Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68383 | Jaciment de Can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-girona | MIRET,M. (1983), Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 04/385 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | V aC-II | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | El jaciment se situa en un coll al sud-oest de la masia de Can Girona i al nord del turó de Miralpeix (on hi ha les restes del castell de Miralpeix). Per accedir-hi podem agafar la pista sense asfaltar que surt davant de Can Girona i vers ponent; al cap de pocs metres trobem un corriol -actualment desbrossat i en bon estat- que ens porta al jaciment. Passat el primer turonet trobem un coll amb un espai més lliure de vegetació; en aquest punt es recolliren superficialment fragments de ceràmica de vernís negre, ceràmica sigil·lada, ceràmica comuna i alguna destral de pedra polida. Actualment encara són visibles molts fragments de ceràmica (romana comuna, àmfora itàlica, sigil·lada clara A i ímbrex) enmig del pedregam que cobreix el sòl. No s'ha localitzat cap estructura. El corriol continua fins a les restes del castell de Miralpeix situades a molt poca distància. A la Carta Arqueològica realitzada el 1984 es citava l'existència d'un molí rotatori encastat en el marge d'unes vinyes situades sota el jaciment, peça que no hem pogut localitzar ni nosaltres ni els autors de la revisió de la Carta Arqueològica del 2002. | 08270-505 | En un coll situat al sud-oest de Can Girona | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. El material recollit en superfície està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2333000,1.7733000 | 397196 | 4565382 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'indret no s'ha localitzat cap tipus d'estructura. Cal tenir present la proximitat de les restes del castell de Miralpeix, ja que s'ubiquen a molts pocs metres. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 68537 | Llegendes de la Verge del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-verge-del-vinyet | AMADES, J.(2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol. Tarragona. | Sense data | La gent de mar de Sitges sempre ha tingut molta devoció a la Mare de Déu del Vinyet, a qui se li atribueix la protecció a les embarcacions sitgetanes. La tradició diu que mai no ha desaparegut cap embarcació de gent de Sitges, i d'aquesta idea neixen al voltant seu tot un seguit de llegendes, que situen a la Verge com a protectora i salvadora dels mariners sitgetans. Fins i tot en els Goigs a la Verge es fa referència a alguns dels seus miracles, com per exemple quan la Verge apareix amb el vestit moll i amb olor de mar per haver sortit a salvar alguna embarcació perduda. Una llegenda explica com va aparèixer la Verge del Vinyet. Un dia hi havia un esclau moro cavant en una vinya propietat de Can Milans dels Ferrers, sota d'un cep va veure una imatge que li va semblar una nina, així que la desenterrà i se l'emportà a casa per regalar-la al fill de l'amo. Quan anava a fer-ho se n'adonà que ja no la tenia. Tornà cap a la vinya creient que potser se l'havia deixada i, efectivament la va torbar allà. Se l'endugué de nou i de nou a mig camí se n'adonà que ja no la duia. Disculpant-se de nou amb l'amo, tornà a la vinya i allí trobà entre llums la imatge de la Verge. L'amo, en senyal de reverència, feu aixecar una ermita a la Santa imatge en ell lloc on havia estat trobada. S'explica a través d'aquesta llegenda el fet de que Sitges sigui productora d'un vi exquisit, suposadament la malvasia, ja que es diu que la imatge de la Verge fou trobada sota un cep que produïa un vi especial. Una altra versió de la mateixa llegenda diu que l'esclau moro aconseguí portar la imatge de la Verge a casa, i com que estava tant bruta de terra decidí llançar-la dins d'una bujola d'aigua per netejar-la. Conten que només tocar l'aigua aquesta es tornà vermella com la sang. En veure-ho, l'amo va comprendre que la Verge volia tenir un santuari allà on havia estat localitzada. Una versió més diu que la família Milans estigué molt contenta de trobar l'imatge, així que van decidir posar-la en la capella que tenien al menjador. Un dia, quan Milans tornava cap a casa des del Vinyet, va creuar-se amb una senyora que duia un infant als braços, el pagès amb la foscor del vespre no va reconèixer a la verge i la saludà. La Verge contestà: 'Déu et do bona nit, que jo me'n torno a casa meva'. Quan el pagès arribà a casa lligà caps en veure la capelleta buida i tornà a la vinya on trobà la Verge sota el cep on havia estat trobada. | 08270-659 | Sitges | 41.2333300,1.7920800 | 398770 | 4565363 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 68307 | C/ Josep Carbonell i Gener, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-34-36 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Edifici aïllat amb una estructura en alçat variable segons el volum de què es tracti. L'accés al conjunt està situat a la part més meridional de la parcel·la (carrer de Josep Carbonell), i el mur perimetral que envolta la mateixa, està fet amb una tanca mixta d'obra i arbusts; la part d'obra està feta amb un aparell poligonal de pedra amb un remat ceràmic. Disposa de dues portes d'accés, pas de vianants i per vehicles rodats; la porta de vianants disposa d'un coronament en forma d'arc escarser, mentre que la de vehicles presenta la llinda recta (de bigues de fusta) i suporta una petita coberta de teules a dues vessants. Els volums construïts s'organitzen de la següent manera: darrera d'un porxo d'estructura de fusta suportat per pilars de pedra, se situa un cos d'edifici en forma d'U, organitzat en alçat en planta baixa i un pis; en el buit de la 'U' s'organitza un volum de només planta baixa, amb una terrassa defensada per una barana de balustres de fusta. A la part més oriental de l'edifici s'hi adossa un tercer volum de planta baixa, pis i golfes, també amb coberta de teules composta. Destaquen les obertures, ja siguin a la planta baixa com en els pisos, ja que disposen d'uns emmarcaments de pedra tot imitant formes gòtiques (arcs conopials o finestres geminades amb pestanyes, etc.). | 08270-429 | c/ Josep Carbonell i Gener, 34-36 | 41.2333600,1.7970200 | 399184 | 4565360 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 68601 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'Av. Mare de Déu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-lav-mare-de-deu-del-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 11 mts, amb un diàmetre de 48 cm i ocupa un espai de 9 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-723 | Av. Mare de Deu del Vinyet (Vinyet) | 41.2333700,1.7933800 | 398879 | 4565366 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni que destaca per la seva gran quantitat d'exemplars, per les dimensions, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 68582 | Xiper de Monterrey del Pg. Marítim (Cupressus macrocarpa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiper-de-monterrey-del-pg-maritim-cupressus-macrocarpa | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Califòrnia (Monterrey), pertany a la família 'Cupressaceae'. Té un tronc de color gris vermellós amb fulles molt menudes atapeïdes entre elles ( imbrincades), de color verd clar. La floració es produeix a la finals de l'hivern. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures , el conjunt forma una mena de pinya arrodonida. Els fruits són de color verd que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 80 cm i ocupa una amplada de 13 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-704 | Pg. Marítim (Pg. Marítim) | 41.2333800,1.8031000 | 399694 | 4565356 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per que es tracta d'un conjunt homogeni, que destaca per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la forma excepcional. Les fulles són bastant esparses amb un lleuger assecament localitzat. La expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 68306 | C/ Josep Carbonell i Gener, 26-28- C/ Ciutat de Toledo, 9-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-26-28-c-ciutat-de-toledo-9-13 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Es tracta d'un edifici aïllat construït en una parcel·la situada a la cruïlla dels carrers Josep Carbonell i Gener i Ciutat de Toledo. Com molts dels edificis de la zona, l'estructura en alçat s'organitza depenent del volum de què es tracti. Així, a la façana que afronta al carrer Josep Carbonell Gener, hi destaca un cos de només planta baixa formada per un porxo, darrera del qual s'alça l'estructura de l'habitatge pròpiament dit, estructurat en planta baixa i un pis a la part més occidental, mentre que a la més oriental s'alça un volum de planta baixa i dos pisos de planta gairebé quadrada, talment com si es tractés d'una torre. La zona posterior s'organitza de forma similar, amb un volum de planta baixa i un pis davant del que hi ha una porxada de només planta baixa, la coberta de la qual li serveix de terrassa. Les dues porxades disposen d'arcs rebaixats i les baranes de les terrasses superiors estan fetes de balustres de pedra artificial entre matxons d'obra arrebossada. Totes les vessants de la coberta composta de l'edifici estan fetes de teules, amb un ràfec de força volada, sota del qual s'han incorporat un seguit de mènsules ondulades decoratives. Els emmarcaments de totes les obertures són senzills i no s'observen motius decoratius remarcables ni en llindes ni ampits. El revestiment de les façanes també és força senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. La tanca perimetral de la parcel·la utilitza el sistema mixt de mur i arbusts. Els elements d'obra de dita tanca perimetral estan aplacats per plaquetes de pedra natural. | 08270-428 | c/ Josep Carbonell i Gener, 26-28- c/ Ciutat de Toledo, 9-13 | 41.2334000,1.7993900 | 399383 | 4565362 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68306-foto-08270-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68306-foto-08270-428-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 68590 | Morera (Morus alba) del C/ Església Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-morus-alba-del-c-esglesia-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Té una crossa que el suporta ja que està molt inclinat. | Original de la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc estriat i vertical de color gris clar amb fulles simples, alternes, pinnades i ovals de color verd clar que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc que es produeix a la primavera. Fructifica en pluridrupes, de color blanc rosat a finals de la primavera. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És adient per protegir el sòl de l'erosió i del vent. El fruit és apreciat en gastronomia. És una espècie invasora. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 72 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-712 | C/ Església Vinyet (Vinyet) | 41.2334100,1.7920200 | 398765 | 4565372 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica, funcionalitat i forma de l'estructura. La expectativa de vida és baixa i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 68120 | Creu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-vinyet | XX | <p>Creu de pedra erigida al costat de l'església de la Mare de Déu del Vinyet. Es tracta d'un element força senzill format per un basament de dues peces amb un fust rectangular coronat per la creu.</p> | 08270-242 | Davant l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet | 41.2335100,1.7923700 | 398795 | 4565382 | 1960 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68120-foto-08270-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Al basament es troba la inscripció: 'Santa Missió. 1960' | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 68529 | Aplec del Santuari del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-santuari-del-vinyet | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | El dia 5 d'agost se celebra al santuari d'aquest nom l'aplec del Vinyet en honor de la Verge. Després de les celebracions religioses, davant l'ermita es concentren un nombre reduït de paradetes i una banda de música que amenitza la vetllada. | 08270-651 | Ermita de la Mare de Déu del Vinyet | Antigament, el dia de l'aplec sortia de la parròquia una processó i s'encaminava al Vinyet pel Camí de Fondo. Al davant hi anava la creu alçada, que portava l'escolà major acompanyat de dos escolanets. Seguien els gamfarons i al darrera el mossèn. Seguia la banda de música i la gent. En arribar a l'ermita es celebrava un ofici solemne amb sermó. Oficiaven tres capellans, i l'acompanyaven l'orgue i l'orquestra. Al final es cantaven els goigs, amb acompanyament de l'orquestra i dels cants dels fidels. Després es feia l'adoració de la Verge. Els devots pujaven al cambril, resaven una oració i deixaven una almoina. Acabada la festa religiosa, els peregrins anaven a dinar a casa seva. Una part acompanyava la processó a la parròquia de Sitges. El jovent anava distanciat de la processó, fent festa. A la tarda la gent tornava al Vinyet, i en arribar cantaven els goigs. Després de la cerimònia, la gent anava a ballar a l'era de batre que estava una mica allunyada. Al voltant es venien cacauets, avellanes; així com rosaris, estampes, ciris i recordatoris de la Verge del Vinyet. | 41.2335200,1.7923800 | 398796 | 4565384 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Amb els anys el nombre d'assistents a l'aplec ha anat oscil·lant, actualment es troba en un moment de força recuperació. | 94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 68207 | C/ Tacó, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-16 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | p. XIX | La normativa del Pla Especial obliga a conservar la façana; es permet transformar en balcó la finestra del primer pis. | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres, representant d'una arquitectura popular i amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i dos pisos. A la planta baixa es disposen tres portals simples (el més meridional més baix), tots tres amb brancals i llindes rectes sense cap tipus d'emmarcament remarcable. A la planta primera i a la part més meridional es disposa un balcó amb llosa d'obra (probablement reformada), defensat amb una barana de ferro de barrots verticals i passamà simple. A la part més septentrional hi ha una finestra simple, sense cap tipus d'emmarcament remarcable. A la segona planta es disposa un balcó centrat flanquejat per dues finestres. La llosa del balcó també és d'obra i disposa d'una barana de ferro de barrots reblonats a un passamà senzill amb alguns barrots verticals helicoïdals. Corona la façana un ràfec de coberta fet a base de diverses filades on es combinen l'obra de maó i la de teules. El revestiment de la façana és simple, amb un arrebossat senzill pintat de color blanc, sense que s'observi cap tipus d'emmarcament remarcable.</p> | 08270-329 | c/ Tacó, 16 | 41.2337300,1.8105100 | 400315 | 4565386 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68207-68207-foto-08270-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68207-foto-08270-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68207-foto-08270-329-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 68285 | Hotel Capri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-capri | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | El Pla Especial considera que aquest edifici es pot enderrocar. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, de planta rectangular i amb un llenguatge formal indefinit. Cobert amb teules formant quatre vessants, amb un cos lateral de només planta baixa (situat a la part més meridional i afrontat al carrer de Nostra Senyora del Vinyet) i terrat pla que s'utilitza de terrassa de la primera planta, amb una barana de ferro de disseny simple. Comparteix un porxo d'accés des de l'avinguda Sofia amb l'edifici veí situat a la part més septentrional de la finca. Dit porxo es composa d'una estructura de bigues de fusta que conformen una coberta de teules a quatre vessants suportada per dues columnes situades a tocar el carrer, i pels murs laterals de les dues finques esmentades. Totes les obertures són senzilles amb brancals, llindes i ampits (a les finestres) rectes, sense cap tipus de decoració remarcable. Les cobertes disposen d'uns ràfecs de força volada, decorats amb mènsules en forma de caps de biga. El revestiment de les façanes és senzill, fet a base d'un arrebossat simple i pintat de color blanc. | 08270-407 | Av. Sofia, 13 | 41.2340200,1.7973000 | 399209 | 4565433 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 93293 | Barraca del Parc de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-parc-de-la-salut | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta i part del mur posterior enderrocat | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-126 | Parc de la Salut. Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2341200,1.6128400 | 383750 | 4565675 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93293-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93293-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93293-126-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93293-126-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La barraca es troba situada a l’interior del Parc de la Salut dins el nucli residencial de Valldemar. El parc és un espai construït a diferents nivells i delimitats amb murs de pedra seca, segons la topografia del terreny, on s’hi han instal·lat diferents aparells de psicomotricitat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||
| 94095 | Barraca del fondo del Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-vilo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud -est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-195 | Fondo del Viló. Est de Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2341500,1.6255400 | 384814 | 4565661 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||
| 68241 | Hostal Catalina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-catalina | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana -que sembla haver-se realitzat recentment- i l'eliminació del tendal de la planta baixa. | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un pati interior i amb una única façana afrontada al Passeig de la Ribera. Respon a una tipologia propera a un llenguatge modernista. Volumètricament, la segona planta està enretirada de la línia de façana formant una terrassa amb una barana d'obra imitant merlets. La planta baixa i el primer pis disposen de tres obertures cadascuna amb unes característiques formals decoratives similars. Les tres obertures de la planta baixa estan rematades per una llinda en forma d'arc deprimit còncau, amb una faixa simple en els brancals i la llinda que sobresurt lleugerament de la línia de façana i muntades sobre un sòcol (que ocupa tota l'amplada de la façana) d'aplacat de marbre. Dites faixes resten trencades a la part central de la llinda per uns esgrafiats, representant motius florals, que a les finestres que emmarquen la porta central s'estenen fins a nivell de la llosa del balcó situat a la planta primera. Dit balcó està flanquejat per dues finestres; disposa la llosa de pedra amb el cantell motllurat en voladís i dues mènsules decoratives sota la llosa; la barana del balcó és de ferro de forja amb motius florals i geomètrics. Les finestres disposen d'ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, i les tres obertures tenen uns emmarcaments a les llindes singulars. Dits emmarcaments estan formats per una faixa simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) que arrenca d'uns plafons ceràmics representant motius florals i formant un triangle emmarquen un timpà decorat amb esgrafiats amb motius florals. A l'angle superior del triangle de la faixa es disposen uns esgrafiats (també amb motius florals) que s'estenen fins la cornisa que remata la façana. A cada costat dels ampits de la finestra també es disposen sengles motius ornamentals florals (senzills) d'esgrafiats. A la zona de carcanyols (entre les obertures) es disposen dos espiralls de ventilació del terrat a la catalana, circulars (gelosies de pedra artificial) amb motius florals. Finalment, corona la façana una cornisa contínua motllurada de força volada, damunt la qual es disposa la barana de la terrassa del tercer nivell formant merlets, tal i com s'ha comentat a l'inici.</p> | 08270-363 | Pg. de la Ribera, 68 | 41.2342100,1.8050600 | 399859 | 4565445 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-68241-foto-08270-363-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-foto-08270-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-foto-08270-363-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 68240 | Hostal La Niña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-la-nina | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial considera obligat conservar la façana íntegrament i recuperar els elements i els acabats de la planta baixa, tot eliminant el tendal. | <p>Edifici construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb trets característics del llenguatge formal de l'època modernista. La característica de la façana rau en el seu remat en forma de capcer, on a l'angle superior s'insereix un plafó ceràmic, amb un rellotge de sol, representant un sol envoltat de motius florals. Les dues vessants del capcer estan rematades per unes faixes motllurades, als extrems de les quals es disposen sengles relleus de motius florals en forma de volutes. A la planta baixa hi ha tres senzilles obertures, probablement producte d'alguna reforma posterior a la data de construcció de l'edifici. A la planta pis hi ha una balconera amb dues obertures. La llosa de la balconera té una llosa motllurada al cantell i està decorada amb quatre petites mènsules geomètriques; la barana és de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals (en part) i motius florals sota el senzill passamà, també de ferro. Les dues obertures que menen al balcó (amb llindes rectes) disposen d'un trencaaigües motllurat, disposat de forma esglaonada, que emmarca una zona de timpà on s'insereixen uns relleus de motius florals. La darrera planta disposa de cinc altes i estretes finestres bessones, emmarcades amb obra vista (maons), formant unes llindes esglaonades. El revestiment de la façana és complex; la zona de la planta baixa sembla ser producte d'una reforma, amb una zona de sòcol de marbre, damunt el qual es disposa un aplacat imitant carreus regulars de pedra disposats al trencajunt. A partir del nivell de les llindes fins la zona del forjat s'aprecia una ampla faixa d'obra vista d'obra de maó. La resta del revestiment de la façana imita, amb un arrebossat simple, un aparell de carreus regulars de pedra desbastada trencat per dues amples faixes d'obra vista de maó situades a nivell dels elements decoratius de les obertures que menen a la balconada. Corona la façana el plafó ceràmic esmentat anteriorment, damunt del qual es disposen tres pinacles decorats amb motius florals i geomètrics.</p> | 08270-362 | Pg. de la Ribera, 67 | 41.2342500,1.8051500 | 399867 | 4565450 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-68240-foto-08270-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-foto-08270-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-foto-08270-362-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 68239 | Pg. de la Ribera, 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-66 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un pati interior i amb una única façana afrontada al Passeig de la Ribera. Respon a una tipologia propera a un llenguatge modernista. La façana de la segona planta està enretirada de la línia de façana formant una terrassa practicable. Disposa de dues obertures per planta, amb l'ample portal d'accés a l'interior de l'edifici situat a la part més occidental de la planta baixa. A la planta pis es disposa una balconera, a la qual menen dues obertures. La llosa de dita balconera, força motllurada al cantell, disposa de quatre mènsules decorades amb volutes i una barana de ferro de tècnica mixta; és a dir, barrots verticals simples de fosa combinats amb elements de ferro de forja representat figures geomètriques i motius florals situats a la zona de sòcol i sota del passamà, que també és de ferro laminat simple. Totes les obertures disposen d'uns emmarcaments fets a base d'unes faixes simples d'obra de maó, que sobresurten lleugerament de la línia de façana, en forma d'arc deprimit còncau. Al centre de dites faixes s'intercalen unes figures geomètriques (trapezis invertits imitant dovelles) que emmarquen uns petits esgrafiats amb motius florals. També es disposen de motius florals (esgrafiats) a la zona de timpà de les obertures de la planta primera. Situats a la zona del forjat de la primera planta, es poden observar quatre forats de ventilació del terrat a la catalana, fets amb gelosies ceràmiques el·líptiques i decorades amb motius florals. La barana de la terrassa del segon pis imita merlets amb la base en forma d'arc escarser invertit, entre els quals es disposa d'un reforç fet amb tub metàl·lic. A més, també disposa d'un remat en forma de faixa motllurada feta de pedra artificial. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, sense que s'observin més elements decoratius que els descrits anteriorment.</p> | 08270-361 | Pg. de la Ribera, 66 | 41.2342800,1.8052200 | 399873 | 4565453 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-68239-foto-08270-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-foto-08270-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-foto-08270-361-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 67953 | C/ Carreta, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-32 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana i a l'eliminació del sòcol de pedra de la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p) i que constitueix una mostra de l'arquitectura popular sitgetana del segle XIX. En la seva planta baixa s'identifica un sòcol de pedra i dues obertures, que corresponen a una porta lateral i a una finestra formulada segons els anomenats 'quartos de reixa'. La finestra mostra, efectivament, una reixa metàl·lica de disseny notablement elaborat; sobre la porta se situa una rajola rectangular, policroma, en la que es representa un paisatge marítim amb escenes de pesca. Pel que fa al primer pis, aquest presenta una obertura centrada, concretament un balcó, que disposa de volada amb perfil, grapes i suports de ferro i rajoles blanques, decorades amb motius florals blaus. La barana, igualment metàl·lica, és de barrots simples. Pel que fa al darrer ras de la finca, s'aprecia novament una única obertura; es tracta d'un altre balcó, quasi ampitat i amb una petita volada d'obra de perfil triangular. En el coronament es localitza un fals ràfec i una tortugada, per sobre dels quals se situa la barana metàl·lica del terrat transitable de la finca. | 08270-95 | c/ Carreta, 32 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2343000,1.8099200 | 400267 | 4565450 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67953-foto-08270-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67953-foto-08270-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 68238 | Pg. de la Ribera, 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-65 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, on la façana del segon pis està enretirada formant una terrassa. Amb trets característics del llenguatge modernista, disposa, a la planta baixa, tres obertures (una finestra flanquejada per dues portes d'accés a l'interior) amb llindes trilobulades emmarcades per una faixa simple d'arrebossat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la planta pis, una balconada ocupa la totalitat de l'amplada de la façana, amb llosa motllurada al cantell i barana de ferro de fosa, amb barrots verticals amb esquemes geomètrico-florals i passamà senzill. Les dues obertures que menen a la balconada tenen una llinda recta però un emmarcament en forma de faixa motllurada simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) en forma d'arc trilobulat que s'estén fins i tot pels brancals amb un relleu floral decoratiu a nivell d'imposta. Dins la zona del timpà s'insereixen uns esgrafiats amb motius florals. Damunt del lòbul central de les dues obertures hi ha uns petits relleus florals. A nivell del forjat del primer pis hi ha tres espiralls de ventilació del terrat a la catalana, formats per gelosies de pedra artificial el·líptiques decorades amb motius florals. El revestiment de la façana a nivell de la planta baixa és simple, fet amb un arrebossat senzill que contrasta amb el de la planta pis, el qual conté un esgrafiat amb motius florals i garlandes. Destaca el remat curvilini de la façana del segon pis, el qual forma un frontó ondulat al centre, dins del qual s'insereix un petit ull de bou.</p> | 08270-360 | Pg. de la Ribera, 65 | 41.2343100,1.8053000 | 399880 | 4565456 | c.1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-68238-foto-08270-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-foto-08270-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-foto-08270-360-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 85057 | Molí de Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cucurella | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Martínez, X. 2008. Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa. Anuari del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell: 47-58. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | Edifici enrunat l'any 1970 | El Molí de Cucurella s'emplaça en una suau vessant a tocar de la carretera BV2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, a prop del punt quilomètric 5,3. Es tracta d'un conjunt arquitectònic aïllat consistent en un edifici enrunat de planta quadrangular d'aproximadament 50m2 i una bassa de contenció d'aigües, també quadrangular, de prop de 100m2. L'edificació es troba enrunada i coberta en bona part per una espessa vegetació, fet que impedeix descriure acuradament aquesta construcció. Es tracta d'un edifici de planta rectangular realitzat amb un aparell de pedra irregular lligada amb morter on s'hi poden veure obertures emmarcades amb pedra escairada. Es pot veure també una línia de ràfec a partir de lloses i maons disposades de manera horitzontal. A partir d'una imatge de l'any 1934, aquest edifici comptava amb planta principal i dues alçades, amb un sostre a 4 vessants. A la planta baixa s'hi pot veure un accés amb arc escarser, mentre que les finestres de l'edifici són quadrangulars i de mides heterogènies. Comptaria a més amb un rellotge de sol amb motius i figures populars. Per altra banda, a tocar de les restes de l'edifici principal, s'hi pot observar enmig de la vegetació una bassa de contenció d'aigua pel molí, amb parets completament arrebossades amb guix. | 08074-10 | ctra. BV-2115 PK 5,3 | Esmentat per primer cop l'any 1599 en una concòrdia entre regants i moliners. Sembla que l'any 1845 encara es trobava en funcionament. Inicialment se'l coneixia com a Molí d'en Rovirosa, i més tard, potser a partir d'un canvi de propietaris, passa a denominar-se Molí de Cucurella. Tot i que abandonat, encara es trobava dempeus a mitjans del segle XX (una fotografia de 1934 a Martínez, 2008 ho indica). L'ampliació de la carretera BV-2115 el va fer enrunar definitivament l'any 1970. | 41.2344200,1.6642500 | 388059 | 4565641 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 68237 | Casa Àngela Milà i Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-angela-mila-i-pasqual | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11948 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial estableix que cal conservar estrictament la façana i eliminar els elements afegits a la planta baixa. | <p>Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un estil indefinit proper a un llenguatge eclèctic de les primeres dècades del segle XX. La disposició d'obertures segueix un esquema regular, amb dues a la planta baixa, una a la planta primera i dues a la planta segona. Les característiques de totes les obertures són idèntiques; és a dir, llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments fets a base de faixes simples de maó vist que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la planta primera, l'obertura està centrada respecte un balcó que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de l'estreta façana; aquest balcó, amb llosa d'obra, disposa d'una barana de tècnica mixta d'obra de maó vist i de ferro de forja; la part central és la de ferro, amb barrots helicoïdals amb motius florals amb un passamà simple i motius florals d'entrellaç; els laterals de la barana són d'obra, amb petits pilars entre els quals es disposen un joc de teules que formen una gelosia; el passamà de la zona d'obra és de ceràmica vidrada, això com uns elements decoratius en forma de florons també de ceràmica vidrada. Les dues finestres de la segona planta disposen de mainell també d'obra de maó vist, i estan emmarcades totes dues per una faixa d'obra vista de maó que en forma de faixa simple les engloba dins d'un gran arc escarser, i unes línies situades als laterals de façana i a nivell del format de la planta primera. Per damunt de l'arc escarser s'organitza un aplacat ceràmic de rajoles de dos colors, per culminar en una cornisa que combina diverses filades de maons disposats de cantell i teules àrabs. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta d'obra imitant merlets esglaonats i barana de ferro combinant barrots verticals simples amb d'helicoïdals. La resta de façana està revestida per un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb els elements d'emmarcament i la superfície aplacada de rajola.</p> | 08270-359 | Pg. de la Ribera, 60 | <p>Aquest edifici que va pertànyer a Àngela Milà i Pasqual, i constava inicialment de dos nivells d'alçat (pb + 1p). El 20 de desembre de 1915 la propietària s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència per a aixecar un segon pis i remodelar el conjunt de la façana. El permís fou concedit el dia 22 del mateix mes. (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917)</p> | 41.2344200,1.8057000 | 399913 | 4565468 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-68237-foto-08270-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-foto-08270-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-foto-08270-359-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||
| 68236 | Pg. de la Ribera, 58-59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-58-59 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, d'un estil indeterminat proper a l'art decó. Té tres eixos verticals d'obertures ben definits, però de característiques diferenciades, segons la seva situació en alçat. Així, a la planta baixa es disposen dues portes situades a la part més oriental, mentre que a la part occidental se situa una finestra. La porta central, més estreta i amb brancals i llinda recta, disposa d'un baix relleu representant unes escenes de marina, en concret un bou amb una nansa a primer terme i un personatge assegut fumant pipa. Els emmarcaments de les dues portes i finestres són de pedra motllurada. En el primer pis se situen un balcó a la part més occidental i dues finestres, amb uns emmarcaments de les mateixes característiques descrites anteriorment. La llosa del balcó és d'obra reforçada per una estructura de ferro de forja. La barana és senzilla, amb barrots verticals i passamà simple. La segona planta disposa de tres finestres més baixes que les anteriors i amb el mateix sistema d'emmarcament. I la darrera planta, després d'una faixa motllurada contínua que trenca la verticalitat dels eixos i que només avarca l'espai corresponent a dues de les tres finestres (les dues més orientals), s'organitzen tres obertures de característiques ben diferents respecte les anteriors; la central està rematada per una llinda en forma d'arc de mig punt que mena a un espai lliure de coberta (espai obert); dita finestra està flanquejada per dos amples finestrals amb emmarcaments similars als anteriors, els quals disposen d'una faixa motllurada simple situada a nivell de forjat d'aquesta tercera planta, a mode de visera. Corona la façana una cornisa que per la seva part més oriental s'eleva simulant una torre. Dita cornisa, de força volada, és llisa sense cap tipus de motllura. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema que contrasta amb el to granat dels elements d'emmarcament de finestres, cornisa, faixes motllurades, etc.; la qual cosa li atorga singularitat.</p> | 08270-358 | Pg. de la Ribera, 58-59 | <p>El nom de l'arquitecte, Josep Mª Ayxelà i Terram, figurava en una placa de la façana -segons consta en el Pla Especial- i no es coneix cap altra documentació al respecte.</p> | 41.2344200,1.8057900 | 399921 | 4565468 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-68236-foto-08270-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-foto-08270-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-foto-08270-358-3.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Ayxelà i Terram | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 110|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||
| 68274 | Escales del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-baluard | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la restauració general de tots els elements. | <p>Es tracta d'una escala que comunica la plaça del Baluard (front de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla) amb l'espigó que defensa la platja de la Fragata. L'escala, tipològicament parlant, és de dues vingudes, amb un primer tram que disposa d'un tractament monumental, i un segon més senzill, producte, probablement, d'una reforma posterior. El primer tram disposa de dos replans intermedis, el primer dels quals (el més oriental) és molt més curt que el segon, projectat amb un desnivell considerable. A cadascun dels extrems d'aquest tram hi ha instal·lades unes parelles de fanals, amb base de pedra i damunt de les quals s'alcen les columnes (amb un èntasi apreciable) que sostenen l'enllumenat pròpiament dit. Les baranes de l'escala estan fetes de balustres amb un passamà motllurat força ample entre matxons. Damunt d'uns dels matxons del segon replà hi ha sengles gerros decoratius. A nivell del primer replà es disposen dos bancs entre les balustrades i en el segon replà (més llarg) se'n disposen tres a cada costat. El segon tram d'escala (segona vinguda) té un tractament molt simple, sense baranes ni cap tipus de monumentalitat remarcable.</p> | 08270-396 | Plaça del Baluard | <p>Aquesta escala monumental va ser concebuda originalment com una part de l'embarcador construït en el lloc tradicionalment conegut amb el nom de La Punta, on s'aixecaven les antigues torres de defensa de la població. L'any 1890 el consistori sitgetà, va formar una comissió encarregada de dur a terme la reforma d'aquest indret; hi jugà un paper destacat el llavors director de l'Eco de Sitges, Josep Soler i Cartró. Poc a poc es va definir la idea de projectar una gran escala que connectés còmodament amb el baluard i la platja. En la comissió municipal hi participaren personatges destacats de la societat sitgetana del moment; hi figura el propi Josep Soler Cartró, Francesc Batlle, Gaietà Benaprés, Bartomeu Carbonell, Pere Forment Josep Martí, Joaquim Miró i Salvador Vilanova, entre d'altres. Aquest organisme va demanar a l'arquitecte Salvador Vinyals que projectés la millora de l'indret, presentant una proposta que s'aprovaria per subscripció popular. El projecte d'ornamentació de La Punta data d'inici de l'any 1891 i fou exposat públicament en la redacció de l'Eco de Sitges. Els sitgetans que expressaven la seva conformitat podien col·laborar econòmicament en el finançament de les obres; especialment interessant era la participació dels que es trobaven ubicats en les colònies espanyoles. El mes de març de 1892 les obres van ser adjudicades a Gaudenci Mirabent per la quantitat de 8.217,99 pessetes. L'obra però, no es veurà finalitzada fins l'any 1900, un cop superades definitivament diverses dificultats econòmiques. L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.</p> | 41.2344300,1.8114200 | 400393 | 4565463 | 1892 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-68274-foto-08270-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-foto-08270-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-foto-08270-396-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||
| 63944 | Veïnat de Vilanoveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-vilanoveta | XVI-XX | Algunes de les cases es troben en estat ruïnós. | Petit nucli de població situat al sud oest de Ribes. Consta de dues parts diferenciades que es corresponen amb dues etapes constructives diferents. El nucli primitiu el trobem a la part sud, on hi ha diverses cases bastides entre els segles XVI i XVII. La major part són edificis entre mitgeres de tres nivells d'alçat i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Estan obertes amb portals d'arc de mig punt adovellat i són revestides amb arrebossat i pintades de diferents tonalitats. Entre les cases més destacades, trobem la de Can Vidal, que comunica a través d'un pontet amb una torre de guaita bastida entorn el segle XVII. Seguint aquest carrer en direcció a ponent, hi ha la prolongació del nucli que es va fer al voltant del segle XVIII. En aquest les cases són entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria d'elles s'obren amb portals d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. Totes les cases estan revestides amb arrebossat i pintat de color blanc. | 08231-166 | Vilanoveta | 41.2344600,1.7509300 | 395323 | 4565537 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63944-foto-08231-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63944-foto-08231-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63944-foto-08231-166-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 68519 | Canó del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cano-del-baluard | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona | XVIII | L'objecte requereix una actuació de restauració que tracti la degradació del metall. | Canó de ferro i bronze de 2'95m de llargada situat al Baluard i encarat al mar. El canó té un plafó de rajoles a una banda amb un poema de Carlos Ballester i a l'altra banda un plafó de rajoles amb notes històriques referents a l'actuació dels canons de la bateria del Baluard al segle XVIII. | 08270-641 | El Baluard | El canó del baluard passà a la història el 1797 quan defensà les naus mercants que arribaven a Sitges de l'atac de dues fragates angleses, junt amb 5 canons més. Durant més de 100 anys va estar semisoterrat de cap per avall a l'inici de les escales petites del Baluard. Els Sitgetans coetanis glossaren els fets en uns versos èpics que recollí Josep Carbonell i Gener perquè no se'n perdés la descripció dels fets. | 41.2344600,1.8115300 | 400402 | 4565466 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68519-foto-08270-641-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68519-foto-08270-641-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 'Sacad ese cañon hoy atrapado // -muriéndose su bronce de tristeza-// entre las piedras de la fortaleza// que el baluarte fuera en el pasado.// Ponédle frente al mar adelantado// guardián de Sitges y de su riqueza// material y moral com así reza// la leyenda que el pueblo ha recreado.// Hace siglos se dice una doncella // de nombre Tecla, sitgetana y bella,// lo disparó contra el brutal corsario// defendiendo el honor de sus hermanas // que en su ayuda voltearon las campanas// desde el firme bastión del campanario'. (Carlos Ballester) | 94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 68602 | Pi blanc (Pinus halepensis) del C/Illa Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-del-cilla-cristina | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 12 mts, amb un diàmetre de 67 cm i ocupa un espai de 10 mts. L'estat sanitari és bol. | 08270-724 | C/ Illa Cristina (Vinyet) | 41.2344900,1.7961900 | 399116 | 4565487 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. És un dels únics arbres del carrer.La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 63790 | Torre de Vilanoveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vilanoveta | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Torre de planta quadrangular que es troba situada al centre del nucli de Vilanoveta. Té la base lleugerament atalussada i presenta tres nivells d'alçat. El segon pis s'obre a la cara sud-oest amb una petita finestra d'arc pla arrebossat, mentre que el tercer s'obre a la cara sud-est amb una finestra de mateixes característiques i menors dimensions. A la part superior de la cara sud-oest també hi trobem una senzilla gàrgola. La construcció queda rematada amb merlets esglaonats. Des del segon pis de la cara nord-oest surt un pontet perpendicular al carrer que comunica amb la casa de Can Vidal. Aquest està sostingut amb volta ceràmica catalana i està obert amb un finestral i un balcó. Sota el pontet hi ha una petita porta d'arc escarser arrebossat que permet accedir a la torre. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. L'interior ha estat completament reformat i habilitat com a habitatge modern.</p> | 08231-22 | Vilanoveta | <p>El topònim de Vilanoveta apareix esmentat per primera vegada al segle XVII, si bé el seu origen podria ser anterior. El nucli, molt proper a la població de Vilanova, s'hauria format entorn la torre de defensa i la masia de Can Vidal a la qual pertany. Segons Pere Català (CATALÀ, 1990: 949), a la planta baixa de la torre hi havia una capella on s'hi celebrava missa al segle passat. Al llibre d'Apeo de l'any 1847 consta que el mas pertanyia als Vidal.</p> | 41.2345100,1.7516600 | 395385 | 4565542 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63790-foto-08231-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63790-foto-08231-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63790-foto-08231-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També coneguda com a Torre de Can Vidal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||
| 68308 | C/ Josep Carbonell i Gener, 42-46 - C/ Josep Carner, 10-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-42-46-c-josep-carner-10-18 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar íntegrament el volum edificat, les façanes i el jardí. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules composta. S'articula en base a diversos volums que encaixen en una parcel·la construïda en forma d'ela que disposa de dos cossos de porxades. L'edifici s'aixeca damunt un sòcol, els murs del qual estan fets amb un aparell poligonal de pedra. L'accés al nivell de la solera d'aquest sòcol es realitza mitjançant sis graons, també fets amb un aparell poligonal de pedra. Els porxos, que emmarquen el cos central de l'edifici, disposen d'arcs de mig punt, damunt dels quals se situen les terrasses de la planta primera. Tots els elements d'emmarcament de finestres, arcs dels porxos, balustrades, etc. estan fet de peces de terracota, destacant l'estructura formal de la porta principal d'accés a l'habitatge, que adopta la forma d'arc de triomf o portada renaixentista; dues pilastres amb capitell compost se situen a cada costat d'una porta coronada per un arc de mig punt, amb carcanyols decorats amb relleus, rematant el conjunt d'un arquitrau senzill. Tots aquests elements estan fets de terracota. Flanquejant aquesta porta se situen dues grans finestres amb les llindes, ampits i brancals rectes, emmarcaments fets de terracota. Damunt de la porta es disposa d'una triple finestra geminada, amb columnetes i capitells compostos, a partir dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt amb relleus decoratius en els carcanyols. A la terrassa del primer pis i sobre el porxo més septentrional, se situa una galeria de finestres coronades amb arcs de mig punt, úniques obertures que no disposen d'emmarcaments de terracota. El revestiment de les façanes està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc, el qual contrasta amb els elements de terracota esmentats amb anterioritat. | 08270-430 | c/ Josep Carbonell i Gener, 42-46 - c/ Josep Carner, 10-18 | 41.2345200,1.7978300 | 399254 | 4565488 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68308-foto-08270-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68308-foto-08270-430-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 68235 | Casa Josep Urgell i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-urgell-i-vidal | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11947 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres pisos (pb + 2p) i coberta de teula a dues vessants. A la planta baixa s'identifica un sòcol de pedra, la porta d'accés a l'interior, definida per un arc deprimit còncau, i una finestra conformada per un arc escarser que recorda als 'quartos de reixa' típics del segle XIX. A la planta principal es localitza un balcó corregut amb dues obertures que presenten la mateixa tipologia que la porta anteriorment descrita; la volada està conformada per un perfil metàl·lic i suportada per tornapuntes de ferro en forma de voluta; entre les dues portes se situa un plafó de rajoles policromes que representa la figura d'un sant. El darrer pis mostra una galeria de quatre arcs escarsers, separats per pilars de maó massís. En el coronament s'identifica el ràfec de la teulada.</p> | 08270-357 | Pg. de la Ribera, 55 | <p>Amb data de 29 de gener de 1912, Josep Urgell va demanar permís al consistori sitgetà per a construir una casa en una parcel·la que posseïa al passeig de la Ribera. Adjuntava els plànols del projecte original de l'edifici, la signatura dels quals és, malauradament, il·legible. La llicència fou concedida el 30 de gener d'aquell mateix any. (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914).</p> | 41.2345200,1.8060000 | 399939 | 4565479 | 1912 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-68235-foto-08270-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-foto-08270-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-foto-08270-357-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Font i Gumà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||
| 64239 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-2 | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia situada al centre del nucli rural de Vilanoveta. És un edifici de planta irregular que està constituïda per diversos volums superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser adovellat, amb la clau inscrita amb l'any '1805', que es correspon amb una reforma. Sobre el portal hi ha un balcó corregut sostingut per cabirons, al qual s'accedeix des dels dos finestrals d'arc pla arrebossat del pis. Les golfes s'obren amb petits pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, alguns dels quals es troben tapiats. A l'extrem de llevant de la façana hi ha el pontet que comunica la torre de defensa i la casa a nivell del primer pis. Sota el pontet hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior hi ha adossats diversos cossos superposats. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. | 08231-471 | Vilanoveta | El topònim de Vilanoveta apareix esmentat per primera vegada al segle XVII, si bé el seu origen podria ser anterior. El nucli, molt proper a la població de Vilanova, s'hauria format entorn la torre de defensa i la masia de Can Vidal. Segons Pere Català (CATALÀ, 1990: 949), a la planta baixa de la torre hi havia una capella on s'hi celebrava missa al segle passat. Al llibre d'Apeo de l'any 1847 consta que el mas pertanyia als Vidal. | 41.2345300,1.7513200 | 395356 | 4565544 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64239-foto-08231-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64239-foto-08231-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64239-foto-08231-471-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 68417 | Norais del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/norais-del-baluard | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona. www.sitges.es/document.php?id=234 | XVI | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Es tracta d'un testimoni antic de la tradició marina sitgetana, unes fornícules practicades al peu del baluard, que acullen aquests norais de pedra datats de principi del segle XVI i que s'utilitzaven per amarrar les embarcacions. | 08270-539 | Davant dels jardins de la Fragata | Situats davant dels jardins de la Fragata, que duen aquest nom perquè és on hi havia amarrada la fragata, el 1685, que havia de defensar la ciutat de Sitges de la pirateria berber, tripulada per gent del gremi de Sant Elm. | 41.2345400,1.8112100 | 400375 | 4565475 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68417-foto-08270-539-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68417-foto-08270-539-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 68234 | Casa Llúcia Catasús i Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llucia-catasus-i-soler | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917. BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11946 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana -que sembla haver-se realitzat recentment- i la readequació de les obertures de la planta baixa | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p), que aplica en la definició dels elements arquitectònics un llenguatge formal de clara inspiració gòtica, que permet emmarcar l'obra dins la corrent eclecticista. Les obertures de la planta baixa estan conformades per arcs conopials, mentre que la resta són derivacions de l'arc de mig punt; totes elles presenten els brancals i les llindes realitzats amb pedra natural. Destaca el disseny de la planta principal, amb dos balcons que disposen de baranes de pedra decorades amb sèries de quadrifolis encerclats; la volada, igualment de pedra, apareix suportada per mènsules. Entre els dos balcons s'identifica una fornícula en la que es representa a Sant Jordi matant el drac; és obra de l'escultor Pere Jou, realitzada uns anys després de la construcció de l'edifici. El darrer pis consta d'una galeria conformada per set finestres, cadascuna de les quals disposa d'una traceria circular amb trifoli, en la seva part inferior. En el coronament es localitza un primer registre de petites obertures rectangulars que proporcionen ventilació a la solera del terrat, un fals ràfec i una senzilla barana d'obra interrompuda per la finestra d'una estructura afegida al terrat de l'edifici.</p> | 08270-356 | Pg. de la Ribera, 53-54 | <p>El 12 d'octubre de 1915, Llúcia Catasús Soler es va adreçar a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència d'obres per a construir aquest edifici. Els plànols adjunts a la sol·licitud estaven signats pel mestre d'obres Josep Graner: el permís va ser concedit pel consistori sitgetà, el dia 15 d'aquell mateix més (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917). Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2345500,1.8060900 | 399946 | 4565482 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-68234-foto-08270-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-foto-08270-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-foto-08270-356-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||
| 67894 | Dona asseguda nua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-asseguda-nua | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona | XX | Escultura de pedra que representa a una dona asseguda o semiagenollada en actitud de contemplar el mar, visible des del seu emplaçament al Passeig de la Ribera. | 08270-36 | Passeig de la Ribera | L'escultura va ser col·locada a l'octubre de 1965, després de ser adquirida per l'ajuntament de Sitges. Fou objecte d'un acte vandàlic al més d'abril de 2002. | 41.2345700,1.8072500 | 400043 | 4565483 | 1965 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67894-foto-08270-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Josep Busquets (1914-1998) | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 68364 | Retaule de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-immaculada-concepcio | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I.'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11910 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en un cos central i dues ales fixes. El cos central està ocupat per la figura de la Verge -obra contemporània que imita i substitueix l'original- representant el dogma de la Immaculada Concepció. Aquest dogma es representa en la iconografia del conjunt del retaule. A la part superior es troba la figura de l'arcàngel sant Miquel, que simbolitza la victòria del bé contra el mal. Continua amb una estrella de David situada dins d'una corona de llorer i sostinguda per dos àngels, simbolitzant l'origen de Crist com a descendent de David. La línia continua a través de les figures del Pare Etern i de l'Esperit Sant sobre la Verge. Aquest recorregut es prolonga amb la imatge de Maria, que té sota seu la figura de Jesús amb els atributs de Redemptor del món. Finalment, el conjunt escultòric s'omple de grups angelicals, seguint les directrius del Concili de Trento, que demana la reafirmació de les categories celestials. En la predel·la se situen dos relleus, un representa l'escena de l'Anunciació i l'altre els Desposoris de la Verge. En la part més elevada dels cossos laterals dues figures representen la fortalesa i la vida espiritual de la Verge, un mostra una torre i l'altre una flor. L'interior d'aquestes ales laterals han perdut les seves imatges originals: els arcàngels Gabriel i Rafael.</p> | 08270-486 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Cal destacar que, tot i que el retaule fou acabat al 1694, no és fins al 1701 que se li donà la seva dauradura. A l'inici de la Guerra Civil, el retaule va ser parcialment destruït, desapareixent bona part de les seves figures. Acabada la Guerra, es van reintegrar i refer bona part d'aquests elements, encara que no tots, com les figures dels arcàngels de les ales laterals del retaule.</p> | 41.2346000,1.8117200 | 400418 | 4565481 | 1694 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 68233 | Casa Llorenç Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-montserrat-0 | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11945 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Edifici construït entre mitgeres, que inicialment disposava d'un alçat de dues plantes (pb + 1p) i que recentment -amb posterioritat a l'any 1987- ha estat objecte d'una remunta que, malauradament, desvirtua en gran manera la bona qualitat del projecte original. La façana s'organitza amb un composició simètrica que disposa dues obertures en cada planta, concretament dues portes a la planta baixa i un balcó corregut amb dues sortides al primer pis. Les obertures apareixen emmarcades per motllures graonades, a mode de trencaaigües o guardapols. Destaca el disseny de la barana d'obra de l'antic terrat, amb traceria calada a base de motius circulars amb quadrifolis, separats per pilars d'obra que finalitzen en permòdols i que recreen un imaginari d'inspiració medieval. Dissortadament, els toldos i els rètols de l'hotel que ocupa actualment la finca, anul·len totalment l'efecte estètic i visual del projecte.</p> | 08270-355 | Pg. de la Ribera, 51 | <p>El 24 de novembre de 1915, Llorenç Montserrat Ferrer, mandatari d'Ignasi Balaustegui, es va adreçar a les autoritats municipals per a obtenir el permís d'obres necessari per a construir aquest edifici. Els plànols adjunts a la seva sol·licitud estaven signats pel mestre d'obres Josep Graner i van ser aprovats el dia 26 del mateix mes (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917). Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2346100,1.8062200 | 399957 | 4565489 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-68233-foto-08270-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-foto-08270-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-foto-08270-355-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||
| 68232 | Casa Dolors Gili Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-gili-casanovas | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914 BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11944 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p). A la planta baixa s'identifiquen dues obertures que consten de guardapols sostinguts per permòdols decorats amb motius florals i figuratius. Al primer pis se situen dos balcons rectangulars, amb barana correguda de pedra, decorada amb traceries de motius geomètrics i circulars, de clara inspiració gòtica; disposen també de guardapols amb un programa decoratiu força elaborat i sostingut novament per petits permòdols que, en aquest cas, representen àngels músics. El forjat del darrer pis es reflecteix en la façana mitjançant una senzilla cornisa motllurada; aquesta planta consta de dues finestres geminades, emmarcades per guardapols rectes i motllurats. En el coronament del frontis s'identifica un fals ràfec, de notable volada, sostingut per permòdols i una barana d'obra, de línia corbada, que se suporta per matxons d'obra decorats amb traceria de quadrifolis.</p> | 08270-354 | Pg. de la Ribera, 50 | <p>Amb data de 27 de febrer de 1909, Dolors Gili i Casanovas s'adreçava a les autoritats municipals, tot sol·licitant llicència per a construir una casa en una parcel·la del passeig de la Ribera de Sitges. Acompanyaven la sol·licitud els plànols del projecte, signats per l'arquitecte Marcel·lí Coquillat. L'aprovació fou concedida el 4 de març d'aquell mateix any. Cal tenir present que l'edifici actual presenta certes modificacions respecte de la seva fesomia original, bàsicament per la transformació d'obertures de la planta baixa i del pis superior (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Marcel·lí Coquillat i Llofriu (Elx, 1864- Busot, 1924), va obtenir el títol a Barcelona, l'any 1892 i va exercir com a arquitecte municipal de Sant Just Desvern. A Barcelona són conegudes les seves obres del Passeig de Gràcia, Ronda Universitat i c/ Pelai.</p> | 41.2346100,1.8063000 | 399964 | 4565488 | 1909 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-68232-foto-08270-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-68232-foto-08270-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-foto-08270-354-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Marcel·lí Coquillat i Llofriu (1864-1924) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||
| 68359 | Pintures murals de la Capella de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Essencialment als murs laterals, hi ha part de la pintura perduda. | <p>La capella de Santa Caterina o de la Mare de Déu de Montserrat és la darrera capella de l'església de la banda de l'epístola. Els seus murs estan decorats amb unes pintures murals obra del pintor Pere Pruna. A la paret central, emmarcant la fornícula amb la imatge de la verge, s'hi representen tres àngels adorant la Verge amb monjos benedictins i escolans cantant. A les parets laterals hi ha una processó precedida d'un àngel.</p> | 08270-481 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>L'obra l'encarregà Mossèn Prats, rector de Sitges, al pintor barceloní Pere Pruna, personatge molt vinculat a la ciutat de Sitges i autor també de la decoració de l'absis de la Capella del Santíssim Sagrament.</p> | 41.2346100,1.8117500 | 400421 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68359-68359-foto-08270-481-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68359-68359-foto-08270-481-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Pruna i Ocerans (1904-1977) | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 68366 | Retaule de la mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11912 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser té una traça reticular -hereva encara de la tradició renaixentista-, flanquejada per dues columnes salomòniques decorades amb símbols eucarístics. En el bancal se situen els relleus que representen els diferents misteris de Dolor; al mig del bancal es troba un relleu que representa l'adoració dels Reis Mags, tema que queda fora de cap misteri del Rosari, però que se li ha donat un sentit paral·lel a la ofrena del mateix altar a la Verge. Al primer pis hi trobem escenificats els misteris de Goig, i sobreposats dins d'uns ovals hi trobem les imatges dels quatre pares de l'església (sant Gregori, sant Jeroni, sant Agustí i sant Ambrós). Sobre aquest primer cos s'aixeca un segon nivell, on hi ha representats els misteris de Glòria, i al centre, destacant per les seves dimensions, hi ha el relleu que correspon a la coronació de Maria. Entre els dos pisos, als costats, es pot veure el bust de dos dominics, com a referència a l'ordre religiós que en el seu moment va afavorir el res del rosari. Finalment, en el tercer cos o àtic se situen les figures de la Verge Maria al costat de l'Evangeli i l'arcàngel sant Gabriel, al costat de l'Epístola. Al centre del conjunt se situa el Calvari.</p> | 08270-488 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule a la Verge del Roser fou erigit a la parròquia de Sitges l'any 1684 i costejat per la Confraria del Roser. Aquesta confraria no exigia cap condició prèvia a aquells que sol·licitaven entrar-hi, per aquest motiu esdevingué una de les més populars. Finalment, cal destacar que la imatge que presideix el retaule substitueix la que hi havia antigament, que fou llençada al mar l'any 1936.</p> | 41.2346100,1.8117700 | 400422 | 4565482 | 1684 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-foto-08270-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La talla del retaule del Roser presenta una clara diversitat de nivells de qualitat, això s'explica pel fet que els mestres escultors de l'època delegaven en d'altres artistes del seu taller l'elaboració de les feines que consideraven menys destacables; així l'escultor es dedicava a la disposició general de les escenes i a l'elaboració de les feines més delicades. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 68357 | Pintures murals de l'absis de la Capella del Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-labsis-de-la-capella-del-santissim-sagrament | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11903 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges 1800-1930' GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA, Vol. 5, B; 1982, p. 284 LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891:101-113) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XX | <p>L'absis de la capella del Santíssim Sagrament -construïda a mitjan segle XIX- fou decorat al segle XX per un conjunt de pintures murals. A l'espai entre les pilastres adossades amb capitell corintis es representen unes figures d'àngels acompanyades de motius florals, mentre que a la mitja taronja de la coberta es representa Jesucrist acollint els fidels, flanquejat pels evangelistes.</p> | 08270-479 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | <p>La capella del Santíssim Sagrament fou construïda a mitjans del segle XIX pel mestre de cases Francesc Cros, en l'ampliació de l'església parroquial sobre terrenys del baluard. Posteriorment, ja al segle XX, el pintor Darius Vilàs (1880-1950) va ser l'encarregat de la seva decoració pictòrica. Darius Vilàs es va formar a la Llotja i va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. En la seva intensa tasca com a muralista va pintar, entre d'altres, el Foment de Pietat Catalana a Barcelona.</p> | 41.2346100,1.8118300 | 400427 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68357-68357-foto-08270-479-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68357-foto-08270-479-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Darius Vilàs (1880-1950) | En un dels altres murs de la capella hi ha un quadre amb la representació del Sant Sopar, realitzat pel mateix autor Darius Vilàs. | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 68360 | Quadre del Sant Sopar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-del-sant-sopar | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11906</p> | XX | <p>Al mur oposat a l'altar de la Capella del Santíssim Sagrament hi ha penjat un quadre a l'oli que representa l'escena del Sant Sopar. La iconografia i composició del quadre no s'aparta dels cànons habituals: Jesucrist al centre beneïnt el pa i el vi, i a la dreta i esquerra els seus apòstols al voltant de la taula. Dues columnes amb capitells jònics daurats i un fons floral amb garlandes serveixen de fons de la imatge.</p> | 08270-482 | Capella del Santíssim Sagrament de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | <p>El pintor Darius Vilàs (1880-1950) fou l'autor de la decoració mural de l'absis d'aquesta capella, construïda a mitjan segle XIX com a una ampliació de l'església parroquial. A ell es deu també l'autoria d'aquest quadre penjat al mur oposat a l'altar. Darius Vilàs es va formar a la Llotja i va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. En la seva intensa tasca com a muralista va pintar, entre d'altres, el Foment de Pietat Catalana a Barcelona.</p> | 41.2346100,1.8118300 | 400427 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68360-foto-08270-482-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68360-foto-08270-482-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Darius Vilàs (1880-1950) | L'autor del quadre és el mateix que el de la pintura mural de l'absis de la capella, Darius Vilàs. | 103|98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 68358 | Pintures murals del Baptisteri de l'església parroquial de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-baptisteri-de-lesglesia-parroquial-de-sitges | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11904.</p> | XX | <p>El Baptisteri de l'església parroquial de Sitges -situat sota el campanar- conté una decoració amb pintures murals que representen Sant Joan Baptista batejant Jesús. La pintura, molt colorista, contrasta amb la resta de la decoració de l'església.</p> | 08270-480 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>L'autor, Pere Pruna (1904-1977), va realitzar aquestes pintures per encàrrec del rector de la parròquia mossèn Prats. A ell es deu, també, la decoració mural de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 41.2346300,1.8115400 | 400403 | 4565485 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68358-68358-foto-08270-480-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68358-foto-08270-480-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Pruna i Ocerans (1904-1977) | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 68231 | Casa Pilar de Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pilar-de-parellada | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914 BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11943 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial considera que s'ha de conservar íntegrament la façana. | Edifici construït entre mitgeres, elevat respecte del nivell del carrer i estructurat en dues alineacions diferents, amb un alçat de tres plantes (pb + 2p) que jerarquitzen la seva importància en funció de les seves dimensions. Un petit porxo decorat amb rajoles dóna accés a la porta d'entrada, definida per un arc carpanell, malgrat que la resta d'obertures presenten forma d'arc de mig punt. En el primer pis les obertures són rectangulars i mostren les llindes i els brancals ressaltats per estucs; en el tercer es recupera l'arc carpanell, tot i que amb unes dimensions menors. El coronament consta d'un cornisa motllurada, sobresortint i d'una coberta de teules. Les reixes i baranes són de ferro forjat i cal mencionar també la presència d'un rellotge de sol, pintat sobre el parament del frontis. | 08270-353 | Pg. de la Ribera, 49 | L'edifici que és visible en l'actualitat és el resultat de la modificació efectuada l'any 1914 sobre una construcció més antiga, propietat de Pilar de Parellada. Aquesta s'adreçà a les autoritats municipals, amb data de 28 de març d'aquell any per tal d'obtenir la llicència necessària per a la reforma. Els plànols que va adjuntar a la sol·licitud apareixien signats per l'arquitecte Josep Domènec i Estapà. El permís fou concedit el dia 2 d'abril del mateix 1914 (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Domènec i Estapà (Tarragona, 1850-Sant Feliu de Cabrera, 1917), va obtenir el títol a Barcelona l'any 1881, essent deixeble de Vilaseca. A Barcelona són conegudes obres seves com ara la presó Model, l'Observatori Fabra i l'edifici Catalana de Gas, entre d'altres. | 41.2346400,1.8064100 | 399973 | 4565492 | 1914 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Domènec Estapà (1850-1917) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 68361 | Orgue de la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-la-parroquia-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL MIRABEN, I. 'Els altars barrocs de l'església de Sitges'.G.E.S. Sitges. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11907 COLL MIRABENT, I. (1993). 'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. El eco de Sitges. 30. 1. 1982. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XVII | <p>L'orgue es troba a la nau central, sobre un dels arcs de les capelles laterals de la banda de l'epístola, i és accessible des de la tribuna superior de les capelles. La cadireta, nom que es dóna a l'orgue petit que queda situat sota un de més gros, està emmarcat per dues columnes salomòniques situades sobre unes bases amb elements escultòrics. A continuació, s'hi troba un fris on s'hi pot llegir la data de construcció de l'orgue, 1696. A cada costat de la cadireta hi han esculpits els apòstols. Tant la cadireta com l'orgue major tenen els tubs separats per pilastres, decorats amb elements florals. L'orgue major té els emmarcaments dels extrems de major amplada que els centrals, i estan decorats amb la silueta d'una columna salomònica acabada amb un capitell. Coronen l'orgue major un fris i una cornisa acabat en dues voltes incipients. Al centre del frontó hi ha un medalló amb l'escut de Sitges, i al punt més alt i envoltada per una mena de mandorla hi ha la imatge de la Immaculada Concepció. La caixa està decorada amb dos atlants, dos de cos sencer situats sota el basament de l'orgue i dos que ornamenten un petit espai entre la barana i la base dels extrems de l'emmarcament de l'orgue major. Les imatges de quatre àngels músics, completen la decoració escultòrica i, finalment, la base externa de l'orgue funciona com un sostre de cassetons, dividits en quadrats, i al mig s'hi situa una figura en forma d'estrella.</p> | 08270-483 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Al Llibre del Consell de la Universitat de Sitges es troba anotada la demanda de la construcció d'un orgue a l'Església Parroquial de Sitges per part d'un grup de devots sitgetans, que es farien càrrec dels costos de la construcció a canvi que la universitat es fes càrrec del sou de l'organista i del manteniment de l'instrument. El 27 de desembre de 1694 es signà un contracte perquè el religiós Bartomeu Triay s'encarregués de la construcció. Finalment, fou la vila de Sitges qui es va fer càrrec de les despeses de la construcció, 900 lliures. El 5 d'octubre de 1695 la Universitat signà un contracte amb Joan Roig, escultor de Barcelona, amb la finalitat que aquest executés la caixa de l'orgue. Pel que fa a les pintures de l'orgue, l'obra fou encarregada a Sebastià Font, qui pintà les figures de Santa Tecla i Sant Bartomeu. L'any 1856 l'orgue fou daurat per petició de la Junta d'Obres de la parròquia. L'instrument que és visible actualment és una reconstrucció realitzada l'any 1985 per l'orguener Gerhard Grenzing, i únicament el moble correspon a la peça original.</p> | 41.2346400,1.8116900 | 400416 | 4565486 | 1695 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-68361-foto-08270-483-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bartomeu Triay (orgue), Joan Roig (escultura), Sebastià Font (pintura) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 68275 | Restes de la muralla. Baluard-La Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-la-muralla-baluard-la-punta | <p>GARCIA, J; MIRET, J; MIRET, M( 1988), 'Els precedents arqueològics de Sitges: les restes de l'entorn de l'Ajuntament'. Vilafranca del Penedès GARCIA, J; MIRET, M; MORAGUES, N. (1989), ' L'estudi dels materials arqueològics apareguts l'any 1974 en el subsòl de l'Ajuntament de Sitges'. Vilafranca del Penedès LLOPIS, Joan (1891) 'Assaig Històric sobre la vila de Sitges'. Facsímil del Grup d'Estudis Sitgetans. 1980. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11955 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SERRA, J. ' Subur al fin?', Eco de Sitges, 11 agost 1974 SERRAMALERA, P. (1968) 'El Sitges de nuestros bisabuelos'</p> | XIII | El Pla Especial estableix que cal conservar íntegrament les restes i restaurar les parts malmeses. | <p>Es tracta de les úniques restes que es conserven de la muralla medieval de la vila de Sitges. A nivell constructiu, el llenç de mur està conformat per un paredat ordinari conformat per pedres desbastades de petites dimensions, cohesionades per un morter de calç de tonalitat terrosa i sense cap mena d'ordenació en filades regulars. Estructuralment, la disposició del parament és clarament atalussada, especialment en el sòcol inferior que sobresurt del plom de la resta del mur. En aquesta mateixa base poden identificar-se alguns norais antigament destinats a l'ancoratge de les embarcacions (vegeu fitxa nº 539). La part més oriental de l'estructura disposa de diferents anivellaments enjardinats que es perllonguen fins a les escales del Baluard (vegeu fitxa nº 396).</p> | 08270-397 | Pg. de la Ribera | <p>Les restes de la muralla medieval de Sitges corresponen al recinte fortificat que encerclava el primitiu nucli de la vila, datat al voltant del segle XIII. Aquest perímetre murat disposava de dues portes d'accés que comunicaven amb els camins que es dirigien a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Aquesta alineació va definir un primer eix viari extramurs que va ser la línia vertebradora del primer raval sitgetà; comprenia els carrers Nou, Tacó, Carreta, Major i de l'Aigua i va quedar inclòs en el segon perímetre de muralla construït al segle XVII. A nivell arqueològic, des del segle XIX fins l'actualitat s'han realitzat diverses troballes arqueològiques en la zona del baluard de Sitges. L'any 1883 es van trobar casualment dues monedes romanes, una de l'emperador Tiberi i l'altra d'Adrià. En el decurs del segle XX, la localització de material arqueològic a la zona corresponent al baluard ha estat una constant: -1949. Localització de dues àmfores senceres en el subsòl d'una casa propietat de Ramon Sala, junt al vell baluard; les peces, si bé no presentaven unes característiques massa precises, no semblaven correspondre a una tipologia clarament romana. -1973. Localització de diversos fragments d'àmfora romana durant el transcurs d'unes obres realitzades a l'església parroquial i en una casa pròxima. -1974, la realització d'obres a l'edifici de l'Ajuntament permet localitzar ceràmica feta a mà, de vernís negre, ibèrica pintada, un amforisc, ceràmica sigil·lada, ceràmica medieval i moderna. -1976, es porta a terme un sondatge davant d'església parroquial que permet recuperar una vora d'àmfora púnica ebusitana, una vora de campaniana A, una nansa d'àmfora bífida d'àmfora romana i diverses restes d'època medieval i moderna. També s'han trobat a la zona algunes destrals de pedra i algunes sitges de cronologia incerta. En els darrers anys, dins l'àrea del baluard, s'han efectuat diverses intervencions arqueològiques pròpiament dites, motivades per la realització d'obres de remodelació en l'interior d'alguns edificis, i per la instal·lació o remodelació d'infraestructures en els carrers: -1986. Intervenció en una dependència semisubterrània de l'edifici de l'Arxiu Històric Municipal. -1996. Excavació de l'espai interior de l'edifici del' Sarcòfag', a causa de l'obertura d'un nou accés al c/ Sant Joan a fi d'adaptar l'edifici com a magatzem del Patronat de Museus de Sitges. -1997. Seguiment arqueològic de les obres dels edificis nº 8 i 12 del c/ Fonollar per integrar-los dins la xarxa del Consorci de Museus de la ciutat. -2001. Seguiment arqueològic de les obres d'instal·lació d'unes conduccions de gas en els c/ de la Devallada i d'en Bosc i en l'espai situat davant la biblioteca i de les obres destinades al sanejament i reforçament del c/ Fonollar, des de la porta de Sant Miquel fins a la Pl. de l'església de St. Bartolomeu. Cadascuna d'aquestes intervencions disposa d'una fitxa de l'IPAC específica on es detallen les troballes realitzades. Totes aquestes intervencions han aportat dades materials amb les que definir, encara que parcialment, les primeres etapes històriques del poblament sitgetà i el context històric de la construcció del baluard.</p> | 41.2346500,1.8111600 | 400371 | 4565487 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68275-foto-08270-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68275-foto-08270-397-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||
| 68217 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | COLL, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial de Sitges'. Sitges Coll, I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11902 CARBONELL, J. (1956). 'Siete ensayos de Historia Suburense'. El Eco de Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:62). Vol. 5. Barcelona. FONTBONA, F. (1983) 'Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888'. Barcelona. LLOPIS, J. (1980) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Sitges. LLOPIS, B.- CLARÀ, F. (1982) 'Dos treballs d'història de Sitges de mitjans del segle XIX'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona. SOLER, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Sitges. | XVII i XIX | El Pla Especial fa constar la necessitat de mantenir el volum construït i les característiques generals de l'edifici, i de realitzar una restauració global. | L'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla és un dels edificis més significatius de la vila de Sitges, tant per la seva vàlua arquitectònica, com pel fet de constituir una de les fites del seu paisatge urbà més reconegudes. L'edifici mostra una planta típicament basilical, estructurada en base a tres naus -la central més elevada i separada per una sèrie d'arcades-, i un absis poligonal. Disposa també de capelles laterals, cor situat als peus, i tribunes superiors. Pel que fa a la coberta, aquesta descarrega el seu pes sobre un conjunt d'arcs de mig punt. Els trets més rellevants de la seva façana principal són, d'una banda, la presència de nàrtex o vestíbul avançat (que data de l'any 1863) i de tres portes d'accés, totes elles conformades per arcs de mig punt; d'altra banda, convé mencionar la presència de l'obertura circular superior, o rosassa, i el coronament superior amb cornisa de perfil ondulant i pinacles amb esferes. Finalment, a la banda dreta del frontis es troba emplaçat el campanar de planta octogonal i conformat per tres cossos superposats. En el costat esquerre s'identifica l'anomenada torre del Comunidor, de planta quadrada. Cal mencionar també la presència de la capella del Santíssim en el flanc dret de l'església. L'interior de l'edifici conté elements significatius del patrimoni moble religiós de la vila de Sitges, així com un òrgan igualment valuós. | 08270-339 | Passeig del Baluard s/n | L'actual església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla s'aixeca en el mateix indret que ocuparen les esglésies romànica i gòtica de la vila de Sitges, aquesta darrera consagrada l'any 1317. El 14 d'abril de 1664 es va acordar la construcció d'una nova església, les obres de la qual s'iniciaren un any després, concretament el 8 d'octubre de 1665. La consagració definitiva es documenta el 19 de juliol de 1672, tot i que l'anomenada Torre del Comunidor no estarà finalitzada fins dos anys més tard, al 1674. L'any 1868, després d'enderrocar la Torre de les Hores del c/ Major, s'hi van col·locar en aquesta torre les campanes i el rellotge de la vila. L'edifici de culte va experimentar noves reformes a mitjans del segle XIX. Així, doncs, entre 1854 i 1856 es va portar a terme una ampliació i el bastiment de la capella del Santíssim, en la que hi treballaren la nissaga de mestres d'obres sitgetans de la família Cros. Ja en la segona meitat de la centúria, es va reformar el campanar segons el projecte de Mossèn Clara. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou el mestre Jaume Sunyer, i l'obra es va beneir amb data de 8 de desembre de 1863. | 41.2346500,1.8116100 | 400409 | 4565487 | 1664-84 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Sebastià Vives. Jaume Suñé (campanar) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el conjunt de Maricel de Terra i la pròpia parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | 99|98|94|96|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 64229 | Xemeneia de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-roca | XX | La part superior està malmesa. | Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i està coronada per un collarí. El parament és de totxo vist aplantillat. | 08231-461 | Rambla del Garraf | La Bòbila Roca va començar la seva activitat entorn els anys 40 del segle XX. Estava dedicada a la fabricació de material de construcció. Al cap de pocs anys, el senyor Antoni Roca, va notificar que durant l'extracció de les argiles de la bòbila va posar-se al descobert material arqueològic. Les excavacions posteriors van confirmar l'existència d'un jaciment que comprèn des del neolític mitjà fins a l'època ibèrica. | 41.2346700,1.7472500 | 395015 | 4565565 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64229-foto-08231-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64229-foto-08231-461-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 68367 | Retaule de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-les-animes | <p>CARBONELL I GENER J. (1961).'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11913 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19.</p> | XVII | <p>Es tracta d'un quadre en relleu, presidit per la imatge de la Mare de Déu del Carme sobre un núvol, on hi ha una representació del cel i de l'infern. Uns àngels celestials ofereixen les mans a dos personatges que representen un rei i un bisbe que s'estan cremant a les flames de l'infern. El relleu està dotat d'un gran cromatisme contraposant els blaus del cel amb els vermells de l'infern.</p> | 08270-489 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Es desconeixen tant l'autoria com qualsevol dada referent a aquesta obra, adscrita, però, al corrent barroc i lligada al moment de construcció de la nova església parroquial, beneïda el 1672.</p> | 41.2347000,1.8114800 | 400398 | 4565493 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68367-foto-08270-489-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 68379 | Arxiu Parroquial de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sitges | <p>DUART MONTOLIU, J. Mª. (1990). 'El formulari notarial de l'Arxiu Històric de Sitges' Miscel·lània Penedesenca, 13, Vilafranca del Penedès. ESCUDÉ AIXELÀ, M. Mª. (1986). 'Aspectos sanitarios del archivo de la iglesia de San Bartolomé y Santa Tecla de Sitges en el siglo XVIII (1701-1800)' Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona. MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, M. A. (1985). 'Evolució demogràfica de Sitges' (1674-1810)', Miscel·lània Penedesenca, núm. 7. Vilafranca del Penedès. MONTSERRAT ROBERT, Mª.J. (1985). 'Estudi econòmic de Sitges durant el segle XVIIIè: Població, agricultura i evolució urbana', Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SERRAMALERA COSP, P. (1986). 'Sitges 1824. Estudi d'un empadronament.' Sitges. SERRAMALERA COSP, P. (1990). 'Demografia sanitària sitgetana del segle XVII segons els llibres de l'Arxiu parroquial, 1º part: Baptismes', Miscel·lània Penedesenca, 13, Vilafranca del Penedès. SERRAMALERA COSP, P. (1991). 'Estudi demogràfic de la vila de Sitges des del segle XIVè fins al XVIIIè', Miscel·lània Penedesenca, 14, Vilafranca del Penedès. TORRENTS, A. VALLS, M. BAYONA, J. (2001).'Inventari dels Arxius Sagramentals del Penedès (comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), s. XVII.XIX'. Miscel·lània de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Centre d'Estudis Demogràfics.</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sitges conserva part dels llibres de baptismes (1634-1900), matrimonis (1642-1900) i defuncions (1509- 1547; 1551-1606; 1626 -1646; 1676-1683; 1696-1705 i 1754- 1900).</p> | 08270-501 | Església Parroquial de Sitges, Pg del Baluard s/n. Sitges, 08870 | 41.2347100,1.8118500 | 400429 | 4565493 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 68369 | Talles de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talles-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11915</p> | XVIII | <p>Les dues talles, d'estil barroc, representen els sants amb els seus atributs: Sant Bartomeu duu el ganivet del seu martiri i es mostra amb el tors nu i cobert amb una túnica vermella; Santa Tecla llueix un vestit daurat i una corona, mentre que a la mà té agafat el braç. Actualment, es troben al mur de la Sagristia de l'església.</p> | 08270-491 | Sagristia de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | 41.2347100,1.8118700 | 400431 | 4565493 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les dues talles, surten per la processó de Sant Bartomeu el dia 24 d'agost i el dia de Santa Tecla, el 23 de Setembre. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 68368 | Retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11914 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. (1982:284). Vol 5. TINEO, J.A i ROUSAUD, J. (1984).'Garraf. Baix Penedès. Les comarques de Catalunya'. Ed Blune, Barcelona.</p> | XV | <p>Taula central de l'antic retaule dedicat als sants patrons de Sitges, situat actualment darrera l'altar major amb un emmarcament exterior barroc. Segons sembla, el retaule original estava format per tres pisos de quadres on hi havia representada la història de Santa Tecla i Sant Bartomeu. Per damunt de la taula central hi havia situada una crucifixió. Pel que fa a la taula que encara es conserva, en ella es representen els dos sants amb els seus atributs. Destaquen per la seva qualitat artística, la riquesa com es dibuixen les robes dels sants, i un terra d'opus sectile, malgrat que la seva perspectiva sigui errònia.</p> | 08270-490 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule fou contractat pels jurats de la universitat de Sitges al pintor napolità Nicolau de Credença l'any 1499 per un total de 132 lliures, sense que es conegui quin any fou enllestida l'obra, ja a inicis del segle XVI. El retaule fou traslladat a l'església del Vinyet mentre es duien a terme les obres de construcció del nou temple parroquial a mitjan segle XVII. Aquest trasllat va significar la disgregació del conjunt, ja que les taules es van separar i col·locar a diferents murs, arribant a perdre's. Acabades les obres de l'església, les parts del retaule no van torna, i no fou fins després de la Guerra Civil, quan la taula que quedava va ser traslladada a l'església Parroquial de Sitges per a presidir l'altar.</p> | 41.2347200,1.8118500 | 400429 | 4565494 | 1499 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-68368-foto-08270-490-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-foto-08270-490-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-68368-foto-08270-490-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Nicolau de Credença | L'any de la capitulació de l'encàrrec és el de 1499, però s'ha optat per datar el retaule al segle XVI, ja que fou a inicis d'aquest quan es deuria enllestir l'obra. Nicolau de Credença féu també, entre d'altres, els retaules de Sant Just de Barcelona i els de les esglésies de Sant Genís de Vilassar, Mataró i Sant Martí de Provençals. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||
| 68370 | Ossera de Bernat de Fonollar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ossera-de-bernat-de-fonollar | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11916 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. (1982:284). Vol. 5. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XIV | <p>Ossera d'estil gòtic datada del segle XIV amb una tapa a dues vessants. Es troba sota el cor, al costat del retaule de les Ànimes. En la cara de la ossera que mira a l'església hi ha esculpit l'escut dels Fonollar, present també al frontal. Sobre la vessant es troba l'estàtua jacent de Bernat de Fonollar, amb un vestit de cota de malla, amb un punyal i una espasa que pengen del cinturó que cenyeix el vestit. Les mans es tanquen amb actitud de pregar i el cap resta tapat per un capmall. L'ossera es recolza sobre dos permòdols de pedra.</p> | 08270-492 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | 41.2347300,1.8114800 | 400398 | 4565496 | 1326 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bernat de Fonollar es feu construir la tomba i morí l'any 1326, el dia 25 d'octubre. En l'ossari s'hi pot llegir: ' Hic jacet honorabilis: Bernat de Fonollario qui instituït et dotavit duas capellanias perpetuas in presente ecclesia et ospitale pauperubus...; in quo saabilivit... altare quod perpetuo dotavit; qui et emit castrum de Cigiis et de Campasens; qui fuit procuratur generalus in Cataluniae pro domino rege; XX annis et ultra: oblit anno Domini MCCC'. | 93|85 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2485,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc