Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68340 | Ermita de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-sebastia-1 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges 'Sitges' (1967 Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11918 SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'.Grup d'Estudis Sitgetans. | XIX | L'ermita de Sant Sebastià està integrada en el conjunt del cementiri de Sitges, i és un edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis. Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules. En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl·lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, coberta de rajoles vidrades de color verd, col·locades en forma d'escates de peix. | 08270-462 | Av. Balmins, s/n | No es coneixen referències escrites sobre els orígens de l'ermita de Sant Sebastià, que la historiografia situa al voltant del segle VIII (any 713). Posteriorment, la data de 1614 que figurava en un dels murs de l'edifici va fer suposar la realització d'un important campanya de reforma en aquesta data. Pel que fa a la capella actual, la seva construcció va iniciar-se l'any 1857, data que figura en la dovella central de la portalada d'accés. El director de les obres va ser el mestre d'obres Francesc Cros. L'església va ser inaugurada el 23 d'agost de 1861 i dos dies després van portar el sant en processó, convertint-se així en la capella del cementiri municipal. Pel que fa a l'autor de l'obra, Francesc Cros i Massó (1793-1869), és un dels exponents de l'arquitectura neoclàssica sitgetana i pertany a una nissaga de mestres d'obres i arquitectes de gran renom en aquesta vila. Són coneguts diversos projectes realitzats per a habitatges del casc antic i la seva participació en la residència d'Aleix Vidal Quadras i l'ampliació de l'església parroquial; també compta amb diverses col·laboracions amb Jaume Sunyer. | 41.2363400,1.8156700 | 400752 | 4565670 | 1857-61 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Cros i Massó (1793-1869) | El 20 de gener es celebrava un aplec en aquesta ermita. Actualment tan sols es realitzen els actes religiosos. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 68164 | Casa Dolors Vidal de Utrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-vidal-de-utrillo | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construïts entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Per les seves característiques decoratives es podria situar dins del corrent historicista del moviment modernista. La característica de l'edifici rau en el contrast de textures entre els elements d'emmarcament que es destaquen respecte el revestiment de la façana. Destaquen, per un costat la balconada del primer pis, i per un altre la galeria de finestres de la planta segona. Totes les obertures disposen de llindes en forma d'arc de mig punt, amb emmarcaments fets a base d'obra vista de maó. La llosa de la balconada està aplacada de rajola decorativa, a més de dues mènsules sota la llosa fetes a base d'obra vista de maons col·locats de forma esglaonada. Corona la façana una cornisa amb un voladís pronunciat, fet a base de diverses filades de maons. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill, pintat de color blanc, que destaca els elements d'emmarcament de les obertures i que atorguen al conjunt una visió contrastada.</p> | 08270-286 | Sant Pau, 3 | <p>L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. En el projecte d'aquest edifici s'entreveu la intervenció de Miquel Utrillo; entre d'altres característiques, cal mencionar la galeria d'obertures del segon pis, clarament relacionada amb el disseny de l'actual biblioteca Santiago Rusiñol, que havia estat residència del propi Utrillo. El capitell peana que decora la façana és obra de l'escultor Pere Jou.</p> | 41.2363500,1.8091300 | 400204 | 4565678 | 1921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68164-68164-foto-08270-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68164-foto-08270-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68164-68164-foto-08270-286-1_0.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-03 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, els frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67886 | C/ Àngel Vidal, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-angel-vidal-26 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial estableix la conservació oblidada del balcó del primer pis i del ràfec; no es considera prescriptiu modificar cap altre element. | Edifici de tres plantes (pb + 2p) que constitueix una mostra de l'arquitectura popular sitgetana del segle XIX, caracteritzada per la seva senzillesa. En la planta baixa hi figuren tres finestrals amb ampit i barana metàl·lica i una porta d'accés lateral. El primer pis consta d'un gran balcó corregut, l'element arquitectònic més rellevant del frontis, amb tres obertures. La volada, presumiblement d'obra, presenta un perfil llis i la barana metàl·lica, de fundició, està conformada per barrots decorats. Finalment, el darrer nivell mostra tres petites finestres quadrangulars, sense cap tret destacable, per sobre de les quals s'identifica una cornisa de maó, un fris llis però pintat d'un color verd intens i el ràfec de la coberta. | 08270-28 | c/ Àngel Vidal, 26 | 41.2363500,1.8107900 | 400343 | 4565676 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67886-foto-08270-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67886-foto-08270-28-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68067 | Casa Joan Pintó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-pinto | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial considera obligada la conservació de la façana. | <p>Edifici construït a dos vents, entre el c/ Parellades i el c/ Sant Pau, i originàriament destinat a habitatge unifamiliar. El seu alçat es conforma per quatre plantes (pb + 3p); ressalta el tractament igualitari dels dos frontis que s'articulen mitjançant un angle arrodonit. A la planta baixa de l'immoble s'observen obertures variades en les seves dimensions, que són resultat de diferents modificacions experimentades per la finca; la zona menys desvirtuada correspon a l'angle, on s'observa una porta rectangular amb els brancals i la llinda conformats per carreus amb l'angle interior motllurat i una cornisa de pedra que actua de guardapols. En el cos superior les línies horitzontals de la composició es veuen emfatitzades per les cornises que coincideixen amb els forjats de l'immoble, mentre que les obertures estableixen els eixos verticals i la jerarquia de cadascun dels pisos (en funció de les seves dimensions). El pis principal disposa d'un gran balcó corregut i cantoner que, a l'igual que els que se situen en el segon pis, consta de volada de llosanes de pedra motllurades i de barana metàl·lica. En el segon pis es combinen finestres i balcons, i en el tercer pis només s'identifiquen balcons ampitats. En el coronament són visibles els orificis per a ventilar la solera, un fris de dentellons i una cornisa, sobre la qual se situa la barana del terrat que disposa gerros en els angles, tot accentuant la verticalitat de l'edifici.</p> | 08270-189 | c/ Parellades, 7- c/ Sant Pau, 2 | <p>Segons la documentació municipal consultada per I. Coll i les notícies que aquesta mateixa pública en la seva obra sobre l'arquitectura sitgetana (vegeu bibliografia), el 13 de gener de 1825, Joan Pintó es va adreçar a les autoritats tot sol·licitant llicència per a construir una casa en un solar situat a la cantonada entre els carrers de Parellades i de Sant Pau. L'any 1853, després de la mort del promotor de l'aixecament de l'edifici, l'hereu Josep Mª Bofill va realitzar reformes en l'immoble, moment en què s'afegeix el balcó corregut i cantoner que actualment uneix els dos frontis de la casa. També en aquest període, el propi Bofill va adquirir un edifici del c/ Sant Pau per a instal·lar-hi el jardí de la finca. Aquesta reforma ha estat atribuïda a Elies Rogent i Amat, arquitecte de la família que, entre altres coses, va projectar el panteó del cementiri de Sitges per la nissaga Pintó (1872). Cal afegir que, en aquestes dates, Rogent estava realitzant, precisament, el projecte urbanístic del c/ de Parellades. Elies Rogent i Amat (Barcelona, 1821), és una de les figures més destacades de l'arquitectura catalana contemporània. A Barcelona la seva obra més coneguda és, sens dubte, la seu de la Universitat de Barcelona (1860), essent també significativa la seva tasca urbanística realitzada en diferents poblacions com Mataró i Sarrià. Des de mitjan segle XIX, va treballar a Sitges, on destaca el projecte d'obertura del c/ Parellades; va treballar per a la família Amell, va realitzar la Casa Bofill, al c/ Sant Bartomeu, i va projectar el panteó dels Pintó al cementiri municipal (1872).</p> | 41.2363700,1.8089800 | 400191 | 4565681 | 1825-53 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68067-68067-foto-08270-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68067-68067-foto-08270-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68067-foto-08270-189-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Elies Rogent i Amat (reforma) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 14, característic del creixement urbà sitgetà de la segona meitat del segle XIX, al voltant del carrer de Parellades, que inclou una mostra d'arquitectura força heterogènia dels segles XIX i XX. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 67884 | C/ Àngel Vidal, 25-27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-angel-vidal-25-27 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Malgrat que el Pla Especial instava al manteniment del volum construït i a la conservació de les façanes i únicament autoritzava la realització d'obres que recuperessin la fesomia original de la casa nº 27, en l'actualitat els dos edificis han estat transformats en una única finca, amb un únic accés en façana principal i s'ha construït una planta àtic enretirada de la façana. Aquestes actuacions han suposat una notable pèrdua de les característiques originals de les dues cases catalogades. | Edifici que presenta tres nivells d'alçada (pb + 1p + àtic); el segon pis perd la crugia de l'extrem esquerre, en la que se situa un pati elevat que es tradueix al frontis mitjançant una barana d'obra llisa, suportada per pilars quadrangulars. La planta baixa consta de cinc obertures, és a dir, un portal d'entrada amb forma d'arc rebaixat i dos finestrals de pedra a cada banda, dotats amb ampits de pedra motllurats i reixes metàl·liques. Totes les obertures rectangulars del frontis disposen d'una mena de guardapols de motllura simple que desenvolupa, sobre el centre de la llinda, un sortint quadrangular a mode de merlet. De la mateixa manera, una motllura de perfil simple tradueix a la façana el nivell del forjat del primer pis, que consta d'una finestra central flanquejada per balcons; aquests presenten les volades de pedra, conformades per llosanes amb motllura simple, i les baranes metàl·liques amb barrots de fundició, actualment pintats de color blanc. El coronament de la façana disposa d'una cornisa motllurada i de la barana d'obra de la terrassa del pis àtic; aquesta darrera presenta, en el centre, un conjunt de pilars quadrangulars coronats en forma de merlet. | 08270-26 | c/ Àngel Vidal, 25-27 | 41.2363700,1.8112100 | 400378 | 4565678 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67884-foto-08270-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67884-foto-08270-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67884-foto-08270-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68054 | C/ Major, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-46 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquest edifici. | <p>Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres nivells (pb + 2p) i un únic eix d'obertures conformat per una àmplia porta a la planta baixa, que dóna accés al local comercial, i un balcó en cadascun dels pisos superiors. La finca disposa també d'un terrat transitable. En general, l'immoble conserva els trets bàsics de l'arquitectura popular del centre urbà sitgetà.</p> | 08270-176 | c/ Major, 46 | 41.2363800,1.8101600 | 400290 | 4565681 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68054-68054-foto-08270-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68054-foto-08270-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68054-68054-foto-08270-176-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68081 | C/ Parellades, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-parellades-38 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar la façana; es permet afegir un pis reculat 3 metres de la línia de façana. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable, amb una més que probable modificació estructural i decorativa dels baixos. Aquests només disposen d'una sola obertura, que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana, amb un aplacat de marbre modern. A cadascun dels pisos presenta un balcó, amb la llosa decreixent (en amplada i volada), segons l'alçada. La barana del primer pis presenta una decoració de reganyols situada a la zona de sòcol, mentre que la del segon pis presenta un tractament simple, a base de barrots verticals de secció circular i un passamà simple. Corona la façana una cornisa contínua motllurada, damunt la qual s'organitza la barana del terrat d'obra massissa. El revestiment de la superfície de façana corresponent als pisos està feta a base d'un arrebossat que imita una disposició de carreus al trencajunt, carreus desbastats o buixardats. | 08270-203 | c/ Parellades, 38 | 41.2363900,1.8080100 | 400110 | 4565684 | 1850-99 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68081-foto-08270-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68081-foto-08270-203-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68080 | C/ Parellades, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-parellades-36 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a conservar la façana; es recomana revisar el tractament del pis afegit. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dues plantes, més una probable remunta. Els baixos han estat modificats estructuralment i decorativament, amb un aplacat de marbre i la desaparició de les obertures originals. Les dues plantes presenten una organització d'obertures similars: dos balcons per planta, essent gairebé ampitadors els de la segona planta. Les baranes són de ferro de disseny senzill. Les quatre obertures disposen de faixes motllurades simples que les emmarquen, fetes d'arrebossat senzill i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A nivell del forjat de la segona planta, se situa una cornisa contínua, probablement d'acabament de l'edifici original. La darrera planta (la remunta) presenta dues finestres sense cap tipus d'emmarcament remarcable. Cal mencionar el revestiment corresponent a la superfície de les dues plantes, el qual presenta uns esgrafiats amb motius florals i geomètrics. | 08270-202 | c/ Parellades, 36 | 41.2363900,1.8080900 | 400117 | 4565684 | 1850-99 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68080-foto-08270-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68080-foto-08270-202-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68079 | Casa Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ferran | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons el Pla Especial cal conservar la façana; es permet afegir un pis reculat 3 metres de la línia de façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i representant del moviment eclèctic pre modernista. La data de construcció és la de 1897, segons consta en el remat de l'edifici. S'estructura en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. La zona dels baixos ha estat totalment transformada tant pel que fa a l'estructura d'obertures com pel que fa a la decoració. Els pisos presenten dos eixos d'obertures, on a la primera planta donen a una ampla balconada que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana. A la planta segona es disposen dos balcons. Les reixes són de ferro de fosa imitant balustrades. Les quatre obertures disposen d'uns emmarcaments (faixes motllurades) que sobresurten de la línia de façana. L'element característic d'aquesta façana és el joc de tres grans pilastres acanalades i rematades per grans capitells compostos que emmarquen els eixos d'obertures. Corona la façana una gran cornisa en voladís (profusament motllurada), la qual disposa d'un seguit de mènsules decoratives. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta d'obra massissa i decorada amb relleus en forma de roms, amb un frontó curvilini al centre un s'inscriu una petxina amb la data de construcció de l'edifici indicada a l'inici. | 08270-201 | c/ Parellades, 30 | 41.2363900,1.8082700 | 400132 | 4565684 | 1897 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68079-foto-08270-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68079-foto-08270-201-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68078 | C/ Parellades, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-parellades-26 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici evidencia una restauració recent realitzada segons els criteris establerts per la normativa del Pla Especial. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. La planta baixa sembla ser que ha estat reformada modernament, i els pisos presenten dos eixos d'obertures, un de balcons i el segon de petites finestres sense emmarcaments, molt senzilles. Els balcons tenen les lloses d'obra amb reforços de ferro i barana també de ferro de disseny senzill, on es combinen els barrots verticals simples i helicoïdals. Corona l'edifici una cornisa contínua simple, motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat, feta a base de balustres ceràmics entre matxons d'obra. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-200 | c/ Parellades, 26 | 41.2363900,1.8083900 | 400142 | 4565684 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68078-foto-08270-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68078-foto-08270-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68078-foto-08270-200-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68088 | Casa J. Minguell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-minguell | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. A la planta baixa disposa d'una zona de sòcol aplacat de lloses de pedra, una porta (situada a la part més oriental) i una ampla finestra. A la planta primera desenvolupa una tribuna amb llosa d'obra i murs de tancament de fusta, amb una coberta de vessants composta de rajoles de color blanc i blau, emulant un taulell d'escacs. A la segona planta s'organitzen tres finestres, estretes i altes, amb llindes rectes i un ampit unificat per les tres. Corona l'edifici una cornisa contínua lleugerament motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat, feta d'obra imitant merlets amb l'acabament arrodonit. Sota la cornisa s'estén una faixa de rajoles decorades amb una greca. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</p> | 08270-210 | c/ Port Alegre, 43 | 41.2363900,1.8142400 | 400632 | 4565677 | 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68088-68088-foto-08270-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68088-foto-08270-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68088-foto-08270-210-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68089 | Casa Maria Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-montane | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial insta a conservar estrictament la façana; es permet afegir un pis, enretirat 3 metres de la línia del frontis. | <p>Es tracta d'un senzill edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. En un rellotge de sol situat a nivell de la planta pis hi ha la inscripció de quatre números, els quals, probablement, facin referència a la data de construcció: 1928. Les característiques formals de l'edifici l'apropen a una estètica eclecticista pròpia del post modernisme. A la planta baixa també es disposa d'un aplacat de pedra formant un paredat regular, amb una porta i una finestra rematada per un arc escarser. Totes dues obertures disposen d'unes decoracions esgrafiades a la llinda, més complexa (motius florals) la de la porta. La planta pis, a més del rellotge de sol esmentat, disposa d'una finestra amb un plafó inferior format per teules, com si es tractés d'una gelosia; també es podria parlar d'un balcó ampitador. De la mateixa manera, es podria fer amb les tres obertures de la segona planta, amb les mateixes característiques però amb llindes en forma d'arc de mig punt. Les llindes i brancals d'aquestes tres obertures (que adopten la forma de galeria) estan fetes d'obra vista de maó. L'ampit de les tres finestres està format per una cornisa contínua lleugerament motllurada. Corona la façana un ràfec fet a base de diverses filades de maó vist. El revestiment de la façana, llevat de les zones d'esgrafiat comentades anteriorment, està fet a base d'un arrebossat simple.</p> | 08270-211 | c/ Port Alegre, 45 | <p>L'autor de l'obra, Benvingut Caballol i Moreu, va deixar a Sitges diversos exemples del seu estil noucentista, malgrat que la seva carrera va ser molt breu, en morir molt jove l'any 1922. Tots els seus projectes sitgetans daten de l'any 1919, moment en què va finalitzar els seus estudis d'arquitectura. La seva primera obra a la vila fou justament la reforma de la casa Maria Montané. En les seves execucions s'identifica clarament la influència de l'arquitectura d'Utrillo.</p> | 41.2363900,1.8142600 | 400634 | 4565677 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68089-68089-foto-08270-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68089-foto-08270-211-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Benvingut Caballoll i Moreu | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original d'aquesta finca s'ha conservat a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 68077 | Casa Montaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montaner | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial considera que cal conservar les façanes i restaurar les obertures de la planta baixa. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i tres pisos. La planta baixa ha estat reformada pel que fa a l'estructura d'obertures i a la decoració, que són modernes. A la primera planta presenta dues obertures que menen a una gran balconera que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana. La segona planta presenta dos balcons, amb una llosa de menys volada que la inferior. La tercera planta disposa de dos balcons ampitadors. Els nivells dels forjats hi són indicats mitjançant unes faixes motllurades que sobresurten de la línia de façana i emmarquen les distintes plantes. Les obertures, a més, disposen d'uns emmarcaments decoratius, amb unes faixes als brancals i a les llindes, les quals disposen d'un trencaaigües motllurat. Corona la façana una cornisa amb força volada, sota la qual hi ha una faixa d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. La resta de superfície de la façana presenta un revestiment fet a base d'un arrebossat que imita una disposició de carreus al trencajunt. | 08270-199 | c/ Parellades, 20 | 41.2364100,1.8086900 | 400167 | 4565686 | 1843 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68077-foto-08270-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68077-foto-08270-199-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68215 | C/ Tassis, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-tassis-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquest edifici. | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, al qual sembla que s'ha procedit a la construcció d'una remunta. A la planta baixa se situen un senzill portal amb una llinda en forma d'arc de mig punt, situat a la part més meridional, mentre que a la part més septentrional se situa una senzilla finestra defensada per una reixa de ferro amb barrots simples i reganyols verticals decoratius. A la primera planta i damunt la finestra esmentada, se situa un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill amb reganyols decoratius sota del passamà i verticals a la zona de sòcol. Damunt la porta de la planta baixa se situa a nivell del primer pis una senzilla finestra; les dues obertures de la planta primera tenen uns emmarcaments senzills, sense cap tipus d'element decoratiu remarcable. Corona la façana una cornisa contínua simple damunt la qual es disposa un ràfec de teules. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-337 | c/ Tassis, 5 | 41.2364100,1.8114200 | 400396 | 4565682 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68215-foto-08270-337-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68531 | Aplec de Sant Sebastià màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-martir | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis' Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges.. | Sense data | Aplec caigut en desús. | L'Aplec de Sant Sebastià es celebrava el dia 20 de Gener a l'ermita del Sant que data del segle XVI. L'ermita està edificada sobre el turó de les Forques, tocant al cementiri; actualment sols acull diverses funcions religioses, com són la novena i missa solemne; l'aplec del Sant ha desaparegut. | 08270-653 | Ermita de Sant Sebastià | Antigament, tant al matí, a la sortida de la missa, com a la tarda, es podien visitar les paradetes de taules amb llaminadures casolanes i, sobretot, adquirir les alfàbregues i el margalló portat per les pageses de la zona. La presència de la gent del poble en qualsevol hora del dia, era un motiu de contacte veïnal i de comunicació, sobretot a la tarda, en el ball que tenia lloc a la placeta del davant. | 41.2364100,1.8153700 | 400727 | 4565678 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 68076 | Casa Joaquim de Miró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-de-miro | MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que cal conservar les façanes i restaurar les obertures de la planta baixa. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable. La planta baixa ha estat objecte d'una reforma estructural i decorativa que ha variat substanciosament el projecte original. La primera planta presenta una balconada amb dues obertures; la barana de la qual és simple, amb barrots verticals i passamà simple. Entre les dues obertures hi ha un plafó ceràmic amb una inscripció que rememora el naixement en aquesta casa del pintor Joaquim de Miró. A la planta segona se situen dues finestres amb uns ampits motllurats amb petites mènsules. I, a la darrera planta, també se situen dues finestres més senzilles. Totes les obertures disposen d'emmarcaments (brancals i llindes) fets a base d'unes faixes simples que sobresurten de la línia de façana. Els nivells dels forjats hi són indicats amb faixes motllurades que sobresurten de la línia de façana. Corona l'edifici una cornisa de força volada, motllurada i contínua, damunt la qual es disposa la barana del terrat d'obra massissa. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-198 | c/ Parellades, 18 | L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2364200,1.8087600 | 400173 | 4565687 | 1900 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68076-foto-08270-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68076-foto-08270-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68076-foto-08270-198-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68066 | C/ Parellades, 5- C/ Sant Pau, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-parellades-5-c-sant-pau-1 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial estableix la la conservació i restauració de la façana. | <p>Edifici de notables dimensions, construït a dos vents entre els carrers de Parellades i de Sant Pau. Presenta un alçat de cinc pisos (pb + 4p) i els dos frontis s'articulen mitjançant un angle de carreus arrodonits. La planta baixa està notablement desvirtuada arrel de les transformacions realitzades pels diferents establiments comercials que l'ocupen; tan sols es conserven les finestres enreixades, amb ampit i guardapols, de la façana lateral. Pel que fa al cos superior, aquest presenta una disposició simètrica de les obertures i una clara ordenació vertical, establerta mitjançant un seguit de pilastres que sobresurten del plom del mur i que desenvolupen capitells esquemàtics integrats en la cornisa superior. Totes les obertures estan emmarcades per franges llises, sense decoració. El pis principal subratlla la seva importància gràcies a la presència de balcons conformats per volades de pedra motllurades i per baranes de ferro, de fundició; destaca la gran volada que engloba les tres obertures centrals del frontis del c/ Parellades. En el coronament s'identifica una cornisa molt voluminosa, decorada amb línies rectes i dentellons, per sobre de la qual se situen les baranes de balustres que delimiten els dos terrats de la finca. A la zona central s'aprecia la façana de l'àtic que sembla correspondre a una remunta, en la que s'hauria aplicat el mateix tractament formal dels elements arquitectònics.</p> | 08270-188 | c/ Parellades, 5- c/ Sant Pau, 1 | 41.2364200,1.8091800 | 400208 | 4565686 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68066-68066-foto-08270-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68066-68066-foto-08270-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68066-foto-08270-188-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, el frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68020 | Casa Salvadora Font de Dalmau. Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvadora-font-de-dalmau-can-font | Arxiu Històric de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11974 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial és obligat conservar la façana íntegrament. | Edifici situat entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p). Malgrat tractar-se d'una obra projectada per Salvador Vinyals, la seva composició es caracteritza per l'ús de fórmules més manieristes que renaixentistes, derivades del repertori formal habitual de grans figures italianes com Paladi i Serli. La planta baixa està treballada íntegrament en pedra, mentre que en els pisos superiors es combina el revestiment -que imita un parament de maó massís- amb la pedra emprada en els elements arquitectònics i en les dues pilastres dels extrems que emmarquen la composició. Dominen les visuals horitzontals que es veuen emfatitzades per la balconada del primer pis i pel joc d'elements de cornisament. A la planta baixa s'identifiquen dues obertures amb forma d'arc rebaixat; es tracta, concretament, d'una porta i una finestra amb els brancals i les llindes conformades per carreus de pedra motllurats. La finestra disposa també d'ampit i de barana metàl·lica profusament decorada amb palmetes, volutes i elements geomètrics. L'element més singular del frontis és, però, el balcó que se situa en el pis principal, conformat per una volada que s'estén en tota l'amplada de la façana; està realitzada amb llosanes de pedra amb el perfil graonat i se sustenta sobre cinc mènsules en forma de voluta. Disposa també d'una barana metàl·lica, de fundició, que presenta els barrots decorats per elements geomètrics situats en la zona del sòcol i sota el passamà. L'obertura que dóna accés a aquest balcó ocupa una posició central i presenta forma rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra que sobresurten lleugerament del plom del mur, tot i que recuperen la seva línia en la seva cara interna. La llinda descansa sobre dues columnes jòniques i està decorada amb rosasses en relleu. Just sobre d'ella s'identifica una voluminosa cornisa motllurada, decorada amb antefixes en els extrems i coronada amb una rosassa situada en el centre. En el segon pis es localitza una doble obertura sense cap element decoratiu, de forma rectangular i amb un pilar central. El frontis clou amb una cornisa motllurada suportada per permòdols i, probablement, amb la barana que delimita el terrat transitable de la finca. | 08270-162 | c/ Major, 45 | Amb data de 2 de novembre de 1898, Salvadora Font de Dalmau, propietària d'un terreny en el casc urbà de Sitges, s'adreçà a les autoritats municipals per tal d'obtenir la llicència necessària per a construir en ell una casa. L'edifici va ser projectat per l'arquitecte Salvador Vinyals, segons consta als plànols que conté l'expedient administratiu; el permís d'obres va ser concedit aquell mateix dia (Arxiu Històric de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902). Pel que fa a l'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], cal dir que és autor de diverses obres en l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme. | 41.2364300,1.8097800 | 400258 | 4565687 | 1898 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68020-foto-08270-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68020-foto-08270-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68020-foto-08270-162-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 12 que inclou diferents exemples d'arquitectura sitgetana representativa del segles XVIII i XIX i altres construccions més recents, però significatives com a fites urbanes del centre de la vila. | 116|98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68075 | C/ Parellades, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-parellades-14 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons el Pla Especial cal conservar les façanes i restaurar les obertures de la planta baixa; es recomana eliminar la marquesina. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres, l'estructura en alçat del qual és complexa, ja que sembla que ha sofert diverses remuntes. Sembla que de l'edifici original pot comentar-se la planta baixa i els dos pisos superiors; damunt d'aquests nivells sembla que s'ha construït el típic àtic i sobreàtic. A més, la planta baixa sembla que ha sofert significatives reformes decoratives que han canviat l'aspecte original del conjunt. De fet, només disposa d'una obertura per planta: balcons, les lloses dels quals tenen l'amplada i volada decreixent, segons l'alçada. Les baranes són de ferro i combinen els barrots verticals simples i helicoïdals, amb passamà simple. La part superior de la façana l'ocupen tres ovals el·líptics, emmarcats per unes faixes motllurades simples sobre una superfície ceràmica de color blau. La resta de superfície de la façana presenta un revestiment complex. Una faixa d'arrebossat que imita una obra de maó vist emmarca la façana; a l'interior d'aquest emmarcament l'arrebossat imita una disposició de carreus de pedra desbastada i buixardada disposada al trencajunt. | 08270-197 | c/ Parellades, 14 | 41.2364400,1.8088700 | 400182 | 4565689 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68075-foto-08270-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68075-foto-08270-197-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68065 | Casa J. Ferret i de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-ferret-i-de-querol | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial estableix la conservació de la façana amb reordenació de la planta baixa; es permet fer obertures a la façana lateral que dóna al corraló de Can Falç. | <p>Edifici construït a dos vents, que disposa d'un únic frontis que obre al c/ Parellades, on desenvolupa un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb dues obertures en cadascuna d'elles. En general, el tractament formal dels elements arquitectònics s'emmarca estilísticament dins de l'eclecticisme. A la planta baixa se situen els accessos als locals comercials que ocupen aquest ras; actualment està molt desvirtuada respecte al que degueren ser les seves característiques inicials. En el pis principal figuren dos balcons conformats per volades realitzades amb llosanes de pedra de perfil recte. Les baranes són de ferro, de fundició, i estan decorades amb reganyons. Pel que fa a les obertures, de forma rectangular, els brancals estan constituïts per pilastres que culminen amb capitells mixtes. A la zona de la llinda es desenvolupa un fris decorat amb rosetons en els seus extrems, per sobre del qual s'identifiquen dentellons i una cornisa de motllura ondulada, coronada amb antefixes, que es perllonga en tota la cota del forjat. En el segon pis es localitzen dues finestres, amb els brancals conformats per pilastres. Finalment, el coronament consta d'un fris amb decoració floral, en el que se situen també els permòdols que suporten la darrera cornisa de la façana, per sobre de la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable.</p> | 08270-187 | c/ Parellades, 3 | 41.2364400,1.8093200 | 400220 | 4565688 | 1890 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68065-alella0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68065-foto-08270-187-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 12 que inclou diferents exemples d'arquitectura sitgetana representativa del segles XVIII i XIX i altres construccions més recents, però significatives com a fites urbanes del centre de la vila. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68055 | C/ Major, 48- C/ Àngel Vidal, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-48-c-angel-vidal-10 | <p>ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial obliga a conservar la façana. El segon pis s'ha afegit recentment seguint aquesta mateixa normativa. | <p>Edifici situat entre mitgeres i que disposa d'un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb un únic eix d'obertures que es correspon amb una porta en la planta baixa i un balcó en cadascun dels pisos superiors. La porta de la planta inferior està conformada per una llinda en forma d'arc de mig punt adovellat i brancals d'obra, o de pedra arrebossada. Pel que fa als balcons dels pisos superiors, aquests mostren volades d'amplada decreixent, probablement d'obra, amb els perfils motllurats. Les baranes metàl·liques són de ferro i estan constituïdes per barrots simples de secció circular. En el coronament de la façana s'identifica una petita cornisa i la barana d'obra, llisa, del terrat transitable de la finca. La finca disposa d'una façana posterior que correspon al c/ Àngel Vidal nº 10 i que consta d'una única obertura en planta baixa -a la que s'accedeix per un tram d'escala de tres graons- i que mostra un tancament de reixa metàl·lica. Aquesta porta comunica amb el pati posterior de l'edifici, l'anomenat 'Pati Blau', pel color en què estan pintades les parets mitgeres que el delimiten pels costats. Es tracta d'un espai descobert i enjardinat, que disposa de dos accessos des del local comercial de la planta baixa i que permet analitzar el frontis posterior dels habitatges de l'immoble, cadascun dels quals obre un balcó ampitat al mencionat pati. En el nivell de la planta baixa s'identifica també una fornícula, amb emmarcament motllurat, que conté una figura religiosa.</p> | 08270-177 | c/ Major, 48- c/ Àngel Vidal, 10 | <p>Aquest edifici va ser la residència de Genís Muntaner, amic de Santiago Rusiñol. El popular 'pati blau' constitueix un dels escenaris més freqüents de la pintura sitgetana. El propi Rusiñol va pintar dos quadres amb aquest títol, un dels quals es pot veure exposat al Museu del Cau Ferrat; l'altre pertany a la col·lecció del Monestir de Montserrat.</p> | 41.2364400,1.8101700 | 400291 | 4565687 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68055-alella0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68055-foto-08270-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68055-foto-08270-177-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68057 | C/ Major, 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-52 | <p>ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial recomana transformar la finestra del primer pis en un balcó; l'edifici ha experimentat altres reformes recents, que s'ajusten a les disposicions d'aquesta normativa. | <p>Finca situada entre mitgeres, que consta d'un alçat estructurat en tres nivells (pb + 2p) i d'un frontis organitzat en base a dos eixos verticals definits per l'alineació de les obertures. A la planta baixa s'identifiquen dues àmplies obertures que donen accés al local comercial i que estan molt desvirtuades respecte del seu disseny original. En els pisos superiors es localitza un balcó (amb volada d'obra de perfil metàl·lic i barana de barrots simples) i una finestra emplaçada a la banda esquerra. El coronament consta d'un fals ràfec i d'una barana d'obra llisa, que delimita el terrat transitable de l'edifici. A la façana figuren dues plaques commemoratives de rajola policroma, amb efemèrides relacionades amb el sitgetà Josep Batlle i Carreó, que visqué en aquesta casa i que fou pare i avi de dos presidents d'Urugai.</p> | 08270-179 | c/ Major, 52 | <p>L'establiment encara conserva el rètol original de la pastisseria 'L'Estrella' fundada l'any 1844, que fou dissenyat per Pere Jou.</p> | 41.2364500,1.8100200 | 400278 | 4565688 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68057-68057-foto-08270-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68057-foto-08270-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68057-68057-foto-08270-179-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68056 | C/ Major, 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-50 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial recomana recuperar les proporcions de les obertures a la planta baixa; el segon pis s'ha aixecat recentment respectant aquesta normativa. | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivell d'alçat (pb + 2p) que conserva els trets més essencials de l'arquitectura popular sitgetana pròpia del casc urbà de la vila. La seva façana s'estructura en base a dos eixos verticals d'obertures, que corresponen a dues grans portes a la planta baixa -molt modificades respecte del seu disseny original- i dos balcons a cadascun dels pisos superiors. Aquests darrers disposen de volada d'obra de perfil metàl·lic i de baranes conformades per barrots simples. En el coronament s'identifica un fals ràfec de teules i la barana d'obra llisa del terrat de la finca.</p> | 08270-178 | c/ Major, 50 | 41.2364500,1.8101100 | 400286 | 4565688 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68056-68056-foto-08270-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68056-foto-08270-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68056-68056-foto-08270-178-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 94092 | Barraca del camí de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca situada en una zona boscosa de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud. </span></span></span></span></p> | 08058-192 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2364900,1.6067400 | 383243 | 4565946 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira i Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 68021 | Casa Josep Planas i Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-planas-i-robert | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres nivells (pb + 2p). Malgrat tractar-se de la reforma d'una finca construïda l'any 1822, la composició esdevé un bon exemple d'arquitectura noucentista, ordenada en dos eixos verticals i amb un llenguatge formal que combina el maó massís i la decoració de rajola ceràmica amb gran senzillesa. A la planta baixa s'identifiquen dues portes rectangulars, una d'elles de grans dimensions i que presenta els brancals conformats per carreus de pedra, a l'igual que la llinda, al centre de la qual figura la data de 1822. A la banda esquerra se situa una segona porta, de dimensions més reduïdes, realitzada amb maó massís i emmarcada per un fris de rajoles ceràmiques vidrades, de color verd, decorades amb motius florals. El mateix fris s'aplica a l'emmarcament de les dues obertures que tenen sortida al balcó corregut del pis principal. Aquest està conformat per una volada d'obra, amb el perfil decorat novament pel mencionat fris ceràmic. Pel que fa a la barana de ferro, alterna barrots simples i helicoïdals i disposa de diferents panells de volutes. A la segona planta se situen dues obertures geminades conformades per arcs rebaixats de maó massís, que en l'ampit presenten el referit vidrat verd. Finalment, el coronament disposa d'un fris de petites rosasses de ceràmica, igualment vidrades en el color verd intens. La volada o fals ràfec se sustenta sobre un conjunt de cartel·les de maó i en darrer terme s'identifica una barana d'obra amb trams de traceria ceràmica. | 08270-163 | c/ Major, 49 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2365000,1.8096300 | 400246 | 4565694 | 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68021-foto-08270-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68021-foto-08270-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68021-foto-08270-163-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 12 que inclou diferents exemples d'arquitectura sitgetana representativa del segles XVIII i XIX i altres construccions més recents, però significatives com a fites urbanes del centre de la vila. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68032 | Cova de la Llastra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-llastra | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-743 | 41.2365000,1.8573200 | 404242 | 4565641 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||||
| 68082 | Patronat d'Acció Catòlica (Edifici social). Església de les Religioses de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-daccio-catolica-edifici-social-esglesia-de-les-religioses-de-la-immaculada | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11964 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLÉ TASIS, J. 'Capilla de la caridad del Cobre' a 'El Eco de Sitges' de 12 de novembre de 1950. | XX | El Pla Especial insta a mantenir el volum i a conservar estrictament les façanes. | Edifici construït entre mitgeres que presenta una façana-campanar dividida en dos cossos horitzontals mitjançant una cornisa motllurada. A la part inferior s'identifica la gran portalada d'accés, situada al centre i flanquejada per finestres de diferents dimensions; totes aquestes obertures presenten forma d'arc de mig punt. La part superior, és també la més estreta i de menor alçària, emfatitza les visuals verticals tot conferint majestuositat a la composició, i consta d'un gran finestral d'arc de mig punt al que s'ajusta un guardapols ogival, d'inspiració gòtica. La façana apareix coronada per una espadanya, mentre que la coberta és de teules i està disposada a doble vessant. En els murs laterals del cos superior s'identifiquen finestres d'arc apuntant. A nivell decoratiu, destaquen els pinacles emplaçats als laterals de l'edifici i els caps d'àngels que se situen a les mènsules. | 08270-204 | c/ Parellades, 60-62 | Segons la documentació administrativa que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges, amb data de 3 d'abril de 1900, es va presentar al consistori sitgetà una sol·licitud de llicència d'obres per a enderrocar un edifici antic i construir una capella; la direcció tècnica del projecte constava a càrrec de l'arquitecte Gaietà Buïgas. L'1 de maig del mateix any es va col·locar la primera pedra de la capella que, posteriorment, va passar a ser propietat del Patronat d'Acció Social Catòlica, inaugurat l'any 1919. Pel que fa a l'autor de l'obra, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6). | 41.2365200,1.8071500 | 400038 | 4565700 | 1900 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68082-foto-08270-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68082-foto-08270-204-2.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic es conserva en l'Arxiu Municipal de Sitges.L'edifici té usos religiosos, socials i culturals. | 98|116 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68090 | C/ Port Alegre, 61-65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-port-alegre-61-65 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar les cases nº 61 i nº 65, mentre que a la nº 63 se li pot afegir un pis, mantenint la composició i el coronament. | Es tracta de tres construccions diferents, construïdes entre mitgeres i organitzades en alçat de la següent manera: la més occidental s'organitza en planta baixa i dos pisos, mentre que les dues més orientals disposen de planta baixa i tres pisos. L'edifici més occidental disposa d'una planta baixa amb un sòcol d'aplacat de pedra formant un paredat poligonal, una porta d'accés rematada per un arc de mig punt i una gran finestra amb llinda recta. La planta primera disposa de dos simples finestres, amb un plafó ceràmic a l'espai central amb una representació marina de caràcter bucòlic. La segona planta disposa de dues senzilles finestres coronades per un arc escarser. Corona la façana un ràfec format per diverses filades de maó. El revestiment de la resta de la façana està fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. L'edifici central organitza a la planta baixa una porta simple amb un plafó esgrafiat damunt representant un vaixell de vela; a la zona més oriental se situa una ampla finestra rematada per un arc escarser. Disposa d'una zona de sòcol amb incisions ondulades (mar). Als pisos s'organitzen dues obertures, una finestra i un balcó, amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i un passamà de fusta. Corona la façana una estreta cornisa amb força volada. La barana del terrat pla és d'obra. El revestiment de la façana està fet d'un arrebossat simple. El tercer edifici, el més oriental, també disposa a la zona de sòcol d'un aplacat de pedra formant un paredat poligonal. La porta d'accés està emmarcada per dos brancals d'obra vista de maó, així com els dos graons que disposa. També se situa una finestra de llinda recta sense cap motiu decoratiu. Les tres plantes disposen d'una balconada on hi menen dues obertures simples sense emmarcaments. Les baranes de les balconeres són de ferro de disseny simple i passamà de fusta. Entre les dues obertures de la planta primera se situa un plafó decoratiu ceràmic representant una dona asseguda amb un fons marí amb un vaixell; dit plafó està emmarcat per obra vista de maons. Corona la façana un ràfec de coberta format per una cornisa simple contínua que suporta el ràfec de teules. El revestiment està fet amb un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-212 | c/ Port Alegre, 61-65 | 41.2365200,1.8149400 | 400691 | 4565691 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68090-foto-08270-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68090-foto-08270-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68090-foto-08270-212-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 22 que comprèn el tram del c/ Port Alegre entre els carrers Mestre Magi Casanovas i Onze de Setembre, ocupat per cases unifamiliars d'estiueig. | 98|119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68074 | C/ Parellades, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-parellades-12 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons el Pla Especial cal conservar la façana; es permet afegir un pis reculat 3 metres de la línia de façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos. La planta baixa disposa de dues obertures, una porta de tarja de ventall i un gran portal amb una llinda en forma d'arc escarser. A la zona de sòcol s'observa un aplacat de pedra amb un acabament motllurat de pedra artificial. A les dues plantes restants presenta una organització d'obertures idèntiques: una finestra i un balcó. Els dos balcons disposen de la llosa d'obra amb reforços de ferro i decorades amb rajoles. Les baranes són senzilles i incorporen la combinació de barrots verticals simples i helicoïdals. Cap obertura disposa d'emmarcaments significatius. Corona la façana una cornisa formada per diverses filades de maons combinant amb una de teules de cantell, formant un fals ràfec. Damunt de dita cornisa se situa la barana del terrat pròpiament dita, feta d'obra massissa. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-196 | c/ Parellades, 12 | 41.2365600,1.8089200 | 400186 | 4565702 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68074-foto-08270-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68074-foto-08270-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68074-foto-08270-196-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68320 | Cementiri Municipal de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-de-sitges | <p>ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11923 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XIX | El Pla Especial considera obligatori conservar i restaurar els diferents elements que integren el conjunt del cementiri | <p>El recinte del cementiri està format per una tanca d'obra on a l'interior es disposen perimetralment els nínxols pertinents. L'entrada al recinte s'emfatitza mitjançant una portada monumental que imita la disposició d'una església barroca; és a dir, un cos central coronat per un frontó triangular (rematat amb una creu de pedra) que emmarca un gran portal (defensat per una reixa) coronat per un arc de mig punt, on du inscrita la data de 1864. En els carcanyols resultants s'inscriuen uns relleus decoratius a base de garlandes circulars amb cintes ondulades. Entre aquests elements decoratius i el frontó hi ha inscrita la llegenda 'MORTUI : RESURGENT'. En els amples brancals de la porta s'insereixen dins d'un cercle lleugerament motllurats situats a nivell d'imposta, uns relleus representant el crismó de Crist. Separat dels brancals de la portada s'insereixen dues pilastres encastades en els murs perimetrals rematades per sengles pinacles decoratius de pedra, que adopten la forma de piràmide. Entre aquestes pilastres i els brancals de la porta es disposen els elements corbs d'unió amb la portada pròpiament dita, solució que adopten les façanes de les esglésies barroques. Tots els elements de relleu citats (garlandes, cintes, frontó, crismó, etc.) estan pintats de color magenta contrastant amb el color blanc del fons i de la resta del mur perimetral. La línia d'imposta, però, s'estén al llarg de tot el mur perimetral de la façana principal, preservant la mateixa bicromia. Finalment, cal mencionar que l'organització interior respon a la típica dels cementiris de finals del XIX, amb un gran nombre de panteons monumentals de famílies il·lustres de la vila, situats a l'espai central del recinte. Alguns d'ells obrats per personalitats del món artístic i arquitectònic del moment, dels quals hi destaquen, d'entre molts d'altres, el de la família de Josep Cros Juliana, obra de Josep Llimona (1908) o el panteó de Joan Pintó, d'estil neogòtic dissenyat per l'arquitecte Elies Rogent (1856).</p> | 08270-442 | Av. Balmins s/n | <p>L'antic cementiri de la vila de Sitges estava emplaçat al baluard, al costat de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. L'any 1773, en el decurs d'una visita del bisbe de Barcelona, es va decidir traslladar el cementiri, però no es va concretar el nou emplaçament. Ja a les primeres dècades del segle XIX, la construcció d'una nova àrea cementirial va esdevenir una necessitat immediata, especialment després de la promulgació d'una ordre de la Regència del Regne -amb data de desembre de 1813- que prohibia ubicar les necròpolis a l'interior de les ciutats. Les obres van iniciar-se ràpidament i el nou recinte va ser beneït el 23 de febrer de 1814. Des de finals del segle XIX i tot el llarg del segle XX el cementiri ha estat objecte de diverses reformes de remodelació i ampliació. L'any 1974 es va haver de projecta una nova àrea d'enterrament, essent l'existent irremeiablement petita. Pel que fa a l'autor de l'obra, Francesc Cros i Massó (1793-1869), és un dels exponents de l'arquitectura neoclàssica sitgetana i pertany a una nissaga de mestres d'obres i arquitectes de gran renom en aquesta vila. Són coneguts diversos projectes realitzats per a habitatges del casc antic, i la seva participació en la residència d'Aleix Vidal Quadras i l'ampliació de l'església parroquial; també compta amb diverses col·laboracions amb Jaume Sunyer. La pròpia família Cros posseeix un panteó en el cementiri noucentista, presidit per una figura de l'escultor Josep Llimona. Altres figures destacades, enterrades en aquesta necròpolis són els pintors Joan Roig i Soler (1852-1909), Joaquim Sunyer (1874-1956) i l'escultor Pere Jou (1891-1964). El conjunt escultòric que decora les tombes i mausoleus és notablement significatiu i inclou obres de Josep Reynés, Joan Guenomi, el propi Pere Jou, Josep Llimona, Josep Cros, Alessandro Mariotti, Agapit Vilamitjana i Manuel Fluxà. D'altra banda, són nombrosos els artistes sitgetans enterrats en aquesta necròpolis, entre els que figuren Alfred Sisquella, Emili Grau Sala, Joaquim de Miró, Artur Carbonell, Albert Bartés, Artur Ramon, Agustí Ferrer Pino, Josep Vidal i Arcadi Mas i Fondevila.</p> | 41.2365600,1.8159400 | 400775 | 4565694 | 1814-64 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68320-foto-08270-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68320-foto-08270-442-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68320-foto-08270-442-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Cros | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||
| 68073 | Casa Francesc Ferret i Obrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-ferret-i-obrador | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de la façana, inclosa la fusteria de la planta baixa i del vestíbul. | Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de quatre plantes (pb + 3p). Disposa de tres obertures a la planta baixa i de quatre als pisos superiors, en la configuració de les quals s'aplica un llenguatge formal clarament noucentista. La planta baixa consta d'una porta central, flanquejada per dos finestrals; en els tres casos els brancals i les llindes estan conformades per carreus que presenten els angles interiors bisellats. Les llindes tenen forma d'arc rebaixat i presenten una decoració en el centre d'aplicacions ceràmiques que configuren motius florals. A la zona central, a mode de clau, se situa una de les mènsules que suporta la volada del balcó del pis principal. El forjat del ras inferior es tradueix a l'exterior mitjançant un fris de dentellons. El pis principal disposa d'un balcó corregut amb volada de llosanes de pedra i barana de trams de balustres entre pilars; en el centre es localitza un plafó rectangular amb una garlanda esgrafiada. Les quatre obertures que emmarca són rectangulars i presenten els brancals i les llindes ressaltats per una motllura. En el segon i tercer pis s'identifiquen quatre balcons independents; els del darrer nivell presenten les llindes en arc rebaixat, decorat per aplicacions ceràmiques que defineixen motius florals. El coronament consta de diferents elements, concretament d'una primera cornisa simple, d'un registre d'obertures de ventilació per a la solera, d'un fris de dentellons, d'una cornisa motllurada i, finalment, d'una barana d'obra. | 08270-195 | c/ Parellades, 8-10 | 41.2365700,1.8090200 | 400195 | 4565703 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68073-foto-08270-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68073-foto-08270-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68073-foto-08270-195-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Antoni Mª Ferrater i Bofill | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Can Zera. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68071 | Casa J. Massó Matalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-masso-matali | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial insta a la conservació del volum construït i a la restauració de la façana. | <p>Edifici construït a dos vents, amb una solució de xamfrà per articular els seus dos frontis i un alçat de quatre plantes (pb + 3p). El projecte arquitectònic aplica un llenguatge clarament neoclassicista i les cornises que tradueixen a l'exterior els forjats interns, accentuen les visuals horitzontals de la composició. La planta baixa conserva la decoració original d'alguns dels locals comercials, així com l'arrambador ceràmic de l'entrada. Al primer pis totes les obertures corresponen a balcons ampitats que presenten els brancals i les llindes conformades per carreus que sobresurten del plom del mur i que mostren els angles interns motllurats; les baranes, de ferro de fundició, estan profusament decorades amb motius circulars i volutes. Del segon pis destaca el gran balcó corregut que se situa en el xamfrà i que engloba cinc obertures. La seva volada és de pedra i està suportada per mènsules decorades amb elements propis del repertori neoclàssic; sobre les llindes s'identifiquen motius florals probablement esgrafiats. El darrer pis disposa d'un balcó aixamfranat, de menor recorregut que l'anterior, mentre que en la resta del frontis s'identifica una alternança de finestres i balcons ampitats. El coronament consta d'una cornisa motllurada sobre la qual se situa la barana metàl·lica suportada per matxons.</p> | 08270-193 | c/ Parellades, 2 | <p>Segons la bibliografia consultada, l'edifici es va construir l'any 1850 i la seva fesomia actual respon a una reforma data l'any 1883.</p> | 41.2365700,1.8092800 | 400217 | 4565703 | 1883 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68071-68071-foto-08270-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68071-68071-foto-08270-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68071-foto-08270-193-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||
| 68091 | Villa Mª Lluïsa i Villa Cinta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ma-lluisa-i-villa-cinta | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que cal conservar les façanes; es permet afegir un pis de manera conjunta | Es tracta de dos habitatges unifamiliars, construïts entre mitgeres i organitzats en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla transitable. Conegudes com Villa Mª Lluïsa i Villa Cinta, la disposició d'obertures a la planta baixa és regular, amb dues portes extremes i dues finestres centrals, totes aquestes obertures amb llindes rectes i sense cap motiu decoratiu. A la planta pis s'organitzen quatre finestres, també amb les llindes rectes sense cap tipus de decoració remarcable. Corona la façana una cornisa contínua simple, sota la qual s'aprecien els espiralls del terrat a la catalana. A la zona de sòcol es disposa d'un aplacat de pedra formant un paredat poligonal. | 08270-213 | c/ Port Alegre, 67-69 | 41.2365700,1.8151700 | 400710 | 4565696 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68091-foto-08270-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68091-foto-08270-213-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 22 que comprèn el tram del c/ Port Alegre entre els carrers Mestre Magi Casanovas i Onze de Setembre, ocupat per cases unifamiliars d'estiueig. | 98|119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68128 | Casa Francesc Ferret Obrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-ferret-obrador | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial insta a conservar la façana i a restaurar-la estrictament | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i amb una estructura en alçat de planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable. Disposa d'una ampla façana on s'organitzen vuit eixos verticals d'obertures, la tipologia de les quals varia, segons el nivell on estiguin situades. Dues de la planta baixa es correspon amb accessos a sengles vestíbuls de caixes d'escala, ja que en disposa de dues. Les obertures de la primera planta s'organitzen de la següent manera: els dos eixos extrems són finestres, seguits de dues balconades amb dues obertures cadascuna, i al centre es disposen dues finestres; la planta segona s'organitza pràcticament de la mateixa manera, llevat de les dues balconades són substituïdes per quatre balcons; i la planta tercera recupera l'organització de balconades de la primera. La volada dels balcons és decreixent, segons l'alçada, i disposen del mateix disseny de barana, de ferro de forja amb elements curvilinis (reganyols) sota el passamà (que és simple) i a la zona de sòcol. Destaquen també els ampits de totes les finestres, motllurats i en voladís i dues mènsules cadascun, amb el frontal decorat amb rajola de valència de color blau marí. Totes les obertures disposen d'uns emmarcaments motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, destacant les llindes de les obertures de la darrera planta, que tenen forma d'arc escarser, decorades amb motius florals. Corona la façana una cornisa contínua motllurada i decorada amb permòdols. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat simple. El frontis incorpora una capelleta amb la figura de Sant Francesc on hi consta la data de 1775.</p> | 08270-250 | c/ Sant Francesc, 1-3 | <p>Aquest edifici alberga a la seva planta baixa el popular bar 'Xatet', fundat per Salvador Satorra en la dècada dels anys vint del segle XX.</p> | 41.2365900,1.8093000 | 400218 | 4565705 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68128-68128-foto-08270-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68128-68128-foto-08270-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68128-foto-08270-250-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Antoni Mª de Ferrater i Bofill | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges durant la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 68271 | Casa Bartomeu Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-carbonell | <p>BAREY, A. (1979) 'La difusione del modernismo', revista 'Lotus' núm. 23. Milà. COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. LAHUERTA, J. (1978) 'El arquitecte Ignasi Mas (1881-1953) revista ' Carrer de la Ciutat' nº 2. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11980 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial obliga al manteniment íntegre del volum i de les façanes, i recomana als serveis tècnics municipals que vetllin especialment les actuacions a l'interior | <p>Es tracta d'un dels edificis més característics del centre urbà de Sitges, del que ha esdevingut una veritable fita arquitectònica. Es tracta d'una finca entre mitgeres, que consta d'una alçat de quatre plantes (pb + 3p) i de tres accessos en el nivell inferior que corresponen a altres tantes botigues, les quals disposen d'habitatge compartit entre la planta baixa i el pis principal. Els altres dos nivells consten de dos habitatges cadascun d'ells, amb els menjadors emplaçats a la cantonada i el servei i la cuina interiors, ventilats a través d'un pati de llum. Pel que fa al disseny de les façanes, cal destacar la forma de les obertures de la planta baixa i l'entresòl a partir d'una evolució de l'arc deprimit convex, sostinguda per pilars enllaçats per una mena de garlanda. En el primer pis se situen un total de tretze balcons, amb baranes de ferro decorades per unes peces ovalades molt característiques de l'autor de l'obra Mas i Morell. En el segon pis, les mesures dels balcons disminueixen a mida que s'apropen al cos de la torre del rellotge on se situa un balcó cantoner de notable volada. En el segon pis de la torre se situa una tribuna de fusta amb vitralls policroms. Sobre les obertures dels balcons i finestres s'identifiquen motius esgrafiats, novament de disseny oval. La façana es corona amb una barana d'obra que finalitza amb una suau corba, fins a desenvolupar un cos graonat en el centre i unir-se, finalment, amb la coneguda 'torre del rellotge'. Del seu cos destaca la base, formada per cinc cobertes a doble vessant -que contenen cinc rodones decorades per trencadís de ceràmica- i de la que surt la característica punxa.</p> | 08270-393 | Plaça Cap de la Vila, 7-8 | <p>Bartomeu Carbonell i Mussons (Sitges, 1859-1947) va emigrar a Santiago de Cuba, on establí la firma comercial 'Carbonell. Hnos' dedicada a la importació de teixits. A la seva tornada va encarregar la construcció d'una gran residència a l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, per a la qual cosa va triar una parcel·la de forma irregular, situada al bell mig del nucli històric sitgetà, a la plaça Cap de la Vila. En aquest indret s'aixecava un dels sis portals de l'antiga muralla de Sitges (s. XVII). La primera construcció civil fou construïda per Gaietà Buïgas i Monravà, segons un projecte aprovat pel consistori el 17 de juny de 1889. El promotor de l'edifici modernista va sol·licitar la llicència d'obra el mes de desembre de 1912 i va presentar els plànols del projecte definitiu al maig de l'any següent. Com ja hem dit, el responsable de l'execució tècnica de l'obra fou l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, qui va finalitzar l'edifici l'any 1915. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Ignasi Mas i Morell (1881-1853) compta a diferents obres realitzades amb plantejament modernista. A Barcelona va construir la plaça Monumental i els magatzems 'El Siglo'. Fora de la capital és coneguda la seva actuació a Sant Pol de Mar, on va dirigir l'aixecament de les escoles, i a Sant Joan Despí on va construir la Casa Auriga. A Sitges l'únic edifici que va projectar va ser, precisament, la casa del Cap de la Vila.</p> | 41.2365900,1.8096800 | 400250 | 4565704 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-68271-foto-08270-393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-68271-foto-08270-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-foto-08270-393-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Ignasi Mas i Morell (1881-1953) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és, precisament, la Casa del Rellotge. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa del Cap de la Vila o Casa del Rellotge. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||
| 68072 | C/ Parellades, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-parellades-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | L'edifici està essent objecte d'una operació de rehabilitació que sembla respectar les disposicions de la normativa del Pla Especial pel que fa a la conservació del frontis. | Finca situada entre mitgeres, que mostra un alçat de tres nivells (pb + 2p). L'immoble actualment es troba en procés de rehabilitació, mitjançant la conservació del frontis i la reordenació dels interiors. No ha estat possible observar les obertures existents a la planta baixa. Pel que fa als pisos superiors, aquests consten d'un balcó i una finestra; sembla que l'obra que s'està duent a terme respectarà les volades motllurades i les baranes de ferro, de fundició, a l'igual que el coronament que consta d'una cornisa -també motllurada- i de la barana d'obra llisa del terrat transitable. | 08270-194 | c/ Parellades, 6 | 41.2366000,1.8091500 | 400206 | 4565706 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68072-foto-08270-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68072-foto-08270-194-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68216 | C/ Tassis, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-tassis-11 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquests edificis. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Es tracta d'un conjunt de tres casetes adossades, molt senzilles i construïdes amb obra de maó, revestit amb un arrebossat simple. La coberta és de teula a una sola vessant, amb un canaló de desguàs d'aigües pluvials, fet de teules d'encaix, situat al ràfec de la coberta. Les portes d'accés a l'interior són senzilles, així com les finestres, sense que s'observi cap tipus d'emmarcament remarcable. Les finestres estan defensades per una reixa de ferro de barrots verticals de secció circular. | 08270-338 | c/ Tassis, 11 | 41.2366100,1.8111900 | 400377 | 4565705 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68216-foto-08270-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68216-foto-08270-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68216-foto-08270-338-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68092 | C/ Port Alegre, 71- C/ Onze de Setembre, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-port-alegre-71-c-onze-de-setembre-20 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. El portal d'accés als habitatges se situa a la façana del carrer Port Alegre, més estreta que la del carrer de l'Onze de Setembre. Totes dues façanes disposen d'una zona de sòcol d'aplacat de pedra formant un paredat poligonal. La resta de superfície de la façana està revestida per un arrebossat senzill. Combina dues tipologies d'obertures, els balcons i les finestres, totes dues senzilles, amb emmarcaments rectes, sense cap tipus de decoració remarcable. Corona les dues façanes una cornisa simple continua, sota de la qual s'organitzen diverses petites obertures corresponents als espiralls del terrat a la catalana. Damunt la cornisa hi ha la barana del terrat, de ferro simple entre matxons d'obra. | 08270-214 | c/ Port Alegre, 71- c/ Onze de Setembre, 20 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2366300,1.8153600 | 400726 | 4565702 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68092-foto-08270-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68092-foto-08270-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68092-foto-08270-214-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 22 que comprèn el tram del c/ Port Alegre entre els carrers Mestre Magi Casanovas i Onze de Setembre, ocupat per cases unifamiliars d'estiueig. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67883 | C/ Àngel Vidal, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-angel-vidal-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de l'edifici, la modificació de la porta de la botiga i la retirada del rètol en bandera. | Casa de tres plantes d'alçada (pb + 2p) amb dues obertures a cada nivell. En la planta baixa destaca el portal principal, amb llinda d'arc rebaixat, que dóna accés a un vestíbul exterior. La porta de la botiga i el sòcol -que imita un parament regular de carreus- són modificacions recents. Els pisos superiors consten d'un balcó i d'una finestra. Els balcons mostren les seves volades conformades per llosanes de pedra amb el perfil simple i les baranes metàl·liques decorades seguint la tipologia més característica de mitjans del segle XIX (amb un sòcol de volutes confrontades i un fris d'oves situat sota el passamà). El balcó del segon pis és ampitat. En el coronament, la façana presenta l'habitual cornisa de perfil motllurat i una barana llisa d'obra que correspon al terrat transitable de la finca. | 08270-25 | c/ Àngel Vidal, 9 | 41.2366700,1.8101900 | 400293 | 4565713 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67883-foto-08270-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67883-foto-08270-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67883-foto-08270-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 85073 | Cova de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-carretera-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Mormeneo, L. 1996. La cova de la Carretera (Rocacrespa, Cubelles). Primera troballa del neolític antic evolucionat a la comarca del Garraf. I Congrés de Neolític de la Península Ibèrica, Gavà-Bellaterra 1995: 407-413. Virella, J.1979. Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques. Miscel·lània Penedesenca 1978 vol.1: 241-269. | La cova ha estat buidada repetides vegades per intervencions no ilegals no regulades. Actualment no queda sediment arqueològic | La cova de la Carretera es troba ubicada junt a la carretera BV-2115 a tocar de la quadra de Rocacrespa. Es tracta d'una cova de petites dimensions oberta en un banc de calcàries aptianes cretàciques, amb forma aproximada de 'T' en planta, de 4m de llarg per 1,5m d'amplada i 1,3m d'alçada a l'entrada i 1,7m d'alçada a l'interior. La col·lecció de materials recuperada durant les antigues excavacions és relativament escassa, però significativa: sis destrals i aixes de pedra polida, diferents elements d'indústria lítica tallada (làmines, gratadors i nuclis de sílex), fragments de dos vasos ceràmics (un dels quals es pot situar perfectament al neolític antic evolucionat), vint-i-dues denes discoidals de collaret (fetes sobre petxina), una d'esquist i tres de cal·laïta. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 08074-26 | c. BV-2115 km 5,5 | L'any 1966, quan s'eixamplava la carretera BV-2115, els peons van habilitar la cova per guardar-hi eines. En aquell procés, es descobriren restes arqueològiques (sobretot sis destrals de pedra polida). El propietari de la finca es va posar en contacte amb la Secció d'Arqueologia del Museu Victor Balaguer (de Vilanova i la Geltrú). Els membres d'aquest grup van excavar la cova pràcticament en la seva totalitat i les dades van restar inèdites fins que van ser publicades l'any 1996. | 41.2367800,1.6637800 | 388024 | 4565903 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 68143 | C/ Sant Gaudenci, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-gaudenci-4 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII | El Pla Especial insta a conservar la façana; es permet edificar la resta de la parcel·la fins a una alçada de pb + 2p. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules formant dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel a la façana afrontada al carrer de Sant Gaudenci. Presenta tres eixos d'obertures regulars i alineats, amb una porta central a la planta baixa amb una llinda d'arc escarser (rebaixat) i amb emmarcaments de carreus de pedra escairada. La planta pis presenta un balcó central amb llosa de pedra i barana simple, flanquejat per dues senzilles finestres, les tres obertures sense cap tipus d'emmarcament remarcable. A la segona planta es disposen tres finestres de les mateixes característiques que les anteriors; això sí, més petites. Corona la façana una cornisa de dues filades de maons en voladís que suporten un canaló de desguàs d'aigües pluvials, fet amb teules d'encaix. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc, llevat d'una zona de sòcol pintat de color grisenc. | 08270-265 | c/ Sant Gaudenci, 4 | 41.2368000,1.8080600 | 400115 | 4565730 | 1798 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68143-foto-08270-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68143-foto-08270-265-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges durant la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 85051 | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-rocacrespa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AVINYÓ, J. (inèdit) Papers relatius a la parròquia de Santa Maria de Cubelles (prop de Vilanova i la Geltrú, Barcelona) i termes veïns. Una llibreta, dos mapes i quantitat de papers amb notes històriques transcrites d'antics documents i observacions de caràcter parroquial aplegats per Mn. Avinyó al començament del segle XX. Donatiu de Mn. P. M. Bordoy, vers el 1940. (1998) Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVI-XX | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa s'emplaça a la quadra de Rocacrespa, tancada dins el baluard de Can Rovirosa. S'accedeix a l'interior del baluard travessant una porta obrada amb maons elaborada inspirada en l'arquitectura d'estil mossàrab, amb un arc de ferradura interior i un arc compost exterior. Ja a l'interior hi trobem l'església, d'una sola nau de 9 x 6 metres, coberta a dues vessants de teula àrab. A la façana principal, orientada a sud-oest, i amb les cantonades de maons, hi trobem una porta carreuada rematada en arc de mig punt, restaurada. A la dovella central hi ha gravat l'any 1556. Per sobre, centrades, hi trobem dues finestres. La inferior, rodona, a l'estil d'un rosetó, està emmarcada per maons de cantell. Per sobre d'aquesta, sota el ràfec, hi ha una altra obertura, més petita, ovalada. El ràfec està realitzat amb maons, imitant aquests els caps de biga de fusta de la coberta sortint cap a l'exterior del mur. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull construït també amb maons rematat per una creu de ferro forjat. S'hi conserva la campana. Totes les façanes de l'església es troben emblanquinades, excepte les ornamentacions de maons. L'interior de l'església és de planta rectangular, amb un arc toral central que, sustentat sobre pilastres adossades suporta el sostre, d'encavallada de fusta. La capella està presidida per una imatge de Sant Jaume, que substitueix a una d'anterior de Sant Gabriel (vegeu l'apartat d'història). Entorn de la imatge del sant hi disposen tres fornícules on antigament hi devia haver-hi imatgeria sagrada. Des de l'altar, elevat respecte la resta de la nau, s'accedeix a una sagristia adossada al lateral dret de l'església. Tot l'interior va ser emblanquinat l'any 2010, quan la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Hi trobem motius pintats amb tons terrosos referents al naixement, l'esclavitud del treball, l'enunciació i la vida i la mort. També hi ha pintat amb el mateix color un arbre genealògic de la família Rovirosa. | 08074-4 | Quadra de Rocacrespa | A partir dels primers documentals del conjunt de Rocacrespa, en aquest espai hi hauria existit un castell a partir de, com a mínim, el segle XII. És possible que en aquella època existís una primera església en aquest espai, de la qual no es té coneixement. L'edifici actual podria respondre a la data que figura gravada a la dovella central de l'arc d'entrada, és a dir, el 1556. El primer esment documental de la capella de Rocacrespa és del 27 d'abril de 1571, data en què apareix esmentada en un arrendament. També apareix en el testament de Bernat de Vilanova i Panyella de l'any 1627, en què hi ha una clàusula sobre el manteniment de l'esmentada capella. Segons Joan Avinyó, l'edifici actual no està situat al mateix lloc que ocupava en 1638, sinó que aleshores estava emplaçat en el lloc on avui hi ha l'era. La construcció actual sembla inspirada en l'arquitectura preromànica catalana del segle X, en la qual les esglésies eren d'una sola nau, amb coberta a dues vessants i profusa utilització de l'arc de ferradura. Aquest estil arquitectònic no va tenir continuació després del segle XI, a banda de l'estil modernista de finals del segle XIX i començament del XX, que influït pel pensament romàntic vuitcentista va adoptar formes d'origen tradicional, històric o llegendari d'inspiració àrab. i va sorgir una tendència estilística basada en les formes artístiques de l'edat mitjana. La presència d'elements medievalitzants transformats i la utilització de l'obra vista, ens permetria formular la hipòtesi que aquest edifici va ser construït a finals del segle XIX o principis del XX (PINOS, 1998). L'interior de la capella va ser malmès l'any 1936. Després de la Guerra Civil, l'any 1940, la família adquirí a Barcelona una talla de Sant Jaume per substituir al Sant Gabriel que havia presidit la capella fins aleshores, moment en que es canvià l'advocació de Sant Gabriel a Sant Jaume. La nova talla data del segle XVIII i sembla que provindria, originàriament, d'Olot. L'any 2010 la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Segons la memòria oral de la família, sota l'altar s'hi hauria enterrat a alguns soldats de la Guerra del Francès. | 41.2368300,1.6623200 | 387901 | 4565911 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La capella també era coneguda com de Sant Gabriel de Rocacrespa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85131 | Corral de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-rocacrespa | Tot i que es troba abandonat i envaït per la vegetació, la construcció es troba en un estat de conservació relativament bo, ja que les parets encara es troben dempeus. | El corral de Rocacrespa s'emplaça a mitja alçada al fondo del Castellot, a mà dreta de la carretera BV-2115, per sobre d'uns camps de vinya. Es tracta d'un corral parcialment enrunat de morfologia quadrangular de 16m de llarg per costat i prop de 330m2 d'extensió. La construcció de tres de les quatre cares de l'edifici combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia, amb una alçada total conservada de prop de 2m. La darrera cara, la d'accés, està completament realitzada en pedra seca i maçoneria lligada amb fang a trams. La porta, amb blocs escairats als brancals i com a llinda hi té una biga de fusta encara conservada. | 08074-84 | Fondo del Castellot | Lloc propietat de la família Rovirosa, posseïdors de la quadra de Rocacrespa i nombrosos terrenys al voltant des del segle XVI | 41.2368300,1.6650500 | 388130 | 4565907 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 67992 | C/ Jesús, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-6 | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial determina la conservació estricta de la façana | Casa de veïns construïda entre mitgeres i que consta d'un alçat de tres nivells (pb + 2p) amb dues obertures en cadascun d'ells, ordenades en dos eixos descentrats respecte de l'amplada total de la façana, ja que manca l'eix de la banda dreta. Totes les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes realitzades amb material d'obra arrebossat. A la planta baixa de l'edifici s'identifica una porta central que dóna accés a l'interior de l'edifici. A l'esquerra se situa una finestra que disposa d'un ampit de pedra ,que sobresurt del plom definint una forma ovalada i que també condiciona la forma de la corresponent reixa metàl·lica. En la banda dreta d'aquest ras és visible un conjunt de vint-i-tres rajoles, realitzades per Lola Anglada, que corresponen als premis del concurs de Catifes de Flors del dia de Corpus, guanyats des de l'any 1950. En el primer balcó les obertures existents corresponen a un balcó que ocupa la zona central i a una finestra situada en la banda esquerra. El balcó presenta volada de llosanes de pedra, amb motllures de perfil recte i barana metàl·lica de fundició, amb el sòcol decorat i un fris de volutes sota el passamà. En el segon pis s'identifiquen dues finestres convencionals i, en el coronament, s'emplaça l'habitual cornisa motllurada i la barana d'obra del terrat. | 08270-134 | c/ Jesús, 6 | 41.2368300,1.8099700 | 400275 | 4565731 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67992-foto-08270-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67992-foto-08270-134-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68140 | Museu Romàntic. Casa Josep Bonaventura Falç. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-romantic-casa-josep-bonaventura-falc | <p>CASTILLO, A. del (1963) 'La casa Llopis del Museo Romántico Provincial' a 'Sitges'. Sitges. CASTILLO, A. del 'Museo Romántico. Hogar Ochocentista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 Monuments catalans'. Barcelona. GONZÀLEZ, A. JAEN, G. BASTARDAS, A. (1983) 'Memòria 1981-1982 del Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic'. Barcelona. 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982:286). Vol. 5. Barcelona. 'Guia abreviada del Museo Romántico Provincial' (1968) Barcelona. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11985 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona. PLANAS, R. (1961) 'El Penedès i Garraf'. Barcelona.</p> | XVIII | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament l'exterior i l'interior de l'edifici. | <p>Edifici construït a dos vents que ocupa la cantonada entre els carrers de Sant Gaudenci i de Sant Josep. Presenta un alçat de quatre nivells (sot + pb + 2p) i un pati i galeria posteriors. Les seves façanes destaquen per la senzillesa del seu llenguatge formal i la seva estricta simetria. La composició estableix la jerarquia de cada nivell de l'edifici, essent el primer pis, o planta principal, el que gaudeix d'una major representativitat ressaltada per la seva alçada, per les dimensions de les obertures i per l'amplada de la volada dels balcons. La porta d'accés presenta forma d'arc rebaixat -en ella figura la data de 1793- mentre que la resta d'obertures són rectangulars. Les visuals horitzontals es treballen a partir de les motllures que coincideixen amb els forjats de l'edifici, i la verticalitat s'emfatitza mitjançant les pilastres que recorren el frontis. El coronament de la façana consta d'un fris de dentellons i d'una barana de balustres, amb una mena de capcer flanquejat per gerres ceràmiques. Pel que fa a l'interior de la finca, conservat com una residència de l'època, destaca el pati o vestíbul de la planta baixa, que permet accedir al celler soterrani, on s'elaborava la coneguda malvasia Llopis; també dóna accés a l'escala principal que comunica amb la planta noble, la qual conserva la decoració original de les sales de recepció i de ball. Destaca també la galeria posterior, decorada amb pintures murals, que dóna accés al jardí de la part posterior. Pel que fa als elements mobles, són especialment interessants les peces de mobiliari de diferents estils, totes elles datables del segle XIX, i la col·lecció de nines antigues 'Lola Anglada'.</p> | 08270-262 | c/ Sant Gaudenci, 1 - c/ Sant Josep, 10-12 | <p>L'edifici Can Llopis va ser construït a instàncies de Josep Bonaventura Falç i Roger l'any 1793, i va ser propietat de la nissaga Llopis fins l'any 1935, moment en què Manuel Llopis de Casades va realitzar un llegat testamentari a favor de la Generalitat de Catalunya, que incloïa la finca, el seu mobiliari i altres objectes, amb la finalitat de destinar el conjunt com a museu romàntic. La guerra de 1936 va bloquejar temporalment aquest projecte, que fou reprès l'any 1943 gràcies a la col·laboració de Mercè Llopis de Fontcoberta, que va repetir l'oferiment a la Diputació Provincial de Barcelona. L'any 1946 es van iniciar definitivament les obres de condicionament per a instal·lar el museu, que van concloure l'any 1947. L'entitat va ser inaugurada el 1949, sota la direcció d'Albert del Castillo. El 1986 es van realitzar obres de restauració, sota la direcció de l'arquitecte Albert Casals.</p> | 41.2368600,1.8077800 | 400091 | 4565737 | 1793 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68140-foto-08270-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68140-foto-08270-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68140-foto-08270-262-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. L'edifici també és conegut com Casa Manuel Llopis i Falç o Can Llopis i Bofill. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1773 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||
| 68377 | Museu Romàntic. Casa Llopis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-romantic-casa-llopis | CASTILLO, A. del (1963) 'La casa Llopis del Museo Romántico Provincial' a 'Sitges'. Sitges. CASTILLO, A. del 'Museo Romántico. Hogar Ochocentista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GOU, A. (1985) 'Guia sumària del Museu Romàntic'. Barcelona GOU, A. (1986) 'Les nines del Museu Romàntic'. Barcelona GRANELL, F. (1988) 'Lola Anglada'. Barcelona 'Guia abreviada del Museo Romántico Provincial' (1968) Barcelona 'Hogar ochocentista (Casa Llopis)' (1948). Barcelona 'La vida quotidiana en el Romanticisme' (1987). Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | XVIII-XIX | En el Museu Romàntic es dóna la peculiaritat que el continent de la col·lecció museística és en si mateix part del contingut de la seva exposició. La seva finalitat és evocar al visitant l'ambient i la vida del segle XIX. Can Llopis és un edifici neoclàssic que, exteriorment, destaca per la seva sobrietat. Tanmateix, el seu interior ofereix al visitant un recorregut complet per les formes de vida quotidianes de la societat benestant sitgetana del segle XIX. Pel que fa al seu mobiliari, hi predominen els estils imperi, fernandí i isabelí. S'identifiquen peces d'inspiració clàssica, sense corbes i amb aplicacions de metall, i d'altres d'estil romàntic i aburgesat que destaquen, contràriament, per la preferència vers les línies corbades. En general, l'ambientació de les dependències s'ha mantingut amb tota cura dels detalls, com ara la presència dels llums d'oli -únic sistema d'il·luminació de l'època- . Al llarg del recorregut s'il·lustra també l'evolució de la llum domèstica al llarg del segle XIX, amb la incorporació de candelers, aranyes d'espelmes i enllumenat de gas. D'altra banda, i com era habitual en les llars burgeses del moment, Can Llopis permet apreciar un bon repertori d'objectes domèstics i decoratius de les procedències més diverses. La col·lecció compta amb un total de 2.500 objectes, entre els que destaquen vidres de Murano, porcellanes de Saxònia, cristall de Bohèmia i de La Granja, rellotges, cortinatges i damascs, autòmats i joguines, instruments musicals, llibres i cartes, i un llarg etcètera. Bona part de les sales del primer pis alberguen la col·lecció de nines i joguines de l'artista i escriptora Lola Anglada, que va ser cedida a la Diputació de Barcelona l'any 1961, moment en què ja es va instal·lar en el Museu Romàntic. La col·lecció reuneix més de 1.300 peces originàries de diversos països. La peça més antiga està datada al segle XVII, mentre que la major part de les peces són dels segles XVIII i XIX. S'identifiquen nines de fusta, de paper maixé, de porcellanes i d'altres que incorporen mecanismes i estan dotades de música i moviment. Aquesta col·lecció intenta recuperar, a través de les nines, les formes de vida, els vestits i les actituds perdudes del segle XIX, i ho fa amb un afany clarament sentimental; no es tracta, doncs, d'una sèrie creada amb l'objectiu de cercar exemplars excepcionals o peces úniques. | 08270-499 | c/ Sant Gaudenci, 1 | L'any 1793, Josep Bonaventura Falç, descendent d'un dels llinatges sitgetans més coneguts, va construir la seva residència fora de la vila emmurallada. La casa va passar a denominar-se Can Llopis arrel del matrimoni del propietari amb una filla d'aquesta família. Amb el pas del temps, l'edifici va acabar integrant-se en el casc urbà de Sitges, essent testimoni dels esdeveniments que conformen la història del segle XIX, des de la invasió napoleònica fins a l'impuls econòmic i cultural que va suposar la tornada dels anomenats 'americanos', sitgetans d'origen que havien fet fortuna mitjançant activitats comercials i mercantils amb les colònies caribenyes. Un dels principals representants de la nissaga Llopis, Bernardí Llopis i Pujol, constitueix un exemple paradigmàtic de la societat sitgetana d'aquell moment. Va néixer el 1822 i es dedicà a la producció familiar de malvasia, jugant també un paper destacat en la vida pública de la vila, especialment com a membre de la comissió que reclamava la construcció del ferrocarril. El darrer membre de la família, Manuel Llopis i Casades, va donar la casa pairal a la Generalitat de Catalunya l'any 1935. Tal i com va succeir amb altres projectes culturals, la Guerra Civil va interrompre aquest procés, que no es reprendrà fins l'any 1943, moment en què l'edifici va passar a mans de la Diputació Provincial de Barcelona. Entre 1946 i 1948 es van dur a terme diverses obres de restauració sota la direcció del Dr. Alberto del Castillo, responsable també de la instal·lació del museu que fou inaugurat el 12 de març de 1949 i que ocupava inicialment la planta noble de l'edifici. Un any després, el recorregut museístic es va ampliar a la planta baixa de l'immoble, on van instal·lar-se tres sales més obertes al públic el mateix any 1950. L'any 1952 es van remodelar el jardí i la bodega vuitcentista que restaren així incorporades al circuit visitable i, finalment, el 1955 es va procedir a la presentació de la magnífica biblioteca de la planta baixa. L'any 1960, l'artista i escriptora Lola Anglada va donar a la Diputació Provincial de Barcelona la seva extraordinària col·lecció de nines antigues que ella havia anat reunint des de la seva infància, amb més de 400 peces procedents de diferents èpoques i països. L'escriptura de cessió es va signar l'any 1961 i es va procedir a instal·lar la col·lecció, de manera provisional, en una sala independent del Museu Maricel, cedida per l'Ajuntament de Sitges. Un cop habilitada la planta superior de Can Llopis, la col·lecció va ocupar la seva ubicació definitiva, inaugurada el 3 de juliol del mateix 1961. | 41.2368600,1.8077900 | 400092 | 4565737 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern|Contemporani|Isabelí|Romàntic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 99|94|98|100|101 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68144 | C/ Sant Gaudenci, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-gaudenci-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII | El Pla Especial insta a conservar la façana; es permeten eliminar les petites finestres de la banda dreta. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que disposa d'una façana estructurada en planta baixa i dos pisos i amb una organització d'obertures basada en dos eixos regulars ben definits. Per un costat, l'eix sembla coincidir a la planta baixa amb la porta d'accés als habitatges, molt senzilla, amb tres finestres a nivell més alt, probablement per tal d'il·luminar la caixa d'escala. El segon eix s'estructura amb un portal a la planta baixa (amb emmarcaments de pedra i llinda en forma d'arc escarser) i dos balcons a les plantes superiors (amb una petita finestra alta a cada nivell), amb llosa de pedra, amb volada i amplada decreixent, segons l'alçada. Les baranes són simples, amb barrots verticals senzills, així com també el passamà. Corona la façana un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc, llevat d'una zona de sòcol pintat de color grisenc. | 08270-266 | c/ Sant Gaudenci, 6 | 41.2368600,1.8080300 | 400112 | 4565736 | c. 1790 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68144-foto-08270-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68144-foto-08270-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68144-foto-08270-266-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67987 | Lògia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/logia | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra de la façana | Edifici disposat a dos vents que ocupa la cantonada dels carrers Jesús i Sant Bartomeu i que es considera un annex de l'actual finca nº 3 d'aquest darrer. Consta de dos nivells d'alçada, conformats per la planta baixa i una galeria superior. El parament està arrebossat amb morter de calç i combina colors rosats de diferents intensitats, si bé el més fosc s'utilitza per a ressaltar els elements arquitectònics pròpiament dits. El primer nivell presenta un únic accés situat en el frontis del c/ Jesús; es tracta d'una porta rectangular, amb la llinda i els brancals ressaltats per un franja llisa que sobresurt del plom del mur. Pel que fa al frontis del c/ Sant Bartomeu, s'identifiquen tres obertures, igualment rectangulars, que originàriament degueren ser concebudes com a finestres i que avui estan configurades com a aparadors. Una franja llisa ressegueix la línia del primer forjat, contribuint a accentuar l'horitzontalitat de la composició. En el primer pis es localitza una galeria conformada per una sèrie d'arcs de mig punt, d'obra, amb la imposta motllurada i probablement realitzada en pedra. Entre les seves obertures s'ha col·locat una barana de ferro, que destaca pel seu programa decoratiu, força elaborat, i que confereix a l'element l'aspecte d'una gran balconada. El forjat que cobreix aquest espai està conformat per bigues de fusta i llates, sense revoltons, i suporta una terrassa plana, probablement transitable. El coronament de la lògia presenta una cornisa motllurada de disseny convencional i una barana conformada per diferents trams de balustres. | 08270-129 | c/ Jesús, 1- c/Sant Bartomeu, 1 | 41.2368600,1.8097100 | 400253 | 4565734 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67987-foto-08270-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67987-foto-08270-129-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67993 | C/ Jesús, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació íntegra de la façana, però permet construir un segon pis reculat i sense àtic. | Edifici construït entre mitgeres i de dos nivells d'alçat (pb + 1p), amb dues obertures en cadascun d'ells, de forma rectangular i conformades per brancals i llindes d'obra, arrebossades pel mateix morter que recobreix el parament del frontis. A la planta baixa s'identifiquen dues portes que permeten accedir al local comercial que l'ocupa, mentre que al primer pis les obertures existents corresponen a balcons; que disposen de volada, probablement conformada per llosanes de pedra amb l'angle extern motllurat. La barana, de ferro de fundició, presenta un disseny similar als reganyons, molt freqüent en l'arquitectura civil decimonònica. Finalment, pel que fa al coronament de la façana, aquest consta d'una doble cornisa motllurada i d'una barana d'obra que delimita el terrat transitable de la finca. | 08270-135 | c/ Jesús, 8 | 41.2368600,1.8100100 | 400278 | 4565734 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67993-foto-08270-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67993-foto-08270-135-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68145 | C/ Sant Gaudenci, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-gaudenci-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos, més un tercer que sembla ser una remunta posterior. L'element característic de l'edifici és el tractament decoratiu de la façana, que alterna emmarcaments d'obertures en forma de faixa simple i pintats de color clar, amb la resta de superfície esgrafiada imitant una disposició de rajoles regulars amb elements florals i geomètrics. També és característica la balconada del primer nivell que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana. Les dues obertures de la planta segona responen a la tipologia de balcons gairebé ampitadors. Les reixes de la balconada i dels dos balcons superiors són de ferro de fosa imitant balustrades amb passamà senzill. El revestiment de la façana disposa d'una zona de sòcol d'aplacat de pedra imitant filades de maons col·locats al trencajunt. | 08270-267 | c/ Sant Gaudenci, 8 | 41.2368900,1.8081000 | 400118 | 4565740 | 1850-99 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68145-foto-08270-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68145-foto-08270-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68145-foto-08270-267-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc