Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43287 | Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XV | Algunes parts es troben en estat de deixadesa. | És un edifici de grans dimensions que es troba a la banda dreta del costerut carrer de Pinsania. L'edifici es composa de diferents cossos annexionats de forma molt irregular. No hi sobresurten elements massa singulars a excepció d'una gran arcada a la part central de l'edifici i un rostre humà tallat en una de les parets cantoneres. Utilitzava l'aigua de la Riera de Metge canalitzada. | 08022-95 | Nucli urbà | A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX aquest grup de construccions eren conegudes com a Molins del Boixader, tot i que l'indret ja és documentat des del segle XV. A principis del segle XVIII funcionava com a molí draper i bataner. El 1807 s'hi fixà una fàbrica que utilitzava l'aigua per fer funcionar maixerines i màquines de cardar cotó. El 1821 s'hi instal·laren dues modernes rodes hidràuliques, amb un regulador per planta, que proporcionava força per la filatura del cotó. Durant un llarg període de temps també albergà un molí de xocolata. Cap als primers anys del segle XX s'hi instal·là un bordell anomenat cal Pansa, força conegut a la ciutat. En aquesta mateixa època també s'aprofità el salt per la producció d'energia elèctrica. Avui en dia bona part de l'edifici s'ha rehabilitat com a pisos. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43287-foto-08022-95-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37568 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XIX | Bona conservació de l'estructura i dels principals elements arquitectònics. | És un edifici de grans dimensions de forma allargada format per un volum central composat per diferents cossos fruit de les ampliacions de la masia al llarg del temps. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, consta de planta baixa i dos pisos, i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter presentant cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa una gran porta d'accés amb brancals i llinda de pedra treballada amb la inscripció de JUAN + VALL / 1876. A la seva esquerra hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra als brancals i a les llindes, i a la dreta una finestra de moderna obertura. Al primer pis hi ha tres arcades centrals d'arc rebaixat, adovellades i sustentades sobre pilars de pedra, i flanquejades per dues obertures, ala dreta una finestra balconera i a l'esquerra un balcó, les dues emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres arcades simètriques a les del primer pis sustentades per pilars de pedra i coronades amb arc rebaixat amb maó a plec de llibre. Flanquegen les arcades dues finestres balconeres amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de l'esquerra amb inscripció IHS. Aquest cos fou l'últim a ser ampliat (segle XIX) i per tant cal suposar que la porta principal es trobava a la façana oest. La façana oest presenta les ampliacions dels diferents cossos a partir de les cantonades diferenciades integrades. Sembla que el cos original era el central i s'hi realitzaren ampliacions a cada banda. La façana, a nivell de planta baixa, presenta dues portes centrals, una amb llinda de fusta i l'altra amb brancals de pedra i arc rebaixat adovellat. A la dreta hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a mode d'espitlleres, i a l'esquerra una finestra amb reixa de ferro i dues petites finestres també a mode d'espitlleres. Al primer pis hi ha un total de sis finestres; quatre d'iguals dimensions de pedra bisellada i ampit motllurat, i dues de menors, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al segon pis hi ha quatre finestres de regulars proporcions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, alguns força desgastats. La façana queda tancada per un mur de pedra amb antic accés a la lliça, diverses estructures agropecuàries, la pallissa, la porta posterior de la lliça i un mur de poca alçada que voreja i tanca la façana sud. A la façana nord s'hi adossa un porxo de teulada de doble vessant sustentat amb pilars de pedra i bigues de fusta. Hi ha un pou de pedra a l'interior i dos desaigües, també de pedra sobresurten del mur. L'accés del porxo a l'interior al nivell de primer pis és a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada amb inscripció a les llindes. La llinda de l'esquerra hi ha la inscripció JOAN IHS VALL / 1680, i a la llinda de la dreta l'anagrama IHS. A la part esquerra del porxo hi ha adossat un cos de teulada de doble vessant que presenta una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres per pis coronades amb maó pla, les de sota teulada de menors dimensions. La façana est presenta una composició irregular degut a les desigualtats dels diversos cossos fruit de les ampliacions. El cos de la dreta, lleugerament enfonsat, presenta a nivell de planta baixa una estructura de pedra que sobresurt perpendicularment parcialment derruïda. Al primer pis hi ha un llarg balcó amb diverses obertures de les quals en destaca una porta emmarcada amb pedra. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. El cos central presenta la teulada lleugerament a menor alçada, i tres finestres, dues són emmarcades amb pedra bisellada i ampit rodó. El cos de l'esquerra presenta una alineació vertical de les obertures ordenat amb una finestra per planta totes elles emmarcades amb monòlits de pedra i amb ampit, dels quals el de la planta baixa i el segon pis són rodons i el central motllurat. | 08004-9 | Sector sud del terme municipal | Tot i que probablement té uns orígens anteriors, no trobem la masia de la Vall documentada fins a finals del segle XVI, en el matrimoni de Bernadí Vall amb Violant Ricart l'any 1591, data reflectida en un arbre genealògic que es conserva a la masia . Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, és de finals del segle XVII, amb ampliacions al llarg del segles XVIII i XIX. | 42.1135500,2.1030700 | 425850 | 4662773 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La Vall és una gran masia situada en una petita vall, prop de la riera Gavarresa al sud del nucli urbà d'Alpens.A la façana oest, sota una finestreta i adossat al mur d'accés a la lliça hi ha un safareig de pedra.A l'interior, una de les estances genuïnes que s'ha conservat és una antiga cuina, situada al primer pis, amb una gran llar de foc i un escó de fusta al voltant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 53581 | Casa Par | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-par | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVI-XXI | És un edifici de dos volums i tres plantes cadascun. S'accedeix per una porta adovellada d'arc de mig punt amb carreus vistos. A la planta baixa hi ha unes gran obertures amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha un balcó amb reixa metàl·lica i obertura amb arc rebaixat. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars. La resta de finestres de les façanes són petites i estan col·locades de forma que sembla aleatòria sense criteri compositiu. | 08114-139 | C. Josep Anselm Clavé, 2 | La família Par ha estat vinculada a Martorell des del segle XV. Tenim constància documental de Ramón Par, fabricant de ballestes de Martorell. La família anirà adquirint terres fins a convertir-se en grans terratinents de Martorell. La principal activitat de la família era el treball agrícola però des del segle XVIII fins a principis del XX es van dedicar a promoure la urbanització de terrenys. L'any 1903, Joan Par i Tusquets (1868-1937), va crear la raó social Aguas Potables de la Mina del Congost, que subministrava aigua potable a domicili, des de la mina situada al darrera del hostal d'en Boira, que era també propietat dels Par. L'antiga casa d'origen medieval de la família Par es trobava pràcticament en runes. El 2008 van començar les obres per obrir el pas de la Casa Par per habilitar el pas de vianants entre el carrer del mur i la plaça de les hores i salvar un desnivell de 8,5 metres. L'Antiga casa Par es va rehabilitar per albergar el nou espai Muxart, espai d'art i creació contemporanis que s'inaugurà el 25 de març de 2011; el nou espai volia incentivar la divulgació, la recerca i la conservació de la seva obra, i ser un punt de referència per a l'art i la creació contemporanis. Jaume Muxart i Domènech, pintor Martorrellenc nascut al 1922, va formar part del grup Taüll, sorgit al 1955, al costat d'altres artistes de renom com Marc Aleu, Cuixart, Guinovart, Mercadé, Tàpies i Tharrats. Al 1991 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. | 41.4745300,1.9314500 | 410780 | 4591988 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53581-foto-08114-139-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Actualment també es coneix com a Espai d'Art i Creació Contemporani Muxart. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 28 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 43360 | Fàbrica de les llums | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-les-llums | NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs. 150-156. | XX | Actualment presenta un aspecte exterior força deixat. | És un edifici de clares línies fabrils. Antigament, però, la façana de migdia semblava més aviat la d'una antiga casa pairal. A l'actualitat, dos transformadors l'han desfigurat considerablement. La resta de la nau alberga la turbina i altres aparells necessaris per la producció d'energia elèctrica. Els finestrals que es disposen al voltant de la nau són típics de les construccions industrials. L'edifici és situat al costat del Canal Industrial de Berga i aprofita la seva aigua a partir d'una petita desviació del canal que dóna lloc a un salt d'uns 13 metres d'alçada. Un dels elements més emblemàtics de la construcció és una vella xemeneia de vapor de més d'una vintena de metres d'alçada. | 08022-173 | A la Rasa dels Molins | Es començà a parlar del projecte de construcció d'aquesta central hidroelèctrica el setembre de 1898, però els jocs d'interessos i les controvèrsies originades per la política caciquista va fer que no es posés en funcionament fins a 1901. L'obra va comptar amb diverses fonts de finançament privat, especialment de la Compañía Bergadana de Electricidad, però l'aportació de l'Ajuntament de Berga fou decisiva. Inicialment, serví per proveir d'electricitat l'enllumenat públic de Berga. Més tard amplià el subministrament a altres indrets. | 42.1006600,1.8522000 | 405091 | 4661590 | 1901 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 43964 | Escoles Municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-municipals | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | És un edifici d'una sola planta, a la façana que dona al carrer Jacint Verdaguer s'hi troba tres portes de punt rodó d'accés a l'interior amb dues finestres acabades amb un marc d'obra a la part superior. Cada una d'elles disposa d'uns finestrons de fusta. El parament es troba arrebossat i pintat de color cru. Al costat d'una de les portes s'hi troba una placa de ceràmica en honor a una de les mestres de l'escola, en aquesta placa es pot llegir: 'A Isabel Oller i Costa, en reconeixement a la seva tasca com a mestre del nostre poble 1940-44' i '1946-55 Callús 17 de juny de 1990'. A la part del darrera de l'edifici s'hi pot observar una zona ajardinada. El terra es cimentat i s'hi troben jardineres d'obra amb d'arbres fruiters i diversos tipus de plantes. | 08038-147 | Carrer Jacint Verdaguer, 21-22. Callús | El 1928, als antics locals del carrer de l'Era era on s'impartia l'ensenyament a Callús. A l'Era es trobaven en molt males condicions. L'alcalde Ramon Morera inicia les gestions per a construir una nova escola. Es tracta d'un petit edifici de dues aules amb pisos per als mestres i amb l'entrada al Carrer Dupont. El 1932 l'Ajuntament obté un préstec de la Caixa de Pensions de 60.000 pessetes i el suport de l'Estat amb 27.000 pessetes més. Aquell mateix any es posà la primera pedra del projecte que constava de tres aules: una per a nens, una segona per a nenes i la darrera mixta per a pàrvuls. El 21 de maig de 1933 es va dur a terme la inauguració de l'edifici amb l'assistència de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià (SALA, Ll. Et alli. 1996:119 ). | 41.7822000,1.7846700 | 399006 | 4626308 | 1932 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43964-foto-08038-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43964-foto-08038-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment ja no te la funcionalitat d'escola i s'ha adaptat com a Casal de Jubilats i per a l'escola de Promoció de les Arts El Cardener. Fins fa poc en aquest espai s'hi trobava el pessebre de Josep Lladós. Recentment es desmuntà i una part es pot visitar en una sala de la parròquia. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 43281 | Església de Sant Pere de Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-madrona | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 145-146. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 61-63 i 168-172. MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàg. 179-180. | XI-XIV | És un edifici d'estructura simple, amb una nau única i separada per un àbsis semicircular ultrapassat que es desplega a la banda de llevant. La volta és de pedra i apuntada a la nau, però a l'àbsis depassa el quart d'esfera. L'espai entre nau i absis es soluciona per degradació d'arcades. Al començament de la nau, els murs laterals descarreguen sobre dues arcades adovellades, amb arc de mig punt. La porta és de factura simple, acabada amb un arc de mig punt adovellat i envoltat per una senzilla arquivolta, que serveix de guardapols. Les obertures són molt poques, repartides entre els murs de migjorn, ponent i una a l'absis, a llevant. El desnivell del terreny va obligar a allargar els murs de migjorn i a apuntalar l'edifici amb un basament fet de carreus. L'aparell exterior és mancat de decoració, solament un sòcol s'adossa a la base de l'àbsis. La rigidesa de l'edifici només és trancada per un petit campanar d'espadanya. La coberta és construïda amb grans lloses. Malgrat algunes destrosses i remodelacions, sembla conservar, en conjunt, el seu caràcter originari. | 08022-89 | Muntanya de Queralt | Es troba dins del terme de l'antic castell de Madrona. El lloc és documentat des de finals del segle X, però l'església no ho és fins al 1060. La documentació sobre l'església augmenta a partir del segle XII, sobretot en deixes testamentaries. Fins al segle XVII conservà el seu caràcter parroquial, però en aquest segle el passà a ostentar Sant Bartomeu de la Valldan. Al llarg del segle XVII hi hagué diverses controvèrsies al voltant de la seva titularitat, entre el sagristà d'Urgell, el bisbat de Solsona i la parròquia de Berga. El 1873 fou profanada i el 1936 destruïda i cremada. El 1943 i el 1965 s'hi varen fer alguns treballs de restauració; el 1990 els Amics del Romànic del Berguedà reposaren l'espadanya; el 1995 restauraren la porta de ferramenta. La campana fou robada el 1997, però un any més tard hi fou retornada. | 42.1087800,1.8341300 | 403609 | 4662512 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 43361 | Cal Cuberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas | XX | És un edifici d'estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn. | 08022-174 | Nucli urbà | No es disposen de dades a l'entorn d'aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930. | 42.1013700,1.8447800 | 404479 | 4661677 | c. 1930 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 42178 | Edifici carrer Sant Jaume/ Prior Farras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-prior-farras | XVIII | Restaurat en els darrers anys. Cal destacar com aspecte negatiu, que durant aquestes reformes es va eliminar una tribuna que hi havia a la façana. | És un edifici cantoner de planta baixa, i dues plantes de pis. Es troba ubicat amb façana al carrer Sant Jaume (on hi ha l'accés), i al carrer Prior Farras. Les façanes es troben arrebossades, essent solament les parts exteriors de les obertures les que són a pedra vista. Ha estat restaurat perdent la seva essència original, tot i que s'han respectat alguns elements com llindes i brancals. La façana d'accés es troba al carrer Sant Jaume, i presenta dues senzilles entrades amb porta metàl·lica i vidre. A la primera planta de pis, s'observen dos balcons simètrics amb barana de forja senzilla als quals s'hi accedeixen per sendes obertures amb brancals i llindes de pedra. A la darrera planta de pis, hi trobem un petit balcó i una allargada obertura que dóna a una galeria coberta. Culminant la façana, hi ha un petit ràfec d'una sola filada. La façana del carrer Prior Farras, a la planta baixa cal destacar-hi un antic accés que conserva grans brancals i llinda de pedra, on encara es pot observar, tot i el seu malmès estat de conservació un escut heràldic. A la resta de la façana no s'hi observen altres elements d'interès. | 08031-4 | Carrer Sant Jaume nº 16. 08280 Calaf | Formava part de l'edifici de Cal Matrícules. En els seus baixos actualment no hi ha cap negoci, però antigament sempre hi havia hagut algun establiment. | 41.7334400,1.5117900 | 376235 | 4621251 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi consta, però sol de l'escut heràldic que trobem a la façana del carrer Prior Farras. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 65549 | Fàbrica de can Quel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-quel | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 16-17. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XIX | En estat d'abandó. | És un edifici aïllat de planta rectangular, de notables dimensions. Consta de planta baixa, i dos pisos i té la coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són rectangulars, força grans, i es distribueixen formant eixos simètrics. Entorn de les façanes laterals també s'observen diversos cossos adossats, alguns dels quals afegits o reformats amb posterioritat. El parament dels murs és de maçoneria, arrebossat, on destaquen els afegitons decoratius de totxo de les cantonades. A la banda nord-est, hi ha la xemeneia principal de la instal·lació. Xemeneia de gran alçada, de planta circular, construïda amb obra de fàbrica sense revestir. | 08254-120 | Crta. de Tavertet, s/n, 08511, l'Esquirol. | A principis del segle XIX, l'Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L'any 1839 ja hi havia tres 'empresaris' del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d'ingressos familiars bàsics provinents de l'agricultura. A principis del segle XX, a l'Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l'electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l'Homs i can Bonet. | 42.0371000,2.3725000 | 448062 | 4654086 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65549-foto-08254-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65549-foto-08254-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 78882 | Estació de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-puig-reig | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.18 | XX | És un edifici aïllat de planta rectangular, amb planta baixa més planta pis i golfes, orientada a l'oest. Les façanes son fetes amb aplacat de pedra i les obertures , d'arc de mig punt i arcs rebaixats, amb maó col·locat a plec de llibre. Els tancaments són de fusta pintades de color vermell. La coberta és a dues aigües de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal amb una petita llucana a la façana posterior. | 08175-180 | Carrer de L'Estació s/n, 08692-Puig-reig | Oficialment el 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga', començà a veure la llum quan el seu projecte, plantejat des de feia temps, va ser presentat per a la seva aprovació a Corts el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-rReig, al baixador de Puig-reig i al de Cal Prat. | 41.9664000,1.8812000 | 407294 | 4646651 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78882-foto-08175-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78882-foto-08175-180-2.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78878 | Cal Besa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besa | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.27 | XX | És un edifici amb quatre façanes de planta rectangular alineat al carrer Pau Casals de planta baixa més dos plantes pis i coberta a dos aigües, amb el carener perpendicular a la façana, amb un bon voladís que deixa veure l'estructura de les bigues que a més de fer la seva funció estructural, fan d'element decoratiu de la façana.. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb cantoneres de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons perimetrals que volten tot el perímetre de les quatre façanes i que conserven unes magnífiques baranes de ferro forjat. | 08175-176 | Carrer Pau Casals 3, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. A partir de 1914 una nova embranzida industrial, que s'allargà fins al 1925 provoca un segon creixement del poble, no tans sols allargassant els dos carrers inicials, sinó urbanitzant l'anomenada carretera de Casserres que es comença a construir, per inicitiva de la Mancomunitat de Catalunya, en aquets període. Es aquí on la família Besa construeix una de les cases més elegants i ben proporcionades del poble, a tocar de la via del tren i dels principals equipaments que aleshores es dibuixen en aquest sector del poble, l'escola pùblica i el cinema; també molt aprop del centre neuràlgic, la Plaça de la Creu; inicialment els Besa eren majoristes e ferro i aviat posaren botiga amb els primers aparells deràdio que es van veure al poble. | 41.9743800,1.8787800 | 407105 | 4647540 | 1934 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78722 | Teatre de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004). L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona 1988. I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. CLOTET, D. I SERRA, R. 'Teatre i cinema', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.51-52 AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX-XXI | El 2009 s'iniciaren les obres de restauració i adequació del teatre, dirigides per l'estudi Lloveras & Soler de Barcelona. | És un edifici allargat, de planta rectangular, amb coberta escalonada que consta de planta baixa més planta pis al volum central i de planta baixa al volum de l'entrada principal. No hi han finestres, únicament disposa de portes de sortida d'emergència de la sala a més de l'accés principal. L'edifici el teatre, en curs de restauració, té annex el Cafè, centre de reunions els Ametllans. | 08175-20 | Plaça del Teatre, 08672- L'Ametlla de Merola | El 1880 ja es té noticia de l'existència d'un petit teatre a l'edifici que avui acull la biblioteca i llar d'avis, on ja es feren uns pastorets íntegres, fins el 1902 que s'inaugurà el teatre nou ubicat al mateix lloc que avui, i s'aprofita també per estrenar nous pastorets amb 'El naixement del Salvador o la redempció de l'esclau' i 'La venjança de Jesús' que s'anaren alternant fins a l'any 1912. El 1912 S'estrena 'La Rosa de Jericó', l'obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s'havien anat fent a l'Ametlla. Aquests es van fer fins l'any 1939 i s'anaren alternant amb d'altres obres com 'L'estel de Natzaret', 'La venjança de Jesús' i 'Jesús infant'. El 1949 es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l'escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l'escenografia. L'obra representada encara era 'La Rosa de Jericó' però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d'en Francesc d'Assís Picas i la música per part d'en Josep Conangla (fills de l'Ametlla), van fer que l'obra passés a anunciar-se com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola'. 1954 Per tots aquests canvis i l'evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l'obra 'La Rosa de Jericó' , naixerà finalment 'La flor de Nadal', i d'aleshores ençà són els únics que s'han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l'obra com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola' ja que tant l'autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, s'n fills de l'Ametlla i van dotar a l'obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s'havia anat portant a terme fins llavors. També s'ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l'Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l'obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s'han realitzat com l'arranjament de la música per part d'en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques | 41.9078600,1.8830300 | 407361 | 4640149 | 1902 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La seva importància, més que pels seus valors arquitectònics, és pel valor social que ha dinamitzat la vida de la colònia; per aquesta raó els ametllans iniciaren una campanya reivindicant la restauració de l'equipament, cosa que s'està fent en l'actualitat en diferents fases. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 41838 | Necròpolis de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-ros | FARELL, D. (1994): 'La necròpolis ibèrica de Can Ros (Cabrera de Mar, el Maresme)'. Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i el Maresme, Revista Ilturo núm. 1, Cabrera de Mar. | III-I aC | De les tombes d'incineració no se'n conserva cap traça. | És un dels tres indrets de la població on s'han documentat restes d'una necròpolis ibèrica d'incineració, juntament amb el Turó dels Dos Pins i Can Rodon. El que ara ens ocupa és conegut arrel de la notícia de l'extracció de materials d'una sitja en fer-se obres prop d'una casa situada entre el cementiri de Cabrera i les tombes de Can Ros l'any 1975. El jaciment, basat en una necròpolis d'època ibèrica d'incineració ubicada dins el bosc de Can Ros, fou redescoberta casualment el 1993 per J. López Vinyals, ja que les boques de dues sitges afloraven al camí. La primera tenia forma de ronyó, pel que pertany a la tipologia B-1 descrita per Joaquim Garcia a la necròpolis del Turó dels dos pins. Contenia dues àmfores ibèriques, en una de les quals hi havia les restes de la incineració. La segona tomba, de secció circular, s'assimilaria al tipus A-1 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins. La cronologia quedaria establerta entre els segles IV i III a.C. L'any 1994 arrel d'una nova intervenció arqueològica a la zona, es descobriren cinc tombes més, de la mateixa cronologia de les anteriors, i una sitja que oferí materials del segle I aC. | 08029-97 | Bosc de Can Ros, carrer Ferran el Catòlic | 41.5271300,2.3977700 | 449757 | 4597451 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 80053 | Carrer Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-magdalena-0 | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVIII | És un dels pocs carrers que encara conserva les llambordes tot i que no són les originals es pot observar un desgast considerable per l'erosió. Anant en direcció a la plaça del Moianès, es troba limitat pels murs del Parc Municipal i a la esquerra es poden observar alguns edificis d'interès arquitectònic amb elements barrocs (llindes...) com: núm. 39, núm. 33, núm. 31; ja que hi ha poca construcció nova. En algun d'aquests edificis i sobretot a la banda de ponent del carrer que llinda amb el mur del Parc Municipal es troben anelles de bestiar de ferro. | 08138-144 | Casc Urbà - de la Pl. del Colom a la Pl. del Moianès. | Té aquest nom perquè era el camí que es prenia per anar a l'església de Santa Magdalena als afores de la vila en direcció oest. | 41.8114800,2.0981700 | 425092 | 4629238 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 79991 | Carrer del Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-palau | Tarter i Fonts, R (2005); '1000 anys de Història de Moià'. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVII | És un dels pocs carrers que conserva les llambordes erosionades pel pas del temps. Anant en direcció a l'hospital-residència al capdavall del carrer està delimitat, a mà esquerra pels murs (alguns fragments originals) de la muralla del s. XVII, a la dreta hi ha un seguit d'edificis d'interès com: cal Canet (núm. 25), ca l'Escabellat (núm. 33), casa de la Coma (núm. 27). | 08138-104 | Casc Urbà - Paral·lel al c. Rafael Casanova | Fins el s. XV no van aparèixer els primers ravals. L'aparició dels segons ocupa el s. XVII on apareixen alguns carrers com ara el de Palau. Antigament era anomenat carrer de Palau de Baix (el de Dalt era l'actual carrer de Rafael Casanova). Es deia així perquè es creia que hi havia hagut el palau dels comtes de Barcelona on habitaven quan venien a Moià. | 41.8112500,2.0985600 | 425124 | 4629213 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 42182 | Casa Cortadellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cortadellas | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 49 | XVIII | És un dels edificis més importants del municipi arquitectònicament, per molts dels elements arquitectònics o objectes singulars que s'hi poden trobar, però sobretot també dins la simbologia del que representa per Calaf. D'estil neoclàssic, té 3 cossos ben diferenciats, un primer que dóna al carrer de Sant Jaume, , un central amb un pati interior, i un posterior que dóna a un espai obert a tocar del carrer Portelles de Sant Jaume. A la façana del carrer Sant Jaume, presenta planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. A la planta baixa hi trobem dues entrades on es pot accedir a l'edifici, i una altra tapiada. Cal destacar-hi en les tres unes pilastres estriades. En la porta central, s'hi observa un picaporta senzill de forja amb la data de 1799. A les dues plantes de pis, s'hi observa una mateixa distribució d'obertures amb balcó de forja, que es caracteritzen per contorns ben motllurats. Els balcons de la primera planta de pis, són més llarg que els de la segona planta de pis. A la zona de golfes, hi trobem tres obertures rectangulars a mode de finestra, amb simetria amb la resta d'obertures de la façana. Remata la façana una cornisa amb un ràfec dentat d'una sola filada. Conserven a l'interior l'antic mobiliari i una notable biblioteca i arxiu. | 08031-8 | Carrer Sant Jaume nº 2 08280 Calaf | Aquesta casa, també coneguda com a cal Satorras era d'aquestes dues famílies, les quals van protagonitzar una nissaga comercial, i van crear l'anomenada Companyia de Calaf, que feia importants intercanvis comercials amb l'Aragó i que posteriorment també va participar en negocis amb les colònies americanes En l'època de la tercera guerra carlina la casa va patir un bombardeig d'artilleria que va provocar la mort d'una filla de la casa. Al segle XX va ser la farmàcia de la vila. | 41.7337800,1.5111600 | 376184 | 4621290 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es coneix també amb el nom de Casa Satorras | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 81750 | Torrent de la font del Castell / riu de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-del-castell-riu-de-cerdanyola | És un dels dos cursos d'aigua que travessen el terme, junt al torrent o rec de l'Albiol o Abaiol. La seva conca rep les aigües i escorrenties del coll de Sobirana, Fontanals, i de la collada de Sant Miquel, així com de diverses fonts, les més importants són la del Tosquer, la de la Pomera i la font del Castell. La part més alta del torrent està seca excepte quan plou amb intensitat, i només manté aigua contínua de la font de la Pomera. El torrent, a la zona de les Deveses es converteix en el riu o riera de Cerdanyola, que després rep les aigües del rec de l'Abaiol i posteriorment desaigua al Llobregat a l'alçada de Guardiola. Aquest torrent té diferents noms al seu pas per Cerdanyola: torrent de la Font del castell, riera o riu de Cerdanyola i torrent del Greixot a l'alçada de les Nou Fonts. | 08903-236 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2251000,1.8834600 | 407857 | 4675373 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81750-foto-08903-236-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 29051 | Barri del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-raval | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.aguilardesegarra.cat | XVIII-XX | És un dels dos barris que composen el nucli d'Aguilar, l'altre és el barri de l'Estació. El nom i origen del conjunt veïnal deuria estar en relació al creixement de la població a les afores del castell d'Aguilar i l'església parroquial de Sant Andreu, ja ben entrat el segle XVIII. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis i aquí es troben bona part dels serveis municipals, l'Ajuntament, el local social i la piscina. | 08002-119 | C/ del Raval | 41.7395100,1.6318900 | 386234 | 4621759 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37217 | Carrer Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bonavista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És un dels carrers del barri del Rost perpendiculars a la carretera que, tot i la seva continuïtat cap a la zona baixa de la riera, només en permet l'ús peatonal. Es caracteritza pel conjunt de rampes i escales necessàries per salvar el desnivell del carrer, de quasi 15 m. És de traçat lleugerament irregular, amb amplades que varien entre els 2 i 3 metres. En destaca la successió d'edificacions i patis que s'alternen degut a la seva situació en cantonada i amb façana a la resta de carrers paral·lels a la carretera. Les construccions conserven una sèrie de trets comuns, com les façanes planes, obertures verticals i petites, eixos de composició verticals, materials d'acabat amb estuc o arrebossats pintats. El paviment, d'asfalt, està molt deteriorat, combinant amb formigó per a la conducció de les aigües de pluja en superfície i amb ceràmica al graons de les escales. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat sud del carrer. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost, que s'enfila cap a l'est de la Riera Coma Clara i del nucli antic d'Alella. | 08003-76 | Carrer Bonavista - 'Barri del Rost' | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4940500,2.2965900 | 441286 | 4593842 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37217-foto-08003-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37217-foto-08003-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 29000 | Barri de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio | XX | Estació reformada el 2007 | És un dels barris que componen el nucli d'Aguilar, El nom i origen del conjunt veïnal està en relació amb l'arribada del ferrocarril al municipi i la construcció de l'estació. Les obres de la via van portar gent al municipi, que al 1860 comptava amb més de 600 habitants, i fins i tot sembla que va influir en un augment de la natalitat (PARCERISAS 2000: 190). La inauguració de l'estació l'any 1913 determinà la sorgència del barri. Pel que fa al conjunt veïnal és molt petit, està format per una desena de cases, la majoria de dues plantes, arrebossades a l'exterior i pintades amb tons groguencs i ocres, de la mateixa tonalitat que l'edifici de l'estació. Aquest grup de cases es troba al nord de l'edifici de l'estació, entre aquest i una petita placeta enjardinada, la plaça de l'estació. Un dels edificis, l'oficina de correus, conserva a la façana dues plaques de la beguda Canada dry fábula, una marca de refresc que es va popularitzar entre els anys '60 i '80 del segle XX. L'estació és propietat d'Adif, i pertany a la línia Barcelona-Manresa-Lleida. L'edifici de viatgers és de dues plantes i es troba a la dreta de les vies i andanes, mirant sentit Lleida. És només un baixador i roman sempre tancat. En la seva façana, fet amb rajols hi ha el rètol on es pot llegir Aguilar de Segarra. L'estació està situada entre les de Rajadell i Seguers - Sant Pere Sallavinera al punt quilomètric 282. | 08002-68 | Plaça de l'estació | El 30 de maig de 1860 es posà en marxa el servei del tram de Manresa a Lleida de la línia ferroviària. El 1878 passà a formar part de la -Compañía de los Caminos de Hierro del Norte- i el 1941 de RENFE. L'estació d'Aguilar es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa. (PARCERISAS 2000:224). A l'entorn de l'estació i durant la segona dècada del segle XX hi va créixer un barri nou, amb cases al voltant i botigues per aprofitar el tràfic de mercaderies. Els Ferrer Nou de Castellar, que tenien diferents negocis, finalment es van traslladar a l'estació on hi van posar botiga, cafè I sala de ball amb piano. En aquesta sala, hi havia la seu d'una entitat cultural anomenada 'La Flor de Maig' dedicada a organitzar festes i altres actes d'esplai, que es va crear el 1 de Gener de 1919. A banda de les botigues dels Ferrer Nou també es va obrir la botiga de Ca l'Esteve, i més tard la de Ca la Rossita, acabada el 1931 amb magatzem, botiga i cafè. A més a més s'hi feia un mercat setmanal., hi havia una serradora i una fabrica de teixits. Al barri també s'hi van instal·lar molts ferroviaris que treballaven al ferrocarril i que vivien en Casillas de la companyia o bé en pisos. (PARCERISAS 2000: 226) El 1980 s'electrifica la línia Manresa-Lleida. Pels volts de l'any 2002 s'eliminà la via desviada propera a l'edifici de viatgers, suprimint els canvis d'agulles als extrems i aixecant parcialment la via. El 2005 l'estació passà a formar part d'adif. L'any 2007 es fa una rehabilitació integral de l'estació, impermeabilització, rehabilitació de la façana, nova teulada, renovació de l'enllumenat, etc. Entre abril de 2009 i maig de 2011 la línia es talla entre Manresa i Calaf per renovar la via i finalment també la catenària, moment en què l'antiga via desviada passa a ser la general mitjançant una nova connexió i es renova l'andana ubicada al costat edifici de viatgers i la població. | 41.7390400,1.6233200 | 385521 | 4621719 | 1913 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39329 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars. | 08012-101 | Avinyó | 41.8692000,1.9958400 | 416667 | 4635741 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 58892 | Torrent de Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-robert | http://patrimonicultural.diba.cat/ http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/?q=canaletes | És un curs d'aigua intermitent de flux impetuós situat al sud-oest del municipi de Rellinars. Neix al vessant de llevant del Turó de l'Escletxa (en el municipi de Castellbell i el Vilar) i té varies torrenteres afluents situades, una al vessant hidrogràfic esquerre i les altres, majoritàriament ho fan pel vessant dret. Al vessant esquerre destaca, a més de la capçalera i alguns rasots menors, la torrentera que baixa del mas de Les Comes. El seu nom prové d'una casa de pagès situada entre el mas de Les Comes i el turó de l'Escletxa (en terme de Castellbell i el Vilar). El vessant amb més torrenteres que aflueixen al torrent de Cal Robert és el dret, que coincideix amb l'obaga dels Pivents i les Serres. El primer neix en un barranc, per sota del Collet dels Capellans. El següent és la torrentera o torrent de la Font de Canaletes, amb tres rasots importants i una font molt concorreguda per la gent de Castellbell i el Vilar que vivien al voltant de La Riereta. A l'obaga de Les Serres també se n'originen dos d'importants que conflueixen a uns dos-cents metres de la Riera de Rellinars. Al capdamunt del seu naixement té una font que porta el nom de Cal Robert fàcilment localitzable i on la gent de la casa hi anava a buscar aigua. Una part del seu recorregut coincideix amb el límit municipal que separa Rellinars de Castellbell i el Vilar per la vall de Cal Robert i les Comes fins a trobar-se amb la Riera de Rellinars. El llit és planer amb trams importants de pedra, on el llit s'eixampla formant lloses pedregoses que permeten transitar-hi a peu i travessar-lo d'un costat a l'altre. per gairebé tota la vall, mentre que les torrenteres i barrancs estan emboscats malgrat l'incendi que va patir aquest indret ja fa uns anys. Destaca un salt o gorg important que hi ha en el torrent o torrentera de la Font de Canaletes per sobre del qual es pot travessar amb facilitat. El paisatge, en aquest indret presenta una vegetació de brolla litoral calcícola de romaní i bruc d'hivern i brolla litoral silicícola comuna d'estepes, amb garric i romaní. L'alzinar també hi és present però barrejat amb zones de pineda de pi blanc degut als incendis. A les zones més humides hi creix la bardissa i el roser salvatge i el roldor. En alguns dels trams on s'estanca l'aigua es pot veure canyissar i algun jonc a més de l'herbassar característic amb molsa i falguera. Aquest indret és també un corredor biològic i espai de refugi, cria i hivernada per a moltes espècies. Els ocells són tal vegada el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i alguna marcenca. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina o cabirol i especialment de senglar, present a tot el municipi. Tots ells aprofiten les surgències que brollen espontàniament del llit calcari per assedegar-se, a més de les barraques de pedra seca per a fer-hi el jaç. | 08179-103 | Torrent de Cal Robert | El nom del torrent estaria originat per un antic propietari de la casa, Robert Viladoms, provinent del mas de Viladoms de Dalt, en terme de Castellbell i el Vilar. | 41.6359700,1.8919800 | 407715 | 4609953 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58892-foto-08179-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58892-foto-08179-103-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En el mapa topogràfic de l'ICGC la font de Canaletes està mal situada. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 72960 | Col·lecció de pintures de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-de-lajuntament | XX-XX | És un conjunt format per quatre quadres. Dos d'ells del pintor Fidel Bofill, un el donà a l'ajuntament i s'exposa a la sala de l'entrada, el segon el comprà el consistori i es troba dins d'un dels despatxos. Els temes de les composicions són paisatgístics, en un d'ells es veuen els cingles de Tavertet al fons. Els altres dos quadres exposats, són obres que la temàtica fa referència al municipi de Sau. Són obres de pintura ràpida fruit de diversos concursos realitzats per l'ajuntament | 08303-202 | Passeig Verdaguer s/n | Els quadres de Fidel Bofill entraren a formar part de l'ajuntament verç a principis dels segle XXI, cap a l'any 2006. Els altres dos són fruit de concursos de pintura ràpida organitzats per l'ajuntament però no es té constància de l'any. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 103|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 48999 | Cal Masover de la Fanga, Cal Masover Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-la-fanga-cal-masover-ermita | XIX | És un conjunt de dos edificis, l'un contemporani, sense interès arquitectònic, i l'altra, d'estil popular, planta rectangular i teulada de teula àrab de dos aiguavessos amb carener paral·lel a la façana principal, que s'obre al SE. Compta amb planta baixa i planta pis. Les obertures de la façana principal estan disposades de forma simètrica i ordenada essent totes allindades a excecpció de la porta d'entrada principal, amb arc escarser de maó. L'edifici original presenta un afegit una mica posterior que s'adossa pel costat NE i que també compta amb planta baixa i pis i la mateixa disposició de la coberta, que és una mica més alta que la de l'edifici original. Atenent a les característiques constructives de l'edifici pensem que és obra del segle XIX. | 08085-149 | Barri de Grabuac i la Fanga, 47 | 41.4051500,1.6798600 | 389656 | 4584575 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48999-foto-08085-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48999-foto-08085-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48999-foto-08085-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El nom de la casa contemporània està escrit a la façana amb rajoles com 'CAL MASUBE ARMITA' | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 49064 | Cal Pere del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-del-maset | XIX | És un conjunt d'edificis on hi destaquen dos. D'una banda, l'edifici utilitzat actualment com a vivenda: és de planta rectangular i la coberta és de pavelló o a quatre vents. Consta de planta baixa i planta pis i la façana principal s'orienta a migdia (SO). Totes les obertures són allindades. Tot i que, segons la propietat, l'edifici es construí l'any 1859, ha patit reformes molt importants al llarg del temps, cosa que ha fet que perdi qualsevol indici de l'edificació primigènia. Al SE de l'edifici descrit hi ha un altra edifici de planta rectangular, molt allargassada, amb coberta de teula àrab d'un sol aiguavés. També segons els propietaris, aquest edifici és l'únic que resta d'un edifici que es construï l'any 1832. | 08085-213 | Barri de Santa Maria, 16 | 41.4172800,1.6712100 | 388953 | 4585933 | 1832 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49064-foto-08085-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49064-foto-08085-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 53655 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-1 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII-XX | És un carrer que es caracteritza pel tipus d'edificis que el configura de finca estreta i bàsicament de planta baixa i planta pis (cases de cos). Trobem també algun exemple de façana amb esgrafiats. Destaquen els edificis amb el números 12, 17, 25, 30 i 37. | 08114-213 | C. de Dalt | El nom del carrer fa referència a la seva situació a la part alta del carrer Nou; les seves cases més antigues, conservades, daten dels segles XVIII i XIX. | 41.4741300,1.9349000 | 411068 | 4591940 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53655-foto-08114-213-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 04 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 53654 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII-XX | És un carrer de cases en finques estretes de poca alçària on destaquen els edificis amb esgrafiats de Jaume Amat, que són un element decoratiu de molts edificis que defineixen una part molt important del paisatge urbà de Martorell. Destaquen els edificis dels números 5, 13 i 19. | 08114-212 | C. dels Caputxins | El nom del carrer li ve donat perquè van ser els caputxins el que el varen edificar per albergar les cases dels servidors del convent; es tracta d'edificacions dels segle XVIII uniformes i modestes que s'han anat modernitzant. Carrer paral·lel amb el mur que tancava l'antic terreny dels caputxins anomenat el Clos dels Frares i que al 1928 varen ser ocupats per la Societat Recreativa El Progrés. A la cruïlla amb l'avinguda Vicençs Ros una creu monàstica restaurada recorda la jurisdicció de l'antic convent dels caputxins. | 41.4735300,1.9313700 | 410772 | 4591877 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53654-foto-08114-212-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 03 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 43342 | Barri de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-santa-eulalia | MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995, pàssim. | XX | És un barri de la ciutat amb límits als carrers Mestre de Pedret, Pere II, l'antiga carretera de Sant Salvador i el carrer Pere Comes. Majoritàriament, es tracta d'un conjunt de blocs de pisos disposats de forma força regular. Les primeres construccions del barri destaquen per la seva alçada, una segona fase de construccions són disposades de forma annexa i no més altes de quatre plantes; i un darrer grup de construccions supera ja les vuit plantes d'alçada. Els edificis són majoritàriament de protecció oficial. Foren construïts amb materials barats i de no massa qualitat, que actualment han posat de manifest deficències estructurals. El barri fou un dels centres d'acollida de població treballadora immigrant durant les dècades de 1960 i 1970, cosa que li ha donat certa entitat respecte la resta de la ciutat, visible sobretot en actes lúdics i festius. Darrerament aquest contrast socio-cultural i econòmic sembla anar-se esvaïnt a causa del creixement urbanístic de la resta de la ciutat, que engoleix progressivament el barri. | 08022-152 | Nucli urbà | El creixement econòmic esdevingut en plena època franquista a la comarca del Berguedà, sobretot a base a la mineria i al tèxtil, suscità la vinguda d'un bon nombre d'immigrants de la resta de l'Estat espanyol. El barri s'anà construïnt entre els anys 1962 i 1983. Inicialment el barri va patir algunes situacions de marginalitat, degudes en part a la seva ubicació, car quedava aïllat de molts serveis que només es trobaven en ple nucli de la ciutat de Berga. Al llarg dels anys, per l'esforç fet per entitats del barri i el mateix Ajuntament, s'han pogut anar pal·liant aquestes mancances. | 42.1017400,1.8549600 | 405321 | 4661707 | 1962-83 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43342-foto-08022-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 43259 | Molí de l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lantic | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 64-65. | XVIII | És un antic casal moliner de planta baixa més tres plantes superiors. És l'unic molí de la riera de Metge que conserva tota la instal·lació molinera en bones condicions de funcionament, encara que l'anterior roda de calaixos ha estat substituïda per una petita turbina. | 08022-67 | A l'extrem sud del terme municipal | Apareix esmentat ja al cadastre de 1716-1718, quan s'hi estava el moliner Joan Gironella i el paraïre Francesc Gironella. Poden documentar-se al llarg del segle XIX i fins a l'actualitat tots els estadants i moliners. Avui en dia encara hi resideix el moliner jubilat Josep Vila i Capdevila. El 1961 s'instal·là al costat del molí, i en un local apart, una petita industria tèxtil que tancà el 1977. | 42.0912700,1.8536000 | 405193 | 4660546 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43259-foto-08022-67-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 42031 | Cau de les Formigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues-0 | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. FARELL, David i PINEDA, Oriol (2001). El poblament prehistòric a Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics. XVII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 261-270. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001. | Poca sedimentació | És un abric en forma de gran torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó del SE, situada en un lloc de fort pendent. S'observen escletxes, i a priori és un lloc d'habitabilitat difícil. Un treball de recerca (COLL, R; JÁRREGA, R i PREVOSTI, M: 2005) ha evidenciat les següents dades: Ceràmica atribuïda a l'edat del bronze: un fragment de paret, erosionada. Ceràmica ibèrica comuna: 7 fragments sense forma. Material constructiu: un fragment rodat de tegula amb llavi. | 08030-104 | Turó del Montcabrer | Possiblement es refereix a un jaciment ja citat per M. Ribas. | 41.5238100,2.3854900 | 448730 | 4597090 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es pot descartar que part del material hagi estat arrossegat des de més amunt, ja que dins de l'abric estrictament hi ha poc sediment. A títol anecdòtic s'ha de dir que algú, modernament, s'ha entretingut en fer-hi pintures pseudo-llevantines, podent-se veure cérvols, cabres, dones, etc.Volem agrair les facilitats donades per l'equip del projecte de recerca. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 64515 | Conjunt noucentista de Miquel Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-noucentista-de-miquel-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ | XX | Una de les cases del conjunt es troba en estat d'abandó. | És tracta del conjunt d'edificis d'estil noucentista, situats al sector sud de la Força: can Cortés, La Dàlia, La Tulipa i La Jardinera. Són edificis d'ús residencial de gran interès arquitectònic, que conformen una de les façanes principals del nucli històric. | 08234-271 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. | 41.6841500,2.3887900 | 449131 | 4614889 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns del POUM estableix l'estil d'aquest conjunt arquitectònic com a modernista. | 106|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 79154 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-9 | XVI | És tracta del carrera principal que atravessa Gualba de Baix de est a oest. Antigament era el camí ral que anava cap a Sant Celoni en la via que unia França amb Barcelona. D'aquí que un dels edificis més emblemàtics sigui l'Hostal. | 08097-10 | Paral·lel a la carretera C-35 | Apareix citat en un document de compravenda datat el 15 de febrer de 1572. Amb les noves vies de comunicació i sobretot amb l'arribada del tren el camí va anar quedant abandonat. Es va urbanitzar als anys 90 del segle passat. A l'època romana diverses vies unien Roma amb les principals ciutats dels confins de l'imperi. L'antiga via Heraclea, procedent dels Pirineus, es dirigia a Cartago Nova (Cartagena) i Gades (Cadis). Posteriorment aquest camí es va reformar i va rebre el nom de via Augusta en el tram corresponent a la Península Ibèrica. Les notícies sobre el traçat de la via Augusta són escasses i difícils de verificar. Procedent de Girona arribava al Vallès per la Batllòria i Gualba de Baix fins a Sant Celoni. Durant l'edat mitjana la via Augusta es transformà en el camí ral o reial, que serví fins al segle XIX, quan es van construir les noves carreteres. | 41.7097700,2.5283700 | 460764 | 4617661 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79154-foto-08097-10-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 87459 | Pèrgola-mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergola-mirador | XXI | És tracta d'una obra d'enginyeria actual que hi ha a l'inici del carrer del Carme, a la banda dels números parells, la qual dona sobre del carrer de Lluis Companys. Es tracta d'una estructura de ferro que s'ha muntat sobre un mur de formigó vist, que fa la contenció del carrer del Carme. Les estructures de ferro van volades respecte del mur de contenció, tot fent una barana amb brèndoles llises. Per la part de circulació del carrer del Carme, el terra és de llistons de fusta sobre l'estrucutra metàl·lica abans descrita i, per sobre, aquesta estructura metàl·lica fa una pergola amb arbres. També hi ha un seguit de bancs de fusta que permeten contemplar el paisatge des d'un punt enlairat de la vila. | 08158-298 | Carrer Carme | 41.4391700,2.0135200 | 417588 | 4587981 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87459-foto-08158-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87459-foto-08158-298-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 46651 | Mausoleu de Francesc Aguilera i Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-de-francesc-aguilera-i-tarda | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XIX | És tracta d'un mausoleu situat a l'interior del recinte del cementiri de l'església de Sant Feliu de la Vall. És de base rectangular; a la part superior hi ha tres nínxols i un a la inferior. La part frontal superior presenta una estructura triangular decorada amb elements neoclàssics (fulles de geganta, volutes, copes), coronada per una creu de pedra. | 08063-23 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | La família Aguilera era molt influent a la vall de Sant Feliu. | 41.6066100,1.6835200 | 390302 | 4606937 | 1869 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46651-foto-08063-23-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 67462 | Pedró del Puig de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-puig-de-la-creu | S'han després algunes pedres, i es troba mol erosionat. | És tracta d'un antic pedró situat al cim del Puig de la Creu, al nord-oest de La Garriga. Antigament aguantava una creu de terme, que dona nom al puig, actualment desapareguda. El pedró està format per una petita estructura rectangular, feta de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. A tocar de l'estructura, hi ha una pedra amb un encaix, on probablement hi havia la creu. | 08275-185 | La Garriga | 41.9729000,2.3550600 | 446565 | 4646968 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67462-foto-08275-185-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 40258 | Bosc de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És possiblement, la zona forestal més ben conservada del municipi. Se situa entre la masia de Can Draper, la de Can Camp i la de Can Reixac. Bona part del bosc està format per un alzinar madur amb nombrosos arbres catalogats. Les zones de pi blanc també són abundants amb un sotabosc d'alzina. Cal destacar la gran proliferació d'infraestructures protoindustrials de l'espai -pou de glaç i forn d'obra-. És molt destacable dins d'aquesta massa forestal la zona del Prat de Can Draper on hi ha un bosc de ribera de grans dimensions i molt ben conservat. | 08005-389 | Can Draper | 41.6554000,2.2642400 | 438738 | 4611778 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40258-foto-08005-389-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 57640 | Monument al pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pages | XX | És obra de l'escultora igualadina Mònica Tort Soteras, llicenciada en Belles Arts, i representa un pagès. | 08143-567 | Plaça Major | 41.6065000,1.6422000 | 386859 | 4606978 | 2007 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57640-foto-08143-567-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57640-foto-08143-567-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||
| 41828 | Entorn església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-esglesia-de-sant-feliu | BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglèsies com a element d'estudi dels orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Mataró i el Maresme.. 7, p.188-190. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del cristianisme. 1. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. | X-XV | Afectat severament per la urbanització de l'indret | És molt difícil qualificar l'entitat del jaciment, ja que la urbanització d'aquest indret no permet aventurar-ne gaires dades. Bàsicament la justificació del jaciment és la mateixa entitat i antiguitat de l'església de Sant Feliu, i de les restes d'època medieval que podem suposar que hi havia al voltant del temple. De fet el jaciment fou documentat en base a les informacions de M. Ribas segons el qual l'actual església de Sant Feliu s'aixeca sobre vestigis arqueològics. | 08029-87 | Voltants de l'església de Sant Feliu | 41.5279100,2.3921500 | 449289 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 71051 | Barraca minera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-minera-2 | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. | XX | És la segona barraca minera que trobem quan ens arribem a la Font de la Got-Got. Es troba situada a uns 5 metres de la primera. Aquesta és una barraca petita de planta baixa i planta quadrada, amb teulada a una vessant i està construida enganxada al marge per la part del posterior. Els murs estan fets amb pedra i ciment. Té una porta a la façana de migdia que accedeix directament a la barraca. L'interior és completament buit i l'habitació de la barraca fa uns 2 metres per 2 metres. A la paret posterior hi ha una espècie d'entrant més a la paret, com si es tractés d'un armari empotrat. Al racó dret del fons hi havia l'espai per fer el foc, ja que just a sobre la teulada s'hi pot veure el forat per on sortia el fum. La teulada no té cap xemeneia i està feta amb teules. L'estat de conservació és molt bo perquè la barraca es va reformar fa pocs anys. | 08293-168 | Tumí | Les barraques mineres són construccions molt senzilles que daten del segle XX, quan es van començar a obrir les primeres explotacions mineres. Les barraques eren el lloc d'aixopluc i estada dels miners, sobretot d'aquells que no podien anar i tornar cada dia a casa i que s'hi quedaven a dormir. També, en algun cas, s'hi guardaven eines. En alguns llocs, al costat de les barraques mineres s'hi van fer noves construccions com l'economat, la cantina o pisos per miners. Les barraques mineres són un element característic del Berguedà, d'aquelles zones on hi havia mineria. | 42.1961600,1.7982000 | 400775 | 4672255 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71051-foto-08293-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La trobarem seguint el sender dels Camins del Tabac. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 54718 | Plaça del General Prim (o Plaça Vella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-general-prim-o-placa-vella | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça del General Prim'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 25. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73-75. | XVII-XX | És la plaça més antiga del poble, originada prop de l'Església, on hi havia l'antiga sagrera, probablement en l'era del mas Graner (actualment desaparegut però situat aproximadament al número 4 del carrer Otzet). La plaça té una forma irregular i presenta una aparença poc homogènia, amb cases de tipologa força diversa i de diferents èpoques: des d'una del segle XVIII, feta de pedra i tàpia, fins a d'altres del segle XIX o modificades al segle XX. Les que han conservat, en major o menor grau, la tipologia tradicional són les número 1, 2, 3, 4, 5 i 8. Alguns baixos acullen establiments comercials, amb un tiipus de retolació d'estètica poc integrada a l'entorn. En un extrem, a l'inici del carrer doctor Robert, hi ha un racó amb bancs, un arbre i una font. On ara hi ha el carrer s'aixecava l'antiga casa consistorial, que al començament de segle XX es va enderrocar per eixamplar el pas. La plaça és asfaltada i amb voreres. Les faroles són del model estàndar al nucli antic. Es conserven restes del cablejat aeri força visibles. Actualment és permès d'aparcar-hi, cosa que desmereix la imatge de la plaça. | 08140-29 | Nucli antic | És la plaça més antiga del poble. És possible que al segle XIV ja existís, però enlloc no se'n parla. Fortià Solà diu que al segle XVI ja estava acabada i que hi residien els propietaris Graner i Mitjà. L'espai de la plaça podria ser l'era del mas Graner. El mas Torroella i Escaiola hi donaven per darrera. En el capbreu de Sant Benet de 1687 es parla de la plaça, i en aquesta època ja hi havia la botiga, arrendada pel Comú. En aquesta data també s'hi trobava la rectoria de la parròquia. El 1743 el Comú de Navarcles compra una casa, avui ensorrada, que va ser la casa de la vila fins al segle XX. Des del començament del segle XIX la plaça s'anomena Major. El 1922 va canviar el nom pel de General Prim, que encara es manté en l'actualitat. El 1906 el consistori va instal·lar-hi una font pública. A finals del segle XIX la rectoria es va traslladar a la ubicació actual, i el 1911 l'Ajuntament es mudava al nou edifici de la Plaça de la vila. En aquest moment la gent comença a anomenar-la plaça Vella per distingir-la d'aquesta altra. Des d'aquest moment la plaça ha perdut protagonisme en benefici d'altres indrets. | 41.7517900,1.9055800 | 409011 | 4622797 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54718-foto-08140-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54718-foto-08140-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 2: relleu d'una estrella inscrita dins un cercle i la data '1793' (aquesta lllinda sembla que prové de Sant Benet i la va portar el 'Met', que era propietari de la casa). Llinda de la casa núm. 3: 1858.La casa núm. 8 correspon a cal Generes: un casal important pertanyent a una família de pageos acomodats, però des del punt de vista arquitectònic la casa ha perdut en bona mesura la seva fesomia tradicional. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 54712 | Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | És la fàbrica més antiga del poble. El conjunt és format per dues construccions separades per un carreró intermig. L'antiga fàbrica és la nau situada a ponent. Es tracta d'una construcció inicialment de planta rectangular amb diversos cossos adossats. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Conserva les típiques fileres regulars de finestrals. L'edifici es troba actualment en procés de rehabilitació i té les façanes arrebossades i a mig pintar, amb les finestres renovades, cosa que distorsiona en certa mesura la imatge de l'antic edifici fabril. L'interior s'està reconvertint en habitatges, que conserven l'estructura d'emvigat originària. La planta baixa conserva l'estructura originària (reforçada amb elements estructurals actuals), amb diferents voltes, el pas del canal i les estances de la turbina. Pel que fa a la construcció del sector de ponent, té una part antiga, que es distingeix perquè és més alta, construïda a principis de segle XX. La resta de dependències que envolten aquesta nau són dels anys 70. En aquest sector també hi ha un edifici que havia acollit la porteria i la casa del director. Entre els dos sectors, a un nivell semi-soterrani, hi ha una zona de vestidors i menjador. | 08140-23 | Carrer Ubach, s/n | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar els pisos per a les treballadores. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. El 1853 la fàbrica declarava que tenia 2.628 fusos i 9 cardes. Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. | 41.7485500,1.8974700 | 408332 | 4622446 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment hi ha una fusteria als baixos de la nau antiga i una empresa de construccions a les naus del costat de llevant. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 66810 | La Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-santa | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. FAURA i SANS, M: 'Periodicitat de la Font Santa de Subirats. Deu intermitent termal'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol. XXXII- N. 3335, pp. 381-385. Barcelona, 1923. Tallers gràfics Hostench. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 28-29. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 178. | La font es troba avui dia totalment coberta per la vegetació, a l'igual que el camí d'accés, que resulta impracticable. | És la font més popular de Subirats. La torrentera de la Font Santa es troba al vessant nord-est del Pujol d'en Figueres. Les seves aigües pluvials les dóna a la riera de Lavernó, en la seva riba dreta, aigües avall; molt a la vora de l'aiguabarreig de les rieres de Lavernó i del riu Anoia. Avui dia no brolla, però cal tenir present que és intermitent. Es tracta d'una deu d'aigua termal, que es diu que tenia la propietat de curar les malalties de la pell. Aquesta qualitat sembla que es coneixia ja des d'antic; l'etimologia de 'Banys Vells', esmentada en la documentació antiga, així sembla confirmar-ho. Al lloc on surt l'aigua s'observen indicis de construccions. Segons Lluís Solé i Sabarís, els orígens de la deu mineral es troben a la zona volcànica de la comarca de la Garrotxa, essent la prolongació de la falla que, procedent de Caldes de Malavella, arriba a les vetes lignítiques de Subirats, amb una important bifurcació al seu inici que passa per la Garriga, Caldes de Montbui i la Puda. Faura i Sants, però, teoritza sobre els orígens de la font adduint que deu correspondre 'a les filtracions de les aigües per entre els avencs que existeixen en el massís cretàcic de les costes del Garraf, a la regió septentrional; i que aquestes aigües arriben a una profunditat corresponent a la falla meridional de la badia miocènica del Penedès, que tenen relació amb els estrats oligocènics. A això és degut que les aigües emanin termals, amb força excedent, passant per la zona de contacte entre les formacions terciàries i cretàciques; no intervenint-hi directament les pluges'. Altres autors si vinculen l'aparició de la font amb anys de pluges abundants. Segons Ramon Bosch, la Font Santa és una font termal i intermitent que sols brolla els anys d'abundoses pluges. El mateix autor comenta escriu tenir notícies que, quan brolla, les seves aigües surten a la superfície i ho fan a la temperatura de 31 º C. Igualment, apunta que hi ha informació que l'any 1811, tot sobtadament, deixà de brollar. Les característiques de la Font Santa, les quals contenen sulfat, carbonat calç i una petita quantitat de sofre, les fan especialment adients per a guarir malalties de la pell. Això motivà que l'any 1833 l'Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona s'interessés per les aigües perdudes amb resultats satisfactoris donat que les trobaren per tres vegades consecutives, però, per fi, desaparegueren definitivament. Segons Ramon Bosch el gener de l'any 1898 plogué abundosa i continuadament. La Font Santa no brollava solament en un raig, sinó que treia l'aigua per diversos llocs, ocupant una llargada de vint-i-cinc a trenta metres. Tot era un sortidor d'aigua calenta dintre de la torrentera de la Font Santa. L'aigua sortia entremig de la grava dipositada per les aigües del torrent, mentre que per altres llocs ho feia a glopades, tot obrint-se pas entre llot, sorres i pals que deixaren les aigües torrencials. L'aigua era pura i cristal·lina, inodora i sense regust. La humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. | 08273-27 | Prop de la Torre-ramona, quasi a la desembocadura del Torrent dels Banys Vells | Si bé Salvador Llorac, basant-se en l'etimologia 'Banys Vells' fa remuntar els orígens de la Font Santa a l'època romana, Manel Córdoba afirma que la font data d'abans del segle XV. Aquest autor diu també que hi havia un safareig, del qual encara es poden apreciar algunes restes. Al segon torrent, des de la font, hi havia hagut una mina de carbó Al costat de la font hi hagué la capelleta de la mare de Déu de la Font de la Salut, anomenada així per les propietats curatives del doll. Madoz esmenta aquesta font al seu diccionari, on diu que era d'aigües calentes, les quals van desaparèixer sobtadament l'any 1811 i es van fer treballs per l'Acadèmia de Medicina el 1833 per descobrir de nou la deu, apareixent tres vegades consecutives però tornant-se a perdre. Les anàlisis realitzades presentaven riquesa en carbonats i sulfats de calç i quelcom de sofre, element aquest que explicaria les seves propietats dermatològiques. La constant intermitència de la deu ha fet que aquest aparèixer i desaparèixer de l'aigua fos estudiat i anomenades les dates en què s'esdevingué. Així, el mes de gener de 1898, segons un estudi de Marc Mir de Sant Sadurní d'Anoia, s'inicià una nova emanació, que va durar quaranta anys. Segons Faura i Sans, l'aigua sortia per diversos punts del llit del torrent, de sota els còdols i la grava, en una extensió de 25 o 30 metres. La temperatura era de 31º C i desprenia vapors i gasos. | 41.4192300,1.8096200 | 400523 | 4585981 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66810-foto-08273-27-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font Agra o Font dels Banys Vells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 59222 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015. | XVIII-XXI | És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. | 08164-100 | Nucli urbà del Pla del Penedès | Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. | 41.4180100,1.7107600 | 392260 | 4585964 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 59223 | Festa de les Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-torrades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XXI | És la festa que dóna més anomenada al poble i ha esdevingut una de les més representatives de la comarca, per la qual cosa hi assisteixen molts forasters. Se celebra el diumenge de carnaval. El ritual comença amb una cercavila amb els grallers del Pla, i a les 10h s'encenen unes fogueres amb vergues de sarga i llenya apilada a la plaça de Catalunya per torrar-hi llesques de pa de pagès i escalivar les arengades. Mana la tradició que els llescats de pa rodó s'empalin a la punta d'una canya i que aquesta s'acosti al caliu de les brases, per la qual cosa cal la col·laboració de la persona que fa el mateix des de l'altre costat de la foguera per informar de quan estan ben torrats. Aleshores, s'enretira, s'amaneix amb oli d'oliva i sal, i s'hi afegeix l'arengada. Tot plegat es menja a peu dret acompanyat d'un bon raig de vi servit en porró. En acabat, al migdia, es fa ball; a la tarda, festa de disfresses infantils, i, a la nit, concurs de disfresses per a adults. | 08164-101 | Nucli urbà del Pla del Penedès | El seu origen es relaciona amb una variant de la festa del pa i la ceba que fins al mitjan segle XIX celebraven els habitants del Pla i de Lavit com a acte de germanor a la Creu de Lavit, de la qual n'hauria servat l'esperit de germanor. D'altres fonts, en canvi, diuen es va començar a celebrar a finals del segle XIX, després de la plaga de la fil·loxera, el dimarts de carnestoltes. | 41.4178800,1.7082300 | 392048 | 4585953 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59223-foto-08164-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 37799 | Festa Major petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. | XIX- XX | És la festa de primavera per excel·lència. Es tracta de l'antic vot de poble que els arenyencs van fer a la Mare de Déu del Remei com a compromís i devoció per mantenir la seva protecció contra tot tipus de mal. Es fa la setmana següent de Pasqua; concretament el diumenge després de Pasqua florida i també el dilluns. Pel matí, es fa un ofici cantat per la coral i una trobada de gegants, ball, i des de fa 16 anys, per la tarda, es fa una trobada de cant coral, amb alguna coral convidada. El dilluns pel matí s'acostuma a fer festa per la canalla i a la tarda algun espectacle teatral, pagat per l'Ajuntament. | 08007-114 | Arenys de Munt | El seu origen està en un vot de poble que la vila d'Arenys de Munt fa a la Mare de Déu del Remei, potser l'any 1846, segons la bibliografia, per tal que els deslliurés de la febre groga. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37799-foto-08007-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Festa del Remei o Segona Festa Major. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73493 | Diada castellera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-del-roser | http://www.xicotsdevilafranca.com | XX | És la festa de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca que es celebra per la diada del Roser (octubre). Enguany, la diada del seu 25è. Aniversari, l'actuació castellera dels Xicots ha estat la més reeixida de la seva història: torre de vuit amb folre, tres de vuit, quatre de vuit i, com a cirereta, pilar de sis carregat. Un espadat de sis que, si bé no és el primer de la colla, sí que té un regust de castell nou ja que feia 19 anys que els Xicots no coronaven a plaça aquest castell. Per la festa, es conviden altres colles castelleres de fora. També s'acostuma a fer una arrossada popular. | 08305-268 | Plaça de la Vila | Els Xicots de Vilafranca són la segona colla de la ciutat, porten la camisa vermella, i va ser creada l'any 1982. Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l'11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles (nens, minyons). El seu local social és a 'Cal Noi-Noi', a la plaça Milà i Fontanals, número 3. L'any 2000 un grup de persones crea l'entitat 'Amics dels Xicots de Vilafranca', per donar suport a la colla castellera. L'any 2007 han celebrat el seu 25è aniversari. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 53061 | La Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-gran | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La font gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | És la deu principal que abasteix de l'aigua a la població. L'estructura de la font és de pedra, i ha anat canviant amb el pas del temps. Fins fa unes dècades, tenia un frontal de pedra amb tres brocs per on sortia l'aigua, i un abeurador per als animals al lateral esquerre. El 1965 va ser restaurada, envoltant-la d'una jardinera i eliminant l'aburador. Està situada en un nivell enfonsat respecte el nivell del terra. | 08127-37 | Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. | La font s'ha anat anomenat successivament, i des del segle XIII, la Font de la Resclosella, la Font Major i actualment la Font Gran. Les primeres notícies donen a entendre que no podia servir per regar part dels horts de la vila perquè estaven en un punt superior al punt on rajava la font. Per poder aprofitar l'aigua de la font, es va fer una paret o resclosa, i d'aquí li vé el nom de 'font de la Resclosella' (al segle XIII ja existien terres i horts anomenats 'de la Resclosella'). Al segle XVI ja surt anomenada en documents notarials com 'fontem maiorem' (font Gran o font Major). Originalment quedava fora del nucli de la vila, però amb els anys el poble va anar creixent, i avui queda integrada dins el nucli urbà. A banda de ser un punt d'abastament d'aigua potable per a ús domèstic, era utilitzada per a rentar-hi la roba, per a regar els horts, per a moure petits molins i per a altres activitats paraindustrials. | 41.6096000,1.8419600 | 403509 | 4607080 | 1965 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53061-foto-08127-37-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 102 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 59189 | Font de l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesteve | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246. | XIX | És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre. La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs. La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada. Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos. | 08164-67 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500. | 'Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font' (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). 'És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer' (LLORAC, 2015:246). | 41.4197300,1.7100000 | 392199 | 4586156 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 43132 | Cal Fusté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuste | XVI-XVII | És la darrera casa que trobem al nucli de Sant Pere de l'Arç, i possiblement és l'edifici civil més singular. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Ha perdut gran part de l'arrebossat de les façanes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord i presenta una gran portal adovellat de mig punt. Les finestres que trobem a la façana són senzilles i amb ampit de pedra. A la resta de façanes les finestres responen a la mateixa tipologia. A l'interior es poden observar diferents voltes apuntades que es localitzen a la planta baixa de l'edifici. | 08036-156 | Cal Fusté. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7624000,1.5151500 | 376570 | 4624462 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||
| 40260 | Torrent de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d'ocells i mamífers. | 08005-391 | Can Plandolit | 41.6491700,2.2532700 | 437819 | 4611094 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc