Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68265 | Villa Capri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-capri | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum general, el jardí i les façanes. | Edifici aïllat de planta gairebé quadrada amb un llenguatge formal basat en el neoclassicisme. Organitzat en alçat en planta baixa i un pis, disposa d'un terrat pla transitable on s'eleva un cos d'edifici central d'una planta amb una minsa superfície. Té dues façanes afrontades al Passeig Marítim i a la de Salvador Casacuberta, on s'han disposat, a la planta baixa, dues tribunes semicirculars amb coberta plana que serveix de terrassa a dependències de la primera planta. Dites terrasses semicirculars disposen de sengles baranes de balustres amb ample passamà d'obra. La façana afrontada al passeig Marítim està rematada per un frontó que ocupa la mateixa amplada que la tribuna de la planta baixa. El ritme d'obertures és regular i les finestres disposen d'uns ampits motllurats que sobresurten de la línia de façana i que estan decorats amb dues petites mènsules. La barana del terrat també és de balustres, amb matxons d'obra de reforç. Sota d'aquesta barana es disposa una faixa motllurada decorada amb uns petits permòdols i parelles de cartel·les que es distribueixen al llarg de les quatre façanes de l'edifici. El cos central d'edifici sembla més un badalot d'escala que no pas un contenidor de dependències habitables. Disposa de diverses finestres sense cap tipus de decoració remarcable i el terrat no és transitable. La línia de forjat hi és indicada amb una petita cornisa contínua motllurada que sobresurt de la línia de façana. El revestiment de l'edifici és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-387 | Pg. Marítim, 73-74 - Av. Salvador Casacuberta, 2-8- c/ Josep Carbonell i Gener, 57 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2268000,1.7893000 | 398527 | 4564641 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68265-foto-08270-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68265-foto-08270-387-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68563 | Biòtop dels Colls Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biotop-dels-colls-miralpeix | <p>AAVV. 'Descobrim el Garraf (1996-1999)' Quaderns de Divulgació, 25-26. Gavà: Museu de Gavà, 2000. PANAREDA CLOPÉS, Josep Maria (1986).' Descobrim Garraf. Barcelona': Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. RÀFOLS, J.M. (1992).' El Garraf'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació</p> | Sense data | La caça furtiva, la brutícia, els detritus i el creixement urbanístic amenaça la zona. | <p>Els Colls Miralpeix és la zona que separa Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges. Es tracta de la major franja costanera boscosa entre el Parc Natural del Garraf i la costa de Tarragona. La seva composició és de roca calcària i hi abunda el pi blanc i la màquia litoral. Geogràficament, constitueixen un massís separat per la riera, amb una presència forestal important de màquies, pinedes en regeneració i antigues repoblacions de pi amb xiprer. Cal destacar per la seva diversitat d'espècies les màquies amb pi blanc atapeïdes i baixes del litoral. Tot i que en els últims anys l'ús de la zona ha canviat en favor de la urbanització i un camp de golf, a la zona encara es conserven 37 hectàrees de conreu de vinya de nova plantació que garanteixen en part la seva continuïtat. Al dessota de la vegetació s'hi amaguen animals com l'eriçó clar, el conill o el tallarol capnegre. Altres ocells, com el falciot pàl·lid, aprofiten les escletxes dels penyots per ubicar-hi els seus nius. A banda, en èpoques de migracions i a l'hivern s'hi poden observar sobre el mar ocells com el bec de serra mitjà, l'èider, el paràsit cuapunxegut i d'altres més habituals com el xatrac becllarg, l'escofell o el mascarell.</p> | 08270-685 | límit litoral Sitges - Vilanova | <p>S'hi han localitzat diversos jaciments arqueològics en els 5 kilometres de coves que conformen els Colls Miralpeix, així com diverses llegendes associades a la zona.</p> | 41.2268100,1.7655400 | 396536 | 4564670 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2019-12-31 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El Consorci d'Els Colls Miralpeix i Costa del Garraf -amb representació del Consell Comarcal del Garraf, l'Ajuntament de Sitges, l'Ajuntament de Vilanova la Geltrú i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes- vetlla per completar les figures de protecció ja existents. | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68264 | Casa Josep Ferret i Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-ferret-i-dalmau | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum, dels elements de la façana i, especialment, de la pèrgola. | Edifici unifamiliar aïllat avui dia seu del Centre d'Estudis del Mar, organisme depenent de la Diputació de Barcelona. Organitzat en alçat en planta baixa i un pis amb coberta de teules composta, i amb un llenguatge formal indeterminat que s'apropa al post modernisme. A la façana afrontada al Passeig Marítim disposa d'una tribuna poligonal, només de planta baixa, amb coberta plana, que serveix de terrassa a estances del primer pis i amb barana de balustres entre matxons d'obra. Adossat a la part més occidental d'aquesta tribuna hi ha un porxo amb una coberta plana amb la utilitat de terrassa (també amb barana de balustres) per a dependències de la primera planta. Pel que fa a les obertures, combina portes i finestres amb llindes rectes i amb arcs de mig punt, sense emmarcaments, llevat dels ampits de les finestres que s'estructuren en base a una peça motllurada que sobresurt lleugerament de la línia del revestiment de façana. Les cobertes, de teules formant vessants compostes, disposen d'un ràfec amb força voladís, decorat amb parelles de mènsules a les cantoneres i lleugeres motllures que imiten caps de bigues. La part posterior de l'edifici també disposa d'un volum porxat de les mateixes característiques, és a dir, amb cobertes planes i baranes de balustres. | 08270-386 | Pg. Marítim, 72 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2269800,1.7894300 | 398538 | 4564661 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68264-foto-08270-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68264-foto-08270-386-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68263 | Casa Casimiro Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casimiro-barnils | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona. 'Les primeres construccions de Terramar' (1919). Revista 'Terramar, 3 i 4. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11950 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum i els elements més representatius de les façanes. | Edifici aïllat, definit com a habitatge unifamiliar amb zona enjardinada privada. Té un alçat de quatre plantes (sot. + pb + 2p), tot i que aquestes no tenen un desenvolupament regular en tota la seva superfície, sinó que s'articulen diferents cossos. La façana principal presenta una composició simètrica i, en la seva planta baixa, s'identifica un cos avançat amb tres obertures rectangulars de grans dimensions. L'entrada s'efectua a través d'un porxo al que s'accedeix a través d'una escala. Sobre aquest porxo se situa, justament, un dels terrats amb barana balustrada que coronen els diferents volums de l'edifici i que configuren el seu tret més característic. En el primer pis s'identifica una obertura central conformada per un arc carpanell i flanquejada per dues obertures rectangulars. El cos superior disposa d'una triple finestra rectangular. | 08270-385 | Pg. Marítim, 71 - c/ Josep Carner, 1-5- c/ Josep Carbonell i Gener, 51-53 | Aquest immoble es considera una de les primeres obres projectades per l'arquitecte Josep Mª Martino en el sector de Terramar. Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2271400,1.7895900 | 398552 | 4564679 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68263-foto-08270-385-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68263-foto-08270-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68263-foto-08270-385-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Torre Blanca. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68262 | Casa Josep Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-freixa | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona. 'Les primeres construccions de Terramar' (1919). Revista 'Terramar, 3 i 4. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11949 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial obliga a mantenir les característiques volumètriques i els elements més representatius de les façanes. Es permet cercar la simetria del conjunt eliminant el cos lateral de la banda dreta de la primera planta o construint-ne un altre d'igual al costat esquerre. | Es tracta d'un edifici aïllat, destinat a habitatge unifamiliar i envoltat per un jardí. Presenta un alçat de dos nivells (pb + 1p) i està conformat per tres cossos, un de central i dos de laterals de menor alçada. La coberta del cos central és de doble vessant i mostra un ràfec molt desenvolupat i profusament decorat; defineix una mena de gran frontó triangular que està decorat amb acroteris en els vèrtex. Aquest mateix cos està dividit en tres eixos verticals, dels quals destaca el central amb obertures molt decorades i un portal d'entrada conformat a mode de pòrtic. El defineixen dues columnes jòniques i una cornisa que actua de suport de dos grans gerros de pedra artificial amb fruites i altres elements propis del repertori noucentista. Cal mencionar també, el gran porxo situat al lateral esquerre, amb dobles columnes dòriques, que defineix una terrassa a la planta pis, limitada per una barana d'obra amb decoració geomètrica. Totes les obertures són de forma rectangular i, en general, els motius decoratius que s'apliquen al conjunt dels frontis són de marcada inspiració clàssica. | 08270-384 | Pg. Marítim, 69-70 - c/ Josep Carner, 2-8- c/ Josep Carbonell i Gener, 47-49 | Aquest immoble es considera una de les primeres obres projectades per l'arquitecte Josep Mª Martino en el sector de Terramar. Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2274800,1.7899200 | 398580 | 4564716 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68262-foto-08270-384-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68262-foto-08270-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68262-foto-08270-384-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Can Freixa. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 63919 | Fita de terme amb Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-vilanova-i-la-geltru | XVII-XVIII | Només se'n conserva la part superior frontal, que es troba força deteriorada. | Fita de terme situada en un descampat a tocar del torrent de la Fita, prop del parc de Pompeu Fabra de les Roquetes. Només se'n conserva un bloc monolític rectangular, que es sosté sobre una base de maó. A la part frontal hi ha un escut amb un camper dividit en dues parts. La franja superior està inscrita: 'TERME DE VILA NOVA Y LA GELTRÚ', mentre que la franja inferior té l'escut de la corona catalana. El camper està envoltat de gravats sinuosos. | 08231-233 | Les Roquetes | 41.2276900,1.7415200 | 394524 | 4564797 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63919-foto-08231-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63919-foto-08231-233-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 68290 | Casa J. Furment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-furment | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligada la conservació del volum construït i dels elements de les façanes | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, que s'apropa a un estil post modernista. A partir de dos cossos idèntics situats transversalment respecte el carrer de Joan Llopis, s'articula un tercer cos (paral·lel a dit carrer) que els uneix. És a dir, un joc de careners i de vessants, per cert, molt pronunciades. A la façana posterior i a a la més occidental s'obren sengles tribunes de només planta baixa, amb unes terrasses amb baranes de balustres entre matxons d'obra de reforç. Els ràfecs de les cobertes estan decorats amb mènsules que imiten els caps de bigues dels forjats. El revestiment de les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. Totes les obertures disposen d'emmarcaments fets a base de faixes motllurades simples d'arrebossat que sobresurten lleugerament de la línia de façana. | 08270-412 | Av. Sofia, 25 -c/ Joan Llopis, 35-37 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957,) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2277100,1.7852300 | 398187 | 4564747 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68290-foto-08270-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68290-foto-08270-412-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Villa Aita-Etxea. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68536 | Diada dels pescadors i mariners, mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-dels-pescadors-i-mariners-mare-de-deu-del-carme | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | No té vigència | El dia 16 de Juliol -festivitat de la Mare de Déu del Carme- se celebrava la diada dels pescadors, amb una processó marítima que sortia del Port d'Aiguadolç i arribava a la Zona de Terramar. | 08270-658 | Port d'Aiguadolç | Antigament, la Germandat de Pescadors i Mariners celebraven la seva diada el 16 de Juliol, dia de la Mare de Déu del Carme. Després de l'àpat tradicional de pollastre amb samfaina, els mariners i les famílies s'acostaven al passeig marítim, on tota la platja estava plena d'embarcacions adornades amb banderoles de colors. Quan arribava el rector començava la coneguda Processó de les barques encapçalada per la Mare de Déu del Carme. La tradició diu que tant els mariners com els assistents duien posats els seus escapularis durant la processó, d'aquesta manera eren beneïts i protegits dels mals del mar. | 41.2277500,1.7852200 | 398187 | 4564751 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Tradició comuna a gairebé tots els pobles mariners de Catalunya. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 68261 | Casa Gabriel Cirera Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gabriel-cirera-pons | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la recuperació del volum i dels elements originals; permet ocupar el sota teulada obrint finestres amb mansardes. | Edifici unifamiliar aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules formant vessants compostes, i d'un estil indefinit. A la part més meridional de la façana afrontada al carrer Josep Planas i Robert es disposa d'una tribuna semicircular de planta baixa, amb un terrat pla suportat per columnes sense un estil definit. La barana de la terrassa semicircular resultant està feta d'obra, probablement amb peces de pedra artificial de color blanc. A la façana afrontada al Passeig Marítim es disposa d'una balconada que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana, suportat per dos pilars (simulant un estret porxo) i amb una barana de les mateixes característiques que la descrita anteriorment. A la façana més occidental també es disposa d'una balconada de les mateixes característiques, però, sense els pilars de suport. Els ràfecs de les cobertes disposen d'un voladís pronunciat, decorat amb mènsules que imiten elements de fusta, i estan unides per una faixa simple contínua pintada d'un color vermellós que contrasta amb el color blanc del revestiment de la façana. Aquest és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. Totes les obertures són rectangulars i no disposen de cap emmarcament remarcable. Destaca una alta i esvelta xemeneia, de base quadrada, amb un remat d'obra de maó vist, en part revestit d'elements ceràmics de trencadís. | 08270-383 | Pg. Marítim, 66 - c/ J. Planas i Robert, 1-3- c/ Josep Carbonell i Gener, 41 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2278700,1.7905000 | 398629 | 4564759 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68261-foto-08270-383-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68261-foto-08270-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68261-foto-08270-383-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68317 | Can Catasús. S'Aubada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catasus-saubada | CAPITEL, A. ORTEGA, J. (1978) 'J. A. Coderch (1945-1976)' 'Coderch de Sentmenat' (1980). Museo Español de Arte Contemporàneo. Madrid DDAA. (1989) 'J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984'. Barcelona. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11970 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLÀ-MORALES, I. (1972) 'L'arquitectura a Catalunya (1839-1970). Barcelona SORIA BADIA, E. (1979) 'Coderch de Sentmenat'. Barcelona. | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de l'edifici | Es tracta d'un edifici aïllat de només planta baixa inserit en una parcel·la rectangular que afronta a dos carrers, defensat per una tanca exterior d'obra arrebossada, força baixa, complementada amb encanyissats. La planta de l'edifici adopta la forma aproximada de 'T' i els murs perimetrals que afronten a l'exterior gairebé no disposen d'obertures. Els murs exteriors, senzills i arrebossats, no tenen cap tipus de decoració. Del conjunt destaquen les línies i els angles rectes. Amb terrat pla no transitable, la senzillesa de formes i el llenguatge formal d'aquest edifici recorda als postulats funcionalistes. La distribució interna dels espais és molt funcional i cada dependència disposa de llum, ventilació i accés independent. Les zones comunes disposen de grans superfícies de vidre i es caracteritzen per la pràctica absència de murs. La coberta plana contribueix a accentuar l'horitzontalitat que predomina en la construcció. | 08270-439 | c/Torres Quevedo, 9 - c/Josep Carner, 32-36 | El 5 de novembre de 1956, Francesc Catasús s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís d'obres per a construir un edifici. La llicència li fou concedida el dia 8 del mateix mes. El responsable de l'execució del projecte arquitectònic presentat fou l'arquitecte J. Antoni Cocerch de Sentmenat, amb la col·laboració de l'aparellador Evaldo Marín Garzarán. L'obra tracta de manera unitària l'interior de l'edifici, la construcció en sí mateixa i l'espai enjardinat que l'envolta. El cost de l'aixecament va ascendir a 450,000 pessetes. La memòria del projecte havia estat registrada al Col·legi d'Arquitectes el 25 d'octubre del mateix 1956. L'edifici ha experimentat diverses modificacions posteriors a la seva construcció. Pel que fa a l'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà al 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès. | 41.2280200,1.7893700 | 398535 | 4564776 | 1956 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68317-foto-08270-439-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | J. A. Coderch de Sentmenat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció VI. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68336 | Antic molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli | 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIII-XVI | El Pla Especial estableix que cal mantenir estrictament la conservació de l'element o/ i restaurar-ho. | Torre aïllada, de planta circular, que conserva una alçada de 5,50 metres. Té un diàmetre exterior de 5,20 metres, mentre que en l'interior és tan sols de 3, 60 metres, ja que el gruix dels seus murs és d'aproximadament 0, 80 metres. El parament està realitzat en pedra desbastada, sense ordenació regular en filades, fet que no impedeix copsar la seva bona qualitat constructiva. A la planta baixa s'identifica una porta d'accés, amb forma d'arc de mig punt conformat per sis dovelles de pedra -a l'igual que els seus brancals i el marxapeu- i orientada en direcció nord. Just al seu damunt, es localitza una segona obertura, probablement l'accés elevat original, que ha perdut els carreus de pedra dels muntants i tota la llinda. També són visibles diverses espitlleres. A l'interior es conserva la cúpula que cobria el primer pis. Malgrat el bon estat de conservació de la torre, convé destacar el seu insòlit emmarcament al bell mig de les instal·lacions recreatives de l'hotel Dolce Sitges. | 08270-458 | Av. Camí de Miralpeix, 12. Hotel Dolce Sitges | Aquesta construcció pot ser interpretada com una torre originàriament de guaita, datable als volts del segle XIII com la major part dels elements que conformen el sistema defensiu del litoral català en època medieval i posteriorment. Podria correspondre a aquesta primera fase la porta elevada, avui conservada únicament de manera parcial que, inicialment, hauria estat l'únic accés a l'interior. A partir de l'any 1581 es documenta ja la doble funció de l'element, com a torre de vigilància i molí, situat dins de la Quadra de Miralpeix. | 41.2281800,1.7736700 | 397219 | 4564813 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 68260 | Casa Josep Mª Casabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-ma-casabo | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera necessària la conservació íntegra del volum, de l'entorn i dels paràmetres estilístics de les façanes. | Edifici aïllat estructurat en planta baixa, un pis i coberta plana no transitable, proper a un llenguatge formal basat en trets funcionalistes o racionalistes. Es tracta d'una composició que combina tot un seguit de volums quadrats i rectangulars d'estructura metàl·lica i de formigó armat, amb altres elements com podrien ser les grans planxes (també de formigó armat) que formen grans espais porxats suportats per estretes columnes també metàl·liques. Els murs perimetrals disposen de grans espais d'obertures, la qual cosa fa que l'edifici sembli no tenir murs de tancaments massissos. Destaca una ampla escala d'accés a la planta pis, d'un sol tram i situat en paral·lel a la façana afrontada al Passeig Marítim, la qual disposa d'una barana de ferro tubular, solució típica de les construccions de caire racionalista. Els revestiments d'algunes zones de l'edifici està fet a base de pedra de travertí. | 08270-382 | Pg. Marítim, 64-65 - c/ J. Planas i Robert, 2-8- c/ Josep Carbonell i Gener, 35-39 | 41.2281800,1.7909600 | 398668 | 4564792 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68260-foto-08270-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68260-foto-08270-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68260-foto-08270-382-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Marco Cortina | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com El Barco. | 98|120 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 68600 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'Av. Navarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-lav-navarra | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 14 mts, amb un diàmetre de 51 cm i ocupa un espai de 10 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-722 | Av. Navarra (Terramar) | 41.2283100,1.7879900 | 398420 | 4564810 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni que destaca per la seva gran quantitat d'exemplars, per les dimensions, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 68259 | Pg. Marítim, 62-63 -C/ Ciutat de Toledo, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-62-63-c-ciutat-de-toledo-1-3 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament el volum construït, els elements de la façana i el jardí | Es tracta d'un edifici aïllat i estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb unes cobertes que combinen els terrats (terrasses) plans transitables i les de teules de vessants compostes. D'estil eclèctic (proper a un llenguatge post modernista) disposa d'una composició de volums que s'articulen formant un conjunt piramidal rematat per dues galeries porxades de planta rectangular i amb una coberta de teules a quatre vessants. Afrontat al Passeig Marítim es disposa un porxo que ocupa tota l'amplada de la façana, suportat per un seguit de columnes i capitells d'estil jònic (florit), formant una terrassa, l'accés a la qual es realitza des de les estances del primer pis. La barana de la terrassa és una balustrada, amb balustres clàssics i un passamà simple motllurat, entre matxons d'obra de reforç. A la part més septentrional de la façana afrontada al carrer de la Ciutat de Toledo, es disposa un petit porxo suportat per dues columnes, també d'estil jònic, i que adopta la forma d'un frontó triangular amb coberta llisa a dues vessants. A la façana oposada (la més occidental), a nivell de la planta pis, es disposa d'una petita tribuna en voladís semicircular amb columnes (sense estil) que separen les finestres, i que està coberta per teules formant una sola vessant semicircular. Les zones perimetrals de terrat pla estan rematades per una barana de balustres clàssics, amb un passamà motllurat i construïda entre matxons d'obra de reforç. Les dues galeries porxades que rematen l'edifici tenen una estructura semblant a baldaquins, els quals disposen als angles quatre pilastres, mentre que a cadascun dels costats s'observen parelles de columnes amb capitells d'estil jònic. La coberta d'aquests dos baldaquins, com ja s'ha dit, és de teules formant quatre vessants, amb uns ràfecs pronunciats i decorats amb mènsules que imiten caps de bigues. Totes les obertures de l'edifici disposen d'uns emmarcaments fets a base de faixes simples motllurades amb una mènsula decorativa situada al bell mig de les llindes. Els nivells de forjats dels porxos i de la primera planta hi són indicats mitjançant unes faixes motllurades (semblants a arquitraus), amb un seguit de permòdols decoratius. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill i pintat de color rosa clar, que contrasta amb el color blanc dels balustres i les columnes. | 08270-381 | Pg. Marítim, 62-63 -c/ Ciutat de Toledo, 1-3 | El possible autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2283100,1.7912000 | 398689 | 4564807 | c.1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 67989 | Posidònies de les costes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/posidonies-de-les-costes-de-sitges | www.imedea.iub.es/natural | Sense data | La degradació d'aquests organismes ve determinada per la contaminació causada per la gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrients de les aigües d'aquesta zona que dificulta la regeneració dels seus prats. | Àrea de prats de fanerògama endèmica del Mediterrani de la família de les posidònies, que es localitzen davant de les costes de Sitges. Es caracteritzen per un grau de degradació evident, amb presència de feixos vius aïllats de posidònia sobre agrupacions mortes en la quasi totalitat del prat. A partir de determinada profunditat, la presencia d'agrupacions mortes és continua fins arribar al fons detrítics a on s'origina una facies mixta. Una altre evidència de l'aspecte de degradació d'aquesta zona és la gran proliferació d'epifits, sobretot algues filamentoses sobre les fulles dels escassos feixos vius observats fruit d'una gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrient en l'aigua d'aquestes zones. | 08270-131 | Costes de Sitges | 41.2285300,1.8083300 | 400125 | 4564811 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||
| 68550 | Zona marina del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-marina-del-garraf | www.fundacionatura.org/ | Sense data | Directiva 97/62/CE, Directiva 92/43/CE, Reglament 1626/1994/CE, BOE núm. 310, de 28 de desembre del 1995, pàg. 37310, DOGC núm. 1479, de 12.08.91 | El fons marí del Garraf es caracteritza per ser una zona amb una certa homogeneïtat, amb domini dels fons sedimentaris i de sorres fines i pocs fons durs. Hi consten fins a 8 comunitats bentòniques en la zona, les quals malauradament es troben en procés de degradació, especialment les praderes de posidònia (Posidonia oceanica ) i de Cymodocea (Cymodocea nodosa ). Les praderes de posidònia són de vital importància pel fons marí per ser la principal font d'oxigenació; a més, la seva presència protegeix el litoral de l'erosió i ajuda a mantenir el seu equilibri sedimentari. Les praderes de posidònia allotgen al seu voltant més de 400 espècies de plantes i constitueixen el principal lloc de refugi i de posta/fressa de més de 100 espècies d'animals. A banda, en el fons marí de la zona, a uns 20 metres de profunditat es troben els fons de Maërl o grapissar, es tracta de comunitats marines formades per algues roges (especialment Lithothamnion corallioides i Phymatolithon calcareum) que donada la seva estructura calcària formen estructures semblants a les dels esculls coral·lins. És per això que sovint se les anomena algues coral·lines i la zona és coneguda amb el nom de 'fons marí del pa rosat'. Aquests sistemes d'algues coral·lines donen estabilitat a l'ambient del fons caracteritzat per ser tou i sorrenc; així permet que s'hi instal·lin nombroses larves i espècies pròpies de fons dur, creant un centre per a la biodiversitat. Finalment, al fons marí del Garraf hi destaquen diferents espècies d'interès pesquer com ara la iserna, el llenguado, la palaia, el moll de roca, el rèmol, el llobarro, el besuc, la mabre, l'orada, el cargol de punxes, el pop, la sípia, el calamar, la tallarina, la rossellona i el llagostí. També hi destaquen espècies de mol·luscs, artròpodes i anèlids poliquets. | 08270-672 | Costa del Garraf | 41.2285700,1.8084000 | 400131 | 4564816 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les praderes de posidònia, de la mateixa manera que el fons marí del mediterrani en general, es troben afectats per diferents factors com la contaminació marina d'origen terrestre, les obres d'infraestructures del litoral, la pesca il·legal, l'extracció de sorres per a la regeneració de les platges, etc. A banda, cal tenir en compte que el fons marí i, en especial, les praderes de posidònia, tenen poca capacitat de recuperació degut a la seva taxa reproductiva i el lent creixement. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 64084 | Goigs de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia | XX | <p>Es tracta dels goigs en honor Santa Eulàlia, que es venera a la parròquia de Santa Eulàlia, al nucli de Les Roquetes, de la qual n'és patrona. Es tracta d'un text antic revisat i adaptat. La versió impresa de l'any 1975 té un dibuix de Ricart Vives i Sabaté que representa una imatge de terracota de Fidel Claramunt. Comença així: 'Eulàlia, santa corona, pel martiri haveu guanyat. Puix sou la nostra Patrona, deslliureu-nos del pecat. Jesucrist us ha corpresa i vivint del seu amor, sou gelosa del tresor de virginal enteresa. Per això vostra puresa guardeu amb gran castedat. (..)'.</p> | 08231-316 | Santa Eulàlia de les Roquetes | 41.2285900,1.7482800 | 395092 | 4564889 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2026-09-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||||
| 64083 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-0 | XX | <p>Es tracta dels goigs en honor a Sant Joan Baptista, que es venera a la parròquia de Santa Eulàlia, al nucli de Les Roquetes. La lletra dels goigs la va escriure Ricard Vives i Sabaté i la música la va composar el prevere Josep Maideu i August. Van ser impresos per Ricard Vives i Sabaté l'any 1975. Comença així: 'Puix ofrenàreu la vida, per Déu amb gest generós: Joan, vostra amor sens mida, per tot el món s'ha difós. Entre els inclits Patriarques sou notat com el primer, i entre els cristians jerarques prou sou el capdavanter. Per Vós esclata la florida l'arbre místic, ufanós. (..)'</p> | 08231-315 | Santa Eulàlia de les Roquetes | 41.2285900,1.7482800 | 395092 | 4564889 | 1975 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2026-09-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 64093 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-3 | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions. MUÑOZ, M. (1997). Les Roquetes. Una aproximació a la seva història (Des del seu inici fins ara). Sant Pere de Ribes: El Grup. | XXI | L'església parroquial del nucli de les Roquetes està situada al carrer Sagunt. És un edifici de planta irregular definit per una estructura rectangular de formigó a la part de llevant. La part de ponent presenta està constituïda per un cos ondulant revestit amb marbre de travertí, sobre la que destaca el campanar. | 08231-325 | C. Sagunt . Les Roquetes | La primera parròquia de les Roquetes va construir-se l'any 1968 en uns terrenys cedits pels senyors Olià i Raventós. Era un edifici destinat al culte on també s'hi acollien activitats socials. Durant un temps es va destinar a un parvulari per als infants de la població, conegut com 'Els Tres Pins'. El 26 d'abril de l'any 1998 es va posar la primera pedra d'un nou temple dins el mateix solar, que no va ser consagrat fins el 12 de febrer de l'any 2000. L'antiga parròquia es va habilitar com a rectoria. | 41.2285900,1.7483100 | 395094 | 4564889 | 2000 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64093-foto-08231-325-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 68316 | Parc de Terramar. Jardins de l'Hotel Terramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-terramar-jardins-de-lhotel-terramar | ARMENGOL, F. (1918) 'Avant-projecte de ciutat-jardí en la vila de Sitges'. Barcelona COLL. I. (1975) 'El parc de Terramar' COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges 'El Eco de Sitges' 28/03/1981 MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11951 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona Revista 'Terramar' (1919) núm. 7 i 8 Revista 'Terramar' (1920) núm. 19 i 20 | XX | El Pla Especial estableix que el manteniment del parc públic haurà de respectar l'ordenació de l'antic jardí de l'Hotel Terramar i restaurar el que sigui convenient | Jardins situats a la zona més occidental del nucli urbà, entre la riera de Sant Pere de Ribes i el carrer de Cristòfol Colom. El conjunt, d'estil noucentista, ocupa un espai aproximat de 36.000 metres quadrats, i estan oberts al públic de 10:30 a 20:30 en horari d'estiu, i la resta de l'any fins a les 19:00 hores. Projectats per Francesc Armengol i dissenyats per Miquel Utrillo l'any 1919, combinen una vegetació típica mediterrània i zones del més pur estil de jardí anglès, amb vials i camins envoltats d'arbres que conflueixen en un punt central on es disposen dos petits estanys rectangulars, amb el perímetre fet amb còdols, situats al llarg d'un eix transversal pavimentat amb sauló i emmarcat amb un seguit de coníferes. Al voltant d'aquests estanys hi ha tot un seguit de bancs fets d'obra (còdols) amb inscripcions (en diferents idiomes) que conviden a seure i gaudir de la tranquil·litat dels jardins. Disposa de diversos elements arquitectònics, dels quals destaca una pèrgola a tocar el 'Jardí dels sentits'. Dita pèrgola disposa d'una coberta de teules amb vessants formant un octògon que descansa sobre vuit pilars, també octogonals, fets de filades de maó. Dits pilars tenen una estructura similar al de suport del colomar situat als jardins de l'Hotel Terramar; és a dir, amb una base de filades de totxo, el fust i capitell, tot obrat amb maó. L'anomenat 'jardí dels sentits' conté un seguit de mecanismes de jocs sonors per a infants, a més d'un seguit de parterres amb arbusts oliàcids, d'ací el seu nom. | 08270-438 | c/ Isaac Peral s.n. -c/ Cristòfol Colom s.n. | El sector de Terramar és el resultat de la iniciativa del financer Francesc Armengol i Duran, qui va projectar la urbanització d'aquesta zona mitjançant la creació d'una ciutat-jardí, dotada amb tota mena de serveis. El projecte inicial data de l'any 1919 i, a més de les infraestructures necessàries com el traçat dels carrers i l'aprovisionament d'aigua, entre d'altres, s'hi contemplava la construcció de diferents elements per al lleure i la cultura, entre ells un gran casino, un camp d'esports, un ateneu amb biblioteca i sala d'actes i diversos hotels. Com a part d'aquest projecte, el mateix any 1919, es va construir el Parc Hotel Terramar, i en la seva part posterior el Parc Jardí de Terramar. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou Josep Maria Martino, qui comptà amb la col·laboració de Josep Artigues en la decoració, Salvador Robert en la jardineria i Miquel Utrillo en el disseny dels jardins. Quant a l'autor de les construccions del parc, l'arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo 1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. Pel que fa a l'artífex del disseny dels jardins, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. | 41.2286300,1.7900200 | 398590 | 4564843 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Maria Martino i Miquel Utrillo | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68258 | Casa Sansalvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sansalvador | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat, l'estructura en alçat del qual és complexa, ja que consta de diversos volums construïts a diferents alçades. D'estil eclèctic amb elements propers a un llenguatge classicitzant, destaca per l'organització de volums i una torre situada a l'angle sud occidental. Els cossos principals disposen, però, de planta baixa i un pis, amb una combinació de cobertes de teules i terrats plans amb baranes de balustres clàssics. A la façana afrontada al Passeig Marítim s'organitza un volum només de planta baixa, un part del qual és un porxo sustentat per columnes amb capitells jònics; de les mateixes característiques són les columnes que emmarquen una finestra situada a la part més oriental d'aquest volum. Al costat meridional de la torre s'alça una petita estructura formant angle de només planta baixa, amb coberta plana i baranes de balustres clàssics. Les obertures d'aquesta petita estructura estan emmarcades per parelles de pilastres amb capitells d'estil jònic. La façana més oriental disposa d'un cos d'edifici de planta baixa i pis, amb coberta de teules composta; a més, disposa d'una petita tribuna poligonal en voladís situada a la zona més meridional de la planta pis, també coberta amb teules. Pel que fa a la torre de l'angle sud occidental, disposa de tres nivells i coberta de teules composta de quatre vessants, amb un rellotge de sol decorant el parament més meridional, a l'alçada del tercer nivell; els ràfecs de les vessants és força pronunciat i està decorat amb mènsules que imiten caps de bigues de fusta. Totes les obertures de la planta pis són rectangulars i com a únic element decoratiu disposen d'un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. El revestiment de totes les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple, trencat per unes faixes verticals d'arrebossat que imita carreus a totes les cantoneres de l'edifici. | 08270-380 | Pg. Marítim, 61 -c/ Ciutat de Toledo, 2-6 -c/ Josep Carbonell i Gener, 29 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2286300,1.7917600 | 398736 | 4564841 | c. 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68257 | Villa Concepción | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-concepcion | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat d'estil eclèctic amb alguns elements tardo-renaixentistes. Està estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una torre que s'eleva una planta més i està situada gairebé al centre dels volums construïts. Les cobertes són de teules formant vessants compostes. Del conjunt destaca un porxo afrontat al Passeig Marítim, que ocupa tota l'amplada de la façana. Està format per tres arcs rebaixats (escarsers) frontals i dos laterals, muntats sobre pilastres rematades per parelles de cartel·les situades en els carcanyols. La barana de la terrassa resultant del porxo és de ferro, de barrots verticals i passamans senzills, reforçada per quatre matxons rectangulars d'obra. Les obertures de la façana principal combinen les llindes rectes amb les formades per un arc de mig punt; això sí, amb unes característiques decoratives comunes consistents en uns emmarcaments (d'arrebossat rústic) que imiten carreus de pedra als brancals i llindes amb dovelles disposades a saltacavall. Els ràfecs de les cobertes (força pronunciats) estan decorats amb mènsules que imiten caps de bigues. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb el color groguenc dels emmarcaments de les obertures i de les faixes verticals que imiten carreus situats als angles dels volums. | 08270-379 | Pg. Marítim, 58 | 41.2288800,1.7922600 | 398778 | 4564869 | c. 1922 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68257-foto-08270-379-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68257-foto-08270-379-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 68569 | Línia de Pins de Terramar i Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-pins-de-terramar-i-vinyet | Sense data | La zona de pins del Vinyet, està en més mal estat a causa que està afectat per diverses obres de canalització. | Es tracta d'una pineda, sobre una plana quaternària, que ha esdevingut un corredor natural per a estornells, garses i merles. Alguns dels pins tenen una antiguitat i alçada considerable. Es divideix en dues zones, la que comença a l'avinguda Sofia fins a l'ermita del Vinyet i la situada en l'avinguda de Navarra. | 08270-691 | Nucli de Sitges, Zona Terramar i el Vinyet | Durant el segle XX la zona ha estat considerada ciutat jardí i ha estat el camí tradicional d'accés a l'església de la Mare de Deu del Vinyet. La zona de l'avinguda de Navarra és posterior, i indicava el límit de Terramar, la zona més senyorial, situada prop del Parc Terramar. | 41.2289300,1.7869000 | 398329 | 4564880 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La zona està catalogada com a línia de pineda a protegir; alguns dels pins han estat 'restaurats' en diverses campanyes, del 2004, 2005 i 2006. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 68256 | Casa Carlos Fradera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carlos-fradera | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera necessària la conservació íntegra de l'entorn i dels paràmetres de les façanes. | Es tracta d'un edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules de vessants compostes, amb unes característiques formals properes a un llenguatge eclèctic típic del post modernisme. La característica de l'edifici rau en la combinació i joc de volums que actuen formant una estructura piramidal, amb els afegits d'espais porxats formant terrasses rematades per baranes de balustres clàssics. Totes les obertures disposen d'emmarcaments en forma de faixes motllurades (probablement de pedra artificial) que sobresurten de la línia de façana; a les llindes s'ha disposat una petita mènsula decorativa situada al centre. Combina les llindes rectes amb les rematades per arcs de mig punt, amb unes finestres situades a la zona central del cos d'edifici del tercer nivell, que disposen de llindes en forma d'arcs deprimits còncaus. La porta d'accés, situada a la planta baixa de la façana més oriental, disposa d'un petit porxo rematat per una petita coberta de teules composta i sustentat per un parell de columnes amb capitells semblants a l'ordre compost. Del conjunt cal destacar tots els ràfecs de les teulades, que disposen d'un voladís important i decorats amb mènsules que imiten caps de bigues; entre les mènsules es poden observar tot un seguit de cassetons decoratius. Tots aquests elements decoratius (emmarcaments de portes i finestres, balustrades, ràfecs de teulades, etc.) són de color blanc, que contrasten amb el color terrós del senzill revestiment de la façana, fet a base d'un arrebossat simple. | 08270-378 | Pg. Marítim, 57- c/ Manuel Sabater, 1-5- c/ Josep Carbonell i Gener, 21 | El possible autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2289800,1.7924100 | 398791 | 4564880 | c. 1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-3.jpg | Legal i física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68506 | Barraca de vinya de Miralpeix 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-miralpeix-4 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està força ben conservada | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta rectangular i amb la porta de llinda plana. | 08270-628 | Zona de Miralpeix | 41.2290200,1.7679100 | 396738 | 4564913 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68506-foto-08270-628-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68506-foto-08270-628-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68315 | Casa Pere Montané Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-montane-capdet | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial considera obligatori conservar estrictament la façana de l'edifici | <p>Es tracta de dues construccions bessones de blocs d'habitatges construïdes entre mitgeres amb una decoració ornamental d'estil eclèctic destacable. S'organitzen en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable. A la planta baixa disposen de tres obertures amb la següent organització: una porta centrada rematada per un arc de mig punt, flanquejada per dues finestres amb unes llindes en forma d'arc escarser. Pel que fa a l'organització d'obertures de les plantes pisos, aquestes s'organitzen al llarg de quatre eixos verticals pel bloc, de dimensions (amplada i alçada) diferents dependentment del nivell on estiguin situades. Així, les de la planta primera són més amples i estan rematades per frontons circulars entretallats, mentre que al segon pis, les obertures estan coronades per frontons triangulars; les del darrer pis disposen de frontons circulars simples. La tipologia dels balcons també varia segons l'alçada on es trobin situats. Així, les obertures de la primera planta menen a una balconada de llosa de pedra i una barana de balustres entre matxons. La segona planta disposa de dues balconades amb dues obertures a cada bloc, mentre que la darrera planta disposa d'una balconada central amb dues obertures i dos balcons ampitadors extrems. Tant els balcons ampitadors com la balconada d'aquest darrer nivell disposen de la barana de balustres. Els dos edificis estan coronats per una ampla cornisa, on s'inscriuen els espiralls de ventil·lació del terrat a la catalana. Damunt la cornisa es disposa la barana del terrat, feta també de balustres entre matxons d'obra. Al centre es disposa un frontó corb rematat amb motius florals, sota del qual hi ha la data de 1927 inscrita. En resum, els elements compositius del conjunt dels dos edificis bessons d'habitatges, respon a un clar afany monumentalitzador propi de l'època.</p> | 08270-437 | Pg. Vilanova, 49-51 | <p>Pere Montaner i Capdet (Ribes?- Vilafranca, 1957) és una de les figures conegudes com 'americanos' que van fer fortuna amb els negocis a les colònies espanyoles. S'establí a Maffo, a la regió oriental de l'illa de Cuba, on desenvolupà diverses tasques comercials. Va tornar a Catalunya l'any 1927; un any més tard l'arquitecte Josep Graner li projectà els edificis coneguts com a Cases d'en Peretó, probablement una inversió de la fortuna aconseguida al Carib, més que no pas una residència. Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2290400,1.7907500 | 398652 | 4564888 | 1927 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68315-68315-foto-08270-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68315-foto-08270-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68315-foto-08270-437-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||
| 68314 | Pg. Vilanova, 39- Pg.Termes, 2-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-vilanova-39-pgtermes-2-10 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial obliga a mantenir el volum i el tractament de les façanes i de la tanca. El jardí quedarà regulat segons la normativa municipal | <p>Edifici aïllat inserit en una parcel·la irregular i estructurat en alçat en semisoterrani, planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules a quatre vessants. La tanca perimetral disposa de dues portes d'accés i ha estat mutilada en part per una moderna urbanització. La façana principal afronta a l'interior de la parcel·la, on hi destaca una torre central que sobresurt en alçat de la resta de l'edifici (un nivell més), també cobert amb teules formant quatre vessants. Destaquen les volades pronunciades dels ràfecs de les vessants de les teulades que disposen d'un seguit de mènsules decorades amb motius geomètrics. Els emmarcaments de totes les obertures són rectes, llevat de les llindes de les dues finestres de la planta baixa que afronten al carrer i que estan rematades per arcs escarsers. Del conjunt destaca el tractament decoratiu del revestiment de les quatre façanes. A tot el mur de la tanca perimetral i a les quatre façanes fins el nivell del primer pis, es disposa un arrebossat que imita carreus de pedra rústics regulars col·locats al trencajunt. Una faixa motllurada a nivell del forjat de la planta baixa se situa envoltant l'edifici. A partir d'aquest punt, el revestiment és més simple, imitant un aparell de carreus regulars col·locats al trencajunt. La línia del forjat de la planta pis també està indicada seguint les mateixes característiques que l'anterior. Finalment, als angles de l'edifici, el revestiment imita un aparell de carreus fent cantonera que sobresurten lleugerament de la línia de façana.</p> | 08270-436 | Pg. Vilanova, 39- Pg.Termes, 2-10 | 41.2292500,1.7910700 | 398679 | 4564911 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68314-68314-foto-08270-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68314-68314-foto-08270-436-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 63908 | Mas d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-serra | XVIII-XX | El Mas d'en Serra ha quedat integrat dins l'entramat urbà, dins la urbanització que li dóna nom. És un edifici aïllat de planta irregular que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, entorn el qual hi ha disposades diverses finestres d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. A la façana de ponent hi ha adossat un cos superior en alçada i que sobresurt respecte el principal. Consta d'un portal propi d'arc escarser arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. La masia ha estat dividida en diversos habitatges independents. | 08231-140 | Avinguda Mas d'en Serra, 79 | Al cadastre de l'any 1764 hi figura un tal Josep Aldibert de Vilanoveta dit lo mas den Serra. | 41.2293000,1.7540100 | 395573 | 4564960 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63908-foto-08231-140-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 68561 | Mariona Rebull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mariona-rebull | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona | XX | Monument consistent en un monòlit de pedra sobre el qual se situa una figura de bronze femenina, representada dreta i amb la indumentària típica de la burgesia catalana que que apareix en les obres del novel·lista Ignasi Agustí. Es tracta de Mariona Rebull, un dels personatges més populars d'aquest autor. | 08270-683 | Plaça d'Ignasi Agustí | El monòlit va ser inaugurat el 25 d'agost de 1976. | 41.2293200,1.7916300 | 398726 | 4564918 | 1976 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Manuel Muns | 103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68502 | Barraca de vinya de Miralpeix 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-miralpeix-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està força ben conservada | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta el·líptica i amb la porta de llinda plana. La barraca té una de les seves parets en un marge. | 08270-624 | Zona de Miralpeix | 41.2294600,1.7690600 | 396835 | 4564960 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68502-foto-08270-624-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68255 | Pg. Marítim, 54- C/ Roma, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-54-c-roma-1-3 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que cal conservar estrictament el volum construït, els elements de la façana i el jardí | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant vessants compostes. Sense un estil eclèctic, combina un seguit de volums verticals trencats per l'horitzontalitat d'un porxo, una gran cornisa a nivell del forjat de la planta primera i un joc de cobertes amb angles (frontons) a cadascuna de les quatre façanes de l'edifici. Destaca un porxo format per tres arcs de mig punt situat al frontis de la façana, i dos arcs, també de mig punt, als laterals. Dites arcades descansen sobre parelles de columnes rematades per capitells d'ordre jònic. El porxo disposa d'una coberta plana que serveix de terrassa de les dependències de la primera planta. La barana està formada per matxons d'obra entre els quals hi ha disposades unes jardineres ceràmiques fent de barana pròpiament dita. La porta d'accés es troba situada a la part més septentrional de la façana afrontada al carrer de Roma. Es tracta d'una porta que disposa d'uns brancals d'aplacat de carreus de pedra regulars, amb unes línies d'imposta del mateix material, de les quals arrenca un arc de mig punt amb guardapols i un escut situat a la dovella central. Els nivells del forjat de la primera planta hi són indicats a les quatre façanes a base d'un ràfec en voladís de teules, sustentat per una estructura de mènsules decoratives. Per contra, les cornises de les vessants de la coberta de l'edifici són més senzilles, amb unes faixes motllurades simples i sense mènsules decoratives. El revestiment de la façana, llevat dels elements decoratius esmentats, és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-377 | Pg. Marítim, 54- c/ Roma, 1-3 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2294600,1.7932700 | 398864 | 4564932 | c. 1927 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68281 | Casa Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gili | CAPITEL, A. ORTEGA, J. (1978) 'J. A. Coderch (1945-1976)' 'Coderch de Sentmenat' (1980). Museo Español de Arte Contemporàneo. Madrid DDAA. (1989) 'J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984'. Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11975 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PIÑÓN, H. 'Tres décadas de la obra de J. A. Coderch' a 'Revista Arquitectura Bis', 11. SÒRIA, E. (1979) 'Coderch de Sentmenat'. Barcelona | XX | Segons el Pla Especial s'ha de mantenir estrictament el volum construït i els elements de la façana. | Edifici aïllat de només planta baixa i terrat pla no transitable, de factura moderna i proper a un llenguatge organicista. Ocupa una parcel·la força gran, situada a l'extrem nord occidental de l'illa formada pels carrers de Josep Carner, Fernando Casablanca, Salvador Casacuberta i Leonardo Torres Quevedo. L'edifici està envoltat per una tanca mixta d'obra i encanyissat de boix. De línies molt simples, ocupa una planta irregular formada per diversos cossos rectangulars que formen dues façanes rectes (la nord i l'oriental) i la resta afronta a l'interior enjardinat formant una línia queixada. | 08270-403 | Av. Salvador Casacuberta- c/ Torres Quevedo, 13-15 | Amb data de 22 de setembre de 1965, Gustau Gili i Anna Mª Torra van adreçar-se al consistori sitgetà tot sol·licitant el permís d'obres pertinent per a construir un edifici en uns terrenys de la seva propietat. La llicència els hi va ser concedida el dia 30 d'aquell mateix mes. El responsable tècnic del projecte fou el renombrat arquitecte J. Antoni Coderch de Sentmenat, amb la col·laboració de l'aparellador Jesús Sanz Luengo. Els destinataris de l'obra van expressar el seu desig que l'edifici seguís el plantejament tècnic i formal aplicat a Can Catasús l'any 1956. Segons la memòria de l'expedient administratiu, el pressupost de l'obra superava el milió de pessetes. L'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà el 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès. | 41.2295300,1.7862500 | 398276 | 4564948 | 1965 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68281-foto-08270-403-1.jpg | Legal | Avantguardes | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | J. A. Coderch de Sentmenat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 107 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 85123 | Barraca de pedra seca 1221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1221 | Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est. | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1221 s'emplaça en una petita clapa boscosa al mig de la urbanització de Mas Trader. La seva planta és circular, si bé amb certa tendència a la rectangularitat, amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 5 metres de diàmetre exterior i uns 3 de diàmetre interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i mesura 1,45 m d'alçada i 0,65 m d'amplada. Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est. | 08074-76 | A la urbanització de Mas Trader | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2295700,1.6609000 | 387770 | 4565106 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 68338 | Quadra de Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-miralpeix | <p>BURON, V. (141) 'Els castells romànics catalans. Guia'. Barcelona 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona CATALÀ, P. (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1773 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona</p> | X-XI | El Pla Especial determina que cal restaurar el conjunt i adequar l'entorn, fet ineludible per tractar-se d'un BCIN. L'estat del conjunt requereix millores en general. | <p>Aquest conjunt arquitectònic inclou l'anomenat castell de Miralpeix i les restes d'una antiga masia estretament relacionada amb la fortificació i anomenada la Quadra de Miralpeix. Pel que fa les característiques del castell, excavat parcialment, es tracta d'un recinte de planta rectangular, amb orientació nord-sud, conformat per un mur perimetral d'aproximadament 0, 90 metres d'amplària. Aquesta estructura està realitzada amb carreus de pedra desbastada, que si bé mostren tendència a l'ordenació en filades regulars, presenten escassa qualitat constructiva. En l'angle nordoccidental d'aquest recinte s'identifica una petita fortificació que sobresurt del mur occidental, dotada amb diverses espitlleres. Són visibles també les restes d'una cisterna amb les parets arrebossada, un dipòsit de planta circular -probablement destinat a contenir alguna mena de líquid- i alguna sitja. Altres murs i estructures, són únicament visibles de manera parcial. S'observen també restes dels valls excavats al voltant de la fortificació. A uns 100 metres aproximadament en direcció sud, se situen les restes de la masia o Quadra de Miralpeix. Inclouen una torre de planta quadrada, que conserva bona part dels seus murs realitzats amb tàpia i un edifici amb diverses sales, algunes d'elles cobertes amb voltes apuntades. Conserva dues portes en el mur occidental; la inferior està conformada per un arc de mig punt adovellat i la superior per un arc rebaixat. Sembla que en època moderna la part baixa de l'edifici podia haver albergat un gran trull, enrajolat, probablement destinat a emmagatzemar vi.</p> | 08270-460 | Paratge de Miralpeix | <p>La primera referència documental del lloc de Miralpeix data de l'any 1057, quan Guislabert bisbe de Barcelona i el seu cosí Mir i Geribert, van infeudar la meitat de la torre de Miralpeix -que estava deshabitada- i la seva quadra a Arnau Arloví. Aquest va acceptar la imposició de reconstruir-la, poblar-la i explotar les seves terres. Posteriorment la quadra va passar a estar sota la possessió de Ramon Mir de Ribes, fill de Mir Geribert. A finals del segle XII, un plet va decidir la possessió de la quadra a favor de Ponç de Blancafort i en contra dels feudataris del castell termenat de Ribes, Guillem i Pons de Ribes. Cap a l'any 1190 el propi Ponç de Blancafort i el seu castlà Gombau de Miralpeix, van refortificar les estructures defensives de la quadra (excavant valls i reforçant el castell) amb motiu dels enfrontaments amb Berenguer de Castellet i Aimeric de Ribes; tanmateix, la torre va ser assaltada i va patir saqueig i destrucció. Finalment, l'any 1258 el feu de Miralpeix va passar a mans de Berenguer de Ribes, essent renovat el 1303 per Galzeran de Ribes i el 1350 per Berenguer de Ribes. Finalment, el 1382 la quadra de Miralpeix va ser cedida a Bernat de Fortià i, uns anys més tard -el 1390- el propi rei Joan I la va vendre al bisbat de Barcelona. El 1410 va ser adquirida per la Pia Almoina de la seu barcelonina i, tres anys després es va incorporar definitivament a la universitat de Sitges.</p> | 41.2298900,1.7720000 | 397082 | 4565005 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 92|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||
| 68313 | Villa Teresita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-teresita | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial obliga a la conservació del volum construït, de les façanes i del jardí. | Edifici aïllat inserit en una parcel·la força regular, la qual disposa de dos frontis que donen als carrers de Roma i de Balmes. La construcció s'organitza en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules composta, i en destaca per l'organització complexa dels volums de què disposa. Envoltat per una tanca d'arbusts, la parcel·la consta d'una porta d'accés situada al carrer de Roma, amb una reixa de ferro de tècnica mixta (forja i fosa) suportada per dos pilars, un dels quals (el més meridional) disposa d'una faixa de rajoles de valència amb la inscripció 'VILLA TERESITA'. Volumètricament, l'edifici decreix segons s'endinsa dins la parcel·la, amb un darrer cos (el més occidental) que substitueix la coberta de teules per un terrat pla transitable. A la zona d'accés a l'interior destaca un volum només de planta baixa que adopta la forma de tribuna, amb una coberta plana (terrassa del pis superior) i barana de balustres (entre matxons d'obra); aquesta tribuna s'adossa a un porxo suportat als angles per columnes i pilastres d'estil toscà. De les mateixes característiques són les baranes de les estretes terrasses de què disposa, gairebé com si es tractessin de balcons. Les obertures de la planta pis estan coronades per llindes que adopten la forma d'arc carpanell, destacant del conjunt la volada del ràfec de les cobertes decorat amb mènsules. | 08270-435 | c/ Roma, 15 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2299200,1.7923200 | 398785 | 4564984 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68313-foto-08270-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68313-foto-08270-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68313-foto-08270-435-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68254 | Casa Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-petit | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de les façanes i del volum. L'edifici annex es considera enderrocable, i si fos el cas caldria reedificar tenint en compte les característiques de l'edifici catalogat. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant vessants compostes. Forma part del conjunt d'edificis conegut com Hotel Subur Marítim, algunes de les construccions del qual són contemporànies i edificades dins la mateixa parcel·la. D'estil eclèctic, s'estructura en dos volums amb un tractament de coberta diferenciat; mentre que el volum més oriental disposa de dues vessants amb el carener paral·lel al carrer Dr. Benaprés, el segon volum (situat a la part més occidental) disposa d'una coberta de teules a quatre vessants. Entre els dos, i a la part més septentrional, hi ha adossats dos volums més de només planta baixa i un pis, amb terrat pla transitable, les baranes del qual estan fetes de maó col·locat formant gelosies; i, entre aquests dos darrers volums, s'insereix un senzill porxo amb dos arcs de mig punt en raconera i coberta de teules a dues vessants. En definitiva, es tracta d'un tractament de murs perimetrals que esglaonen en forma piramidal. Destaquen les cornises de les teulades amb un gran voladís, fet amb diverses filades esglaonades de teules de cantell. Pel que fa a les obertures, es combinen de senzilles amb d'altres que disposen les llindes en forma d'arc escarser, destacant la que mena a un balcó (amb llosa d'obra i reforç metàl·lic de forja decorativa), que disposa de brancals i llinda recta d'aplacat de pedra. El revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, llevat de la zona de sòcol, on hi ha un aplacat de pedra que imita una disposició de carreus poligonals. | 08270-376 | Pg. Marítim, 49-51- c/ Dr. Benaprés, 1-7- c/ Josep Carbonell i Gener, 1-5 | 41.2299700,1.7940400 | 398929 | 4564988 | c. 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Hotel Subur Marítim. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 68291 | Casa Enric Suñer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enric-suner | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir estrictament el volum construït, els elements de la façana principal i la situació del jardí; es permeten realitzar noves obertures. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat d'estil post modernista, estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta està feta a base de teules configurant vessants compostes, amb uns ràfecs suportats per mènsules que imiten la prolongació de les bigues dels forjats. A l'angle meridional de la façana afrontada a l'avinguda Sofia, s'inscriu un petit porxo (on se situa la porta d'accés a l'habitatge) format per arcades de mig punt fent cantonera. A la façana més septentrional es pot observar l'emmarcament d'un espai ocupat (probablement) per l'escala interior de l'habitatge, ja que el mur exterior articula l'estructura dels graons de l'escala. Tot l'edifici disposa d'un revestiment simple fet a base d'un arrebossat senzill que contrasta amb una zona de sòcol que està aplacada de pedra, conformant un paredat irregular. | 08270-413 | Av. Sofia, 27 -c/ Joan Llopis, 32-34 | 41.2299900,1.7869400 | 398334 | 4564998 | 1932 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68291-foto-08270-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68291-foto-08270-413-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Lluís Colomer i Ballot | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 68253 | Pg. Marítim, 48- C/ Dr. Benaprés, 2-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-48-c-dr-benapres-2-6 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOBRER, J. M. (1994) 'Hotel Romàntic'. Sitges | XX | El Pla Especial considera necessari el manteniment de l'entorn i dels elements de les façanes. | Es tracta d'un edifici aïllat estructurat en base a diversos volums rectangulars, d'alçats diferents, que conformen la seva fesomia. Amb un llenguatge formal proper als postulats de l'anomenat 'art decó', utilitza els recursos del formigó armat i les estructures metàl·liques per tal de definir-los. Partint d'un volum de planta baixa i un pis, al qual hi ha adossades dues tribunes a la planta baixa (una primera circular i una segona poligonal), projecta una segona planta només en una part de l'edifici. Destaquen els tractaments formals de les obertures i la situació de les mateixes, emfatitzant les finestres fent cantonera (a nivell de planta primera i segona) situades a l'angle sud occidental del conjunt. Les cobertes son planes i transitables, amb baranes d'obra que són més que la projecció en vertical dels murs perimetrals; és a dir, sense cap element que trenqui els plans dels murs. El revestiment és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-375 | Pg. Marítim, 48- c/ Dr. Benaprés, 2-6 | 41.2301400,1.7947300 | 398987 | 4565006 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68253-foto-08270-375-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68253-foto-08270-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68253-foto-08270-375-3.jpg | Legal | Contemporani|Art Decó | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | M.T. Gaender | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98|110 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 64101 | Escultura de l'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lavinguda-catalunya | <p>PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.</p> | XX | <p>L'escultura anomenada 'Cossos' està situada al centre d'una placeta de l'Avinguda Catalunya de Les Roquetes. Està constituïda d'un bloc monolític quadrangular, amb la part lateral buidada interiorment de forma sinuosa. El bloc queda suportat amb una base circular. Les dues cares llises estan esculpides en alt relleu amb dos torsos femenins per costat. Els torsos estan representats en la seva part frontal, com si sobresortissin del bloc, i estan nus.</p> | 08231-333 | Avinguda Catalunya. Les Roquetes | <p>L'escultura 'Cossos' va ser creada per l'artista vilanoví Xavier Cuenca i Iturat. Va inaugurar-se l'any 1989.</p> | 41.2301900,1.7443500 | 394765 | 4565071 | 1989 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64101-foto-08231-333-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Xavier Cuenca i Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 68252 | Casa Leonardo Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-leonardo-ros | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SINTES, M. (2003) 'Pintures i escultures de l'Hotel Romàntic de Sitges'. Sitges SOBRER, J. M. (1994) 'Hotel Romàntic'. Sitges | XX | El Pla Especial considera que cal mantenir els elements essencials de les façanes; s'admeten noves obertures i es recomana eliminar el cos sortint de la coberta | Es tracta d'una senzilla casa unifamiliar estructurada en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules formant vessants compostes. No disposa d'elements definitoris d'estil; malgrat tot, es podria incloure dins del moviment noucentista i post modernista. A partir d'un volum rectangular de planta baixa i pis, s'hi afegeix un volum de només planta baixa a la façana principal, que està afrontada al Passeig Marítim, amb una part estructurada en una tribuna de planta poligonal (a la part més oriental de la façana) i un porxo suportat per un pilar situat a l'angle occidental. Tant la tribuna com el porxo disposen d'una barana contínua de balustres clàssics inserits entre matxons d'obra de reforç. Les obertures són senzilles, amb llindes rectes i sense que s'observi cap motiu decoratiu en els emmarcaments. Els ràfecs de les cobertes disposen d'una volada considerable, decorat amb mènsules que simulen els caps de bigues de l'estructura sustentant de les teulades. El revestiment del conjunt és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc, destacant els elements corresponents a la barana de balustres i ràfecs de la teulada, tots dos elements pintats de color crema. | 08270-374 | Pg. Marítim, 47 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2301900,1.7949200 | 399003 | 4565011 | 1927 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68252-foto-08270-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68252-foto-08270-374-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68353 | Can Pere Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pau | DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XIX | El Pla Especial estableix que cal conservar les façanes i el volum construït, així com l'edifici de la sínia. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Masia constituïda per un edifici aïllat, construït a quatre vents, amb tres nivells d'alçada (pb + 2p) i coberta amb un terrat a la catalana, al que s'accedeix a través d'un badalot molt voluminós, dotat de diverses obertures. La seva planta és rectangular i contribueix a emfatitzar l'aspecte cúbic del seu volum. En general, destaca la sobrietat de la composició dels seus frontis. La façana principal se situa en un dels costats de menor longitud i consta de tres eixos verticals d'obertures. A la planta baixa s'identifica la porta d'accés, situada en el centre i conformada per un arc rebaixat; està flanquejada per dues finestres. Al pis principal es localitza un balcó amb volada d'obra i barana metàl·lica, igualment flanquejat per finestres. La segona planta consta, finalment, de tres finestres de forma rectangular. Totes les obertures presenten emmarcaments de maó massís en obra vista i únicament les de la planta principal mostren motllures en forma d'arc rebaixat a la zona de la llinda. Les façanes culminen en una senzilla cornisa motllurada situada sota la barana d'obra del terrat, originalment conformada per trams de balustres. Aquesta mateixa composició s'aplica a la façana posterior i a les laterals. En el costat esquerre del frontis principal se situa una construcció realitzada a partir de sis pilars rectangulars que suporten una teulada de pavelló a cinc vessants i que cobria una sínia. | 08270-475 | Paratge de Miralpeix | La construcció d'aquesta masia va ser promoguda per Aleix Vidal i Quadras (1797-1883), un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que van fer fortuna amb els negocis mercantils amb les antigues colònies espanyoles. Va emigrar a Amèrica als 12 anys, on realitzà tasques d'importació des de Maracaibo (Veneçuela) i Santiago de Cuba amb la firma 'Vidal Hnos' que fundà amb el seu germà Manuel l'any 1821. A l'igual que aquest darrer, va tornar a Sitges al 1850, instal·lant-se definitivament en la casa del c/ Devallada, nº 12, mentre que Can Pere Pau va ser construïda com a residència temporal o estiuenca. | 41.2302600,1.7783900 | 397618 | 4565038 | c. 1860 | 08270 | Sitges | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68353-foto-08270-475-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Elies Rogent (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció II. Els edificis estan catalogats com a tipus C.Aquesta masia figura també en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. L'edifici també és conegut com Les Palmeres. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 85134 | Olivera del molí del Salze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-moli-del-salze | En els darrers anys, després d'una etapa d'abandó, està sent recuperada pel seu propietari. | L'olivera del Molí del Salze s'emplaça a uns 75 metres a l'oest d'aquest edifici, en un marge d'un cap de conreu. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions de l'espècie 'Olea europaea'. Tot i que a la base aparentment s'aprecia que es tracta d'una única soca, aquesta es bifurca generant dos troncs. Mesura uns 3,70 m de diàmetre, un cop la soca ja s'ha bifurcat, fet que en dificulta extrapolar-ne una edat. Sigui com sigui les seves dimensions la converteixen amb total seguretat en una olivera centenària, segurament de diversos centenars d'anys, potser mil·lenària | 08074-87 | A uns 75 metres a l'oest del Molí del Salze | En els darrers anys, després d'una etapa d'abandó, està sent recuperada pel seu propietari. En la tradició familiar s'ha perpetuat la creença que 'aquesta olivera havia vist passar els romans'. | 41.2304000,1.6691400 | 388462 | 4565188 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85134-foto-08074-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85134-foto-08074-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 68286 | Casa Joan Ferratges i Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-ferratges-i-tarrida | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial insta a recuperar el volum original, tot eliminant l'annex que ocupa l'extrem sudest, i cal restaurar les façanes. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules composta i d'estil noucentista. L'organització dels volums de què consta li atorga un aspecte peculiar; es composa d'un volum rectangular amb el frontis més ample afrontat a la part més septentrional de la parcel·la, amb coberta de teules a dues vessants i amb el carener situat transversalment respecte l'eix del carrer; darrera es presenta un segon volum que adopta la forma de torre (planta baixa, dos pisos i teulada a quatre vessants), amb sengles cossos adossats a cada costat (més baixos) amb els angles roms. Un segon aspecte a tenir en compte, és el porxo d'accés compartit amb la finca veïna situat a la part més meridional del conjunt. Les cobertes del primer cos i de la torre són força pronunciades, amb uns ràfecs decorats amb mènsules que adopten la forma de caps de biga. Els dos cossos laterals de la torre disposen d'una coberta de teules sense ràfec. Els dos portals d'accés a la planta baixa estan situats, el primer a la façana afrontada a l'avinguda Sofia, amb un gran portal rematat per un arc escarser i unes motllures que l'emmarquen força amples fetes d'arrebossat (pintat de color), que sobresurt lleugerament de la línia de façana; el segon està situat al centre de la façana més septentrional i està rematat per un arc de mig punt, també amb uns emmarcaments d'arrebossat (faixes força amples) que sobresurten de la línia de façana. Damunt d'aquest portal, i a nivell de la planta primera, es disposa una doble obertura (finestra geminada) remata per uns arcs de mig punt. La resta de finestres són senzilles (brancals i llindes rectes sense decoració), llevat de les situades als angles roms dels dos volums adossats a la torre; en aquest indret se situen unes triples finestres rectangulars fent cantonera i separades per pilars amb indicació (ceràmica) de les línies de base i d'imposta. El revestiment de les façanes és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-408 | Av. Sofia, 15- Av. Nostra Senyora del Vinyet, 2 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2304100,1.7926600 | 398814 | 4565038 | 1928 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68286-foto-08270-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68286-foto-08270-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68286-foto-08270-408-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Hotel Capri. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 85058 | Molí del Salze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salze | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | El Molí del Salze es troba ubicat en un pla a tocar de la carretera BV2115 que mena de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,5, enfrontat a la Muntanya del Salze. Es tracta d'un edifici aïllat, probablement unifamiliar, format per diferents cossos afegits al llarg dels anys. El cos principal (situat a l'extrem oest) té planta baixa i una alçada i golfes. Un cos lateral, al centre del conjunt, té un format similar però sense golfes. Finalment, a la banda de llevant, trobem diferents cossos de planta baixa, un de caire domèstic mentre que hi ha dos cossos més amb finalitats, probablement, d'emmagatzematge. La façana principal, orientada al sud i a tocar del Camí vell de Cubelles, és senzilla, amb obertures quadrangulars limitades per maons a vista, d'igual manera que els ràfecs de cada pis. La seva teulada és a quatre vessants i es troba coronada al centre per un pinacle. El cos central de l'edifici té el mateix aspecte formal que el que hem descrit, tot i que, en aquest cas, compta amb teulada a una vessant orientada al nord. La resta de cossos i façanes no tenen interès arquitectònic. Davant de la façana principal, s'hi pot observar en bones condicions (tapat parcialment per la vegetació), el rec que conduïa l'aigua cap a l'exterior del molí que dona nom a la casa. A nivell constructiu, els trams baixos del canal i l'arc de la sortida d'aigües estan constituïts per carreus mitjans i petits regulars i escairats. Per la seva banda, els trams més alts estan constituïts per maons, probablement fruit de refaccions. Segons la bibliografia consultada, aquesta canalització és la mateixa que portaria aigua al molí de Baix, al de la Palma i al de l'Estapé. | 08074-11 | ctra. BV2115 p.k. 4,5 | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1570, pertanyia ja llavors a la quadra de Rocacrespa, mentre que la primera cita sobre el molí és de l'any 1593. L'any 1650 pertanyia als Rovirosa i, posteriorment, es troben referències a moliners d'aquest indret: Pere Clos el 1703 o Josep Mayner el 1706. Alguns documents indiquen que l'any 1845 el molí encara funcionava com a tal, però es desconeix la data en que va deixar de funcionar, tot i que probablement ja fos entrat el segle XX. | 41.2304400,1.6700500 | 388538 | 4565191 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 68321 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta del conjunt (edifici i jardí) | Edifici aïllat de planta baixa i un pis amb coberta de teules a quatre vessants en el cos principal d'edifici, al qual hi ha adossat un segon cos, amb un tractament decoratiu més senzill. L'edifici està envoltat per una tanca perimetral, als jardins del qual s'accedeix mitjançant una tanca situada davant la façana principal on hi ha inscrita, en un dels matxons d'obra de la reixa de ferro, el nom de 'Villa Esperanza'. Destaca l'organització estructural de la façana principal, amb una galeria a la planta pis formada per columnes amb capitell d'estil jònic. El ràfec de la teulada és força pronunciat, decorat amb mènsules i cartel·les d'estil eclèctic. S'accedeix a la porta principal mitjançant unes escales que donen a un ample porxo emmarcat per dobles columnes amb capitell d'estil toscà. Les dues façanes laterals disposen de balcons, d'escassa volada, situats a nivell de la planta pis. | 08270-443 | c/ Balmes, 16 - c/ Pintor Agustí Ferré, 2-8- c/ Llopis, 13-19 c/ Pintor Joaquim Miró, 1-7 | 41.2304800,1.7916500 | 398730 | 4565047 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68312 | Casa Avel·lí Montenegro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avelli-montenegro | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial preveu el manteniment del volum construït, de la façana i del jardí | Edifici aïllat, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, del qual destaca una estructura que disposa d'una tercera planta, formant una torre, situada a l'angle més septentrional del conjunt. Totes les cobertes estan fetes de teules formant vessants compostes. La parcel·la on s'insereix l'edifici té la forma d'un rectangle, el costat més estret del qual se situa com a frontis del carrer, on es troba la porta d'accés a l'interior, de reixa de ferro i emmarcada per dos pilars d'obra; al més septentrional hi ha una placa de marbre amb la inscripció 'MONTENEGRO' . El joc de volums és una de les característiques de l'edifici. Així, en el frontis del carrer, es disposa d'un volum rectangular, paral·lel al carrer, amb la torre situada a l'angle més septentrional. Darrera d'aquest volum se situa un segon volum, on les façanes laterals disposen d'una balconada a nivell del primer pis, i el ràfec de la teulada té la forma de frontó. L'accés principal a l'interior de l'edifici es realitza mitjançant una escala (adossada a la façana principal) que mena a una petita terrassa escassament elevada del nivell del terreny, de planta semicircular. La barana de l'escala i de la terrassa circular està feta de balustres, els quals suporten un passamà, força ample, de secció rectangular. La porta d'entrada està coberta per una marquesina semicircular, amb força volada, feta amb una estructura de ferro de forja i vidre. La porta i les dues finestres que la flanquegen tenen les llindes en forma d'arc de mig punt que descansen en simples impostes i pilastres. Les tres obertures estan emmarcades per columnes d'estil toscà. Una estructura similar s'observa als paraments de façanes laterals (a nivell dels baixos). Les obertures situades a nivell de la planta pis també disposen d'una llinda en forma d'arc de mig punt que descansa en uns capitells d'ordre jònic suportats per columnes. La planta que sobresurt de la torre de l'angle, disposa d'una triple finestra geminada a cada frontis, amb llinda també en forma d'arc de mig punt, capitells jònics i columnes. La volada de les cobertes és força pronunciada i està decorada amb tot un seguit de mènsules de les mateixes característiques. El revestiment de les façanes està fet a base d'un arrebossat senzill, amb fines incisions verticals i horitzontals que imiten un aparell de carreus de pedra regulars col·locats al trencajunt. | 08270-434 | c/ Roma, 13 | Xavier Turull forma part de l'ampli grup d'arquitectes noucentistes que van treballar a Sitges el primer terç del segle XX, especialment a la urbanització de la zona de Terramar. | 41.2305200,1.7936200 | 398895 | 4565049 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Xavier Turull | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68311 | Casa Pau Barrabeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-barrabeig-0 | DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligatori conservar el volum edificat, les façanes i l'espai lliure de la parcel·la. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules formant quatre vessants, inserit en una parcel·la irregular formada per la confluència dels carrers de l'Escultor Pere Jou i del d'Anselm Clavé. Consta de només un sol volum rectangular, assentat sobre un sòcol format per sis filades de carreus de pedra regulars desbastades, el qual sobresurt lleugerament de la línia de façana. Totes les obertures de la planta baixa i primera, llevat de les dues portes d'accés a l'interior, són senzilles, amb brancals i llindes rectes sense cap tipus de decoració remarcable, llevat dels ampits de les finestres (probablement de pedra monolítica) que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les dues portes d'accés a l'interior disposen de llindes en forma d'arc de mig punt, llindes que adopten la forma de faixa simple, lleugerament motllurada, feta d'arrebossat senzill que sobresurt lleugerament de la línia de revestiment de façana. Hi destaca un ample balcó, amb una estreta llosa de pedra decorada amb dues cartel·les amb forma de volutes. La barana del balcó és de ferro de forja, amb reganyols verticals decoratius i barrots de secció circular que combinen amb d'altres d'helicoïdals, molt típics en les baranes dels balcons en els edificis construïts a partir del segle XVII. Les úniques obertures que disposen d'un tractament decoratiu diferenciat són aquelles que se situen sobre les dues portes rematades per arcs de mig punt. Dites obertures estan emmarcades per una faixa d'arrebossat (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) que imita carreus de pedra als brancals i a les llindes. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat rústic (rugós) llevat de les quatre cantoneres, on es disposa d'un revestiment que imita grans carreus de pedra fent cantonera. Sota mateix del ràfec de la teulada se situa una faixa d'arrebossat que uneix les cantoneres, tot emmarcant cadascuna de les quatre façanes de l'edifici. Finalment, destaquen els ràfecs de les teulades, fets a base de diverses filades de maó combinades amb teules. La filada inferior imita tot un seguit de permòdols decoratius. | 08270-433 | c/ Anselm Clavé, 23 - c/ Pere Jou, 11 | Pau Barrabeig i Bertran (Sitges, 1880-1941) és un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que van emigrar a les colònies espanyoles amb la intenció de fer fortuna amb les finances i els negocis mercantils. S'establí a Mayagüez (Puerto Rico) i a Guantànamo (Cuba), on fundà la casa comercial 'Mola i Barrabeig' i la 'Compañía Licorera de Guantànamo'; era propietari també de diversos 'ingenios' o factories productores de sucre de canya. A la seva tornada a Sitges, assolí una gran representativitat social, arribant a desenvolupar el càrrec d'alcalde i a ésser anomenat fill predilecte de la vila. L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2305400,1.7939200 | 398920 | 4565051 | 1926 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com La sínia del gall. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68345 | La Sínia del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sinia-del-rei | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XX | Si bé l'anomenada Sínia del Rei es troba dins del llista de masos admesos pel Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, l'edifici que ocupa avui en dia el seu emplaçament no presenta els trets habituals de l'arquitectura popular d'àmbit rural que caracteritzen altres masies de la zona. En l'actualitat s'identifica un habitatge unifamiliar de dos nivells d'alçada que podria emmarcar-se als patrons constructius noucentistes, tant freqüents en el sector sitgetà de Terramar. Tanmateix, el fet de no haver pogut accedir a l'edifici impedeix concretar aquesta afirmació. | 08270-467 | Darrera del club de golf Terramar | 41.2305700,1.7820200 | 397923 | 4565068 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68345-foto-08270-467-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La Sínia del Rei figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. No és possible determinar si l'edifici existent actualment respon a una remodelació de l'habitatge del mas duta a terme en la primera meitat del segle XX, o si bé les restes de l'antic mas han estat substituïdes recentment. | 106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 68605 | Pi pinyoner (Pinus pinea) del C/ Juan de la Cierva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-pinus-pinea-del-c-juan-de-la-cierva | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa, pertany a la família 'Pinaceae'. Té un tronc llenyós en plaques de color marró vermellós. Fulles simples, linear i agrupades de dues en dues de color verd fosc. Florida per abril i maig. Fructifica en pinyes grans i ovoides, proveït de pinyons de closca molt dura i comestibles. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. És mediterrani i sembla que fou introduït en temps antic, procedent del Mediterrani oriental. Té una alçada de 5 mats, amb un diàmetre de 19 cm i ocupa un espai de 4 mats. L'estat sanitari és bo. | 08270-727 | C/ Juan de la Cierva (Terramar) | 41.2306700,1.7860900 | 398264 | 4565075 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni alineat amb l'avinguda. És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, la funcionalitat i el valor paisatgístic del conjunt. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 68349 | Mas Pasqualí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pasquali | 'Eco de Sitges'. 13 de setembre de 1956. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XVIII-XX | Conjunt d'edificis que conformen l'explotació agropecuària anomenada Mas Pasqualí, inclosa la residència dels propietaris i/o masovers i els annexes per a la producció. Actualment, l'edifici principal presenta un porxo a la planta inferior constituït per quatre arcades, a través del qual s'accedeix a la porta que comunica amb l'interior de la casa. A nivell de planta pis, el mencionat porxo sustenta un terrat pla al que donen accés diverses obertures. La coberta de l'edifici és de teules, a doble vessant, i els paraments estan encalats. No s'aprecien elements arquitectònics que destaquin per la seva qualitat tècnica, ni per la seva antiguitat. El conjunt d'annexes sorprèn per les seves dimensions i inclou diversos espais aptes per a ser utilitzats com a habitatges, porxos per a guardar la maquinària agrícola, corrals, corts i estables per als animals, entre d'altres instal·lacions. | 08270-471 | Zona Urbanització Els Cards | Originàriament, aquest conjunt agrícola es deia Mas de Narrover, essent en la segona meitat del segle XVIII quan va passar a anomenar-se Mas Pasqualí, en referència al seu nou propietari Josep Pasqual. | 41.2307700,1.7612900 | 396186 | 4565115 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml