Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63812 | Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-roca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, J.; BOQUER, S. (2004). 'Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes, Garraf), Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia: La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. La Garriga: Generalitat de Catalunya. MIRET, J.; MORMENEO, L.; BOQUER, S. 'Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes). Cinquanta anys d'investigacions arqueològiques'. Del Penedès. Núm. 3 (2002). | -XXXVI/-I | Destruït. | Al voltant de l'antiga bòbila d'en Roca, situada prop de Vilanoveta i les Roquetes, s'hi van localitzar diverses troballes arqueològiques, tal i com consta a la Carta Arqueològica. En un primer moment es va trobar una quinzena de sepultures neolítiques, situades dins una cavitat rectangular coberta de lloses. A més dels esquelets hi havia destrals de pedra, vasos ceràmics i denes de calaïta. Més endavant, es van localitzar dues sitges excavades a l'argila sense material que en permeti establir una cronologia. Poc després es va excavar un fons de cabana de l'edat del ferro, que contenia fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, fragments d'ossos de fauna i restes de granes de cereal carbonitzat. En un sondeig posterior es van poder identificar un nivell de la primera Edat del Ferro i un altre amb material ibèric. A l'altre costat de la carretera es va localitzar una sitja del Bronze final amb fragments de ceràmica a mà, alguns decorats amb acanalats. | 08231-44 | Rambla del Garraf | La Bòbila Roca va començar la seva activitat productiva vers l'any 1940. El seu propietari, Antoni Roca, va indicar a Albert Ferrer, del Museu Víctor Balaguer, que durant l'extracció d'argiles es van descobrir entre dotze i quinze sepultures, que no van poder-se recuperar després de ser portades a l'abocador de rebuig. Tanmateix, el propietari es va comprometre a notificar a Ferrer qualsevol nova troballa que s'hi localitzés. Per aquest motiu, entre els anys 1952 i 1954, Albert Ferrer i Joan Bellmunt van ser avisats d'una nova descoberta. L'excavació va revelar l'existència de dues sitges, sense que es trobés material al seu interior. L'any 1964 el mateix Joan Bellmunt va excavar el fons de cabana amb una quantitat important de material corresponent a l'Edat del Ferro. Uns anys més tard, vers el 1979, la Secció d'Arqueologia del Museu Víctor Balaguer, dirigida per Lluís Mormeneo, va fer una excavació en extensió que va permetre determinar els dos nivells del jaciment. La sitja prehistòrica de l'altre costat de la carretera es va localitzar l'any 1994 en una nova intervenció a la zona. | 41.2349500,1.7471300 | 395006 | 4565596 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63812-foto-08231-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63812-foto-08231-44-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La Carta Arqueològica del 1984 situa el jaciment on es troba la bòbila, mentre que a l'Inventari d'Àrees d'Expectativa Arqueològica del Pla d'Ordenació Urbana de Sant Pere de Ribes de l'any 2001el situa a l'entrada del nucli de Roquetes, a l'altre costat de la carretera. | 79|81|78|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 67860 | Plaça de l'Ajuntament, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-4 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | Sense data | Segons la normativa del Pla Especial, cal preservar la tipologia constructiva de l'edifici, la seva forma parcel·lària i l'alçada actual. Si s'obren portes en la planta baixa s'hauran d'alinear verticalment amb els balcons dels pisos alts. | Edifici de tres plantes (pb + 2p) mostra de l'arquitectura popular sitgetana. Façana de gran senzillesa, amb obertures rectangulars, llevat del portal de la planta baixa conformat per brancals de pedra i arc adovellat rebaixat. La planta inferior presenta quatre obertures, tot seguint l'esquema porta-finestra-finestra-porta; en els pisos superiors s'identifiquen dos balcons i una finestra alineada a la banda dreta del frontis. Els balcons mostren volada d'obra i reixes metàl·liques de factura recent. En el coronament de la façana s'identifica la tortugada i una barana d'obra llisa del terrat transitable de la finca, en el que es localitza un cos construït lateral. | 08270-2 | Plaça de l'Ajuntament, 4 | 41.2349700,1.8115100 | 400401 | 4565522 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67860-foto-08270-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67860-foto-08270-2-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68295 | Casa Elvira Morey de Semir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-elvira-morey-de-semir | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligatòria la conservació del volum edificat, de les seves façanes i del jardí | Es tracta d'un gran edifici aïllat, força eclèctic, a mig camí entre l'estil colonial i el romanticisme i inserit dins d'una parcel·la de grans dimensions. Anomenat Torre Los Arcos amb clara referència als diferents porxos de què consta, destaca per la composició dels volums construïts. Al voltant d'un cos d'edifici estructurat en alçat en planta baixa i tres pisos, amb una coberta de teules composta, s'organitzen altres cossos laterals i frontals que atorguen un volum característic a la construcció. És interessant el cos adossat més oriental amb un alçat de planta baixa, un pis i terrat pla transitable, on la planta pis està envoltada d'arcs de mig punt sobre pilars de secció rectangular formant un espai porxat. A la zona més occidental del cos central s'organitza l'accés a l'interior de l'immoble (situat a la planta primera) mitjançant una escala que descansa sobre dos arcs de mig punt que conformen una volta de canó. Per la part més meridional, la superfície de la planta baixa es perllonga formant un espai porxat amb diversos arcs de mig punt que arrenquen directament del nivell del terreny; damunt aquest espai porxat es configura una terrassa que correspon a la planta pis amb barana de ferro simple. I, finalment, a la part més occidental, (on se situa la porta d'accés a l'interior de l'immoble) hi ha un tercer espai porxat amb grans arcades de mig punt. Les restants obertures de l'edifici són senzilles, amb llindes rectes i sense cap motiu decoratiu remarcable, llevat d'un únic balcó situat a la façana més meridional i a nivell del segon pis, el qual disposa de la llosa d'obra amb reforços de ferro de forja. Els ràfecs de les cobertes estan formades per diverses filades de maó combinades amb filades de teules. Tot l'edifici s'assenta sobre una zona de sòcol baix de pedra, formant un aparell irregular. Finalment, llevat d'aquesta zona de sòcol de pedra vista, la resta de l'edifici disposa d'un revestiment simple a base d'un arrebossat senzill (pintat de color blanc), sense que s'observi cap element decoratiu remarcable. | 08270-417 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 6-10- c/ Mare Ràfols, 2-12 | 41.2350000,1.8032400 | 399708 | 4565535 | c. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 68029 | Còpia de l'escultura del Greco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copia-de-lescultura-del-greco | <p>DDAA (1998) 'El Greco a Sitges. Cent anys'. Sitges FONTBONA, F. MIRALLES, F. (1985) 'Del modernisme al noucentisme. 1888-1917' a 'Història de l'Art Català', vol. VII. Barcelona PLANES, R. (1969) 'El modernisme a Sitges'. Barcelona PLANES, R. (1951) 'El llibre de Sitges'. Barcelona</p> | XX | <p>Escultura de pedra i pedestal de pedra i ceràmica, còpia de l'escultura del Greco original, situat al bell mig del Passeig de la Ribera i envoltat per una àrea enjardinada.</p> | 08270-740 | Passeig de la Ribera, s/n | <p>A causa del deteriorament de l'escultura original dedicada a la figura del Greco (custodiada al Museu Maricel), l'any 1972 Nicolau Ortiz i Serra va portar a terme una còpia que se situa en l'emplaçament de l'original.</p> | 41.2350300,1.8088400 | 400177 | 4565532 | 1972 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68029-foto-08270-740-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2026-09-07 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Nicolau Ortiz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68219 | Pg. de la Ribera, 11-12- C/ Carreta, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-11-12-c-carreta-41 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Pel que fa a les prescripcions del Pla Especial, es considera necessari conservar les façanes i s'aconsella recuperar la coberta a quatre vessants de la torre. Actualment l'edifici disposa de xarxes de protecció per a les llosanes dels balcons. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici de quatre nivells d'alçat (pb + 4p) que es caracteritza pel fet de presentar la meitat esquerra del seu frontis configurada a mode de torre de cos quadrangular, visiblement avançada respecte de l'alineació de la via pública, concretament del passeig de la Ribera. Els angles de les seves façanes estan definits per carreus de pedra regulars, disposats en forma de pinta. La resta del parament mostra arrebossat, excepte la planta baixa, que presenta un sòcol de pedra. Les obertures que s'identifiquen a la planta baixa mostren un disseny d'arc de mig punt, lleugerament peraltat, amb el perfil ressaltat per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. El cos de la banda dreta consta d'un balcó en el primer pis, amb la volada conformada per llosanes de pedra de perfil motllurat i suportada per mènsules; la barana és metàl·lica, de ferro, de fundició. En el segon pis s'identifica una galeria de tres finestres d'arc de mig punt, separades per pilars quadrangulars amb la imposta en relleu i, al mateix temps, unides per un mateix ampit. Sobre aquesta galeria s'aprecia l'antic coronament de la façana, amb una cornisa motllurada situada sobre un registre en el que s'alternen cartel·les i orificis de ventilació. El pis que en l'actualitat se situa immediatament per sobre respon a una remunta força recent. Pel que fa al cos esquerre, és a dir, a la torre, cada pis presenta un balcó com l'anteriorment descrit i en els laterals s'obren finestres convencionals. Destaquen els permòdols que suporten el ràfec de la falsa coberta. La façana que afronta al c/ Carreta disposa de diverses finestres i també permet apreciar una zona de remunta en el darrer pis. | 08270-341 | Pg. de la Ribera, 11-12- c/ Carreta, 41 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2350300,1.8099600 | 400271 | 4565531 | 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68218 | Casa Josep Barnet Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-barnet-albareda | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons el Pla Especial cal conservar estrictament la façana. | Edifici construït entre mitgeres i amb dues façanes, la principal afrontada al passeig de la Ribera (amb tres eixos d'obertures) i la secundària (més estreta amb només dos eixos d'obertures) al carrer Nou. És un edifici que es pot incloure dins l'estil modernista, el qual s'estructura en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. De la façana afrontada al passeig destaca la composició simètrica d'obertures, totes elles balcons de les mateixes característiques (llevat de la planta baixa), amb llosa d'obra amb el cantell rom i motllurat, i dues mènsules decoratives sota les lloses de les del primer pis, absents a la segona planta. Les baranes són de ferro, de barrots corbs les del primer pis i rectes al segon pis, això sí, amb un passamà senzill a tots dos nivells. Les obertures de la planta pis disposen d'un emmarcament a les llindes i a part dels brancals en forma de faixa motllurada, probablement de pedra artificial, que les emmarca, el qual sobresurt lleugerament de la línia de revestiment de façana. Les obertures de la planta segona disposen, a més, d'una fina columna disposada de mainell. Corona la façana una cornisa amb un pronunciat voladís, decorada amb diverses mènsules, la qual resta tallada al mig per un capcer ondulat, on s'inscriu un ull de bou decorat amb relleus de motius florals; remata el capcer un ramillet de flors. La barana del terrat és de ferro de disseny senzill muntada entre matxons d'obra de reforç. La façana del carrer Nou presenta una balconada a nivell del primer pis de les mateixes característiques que els balcons de l'anterior façana, i una segona balconada (amb menys volada) també de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. El remat de l'edifici també és idèntic al descrit anteriorment, llevat del capcer, que en aquest cas no existeix. La barana també és de ferro de disseny senzill i construïda entre matxons d'obra de reforç. El revestiment de les dues façanes està fet a base d'un arrebossat que imita carreus de pedra buixardats col·locats al trencajunt. A la cantonada, punt de trobada de les dues façanes, es disposa un arrebossat que imita grans carreus de pedra fent cantonera. | 08270-340 | Pg. de la Ribera, 3 | El sitgetà Josep Barnet i Albareda és una de les figures conegudes com 'americanos', que emigraren a les colònies durant la segona meitat del segle XIX amb l'objectiu d'enriquir-se i, posteriorment, tornar a la seva vila natal. Fou el fundador de la fàbrica de teixits i calçats anomenada 'El Viejo Vapor' establerta a Santiago de Cuba. Tot i que no va tornar fins l'any 1910, des de 1907 disposava d'una residència de propietat situada al passeig de la Ribera i construïda segons el gust modernista de l'època. L'encarregat de l'obra fou l'arquitecte Gaietà Miret. Malauradament, l'edifici va ser enderrocat il·legalment, i la finca visible avui dia és una reproducció fidedigna de l'any 1977. Gaietà Miret i Raventós va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per reprendre finalment l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2350300,1.8108500 | 400346 | 4565530 | 1907-77 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68218-foto-08270-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68218-foto-08270-340-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaieta Miret i Raventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. L'edifici també és conegut com Villa Lola. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68524 | La Festa Major de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-de-sitges | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | La Festa Major de Sitges se celebra el dia del seu patró, Sant Bartomeu, el 24 d'agost. Les festes s'inicien dies abans amb la lectura del pregó des del palau Maricel, a càrrec de la persona designada per la comissió organitzadora. A les 12 del migdia del dia abans de Sant Bartomeu, les colles de grallers inicien una desfilada des del capdavall del carrer de Sant Francesc fins a la Casa de la Vila. La peça protagonista de la desfilada és la del toc de matines. La tarda de la vigília de Sant Bartomeu la processó cívica (dita així perquè les autoritats eclesiàstiques no hi participen) recorre els carrers de la vila. És encapçalada pels balls populars, seguits del penó de Sant Bartomeu, el tabernacle amb la imatge del sant i les autoritats civils, i el tanca una banda de música. A la nit té lloc el castell de focs sota de l'església parroquial a La Punta, i en acabat es dóna pas a una curta cercavila de balls populars que baixa les escales de la Punta a la llum de bengales. Al mateix temps, té lloc al passeig de la Ribera una ballada de sardanes i un ball amb música d'actualitat. A l'últim quart del segle XIX s'incorpora el concert de música que substitueix el llevant de taula, i cap al 1910 s'hi incorporarà un altre concert, el del vermut. Aquests dos concerts són organitzats per les dues societats centenàries de Sitges, la Societat Recreativa El Retiro i el Casino Prado Suburense, i alternen el concert de la banda i el de la cobla. L'inici oficial de la Festa Major és a les dues del migdia del dia de Sant Bartomeu (24 d'agost); en aquesta hora a la platja són disparats 21 morters, les campanes de l'església parroquial repiquen, es ballen sardanes al Cap de la Vila i els balls populars surten al carrer, junt amb els gegants i el bestiari, per acabar ballant davant la casa de l'alcalde i a l'hospital de Sant Joan Baptista. | 08270-646 | Sitges | El 1839, es dissolgué la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que fins llavors havien estat els organitzadors de les festes patronals. Al agafar el relleu el comú, es produïren alguns canvis, entre d'altres, la organització de la processó cívica. Diferents etnògrafs creuen que l'origen del castell de focs es troba en ritus antics de purificació, amb la idea d'allunyar mals esperits de la vila. En un primer moment, l'espectacle de foc es feia al carrer de Primer de Maig, però des de 1894 es fa al Baluard. La revetlla que se celebra a continuació data de 1894 i, per voluntat del jovent del poble, més endavant va esdevenir un ball de gala patrocinat pels americanos amb la col·laboració de les entitats privades de la vila, que a l'hora oferien concerts i funcions teatrals. Al capvespre era costum que els pagesos dels voltants de la vila instal·lessin parades de síndries i melons a la Ribera. Hi ha d'altres actes propis de la Festa Major de Sitges i que han caigut en desús, com ara la subhasta dels balls populars i de la banda de música, per decidir qui els ballava o quina banda tocava. L'última subhasta data de 1972. També era costum anys enrere que el consistori lliurés a les famílies més necessitades de la vila uns bons per proveir-les de pa, arròs i carn. I es celebraven també dos actes religiosos més, les anomenades completes i les vespres. El llevant de taula també fou substituït; es tractava d'una pràctica per aconseguir ingressos per pagar en part la Festa Major; data del 1598, i consistia en que els administradors de la confraria voltaven la vila en cercavila en busca dels donatius dels vilatans, que si satisfeien a la confraria, la confraria els regava la casa amb perfum. | 41.2350300,1.8123100 | 400468 | 4565528 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | D'uns anys ençà i com a cloenda dels actes oficials de la Festa Major, té lloc una ballada de sardanes dies després de la Festa de Sant Bartomeu. L'acte acaba amb uns focs artificials i la degustació de coca i malvasia. | 94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 67960 | Maricel de Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-terra | <p>COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1952) 'El llibre de Sitges'. Barcelona 'Revista de Sitges' (1930). Sitges.</p> | XX | El Pla Especial contempla el manteniment estricte de l'interior i l'exterior de l'edifici. Es permeten obres destinades a millores les condicions de conservació i exposició de les col·leccions que alberga | <p>El conjunt d'edificis conegut com Maricel de Terra, ocupa diverses parcel·les del casc històric de Sitges, conformant un dels volums arquitectònics i urbanístics més significatius de la vila. Les seves dependències s'estenen entre els carrers de Fonollar, de Sant Joan i de la Davallada. Arquitectònicament està construït segons la tècnica del 'collage', és a dir, mitjançant l'addició d'elements de procedència molt diversa (tant d'altres cases sitgetanes, com de diferents llocs geogràfics) i d'estils i èpoques variades. Tots els murs exteriors estan arrebossats amb morter de calç de tonalitat blanca, fet que contribueix a que destaquin els elements petris i que configura la peculiar fesomia del conjunt. De la seva façana principal destaca la portalada gòtica, datada al segle XV, que Miquel Utrillo va fer portar des de Salamanca; els finestrals i la galeria del segon pis pertanyen al mateix estil, mentre que el balcó -procedent de Santa Coloma de Queralt- és setcentista. Figuren també diversos capitells dels monestirs del Tallat i de Jaca. Per aquells elements arquitectònics que no presentaven decoració escultòrica, el propi Utrillo va encarregar una sèrie de capitells a l'escultor Pere Jou; es tracta d'una cinquantena de peces en què es representen vicis, virtuts i oficis, entre d'altres temàtiques. De l'interior mereixen especial menció el Saló d'Or -al que s'accedeix per una escala noble-, el Saló Blau, la capella, els patis i enrajolats, les galeries i, en general, l'ornamentació de les sales en les que s'alberguen importants col·leccions artístiques; destaquen els enteixinats de cassetons, els sòcols de rajoles i tota mena de suports decoratius. Un dels punts més rellevants del conjunt de Maricel, el constitueixen els magnífics terrats enjardinats, amb llacs, desnivells, estàtues i fornícules, i les teulades que mostren rics jocs volumètrics a partir de torretes i xemeneies. Un pont amb galeria, dissenyat per l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo l'any 1927, uneix les dependències amb la part del conjunt coneguda com Maricel de Mar.</p> | 08270-102 | c/ Fonollar 1-9 | <p>Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, on se situaven modestes cases de pescadors; posteriorment, va ampliar les seves possessions amb altres construccions de l'antic hospital. Anecdòticament, es considera que el multimilionari nord-americà es va fer construir aquest palau davant la negativa de Santiago Rusiñol de vendre-li el seu Cau Ferrat. L'encarregat d'unificar tots aquests edificis preexistents en un projecte arquitectònic unitari fou l'artista i enginyer Miquel Utrillo, amb qui van col·laborar els paletes Magí, Antonet Pascual i Antoni Fígols, el fuster Joan Marsal i els ferrers Selva i Cerdà. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. El popular anagrama del Palau Maricel, que avui és un dels símbols de la vila, fou també dissenyat pel propi Utrillo.</p> | 41.2350300,1.8123100 | 400468 | 4565528 | 1911-15 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-67960-foto-08270-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-67960-foto-08270-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-foto-08270-102-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singulars del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Terra. | 93|94|96|98|106|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 67962 | Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-ferrat | <p>BAREY, A. (1980) 'Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona GONZÀLEZ, A. LACUESTA, R. (1984) '1380-1983. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic' a 'Memòria 1983' del Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Barcelona GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA . Vol. 5. (1982:285). Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11982 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona PLANAS, R. (1961) 'El Penedès i Garraf'. Barcelona PLANAS, R. (1978) 'Rusiñol i el Cau Ferrat'. Barcelona</p> | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment de les façanes i del volum construït i la protecció del contingut. | <p>Es tracta d'un dels edificis més emblemàtics i singulars de la vila de Sitges, resultat de l'annexió de dues cases anteriors, i conformat per dos nivells d'alçat (pb + p). Novament, la fesomia estilística de la finca està condicionada per la reubicació d'elements arquitectònics procedents d'altres construccions; en aquest cas es tracta de les finestres de l'antic castell de Sitges que va ser enderrocat per a construir l'actual Ajuntament. Aquests elements es recol·loquen en una façana arrebossada amb morter de calç, de color blanc, fet que contribueix a ressaltar-los. Miquel Utrillo continuarà amb la mateixa línia en la construcció del veí conjunt de Maricel. El llenguatge eclèctic que s'aplica en la composició permet combinar elements propis de l'arquitectura popular, especialment presents en la planta baixa com és el cas de la porta adovellada, amb altres d'estil gòtic, tots ells fusionats de manera historicista. El fet que les finestres siguin diferents, també és una solució medievalitzant i alhora pròpia del modernisme. La portalada d'accés està flanquejada per finestres de diferents ordres artístics, entre les que destaca la reixa metàl·lica amb tornapuntes situada en la banda esquerra. Sobre la porta principal es localitza un finestra coronel·la. Pel que fa a la façana marítima de l'immoble, destaca la torratxa cilíndrica que permet accedir a la teulada des del primer pis i que és un dels elements arquitectònics del conjunt més controvertits. Pel que fa a l'interior, destaca el vestíbul en el que s'inicia l'escala que puja al primer pis i alhora condueix fins al menjador de la planta baixa, presidit per una llar de foc enrajolada. Aquesta dependència comunica amb una habitació que afronta al mar i amb una altra sala que dóna al c/ Sant Joan, que era el dormitori de l'artista. Des d'aquest s'accedeix, mitjançant un tram d'escala, a una estança coneguda com 'la cambra del brollador' ja que en el centre de la qual se situa un font gòtica, del segle XV, que pertanyia al santuari del Vinyet. En el primer pis es localitza un ampli saló, on Rusiñol va col·locar part de la seva col·lecció artística i on celebrava les seves tertúlies i les famoses 'Festes Modernistes'. Aquest àmbit té un marcat caràcter neogòtic amb arcs apuntats, una galeria elevada amb vitralls de colors i un notable enteixinat de fusta. És inel·ludible destacar la importància de les col·leccions de pintures, escultures, ferros i altres objectes que alberga, algunes de les quals -especialment la de rajoles- estan plenament integrades en l'arquitectura de l'edifici.</p> | 08270-104 | c/ Fonollar, 8 | <p>Santiago Rusiñol va tenir la idea de construir-se una casa-taller a Sitges poc després de la seva primera visita a la vila a finals de 1891; de fet l'artista buscava també un lloc on continuar celebrant els seus fòrums literaris i artístics, envoltat dels personatges més rellevants de l'escena cultural catalana. L'any 1893 va adquirir dues cases al c/ de Sant Joan: can Falua i can Sensa, la transformació de les quals donarà lloc al Cau Ferrat. Les obres van ser dirigides per Francesc Rogent qui, el 15 de juliol del mateix 1893, va presentar a les autoritats municipals el pressupost de l'enderroc de les finques preexistents i una valoració de la nova construcció en 2.118,54 pessetes. El mes de maig de 1894, Rusiñol va poder ja traslladar la seva col·lecció d'objectes artístics i de ferros a la seva nova residència. El pintor va disposà en el seu testament que, a la seva mort, l'edifici passés a ser propietat municipal. L'artista va morir l'any 1931 i el 13 de desembre de 1932 l'Ajuntament va rebre el llegat de la seva família. La inauguració del Cau Ferrat com a museu públic data del 16 d'abril de 1933. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) és membre de la família Rogent, destacada per les seves activitats artístiques i intel·lectuals. Va cursar els estudis d'arquitectura rebent la titulació l'any 1887. A la ciutat de Barcelona les seves obres més destacades són la casa-taller del fotògraf Napoleón, la casa Salvador Aulet, el Frontó Barcelonès i el cafè Colon, entre d'altres. També és autor dels tractats 'Architecture moderne de Barcelone' (1897) i 'Catedral de Barcelona' (1898).</p> | 41.2350400,1.8128300 | 400512 | 4565529 | 1893-94 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-67962-foto-08270-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Eclecticisme|Modernisme|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Cau Ferrat i el conjunt de Maricel. | 93|98|102|105|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1773 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |
| 68220 | Can Falç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falc | COLL. I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11934 CARBONELL, J. (1978) 'Don Josep Bonaventura Falç i el context històric de la seva època'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII | La façana de l'edifici evidencia una restauració relativament recent. | Es tracta d'una estructura que disposa de diversos volums construïts entre mitgeres. La gran majoria de volums s'estructuren en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant diverses vessants (composta). A la façana afrontada al passeig de Ribera s'organitza un cos d'edifici només de planta baixa (amb coberta plana transitable) i un pati defensat per una tanca perimetral pel cantó del passeig de la Ribera. Aquest cos baix també afronta al carrer de la Carreta, on se situa la porta d'accés a aquesta zona; al costat mateix (part més meridional) hi ha una finestra, i a la façana del passeig s'organitzen dos finestres més. Aquestes quatre obertures són senzilles i no disposen d'emmarcaments remarcables, llevat d'una reixa de ferro de forja rematada per una creu. El terrat d'aquest volum disposa d'una barana de ferro de disseny senzill muntada entre matxons d'obra de reforç. La façana afrontada al pati esmentat disposa de diverses obertures, destacant les tres del primer pis, que donen a una balconada. Dita balconada disposa de la llosa d'obra amb una estructura de ferro de forja que la suporta, amb rajoles i barana de barrots verticals que combinen els de secció quadrada amb helicoïdals. A més, les tres obertures estan emmarcades (brancals i llindes rectes) per grans carreus de pedra ben tallats i amb el cantell bisellat. La planta segona disposa de dos senzills balcons ampitadors amb la llosa de pedra d'escàs voladís. Les baranes són senzilles alternant barrots simples amb helicoïdals. De la façana afrontada al carrer de la Carreta destaca, a la part més septentrional, un portal amb una llinda adovellada (de carreus de pedra) en forma d'arc de mig punt. L'estructura dels dos balcons del primer pis és diferent a la de la balconada del primer pis descrita anteriorment. Aquests dos balcons disposen de llosa de pedra amb el cantell motllurat i una barana, això sí, similar a l'anterior. Els dos balcons que se situen a la planta segona tenen les mateixes característiques que els de la mateixa planta descrita anteriorment. El revestiment de les façanes, llevat dels emmarcaments de pedra de les obertures descrites, és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-342 | Pg. de la Ribera, 13-14- c/ Carreta, 34-36 | Aquest edifici era propietat d'una de les famílies més antigues de Sitges, l'origen de la qual es remunta al segle XIV . Els primers membres de la nissaga van estar relacionats amb el món marítim i a la producció de malvasia. L'últim membre de la nissaga Falça va morir sense descendència l'any 1803, data en què l'edifici va passar a ser propietat de la família Dalmau, el penúltim descendent de la qual és autor del tractat 'Història y cultivo de la malvasia', guanyador del certamen científic i literari de l'any 1886. Anecdòticament, convé ressenyar que la majoria dels pintors que s'han inspirat en els paisatges sitgetans, inclosa l'anomenada escola luminista i altres figures com Santiago Rusiñol i Almirall, han representat el jardí romàntic i l'hort d'aquesta casa. | 41.2350500,1.8097500 | 400254 | 4565533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68339 | Passeig de la Ribera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-la-ribera-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres plantes d'alçada (pb + 2p) i que destaca per l'asimetria de la seva composició, amb una clara tendència a situar les obertures a la seva banda dreta. El parament exterior està encalat i presenta la part inferior clarament atalussada. Totes les obertures són rectangulars i no disposen de cap mena d'emmarcament. A la planta baixa s'identifica una porta lateral de notables dimensions i una escala adossada al mur de la façana que condueix fins a un accés elevat. Al primer pis existeix un únic balcó, amb volada d'obra i barana metàl·lica decorada amb volutes en el sòcol i sota el passamà. En el segon pis s'identifica una finestra convencional i, finalment, el coronament consta d'un fals ràfec ceràmic i de la barana d'obra llisa del terrat de l'edifici. | 08270-461 | Passeig de la Ribera, 9 | 41.2350500,1.8101500 | 400287 | 4565533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 67861 | Plaça de l'Ajuntament, 5-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-5-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | Sense data | Segons la normativa del Pla Especial, preservar la tipologia constructiva de l'edifici, la seva forma parcel·lària, la façana i l'alçada actual. Possibilitat de realitzar l'obertura que falta en el primer pis. | Edifici de tres plantes (pb + 2p), exemple d'arquitectura popular sitgetana. Es tracta, probablement, de dues finques en origen independents, avui agregades amb un plantejament arquitectònic unitari que, no obstant, palesa certes irregularitats en la composició. La planta baixa presenta quatre obertures, concretament tres portes i un finestral dels coneguts com a 'quartos de reixa'; el primer pis consta de dos balcons -de disseny dissemblant- i d'una finestra i, finalment, el tercer pis presenta tres balcons. Pel que fa a la planta baixa, la porta situada més a l'esquerra sembla ser resultat de la reducció d'un accés de majors dimensions, que disposava de brancals conformats per carreus de pedra motllurats i d'una gran llinda de fusta; a tocar d'aquest accés s'identifica una petita finestra, de disseny similar a una espitllera, amb gelosia de fusta i un element metàl·lic vertical, a mode de mainell. L'altra porta d'accés està configurada per brancals i llinda de pedra, aquesta darrera amb forma d'arc rebaixat. Quant als balcons, destaca el que se situa a l'extrem esquerre del primer pis, que presenta volada de rajoles sostinguda per grapes metàl·liques i barana amb barrots helicoïdals intercalats i un motiu central decorat amb volutes. Els altres balcons mostren volades d'obra i baranes metàl·liques de barrots simples. Finalment, en el tercer pis, s'observa una distribució irregular de les obertures de balcó, dues de les quals s'agrupen en un balcó corregut que segueix el mateix disseny descrit anteriorment. El coronament del frontis presenta un ràfec ceràmic per sobre del qual se situa una barana d'obra que disposa de trams amb gelosia d'elements ceràmics. | 08270-3 | Plaça de l'Ajuntament, 5-6 | 41.2350600,1.8114600 | 400397 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67861-foto-08270-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67861-foto-08270-3-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68409 | Sarcòfag del Racó de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-raco-de-la-calma | FERRER (1945-46). 'El sarcofago romano de Sitges'. Ampurias, VII-VIII. | III-IV | Es tracta d'un sarcòfag romanocristià trobat a la segona meitat del segle XIX, del que es desconeixen les circumstàncies de la seva localització. El sarcòfag està fet amb pedra local, amb decoració de solcs verticals, tipus el que hi ha a la necròpoli paleocristiana de Tarragona, i es data al llarg del segle III i els començaments dels segle IV després de Crist. | 08270-531 | C/ Fonollar, Racó de la Calma. | El lloc on fou localitzat el sarcòfag és ocupat des del segle XIV per una ermita dedicada a la Mare de Deu del Vinyet, probablement sobre les restes d'un assentament romà. Després de descobert, el sarcòfag serví d'abeurador per animals durant molt de temps. | 41.2350600,1.8126100 | 400493 | 4565531 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68409-foto-08270-531-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68409-foto-08270-531-3.jpg | Inexistent | Antic|Romà|Paleocristià | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Actualment, el sarcòfag es troba al Racó de la Calma, situat de manera que serveix de pica a dos brolladors d'aigua fets de pedra simulant els caps d'algunes feres fantàstiques. El sarcòfag descansa sobre dues bases també en forma d'animal fantàstic. Per sobre del sarcòfag destaquen dos plafons ceràmics on s'hi pot llegir la recomanació de no beure aigua dels brolladors. Al centre dels dos plafons hi ha fet en pedra l'escut de la vila de Sitges. | 80|83|84 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68033 | Cova de Congre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-congre | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-744 | 41.2350600,1.8544200 | 403997 | 4565484 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||||
| 68375 | Museu del Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cau-ferrat | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona 'Guia sumària del museu Cau Ferrat. Commemoració del primer centenari del Cau Ferrat (1894-1994)'. Barcelona PANYELLA, V. (1994) 'Petita història de Santiago Rusiñol'. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona RÀFOLS, J.F. (1982) 'Modernisme i modernistes'. Barcelona UTRILLO, M. 'Història anecdòtica del Cau Ferrat'. Grup d'Estudis Sitgetans, 1989. Sitges VIGÓ, A. (1981) 'Cronologia rusiñoliana'. Sitges | Sense data | El Museu del Cau Ferrat compta amb un fons molt extens, que inclou 2.912 peces i es caracteritza per la seva heterogeneïtat, donada les diferents tipologies materials que abasta i la diversa procedència de les peces, sovint d'origen i cronologia desconeguts. A la planta baixa del museu, on s'havia situat la vivenda de l'artista pròpiament dita, estan instal·lades un gran nombre de peces entre les que destaquen obres de diversos pintors com Anglada Camarasa, Ramon Casas, Picasso i el propi Santiago Rusiñol. En aquest espai s'ubica també una mostra de dibuixos i il·lustracions de llibres, articles, i algun cartell. La planta baixa mostra també la col·lecció de peces ceràmiques i, en l'anomenada 'sala del Brollador', se situa una vitrina amb la col·lecció de peces arqueològiques bàsicament procedents de necròpolis púniques i grecoromanes d'Eivissa. En el primer pis es localitza el 'Gran Saló', on s'aplega la col·lecció d'objectes de ferro forjat, així com bona part de les obres més importants de la col·lecció pictòrica, peces d'escultura, arquetes, cofres i vidres dels segles XV i XVI. En general, les principals col·leccions del museu i les seves peces més significatives són les següents: -Col·lecció d'objectes de ferro forjat: Per a Santiago Rusiñol els objectes de ferro forjat eren un símbols de les tradicions que el progrés deixava endarrera; l'artista també valorava aquests elements per la seva estètica i per la feina dels artífex que els havien elaborat. Inclou candelers, claus, corones de llum, creus, panys, reixes i altres peces singulars datables en un cronologia que abasta els segles XIII a XIX. -Col·lecció de pintura: Inclou obres d'un bon grup d'artistes modernistes, tots ells propers a l'ideari estètic de Rusiñol, entre els que figuren Ramon Casas ('La dama blanca', 'Un femení', 'La matinera', 'Ball del Moulin de la Galette', 'Rusiñol i Casas pintant-se' i 'Retrat de Rusiñol sobre un llum de ferro'), Miquel Utrillo, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga ('La part del vi'), Hermen Anglada Camarsa ('Nocturn parisenc i papallones de nit'), Ramon Pitxot ('Boulevard de Paris al capvespre') i Picasso ('La cursa de braus'). Dins del fons pictòric del museu cal destacar també les dues obres originals de El Greco 'Maria Magdalena penitent' i 'Les llàgrimes de Sant Pere', -que van ser adquirides a Paris per l'artista el 28 de gener de 1894- i un retaule gòtic català 'La Verge, Sant Joan i Sant Pere' (s. XV). D'altra banda, s'inclouen obres del mateix Rusiñol -pintures i dibuixos- algunes d'elles realitzades en la pròpia vila de Sitges; entre elles figuren 'Les nenes del pati blau', 'La casa de préstecs', 'La nena de la clavellina', 'El Bohemi', 'El mestre Enric Morera', 'Retrat de Miss Mac Flower', 'La Morfina' i 'La pintura'. Cal mencionar també les il·lustracions de llibres, articles i cartells de diversos autors entre el que hi figura novament Rusiñol, juntament amb Gaspar Ibels, Isidre Nonell, Pitxot, Utrillo i Zuloaga, per citar-ne alguns. Destaca 'L'auca del senyor Esteve' (1907), il·lustrada per Casas, i la sèrie dedicada a les publicacions 'Impresiones de arte' (1897) 'Oracions' (1897) i 'Fulls de la vida' (1898). -Col·lecció de ceràmica: El Cau Ferrat compta amb una mostra força nombrosa d'objectes ceràmics com ara gerros, escudelles, fruiters, plats i pots de farmàcia. També inclou plafons de rajoles de temàtica religiosa. Algunes peces tenen procedència arqueològica i altres són manufactures de terrissaires catalans que abasten un ampli període cronològic (segles XIV-XX). | 08270-497 | c/ Fonollar, s/n | La formació de l'actual Museu del Cau Ferrat està directament relacionada amb la figura de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) i amb la fascinació que aquest artista va sentir per la vila de Sitges, on va fixar la seva residència i estudi. L'any 1891 l'artista va comprar dues cases de pescadors a la part antiga de la vila amb la intenció de transformar-les en un espai on, a banda de viure, pogués acollir als membres més destacats de la vida cultural del moment, amb els que mantenia intenses relacions. La reforma va ser duta a terme per l'arquitecte Francesc Rogent i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1893, tot i que la fesomia actual es deu en part a l'ampliació de 1895 (vegeu fitxa nº 104). El nom de 'Cau' expressa, justament, la voluntat de refugi d'artistes que volia crear el propi Rusiñol, mentre que la paraula 'Ferrat' és una al·lusió directa a la seva col·lecció d'objectes de ferro forjat que l'artista havia format al llarg de la seva joventut. Tanmateix la casa-estudi albergarà també altres col·leccions del seu propietari que incloïen peces ceràmiques, vidres, talles i mobles, entre d'altres objectes. Val a dir que la influència que Santiago Rusiñol va exercir sobre Sitges s'ha de considerar igualment excepcional, ja que el tarannà de la vila es va impregnar del pensament bohemi, progressista i rebel de l'artista. El Cau Ferrat va acollir als pintors, músics, poetes i escriptors més destacats de finals del segle XIX, els quals col·laboraven conjuntament en projectes que, sovint, s'havien de dur a terme, fora del Cau, propiciant la participació dels vilatans, a qui encomanaven el fervor artístic dels modernistes. Un bon exemple d'aquest d'aquestes ocasions és, sens dubte, la instal·lació del monument dedicat al Greco l'any 1897 (vegeu fitxa nº 399). A la seva mort, l'any 1931, Rusiñol va fer donació del Cau Ferrat i del seu contingut a la vila de Sitges, per tal que s'adeqüés com a museu públic. La seva vídua i la seva filla van efectuar el lliurament l'any 1932. Donat que el consistori no podia assumir en solitari aquesta responsabilitat, la Generalitat de Catalunya va encomanar a la Junta de Museus de Barcelona que es fes càrrec de les col·leccions i del manteniment de l'edifici, sota les directrius del Patronat del Museu Cau Ferrat, integrat per diverses entitats. En aquest context, el Cau Ferrat va ser inaugurat com a museu públic el 16 d'agost de 1933. El Patronat va continuar l'obra iniciada per Rusiñol, agrupant altres col·leccions que va instal·lar inicialment en l'actual Palau Maricel, entre les quals destaquen la col·lecció de ferros de la Junta de Museus, la col·lecció de pintures d'artistes sitgetans, la col·lecció de marineria d'Emerencià Roig i Raventós i la de reproduccions d'art suntuari, entre d'altres. Es va crear, així, l'anomenada 'Secció Maricel' que es va inaugurar l'any 1936 i que va restar oberta fins el 1981, quan el palau va ser cedit a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Com a conseqüència de la Guerra Civil, la gestió del Patronat va restar aturada, i no serà fins l'any 1966 que la Diputació de Barcelona establirà un conveni amb l'Ajuntament de Sitges i es farà càrrec del Cau Ferrat, que va ser reinaugurat l'any 1967. | 41.2350700,1.8129400 | 400521 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-3.jpg | Legal | Cubisme|Medieval|Romànic|Antic|Modern|Renaixement|Romà|Gòtic|Romàntic|Paleocristià|Contemporani|Barroc|Modernisme|Grec|Bizantí | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció)-Col·lecció de vidre: Inclou la col·lecció que pertanyia a Alexandre de Riquer i que va ser adquirida per Rusiñol l'any 1902; moltes de les peces també són de procedència arqueològica. En destaca la sèrie de vidre preromà (primer mil·leni aC), que inclou alabastres, àmfores, aríbals, ungüentaris, collarets, penjolls i màscares, entre d'altres objectes; la sèrie de vidre romà (s. I aC- s. IV dC) formada per tapadores, plats, bols, guerres, flascons i una extensa mostra d'ungüentaris; la sèrie de vidres estrangers procedents de Bohèmia i Venècia; la sèrie de vidres catalans (s. XV- XVII) conformada per una àmplia mostra de vaixella de taula; la sèrie de vidres castellans (s. XVI-XVIII) integrada per peces procedents de Cadalso de los Vidrios, El Recuenco i bàsicament de La Granja; i, finalment, la sèrie de vidres andalusos (s. XVII-XVIII) que inclou gerros i gerres, flascons i llànties.-Col·lecció d'arquetes i petits cofres (segle XV i XVI)-Peces destacades:*Un crucifix en talla policromada (segle XIV).*Un bust-reliquiari; obra catalano-valenciana (segle XV).*El piano: Es tracta d'un antic Bernareggi & Cia, una veritable peça històrica en la que van tocar els principals músics coetanis de Rusiñol com Enric Morera, Albéniz, Granados, Guidé, Chausson i Millet. Manuel de Falla hi va compondre parcialment les seves obres 'El amor brujo' i 'Noche en los jardines de España'.*La taula de treball de Rusiñol i la seva paleta de pintar.(*) Bona part dels objectes que conformen la col·lecció de ceràmica i de vidre, a l'igual que els objectes de bronze, procedeix de les excavacions que el propi Rusiñol realitzava pels jaciments d'arreu de Catalunya. En conjunt, totes aquestes peces presenten una gran dificultat a l'hora de classificar-les i d'establir la seva cronologia i procedència.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 108|85|92|80|94|95|83|93|101|84|98|96|105|82|86 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68538 | Arròs a la Sitgetana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arros-a-la-sitgetana | AMADES, J.(2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol. Tarragona. | Sense data | Recepta d'arròs típica de Sitges. Es tracta d'un arròs amb un sofregit amb safrà, ametlla picada i un tros de pa torrat, i on hi entren salsitxes, costelles de porc, llagostins, musclos, tellines, pèsols i pebrot. Aquest arròs destaca per la seva diversitat de colors: el groc de l'arròs amb el safrà, el vermell del pebrot, el blanc de les tellines i el verd dels pèsols. | 08270-660 | Sitges | Es servia a la fonda d'en Carcolse, del carrer de les Parellades. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 68509 | Penó de Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-santa-tecla | DDAA. (2001) (a) 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | La bandera o penó és d'or amb la figura de la patrona, que en el seguici de la festa major petita és un element destacat. Al capvespre de la diada, el 23 de setembre, és traslladada per una sitgetana, escollida per l'ajuntament i la parròquia. | 08270-631 | Indeterminada | Antigament l'ens que organitzava la Festa Major era la confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que es va dissoldre l'any 1839. La processó cívica, anomenada així perquè no participen les autoritats eclesiàstiques, recorre els carrers de la vila la tarda de la vigília de la diada de Sant Bartomeu. Abans de la dissolució de la confraria, els seus dirigents custodiaven les imatges dels patrons, que en arribar la diada els traslladaven a la parròquia en processó. El trasllat a la parròquia es feia en uns tabernacles; aquest ritual va durar fins als anys 70 del segle XX. Quan la confraria va deixar d'existir la talla de Santa Tecla era guardada a casa del secretari, càrrec electe. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 68547 | Els Momflons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-momflons | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XIX | Els momflons són fets d'una pasta dolça cassolana i han esdevinguts típics a Sitges per Pasqua i per dies de festa senyalada. El monfló és, doncs, un pastís de pasta de pa, buit al mig i de consistència ferma, amb forma allargada i de diferents mides. Són molt esponjosos i ensucrats i presenten un color torrat. En el gust hi predominen les herbes aromàtiques. S'elaboren amb llet, mantega (eventualment també llard), farina, ous, canyella, sucre, diferents herbes aromàtiques (matafaluga, celiandre...), raspadura de llimona i aigua. L'elaboració passa per remullar prèviament les herbes aromàtiques en anís; a continuació, cal batre els ous, afegir-hi la farina, el sucre, la mantega i el llevat, i pastar la mescla fins a obtenir una pasta consistent. Un cop pastada, es deixa reposar, se separa en diferents unitats, se li dóna a mà forma rectangular i es cou al forn. | 08270-669 | Sitges | Actualment, els momflons es serveixen a la pastisseria de Joan Sabaté Pascual -descendent de qui és considerat l'artífex d'aquesta recepta, Isidre Sabaté l'any 1870, situada a la plaça de l'Ajuntament. El nom de momfló ve de la suavitat del postre que recorda a la suavitat de les ovelles moltons. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 1870 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Isidre Sabaté Poch | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 68126 | Xató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xato | ESQUERDA, .M. (2002:17) 'Sitges artístic'. Barcelona VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XIX | El xató és un plat típic del Penedès i el Garraf i s'elabora amb petites diferències depenent de la zona. Els ingredients bàsics per a l'elaboració d'aquesta tradicional amanida són les escaroles, les anxoves, la tonyina, el bacallà i les olives arbequines. El xató se serveix amb una salsa feta amb ametlles, avellanes, all, pebre vermell, nyores, vinagre, tomàquets, pa fregit, oli d'oliva i sal. Per elaborar el plat es piquen les ametlles, les avellanes, els alls, el pebre vermell, la polpa de les nyores, els tomàquets i el pa, tot amb vinagre. S'hi afegeix l'oli per lligar la salsa. Amb la salsa s'amaneix l'escarola adornada amb olives i el peix dessalat. | 08270-248 | Sitges | La paternitat i originalitat d'aquest plat és reivindicat per diverses localitats de la comarca. A Sitges, el xató es documenta ja l'any 1896, quan el periòdic l'Eco de Sitges recull que es va servir aquest plat en un sopar al Retiro ofert a Santiago Rusiñol. Pels sitgetans, el veritable Xató es va crear a l'antiga 'Fonda Subur' -avui desapareguda- situada al carrer C/.Gaudenci nº5. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||
| 68025 | Penó de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-sant-bartomeu | DDAA. (2001) (a) 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | La bandera o penó és de domàs grana amb la figura del patró. En el seguici de la festa major, el dia 24 d'agost, és un element destacat. Resta hissat des de la vigília de la diada del sant al balcó del domicili del president de la comissió (abans dels dirigents de la confraria i desprès de la germandat de Sant Bartomeu) fins al moment en què s'inicia la processó. | 08270-736 | Indeterminada | Antigament, l'ens que organitzava la Festa Major era la confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que es va dissoldre l'any 1839. La processó cívica, anomenada així perquè no participen les autoritats eclesiàstiques, recorre els carrers de la vila la tarda de la vigília de la diada de Sant Bartomeu. Abans de la dissolució de la confraria, els seus dirigents custodiaven les imatges dels patrons, que en arribar la diada els traslladaven a la parròquia en processó. El trasllat a la parròquia es feia en uns tabernacles; aquest ritual va durar fins als anys 70 del segle XX. Des de que la confraria va deixar d'existir, la talla de Sant Bartomeu es guardada a casa de l'alcalde. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68025-foto-08270-736-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||
| 68540 | Sardana 'La Festa Major' d'Enric Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-major-denric-morera | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. PLANES, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges | XX | Sardana escrita per Enric Morera, probablement durant la seva estada al Mas d'en Puig. La sardana s'interpreta per la Festa Major, junt amb la Sardana 'La processó de Sant Bartomeu' d'Antoni Català, i conté dues peces del Ball de bastons del Garraf -La Boja i La Segona- en tirades de curts i llargs, respectivament. | 08270-662 | Festa Major de Sitges | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Enric Morera (1865-1942) | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 68525 | La Festa de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-de-corpus | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | Per la festivitat de Corpus, a Sitges se celebra una processó que passa per carrers guarnits amb catifes fetes de flors. Tot el procés de creació de les catifes forma part de la festa en sí, que agrupa a tots els veïns en una tasca comuna. La Festa de Corpus comença dies abans amb els preparatius per fer les catifes. Per aconseguir una bona quantitat d'olorosa flor de sant Joan, base de la catifa, els veïns, en colles, solien organitzar sortides al camp, que s'aprofitaven per fer esmorzars comunitaris a la muntanya. La Diada de Corpus començava amb una missa solemne al matí. A al tarda sortia el seguici, anunciat per un gran repic de campanes, que obrien el pas als gegants al so de les gralles. Els escolans duien els gonfanons i els nens agrupats en diferents entitats desfilaven amb el vestit de la comunió. Els seguien les banderes de les associacions i els gremis. La part fonamental de la processó era el tàlem, que aixoplugava al Santíssim. El rector de tant en tant feia una parada i s'acostava als altars que alguns veïns havien improvisat als portals de les seves cases, amb imatges religioses, ciris i flors. L'últim del seguici era la banda de música.El disseny de la catifa ha estat escollit en consens i guardat amb un cert secretisme fins al moment de la seva execució. Es desfullen clavells, flors de gerani, flors de Sant Joan i fan petits trossos de branquillons de xiprer i d'heura. També s'hi pot veure ginesta, encara que no és tan utilitzada per la poca durada de la flor. Trobem catifes curtes i llargues, segons que siguin individuals, realitzades davant d'una casa, o per unió de diversos veïns per fer-ne una de molt llarga, que a vegades pot agafar un carrer sencer. | 08270-647 | Sitges | En l'any 1967 es constatarà una certa davallada en la participació de la Festa, i serà Foment del Turisme qui prengui la iniciativa per recuperar la Festa despullant-la de molts del motius religiosos. Des de llavors esdevindrà més que una processó una exposició i concurs de les catifes de flors. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68525-foto-08270-647-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68525-foto-08270-647-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68525-foto-08270-647-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La Festa de Corpus fou declarada Festa d'Interès Turístic Nacional, pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç Espanyol. Dins del concurs de catifes de flors s'estableixen uns premis en diferents categories, les catifes premiades reben un plafó ceràmic que recorda l'efemèride. Sitges comparteix aquesta tradició amb d'altres poblacions de la comarca. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68522 | Ball de la Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-moixiganga | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | Es tracta d'una representació teatral estàtica, molt probablement relacionada amb la primavera i el cicle agrícola. La representació de la Moixiganga és interpretada per homes al so de les gralles i un timbal, i no admet improvisacions. La que es representa a Sitges es compon de quinze persones, deu dansaires els quals reben noms diferenciats en funció de la posició que ocupen: els costers, els mitgers, els alts, els baixos i el guia. Representen diverses escenes: la Salutació, les Voltes, el Creuat, el Balcó , l'Assot, la Coronació, l'Argolla, la Figuereta, el Davallament, el Sepulcre, la Resurrecció i, finalment, el Picament de mans. En aquesta última escena destaca un canvi en la melodia que no es succeeix en cap altra tipus de moixiganga i que fa que la de Sitges sigui prou peculiar. Els intèrprets vesteixen de blanc, color que dins de Catalunya s'identifica amb la Catalunya Nova, les variants que personalitzen la indumentària són l'armilla i el barret que llueixen, que son recoberts de flors antigament eren naturals i actualment de roba. | 08270-644 | Festa Major de Sitges | El nom de la Moixiganga prové de l'àrab, 'magxihuacha' o 'moaxina', que significa reunió de gent emmascarada per participar en cerimònies. Ha arribat a nosaltres de manera cristianitzada, com la majoria de les manifestacions paganes arrelades al país, que durant el segle XVI van agrupar-se en les festes de Corpus. La moixiganga sovint s'associa a d'altres representacions amb matisos joglars o guerrers i que se celebren en d'altres cultures, fora de la península. Però a Sitges, aquestes formes plàstiques de representacions imitatives, conserven un regust de caràcter religiós i volen representar quadres, dits també misteris, de la passió i mort de Jesucrist. La decoració floral que adorna la blanca indumentària dels intèrprets s'assimila a les flors d'anemone o nooma, que en àrab remeten a l'estimat en la Festa del Tammuz, d'una certa semblança amb la Pasqua que es celebra a Catalunya, ja que els conjunts de florits es dediquen a proclamar la mort i resurrecció de l'esperit del gra. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Per la seva estructura melòdica, hom considera que la música que acompanya al ball de la Moixiganga ha de tenir una antiguitat considerable i sempre ha estat interpretada per la gralla. Després de la guerra Civil va estar a punt de perdre's perquè sempre s'havia transmès oralment, i arribà un moment que sols un músic sabia interpretar-la. Actualment la partitura ja ha estat publicada diverses vegades, desapareixent el perill de perdre's. Durant la processó de St. Bartomeu es representa també la Moixiganga, però es munten misteris que tinguin la possibilitat de fer-se caminant a l'aire lliure i al toc que marca la processó. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 68523 | La Festa de Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-de-carnestoltes | LÓPEZ-MONNÉ, J. (2006). 'Sitges, el carnaval'. Arola editors. http://www.sitges.com/carnaval | Sense data | El Carnestoltes de Sitges s'inicia el Dijous Gras amb l'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, i acaba el Dimecres de Cendra. Es celebren dues rues, la de Diumenge a la nit, dita La rua de la Disbauxa, i la de l'Extermini, que es fa dimarts a la nit. Entre totes dues reuneixen més de 200.000 persones al llarg de tot el recorregut i una setantena de carrosses. La nit de Diumenge s'apleguen carrosses, disfresses i xarangues en una lluïda Rua que recorre els principals carrers del centre de Sitges. I és dimarts el moment estel·lar, quan hi ha més de 40 carrosses amb més de 2.000 participants. La comissió de Carnaval és la responsable de l'organització de la festa. Paral·lelament s'organitza també un carnaval infantil. La rua infantil surt al carrer les tardes de diumenge i dimarts. Durant els dies que dura el Carnaval es pot degustar el Xató i gaudir de nou dels balls populars de la Vila, on el Carnaval es celebra com una festa gran. | 08270-645 | Sitges | Antigament, la festa comptava amb diversos actes, primer la rebuda del Carnestoltes, que arribava per mar amb tota solemnitat. D'aquí en sortia una comitiva que es passejava per la ciutat fent una cercavila, els homes anaven abillats amb vestits de festa i careta i molts que venien de pagès duien grans mantes plenes de bosses de caramels i confits de farina, que servirien per fer batalles de confits. Paral·lelament es celebraven diversos balls de disfresses organitzats per les dues entitats populars de Sitges, El Gra i La Palla. El diumenge de carnestoltes era costum, abans de dinar, que la gent acomodada anés a donar un tomb per la Ribera. El diumenge a la tarda, i els dos dies següents, es celebrava la rua on la majoria de la gent anava disfressada i amb carros adornats. Llavors era costum que cada cafè i societat recreativa hi acudís amb una carrossa adornada; l'aparició d'aquestes carrosses era esperada per tothom, i n'han quedat testimoni d'algunes de memorables com la d'en Muixufugué i la Carrossa dels americanos. El carnaval s'acabava amb l'enterrament del Carnestoltes, es celebrava una comparsa que sortia de La Palla i recorria els carrers de la vila a pas lent, simulant que ploraven la mort del carnestoltes, davant la comparsa hi anava la canalla. En acabar es dirigien a La Palla a acabar la festa. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Donada l'extraordinària anomenada del Carnaval de Sitges, durant el temps que duren les festes, la vila se satura de gent d'arreu que ha vingut a gaudir d'una festa veritablement multitudinària. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 68459 | Llegendes de la malvasia de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-malvasia-de-sitges | AMADES, J. (2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol.Tarragona. | Sense data | Segons la tradició coneguda arreu de la península, la malvasia fou portada de l'illa grega de Quio a l'Àsia Menor, pels creuats i pels almogàvers catalans. Diu la llegenda que el vi era patrimoni d'una comunitat religiosa de l'illa hel·lènica de Monembasia, en llatí Malvasia, i allí hi arribà un guerrer sitgetà que aprengué a fer-ne, i s'endugué el coneixement un cop tornà a casa. Una altra versió explica que entre els almogàvers que bregaven al costat de Ramon Muntaner, n'hi havia un de la Masia del Pas de les Escales, a Sitges. Aquests van arribar un dia a la illa de la Malvasia i anaren a parar a un monestir on van trobar un vi que recorden deliciós i van beure'n fins gairebé caure morts; i tot i així encara tenien ganes de beure'n més. El soldat sitgetà quedà encuriosit pel sabor d'aquest vi i volgué aprendre'n més coses sobre ell. Passats els anys tornà ferit a l'illa i l'atzar volgué que l'hospitalitzessin al mateix convent on hi hagué de fer repòs durant una llarga temporada. Arribats al temps de la verema, el soldat pogué veure com els monjos feien aquell deliciós vi i en tornar a casa al cap dels anys s'endugué algun cep i els coneixements per fer el vi de la malvasia. | 08270-581 | Sitges | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 68527 | La Festa Major petita, Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-petita-santa-tecla | AAVV. (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. FORNS FUSTÉ, M. (2004). 'Santa Tecla, vaivens de la Festa Major petita de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. | Sense data | La Festa Major de Santa Tecla és la Festa Major petita de Sitges. El dia 22 de setembre, vigília de Santa Tecla, tenen lloc l'esclat de 21 morterets i la repicada de campanes per iniciar la festivitat, el castell de focs i la revetlla popular. El dia 23, diada de Santa Tecla, comença amb una matinal infantil. Setmanes abans, els nens de Sitges han estat construint els seus propis gegants, àligues i dracs i quan arriba el dia, ells són els intèrprets dels balls populars. Abans de l'ofici parroquial es condueix el tabernacle de Santa Tecla a l'església parroquial seguit de tots els balls i els músics. Al capvespre surt la processó de Santa Tecla i el tabernacle és portat per les pubilles de les entitats i barris de Sitges, i acompanyat de tots els balls, la banda de música i les autoritats. La Festa s'acaba amb un ball popular o una audició de sardanes, o amb algun altre acte proposat per alguna entitat de la vila. | 08270-649 | Sitges | Cal tenir present que durant el segle XVI, XVII i XVIII els actes lúdics de Santa Tecla -festa major petita- estaven a l'alçada de les de Sant Bartomeu, i ja a mitjans del segle XX, la comissió de Festes va fer créixer els balls populars i els actes festius durant la Festa de Santa Tecla. La festa de Santa Tecla va ser declarada Festa d'Interès Nacional el 5 de juny de 1991. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 68539 | Sardana 'La processó de Sant Bartomeu', d' Antoni Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-processo-de-sant-bartomeu-d-antoni-catala | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XX | Antoni Català escrigué la sardana 'La processó de Sant Bartomeu' als voltants de 1911. Es tracta d'una sardana instrumentada per ell mateix per a cobla i banda. El 5 de Novembre de 1919 la sardana obtingué el primer premi de La Festa de la Música de Girona. | 08270-661 | Festa Major de Sitges | La sardana fou estrenada l'any 1925 per la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel mestre Joan Lamote de Grignon. Aquell dia tingué tant d'èxit que la van haver de repetir tres vegades. La qualitat de la peça fa que estigui en el repertori de la majoria de bandes i coples. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 1925 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Antoni Català (1891-1978) | Antoni Català és autor d'altres sardanes d'inspiració sitgetana com 'L'aplec del Vinyet' de 1922 i 'La moixiganga' de Sitges de 1927. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 67988 | Casa d'Antoni Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dantoni-almirall | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PICAS, J. (1985)'Sitges viscut'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges | XX | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dos nivells d'alçat (pb + 2p) amb dos eixos verticals d'obertures, totes elles de forma rectangular i realitzades amb ampits, llindes i brancals de pedra (aquests darrers conformats per carreus disposats en forma de pinta). La planta baixa disposa d'un sòcol de pedra i de la porta d'accés, situada en la banda esquerra, mentre que a la dreta se situa un finestral; ambdues obertures, a l'igual que les del pis principal, presenten en el centre de la llinda un relleu en forma de clau. Del primer pis destaca el balcó, amb volada de rajoles policromes i perfil metàl·lic suportat per tornapuntes en forma de voluta. La barana, igualment metàl·lica, intercala barrots simples i helicoïdals i presenta decoració de volutes confrontades en el centre i en els extrems. Sobre la porta principal se situa una placa de pedra amb el relleu 'Jesús caminant sobre les aigües', obre de l'escultor Pere Jou (any 1930). Del coronament convé mencionar el registre de petites obertures de ventilació de la solera del terrat a la catalana, i la volada del fals ràfec sostinguda per permòdols de fusta, sobre la qual se situa una barana amb gelosia ceràmica i matxons d'obra. | 08270-130 | Pg. de la Ribera, 33 | Antoni Almirall va ser alcalde de Sitges entre els anys 1952 i 1955. | 41.2350900,1.8079300 | 400101 | 4565540 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67988-foto-08270-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67988-foto-08270-130-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar la inclusió d'aquesta finca en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, en sessió extraordinària de l'1 de març de 1995. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67866 | Maricel de Terra. Casal Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-terra-casal-lola-anglada | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982). Barcelona 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Sitges Patronat Municipal de Turisme (1988) 'Museus'. Sitges | XIX-XX | Segons la normativa del Pla Especial, és obligada la conservació integral de l'edifici. Es permeten actuacions interiors justificades per l'ús públic, sempre que respectin les característiques generals de l'obra. | Edifici de tres nivells d'alçada (pb + 2p) integrat en el conjunt de construccions que conformen l'anomenat Maricel de Terra. Destaca l'asimetria de la façana i el tractament dels brancals i les llindes de les obertures rectangulars visibles en la planta baixa i en el primer pis. Cal fer menció, també, de la portalada d'accés a l'edifici, conformada per un arc de mig punt adovellat que mostra, sobre la clau, una rajola en la que consta la data de 1699. Del pis principal, l'element més significatiu és el balcó corregut, que presenta volada de rajoles policromes amb perfil i grapes metàl·liques i barana de ferro de fundició. En el darrer nivell quatre arcs de mig punt configuren una mena de galeria o solana. La façana mostra en la seva banda esquerra un plafó rectangular de rajoles, de temàtica religiosa i entre les obertures una petita placa commemorativa del concurs anual de clavells; de la mateixa manera, en el pis principal és visible una peça rodona de ceràmica blanca i blava amb decoració figurativa. El frontis apareix coronat per un ràfec de ceràmica, probablement fals però molt elaborat i, en l'extrem dret del terrat, s'identifica un torre de planta rectangular amb petites finestres de doble esqueixada i coberta de teules a quatre vessants. | 08270-8 | Plaça de l'Ajuntament, 16 | Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. Aquesta institució, bastida sobre les roques del mar, ja havia experimentat una ampliació en el decurs del segle XIX. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, concretament diverses cases de pescadors de construcció molt modesta; posteriorment va ampliar les seves possessions amb altres cases de l'antic hospital, amb l'objectiu de construir una residència-museu. L'any 1911 Deering ja havia obtingut la llicència d'obres municipal i va encarregar els treballs a l'enginyer Miquel Utrillo. La zona que avui correspon a Maricel de Mar va ser, doncs, la primera en construir-se com a residència del propietari, sobre l'antic hospital medieval, del qual es conserven els arcs gòtics de la capella. Avui alberga el museu Pérez-Rosales. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. | 41.2350900,1.8121600 | 400456 | 4565535 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67866-foto-08270-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67866-foto-08270-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67866-foto-08270-8-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Terra. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67941 | C/ Carreta, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-39 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de reformar la façana i eliminar els porticons; es permet obrir finestres en el segon pis i modificar l'existent segons les disposicions vigents. | Edifici construït entre mitgeres, que compta amb tres nivells d'alçat (pb + 2p). Les dues primeres plantes responen a un mateix projecte arquitectònic, avui notablement desvirtuat per la remunta d'un tercer nivell que no s'adiu amb els trets definitoris de l'arquitectura popular sitgetana. La planta baixa, amb sòcol de pedra, consta d'una portalada central, flanquejada per finestres enreixades i amb ampit de pedra; la porta presenta brancals de carreus disposats en pinta i la llinda d'arc rebaixat amb la clau central sobresortint. En el primer pis s'identifiquen tres finestres distribuïdes de manera equidistant respecte de la longitud total del frontis. Finalment, el segon pis consta d'un frontis pràcticament cec, amb una única obertura -una finestra molt rectangular i de petites dimensions-; clou amb una terrassa, situada en l'extrem dret de la façana, que disposa de barana metàl·lica. En el coronament de l'edifici és visible el tradicional ràfec de la coberta de teules. | 08270-83 | c/ Carreta, 39 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2351000,1.8099800 | 400273 | 4565539 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67941-foto-08270-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67941-foto-08270-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67941-foto-08270-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68064 | C/ Nou, 18- Passeig de la Ribera, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-18-passeig-de-la-ribera-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix un seguit de prescripcions específiques respecte a les actuacions que afectin al volum construït, a les obertures i als coronaments. | Edifici amb planta en forma de 'U', que se situa en la cantonada entre el c/ Nou i el passeig de la Ribera, on desenvolupa una forma aixamfranada. Consta de dos cossos laterals, de planta baixa i dos pisos, que no guarden cap simetria entre ells, i d'un cos central, estret, de sis plantes d'alçat, cadascun dels quals presenta un balcó corregut al que tenen sortida tres obertures d'arc de mig punt, de dimensions dissemblants, però simètriques. | 08270-186 | c/ Nou, 18- Passeig de la Ribera, 6 | 41.2351000,1.8104700 | 400314 | 4565538 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68064-foto-08270-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68064-foto-08270-186-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68227 | Casa Isabel Ferret Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-isabel-ferret-martorell | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11940 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que presenta un alçat de tres pisos (pb + 2p) i una organització simètrica de la seva façana. A la planta baixa s'identifiquen dues obertures conformades per arcs mixtilinis, si bé en l'actualitat la de la banda dreta està transformada en un finestral. El pis principal consta d'un balcó corregut, al que donen accés dues obertures rectangulars, amb un emmarcament que sobresurt del plom del mur i la llinda conopial. La volada del balcó és de disseny curvilini -al que s'adapta la barana metàl·lica- i de perfil motllurat, estant suportada per una gran cartel·la. En el darrer pis se situa una galeria, a mode de solana, conformada per cinc arcs flamígers. El coronament de l'edifici consta d'una barbacana de fusta i teula i d'una barana d'obra que desenvolupa un perfil de merlets. | 08270-349 | Pg. de la Ribera, 29 | La construcció d'aquest edifici va ser promoguda per Isabel Martorell, qui va encarregar dos projectes més a Enric Sagnier, situats a la mateixa vila de Sitges. Aquesta casa es considera un dels exemples més reeixits de l'arquitectura que es va desenvolupar a la façana marítima sitgetana a finals del segle XIX i inicis del segle XX. Enric Sagnier i Vilavecchia va néixer a Barcelona l'any 1859 i va obtenir el títol d'arquitecte el 1892. Va obtenir tres vegades el premi al millor edifici convocat per l'Ajuntament de Barcelona i és autor d'obres destacades en aquesta ciutat, entre elles l'edifici de la Caixa d'Estalvis de la Via Laietana i la Duana. A Sitges va projectar diferents cases, algunes d'elles d'estil plenament neogòtiques i d'altres d'estil noucentista. | 41.2351100,1.8084300 | 400143 | 4565542 | 1899 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68227-foto-08270-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68227-foto-08270-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68227-foto-08270-349-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Enric Sagnier i Vilavecchia | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68222 | Casa Francesc Robert Yarzábal. Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-robert-yarzabal-can-robert | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11936 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de mantenir estrictament la façana que, d'altra banda, evidencia una operació de restauració recent. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos, golfes i terrat pla a la catalana. No respon a un estil arquitectònic concret, però els seus trets formal podrien situar-lo dins el corrent eclèctic de finals del modernisme. Del conjunt destaca una gran tribuna emmarcada entre una base d'obra (amb el cantell motllurat) i un voladís superior, també d'obra i de les mateixes característiques que la base, que serveix de llosa del balcó del segon nivell. L'estructura de tancament de la tribuna és de ferro de fosa, amb una decoració a la zona de sòcol feta a base de ferro de forja amb elements corbs i florals, i una zona alta (de llindes), en forma de faixa ceràmica amb motius geomètrics. Dita estructura de ferro de fosa emmarca unes vidrieres senzilles. Al primer pis es disposen dues obertures que menen al balcó, la llosa del qual és la coberta de la tribuna inferior; disposen de faixes motllurades als brancals i a la llinda, que imiten carreus i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. La barana és de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals i reganyols decoratius sota del passamà i motius florals d'entrellaces a la zona de sòcol. A la darrera planta (golfes) se situen dues petites finestres amb un emmarcament en forma de faixa motllurada simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Les llindes d'aquestes darreres finestres enllacen amb una faixa contínua que ocupa tota l'amplada de la façana, damunt la qual es disposa la cornisa que corona la façana. Dita cornisa és contínua i motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat, feta a base de gelosies entre matxons d'obra. El revestiment de la façana és simple, a base d'un arrebossat senzill pintat de color blau clar que contrasta amb els elements d'emmarcaments d'obertures pintats de color rosa clar. Cal citar, finalment, un element decoratiu com és l'emmarcament lateral i vertical de l'edifici, fet a base d'una faixa d'arrebossat que imita, amb incisions horitzontals, un aplacat de grans carreus de pedra que sobresurt lleugerament de la línia de façana i que també estan pintats de color clar, contrastant amb el fons de façana. | 08270-344 | Pg. de la Ribera, 18 | Segons la documentació conservada en els fons administratius de l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902), amb data de 29 de juliol de 1901 Francesc Robert s'adreçà al consistori tot sol·licitant el permís d'obres necessari per a modificar la façana d'un edifici que posseïa al passeig de la Ribera. Adjuntava els plànols de projecte de reforma, signats per l'arquitecte Salvador Vinyals amb data de 27 de juny del mateix any. La llicència fou concedida el dia 20 d'aquell mes i any. L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme. | 41.2351100,1.8093500 | 400220 | 4565540 | 1901 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68222-foto-08270-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68222-foto-08270-344-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Viñals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, el frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68221 | Casa Antoni Serra Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-serra-ferret | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. 'Arquitectura modernista de Sitges'. Inèdit. Arxiu Municipal de Sitges. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11935 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable, que es podria emmarcar dins del moviment modernista. La parcel·la on s'insereix l'edifici és força estreta i, per tant, només disposa de dos eixos verticals d'obertures. A la planta baixa i a la part més oriental se situa el portal d'accés al vestíbul que mena al cos d'escala (amb una fusteria tipus tarja), coronada per un arc escarser i trencaaigües que descansa en petites mènsules amb relleus de motius florals. La finestra situada a la part més occidental té les mateixes característiques, i entre aquestes dues obertures se situa una petita columna adossada que arrenca d'una mènsula decorada amb relleus florals, situada a nivell del de les obertures i al bell mig de l'amplada de la façana, amb un palmell decoratiu que serveix de mènsula a la llosa del balcó de la primera planta. Tots els elements d'aquesta planta baixa són de pedra (brancals, llindes ampit, columna decorativa, etc.), la qual disposa d'una zona de sòcol, també de pedra, que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la resta de superfície dels baixos es disposen carreus buixardats col·locats al trencajunt. Les dues obertures del primer i segon pis menen sengles balconades; la llosa de les quals és de pedra, amb el cantell motllurat, i amb més voladís a la part central. Les dues baranes disposen de diversos barrots verticals, entre els quals hi ha tot un seguit d'enllaços geomètrics de ferro de forja. Les obertures que donen a les balconeres són senzilles, sense cap motiu ornamental que les emmarqui. La darrera planta disposa de dues finestres senzilles, amb uns emmarcaments que adopten la forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Corona la façana una cornisa contínua motllurada amb vuit mènsules decorades amb tríglifs, entre les quals s'estén una faixa d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. La barana del terrat és d'obra, amb un frontó central curvilini, on hi ha inserida la data de 1903. El revestiment de la façana (llevat dels baixos) és simple, fet a base d'un arrebossat senzill només trencat per una faixa simple, que sobresurt lleugerament de la línia de façana, situada a nivell del forjat de la primera planta. | 08270-343 | Pg. de la Ribera, 17 | Antoni Serra i Ferret és un dels sitgetans que emigraren a les colònies espanyoles amb l'objectiu de fer fortuna en els negocis d'ultramar. S'establí a Santiago de Cuba i a Guantànamo, on fundar la marca 'Serra, Massana y Cia' dedicada a la importació de teixits. També va ser soci de la casa 'C. Brauet y Cia' a Guantànamo. Tornà a Sitges l'any 1901, on va continuar la seva carrera financera com a soci de 'Vichy Catalán' i administrador de la junta de l'Hospital de Sitges. El seu panteó del cementiri municipal va ser construït per J. Reynés el mateix any de la seva tornada. El 15 d'octubre de 1902, el propi Antoni Serra s'adreçà a les autoritats municipals, tot sol·licitant el permís d'obres per a bastir un edifici al passeig de la Ribera; adjuntava el projecte arquitectònic signat per l'arquitecte Salvador Viñals, que fou aprovat sense problemes el dia 21 del mateix mes i any (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902). L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme. | 41.2351100,1.8094400 | 400228 | 4565540 | 1902-03 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68221-foto-08270-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68221-foto-08270-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68221-foto-08270-343-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Viñals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, el frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Can Serra. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68571 | Col·lecció artística municipal de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-artistica-municipal-de-sitges | Sense data | La col·lecció d'objectes artístics que són propietat de l'Ajuntament de Sitges es troba integrada bàsicament per les sèries següents: -Col·lecció pictòrica ubicada a la Casa Consistorial: Inclou una vuitantena d'obres, la majoria d'elles executades oli, ceres, aquarel·les, aiguaforts, a la ploma, a llapis, a carbó, a tinta i alguna litografia. Són obres d'autors diversos entre els que figuren Guinovart, J. Vidal, S. Rusiñol, R. Casas, A. Ferrer Pino, A. Mas i Fontdevila, J. de Miró, entre d'altres, i datades entre el darrer terç del segle XIX i l'any 1987. -Col·lecció pictòrica de l'edifici Miramar: Es tracta d'una sèrie molt heterogènia que inclou algunes obres de figures destacades (S. Rusiñol, A. Mas Fondevila, entre d'altres), pintures d'autors del segle XX, així com cartells, pergamins, diplomes, fotografies i les peces guanyadores del concurs de pintura infantil municipal. -Col·lecció d'escultura: La majoria de les peces que integren aquesta col·lecció estan ubicades en parcs, jardins i altres zones urbanes. S'ha elaborat un llistat detallat dels elements escultòrics que s'adjunta al present inventari. Mereixen menció especial l'altar i la imatge barroca de Sant Ramon i les imatges barroques de Santa Elisabet i de Sant Joan, peces ubicades a l'Església Parroquial de Sitges datades al segle XVII. Altres escultures destacades de propietat municipal són el Monument al Doctor Robert (vegeu fitxa nº 398), el Monument al Greco (vegeu fitxa nº 399), el Monument a Santiago Rusiñol (vegeu fitxa nº 643) i els capitells del Palau Maricel (vegeu fitxa nº 478). -Col·lecció de rajoles antigues ubicada al Palau Maricel: Inclou peces dels segles XVII i XVIII, bàsicament d'origen valencià i català, i es troba ubicada en el claustre i els terrats del Palau Maricel, on van ser col·locades a partir de l'any 1915. L'Ajuntament de Sitges també és propietari de les obres pictòriques que es troben a la Casa Lola Anglada i a l'edifici Roca Mora. | 08270-693 | Ajuntament de Sitges i altres dependències municipals | 41.2351100,1.8118600 | 400431 | 4565538 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Física | Realisme|Modernisme|Avantguardes|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Les coordenades UTM corresponent a l'Ajuntament de Sitges (Plaça de l'Ajuntament, s/n) que és el lloc on està situada la major part de la col·lecció artística municipal. | 103|105|107|96|94 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 67859 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-7 | BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:284). Vol. 5. Barcelona. LLOPIS, Joan (1891) 'Assaig Històric sobre la vila de Sitges'. Facsímil del Grup d'Estudis Sitgetans. 1980. MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11976 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) ROIG, E. (1979) 'Sitges dels nostres avis'.Grup d'Estudis Sitgetans. 'Sitges' (1966). Edicions Subur. Sitges SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. | XIX | La normativa del Pla Especial no permet la construcció d'àtic. | L'Ajuntament de Sitges està situat en el punt més alt de la vila, en l'emplaçament que abans ocupava el castell. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular i de tres nivells d'alçada (pb + 2p). Les seves façanes estan decorades seguint les pautes de l'estil gòtic civil català, si bé el frontis principal és força elaborat. Destaca la seva organització simètrica en tres cossos, el central de majors dimensions i notablement sobresortit. Aquest cos consta de tres obertures en la seva planta baixa, conformades per tres arcs de mig punt, a les que s'accedeix salvant un desnivell de tres graons. Els arcs mostren les impostes motllurades i les dovelles amb els angles interiors bisellats. Pel que fa als pisos superiors, la seva composició apareix flanquejada per dues grans pilastres hexagonals. En el pis principal destaca la presència d'un balcó corregut al que donen accés tres obertures. La seva volada està constituïda per llosanes de pedra sostingudes per mènsules motllurades i de notable tamany; la barana mostra una traceria geomètrica, probablement d'obra. Pel que fa a les obertures, cal fer menció de la decoració de les llindes -a base de motllures amb forma d'arc conopial- i dels brancals que desenvolupen petites pilastres amb les bases i les impostes decorades en relleu. S'identifica també un guardapols corregut que reprodueix la forma d'arc conopial i que en els seus extrems mostra petites impostes de forma geomètrica. Sobre l'obertura central, un plafó rectangular emmarca una placa de rajoles policromes en la que figura el nom de 'Casa de la Vila' i l'escut de la vila de Sitges com a motiu central. Sobre les obertures laterals s'identifiquen plafons quadrangulars, disposats de manera romboïdal, que contenen respectivament l'escut de Catalunya i el de la vila, ambdós en relleu. El segon pis d'aquest cos central està separat per una cornisa motllurada horitzontal i consta d'un registre de cinc obertures, articulades a mode de solana; totes elles són d'arc carpanell i estan separades per pilastres coronades amb capitells troncocònics, sense cap element decoratiu. El coronament del cos central està flanquejat per dos pinacles hexagonals, que culminen en forma plana i que emmarquen una composició en la que s'alternen balustres i pinacles de menor tamany, fins a assolir el gran plafó central en el que figura un medalló amb la data 1889 en què va ser inaugurat l'edifici. Els cossos laterals de la façana principal són de menor alçada i estan notablement reculats. Consten d'un finestral en la planta baixa, un balcó ampitat en el pis principal i una finestra quadrangular en el segon pis. El tractament formal d'aquests elements arquitectònics concorda plenament amb el que s'ha descrit en el cos central, tant pel que fa al disseny de les llindes i brancals de les obertures, com a les baranes dels balcons. En el coronament s'identifica un fris d'arquacions cegues en relleu, per sobre del qual es desenvolupa la cornisa motllurada i la barana d'obra amb traceria. Pel que fa a la façana lateral, aquesta presenta cinc finestres en cada pis amb el mateix tractament estilístic descrit anteriorment. En el pis inferior les obertures estan emmarcades per un guardapols corregut, mentre que en el primer pis, aquest és independent per a cada finestra i culmina en una imposta decorada en relleu. En el segon pis les finestres, de menor tamany, no presenten cap element decoratiu; per sobre d'elles és visible, novament, el fris d'arquacions cegues i la cornisa com a element final, ja que aquest frontis no disposa de barana d'obra. | 08270-1 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | El primer projecte de Casa de la Vila, fou obra d'Adrià Casademunt i data de l'any 1870, quan l'estat va cedir a la corporació municipal el terreny que ocupava l'antic castell de Sitges. Tanmateix, el nou edifici no va començar a construir-se fins el 25 d'agost de 1888, sota la direcció de Salvador Vinyals, a qui l'Ajuntament li havia encarregat el projecte el 15 de maig de 1879, essent aprovat el 8 d'octubre de 1883. Sembla ser que el consistori va autoritzar l'enderroc de l'antic castell, si bé es van conservar part de les parets mestres que van servir per a configurar l'edifici actual. La nova Casa de la Vila va ser inaugurada el 24 d'agost de 1889. Els plànols de la reforma de l'antic castell de Sitges en casa consistorial van ser signats el 8 d'octubre de 1887 i aprovats dos dies més tard; es conserven a l'Arxiu Històric de Sitges, juntament amb una interessant memòria descriptiva redactada pel propi Vinyals. Les dades històriques de la seva construcció són conegudes en detall, des de la subhasta de les obres, el 7 d'octubre de 1888, fins a les quantitats concedides al mestre fuster, al serraller i al pintor entre d'altres. De l'antic castell de Sitges es coneix el seu volum cúbic i l'existència d'una torre en el seu interior que estava en ruïnes en el moment del seu enderroc. El castell conservava un finestra amb traceria que encara perviu a la façana del Cau Ferrat. Les reixes de l'entrada principal van ser sufragades per Bartomeu Blay, un dels coneguts 'americanos' de la vila, mentre que l'estucat de la façana va ser pagat per Artur Misas. Pel que fa a l'interior, cal mencionar que el mobiliari i la decoració del Saló de Plens són obra d'Eduard Llorenç i van ser realitzats l'any 1900 i sufragats per Bartomeu Robert. El retrat d'aquest personatge és obra d'Arcadi Mas i Fontdevila i fou instal·lat el mateix dia de la inauguració. El tapís del replà del primer pis és obra del pintor A. Ferrer Pino. Les façanes de l'Ajuntament van ser reformades l'any 1979. | 41.2351100,1.8118600 | 400431 | 4565538 | 1888-89 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67859-foto-08270-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67859-foto-08270-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67859-foto-08270-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | (Continuació descripció) Pel que fa a l'interior de l'immoble, aquest s'estructura com un palau gòtic, al voltant d'un pati central en el que s'inicia l'escala noble, a la qual s'accedeix a través d'una crugia en la que destaquen els arcs rebaixats que suporten les parets mestres i els enteixinats de fusta. En el pis superior es desenvolupa una llotja d'arcs apuntants, separats per pilars quadrangulars de disseny senzill. Els pilars estan units en la seva part inferior per una traceria a mode de barana, mentre que en la part superior s'identifica un guardapols corregut, per sobre del qual és visible, novament, un fris d'arquacions cegues i una cornisa motllurada com els descrits en les façanes exteriors; en aquesta ocasió la barana d'obra és, no obstant, llisa, i suporta la gran claraboia de ferro i vidre que cobreix el pati.Un altre espai destacable de l'interior és, sens dubte, la sala de plens, de la que mereix menció especial l'estructura del cadiram i l'enteixinat de fusta suportat per grans mènsules de pedra; aquest espai va ser completat l'any 1900 sota la direcció del pintor Eduard Llorenç.En general, el disseny de l'edifici es caracteritza per les seves línies austeres i contundents i per un tractament formal dels elements arquitectònics clarament medievalitzant, com és propi del llenguatge modernista de l'època.Segons el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La planta baixa conserva restes de l'antic castell de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67963 | Cotxeres Aleix Vidal i Quadras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-aleix-vidal-i-quadras | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga al manteniment del volum construït, de les façanes i del pati interior. | Edifici construït a tres vents i que disposa d'un únic nivell d'alçat. Consta d'una planta de forma quadrangular, en la que les dependències s'estructuren al voltant d'un pati central. A nivell estilístic, l'obra s'emmarca dins dels paràmetres del neoclassicisme, destacant la seva simetria i l'absència d'ornamentació. La façana principal, organitzada en tres cossos, presenta un cert joc volumètric, ja que els cossos laterals estan sensiblement avançats respecte de la zona central. S'identifica un sòcol de carreus de pedra que es perllonga en tota la longitud del frontis i cinc obertures corresponents a una porta, situada al bell mig de la façana, i flanquejada per dues finestres simples i dues de geminades. Els brancals i les llindes són d'obra, aquestes darreres en forma d'arc rebaixat; estan resseguides per unes bandes que sobresurten del plom del mur i arrebossades en una tonalitat més clara que el parament. Les finestres consten en la part superior d'una petita tarja, definida mitjançant un tirant horitzontal que se situa en la línia d'imposta. En el coronament es localitza una cornisa motllurada i la barana del terrat transitable, d'obra i amb el tram central de balustres. | 08270-105 | c/ Fonollar, 10 | Les cotxeres d'Aleix Vidal i Quadras van ser projectades l'any 1883 per l'arquitecte Josep Cros i Juliana com un annex a l'habitatge del c/ Davallada, on residia aquest reconegut 'americano' de la societat sitgetana del segle XIX. Aleix Vidal i Quadras (1797-1883) va emigrar a Amèrica als dotze anys, on va realitzar tasques d'importació des de Maracaibo (Veneçuela) i Santiago de Cuba amb la firma 'Vidal Hnos', que fundà amb el seu germà Manuel l'any 1821. A l'igual que aquest darrer, va tornar a Sitges el 1850, instal·lant-se definitivament a la casa del c/ Davallada. També va promoure la construcció de la masia Can Pere Pau, finalitzada l'any 1860. L'autor del projecte de l'edifici, Josep Cros i Juliana (1830-?), és fill de Francesc Cros i Masó (1810-1869) qui ostenta l'autoria de la residència d'Aleix Vidal i Quadras situada al c/ Davallada. Ambdós tenen formació de mestres d'obres i entre les seves obres destaca la participació en l'aixecament de l'església parroquial de Sitges (1854-1856) i la realització de l'ermita de Sant Sebastià. | 41.2351100,1.8129400 | 400521 | 4565536 | 1883 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67963-foto-08270-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67963-foto-08270-105-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Cros i Juliana (1830-?) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel. El projecte d'obra es conserva a l'Arxiu Municipal Administratiu. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68511 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XIX | Actualment el Ball és representat a Sitges per dues colles, la Colla Jove i la Colla Vella. | El Ball de Diables de Sitges és un dels 8 balls parlats que existeixen a tot Catalunya. El text del Ball data de finals del segle XIX o principis del segle XX. Amb el pas del temps, aquest text s'anà perdent fins que a la dècada de 1980 la Colla Vella el va recuperar en col·laboració amb el setmanari l'Eco de Sitges. En el ball hi intervenen diferents personatges, Llucifer, la Diablesa, un àngel, Sant Miquel, 10 diables, 2 fogalls i els timbalers. El ball es configura com una disputa dialèctica entre Sant Miquel i l'àngel contra els diables. Enmig de la disputa, els diables reciten els seus versos anomenats versots mentre passegen pel passadís que hi ha entre les dos bàndols. En síntesi, el ball de diables és una representació teatral de la lluita del bé contra el mal. Actualment, aquesta lluita s'ha plasmat en una oratòria de versos o parlaments amb una forta càrrega irònica i de crítica vers els poders fàctics locals. | 08270-633 | Festa Major de Sitges | De balls de Diables a Catalunya se'n tenen referències des de l'Edat Mitjana. Es tractaria d'un tipus de manifestació tradicional de teatre al carrer, de caire popular. Segons Joan Amades, les primeres representacions documentades datarien del 1150 amb motiu del casament de Ramon Berenguer IV amb la princesa Peronella. Un altre testimoni el situaríem l'any 1423 en commemoració de la vinguda d'Alfons V d'Aragó procedent de Nàpols, citat en el Llibre de les Solemnitats de Barcelona. Ja l'any 1623 consta en el Llibre de Deliberacions del Comú de la Ciutat de Barcelona, el sou pagat a un pintor per haver pintat uns vestits nous de diables. També se'n tenen referències de la figura del diable lligada als orígens dels balls parlats; el diable apareix també en manifestacions eclesiàstiques com les processons de Corpus o bé en d'altres balls com el ball de Bastons o les Moixigangues. Del segle XV hi ha nombroses referències de diables en diferents poblacions catalanes durant les Festes de Corpus. La primera referència documental del ball de diables de Sitges data de l'any 1853; tanmateix aquesta no deuria ser la seva primera edició i cal suposar que es tracta d'una tradició anterior. | 41.2351200,1.8118800 | 400432 | 4565539 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 68226 | Casa Rosario Sans Ferrer (vídua d'Amell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rosario-sans-ferrer-vidua-damell | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11939 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Edifici construït entre mitgeres, d'una única crugia i de tres plantes d'alçat (pb + 2p), destinat a habitatge unifamiliar. La porta d'accés principal presenta forma d'arc escarser configurat per brancals i llinda de maó massís que inclou la clau i els elements angulars de pedra. Del primer pis destaca el balcó rectangular amb peanya semicircular, i del segon una finestra d'arc apuntat flanquejat per pilars de maó amb capitells de pedra, a l'igual que el mainell que configura dues obertures. En el coronament s'identifica la cornisa de maó i un fals ràfec, sobre el qual se situa la barana del terrat transitable, de metall, suportada per matxons d'obra. Cal destacar l'ús d'elements decoratius de ceràmica, tant en el plafó de rajoles del primer pis, en el que es representa probablement una escena de la Sagrada Família, com en l'emmarcament de la finestra del segon pis. | 08270-348 | Pg. de la Ribera, 28 | 41.2351300,1.8084800 | 400147 | 4565544 | 1921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68226-foto-08270-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68226-foto-08270-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68226-foto-08270-348-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Marqués (autor dels plànols) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 68541 | El Ball de Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-de-bastons | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | El Ball de Bastons de Sitges es distingeix de la resta de balls de bastons catalans perquè la colla està formada per dotze bastoners enlloc dels vuit o setze com és general. Els bastoners van vestits de blanc, camisa, pantalons i mitjons, el camal dels pantalons és de color vermell i rivetat d'un doble viu de beta blanca. A sobre hi duen la faldilleta blanca fins al genoll i lligada amb la faixa vermella amb mig espatller creuat a la dreta. Les espardenyes són creuades, blaves i vermelles. Cada ballador o bastoner du dos bastons de 45 cm de llargada i 5 cm de diàmetre, i els fan picar seguint unes coreografies. Amb els anys, algunes d'aquestes coreografies han caigut en desús, com ara la que es ballava al so de la sardana 'La processó de Sant Bartomeu' d'Antoni Català. Avui en dia se'n conserven 5 variants: La segona, El corrandillo, La boja, L'hereu Riera i La bolangera. Segons la posició en el ball, distingim dos banderers i els mitgers, que són quatre balladors situats en el quadre central. | 08270-663 | Festa Major de Sitges | Els coneguts com a Balls de Bastons, tenen una dilatada història dins del folklore català, i poden remuntar-se fins a època medieval. Pel que fa a Sitges, aquest ball apareix documentat per primer cop a la Festa Major de 1853 i és considerat un dels balls més tradicionals i arrelats entre els sitgetans. En aquella data ja hi constaven tres colles de dansaires del ball de bastons. És de destacar que la colla gran de Sitges ballà durant les celebracions de l'Exposició Universal de Barcelona, l'any 1929. Actualment a Sitges hi ha quatre colles: La Colla vella i la Colla Jove -creades al 1975-, la Colla Mitjana, de 1979, i la colla de Noies, de 1980. | 41.2351300,1.8119000 | 400434 | 4565540 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El ball es continua interpretant durant les celebracions sitgetanes. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 68224 | Casa Marina Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marina-planas | BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. 'Arquitectura modernista de Sitges'. Inèdit. Arxiu Municipal de Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11938 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligada la conservació de la façana amb adequació de les obertures de la segona planta consistent en restituir la galeria que figurava en el projecte original. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, d'estil modernista. Per les característiques formals que s'observen, sembla que les obertures de la planta segona han estat objecte d'una reforma, la qual trenca la visió unitària de la càrrega decorativa modernista del conjunt. L'estructura d'obertures (llevat de la darrera planta) segueix els paràmetres de dos eixos verticals; així, a la planta baixa se situen la porta d'accés al vestíbul de la caixa d'escala, i una finestra a la part més occidental. A la planta pis s'organitzen dues obertures que menen a una balconada, mentre que a la segona planta s'observa una sola obertura (força ampla) que mena a un balcó, també forca ampla. La llosa de la balconada del primer pis està motllurada, mentre que la del segon és moderna. Les baranes dels balcons també són diferents, mentre que la del primer pis disposa d'un disseny típic de l'estètica modernista, amb barrots verticals corbs i helicoïdals, amb elements florals reblonats i una zona de sòcol amb elements de ferro forjat; la del segon pis presenta uns barrots verticals corbs, però simples, amb un passamà de ferro de secció rectangular. Totes les llindes de les obertures (llevat de la del segon pis), disposen de relleus de pedra artificial representant motius florals i que descansen sobre uns muntats (brancals), que sobresurten lleugerament de la línia del revestiment de façana, Aquest està fet a base d'un arrebossat que imita un aparell de carreus de pedra desbastada disposats al trencajunt. A més, hi ha una zona de sòcol amb un aplacat de marbre. L'element més singular de l'edifici és, probablement, el coronament. Aquest es disposa en forma de remat lateral mitjançant unes faixes que arrenquen d'unes mènsules florals situades a nivell de la barana del balcó del segon pis; aquests emmarcaments laterals conflueixen amb la barana del terrat pròpiament dita, que disposa d'un joc continu de formes ondulades rematades per palmells florals; en els espais buits de les ondulacions s'insereixen uns elements de ferro de forja (espirals ondulats, etc.) que complementen la barana del terrat. | 08270-346 | Pg. de la Ribera, 22 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Gaietà Miret i Raventós, va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment, va passar una etapa modernista, per a tornar finalment a l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2351400,1.8089200 | 400184 | 4565544 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68224-foto-08270-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68224-foto-08270-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68224-foto-08270-346-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 14, característic del creixement urbà sitgetà de la segona meitat del segle XIX, al voltant del carrer de Parellades, que inclou una mostra d'arquitectura força heterogènia dels segles XIX i XX. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68223 | Casa Simó Llauradó i Josepa Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-simo-llaurado-i-josepa-planas | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1903-1908. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. 'Arquitectura modernista de Sitges'. Inèdit. Arxiu Municipal de Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11937 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial prescriu la conservació estricta de la façana, adaptant els rètols de l'hotel a la normativa. | Edifici construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable, amb uns elements formals i decoratius propis del moviment modernista dins el vessant historicista. Per l'estructura de les obertures i per alguns detalls estructurals, és possible que el primer disseny de l'edifici correspongués a un alçat de planta baixa, i posteriorment s'hi afegís una planta més. Aquest fet és constatable en els espiralls de ventilació d'un probable terrat a la catalana situats a nivell del forjat de la segona planta. En el primer pis s'identifiquen dos balcons correguts, amb arcs conopials que en flanquegen un altre que fa cantonada i que consta d'una única obertura dividida per una columna; d'aquests balcons destaquen els guardapols de línies corbades, decorats amb elements florals. En el segon pis són visibles un conjunt de finestres coronelles, de tres parts, les divisions de les quals s'estableixen mitjançant columnetes d'estil salomònic. Les obertures del darrer pis presenten forma d'arc rebaixat i estan emmarcades per una motllura. El coronament consta d'una barana conformada per diferents capcers esglaonats que, a l'igual que la decoració, denota l'aplicació d'un llenguatge clarament modernista. Finalment, l'arrebossat del parament exterior imita l'obra de pedra encoixinada. | 08270-345 | Pg. de la Ribera, 20- c/ Sant Pau, 47-49 | Amb data de 15 de juny de 1908, el matrimoni Simó Llauradó Clarà i Josepa Planas Catasús s'adreçaren a les autoritats municipals, tot sol·licitant llicència d'obres per a enderrocar una casa que posseïen al passeig de la Ribera i construir-ne una de nova. L'expedient inclou els plànols del projecte arquitectònic original signats pel mestre d'obres Gaietà Miret i Reventós; el permís fou concedit el dia 16 del mateix mes i any (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1903-1908). L'edifici va ser objecte d'una remunta a mitjan segle XX, concretament l'any 1956. L'ampliació va ser dissenyada per l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo, que va respectar la composició modernista original de la finca. L'autor de l'edifici, l'arquitecte Gaietà Miret i Raventós, va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per a tornar finalment a l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner, que són visibles en obres com la pròpia casa Llauradó-Planas. | 41.2351400,1.8091900 | 400207 | 4565544 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68223-foto-08270-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68223-foto-08270-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68223-foto-08270-345-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, el frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Hotel Celimar. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68533 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles-0 | SOLER MARCÉ, A. (2005). 'Les caramelles de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, quadern 46. Sitges. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XVI - XVII | Les caramelles de Sitges sempre han sortit el Dissabte de Glòria i el Dilluns de Pasqua. Cap a quarts d'onze o les onze del dissabte, les tres colles de Sitges fan la cantada dedicada a les autoritats locals, les quals els conviden a prendre un got de moscatell i un tall del típic momfló sitgetà. Després van a cantar a diferents cases per acabar a la rectoria, on fan la última cantata del dia. El segon i últim dia en què es canten caramelles, és el Dilluns de Pasqua. Normalment al matí, les tres colles canten a les cases més allunyades del centre del poble. Després van al camp a fer el dinar i menjar mona. A la tarda també es canta. Es va a l'hospital i després a algunes cases del centre del poble. I tot s'acaba amb una cantada final, les dues colles de les societats a les seves entitats i la colla Caramelles sitgetanes al cap de la vila. En l'actualitat, es mantenen les tres colles que van sortir en els anys posteriors a la guerra: la colla Caramelles Sitgetanes de l'antiga Schola Cantorum, La Colla del Retiro i la Colla del Prado. Les colles porten una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, per recollir la gratificació, i tots els cantaires duen barretina. Una característica de les caramelles sitgetanes és el seu acompanyament musical. Abans la música era de caire molt popular i s'acompanyava d'una gralla i un timbal. Ara, en canvi, la música és obra de bons compositors i la interpreta una orquestra d'instruments de vent i corda, com poden ser la flauta, la trompeta, el contrabaix i el violí, entre d'altres. Per altra banda, s'interpreten valsos, americanes i fins i tot sardanes. Finalment, les lletres o són de coneguts poetes sitgetans, fetes expressament per a ser cantades en aquests dies, o bé poesies d'autors catalans reconeguts. | 08270-655 | Sitges | Les caramelles degueren néixer a Sitges en el segle XVI o XVII, que és quan sembla que va començar la tradició. Anteriorment, era costum que els cantaires fossin obsequiats amb queviures, amb els quals un cop acabada la cantada, es preparava el dinar per a tots els components; actualment, els cantaires recullen diners per pagar-se el dinar i per sufragar diverses despeses. També s'ha perdut el costum d'anar a cantar a casa de les promeses i dones dels cantaires. | 41.2351400,1.8118900 | 400433 | 4565541 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Tradició compartida amb molts pobles de Catalunya. | 94 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 68225 | Casa Joaquim i Magí Pla Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-i-magi-pla-sole | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres, amb dues façanes afrontades al passeig de la Ribera i al carrer Sant Pere. És un representant de l'arquitectura local del darrer terç del segle XIX. Estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable, disposa d'una zona situada a l'extrem septentrional de la façana afrontada al carrer de Sant Pere, estructurada només amb planta baixa i terrassa transitable, a la qual afronten una galeria corresponent al primer pis i una terrassa del segon pis. La façana principal (afrontada al passeig de la Ribera) presenta, als baixos, dues obertures; la porta d'accés al cos d'escala es troba situada a la part més occidental i disposa d'una llinda en forma d'arc escarser; també disposa d'un emmarcament en forma de faixa que sobresurt lleugerament de la línia de revestiment de façana, fet a base de carreus de pedra gran i ben escairats. Al costat més oriental se situa una finestra, també amb llinda en forma d'arc escarser, sense emmarcaments i amb un ampit de pedra motllurada. Dita finestra està defensada per una reixa de ferro de forja decorativa. A cada nivell es disposa d'un balcó, amb lloses de pedra, de volada i amplada decreixent, segons l'alçada. Les baranes dels balcons són de ferro de disseny simple, amb barrots verticals senzills i amb una zona de sòcol decorada amb motius geomètrics corbs. Les dues obertures dels pisos no presenten cap tipus d'emmarcament, mentre que les zones de forjat hi són indicades mitjançant unes faixes simples contínues, fetes d'arrebossat, que sobresurten lleugerament de la línia del revestiment. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat que està feta d'obra de maó. La façana del carrer Sant Pere presenta l'estructura d'obertures següents: a la planta baixa i situada a la part més septentrional, es disposa d'una porta senzilla, al costat de la qual ( cap a la zona meridional) es disposen dues finestres baixes (gairebé com balcons ampitadors), amb un ampit de pedra motllurat i defensades per unes reixes de ferro amb barrots verticals simples de secció circular. A la primera planta es disposa, a la part més septentrional, la barana de la terrassa del volum de només planta baixa; dita barana està feta de balustres ceràmics disposats en gelosia amb un passamà d'obra arrebossada. Al costat mateix es disposa d'un balcó de les mateixes característiques descrites anteriorment, una senzilla finestra i una finestra cega. A la segona planta es disposen dues finestres i una finestra cega alineada amb la del pis inferior. També disposa dels mateixos elements decoratius (faixes de forjats, cornisa i barana del terrat) descrits anteriorment a la façana principal. Destaca, però, la inclusió d'una galeria suportada per columnes de fosa a la part posterior del primer pis, damunt la qual es disposa la terrassa del segon pis amb barana de ferro de disseny senzill. El revestiment de les dues façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple sense que s'observin motius decoratius remarcables. | 08270-347 | Pg. de la Ribera, 24- c/ Sant Pere, 33 | L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment a l'eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2351500,1.8087900 | 400173 | 4565546 | 1883 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68225-foto-08270-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68225-foto-08270-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68225-foto-08270-347-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 14, característic del creixement urbà sitgetà de la segona meitat del segle XIX, al voltant del carrer de Parellades, que inclou una mostra d'arquitectura força heterogènia dels segles XIX i XX. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 67865 | Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. Casa Utrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-santiago-rusinol-casa-utrillo | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona. 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11922 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R (1952). 'El llibre de Sitges'. Barcelona 'Sitges' (1966). Edicions Subur. Sitges | XX | Segons la normativa del Pla Especial, és obligada la conservació integral de l'edifici. Es permeten actuacions interiors justificades per l'ús públic, sempre que respectin les característiques generals de l'obra. | Edifici entre mitgeres, de tres nivells d'alçada (pb + 2p) que mostra les característiques pròpies del noucentisme, amb un tractament medievalitzant dels elements arquitectònics. El parament de la façana principal mostra elements esgrafiats amb iconografia de caràcter renaixentista; s'identifiquen àngels i elements heràldics i l'any de construcció de l'edifici en l'emmarcament de les obertures. Destaca l'arc adovellat de mig punt de l'accés principal, situat en un dels costats del frontis. En el primer pis s'identifica un balcó central, flanquejat per finestres; el balcó consta de volada de rajoles sostinguda per grapes metàl·liques i les finestres mostren un senzill ampit de pedra. En el segon pis és visible una galeria de finestres d'arc de mig punt, a mode de solana, una clara aplicació de les solucions constructives pròpies de l'arquitectura popular catalana medieval. En el coronament, s'observa una cornisa i les obertures de ventilació de la solera del terrat a la catalana; destaca l'oval i el plafó central de perfil ondulat, que conforma part de la barana del terrat transitable de la finca. Pel que fa a l'interior, la planta baixa havia albergat una gran sala menjador i un pati porxat amb una font central. El pis principal estava destinat a les habitacions i el darrer nivell estava ocupat per diferents sales i terrasses, així com una magnífica torre. En l'actualitat aquestes dependències estan ocupades per la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol i alberguen també peces artístiques destacades com ara el conegut 'Cap de pardals' (escultura de Josep Reynés; 1886) 'Noia dreta nua' (Pere Jou; 1936), el bust en bronze de Santiago Rusiñol (Joan Borrell Nicolau; 1933) o el cartell de l'òpera 'La Fada' (Miquel Utrillo; 1897). | 08270-7 | Plaça de l'Ajuntament, 15 | Aquest edifici era la casa particular de l'enginyer Miquel Utrillo. En l'actualitat està destinat a albergar la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. Forma part del conjunt d'edificacions anomenat Maricel, la construcció del qual va ser iniciada l'any 1910, sota la direcció del mateix Utrillo. La biblioteca va ser inaugurada el 14 de juny de l'any 1936, tot coincidint amb el cinquè aniversari de la mort de Santiago Rusiñol. Conté un important fons bibliogràfic que es va veure notablement incrementat l'any 1981 amb l'arxiu personal del propi Miquel Utrillo. Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona i, posteriorment va ampliar les seves possessions amb dependències de l'antic hospital i modestes cases de pescadors. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part de l'Ajuntament de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila de Sitges aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. | 41.2351500,1.8122200 | 400461 | 4565542 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67865-foto-08270-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67865-foto-08270-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67865-foto-08270-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com la pròpia Casa Utrillo. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67940 | C/ Carreta, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-37 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació de la façana, eliminant la reixa de la finestra de la planta baixa i el sòcol de pedra. Autoritza l'obertura d'una finestra a la banda dreta del frontis. | Edifici construït entre mitgeres, que disposa de tres plantes d'alçat (pb +2p). El parament de la façana està recobert per un arrebossat de color blanc, que deixa visibles elements petris aïllats. La planta baixa mostra també un sòcol de pedra o d'imitació de la mateixa. Aquest ras consta d'una porta rectangular i d'una finestra amb la llinda en forma d'arc rebaixat, que disposa de reixa metàl·lica seguint el model dels típics 'quartos de reixa'; el disseny d'aquesta reixa és senzill i únicament incorpora volutes en la seva part superior. Els balcons dels pisos alts presenten la volada d'amplada decreixent i probablement realitzada en material d'obra, atès el seu disseny voluminós i troncocònic. Pel que fa a les baranes, de ferro forjat, alternen barrots simples i helicoïdals. En el coronament del frontis s'aprecia el ràfec de teules de la coberta de l'edifici. | 08270-82 | c/ Carreta, 37 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2351700,1.8099900 | 400274 | 4565546 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67940-foto-08270-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67940-foto-08270-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67940-foto-08270-82-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67862 | Plaça de l'Ajuntament, 7-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-7-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | Sense data | Segons la normativa del Pla Especial, en el nº 7 s'aconsella l'eliminació de la marquesina i de l'aparell d'aire condicionat. En el nº 8, la conservació de la façana, l'eliminació del sòcol i la recuperació dels brancals de pedra del portal. | Es tracta de dues antigues cases menestrals, actualment adaptades. Ambdues presenten un alçat de tres nivells (pb + 2p) i la composició de les seves façanes disposa d'un sol eix amb una única obertura en cada pis. El portal de l'edifici nº 8 mostra un arc rebaixat amb els brancals i la llinda de pedra. En el primer pis s'identifica un balcó amb la volada constituïda per llosanes de pedra i la barana metàl·lica amb els barrots dels angles de forma helicoïdal. En el segon pis figura una finestra simple. Finalment, el coronament, conserva la tortugada per a evacuar les aigües de la coberta de teules. Pel que fa al nº 7, la planta baixa consta d'una gran obertura que dóna accés al local comercial que ocupa la planta baixa. En el primer pis, s'identifica un balcó ampitat, mentre que el balcó del segon pis té volada de pedra i barana de ferro de disseny simple. En el coronament s'aprecia una cornisa motllurada i la barana d'obra, llisa, del terrat transitable de la finca. Totes les obertures presenten porticons exteriors de fusta. | 08270-4 | Plaça de l'Ajuntament, 7-8 | 41.2351700,1.8115200 | 400402 | 4565545 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67862-foto-08270-4-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. | 98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68059 | Casa Josep Bartroli Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-bartroli-tort | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial estableix el manteniment estricte de la façana i aconsella la reconstrucció de les obertures originals de la planta baixa, segons el projecte inicial. | <p>Finca situada entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p), cadascun dels quals consta de quatre obertures. La planta baixa ha estat modificada i en l'actualitat mostra tres portes rectangulars -de disseny convencional i de dimensions dissemblants- i una finestra. Pel que fa als pisos superiors, destaca el parament base, decorat amb un arrebossat que imita filades regulars de carreus de pedra. Per a ressaltar les cotes dels forjats interiors s'han emprat franges llises que sobresurten lleugerament del plom del mur. Pel que fa a les obertures,en cada pis els balcons redueixen progressivament l'amplada de la seva volada; aquesta està conformada per material d'obra, revestit, tot definint un perfil motllurat. Les baranes metàl·liques són de ferro, de fundició, i consten de barrots decorats amb reganyons. En el coronament s'identifica una cornisa de pedra, motllurada i suportada per permòdols, situada immediatament sota la barana d'obra del terrat transitable.</p> | 08270-181 | c/ Nou, 13 | <p>L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.</p> | 41.2351800,1.8109500 | 400354 | 4565546 | 1892 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68059-68059-foto-08270-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68059-foto-08270-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68059-foto-08270-181-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Viñals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. El projecte arquitectònic es conserva en l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 68160 | Casa Bonaventura Pla i Vigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-pla-i-vigo | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. Inserit en una parcel·la força estreta, disposa d'un joc d'obertures molt simple; a la planta baixa s'organitzen un portal i una finestra defensada per una reixa simple rematada amb motius curvilinis, i el portal disposa una llinda en forma d'arc escarser. A la primera planta se situa un balcó amb llosa de pedra motllurada al cantell i barana de ferro de barrots verticals i passamà simple. I a la planta segona (probablement resultat d'una remunta) s'organitzen dues finestres coronades per un arc de mig punt. Damunt la llinda de l'obertura que mena al balcó se situa una gelosia ceràmica representant motius florals, com si es tractés d'un espirall de ventilació del terrat a la catalana. Damunt d'aquesta gelosia se situa una faixa simple lleugerament motllurada, i damunt també de les dues finestres de la planta segona se situa una cornisa contínua simple. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-282 | c/ Sant Joan, 10 | El possible autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2351800,1.8126400 | 400496 | 4565544 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68160-foto-08270-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68160-foto-08270-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68160-foto-08270-282-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suné i Juncosa (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el conjunt de Maricel de Terra i la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68397 | El Puig de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-sitges | GARCIA, J; MIRET, J; MIRET, M( 1989) 'Els precedents arqueològics de Sitges: les restes de l'entorn de l'Ajuntament' a Miscel·lània Penedesenca, Vilafranca del Penedès. GARCIA, J; MIRET, M; MORAGUES, N. (1990), ' L'estudi dels materials arqueològics apareguts l'any 1974 en el subsòl de l'Ajuntament de Sitges' Miscel·lània Penedesenca a Vilafranca del Penedès. LLOPIS, J. (1977) 'Assaig històric de la vila de Sitges' Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). MIRET, M. (2006) 'Patró d'assentament i hàbitat ibèric i romà al puig de Sitges (Sitges, comarca del Garraf, província de Barcelona): un estat de la qüestió' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | VIIaC-IIdC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | L'àrea inclosa en aquesta fitxa és tota aquella que comprenen els límits de protecció del BCIL corresponent al nucli antic de Sitges més l'espai EPA (Espai de Protecció Arqueològica) incoat. En concret agafa tota la zona compresa dins el següents carrers (veure mapa adjunt) des de la plaça del Baluard, cap a la plaça Miquel Utrillo, el Baluard Vidal i Quadres, el carrer Barcelona fins a l'alçada del carrer de l'Aigua i aquest darrer fins al carrer Sant Domènec, el carrer Major fins al carrer Tacó, inclòs tot aquest, i el tram corresponent del passeig de la Ribera fins al punt inicial. En aquesta àrea s'han localitzat diverses restes que permeten parlar d'una ocupació ininterrompuda des de la primera edat de ferro fins a l'actualitat. La continuada superposició d'establiments a l'indret -sobretot a partir de l'època medieval- ha comportat actuacions i modificacions en el subsòl, que poden haver afectat considerablement les traces d'ocupació més antigues. Les primeres troballes conegudes documentalment de la zona del Puig de Sitges es remunten al segle XIX, quan es van trobar diverses sitges i dues monedes romanes de l'emperador Tiberi. De fet, la majoria de referències a restes arqueològiques es donen a partir del darrer terç del segle XX (localitzacions casuals o degudes a la realització d'alguna infraestructura). El 1974, a causa d'uns moviments de terres a l'edifici de l'Ajuntament, es van poder recuperar diversos materials ceràmics i, al 1977, amb motiu de la retirada del 'Monumento a los Caídos', es van recollir tres fragments de ceràmiques antigues. Posteriorment, la resta d'informacions provenen ja d'excavacions arqueològiques. Va ser al 1998 quan es va realitzar la primera intervenció arqueològica a la zona; en concret, a unes dependències de l'Arxiu Històric Municipal, on es van localitzar dos fons de sitges, un d'època moderna i l'altra farcida amb un reompliment que contenia materials del tercer quart del segle IVaC junt amb moltes llavors i restes de peixos. A partir del 1999 es començà a fer un seguiment sistemàtic de totes les obres que es realitzen a la zona. Així, al 2000 el seguiment de les rases per substituir les canalitzacions del gas, de part de la zona del puig de Sitges, van permetre identificar restes molt arrasades d'un mur d'època ibèrica indeterminada. Entre finals del 2001 i mitjans del 2002 es van excavar, a unes dependències de l'ajuntament, nou sitges i una petita fossa reblerta amb materials ibèrics i romans. D'altra banda, el seguiment de renovació del paviment del carrer Fonollar i el dels núm.15-16 del carrer Major cantonada amb carrer Tacó, no va suposar la localització d'estructures. Al 2004 durant les obres de construcció d'un nou habitatge a la plaça de l'Ajuntament núm. 4 es van localitzar cinc sitges i part d'un paviment associat a un mur. | 08270-519 | Nucli antic de Sitges | La situació privilegiada del petit turonet arran de platges i la seva proximitat a la riera de Vilafranca, que suposa un pas natural de comunicació amb les terres interiors, afavoriren l'ocupació de l'indret de Sitges. De fet, diverses excavacions arqueològiques permeten parlar d'una ocupació pràcticament ininterrompuda des de la primera edat del ferro fins a l'actualitat. A partir de l'edat del ferro fins al període ibèric antic i ple sembla que el puig hauria estat ocupat per un petit assentament que tindria una extensió reduïda de terreny, probablement protegit per algun perímetre murat defensiu, del qual de moment no s'ha localitzat cap resta. És entre finals de l'època ibèrica i la romana (segles III aC i III dC) que ja es pot parlar d'un assentament estable al puig, que progressivament s'hauria anat ampliant tot estenent-se cap a la zona més occidental. Tot i que es fa molt difícil una concreció pel que fa als usos de l'espai, sembla que una part important de l'àrea hauria estat destinada a emmagatzematge d'excedents agrícoles junt amb les dependències complementàries, les quals formaven part d'un assentament tipus 'vil·la', de les que encara no es coneix l'ubicació. Fins al moment hi ha una manca de restes arqueològiques del període que va de l'Antiguitat fins a l'època alt-medieval; de fet, és poc conegut el conjunt del període medieval, tot i que es disposa de documentació escrita des del segle X, que permet fer una hipòtesi del perímetre urbà ocupat en aquest moment. D'entorn al segle XIII daten les restes de la muralla medieval de Sitges, la qual sembla que constava de dos portals d'accés, el del camí de Barcelona i el de Vilanova i la Geltrú. Eix de comunicació a redós del qual s'eixamplaria l'àrea de poblament de fora del recinte murat, tot creant el primer raval. Al segle XVII es va construir un segon perímetre de muralla. El puig de Sitges ha estat objecte de diverses troballes i excavacions arqueològiques, algunes de les quals ja han estat esmentades en l'apartat de descripció. Els materials arqueològics recuperats es troben al SAM (Servei d'Atenció als Museus) de Pedret, a Girona; a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú; i a l'Arxiu Històric Municipal. | 41.2351900,1.8121600 | 400456 | 4565546 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68397-foto-08270-519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68397-foto-08270-519-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Prehistòric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En aquesta fitxa s'inclou conjuntament la informació de l'espai BCIL del nucli antic de Sitges, així com la referent a l'àrea que ha estat incoada com a EPA en la zona limítrof a l'espai BCIL. Les coordenades són de la zona del Baluard, ja que seria el punt principal del conjunt protegit. El conjunt inclou diversos elements fitxats per separat en Carta Arqueològica, que són els següents, amb el seu corresponent número de fitxa de la Carta Arqueològica: Arxiu Històric Municipal - núm. 28/525-, carrer Nou número 10-12 -núm. 30/10775-, carrer Nou número 14-16 -núm. 31/12002-, edifici 'El Sarcòfag' -núm.32/12021, canalització del gas carrer Davallada i carrer d'en Bosc -núm.33/12791-, carrer Fonollar -núm. 34/12792-, i l'edifici de l'ajuntament -núm. 35/12794-. A més també hi correspon el Baluard (núm. fitxa 397), al qual l'hi hem destinat una fitxa pròpia ja que es tracta de l'element més destacat pel fet de conservar restes arquitectòniques en alçat. | 79|81|76|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc