patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
68456 Barraca de vinya de Mas Maiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-mas-maiol ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX La barraca té un petit enderroc a la part exterior. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-578 Parc Natural del Garraf 41.2650900,1.8366400 402552 4568838 08270 Sitges Fàcil Regular Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . 119|94 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68507 Barraca de vinya de Miralpeix 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-miralpeix-5 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX La barraca està força ben conservada. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-629 Zona de Miralpeix 41.2248900,1.7727400 397136 4564449 08270 Sitges Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68507-foto-08270-629-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68507-foto-08270-629-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68507-foto-08270-629-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . La barraca està envoltada de densa vegetació. 98|119|94 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68468 Barraca de vinya de Can Llusà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-can-llusa ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX La barraca té un petit enderroc al sostre. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-590 Parc Natural del Garraf 41.2585400,1.8822400 406362 4568060 08270 Sitges Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68468-foto-08270-590-1.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:113) 98|94 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68497 Barraca de vinya de Santa Bàrbara 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-santa-barbara-2 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX La barraca ha estat restaurada en pòrtland i té una porta metàl·lica És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-619 Plana Oest de Sitges. 41.2382200,1.7912200 398706 4565907 08270 Sitges Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68497-foto-08270-619-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68497-foto-08270-619-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68497-foto-08270-619-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . 98|119|94 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68491 Barraca de vinya de Cal Mallorquí 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-mallorqui-2 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX Certes parts de la barraca han estat reparades amb pòrtland, la coberta és totalment nova. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-613 Nord Est del turó Tancat 41.2502700,1.8183100 400994 4567213 08270 Sitges Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . La barraca està arreglada de manera que sembla que actualment s'utilitzi com a dipòsit. 119|98|94 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68427 Barraca de vinya de Puig de l'Espinal https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-puig-de-lespinal ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX La barraca es troba en perfecte estat. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-549 Parc Natural del Garraf 41.2734700,1.8630800 404779 4569739 08270 Sitges Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68427-foto-08270-549-1.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:95) 94|119 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68465 Barraca de vinya de la Serra dels Gegants 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-serra-dels-gegants-3 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX L'element requereix d'una actuació de restauració. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-587 Serra dels Gegants 41.2555000,1.8188200 401045 4567793 08270 Sitges Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68465-foto-08270-587-1.jpg Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . 94|119 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68482 Barraca de vinya de la Trinitat 7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-trinitat-7 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX La barraca té un petit enderroc a l'exterior. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-604 Parc Natural del Garraf 41.2369700,1.8378900 402615 4565715 08270 Sitges Difícil Regular Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . 119|98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68471 Barraca de vinya de Campdàsens 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-campdasens-3 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX Té un enderroc petit al sostre. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. 08270-593 Parc Natural del Garraf 41.2593300,1.8819700 406341 4568148 08270 Sitges Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . 94|98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68453 Barraca de vinya del mas d'en Puig 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-den-puig-2 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX La barraca està força ben conservada. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana, s'adapta al desnivell del terreny amb l'ajut d'un contrafort que envolta parcialment la barraca. 08270-575 Urbanització Quintmar 41.2503100,1.8215000 401261 4567214 08270 Sitges Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . 94|119|98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68487 Barraca de vinya de la Llevantina 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-llevantina-1 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX La barraca està gairebé tota enderrocada. És una barraca de vinya, construïda en pedra seca i de planta el·líptica. A causa del gran enderroc no es pot distingir l'estil de la porta. 08270-609 Entre la Urb. Centre Llevantina i l'autopista. 41.2452600,1.8242000 401480 4566650 08270 Sitges Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68487-foto-08270-609-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68487-foto-08270-609-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68487-foto-08270-609-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . 94|119|98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
68478 Barraca de vinya de la Trinitat 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-trinitat-3 ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. XVIII-XX És una barraca de vinya de tipus margera, és a dir està construïda en un marge, encastada totalment dins el terrer d'una feixa i la paret frontal és el propi marge. És de planta irregular, amb la porta de llinda plana. 08270-600 Parc Natural del Garraf 41.2393300,1.8450200 403216 4565969 08270 Sitges Fàcil Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Laia Massansalvador Soler . 94|98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
80187 Surgència - La Bauma - La Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencia-la-bauma-la-mina Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià Petit i Mendizàbal, MA (2001); El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià És una balma natural de pedra calcària per on surt a l'exterior el torrent Mal al seu pas per l'interior del complex càrstic del Toll. Per això és anomenada geològicament surgència i popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d'on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba. 08138-279 A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141 Moià-Vic. El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l'indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m. 41.8034700,2.1471600 429153 4628308 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80187-foto-08138-279-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació.. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:37
47129 Baga de Riucerdà https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. 08067-146 41.7960100,2.1989400 433446 4627438 08067 Centelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-07-11 00:00:00 Jordi Petit Gil 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
48873 Can Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. No s'han dut a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que permetin conèixer l'abast i estat de conservació del jaciment És un taller lític en superfície del Mosterià del que es recuperaren alguns materials. Segons els descobridors del jaciment, l'equip de la carta arqueològica del Penedès de l'any 1990, els materials formaren part d'un nivell del Mosterià que arran de processos naturals quedà cobert per d'altres estrats posteriors fins que la pròpia erosió o els treballs de conreu tornaren a posar-lo al descobert. 08085-6 El jaciment fou descobert l'any 1990 per l'equip que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) 41.4179700,1.6226600 384897 4586073 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich El material recollit al jaciment es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
43362 Safareig de la Pietat https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-pietat BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. En força bon estat És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. Té una placa de ceràmica commemorativa col·locada a primers dels anys 1990. 08022-175 Nucli urbà Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. 42.1057600,1.8479900 404751 4662161 08022 Berga Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
43363 Safareig de la Gratella https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-gratella BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. 08022-176 Nucli urbà Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. 42.1050500,1.8445300 404464 4662086 08022 Berga Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
43331 Safareig del Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-lledo BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. Està força deixat És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. Consta d'un pedrís pels quatre costats i li fou treta la teulada fa uns anys. 08022-141 Nucli urbà Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. 42.1076100,1.8264500 402973 4662390 08022 Berga Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
74404 Rellotge de sol al c/ Lluís Companys, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-lluis-companys-5 www.gnomonica.cat XX És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 7 a 4 amb números romans. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, M. Dalmau, qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 7 del matí fins les 4 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. La decoració consisteix amb la inscripció 'Nihil sine sole' (Res sense el Sol) a la part superior i els escuts de Catalunya i del Bruc que flanquegen la data de construcció que apareix en números romans, a la part inferior. Al centre o pol del gnòmon o estil apareix una petita representació d'un Sol. 08025-274 C/ Lluís Companys, 5 41.5842000,1.7819400 398468 4604328 1983 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74404-foto-08025-274-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.734. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
74400 Rellotge de sol de Ca n'Elíes https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nelies www.gnomonica.cat XIX-XX No s'identifiquen les xifres ni cap tipus de decoració. És un rellotge del tipus vertical. Dibuixa un cercle sobre un marc quadrat. Malauradament no es conserven ni les marques horàries ni cap tipus de decoració ja que la pintura s'ha deteriorat amb el pas del temps i l'atac de les inclemències meteorològiques. 08025-270 Ca n'Elíes a Sant Pau de la Guàrdia 41.6118500,1.7476700 395656 4607439 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74400-foto-08025-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74400-foto-08025-270-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 4.165. 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
74405 Rellotge de sol de l'església de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria www.gnomonica.cat XIX-XX És un rellotge de Sol tipus vertical declinant, que fou incorporat a la paret, sota el vèrtex de la teulada. La seva construcció és molt senzilla i està efectuada a partir d'incisions directes a l'arrebossat. Té una forma circular i està orientat Sud-Est. Marca les línies horàries des de les 7 del matí a les 3 de la tarda amb números aràbics amb senyals per a les mitges hores, 08025-275 Església de Santa Maria 41.5759200,1.7858500 398781 4603405 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74405-foto-08025-275-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.101. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
65726 De vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-vius-som-de-santa-maria-de-corco-i-de-morts-de-sant-julia-de-cabrera PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. XX És un refrany geogràfic que fa referència a la gran extensió del terme municipal de l'Esquirol, que comprèn quatre antigues parròquies: Santa Maria de Corcó, Sant Roc de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. Amb aquesta frase, els veïns de Sant Julià de Cabrera fan una distinció entre el municipi i la respectiva parròquia a què pertanyen. 08254-297 Terme municipal de l'Esquirol 42.0720300,2.3969200 450111 4657950 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
75014 A Fogars o tots putes o tots lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. 08081-138 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
41652 Pou dels Bastons https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-bastons Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX-XX S'observen algunes esquerdes i zones on han caigut diversos carreus. És un pou fet de carreus i ciment, amb un acabat arrebossat, tot i que no d'una manera uniforme. En algunes parts també s'han utilitzat maons. És de planta rectangular, d'uns 3,5 per 5 metres, i fa 3 metres d'alçada. Té la teulada de doble vessant feta de teula. Es troba a la vora d'un camp de conreu i està orientat a l'est, on dóna a la carretera. En aquesta façana hi té dues obertures: una a la banda esquerra feta amb totxanes i llinda de fusta, amb una porta també de fusta que arriba fins a terra; i una a la seva dreta feta amb carreus i llinda de fusta que té la porta metàl·lica. A la façana sud també hi ha una petita obertura. 08026-122 Sant Jaume de Viladrover Aquest pou estar vinculat a la masia dels Bastons i al seu ús agrícola. 41.8332500,2.2489200 437635 4631535 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
41654 Pou de Sant Martí del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-marti-del-brull Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XIX Ha estat recentment restaurat És un pou de forma cilíndrica orientat perfectament a l'oest. Està fet de carreus de pedra i ciment. El seu diàmetre exterior és d'un metre i mig aproximadament i la seva alçada de 1,2 metres. El gruix de la paret és d'uns 30 centímetres. Aquesta paret té una part més prima i de menor alçada per la seva banda oest. Una reixa de ferro de forma circular protegeix l'obertura del pou. Del mur de pedra en surt una barra metàl·lica que es corba en alçada i acaba amb una corriola al seu extrem. 08026-124 Brull, el Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la rectoria de Sant Martí. 41.8165900,2.3058500 442347 4629646 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquest pou està situat al pati que queda a la part posterior de la rectoria de Sant Martí del Brull. 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
41629 El Pont de Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-ferro PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l'arc s'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d'ampit o barana. 08026-99 Brull, el Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. 41.7999600,2.3006800 441903 4627803 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39297 Pont Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col. Cavall Bernat, núm. 14, Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIV La part superior del pont és molt malmesa. Hem trobat presència de vegetació entre els carreus del passadís del pont. És un pont gòtic que respon a la tipologia anomenada d'esquema d'ase, és a dir, amb un pendent més o menys pronunciat fins a la punta central. És format per tres arcs, tots de mides desiguals, i col·locats asimètricament jugant amb el terreny. L'aparell del pont és força irregular de mides i els blocs de pedra són col·locats en filades unides amb morter de calç. Les dovelles dels tres arcs de mig punt són col·locades a plec de llibre de mides més regulars i resseguides per una filada de carreus més petits. 08012-59 Avinyó El pont gòtic d'Avinyó és una construcció del segle XIV que, travessant la riera de Relat, comunicava el sector de llevant del terme amb el nou nucli que a partir del segle XIII va néixer a redós de l'església de Sant Joan d'Avinyó. Els anys 1719 i 1783 va ser reparat per desperfectes. Segons Salvador Ginesta, les restes més antigues serien romanes. Ho posem en dubte. 41.8624200,1.9756400 414982 4635008 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39297-foto-08012-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39297-foto-08012-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39297-foto-08012-59-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 93|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
41710 Pont (font Cabridella) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-font-cabridella PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo. És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d'uns 10 m i consta d'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d'un metre d'amplada i un parell de metres d'alçada. Aquesta mida reduïda de l'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. 08026-180 Brull, el Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. 41.8030600,2.3471900 445769 4628117 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
41718 Pont (torrent Gros) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-gros PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo. És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. 08026-188 Brull, el Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. 41.8168600,2.3309200 444430 4629659 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
72406 Pont del Climent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-climent ELIZONDO (1996: s. p). SALMERÓN (1990: 259-260). XX Serien convenients revisions periòdiques, especialment en els desguassos d'aigua. És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Margançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. Està situat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat, format per formigó vist on poden observar-se perfectament les empremtes de l'encofrat. L'arc i la fàbrica del pont són de carreus de pedra calcària collats amb morter de calç. Els ampits que delimiten la caixa del pont queden diferenciats exteriorment de la fàbrica d'aquest; formats per dues capes, una en contacte amb la fàbrica del pont, amb carreus irregulars de forma i mides, i una altra que constitueix la part superior de l'ampit, amb presència de còdols i coronada amb pedres de major mida i forma irregular. Els ampits estan arrebossats amb morter en tota la cara interior i només per la part superior de la banda exterior. 08299-30 Antiga parròquia de Gardilans La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'extracció d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. 42.1294500,1.9414800 412513 4664691 1930 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-01-30 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL Climent Simón Aguilar Recentment, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'ha pogut realitzar una actuació sobre el pont, que ha consistit en la seva millora i condicionament global. S'han intentat evitar, sobretot, els punts d'erosió i deteriorament progressiu i el consegüent perill que suposava per als vianants. Malgrat tot, s'hi ha col·locat unes baranes metàl·liques que n'han desvirtuat el seu aspecte originari. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
75066 Pollancre de Fogars https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-fogars - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.96-98. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. És un pollancre (Populus nigra L.), de grans dimensions, situat al Sot de can Llobet, a peu del punt quilomètric 12,5 de la carretera BV-5114 de Sant Celoni a Santa Fe. Destaca per ser el pollancre més alt i gran mesurat oficialment al Montseny. El seu estat vital és bo ja que es troba en un indret que li aporta les condicions òptimes per al seu creixement: el sot li proporciona una gran disponibilitat d'aigua i, al estar situat a tocar de la carretera, és troba lliure de competència amb altres arbres. Les seves excepcionals mides, preses l'any 2006 (consulteu bibliografia) són: 34,5 m d'alçada, 4,2 m de perímetre i 21,6 m de diàmetre de capçada. 08081-190 Sot de can Llobet 41.7400200,2.4528000 454498 4621056 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75066-foto-08081-190-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
72851 Cabana del Pagès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pages A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. XVIII-XIX Alguns fragments dels carreus que formaven els angles entre façanes han caigut. L'estabilitat de l'edifici no perilla però precisaria d'un manteniment. És un petita construcció situada al marge del camí en un punt de pendent. És una construcció de forma rectangular de reduïdes dimensions, i amb una coberta de teula a doble vessant. L'aparell constructiu és irregular, format per blocs de pedra de diverses dimensions units amb argamassa de fang i morter de calç. Als angles que formen les façanes s'observen carreu mes ben escairats. La porta d'accés és una petita obertura centrada en relació al carener i amb un marxapeu de pedra. 08303-93 El Pagès s/n La construcció d'aquest edifici està estretament relacionada amb l'activitat agrícola-ramadera desenvolupada pel mas del Pagès al llarg dels anys. 41.9123800,2.4606700 455273 4640189 08303 Vilanova de Sau Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72851-foto-08303-93-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43869 Forat de les Ànimes https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-animes XX És un petit gorg fet de manera artificial i que presenta les parets del saltant fetes en obra de carreurons units amb morter de calç. L'alçada és d'uns 2 metres aproximadament mentre que llargada i l'amplada del gorg no supera els 3 metres. 08038-52 Viladelleva 41.7958700,1.7946100 399853 4627814 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43869-foto-08038-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43869-foto-08038-52-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Propietari de la Tosa La resclosa de la riera la va fer l'amo de la Tosa a mitjan del segle XX per tal de buscar aigua. El forat és enrunat dins d'un petit gorg actualment. Existeix una llegenda associada a aquest clot. 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:28
72776 Herbera o Cabana del Bruguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-o-cabana-del-bruguer A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. XVIII És un petit edifici de planta rectangular, que havia estat l'antic paller del Mas Bruguer. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que es troba orientada a migdia. La vessant oriental és mes curta. El parament és de pedra unit amb morter de calç, formant filades irregulars i amb els angles en forma de pilars formats per maons. Dividida horitzontalment en dos pisos, la separació es visible des de l'exterior, la façana. Està feta la divisió amb una llinda de fusta i un terra empostissat. A llevant hi ha dues finestres tapiades i un portal al primer pis. A ponent hi ha una obertura també tapiada i la part de tramuntana és cega. 08303-18 El Bruguer s/n 1773, és la data que apareix gravat en una part de la llinda. Aquest edifici forma part del Bruguer, el qual trobem registrat al fogatge 1553 quan hi habitava Gabriel Bruguer. 41.9796800,2.4226900 452173 4647681 08303 Vilanova de Sau Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72776-foto-08303-18-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas Bruguer. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
79673 Font de can Viader Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-viader-vell GARCIA-PEY, E., Gualba. Recull onomàstic i tradicional. Aj. De Gualba, 1996 Abans rajava més aigua segons recull E. Garcia-Pey És un petit boc que vessa sobre un doll envoltat per pedres que es decanta a una petita bassa que hi ha al costat. L'excedent va cap el torrent dit Riera d'en Berenguer. 08097-231 Al costat de Can Viader Vell 41.7504400,2.5116500 459398 4622184 08097 Gualba Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:33
52493 Càntic solidari https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantic-solidari ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. XX És un pentàgon irregular amb dues figures antropomòrfiques, una masculina i l'altra femenina, en el seu interior, fetes d'acer. Són figures sense cap, agafades de les mans . Està culminada amb les formes d'un cercle i una mitja lluna. Es presenta sobre una peanya semicircular que s'adapta al desnivell de la plaça amb un mur de formigó de 135x1200x28 cm on hi ha enganxada una placa d'alumini amb la dedicatòria: 'La ciutat de L'Hospitalet a Tuzla' , el títol , l'autor i la data. Està instal·lada en un parterre elevat cobert amb plantes de mata baixa. 08101-149 Av. de Josep Tarradellas, cantonada Av. d'Isabel la Catòlica Es va inaugurat el 30 de març de 1996. 41.3636200,2.1048900 425135 4579510 1996 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2019-11-27 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ferran Soriano 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:37
60869 Nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-boi-de-llucanes XVII-XVIII L'estat de conservació de les cases és heterogeni: algunes s'han reformat i altres es conserven tal com van ser bastides. És un nucli gran en relació amb els que l'envolten, vertebrat a través de l'església parroquial, situada en un punt elevat fent-se visible des de molts punts del terme. La major part del nucli, l'entorn de l'església i el barri de les Cases Noves, ja existia entre els segles XVII i XVIII. El nucli ha anat creixent, i unint els carrers que quedaven separats i eixamplant-se pels extrems, sobretot en direcció a Pujols(sud-oest), al serrat de les Tres Creus (est) i al Vilar de Sant Boi (nord). Al voltant de l'església hi ha un entramat de petits carrers i places adaptats a l'orografia del terreny. A l'est de l'església i en un nivell inferior hi ha una casa que a la façana principal té un portal d'arc deprimit convex fet amb pedra bisellada i una finestra balconera també de pedra bisellada amb la data inscrita de 1789, i en la seva façana posterior una obertura amb la data de 178 -. Al sud de l'església baixa un petit carrer que limita amb la rectoria i que condueix fins la plaça Major, una petita plaça on diverses cases conserven obertures fetes amb pedra treballada i bisellada. Des de la plaça Major s'inicia el carrer Major (té fitxa individual) que condueix fins la plaça de la Verge dels Munts, una plaça petita i de forma irregular que comunica amb la plaça Nova i que conté diverses cases amb interès, com cal Sastre i cal Solà. També destaquen algunes obertures emmarcades amb pedra treballada i bisellada, entre les que destaquen un portal i una finestra de cal Bracer al número 18, la finestra amb decoració d'arc de cortina amb un relleu molt erosionat a l'interior i el portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA AÑY 1666'. A la plaça de la Verge dels Munts i a l'extrem superior, al número 7 hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb l'anagrama IHS i la data de 1601 gravats a la llinda, i a la dreta, un portal també de pedra bisellada amb la inscripció '1689 ANTONI AMBLARS'. De la plaça Verge dels Munts i en direcció a l'església hi ha el carrer Barendà, es conserven nombroses cases amb elements originals, destaca a la casa anomenada ca la Nita al número 6 un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció 'ANY 1706' i una creu intercalada, i un portal emmarcat amb pedra bisellada al número 1, amb la inscripció '1614 PERA CLARA IHS' junt amb una creu intercalada, a la llinda. Al sud del carrer Major hi ha els carrers Manresa i Vic (tenen fitxa individual) i al sud del carrer Manresa la plaça del Doctor Pont i l'avinguda de la font dels Plàtans. També amb algunes cases amb obertures emmarcades amb pedra bisellada i treballada, destaca un portal fet amb pedra bisellada amb la inscripció en part erosionada '- - - cisco casa- - 1724' junt amb una creu intercalada. A l'extrem nord del nucli urbà, al nord de la plaça Nova i en el barri de les Cases Noves, hi ha diversos carrers que conserven elements dels segles XVII i XVIII. Al passeig Lluçanès i al costat sud, als números 29 i 27 dos portals fets amb pedra bisellada, un amb la data de 16 - 4 a la llinda i l'altre amb decoració d'arc conopial i la data de 1693 inscrita amb una creu intercalada. En el número 23 hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció 'AVE MARIA' junt amb una creu intercalada a la llinda. A l'altre costat del carrer, hi ha una gran llinda actualment integrada en un mur, on es llegeix 'AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA. BARNAT RO---- 1690'. Al carrer Sant Roc es conserven diverses cases amb obertures emmarcades amb pedra treballada o bisellada. Destaca un portal a la casa número 6 emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'Salvador Salles 1695' i una creu intercalada. Als números 11 i 12, hi ha dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la data de 1741 gravada a la llinda junt amb una creu intercalada i l'altra amb la data de 1745 a la llinda, també amb una creu. Al carrer Pare Gallifa es conserven diverses cases amb obertures fetes amb pedra treballada i bisellada. 08201-93 Sector central del terme municipal 42.0576900,2.1509500 429747 4656530 08201 Sant Boi de Lluçanès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60869-foto-08201-93-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès està situat enmig d'una vall delimitada al nord pels Munts, el puig Castellar i el Puig Cornador i al sud per una carena on sobresurt el serrat del Batlle, en un punt central del terme municipal i a pocs centenars de metres a l'est del límit amb el terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. 94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:43
62133 Monument a Puig i Cunyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-puig-i-cunyer XX És un monument d'homenatge del municipi de Sant Julià de Vilatorta a Josep Puig i Cunyer. Es troba la zona verda situada entre l'avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, l'avinguda de Puig i Cunyer i el carrer de Calldetenes. Es tracta d'un gran monòlit de pedra desbastada amb la inscripció: 'SANT JULIÀ A PUIG I CUNYER. 1828- 1892'. 08220-295 Avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, amb l'avinguda de Puig i Cunyer. Josep Puig i Cunyer va concebre la idea de la construcció del Col·legi dels Orfes (actual Col·legi del Roser) per a orfes pobres, i va facilitar tots els recursos econòmics necessaris per a dur a terme aquest projecte. 41.9249400,2.3208200 443686 4641665 08220 Sant Julià de Vilatorta Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62133-foto-08220-295-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
62117 Monument a Jacint Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-jacint-verdaguer-0 XXI És un monument d'homenatge del municipi de Sant Julià de Vilatorta a Jacint Verdaguer, erigit l'any 2002 en commemoració del centenari de la mort del gran poeta. Es troba al Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l'avinguda de Sant Llorenç. Es tracta d'un gran monòlit de pedra desbastada amb un suport de ferro forjat, sobre una base quadrada de formigó. A la pedra hi ha la següent inscripció: 'Vilatorta a Verdaguer. Lo cor de l'home és una mar, tot l'univers no l'ompliria. Cant de Gentil. Canigó. XI-IX-MMII'. 08220-279 Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l'avinguda de Sant Llorenç 41.9267500,2.3252900 444058 4641864 2001 08220 Sant Julià de Vilatorta Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62117-foto-08220-279-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
74977 Molí de Dalt de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-mosqueroles MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVII El mecanisme hidràulic de fusta es troba malmès És un molí fariner situat a les proximitats del Molí de Baix, al marge de la riera de Rifer. Es tracta d'un edifici format per la casa del moliner, els coberts pel bestiar, i les dependències del molí pròpiament dit. És un edifici de planta rectangular, de dos pisos, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha un portal amb llinda de pedra i brancals de rajol. L'aigua sortia del molí mitjançant un rec, que uns pocs metres més enllà de la casa, es bifurcava. d'una banda, l'aigua anava a la riera, i de l'altra, anava al rec dels molins, que la conduïa cap al Molí de Baix. Conserva tot el mecanisme hidràulic que activava l'engranatge original: el carcabà, els rodets, les moles i bona part de les peces originals. En quant a la seva adscripció cronològica, per les seves característiques tipològiques podria correspondre al segle XVII. 08081-101 La Farga El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. 41.7132700,2.4559000 454737 4618085 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
41640 Can Rabasseda https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabasseda PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XV-XVII Presenta símptomes evidents d'abandonament i d'haver estat malmès pel foc. És un mas fet amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment, amb evidents símptomes d'abandonament. Consta de planta baixa i pis, la teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al sud-est. La porta principal, de mida petita, es troba al primer pis i s'hi accedeix per unes escales adossades a la façana fetes de formigó; aquí també hi veiem l'ús de les totxanes. Les obertures són fetes amb carreus més grans de pedra tallats de manera més regular. Al lateral esquerre hi ha un cos afegit segurament amb funcions de cort. També hi ha un petit cos afegit a la part posterior. 08026-110 Sant Jaume de Viladrover 41.8303800,2.2584100 438420 4631210 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Petit mas deshabitat que es troba a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
64879 Mas Pla d'Amunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-damunt ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XIII-XX Tot i que està en bon estat, actualment no s'hi viu. És un mas documentat des del segle XIII, però l'edifici actual, de planta semisubterrania i tres pisos, presenta característiques d'un mas de factura recent, de mitjan segle XIX. Els brancals de portes i finestres són fets de totxo. La teulada és a dues aigües orientades a nord i sud. 08247-19 Els Plans Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Plademunt'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla de munt'. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla d'Amunt, Andreu Nogué Travé 41.9067500,2.1702400 431181 4639756 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
64971 Mas Pont del Ca https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pont-del-ca ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XVIII És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat sud-est. Presenta un cos central de planta baixa i dos pisos, a dues aigües (nord-sud), mentre que hi ha dos cossos afegits, al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Al nord hi ha un petit cos de planta baixa. Les llindes visibles, de la porta principal i una finestra, són a partir de fusta. 08247-111 Pla de Palou L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVIII, segons les dades disponibles. 41.9197100,2.2037200 433971 4641168 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts uns 750 metres s'arriba al mas. 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
64968 La Pasqualia https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pasqualia XVI És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat oest. Presenta un cos central allargat i ampliat de planta baixa i un pis, a dues aigües (est-oest). Hi ha alguns edificis afegits a l'entorn, per exemple al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Els elements més antics es troben a la planta baixa i a la zona central del mas, es tracta d'un forn de pa de grans dimensions i una zona de pica o safareig. Sembla que des d'aquesta zona central és d'on es comencen a desenvolupar les ampliacions posteriors. 08247-108 Els Plans L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVI, segons les dades disponibles. Les evidències arquitectòniques actuals semblen relacionar-se amb un edifici de finals del segle XVIII. En el segle XX l'edifici ha sofert diverses reformes, en primer lloc durant la dècada dels 40 del segle XX, més tard durant la dècada dels 60 del segle XX i finalment en els darrers 10 o 20 anys. 41.9034500,2.1735900 431455 4639387 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64968-foto-08247-108-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, passant pel costat de Torreferrada i seguint uns 750m s'arriba al Pla d'Amunt / del mig /d'avall. Passats aquests masos direcció la Riera, hi ha un trencant a la dreta que en 500m porta a la casa. 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
70967 Llac de Mina Tumí https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-de-mina-tumi ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. XX És un llac artificial que es va formar al forat que es va realitzar, en els treballs de mineria de cel obert, en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985. Llac de grans dimensions té un color blau turquesa, a causa de les roquest que té al seu llit. 08293-84 Tumí L'any 1985 es va deixar d'explotar la mina a cel obert de Tumí. Des d'aquest moment, les pluges van començar a configurar el llac que trobem als peus de la paret inclinada del jaciment. La Mina Principal de Tumí va ser explotada entre els anys 1936-39 i el 1944-68. La mina es va iniciar perquè un home de Cal Xic hi va anar a obrir una galeria per al consum de casa seva. Durant la guerra Civil la Generalitat va aprofitar la galeria per continuar-ne l'explotació. Fins que no es va construir el telefèric, el carbó era transportat amb camions fins a Guardiola, on es descarregava i es carregava a palades al tren. Al voltant s'hi van desenvolupar molts edificis com la cantina, l'oficina, etc. La Generalitat, durant la Guerra civil havia iniciat la construcció d'un telefèric però aquest no s'enllestí fins que Serchs SA, la nova empresa, l'acabà el 1944. El telefèric baixava fins a la Grallera (1944), però una ampliació de l'any 1946 feu que arribés fins al Collet. Un cop acabada l'explotació de galeries, uns anys més tard, es començà l'explotació a cel obert d'aquesta zona. Els edificis, bocamines i altres elements de les anteriors explotacions quedaren destrossades pel nou sistema d'explotació. 42.2002300,1.7906600 400159 4672716 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70967-foto-08293-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70967-foto-08293-84-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
74279 Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell' https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. -1200 - 50 És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí. 08025-141 Muntanya de Montserrat. Est del terme Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí. 41.6085300,1.7781700 398192 4607034 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-3.jpg Inexistent Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 81|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
57835 Font del Bisbe https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe És un indret del Rec de la Sois, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla pel mig d'una gran placa de roca de conglomerat, tot creant a una gorja de poca fondària; sota la roca hi ha un ampli baumat, format en la veta tova de la roca, i que permet transitar per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat, pel costat est del salt, hi ha una formació calcàrea vertical i lleugerament recargolada, en contacte amb el terra i amb la placa de roca superior, aquesta formació és la font del bisbe, per ella hi regalima un rajolí d'aigua més o menys intens segons l'època de l'any i la sequera, però és més regular que el salt d'aigua, aquest presenta un cabal més influenciat per la climatologia. És un entorn molt ombrívol i agradable, freqüentat per veïns i foranis, sobretot a l'estiu i encara més si és un estiu amb abundor d'aigua. 08166-135 Rec de la Sois JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. 42.2139400,2.0058500 417943 4674009 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
43343 Hospital Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell ANGLERILL i VERDAGUER, Josep: 'Història de l'Hospital de Berga', L'Erol, 8, març 1984, pàg. 35-39. RAVENTÓS i CONTI, Jacint: Els hospitals del Pirineu i del Prepirineu, Barcelona, 1999, pàgs. 49-61. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 88-89. XIV Presenta algunes parts en estat de deixadesa, sobretot a la banda sud. És un gran edifici, amb algunes construccions annexes, que forma una illa de cases entre l'actual plaça del Doctor Saló, les escales de la presó i la ronda Moreta. L'edifici, des de la plaça del Doctor Saló, consta d'una planta baixa i tres plantes superiors, però des de la ronda Moreta, l'alçada de l'edifici és notablement superior. Fins a la construcció del Mural de la Patum a la façana nord (1993), constava de grans balconades amb baranes de ferro forjat, que després es van fer desaparèixer. A l'esquerra de la façana sud encara s'hi poden observar restes de l'antiga capella, amb portes i finestrals neogòtics i un senzill campanar d'espadanya. També s'hi poden veure els murs de l'antiga presó, avui en desús. Tot plegat és un conjunt que s'ha anat ampliant amb molta irregularitat al llarg del temps. 08022-153 Nucli urbà Sembla que la primera fundació hospitalària a Berga data de l'any 1190, però de ben segur no correspon a l'edifici referit en aquesta fitxa. L'edifici actual sembla que data d'un segle després. Malauradament, des de mitjan segle XIV a 1543 no es troben més dades sobre l'hospital dels pobres de la vila. Aquest tenia una capella advocada a Sant Bernabé. Cap al segle XVII s'amplià notablement, almenys així ho deixa veure la documentació consultada. Entre 1721 i 1726, el mal estat de l'edifici obligà a fer una nova construcció, però al mateix indret on hi havia l'antiga. Durant els conflictes bèl·lics del segle XVIII i XIX fou utilitzat com a hospital militar. El 1857 la cura i l'atenció dels ingressats fou encomanada a les Germanes Carmelites de la Caritat. L'Hospital Vell de Sant Bernabé va ser utilitzat com a tal fins a la construcció del nou el 1981. 42.1041600,1.8466300 404636 4661985 08022 Berga Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. La documentació de l'antic Hospital de Sant Bernabé es conserva actualment a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. 85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
64970 Estanc Aliberc https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanc-aliberc XX És un gran edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb una teulada a quatre aigües. L'edifici està orientat amb les façanes en els quatre punts cardinals, no seguint el carrer Major, igual que les altres parcel·les a l'oest de l'aquí descrita. En la façana posterior presenta una galeria descoberta, un terrat en cada un dels dos pisos. L'edifici és de factura sòbria lineal. 08247-110 C/ Major, 19 Aquest edifici va ser fet construir per Pere Aliberch Franch, de can Perico, entre els anys 30 i 40 del segle XX. A la planta baixa hi ha el negoci familiar, una merceria, botiga de roba i estanc, que el 2018 va celebrar 90 anys d'existència. Aquest negoci va ser adquirit per Pere Aliberch l'any 1928-1929, originalment es trobava en un local de l'edifici de l'actual carrer de Baix número 3 (casa Modernista), traslladat definitivament al nou edifici de la família. Sembla que la iniciativa provenia de la muller de Pere Aliberch, ja que les seves cinc filles haurien hagut d'anar a servir fora de la casa i d'aquesta manera van assolir un negoci en el que treballar i que suplia aquella tasca. 41.9109900,2.1872500 432596 4640213 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64970-foto-08247-110-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
43351 Ca l'Antic o Can Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic-o-can-gironella BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. GOL i ROCA, Antoni: 'Ca l'Antic, Celler la Tosca i la Primera Guerra Carlina', Berga, s/a. XVI Caldria restaurar la façana, sobretot la cara que dóna al passeig de la Pau. És un gran edifici de planta quadrada. L'estructura bàsica sembla no haver variat massa al llarg dels segles; no mostrant diferències, per exemple, entre els gravats carlins de mitjan segle XIX i l'edifici actual. No obstant, el més característic continuen essent els baixos, fets amb voltes de canó i que antigament havien servit de celler i estables. També sembla conservar-se originàriament la cornisa superior de l'edifici. Sobre la planta baixa s'aixequen tres plantes més (dos a la banda del carrer del Roser). La segona planta té obertures en forma de balconada, mentre que a la resta de plantes hi ha finestrals. Tot i que podrien correspondre a les antigues obertures, s'hi veuen notables reformes. La porta principal d'accés a l'edifici primitiu es fa difícil d'endevinar, tot i que l'actual manté encara un caràcter sumptuós. La façana ha estat recoberta d'esgrafiats que imiten blocs de pedra, però actualment es troben en força mal estat. 08022-164 Nucli urbà La casa de Ca l'Antic fou, originàriament, la casa del veguer (segle XVI). A finals del segle XVII fou adquirida per la família Antic, que la remodelà de manera important. A primers del segle XIX és coneguda amb el nom de Can Gironella i l'any 1811 s'hi va establir el Govern Militar de la Junta Superior de Catalunya. L'any 1837, en plena Guerra Carlina, el general Urbitzondo va instal·lar en aquest edifici la Reial Junta Superior Governativa del Principat, fins el juliol del 1840. Durant aquests tres anys l'edifici acollí importants personatges: Bartomeu Torrebadella, el Comte de Fenollar, el Marquès de Monistrol, Ferran de Sagarra, etc. Sens dubte, però, el personatge més representatiu fou Charles d'Espagnac, el Comte d'Espanya, recordat encara per la 'vox populi'. El darrer llogater de la casa fou el cap carlí Ramon Cabrera i Griñó, el Tigre del Maestrat. La casa també ha estat escenari d'algunes de les novel·les de l'escriptor Joan Perucho. Al llarg del segle XX s'hi habilitaren vivendes i als baixos s'hi varen establir locals comercials que en part li feren perdre la fesomia senyorial. 42.1012000,1.8436300 404383 4661659 08022 Berga Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43351-foto-08022-164-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5