Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41172 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-0 | CANAL, J i CARBONELL, E. (1989). 'Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental)', dins Catalunya Paleolítica. Patronat Francesc Eiximenis, Girona, pàg. 373. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. DD.AA (1983). 'L'arqueologia i la nostra història'. Catàleg de l'exposició, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'El campament a l'aire lliure del paleolític superior de Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental); a Informació arqueològica, núm. 39, juliol-desembre de 1982. LORENCIO, CLARA (1987). El jaciment paleolític a l'aire lliure de Can Garriga (Bigues , Vallès Oriental). A Cypsela, núm. 6. RIPOLL, Eduard; LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'Can Garriga, Bigues'; a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Barcelona, pp. 27-28. | La modificació dels terrenys agrícoles han afectat notablement el jaciment. | Es tracta d'un campament a l'aire lliure del Paleolític Superior. L'únic estrat arqueològicament fèrtil es troba a 80 cm de fondària i s'hi va trobar un fogar i més de 3000 objectes coordenats. Actualment l'indret continua essent una zona agrícola. | 08023-126 | Entorn de la Font de Can Garriga | L'any 1974, el senyor Martí Garriga Argullós, director del Museu Municipal de Sant Feliu de Codines, dirigeix una excavació preliminar. Altres excavacions realitzades en aquest jaciment són: Any 1980: Eduard Ripoll, Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1981: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1982: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1983: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1984: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1985: Clara Lorencio. | 41.6790600,2.1816800 | 431889 | 4614467 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de fer-se la revisió de la CC.AA. (1992) no es constataven restes arqueològiques en superfície. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.Per la informació que s'extreu dels treballs publicats d'aquest jaciment, es dedueix clarament que es va excavar per sectors, i no pas per extensió per tant es desconeix l'extensió total del jaciment.Els materials es troben dipositats al Museu arqueològic de Sant Feliu de Codines. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 41182 | Jaciment de La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible. | Accés al jaciment per la carretera BP-1432 de Bigues a Sant Feliu de Codines, denominada avinguda de Prat de la Riba. Un cop passada la urbanització de Can Vedell cal prendre a l'esquerra un encreuament que porta al carrer del camí de la Torre i seguir-lo fins a la finca del mateix nom. El jaciment es situa a l'entorn immediat de la casa de la Torre. Josep Estrada recollí la notícia de la troballa de tegulae i dolia associades a una sitja en obrir un clot per posar un pal d'electricitat. L'existència del jaciment fou comunicada per E. Ramon, però no es coneix la data i les circumstàncies de la troballa. Actualment és una zona urbanitzada. | 08023-136 | Camí de la Torre | 41.6752700,2.2044700 | 433782 | 4614029 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41182-foto-08023-136-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 41183 | Jaciment de Can Regasol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-regasol | No visible. | Josep Garolera, propietari de Can Rector, afirma haver trobat cap a l'any 1972-73, una tomba construïda amb lloses, d'uns 80 cm de llargada, a l'interior de la qual s'hi trobaven molt ossos. La troballa es produí llaurant el camp. També afirma que els afeccionats de Sant Feliu de Codines hi anaren i trobaren un meteorit. | 08023-137 | Camps de conreu a l'oest de Can Regasol | 41.6940600,2.1937100 | 432906 | 4616123 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41183-foto-08023-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41183-foto-08023-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | S'observa poc material en superfície, i el Museu de Sant Feliu de Codines no en saben res. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||||
| 41204 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni | Cobert per la vegetació. | Restes de parets de pedra i morter de calç. Dificutat per deduir la seva planta degut a l'enderroc i la presència de matolls. | 08023-158 | Vall Roja. Sota Can Bon Fadrí | 41.6938100,2.2331400 | 436187 | 4616065 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41204-foto-08023-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41204-foto-08023-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | Les restes es troben a tocar de Can Bon Fadrí | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||||
| 41210 | Casalot Turó d'En Vileu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-turo-den-vileu | Cobert per la vegetació. | Mas abandonat de petites dimensions. S'observa un únic cos de planta quadrangular. La manca de materials dificulta la seva situació cronològica. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona. | 08023-164 | Turó d'En Vileu (Riells del Fai) | 41.6941900,2.2067400 | 433990 | 4616127 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41210-foto-08023-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41210-foto-08023-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells i Castellet | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||||
| 41215 | Turó de la Calzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-calzina | Cobert per la vegetació, i afectat per la construcció d'un dipòsit d'aigua municipal. | Jaciment que es troba a la cota màxima de tot el turó. La localització d'aquest jaciment es produí durant el transcurs del present inventari de patrimoni. No s'aprecien estructures clares, però s'observa bastant material ibèric en superfície. És molt probable que la construcció del dipòsit d'aigua municipal que es troba a l'extrem est del turó afectà estructures arqueològiques. | 08023-169 | Entre les urbanitzacions de Can Granada, Can Traver i Can Carreres. | 41.6693000,2.2009600 | 433484 | 4613368 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No apareix registrat a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya. Donada la proximitat amb les urbanitzacions que l'envolten és susceptible d'ésser afectat. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 41222 | Font de Can Tàpies / de la Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tapies-de-la-guilla | ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. | Mig abandonada. | Font que proporciona aigua a Can Tàpies. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del qual en surt un conducte que porta l'aigua a un safareig a prop de la casa. | 08023-176 | Sota el Coll de Ventós, a uns 30 metres al nord-est de Can Tàpies. | 41.6880200,2.2227800 | 435319 | 4615430 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||||
| 41232 | Grau de les Escaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-les-escaletes | Cobert per la vegetació. | Camí empedrat que serpenteja tot escalant una escletxa de la cinglera. Aquest uneix el terme de Bigues i Riells i Sant Quirze de Safaja. La tradició oral afirma que el camí és molt antic, però el fet és que no s'han trobat referències bibliogràfiques que el citin. Tot i així, el desgast de les pedres evidencien el pas continu durant forces anys. El camí està format per blocs de pedra disposats plans, i té una amplada màxima de mig metre. | 08023-186 | Sobre Bellovir | 41.7079800,2.2296000 | 435906 | 4617641 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41232-foto-08023-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41232-foto-08023-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||||
| 41235 | Can Borrombò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrombo | Cobert per la vegetació. | Restes d'un edifici de petites dimensions. S'observa un únic cos de planta rectangular. Els murs conservats, realitzats amb obra de paredat de pedra, no superen el metre d'alçada. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona. Entremig ha crescut la vegetació; sotabosc i, fins i tot, algun arbre, que dificulten fer-ne una visualització general. La manca de materials ceràmics en superfície dificulta la seva situació cronològica. | 08023-189 | Camí de Puiggraciós | 41.6875400,2.2357100 | 436394 | 4615367 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41235-foto-08023-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41235-foto-08023-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.L'estat de conservació del que va ser un edifici no permet reconèixer l'alçat a simple vista i per aquest motiu s'ha classificat com jaciment. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||||
| 41236 | Can Gurguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui | Cobert per la vegetació. | Restes d'un edifici de planta rectangular de petites dimensions. Està construït en un terreny amb pendent, amb part de les parets que actuen com a murs de contenció. D'aquestes, la més ben conservada és la façana nord. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona, com es pot observar en els murs de pedra existents. La manca de materials ceràmics en superfície dificulta la seva situació cronològica. Dins el recinte de les quatre parets ha crecut vegetació de sotabosc. | 08023-190 | Bigues. Al sud del Cementiri Municipal | 41.6864300,2.2381000 | 436592 | 4615242 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41236-foto-08023-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41236-foto-08023-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.L'estat de conservació del que va ser un edifici no permet reconèixer l'alçat a simple vista i per aquest motiu s'ha classificat com jaciment. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||||
| 41252 | Central elèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-electrica | XX | Només queden dempeus les quatre parets. Les cobertes i l'estructura interior ja s'han enrunat. | Edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada, de parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revolto ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annex a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle, molt auster i sense decoracions. | 08023-206 | Riells. Marge dret del riu Tenes, prop del camí de Riells a Sant Miquel del Fai | 41.7112700,2.1887400 | 432510 | 4618038 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41252-foto-08023-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41252-foto-08023-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | La central està situada a tocar del riu, damunt la pedra i al costat d'una resclosa, on encara queden les restes de la passera que unia l'edifici amb el camí d'accés des de Riells. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 41263 | Cal Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rector | XVII-XVIII | S'hi han realitzat reformes que han desdibuixat la volumetria original. | Edifici de planta baixa i pis, molt modificat. La coberta és paral·lela a la façana. No es conserva el portal original però sí la llinda de la porta, de pedra sorrenca, gravada amb la data 1680. Les finestres originals del primer pis estan emmarcades amb pedra. | 08023-217 | Riells. Marge dret del riu Tenes, trencant des de la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines. | Antigament es deia Cal Reietó | 41.6918100,2.1935600 | 432891 | 4615873 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41263-foto-08023-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41263-foto-08023-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41263-foto-08023-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | A l'era hi ha els coberts per a carros i bestiar. Es tracta de bones mostres de l'arquitectura popular de principis de segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 41273 | La Parada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parada | XX | Recentment s'han restaurat les façanes | Edifici de planta baixa, pis i golfes, situat en la cantonada d'un grup de construccions d'un sol cos. La façana principal és a la carretera, rematada per un acroteri lineal, de poca alçada, amb la única decoració de dos medallons allargats. De composició vertical, les obertures estan emmarcades per un regruix d'obra. | 08023-227 | Riells. Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines, abans de creuar el Tenes. | Era un lloc de parada i trobada pels carreters, situat en un punt clau entre els nuclis de Bigues, Riells i Sant Feliu de Codines. | 41.6901400,2.2000700 | 433431 | 4615683 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41273-foto-08023-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41273-foto-08023-227-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | A l'interior es conserven fotografies de l'edifici de principis de segle XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 41284 | Sant Bartomeu de Montras (O de les vespes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-montras-o-de-les-vespes | VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 199. COMAS, Carme (1985): Sant Bartomeu de Montràs. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XI/XII-XX | Actualment s'està rehabilitant, amb el suport d'un grup de persones de Bigues. | Edifici de nau rectangular amb tres arcs torals que aguantaven una coberta a dues aigües amb bigues de fusta i teula àrab. A la banda est de les parets laterals hi ha dues finestres de doble esqueixada enfrontades, i a la façana sud hi ha la portalada, amb arc de mig punt adovellat amb pedra tosca, que avui no és practicable. Al segle XVIII es va ampliar l'edifici, amb l'afegit d'un tram més a on hi havia el presbiteri. Es pot comprovar pel canvi d'aparell i de gruix de les parets. En aquesta part s'hi va construir la nova façana principal, amb el portal d'entrada, amb llinda plana, un campanar de cadireta i un ull de bou. També sembla que es van eliminar dues capelles situades a les parets laterals, embegudes en el gruix de les parets. En la rehabilitació dels anys 60 del segle XX es van canviar les bigues de fusta i l'enllatat per bigues de formigó i encadellat ceràmic. Es va haver d'atirantar les parets laterals a l'alçada de l'arrencada dels arcs i per sota del paviment, ja que les parets s'obrien i els arcs i la coberta amenaçaven ruïna. | 08023-238 | Part alta de la Vall Roja, amb accés des de la Urb. Serrat de l'Ametlla del Vallès | El lloc és conegut des del 932, i l'església surt esmentada el 1156 en l'acta de consagració de la Parròquia de Bigues. El 1404 s'uneix sufragànis a Sant Pere de Montmany, i depèn de l'Ametlla. El nom de les Vespes ve per un atac de vespes el 1936. | 41.6952800,2.2348700 | 436332 | 4616227 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'edifici està envoltat per un petit mur de pedra, molt malmès, que delimitava l'ermita i el cementiri de davant, del qual no en queden restes. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41295 | Can Pere Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-garriga | XVIII | S'hi ha realitzat una rehabilitació curosa. | Petita casa pairal que formava part del nucli del Montras. Actualment rehabilitada com a segona residència, s'hi ha afegit un cos a cada banda. No obstant, manté l'estructura original de planta baixa i pis, amb les parets de pedra de la zona i cantonades amb carreus treballats. | 08023-249 | Vall Roja, sota Sant Bartomeu de Montras, sota el camí que porta a Can Bonfadrí | 41.6958300,2.2341700 | 436274 | 4616289 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41295-foto-08023-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41295-foto-08023-249-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 41305 | Bar Arcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bar-arcis | XX | El revestiment presenta algunes deficiències degut a la manca de manteniment. Les façanes posterior i lateral han quedat de paredat vist, amb nombroses construccions auxiliars que desfiguren la configuració original. | Edifici en cantonada que dóna continuïtat a l'antiga peixateria. Es tracta d'un edifici de planta baixa, des de la carretera, amb un acroteri similar al de l'edifici contigu. L'obra és de paredat amb maó massís en les verdugades i als contorns de les obertures. L'acabat de la façana principal és arrebossat i pintat. | 08023-259 | Bigues. Nucli urbà. Davant rotonda del polisportiu. | 41.6755100,2.2107500 | 434305 | 4614050 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | Actualment la planta d'accés des de la carretera està destinada a bar. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||||
| 41313 | Pont de Can Badell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-badell | XII | Es va deixar d'utilitzar en construir-se el nou carrer i desplaçar-se de la seva ubicació original. | Pont de pedra, recolzat sobre roca a ambdós costats. La primera fase és una volta rebaixada de pedra, de poca amplada, on encara són visibles restes de l'encofrat amb canyes. Darrera aquesta volta hi ha l'ampliació del pont, també amb volta de pedra, un xic més alta i, finalment, la canalització feta fa pocs anys. Damunt el pont original de pedra, s'hi va refer la calçada de principis del segle XX. | 08023-267 | Bigues. Nucli urbà. Just després de Can Badell, creuant el Torrent de Can Badell | Aquest pont era la connexió antiga del Rieral amb el nucli de Bigues del turó. | 41.6759800,2.2147500 | 434638 | 4614099 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41313-foto-08023-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41313-foto-08023-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41313-foto-08023-267-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | 92|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 41316 | Ca N' Adzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-n-adzet | COMAS, Carme (1985): Ca l'Adzet.. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII-XIX | Tot i que sembla que l'estructura de parets i la coberta encara estan en bon estat, la resta d'elements s'estan malmeten per manca de manteniment. | Masia d'estructura clàssica en tres crugies perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Destaca el portal adovellat amb arc de mig punt. La resta d'obertures es van refer a principis del segle XIX, almenys són d'aquesta època les baranes i els forats de ventilació de les golfes. A banda i banda d'aquest edifici hi ha restes de petites construccions auxiliars. La façana posterior dóna a l'accés al cementiri de l'església de Sant Pere de Bigues. | 08023-270 | Nucli antic de Bigues, sota el cementiri antic | No apareix citat com a edifici, però el 1577, en un document del llibre del Consell de la Baronia de Montbui, on es parla de l'organització dels grups de defensa, s'esmenten els noms de Jaume, Joan i Andreu Atzet. | 41.6773900,2.2220900 | 435251 | 4614251 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41316-foto-08023-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41316-foto-08023-270-2.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'era de Ca n'Adzet ha quedat situada a l'altra banda del carrer que s'ha urbanitzat de nou. Era una era de dimensions notables, de rajola ceràmica i envoltada per un muret baix que la rematava. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41327 | Can Pau Pou de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-pou-de-la-torre | XVIII | Està completament enrunat. | Edifici de planta baixa i pis, de dos cossos, construït sota la Torre, tot aprofitant el mur de contenció de l'era com a paret posterior. Només queden les parets de pedra, parcialment enrunades. Sembla que també tenia un forn adossat a una de les parets exteriors. | 08023-281 | La torre del Prat, adossat a l'extrem sud del mur de l'era de la Torre. | 41.6751100,2.2047700 | 433807 | 4614011 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41327-foto-08023-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41327-foto-08023-281-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 41337 | Can Traver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-traver | COMAS, Carme (1985): Can Traver. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVIII-XIX | S'hi ha fet reformes i manteniment conservant la unitat de l'aspecte formal. | Es tracta d'una edificació formada per diverses construccions, la més antiga és una masia de planta rectangular i tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i dos pisos, del segles XVII-XVIII, i la resta són cossos posteriors. A la llinda de la casa apareix la data 1791, en la porta de l'entrada a l'era hi ha la data de 1817 i en el rellotge de sol de la façana, el 1864. | 08023-291 | Urb. de Can Traver | En el fogatge de 1553 apareixen per primer cop Bernat i Joan Traver, i en un document del llibre de la baronia de Montbui del 27 de març de 1577 apareix Segimon Traver. | 41.6720900,2.2052100 | 433840 | 4613675 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41337-foto-08023-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41337-foto-08023-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41337-foto-08023-291-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | A la llinda de la porta principal hi ha la inscripció: 'Sumptibus Martini Traver Anno 1791', i a la llinda de la finestra de l'esquerra, 'Me fa Miquel Traver' | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41338 | Ca l'Espasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespasa | XIX | S'hi ha efectuat reformes, però s'ha mantingut l'estètica original. | Casa de planta baixa i pis, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les obertures de façana és simètrica. El tipus constructiu és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades. A la part posterior hi ha un cobert i un pou d'aigua de pedra, molt ben conservat. | 08023-292 | El rieral, al costat de la rotonda d'accés a la Urbanització de Can Traver | Era un masoveria de Can Traver. | 41.6717700,2.2083800 | 434104 | 4613637 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41338-foto-08023-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41338-foto-08023-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41338-foto-08023-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 41348 | Can Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri-0 | COMAS, Carme (1985): Can Barri. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVI-XVII | Ha estat recentment rehabilitat com a restaurant i, encara que s'hi hagi efectuat un correcte manteniment, alguns elements auxiliars desdibuixen la composició original. (Rètols, il·luminació i marquesines) | Masia de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes a sota la coberta de teula a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures estan emmarcades per carreus de pedra de la zona treballada, i en la façana principal podem llegir les dates de 1693 i 1722. La llinda d'una de les finestres del primer pis és un arc conopial, amb un cap de persona esculpit en el centre. A la façana també hi trobem un rellotge de sol. | 08023-302 | Marge inferior de l'Avinguda Prat de la Riba | La masia de Can Barri disposava de gran quantitat de terrenys i edificis, entre ells hi trobem Can Pou, enmig de la urbanització, i el Molí d'En Barri, a la banda esquerra del riu Tenes. | 41.6690700,2.2263000 | 435593 | 4613324 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41348-foto-08023-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41348-foto-08023-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41348-foto-08023-302-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | Amb l'ampliació de la carretera d'accés a Bigues, aquesta passa arran de la façana posterior de la masia. | 95|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41359 | Ca n'Ainé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naine | MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Molí de Ca l'Ainer. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. (núm. 41.111.005) | XVIII | Recentment s'ha restaurat la façana principal, modificant força la composició inicial de l'edifici. | Molí molt modificat, avui totalment reconvertit en habitatge. Les modificacions més importants les va patir en dues etapes, a mitjans del segle XVIII i a mitjans del XX. Per ser un molí, destaca la seva gran alçada, de quatre plantes. A la façana principal es poden veure les obertures del segle XVIII emmarcades per carreus de pedra de la zona. A la planta baixa, es conserven part de les voltes de maó dels sostres, que van trencar-se quan hi va haver la riuada de l'any 1995, per la pressió de l'aigua. Conserva la maquinària del molí a la planta baixa, sense funcionar. La bassa es va anular, però encara se'n poden endevinar les restes a la façana posterior de l'edifici. El canal de rec, que després continuava fins a Can Barri s'ha desviat pel costat, i segueix conduint l'aigua. | 08023-313 | El Rieral de Bigues. C. Camí del Molí | Era l'antic molí de Can Badell, i es creu que ja existia al segle XII. Es va refer l'any 1720, tal com s'indica en la llinda d'una de les finestres de la façana. El molí va deixar de funcionar a finals del segle XX, va ser l'últim molí de Bigues. | 41.6729800,2.2133300 | 434517 | 4613768 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41359-foto-08023-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41359-foto-08023-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41359-foto-08023-313-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | 95|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 41382 | Barraca de les Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-roques-blanques | XVIII-XIX | Barraca de vinya, de pedra seca, en molt bon estat, no associada a cap feixa o mur existent. La planta és semicircular, amb la paret de l'entrada plana. El portal és de pedres escairades i la llinda plana. La coberta és de cúpula de pedra. | 08023-336 | Sota la baga de Can Camps | 41.6872400,2.1994900 | 433380 | 4615361 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41382-foto-08023-336-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||
| 41389 | Rec Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-margarit | XVIII | Molt malmés per manca de manteniment del conjunt i per les riuades | Rec molt modificat, actualment entubat, que formava unes arcades sobre el terreny accidentat i rocós dels marges del Tenes, a l'alçada de Can Margarit. Encara es poden veure part d'aquestes arcades, força rebaixades, realitzades amb dovelles de pedra de riu, així com les successives reparacions al llarg del temps, les últimes de mitjans de segle XX, amb formigó. | 08023-343 | Al costat dret del Tenes, des de La Parada i fins a Can Noguera, aproximadament | 41.6869400,2.2032100 | 433689 | 4615325 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41389-foto-08023-343-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | S'hi ha fet reparacions puntuals, però no amb la idea de mantenir el conjunt en bones condicions. A l'alçada de Can Margarit és on es troba en millor estat. | 94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 41402 | Paller de Can Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-torruella | COMAS, Carme (1985): Cabana Can Torroella. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII-XIX | Es troba en un relatiu bon estat, però degut el seu ús com a cos auxiliar, sense gaire manteniment. Això afecta a l'estat de les bigues dels sostres i als paraments verticals. | Construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teula a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està situat en un desnivell del terreny, cosa que facilita l'accés a peu pla al primer pis, des de la feixa situada al darrera. L'estructura de bigues i corretges de fusta es recolza en les parets de càrrega de paredat perimetrals i en les pilastres d'obra centrals del primer pis, molt diàfan. La planta baixa, que servia per guardar el bestiar, és tancada, amb obertures emmarcades en pedra, molt poc treballada. El primer pis és obert, per facilitar l'assecatge de la collita. L'accés exterior es realitza per una escala de pedra adossada a la façana. Podem veure les restes d'un rellotge de sol en la façana principal. | 08023-356 | Vall Roja. Al costat de l'antic camí de Can Canals. | 41.6918300,2.2203100 | 435117 | 4615855 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41402-foto-08023-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41402-foto-08023-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41402-foto-08023-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | És fruit de la unió de diversos cossos al llarg del temps. Quan es va fer el barri, aquest va incloure el paller dins del recinte, aprofitant-ne les parets. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 41410 | Pont de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-camp | MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Pont de Can Camp. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. Inèdit. Núm.: 41.361.008 | XIX-XX | Es troba en un relatiu bon estat, excepte la part superior, que fa de barana de la carretera, on algunes peces de pedra estan trencades.Donada la seva estretor, és fàcil que es vulgui ampliar, amb el risc de perdre la seva estructura original. | Pont força llarg que creua el Tenes. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona. | 08023-364 | En la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines, creuant el riu Tenes | 41.6899500,2.1995100 | 433384 | 4615662 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||
| 41412 | La Violeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-violeta | XIX-XX | Algunes reformes i manteniment que s'hi ha anat realitzant està modificant la volumetria i composició de les façanes originals de l'edifici. | Casa de poble de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que té elements d'influència modernista en la seva composició, amb un acroteri de formes ondulant i obertures simètriques. L'acabat d'aquesta façana és encalat i pintat. La façana posterior és la que millor mostra l'evolució d'aquest edifici, ja que en l'obra de paredat sense revestir es poden apreciar les obertures originals tapiades amb la mateixa obra i el recrescut de la planta golfes. | 08023-366 | Riells. Afores del nucli urbà, sota el C. Sagrera | 41.7004500,2.1996800 | 433409 | 4616828 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41412-foto-08023-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41412-foto-08023-366-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | Recorda la Sala Arcís i el Bar Arcís, de Bigues. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 41569 | Font de l'Obi (font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-font | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'hauria de desbrossar. | Font que porta el nom de la masia que té a escassos 50 metres, la Font de l'Obi. Consta d'un broc que surt directament del centre d'una paret de pedra que ha estat cimentada i arrebossada, tot i que només en part. Aquesta paret fa uns 2 m de llarg per uns 80 cm d'alçada, i és orientada a l'oest. El broc no es veu directament, en veiem el rajolí d'aigua que surt, perquè tot el seu voltant està cobert de molsa. A uns 30 cm del broc hi ha una aixeta. L'aigua es recull en un espai fet amb lloses de pedra que fa uns 2 m de llarg, 40 cm d'amplada i 25 cm d'alçada. | 08026-39 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8197700,2.2511200 | 437805 | 4630037 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al costat de la font hi ha una bassa rectangular construïda artificialment. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41601 | Arc del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-del-grau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | Aquest arc uneix l'edifici principal del Grau amb el segon edifici residencial del nord. La seva base està constituïda per dos grans carreus de pedra sobre els quals s'alça un conjunt de carreus regulars que tanquen amb forma de volta de canó. A sobre de l'arc es recolza un petit sostre fet de teules i bigues de fusta, amb vessant a l'interior del pati. Destaquem a la clau de volta, per la part exterior, un gravat a la pedra amb el text '1803 Ramon Grav'. | 08026-71 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. | 41.8281000,2.2548600 | 438123 | 4630959 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 41630 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | S'hauria de desbrossar. | La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d'alçada. | 08026-100 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.8077000,2.3049800 | 442267 | 4628659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud d'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41654 | Pou de Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-marti-del-brull | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat recentment restaurat | És un pou de forma cilíndrica orientat perfectament a l'oest. Està fet de carreus de pedra i ciment. El seu diàmetre exterior és d'un metre i mig aproximadament i la seva alçada de 1,2 metres. El gruix de la paret és d'uns 30 centímetres. Aquesta paret té una part més prima i de menor alçada per la seva banda oest. Una reixa de ferro de forma circular protegeix l'obertura del pou. Del mur de pedra en surt una barra metàl·lica que es corba en alçada i acaba amb una corriola al seu extrem. | 08026-124 | Brull, el | Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la rectoria de Sant Martí. | 41.8165900,2.3058500 | 442347 | 4629646 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquest pou està situat al pati que queda a la part posterior de la rectoria de Sant Martí del Brull. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41685 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'han desprès alguns dels carreus. | La font dels Abeuradors es troba al sector de Sant Jaume de Viladrover, molt a prop de la carretera, en una sèquia destinada a regar els camps de la zona. La font té una forma que s'aproxima a un prisma rectangular, d'uns 45 cm d'ample i un metre d'alçada, tot i que és força irregular. Els materials amb el què està construïda són carreus irregulars de pedra i argamassa. A la part superior, com a tapa, hi ha una gran llosa de pedra. No té cap mena de broc ni de canaló per l'aigua. | 08026-155 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8350000,2.2543600 | 438088 | 4631725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba enclotada i molt coberta per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41717 | Font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pardals-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada al sector de Viladrover, a l'oest de la pista que va del Grau a la Font de l'Obi. Consta d'una estructura semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d'alçada i uns 130 d'amplada aproximadament. No té cap broc visible. | 08026-187 | Sant jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8217800,2.2531400 | 437974 | 4630259 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està situada prop d'una sèquia que és utilitzada per regar els camps de la zona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 41726 | Pont (riera de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d'uns quatre metres. | 08026-196 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7772800,2.3524700 | 446186 | 4625251 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 41818 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet | GARí, R.I.. 'Troballes a Can Benet (Cabrera de Mar)'. Laietània. 2-3, p.287. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | II-I aC | Les restes arqueològiques de Can Benet tenen relació amb la construcció del complex esportiu l'any 1999. Es documentaren un seguit d'estructures d'hàbitat corresponents a 4 fases d'ocupació, datables entre el darrer quart del segle II a.C. (entre els anys 135-125 a.C) i el primer quart del segle I a.C. (80-70 a.C) Aquest conjunt habitacional, que el director de l'excavació de l'any1999-2000 relaciona amb Ca l'Arnau, està format per una part senyorial, amb mosaics de gran qualitat que continuen sota del camí asfaltat al sud del jaciment, i una part de servei, que pateix algunes reformes, destinat a l'ús com a magatzem o cuina. La primera fase correspon a un nivell d'ús i tot un seguit de cubetes excavades al terra verge, plenes de cendra, a més d'un canal que travessava el jaciment de nord a sud. Aquest seguit d'estructures s'interpretaren com una mena d'assentament metal·lúrgic del darrer quart del segle II a.C. A la segona fase corresponen un seguit de parets que s'articulen a partir del mur que tanca tot el recinte i que dóna directament a la riera. Són murs de granit que articulen l'assentament en terrasses. És possible que funcionessin a la mateixa vegada que les estructures de la primera fase. A les fases de fonamentació d'aquests murs s'ha trobat molt material ceràmic. Es pot datar aquesta segona fase del darrer quart del segle II a.C. La tercera fase correspon a tot un seguit de parets d'esquist que amortitzen les estructures de la primera fase i que es recolzen en els murs de la segona fase. Es troben algunes llars relacionades amb aquestes estructures i un enterrament infantil sota el paviment d'una de les habitacions. La manca de material associat a aquestes estructures no permet concloure una datació aproximada per aquesta fase. La quarta fase correspon a les estructures pertanyents a una domus romana que talla les estructures de la segona i de la tercera fase. Es constaten murs fets amb grans pedres i dos paviments d'opus signinum teselatum. Sembla que la datació seria del voltant del primer quart del segle I a.C. A part d'aquestes quatre fases, cal destacar una paret circular que s'assenta sobre els nivells d'abandonament del jaciment. Desprès del 1999-2000 es va excavar successivament el 2002 i el 2013. Aconseguint-se en aquestes dues campanyes l'excavació de la domus d'època republicana, de les darreries del darrer quart del segle IIaC. Aquesta domus constava d'un conjunt de nou àmbits dels quals sis estaven pavimentats amb opus signinum tessel·lat i un amb opus signinum sense decorar. La cronologia d'abandó del conjunt coincideix amb la de les estructures republicanes de Ca l'Arnau-Can Mateu. La domus va ser tapada definitivament l'any 2013 en ser impossible en aquell moment mantenir-la al descobert. | 08029-76 | Zona esportiva de Cabrera de Mar | 41.5249400,2.3936200 | 449409 | 4597211 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment, les estructures estan consolidades i museïtzades. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 41850 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala | IIaC-VdC | Segurament destruït per la construcció de cases | Jaciment documentat arrel de la troballa per part de M. Ribas de material ceràmic d'època ibèrica i romà, així com una moneda d'Iluro. Donades les característiques de les troballes es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix queda emmarcada de manera genèrica dins l'època romana. | 08029-109 | Confluència carrer Josep Domènec i Passatge Vinyals | 41.5229800,2.3941900 | 449455 | 4596993 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||
| 41882 | Desembocadura Riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desembocadura-riera-dargentona | DDAA. Carta dels vestigis arqueològics del terme municipal de Mataró. Mataró: Museu de Mataró, 1977. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | IIaC-VdC | Desaparegut per la urbanització | El jaciment es situa en un lloc indeterminat de la desembocadura de la riera d'Argentona, al sud-oest del nucli urbà de Mataró, en una zona actualment ocupada per la llera de la riera i instal·lacions industrials de l'empresa Procter & Gamble. S'hi accedeix des del polígon el Rengle, pel Passeig de Marina. Jaciment d'època romana conegut a partir de les dades registrades l'any 1929 per M. Ribas en el seu arxiu. Aquest autor cita que es va trobar a la desembocadura de la riera d'Argentona, prop de la via del tren, trossos de paviment, un fragment amb tessel·les de marbre blanques i negres, fragments d'àmfora i altres ceràmiques. Posteriorment, diu que s'hi van trobar restes d'enterraments en tègula, àmfores quasi senceres i dues monedes. El jaciment ha estat interpretat, tot i que amb reserves, com una possible vil·la romana. L'exacta localització del jaciment es fa pràcticament impossible. Segons s'explicava a la fitxa de la carta arqueològica realitzada l'any 1987, no es pot definir exactament si les restes aparegueren a la riera pròpiament dita o bé al costat oriental tal com assenyala la S.A.M.M. (1977) i M. Prevosti (1981) en els seus mapes respectius. En el primer cas, si es conserva alguna cosa deu ser tapada per les sorres de la riera. En el segon cas, just al costat hi ha una gran fàbrica i més a l'est, segons informació aportada pel pagès a l'equip de realització de la carta, el terreny es va rebaixar i s'hi van aportar noves terres per al conreu. Actualment la zona es troba urbanitzada i ocupada per naus industrials, havent desaparegut qualsevol evidència en superfície de l'existència de restes arqueològiques. La urbanització de tot el sector es va fer sense control arqueològic, només es realitzà una prospecció superficial l'any 1993 que no va permetre documentar estructures arqueològiques. La manca de dades no permet determinar el grau de destrucció de les restes descrites per M. Ribas ni la seva ubicació exacta. | 08029-144 | Desembocadura Riera d'Argentona | 41.5194600,2.4233000 | 451881 | 4596585 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Jaciment segurament desparegut per la urbanització de l'indret. Aquesta antropització no ha permès tancar l'àrea del jaciment, i és factible que bona part del mateix s'endinsi en terme de Mataró. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42241 | Mirada a través | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirada-a-traves | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 54-55. | XX | Es troba desmuntada al magatzem. | Escultura realitzada en ferro, formada per una planxa metàl·lica rectangular amb un quadrat a la part inferior, sostinguda a dues barres verticals mitjançant cadenes, recordant un pont llevadís. | 08031-67 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura guanyadora del 2n premi compartit a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7323600,1.5246200 | 377300 | 4621113 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Olga Antón Escudero | Actualment és troba en un magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42242 | Esquelets de les crisàlides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquelets-de-les-crisalides | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 58-59 | XX | Escultura formada per set estructures allargades amb forma d'eruga, fetes d'una fina estructura de ferro que disminueix d'amplada a mesura que descendeix, emulant un esquelet. | 08031-68 | Carretera Llarga | Escultura guanyadora del 1r premi a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7321500,1.5101000 | 376092 | 4621110 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Albert Casañé | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 42252 | Simfonia per a morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/simfonia-per-a-morts | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 120-121. | XX | Escultura realitzada en acer, formada per set barres verticals de 4 m d'alçada. El títol 'Simfonia' es basa en el joc dels laterals, que simbolitzen les notes musicals en un pentagrama. | 08031-78 | Cementiri municipal | Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7336800,1.5051800 | 375686 | 4621287 | 1996 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42252-foto-08031-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42252-foto-08031-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Linda Molleman | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 42253 | Temporalitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temporalitat | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 112-113. | XX | Escultura que representa la unió entre el cel i la terra, el moviment de la vida, la temporalitat. Està formada per una pedra de grans dimensions subjectada per una corda d'acer i suspesa sobre una petita bassa d'aigua. | 08031-79 | Antic Hospital de Calaf | Escultura guanyadora del 3r premi compartit a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7334300,1.5100500 | 376091 | 4621253 | 1996 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42253-foto-08031-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42253-foto-08031-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Raquel García Solís | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 42315 | Tricicle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tricicle | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 88-89. | XX | Escultura realitzada en ferro a partir de materials reciclats. Representa un tricicle de grans proporcions. Es troba ubicada en la rotonda que dóna accés a la C-1412, en direcció a Sant Martí Sesgueioles. | 08031-141 | Carretera BV-1001 km 0,5. | Escultura participant a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7235900,1.5103900 | 376100 | 4620160 | 1995 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42315-foto-08031-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42315-foto-08031-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Grup Calafins | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 42458 | Antic quiosc de la Plaça de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-quiosc-de-la-placa-de-langel | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Quiosc que consta de quatre façanes, amb un clar component vertical degut a les franges que formen les pilastres, amb una coberta que presenta vàries vessants seguint formes corbes i amb un acabat de peces petites de ceràmica de color terrós. El basament d'aquest quiosc està fet d'obra i arrebossat, aprofitat com a jardinera. | 08033-17 | Plaça de l'Àngel, s/n | El quiosc fou construït a principis de segle XX, per l'arquitecte municipal Manel Raspall. Durant els anys 1960, el quiosc va ser enderrocat, preservant el nucli central d'aquest i les rajoles que conformen la coberta. El taulell i el tancament metàl·lic van desaparèixer. La seva remodelació no va ser gaire afortunada però es manté la part d'obra. Aquesta plaça ha portat altres noms com la Plaça del Progrés, o la Plaça d'Alfons XIII, coneixent-se també popularment com a Plaça del Quiosc. | 41.6322200,2.1636400 | 430337 | 4609281 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manel Raspall | Actualment, el quiosc queda envoltat per les ombrel·les i per l'amuntegament de les cadires d'un dels bars que es troben a la plaça, impedint la seva visibilitat i essent utilitzada la jardinera del quiosc com a cendrer públic. | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 42465 | Col·legi del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-del-carme | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVIII | Edifici construït entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta està construïda amb teula àrab i presenta quatre vessants amb un ràfec a base de maons superposats per l'interior del qual passa la canal que recull les aigües pluvials. Les obertures de les façanes tenen proporcions verticals i són de semblants característiques; a la planta baixa i al tercer pis es poden observar vàries obertures aparellades idèntiques, emmarcades per una mena de donant la impressió d'una obertura molt més ample. L'entrada principal es troba a la façana que dona al carrer d'en Bellit. Destaquen els dos finestrals que es disposen l'un sobre l'altre, en el primer i segon pis per damunt del portal de pedra que dóna accés a l'edifici. A la llinda del finestral del primer pis es pot llegir la data 1707. L'ampit, la llinda, i els brancals d'ambdós finestrals de pedra presenten un treball escultòric a base de motllures i relleus. També cal destacar altres dos elements arquitectònics realitzats en pedra com la cantonada de l'edifici i una volta que es troba a l'interior del col·legi que no s'ha pogut fotografiar perquè els alumnes es trobaven a l'interior de l'escola. | 08033-24 | Carrer d'en Bellit, núms. 7-9 | Es desconeix la data de construcció de l'edifici, degut a les modificacions realitzades amb el pas dels anys. De tota manera per la data (1707) que es pot llegir encara en la llinda del finestrals de pedra del primer pis, que es troba a la façana principal permetria parlar d'inicis del segle XVIII. Per altra banda cal tenir en compte l'arcada de pedra de l'interior de l'escola i que segons comenten a la recepció de l'escola, podria ser d'època medieval. Se sap que la família Palaudarias havien estat els propietaris de l'edifici i que aquests tingueren una filla anomenada Mercè que decidí entrar a l'ordre de les Germanes Carmelites de la Caritat. Els pares deixaren l'edifici en herència a la seva filla, i per tant, aquest va passar a formar part de la Congregació. Les Germanes Carmelites eren les que portaven el Col·legi de l'Hospital (Residència i Hospital de Santa Susanna) a principis de segle XX, i aproximadament cap a l'any 1919 es varen traslladar al nou edifici ubicat al carrer d'en Bellit. | 41.6350400,2.1622500 | 430224 | 4609595 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42465-foto-08033-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42465-foto-08033-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42466 | Cal Doctor - Cal Botons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-cal-botons | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre aigües, construïda amb teula àrab. Les obertures de la façana estan disposades en franges de composició i ordre vertical. En la façana principal s'hi poden observar tres bandes verticals, en les quals es disposen les finestres, sense cap alineació. Aquestes tenen diferents mides i proporcions encara que totes elles tenen un clar component vertical. Les finestres del tercer pis de la façana principal tenen una balconera amb un petit voladís i barana de ferro forjat.. En el segon pis hi ha una balconera central, amb un voladís de rajoles ceràmiques i barana de ferro; A banda i banda s'observen dues petites finestretes gairebé simètriques que presenten una llinda de pedra cadascuna. A la planta baixa, destaca el portal amb la llinda, brancals i marxapeus de pedra molt ben treballada. La finestra situada a la dreta ha estat modificada per l'existència d'una activitat comercial. Pel que fa a la façana que dona a les escales del Parc de l'Onze de Setembre, cal destacar la utilització del maó en la construcció dels brancals les finestres del tercer pis, que es combina amb una llinda de fusta. En el segon pis també se'n observen dues de mateixes dimensions utilitzant el maó, però en canvi la llinda és de pedra. La façana està arrebossada i pintada, quedant tota ella rematada per un voladís de formigó de 40 cm d'amplada i un canaló que recull les aigües pluvials de la teulada. Un cop travessat el cancell, s'observa al sostre, una petita part restaurada del que fou una volta de pedra de grans dimensions. | 08033-25 | Carrer del Forn, núm. 1 | És força probable que aquesta casa tingui els seus orígens durant els segles XV - XVI. El nom pel qual es coneix la casa s'explica perquè sembla ser que l'antiga propietària hauria portat un vestit amb molts botons. Actualment es troba situada a l'inici del carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó; però antigament durant els anys 1610 – 1630, es trobava situat en la intersecció dels carrers anomenats de Les Fonts, de l'Oliar i del camí del safareig públic de La Piqueta, justament al costat del Torrent Salzer, és a dir, en la Placeta o Plaça de la Font del Lleó (1540), on es trobava la Font Freda. En el segle XV, el municipi tenia dues fonts d'aigua freda, una ubicada a la Plaça de la Font, amb l'aigua provinent del Torrent Salzer i la font del Portal de Barcelona. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval. | 41.6342200,2.1624400 | 430239 | 4609504 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42466-foto-08033-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42466-foto-08033-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42476 | Can Costeria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costeria | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVI-XX | reformada | Edifici de planta irregular formant xamfrà, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta a tres vessants de teula àrab. Antigament tenia planta baixa i dos pisos. Després de la reforma no fa gaire temps, va guanyar un pis. Al centre s'obre la porta principal, amb un arc rebaixat i els brancals de carreus de pedra, de confecció moderna. Per damunt de la porta, es troba una finestra d'estil gòtic amb la llinda feta de dues peces i una decoració magnífica. Les finestres que s'obren a banda i banda a la planta baixa són rectangulars, protegides amb una reixa de ferro. Les obertures del segon pis, tenen la llinda i els brancals fetes amb carreus de pedra i donen pas a un petit balcó gairebé sense voladís i per moltes d'elles les pedres són de confecció moderna. L'últim pis està separat per la resta per una cornisa i en ell s'obren un seguit d'obertures quadrangulars de petites dimensions però seguint el mateix perfil. La façana està arrebossada i pintada. Per sota de la teulada hi ha una canal per la recollida d'aigües pluvials, dissimulada sota un ràfec fet amb maons que s'intercalen geomètricament. La cantonada de l'edifici està feta amb carreus de pedra vista mentre que la resta de la casa està arrebossada i pintada. | 08033-35 | Carrer Raval del Remei, núm. 2 | A finals dels anys 1990 i principis del 2000, Can Costeria va ser enderrocada parcialment i es construí un edifici plurifamiliar. De la casa originària només queden algunes parets mestres, fonaments i els elements de pedra originaris de la façana, com la balconada dreta, que dona al carrer Major, l'arc de la porta que sortí en gran part ja que estava conservat sota l'acabat de l'antiga façana, i el conjunt compositiu que formava la porta i el finestral gòtic. | 41.6361800,2.1617800 | 430186 | 4609722 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42477 | Casa al Raval del Remei, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-raval-del-remei-5 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa pis i golfes. Presenta coberta inclinada, construïda amb teula àrab. Destaquen la portalada de la planta baixa i la finestra amb balcó de la primera planta, seguint un mateix eix central. Al segon pis hi ha una obertura de forma quadrada, que es troba desplaçada de l'eix central, i amb un acabat senzill, l'objectiu de la qual era el de ventilació de les golfes. Els brancals i les llindes de les obertures són de pedra d'esmolet.. Els acabats del pla de la façana són arrebossats. La façana està rematada per un petit voladís en forma de cornisa, amb una canal de ceràmica i el baixant d'uralita, que en arribar a la planta baixa, desapareix per l'interior de la façana per anar a trobar l'escomesa de les aigües pluvials del carrer. La finestra té un petit balcó, amb una reixa senzilla en ferro forjat. A la dovella central de la portalada s'hi pot observar un escut amb una inscripció i la data 1555. Al costat dret de la façana arran de paret, just en el xamfrà que dona a una androna, s'observa una construcció de pedra, d'un metre aproximat de diàmetre, i 50 centímetres per la part més alta, tapat amb ciment arran del terra, que hauria recollit les aigües de pluja essent utilitzat com a pou o dipòsit d'aigua. Avui en dia està parcialment destruït. En el ràfec de la casa s'observen varis nius d'oreneta (Delichon urbica). | 08033-36 | Carrer Raval del Remei, núm. 5 | Segurament es tracta d'una construcció del segle XVI, per la data de 1555, que es pot llegir en l'escut que es troba gravat en la dovella central del portaló d'accés a la casa. | 41.6362100,2.1616600 | 430176 | 4609726 | 1555 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42477-foto-08033-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42477-foto-08033-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42477-foto-08033-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42487 | Can Corró - Mas Viaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corro-mas-viaplana | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a una vessant, formada per teula àrab. La façana, està formada per la unió de tres o quatre cases; en ella s'hi poden observar tots els elements i obertures que s'han anat afegint amb el pas del temps. A la planta baixa s'observen cinc obertures que corresponen als portals portes d'entrada, alguns d'ells adovellats i amb llindars de pedra. En el número 8, els llindars de les dues portes estretes són de fusta amb els brancals de pedra. Al seu costat, hi ha una obertura quadrada amb una reixa de ferro, amb la llinda i els brancals de pedra. A la llinda es pot observar una creu gravada. En el número 10, tant la llinda com els brancals i el marxapeus són de pedra. És en aquesta portalada on damunt d'una llinda de grans dimensions, hi ha gravat a la pedra 'IOAVIA PLANA. 1697'. La portalada del número 12, té un arc de mig punt adovellat amb els brancals de pedra. El núm. 14 no presenta cap element arquitectònic destacable. En el segon pis, hi ha un conjunt de cinc obertures disposades horitzontalment i repartides per tota la façana. Destaca el finestral amb pedra treballada de la casa núm. 8 i el de la casa núm. 10. A la primera hi ha una decoració força erosionada però encara s'hi pot observar una creu. A la segona, la llinda, presenta una esquerda i sembla com si hagués tingut enganxada una peça al seu damunt. En el número 12 hi ha una obertura en forma de balconada, amb una barana de ferro forjat i voladís. Al tercer pis hi ha disposades vàries obertures disposades horitzontalment en llarg de la façana. Aquestes permeten entrar la llum i airejar les golfes. La façana està arrebossada amb ciment amb un ràfec de maó i fusta d'uns cinquanta centímetres d'amplada que suporta el pes de les teules, una canal de ceràmica per recollir les aigües pluvials i uns sobreeixidors de ceràmica. Els canalons de baixada que recullen les aigües pluvials i que la condueixen fins al clavegueram de desguàs, són de polietilè gris, que en arribar al primer pis, s'incorporen als baixants de ferro que desapareixen per sota la vorera. | 08033-46 | Carrer de Ruldó, núms. 8-14 | Aquesta casa es situava dins del nucli antic de la població, concretametn en el carrer d'en Ruldó. És coneguda amb aquest nom des del segle XIV. No se sap si el carrer anomenat antigament d'en Roudors ve del llinatge d'en Francesc de Roudors (1313-1374), antic batlle de Caldes de Montbui, o si ve de la planta coneguda amb el nom de Roldó, planta que durant l'Edat Mitjana els calderins recollien i exportaven cap a Barcelona per adobar les pells. Aquest carrer, també havia rebut el nom de carrer d'en Basset, nom d'una família rica de Caldes de Montbui. El nom tradicional pel qual es coneix la casa és el del Mas d'en Corró, o Mas Viaplana (s.XVI-XVIII). Malgrat que popularment, el nom del mas s'hagi perdut, substituït pel de Corró, la família Viaplana, propietaris de la casa, s'han vist perpetuats fins els nostres dies. Hi ha documents on es fa esment de tot un seguit de personatges que han viscut generació darrera generació en aquest mas. Alguns d'ells daten de l'any 1500 aproximadament, l' Antoni Viaplana, casat amb Joana. Antiga Viaplana, casat amb Bartomeu Ossol (1550). Antònia Viaplana (1568-1624) casada amb Narcís Corró. Miquel Viaplana (mort l'any 1629), casat amb la Joana Pascual de Rovinyó. Andreu Viaplana, casat amb Caterina Planes aproximadament cap el 1650). Joan I Viaplana, casat amb Agnès Brunés (M. ant 1686). Joan II Viaplana (1675-1706), casat primer amb Maria Prat de St. Tomàs i més tard ab Mariàngela Guàrdia. Joan III Viaplana (1729-1742), casat amb Mariana Mas i Muntau. Joan IV Viaplana (1759-1790), casat amb Josepa Llobateres Riber. Josep Viaplana (1771-1809), casat amb Josepa Campdepedrós i Palaudàries. Menció C. (1790-1841) casat amb Francesca Mimó. Anton Viaplana (1882-1885), casat amb Josepa Cerdà. Josep II Viaplana (1855-1897), casat amb Isabel Artigas. Josepa Viaplana (1915) casada amb Francesc Sala. El cognom Viaplana ha perdurat doncs en llarg dels segles encara que el s hereus hagin estat pubilles. Actualment la propietària de Can Corró o Can Viaplana és la Maria Rosa Sala Vilaplana, filla de Francesc Sala i muller d'en Sagalés. Hi ha escriptures de compra documentades de l'any 1501-1519. També es documenta l'any 1735 on consta una venda a favor de Joan Vilaplana per diversos interessats. També de l'any 1735 hi ha una venda documentada realitzada per Salvador de Segrera i Melondo a favor de Joan Vilaplana, i de l'any 1747 s'hauria documentat una venda de Francesco Quintana a favor de Vilaplana i Guàrdia. Cal fer esment de la llinda de la portalada amb el núm. 10, amb un gravat a la pedra on es pot llegir 'IOAVIA PLANA. 1697'. Segons Raimundo Garcia, la façana va ser restaurada a finals dels anys 1980, principis del 1990, deixant el ciment vist i conservant tots els elements arquitectònics originals de la façana i del seu interior (volta catalana, terra de tova, etc). | 41.6355000,2.1621300 | 430215 | 4609647 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42487-foto-08033-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42487-foto-08033-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42497 | Ermita de Sant Miquel de Martres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-miquel-de-martres | GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XII | estat de conservació ruïnós. És difícil de localitzar ja que les restes han quedat envoltades de vegetació. | Ermita de la qual actualment només en queden les ruïnes. Es troba situada en una feixa d' oliveres, entre mig d'unes bardisses. Es poden observar les restes del mur orientat al nord-oest, i part de dos murs transversals que parteixen de l'interior orientats en direcció sud-oest. Una part minsa de l'absis es troba encara enderrocada al terra, envoltada per la vegetació. En les marjades més properes a l'ermita, aguantant la terra de les feixes, s'endevina alguna pedra molt ben escairada procedent segurament d'aquesta construcció. | 08033-56 | Carretera de Caldes a Granollers. | Capella documentada a principis del segle XII. Estava situada sobre l'antic camí de Caldes a Granollers, prop del límit dels termes de Caldes i Santa Eulàlia. Sembla ser que a principis del segle XVIII ja devia estar enrunada. La proximitat al Coll de Baduell féu que, sovint, l'ermita també es conegués amb el nom de Sant Miquel de Baduell. Segons Moreu-Rey (1962), (pàg. 204), L'alou de Sant Miquel de Martres era propietat de Sant Pau del Camp, de Barcelona, a qui havia estat empenyorat l'any 1100 i venut l'any 1126. El localitza sobre el camí antic de la carretera de Caldes a Granollers, sota el Puig de l'Aguilar, i prop del coll de Baduell. El mas ja es trobava derruït l'any 1754, però potser abans i tot. Sembla ser que en aquesta ermita encara hi deien missa el dia de Sant Miquel, l'any 1608. Al segle XVIII hauria estat restaurada per un tal Duran del mas Camp. L'any 1962 Moreu-Rey ja manifesta que està en ruïnes. També tenim constància del mateix autor el Camí de Sant Miquel de Martres, que des de l'any 1161, es troba documentat com a 'via que vadit ad Sanctum Michelem'; de l'any 1387, 'via que intratur dictam capellam' i finalment de l'any 1556, 'camino ad dictam capellam sancti Michaelis'. | 41.6380800,2.1901500 | 432551 | 4609911 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ermita coneguda també amb el nom de Sant Miquel de Baduell | 85|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 4868,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc