Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42155 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Xiprers de Monterrey (Cupressus macrocarpa) situats al cementiri. Algun d'ells té unes dimensions notables, amb alçades compreses entre els 15 i 18 m i un perímetre de tronc d'uns 2,80 m. El xiprer de Monterrey és un arbre originari d'Amèrica del Nord, es caracteritza per tenir forma cònica, amb les fulles d'uns 2 mm de longitud i inflades a la punta, les pinyes són de color bru rogenc i brillants (el xiprer comú té les fulles d'1 mm i les pinyes són de color bru grisenc). | 08030-228 | Cementiri (Camí del Cementiri) | 41.5285100,2.3722600 | 447630 | 4597620 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 77559 | Xiprer de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-cal-raimundet | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | No s'observen ferides ni malures. | Xiprer centenari que presideix la masia de Can Raimundet. Els seus 25 metres d'alçada el fan visible des de ben lluny. Les dimensions i la simbologia que el caracteritzen com un arbre singular són el seu port piramidal i el seu llarg tronc rectilini de 5 m d'alçària per una capçada màxima de 3,5 m. Mesura 1,90 m de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des de terra) i 2,30 m de volt de soca (mesura presa arran de terra seguint la circumferència del tronc). Les fulles dels xiprers són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. El troc es va esquerdant amb el pas del temps i presenta una tonalitat que va del marró al grisós. | 08222-53 | Sant Joan Samora | La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.4628100,1.8553900 | 404412 | 4590768 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre és originari de l'Orient, concretament des de d'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els deu graus sota cero. Pot arribar a ser centenari i mesurar 35 metres d'alçària si les condicions del lloc on hi creix són les idònies. L'emissió de pol·len pot tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on hi ha molt de vent s'utilitza en plantacions al·liniades per tal de frenar-lo. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 39882 | Xiprer de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-plantada | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | No s'observen anomalies facin perillar la seva salut. | Xiprer (Cupressus Sempervivens) amb un alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,9 m, classe diametral de 90-95 cm, un diàmetre de 91 cm, i un perímetre de capçada de 50,3 m. Presenta un port majestuós i una potent ramificació. Es pot apreciar una asimetria en la capçada fruit del seu contacte amb la paret de la casa de Can Plantada. | 08005-13 | Can Plantada | 41.6519000,2.2496100 | 437517 | 4611400 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39882-foto-08005-13-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39456 | Xemeneia de la Fàbrica d'El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-del-tint | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Xemeneia situada a la nau més occidental d'El Tint. Està feta amb totxanes lligades amb ciment i tot el conjunt té una alçada d'uns 11-12 m respecte el nivell del terra. Es conserva gran part del forn que hi havia, amb l'obertura per on s'introduïa la font de calor. Aquesta part presenta unes totxanes de color blanquinós fins a l'alçada on hi hauria el sostre. La xemeneia està feta amb totxanes de color natural, i es va estrenyent amb l'alçada. | 08012-228 | Avinyó | Fàbrica destinada en els seu orígens a la confecció de teixits de cotó. El seu creador va ser Antoni de Barnola i es féu construir la fàbrica, segons Mossèn Tresserra, a un paleta d'Artés anomenat Miquel. L'edifici va ser beneït pel mossén Miquel Ballart a 18 de novembre de 1898. | 41.8618700,1.9826000 | 415559 | 4634940 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39456-foto-08012-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39456-foto-08012-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73504 | Xemeneia de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-jane | XIX | Xemeneia o fumeral vertical, d'una trentena de metres, d'una antiga bòbila, feta de maons massissos d'obra vista, amb quatre anelles de ferro de subjecció, a la meitat inferior. Conserva la cambra de combustió, tot i que amb l'entrada mig tapiada i usada com abocador. | 08305-274 | Bòbila Jané | 41.3547100,1.7078400 | 391911 | 4578940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 87480 | Torre SGAB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sgab | XX | Xemeneia metàl·lica que és utilitzada en el procès d'aireació d'aigües. Te secció circular i està envoltada d'una estructura metàl·lica. | 08158-319 | Llera del riu Llobregat | 41.4353800,1.9966400 | 416173 | 4587576 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87480-foto-08158-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87480-foto-08158-319-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 40764 | Xemeneia de bòbila d'en Baucells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-bobila-den-baucells | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XX | La part superior està malmesa i presenta esquerdes. | Xemeneia isolada situada en el solar on hi havia la bòbila d'en Baucells, al costat de l'autovia. És de planta hexagonal troncocònica, sobre una base també hexagonal acabada amb motllures. La part superior està rematada per un collarí hexagonal esgraonat. El parament és de totxo vist. | 08017-130 | Pla de Balenyà | La bòbila d'en Baucells va construir-se a la dècada de 1940 per encàrrec del Sr. Baucells de Tona. Inicialment, es dedicà a la fabricació tradicional de rajols i teules. Fa uns anys el conjunt fou enderrocat, quedant com a únic testimoni la xemeneia. | 41.8388000,2.2336300 | 436371 | 4632162 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40764-foto-08017-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40764-foto-08017-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37878 | Xemeneia Destil·leries Sorel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-destilleries-sorel | XIX | Xemeneia industrial de secció quadrada feta de maó pla, sense arrebossar. A la part més alta hi ha una doble cornisa fetes amb el mateix maó. Pertanyia a una destileria però actualment no s'utilitza. No es troba aïllada sinó que la base està dins una nau industrial tancada a la que no hi hem tingut accés. | 08007-193 | Rial del Bellsolell, s/n | Pertanyia a les antigues destil·leries Licors Sorel, Destil·leries del Maresme, S.A. | 41.6103600,2.5419200 | 461832 | 4606618 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 42641 | Xemeneia de la bòvila Mas Manolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bovila-mas-manolo | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | Xemeneia de totxo vist, aplantillat. Presenta una base quadrada feta també de maons, d'un metre cinquanta d'alçada i amb una boca, encarada a migdia. Aquesta presenta una entrada construïda amb un arc de mig punt realitzat a partir d'una filera de maons disposats verticalment i una porteta de ferro. Per damunt, la xemeneia, que consta d'un fust en forma troncocònica d'uns 25 metres d'alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt. La xemeneia no presenta grans esquerdes que posin en perill el seu equilibri només una d'uns 80 centímetres situada just per sota del coronament. | 08033-200 | A l'entrada del municipi per la carretera C-1314 | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses i pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6352700,2.1761400 | 431381 | 4609610 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42641-foto-08033-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42641-foto-08033-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 42530 | Xemeneia de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-llana | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | Xemeneia de totxo vist aplantillat. No presenta base ja que aquesta va desaparèixer amb la reforma de l'edifici, per tant actualment parteix del mateix nivell del sòl. Consta tan sols d'un fust en forma troncocònica d'uns 25 metres d'alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt de la fàbrica i es contraposa a l'horitzontalitat d'aquesta, formant una bella composició de volums. Té quatre anelles de ferro formant un collarí, repartides per la xemeneia per evitar que el tronc es doblegui. Just abans de la sortida de fum, s'observa un cinquè collarí, a mena de cornisa, format per dues rengleres de maons. Damunt de la cornisa hi ha un parallamps. | 08033-89 | carrer de Montserrat | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera, els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses, pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6318900,2.1727600 | 431096 | 4609237 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42530-foto-08033-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42530-foto-08033-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 64746 | Xemeneia de la Fàbrica de Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-cartro | PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | XX | L'estructura està a tocar del canal, envoltada de vegetació i té alguns grafits pintats a la part baixa. S'està degradant progressivament. | Xemeneia de secció circular feta de maó ceràmic vist, edificada sobre una base feta de pedra i morter de planta quadrada. El tronc té forma d'un con truncat, que es genera a partir d'una circumferència, fa uns 14,33 m d'alçada i té un diàmetre a la part superior de 1,7 m i uns 2,4 m a la part baixa. Per a la construcció de la xemeneia es van utilitzar maons aplantillats de color vermellós, si bé a cada pocs centímetres, es defineix un cercle de maons de color groguenc. Aquesta disposició alternant les franges més gruixudes de línies de maó vermell amb una línia de color groc es repeteix fins al coronament de la xemeneia i ajuda a percebre la seva esveltesa. La base és de planta quadrada, de 3,25 m de costat i té un fris de maó de 0,35 m de gruix que forma un dentellat ornamental. Aquesta base es troba parcialment terraplenada i n'emergeix una part d' 1,75 m d'alçada, la resta no és visible. Estava vinculada al tiratge d'una caldera de vapor. A simple vista no es veuen evidències d'haver patit cap reforma o modificació. L'estructura està a tocar del canal, envoltada de vegetació i té alguns grafits pintats a la part baixa. | 08244-9 | Entre el canal de la dreta del Llobregat i la riera de Ca n'Isbert, en el vial de la BV-2002 | Segons consta en la matrícula industrial de l'Ajuntament de Santa Coloma, entre els anys 1921 i 1922 es documenta l'empresa anomenada 'Viuda de Ramon Esteva', que tributava 1.121,24 pessetes per '1 máquina para fabricar cartón ordinario por el procediment continuo 1 metro o centimetros' i també 168,19 pessetes per '15% fuerza hidráulica'. És a aquesta empresa a qui s'atribueix la construcció de la xemeneia. Entre el 1922-1923 aquesta societat ja havia passat a mans de Metje Bové que la mantingué fins al 1934, quan apareix com a propietari Zoïl Janés. A partir del 1941 fins al 1960 quan es va tancar, és propietat de Josep Maria Frigola Carreras. A la dècada dels 80 s'hi va instal·lar un magatzem de ferros i posteriorment es va enderrocar, deixant únicament com a testimoni del seu passat la xemeneia | 41.3681000,2.0273600 | 418656 | 4580077 | 1921 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Empresa Viuda de Ramon Esteva | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 77229 | Xemeneia de la Manigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-manigua | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Xemeneia de planta quadrada i estructura lleugerament cònica, més ampla de la part de baix que de la part superior, on sobresurt un petit anell d'obra a modus de cornisa. Està feta de maó vist. | 08214-141 | Carrer de les Balears, 6 | La Manigua era una fàbrica situada en aquest carrer que el 1931 consta la firma d'Antonio Malaret Vilar amb 48 telers i els anys següents Federico Torelló Cendra només n'hi té 20. L'any 1936 hi consta Joan Colomer Ribas amb 70 telers. Després de la Guerra Civil espanyola hi figura l'empresa Noguera i Jordà. | 41.5201900,2.3590300 | 446519 | 4596704 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77229-foto-08214-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77229-foto-08214-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En la seva catalogació es fa referència a aquest element com una fita en el paisatge. Amb la promoció d'habitatge que ha sofert l'antiga fàbrica de La manigua, la xemeneia ha quedat enmig de blocs de pisos que fan qüestionar aquesta afirmació. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 66869 | Xemeneia de la bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-can-rossell | AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd. | XX | Xemeneia de planta hexagonal dividida en dos trams, més ampla a la base que al cim. Construïda amb totxos, el tram inferior presenta una porta amb arc de mig punt, i està separat del tram superior per una sanefa feta a partir de tres línies de maons esglaonats, pintats de blanc i verd. El tram superior, igualment hexagonal però més estret, no presenta cap obertura, i està coronat per una sanefa de tres línies de maons pintats de verd. | 08273-86 | Intersecció de la carretera BV-2427 amb camí de la urbanització de Can Rossell | 41.4011100,1.8103300 | 400555 | 4583968 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66869-foto-08273-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | És un dels pocs elements d'arqueologia industrial que es conserven a Subirats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 64229 | Xemeneia de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-roca | XX | La part superior està malmesa. | Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i està coronada per un collarí. El parament és de totxo vist aplantillat. | 08231-461 | Rambla del Garraf | La Bòbila Roca va començar la seva activitat entorn els anys 40 del segle XX. Estava dedicada a la fabricació de material de construcció. Al cap de pocs anys, el senyor Antoni Roca, va notificar que durant l'extracció de les argiles de la bòbila va posar-se al descobert material arqueològic. Les excavacions posteriors van confirmar l'existència d'un jaciment que comprèn des del neolític mitjà fins a l'època ibèrica. | 41.2346700,1.7472500 | 395015 | 4565565 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64229-foto-08231-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64229-foto-08231-461-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 78812 | Xemeneia de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i poca alçada, amb la boca de fums que presenta un coronament a manera de barbacana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-110 | Carrer de la Fàbrica, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9649000,1.8838900 | 407515 | 4646482 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78812-foto-08175-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78811 | Xemeneia de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-vidal | VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i d'una alçada notable que fa que sigui, actualment, la més alta de la comarca del Berguedà. La boca de fums presenta un coronament a manera de barbacana. Per la seva situació identifica el conjunt fabril de cal Vidal. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent; les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera, i els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums; el fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-109 | Recinte fabril de la Colònia Vidal, 08692- Puig-reig | Malgrat l'importantíssim paper que desenvolupava l'energia hidràulica a la colònia Vidal, aquesta es va haver de complementar amb l'ajuda d'una màquina de vapor. La última que es va posar en funcionament s'inaugurà el 1945-47 i respon al necessitat d'aconseguir energia regular degut a la gran quantitat de màquines, el triple torn de trebalal i a superar les deficiències del subministre elèctric en uns anys, els de la postguerra, de restriccions elèctriques. El carbó arribava a la colònia amb ferrocarril procedent de la conca carbonífera de l'alt Berguedà (Cercs-Fígols). La construcció de la màquina de vapor amb els seus edificis annexes, inclosa la caldera i la xemeneia, va suposar la desaparació de part de l'inicial nucli obrer, situat molt a prop de la fàbrica; la xemeneia i les antigues carboneres, construides a començaments del XIX, s'aprofitaren per a fer funcinar la màquina de vapor i lescalderes inatal·lades a mitjans s. XX. Per tant, podriem dir que el recinte fabril que es pot veure avui en dia es el resultat de les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la seva història. És per aquest motiu que els murs estan plens de marques d'obres que senyalen ampliacions, obertures de portes o tancaments de finestres. | 41.9424000,1.8809300 | 407237 | 4643987 | 1901 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78816 | Xemeneia de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-marcal | CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R (2000). Les Colonies Tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R. Cal Marçal, Parc Fluvial del Llobregat, s.d. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i amb la boca de fums amb un coronament a manera de barbacana; el coronament és amb doble collarí, i consta també d'una escala de gat amb proteccions circulars i un balcó metàl·lic amb una barana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-114 | Recinte industrial Cal Marçal, 08692-Puig-reig | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. | 41.9566300,1.8809000 | 407255 | 4645567 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 78815 | Xemeneia de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i amb la boca de fums amb un coronament a manera de barbacana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-113 | Recinte Industrial de Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9763100,1.8817000 | 407350 | 4647751 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 43166 | Xemeneia de la bòbila de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-dusfort | XX | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç de base quadrada que formava part d'una bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada en la que es pot observar, a la cara oest, una obertura tapiada, feta també de maó. A sobre de l'obertura hi ha un coronament amb motllures que es van estrenyent de baix cap a dalt. El segon cos és pròpiament la xemeneia La planta és quadrada, amb petites obertures. El coronament de la xemeneia esta constituït per una motllura. Té petites edificacions adossades a la part inferior. Esta envoltada de vegetació. | 08036-190 | Dusfort | De l'antiga bòbila de Dusfort, aquest element fou el primer que es construí a inicis del segle XX. | 41.7376100,1.4966700 | 374986 | 4621736 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||
| 80091 | Xemeneia d'antiga bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dantiga-bobila | XX | Només es conserva la xemeneia | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç d'aproximadament uns 20 x 2,30 m de base quadrada que formava part d'una fàbrica de maons o bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada de 2 x 2,30 m en la que es pot observar, a la cara sud, una porta tapiada d'1 x 0,50 m amb arc rebaixat, feta també de maó. A sobre de la porta hi ha tres forats quadrats d'imposta de bigues. El segon cos és pròpiament la xemeneia de 18 x 1,90 m aproximadament. La planta és quadrada però a mida que es va estrenyent a la sortida es va estrenyent fins arribant a 1,50 m d'amplada. A la banda oest de la xemeneia hi ha una porta d'1,60 m sense tapiar. | 08138-183 | Casc Urbà. A l'est de la vila, al polígon de 'La Bòbila'. | 41.8153500,2.1381500 | 428417 | 4629634 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 63364 | Xemeneia de la fàbrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Xemeneia de la fàbrica de Valls de Torroella, emplaçada a llevant del complex de naus industrials d'aquesta antiga colònia. En Aquest sector hi havia les instal·lacions del vapor, que complementaven l'energia generada a partir del salt d'aigua. Actualment n'ha quedat només la xemeneia, que esdevé un element simbòlic de la tradició industrial de la colònia. Consta d'una base de planta quadrada més el típic con allargat | 08229-511 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8467000,1.7209700 | 393819 | 4633546 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63364-foto-08229-511-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Suibirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 55697 | Xemeneia de cal Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-montane | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-44 | XX | Xemeneia de l'antiga fàbrica de cal Montané. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós) disposat a trencajunt amb morter de calç. La base té forma de prisma quadrangular, amb cornisa de coronament formada per diverses filades de maó que sobresurten del pla vertical. La cara sud forma un rectangle refós respecte el pla de façana, amb la part superior en arc pseudoconopial invertit. L'obertura d'accés, tapiada actualment amb maó, es troba també en aquesta cara. El fust és de forma troncocònica, amb una anella de ferro de subjecció cap a mitja alçada. El coronament està constituït per una primera motllura, a manera de collarí, un cos cilíndric llis i una segona motllura de tres gruixos de maó en filades avançades. Es tracta d'una de les tres xemeneies industrials que queden completes a Olesa. | 08147-193 | Antiga fàbrica de cal Montané (Carrer Margarida Biosca, núm. 28) | L'any 1898 s'havia fundat, al sud de l'actual illa de cases, la fàbrìca Sánchez, que és la més antiga d'aquest sector. Aquestes naus del sector nord corresponien a l'antiga fàbrica Montané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes. Més endavant, les naus han estat habilitades de nou per a altres usos industrials. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca. | 41.5421800,1.8988000 | 408150 | 4599532 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||||
| 52396 | Xemeneia bòbila Oliveros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-bobila-oliveros | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Oliveros i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció circular i feta de maons. | 08101-111 | Carrer de Menéndez Pidal, s/n (Parc de les Planes) | Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle. | 41.3679100,2.1052100 | 425166 | 4579986 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52396-foto-08101-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52396-foto-08101-111-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 52350 | Xemeneia Bòbila Goyta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-bobila-goyta | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Goyta i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció quadrada, feta de maons. | 08101-57 | Carrer de Menéndez Pidal, s/n (Parc de les Planes) | Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle. | 41.3661400,2.1048200 | 425132 | 4579790 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52350-foto-08101-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52350-foto-08101-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 55737 | Xemeneia del Vapor Cremat (Paños Margarit S.A.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-vapor-cremat-panos-margarit-sa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX | Deformació i inclinació a la part superior. | Xemeneia corresponent a l'antic Vapor Cremat. És feta de totxo refractari i anelles de ferro; el totxo és aparellat a trencajunt, disposat en filades horitzontals regulars i unit amb morter de calç. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana. A la cara oest es troba l'obertura d'accés a l'interior, tapiada amb maó. El seu fust és troncocònic, amb 14 anelles de ferro que subjecten la fàbrica de totxo. El coronament és de forma circular amb una motllura a base de filades avançades de totxo. Es tracta de la xemeneia més alta del terme d'Olesa. | 08147-233 | Paños Margarit (Ctra. C-1411, km. 2,5) | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5422000,1.8842800 | 406939 | 4599550 | 1855 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||
| 42555 | Xemeneia de l'antiga bòvila de la Borda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-bovila-de-la-borda | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. Varis autors. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | pel que fa a la part superior de la xemeneia, presenta perill d'enderroc degut a la seva inclinació; s'hauria de procedir a la seva restauració, desmuntant el tros afectat, intentant alhora reciclar les peces de ceràmica per construir de nou, amb el màxim de peces originals, la part més superior de la xemeneia i restaurar el coronament. Es podrien posar uns cèrcols d'acer inoxidable amb la finalitat d'abraçar la fumera i que no es torni a obrir. Es podria afegir un parallamps. | Xemeneia construïda en totxo vist aplantillat, actualment dividida en tres cossos degut als reforços de ferro col·locats segurament ja fa anys. Consta d'una base de planta circular de 2 metres d'alçada, i d'un fust en forma troncocònica d'uns 30 metres; el coronament és amb doble collarí. Actualment només en queda la xemeneia. La part alta d'aquesta xemeneia presenta esquerdes importants degut a la seva inclinació. | 08033-114 | Cruïlla C-1415 de Caldes a Granollers amb C-59 | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses, pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6334700,2.1743600 | 431231 | 4609411 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42555-foto-08033-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42555-foto-08033-114-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 55695 | Xemeneia d'Indústria Olesana, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dindustria-olesana-sa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-42 | XX | Xemeneia conservada dins del conjunt industrial del Molí, conegut antigament com a Indústria Olesana, S.A. Es tracta d'una xemeneia de totxo refractari disposat a trencajunt en filades horitzontals regulars, de forma troncocònica. Actualment només en queda dempeus la meitat inferior. | 08147-191 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5357000,1.8920300 | 407576 | 4598820 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||||
| 40214 | Xarxa de recs de Can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-recs-de-can-pages | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | en estat d'abandó | Xarxa de recs situada entre Can Pagès Vell i Can Pagès Nou, que permetia regar bona part dels camps de la zona, amb l'aigua provinent del pou gros. Les sèquies són fetes de paredat comú, coronades amb rajola i de mides variables segons els trams -oscil·len entre 70 cm i 1m d'amplada i 50-80 cm d'alçada-. | 08005-345 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·les 102 i 103 | 41.6388300,2.2757400 | 439680 | 4609931 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 55669 | Mines subterrànies d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-subterranies-daigua | Anònim (1989). 'Retrobant el casc antic. Una casa pairal olesana del s. XVI', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. Núm. 43 (abril) Anònim (1989). 'Pagesos, paraires i l'aigua', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. Núm. 45 (octubre) COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 252-256 | XVI-XX | Estat de conservació irregular i força desconegut. | Xarxa de mines que, des d'antic, canalitzen subterràniament l'aigua dels aqüífers i torrents d'Olesa, una vila que es caracteritza per l'abundància d'aigua. Aquestes mines es troben situades a la zona del nucli antic i ja estan documentades al segle XVI. El seu recorregut, que no necessàriament coincideix amb els carrers, és el següent: una mina ve del pou del carrer de Santa Oliva i es dirigeix cap als carrers de la Creu Reial i Hospital, plaça Nova, carrer de l'Església i plaça de les Fonts. Aquí té un punt d'accés per la tapa de clavegueram que hi ha al costat de la font. Una altra mina surt de la plaça de les Fonts en direcció nord-oest cap a la plaça de la Cendra i travessa els carrers de Dalt i de Baix fins a la font d'en Roure, on hi ha un punt d'accés a la mina. Un altre tram de mina conservat discorre pel carrer del Coscoll i, a l'alçada del carrer de Dalt, es bifurca en un ramal que continua fins al final de carrer i un altre que va cap a la font de can Solé. Antigament de la mina d'aquest carrer en sortia una canonada que subministrava aigua a la colònia Sedó. També hi ha una mina que canalitza l'aigua des de la part alta de la vila fins a la font de Vilapou i, probablement, n'hi ha una altra encara al carrer de les Escales. Normalment consisteixen en una canalització excavada directament al terra i sense cap revestiment, tot i que en alguns casos s'han recobert amb una volta d'encanyissat. Aquesta xarxa de mines connecta amb els pous que tenien moltes cases, sobretot les de la part alta de la vila, alguns dels quals encara es conserven, tot i que sovint han estat colmatats. Els accessos a les mines es poden fer a través de les cases particulars o en alguns accessos públics, com els que existeixen al carrer Coscoll, número 23 (actualment tapiat amb una fusta), o bé els que ja hem esmentat de la plaça de les Fonts o de la font d'en Roure. Aquest últim consisteix en una finestreta, actualment tapiada, sobre la font. Més recentment, la Societat Minera Olesana ha aprofitat algunes de les mines per fer-hi passar canonades d'aigua de la xarxa d'abastament públic. | 08147-165 | Nulci antic d'Olesa | Olesa és un lloc amb abundància d'aigua. El mateix nom d'Olesa deriva probablement de l'arrel pre-romana ol o or, que significa aigua. Un fet que corrobora aquesta hipòtesi és que a l'actual plaça de les Fonts hi havia una surgència natural d'aigua que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicament suggereix un lloc on brolla l'aigua). L'aigua d'aquesta bassa, que posteriorment es convertí en una font, servia per a regar els horts que hi havia a la zona de l'actual Eixample i també per al consum domèstic. Des de molt antic aquesta aigua va ser canalitzada en diferents indrets de la vila, i al segle XVI aquestes mines ja estan documentades. A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins segles més tard i que permetia aprofitar els sobrants d'aigua d'algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts públiques. Era el Comú de la vila qui regulava l'ús de les aigües públiques de les mines que subministraven les fonts públiques: de la Plaça, de les fonts d'en Roure i de Vilapou. Al segle XVIII els paraires estaven situats majoritàriament al carrer de Baix, i tenien la zona d'estricadors al costat de la riera, amb diverses instal·lacions relacionades amb l'aigua que es nodrien de les mines. Periòdicament, les mines estaven subjectes a reparacions i treballs de manteniment, ja que amb el curs de l'aigua s'anaven enfonsant. L'any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l'objectiu d'explotar el subministrament d'aigües: la Sociedad Minera Olesana, que encara està en actiu. Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d'alguns torrents cap a la vila. Això va permetre aprofitar més encara el ric aqüífer del subsòl olesà per a l'abastament del consum domèstic, agrícola i industrial. | 41.5448900,1.8938200 | 407738 | 4599839 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||
| 42378 | La Marañosa. Casa de Fusta. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-maranosa-casa-de-fusta | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet unifamiliar envoltat de jardí, perfectament adaptat al terreny escabrós que presenta el Turó de Caldes. Es tracta d'una molt curiosa construcció amb elements de fusta: terra i tancaments. Presenta un mur de pedra al voltant de la finca. Té varis accessos; n'hi ha un de lateral tancat. La casa és de planta baixa i primer pis. Façana de fusta i coberta de pissarra. La façana principal és està orientada en sentit oest, i dóna a la carretera de Sant Vicenç. La porta principal és de marc en forma d'arc de mig punt de fusta i presenta un grup d'escales de pedra per accedir a l'interior. Al primer pis hi ha un balcó-mirador perfectament adaptat a la coberta, que és de les anomenades de dues aigües. Les finestres són de marc rectangular, amb persianes de fusta de doble fulla, tant a la planta baixa com al primer pis de les distintes façanes. Trobem també una edificació de pedra per garatge amb entrada de fusta en forma de mig arc. El jardí és esplèndid, impressionen els pins i la varietat de cactus. | 08032-60 | Carretera de Sant Vicenç, 22-28 (08393 Caldes d'Estrac) | La Marañosa era la casa del pavelló de Suïssa a l'Exposició Internacional de Barcelona l'any 1929. Va ser desmuntada i portada de la capital catalana a Caldes d'Estrac per iniciativa de l'empresari Zobel, propietari de la marca Hispano-Suiza. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la seu de l'ambaixada dels Països Baixos que, com moltes altres delegacions internacionals, havia fugit dels bombardejos que patia Barcelona. | 41.5695100,2.5224100 | 460182 | 4602091 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42378-foto-08032-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42378-foto-08032-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42378-foto-08032-60-3.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbanitzable programat. Inventariada amb el núm. 39 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, una de les coses que més cridaven l'atenció de la Marañosa eren uns galls d'indis que hi havia al jardí de la casa. En Josep Riera, durant molts anys, va ser el jardiner de la casa i tenia cura d'una plantació de bonzais. | 107|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42375 | Torre Seldwyla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-seldwyla | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, tot i que a la façana li aniria bé una nova emblanquinada. | Xalet unifamiliar de planta baixa i una planta envoltat de jardí; és cantoner. La superfície del solar és de 104 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 90 metres quadrats, repartits entre una vivenda de 45 i un aparcament també de 45. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. La coberta és de teulada a dues aigües amb ràfec i carener paral·lel a la porta principal. A la planta baixa destaca la porta principal, que combina el vidre i el ferro, que es mostren en quadrícules. A la primera planta trobem un balcó sense decoracions i una finestra lateral. Les parets són emblanquinades. Destaca el gran jardí de pins amb un gran eucaliptus a l'entrada de la finca des del Passeig dels Anglesos. Disposa de varis accessos. Forma part de la finca el número 41 del carrer de La Paz destinat a garatge i habitatge auxiliar, al qual s'accedeix pujant una escala. La part davantera té només accés per a vianants. | 08032-57 | Carrer Ciutat de la Paz, 41 i 42 (08393 Caldes d'Estrac) | La família suïssa Gschwind va donar un quadre a l'església parroquial en senyal d'agraïment perquè el rector va deixar enterrar un familiar protestant al cementiri local (catòlic); aquest quadre encara es pot veure al cor de l'església. Durant un temps estiuejà a aquesta casa el pintor barceloní Laureà Barrau i Buñol (1864-1957). Entre els seus quadres de paisatges en destaquen alguns dedicats a la costa de Caldes d'Estrac. | 41.5666300,2.5225600 | 460192 | 4601772 | 1925 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42375-foto-08032-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42375-foto-08032-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42375-foto-08032-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 41 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 42370 | Can Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-humet | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, i façana regular. | Xalet unifamiliar d'estil noucentista de planta baixa i dues plantes. Les parets són emblanquinades. Es tracta d'una casa aïllada envoltada de jardí. El mur d'entrada i en general la decoració de tot l'edifici està basat en els arcs de mig punt. Tanca d'entrada de grans dimensions, de ferro, de color verd per fer joc amb la vegetació del jardí. El jardí està enrajolat, amb bancs i una font, de manera que sembla una petita plaça. El jardí ocupa dues terceres parts de la finca. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. La planta baixa presenta una porta principal d'arc de mig punt, dues grans finestres laterals i un afegit lateral usat com a aparcament amb entrada també d'arc de mig punt. La primera planta destaca per les dues terrasses amb doble pèrgola de fusta. La segona planta té un grup de finestres de diferents models. Una està centrada amb marc de pedra; a un lateral hi ha una típica finestra de la casa amb arc de mig punt; i a l'altre extrem finestrons triforats. Al capdamunt de l'edificació destaca una petita torre de guaita. | 08032-52 | Passeig dels Anglesos, 21 (08393 Caldes d'Estrac) | Anteriorment, aquesta casa era coneguda com Can Losada, que foren qui la feren construir. Els Losada eren una família del ram del tèxtil, que es dedicaven a la fabricació de tovalloles; crearen la marca 'El Oso'. | 41.5672400,2.5241300 | 460324 | 4601839 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42370-foto-08032-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42370-foto-08032-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42370-foto-08032-52-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 44 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42379 | Can Marcelino Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcelino-coll | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet unifamiliar d'estil colonial de planta baixa i una planta envoltat d'un jardí d'extraordinària qualitat i col·locat en un terreny escabrós perfectament integrat al Turó de Caldes. La superfície del solar és de 12.768 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 492 metres quadrats, repartits de la següent forma: vivenda 389, aparcament 43 i espai esportiu 60. Per tant, hi ha uns 11.000 metres quadrats de terreny, en la seva majoria arbrat. Per arribar al xalet cal anar per un camí que va pujant cap a la residència. Ja dins de la finca, queda envoltat de vegetació i per les nits està il·luminat amb fanals baixos sobre fusta. La reixa d'accés a la finca és allargassada. Al capdamunt d'aquest camí trobem l'edificació d'estil colonial. La façana principal està orientada en sentit sud. La planta baixa presenta un porxo amb una sèrie de columnes, mentre a la primera planta hi ha una terrassa amb una barana de ferro i tot un seguit d'accessos a l'interior de la casa. Les parets de l'edificació són emblanquinades. La coberta és a quatre aigües amb ràfec. La resta de les façanes presenten les mateixes característiques que la ja descrita, amb porxo a la planta baixa i terrassa amb barana a la primera planta; de fet, aquesta barana mirador dóna la volta a la casa. Hi ha una edificació menor usada com a aparcament i també una piscina. De la vegetació del jardí podríem destacar la varietat de cactus (sobretot atzavares) i els nombrosos pins. | 08032-61 | Carrer del Pont del Sergent, 1 (08393 Caldes d'Estrac) | Marcelino Coll era l'amo de l'empresa Can Valls, i un dels seus fills es casà amb una filla de la reconeguda família barcelonina Ortega-Costa. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), i seguint el que també feren altres delegacions internacionals, el Consolat de França marxà de Barcelona, durament bombardejada, i s'establí a Caldes d'Estrac, en concret a Can Coll. El 1961 es feren als jardins de la finca de Can Marcelino Coll fins a tres representacions de l'obra Nausica de Joan Maragall, amb muntatge d'Esteve Albert. Aquesta representació va ser promoguda per la Comissió local d'Homenatge al poeta en el 50è aniversari del poema. | 41.5689900,2.5204900 | 460021 | 4602034 | 1917 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42379-foto-08032-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42379-foto-08032-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42379-foto-08032-61-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona de verd privada. Inventariada amb el núm. 57 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 42361 | Can Baya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baya | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet unifamiliar aïllat de planta baixa i una planta envoltat de jardí. Estil internacional. Destaca la seva condició de casa aïllada en un conjunt de cases entre mitgeres. És un edifici de composició simètrica amb una coberta a quatre aigües amb ràfec i xemeneia. Les parets són emblanquinades. La façana principal que consta en el cadastre és el número 4 del Passeig del Mar. La planta baixa presenta porxo amb arcs de mig punt. La primera planta té una terrassa amb barana d'estil neoclàssic i dues portes de marc rectangular, amb persiana de doble fulla i tendal de color blau. A la part posterior, la del Passeig de les Moreres, mostra un estil semblant al descrit, amb un porxo amb arcs de mig punt, però a la primera planta, en lloc d'una terrassa, trobem dos balcons de barana neoclàssica i accessos de porta de doble fulla amb persiana. Entre els dos balcons hi ha una porta que permet accedir al jardí gràcies a un tram d'escales. El jardí que envolta la casa està composat per plantes variades; destaca una palmera de grans dimensions. El mur del jardí és empedrat a la seva part davantera i amb una porta i barana de ferro forjat, mentre que el mur de la part posterior és baix i presenta una porta d'accés per a vehicles. | 08032-43 | Passeig del Mar, 4 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5695300,2.5295600 | 460778 | 4602090 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 49 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42372 | La Vilana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vilana | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Xalet unifamiliar aparellat envoltat de jardí de planta baixa i primer pis, d'estil internacional. Murs de pedres exteriors. Varis accessos: peatonal pel Passeig dels Anglesos i per a vehicles pel carrer Ciutat de La Paz. És destacable el tractament dels diferents materials, que formen grans superfícies, cosa molt pròpia de l'època; panells de llates, fusta envernissada, gresite, etc. Excel·lent combinació de la fusta amb la vegetació del jardí, on hi ha una palmera de grans dimensions. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. Es manté a tot el conjunt una unitat d'estil, amb façana de fusta, finestres i portes de la planta baixa de les mateixes dimensions. Al primer pis trobem un balcó modern de metall i vidre. La coberta és a dues aigües i ràfec. El jardí equival a la meitat de la finca disponible. | 08032-54 | Passeig dels Anglesos, 24 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. Als primers anys del segle XX Salvador Sellés bastí Ca la Vilana. | 41.5670900,2.5234400 | 460266 | 4601822 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42372-foto-08032-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42372-foto-08032-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42372-foto-08032-54-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 43 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78438 | Xalets 2 i 3 de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-2-i-3-de-borgonya | XIX | Xalet situat a l'entrada de la Colònia Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es divideix verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 2 i 3. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures del frontis són d'arc escarser, de les quals les del costat del portal són triforades. Totes elles incorporen motllures a la llinda i als ampits. El tractament del frontis, pintat de color terrós i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La façana de ponent presenta una galeria coberta a nivell de la planta baixa . La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics. | 08265-70 | Colònia Borgonyà | Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1. | 42.0647700,2.2404100 | 437156 | 4657247 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 54755 | Torre de cal Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-vivo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Xalet envoltat per un jardí, al costat de l'antic mas Aguilar. És una edificació que destaca en el context del nucli urbà on es troba situat. És una casa oberta als quatre vents, amb teulada a quatre vessants, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis. Té adossada una torre lateral. És un edifici de línia sòbria però amb una volumetria equilibrada i un aspecte elegant. Les façanes tenen uns mínims elements decoratius: les portes que donen a un balcó i les finestres ressaltades amb marcs motllurats, un fris a la part superior que comprèn tres airejadors de color blau i un joc de rajoles blaves i blanques que culmina la torre. Les parets són arrebossades i pintades de groc. | 08140-66 | Plaça Aguilar, 2 | Antigament en aquest indret hi havia ca la Xica i, al costat les dependències del mas Aguilar: un pati d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va entrar en negociacions amb el propietari del mas Aguilar, Josep Feliubadaló, per comprar el solar, coberts, pallisa i barri d'entrada a la casa. L'11 de març de 1933 consta en les actes municipals un seguit de donatius que varen fer diversos voluntaris per la construcció de la plaça Aguilar. El més important fou el de Lluís Tragant, descendents de ca la Xica. La casa es va construir en aquesta època. L'any 1936 la plaça ja estava urbanitzada i s'anomenava Ferrer i Guàrdia. | 41.7531100,1.9036000 | 408848 | 4622946 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la fitxa de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat aquest edifici apareix amb els noms de 'La Torre' o 'Ca la Xica'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 72767 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Xalet de planta baixa, pis i golfes, edificat en alt en relació al solar on s'ubica. Unes escales de fusta ens adrecen a les portes. La planta baixa està construïda amb pedres ben escairades, mentre que el pis, està pintat de blanc i en ell destaquen les finestres que fetes de fusta recorden un xalet suís. La teulada és de forma desigual, presentant unes elevacions a dues vessants a les diferents cares de l'edifici. La superfície total és de 216 m2 . | 08303-9 | El Parcet | 41.9792200,2.4232300 | 452218 | 4647630 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72767-foto-08303-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El valor patrimonial o cultural d'aquest element és discutible, malgrat tot, s'ha fitxat ja que es troba a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Sau' | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 42367 | Xalet del Passeig dels Anglesos, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passeig-dels-anglesos-8 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet de cantonada, de planta baixa i dues plantes. Comparteix mitgera amb la casa núm. 7 del Passeig dels Anglesos. Estil d'inspiració popular mediterrània i de parets emblanquinades. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. La coberta és de teulada amb ràfec a dues aigües, amb el carener paral·lel a la porta principal. Presenta a la planta baixa un porxo amb arcs de mig punt. La primera planta manté els arcs de mig punt a les finestres. Al segon pis hi ha dos balcons amb barana i amb ràfec superior i una altra finestra d'arc de mig punt, però més petita que les abans esmentades. La parcel·la presenta un pati davanter amb un tancat de mur baix i encanyissat que dóna al Passeig, i un jardí posterior que ocupa dues terceres parts de la finca. | 08032-49 | Passeig dels Anglesos, 8 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5678500,2.5258900 | 460471 | 4601905 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-3.jpg | Legal | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 47 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42365 | Casa del Passeig dels Anglesos, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-dels-anglesos-4 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet d'estil modernista entre mitgeres de planta baixa i dues plantes, amb patí davanter i jardí posterior. La façana principal és la que s'orienta en sentit sud-est, cara a la mar. La coberta de teulada amb carener paral·lel a la porta principal. La planta baixa presenta, en primer lloc, un grup de tres finestres d'estil modernista, amb repeu i falses columnes. També s'observa una finestra més gran d'arc apuntat. Totes elles porten persianes blanques de doble fulla. A un lateral observem una volta de canó que serveix per accedir al porxo on hi ha l'entrada principal, orientada de cara a la mitgera. La primera planta presenta un balcó mirador amb dues sortides, amb barana de reixa de ferro forjat d'inspiració vegetal. Les persianes d'aquestes portes són del mateix estil que el de les citades al pis inferior. Al capdamunt trobem tres finestres de petites dimensions i que corresponen a una mena de golfes. El patí davanter és enrajolat i amb una reixa de ferro forjat que fa joc amb la barana del balcó del primer pis. El jardí posterior és gran, i equival a dues terceres parts de la parcel·la. | 08032-47 | Passeig dels Anglesos, 4 (08393 Caldes d'Estrac) | Fins l'any 1995 hi havia el Restaurant La Marola, que ara es troba uns pocs números més endavant. Actualment la propietat és d'una joieria. | 41.5680000,2.5263600 | 460510 | 4601922 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 48 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42138 | Can Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots | XIX | Xalet aïllat, als quatre vents, situat al costat del Carrer del Castell, però d'esquena a aquest. Consta de planta baixa, pis i golfes. És un edifici d'estiueig de dos cossos de planta rectangular fent un angle de 90 graus. Destaca l'obra de maó vist. Jardí per tres dels quatre costats de l'edifici. La vegetació del pati fa difícil l'observació de l'edifici des del carrer. | 08030-211 | Carrer del Castell, davant Hostal de la Plaça i al costat de Can Vega. | 41.5259000,2.3688900 | 447347 | 4597332 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 42377 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-0 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat, excepte el mur, que estaria regular. | Xalet aïllat de planta baixa i dues plantes envoltat d'un magnífic jardí de plantacions geomètriques. Presenta varis accessos, alguns d'ells en no gaire bon estat. El mur de pedra al voltant de la finca tampoc no està en gaires bones condicions i caldria consolidar-lo o directament fer-ne un de nou. La façana principal està orientada en sentit nord, cara a muntanya. La planta baixa és amb porxo i té varis accessos, la primera planta té una terrassa àmplia amb una barana d'estil neoclàssic de columnes baixes lobulades. La coberta és una teulada a quatre aigües amb ràfec. La façana posterior presenta les mateixes característiques que la principal, amb el porxo i el mirador. La façana lateral orientada en sentit est és de dos cossos, un amb aspecte de torre de guaita àmplia i visible des de gairebé qualsevol punt del municipi. La torre presenta vàries finestres senzilles, i al capdamunt un mirador porxat, mentre que el cos pròpiament, parlant de l'estructura de la casa, està format per un porxo a la planta baixa i dos pisos superiors amb galeries d'arc de mig punt que fan funció de mirador. Les vistes són excel·lents, tant per un costat com per l'altre ja que, si bé per una banda es gaudeix de la vista del Turó de Caldes, per l'altra es veu tota la façana marítima. La coberta és de teulada amb ràfec. Cal destacar també la xemeneia que corona la torre, que és de pedra i de grans dimensions. El jardí presenta una gran varietat de plantes i arbres, a més d'una edificació més petita que havia estat la casa dels masovers. El xalet està en procés de rehabilitació. | 08032-59 | Carretera de Sant Vicenç, 13 (08393 Caldes d'Estrac) | Va ser edificat a la dècada dels anys vint del segle XX. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), va ser la seu de l'ambaixada de la Gran Bretanya, que com la majoria de les delegacions internacionals havien marxat de Barcelona fugint dels bombardejos. | 41.5689000,2.5247100 | 460373 | 4602023 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona de cases unifamiliars en filera, no alineades. Inventariada amb el núm. 53 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Una part del xalet ha estat cedit a l'Ajuntament amb la voluntat de convertir la finca en una mena d'hotel d'equipaments per a fer-hi congressos. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 52991 | Carrer Doctor Vilardell, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-14 | XX | Xalet a quatre vents de planta rectangular amb un cos avançat a la façana principal que conforma un porxo a la planta baixa, on s'obre la façana principal. La coberta és resolta a quatre aigües que inclou aquest volum central quedant rematada per un ràfec sobre caps de bigues pretensades que vola considerablement respecte al pla de la façana. La composició de la façana principal, que dóna al carrer, es defineix a partir del referit cos avançat que té la planta baixa porxada amb tres d'arcs de mig punt. Les obertures d'aquesta planta baixa són rectangulars, lleugerament allargades. Potenciant l'esveltesa de la construcció de la planta pis, un gran finestral de tres mòduls que presideix el cos avançat, mentre que la resta d'obertures, que s'emplacen en aquest nivell, en cada una de les plantes, són resoltes amb la mateixa solució tipològica que les que es localitzen a la planta baixa. La façana que dóna a migdia, està flanquejada per dues finestres per costat. S'obre una porta que dóna accés al jardí que envolta la casa. Obertura que presenta un petit voladís triangular fet amb teula i que amb unes escales salva el desnivell del terreny. L'acabat de tot el conjunt és resolt amb un revestiment llis i amb un sòcol aplacat de pedra. | 08079-192 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 14 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8680900,2.1126000 | 426356 | 4635511 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52991-foto-08079-192-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 87324 | Torre Montserrat/Villa Rosita/Xalet Els Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserratvilla-rositaxalet-els-pins | XX | Es va modificar substituint elements ornamentals originals, com ara un escut que representaria la Mare de Déu de Montserrat i unes ceràmiques rodones a manera de grans botons que ornaven el perfil exterior de l'onda generada per la mansarda a la façana oest. També va desaparèixer el barri modernista sinuós que l'envoltava. | Xalet a quatre vents de planta quadrangular, amb teulada en mansarda de teula plana de pissarra. Te lucernaris a banda i banda de la teulada, de posició horitzontal (orientats a nord-sud), i a les façanes est i oest s'obren grans finestrals de brancal recte i traça vertical de grans dimensions. Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa, en la seva façana orientada a l'oest, es genera una galeria interior, oberta cap a un pati enjardinat, i precedida de dues arcades enllaçades en arcs carpanells de gran llum. Hi ha un predomini de les obertures verticals a tot l'edifici, i la major part d'aquestes es tanquen mitjançant persiana de llibret. | 08158-163 | Carrer de Cal Pongrau, 8 | En una fotografia de Lucienne Roisin de la dècada 1910-1920 s'esmenta com 'Xalet Els Pins'. És un dels múltiples xalets que la gent de Barcelona va construir al poble, en un moment en que es considerava el clima del Papiol com a extraordinari per a la salut, i el poble va ser un punt d'atracció per a molts burgesos de Barcelona. | 41.4366300,2.0040100 | 416790 | 4587708 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les torres de major interès tant per volum com per la seva original fesomia. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 41074 | El comte de Torreseques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comte-de-torreseques | BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. | Víctor Balaguer recull que el disset de setembre de l'any 1798, en pujar la costa de sant Miquel, el comte de Torreseques de Saragossa caigué amb el seu cavall per un penya-segat, però es va salvar. També recull que el juliol de l'any 1800 li va passar el mateix al magistrat Miquel Cubells. Una altra història de Víctor Balaguer explica que a l'any 1747, es presentà un viatger al santuari i demanà hospitalitat. S'estigué fins molt avançada la nit passejant pel voral de l'abisme, prop del saltant on s'hi reflectia la lluna. Es retirà a la cambra i, de bon matí, s'hi van sentir uns crits. Quan la gent entrà a l'estança el trobaren moribund i banyat amb la seva pròpia sang. S'havia degollat amb una navalla. | 08023-17 | Sant Miquel del Fai | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 41076 | Mons bovis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-bovis | BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. | Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir. | 08023-19 | Turó de Montbui | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 59205 | Vèrtex geodèsic de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-geodesic-de-laguilera | Ley 11/1975, de 12 de marzo, sobre Señales Geodésicas y Geofísicas, BOE, núm. 63, de 14 de marzo de 1975. Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre senyals geodèsics. DOGC núm. 1923, de 20 de juny de 1994. | XX | Vèrtex geodèsic senyalitzat mitjançant un monòlit de formigó de planta quadrangular d'1 metre de costat i 4 metres d'alçada situat en el punt més elevat del serrat de l'Aguilera, sota una torre d'alta tensió. La fita forma part de la xarxa REDNAP de l'Instituto Geográfico Nacional amb codi de referència 278124001 i fitxa número 41976 de la Subdirección General de Geodesia y Cartografía. El cos de la fita és rematat per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre. L'element va ser construït en data 2 de maig de 1978, per la qual cosa ha perdut el color blanc amb què va ser pintat. A la part inferior del costat de migdia hi ha una placa metàl·lica ovalada on s'identifica com a vèrtex geodèsic i s'adverteix de la prohibició de malmetre'l, d'acord amb la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas de 1975. | 08164-83 | Cim de l'Aguilera, en el quadrant nord-occidental del terme. | Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment es troben emplaçats en llocs alts i aclarits per poder veure altres punts. Antigament, la xarxa de vèrtexs geodèsics es dividia en tres nivells -de primer, segon i tercer ordre-, segons quina fos la distància de la triangulació. Posteriorment i gràcies a l'observació geodèsica per GPS, es va crear una nova xarxa de ordre inferior (ROI, en castellà) i una altra de nivell superior (Red Geodésica Nacional por Técnicas Espaciales, REGENTE). | 41.4328800,1.7225900 | 393273 | 4587600 | 1978 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Núm. de registre 41976 dels vèrtex geodèdics de l'Estat español. | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 42621 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. | XX | Vuit caps antropomorfes, que representen diversos oficis antics de la població: la pagesa, el cap d'estació, el picapedrer, la cistellera, el fuster, la mestra, la farmacèutica i la teixidora. | 08033-180 | Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18 | L'any 1964, pagats mitjançant subscripció popular, es van encarregar a El Ingenio de Barcelona els gegants de Caldes, el Farellàs i la Guisla, i sis capgrossos que van ser estrenats el dia 9 d'octubre del mateix any. Actualment, però, la cercavila gegantera compta des de l'any 1994 amb la figura del lleó i amb vuit capgrossos nous, aquests estrenats durant la festa major dels anys 1998 i 1999, que representen diversos oficis antics de la població: la pagesa, el cap d'estació, el picapedrer, la cistellera, el fuster, la mestra, la farmacèutica i la teixidora. L'any 2000 neix la Colla Gegantera de Caldes amb la voluntat de promoure la cultura popular i donar a conèixer els gegants i els capgrossos de la vila. Durant la Festa Major un dels moments més esperats és la desfilada pels carrers de la nostra vila dels gegants i dels capgrossos. Vuit dies més tard, per la capvuitada tornen a desfilar acompanyant al públic cap a l'ermita del Remei. El President de la colla gegantera és el Sr. Jesús Baldó Garcia | 41.6337300,2.1644600 | 430407 | 4609448 | 1998-99 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42621-foto-08033-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42621-foto-08033-180-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | El Ingenio de Barcelona | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 86213 | Viver de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-riera | XIX-XX | Viver pertanyent a La Riera que es troba emplaçat uns 140 m al sud d'aquesta masia, a l'altre costat de la riera d'Oló i en un entorn amb gran abundància d'aigua. El punt de captació de l'aigua és a la part baixa d'un coster i s'ha reforçat amb una petita construcció feta de pedra i amb tres filades de maó que formen una volta catalana. L'aigua que aflora sota aquesta volta queda embassada mitjançant una petita presa i conforma un toll de dimensions considerables. Aquest viver servia per regar horts de la masia de la Riera, que devien estar a l'esplanada que es troba al nord-oest, on ara hi ha un tancat per a les vaques. Uns 40 m al nord-est hi ha la Font de la Riera, que abasteix d'aigua la masia. | 08258-391 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8414000,1.9874900 | 415938 | 4632663 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86213-foto-08258-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86213-foto-08258-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||||||
| 50660 | Viver del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-del-moli | XIX-XX | Part dels murs del viver estan semi-esfondrats. Vegetació invasiva. | Viver o punt de surgència natural d'aigua que s'utilitza per regar uns horts propers al Molí de Miralda. Es troba en un entorn proper a la riera de Guardiola on hi ha d'altres afloraments naturals d'aigua, com el que hi ha a la mateixa bassa del molí. El viver es troba en un esvoranc d'un marge, al costat de la carretera vella d'Igualada (C-37 z), i ha estat reforçat internament amb un mur de pedra. L'aigua del viver és canalitzada a través d'un túnel sota la carretera i desemboca a l'altre costat en un petit dipòsit o restallador, fet de pedra i maó. Des d'aquí es distribueix cap als horts que hi ha en aquesta zona, entre el Molí de Miralda i la casa de la Font Nova. A una cota lleugerament inferior a aquests horts discorre el rec que portava l'aigua de la riera cap a la bassa del Molí de Miralda. | 08098-201 | Carretera vella d'Igualada (C-37 z), al km. 85,1. | 41.6756800,1.7599100 | 396778 | 4614511 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.