Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42086 | Festa Major de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-elena | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Vigent | És la Festa Major d'estiu, que es fa per Santa Elena, el 18 d'agost. L'acte central és l'Ofici de Festa Major amb una Missa solemne en honor a Santa Elena, on acostuma a haver-hi la participació de corals. Les activitats organitzades són majoritàriament de caràcter lúdic i festiu: vermuts, dinar de Festa Major, gelatada, cercaviles de gegants, diables, ball, concerts, jazz o les tradicionals cantades d'havaneres. Els nens tenen la seva quota de participació amb els espectacles infantils, tallers de jocs, etc. També es fan actes culturals, com l'escenificació d'obres teatrals o exposicions. | 08030-159 | Cabrils | Cap els anys 20 es feia el 'Tívoli' una mena d'envelat d'estiu sense veles, que es va fer per darrera vegada l'any 1972. Des de fa uns anys coincideix amb la Mostra Gastronòmica. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 43340 | Portal de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-santa-magdalena | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 42. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 175-179 i 182-186. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol 25, tardor-hivern 1988, pàg. 90-91. | XIV | Hi ha força modificacions modernes que han eliminat elements originaris. | És l'únic portal que la ciutat conserva. La resta foren enderrocats quan el creixement demogràfic d'època moderna i contemporània va obligar a destruir el cinturó de muralles. El de Santa Magdalena donava entrada a la ciutat pel sector nord-oriental; comunicava amb els cami-rals que menaven a Bagà i a Ripoll. Era el més proper al Castell de Sant Ferran. És possible que fos flanquejat per dues torres, que actualment no es conserven. Té un cos rectangular al mig del qual s'obre una porta en arc de mig punt, fet amb grans dovelles i una espitllera central al capdemunt. Modernament, la part superior del portal s'habilità com a vivenda i s'obriren obertures que desfiguraren el seu aspecte original. | 08022-150 | Nucli urbà | La primera edificació del portal és possible que tingués lloc a l'entorn de 1376, quan la vila de Berga es va veure afectada per la política de fortificacions endegada per Pere III. El seu nom, com el de la plaça on és situat, prové del convent de Santa Magdalena, que hi hagué en aquest indret des d'època baixmedieval i que fou enderrocat el 1708, a efectes militars, malgrat la oposició del clergat i de molts berguedans. | 42.1116800,1.8343000 | 403628 | 4662834 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43340-foto-08022-150-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 54713 | Colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | És l'únic exemple de Navarcles que es pot considerar colònia industrial, ja que la fàbrica disposava d'infrastructures i serveis per als treballadors. El conjunt està envoltat per un mur dintre del qual hi ha les antigues naus industrials, un edifici on hi havia els despatxos (construït als anys 30) i, al costat, el que havia estat la barberia més un hort. Al sector de llevant hi havia els habitatges (uns 50), més la botiga, escola i una casa per al propietari, ja que a la torre de l'amo pròpiament, situada més amunt, pràcticament no hi van viure. Tot aquest sector d'habitatges i serveis va ser enderrocat a la dècada de 1990 i no es conserva. La nau principal és uns construcció de grans dimensions aixecada els anys 50. Consta de planta baixa més un pis i sotacoberta. A la planta baixa hi havia els telers, al primer pis la filatura i el nivell superior servia com a magatzem. L'interior d'aquesta nau conserva l'estructura originària, amb un entramat de columnes de ferro encimentades i sostres amb vigues de ferro i revoltons. Es conserva un soterrani dels anys 1920 on hi havia els batans. A la part més septentrional es conserva una xemeneia (utilitzada per la caldera) i, al final, un conjunt de naus més petites adossades, una de les quals és antiga mentre que la resta són força modernes (dels anys 60 i 80). En aquest sector hi havia els tallers, les sales de la caldera i la turbina antiga (que l'any 1987 va quedar en desús en construir-se la nova). Fora del recinte murat hi havia la casa de l'amo i un altre bloc amb habitatges per als treballadors. Es tracta d'un exemple notable d'arquitectura fabril, tot i que les construccions originàries (del segle XIX) s'han perdut pràcticament en substitució d'edificis més moderns. | 08140-24 | Carretera N-141c (de Manresa a Vic), poc abans del km. 9. | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Durant molt temps va tenir dues naus (una de 78 x 22,8 m i l'altra de 35,5 m de llarg per una amplada variable). A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). Els anys 50 es va edificar la gran nau actual. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1969 s'hi afegí una nova nau industrial i, després de l'incendi de l'empresa Torres Valentí a Manresa, es construí una nova fàbrica que ampliava les anteriors situada fora del recinte, a prop del molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Actualment les naus de l'antiga colònia serveixen de magatzem de l'empresa tèxtil. | 41.7653900,1.9070600 | 409153 | 4624305 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserven diverses caixes amb documentació que fa uns anys van ser enviades des de Barcelona, però no han estat classificades. Es conserva un bon nombre de maquinària dels anys 80 i, esporàdicament, algun element més antic. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 54719 | Mas Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aguilar | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVI-XVII | L'interior presenta un estat avançat de degradació | És l'únic dels diferents masos d'origen medieval que van quedar integrats al nucli urbà que ha conservat l'autèntica fesomia d'un mas. Consta d'un cos de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa més dos pisos, amb una estructura annexa a la part posterior corresponent a una cisterna. L'edifici estava compost per tres crugies i al segle XVII se n'hi afegí una quarta a la banda de llevant que podria haver estat una torre (sembla que la documentació parla d'un 'baluard'). La façana té un portal adovellat i finestres adintellades. L'edifici, d'una qualitat arquitectònica notable, ha mantingut íntegrament les façanes i els volums. Els baixos conserven l'estructura tradicional, amb un sostre de vigues i restes d'una premsa, excepte en una de les sales que havia estat seu de la Creu Roja. Els pisos superiors han estat força modificats i tenen poc interès. A la part posterior hi ha un pati d'amplies dimensions, actualment en desús. Al costat de la façana hi ha un portal per on s'accedia al Cementiri Vell, situat darrera del pati de la masia. | 08140-30 | Plaça Aguilar, 3 | Al segle XVI el mas Aguilar era un dels importants de Navarcles i tenia la propietat d'una bona part del terme. Era el resultat de la fusió de tres masos: el Puget, el mas Maurell i el mas Torra. L'edifici tal com es pot veure actualment es devia construir al segle XVI, tal com indica una llinda de la porta, i el segle XVII s'amplià cap a llevant. Fins a finals del segle XVII els amos es deien Aguilar: després va passar a mans d'un hisendat de Moià: Baltassar Carner, i finalment a mans de la família Ubach i Balasch, de Rubí. Per tant, des de començaments del segle XVIII era una casa habitada per masovers. La importància de la casa feia que al davant hi tinguessin un pati gran d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va adquirir aquest pati amb l'ajuda d'una recapta popular i va urbanitzar-hi la plaça Aguilar. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament i, fa uns anys, va acollir l'Acadèmia Oliveras i després l'Ambulatori i dependències de la Creu Roja. | 41.7532000,1.9038300 | 408867 | 4622955 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una dovella del portal: 1590. En una finestra del segon pis: 1623. Al portal del Cementiri Vell: 1862. | 94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 70962 | Mina Transversal Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-transversal-maria-teresa | AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | No es pot accedir a l'interior de la mina. Abandonada. | És l'última mina que hi va haver en funcionament a Vallcebre. Avui dia encara es pot veure la bocamina però no s'hi pot accedir, ja que es va clausurar per temes de seguretat, un cop va haver tancat. La porta fa uns 2 metres d'ample per 2 d'alçada i està tapiada amb una paret arrebossada. | 08293-79 | Belians | Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre al Collet (utilitzat fins el 1962). La mina o transversal Maria Teresa es va començar a obrir l'any 1953, però no va ser fins l'any 1955, quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que treien per fer la galeria va tapar la casa de cal Parcer, no sense abans arribar a un acord amb els anteriors propietaris. Durant l'any 1958 s'electrificà la mina; deixaren de treure les vagonetes a força d'animals i es donà un nou impuls en aquell sector. L'any 1961 es va mecanitzar l'explotació amb un 'ARIETE'. A principis dels anys 60 es van edificar nous pisos per allotjar els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. A inicis dels anys 70 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep i la del Collet, fent-ne augmentar la seva importància. El carbó s'extreia per qualsevol de les obertures a partir d'una complexa xarxa subterrània de plans incinats, on els miners podien fer un itinerari interior de 20 km. Després del seu tancament, i durant uns anys, es van plantar xampinyons a l'interior de la mina. Avui en dia, està sense ús perquè hi ha la porta tapiada. De fet, l'obertura del Transversal Maria Teresa explica el creixement del nucli de Valcebre; a inicis dels anys 60 del segle XX, s'extreien més de 100.000 t de carbó i cada dia hi entraven a treballar prop de 500 treballadors. | 42.2004100,1.8128800 | 401994 | 4672710 | 1953 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70962-foto-08293-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | És l'única obertura de mina d'interior que es conserva a Vallcebre. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 53103 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | És l'indret més alt de la muntanya de Montserrat i un dels seus indrets més emblemàtics. La seva alçada i ubicació (ben bé al centre de Catalunya) li permeten gaudir de vistes extraordinàries. El cim té dues puntes separades per un coll d'uns deu metres, on hi ha una alzina i un grèvol. A l'esquerre hi ha un vèrtex geodèsic i un pluviòmetre, i al de la dreta una taula d'orientació instal·lada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, i un mirador. Per assolir el cim cal pujar uns 1.350 graons. | 08127-79 | Al parc natural de Montserrat | 41.6053500,1.8113500 | 400952 | 4606642 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53103-foto-08127-79-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El cim està situat entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat, el Bruc i Marganell. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 74413 | Escut heràldic de can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.6 | XVIII | És l'escut del monestir de Montserrat. En les representacions heràldiques apareix un grapat de muntanyes (d'or) situades a la part baixa de l'escut (el melic) sobre el camper de gules (vermell en heràldica), amb una serra (també d'or) tallant-les pel damunt situada a la part coneguda com punt d'honor. Aquesta representació té a veure amb la pròpia etimologia de la muntanya de Montserrat. El nom prové de mont, muntanya, i serrat, entès com una cadena muntanyosa. Serrat prové del llatí serra que vol dir xerrac. Així la forma de la muntanya, amb turons i crestes lligats els uns amb el altres, ens recorda perfectament les pròpies dents del xerrac. A la part superior hi ha la data de 1791, quan era abat del monestir José Arredondo (1789-1793). L'escut apareix damunt d'una mena de roba que actua de suport. | 08025-283 | Can Maçana | Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4062) registra can Maçana Aquest escut es troba a la dovella de la porta principal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 70981 | Camí Ral de Guardiola a Gósol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-guardiola-a-gosol-0 | CAMPILLO, Xavier. 'Camí ral de Gósol a Guardiola'. Cadí-Pedraforca nº 4. FONT, Jaume (1999). La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Col·lecció Xarxes i Territoris 2. Universitat de Barcelona. www.cadipedraforca.cat/armari/appec.../2/04cp_a_peu_02.pdf | XIX-XX | És l'antic camí ral que servia per anar del poble de Guardiola cap a Gósol, o a l'inversa. Aquest camí pujava de Guardiola seguint la vall del riu Saldes, passava pel nucli de Sant Julià de Fréixens direcció cap a Saldes i enllaçava, finalment, amb Gósol. | 08293-98 | Sant Julià de Freixens. | Els camins rals són aquells camins que havia construit l'estat. Eren més amples que els altres i comunicaven les poblacions. Aquest camí ral també és conegut com el camí de Picasso, ja que la primavera de 1906 el pintor Pablo Picasso, animat per un amic s'establí a Gósol. Arribà amb tren a Guardiola, però per arribar a Gòsol calia encara agafar el camí Ral, el camí de bast d'origen medieval, ja que no hi havia carretera. Aquest camí amb la construcció de les carreteres de Gósol i Saldes comportà, evidentment l'abandó progressiu del vell camí Ral i també la destrucció d'alguna de les seves seccions. El Consorci Turístic de l'alt Berguedà ha dut a terme enguany una actuació integral de rehabilitació del camí Ral. | 42.2227400,1.8249300 | 403023 | 4675176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70981-foto-08293-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | No passa pel nucli urbà de Vallcebre però sí pel terme municipal, per tant, les dades UTM són del nucli de Sant Julià de Fréixens. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 74313 | Camí de les Batalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-batalles | AADD (2011) La guerra del francès als territoris de parla catalana. Editorial Afers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1998), El Timbaler del Bruc: les batalles del Bruc. Editorial Mediterrània. FINESTRES, Jordi (2008). Timbals de Guerra al Bruc. Sàpiens n. 68, juny 2008 TORRAS I RIBÉ, Josep M. (1983). Sometents, exèrcit i poble a les batalles del Bruc. Ajuntament del Bruc | XXI | És l'antic camí que comunicava el Bruc amb el coll de can Maçana, recorregut habitual de combois militars, carruatges, carros i rècules d'animals, viatgers... al llarg de la història, però àmpliament conegut arreu per ser l'indret protagonista de les batalles del 6 i 14 de juny de 1808 contra l'exèrcit francès. Avui en dia aquell antic camí és una ruta amb caràcter cultural. La ruta té cinc trams. El primer es coneix com 'Els primers trets' i va des de can Pasqual a la Plaça, al nucli antic del municipi, el Bruc de la Parròquia i té un recorregut de 500 metres. El segon, 'El Sometent', parteix de la Plaça fins el Timbaler i té un recorregut de 950 metres. El tercer, denominat 'El Timbaler', s'origina al monument al Timbaler i arriba al Bruc de Dalt, amb un recorregut de 700 metres. El quart, 'El Camí del francès', va del Bruc de Dalt al paratge conegut com les Creus Verdes i recorre 1.600 metres. I finalment el cinquè, 'La derrota francesa', arrenca de la cruïlla dels boscos de can Rovira i acaba a can Maçana i té un recorregut de 1.650 metres. | 08025-183 | Est del terme | El 4 de juny de 1808 una columna francesa, comandada per François Xavier Schwartz, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. Tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada per castigar a ambdues ciutats, una per la crema del paper segellat pels francesos i l'altra per la seva situació estratègica en estar situada a peu del camí ral. Els 3.800 efectius francesos a les ordres de Schwartz, estaven agrupats en dos batallons suïssos de la divisió Chabran, dos batallons napolitans, dos esquadrons del 1er. regiment de Caçadors a cavall napolità, i una secció de la 11a Companyia d'artilleria italiana amb 2 canons. L'acció del 6 de juny no fou un acte espontani, sinó dut a terme sota la direcció professional dels militars. Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapçalades per 24 soldats del Regiment d'infanteria suïssa número 1 de Wimpffen, sota el comandament del tinent suís Franz Krutter i Grotz i el segon batalló del regiment de guàrdies valons, desertors escapats de la guarnició de Barcelona, dirigits per Justo de Bérriz i el capità Carlos Vicente. Els sometents catalans eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles veïns. També és significativa la presència d'onze canons de fusta amb cèrcols de ferro. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. La batalla va començar quan la petita avantguarda de cuirassers, antecedents de la columna francesa, va rebre els primers trets on es separa el camí que condueix a Barcelona. Sembla que la reacció dels francesos va ser contundent i van fer retirar als atacants, els uns cap a Manresa i el altres direcció cap a Igualada. Després de reagrupar-se i reforçar-se amb nous efectius van tornar sobre les seves passes i van atacar l'avantguarda de Schwartz; els francesos, sorpresos, es van retirar en desordre sobre el gruix de la columna francesa, que prenia el ranxo al costat de les cases del Bruc. Després de diverses vicissituds, la columna francesa va arribar totalment desmantellada la matinada del 7 de juny a Barcelona, amb uns 300 efectius morts. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. Els francesos després de l'enfrontament recularen de nou. La segona batalla del Bruc va rubricar els efectes de la primera i va acabar d'aterrar el mite de la invencibilitat de l'exèrcit francès. | 41.6092600,1.7680800 | 397353 | 4607127 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 80108 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-45 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2007), font oral. Museu Municipal-coves del Toll (2008); www.arxiu.moia.cat | XI-XXI | És l'Arxiu Històric de la vila. Conserva un important fons de documentació generada per diferents institucions i organismes moianesos. Les fonts escrites que es troben en ell són de diverses matèries: administratives, notarials, eclesiàstiques, municipals, particulars, articles de premsa, etc. La seva cronologia va des del més antic, datat del s. XI, als documents i llibres d'època actual. La documentació que destaca és la notarial, que abasta des del s. XIII fins al s. XX. És molt interessant el fons de pergamins, compost per 1.200 documents aproximadament, el més antic data del 1080. També hi ha documentació important eclesiàstica procedent de l'antiga comunitat de preveres de l'església de Moià del s. XV-XX. També guarda documents històrics de l'Arxiu de l'Ajuntament (1840-1975) i un fons de partitures musicals, una hemeroteca amb publicacions locals, formada per 52 capçaleres, i una biblioteca de llibres antics amb algun exemplar dels s. XVI-XX. L'arxiu esta situat a la planta baixa del Museu Municipal de Moià i ocupa uns 150 m lineals de l'espai d'aquesta planta. Els documents estan dipositats en prestatges i alguns en carpetes dins d'11 armaris compactes en unes condicions ambientals bastant adients per la seva bona conservació. | 08138-200 | Museu Municipal de Moià - c. Rafael Casanova núm. 8. | L'Arxiu Històric de Moià es va formar durant la guerra, l'any 1936, amb el dipòsit de diversos documents de diferents procedències a can Casanova. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'Arxiu Municipal no té servei de préstec, però si de consulta, | 98|94|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 49292 | Ús tradicional de la paraula 'Pèlag' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-tradicional-de-la-paraula-pelag | És habitual encara entre alguns fontrubinencs la utilització de la paraula 'pèlag' per referir-se als gorgs o petits llacs que es formen a les rieres del terme. En contra del que alguns poden pensar, l'ús de la paraula no prové d'un cultisme conscient, sinó que s'ha mantingut al llarg dels segles provinent de l'evolució de la paraula llatina 'pelagus'. La utilització d'aquest mot està ben documentada a municipis propers com Capellades, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Vilobí del Penedès o Sant Quintí de Mediona. . | 08085-491 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||||
| 43859 | Puig de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-roma | És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994. | 08038-42 | vall de Viladelleva | 41.8125100,1.7937100 | 399804 | 4629663 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43859-foto-08038-42-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||||
| 61963 | Refugi d'Estat Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-destat-major | ERRA i GIL, M. i ERRA i GALLACH, M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Club Excursionista de Calldetenes, p.79. | XX | És el refugi de camp de l'aeròdrom de Vilatorta. L'entrada original, situada al mig de l'era de la casa del Llopart, està destruïda i actualment hi ha una porta metàl·lica situada al terra; la sortida es troba al costat del torrent. El sostre és de mitja volta, construït amb totxo massís, igual que les parets, i el terra és de formigó. Està format per 10 esglaons, després 11 esglaons més, l'escala de cargol de 17 esglaons i el passadís en forma de ziga-zaga. Té una llargada de 47 m i baixa a una profunditat de 13 m. | 08220-125 | El Llopart | Aquest refugi antiaeri anava des de la casa del Llopart, seu del comandament del cos d'aviació, fins al torrent, a les proximitats del Polvorí. | 41.9050200,2.3077200 | 442582 | 4639462 | 1938 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61963-foto-08220-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61963-foto-08220-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són de la sortida del refugi. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 43262 | Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 58-60. | XVIII | És el molí que dóna inici a l'esmentada Rasa dels Molins. Mostra ja unes característiques diferents als casals moliners que hi ha dins del casc urbà pròpiament dit, ja que la seva fesomia recorda més la d'una antiga pairalia. L'edifici, de planta baixa i dues plantes superiors, no presenta característiques remarcables, però interessa perquè conserva gairebé intacta tota la instal·lació molinera: la cabra, la tremuja, el camalot, el riscle, l'engegador, la mola volandera, la nadilla, la boixa, etc. | 08022-70 | Nucli urbà | El molí ja apareix documentat el 1713, però lògicament la seva existència és anterior. La documentació permet resseguir tots els arrendataris i tinents del molí durant els segles XVIII, XIX i XX. Als darrers anys de vida del molí només es va moldre blat de moro. Tancà definitivament el 1964. | 42.1025100,1.8470400 | 404667 | 4661801 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'avenç urbanístic de la ciutat ha posat en perill aquest indret, ja que aviat podria ser engolit. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38408 | Carrer Sant Llibori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-llibori | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XVIII-XIX | És el carrer que s'adreça al turó per ponent, enllaçant amb el Carrer Fort. Tot i que d'aquestes cases en diuen 'les cases noves', són de ben antigues. Carrer de cases entremitgeres que acostumen a tenir planta baixa i dos pisos i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel al carrer; alguns segons pisos són golfes. Destaquen algunes cases com les número 8 i 10, que han estat relativament poc modificades. La casa número 11 consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'entrada té els muntants i la llinda de pedra, on hi ha gravada la data de 1746. Una finestra del primer pis també té els muntants, l'ampit i la llinda recta de pedra i a les golfes hi ha tres obertures entre pilars amb balconada. La casa del número 18 és de planta rectangular, força estreta, consta de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures (porta i dues finestres) tenen els muntants de pedra. Destaca la llinda de la porta amb la data de 1777 gravada. | 08010-59 | Carrer Sant Llibori - Casc Antic | En un recompte de les cases d'Artés, que Ferrer (1990) data a l'entorn de 1750/60, ja apareix el carrer St. Llibori amb tres cases. El nom oficial de St. Llibori sembla venir de l'existència d'un oratori dedicat a aquest sant. Però també es coneix amb el nom de Cases Noves. Potser perquè en algunes vendes de patis documentades podrien tractar-se d'aquest carrer. Quan es feien les cases van rebre el nom de 'cases noves'. | 41.7992300,1.9487000 | 412660 | 4628019 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sembla que al final del carrer hi havia una font que ha estat anul·lada. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 72827 | Carrer de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-maria | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XX | És el carrer principal de Vilanova de Sau. A partir d'ell s'estructura el municipi i és on trobem algunes de les cases més antigues que formen el nucli habitat. Aquest carrer va de sud-est a nord-est en direcció a l'església de Santa Maria. A banda i banda s'hi troben el conjunt de cases, la majoria de dues plantes tot i que alguna disposa de tres plantes. Cal dir que la major part de les cases segueixen una mateixa tipologia constructiva, donant una gran harmonia al conjunt. Són construccions que segueixen una mateixa tipologia popular. Amb finestres emmarcades en pedra. Portes amb llinda i marxa peu de pedra. La pintura de l'arrebossat també segueix uns criteris homogenis, ja que oscil·la entre colors torrats i crus. El carrer antigament deuria d'ésser de terra però actualment presenta un molt bon estat, ha estat reformat recentment amb un enllosat de pedra que ha estat. Cal dir que el trànsit rodat es troba restringit. | 08303-69 | Carrer de Santa Maria | Aquest carrer sorgeix a partir de la urbanització i la construcció de cases a banda i banda del camí que conduïa a l'església de Santa Maria. Les cases mes antigues daten del segle XVII segon consta a algunes llindes de les cases. | 41.9474000,2.3854600 | 449063 | 4644119 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72827-foto-08303-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72827-foto-08303-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Algunes de les cases més antigues i que tenen un interès cultural o arquitectònic han estat individualitzades en una fitxa apart. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 80058 | Carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVII-XIX | És el carrer més llarg de la vila situat a l'oest, el seu recorregut fa 800 m. Comença on es troben el carrer de Sant Josep i el de Sant Sebastià i finalitza al carrer perpendicular Jacint Icart. Continua, però ja sense el mateix nom, pel camí sense asfaltar que marcava el camí Ral de Manresa. Durant tot el carrer es troben construccions populars i nobles d'època barroca. | 08138-149 | Casc Urbà - des de finals del carrer Sant Sebastià fins el carrer Jacint Icart | Antigament es coneixia com a carrer de Manresa perquè era, junts amb d'altres en el casc urbà, el que dirigia cap a Manresa sortint de la vila. Per la seva forma s'anomena popularment 'el carrer de la mànega'. | 41.8114800,2.0981700 | 425092 | 4629238 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80058-foto-08138-149-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 96 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 39815 | Carrer de Canserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-canserra | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | És el carrer més antic del poble, on la majoria de cases són del segle XVIII, i la resta del XIX. És remarcable tot el conjunt però en volem posar de relleu quatre edificis excepcionals: Can Serra (s.n.), el n.5, el n.8 i el n.10. És un dels nuclis poblacionals més antics juntament amb el carrer de Ponent i el carrer Sallent. | 08012-587 | Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8661400,1.9714200 | 414637 | 4635425 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39815-foto-08012-587-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39815-foto-08012-587-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39815-foto-08012-587-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 72023 | Carrer Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vista-alegre | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | La part septentrional del carrer ha estat urbanitzat sense tenir prou en compte la originalitat del carrer antic | És el carrer més antic de la població, i l'únic que conserva l'estructura original 'de poble'. Està ubicat en el que antigament s'anomenava la Sagrera (es pot veure en la documentació). S'ubica al vessant esquerra de la Riera de Vallromanes, on hi té dues sortides. Cases de cos de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb coberta acabada en ràfec. Carener paral·lel a les façanes. Tipològicament i individualment, les cases no tenen un excessiu interès, però si en conjunt, i en tot cas, només tenen interès les cases de la riba esquerra (mirant a la riera), és a dir, els numeros pars. Estan construïdes amb carreu de pedra poc treballat i fang, i posteriorment arrebossades. Els murs tenen un gruix considerable. | 08296-21 | Nucli urbà. Carrer Vista Alegre | Carrer més antic de la població, ubicat en el que s'anomenava La Sagrera. Les sagreres jugaren un paper molt important en el creixement dels pobles, emparats per un territori (de 30 passes al voltant de l'església) considerat sagrat i inviolable a abusos i violències. Per aquest motiu es convertí en un on lloc per tenir-hi magatzems i graners primer i després la vivenda. Tots els altres carrers de Vallromanes tenen un origen modern, ja que la població estava majoritàriament disseminada. D'acord amb els tres faristols esmentats més amunt instal·lats in situ al carrer, a la part més allunyada de la riera es trobaven a l'any 1948 les cases de can Salvador (més tard coneguda com Can Pepe Ros) i de Can Cisteller. A la part del mig, a l'actual num. 14, hi havia (al menys al 1917) l'escola de nenes. Mes tard va ser un cafe. Al num. 12 hi havia l'escola de nens (o casa de ca'l mestre). A la part que toca a la riera hi havia la botiga de queviures de Can Duran i al costat la central telefònica (veure fitxa 124) | 41.5326400,2.2985600 | 441485 | 4598125 | 08296 | Vallromanes | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El costat esquerra del carrer va dels nums. 1 al 34. S'han individualitzat dins el conjunt dues fitxes específiques, a més d'aquesta, que engloba tot el conjunt del carrer: la fitxa 36 (Can Boter) corresponent al num. 24 i la fitxa 124 (Cases de carrer) corresponents als nums. 1-3. Les cases que tenen més interès són la num 34, les num. 18 a 24 (les úniques protegides) i les nums. 1-3 (fitxa 124). El sector més proper a la riera (nums. 1-3) està immers en un projecte de rehabilitació, el qual preservarà les façanes. Així estava previst el 2002. El 2012 (Revisió) se'ns informa que no hi ha novetats, que està aturat. (veure fitxa 124) Protecció. Al 2002 estava a les Normes subsidiàries de planejament municipal. El carrer està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a BCIL amb el num. E-71 amb la denominació 'Cases al carre Vista Alegre', però només en part. La protecció abasta únicament els num. 18,20,22 i 24 (aquest darrer es Can Boter) (fitxa 36) però les cases més properes a la riera, les més antigues i característiques (num. 1-3) (fitxa 124) no estan incloses en la fitxa del catàleg.L'Ajuntament ha instal·lat tres faristols metàl·lics al carrer, amb una foto antiga i un text històric, senyalitzant en cada lloc determinats aspectes històrics del carrer. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 37226 | Carrer de Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rosa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer de traçat més irregular de tots els vials que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en tres trams de direccions clarament diferents, però només el primer tram, que es troba més al sud, té habitatges amb façana a aquest carrer, seguint la distribució típica al barri del Rost amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. Aquest tram de vial té una amplada aproximada de 5 m. Es tracta d'un conjunt de cinc habitatges molt homogeni de cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies estretes de 5m. Les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb arrebossats pintats de colors ocres i terrosos. Una cornisa comuna dentellada dóna unitat a tot el conjunt. El carrer està asfaltat, amb una petita vorera ceràmica al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. | 08003-85 | Carrer Santa Rosa, del núm. 2 al 10. | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4934100,2.2966200 | 441288 | 4593771 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37223 | Carrer de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cós de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. | 08003-82 | Carrer Sant Josep, dels núms. 2 al 24 (o final ). | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4937400,2.2963800 | 441268 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37223-foto-08003-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37223-foto-08003-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37224 | Carrer de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-lluis | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cos de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost. | 08003-83 | Carrer de Sant Lluís | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4937400,2.2968300 | 441306 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37224-foto-08003-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37224-foto-08003-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 75054 | Boix grèvol de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-de-morou | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 90-92. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És el boix grèvol (Ilex aquifolium L.) més alt mesurat fins ara a Catalunya, i es troba enmig de la fageda de Santa Fe, a 1.190 m d'altitud sobre el nivell del mar. Va ser declarat monumental per l'Ordre del DARP de 19 d'abril de 1991. És un arbre de difícil accés perquè es troba una mica amagat i els camins no es diferencien bé. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), la seva alçada és de 17,4 m, i de la soca, que mesura 3,55 m de perímetre, en surten sis peus d'entre els quals en destaca un amb 1,04 m de volta de canó. El seu diàmetre de capçada és de 9,1 m. El grèvol és una espècie dioica, és a dir presenta peus mascles i peus femelles. Els peus femella produeixen els característics fruits vermells. L'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, prohibeix la recollida de boix grèvol per a assegurar-ne la seva protecció. El boix grèvol juga una destacada funció ecològica. Els seus fruits, a l'hivern, són l'aliment d'un gran nombre de mamífers com la fagina (Martes foina) i la mostela (Mustelanivalis), i d'ocells com el tord comú (Turdus philomenos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També esdevé refugi per a molts ocells que hi passen la nit, ja que a l'interior de la seva capçada és manté una temperatura entre 3 i 5 graus superior a la de l'exterior, i hi nidifica el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). | 08081-178 | Santa Fe | 41.7730600,2.4731500 | 456213 | 4624714 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75054-foto-08081-178-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||
| 57101 | Pont de l'antic camí de l'Espelt a Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lantic-cami-de-lespelt-a-igualada | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | És de traçat recte i consta d'un arc de mig punt construït amb maó a sardinell i volta de maó de pla sense trencajunt. Murs d'acompanyament de maçoneria. | 08143-28 | Camí de l'Espelt a Igualada | 41.5935500,1.5917600 | 382632 | 4605608 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57101-foto-08143-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 57092 | Pont de Monells o de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-monells-o-de-pedra | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | És de tipus clàssic, de traçat recte i consta de tres arcs iguals de mig punt que recolzen sobre pilars de secció més ample en el seu basament. Els paraments exteriors i l'interior de les voltes són de factura de carreus irregulars i els arcs són perfilats amb tres rosques de maó a plec de llibre. Ambdós estreps són de carreuat irregular i s'entreguen amb traçat recte contra el terreny. L'acabat del tauler és una calçada pavimentada que l'han reparat recentment i han col·locat una barana d'estructura metàl·lica i biones de ferro. | 08143-19 | Camí de les Baumes, en creuar la riera d'Òdena | 41.6113600,1.6388400 | 386587 | 4607522 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57092-foto-08143-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57092-foto-08143-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 57669 | Imatge de Crist Crucificat processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-crist-crucificat-processional | XX | És de motlle de guix policromat i segueix paràmetres molt clàssics. Crist apareix mort, amb els ulls tancats i tocat amb la corona d'espines, amb el cap sagnant per les ferides. Al pis destaca la ferida provocada per la llança del soldat romà. | 08143-596 | Església parroquial de Sant Pere Apòstol | Crist situat al lateral de l'església datat a la dècada dels seixanta. Era la imatge que presidia la tradicional processó de Divendres Sant que recorria els principals carrers del nucli antic d'Òdena. | 41.6065700,1.6423900 | 386875 | 4606986 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57669-foto-08143-596-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57669-foto-08143-596-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||
| 79702 | Bassa de la farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-farga | Antigament servia per a fer anar el martell de la Farga, avui recull l'aigua potable per al poble. Fou construida al segle passat, en fer-se la Farga d'Aram. | XIX-XX | És de forma allargada, sense angles vius, va recorrent la part baixa del marge dret de la riera. Per la cara de la riera té paret d'obra i aprofita la mateixa muntanya per l'altre costat. Té uns 60 m de llarg per 12 m, en el lloc més ample, i 1,20 m de fondària. Actualment es troba en molt bon estat. En la part baixa de la bassa un sobreixidor envia l'aigua al salt de la Farga, que originàriament feia moure la roda i el martinet. | 08097-260 | Situada sobre mateix de la farga, i al marge dret de al riera de Gualba | Antigament servia per a fer anar el martell de la Farga, avui recull l'aigua potable per al poble. Fou construida al segle XIX en fer-se la Farga d'Aram. | 41.7466100,2.4904700 | 457635 | 4621769 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79702-foto-08097-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79702-foto-08097-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 70973 | Torres del Telefèric de Mina Tumí al Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-del-teleferic-de-mina-tumi-al-collet | AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó. Zenobita Edicions. | XX | Nomès es conserven els suports de formigó, a causa de l'abandonament. | És conserven 10 suports de formigó que aguantaven les torres del telefèric que baixava les vagonetes plenes de carbó de la mina Tumí fins al Collet. Són estructures quadrades de formigó llis sense decoracions. En algunes encara es poden veure els suports metàl·lics, completament rovellats, que surten de la base i aguantaven la torre de fusta. | 08293-90 | L'Empalomar | L'inici del telefèric es trobava entre les mines de Tumí i Maria, per sobre del poble de Vallcebre. Un primer tram sense gaire desnivell portava les vagonetes fins la roca de l'Esdavella. A partir d'aquí s'iniciava un fort pendent. Uns anys més tard, a causa dels problemes que comportava aquest gran desnivell, es van foradar dos túnels per sota d'aquest punt per reduir-lo encara més. Al seu interior hi havia quatre pilones molt baixes, i a l'exterior una de més de 52 metres que suavitzava el desnivell. A partir d'aquí, anava disminuint l'alçada progressivament, passant prop de Cal Tutó i Cal Nai i per sobre de Cal Metge, on s'hi feu una protecció per evitar que el carbó caigués sobre la casa. Des del poble anava en direcció a la Foradada on el desnivell se suavitzava fins arribar a l'estació de Griera, primerament, i després fins a el Collet. Els forts desnivells van fer que la instal·lació i l'explotació del telefèric fossin dificultoses. Wagner, l'enginyer alemany que havia impulsat les mines de Peguera, fou l'encarregat de l'obra. | 42.2023200,1.8077200 | 401571 | 4672928 | 1942 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70973-foto-08293-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 44182 | Capella de Santa Eugènia / Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia-can-mestre | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I - X | Desaparegut | És conegut que des d'antic a la zona compresa entre Can Parera, Can Flaquer i Can Llibants han aparegut restes arqueològiques, principalment romanes. Concretament aquest jaciment fa referència a les tombes que van aparèixer on avui hi ha les Escoles de Samalús i tambá a la zona de la capella de Santa Eugènia. Les restes de les Escoles de Samalús sembla que es tractaven d'inhumacions en tegulae, relacionables amb el ric patrimoni romà d'aquesta àrea. Pel contrari a la zona de Santa Eugènia sembla que les tombes que s'identificaren eren de lloses, pel que la seva adscripció cronològica podria moure's de l'antiguitat tardana a l'alt-medieval. | 08042-67 | Samalús | Les restes de tombes de tegulae de les Escoles de Samalús (també conegut per Cal Mestre) van ser qualificades d'època imperial per l'arqueòleg vallesà Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. | 41.6894400,2.3212300 | 443513 | 4615519 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ens trobem en una àrea en la que s'han catalogat diferents jaciments a part del que ara ens ocupa: Can Martí, Camp de l'Illa, Al nord del Camp de l'Illa, Can Llibants. Tots tenen en comú que bona part de les restes són d'origen romà, pel que no podem descartar un origen comú per tots ells. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 41855 | Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-linfern | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.68. | II-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | És coneguda l'actuació d'activitats furtives que han assolat el jaciment al llarg del temps. Els aficionats de la zona esmentaren que els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes), però no s'ha pogut confirmar la veracitat d'aquesta notícia. El 1984, davant aquest intensa actuació furtiva a la zona i un cop posat en coneixement del Servei d'Arqueologia, es va dur a terme una campanya de recollida de material en superfície . D'entre els materials recuperats en destaquen fragments de ceràmica campaniana calena, àmfora itàlica, àmfora local i nombrosa ceràmica ibèrica tardana. El 1999, amb motiu del projecte de recerca 'Prospecció arqueològica sistemàtica de Montcabrer', es va dur a terme una altra recollida de materials amb la aportació de fragments de materials no documentats fins aleshores, com fragments d'àmfora laietana Dressel 2-4. Per les notícies descrites sembla que les restes respondrien a un assentament ibèric de segon ordre o, més aviat, un lloc de guaita relacionat amb el poblat ibèric de Burriac, des d'on es controlava la vall de Cabrera d'un banda i la vall de Cabrils, no visible des de Burriac, de l'altre. La cronologia de l'assentament estaria relacionada amb el període ibèric final, entre els segles III i I aC. Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas de diverses sepultures de teules, sepultures de parets de pedra, urnes cineràries, sitges i molta ceràmica ibèrica i romana republicana. En el cantó nord i est del cim també es podien observar les últimes filades d'una paret segurament de factura ibèrica que envoltaria el cim del turó i uns forats rectangulars repicats en les roques que coronen el puig. | 08029-114 | Cim del Turó de l'Infern | 41.5279200,2.3807400 | 448337 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 80056 | Creu de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedra-2 | XIV | És al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades A l'escalinata hi ha una placa de pedra gravada que diu: ' CREU DE TERME DE STA Mº DE L'ESTANY (SEGLE XIV) /RESTAURADA EN 1954 PEL DR. JOSEP Mº VILARDELL'. | 08138-147 | Al nord de la vila. Ctra. C-59 Km. 55 | Sembla que hauria estat construïda a iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. S'esmenta per primera vegada l'any 1461, segons informa un cartell que hi ha al mateix lloc. El pedestal-mirador es va construir l'any 1954. | 41.8565000,2.1128500 | 426363 | 4634224 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80056-foto-08138-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80056-foto-08138-147-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XIV.S'inclou dins de l'inventari de Moià, tot i que sobre els mapes de l'ICC està situada en terme de L'Estany. De fet, sabem que originàriament marcava el límit del monestir.Una tradició ens explica que aquesta creu assenyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu de l'Estany es féu tan feixuga que va ser impossible d'avançar més endavant quan s'intentava de traslladar-la perquè no quedés abandonada amb motiu del saqueig públic del qual va ser objecte el monestir . davant el miracle, la imatge de la Verge fou retornada al seu lloc original. | 85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 67019 | Refugi de fauna salvatge de Can Rialt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-can-rialt | Web de la Generalitat de Catalunya sobre Sistemes d'Informació sobre el Patrimoni Natural (gencat.net/mediambient). | Àrea limitada per preservar la fauna. Territorialment comprèn tres finques que formen part de l'heretat de Can Rialt, que suposen 102,02 ha. Aquesta àrea, propera al PEIN de les muntanyes d'Ordal i de característiques naturals similars, ha estat limitada per protegir espècies i/o poblacions de la fauna salvatge. No s'hi pot permetre cap activitat que perjudiqui o pugui perjudicar l'espècie o població objecte de la protecció segons la Llei 3/88 de protecció dels animals. | 08273-236 | Nucli d'Ordal | 41.3941600,1.8676400 | 405336 | 4583133 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67019-foto-08273-236-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El refugi de fauna salvatge de Can Rialt va obtenir aquesta declaració en virtut de la Llei 3/88 de 4 de març. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 67989 | Posidònies de les costes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/posidonies-de-les-costes-de-sitges | www.imedea.iub.es/natural | Sense data | La degradació d'aquests organismes ve determinada per la contaminació causada per la gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrients de les aigües d'aquesta zona que dificulta la regeneració dels seus prats. | Àrea de prats de fanerògama endèmica del Mediterrani de la família de les posidònies, que es localitzen davant de les costes de Sitges. Es caracteritzen per un grau de degradació evident, amb presència de feixos vius aïllats de posidònia sobre agrupacions mortes en la quasi totalitat del prat. A partir de determinada profunditat, la presencia d'agrupacions mortes és continua fins arribar al fons detrítics a on s'origina una facies mixta. Una altre evidència de l'aspecte de degradació d'aquesta zona és la gran proliferació d'epifits, sobretot algues filamentoses sobre les fulles dels escassos feixos vius observats fruit d'una gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrient en l'aigua d'aquestes zones. | 08270-131 | Costes de Sitges | 41.2285300,1.8083300 | 400125 | 4564811 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||
| 68873 | Can Paco Font - La Sesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paco-font-la-sesta | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea de creixement urbà amb presència de diverses naus industrials, amb terrenys agrícoles residuals, bàsicament vinya i conreus d'horta, situada a l'entrada a l'entrada de Torrelavit. No s'observen materials arqueològics en superfície. | 08287-43 | Partida de Ca l'Espardanyer, nucli urbà | El jaciment és esmentat per Pere Giró en els seus quaderns de camp, l'any 1952, com a restes d'una vil·la romana, per la presència de materials de materials constructius, com tègules, fragments de paviment, etc. | 41.4419000,1.7295900 | 393872 | 4588593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la localització exacta del jaciment és desconeguda. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 71167 | Grau de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-sant-climents | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió dels terrers és constant. | Àrea de badlands desenvolupats en lutites carbonatades i margues del Paleocé. Zona d'erosió important, de margues axaragallades sobre una cinglera, els Cingles de Vallcebre, de roca calcària. Hi ha camps de conreu i feixes abandonades als voltants. Accés fàcil des de la pista de terra entre les cases Creudevella i Cal Menut. | 08293-285 | Grau de Sant Climents | Els badlands o terrers de Vallcebre pertanyen a les roques del Garumnià, nom donat als sediments desenvolupats en llacs pocs profunds i planes pantanoses del Cretaci superior i del Paleocé. Aquestes roques, situades directament damunt de roques del cretaci superior d'origin marí, s'han dividit en quatre unitats de baix a dalt: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, el nivel de calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior. Els badlands del Grau de Sant Climents pertanyen al garumnià roig superior. | 42.2032300,1.8520900 | 405235 | 4672979 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71167-foto-08293-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71167-foto-08293-285-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 66429 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-del-terme-municipal-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Àrea d'uns 6 km2 situada a l'extrem nord del terme municipal de Santa Susanna, entre l'autopista del Maresme, al sud i la serra de Miralles, al nord. És una zona molt rica a nivell natural, on predominen els boscos d'alzinars i rouredes, i hi proliferen nombroses espècies vegetals i animals. La riera de Santa Susanna neix a la capçalera d'aquest espai i al seu voltant s'hi ha desenvolupat històricament l'activitat agrícola i forestal que ha configurat el paisatge actual. | 08261-89 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | 41.6613900,2.6808300 | 473427 | 4612231 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat en el ple municipal del dia 2 de juliol de 2009 la sol·licitud d'adhesió a l'àmbit del Pla Especial del Montnegre i el Corredor i en conseqüència formar part del Consell Coordinador, com a òrgan gestor del Parc. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||
| 50464 | Boscos de l'Obaga de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-lobaga-de-lotzet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. | Àrea boscosa, situada a l'entorn d'on hi ha el pou de glaç, que es compta entre els llocs del Bages on la vegetació primitiva està més ben conservada. En aquest punt la riera de Guardiola forma uns espectaculars espadats rocosos. La zona més interessant és a l'obaga de l'Otzet, al vessant nord-oest de la serra de l'Otzet, que abasta una extensió considerable, d'unes 25 ha pel cap baix, amb bosc de roures i aurons negres majoritàriament. Val a dir que l'auró negre és un arbre o arbust molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. D'especial interès és la zona més propera al pou de glaç, ja que no es va cremar en l'incendi de 1986 i constitueix una veritable joia per als botànics: al sotabosc hi trobem arbustos com els boixos, marfulls i galzerans. I també altres espècies més rares, com l'arbre moixera del pastor (Sorbus torminalis) o l'arbust espantallops (Colutea arborescens). | 08098-5 | Serra de l'Otzet | La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però des d'aleshores els arbustos i els arbres han rebrotat amb força. La part no cremada, precisament la més propera al pou de glaç, és la que ha conservat les característiques botàniques més interessants. | 41.6887300,1.8089100 | 400877 | 4615903 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es tracta d'una zona de difícil accés a causa de l'important desnivell entre la carena de la serra de l'Otzet i la riera de Guardiola. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||
| 68871 | Font del Cargol / Vessants de Puig Cúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-vessants-de-puig-cugul | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola, bàsicament oliveres i vinya, també hi ha terrenys erms. El substrat muntanyós és de conglomerats terciaris. La font del cargol està emplaçada al NE del Puig, a tocar del bosc. Les troballes superficials d'indústria lítica es dispersen en dues zones de cara al nord d'aquesta elevació: 1. És el punt de la Font del Cargol i els seus voltants: indústria lítica, sobre sílex, del període neolític - eneolític (laminetes, geomètrics). 2. A tota la vessant nord/nord-est del Puig Cúgul i enmig de la zona conreada apareixen restes lítiques de sílex: ascles tipus Llevallois, fragments i ascles sense retocar, etc. | 08287-41 | Cara nord de Puig Cúgul | L'Antoni Freixes, component del 'Grup Arrels' de Sant Pere de Riudebitlles, localitzà en aquest indret, amb motiu d'unes esplanacions agrícoles -de data imprecisa -, un possible fons de cabana (taca de cendres i un fragment de ceràmica a mà indeterminat). | 41.4440900,1.7119600 | 392403 | 4588858 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els arqueòlegs responsables de realitzar l'inventari del Patrimoni arqueològic van considerar les restes lítiques del primer punt com a fruit d'una aportació secundària, per la dinàmica de vessant. En el cim del Puig està documentat un important taller lític del mateix període.La segona àrea la van atribuir al període del Paleolític Mitjà, un taller lític superficial. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 39945 | Quintana de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-plandolit | Àrea agrícola de grans dimensions destinada al cultiu dels cereals, situada al sud del municipi, a tocar amb el terme de Santa Eulàlia de Ronçana. Els camps de Can Plandolit, juntament amb els de Can Jaumira, formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. Aquests camps són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions, que van del verd al daurat del cereal. | 08005-76 | Can Plandolit | 41.6472100,2.2507000 | 437603 | 4610879 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 68874 | Torrent Xic - Can Torrent Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-xic-can-torrent-xic | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola de conreu de vinya, situada entre el Torrent Xic, a 150 m a l'est, i el Torrent Gran, a uns 100 m a l'oest. No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08287-44 | Plana del Torrent Xic | L'estació arqueològica fou localitzada per Pere Giró i Romeu l'any 1950, a partir de la troballa de materials arqueològics en superfície, pels marges del camí que porta a les vinyes conreades: fragments de tègula, de dolia, d'àmfora romana i blocs de granit. A més, en les seves notes de camp, Romeu assenyala la localització, a partir d'informació del propietari del terreny, d'unes sepultures romanes quan aquest feia treballs amb el tractor. El terreny fou aplanat a principis dels anys '70, rebaixant una petita elevació on es localitzaren els materials. D'aleshores ençà, els treballs per a condicionar els camps de conreu no han parat. Aquesta és segurament la causa de l'actual manca de troballes en superfície. | 41.4282200,1.7074900 | 392003 | 4587101 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, a tall de conclusió es tractaria d'un assentament agrícola d'època romana (vil·la o pagus), sense poder precisar el tipus, l'extensió ni la cronologia, per manca de dades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 68028 | Àncora de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-ferro | Sense data | Àncora de ferro, inclinada i col·locada sobre un pedestal de pedra. | 08270-739 | Pg. Ribera, entre els carrers Tacó i Nou | 41.2348000,1.8104300 | 400310 | 4565505 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 98|103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||||
| 85174 | Àncora de d'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-davinguda-catalunya | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de tipus Almirallat que es caracteritza per tenir una peça llarga (anomenada cep) que, fixada a l'extrem de l'àncora perpendicularment al pla determinat pels dos braços (part inferior de l'àncora) i la canya (part perpendicular), fa adoptar a l'àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons marí. També hi ha una part de la cadena que servia per ancorar al vaixell, s'ajunta en un peça rodona anomenada cigala, mitjançant un grillet d'unió. | 08074-127 | Rotonda av. Catalunya | Àncora cedida per la central tèrmica Foix mitjançant conveni de cessió signat el 13 de setembre de 2017 i ratificat per acord de la junta de govern local de 28 de març de 2018. Es tracta d'una cessió que va fer fa Endesa Generación, SA. Central térmica del Foix 1975-2015. | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 55779 | Coveta dels Penyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-dels-penyals | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Àmplia balma de 19 metres d'amplada que es va tancant en forma d'embut en la llargada de 5 metres. L'alçada a l'entrada és de 2,5 metres i que es va reduint conforme el sostre va descendint, on al final, tan sols compta amb 0,50 metres d'alçada. | 08148-35 | Penya Embalçada | Sembla producte de l'erosió lateral de la riera de Jafre, quan aquesta passava pel nivell actual de la balma. Membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981. | 41.2971500,1.8366300 | 402599 | 4572397 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||||||
| 44078 | Àlbers de la carretera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-de-la-carretera-de-santa-fe | XX | Àlbers situats al costat de la carretera de Santa Fe, a llevant del nucli urbà. Es tracta de diversos exemplars d'àlbers (Populus Alba) És una espècie originària del centre i sud d'Europa i de l'Àsia central. Es tracta d'una espècie que forma part de la vegetació de ribera, tot i que en aquest cas no ho està. | 08039-106 | Carretera de Santa Fe | 41.7233400,2.4668300 | 455653 | 4619197 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44078-foto-08039-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44078-foto-08039-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||
| 38003 | Àlber de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa | - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. | Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. | 08009-94 | Veïnat de la Pujada | 41.5557100,2.4093600 | 450746 | 4600618 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 77379 | La Pedra Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-blanca | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II-I aC | es desconeix l'abast real del jaciment per tractar-se de troballes en superfície. | s tracta de la troballa en superfície de material ceràmic arqueològic. En concret, l'any 1987, durant els rebaixos dels terrenys per instal·lar-hi el complex Illa Fantasia es van documentar fragment d'àmfora itàlica, ceràmica de vernís negre del tipus Campaniana B, àmfora romana local, ceràmica ibèrica comuna a torn i a mà i dolies. No es va documentar cap estructura arquitectònica ni material constructiu. La presència a la zona del camí del mig, brancal de la Via Augusta i d'altres jaciments i punts de trobada, fan pensar que es tracta de material d'origen proper. | 08214-291 | Illa Fantasia | Jaciment documentat l'any 1987 per Jordi Bagà i Ramon Coll, que efectuaren la troballa dels materials. | 41.5037500,2.3638400 | 446907 | 4594876 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 80990 | Restes d'una resclosa i de tres molins als Gorgs Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-resclosa-i-de-tres-molins-als-gorgs-blaus | https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ | l'erosió afecta a les restes conservades. | les restes del que podrien correspondre a un antic trull es localitzen al vessant oest de la roca per la qual discorre la riera la Golarda a la zona dels Gorgs Blaus. Es tracta d'un conjunt d'encaixos entre els quals hi ha diversos forats de planta circular, entorn a una cinquantena, uns recs o canals i uns espais a manera de fornícula, tot excavat a la roca. Les mides dels forats són diverses, entre els 11 i els 20 centímetres. Sembla que part dels forats i els encaixos visibles podrien correspondre a una estructura d'alguna antiga resclosa, altres a una passera. D'altra banda, també es conserva un altre encaix que segons Francesc Roma podria tractar-se d'un trull d'oli mogut per animals. | 08128-56 | a la roca per on discorre la riera de la Golarda, a la zona dels Gorgs Blaus. | Es desconeix l'època en que es van construir aquests elements ni tampoc fins quan van estar en ús. | 41.7735400,2.0255700 | 419014 | 4625092 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 80969 | Creu del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | la creu del cementiri està ubicada a la zona central del conjunt. Es tracta d'una creu de pedra, formatda per una estructura d'una columna damunt d'un pedestal rematada amb una creu de pedra treballada escultòricament. El pedestal és una base quadrada amb un esglaonat. | 08128-35 | al cementiri municipal, situat al nord del nucli urbà, a poca distància del camí de la Coma. | L'any 1910 es va construir el cementiri nou de Monistrol de Calders. Fins llavors el cementiri es troba a la zona de la sagrera just davant de l'església, entre aquesta i la part posterior de la casa de ca la Miquela. En algunes fotografies antigues encara es pot veure la ubicació del cementiri antic amb una pedestal i una creu també a la part central del recinte. | 41.7648800,2.0165700 | 418255 | 4624139 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80969-foto-08128-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80969-foto-08128-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 43429 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-1 | AAVV (2011) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 4. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | l'escultura anomenada 'La pedrera', va ser creada per voluntaris de la Palma. Està construït amb un bloc de pedra calcària local combinant els talls fets amb màquina i el repicat manual, deixant alhora en part el seu aspecte original. Mesura, aproximadament, 120 cm d'amplada màxima i 235 cm d'alçada total. l'obra consta de cinc blocs de pedra, col·locats l'un sobre l'altre, ordenats de dalt a baix de més petit a més gran i separats entre sí per una ànima conformada per dues barnilles metàl·liques que suporten l'estructura creant un espai buit entre bloc i bloc. Aquestes barnilles confereixen a l'obra un aspecte de rotació espiral dels blocs. Dels cinc blocs, el que fa de base és el de majors dimensions (uns 80 cm d'alçada per 120 cm d'amplada) i compta amb inscripcions a la part davantera i de darrera. A la part frontal, sobre una superfície rebaixada per crear un pla inclinat, hi ha la inscripció “Vila de la pedra”, creada mitjançant la tècnica del baix relleu. A la part posterior, també sobre un pla inclinat i amb la mateixa tècnica que la descrita anteriorment hi ha inscrit el nom del municipi “LA PALMA DE CERVELLÓ” i, sota sobre un pla vertical creat artificialment a la roca hi ha inscrit mitjançant un baix relleu amb l'any de la seva creació (2008). Encara sota d'aquest, a mode de firma, hi ha les lletres “πKPdra” gravades a la roca. Els quatre blocs restants semblen formar part d'un únic bloc que ha estat subdividit en quatre fragments. A la part frontal del monument, canals rebaixats a la roca, mecànicament i de diferents amplades, recorren aquests quatre blocs de dalt a baix. A les altres tres cares s'hi ha practicat un únic rebaix per cara bé sigui formant un canal horitzontal bé o formant un quadrat. | 08905-66 | Encreuament de l'Av. Catalunya i del camí de les Roquetes | En la IV edició de la Fira del Mineral i de la Pedra celebrada a la Palma l'any 2008 i amb l'ajuda de tots els palmarencs i palmarenques que hi van voler participar, es va donar forma a un monument de pedra anomenat 'La pedrera'. A mitjan setembre de 2010, aquest monòlit es va instal·lar a l'entrada del camí de les Roquetes com a símbol perenne de la relació de la Palma amb el món dels minerals i de la pedra. Una connexió entre el passat i el present que converteixen a la Palma en Vila de la pedra. | 41.4099600,1.9728400 | 414151 | 4584777 | 2008 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43429-foto-08905-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43429-foto-08905-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43446 | Alzinar de can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-mascaro | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques | Abocaments de deixalles des del polígon de can Mascaró | l'alzinar humit de la zona de la riera de Rafamans al seu pas pel polígon de Can Mascaró ocupa un espai molt reduït, però és l'únic alzinar plenament constituït en l'escala d'evolució natural d'un alzinar. Es caracteriza per la presència d'espècies de tendència submediterrània que s'afegeixen a les de l'alzinar típic. Destaca a l'estrat arbori el roure cerrioide (Quercus cerrioides); en l'estrat arbustiu i lianoide, l'aranyoner (Prunus spinosa), l'arç blanc (Crataegus monogyna), la ginesta triflora (Cytisus triflorus); en l'estrat herbori, la maduixera (Fragaria vesca), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el marxívol (Helleborus foetidus). | 08905-83 | Riera de Rafamans a l'alçada del polígon de Can Mascaró | 41.4032900,1.9814500 | 414862 | 4584028 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43446-foto-08905-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43446-foto-08905-83-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml