patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
86312 Molí Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-bernat <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 167-168.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> XV-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí, de planta quadrada, del que se'n conserven dos pisos d'alçada i, al seu interior, les moles de la factoria. Els murs són fets de pedres escairades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'exterior de l'edifici hi ha diverses estructures annexes. A la part superior del camí del molí hi ha la bassa.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-71 Riera de Balà <p><span><span><span><span>Aquest molí era propietat del Noguer i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cadastre de Tavertet de l’any 1735 en fa referència.</span></span></span></span></p> <p>El molí Bernat només molia quan disposava d'aigua, ja fos perquè havia plogut o perquè s'havia recollit de la font que alimentava la bassa.</p> 702451127 4649788 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg1.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
91758 Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local XX-XXI <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> 08216-79 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> 19377 4671041 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
101568 Forn de la Calera https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-calera 08300-180 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
101567 Caseta de la Calera https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-la-calera 08300-179 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
72446 Font de l'Abel https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label XX L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> 08299-70 Sector nord. Al peu de les collades de Picamill <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> 723593 -852066 1945 08299 Vilada Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-06 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. 98 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68800 Vagó de tramvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-de-tramvia <p>http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1004331-el-tramvia-de-tiana-tornara-al-centre-del-poble-coincidint-amb-el-centenari.html</p> XX Reconstruït el 1996 <p>Vagó de tramvia que realitzava el trajecte entre Tiana i Montgat.</p> 08282-126 Avinguda Isaac Albéniz <p>L'abril del 1913 l'alcalde de Tiana Joan Garí i Botey , juntament amb l'Antoni Gaillard i en Josep Santana, sol·licità la concessió d'una línia de tramvia entre Tiana i Montgat, la qual li fou atorgada per 60 anys el 14 d'abril del 1915. El 10 de setembre següent es constituïa l'empresa 'TRANVIA DE MONTGAT A TIANA, SOCIEDAD CIVIL', que l'any 1930 canviaria el nom pel de 'TRANVIAS ELÉCTRICOS DEL LITORAL CATALÁN SOCIEDAD ANÓNIMA-TELCSA' i el dia 16 de setembre, dia de Sant Cebrià, s'iniciaven les obres de la línia. El dia 1 de novembre de 1916 es va fer el viatge inaugural. Es varen alçar 3 arcs de triomf: un l'entrada del poble dedicat a Joan Garí, un altre al centre del poble i un tercer a l'altre extrem en honor d'Antoni Gaillard. El vicari general doctor Guitart oficià una missa solemne en acció de gràcies i beneí el tramvia. El conductor, en Bruch, va traslladar les autoritats i convidats des de Tiana fins a l'estació de Montgat, i els tornà a Tiana, on els esperava un dinar al que varen assistir un centenar de persones. Hi havia 4 vehicles. Els primer, segon i tercer eren motors i el quart un remolc. El viatge durava 20 minuts de pujada i 15 de baixada, i costava 40 cèntims de pujada i 30 de baixada; si baixaves als pins del Dimoni, pagaves la meitat del preu. El 23 d'agost del 1954, després de 38 anys en funcionament, el cotxe nº 2, l'únic que quedava en servei, es va retirar definitivament de la circulació. Va ser l'últim viatge i tot el material de la línia fou desmuntat i venut. El comprà el ferrallista Aymerich de Barcelona. El cotxe nº 4, el remolc, fou venut l'any 1960 a una empresa química de Tarragona i acabà trossejat a Reus l'any 1971. El cotxe nº 3 va anar a parar a l'entrada de Vic, on fou desballestat l'any 1970. I els dos cotxes restants, el nº 1 i el 2 els comprà el senyor Von Arend, de Taradell, que els restaurà i els convertí en bars ambulants. D'un d'ells se n'ha perdut la pista, però de l'altre sabem que el seu recorregut ha estat: Tiana (1916-54)- Aymerich (1957-61)- Von Arend (1961-62)- Masclans (1962-75), benzinera 'La Pava' de Castelldefels- Montoya (1975-79), jardí d'apartaments a Castelldefels- Carrsaco (1979-80), passeig marítim de Castelldefels- Agaudo (1980-92), urbanització Masquefa- Tiana (10 de juliol 1992). El 1992 fou adquirit per l'Ajuntament de Tiana per 100.000 pessetes (més IVA) i traslladat a Tiana. Aquí, un reduït grup de tianencs van trigar 4 anys en reconstruir-lo. Finalment, el vagó recuperat va quedar instal·lat com a monument històric a la placeta que hi ha a l'avinguda Garí. D'aquell vell tramvia tianenc n'han quedat, a més del vagó esmenat, l'edifici de la parada final del tramvia de l'avinguda Albéniz, al costat de l'estanc, la placa 'Fin de trayecto' que estava ancorada a la paret de la parada, la 1ª pedra d'inauguració de les obres el 16 de setembre del 1915. Altre petit material, com la pel·lícula del tramvia, bitllets i fotografies, resten en mans de particulars.</p> 438878 459425 1916 08282 Tiana Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
84365 Festa Major de Daltmar https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar XX-XXI <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> 08145-240 Veïnat de Daltmar 08145 Olèrdola Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:38
86790 Restes del Fondal de Viladellops https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-fondal-de-viladellops XVIII Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. <p>Restes d'un edifici en ruïnes situada al fondal de Viladellops, identificable com una masia o bé un molí, tot i que no s'observen els elements propis d'aquest tipus de construcció (rec, bassa, carcabà, etc.). És de planta rectangular i es conserven els murs fins a l'alçada del pis, sense coberta. A l'interior s'observen restes d'algunes obertures, com també tot i que de forma simbòlica, de la volta catalana del forjat del pis. El parament és de pedra lligada. La vegetació que la cobreix en dificulta la descripció.</p> 08145-282 Fondal de Viladellops 394363 08145 Olèrdola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103439.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:38
96849 Rellotge de sol de la rectoria vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-vella XVIII En col·locar un tub de PVC entre la llinda i el marc del rellotge es van clavar dos claus en el marc inferior per aguantar-lo, malmetent part del suport que es va reparar amb una mica de ciment tenyit. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat al sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i les golfes, just per sota de l’eix vertical de la façana principal. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, lleugerament esgrafiat. S’identifiquen perfectament les divisions realitzades pel quadranter. De fora cap endins, presenta tres marcs. A l’exterior, un de més clar, amb una sanefa de fulles d’olivera pintades de color ocre i resseguides per una línia molt fina de color negre. A continuació un marc més estret, pintat de color ocre. Finalment, un tercer, molt més ample que els dos anteriors. És l’espai on el quadranter hi ha dibuixat les hores, de les 5 del matí fins les 5 de la tarda, en cicles de dotze hores. Només els extrems estan decorats amb les mateixes fulles que les anteriors assenyalades. La numeració és aràbiga feta a mà alçada, sense plantilla.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior, hi ha un astre solar antropomorf, molt malmès. S’hi observen les restes de l’ull esquerre i la boca, representada amb els mateixos dibuixos florals. Per sobre de l’astre solar, a cada costat, hi ha novament una decoració de fulles d’olivera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, més curtes. La línia de les dotze té dibuixada la campana de l’Àngelus, pintada del mateix color.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un suport i cercle sota el pol. Conserva restes de policromia general molt difuminades.</span></span></span></span></span></p> 08163-120 Camí de can Tapiola, s/n 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-03.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 98|119|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
101460 Rellotge del carrer Diputació 30 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-carrer-diputacio-30 XX <p>Rellotge de sol rectangular de tipus vertical, situat en una façana orientada a migdia col·locat al centre del frontó. Es tracta d’un model de sèrie elaborat amb rajoles de ceràmica i esmaltat policromat, en què l’orientació de la paret no correspon amb el disseny original del quadrant.</p> <p>Disposa de gnòmon de vareta metàl·lica, aparentment adaptat a l’orientació actual del rellotge. Presenta línies horàries traçades des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, amb numeració romana.</p> <p>A la part superior hi figura un sol antropomòrfic, mentre que el motiu central correspon a la representació d’un paisatge rural. </p> 08174-37 Carrer Diputació, 30. <p>El rellotge forma part de l’<em>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans</em>, impulsat per la societat fundada l’any 1988. La seva incorporació a l’inventari i primera revisió fou efectuada per A. Bernal el maig de 2023.</p> <p>Per tipologia, es tracta d’un rellotge de fabricació industrial seriada, habitualment col·locat com a element decoratiu, al qual manca un estudi detallat de l’orientació de la façana en relació amb la incidència solar i, per tant, la indicació horària és aproximada.</p> <p>La seva cronologia de fabricació es pot situar a la segona meitat del segle XX. </p> 08174 Puigdàlber Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08174/101460-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08174/101460-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08174/101460-37-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2026-06-02 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
90130 Creu del cementiri de Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-rubio <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Al centre del recinte hi ha un camí central amb una creu de pedra. Creu llatina amb una figura de la verge amb alt relleu. La creu se sosté directament sobre el fust, llis i de secció octogonal. Aquest es recolza damunt una base de secció octogonal amb la data inscrita de 1890 que descansa sobre una base circular. </span></span></span></span></span></span></p> 08185-52 Cementiri de Rubió. <p><span><span><span>Aquesta creu fou objecte de les destrosses ocasionades durant l’escamot anarquista que entrar a Rubió el 25 de juliol de 1936 amb l’objectiu de destruir els elements de culte. Segons consta, la creu fou destruïda. Les peces del fust, després de ser tirades per terra, van ser amagades pels veïns de Rubió.</span></span></span></p> 380809 461134 1890 08185 Rubió Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Cultural Inexistent 2022-10-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 119|98 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
78469 Llinda del carrer Major, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-carrer-major-3 XVIII <p>Llinda conservada d'una casa entre mitgeres del carrer Major del nucli de Sant Vicenç. L'element formava part de l'accés original de l'immoble, tot i que ha estat reformat recentment i s'ha habilitat per l'entrada de vehicles. Es tracta d'una llinda monolítica on hi ha inscrit l'any '1777' amb una creu de malta intercalada.</p> 08265-101 C. Major, 3 <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII, a l'entorn de l'antiga sagrera.</p> 439931 465701 1777 08265 Sant Vicenç de Torelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78469-foto-08265-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78469-foto-08265-101-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2022-12-29 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|94 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:48
94748 Resclosa i Canal de Can Guixà https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa XIX Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> 08237-90 Damunt la llera del riu Ter <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> 08237 Sant Quirze de Besora Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu Inexistent 2023-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella 98 49 1.5 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
97120 Casa del carrer de Jaume I, núm. 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jaume-i-num-11 XX <p>Casa que fa cantonada amb tres façanes lliures i una mitgera. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla a la catalana.</p> <p>La façana principal té una composició simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i dos a la planta pis. La distribució de les obertures a la planta baixa ve centrada per la porta d'accés, a l'eix central, i dues finestres reixades, en els laterals. A la planta pis, hi trobem un balcó corregut, amb llosana sostinguda per quatre mènsules, i barana de ferro, amb dos accessos. Les finestres de les dues plantes tenen persianes de fusta de llibret i els arcs són de carpanell.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color crema, amb un petit sòcol. El coronament és de balustrada amb capcer central on es pot llegir l'any de construcció: '1928'. Està presidit per una fulla d'acant. Als extrems hi ha dues gerres. A sota una cornisa volada i dos respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>Té una altra entrada per la façana del carrer de l'Església i l'entrada de vehicles al pati. Aquesta entrada és més petita i de llinda recta, però està emmarcada per un arc apuntat que arriba gairebé al sòcol.</p> 08163-181 Carrer de Jaume I, núm. 11 1928 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0555.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
101563 Fons documental de Viladecavalls a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-viladecavalls-a-larxiu-nacional-de-catalunya 08300-175 08300 Viladecavalls Legal Patrimoni documental Fons documental Pública 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
86418 Les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-2 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 72.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 309.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span>Masia de petites dimensions, de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. </span></span></span></span></p> <p>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. A la façana nord hi ha un petit cos annex, <span><span><span><span>actualment utilitzat com a porxo</span></span></span></span>.</p> <p>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</p> 08280-156 Sant Miquel de Sorerols 497447071 4649293 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86418-156jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86418-156jpg0.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
94494 Parc Usart https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-usart XX <p>Aquest parc rep el nom del seu fundador, Nicolau Usart i Rurriol. Es tracta d'un parc estructurat a partir d'una gran esplanada i un seguit de camins que es van adaptant a la topografia i la vegetació forestal del lloc, majoritàriament de pi blanc.</p> <p>A la zona de l'accés al parc trobem una font i des d'aquí s'obre un passeig central que porta a la torre mirador. A totes dues bandes del passeig central hi ha fileres d'arbustes i arbres, bancs per descansar i una zona de jocs infantils. Des de la torre mirador hi ha unes excel·lents vistes cap a la Vall de Riells. Des de l’esplanada principal unes escales donen accés a una zona emboscada de pins i a un petit mirador amb un banc, amb vistes a la plana del Vallès Oriental, a la vall del Tenes i als Cingles de Bertí, a més del Roc d'en Meler, una enorme roca de conglomerat vermell coneguda més com <em>l'Elefant</em>, i al <em>Cagarro del Diable</em>.</p> <p>És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona (mirador 14.50).</p> 08210-161 Carretera Sant Miquel del Fai BV- 1485, km 1,4 <p>El Parc Usart es va inaugurar el 1 d'abril de 1918 gràcies a l'impuls de l'industrial Nicolau Usart. A inicis del segle XX, es va fer molt popular entre la gent de Barcelona i altres zones urbanes que venien a Sant Feliu de Codines a estiuejar o a fer salut, ja que el clima del municipi era més sec i menys calorós a l’estiu que la majoria de viles dels voltants de la ciutat. Va esdevenir un lloc on gran quantitat de gent es va guarir de les afeccions pulmonars.</p> <p>Arran de la seva proximitat amb la ciutat, la qualitat del seu entorn natural i la presència de fonts i parcs, moltes famílies benestants de Barcelona es van anar establint fins formar una gran 'colònia' d’estiuejants dedicats als passejos, l'esport, el lleure i la cultura. Anar a berenar o a gaudir de la natura al Parc Usart era una activitat habitual.</p> <p>A mitjans del segle XX el camí de Sant Miquel del Fai es va pavimentar, fet que va derivar en la popularització de les excursions a aquest monestir del segle X. Des de llavors la carretera va esdevenir un pas obert als vehicles cap als Cingles de Bertí, i cap a la zona natural on es troba el parc.</p> <p>A partir de 1983, el parc es va anar reformant i consolidant les edificacions més antigues. En els darrers anys s’han fet treballs de millora i d’adaptació, així com la instalꞏlació de jocs infantils. El 2011 es va inaugurar un nou pas per a vianants fins al Parc, vorejant la carretera des del nucli urbà.</p> 431525 461607 1918 08210 Sant Feliu de Codines Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2024-01-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Nicolau Usart i Rurriol (promotor) 98 2153 5.1 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
84305 Ca l'Esperanceta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta 08145-221 08145 Olèrdola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:38
101565 La Calera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calera 08300-177 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
91960 Fira de Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-reis <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona</p> s. XX No es duu a terme des dels 1980s. <p>La Fira de Reis era un exemple de les fires nadalenques de la zona, especialitzades en productes típics d'aquelles dates. A Sant Jaume es feia una rifa amb cartes i es donaven torrons als guanyadors. A la tarda de la vigília, els infants sortien al carrer amb una esquella tot fent molt soroll perquè els Reis els sentissin, no passessin de llarg i deixessin regals en unes grans cistelles que es posaven a les eixides de les cases. La fira es va voler recuperar durant els anys 1980 al jardí de Cal Ferrer, amb animals i productes agrícoles i ramaders, però desafortunadament no va tenir continuïtat. </p> 08216-87 Era de Cal Ferrer i Plaça de Baix. 19377 4671041 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91960-d2-firabestiarak.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 119 2116 4.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
91957 Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-frontanya s. XX <p>La Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà es celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Jaume, patró de l'església del poble, que cau en 25 de juliol. La festa ha patit canvis durant els anys.</p> <p>Antigament, la Festa Major era festa grossa, on acudien tots els habitants de Sant Jaume i de municipis veïns. Es celebrava Missa Major, que era solemne, es feia cantada i se solia interpretar una missa de Pius X. La plaça de dalt es guarnia, s'enramava i es tancava amb boixos per celebrar-hi el ball que durava tres dies, on es podien escoltar 'músics grossos', un acordionista i un jazband (conegut popularment com a 'xisband'). La resta de balls durant l'any, només gaudien d'un acordió. </p> <p>Actualment, el dissabte al matí i a la tarda es duen a terme activitats infantils, concurs de botifarra i de tennis taula, mentre que al vespre sol haver-hi un concert acústic. Diumenge al matí hi ha la típica fira d'artesans, jocs tradicionals al carrer, missa solemne en honor al patró i ball popular. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Durant els anys 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més i era molt popular entre els veïns dels pobles del voltant. </p> 08216-85 Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. 19377 4671041 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-1977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-fira-2010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-2009.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2022-08-18 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez Les festes majors acostumen a dur-se a terme durant els mesos d'agost i setembre, ja que deriven de les celebracions de la collita anual. 119|98 2116 4.1 2484 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
89496 Els saurins de Polinyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya XIX-XX Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> 08167-77 08167 Polinyà Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública 2023-01-31 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
101566 Casanova de la Calera https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-calera 08300-178 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
101576 Escultura de les tres branques https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-les-tres-branques 08300-188 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
101578 Monument a Joana Biarnés https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joana-biarnes 08300-190 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
99043 Torre d'estiueig Passeig del Ferrocarril, 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-del-ferrocarril-18 <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> Primera meitat del segle XX <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular cobert amb una teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i un ràfec sostingut per mènsules de fusta. Disposa de planta baixa i dos pisos, el superior corresponent a un espai sota teulada a mode de golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta, a la planta baixa, la porta d’accés i una finestra a cada banda i, al primer pis, tres grans finestrals alineats amb les obertures inferiors. Al nivell superior hi ha tres finestres petites, la central de forma apuntada. Sota els ampits de les obertures (tant de la façana frontal com de les laterals) hi ha sanefes ceràmiques de color blanc i blau, tonalitats que també trobem en les rajoles que decoren, a l’alçada del primer pis, els quatre angles de l’edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre està vorejada per un jardí que queda separat del carrer per un mur. S’hi accedeix a través d’una porta enreixada flanquejada per dos pilars coronats amb elements ceràmics decoratius en forma de pinya. Totes les façanes estan pintades de blanc mentre que els diferents elements decoratius ceràmics són de color blau, configurant una estètica mediterrània característica de l’arquitectura noucentista. </span></span></span></span></p> 08238-30 Passeig del Ferrocarril, n. 18. <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> 419391 419391 08238 Sant Quirze del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99043-302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99043-303.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-10-07 00:00:00 Laura Pinto Font. INSITU SL. Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. 106 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
101573 Casa de l'estació d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lestacio-dolesa 08300-185 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
87638 Creu de la Santa Missió https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 XX <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> 08232-147 Pl. de la Creu de la Missió <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> 08232 Sant Pere de Riudebitlles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 51 2.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
98556 La Casanova de Sapera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-sapera ss. XIX-XX L'exterior està reformat i l'interior malmès. <p><span><span><span><span><span>La Casanova de Sapera correspon a una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta baixa i dos pisos. El frontis presenta una composició molt simètrica amb tres obertures per planta d’arc rebaixat i remarcat amb maons col·locats en pla a excepció de la finestra central del segon pis que és amb biga de fusta. El portal d’accés és d’arc rebaixat de maons col·locats a mode de sardinell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant s’hi adossa un pati tancat de planta quadrangular amb una canal de recollida d’aigües de maons damunt la paret nord. L’interior està tot cobert de vegetació. A la façana de tramuntana s’hi adossa un segon cos de planta quadrangular amb la coberta una vessant malmesa amb la porta d’accés a ponent. </span></span></span></span></span></p> 08168-10 Coll de la creu de Sapera. Sud de Pontons. 376548 45863831 08168 Pontons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-02-07 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. Propietat del mas Sapera. 119|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
101564 Fons fotogràfic de Viladecavalls a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-viladecavalls-a-larxiu-nacional-de-catalunya 08300-176 08300 Viladecavalls Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 55 3.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
101572 Barraca de la pedrera de la Calera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-de-la-calera 08300-184 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
89563 Casa Nova del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 47.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 86.</span></span></span></span></p> XVII-XIX <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada vora l’antic camí ral que anava cap a Serrateix, a uns 2 km aproximadament del nucli de Castelladral i de la casa mare, que era El Castell de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més baix però de dimensions considerables a l’oest i un cos amb pou-cisterna al nord, i té també un reng de coberts al sud separats de la casa per un corredor així com una petita pallissa aïllada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és força homogeni i s’hi aprecien refeccions però no fases constructives clares. Podria ser una construcció força antiga, tal vegada dels segles XVII-XVIII, i ha mantingut força íntegrament la tipologia tradicional. La façana principal, que s’encara cap a migdia i dóna al corredor, té un portal adovellat amb un escut a la dovella central. Aquesta façana s’estructura en base a dos eixos d’obertures. El parament és de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes hi trobem obertures de tipologia diversa, majoritàriament emmarcades amb pedra carejada. La de la façana nord s’ha transformat en un balcó.</span></span></span></p> 08141-339 Sector central nord del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta casa que ens donin pistes sobre el seu origen. Tal com el seu nom indica, va ser una masoveria de la casa anomenada El Castell, ubicada al nucli de Castelladral i que, molt probablement, va absorbir algunes funcions de l’antic castell. Segons la inscripció d’una llinda, de lectura dubtosa, sembla que la Casa Nova ja existia al segle XVII. Al segle XIX es devia ampliar amb els diversos coberts i cossos annexos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Casa nova del Castell”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dos pisos. Ja entrat el segle XX els propietaris continuaven sent els mateixos de la casa del Castell, i eren de fora de Navàs. A la Casa Nova hi van viure masovers fins a la dècada de 1960. En aquesta època els propietaris volien fer una urbanització que no va reeixir, i es van vendre la casa.</span></span></span></p> 399592 464017 08141 Navàs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-pallissa.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2021-10-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Conserva una llinda de lectura dubtosa del 1600. Informació facilitada per Jaume Obradors 98|119|94 45 1.1 1762 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:38
101571 Pedrera de la Calera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-calera 08300-183 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
101570 Pont de la riera de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-sant-jaume 08300-182 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
101574 Escales de l'estació d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-lestacio-dolesa 08300-186 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
101195 Barraca del Sot de l'Aigua II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-laigua-ii Es va restaurar l'any 2019. <p>Aquesta és una de les barraques del conjunt conegut com les barraques del Sot de l'Aigua. Es tracta d'una construcció de pedra seca de planta quadrada. Es descriu com a barraca terrera margera, ja que integra un marge posterior a l'estructura. La porta d'accés de la barraca és de llinda plana i té un cocó, una petita cavitat arran de terra, a l'interior. </p> 08291-159 Vessant dret del torrent de l'Orpina, al sot de l'aigua. <p>Aquesta barraca de vinya és construïda amb la tècnica de la pedra seca que consisteix en col·locar pedres sense utilitzar cap material d'unió. Aquesta tècnica ha estat molt utilitzada en les regions mediterrànies durant segles per bastir barraques o marges. L'any 2018 la UNESCO la va inscriure a la Llista Representativa del<strong> </strong>Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. </p> <p>En el cas de Vacarisses, aquestes barraques testimonien la importància que va tenir el cultiu de la vinya en aquest terme fins l'arribada de la fil·loxera, moment en el qual es va produir l'abandonament de gran part de les vinyes.</p> 408961 460449 08291 Vacarisses Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2026-03-24 00:00:00 Oficina de Patrimoni Cultural Forma part de la ruta de les barraques de vinya de Can Torrella, un conjunt de barraques situat al vessant septentrional de la carena de Torrella, al sud del terme. 119 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
101659 Refugi del turó del Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-turo-del-ros <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> 08300-251 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada 2026-10-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
84331 Casa de la plaça Major, 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-6 XIX <p>Casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al frontis hi ha un contrast entre el primer i el segon nivell, ja que el primer és molt auster i el segon està profusament decorat. Així, a la planta baixa, s'obre amb dos portals d'arc pla emmarcats amb una motllura. Sobre el seu eix hi ha dos finestrals d'arc pla, emmarcats amb motllures amb motius florals en relleu. Cadascun d'ells té sortida a balcons sostinguts amb mènsules decorades i estan delimitats amb baranes de forja. A la part central del frontis hi ha un altre finestral, de les mateixes característiques que els anteriors, però d'inferiors dimensions. Aquest cop, les mènsules sostenen l'ampit de la finestra. A banda i banda de cada finestra del pis hi ha una motllura a mode de pilastra estriada i capitells que sostenen un fris amb motius vegetals d'on arrenca la cornisa motllurada del coronament.A la part superior hi ha un capcer senzill. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, imitant carreus al pis, i els elements decoratius de diferent tonalitat per tal de ressaltar-ne la visibilitat.</p> 08145-226 Pl. Major, 6. 08734 Moja 390470 457570 08145 Olèrdola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84331-20190808095722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84331-20190808095706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84331-20190808095739.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 102|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:38
101658 Forn de calç de Can Baiona https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-baiona 08300-250 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada 2026-10-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
86264 Festivitat de Sant Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc XX <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> 08901-151 Carretera C-153, km. 28 - Pruit 45321 4653869 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
58232 Casa al carrer Prat de la Riba https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-prat-de-la-riba <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> XX <p>Casa entre mitgeres de doble cos i planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana principal, orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés a l'eix central, amb l'emmarcament de pedra vista treballada, i dues finestres als eixos laterals, totes les obertures amb arc escarser; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix central i dues balconades als laterals, totes les obertures són amb llinda i amb persianes de llibret de fusta; a la planta de les golfes, hi ha tres petites obertures rectangulars amb reixa de ferro. Damunt el balcó hi ha un guardapols en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules i entre aquestes, hi ha un fris amb relleus zoomorfs. A cada costat del balcó hi ha relleus geomètrics esgrafiats. Façana amb remat superior que actua com a barana del terrat. A la part posterior té un pati amb un safareig molt característic i interessant. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> 08172-38 Carrer Enric Prat de la Riba, 7 4462250 4593241 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-381.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2026-09-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
101575 Dipòsit d'aigua de l'estació d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-de-lestacio-dolesa 08300-187 08300 Viladecavalls Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública 2026-08-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
91956 Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local s. XIX - XXI <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> 08216-84 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> 19377 4671041 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml