. Està assentat damunt del desnivell del terreny, amb uns grans contraforts situats a la banda de migdia i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb diverses llindes de fusta i un porxo situat a la banda de migdia. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08901-30 | Mas el Vilar - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'Al Vilar' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Pere Vilar', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Posteriorment, a</span></span></span></span></span></span></span></span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, la construcció fou reformada.</p> <p> </p> | 42.0525700,2.4753400 | 456585 | 4655746 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8798.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8817.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 84310 | Goigs de la Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montdois | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81-82, 86.</p> <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 87.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE LA MARE DE DÉU DE MONTDOIS que es canten a la seva ermita de la tenència de Sant Joan de Fàbregues-Parròquia de Rupit-Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut molt singular: / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> <p>Fou molt gran vostra alegria / esperant el Redemptor; / Gabriel ambaixador / us anuncià, Maria, / que Jesús de vós volia / néixer per al món salvar.</p> <p>Sortós fou per vós el dia / en que el vostre Fill fou nat / i dels cors d'àngels lloat / amb celestial melodia. / Els pastors amb alegria / tots el varen adorar.</p> <p>Gran goig per vós quan vingueren / els tres Reis de l'Orient / amb l'estel molt resplendent / que per bon guia tingueren. / Or, encens, mirra volgueren / al vostre Fill ofrenar.</p> <p>Vostre goig fou sens mesura / al veure ressuscitat / al que poc abans clavat / miráreu en la creu dura. / Al cumplir-se l'Escriptura / el cor vostre es va alegrar.</p> <p>Arribant l'esperat dia / per tothom tan desitjat / de veure el Crist exaltat, / el vostre Fill, o Maria, / us donà gran alegria / el veure'l al cel pujar.</p> <p>Sentiu gran goig al Cenacle / quan baixà l'Esperit Sant, / als apòstols abrandant / amb aquell foc de miracle; / han portat el diví oracle / fins a l'altra part del mar.</p> <p>Per ser Reina i Advocada / de tota la humanitat / amb cos i ànima heu pujat / al cel on sou coronada; / a l'ànima confiada / vós soleu sempre escoltar.</p> <p>Vetlleu, o Verge maria, / des del vostre altiu palau. / Fàbregas, Rupit i Sau, / Tavertet i Guilleria / la comarca en vós confia / i sovint us ve a pregar.</p> <p>En tot mal sou invocada, / i esperem el vostre ajut, / envieu en temps d'eixut / la pluja tan desitjada; / doneu-nos fe i bona anyada, / gràcia i pau a nostra llar.</p> <p>Si venim a vostra ermita / per camins i caminois, / al cel, Verge de Montdois, / també us volem fer visita; / qui vostres virtuts imita / certament s'ha de salvar.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut tan singular. / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> | 08901-3 | Pla de Montdois - Rupit | <p>Aquests goigs es canten per l'aplec de la Mare de Déu de Montdois, que es celebra el dilluns abans de l'Ascensió, dit de Rogatives.</p> | 41.9859100,2.4816100 | 457059 | 4648342 | 1970 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84310-rupit-mondois-1970.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 89681 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-1 | XIX-XX | Mig enrunada i desbordada. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del camí de Santa Llúcia, a la banda sud-est del nucli urbà de Rupit. Es tracta d'una deu natural que emergeix de la roca, i que compta amb un mur de pedra sense treballar disposada irregularment, situat damunt seu. Un fragment de teula àrab encastat al marge fa les funcions de broc.</p> | 08901-299 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0219700,2.4693500 | 456068 | 4652352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9699.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||||
| 89680 | Col·lecció d'art de la fonda Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-la-fonda-marsal | XX | <p><span><span><span>Col·lecció d’art situada dins de la fonda Marsal de la vila de Rupit. Està formada per diversos quadres de temàtica paisatgística, amb la tècnica de l'oli sobre tela, que representen principalment espais del nucli urbà, carrers i altres indrets del municipi, com per exemple el molí del Soler o el molí Nou de la Sala. Aquestes obres estan exposades, majoritàriament, en els menjadors de l’establiment, així com a les escales d’accés a les habitacions i en d’altres espais de l’edifici. La majoria de peces que integren aquesta col·lecció daten de mitjans del segle XX i són obra del pintor de Manlleu Josep Mas Pou, de l’Escola Paisatgística d’Olot. Les seves obres es caracteritzen per una pinzellada solta i de traç gruixut, amb els contrastos de llums i ombres accentuats. També s’ubica un paisatge a l’oli de mitjans dels anys 80, obra pel pintor rupitenc Joan Vila Arimany, i un parell d’aquarel·les del dibuixant i pintor Antoni Comerma, format a la Llotja de Barcelona i amb vinculacions familiars amb la vila de Rupit. La col·lecció es completa amb una sèrie de fotografies antigues en blanc i negre de la pròpia fonda Marsal, que està en funcionament des de l’any 1930.</span></span></span></p> | 08901-298 | Carrer del Manyà, 3 | 42.0242700,2.4648900 | 455700 | 4652609 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9563.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9570.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||||||
| 89679 | Balma del Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> | <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> | 08901-297 | Carrer de la Barbacana – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> | 42.0254500,2.4662900 | 455817 | 4652740 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||||||
| 89678 | Paller del carrer de la Barbacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-del-carrer-de-la-barbacana | <p><span><span lang='ca-ES'>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span lang='ca-ES'>Paller de secció tronco-piramidal, bastit amb un pal de fusta central coronat amb una olla metàl·lica. Del pal central surten diversos pals transversals que formen l’estructura, on s’assenta la palla apilada que forma el paller. Tradicionalment, la palla s’apilava amb forques de fusta de lledoner. </span><span lang='ca-ES'>L’olla del pal central evitava que l’aigua de la pluja es filtrés a l’interior, fent malbé la palla.</span></span></p> <p> </p> | 08901-296 | Carrer de la Barbacana - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Aquest paller fou refet en motiu del Pessebre Vivent de Rupit. Antigament, gran part de les cases de la vila de Rupit comptaven amb pallers que estaven destinats al bestiar. De fet, la palla és el teixit vegetal idoni pels remugants. </span></span></p> | 42.0256100,2.4662800 | 455816 | 4652757 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img4821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img6683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9505.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||||
| 89677 | Dovella de ca l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestrella | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> <p lang='ca-ES'><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'>Dovella clau situada al centre d’un gran portal d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella està gravada amb una creu patent mig esborrada i rematada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. A la part superior, emmarcada dins d’una franja horitzontal, hi ha la inscripció “RAVAL DIVÍ” rematada amb una sanefa superior decorada amb ondulacions. Damunt la dovella, i encastat al parament de l’edifici, hi ha un carreu gravat amb una inscripció escrita en català, tot i que amb incorreccions ortogràfiques: “ES UNA PRET SANTE”. La inscripció, probablement reaprofitada, compta amb un emmarcament ondulat que la delimita.</span></span></p> | 08901-295 | Carrer de l’Església, 2 – Rupit | 42.0240100,2.4649600 | 455706 | 4652580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img5387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4953.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||
| 89676 | Can Caiot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caiot | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació N01.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1798 i decorada amb una creu central damunt del Calvari. Aquesta llinda està semi tapada pel balcó de fusta situat al pis. De la façana nord-est destaca una de les finestres de la planta baixa, amb la llinda decorada amb una creu llatina ornamentada en la seva part inferior. La resta de la construcció es completa amb dos volums de menors dimensions, adossats a la façana principal i posterior. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-294 | Carrer de les Eres, 7 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades pel rupitenc Miquel Banús, l’edifici comptava amb una llinda decorada amb una</span><span lang='ca-ES'> bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que fos la seu d’un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span><span lang='ca-ES'>Tot i que aquest element no s’ha pogut documentar, és probable que estigués situada a la llinda del portal i, per tant, tapada pel balcó de la primera planta.</span></span></p> | 42.0252300,2.4654200 | 455745 | 4652716 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9509.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cayot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 89675 | Can Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer-0 | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit, pàgines de la seva història</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres volums adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb les façanes principals orientades a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Del volum principal, que forma cantonada entre la plaça Major i el carrer de l’Església, destaca el portal d’accés principal, amb la llinda gravada amb l’any 1661 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. També destaca la finestra doble situada al pis i la galeria del nivell superior, bastida amb fusta. L’altre volum destacable està situat a l’extrem de ponent de la construcció, dins d’un petit passatge sense sortida. Destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist i la finestra del primer nivell, gravada amb l’any 1605, una creu grega central i una bitlla o llançadora de teixidor. Els volums de llevant presenten els paraments arrebossats, mentre que el de ponent està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-293 | Plaça Major, 1-Carrer de l’Església, 12 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>És probable que la bitlla o llançadora per teixir representada a la llinda de la primera planta faci referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). Posteriorment, d</span></span><span lang='ca-ES'>urant bona part del segle XX, a l’edifici hi havia hagut el forn de pa del poble. En l’actualitat, la construcció està destinada al sector de la restauració.</span></span></p> | 42.0237200,2.4648200 | 455694 | 4652548 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img5031.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 89674 | Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestragues | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F01.</span></span></span></p> <p><span>“<span lang='ca-ES'>Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, 1984, any IV, núm. 15, p. 5, 6.</span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, any XXI, núm. 44, p. 17. </span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). </span><span lang='ca-ES'><em>El meu Rupit. Recull de poesies</em></span><span lang='ca-ES'>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 16-18.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>VINYETA, Ramon (1998). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit. Guia turística</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 89.</span></span></p> | XIX | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos centrals tenen els ampits motllurats i estan delimitades amb unes petites baranes de ferro decorades. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb la inscripció “AVE MARIA” i l’any 1805. La M de la inscripció està representada amb el monograma de Maria. La finestra del seu costat, que reforma un antic portal, està gravada amb l’any 1724 i una creu patent central encerclada, disposada damunt del Calvari. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha un plafó rectangular amb la inscripció “CA L’ESTRAGUÉS MENJARS” i una imatge central amb dos personatges asseguts en una taula. Al pis superior hi ha una galeria sostinguda amb pilars de fusta i delimitada amb una barana també de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, amb el parament arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-292 | Carrer de l’Església, 4 - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades per l’excursionista i escriptor català Artur Osona, com a mínim des de l’any 1882 l’edifici ja estava destinat a hostal.</span></span></p> | 42.0239300,2.4649600 | 455706 | 4652572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4964.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 89673 | Can Junquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-junquer | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F02.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, assentat damunt del desnivell pronunciat del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en soterrani, planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb una finestra amb la llinda gravada amb la inscripció “TONI DONADA”, l’any 1674 i una creu llatina central damunt del Calvari. La part més destacable de la construcció és el passatge situat al soterrani i que forma part del camí que enllaça la vila de Rupit amb el salt de Sallent. Es tracta d’un passatge reformat, ja que en orígen comptava amb una volta d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que encara és perfectament visible. El tram inicial, situat al sud-oest, presenta unes escales de pedra en sentit descendent i està cobert amb el forjat del nivell inferior de l’edifici, bastit amb plaques ceràmiques i sostingut amb una solera de llates de fusta. El tram nord-est, de traçat rectilini damunt la roca natural del terreny, està cobert amb un sostre de plaques ceràmiques i bigues de fusta. L’obertura de sortida és rectangular, amb llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra. L’altre brancal està format per la pròpia roca del terreny, i també delimita bona part del passatge per la banda de ponent. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada de manera regular.</span></span></span></span></p> | 08901-291 | Carrer de l’Església, 9 - Rupit | 42.0233900,2.4650400 | 455712 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3921.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||
| 89668 | Retaule de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició superior de fusta estructurada en tres carrers verticals, delimitats amb pilastres arquitectòniques. El coronament està decorat amb volutes disposades a la part superior dels carrers, dues gerres als extrems i una creu grega central profusament decorada. La predel·la està formada per una taula horitzontal sostinguda amb dues columnes d’ordre corinti, amb una creu paleocristiana encerclada amb una guirnalda. El carrer central presenta una fornícula marmolada d’arc de mig punt, emmarcada amb dues pilastres estriades i un entaulament decorat amb motius florals. A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de Sant Llorenç amb la graella, símbol del seu martiri. Els carrers laterals, per contra, compten amb uns plafons rectangulars motllurats amb les imatges de Sant Isidre Llaurador i Sant Josep vestit d’escolanet.</span></span></span></span></p> | 08901-290 | Carretera C-153, km. 27,8 – Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El retaule fou inaugurat el</span> 10 d’agost de l’any 1886, diada de Sant Llorenç, amb la presència del bisbe Morgades, que va beneïr les imatges, i de mossèn Jacint Verdaguer, que va celebrar la missa cantada.</span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1886 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||
| 84431 | La Casanova de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, d’arc rebaixat adovellat i amb la data 1809 gravada a la clau. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro, mentre que les del pis tenen els ampits de pedra motllurats exceptuant la central, que és balconera i compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior. El volum adossat a la banda de llevant està integrat dins del cos principal mitjançant la prolongació de la teulada. Tot i que en origen estava destinat al bestiar, actualment està reformat i tancat als quatre vents. Presenta obertures rectangulars bastides amb pedra desbastada i maons, i un sostre embigat. L’altre volum auxiliar, adossat a la banda de ponent, és de planta rectangular i amb teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. El volum de llevant està bastit amb pedra sense treballar i maons.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-29 | Torrent de Renyins - Puig Entorn | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antigament, l'edifici era una de les masoveries de la masia de les Viles, gran casal situat dins del terme de Pruit.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0413500,2.4483800 | 454346 | 4654514 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9401.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||
| 89667 | Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts i custodiat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 8). És rectangular, amb unes mesures de 138 centímetres de longitud per 89 centímetres d’amplada i està bastit en fusta d’àlber blanc entelada, enguixada i pintada al tremp. Consta d’un espai vertical central de forma ametllada, amb la imatge de la <em>Maiestas Domini</em> envoltada pel Tetramorfos. Aquest espai central està envoltat per dos compartiments narratius disposats a banda i banda, on es mostren escenes de la vida de Sant Llorenç. En el compartiment superior esquerre es representa el papa Sixte II fent a Llorenç dipositari dels tresors de l’Església. Al seu costat, una dona agenollada (Ciriaca) és guarida del mal de cap pel propi Llorenç. En el compartiment inferior esquerre, Llorenç renta els peus a un individu i també guareix un cec identificat com Crescenci. En el compartiment inferior del costat dret, el prefecte Deci interroga a Llorenç sobre els tresors de l’Església. Al seu costat, el mateix Llorenç bateja en nom de Crist a Lúcil, un dels guàrdies que el va empresonar i que s’havia tornat cec de tant plorar. Finalment, en el compartiment superior de la dreta es representa el martiri del sant. El prefecte Deci apareix assegut en un tro zoomòrfic, mentre que Llorenç es representa mig un i està estirat damunt d’una graella. Sota la graella hi ha els servidors que atien el foc. Damunt la graella hi ha un requadre inscrit on Llorenç desafia a Deci a que li doni la volta a la graella, talli un troç de carn i se’l mengi. Tota la peça està delimitada per dues franges horitzontals amb inscripcions i situades a la part superior i inferior. Al mateix temps, un marc decorat amb motius romboïdals en força mal estat de conservació emmarca tot el frontal.</span></span></span></span></span></p> | 08901-289 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic amb anterioritat a l’any 1893. <span lang='ES-TRAD'>Segons les valoracions dels experts, aquest frontal es pot datar als inicis del segle XIII, vers l’any 1200, i ha estat atribuït al taller de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2588.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extrets de la publicació Catalunya Romànica. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||
| 89666 | Rectoria de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Edifici reformat de planta irregular, format per tres volums adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. Està situat a la banda de ponent de l’església de Sant Joan de Fàbregues. De fet, entre les dues construccions hi ha un petit pati tancat de planta rectangular que les comunica. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1796 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La façana de ponent també presenta un portal gravat amb una data força degradada, tot i que integrada dins del segle XVIII. A l’interior de la construcció hi ha una antiga cuina amb els fogons de pedra, una pica rectangular també de pedra i l’obertura d’un antic forn datada l’any 1801.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant, organitzat en dos nivells i sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra. A la planta baixa hi ha un porxo, mentre que al pis hi ha una galeria. Sota el porxo, i oberta al mur de migdia del volum principal, hi ha una finestra amb la llinda gravada amb una gran creu patent encerclada i datada l’any 1727. Adossat a l’extrem sud-est del volum principal hi ha un cos de planta rectangular que tanca el pati per la banda de migdia. Està cobert amb una teulada d’un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta i una filera de petites finestres quadrades bastides en pedra. Entre l’extrem nord-est d’aquest volum i la cantonada sud-oest de l’església, hi ha un mur de pedra que tanca el pati per la banda llevant. Compta amb un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i lallinda gravada amb una inscripció il·legible. S’hi accedeix mitjançant tres graons de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, la construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> | 08901-288 | Grau de Sant Joan - Rupit | <p><span><span><span>Des dels seus origens, l’edifici era la seu de la rectoria de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada, la construcció també havia estat una cambreria i una hosteria. A finals dels anys 70 del segle XX, l’edifici estava preparat per a destinar-se a hostal i restaurant, tot i que no s’acabà de dur a terme. En l’actualitat, l’edifici funciona com a restaurant i habitatge.</span></span></span></p> | 42.0102200,2.4677800 | 455930 | 4651048 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img7696.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3355,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

