Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40088 | Complex resclosa-rec-mina del Pont de la Terrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-mina-del-pont-de-la-terrera | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Resclosa, situada a sota el Pont de la Terrera, que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedra i maó massís lligats amb morter de calç i fa aproximadament 2 m de llargada i uns 70 cm d'alçada. El rec, fet dels mateixos materials, i d'una amplada aproximada de 12 cm, ressegueix a cel obert el marge dret del torrent i arriba a una petita mina, situada sota el camp del davant de les Basses de la Boadella, que condueix l'aigua fins a la bassa gran.</p> | 08005-219 | Can Forns. Polígon 4, parcel·la 12 | 437823 | 612791 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 93011 | Font de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-jesus | XVIII-XX | 08122-768 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||||
| 93012 | Font Hortolana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hortolana | XVIII-XX | 08122-769 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||||
| 101575 | Dipòsit d'aigua de l'estació d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-de-lestacio-dolesa | 08300-187 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 90919 | Festa Major de Can Paixano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-paixano | <p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del veïnat del mateix nom celebrada el dissabte de la primera setmana de Setembre amb diferents activitats<span><span>,com la trobada de plaques de cava, esmorzar popular, jocs infantils, sopar popular i ball. </span></span></span></span></span></p> | 08122-535 | Al nord est del nucli de sant Joan de Mediona, i al nord de la urbanita cio Font del Bosc. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fa uns anys es celebrava conjuntament amb el barri de Sant Pere Sacarrera, però ara són festivitats independents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El veïnat de Can Paixano sembla que ve del nom propi Paccius. És un veïnat de 29 habitants, fronterer amb el terme de la Torre de Claramunt. Sorgit com bona part d’aquests petits nuclis amb l’expansió de la vinya al segle XVIII amb la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Americà. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera, plaga que després també s’estengué a territori català.</span></span></span></span></p> | 3875035 | 4595751 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90919-imagen2022-08-19103959659.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 92368 | Barraca del Torrent de Ginoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-ginoles | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | Segle XVIII-XX | Té tota la volta i part de les parets ensorrades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de pedra seca aèria aïllada de planta circular orientada a sud. Aixecada a peu del camí GR-172 es troba en força mal estat de conservació, amb la coberta, que seria de falsa cúpula, completament ensorrada. La porta, encara dempeus és de llinda plana de pedra. </span></span></span></span></p> | 08122-618 | Al nord del nucli de Sant Joan, a peu del GR-172, abans del coll de la Cova. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></p> | 38416 | 4594566 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92368-img2224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92368-img2221.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-09 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 101565 | La Calera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calera | 08300-177 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 97135 | Alzina de Capaspre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-capaspre | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Alzina situada al marge de la riera de Capaspre.</p> <p>Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (<em>Quercus ilex</em>), que amida poc més de 14 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 265 centímetres. Es troba inclinada sobre la riera, amb un tronc que es bifurca i té una capçada arrodonida. </p> | 08035-98 | Riera de Capaspre | <p>És una espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada, que s'inclina sobre la riera. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable.</p> | 470700 | 460818 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97135-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 101571 | Pedrera de la Calera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-calera | 08300-183 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 93360 | Fossa Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-cementiri-de-la-gornal | XX | <p><span><span><span><span><span>A l’interior del cementiri de la Gornal es troba situada una fossa on hi ha enterrats set soldats del bàndol republicà que van lluitar durant la guerra Civil Espanyola. La fossa es troba ubicada al costat dret del cementi, marcada per pedres i una creu de ferro pintada de negre. </span></span></span></span></span></p> | 08058-144 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | <p><span><span><span>Soldats que van combatre a partir del 21 de gener de 1939. Segons informació extreta de l’estudi de fosses de Generalitat de Catalunya van morir en combat a excepció de 2, com a mínim, que al rendir-se van ser afusellats.</span></span></span></p> | 3821861 | 4567687 | 1939 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93360-144-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 101578 | Monument a Joana Biarnés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joana-biarnes | 08300-190 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 87884 | Cases de l'avinguda del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-del-raval | XIX-XX | La casa número 36, que es manté sense reformes significatives, presenta deficiències per trobar-se deshabitada. | <p>A l'avinguda del Raval de Canyelles s'hi conserva un conjunt significatiu de les cases que s'hi van fer durant el segle XIX i principi del XX. Es tracta de cases aïllades estructurades en tres crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les obertures distribuïdes a les façanes formant eixos, amb portals d'arc escarser arrebossat o bé d'arc pla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08043-168 | Av. Raval 31, 32, 34, 36, 42, 44 i 46 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917120910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917121859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917121349.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||
| 101563 | Fons documental de Viladecavalls a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-viladecavalls-a-larxiu-nacional-de-catalunya | 08300-175 | 08300 | Viladecavalls | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 96134 | Antiga caserna dels Carrabiners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-caserna-dels-carrabiners | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Edifici construït al segle XVIII que ha estat reformat durant el segle XX. En aquest moment o bé es va fer una remunta o bé es va reformar el segon i tercer pis. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra, excepte el portal, que és d'arc escarser amb l'intradós i l'extradós motllurat. Els finestrals dels pisos tenen sortida a balcons de baranes de forja amb el mateix motiu, dels quals el del segon pis és corregut. El coronament està definit per una cornisa dentada i una de motllurada.</p> <p>El tractament exterior dels murs és revestit amb lloses de pedra en planta baixa i pis i la resta arrebossat i pintat.</p> | 08035-19 | C. Escoles Pies, 33 | <p>Segons l’historiador i investigador local Albert Giol, amb l'esclat de la guerra amb França, a finals del segle XVIII el govern va manar reparar la casa quarter per allotjar-hi 130 homes i els seus sergents (8 de novembre 1791).</p> | 4711435 | 4606833 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 101658 | Forn de calç de Can Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-baiona | 08300-250 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2026-10-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 89531 | Camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-pere-sallavinera-a-can-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ROVIRA, J; SALVANS, J; SOLER, J. (2019): El Pla de Bages, una cruïlla de camins. Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals a Dovella Revista d’història i art del Bages. Núm 125. Manresa.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='ES'><span>TORRAS, JOSEP M. (1990): La comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834) a Miscellanea Aqualatensia</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Continua essent un camí de circulació però molts dels murs que delimitaven l’amplada del camí han desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span>Antiga carrerada que anava dels Pirineus a la Vall del riu Gaià. El tram que transcórrer per Castellfollit del Boix és el que va de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. D’aquest camí s’ha identificat un tram a la Serra de Rubió, al nord de Can Marceldo. Es tracta d’un tram de 23 m de longitud delimitat a la banda de migjorn per un mur de pedra seca de 60 cm d’alçada i 40 cm d’amplada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-450 | Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta via passa d’esquitllada per la comarca del Bages per la banda oest i termenejant amb l’Anoia, la Segarra i el Baix Llobregat. Des del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera) es dirigeix cal a la Portella direcció a les Coromines fins a enllaçar amb la carretera de les Maioles, passant per l’Hostal Vell de Perafita. Travessa la serra de Rubió en direcció a l’antic hostal de Can Regordosa de Castellfollit del Boix i es dirigeix cap el Coll de Gossem. Aquí continua cap a Maians vell i recórrer la carena cap a Sant Pau de ka Guàrdia i el Coll de Can Maçana, des d’on s’unia amb el camí ramader que anava del Penedès a la Cerdanya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en </span></span><span><span>desplaçaments de caire local (diaris), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). </span></span><span><span>Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins la mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a generalitzar la seva pràctica i en conseqüència, una creació de xarxa de camins estables i segurs que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l’activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l’activitat transhumant dona un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 386444 | 461301 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89531-img20210420171430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89531-img20210420171658.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 94494 | Parc Usart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-usart | XX | <p>Aquest parc rep el nom del seu fundador, Nicolau Usart i Rurriol. Es tracta d'un parc estructurat a partir d'una gran esplanada i un seguit de camins que es van adaptant a la topografia i la vegetació forestal del lloc, majoritàriament de pi blanc.</p> <p>A la zona de l'accés al parc trobem una font i des d'aquí s'obre un passeig central que porta a la torre mirador. A totes dues bandes del passeig central hi ha fileres d'arbustes i arbres, bancs per descansar i una zona de jocs infantils. Des de la torre mirador hi ha unes excel·lents vistes cap a la Vall de Riells. Des de l’esplanada principal unes escales donen accés a una zona emboscada de pins i a un petit mirador amb un banc, amb vistes a la plana del Vallès Oriental, a la vall del Tenes i als Cingles de Bertí, a més del Roc d'en Meler, una enorme roca de conglomerat vermell coneguda més com <em>l'Elefant</em>, i al <em>Cagarro del Diable</em>.</p> <p>És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona (mirador 14.50).</p> | 08210-161 | Carretera Sant Miquel del Fai BV- 1485, km 1,4 | <p>El Parc Usart es va inaugurar el 1 d'abril de 1918 gràcies a l'impuls de l'industrial Nicolau Usart. A inicis del segle XX, es va fer molt popular entre la gent de Barcelona i altres zones urbanes que venien a Sant Feliu de Codines a estiuejar o a fer salut, ja que el clima del municipi era més sec i menys calorós a l’estiu que la majoria de viles dels voltants de la ciutat. Va esdevenir un lloc on gran quantitat de gent es va guarir de les afeccions pulmonars.</p> <p>Arran de la seva proximitat amb la ciutat, la qualitat del seu entorn natural i la presència de fonts i parcs, moltes famílies benestants de Barcelona es van anar establint fins formar una gran 'colònia' d’estiuejants dedicats als passejos, l'esport, el lleure i la cultura. Anar a berenar o a gaudir de la natura al Parc Usart era una activitat habitual.</p> <p>A mitjans del segle XX el camí de Sant Miquel del Fai es va pavimentar, fet que va derivar en la popularització de les excursions a aquest monestir del segle X. Des de llavors la carretera va esdevenir un pas obert als vehicles cap als Cingles de Bertí, i cap a la zona natural on es troba el parc.</p> <p>A partir de 1983, el parc es va anar reformant i consolidant les edificacions més antigues. En els darrers anys s’han fet treballs de millora i d’adaptació, així com la instalꞏlació de jocs infantils. El 2011 es va inaugurar un nou pas per a vianants fins al Parc, vorejant la carretera des del nucli urbà.</p> | 431525 | 461607 | 1918 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Nicolau Usart i Rurriol (promotor) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 87996 | Barraca 2 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Té la coberta parcialment ensorrada. | <p>Construcció de pedra seca en un marge, per tant es tractaria d'una barraca margera. És visible l'obertura que faria de porta i sembla que la coberta està parcialment perduda. Es troba en una zona terrassada, ben bé al capdamunt del Montpaó.</p> | 08103-91 | A l’est del nucli de Jorba, per sobre la A2 i a l’est de Can Xicot gros. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 375201 | 469841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0728.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 86340 | Cal Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelat | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és asimètrica, de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal.</span> De la teulada surt una xemeneia de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel costat esquerra sobresurt la coberta a mode de porxo. A la banda dreta, al nivell de la planta pis, s'obre una terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, amb la llinda i els brancals de carreus de pedra. S’hi obre un portal central i una finestra a cada cantó, i una altre més sota la terrassa, a la planta baixa; tres finestres, al primer pis i una altra a les golfes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, amb pedres irregulars.</span></span></span></span></p> | 08280-94 | Pl. Guilleries, 2, 08511. | 451872 | 464940 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86340-94jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86340-94jpg0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 74564 | Cal Baqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baque | XX | <p>Es tracta d'una antiga nau de planta rectangular, actualment encabida entre dues finques urbanes. Conserva com a únic element singular i clarificador per a la seva datació la façana principal, de senzillíssim estil modernista i amb un fort regust popular, feta a base de filades més o menys regulars de blocs de pedra que presenten un encintat a base de petits còdols. A la part superior central de la façana, en el seu coronament amb forma esglaonada simètrica, s'hi llegeix, en un medalló circular emmarcat amb maó, la inscripció 1923 / E.F.B., que correspon a les sigles del nom del seu antic propietari (Enric Farriol Baqué) i a l'any de construcció de l'edificació.</p> | 08048-150 | Avinguna Catalunya, 26 | <p>Aquesta nau era l'antiga cotxera on es guardaven i d'on sortien els autocars que comunicaven el nucli de Carme amb els municipis veïns de la Pobla de Claramunt i Igualada. Aquesta situació es donà fins els anys 70'-80' del segle XX, quan la generalització del cotxe particular va fer que aquest transport col·lectiu ja no resultés rentable econòmicament per a un poble amb tants pocs usuaris. Actualment, la nau de Cal Baqué s'explota com a garatge de pupil·latge.</p> | 384871 | 384871 | 1923 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|105 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 89910 | Portal de Cal Farriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-farriol | XVIII | <p>Parella d'habitatges contigus que segueixen un mateix patró: planta baixa amb tan sols un gran portal amb arc de mig punt adovellat, un primer pis amb una obertura allindanada (una finestra en el cas del núm. 4 i un balcó al número 6, probablement arran d'una reforma) i unes golfes amb un petit finestró.</p> <p>Les façanes descrites donen al carrer Anselm Clavé, mentre que les façanes posteriors donen al carrer de la Plaça. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</p> | 08122-15 | Carrer Anselm Clavé, núm. 4 i 6. | 384000 | 452738 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0297.jpg | Legal | Contemporani|Pop Art|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|117|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 91956 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | s. XIX - XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> | 08216-84 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||||
| 54266 | Sant Miquel de Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-comaposada | <p>BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVII | <p>L'església es troba adossada al mur de migdia de la casa Comaposada per la part de l'absis, de manera que la nau de l'església està orientada nord-sud amb la porta oberta al costat sud. És una església petita, coberta amb teulada a dues vessants i amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull al carener de la façana. La porta és amb llinda i porta una inscripció: fecit Josephus Comaposada 1696. A l'interior es conserva un retaule d'estil renaixentista amb la imatge de Sant Miquel policromada sobre taula. A la façana posterior de la casa hi ha una llinda amb la data 1685.</p> | 08132-162 | Comaposada (Correà) | <p>Aquesta església havia sigut sufragania de Sant Martí de Correà. El lloc de Comaposada (Coma Posada) el trobem documentat l'any 1118 (ADS pergamí nº 602), i ja situat a Correà (BACH, A., 2002); per tant també estava sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII tot Correà estava sota administració del marqués d'Aguilar. Al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada. L'església de Comaposada s'utilitzava com a capella del mas Comaposada i va ser reconstruida l'any 1696 per Josep Comaposada, tal i com indica la llinda de la porta.</p> | 888998.98 | 4665332.06 | 1696 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54266-foto-08132-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54266-foto-08132-162-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Comaposada | Va ser restarada i beneïda de nou el 19 de juny de 1696. No conserva l'absis semicircular romànic. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||
| 84365 | Festa Major de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> | 08145-240 | Veïnat de Daltmar | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||||||||||
| 94748 | Resclosa i Canal de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa | XIX | Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà | <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> | 08237-90 | Damunt la llera del riu Ter | <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 91957 | Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XX | <p>La Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà es celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Jaume, patró de l'església del poble, que cau en 25 de juliol. La festa ha patit canvis durant els anys.</p> <p>Antigament, la Festa Major era festa grossa, on acudien tots els habitants de Sant Jaume i de municipis veïns. Es celebrava Missa Major, que era solemne, es feia cantada i se solia interpretar una missa de Pius X. La plaça de dalt es guarnia, s'enramava i es tancava amb boixos per celebrar-hi el ball que durava tres dies, on es podien escoltar 'músics grossos', un acordionista i un jazband (conegut popularment com a 'xisband'). La resta de balls durant l'any, només gaudien d'un acordió. </p> <p>Actualment, el dissabte al matí i a la tarda es duen a terme activitats infantils, concurs de botifarra i de tennis taula, mentre que al vespre sol haver-hi un concert acústic. Diumenge al matí hi ha la típica fira d'artesans, jocs tradicionals al carrer, missa solemne en honor al patró i ball popular. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Durant els anys 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més i era molt popular entre els veïns dels pobles del voltant. </p> | 08216-85 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-1977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-fira-2010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-2009.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les festes majors acostumen a dur-se a terme durant els mesos d'agost i setembre, ja que deriven de les celebracions de la collita anual. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 101572 | Barraca de la pedrera de la Calera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-de-la-calera | 08300-184 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 89563 | Casa Nova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 47.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 86.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada vora l’antic camí ral que anava cap a Serrateix, a uns 2 km aproximadament del nucli de Castelladral i de la casa mare, que era El Castell de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més baix però de dimensions considerables a l’oest i un cos amb pou-cisterna al nord, i té també un reng de coberts al sud separats de la casa per un corredor així com una petita pallissa aïllada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és força homogeni i s’hi aprecien refeccions però no fases constructives clares. Podria ser una construcció força antiga, tal vegada dels segles XVII-XVIII, i ha mantingut força íntegrament la tipologia tradicional. La façana principal, que s’encara cap a migdia i dóna al corredor, té un portal adovellat amb un escut a la dovella central. Aquesta façana s’estructura en base a dos eixos d’obertures. El parament és de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes hi trobem obertures de tipologia diversa, majoritàriament emmarcades amb pedra carejada. La de la façana nord s’ha transformat en un balcó.</span></span></span></p> | 08141-339 | Sector central nord del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta casa que ens donin pistes sobre el seu origen. Tal com el seu nom indica, va ser una masoveria de la casa anomenada El Castell, ubicada al nucli de Castelladral i que, molt probablement, va absorbir algunes funcions de l’antic castell. Segons la inscripció d’una llinda, de lectura dubtosa, sembla que la Casa Nova ja existia al segle XVII. Al segle XIX es devia ampliar amb els diversos coberts i cossos annexos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Casa nova del Castell”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dos pisos. Ja entrat el segle XX els propietaris continuaven sent els mateixos de la casa del Castell, i eren de fora de Navàs. A la Casa Nova hi van viure masovers fins a la dècada de 1960. En aquesta època els propietaris volien fer una urbanització que no va reeixir, i es van vendre la casa.</span></span></span></p> | 399592 | 464017 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-pallissa.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Conserva una llinda de lectura dubtosa del 1600. Informació facilitada per Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||
| 84305 | Ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta | 08145-221 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||||||||||
| 91438 | Ca l'Artiller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartiller | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> | XVIII | En estat ruïnós. | <p>Ca l'Artiller és una masia del segle XVIII. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. El frontis es composa segons un sol eix d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. </p> | 08137-144 | Baga del Samont | 449944 | 462234 | 08137 | Montseny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91438-144-ca-lartiller.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 101195 | Barraca del Sot de l'Aigua II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-laigua-ii | Es va restaurar l'any 2019. | <p>Aquesta és una de les barraques del conjunt conegut com les barraques del Sot de l'Aigua. Es tracta d'una construcció de pedra seca de planta quadrada. Es descriu com a barraca terrera margera, ja que integra un marge posterior a l'estructura. La porta d'accés de la barraca és de llinda plana i té un cocó, una petita cavitat arran de terra, a l'interior. </p> | 08291-159 | Vessant dret del torrent de l'Orpina, al sot de l'aigua. | <p>Aquesta barraca de vinya és construïda amb la tècnica de la pedra seca que consisteix en col·locar pedres sense utilitzar cap material d'unió. Aquesta tècnica ha estat molt utilitzada en les regions mediterrànies durant segles per bastir barraques o marges. L'any 2018 la UNESCO la va inscriure a la Llista Representativa del<strong> </strong>Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. </p> <p>En el cas de Vacarisses, aquestes barraques testimonien la importància que va tenir el cultiu de la vinya en aquest terme fins l'arribada de la fil·loxera, moment en el qual es va produir l'abandonament de gran part de les vinyes.</p> | 408961 | 460449 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-03-24 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural | Forma part de la ruta de les barraques de vinya de Can Torrella, un conjunt de barraques situat al vessant septentrional de la carena de Torrella, al sud del terme. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 92585 | Cal Ferrer de Puigcamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-puigcami | XVII | Les cobertes estan majoritàriament esfondrades, i l’edifici comença a ser ocupat per la vegetació. | <p><span>Antiga masia, avui en estat avançat d’enrunament, de planta quadrada i que constava de planta baixa i pis. Els murs són de maçoneria i tenien un acabat arrebossat. La façana principal, orientada a sud-est, conserva encara el portal principal i part d'un rellotge de sol, amb una fitxa pròpia.</span></p> <p><span>A la clau d'arc del portal, rematat amb arc de mig punt adovellat, hi ha una inscripció notable: com a element central hi ha unes volutes en alt relleu sobre les quals s'alça un Calvari amb Crist crucificat. A banda i banda de la creu s'hi superposen dues dates que cal relacionar amb reformes a la casa: '1870' i '1781'. En una posició més baixa hi consten dos noms probablement corresponents a antics propietaris: 'JOAN FARE' (que caldria llegir com 'JOAN FARRÉ o FERRER') i 'M. SVLA' (versemblantment, 'M. SOLÀ').</span></p> | 08122-696 | Muntanya de Can Ferrer. | 41.49003 | 1.60226 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220818082500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220818082554.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 91179 | Pi de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-103 | La Pallota | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||||||||
| 86490 | Font del Centre Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-centre-agricola | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font de petites dimensions que es troba just davant del centre Agrícola, en una zona enjardinada amb arbres i bancs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És una font exempta amb base circular amb pedres col·locades verticalment formant la base. La pica també es circular i està feta de ciment lliscat. Just al centre dos blocs de pedra rectangular, un a sobre de l’altre serveixen d’eix per col·locar l’aixeta.</span></span></span></span></p> | 08103-57 | A la cantonada entre el C/ de la Carrerada i de les Moreres. | 380366 | 466058 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/86490-img5674.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 119 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 101570 | Pont de la riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-sant-jaume | 08300-182 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 97345 | Cases del carrer Indústria, 50 a 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-industria-50-a-54 | XX | <p>Conjunt de cases de la mateixa tipologia construïdes durant la primera meitat del segle XX. </p> <p>Es tracta de tres cases entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta plana. El frontis de totes tres es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. En totes tres, el finestral de sobre el portal té sortida a un balcó amb baranes de forja. Una cornisa motllurada posa de manifest exteriorment el nivell de forjat del primer pis.</p> <p>El coronament està definit per un capcer esgraonat a mode de merlets, coronats amb ceràmica vidriada verda.</p> | 08035-128 | C. Indústria, 50-52-54 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97345-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||||
| 101574 | Escales de l'estació d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-lestacio-dolesa | 08300-186 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 94057 | Els d'Arenys són batejats sota l'escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala | <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> | 08006-393 | Arenys de Mar | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||||
| 93016 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet | XVIII – XX | <p><span>És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Mare de Déu.</span></p> | 08122-773 | A la zona de la quadra de Bolet, davant mateix de la casa. | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada font de Mare de Déu de Montserrat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 68800 | Vagó de tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-de-tramvia | <p>http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1004331-el-tramvia-de-tiana-tornara-al-centre-del-poble-coincidint-amb-el-centenari.html</p> | XX | Reconstruït el 1996 | <p>Vagó de tramvia que realitzava el trajecte entre Tiana i Montgat.</p> | 08282-126 | Avinguda Isaac Albéniz | <p>L'abril del 1913 l'alcalde de Tiana Joan Garí i Botey , juntament amb l'Antoni Gaillard i en Josep Santana, sol·licità la concessió d'una línia de tramvia entre Tiana i Montgat, la qual li fou atorgada per 60 anys el 14 d'abril del 1915. El 10 de setembre següent es constituïa l'empresa 'TRANVIA DE MONTGAT A TIANA, SOCIEDAD CIVIL', que l'any 1930 canviaria el nom pel de 'TRANVIAS ELÉCTRICOS DEL LITORAL CATALÁN SOCIEDAD ANÓNIMA-TELCSA' i el dia 16 de setembre, dia de Sant Cebrià, s'iniciaven les obres de la línia. El dia 1 de novembre de 1916 es va fer el viatge inaugural. Es varen alçar 3 arcs de triomf: un l'entrada del poble dedicat a Joan Garí, un altre al centre del poble i un tercer a l'altre extrem en honor d'Antoni Gaillard. El vicari general doctor Guitart oficià una missa solemne en acció de gràcies i beneí el tramvia. El conductor, en Bruch, va traslladar les autoritats i convidats des de Tiana fins a l'estació de Montgat, i els tornà a Tiana, on els esperava un dinar al que varen assistir un centenar de persones. Hi havia 4 vehicles. Els primer, segon i tercer eren motors i el quart un remolc. El viatge durava 20 minuts de pujada i 15 de baixada, i costava 40 cèntims de pujada i 30 de baixada; si baixaves als pins del Dimoni, pagaves la meitat del preu. El 23 d'agost del 1954, després de 38 anys en funcionament, el cotxe nº 2, l'únic que quedava en servei, es va retirar definitivament de la circulació. Va ser l'últim viatge i tot el material de la línia fou desmuntat i venut. El comprà el ferrallista Aymerich de Barcelona. El cotxe nº 4, el remolc, fou venut l'any 1960 a una empresa química de Tarragona i acabà trossejat a Reus l'any 1971. El cotxe nº 3 va anar a parar a l'entrada de Vic, on fou desballestat l'any 1970. I els dos cotxes restants, el nº 1 i el 2 els comprà el senyor Von Arend, de Taradell, que els restaurà i els convertí en bars ambulants. D'un d'ells se n'ha perdut la pista, però de l'altre sabem que el seu recorregut ha estat: Tiana (1916-54)- Aymerich (1957-61)- Von Arend (1961-62)- Masclans (1962-75), benzinera 'La Pava' de Castelldefels- Montoya (1975-79), jardí d'apartaments a Castelldefels- Carrsaco (1979-80), passeig marítim de Castelldefels- Agaudo (1980-92), urbanització Masquefa- Tiana (10 de juliol 1992). El 1992 fou adquirit per l'Ajuntament de Tiana per 100.000 pessetes (més IVA) i traslladat a Tiana. Aquí, un reduït grup de tianencs van trigar 4 anys en reconstruir-lo. Finalment, el vagó recuperat va quedar instal·lat com a monument històric a la placeta que hi ha a l'avinguda Garí. D'aquell vell tramvia tianenc n'han quedat, a més del vagó esmenat, l'edifici de la parada final del tramvia de l'avinguda Albéniz, al costat de l'estanc, la placa 'Fin de trayecto' que estava ancorada a la paret de la parada, la 1ª pedra d'inauguració de les obres el 16 de setembre del 1915. Altre petit material, com la pel·lícula del tramvia, bitllets i fotografies, resten en mans de particulars.</p> | 438878 | 459425 | 1916 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 101566 | Casanova de la Calera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-calera | 08300-178 | 08300 | Viladecavalls | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2026-08-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||||||||||||
| 93010 | Font de Rous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rous | XVIII-XX | <p>Font de clot.</p> | 08122-767 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||||
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 85074 | Niu doble de metralladores de la desembocadura del riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/niu-doble-de-metralladores-de-la-desembocadura-del-riu-foix | <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <a href='https://www.tdx.cat/handle/10803/129446#page=1'><https://www.tdx.cat/handle/10803/129446#page=1 ></a></p> <p>CLARA, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra (1936 – 1939). Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles.</p> <p>VERDASCO, C.; SAÑUDO, P. (2011) Memoria científica de prospección arqueológica subacuática de la zona de playa de la desembocadura del río Foix, entre los T.T.M.M de Cubelles y Vilanova i la Geltrú (Garraf), Barcelona. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 9483.</p> | XX | La sorra ha anat colgant l'edifici. Només n'és visible parcialment l’accés, totalment impracticable, i l'interior es troba atapeït de sorra i pedres. Per altra banda, l’estructura ha quedat malmesa i partida en tres trossos que separen el cos central i els dos nius de metralladores (juny 2025). | <p>El búnquer d’artilleria o niu doble de metralladores, es troba situat damunt de la sorra de la platja de la Mota de Sant Pere, molt a prop de la desembocadura del riu Foix.</p> <p>A dia d'avui aquest element es troba pràcticament engolit per la sorra.</p> <p>Es tracta d'una construcció defensiva de formigó armat. Consta d’un cos central rectangular, a l’extrem del qual se situa la porta d’accés. A l’altre extrem, pel cantó de mar, hi ha un cos perpendicular on s’obren, a banda i banda, els dos nius de metralladores.</p> <p>L’accés al búnquer es feia pel cos allargat (d'uns 12 metres) a través d’una porta rectangular, que està protegida per un allargament del mur del passadís. Un passadís cobert condueix a un espai perpendicular rectangular (d'uns 15 metres), als extrems del qual s’obren dues cambres, on hi havia els nius de metralladores que tenen el frontal (al costat de mar) de planta semicircular i als murs del qual s’obren dues troneres apaïsades (des d’on es posicionaven les armes de control del sector platja). També es van practicar dues petites espitlleres al passadís que comunica els dos nius.</p> <p>La coberta de tot el conjunt és plana i sembla que aquest búnquer no comptava amb cap element de camuflatge.</p> | 08074-27 | Platja de la Mota de Sant Pere | <p>En època de la Guerra Civil, aquest búnquer estava ubicat en un punt estratègic de defensa de la costa. La tasca defensiva la complementava un altre niu de metralladores, avui desaparegut, a l’altra banda del riu Foix, però que es va poder documentar l'any 2011, durant la prospecció subaquàtica preventiva motivada per les obres de reconstitució i ampliació de les platges de Cubelles i de Sant Pere.</p> <p>Aquest tipus de construccions responien a la voluntat de la República de comptar amb una xarxa defensiva a la línia de costa, (on s'insereixen les fortificacions de Cubelles), de vigilància i control marítim amb la missió de contenir un intent de desembarcament. La defensa de la costa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Cubelles era exercida per tropes del Cos de Carabiners i comptava, a mitjans de 1937, amb un total de vuit carabiners que formaven part de la 4a companyia de la Comandància de Barcelona.</p> | 41.1983300,1.6734900 | 388772 | 4561622 | ca. 1937 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-20250620120828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-20250620121157.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-12-11 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 85121 | El Fortí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forti | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XX | El Fortí s'emplaça a la mota de Sant Pere, en una petita elevació situada a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. Al seu damunt actualment hi ha un xalet. Consisteix en una fortificació per emplaçar-hi nius de metralladores destinada a allotjar-hi una petita guarnició. Es tracta d'un punt de suport de les tropes que actuaven a la costa, molt pròxim a l'antiga caserna de carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències de latrines i altre dues per allotjar-hi l'aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa i coberta que vorejava el cim de la petita elevació. | 08074-74 | c. de la Mota, 3 | Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a uns 140 metres d'una caseta de carrabiners situada a la platja. El fortí s'assenta sobre restes d'època ibèrica i de l'edat mitjana, quan s'hi establí el Priorat de Sant Pere. Als anys 60 dels segle XX sobre el fortí s'hi construí un xalet particular. Actualment és de propietat municipal i s'hi poden concertar visites. Aquest punt forma part de la Ruta de Defensa de la Costa senyalitzat pel Memorial Democràtic | 41.1996200,1.6703700 | 388513 | 4561769 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85065 | Mota de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mota-de-sant-pere | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BELLMUNT, J. (1964-1965) 'Cubelles, Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares', Ampurias: XXVI-XXVII. Barcelona. p. 268. CASAÑAS, J. (2012) 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d'ancoratge al riu Foix', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 34-39. CEBRIÀ, A.; MIRET, M. (1993) 'Joan Belmunt i Poblet (1915-1990) i la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer: un model local d'arqueologia', Miscel·lània Penedesenca: XVI (1992). Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 159-175. LÓPEZ, D. (2018) 'La Mota de Sant Pere de Cubelles, la descoberta d'un assentament portuari d'època oberta excepcional', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 113-117. MIRET, M. (2005) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)', XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans. p. 513-529. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. I Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET; X.; MIRET, M. (2009) 'Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles', II Monografies del Foix. Barcelona: Diputació de Barcelona. p. 53-61. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. II Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XIII-XIX | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Mota de Sant Pere és un jaciment arqueològic emplaçat principalment en una petita elevació i el seu entorn immediat, situats a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. El jaciment s'estendria més enllà de l'elevació, abastant com a mínim l'espai sense edificar a llevant del xalet, així com segurament, els carrers de l'entorn, el parc situat a l'altre costat del carrer de la Mota i altres espais de l'entorn immediat. Des de mitjan segle XX s'han localitzat ceràmiques en superfície d'època ibèrica, entre els que destaca un fragment de ceràmica precampaniana, fragments d'una copa cílix, ceràmica a mà i fragments de ceràmica ibèrica a torn (alguns pintats). A partir d'aquests materials s'apuntava a l'existència d'ocupacions que abastaven entre els segles V-IV aC i el segle II-I aC. En la intervenció arqueològica de l'any 2018 a l'espai sense edificar de la propietat (Av. Jaume I, 24). Ens els cinc sondeigs practicats es van trobar evidències de l'assentament ibèric. Aquesta intervenció ha permès localitzar estructures constructives que es poden situar en dues fases diferenciades: una de l'ibèric antic (segle V aC) i una de l'ibèric ple (segle IV aC). No es va localitzar en aquests sondeigs ocupacions més modernes, si bé sembla que haurien d'haver existit en algun altre espai del jaciment. Al Sondeig 1 es va delimitar estructures datables en el segle V-IV, consistents en una possible muralla, paral·lela a la línia de costa, d'1 m d'amplada i visible en uns 15 m de longitud. A l'extrem oest podrien existir les restes d'una torre de planta circular o absidal, amb una altra possible torre de planta rectangular. A banda i banda del mur s'hi ha localitzat altres construccions pendents d'excavació. Al sondeig 2 s'hi ha documentat restes d'un gran edifici amb un mínim de tres espais interiors i un possible carrer. Mitjançant un sondeig s'ha pogut establir les dues fases d'ocupació suara comentades. De la fase del segle IV aC hi destaquen dues petites fosses en les que s'hi inhumaren les restes d'un nadó perinatal i d'un xai d'una setmana de vida, respectivament. De la fase de l'ibèric antic s'han localitzat també una altra fossa amb restes de dues ovelles i una llebre. Al sondeig 3 s'han trobat restes d'un recinte de l'ibèric antic, mentre que al sondeig 5 s'han trobat restes d'edificis i d'un carrer de l'ibèric ple. Al sondeig 4, situat al nord-oest del xalet, s'hi va localitzar un estrat en el que s'hi van recuperar ceràmiques d'època moderna i contemporània, atribuïdes a les ocupacions del Priorat de Sant Pere. Sota d'aquestes restes s'hi localitzaren restes de construccions dels segles V-IV aC, entre les que hi destaca un tram de muralla de 2 metres d'amplada i trams d'un carrer i dos recintes rectangulars. | 08074-18 | c. de la Mota, 3 / Av. Jaume I, 24 | Es té constància de l'existència d'un jaciment d'època ibèrica des de com a mínim, mitjan segle XX a partir de la localització de fragments de ceràmica ibèrica. Arqueòlegs, historiadors i aficionats com Antoni Ferrer, Joan Bellmunt, Josep de la Vega, Xavier Virella, Jaume Casañas, Magí Miret i Xavier Miret han treballat el jaciment. D'altra banda en aquest indret es coneix l'existència del priorat de Sant Pere, conegut a través de documents medievals. A principis del segle XX es conserva encara al cim del turó un mur circular pertanyent, probablement, a aquest priorat. El que s'anomenà priorat de Sant Pere probablement tingué l'origen en una donació testamentària de terres a Cubelles efectuada per Arnau de Ponç a la canònica de Santa Eulàlia del Camp, on hi havia instal·lada un orde de frares de penitència, coneguts com del sac a causa dels seus hàbits rústics. L'establiment a Cubelles d'aquests frares, que seguien la regla monàstica de Sant Agustí, seria, possiblement, anterior a l'any 1205, data en què foren afavorits per una deixa de cent sous pel testament de Ramon de Guàrdia. La donació d'Arnau Ponç fou confirmada el 15 de novembre de 1257 pel rei Jaume I al prior Antic, del convent de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Al fogatge que manà fer el rei Pere III l'any 1359 s'esmenta la «Quadra de Sant P. qui es del prior de Cubelles: 3 focs». El patrimoni del priorat, que havia augmentat amb alguna donació, es mantingué fins a la supressió del règim senyorial i fins a la desamortització, ja en el segle XIX. Encara al 1819 es té notícia d'una vinya situada en una partida de terra del priorat. En aquesta petita elevació la qual, abans de la construcció de la urbanització actual, dominava la costa, durant la Guerra Civil s'hi construí un búnquer (fitxa 74). Aprofitant en part aquesta construcció militar entorn 1960 s'hi edificà un xalet (Av. Jaume I, 24). En aquell moment membres de la Secció d'Arqueologia de la Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú van aprofitar per excavar-hi un sondeig en el que es documentà un mur medieval, probablement pertanyent al priorat, així com diversos fragments ceràmics d'època ibèrica, dels segles V-II aC. Més tard durant les obres de construcció d'un transformador situat pocs metres a l'est del turó també es recolliren ceràmiques ibèriques per part d'aficionats. Actualment aquest edifici és de titularitat municipal i hi té la seva seu l'associació de veïns del barri. A finals de 2018 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica per part de membres de la cooperativa Arqueovitis, finançada per l'Ajuntament de Cubelles. | 41.1996300,1.6703700 | 388513 | 4561770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Popular|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|85|119|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85081 | Riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-foix | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001) 'La desembocadura del riu Foix i la seva fauna', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.66-67. CAPDET, F. (2003) 'El riu Foix i el seu pantà', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.5-52. CARBONELL, V. (1996) 'Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona', Miscel·lània Penedesenca, 24: 115-137. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PALAU, S. (1988) 'Inventari de molins fariners al riu Foix', Miscel·lània Penedesenca, 12: 255-286. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1966) 'Apuntes del Excursionismo Local - Los Molinos de la Ribera del Foix'. Setmanari 'Villanueva y Geltrú'. 3-8-1966. | Malgrat que el seu estat va millorant any rere any, es pot considerar que el riu Foix presenta unes aigües de poca qualitat | El riu Foix neix a la serralada Prelitoral, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d'haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la serralada Litoral. Al llarg dels seus prop de 50 Km de longitud travessa diversos termes municipals. Li són tributàries la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l'esquerra. En el seu recorregut destaca el pantà de Foix. Pel que fa al seu pas per Cubelles, el riu entre en el terme municipal pel nord-est, prop de Can Cucurella i baixa en sentit nord-sud fins a la seva desembocadura, a tocar del límit oriental del nucli de Cubelles. El seu cabal, ja de per sí intermitent com correspon al règim mediterrani, està sotmès a la regulació efectuada pel pantà, situat només 1,5 Km al nord del límit del terme. El llit del riu és rocós en el tram més muntanyós i està excavat a les argiles curs avall. Hi abunden els còdols. | 08074-34 | Cubelles | Segons Xavier Miret (1990), en base a un estudi documental, aquest riu era conegut localment amb em topònim de 'la Riera' almenys des del segle XVI. El curs del riu va ser utilitzar històricament per a la construcció de molins fariners a la seva riba (Carbonell, 1996; Palau, 1988). A Cubelles se'n coneixen diversos, alguns dels quals malauradament ja han desaparegut. És el cas dels molins de la Palma, de Baix, d'en Cucurella, de l'Estaper, de la Mata, el Nou, i el del Salze. Tot i que el seu cabal, com hem dit és molt irregular, es coneixen alguns episodis històrics de grans riuades, com els registrats el 29 de setembre de 1950, el 23 de setembre de 1874, el 19 d'agost de 1921, que pràcticament han desaparegut amb la finalització, el 1928 de la construcció de la presa del pantà. Malgrat això encara hi ha alguns episodis, menys violents, com els de les riuades del 10 d'octubre de 1994. Aquest curs fluvial en tot el seu recorregut dins el municipi excepte el tram que va entre el Salze i la carretera C-31, ha estat dotat de diferents figures de protecció natural. Així s'inclou dins l'àmbit de les Serres del litoral central (ES5110013), espai de la Xarxa Natura 2000 declarat lloc d'importància comunitària (LIC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). S'inclou dins l'Espai Natural del Foix (dins el PEIN, Decret 328/1992, de 14 de desembre), amb Pla especial de delimitació aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004 (DOGC núm. 4296 del 07/01/2005). Està inclòs a l'Inventari de les zones humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (Codi 10001701 Desembocadura del riu Foix). Presenta varis hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. I a més a més aquest espai té una gran importància com a refugi i zona de pas per als ocells en migració. Algunes de les aus que de les que es poden gaudir entorn el riu, i especialment a la seva desembocadura són dues espècies de gavià (l'argentat i el fosc), diverses espècies de gavina (la vulgar, la capnegra i la corsa), el xatrac becllarg, el corb marí gros i l'emplomallat, la baldriga balear, el corriol comanegre, els martinet blanc i ros, l'ànec collverd, l'esplugabous, el bernat pescaire, etc. Curs amunt també no és difícil divisar rapinyaires diürnes com les àguiles cuabarrada i pescadora, i amb més sort fins i tot algunes nocturnes, com mussols, òlibes o el duc. A l'aiguabarreig de la desembocadura s'hi poden trobar peixos com la llissa vera, el llobarro i l'anguila. Pel que fa a la vegetació, al tram alt, on l'aigua hi és present de manera més irregular, el bosc mediterrani (predominat pel pi blanc amb presència d'alzines, garric i margallons) arriba fins al mateix límit del llit del riu, si bé es constata la presència esporàdica de freixers, àlbers, tamarius, etc. A la zona de la desembocadura hi podem trobar joncs (marí i boval), canyissars i prats de gramínies. | 41.2002200,1.6753800 | 388934 | 4561830 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom donat al riu: La RieraLes coordenades del punt que indica aquest riu corresponen a un punt central dins del terme municipal | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 85105 | Rellotge de sol de Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-den-pedro | MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. | XX | El rellotge de sol de Mas d'en Pedro se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, esgrafiat, representat en forma rectangular. Les hores estan representades per onze rectangles pintats de color salmó, indicant les hores entre les sis del matí i les cinc de la tarda, emplaçats sota del gnòmon. Per sobre d'aquest, encerclant-lo, hi ha dibuixat mig sol representat per set triangles del mateix color que els rectangles. | 08074-58 | c. Lloret, 8-14 | Va ser pintat l'any 1959 pel Sr. Eduard Santa-Eulàlia, aleshores propietari de l'immoble | 41.2016700,1.6446800 | 386362 | 4562030 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4134 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 85054 | Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVII | El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular | 08074-7 | c. Lloret, 8-14 | Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual. | 41.2017300,1.6446500 | 386360 | 4562037 | 1672 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També era denominada Mas del Pedró | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 85153 | Monument Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-charlie-rivel | XX | El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR / TORNARIA A / NÉIXER A / CUBELLES / JOSEP ANDREU / CHARLIE RIVEL / NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896 | 08074-106 | pl. del Mar | 41.2017400,1.6769700 | 389070 | 4561996 | 1980 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Guillermo Marín | La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.