Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43865 | Gorg de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-por | És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera. | 08038-48 | riera de Bellver | 41.8033700,1.8038100 | 400629 | 4628636 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||||
| 72540 | Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-vent | És un forat bufador ubicat a poca distància de la font del Comet, a peu del camí. Ubicat enmig del vessant de la muntanya. Originalment, el seu accés no era possible doncs es tractava d'un forat del qual es podia entrar poc més del braç. Darrerament el grup d'Espeleologia de Badalona ha efectuat unes intervencions per desbloquejar-ne la boca. Actualment és possible entrar uns 6 metres de profunditat amb un desnivell de 3,5 m descendents des de la boca. Les fotografies són de Francesc X. Samarra. | 08299-164 | Sector oest | Es duen a terme accions de desbloqueig per part del grup d'Espeleologia de Badalona des de 2005. Ha estat topografiada l'any 2016 per J. Cuenca i F.X. Samarra del Grup d'Espeleologia de Badalona. (GEB) | 42.1396000,1.8993100 | 409042 | 4665862 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72540-foto-08299-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72540-foto-08299-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El nom de la cavitat pren el nom perquè es nota una sortida de vent del seu interior. Hom creu que és possible per una generació de corrents fruit d'algun pas subterrani d'aigua. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 42271 | Desfolca't! Festival de Música Tradicional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desfolcat-festival-de-musica-tradicional | XX | És un festival de gran qualitat i amb una important afluència de públic, que fomenta la presència de la música d'arrel i tradicional en els actes festius de la població i ja és un referent a Catalunya d'aquest tipus de formacions musicals. El festival ha donat cabuda a gran nombre de propostes musicals d'arreu dels Països Catalans: Ansamora, Xarop de Canya, la Coixinera, Marsupialis, Carles Belda i el conjunt Badabadoc, Naia, El Pont d'Arcalís, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Font de la Carota, Tazzuf, Pep Gimeno 'Botifarra2, Crescendo, Tomeu Moll 'Pinso' i Xisco Armengual, Pomada, entre molts d'altres. També ha portat fins a Calaf importants grups de l'escena folk europea: Carlos Nuñez, la Bella Image, Tapia eta Leturia, Kepa Junkera, Oysterband, Teixedor, Bratsch, LAU, La Fabrique, Zure, Kila, Shooglenifty, Klezmofobia, Orchestre International Du Vetex, Antonio Rivas Trio, Baeturia, Lou Dalfin o Ars Nova Napoli. | 08031-97 | Calaf | El Festival de Música Tradicional va néixer l'any 1992 com una trobada d'acordionistes i amb la finalitat de potenciar l'acordió diatònic, tocat antigament en els balls de muntanya. Al llarg dels anys ha anat evolucionant i canviant fins arribar al seu format actual. L'associació que organitza el festival ha rebut el Premi Altaveu (2006) i el Premi al Compromís Cultural Òmnium Cultural de l'Anoia (2008). | 41.7341300,1.5112300 | 376190 | 4621329 | 1992 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42271-foto-08031-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42271-foto-08031-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 43215 | Privilegi de 'Non separando' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando | SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els privilegis', L'Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15. | XIV | Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | És un extens document, otorgat el 14 d'octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de 'non separando a Regia corona' a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s'ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d'Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se'n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l'escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc. | 08022-23 | Nucli urbà | Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l'any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d'aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1393 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan I (concedeix el privilegi) | 93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 43423 | L'Obaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobaga | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 14. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló. Inèdit | El traçat previst de la variant de la carretera BV-2421, que contribuiria a fragmentar l'espai i a desvincular-lo de l'entorn de la riera de Rafamans. | És un espai forestal que s'estén al sud de la riera de Palma (vessant obaga de les mutanyes de l'Ordal). Es caracteritza per ser una massa vegetal poc fragmentada. Actualment és una pineda que evoluciona cap a l'alzinar que acull diverses espècies faunístiques. Aquest espai presenta un valor important per la seva continuïtat i connexió amb la xarxa hidrogràfica. Orientada majoritàriament vers el nord, els seus límits septentrionals els marca principalment la riera de Rafamans, mentre que per l'oest i el sud limita amb el terme de Cervelló i, per llevant, la urbanització de can Vidal. Es tracta d'un vessant humit, extens i poc fragmentat, que ofereix hàbitats de qualitat per a la fauna i la flora. En diferents sectors els marges de pedra seca palesen que, en el passat, en part l'ocuparen camps de conreu aterrassats, segurament de vinya. Així, la pineda de pi blanc que s'estén a la zona, té diferents matisos: - Pineda humida de pi blanc que es troba en zones menys alterades o sense sotabosc, en els baixants de les torrenteres. Presenta peus d'alzinars, marfull i llorer. - Pineda de pi blanc amb sotabosc d'alzinar. Constitueix un estadi de successió avançat cap a l'alzinar mediterrani típic. Presenta diferents estrats: capçada de pi blanc, capçada d'alzines i sotabosc típic d'alzinar i lianes enfilant-se per les capçades. Espot apreciar que la successió va avançant, ja que es troben pins morts i secs (l'alzinar va guanyant terreny progressivament). Probablement, l'origen d'aquesta vegetació es troba en l'abandonament dels conreus de les vinyes en feixes durant els anys quaranta. Encara es poden apreciar les feixes i els murs de pedra. - Pineda xeròfila de pi blanc. És la pineda de zones amb més insolació i amb poc sòl. Probablement són els ambients menys alterats per l'home donada la seva inaccessibilitat. Es troba als dos costats del torrent de Can Rius. La successió cap a l'alzinar es veu aturada per factors limitants com la manca de sòl i la humitat. Cal destacar la presència del margalló (Chamareops humilis), la única palmera europea, protegida per la legislació actual. Finalment es troba el matollar. És la zona amb manca de peus arboris establerts, probablement per alteració recent. Hi ha un estrat de matolls molt dens, amb peus d'alzinars de rebrot, brucs i estepes. Degut a la manca de fragmentació i a la connexió fàcil amb la riera, aquest espai té un valor faunístic important. Entre les espècies d'ocells destaquen les mallerengues petita (Parus ater), emplomallada (P. cristatus), blava (P. caeruleus), carbonera (Parus major), i cua-llarga (Aegithalos caudatus), el bruel (Regulus ignicapillus), el raspinell (Certhia brachydactyla), el colltort (Jynx torquilla), la merla (Turdus merula), els tords (Turdus philomelos), els tallarols (Sylvia sp.), les bosquetes (Hippolais sp.), els cargolets (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula) , el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rossinyol bord (Cettia cetti). També cal destacar l'abundància de tudons (Columba palumbus) nidificants, fet que suggereix la presència de l'amagadís astor (Accipiter gentilis). Entre els mamífers es detecten el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela sp.), i l'esquirol (Sciurus vulgaris), molts d'ells trobats atropellats a la carretera de Corbera. Igualment cal destacar la presència de la rata cellarda (Eliomys quercinus). Entre els rèptils es coneix la presència del vidriol (Anguis fragilis) i de la serp d'aigua (Natrix maura). La dificultat d'accés condiciona la troballa d'altres espècies probables en aquest tipus d'ambient. Entre els amfibis, s'han trobat salamandres (Salamandra salamandra) i granotes verdes (Pelophylax perezi). d'altres espècies són altament probables a la zona, com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes obstetricans) i la granoteta de punts (Pelodytes punctatus). | 08905-60 | Zona boscosa a migdia de la Palma | 41.4123800,1.9512500 | 412350 | 4585067 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 53626 | Refugi-estable del Castell de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-estable-del-castell-de-rosanes | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Alguns trams presenten petits desprendiments. | És un espai de gran alçada i profunditat, existent entre dues grans roques que té un tancament de pedra amb una petita porta. | 08114-184 | Turó del Peiret | En època de conflictes , com la guerra del Francès (1808-1814) el poble de Martorell es refugiava a les muntanyes en llocs com aquest refugi a prop del Castell de Rosanes. Aquestes coves també eren refugi de bandolers. En molt casos aquestes coves també són empleades com a casetes de camp o per guardar-hi bestiar. | 41.4690100,1.9316300 | 410788 | 4591375 | 08114 | Martorell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53626-foto-08114-184-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 73 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 60965 | Sexot, cuc dels diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sexot-cuc-dels-diables | XX | És un element de bestiari amb la imatge d'un cuc fet amb materials moderns que fa cinc metres de llargada i tres d'alçada i queté com a nom Sexot. És arrossegat per cinc diables. La seva envergadura i les seves múltiples sortides de foc la converteixen en una peça de bestiari força espectacular. | 08206-37 | Seu: local a l'antiga cooperativa del pa. C. de Sant Antoni | El ball de diables Sexes Foc va ser fundat per iniciativa de la gent del poble i va iniciar la seva activitat l'any 1990. L'origen del ball a Catalunya es remunta al segle XIX, quan la representació d'entremesos a les places dels pobles va esdevenir un aspecte característic de la festa a moltes poblacions del Camp de Tarragona i del Penedès, on hi havia colles que anaven d'un poble a l'altre escenificant representacions d'aquesta mena. Després de l'espectacle de llum i foc, segueixen els versos satírics, rimes que posen en entredit els fets que cada any passen al poble. | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60965-foto-08206-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||
| 72974 | Rectoria de Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-de-vilanova | PLADEVALL, Antoni. (1986). 'Santa Maria de Vilanova de Sau' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. | XVIII | La façana es troba força deteriorada en alguns punts l'arrebossat ha caigut | És un edifici que es troba al final del carrer de Santa Maria, adossat a l'església per migdia. Es tracta d'un gran edifici amb la façana principal mirant al sud. És on s'hi troba la porta d'accés que és rectangular i emmarcada en pedra, la llinda i el marxapeu també són del mateix material. A l'alçada del primer pis, just sobre la porta hi ha un petit balcó amb la barana de ferro. A banda i banda s'obren dues finestres amb la coberta emmarcades en carreus de pedra i ampit del mateix material. També, just al costat del balcó hi ha un rellotge de sol. A l'extrem oriental de la façana hi ha un gran finestral. Al tercer i darrer pis. Just sota la coberta s'hi troben tres petites finestres. A la façana occidental, visible des del carrer Santa Maria i la plaça Major, A la planta baixa hi ha una porta rectangular, senzilla segurament per a l'accés de vehicles. Al primer hi ha dues finestres emmarcades en pedra i un ampit del mateix material. Entre mig una petita obertura. Al darrer pis hi ha una nova finestra de factura més simple. A la part davantera hi ha una zona enjardinada amb un banc de pedra i arbres amb la copa degudament retallada i decorada. | 08303-216 | Plaça Major, s/n | El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Cornil, que ja apareix documentat a l'any 917. Aquesta església ja apareix documentada el 1025 amb funcions parroquials i amb una església sufragània com és Sant Andreu de Bancells. Ja el 1154 en un llistat posterior d'esglésies parroquials, se li uneix coma sufragània el temple de Sant Pere de Catanyadell i Sant Romà de Sau. Entre els segles XVI i XVII es produïren un conjunt de reformes estructurals a l'edifici com ara l'afegitó de cinc capelles laterals. Ja al 1870 es produí una nova reforma per construir tres noves capelles més i reformar la façana oest. La construcció de la rectoria segurament cal situar-la en aquest període de reformes que sofrí l'església al llarg dels segles XVIII i XIX. | 41.9482600,2.3872100 | 449209 | 4644213 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43277 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. | XVI | Però molt remodelat. | És un edifici que consta d'una planta baixa i quatre plantes superiors més golfes. La part posterior de l'edifici es disposa a la pendent provinent del carrer dels Àngels. La façana principal, situada a la plaça de la Ribera, ha estat remodelada recentment, però el conjunt de l'edifici sembla mantenir l'antiga estructura, típica dels casals moliners. El més característic de la casa és un antic carrer que hi passa paral·lelament i que permetia accedir al carrer dels Àngels (actualment resta tapiat). Funcionava amb un petit embassament situat a la part alta del local que alimentava un petit rodet que produïa una força de 12 cavalls. | 08022-85 | Nucli urbà | Sembla que pot correspondre a un molí esmentat ja el 1360. Al segle XVI apareix esmentat com a molí de la Vila o de la Ribera i és objecte de diverses transaccions. El 1644 fou venut per Climent Serres, paraïre de Bagà, al comú de Berga per 200 liures. El comú de Berga l'anà arrendant a diversos particulars fins a inicis del segle XX. Funcionà fins a 1956 com a molí, traïent profit de l'energia elèctrica que produïa. | 42.1039800,1.8459200 | 404577 | 4661966 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 72562 | La Torreblanca (cal Reguetó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreblanca-cal-regueto | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | És un edifici modern eminentment residencial. L'edifici disposa d'una planta quadrangular i està constituïda per planta baixa, pis i golfes, i adaptat al desnivell del terreny. La façana principal la trobem orientada a tramuntana, sent la façana d'accés a l'habitatge amb un petit porxo que cobreix la porta principal. A llevant, un adossat construït posteriorment ha modificat l'estructura rectangular de l'edifici i n'augmenta la superfície de la casa. Les altres tres façanes, totes elles llises, presenten finestres rectangulars iguals entre elles, i a les golfes (tramuntana i migdia) uns finestrons rectangulars amb rajola vidriada blava a l'ampit. Les finestres són molt estilitzades i destaquen per la sensació de verticalitat que transmeten: obertures molt estretes i allargades, teulades inclinades, colors molt crus, etc. Un darrer element interessant de la casa és la coberta. La coberta és a doble vessant amb una lleugera correcció de la inclinació inicial a la part baixa. El perímetre de la casa està cobert per un atractiu ràfec esgraonat. | 08299-186 | Camí de Vilarrasa. Davant de cal Tonic | La casa és del primer terç del segle XX. Segons documentació oficial, de l'any 1931. Tal com descriuen Soca i Rumbo a la memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de l'any 2002, la Torreblanca (cal Reguetó) i cal Pep Xic van ser en origen, i encara són, dues cases residencials de caràcter senyorial situades al nucli urbà de Vilada. Encara que es troben força separades l'una de l'altre, tenen en comú el seu estil constructiu, car totes dues, juntament amb cal, van ser projectades per Teodor Miralles i Soler cap a 1930. Diferents testimonis escrits diuen que sovint Àngel Soler i Daniel, Prudenci Bertrana i altres membres de la intel·lectualitat que residia o estiuejava al poble es trobaven a cal Reguetó per fer tertúlia. La torre pertanyia a la família Reguetó, un tractant de bestiar originari de Manresa. | 42.1345500,1.9288700 | 411478 | 4665270 | 1931 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72562-foto-08299-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72562-foto-08299-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa es troba envoltada per un jardí de grans dimensions i molt treballat amb una clara orientació al lleure i a l'esbarjo. Preserva l'esgraonat de les feixes del terreny i estableix diferents àrees obertes o de bosc més tancat. L'accés a la casa es fa mitjançant una gran portalada amb reixa de ferro forjat i dos grans pilars a banda i banda. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 72561 | Cal Pep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-xic | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | És un edifici modern eminentment residencial. L'edifici disposa d'una planta en forma de T i està constituïda per planta baixa, pis i golfes. La façana principal la trobem orientada a migdia. En dita façana hi trobem l'element arquitectònic més destacat. Es tracta d'un porxo i terrassa porxada amb barana balustrada feta de maó situats a la planta i pis que donen sortida coberta a migdia. Les altres tres façanes, totes elles llises, presenten finestres rectangulars iguals entre elles, totes decorades amb rajola vidriada blava a mode d'ampit. Les finestres són molt estilitzades i destaquen per la sensació de verticalitat que transmeten: obertures molt estretes i allargades, teulades inclinades, colors molt crus, etc. Un darrer element interessant de la casa és la coberta. El perímetre de la casa està cobert per un atractiu ràfec d'obra decorat. A més a més, presenta unes grans pinyes ceràmiques que sobresurten per sobre el carener. | 08299-185 | C/ Teodor Miralles 61 | La casa és del primer terç del segle XX. Segons documentació oficial és de l'any 1929. Tal com descriuen Soca i Rumbo a la memòria del Mapa de Patrimoni de l'any 2002, cal Pep Xic i la Torre Blanca (o cal Reguetó) van ser en origen, i encara són, dues cases residencials de caràcter senyorial situades al nucli urbà de Vilada. Encara que es troben força separades l'una de l'altre, tenen en comú el seu estil constructiu, car totes dues, juntament amb cal Climent, van ser projectades per Teodor Miralles i Soler cap a 1930. Segons expliquen Costa i Tort, era propietat d'un dels molts germans Ferrer, la majoria dels quals es dedicaven als negocis tèxtils. Van ser els primers a continuar de manera moderna l'antiga tradició dels paraires. | 42.1376700,1.9351200 | 411999 | 4665610 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72561-foto-08299-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72561-foto-08299-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa es troba envolta per un jardí molt treballat i adaptat al lleure i a l'esbarjo. El perímetre de la parcel·la és curiosament triangular. Al vèrtex hi trobem un portal d'entrada fet d'obra decorat amb dos pilarets i reixa central de forja. Al sector nord hi ha un cobert petit també de maons. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 72429 | Cal Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-climent | XX | És un edifici modern eminentment residencial. En general presenta una planta rectangular, alterada en algunes parts per elements que en sobresurten com la terrassa. L'edifici consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos han estat sempre utilitzats com a garatge de carruatges i, posteriorment, d'altres vehicles. Les dues plantes superiors sempre han estat destinades a habitatge. L'edifici és de pedra en la seva totalitat, per bé que algunes parts de les façanes són arrebossades. Presenta força elements decoratius, la major part coetanis a la construcció de la casa, com ho són les finestres. Hi té un protagonisme especial la terrassa de la façana de migdia, que s'aixeca damunt d'unes robustes arcades de pedra. És també interessant el jardí que envolta la casa, adaptat completament a l'esbarjo, i el portal empedrat i l'escalinata que hi donen accés des de la carretera. Per la banda nord de la casa també pot observar-se una curiosa construcció, semblant a un gabial zoològic, que en altres èpoques havia servit per tancar-hi els gossos de caça de la família. A una desena de metres de la casa, se n'hi aixeca una altra i una sèrie de coberts i estables. Aquesta segona casa havia estat la residència dels mossos i masovers de la propietat i, actualment, continua habitada durant tot l'any. En general, la casa destaca pel seu caràcter senyorívol. | 08299-53 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 11 | La casa la va fer aixecar l'empresari Climent Simón Aguilar, que es dedicava bàsicament a l'explotació forestal. Tanmateix, va ser dissenyada per Teodor Miralles, que també treballava com a projectista. Miralles va aplicar en aquesta i altres edificacions l'experiència adquirida en la construcció industrial, però per projectar cal Climent s'inspirà en les cases residencials de la Provença, al Sud de França. Climent Simón, a part de dedicar-se a la tala i contractació forestal, posseïa altres negocis, com una fonda situada al mig del poble. La casa aixecada al costat de cal Climent serví com a habitatge dels mossos i treballadors de l'empresa i els estables contigus a la casa, per guardar-hi les bèsties de bast utilitzades pel ròssec al bosc. La casa i els seus entorns van ser un indret de molta activitat, sobretot degut a les empreses endegades per Simón. Des d'aquest lloc la fusta era portada a la Baells, on es carregava al carrilet en direcció a Barcelona. Hom recorda també la celebració de multitudinàries festes en aquesta casa, especialment per Sant Antoni. En aquesta diada es convidaven tots els treballadors de la finca i altres persones a un ofici religiós i als àpats posteriors. La casa ressenyada en aquesta fitxa era la residència habitual de la família, però després de la mort de Simón, la resta de familiars s'instal·laren bàsicament a Barcelona i cal Climent esdevingué la seva segona residència. | 42.1357900,1.9295400 | 411535 | 4665407 | 1933 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler (projectista) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 43276 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 57-58. | XX | En gran estat de deixadesa des d'un recent incendi. | És un edifici modern bastit sobre l'antic Molí del Mut. Funcionà com a molí fariner, utilitzant la força hidràulica i elèctrica. L'edifici de la Farinera consta de diversos cossos i forma sis plantes d'alçada. La major part de pisos del bloc siutat prop de la carrretera de Montesquiu a Berga és gairebé tot per vivendes. La resta de cossos mostren encara les traces d'un passat manufacturer i industrial, especialment la planta baixa i la nau adjunta, anomenada Fàbrica de cal Macià. | 08022-84 | Nucli urbà | Es tenen notícies del molí primitiu des de 1766. A finals del segle XIX funcionava com a fàbrica de cardar cotó. El 1903 es va presentar un projecte al govern civil per tal de poder moldre ciment. Més endavant també s'hi va moldre xocolata i pinsos. El 1945 es reconvertí en fàbrica de farines fins a 1975; després funcionà només com a magatzem. El 1996 un incendi posà fi a la llarga vida d'aquest edifici. L'adjunta Fàbrica de cal Macià, dedicada al tèxtil, va treballar des de 1921 a 1977, però l'aigua feia temps que no s'utilitzava com a força motriu. | 42.1036500,1.8462200 | 404601 | 4661929 | 1945 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43276-foto-08022-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 57658 | Escola Castell d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-castell-dodena | XX | És un edifici innovador en aquest tipus de construccions educatives, de planta rectangular, de dos pisos amb una coberta plana, sense teulada. A la planta baixa es situen les aules dels ordinadors, l'administració, el gimnàs i algunes aules. Al segon pis hi ha el gruix de les instal·lacions docents, amb les aules articulades seguint un passadís distribuïdor. L'ampliació s'identifica gràcies a la utilització del sistema constructiu Teccon. És un edifici de planta baix ai única on s'emplacen les aules de P3, P4 i P5; també disposa d'un pati tancat perquè aquests cursos juguin en un espai separat de la resta d'alumnes. | 08143-585 | Verdaguer, s/n | L'Escola s'inaugura el 27-4- 1985 a càrrec del M.H. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya. L'ampliació amb noves aules, cuina i menjador s'inaugura el 2009 a càrrec de H.Sr. Ernest Maragall, conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya. El projecte d'ampliació fou redactat per l'equip d'arquitectura Pich-Aguilera. Fou una promoció pública del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. GISA. Direcció de l'obra: Planning, gestió d'obres (Josep Mª Escobedo Farré i Josep Montoliu Larrull, arquitectes tècnics). | 41.6073400,1.6415600 | 386807 | 4607072 | 1985 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57658-foto-08143-585-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57658-foto-08143-585-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 72765 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És un edifici format per la planta baixa i pis. La planta baixa està ocupada per el pàrking, i a l'habitatge que està al pis s'accedeix per una escala exterior. La planta baixa està feta de pedra natural de diferents colors, i el pis pintat de blanc i voltat d'una terrassa amb una barana de fusta. La superfície total és de 92 m2. | 08303-7 | Can Carol s/n | 41.9743000,2.4172100 | 451715 | 4647087 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una construcció molt moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 78874 | Cal Drapaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-drapaire | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. | XX | És un edifici entremitgeres, format per planta gairebé quadrada, alineada al carrer Major, i que consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar, atès que la recent restauració ha eliminat l'arrebossat i la pintura, optant per deixar al descobert el material constructiu. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-172 | Carrer Major 45. 08692- Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9714600,1.8805200 | 407245 | 4647214 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78890 | Cal Puigbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigbo | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 33 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa, i dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i les obertures es disposen de manera simètrica, enmarcades amb peces de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte una tribuna central situada a la planta pis. Coberta a dues vessants amb teula àrab, el caraner es paral·lel a la façana principal el carrer llobregat. | 08175-188 | Carrer Llobregat 4, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Puigbó va encarregar una gran casa, que s'inaugurà el 1900, que destinà a habitatges familiar i a activitat comercial; a la planta baixa hi instal·là una espardenyeria, venda de vi, fabricació de cordes, i més tard, un despatx de recaders que amb el temps es transformà en un negoci a gran escala de transport de viatgers, unint Puig-reig amb Casserres, Montmajor i Cardona, i combinant aquesta activitat amb la reparació d'automòbils i posteriorment el primer concessionari de la Renault de Puig-reig. | 41.9740100,1.8797700 | 407187 | 4647497 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78890-foto-08175-188-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78877 | Ca Les Figurines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-figurines | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.28 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular en cantonada amb el carrer de la Costa. Consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents motllures de maó vist a les cantoneres i en els enmarcaments de finestres i portes. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis, que conserva les baranes de ferro forjat. | 08175-175 | Carrer Mare de Déu de Queralt núm.3, 08692-Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9741900,1.8792300 | 407142 | 4647518 | 1935 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78877-foto-08175-175-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78888 | Cal Rebotit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebotit | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 29 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i les obertures de portes i finestres amb emmarcaments e maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis 1. | 08175-186 | Carrer Major 32, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família Villaró, que va construir la seva casa el 1925, van ser forners durant més de cinquanta anys. | 41.9719800,1.8802200 | 407221 | 4647272 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78888-foto-08175-186-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78894 | Cal Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sol | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 35 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta quadrada, amb planta baixa, planta pis i una remunta reculada de 2 plantes pis i un àtic, fruit d'una restauració efectuada als anys noranta del s. XX. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents motllures de maó vist. Té elements decoratius de ceràmica vidriada. Els tancaments són alineats a la façana, excepte el balco situat a les planta pis 1 i la part reculada. | 08175-192 | Carrer Llobregat 10 , 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Soldevila adquirí un pati als amos de la Serra de Cap de Costa i inicià la construcció d'una casa destinava a habitatge familiar i a taller de llauneria, ofici que, amb les conseguentsadaptacions, encara porta a terme la quarta generació de la família de Cal Sol. | 41.9740700,1.8797600 | 407186 | 4647504 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78894-foto-08175-192-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78982 | Cal Farriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farriols | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 51 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, cobert a doble vessant i amb el carener rectangular a la façana, sense voladís. Alineat al carrer Pau Casals, consta de planta baixa més planta pis mes planta golfes, façana arrebossada i elements decoratius de ceràmica concentrats en el carener, i en les emmarcaments de portes i finestres, molt especialment les de la planta baixa. bé arrebossat amb detalls de ceràmica. | 08175-208 | Carrer Pau Casals 23, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9748200,1.8768000 | 406942 | 4647591 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78982-foto-08175-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78982-foto-08175-208-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 79115 | Cal Sastre Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-noguera | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 31 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Major i que consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements decoratius destacant els ràfecs, les motllures que enmarquen la porta del balcó del primer pis i els emmarcaments de les obertures de les golfes. Conserva la barana de ferro forjat. | 08175-341 | Carrer Major 16, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors que veuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. Els sastres, com les modistes, també s'instal·laren als carrers principals del poble, donant nom a les cases unifam,iliars que van fer construir i que destinaven a habitatge el pis superior i a taller i botiga la planta baixa. | 41.9727700,1.8799100 | 407197 | 4647360 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79115-foto-08175-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79115-foto-08175-341-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78893 | Cal Ferrer Colillas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-colillas | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 38 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, dintells, etc., de maó també arrebossat. La part superior de la façana te uns elements decoratius de ceràmica vidrada tipus trencadís. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis 1. | 08175-191 | Carrer Llobregat 9, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Colilles adquirí un pati als amos de la Serra de Cap de Costa i inicià la construcció d'una casa destinava a habitatge familiar i a ferreria, aquesta sitauda a la part posterior de la casa i amb botiga a la banda del carrer Llobregat. | 41.9743500,1.8794400 | 407160 | 4647536 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78893-foto-08175-191-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78896 | Cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosell | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 37 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta gairebé quadrada, alineat en la seva façana al carrer Llobregat; amb planta baixa i planta pis, es un habitatge unifamiliar, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements decoratius que emmarquen portes i finestres, a manera de motllures fetes amb estucs i maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte el balcó situat a les planta pis que conserva la barana de ferro forjat. | 08175-194 | Carrer Llobregat 19, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família Rosell es feu construir l'habitatge unifamilar amb l'obrador i botigaa la planta baixa, dedicats a la cria, matança i venda de carn, principalment de xai. Degut a la seva activitta i al fet d'estar en contacte sempre amb la pagesia del municipi que li proporcionava la materia primera, la família Rosell ha participat sempre molt activament en la organització de la festa de La Corrida. | 41.9746100,1.8794700 | 407163 | 4647564 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78896-foto-08175-194-1.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78870 | Cal Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boix | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 53 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XX | És un edifici en testera de planta rectangular bastit sobre un gran mur de pedra que li fa de fonaments, amb porxo a la cantonada entre el carrer de les Abelles i un passatge, de planta baixa més dos plantes pis, sobre un sòcol de pedra. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, arcs, llindes etc., de maó deixat vist. Te una coberta a diverses aigües amb caps de bigues vistos i teula ceràmica. Te diversos balcons de ferro forjat i baranes dels terrats del mateix material. | 08175-168 | Carrer Les Abelles 1, 08692-Puig-reig. | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Boix s'instal·là al carrer Major, on va construir la casa i destinar un gran pati a serradora, activitat que la família ha mantingut durant més de cent anys; el 1956 amplià la casa que el 2010 ha estat restaurada en la totalitat de les seves façanes. | 41.9701000,1.8800800 | 407207 | 4647063 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78870-foto-08175-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78870-foto-08175-168-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78876 | Cal Metge Marcoval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-marcoval | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 50 | XX | És un edifici en testera de l'illa de cases de planta rectangular alineat al carrer Pau Casals de planta baixa més planta pis, iamb estructura de casa d'estiueig. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat, té jardí privat i disposa d'una bona distribució d'obertures en totes les façanes. | 08175-174 | Carrer Pau Casals 17-19, 08692-Puig-reig | La casa del metge Marcoval es va construir durant els anys de la més immediata postguerra per iniciativa de la família Farriols de Puig-reig. El Doctor Marcoval fou, durant tota la seva vida professional, metge de Puig-reig, un home que dedicà la seva vida a la profesió i als malalts i que destacà per la seva bondat i educaicó. La seva casa fou també el seu consultori, sempre obert a tothom i a qualsevol hora del dia. | 41.9744700,1.8770600 | 406963 | 4647551 | 1920 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78876-foto-08175-174-2.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 43344 | Pavelló de Suècia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-de-suecia | AJUNTAMENT DE BARCELONA. COMISSIÓ DE CULTURA: Inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga, Barcelona, 1932 (reproduït recentment als Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, 1997, pàgs. 57-66). | XX | És un edifici en forma de caixa de fusta en el qual la continuïtat dels plans de les façanes només queda trencada per les obertures quadrades del centre. La coberta és lleugerament inclinada, que descansa sobre una estructura metàl·lica. Anteriorment constava d'un element molt singular i una torre piramidal contigua de base triangular, coronada per tres cercles de fusta sobreposats de manera sorprenent; que s'havia utilitzat com a far. Actualment no es conserva. A hores d'ara està envoltat de diversos equipaments esportius, socials i culturals. Té una superfície de 1.275 metres quadrats que es distribueixen en tres espais: arxiu comarcal, centre cultural amb sala d'actes i zona de serveis. L'estructura actual ha incorporat un semisoterrani per guanyar més espai a l'arxiu. Té un caràcter molt emblemàtic. | 08022-154 | Nucli urbà | El Pavelló de Suècia era un dels més grans de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, situat en una zona de Montjuïc. Fou dissenyat per l'arquitecte suec Peder Clason. Acabada l'Exposició Internacional, Suècia va oferir el Pavelló a l'Ajuntament de Barcelona; aquest darrer va obrir un concurs públic als ajuntaments catalans situats a més de 500 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Berga fou la ciutat escollida. El 1930 es situà al Pla de l'Alemany com a colònia-escola. El 1939 es convertí en caserna militar i l'edifici es destinà a estable fins a 1964 en què fou enderrocat. Finalment, el 1998 s'acordà i es finançà, per part de diverses institucions, la construcció del nou pavelló, que s'inaugurà el 2000. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1928 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43344-foto-08022-154-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Peder Clason (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 43298 | Cal de Martín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-de-martin | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | Potser caldria una neteja de les façanes. | És un edifici destinat a vivendes que es troba situat al nucli urbà. La construcció actual difereix una mica de la projectada. L'edifici compta amb una planta baixa, tres plantes superiors i unes golfes. L'angle de la cantonada s'aprofità per bastir-hi una torre que s'aixeca més amunt que el conjunt de l'edifici. El coronament, però, és diferent al del projecte, que preveia una coberta piramidal a quatre vessants. La decoració i la complexitat arquitectònica va disminuïnt a mesura que s'alça l'edifici. La primera planta és la més decorada, sobretot amb ceràmiques verdes i alguns motius prop de les obertures. La planta baixa és de pedra vista i no excessivament treballada, cosa que dóna una sensació de solidesa. Els ferros forjats de les baranes i el conjunt de la façana són iguals que els que foren projectats. | 08022-106 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1913, segons un projecte del conegut arquitecte Ignasi Maria Colomer per la família de Martín, una de les històricament més importants de la ciutat. | 42.1077600,1.8402300 | 404112 | 4662392 | 1913 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 43881 | Cal Nenus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nenus | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa 'Can Nenus' .El Poble núm. 42. 2003 | XIX | És un edifici de reduïdes dimensions de planta rectangular i dos pisos. Amb una portalada principal adobellada i tres balcons al pis superior. A la façana sud es pot observar com ha estat seccionada. Antigament hi hauria hagut una construcció adossada o formant part del mateix edifici que avui es troba desaparegut. | 08038-64 | C-1410 | Construïda per Jaume Junyent Font, rajoler de Rajadell, cap el 1879. Jaume construí un forn d'obra a l'altre banda de la carretera, que avui es troba desaparegut. Aquesta casa era popularment anomenada com 'la bona sort' nom que li posaren els carreters i vianants que circulaven per la carretera i es paraven a la casa on podien prendre tota classe de beures. | 41.8035900,1.7648100 | 397390 | 4628707 | 1879 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 64358 | Molí de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-perera-de-canyes | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23 i 46. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 59-60. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVII-XVIII | És un edifici de planta rectangular, que consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és de mig punt rebaixat, format per grans dovelles de gres rogenc. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, i les cantonades es troben reforçades amb grans carreus. L'aigua canalitzada penetrava en el molí per una sèrie de mines, queia damunt d'unes pales unides a un eix que feia girar la mola, que encara es conserva, i sortia per una altra mina que conduïa a la riera. També es conserven d'altres elements singulars de l'antic molí, com la bassa, que es troba en un nivell superior, el casal amb la cavitat per a la turbina -situada a una profunditat de 6 a 8 m respecte de la superfície de l'aigua de la bassa- les moles, la tremuja i el riscle. A l'interior, es conserven les mènsules que sostenien el pis de fusta, on s'abocava el gra a la tremuja. Segons informacions orals, fa més de quaranta anys, els masovers que vivien al molí aprofitaven la força de l'aigua del salt del cup per a produir energia elèctrica. Actualment, el casal del molí és utilitzat com a magatzem. | 08234-114 | Veïnat de Canyes | 41.7097300,2.3835400 | 448715 | 4617732 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64358-foto-08234-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64358-foto-08234-114-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) nº 547.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 78895 | Ca la Màrtira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martira | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 36 | XX | És un edifici de planta rectangular, entre mitgeres, alineat al carrer Llobregat, amb planta baixa més una planta pis i una planta sota coberta. Els murs exteriors són de pedra, l'arrebossat del qual s'ha eliminat, en una recent restauració, amb bona pedra cantonera i amb emmarcaments de maó vist a portes i finestres. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis que encara conserven la barana de ferro forjat. | 08175-193 | Carrer Llobregat 15, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Ca la Màrtira, es va fer construir la casa el 1910; emparentats amb els Puigbó i els Ballarà, es van dedicar durant molts anys a la elaboració d'embotits i a la venda de tota mena de queviures a la menuda, essent durant molts anys, la botiga més gran d'aquets sector del poble. | 41.9745100,1.8794500 | 407161 | 4647553 | 1910 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78895-foto-08175-193-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78873 | Cal Metge Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-roc | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006.(2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.20 | XIX | És un edifici de planta rectangular molt allargat alineat al carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de pedra vista per què la recent restauració li ha llevat l'arrebossat original. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó; s'accedeix als habitatges a partir de dues escales que distribueixen dos habitatges per planta i nivell. | 08175-171 | Carrer Major 17-19, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Bellés va construir el bloc amb vuit habitatges que va posar al mercat de lloguer per a famílies de classe mitjana que a més d'habitatge podien llogar els baixos per a botigues, com fou el cas atès que s'hi instal·laren dues botigues de queviures i un forn de pa. En dos dels habitatges de la primera planta s'hi instal·là un dels primers metges del poble, el metge Roc, que donà nom a la casa. | 41.9725100,1.8803700 | 407234 | 4647330 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78873-foto-08175-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78873-foto-08175-171-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78869 | Ca la Quica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quica | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. SERRA, Rosa (2006). Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.16 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XIX | És un edifici de planta rectangular molt alineat al carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres de maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-167 | Carrer Major 48, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Perramon s'instal·là al capdavall del Carrer Major i va construir una gran casa a la planta baixa i soterrani de la qual hi havia una taverna on es venia vi i queviures, i on també es podia menjar calent i de manera abundant. El primer negoci derivà, a començaments del s. XX en botiga. | 41.9711200,1.8799600 | 407198 | 4647176 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Recentment les dependencies del semisoterrani de la casa s'han habilitat com a restaurant que ha restaurat i incorporat com a dependencies visitables, l'antic celler de s. XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78976 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-5 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 45 | XX | És un edifici de planta rectangular en testera alineat al carrer de l'Estació de planta baixa més dos planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat; té una tribuna a la planta pis 1 de la façana del carrer i un jardí. Adossat a l'habitatge hi ha la instal·lació industrial, un edifici de planta rectangular que encara acull la maquinària de la farinera instal·lada als anys quaranta del s. XX. | 08175-202 | Carrer de l'Estació 5, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Caus va construir la casa i ña farinera durant els anys quaranta, amb l'objectiu d'optimitzar les sevesexcplotacions agráries de cereals en uns anys en que la farina estava recionada per l'Estat. | 41.9686000,1.8797700 | 407179 | 4646897 | 1944 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78887 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-2 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.26 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més dos plantes pis, cobert a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, llindes etc de maó també arrebossat Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les dus plantes. Conserva els balcons amb baranes de ferro forjat. | 08175-185 | Carrer Major 55, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Moliner destinà la part baixa de la casa a magatzem de materials de construcció; hi instal·là també un molí fariner mecànic, connectat a la xarxa eléctrica, i aquesta activitat fou laque donà nom a la casa i a la família. | 41.9706000,1.8799900 | 407200 | 4647119 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78887-foto-08175-185-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78886 | Cal Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simonet-0 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.24 | XIX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més dos plantes pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, arcs, motllures, etc. de maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i els centrals il·luminen l'escala d'accés a les plantes superiors on es distribueixen dos habitatges per planta. La façana ha estat restaurada recentment; conserva els balcons amb baranes de ferro forjat. | 08175-184 | Carrer Major 42, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9715800,1.8802400 | 407222 | 4647227 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78886-foto-08175-184-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78889 | Cal Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballara | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.32 | XIX-XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat, aprop de la Plaça de la Creu de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents amb enmarcaments d'obra vista a portes i finestres, alineades a tota la façana principal; la casa es va ampliar als anys cinquanta del s. XX amb la construcció d'unes tribunes que ampliaren l'espai interior de l'habitatge. | 08175-187 | Carrer Llobregat 2, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Ballarà s'instal·là a Puig-reig procedent de la masia Ballarà de Sorba, a finals del s. XIX amb l'objectiu de muntar una pastisseria i un obrador, activitat que ocupà tota la planta baixa i soterranis de la casa que van construir-se en un dels punts més centrics el poble, la Plaça de la Creu, on durant molts anys es celebrava mercat els diumenges. La pastisseria, amb un receptari propi, agafà ben aviat prestigi, especialment pel pa de passic i les mones, especailitats que, unides més modernament al 'plunk cake', els van permetre fer el salt a la pastisseria industrial als anys setanta del s. XX. Van compaginar l'ofici de pastisser amb la gestió del cinema de Puig-reig i forces altres cines de la comarca, una faceta empresarial en la qual també van ser pioners. | 41.9738500,1.8797500 | 407185 | 4647480 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78899 | Casa de Carrer Llobregat 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-llobregat-69 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 41 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més una planta pis. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar, fruit que la recent restauració ha considerat oportú deixar vist el material constructiu. Els emmarcaments de portes i finestres s'han fet amb ciment remolinat. | 08175-197 | Carrrer Llobregat 69, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. | 41.9770900,1.8791000 | 407136 | 4647840 | 1920 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78899-foto-08175-197-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78978 | Quarter dels Civils o Caserna de la Guàrdia Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarter-dels-civils-o-caserna-de-la-guardia-civil | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 48 | XX | Façana i interiors precaris. | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són arrebossat i les finestres i portes amb emmarcaments arrebossats i pintats. La singularitat de l'edifici rau però en el seu interior, que reprodueix el model d'edifici de caserna, amb servis com cuina i wc compartits, i petits apartaments per a les famílies dels civils que eren destinats a la caserna de Puig-reig. A la plata baixa hi havia les dependències administratives, la presó i l'armeria i en la primera planta el despatx i el pis de capità de la caserna. | 08175-204 | Carrer de l'Estació núm. 22, 08692-Puig-reig | La caserna de la Guardia Civil de Puig-reig fou una iniciativa de Lluís Pons i Enrich, l'amo de la colònia Pons, i les autoritats locals interessants en mantenir la presencia continuada de la Guardia Civil en un poble que tenia molta població obrera i que s'havia manifestat, es de finals del s. XIX, repetidament a favor de millores salarials i laborals a partir de llargues vagues. Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 acceleraren els tràmits i s'aconseguí instal·lar la caserna en un edifici construït per un particular amb finançament de l'amo de cal Pons, davant mateix de l'estació del tren, considerat com una infrastructura estratègica a protegir, a més de ser el Pons un dels principals accionistes de la companyia. La caserna es va desmantellar a finals de la dècada dels vuitanta del s. XX | 41.9662300,1.8808500 | 407265 | 4646632 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 78901 | Casa Llobregat 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llobregat-70 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 43 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat molt auster i els emmarcaments e portes i finestrs d'obra també arrebossada. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les plantes pis 1 i 2 i el ràfec de totxo vist de la coberta. | 08175-199 | Carrer Llobregat 70, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Riera es va construir la casa amb baixos destinats a fusteria, activitat que han mantingut fins fa pocs anys. | 41.9775700,1.8795900 | 407177 | 4647893 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78901-foto-08175-199-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78984 | Casa del Carrer Pau Casals 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-pau-casals-21 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 55 | XVIII-XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa i planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i en destaquen els elements decoratius de la planta pis, caracteritzats per les formes ondulades de les finestres i els seus emmarcaments de maó vist, el coronament de la façana i molt especialment la barana de ferro forjat que també reprodueix aquesta forma sinuosa. Malauradament la planta baixa no conserva les obertures originals. | 08175-210 | Carrer Pau Casals 21, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9746000,1.8776500 | 407012 | 4647565 | 1926 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78984-foto-08175-210-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78902 | Casa del Carrer de la Costa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-costa-2 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 44 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer La Costa i a 2 passatges perpendiculars, de planta baixa més una planta pis. Els murs exteriors són de pedra arrebossada amb cantoneres, de pedra vista. Els tancaments són alineats a totes les façanes i excepte els balcons de la planta pis. | 08175-200 | Carrer La Costa 2, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9752300,1.8791200 | 407135 | 4647634 | 1890 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78902-foto-08175-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78902-foto-08175-200-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 53595 | Torre de les Hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-hores | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | És un edifici de planta quadrada amb pis i golfes, rematat per una torreta mirador i envoltat de jardí. A la planta baixa hi ha un cancell d'accés amb una finestra a cada costat. Al pis superior hi ha tres balcons amb baranes metàl·liques. A la reixa d'entrada hi ha forjada 'l'escala de la vida', símbol del pensament de Francesc Pujols. El seu interior, conservat amb excepcional cura pels hereus del pensador, manté l'ambientació i els records del filòsof martorellenc. Cal destacar el despatx i la biblioteca, que guarda un important volum de la documentació i de l'obra de Francesc Pujols, així com un notable conjunt d'aquarel·les, olis, gravats i dibuixos dels seus amics artistes: Salvador Dalí, Xavier Nogués, Feliu Elies, Josep Aragay o Ricard Canals, entre d'altres. | 08114-153 | C. del Mur, 63 | Edifici construït al 1888 prop del rellotge de les Hores; d'aquí li ve el nom de Torre de les Hores. Va ser residència del filòsof, poeta, autor teatral i crític d'art martorellenc Francesc Pujols. Es tracta d'una mansió senyorial del segle XIX. Des de 1991 és la seu de la Fundació Francesc Pujols. | 41.4741600,1.9314400 | 410779 | 4591947 | 1888 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53595-foto-08114-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53595-foto-08114-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53595-foto-08114-153-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 42 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 78897 | El Baixador o l'Apeyaderu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-baixador-o-lapeyaderu | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 39 | XX | És un edifici de planta irregular en cantonada amb el carrer de la Via. Te planta baixa, i dos plantes pis, es cobert a dues vessants, i té els murs exteriors arrebossats, amb portes i finestres emmarcades amb maó vist, també pintat. | 08175-195 | Carrer Llobregat 21, 08692-Puig-reig. | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Durant molts anys la casa va acollir, a les plantes superiors, les habitacions d'una activa fonda que, construïda el 1900, aprofitava la seva situació estratègica, al peu del Baixador de Puig-reig del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà. | 41.9749300,1.8795100 | 407167 | 4647600 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78897-foto-08175-195-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78979 | Casa Carrer del Serrat s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-serrat-sn | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 49 | XX | És un edifici de planta irregular alineat al carrer El Serrat i a un passatge amb escales; reprodueix el model de masia, amb una planta baixa i planta pis, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat . Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte el ràfec de totxo vist de la coberta. | 08175-205 | Barri de El Serrat | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9752900,1.8791100 | 407134 | 4647640 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 78983 | La Fonda Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-sant-marti | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 52 | XX | És un edifici de planta forma de “L” situat en un solar que fa cantonada entre els carrers Pau Casals i Sant Jordi de planta baixa i planta pis. Els murs exteriors són amb acabat de pedra sense revestir, i les portes i finestres emmarcades amb maó deixat vist. Els tancaments són alineats a totes les façanes excepte el balcó de la façana del carrer Pau Casals. | 08175-209 | Carrer Sant Jordi 14, 08692-Puig-reig. | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Als anys vint del segle passat, es produeix una segonaetapa de creixement, marcda per la realització d'importants infraetsrcutures, tals com les escoles i l'hospital. D'aquesta època es també la Fonda de Cal Canal, coneguda als anys cinquanta del s. XX, amb el nom de 'Las Maravillas', que destacava per la bona cuina i per les festes que s'hi organitzaven. | 41.9745900,1.8771200 | 406968 | 4647565 | 1930 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78983-foto-08175-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78983-foto-08175-209-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|106|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 43283 | Molí de la Gratella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-gratella | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 46. | XVII | És un edifici de planta baixa més una planta superior i golfes. La planta superior devia ser utilitzada com a vivenda i els baixos com a obrador. Ha perdut algunes de les seves característiques més singulars, encara que no sembla haver-se modificat l'estructura de l'edifici. Al costat del molí i damunt de la Font de la Gratella s'hi ha instal·lat una roda metal·lica de calaixos que rememora l'activitat industrial de la riera de Metge. Damunt de la roda hi ha un mosaïc amb un text que així ho recorda. | 08022-91 | Nucli urbà | Es coneixia també com a Molí del Barons o Fàbrica de la Gratella. Ja apareix esmentat el 1666 en un capbreu de la Comunitat de Preveres de Berga. El 1740 s'esmenta com a molí fariner, però pocs anys després ja s'hi teixia. Al 1877 també s'hi fabricava xocolata i des de 1910 a 1918 també s'hi tallava gel. De 1922 a 1928 la família Barons hi tenia instal·lats 30 telers, però també es tenyien i es blanquejaven filats i teixits. La darrera data d'activitat del molí és de 1923. | 42.1051300,1.8443900 | 404452 | 4662095 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43283-foto-08022-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 43301 | Cal Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barons | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 119. | XIX | Especialment després de la reforma de 1995. | És un edifici de planta baixa i tres pisos superiors, separats per una cornisa treballada. Al projecte original s'hi pot contemplar la porta d'entrada als habitatges, a l'esquerra de la façana, coronada per un arc trevolat. Les altres dues portes de la planta baixa són idèntiques a les actuals i tenen forma d'arc escarcer, amb una dovella central amb motius vegetals. La primera i la segona planta presenten tres obertures, rematades per un arc deprimit còncau amb decoració. Els arcs de la primera planta són més decorats que la resta. El projecte original contemplava un tercer pis, només amb finestres, dues d'elles geminades i amb decoració a la dovella central, però actualment aquestes han estat convertides en balcons. Dessota de les finestres projectades hi havia d'anar motius decoratius. Tanmateix, l'aspecte actual de la façana no s'assembla massa al projectat. Avui en dia és d'obra vista amb maons rogencs. L'edifici presenta la típica estructura de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08022-109 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot el 1904, encara que no es començà a construir fins al 1905. Les obres van acabar el 1908. S'ignora si es van realitzar reformes abans de 1995 (el més probable és que si). Aquest darrer any hi hagué un incendi que afectà l'estructura interior de l'edifici i, posteriorment, fou totalment renovat mantenint el traçat modernista original. | 42.1047000,1.8470700 | 404673 | 4662044 | 1904 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Roc Cot i Cot (arquitecte) | Els plànols originals de l'edifici es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 43882 | Colònia Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | XIX | És un edifici de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. La construcció es d'obra vista amb la coberta a doble vessant. A les façanes s'obren diverses finestres acabades amb cairons que permeten l'entrada de llum a l'interior. A part de la nau principal es poden observar diverses construccions associades a l'ús industrial i que segueixen el mateix estil arquitectònic. | 08038-65 | C-1410 | Fou construïda el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. | 41.7976000,1.7738400 | 398130 | 4628031 | 1883 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 83959 | Residència Josep Brugaroles o Convent de les Carmelites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-josep-brugaroles-o-convent-de-les-carmelites | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | És un edifici de grans dimensions, de planta quadrada, construït al voltant d'un pati central, on hi ha un pou. La façana principal està distribuïda en tres nivells i flanquejada, en els laterals, per torres prismàtiques, més altes que el cos central. Les finestres presenten llindes d'arcs rebaixat, de maó vist. Les dues torres estan coronades per roses dels vents que representen arcàngels fets de làmina de ferro. Una de les torres té una campana. | 08064-7 | Ctra. de Granera, 41-43. | A l'entrada del recinte del convent hi ha una placa amb la inscripció, explicativa de la seva història: 'D. Jose Brugarola i Palau. Nacido en Castellterçol el 24 de 1779. Murió en Valencia el 2 de Marzo de 1851. Fundó esta casa de beneficiencia con el fin de socorrer a los pobres de esta villa que por su edad o estado físico no sean capaces de proveer a su subsistencia. En septiembre de 1860 empezó su construcción y se hizo su inauguración solemne y definitiva el dia 3 de noviembre de 1867'. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83959-foto-08064-7-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc