Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42508 | Casa al carrer Hostalrich, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-hostalrich-8 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal de pedra i maó amb marxapeus de ceràmica. Destaquen les dues balconeres i barana de ferro forjat de la primera i segona planta. La del primer pis amb llindes, brancals voladís de pedra. En la segona, no hi ha pedra sinó que ha estat fet amb un motlle de formigó; la balconera és decorativa. La façana ha sofert una remodelació i l'arrebossat anterior ha deixat pas a la pedra vista. Al segon pis, situada al costat esquerra de la balconera, hi ha una finestra de petites dimensions. La façana acaba amb un ràfec motllurat i mènsules de formigó. Centrat, per damunt de l'última balconera, una politja de ferro. | 08033-67 | Carrer d'Hostalrich, núm. 8 | Del carrer 'd'en Hostalrich' en tenim notícies a partir de Moreu-Rey (1962), on de l'any 1504 es documenta el següent: 'carrerono ibi transeunte coram domibus Bartholomei d'Estalrich'. De l'any 1505 hi ha documents a partir dels quals semblaria que aquest carrer s'hagués anomenat 'de mossen Senjust'. De l'any 1702 i 1775 es documenta com 'carrer olim dicto d en Hostalrich nunc vero de Vallgornera'. I ja en els segles XIX i XX es troben referències com: 'carrer nomenat d en Hostalrich, y vuy de Vallgornera'; 'carrer d'Hostalrich', o 'carrer Hostalrich'. | 41.6330900,2.1617400 | 430180 | 4609379 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42508-foto-08033-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42508-foto-08033-67-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42509 | Casa al carrer Bellit, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-bellit-30 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII | reforma important de l'any 1988 | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants construïda de teula àrab. Les obertures de la façana principal es troben disposades en un seguit de franges horitzontals, amb proporcions verticals i d'iguals característiques en cada pis. A la planta baixa hi ha vàries obertures relativament petites, al costat d'una gran portalada que permet per una banda accedir al garatge particular alhora que dona accés a l'interior de la casa. Totes les finestres de la planta baixa estan emmarcades per un ampit, brancals i llinda de pedra, (algunes d'elles de pedra d'esmolet), amb una reixa graellada feta de ferro forjat. Cal destacar les dues finestretes de la façana principal on en una de les llindes, al costat dret de la façana, modernament s'ha fet una inscripció 'JAUME DURAN M. / 2-III-1988' , segurament la data de construcció o finalització d'obra. En la llinda de la finestreta esquerra de la façana principal, en pedra vermella, hi ha una inscripció del segle XVIII 'MELCIOR CAMP+DEPADROS. 1711'. Pel que fa a la porta principal d'accés a l'habitatge, cal destacar l'arc de mig punt adovellat amb brancals de pedra, de confecció moderna que es realitzà durant la restauració. A la primera planta les obertures de la façana principal queden definides per tres balconeres d'iguals característiques, amb barana de ferro forjat, llindes i brancals de pedra, de confecció moderna i sense voladís. Les persianes de tancament són de fusta. Les finestres de la façana lateral que dóna al carrer de l'Abeurador són de proporcions diferents, simulant les modificacions fetes en llarg del temps en les cases antigues i sense pedra vista. Pel que fa al segon pis, la façana principal queda marcada per una franja horitzontal composada per sis finestres portalades amb balconera sense voladís i persianes porticades de fusta. Per la banda de la façana del carrer de l'Abeurador, les finestres són de composició senzilla. | 08033-68 | Carrer d'en Bellit, núm. 30 | Segons Moreu -Rey (1962) el carrer actual, parteix de l'antiga placeta de Sant Bartomeu i comunica un cop travessat el carrer Major, cap a la carretera de Bigues. Degut als canvis que sofrí la configuració d'aquella part de la vila, possiblement en el segle XV, no quedi massa clar la seqüència dels noms que tingué aquest carrer abans d'arribar al nom d'en Bellit. La documentació confon de vegades el carrer d'en Bellit amb els seus adjacents, carrer de la Canal i Carrer Nou. Es pot creure, però que tota la part baixa del carrer havia portat anteriorment els noms de carrer d'en Oliver, i de carrer d'en Carbonell: 'C. d'en Carbonell, ara d'en Ballit', 'carrer den Ballit, olim den Carbonell o den Oliver' (1480,1486); 'vico vocato den Balit, antiquitus den O., de den C.' (1508); 'c. de Balit' (1558); 'vico dicto de Bellit', '_ den Bellit'. El nom no sofreix modificacions en els segles que segueixen: C. d'en Bellit o c.B. L'origen d'aquest nom podria venir segurament de la família Bellit, que posseïen vàries cases al llarg d'aquest carrer. Del segle X al segle XIX es troba documentat l'antropònim: 'Bellido' propietari de la Vall de Sentmenat (983); terra i vinya 'Bellido' a C. (1004); t. de 'Belidi', a Plegamans (1041). El nom aleshores no és rar al Vallès, i es refereix de vegades a persones de raça jueva. El llinatge calderí comprèn entre d'altres. Pere Bellit (1288, 1349); Brancesc B., propietari (1308, 1350); Pere B., jurat de C. (1389, test. 1418). La seva filla Blanca, casada amb el notari Berenguer Fortuny. Francesc B., fill de Pere (1406); Pere B. mercader potser germà del precedent (1418, 1428); jurat en 1445, síndic en 1461; Miquel B. alias Lloveres (1519). | 41.6350900,2.1630500 | 430291 | 4609600 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42519 | Casa al carrer Barcelona, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-barcelona-7 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII-XVIII | Casa de planta irregular, que consta de planta baixa, dos pisos i terrat pel carrer de Barcelona i de planta baixa amb tres pisos per la façana que comunica amb el carrer del Doctor Delger. La coberta per una banda té una teulada a un sol vessant i per l'altra és plana i transitable, transformada en terrassa, amb una barana de ferro forjat de línies senzilles. La façana del carrer Barcelona és simètrica respecte a un eix central. A la planta baixa s'observa la portalada d'entrada formada per un arc de mig punt realitzat amb maó, tot i que a banda i banda, arrencant des del marxapeus, hi ha un bloc de pedra ( com si antigament tot l'arc hagués estat emmarcat per carreus de pedra). Al brancal esquerra, es van retallar els maons per encaixar-hi la caixa del comptador elèctric. Al segon pis hi ha un finestral amb brancals, ampit motllurat i llinda de pedra. Aquest finestral es repeteix també per la façana que comunica amb el carrer del Dr. Delger. Les altres obertures són totes elles de proporcions verticals, tenint les del segon i tercer pis una barana sense voladís. | 08033-78 | Carrer de Barcelona, núm.7 | Segons Moreu-Rey (1962), aquest carrer que va des de la plaça de l'Església fins a la plaça de la Font del Lleó, ha portat en llarg del temps varis noms: carrer dels Jueus, carrer Major, carrer de l'Església i potser també carrer del Mercat. La denominació del carrer de Barcelona és assegurada documentalment a partir de mitjan segle XV (1454); 'carrer de la Sgleya o de Barsalona (1540); 'vico per quem tenditur de latea dicte ville ad ecclesiam, antiquitus vocato judeorum, nunc vero de Barcelona' (1599); fins als nostres dies. Però el seu recorregut primitiu havia variat. Anton Llobet-Vall-LLosera (veure bibliografia), nota que, al 1396, el carrer e Barcelona passava a ponent de l'antic Cementiri; i que, en 1454, un document citava unes cases al 'carrer dit abans de Barcelona, aleshores de la Portalera'. Un altre document sembla assimilar el primer carrer de Barcelona amb el carrer de la Sinagoga. | 41.6339000,2.1618300 | 430188 | 4609469 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42519-foto-08033-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42519-foto-08033-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42519-foto-08033-78-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42540 | Ermita de Can Campdepedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-can-campdepedros | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVII-XVIII | Ermita de planta rectangular, que consta d'una sola planta, sense absis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. No té campanar ni creu. La seva façana principal té un portal d'entrada orientat a migdia, amb la llinda, brancals i marxa-peus de pedra. Al damunt de la porta d'accés té una finestreta rodona, emmarcada per un cercle de pedra motllurada. Aquesta té una reixeta en forma de creu i una mosquitera. No té cap més obertura a excepció d'una porta situada a l'interior de l'era de Can Camp per la qual els propietaris del mas accedien al seu interior. Aquesta porta és de petites dimensions, amb llindar, brancals i marxapeus de pedra. Està situada a la façana orientada al nord-est. La façana principal té una testera esglaonada - ondulada amb una acabament a base de maó, per darrera de la qual s'amaga la coberta. Les cantoneres de la façana principal són de pedra ben escairada. | 08033-99 | Mas de Can Camp o Campdepedrós | Moreu-Rey senyala la presència d'una ermita al mas de Can Camp o Campdepedrós. Segons manifesta el Sr. Berenguer Sanllehy, aquesta ermita fou construïda al mateix temps que la casa, i que en ella es celebrava una missa per portar bona sort als caçadors quan començava l'època de caça. Originàriament els caçadors anaven a cavall amb els gossos. No té coneixement de cap sant en especial a qui hauria estat dedicada l'ermita ni si l'ermita està dessacralitzada. Potser podria haver estat dedicada a Sant Julià, sant patró dels caçadors, entre altres. Aquest sant, era el patró de tots els qui es guanyaven la vida anant pel món sense vendre, ni comprar, ni treballar, ni traginar, i que vivien de la voluntat pública. Així doncs, els saltimbanquis, els músics i ballaires, els qui feien jocs de mans, els captaires, etc., l'invocaven. Igualment ho feien els que feien ballar óssos o altres bèsties ensinistrades. Diuen que els ancians que van trobar el seu cos cruelment torturat, a la vista d'alguns dels exemples del martirologi , van recuperar la joventut. És patró dels caçadors i dels mercaders, fabricants de comerç que no tenen prou força com per fer un gremi, per exemple bossers, corretgers, barretaires i venedors ambulants. Durant l'entrevista amb el Sr. Joan Badia, explica que els seus pares eren masovers del mas quan ell era petit, als anys 1930 i que recorda perfectament que la família venia a passar-hi els tres o quatre mesos d'estiu. També recorda que el seu oncle es va casar a l'ermita, i que aquesta tenia un altar major amb unes pintures dedicades a Sant Joan Baptista i que això li va quedar a la memòria perquè ell també es deia Joan. Segons ens explica, cada dia es resava el rosari i es deia missa el diumenge, tot i que no recorda el nom del capellà. | 41.6442500,2.1801800 | 431727 | 4610604 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42540-foto-08033-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42540-foto-08033-99-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Un dels seus propietaris, el Sr. Berenguer Sanllehy, manifesta durant el treball de camp que l'ermita data de l'època de construcció del mas, i que al seu interior no hi ha res i que la tenen tancada. De fet, sembla ser que ja fa molts anys que no s'hi fa cap missa. No es va poder accedir al seu interior.Durant el treball de camp també es contactarà amb el Sr. Joan Badia, ja que els seus pares foren masovers de la casa mentre ell era petit. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42541 | Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-nova | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XV-XVI | Masia o casa forta de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos. A la part central s'alça una torre quadrada que segurament cobreix un antic pati central, actualment amb una claraboia per donar llum a l'interior de la casa.. La coberta és plana. Els paraments de la façana estan arrebossats i les pedres són escairades a cada cantonera tan de la façana principal com secundàries. Les obertures de la façana principal són força simètriques respecte a l'eix central de la porta. A la planta baixa, l'accés a l'interior de la casa es fa per una porta adovellada amb un arc de mig punt. El portaló, de fusta, porta una xapa de ferro envellit que la protegeix de les inclemències. Aquesta té un portó a la fulla dreta. Per accedir-hi s'han de pujar tres esglaons de pedra de pissarra vermella més el marxapeus. Ambdós costats de la porta, una obertura, de proporcions verticals, amb una reixa senzilla de ferro forjat. No presenten cap element arquitectònic rellevant. Al primer pis, hi ha tres obertures, repartides de la següent manera: Per damunt de la porta i a la banda dreta, dos finestrals gòtics amb un arc conopial, brancals i llindar de pedra. A l'esquerra de la façana, un finestral que presenta les mateixes característiques arquitectòniques, però de dimensions més reduïdes. Entre els dos finestrals gòtics hi ha un rellotge de sol, amb restes de color vermell, i la data '1955'. A l'esquerra també hi ha doble cercle de color vermell però el seu interior és illegible. El segon pis presenta tres obertures simètriques disposades horitzontalment, que no presenten cap element arquitectònic destacable. Davant de la casa hi ha una era feta de lloses irregulars de pissarra vermella. A l'esquerra del portal hi ha un banc de pedra adossat a la paret fet també en pedra vermella. A la dreta hi ha una jardinera, on hi ha plantats uns magraners i una caseta pel gos, construïda fa poc temps. Més a la dreta una petita bassa d'aigua de planta circular, dissimulada amb xipressos plantats a tot el seu perímetre. A la dreta de la façana, hi ha un barri amb dues pilastres i un esglaó per salvar el desnivell tot en pedra d'esmolar, amb un barri de ferro. En el pilar dret hi ha una pedra amb la inscripció 'TORRE NOVA. 1780'. Aquest barri dóna accés a la façana situada al nord-est. Destaca d'aquesta façana una finestra realitzada en pedra i situada al primer pis. Entre aquest pis i el segon, s'observa gairebé a l'escaire de la façana que dóna ja amb la que es troba orientada al nord, una petita obertura, segurament per donar claror a l'escala, i que està també feta amb pedra. A l'interior de la casa, una entrada, serveix de distribuïdor a les diferents dependències. Per sota de la claraboia, un pou d'aigua fet tot ell amb pedra, i per darrera del pou, les escales de pedra que pugen cap els diferents pisos. En les parets de la claraboia, s'observen algunes finestretes amb llindes i brancals de pedra. A l'esquerra de la façana, les escales fetes amb pedra d'esmolar, que condueixen a un porxo modern adossat a la façana de ponent, amb teulada d'una sola vessant i teula àrab i la piscina de la casa. Per sota, una porxada, amb columnes de pedra també igual que la resta de la casa, on es resguarden els vehicles. | 08033-100 | Turó entre la riera de Caldes i la muntanya del Farell | Aquesta casa també es coneix popularment amb el nom de mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial, entroncant clarament amb la tradició que assigna fabulosos tresors que inevitablement són custodiats per serps mitològiques. D'altres diuen que l'explicació és de que en aquest indret hi havia moltes serps. Segons Moreu-Rey (1962), aquesta casa va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l'Aranella. Moreu-Rey (1962) troba documents que expliquen que tota la costa del Farell pertanyia als Santjust després de Vallgornera. La Torre Nova va ser potser construïda de nova planta, o potser reedificada a l'emplaçament d'un dels antics masos de l'heretat. En els segles XVII i XVIII només quedaven a l'heretat el Puig del cos i la Torre Nova. Entre 1777 i 1780 va ser restaurada (fusters: 462 ll.; paletes: 740 ll.; plantacions de noves vinyes i oliveres: 1.373 ll). En 1860 es trobava abandonada, així com en 1873: 'no consta más que de las paredes principales'. També es troba anomenada en documents, on es llegeix. 'tota aquella casa dita la Torre' (1618); la pahissa 'de la Torre' 'en Prat de la Torre Nova', masover (1685-1696); 'la Torre Nova', la 'Torranova (segles XVII - a partir de 1685 - fins el segle XX' ; 'teris Turris novae vocatae de Vallgornera' (1720); 'Torre de Vallgornera' (s. XVII). | 41.6524100,2.1499200 | 429216 | 4611534 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42541-foto-08033-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42541-foto-08033-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42541-foto-08033-100-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42551 | Can Valls de Viella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-de-viella | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 231-232. Editorial Teide. Barcelona. | XVII-XVIII | Casa de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Annexats a la façana de ponent i de llevant, hi ha dos edificis de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab, a una sola vessant. El pendent de la teulada és d'un 30 % aproximadament i les teules es troben disposades a llata per canal. Presenta finestrals emmarcats per pedra motllurada. Les cantoneres de les façanes tenen pedra escairada. La façana està arrebossada. La coberta té tres xemeneies | 08033-110 | Carrer de la Circumvalació, s/n | Conegut més antigament com el 'Mas Valls' o 'Valls de Vilella'. Aquests noms es troben documentats l'any 989 on es fa referència a 'ipsa strata qui vadit ad ipsa Vilela' esmentat les terres 'de Ermemiro' ; també, de l'any 1203 es troba una referència que esmenta 'ipso alaude quod fuit Ermemir de Villela'. Més tard, en documents dels segles XIII i fins el XVI, es troba escrit: ' 'Vilela' (1203); 'casa de Vilela'; 'domus de Vilela·; 'lo mas de Vilela'; 'mas de Villela'. També cal esmentar que de l'any 1358, es parla del mas 'olviella de Badavello', amb el llinatge corresponent: Bernat Ramon de Vilela (ap. 1100); Ramona, vídua de Berenguer de Vilela (1202); Pere de Vilela, casat amb uilleuma, i aranau llur fill (1210, 1218); Pere de 'Bilella', segurament el mateix (1247); Guillem de Vilela (1266). Tenen la casa de Vilella al lloc de 'les Valls'. Se sap també que l'any 1405, Guillem Jornet és 'dominus' de la casa de Vilella. Moreu-Rey també senyala l'existència de documents que parlen de 'Valls de viella' del 1602, o 'mas de Vallsdevidella' del segle XIII i fins el XIX. En tot cas, l'origen sembla geogràfic, però l'existència d'un lloc dit Tàpies veí, podria indicar que el nom prové de 'vallum' i no de 'valle'. | 41.6173300,2.1937100 | 432826 | 4607604 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42551-foto-08033-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42551-foto-08033-110-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | No s'ha pogut accedir a l'interior de la propietat per estar tancat. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42554 | Safareig i bassa d'en Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-den-pascol | XVII | Conjunt format per un safareig i una bassa de planta rectangular que s'omplia a partir de l'aigua de mina. Al seu costat, adossat, el safareig, també de planta rectangular; la rentadora consta de tres lloses grans de pedra d'esmolet disposades per poder-hi fer bugada. El mur que separa una bassa de l'altra té un forat just per sota el maó de tancament, per on sobreeixia l'aigua d'un costat a l'altra. No es pot precisar la fondària, ja que ambdós estan plens de terra i herba, mostra del seu abandonament. Al costat de la bassa hi ha una figuera. Tant la bassa com el safareig estan recoberts per lloses quadrades fetes amb pedra vermella del país. Tant un com l'altre tenen un bunó que permetia buidar l'aigua per regar l'hort o les feixes mitjançant un sistema de rec. | 08033-113 | Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de Codonys | Pertany al Mas Pascol, situat a la capçalera de la riera de Codonys. Originàriament, la bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m3. En els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plàstic i tenen com a funció emmagatzemar aigua per a regar. Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduïen cap a l'entrada de la bassa. Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats i són molt comunes en els paisatges mediterranis ja que aprofiten la gran quantitat d'aigua aportada per les tempestes. Des del punt de vista mediambiental són importants per a tot tipus d'animals particularment pels amfibis (granotes tritons etc). Si no se'n fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua. De dimensions més petites que una bassa, també es poden trobar associats o construits al costat, els safareigs, de dimensions més petites. Aquests acostumen a tenir un o dos costats. El safareig presenta dues característiques que el diferencien de la bassa; en primer lloc és de dimensions sovint molt més petites; en segon lloc, presenta un espai anomenat rentadora. Aquesta està formada per lloses pedra o rajols ceràmics amb el pendent cap a l'interior, per poder fer-hi bugada. | 41.6414100,2.1403600 | 428408 | 4610321 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 42555 | Xemeneia de l'antiga bòvila de la Borda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-bovila-de-la-borda | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. Varis autors. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | pel que fa a la part superior de la xemeneia, presenta perill d'enderroc degut a la seva inclinació; s'hauria de procedir a la seva restauració, desmuntant el tros afectat, intentant alhora reciclar les peces de ceràmica per construir de nou, amb el màxim de peces originals, la part més superior de la xemeneia i restaurar el coronament. Es podrien posar uns cèrcols d'acer inoxidable amb la finalitat d'abraçar la fumera i que no es torni a obrir. Es podria afegir un parallamps. | Xemeneia construïda en totxo vist aplantillat, actualment dividida en tres cossos degut als reforços de ferro col·locats segurament ja fa anys. Consta d'una base de planta circular de 2 metres d'alçada, i d'un fust en forma troncocònica d'uns 30 metres; el coronament és amb doble collarí. Actualment només en queda la xemeneia. La part alta d'aquesta xemeneia presenta esquerdes importants degut a la seva inclinació. | 08033-114 | Cruïlla C-1415 de Caldes a Granollers amb C-59 | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses, pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6334700,2.1743600 | 431231 | 4609411 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42555-foto-08033-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42555-foto-08033-114-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42566 | Cova Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-solanes | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BOSCH GIMPERA, P. (1915.1920). Resultats de l'exploració de coves a Catalunya per l'Institut d'Estudis Catalans. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol. VI. Barcelona. COLOMINES, J. (1982). Mas sepulcros de fosa en el Vallés. pp. 201-203. Revista Ampurias. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 15. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. SALA, Ll. (1965a). Prehistoria en Caldas de Montbuy. Setmanari Montbui, núm. extra d'octubre. SALA, Ll. (1965b). Los celtas en Caldas de Montbuy. Setmanari Montbui, 1.085. SALA, Ll. (1972d). Caldas de Montbuy prerromana. Setmanari Montbui. Núm. 1.401. SALA, Ll. (1973b). La cova de Solanes. Setmanari Montbui. Núm. 1.464. | 2500-650aC | Cova de dimensions reduïdes, de constitució càrstica la qual ha sofert enderrocaments del sostre en diverses ocasions. El subsòl, de potència considerable presenta diverses bretxes mal soldades pel carbonat de calci després de la roca mare. Cronològicament, el jaciment va des del bronze antic fins el bronze final. D'aquesta manera, els materials ceràmics més destacats van des de peces de fons esfèrics, petites gerres de carena suau, bols, vasos carenats sense decoració amb nansa al mig del carenat, petites gerres de superfície rugosa, raspallada llisa grollera o brunyida, decorades amb cordons incisos o amb impressions digitals. Cal destacar els vasos que presenten ansa amb apèndix de botó. La resta de materials són punxons d'os, peces de collaret en rodelles i penjolls treballats de pectem, penjolls de ceràmica de color gris - negrosa, dues puntes de sageta d'os amb aleta i peduncle, botons trapezoïdals també d'os amb doble perforació en V. La llarga ocupació d'aquesta cova fa que diferents èpoques estiguin representades en el registre arqueològic. Els materials més antics fan retrocedir la datació, fins, com a mínim, el final del calcolític o el bronze antic, però el gruix de la informació obtinguda, que el converteix en un puntal per a la investigació històrica de Caldes de Montbui pel període del bronze mitjà. Al jaciment s'hi van localitzar ossos i aixovar, destacant la presència d'un crani infantil trepanat. | 08033-125 | Turó de Can Solanes | Des de la primera identificació del jaciment per part d'Almagro i Bosch Gimpera no consta cap altra intervenció. Garcia Carrera (1989), descriu vàries troballes localitzades al Turó de les Solanes, 'al Cau A, anomenat també 'Llaborer' es trobaren puntes de fletxa i trossos de vas, mentre que al Cau B varen aparèixer queixals i un crani d'adult. En aquest turó, també esmenta una altra cavitat coneguda amb el nom de Cau dels Llims, on es localitzà un vas del neolític final i l'enterrament d'un nen i d'un adult'. | 41.6833600,2.1451800 | 428856 | 4614974 | 08033 | Caldes de Montbui | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42566-foto-08033-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42566-foto-08033-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42566-foto-08033-125-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Durant el treball de camp ha estat impossible la seva localització, donada la gran quantitat de sotabosc que segurament tapava l'entrada de la cova. Es va intentar contactar amb algun membre del Museu de Sant Feliu de Codines per tal d'intentar localitzar el lloc exacte on es troba la cova, sense cap resultat. La masovera de Can Solanes, tampoc recordava el lloc exacte de la seva ubicació. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42567 | Sant Miquel de Martres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-martres | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 33-34. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1973c). Las ánforas de la calle Espartero y el horno de Salt de les Bruixes. Setmanari Montbui. Núm. 1.474. | II aC-V dC | Lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la d'època romana. S'hi han localitzat paviments d'opus testaceum, parets i un forn de producció d'àmfores. Durant el treball de camp no es trobà cap indici de murs o forn. No obstant això en superfície es pogueren observar restes diverses de ceràmica escampades damunt de les terres llaurades on s'hi troben oliveres plantades. | 08033-126 | Pla de l'Aguilar | La primera notícia sobre l'existència d'aquest jaciment la proporciona Almagro (1945) en la seva carta arqueològica d'Espanya, on descriu l'aparició de paviments, ceràmica romana (tegulae) i restes de murs. L'any 1949 fou excavat sota la direcció de J. Colomines. Els anys 1956 i 1971 fou de nou excavat per Llogari Sala, que llavors ere membre del Museu de Caldes de Montbui . Hi va documentar una villae romana tardorepublicana. En la primera fase es posà al descobert un forn de produció d'amfores (tipus Pascual 1 i Dressel 2-4). S'hi van poder localitzar diferents marques de taller, de les quals R. Pascual identificà com a pertanyents a aquest centre de producció. Durant les campanyes posteriors es van posar al descobert restes de parets amb paviments d'opus testaceum així com diversos fragments ceràmics dels quals destaquen els de terra sigil·lata itàlica. La cronologia més antiga la proporcionen fragments de Campaniana A. Així doncs, es pot establir un origen republicà per a aquest assentament, un moment àlgid en el segle I dC., però en canvi no s'ha pogut documentar el moment final d'aquesta vil·la. L'any 1993, es visita el jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, on es prospecta a peu trobant nombroses restes de ceràmica comú i àmfora romana. Carme Miró opina que les restes romanes de la Creu de Baduell, el salt de les Bruixes i el sot del Baster pertanyen a la mateixa villae. Aquestes restes responen sobretot a forns i escombreres d'àmfora que recolzen la interpretació d'aquesta zona com a pars rustica de la vil·la destinada segurament a la producció de vi. | 41.6397300,2.1916600 | 432679 | 4610093 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42567-foto-08033-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42567-foto-08033-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42567-foto-08033-126-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | També conegut com a Creu de Baduell, Sot del Baster o Salt de Les Bruixes. Al voltant de l'ermita que li dóna nom situada al salt de les Bruixes, per sobre del sot d'en Baster, al sud-est del turó gros de Can Camp. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42577 | Carrer Espartero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-espartero | GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 37. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1973c). Las ánforas de la calle Espartero y el horno de Salt de les Bruixes. Setmanari Montbui. Núm. 1.474. | II aC-V dC | Restes d'una escombrera que presentava materials molt fragmentats amb senyals de cocció deficient pertanyents a la forma Pascual I sense marca de taller. També hi és present algun fragment de Dressel 2-4. Aquestes àmfores produïdes al carrer Espartero no tindrien estampilla. | 08033-136 | Carrer d'Espartero, s/n | El maig de l'any 1973 es trobà l' escombrera d'un forn d'àmfores, desconeixent el motiu o les circumstàncies d'aquesta troballa. Llogari Sala en el setmanari Montbui núm. 1,474 (1973) escriu que les restes estaven essent catalogades pel Dr. Ricardo Pascual Guasch, i que un cop acabat, ell mateix les presentaria al Congrés Internacional de Roma que s'havia de dur a terme pel maig del mateix any de la troballa. Segons J. Hernández i A. Monleón, aquesta escombrera podria pertànyer a la part rustica de la mateixa vil·la que l'escombrera trobada la cruïlla del carrer Balmes amb el camí vell de Granollers. | 41.6328500,2.1668100 | 430602 | 4609349 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42577-foto-08033-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42577-foto-08033-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42577-foto-08033-136-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 80|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42578 | Carrer Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bellit | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. | II aC-V dC | Figureta de marbre que representa un cap femení localitzada en el pati d'una casa mentre es realitzaven unes obres. Sembla ser que tenia una alçada de 21,5 cm i una amplada de 14 cm. Es pot datar a la primera meitat del segle I dC. No es coneix l'aparició d'estructures associades, però sí la de ceràmica romana que hauria desaparegut. | 08033-137 | Carrer d'en Bellit, núms. 6-8 | Les notícies que es tenen procedeixen d'en C. Miró (1986) | 41.6348500,2.1620600 | 430208 | 4609574 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42578-foto-08033-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42578-foto-08033-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42578-foto-08033-137-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 80|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42587 | Carrer de Buenos Aires , 14 - Carrer de Santa Eulàlia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-buenos-aires-14-carrer-de-santa-eulalia | DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui, pàg. 37. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. | I-V dC | urbanitzat | Jaciment que consta de la troballa de quatre habitacions, dues d'elles formant part d'una casa romana ja que s'hi va documentar un mosaic. El material que va aparèixer associat a les habitacions no es té localitzat, tot i que se sap que haurien aparegut fragments de 'terra sigil·lata', estucs, ceràmica comuna i pivots d'àmfora amb la marca MCN. També se sap que un dels mosaics apareguts va quedar tallat per una conducció d'aigua realitzada posteriorment. Es tractava d'un mosaic de tessel·les bicolor, negre sobre blanc. Mesurava 4,10m per 1,50m i es va poder datar del segle II dC. Al Museu Thermàlia es conserva una part de l'altre mosaic localitzat. Aquest mosaic també és bicolor, negre sobre blanc, i presenta un meandre d'esvàstiques en el seu camp. També varen aparèixer dos murs i una estructura quadrada al centre del recinte. Els tres elements estaven construïts amb pedres lligades amb fang. Es varen poder identificar dos àmbits més a la banda nord i oest així com una claveguera suposadament romana. | 08033-146 | Interssecció carrer de Buenos Aires, amb el carrer de Santa Eulàlia | L'any 1958, durant l'obertura d'unes rases per canalitzar l'aigua, la brigada municipal localitzà dues habitacions romanes amb mosaic. Llogari Sala hi realitzà una excavació d'urgència. L'any 1987 es du a terme una intervenció per part de Carme Miró. L'any 1990, es realitza una intervenció arqueològica per part de l'Anna Monleón i l'Oriol Saula. | 41.6336000,2.1646600 | 430423 | 4609434 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42598 | Carrer de Vic, 21-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vic-21-23 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XIII-XX | Jaciment que consta de dues sitges emplenades al segle XVI, que correspondrien a la fase més antiga documentada d'aquesta parcel·la. Segurament van ser utilitzades per emmagatzemar gra. A l'extrem sud - est de la parcel·la es documentà un mur que es podria datar entre els segles XVI i XVII, on es trobà un fragment ceràmic de plat de producció blau gòtic. Durant el seguiment es va poder observar una tercera fase d'ocupació caracteritzada per la reestructuració de l'espai entre els segles XVIII i XIX. També es constatà una última fase que presentava un nivell d'enderroc modern del segle XX | 08033-157 | Carrer de Vic, núms. 21-23 | L'any 1865, el carrer fou afectat pel 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. L'any 2002 i 2003, amb motiu de les obres de reforma d'un habitatge i la construcció d'una piscina en el solar del número 21 i 23 del carrer de Vic, es realitzaren els seguiments arqueològics, que van permetre documentar quatre fases ocupacionals des d'època medieval fins a l'enderroc, al segle XX. | 41.6355100,2.1615600 | 430167 | 4609648 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42598-foto-08033-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42598-foto-08033-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42598-foto-08033-157-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 85|98|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42599 | Carrer Vic, 27-29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-27-29 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVI-XVIII | Estructura formada per una gran pedra massissa que quedava sostinguda sobre dos murs paral·lels amb un dipòsit adossat i un pou. Aquesta estructura hauria pogut servir per a la decantació. Fou localitzada al nord-est de la casa amb núm. 29 del carrer, en una àrea en què no hi havia terraplenament ni tampoc indicis d'haver tingut paviment. No es va conservar cap rasa de fonamentació. Pel que fa al pou que es trobava en el pati, aquest quedà en desús quan es construí la nova casa. | 08033-158 | Carrer de Vic, núms. 27-29 | L'any 2004 es va dur a terme una intervenció arqueològica amb motiu del projecte de construcció d'un nou edifici amb ascensor. | 41.6355500,2.1615400 | 430166 | 4609653 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42599-foto-08033-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42599-foto-08033-158-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42609 | Carrer Major, 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-54 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | IaC - VdC | no es conserva res ja que després de la intervenció s'hi va construir un edifici d'habitatges. | Estrats de formació antròpica, amb materials de factura romana molt rodats sense cap mena d'estructura associada. | 08033-168 | Carrer Major, núm.54 | L'any 1992 es realitzà el seguiment arqueològic dels rebaixos efectuats amb motiu de les obres de construcció d'una casa. | 41.6336100,2.1635400 | 430330 | 4609436 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42609-foto-08033-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42609-foto-08033-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42609-foto-08033-168-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42610 | C/ Escoles Pies - C/ Buenos Aires - C/Torres i Sayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-escoles-pies-c-buenos-aires-ctorres-i-sayol | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | IaC - VdC | Restes d'argila rubefectada, procedents possiblement d'un forn provinent del seguiment d'obertura d'una rasa efectuada al carrer Torres Sayol, cantonada Escoles Pies. En la resta de rases obertes, només aparegué material ceràmic d'època romana, majoritàriament trobat a la rasa del carrer de les Escoles Pies. | 08033-169 | Carrer de les Escoles Pies s/n | L'any 1995 la companyia del Gas Natural feu una campanya per a la instal·lació del gas natural al municipi. La intervenció arqueològica consistí en el control de l'obertura de les rases per fer la canalització. En iniciar-se la intervenció arqueològica, la rasa del carrer de Torras i Sayol ja estava oberta i pel que fa al carrer de les Escoles Pies, només calia realitzar la rasa de la vorera nord. | 41.6331600,2.1666800 | 430591 | 4609383 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42610-foto-08033-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42610-foto-08033-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42610-foto-08033-169-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42641 | Xemeneia de la bòvila Mas Manolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bovila-mas-manolo | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | Xemeneia de totxo vist, aplantillat. Presenta una base quadrada feta també de maons, d'un metre cinquanta d'alçada i amb una boca, encarada a migdia. Aquesta presenta una entrada construïda amb un arc de mig punt realitzat a partir d'una filera de maons disposats verticalment i una porteta de ferro. Per damunt, la xemeneia, que consta d'un fust en forma troncocònica d'uns 25 metres d'alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt. La xemeneia no presenta grans esquerdes que posin en perill el seu equilibri només una d'uns 80 centímetres situada just per sota del coronament. | 08033-200 | A l'entrada del municipi per la carretera C-1314 | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses i pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6352700,2.1761400 | 431381 | 4609610 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42641-foto-08033-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42641-foto-08033-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42647 | Trull de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-torre-nova | XVIII | Restes d'un antic trull on s'elaborava l'oli procedent del cultiu de les oliveres de les rodalies de Caldes. No s'observa cap estructura constructiva, tant sols les dues pedres del molí; aquestes mesuren 1,10 m. de diàmetre; una d'elles és granítica i l'altre de pissarra vermella. Les restes del molí semblen haver estat desplaçades del seu lloc originari i agrupades al mig d'unes alzines degut a la construcció d'estables per als cavalls. | 08033-206 | Turó entre la riera de Caldes i la muntanya del Farell | Aquesta casa es coneix amb el nom de mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial, entroncant clarament amb la tradició que assigna fabulosos tresors que inevitablement són custodiats per serps mitològiques. Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l'Aranella. Moreu-Rey (1962) troba documents que expliquen que tota la costa del Farell pertanyia als Santjust després de Vallgornera. La Torre Nova va ser potser construïda de nova planta, o potser reedificada a l'emplaçament d'un dels antics masos de l'heretat. En els segles XVII i XVIII només quedaven a l'heretat el Puig del cos i la Torre Nova. Entre 1777 i 1780 va ser restaurada (fusters: 462 ll.; paletes: 740 ll.; plantacions de noves vinyes i oliveres: 1.373 ll). En 1860 es trobava abandonada, així com en 1873: 'no consta más que de las paredes principales'. També es troba anomenada en documents, on es llegeix. 'tota aquella casa dita la Torre' (1618); la pahissa 'de la Torre' 'en Prat de la Torre Nova', masover (1685-1696); 'la Torre Nova', la 'Torranova (segles XVII - a partir de 1685 - fins el segle XX' ; 'teris Turris novae vocatae de Vallgornera' (1720); 'Torre de Vallgornera' (s. XVII). El procediment de fabricació de l'oli, un cop els pagessos havien separat els terrossos, fulles o branquillons de les olives perquè quedessin netes, carregaven les olives i duien la collita cap el trull. En el molí era on es feia la part de la feina més laboriosa de tot el procés. Es pesaven les olives i s'anaven tirant per la gronsa. Aquesta era una caixa en forma de piràmide que funciona com un embut deixant caure per l'obertura inferior les olives que s'hi havien abocat. Un cop al trull les olives eren convertides en pasta. Aquest, estava format per una pedra inferior plana i vàries pedres giratòries unides per un eix . Les curres o moles anaven esclafant les olives. Un cop formada la pasta, passaven per la batedora. Les anava remenant de manera constant, per passar després a la pastera, un dipòsit on anava a parar la pasta. Després es passava als esportins i s'apilaven en una mena de carretó formant el que s'anomena peu. Una vegada el peu acabat era conduït a la premsa la qual exercia una pressió que feia brollar l'oli. A mida que anava regalimant de la premsa era conduït a les bassetes on es neteja va amb aigua i per decantació es separava aquesta de l'oli ja que pesava menys i sura . Un cop acabat aquest procediment, l'oli ja estava a punt per a ésser envasat en gerres, etc. | 41.6525800,2.1494100 | 429174 | 4611553 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42647-foto-08033-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42647-foto-08033-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 42651 | Font de Can Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sever | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | Font d'aigua de mina que raja a partir d'un canaló de ferro, amb un raig sostingut. Aquest està emmarcat dins d'una estructura rectangular, arrebossada amb ciment on hi ha 7 rajoles de ceràmica de 20 x 20 cm.; per damunt i per sota on raja l'aigua hi ha una rajola de color verd, tallada per la meitat, als costats, quatre rajoles decorades amb motius florals, representant un clavell de color rosat. Encapçalant la font dues rajoles amb dues figures zoomorfes, representant uns nens rossos, despullats, asseguts damunt d'una garlanda amb unes ales de papallona blava a l'esquena. L'aigua que brolla de la font va a parar a una pica de pedra de dimensions rectangulars de 37 cm d'amplada per cinquanta de llargada, que per un regueró fet a la mateixa pedra, alimenta els tres safareigs que hi ha al seu costat. Són de planta rectangular, formant un conjunt que mesura 3,50 m. x 5 m. Aquest està construït, aprofitant un marge de pedra, amb totxo i pedra. Al costat de la pica on raja l'aigua, hi ha la rentadora del safareig fet amb lloses de pedra d'esmolet. Rep l'ombra d'un til·ler i està envoltada per falgueres, heura, i una glicina. | 08033-210 | Torrent del Prat de Baix | Moreu-Rey (1962), anomena la font de Can Sever i la mina de Can Sever de la qual en diu que quan era abandonada, va servir d'obrador d'uns moneders falsos. | 41.6500700,2.1628700 | 430292 | 4611264 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42651-foto-08033-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42651-foto-08033-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Per arribar a la font, un cop a la façana nord-oest de la casa, s'ha de seguir un passeig de til·lers fins al final. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42670 | Font del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-remei | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona, pàg. 91. Editorial Teide. Barcelona. | XX | La Font es troba adossada a un mur de varis metres d'alçada, fet amb pedra irregular, lligat amb ciment que aguanta el marge del bosc. Aquest mur té una forma còncava. Després del mur hi ha un marge de terra de dos metres d'amplada, que aguanta el basament i per davant del qual s'ha construït un segon mur, aquesta vegada d'un metre, cinquanta centímetres d'alçada que fa de contrafort. És en aquesta última paret que es va construir la font. Aquesta consta d'un broc de ferro que sobresurt d'un pilar quadrat fet de ciment i recobert de pedretes irregulars del país, de mida petita. Aquest està adossat a la paret amb tres arcades que es reposen damunt d'una pica en forma de lletra 'E' invertida, seguint la forma arrodonida de la paret, per on circula l'aigua. L'excedent baixa pel seu interior i passa a través d'una reixa que comunica, per sota terra, amb el torrent de la Mina del Remei. La font està protegida per un filat i un barriet que actualment està tancat al públic, ja que sembla ser que hi ha infiltracions degut a les construccions més properes i l'aigua no seria potable. | 08033-229 | Passeig del Remei | La font actual és del segle XX. L'antiga font del Remei estava situada al restaurant actual, concretament en una arcada exterior que es troba a la paret dels lavabos, a la terrassa. Quan es van fer les reformes al restaurant degut a la nova normativa, es van fer nous lavabos per al públic i la font quedà anul·lada. Igualment, cal senyalar que la mina del Remei deixà de portar aigua quan es va tocar la capa freàtica mentre s'estava explotant la mina de pedra del Remi, que actualment serveix per emmagatzemar l'aigua potable del poble. L'entrada de la mina es trobava situada a l'interior del restaurant del Remei, concretament on actualment es troben els wc per a minusvàlids. De fet, hi ha un mur fet amb totxo que tapa l'entrada a la mina. | 41.6408400,2.1629600 | 430290 | 4610239 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42670-foto-08033-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42670-foto-08033-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42671 | Mina del Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-pascol | XIX | Canal feta de maons, sense coberta, per on raja l'aigua procedent de la mina. Aquesta segueix el torrent del Pascol. La seva llargada és d'uns 600 metres. A la mina no s'hi pot accedir per la gran quantitat de vegetació que l'envolta. La canalització està neta i els marges per on passa desbrossats fa dies. | 08033-230 | Muntanya del Farell. Torrent del Pascol | 41.6416600,2.1339600 | 427875 | 4610354 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42671-foto-08033-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42671-foto-08033-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||
| 42689 | Barraca 1del bosc de Les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1del-bosc-de-les-elies | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. VARIS AUTORS. (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. | XIX-XX | aquesta barraca es troba en molt bon estat de conservació. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i integrada a un marge també realitzat en pedra seca, que podrien datar de la mateixa època i que separa el desnivell de dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc, bàsicament de pi blanc, a la part baixa de ponent del turó del Puig de Prat, aprofitant el desnivell del sòl. Excavada a l'interior del marge, la seva forma és original, ja que un cop s'accedeix per la porta hi ha una mena de rebedor d'uns 80 cm d'amplada que dona pas a dues obertures laterals, de planta circular, d'1,20cm de diàmetre i fonamentada sobre un sòl rocós de galets de pedra. Orientada cap al sud-oest. El marge on es troba la barraca, per damunt de la paret es troba plena de vegetació, sobretot romaní. La porta, d'uns 80 a 90 cm d'alçada, té forma trapezoïdal, amb els brancals de pedra treballats i una llinda plana. També hi ha un marxapeus fet amb pedra. Al seu interior, en aquesta mena de rebedor, s'observa una petita fornícula excavada a la terra, que segurament servia de rebost. | 08033-248 | Bosc de les Elies | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Caldes de Montbui aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Caldes de Montbui, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència en aquesta vall d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques arran del camp, prop del camí, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència dels sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6724400,2.1483100 | 429104 | 4613759 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42689-foto-08033-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42689-foto-08033-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42689-foto-08033-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42690 | Barraca 2 del bosc de Les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-bosc-de-les-elies | XIX-XX | Barraca realitzada aprofitant una part del marge natural de la feixa. Les altres parets han estat construïdes principalment amb paredat mixt de carreus de pedra petits sense treballar i restes de material constructiu (teules, maó) units amb morter de calç. De planta rectangular, de 4m x 3m aproximadament. D'una sola vessant, amb teula de teula àrab, on es pot llegir la data de reconstrucció de la teulada: 1980, gravada en el ciment que junta la cantonada del ràfec de la teulada amb la totxana. Té una xemeneia feta amb 4 teules àrabs posades verticalment i lligades entre elles per un filferro. L'obertura es troba orientada al sud-est, amb una porta d'accés de 1,60 cm x 70 cm d'amplada aproximadament, la llinda de fusta, molt seca pel pas del temps i brancals i llindar realitzats alternant maó i pedra . No té cap altre obertura que permeti el pas de la llum. Tampoc de porta de tancament. Al seu interior s'observa el sostre de la teulada fet amb bigues de ciment i totxana, així com una xemeneia amb graella per cuinar. Per la part del darrera té un petit dipòsit rodó d'uralita que recull les aigües pluvials de la teulada. | 08033-249 | Bosc de les Elies | La teulada ha estat refeta l'any 1980 | 41.6729200,2.1478800 | 429069 | 4613813 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42690-foto-08033-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42690-foto-08033-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42690-foto-08033-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 42700 | Caseta de pou del Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-pou-del-prat-de-dalt | XX | Caseta de pou, feta d'obra, de planta rectangular, de 2m d'amplada per 3,50m de llargada. Coberta a doble vessant, en teula àrab, amb les bigues de formigó. El carener es troba perpendicular a la façana principal que es troba encarada al Prat de Dalt orientada al nord oest. Per sota del carener presenta una petita finestreta amb un arc, que permet la ventilació, per sota mateix una porta de fusta de 80 cm d'amplada. Sortint de la paret, collat a la façana hi ha un ferro que porta uns cables de telèfon en direcció a la masia del Prat de Dalt. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. | 08033-259 | Camí de Les Elies | 41.6745000,2.1369000 | 428157 | 4613997 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42700-foto-08033-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42700-foto-08033-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||
| 42715 | Bascula i pou de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bascula-i-pou-de-la-torre-marimon | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | Petita construcció de planta hexagonal, d'una sola planta. La coberta és a vàries vessants, concretament 6, fetes amb teula àrab, amb els careners de ceràmica vermella. L'edifici té sis façanes, amb una obertura simètrica a cada una d'elles, a excepció de la porta d'entrada. Aquestes són molt estretes, acabades en punta de fletxa, amb una petita cornisa feta amb una filera de maons pel damunt. Per damunt de cada pilastra hi ha una petita decoració arquitectònica acabada en teuladeta. Cada façana queda separada de l'altra per unes pilastres. Entre elles, per damunt de les finestres, s'aixeca una motllura formada per tres fileres de maons formant un arc rebaixat. Per damunt es troba la cornisa motllurada de la façana, que amaga l'acabament de la teulada. A cada façana hi ha un tub de desguàs que expulsa l'aigua de pluja. A l'interior d'aquest edifici hi ha un pou d'aigua i el mecanisme que fa accionar la bàscula camionera, situada a l'exterior de la caseta. La plataforma és tota de ferro, i en ella hi ha una inscripció 'Bàscula Pibernat. Barcelona'. | 08033-274 | Entre el Torrent Sec i la riera de Caldes | Moreu-Rey (1962), documenta el nom de 'Torra d'en Moles' (1470) associada a l'antic nom de la Torre Marimon. De l'any 1532 també troba escrit en un document 'la qual antigament sen deya torra den Mosen Moles'. Referent a l'origen de la Torre troba un document on s'esmenta que l'honorífic Jaume Moles, 'dominus domus de la Torre', ciutadà de Barcelona (1463, 1487), que la posseí després de Francesc Valls. L'origen del nom de la Torre Marimon es remunta al final del segle XVI (1574-1575). Anteriorment s'anomenava de mossèn Moles, i potser Mas Coromina o Coromines i probablement canvia el nom a partir del segle XV, quan Romeu de Marimon es casà amb Elisabeth Moles o Coromines. La família Marimon no té relació amb Caldes de Montbui amb anterioritat ja que les seves propietats s'estenen durant l'edat mitjana pels termes de Plegamans, Palau, Palaudàries i Bigues. Al final del segle XVII la torre passa a mans del baró de Canyelles Joseph Terré i Marquet, i successivament als seus descendents. Al final del segle XVIII la Torre Marimon és propietat de Domingo de Bouffard. La Diputació Provincial de Barcelona, el 1907 es planteja la creació d'una granja escola destinada a la capacitació dels homes del camp, i per realitzar aquest projecte els cal la compra d'una finca. Dues són les opcions: la Torre Marimon a Caldes de Montbui i can Pascalí, a Santa Coloma de Gramanet. Els dos paratges semblen adients, però finalment es decanten per la Torre Marimon, ja que el diputat Raventós advoca per les millors condicions de Caldes, amb una extensió de terreny més àmplia i una major quantitat d'aigua en els seus dominis. Quan l'11 de juliol de 1911 s'estableix a Barcelona l'escola superior d'Agricultura, es deixarà de parlar de l'anterior projecte i no serà fins l'any 1920 quan es convocarà un concurs per a l'adquisició d'una finca destinada a la construcció d'una granja escola. L'arquitecte Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, es proposarà per la compra, que la Mancomunitat farà efectiva el mes de juliol de 1921 per instal·lar-hi la granja escola, que formarà part de l'Escola Superior d'Agricultura. L'any 1926 s'inaugurà l'escola de la Torre Marimon, que s'havia adquirit finalment per 275.000 pessetes. Les obres de la granja seran encarregades a l'arquitecte al servei de la Diputació, Josep Bori Gensana, que abandona el projecte per discrepàncies amb algun dels diputats. El 7 de març de 1923 es realitza el projecte de l'edifici central, una vaqueria i un pensionat. Posteriorment, Lluís Planas i Calvet també arquitecte de la Diputació, es farà càrrec de la represa de les obres. Sembla que les activitats de l'escola començaran pels voltants de 1925, ja que el primer director de l'escola serà Joan Salom i Calafell que exercirà el càrrec des de 1925 fins el 1928. Al final de 1926 es vol millorar l'edifici de l'escola i serà el constructor Antoni Baixeras el que realitzarà la major part de les obres d'adaptació. L'any 1928 es construiran els habitatges per als guardes i es reconstruirà l'antiga capella de Sant Julià (romànica en origen). El 1930 es construeixen un centre de pràctiques agrícoles, un dipòsit d'aigua i una escola menagère o escola domèstica de la dona. Aquesta mateixa data el rei Alfons XIII visitarà les instal·lacions de la Torre Marimon. Més tard la Generalitat de Catalunya reestructurarà l'escola, se suprimirà l'escola menagère i es realitzaran canvis al centre de pràctiques agrícoles. S'inicia un breu període d'inactivitat durant la Guerra Civil Espanyola ja que aquesta serà requisada i passarà a ser una escola de carabiners. Al final de la guerra esdevé una escola de capacitació depenent del Ministeri de Foment. El 1943 es duen a terme una sèrie de reformes que passaran per adaptar l'antiga escola menagère com a biblioteca i aules per a estudiants; es millorarà la cova experimental que durà el nom de Sant Jordi i s'hi instal·larà un observatori. | 41.6125100,2.1693400 | 430791 | 4607088 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42715-foto-08033-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42715-foto-08033-274-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història)Durant els anys 1950 a 1960 serà escola mitjana d'agricultura i la superior es mantindrà a Barcelona. L'any 1958 es continuaran millorant les infraestructures, amb la construcció d'un camp d'esports i del Club d'Estudiantes San Fernando, i la compra de nova maquinària per tal de poder donar un millor servei als alumnes. L'any 1979 la granja escola incorpora els estudis de formació professional de 1r grau i el 1981 els de 2n grau que conviuran amb el de capacitació fins al 1983 que es tancarà aquesta línia educativa. El títol de formació professional l'expedirà l'Institut d'Ensenyament Secundari Manolo Hugué fins al 1996, any en el qual la Torre Marimon deixarà de funcionar com a granja escola. Actualment és la seu de l'Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA).Durant l'any 2008 s'estan duen a terme reformes de façana i teulades dels edificis annexes. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 42727 | Turó de la Tomba dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-tomba-dels-moros | XIII-XVII | S'observen les marques al terra però la vegetació i un arbre caigut al damunt mateix fa que gairebé no es poden distingir si no és amb l'ajut d'una persona que coneix molt bé l'indret. | Restes de tres tombes antropomorfes, excavades al terra, dalt del turó, amb els peus orientats al nord-est. Actualment estan plenes de vegetació i part de la capçada d'un pi les ha tapat. No obstant això, traient una mica de molsa i pinassa, s'endevina la forma de la tomba. Estan disposades una al costat de l'altra. | 08033-286 | Serrat de Dalt. Turó davant de la façana de migdia del cementiri | El Sr. Josep Coll i Torn i el seu fill, expliquen que aquestes tombes foren excavades fa uns anys, però no recorden per qui. Al seu interior pogueren observar restes d'esquelets i aixovar, sense recordar on va anar a parar tot el material. | 41.6592600,2.1191600 | 426663 | 4612320 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42727-foto-08033-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42727-foto-08033-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42727-foto-08033-286-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42734 | Torre del Rellotge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rellotge | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona, pàg. 184. Editorial Teide. Barcelona. | XX | Torre de planta quadrada de 5 metres d'alçada amb una petita coberta transitable per poder accedir a la campana que es troba dalt del campanar. La porta d'accés es troba situada a la façana orientada sud-est. A cada façana de la torre hi ha unes circumferències en relleu que la decoren així com una motllura feta amb dues fileres de maons a l'alçada del primer pis, i una altra motllura que consta de tres fileres de maons superposats prop del ràfec de la torre, que està construït amb una filera de maó posat horitzontalment per damunt del mur sobresortint uns centímetres cap a l'exterior de la façana. Aquesta està arrebossada, però sembla que hagi estat construïda amb maons. | 08033-293 | Serrat del Mig | Aquesta torre, segons expliquen els habitants del serrat de Dalt, es trobava al nucli antic de Caldes i fou donada a Sant Sebastià de Montmajor perquè poguessin veure i sentir tocar les hores. Aquest funcionava amb dues pedres. Segons sembla ser no ha marcat mai les hores. Moreu-Rey (1962) senyala que la Torre del Rellotge és una petita torre moderna que conté el rellotge públic de Sant Sebastià, sobre el Serrat del Mig. | 41.6636300,2.1165300 | 426449 | 4612808 | 1903 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42734-foto-08033-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42734-foto-08033-293-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | No es pot accedir al seu interior, ja que a la porta hi ha una cadena amb un candau. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||
| 42743 | Cal Pastor, núm. 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-num-17 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 173. Editorial Teide. Barcelona. | XVII-XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana orientada a migdia. La coberta és de teula àrab, a una sola aigua. A la planta baixa té una porta adovellada formant un arc de mig punt. El portaló és de fusta i està situat per darrera d'una porta vidrada que dóna a l'exterior. A la seva esquerra, hi ha una obertura d'on destaca l'ampit format per una llosa irregular de pedra d'esmolar que sobresurt de la façana. els brancals i la llinda estan fets amb pedra més o menys escairada. Al primer pis, hi ha dues obertures simètriques horitzontalment, cadascuna amb un gran bloc de pedra que forma el llindar mentre que els brancals són de carreus de pedra ben treballada. Els àmpits no són iguals; mentre que l'obertura de l'esquerra té un ampit format per una llosa de granit molt prima recolzada sobre un voladís de pedra, a la dreta l'ampit està constituït per tres lloses de pedra d'esmolar. Per damunt, hi ha dues obertures quadrades, no massa grans, simètriques, disposades horitzontalment. L'ampit de pedra, no té voladís; tant la llinda com els brancals estan formats per un sol bloc de pedra. Al costat esquerre, per damunt del portal, cal senyalar un rellotge de sol. Es tracta d'un rellotge del tipus vertical declinant, formant un cercle dins d'un rectangle. Les línies horàries estan esborrades i tampoc s'hi poden apreciar xifres. Gnòmon de vareta orientat Sud-est. Sol al pol i ornamentació floral. És policromat, alternant el color vermell i blau. A la façana de ponent, les obertures del primer i segon pis estan resseguides per lloses de pedra alternant el granit i la llosa d'esmolar. Pel que fa a l'obertura que correspondria a les golfes, presenta un ampit molt prim fet amb una sola llosa, mentre que els brancals i la llinda han estat fets amb carreus de pedra disposats a plec de llibre i que acaben formant un arc de mig punt La façana és de pedra vista, fins a tocar el ràfec. La pedra utilitzada per als murs estructurals o tancaments es troba alternada entre la granítica i la d'esmolar, de mida força reduïda i seguint les formes que la naturalesa li ha donat. La unió de les peces és fet amb argamassa, és a dir, amb una barreja de calç, sorra i aigua. Aquesta presenta pedra més o menys carejada entre las cantonera de les façanes de migdia i ponent. Adossat a aquest últim mur hi ha un porxo de planta rectangular, amb coberta a una sola aigua, de teula àrab i aguantada per cabirons. Aquest porxo s'utilitza per emmagatzemar-hi la llenya. | 08033-302 | Serrat de Baix | Segons Moreu-Rey (1962) el nom de Serrat de Baix es correspondria antigament amb el nom de Serrat de Masprat, de Sant Sebastià. A l'entrada del Serrat de Baix, hi ha uns rajols ceràmics amb el nom de Masprat. També troba documents referents al Mas Prat, anomenat com a 'mansi des P. de Munt maior' (1438); possessions 'd en P.', 'del Prat' (XVI); 'a Masprat', 'Mas Prat' (segle XX). Antic mas de Sant Sebastià: actualment el grup de cases reben el nom de cal Anton, cal Dents, cal Codina. Sobre el llinatge, Moreu-Rey hauria documentat un tal Gerardus Prat o Prats (1318, 1322) que cobrava els rèdits de Sant Cugat a la parròquia de Sant Sebastià de Montmajor i d'altres veïnes. Els següents esmentats, Moreu-rey fa constar que és segur que pertanyin a la mateixa casa: Pere de Prat (1337, 1339); Jaume Prat (1405); Guillem de Prat, fill de Barthomeu de Prat 1413). A l'any 1740 encara el registre de baptismes de Sant Sebastià recollia el naixement d'un Prat. | 41.6653700,2.1142800 | 426263 | 4613003 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42743-foto-08033-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42743-foto-08033-302-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42754 | Can Targa, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-targa-num-15 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 173. Editorial Teide. Barcelona. | XVII-XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, construïda als quatre vents amb el carener perpendicular a la façana orientada al nord-est. La coberta és de teula àrab, a dues aigües. Aquesta casa presenta dos volums constructius. El més antic d'ells, a la façana orientada al sud-oest, al primer pis, presenta una finestra de pedra motllurada, amb un element decoratiu a la llinda. A la façana orientada a migdia també destaquen dues obertures emmarcades per grans pedres i un rellotge de sol realitzat al fresc de l'any 1977. Els tancaments d'aquestes cases són bàsicament de pedra combinada amb argamassa amb vista a una resistència més alta. L'arremolinat de la façana no és general, atesa la qualitat i la resistència de la pedra, però en gran part dels murs es pot observar la pedra directament extreta de la naturalesa lligada amb argamassa. Posteriorment devien arremolinar la façana. El segon volum, només té planta baixa i golfes, i a la dreta de la façana orientada al nord-est, té un petit porxo annexat on s'hi guarda la llenya. Tant a la planta baixa com al primer pis té la majoria d'obertures emmarcades per grans llindes i brancals de pedra; l'àmpit no destaca especialment. A la façana orientada a mig dia i a la que està orientada al nord-est, hi han bancs adossats a la paret fets de pedra. Fora del perímetre de la casa, aprofitant un desnivell del terreny, i orientat al nord-est, hi ha un edifici annex de planta rectangular i coberta a doble vessant, construït de pedra vista, que sembla ser utilitzat amb finalitats lúdiques. | 08033-313 | Can Targa, núm. 15. Serrat del Mig | Moreu-Rey (1962), (pàg. 141) anomena el Serrat del Mig, referencian-o com un dels tres serrats que constitueixen el poble de Sant Sebastià. Oficialment, el Serrat del Mig porta el nom de Sant Isidre, però ningú ho diu. Esmenta el nom de les quatre cases que composen aquest serrat: Can Targa, Can Menna, Can Carlí i Can Regalat. | 41.6646800,2.1171300 | 426500 | 4612924 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42754-foto-08033-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42754-foto-08033-313-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42767 | Rellotge de sol de Can Camproca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-camproca | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant. Està fet amb arrebossat de sorra i calç (una mica més fosc que la resta de la façana), sobresortint de 3 a 4 mil·límetres de la resta d'arrebossat. S'observen restes de policromia blanca i blau fosc, negre, a la part de dalt del rellotge, en forma de barret. Ja no es veuen les xifres però sí que encara té les línies horàries. El gnòmon de vareta és de ferro i es troba orientat a migdia. | 08033-326 | Carretera vella de Palau-solità i Plegamans, núm. 39 | Segons el masover de la casa, Sr. Joaquim Vilà, el rellotge de sol és originari de la casa, però no s'ha restaurat mai. Va ser al llarg dels segles XVI i XVII quan s'emparellaren la gnomònica, art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren majestuosos palaus i immenses esglésies on s'hi bastiren, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica, uns rellotges de sol també tan desmesurats que molts d'ells voltaven la trentena de metres. Un cop superada l'etapa en què fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la il·lustració es popularitza la tècnica i sorgeix l'ofici de quadranter. Es comencen a fer rellotges de sol de totes menes i en tots els materials possibles. Dels tallers d'aquests artesans en sortiren veritables peces de luxe, rellotges portàtils d'or o argent de tan bella factura que esdevingueren gairebé més purament objectes de plaer estètic que instruments dels quals se'n fes un ús pràctic. Cap a mitjans del segle XVI sorgeixen els primers rellotges mecànics, gairebé com un divertiment de serraller que, de bon començament ja només avançaven... una hora diària. És al llarg del XVII quan es van perfeccionant aquests enginys, i mica en mica, van aconseguint un funcionament més acurat. Tanmateix el rellotge de sol, en plena eufòria, seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: la primera era l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Tothom qui s'havia comprat un rellotge mecànic, procurava tenir-ne un de sol a alguna paret de casa seva per tal d'anar posant el primer a l'hora. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i el problema era de fer-los casar amb el Sol que, com sabeu, no és pas uniforme al llarg de l'any. La inconstància del sol, l'acceleració del ritme de vida, i la proliferació de l'enllumenat i de la vida nocturna, feren que mica en mica el rellotge mecànic anés arraconant els quadrants solars. | 41.6187000,2.1673600 | 430632 | 4607777 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42767-foto-08033-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42767-foto-08033-326-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42774 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou | BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (?). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (a.1848) MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular, que consta de soterrani, planta baixa i tres pisos, amb coberta de teula àrab, a dues vessants, amb el carener orientat a l'est i la façana principal orientada a migdia. Es troba fonamentat en el marge dret de la riera de Caldes, salvant un gran desnivell. Adossat a la façana orientada a l'est, un altre edifici, de planta rectangular i pis, amb la coberta de teula àrab, i en procés de ruïna. A la planta soterrània de l'edifici principal, s'observa el lloc on estaven ubicades les moles, tot i que el seu interior està ple de runa, terra i brutícia. Al darrera de l'edifici, adossat, es pot observar la bassa feta de pedra, plena d'aigua, que segurament és utilitzada pel cultiu. Prop d'aquesta primera bassa, n'hi ha una segona de grans dimensions, recordant les del molí d'en Ral, situat una mica més amunt d'aquest. Aquesta bassa actualment està en desús. Les seves parets fan en alguns llocs, més d'un metre d'amplada per dos metres d'alçada (des de l'exterior). Modernament es va fer una obertura de la mida d'una porta en el mur orientat al sud-est, per poder accedir al seu interior on hi ha plantats avellaners i productes de l'horta. Destaca un contrafort arrodonit de grans dimensions situat a la cantonada del mur orientat al nord, segurament per aturar la força de l'aigua quan baixava per la riera de Caldes en èpoques de pluges fortes. | 08033-333 | Carretera vella de Palau-solità i Plegamans, s/n | El funcionament del molí era el següent: el molí se situava a la vora del curs d'aigua de la riera de Caldes, en un indret on hi hagués un desnivell per obtenir un salt que li proporcionés l'energia per fer moure les moles. A més a més, disposava d' una resclosa, que permetia desviar l'aigua per un canal -rec o sèquia- fins a la bassa. Aquesta servia per a aconseguir una regularitat en la pressió de l'aigua que anava a parar per sobre el rodet i també per assegurar l'aigua en períodes de sequera. El molí fariner atenia la molta de gra de les pagesies del seu entorn. El molí Nou, com altres molins fariners van aparèixer segurament durant l'època medieval, i molts molins del segle XVIII devien aprofitar el lloc i sovint les construccions de molins més antics per tornar-se a implantar. Amb la industrialització iniciada al segle XIX, alguns d'aquests molins fariners especialment els establerts a les ribes dels cursos d'aigua es van adaptar per altres finalitats, com el pas a fàbriques de paper o de teixits o van anar desapareixent. Tot i això a Caldes, alguns molins fariners encara varen continuar funcionant fins que ja no pogueren competir amb les farineres modernes. | 41.6216000,2.1658200 | 430507 | 4608100 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42774-foto-08033-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42774-foto-08033-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42774-foto-08033-333-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42777 | Rellotges de sol de l'Ermita de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-lermita-de-la-mare-de-deu-del-remei | XX | Rellotges de sol del tipus vertical declinant. El primer d'ells es troba ubicat a la façana principal orientada sud-oest, en la torre del campanar. Aquest està decorat al fresc utilitzant un color de tonalitat terrós, amb un fons més clar color sorrenc. De mides rectangulars, presenta una orientació sud-oest Les línies horàries de 1 a 6, són en xifres aràbigues. Del gnòmon de ferro surt una decoració esgrafiada amb motius florals. Per damunt del gnòmon es pot llegir la llegenda 'Hora dolça, pelegrí. De la joia amb la Mare!' ; per sota de les línies horàries, es pot llegir una segona llegenda 'Indicis umbra notat vibrante, huc sole, fugaces, quas, trahas, Matre beante, moras.' 'Signat 'T. Viñas'. Per sota segurament la data en que fou realitzat, que no es pot llegir clarament. Molt ben conservat. El segon rellotge també es troba a la torre del campanar, concretament a la façana orientada a migdia. És del tipus vertical declinant, de traçat rodó, formant una esfera que consta d'una línia d'un centímetre de gruix pintada de color negre, dins de la qual, a cinc centímetres hi ha un altre cercle també d'un centímetre de gruix, del mateix color. Dins d'aquest doble cercle és on es troben les xifres àrabs de l' 1 al 4 en ordre ascendent al costat dret, i del 5 al 12 en ordre descendent al costat esquerra. A l'interior d'aquest, un sol pintat de color negre, amb vuit puntes, ulls, nas i boca oberta, de la qual surt el gnòmon, una vareta senzilla de ferro i les línies horàries. Per sota d'aquest, en un rectangle amb fons blanquinós i delimitat per una línia negra amb dos cors en dos dels extrems (en sentit diagonal) d'un centímetre de gruix, una llegenda on es pot llegir: 'JO SI NO TINC SOL, TU SI NO TENS FE, ¿ES QUE VALEM RE?'. Molt ben conservat. No està signat. | 08033-336 | Passeig del Remei, s/n | Va ser al llarg dels segles XVI i XVII quan s'emparellaren la gnomònica, art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren majestuosos palaus i immenses esglésies on s'hi bastiren, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica, uns rellotges de sol també tan desmesurats que molts d'ells voltaven la trentena de metres. Un cop superada l'etapa en què fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la il·lustració es popularitza la tècnica i sorgeix l'ofici de quadranter. Es comencen a fer rellotges de sol de totes menes i en tots els materials possibles. Dels tallers d'aquests artesans en sortiren veritables peces de luxe, rellotges portàtils d'or o argent de tan bella factura que esdevingueren gairebé més purament objectes de plaer estètic que instruments dels quals se'n fes un ús pràctic. Cap a mitjans del segle XVI sorgeixen els primers rellotges mecànics, gairebé com un divertiment de serraller que, de bon començament ja només avançaven... una hora diària. És al llarg del XVII quan es van perfeccionant aquests enginys, i mica en mica, van aconseguint un funcionament més acurat. Tanmateix el rellotge de sol, en plena eufòria, seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: la primera era l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Tothom qui s'havia comprat un rellotge mecànic, procurava tenir-ne un de sol a alguna paret de casa seva per tal d'anar posant el primer a l'hora. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i el problema era de fer-los casar amb el Sol que, com sabeu, no és pas uniforme al llarg de l'any. La inconstància del sol, l'acceleració del ritme de vida, i la proliferació de l'enllumenat i de la vida nocturna, feren que mica en mica el rellotge mecànic anés arraconant els quadrants solars. | 41.6414500,2.1625600 | 430257 | 4610307 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42777-foto-08033-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42777-foto-08033-336-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | T. Viñas | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42786 | Can Pasqualet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqualet | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta última es troba orientada a llevant. Des de la porta principal de la casa i fins a la cantonada de la façana hi ha un banc arrebossat adossat a la paret. No s'observen pedres treballades a excepció d'una llinda de fusta de grans dimensions que es troba a la dreta de la porta d'entrada, damunt d'una porta més petita, on hi ha gravat el nom de 'Miquel Rosas Pasqualet '1789'. A la planta pis, destaca a la façana orientada a llevant una obertura resseguida amb pedra d'esmolet, ben retallada, de la qual només queda una petita part de l'ampit. A la dreta d'aquesta, s'observa una obertura rectangular, amb balconera sense voladís i reixa de ferro senzilla. A la façana orientada a migdia destaca l'obertura on per sota de la qual hi ha una pedra amb la data gravada de '1722'. Aquesta obertura, de petites dimensions està tota ella resseguida de pedra ben escairada, amb un ampit amb voladís, però han estat pintades de color blanc com la resta de la façana. Just per sota de la casa, es pot observar un pou, fet tot ell de pedra, amb una gran llosa al damunt tallada de forma esfèrica, i una altra llosa, rodona també, però més petita, de 40 cm de diàmetre que un cop oberta servia per baixar la galleda al pou i pujar-ne aigua. Al seu costat, adossat té una pica de pedra, i tots els mecanismes manuals que permetien bombejar l'aigua, durant el segle XIX i principis de segle XX. A la dreta de la casa, hi ha un altre edifici de planta rectangular, amb coberta de teula àrab, a dues aigües i d'una sola planta. Antigament una part d'aquest edifici eren les corts per les bèsties; ja fa molts anys que fou transformat en restaurant. | 08033-345 | Carretera de Caldes a Sant Sebastià, pk. 0 | Moreu-Rey (1962), senyala que el nom de Pascolet és el nom modern de l'antic mas de la Fàbrega, restaurat o reconstruït entre els segles XVII i XVIII. Del segle XVIII es troben documents que parlen d'un tal 'Emmanuel Pasqual i Sala' o 'Pasqual del Molí', de 'al Pasqualet', ' i Mas Pasqualet'; o 'Mas Pasqual antea Amat', i 'Mas Pasqual antigament dit de la Fabrega'. Del segle XIX es troben documents que esmenten el 'mas Pascalet', ' Mas Pascolet' i 'Mas Pascualet' (escrit de diferents maneres). Antoni Pasqual (1696) és l'un dels 'pagesos de dalt'; Emmanuel Pasqual i Sala (1721); Magdalena Pasqual, dita 'la Pasqualet', casada successivament amb Jaume Montllor al 1729, amb Josep Rosàs i més tard amb Marc Sallent. Per una pedra col·locada sota una finestra que es troba situada a la façana de migdia, que donava davant de la carretera antiga de Castellvell, es pot llegir l'any '1722'. També i segons confirma la inscripció en una biga de fusta de la llinda d'una de les portes orientades a llevant es llegeix Miquel Rosàs Pasqualet (1778,1789); Se sap que els bens de la vídua Rosàs foren embargats. Un tal Coll, menorquí, després fabricant de calçats a l'illa, comprà l'heretat a l'encant i la revengué a l'any 1913 o 1914 als pares de Moreu-Rey, en Josep Maria Moreu i Henriette Rey. Aquests, més tard hagueren de vendre la millor part de la finca (amb l'antiga casa esdevinguda masoveria) després de la guerra civil. | 41.6441900,2.1549500 | 429626 | 4610617 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42786-foto-08033-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42786-foto-08033-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42786-foto-08033-345-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 42796 | Ca l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina-0 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. La coberta és de teula àrab, a doble vessant, destacant una terrassa porxada que trenca la uniformitat de la coberta; aquesta està construïda igualment en teula àrab i bigues de fusta, desguassant cap a ponent. A la planta baixa té una porta adovellada formant un arc de mig punt. La porta d'entrada és vidrada, amb un portaló de fusta situat al davant. Aquest portal es troba arraserat pel sota de la terrassa. També té bigam de fusta. Presenta un marxapeus realitzat amb totxo. Al primer pis, orientades a la façana de migdia hi ha dues obertures simètriques horitzontalment, sense cap element arquitectònic destacable. Per damunt d'una de les finestres, cal senyalar un rellotge de sol del tipus vertical declinant. És policromat, pintat al fresc, alternant els colors vermells i taronges. La terrassa té una barana feta amb maó. A la part del darrera hi ha un edifici annex enderrocat del qual només queda part de les quatre parets mestres, construïdes amb pedra irregular i maó; pel que s'endevina, tenia una planta rectangular amb la coberta a una sola vessant i de teula àrab. Per la façana orientada a migdia hi ha una finestra tapiada amb totxo. L'entrada a aquest edifici annexa es feia per la façana orientada al nord-est. A la casa s'hi accedeix a través d'unes escales. | 08033-355 | Carrer de Santa Margarida, s/n | 41.6646000,2.1186000 | 426622 | 4612913 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42796-foto-08033-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42796-foto-08033-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42796-foto-08033-355-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 42797 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al nord-oest. La coberta és de teula àrab, a doble vessant. Presenta un portal adovellat, amb la porta d'accés vidrada, i un portaló de fusta situat al seu darrera. El marxapeus és elevat. Té un banc de pedra adossat a la façana, concretament a la part dreta del portal. Per sobre del banc de pedra hi ha una finestra amb doble porticó. Al primer pis, alineades horitzontalment s'observen tres finestres; les tres presenten un ampit que sobresurt de la façana; però només les dues de la dreta tenen pedra escairada que emmarca l'obertura. | 08033-356 | Carrer de Santa Margarida, núm. 7 | 41.6645500,2.1187200 | 426632 | 4612908 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42797-foto-08033-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42797-foto-08033-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42797-foto-08033-356-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 42999 | Capella Caminera de Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-torrescassana | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. S'ha perdut gran part de l'espai on hi havia la inscripció. | A tocar de la masia de Torrescassana hi trobem aquest oratori. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al cos hi trobem una inscripció que quasi no es conserva. Al capdamunt, s'obra la capelleta o oratori de la verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior dreta, es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. | 08036-23 | Calonge de Segarra | No sabem amb exactitud l'any en que fou fet aquest oratori, però es molt semblant a dos oratoris pròxims ubicats al municipi de la Molsosa (Solsonès) fets als segle XVIII. Un es troba ubicat a la masia de Puigpelat (a 1.5 km) i l'altra a la masia de Can Jubert (4 km), que tenen en comú la característica de presentar inscripcions al pilaret posant de manifest que es tractava d'una obra patrocinada pel cap de la casa, com a mesura profilàctica. Aquesta capella estava ubicada al peu del camí i quan van fer l'Eix transversal es va traslladar de lloc al peu del nou camí. | 41.7721000,1.5005600 | 375376 | 4625560 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 43009 | Font de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-morera | XX | Ha perdut part de la coberta. | La Font de la Morera se situa al sud de Cal Morera, entre el turó i la pista asfaltada. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de petites dimensions amb volta ceràmica i parets amb carreus de pedra. A l'interior hi trobem l'aigua que hi neix. Possiblement la forma actual, no es correspongui amb l'original, i que s'hagin perdut alguns elements. Actualment s'utilitza per a regar els horts de Cal Morera. | 08036-33 | Calonge de Segarra | Aquesta font va associada a la masia de la Morera. Actualment continua tenint un dels usos que va tenir en orígen: proporcionar aigua als horts de la casa. | 41.7619400,1.4775900 | 373447 | 4624465 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 43014 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. | Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. | 08036-38 | Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. | 41.7572800,1.4611200 | 372069 | 4623972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||
| 43031 | Rentador de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-la-caseta | XX | Està cobert pràcticament de vegetació. | Es troba situat entre uns camps de conreu i una rasa a l'est de la masia de la Caseta. Es tracta d'un rentador d'estructura rectangular obrat en pedra i maons que s'alimentava d'aigua de la rasa de La Caseta. Actualment es troba en desús i només s'observen algunes estructures que sobresurten de la vegetació que el cobreix, a la part sud i veiem una columna de pedra coronada per maons fruit d'una obra posterior. | 08036-55 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7195200,1.4808300 | 373633 | 4619751 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 43040 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada | XIX | No es conserva la creu. Presenta fongs en tota l'estrucutura. | Creu de terme realitzada en pedra del país, formada per la unió de dos elements dissociats (un fust hexagonal i una base quadrada), es troba a peu d'un dels antics camins de Calaf a Calonge, indicant per tant la partió amb aquest terme. Presenta bon estat de conservació. A la cara oest, s'hi aprecia una inscripció en mal estat, s'hi pot llegir any 1908. Possiblement estava coronada per una creu de pedra o metall actualment desapareguda. | 08036-64 | Raval d'Aleny | 41.7376200,1.5151000 | 376519 | 4621710 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 43095 | Mina de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-vima | XX | Es troben tapiades les dues obertures de la mina. Un edifici que hi havia es va enderrocar per ampliar el camp de conreu. | Pel camí que baixa direcció sud des de Cal Vima, s'arriba una explotació minera ja en desús. Actualment hi ha dues boques de mina, i un edifici fet de maons que no va arribar a finalitzar-se. La primera boca de la mina, es situa als peus de l'edifici, a una part inferior de la façana oest. Es tracta d'una obertura a la roca que actualment es troba tapiada. S'havia habilitat a la sortida de la boca un pas franquejat per dos murs de formigó. L'altra boca de mina és situa al nord-est de l'edifici, i com l'anterior també es troba tapiada. Cal esmentar que aquest indret ha estat força transformat els darrers anys, convertint-se en una camp de conreu, i es possible que s'hagin perdut algunes estructures, com seria el cas d'un edifici que hi havia al nord de l'edifici que resta dempeus. El camí que baixava de Cal Vima i portava a Dusfort també ha desaparegut amb el camp de conreu. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-119 | Dusfort | 41.7475500,1.4932000 | 374717 | 4622845 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 43104 | Mina Aleny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-aleny-i | XX | Davant de la bocamina, s'hi pot observar grans blocs de pedra fruit del desprendiment. A l'interior s'observa la mateixa situació. | En un camp de conreu a l'oest d'Aleny, i baixant per un camí que es pren abans d'arribar a la masia de les Quadres es localitzen aquestes dues mines on s'extreia carbó. Les mines es troben en 2 extrems d'aquest camp on comença l'elevació del terreny. No es pot observar gaire cosa més que les boques de les mines, que resten obertes però amb les parets laterals de l'interior que s'estan esfondrant. | 08036-128 | Aleny | 41.7485900,1.5111600 | 376212 | 4622934 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 43115 | Panteó de la Família Sugrañes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-sugranes | XX | Petit edifici de planta pentagonal irregular i situat al cementiri de Dusfort, just darrera de l'església de Santa Maria. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter de ciment. La façana d'ingrés és lo més destacat de l'edifici amb una entada amb arc abocinat amb tres arquivoltes i timpà on hi trobem la inscripció ' FAMILIA SUGRAÑES PAX'. Sota el timpà hi trobem una petita llinda. L'arc abocinat neix d'unes columnes amb capitells amb motius florals i religiosos. A l'interior hi trobem els nínxols i un petit i senzill altar. El paviment es de marbre. | 08036-139 | Dusfort | La família Sugrañes ha estat una de les més importants del municipi de Calonge de Segarra, sobretot en el segle XX. Aquesta importància es veu reflexada amb la construcció d'un panteó on enterrar tots els membres de la família. | 41.7407000,1.4943100 | 374796 | 4622082 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 116|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 43152 | Festa Major d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daleny | XX | Com és tradició, el darrer cap de setmana de setembre el poble d'Aleny celebra la seva Festa Major. Els actes comencen el dissabte amb una divertida i nova gimcana de tractors, creada l'any 2012. El mateix dissabte al vespre, s'organitza un ball i a la mitja part es repartiran entrepans per a tots els assistents. El dia següent, diumenge, finalitza la festa com es costum, amb la celebració de la Missa solemne en honor al patró d'Aleny, Sant Miquel. | 08036-176 | Aleny | Aquestes festes antigament es celebraven cada any a una casa diferent de cada nucli, com era tradició en la majoria de pobles del país. Actualment les festes s'han adaptat als nous temps, i es realitzen la majoria d'actes a les places de cada poble. | 41.7493900,1.5139300 | 376444 | 4623019 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 43174 | Festa Major de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-de-larc | XX | El segon cap de setmana de setembre, el poble de Sant Pere de l'Arç celebra la festa major gràcies a l'organització dels veïns, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. Els actes comencen el dissabte a la tarda amb la festa infantil i xocolatada per a tots els assistents. Al vespre del mateix dia, s'ofereix el tradicional ball a la plaça del poble i a mitja part, es reparteix pa amb tomàquet i botifarra per a tothom, així com també el sorteig de diversos productes. L'endemà, diumenge, es celebra la missa solemne a l'església de Sant Pere, a la sortida per finalitzar la festa, s'ofereix un petit vermut. | 08036-198 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra | 41.7625300,1.5152200 | 376576 | 4624476 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||||
| 43179 | Marge de pedra seca de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-mirambell | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | Es troba situat en un camp a tocar de la carretera N-141, abans d'arribar a Mirambell, al costat d'una cabana de teula. Marge de pedra seca de grans dimensions, ja que en alçada té una mitjana de 3 metres i de llarg uns 80 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. La part més situada al nord, arrenca amb els desnivell del camí fins que arriba a l'alçada màxima del marge. S'observa una petita obertura a la part superior com a mesura de desguàs. Salva en desnivell i organitza els camps en una zona on el terreny presenta un desnivell elevat. | 08036-203 | Mirambell | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques. Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. | 41.7308400,1.4963400 | 374945 | 4620985 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | |||||||||
| 43180 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler | XIX/XX | L'entorn es troba envaït per la vegetació. Les escales estan colgades de terra. | Es tracta d'una font de gran bellesa situada en un cap de conreu entre el nucli del Soler, i una granja situada a l'oest d'aquest. Inserida en el pendent d'un marge, la trobem envoltada de vegetació. Es tracta d'una font excavada al subsòl, d'on posteriorment es van alçar els murs laterals de pedra fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Cobreix la font una volta de canó que descendeix des del nivell de l'accés fins al brollador de l'aigua. Per tal de reforçar la coberta i l'estructura es va construir un mur de suport que assentava la construcció en l'estructura del marge. S'accedeix al seu interior per unes escales de pedra, que actualment estan cobertes de vegetació. | 08036-204 | El Soler | 41.7483300,1.4611900 | 372057 | 4622978 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 43189 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-i | No s'observa la numeració. | En la façana exterior dels sud de transsepte, s'hi localitza el gnòmon metàl·lic del que havia estat un rellotge de sol. Esta formada per una vareta i un suport. No s'observa cap tipus de numeració a primera vista. | 08036-213 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar aquest rellotge de sol. | 41.7640100,1.4819900 | 373817 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43189-foto-08036-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43189-foto-08036-213-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 | ||||||||||
| 43190 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-ii | L'estat de conservació és dolent. Les numeracions quasi no s'observen. | En la cantonera entre el portal d'accés de ponent i el de migdia, hi trobem un carreu a mitja alçada on hi aquest rellotge de sol. És semicircular sobre un marc rectangular ( el carreu), cisellat en la pedra, orientació sud, marques horàries a les hores amb numeració aràbiga. Possiblement sigui un carreu reaprofitat d'un altre indret. | 08036-214 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar. | 41.7640100,1.4817700 | 373799 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:47 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 4868,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.