API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Mida X

Mostra el títol i informació del dataset

Mostra els filtres

Mostra el botó per exportar

Mostra el botó per incrustar

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
63408	Viver de la Rectoria de Castelltallat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat		XVIII-XIX	Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació	Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector.	08229-555	Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat		41.7934600,1.6336700	386477	4627747		08229	Sant Mateu de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|94	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
63280	Viver de can Serra de Claret dels Cavallers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-can-serra-de-claret-dels-cavallers		XX		Viver o bassa amb una zona d'horta emplaçat al marge esquerre de la riera de Coaner, uns 500 m al nord-oest de la masia de can Serra de Claret dels Cavallers. Es tracta d'una obra de molt bona qualitat. És de planta rectangular i mesura uns 10 m de llargada. Els murs són fets amb carreus de tamany força gran i disposats en filades perfectament regulars. La bassa es troba en un terreny amb desnivells i terrassat, de manera que el mur més alt es troba a la part baixa, al sud. Al nord s'ha aprofitat per habilitar-hi tres piques de safareig fetes amb les mateixos carreus superiors del mur. La bassa també té diversos sobreixidors. L'anomenat Hort de can Serra s'estén a llevant de la bassa i avui continua conreat. L'aigua és conduïda al viver des de la Font de l'Hort de can Serra, situada uns 200 m al nord-oest, a la mateixa riera de Coaner.	08229-419	Demarcació de Claret dels Cavallers	Aquest viver fou construït pel propietari del mas de can Serra, de Claret dels Cavallers. Era Pere Sanjust Serra i va morir precisament el dia que es va posar en funcionament aquesta obra, que va rebentar i el mur va caure-li al damunt. Va ser l'any 1897 i tenia 38 anys. El mas de can Serra, d'origen medieval, és una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers.	41.8242400,1.6428000	387290	4631152	1897	08229	Sant Mateu de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63280-foto-08229-419-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63280-foto-08229-419-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers	98	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
47041	Ca la Pepeta / Can Bigas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepeta-can-bigas	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII		Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té l'accés i una finestra, el primer pis té una única finestra de pedra treballada i el segon pis són unes antigues golfes que tenen una finestra més petita. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-49	Carrer Jesús, 50	Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. Es va fer al mateix moment que la número 52.	41.8001600,2.2195300	435161	4627883		08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47041-foto-08067-49-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47041-foto-08067-49-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47041-foto-08067-49-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix	L'any 1941 va ser reformada modificant els sostres i la posició de totes les obertures, la finestra de la primera planta també es va pujar. L'any 1993 una nova reforma per habilitar la segona planta va provocar la necessitat d' apujar la coberta.	119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
47042	Can Prat / Can Fiol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-can-fiol	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII		Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té l'accés i una finestra ambdós de pedra treballada, el primer pis té també un gran finestral de pedra i el segon pis són unes antigues golfes que tenen una finestra més petita. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-50	Carrer Jesús, 52	Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. Es va fer al mateix moment que la número 50.	41.8002000,2.2195600	435164	4627887		08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47042-foto-08067-50-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47042-foto-08067-50-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47042-foto-08067-50-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-07-11 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix	Les diferències amb la casa del costat són degudes a les importants reformes que aquella va fer.	119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
47048	Habitatge, carrer Collsuspina, 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-12	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII		Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen l'accés i una finestra, el primer pis només té una obertura en forma de balcó i el segon pis és aporxat. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-56	Carrer Collsuspina, 12	El carrer Collsuspina es va crear al segle XVIII al damunt de l'antic camí a Collsuspina a conseqüència de l'expansió lliberal. L'any 1775, Segismon Fortino, mestre de cases (fill de Francesc Fortino que havia fet l'església parroquial), va vendre a 12 persones de Centelles i a 1 de Balenyà 13 solars amb el pacte que en 6 anys havien d'haver edificat deixant un carrer de 16 pams per banda i un hort al darrera.	41.7984300,2.2173700	434980	4627693		08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47048-foto-08067-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47048-foto-08067-56-2.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-07-11 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix.		119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
47206	Habitatge, carrer Collsuspina, 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-14	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII	La façana ha estat restaurada fa pocs anys.	Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen l'accés i una finestra, el primer pis només té una obertura en forma de balcó i el segon pis és aporxat. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-224	Carrer Collsuspina, 14	El carrer Collsuspina es va crear al segle XVIII al damunt de l'antic camí a Collsuspina a conseqüència de l'expansió lliberal. L'any 1775, Segismon Fortino, mestre de cases (fill de Francesc Fortino que havia fet l'església parroquial), va vendre a 12 persones de Centelles i a 1 de Balenyà 13 solars amb el pacte que en 6 anys havien d'haver edificat deixant un carrer de 16 pams per banda i un hort al darrera.	41.7985100,2.2173200	434976	4627701		08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47206-foto-08067-224-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47206-foto-08067-224-2.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-07-11 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix.		119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
47194	Can Sopes, carrer Jesús 45	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sopes-carrer-jesus-45	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII	S'ha restaurat fa poc temps.	Vivenda unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té dues obertures, l'actual garatge i el portal d'entrada. Al primer pis té una única finestra feta de pedra treballada i al segon pis té un petit balcó que no sobresurt de la façana i una altra finestra també de pedra treballada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-212	Carrer Jesús, 45	El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII. Tots cinc edificis es van construir durant aquesta època. Van ser fets entre 1701 i 1704 ja que el núm. 47 té al llindar de la porta la data de 1701 i el núm. 35 en té un amb la data de 1704.	41.7998300,2.2191600	435130	4627847		08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47194-foto-08067-212-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47194-foto-08067-212-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47194-foto-08067-212-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-07-11 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix	La casa era coneguda popularment com a Can Sopes.	119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
47193	Can Durant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-durant	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII	S'ha restaurat fa poc temps.	Vivenda unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té dues obertures, l'actual garatge i el portal d'entrada. Al primer i segon pis té una finestra gran i una de molt més petita. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-211	Carrer Jesús, 43	El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII. Tots cinc edificis es van construir durant aquesta època. Van ser fets entre 1701 i 1704 ja que el núm. 47 té al llindar de la porta la data de 1701 i el núm. 35 en té un amb la data de 1704.	41.7998000,2.2191000	435125	4627843		08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47193-foto-08067-211-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47193-foto-08067-211-2.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-07-11 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix	L'any 1965 l'arquitecte Joan Pratmasó va realitzar una reforma important a la casa.Popularment era coneguda com Can Duran.	119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
47191	Ca la Roser / Can Coromines o Can Met Rei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-roser-can-coromines-o-can-met-rei	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII	S'ha restaurat fa poc temps.	Vivenda unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té dues obertures, el portal i una finestra. Al primer pis només té una finestra i al segon en té un de molt més petit que eren unes antigues golfes. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-209	Carrer Jesús, 37-39	El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII. Tots cinc edificis es van construir durant aquesta època. Van ser fets entre 1701 i 1704 ja que el núm. 47 té al llindar de la porta la data de 1701 i el núm. 35 en té un amb la data de 1704.	41.7997200,2.2190600	435122	4627834		08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47191-foto-08067-209-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47191-foto-08067-209-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47191-foto-08067-209-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-07-11 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix	La casa s'anomenava popularment Ca la Roser, Can Coromines i Can Met Rei.	119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
47192	Can Patatenc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patatenc	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII	S'ha restaurat fa poc temps.	Vivenda unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa només té una gran obertura que actualment és un garatge i és també per on s'hi entra a la vivenda. Al primer pis té dues finestres i al segon pis en té també dues que són molt més petites degut a que eren unes antigues golfes. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-210	Carrer Jesús, 41	El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII. Tots cinc edificis es van construir durant aquesta època. Van ser fets entre 1701 i 1704 ja que el núm. 47 té al llindar de la porta la data de 1701 i el núm. 35 en té un amb la data de 1704.	41.7997700,2.2191000	435125	4627840		08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47192-foto-08067-210-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47192-foto-08067-210-2.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix	La casa s'anomenava popularment Can Patatenc.	119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
47039	Can Madró / Can Boix,	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madro-can-boix	- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.	XVIII	La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI	Vivenda unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa només té una gran obertura que actualment és un garatge i és també per on s'hi entra a la vivenda. Al primer pis només té una finestra i al segon en té un de molt més petit que eren unes antigues golfes. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.	08067-47	Carrer Jesús, 39	El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII. Tots cinc edificis es van construir durant aquesta època. Van ser fets entre 1701 i 1704 ja que el núm. 47 té al llindar de la porta la data de 1701 i el núm. 35 en té un amb la data de 1704.	41.7997300,2.2190600	435122	4627836	1701	08067	Centelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47039-foto-08067-47-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47039-foto-08067-47-2.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2019-11-26 00:00:00	Jordi Petit Gil	Es desconeix	La casa s'anomenava popularment Can Madró i Can Boix.	119\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:32
77742	Cal Berbis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berbis		XX		Vivenda unifamiliar d'una sola planta i d'estil modernista. Els murs, arrebossats, estan acabats amb formes orgàniques i decorats amb trencadís de ceràmica. El carener superior acaba amb formes ondulants i una decoració de trencadís de color, i hi ha indicat l'any de construcció: 1910. A la façana lateral hi ha una terrasseta que dóna al carrer tancada amb forja i decorada, a la paret, amb un motiu floral de trencadís.	08223-14	Avda Catalunya núm. 58	L'edifici consta com a construït l'any 1910.	41.6781900,2.0578500	421581	4614476	1910	08223	Sant Llorenç Savall	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-2.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2022-01-26 00:00:00	Laura de Castellet i Ramon			105\|98	45	1.1	40	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
69925	Cal Piu de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piu-de-dalt	ESTRADA, J. 1969. Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65: 67. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat	IIaC-IIdC	L'àrea no es veu massa afectada pels treballs agrícoles	Vinyes situades a l'oest de la masia de Can Piu que ocupen la part baixa d'un petit promontori on, l'any 1962 es van localitzar fragments de tègules, d'àmfora romana, ceràmica sigil·lada, ibèrica i campaniana. D'altra banda, el propietari del terreny conservava una peça de ceràmica en forma d'ungüentari petit procedent del mateix sector que es troba avui al Museu de Vilafranca. A partir d'aquestes troballes, el jaciment ha estat definit com a lloc d'habitació sense estructures. L'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, es va documentar una forta dispersió de materials ceràmics amb una considerable concentració en un sector reduït que toca el marge que separa aquest camp amb la vinya de la feixa superior que arriba fins a tocar la casa. El conjunt de materials recuperats marca una cronologia d'època ibèrica a partir del segle III aC fins un moment del segle I o inici del segle II dC, moment plenament romà. La inexistència de restes estructurals que defineixin el tipus de jaciment van fer plantejar als arqueòlegs que van dur a terme la carta arqueològica dues opcions: si es té en compte la hipòtesi donada per Pere Giró sobre l'existència de sepultures romanes, recolzada per la presència de diverses tègules i de les ceràmiques romanes i de l'ungüentari, quedarien fora de context les restes de dolia i la gran quantitat de ceràmica ibèrica, potser indicant una fase d'ocupació anterior als enterraments amb 'tegula'. D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament agrícola del qual es desconeix la dinàmica cronocultural, i deixar de banda l'existència d'enterraments romans per manca de proves més definitives. Cal pensar que no s'ha localitzat cap resta òssia humana que confirmi l'existència de sepultures. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)	08288-42	A 100 m a ponent de cal Piu	La primera referència sobre el jaciment la va donar, l'any 1962, Pere Giró Romeu, de Vilafranca del Penedès, llavors 'delegado local de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas en Vilafranca del Penedès' i director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en els seus apunts de camp.	41.4134300,1.6288900	385410	4585560		08288	Torrelles de Foix	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		L'accés es fa per la carretera de Rovira Roja, que parteix del km 7,2 de la carretera BP-2121 i enllaça amb la població de Guardiola de Font-Rubí. Uns 800 metres abans d'arribar a aquesta població hi ha un trencall a mà esquerra, cap a l'oest, en direcció a la masia de Ca l'Esteva. Des d'aquí, cal continuar en el mateix sentit fins a la casa de Can Piu. El punt central de les troballes està a uns 80 metres a l'oest de la masia, en el marge dret del camí que continua cap al mas Guineu, en unes feixes de vinyes amb oliveres al marge.	81\|83\|80	1754	1.4	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
39507	Vinyes d'Horta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-dhorta	- FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa.			Vinyes que conformen l'actual paisatge de gran part d'Horta i que, antigament era estès a la majoria del territori del municipi, per tant és una zona d'interès natural degut a la importància social que ha tingut la vinya a Avinyó des de fa molts segles. Es tracta de grans extensions de ceps, lligats i alineats entre ells per tal de donar una millor producció de raïm.	08012-258	Horta d'Avinyó	Antigament les vinyes eren exteses arreu del terme d'Avinyó, incloent-hi molts dels espais que ara ocupen alguns boscos. Amb la fil·loxera, però, la immensa majoris de ceps van desaparéixer del paisatge avinyonenc. Alguns segles més tard, el nou impuls de diverses famílies d'Horta, en especial les famílies Roqueta i Solergibert, va aconseguir impulsar novament aquest tipus de cultiu i extreure'n els seus fruits.	41.8164900,1.9835500	415578	4629901		08012	Avinyó	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39507-foto-08012-258-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39507-foto-08012-258-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Marc Cucurella Pinilla				2153	5.1	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
38355	Matacans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/matacans	BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). ' Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). 'El coneixement de l'alt imperi romà a la Catalunya interior. L'exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). ' El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l'interior.	IIIaC-XVId	Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar.	Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d'aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n'especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l'opus mixtum vittatum i l'opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d'Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l'únic testimoni estructural d'aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L'abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l'any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear.	08010-6	Pla de Matacans, al SO del terme municipal.	Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l'antic terme d'Artés; amb data del dia set de febrer de l'any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d'aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l'any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d'Investigació Geofísiques aplicades a l'Arqueologia i organitzades per l'Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L'any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L'any 1989 i 1990, s'efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d'octubre de l'any 1991 es realitzà una excavació d'urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment.	41.7825900,1.9361900	411598	4626185		08010	Artés	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-2.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura.	81\|83\|85\|80	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
54737	Sant Bartomeu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu	ARCOS, Roser; VELASCO, Carles (2003). Memoria de la intervenció arqueològica al solar del c/ Sant Bartomeu nº 22. Arqueociència, SCSL (treball no publicat). AUTORS DIVERSOS (1988). 'Darreres intervencions del Servei de Catalogació i Conservació de monuments de la Diputació de Barcelona a la comarca del Bages', Dovella, núm. 26, Manresa. P. 47-51. CAIXAL, Àlvar; SOLÉ, Xavier (1989). 'Resultats de l'excavació a la capella de Sant Bartomeu de Navarcles (Bages)', Quaderns Científics i Tècnics, n. 3. Diputació de Barcelona. P. 59-65. CAIXAL, Àlbar; LÓPEZ, Albert (1993). 'Sant Bartomeu de Navarcles', Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana, campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya, Barcelona. P. 39-40. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages. LÓPEZ, Albert (1992). 'Les recerques arqueològiques a Sant Bartomeu de Navarcles, Santa Magdalena del Pla, Sant Pere de Castellfollit del Boix i el Pont Vell de Castellbell i el Vilar', Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior, Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. P. 13-34. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28.	I-VII	Les restes estructurals de les excavacions dels anys 2003 i 2004 van ser destruïdes amb la construcció dels edificis corresponents.	Vil·la romana localitzada al subsòl de la capella de Sant Bartomeu i en dos solars propers, a l'altra banda del carrer. Les restes identificades en les diverses excavacions corresponen a la part rústica de la vil·la, mentre que es desconeix la ubicació de la part urbana. La primera excavació practicada a la capella identificà estructures, que actualment es poden veure sota la plataforma del nou paviment, pertanyents a diferents etapes d'ampliació i remodelació successives entre els segles I i IV. El segle I és el moment fundacional i se'n conserva una sitja. El segle II la vil·la s'amplià cap a la banda de ponent i se'n conserven dos murs en opus caementitium. A començaments del segle III es van construir tres parets més orientades d'est a oest, així com tres murs localitzats fora de l'església pavimentats amb opus signinum, que es troben relacionades amb un torculum (premsa). El torculum es va reformar i adaptar a mitjan segle III amb la col·locació d'uns suports nous i l'elevació del paviment. L'amortització d'aquesta instal·lació, que es trobava coberta per un potent estrat de cendres, es va produir al segle IV, tot i que la vil·la va perdurar algun segle més en els altres sectors. Al segle XIII encara es devien conservar algunes parts de la vil·la enrunades, que es van aprofitar en la construcció de la capella de Sant Bartomeu. Entre el material recuperat destaca una llàntia d'oli paleocristiana en perfecte estat de conservació del segle IV (Menzel 602). També s'han trobat restes ibèriques (fonamentalment ceràmica) que permeten intuir la presència d'un poblat a la vora. Les excavacions realitzades els anys 2003 i 2004 en els solars propers van posar al descobert la continuació de la pars rustica de la vil·la. Concretament, al sector anomenat Sant Bartomeu, 22 s'hi van identificar dues fases. A la primera (datada als segles III-IV) corresponen un camp de dolia (recipients per emmagatzemar el gra) amb un total de 15 unitats i tres possibles forns (dos d'ells metal·lúrgics). Igual que al sector de la capella, al llarg del segle IV es produeix un abandó. Posteriorment s'aixequen noves construccions sobre les restes anteriors (fase 2, datada als segles V-VII), concretament un conjunt de murs que demostren que l'ocupació a la vil·la es perllonga uns segles més fins al seu abandonament definitiu en un moment indeterminat entre el final del segle V i el VII. Al sector anomenat Carrer de Girona, 3-5 van aparèixer noves estructures que probablement també formaven part de la pars rustica de la vil·la. Concretament, es van identificar quatre sitges, el fonament d'un mur (datat al segle IV o posterior) i un estrat de terraplenament.	08140-48	Capella de St Bartomeu (carrer St Bartomeu); carrer St Bartomeu, 22; carrer Girona, 3-5.	Fortià Solà, en les seves Notes Històriques de Navarcles ja indicava que s'havia trobat ceràmica romana prop de la capella de Sant Bartomeu. En el marc dels treballs de restauració de la capella a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es van portar a terme excavacions a l'interior i a l'entorn immediat del temple. Aquesta tasca va ser dirigida per Xavier Solé i Àlvar Caixal durant els anys 1985 i 1986 i donà com a resultat la troballa de les restes d'una vil·la romana. L'any 2003, amb motiu de la construcció de nous habitatges i un aparcament al solar del davant (carrer Sant Bartomeu, núm. 22) l'Ajuntament va procedir a aturar les obres per tal de realitzar un seguiment arqueològic, ja que en els primers rebaixos havien aparegut restes d'un mur romà. Els treballs arqueològics van anar a càrrec de l'empresa Arqueociència, sota la direcció de Roser Arcos López. L'estiu de 2004, amb motiu de la demolició i construcció de nous habitatges a la finca del costat (entre els carrers Girona i Sant Bartomeu) es van portar a terme nous treballs arquelògics, realitzats també per Arqueociència.	41.7548000,1.9059800	409048	4623131		08140	Navarcles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-2.jpg	Física	Ibèric\|Romà\|Paleocristià\|Medieval\|Visigot\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			81\|83\|84\|85\|87\|80	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:37
42584	Mas Manolo - Mas Vicari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-manolo-mas-vicari	BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1994).Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment Mas Manolo. Caldes de Montbui, 1994. Memòria d'excavació inèdita dipositada al servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1995). Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Tribuna d'Arqueologia, 1993 – 1994. Barcelona. BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1995). Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Tribuna d'Arqueologia, 1993 – 1994. Barcelona. DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui, pàg. 34. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. SALA, L. (1972). Hallazgo arqueológico en la villa romana de Mas Manolo. Siglos I-II d.C. Setmanari de Montbui, núm. 1396. Caldes de Montbui.	II- IV dC	el forn que resta per sota d'un marge prop de la cuneta, per sota de la casa del Mas Manolo, està en molt mal estat de conservació, envoltat de bardisses	Vil·la romana documentada estratigràficament amb sis fases d'ocupació. L'excavació de la primera de les sis fases documentades es dugué a terme durant els anys 1992 i 1993. En aquesta es detectaren restes de tres forns excavats a l'argila natural. D'un només es conservava una petita part de la solera Els altres dos estaven gairebé sencers. Segurament aquests forns fossin utilitzats per a la cocció de vaixella de taula i cuina. El marc cronològic no es pot precisar amb exactitud però es podrien englobar dins el segle I dC. Degut a la gran quantitat de fragments d'àmfores de vi de tipologia Pascual 1 i Dressel 2-4, alguns d'ells amb defectes de cocció fa pensar en l'existència d'un forn de producció, però malauradament no s'ha pogut localitzar. La segona fase, es localitza cronològicament al final del segle I. Per les restes trobades es pensa que hi hauria hagut canvis en l'organització de l'espai, destinant-se bona part del que havia de ser el nucli central excavat en un extens magatzem de 'dolia', dels quals resten només els forats de les tenalles. Només en dos casos s'han documentat les restes 'in situ' de les gerres. Aquest magatzem demostra que hi hauria hagut una producció agrària important, així com el fet que s'elaborava i comercialitzava aquest producte i que tenia la capacitat de produir els 'dolia' necessaris per a l'emmagatzematge. Segurament va funcionar fins ben entrat el segle II. En la tercera fase excavada, es constatà un terraplenament i una nova localització de les tenalles, documentant-se unes 80 restes de 'dolia', que, sumades a la fase anterior, superen les 200 unitats. Segurament es realitzava algun tipus de comerç d'oli, vi o cereals. A l'altre costat de la carretera, es localitzà un forn de planta quadrada i doble nau. Les seves característiques fan pensar en una producció de volum considerable tant per les mesures com per la quantitat de peces. La cronologia inicial del forn marcada pel material amortitzat en la seva construcció, el situava en el segle II. Pel que fa a la quarta fase, aquesta ha quedat documentada per diversos murs dispersos amb zones pavimentades amb calç. El material trobat entre la calç dels paviments situaria aquesta fase entre el final del segle III i el segle IV. Pel que fa a la quinta fase, s'hauria datat a partir de tres dipòsits pavimentats amb 'opus signinum' que no pogueren acabar-se d'excavar en la seva totalitat i que haurien funcionat durant el segle IV. En la sisena fase d'ocupació, es constaten sis enterraments, de les quals quatre tombes presenten coberta de doble vessant, una de cista i una indeterminada Les sepultures no presentaven ni aixovar ni material residual. Les restes òssies estaven força deteriorades i en alguns casos es detectaren remocions d'enterraments anteriors. Segurament es tractés d'una explotació agrària destinada al comerç, sobretot durant els segles II i III dC, moment en què es documenten els magatzems de 'dolia'. La possible presència d'un forn d'àmfores de vi presentaria ja una producció important al segle I dC. Pel que fa a les fases posteriors, no sembla perdre el caràcter industrial. També s'han pogut documentar clarament forns de ceràmica de cuina i de taula així com de materials constructius (totxos, tova, etc). La gran quantitat de fragments d'àmfora, algunes d'elles amb defectes de cuita, fa pensar en l'existència d'un forn destinat a la cocció d'aquest material.	08033-143	Cruïlla C59 i C-1413	Llogari Sala i De Montes (1961) i Estrada (1972) van prospectar la zona durant molts anys i van localitzar material arqueològic en superfície. L'any 1972, durant la construcció de la carretera C-59 de Caldes a Sant Feliu de Codines van poder-la documentar de forma més precisa. Segons Carme Miró, a través de notícies orals del Sr. Joan Garriga, del Patronat de Museus de Caldes, hauria existit un forn que produïa àmfores, però que malauradament fou destruït en la seva totalitat l'any 1974. Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1988, encara es podia veure algunes restes de material ceràmic en els marges de la carretera i en els terrenys propers. Durant les excavacions realitzades l'octubre de 1992 i l'any 1993, es varen poder documentar sis fases sobreposades demostrant una continuïtat d'ocupació en el jaciment. Els materials exhumats indiquen un període cronològic extens que es pot englobar entre el segle I i el segle VI. Del 29 de març a l'1 d'abril de l'any 2005, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva en les immediacions del jaciment Mas Manolo, que consistia en la realització de tretze sondejos previs a la realització d'una rasa per a passar-hi una conducció d'aigua. El resultat d'aquesta intervenció fou la localització d'un tram de mur situat dins l'àrea d'expropiació de l'obra que va resultar ser de cronologia romana. Entre els dies 25 d'abril i 4 de maig de l'any 2005 es realitzà una nova intervenció arqueològica preventiva amb l'objectiu de sondejar el costat del mur per esbrinar l'estratigrafia associada i la possible localització de material arqueològic relacionat, així com un rebaix general en la zona per confirmar o descartar la presència d'altres restes arqueològiques. En aquesta nova intervenció es va posar al descobert la fonamentació d'una estructura desapareguda, possiblement un mur, formada per la superposició de blocs de pedra, morter de calç i fragments de tègula i dolia, amb una potència de 40 cm i una amplada de 75 cm. La llargada documentada és de 4,70m i pel tipus de material associat, es pensà en una fonamentació d'època romana. També es va poder constatar que el mur formava part d'una de les parets d'una estructura de conducció o canalització, de més de 10 metres de llarg, tallada en els seus dos extrems per moviments de terres recents.	41.6331700,2.1746500	431255	4609378		08033	Caldes de Montbui	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42584-foto-08033-143-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42584-foto-08033-143-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42584-foto-08033-143-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Laura Bosch Martínez			83\|80	1754	1.4	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
41944	Vil·la del veïnat del Sant Crist	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-del-sant-crist	BONAMUSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme. Cingles, núm. 11, pàg. 8. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CLARIANA i ROIG, Joan Francesc (2002). La vil·la romana del Sant Crist (El Maresme): interpretació i estudi dels materials recuperats en el curs de la seva destrucció. Laietania núm. 13. Museu de Mataró, pp. 107-157. MIRÓ, J. (1983). La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi. Laietània, núm. 2-3. Museu Comarcal del Maresme - Mataró; pàg. 230. PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Layetana; dins de Methodes classiques et methodes formelles dans l'etude des amphores, núm. 116-117. Roma (Col. De l'Ecole Française de Rome, 32); pàg. 64. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 -172. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 67 i 68 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques; dins Memòria de l'ADAHUB. Barcelona, pp. 9-17. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.	IIaC-VdC	Destruït.	Vil·la d'època romana que segons Prevosti (1981) tenia 100 m d'extensió. Es van descobrir paviments d'opus signinum, tessellatum i sectile. Parets orientades S-SE a N-NO; tallades per una paret en sentit SO-NE, d'1,25 m d'amplada. Les habitacions 1 a 7 es veien a ran de paviment. Les habitacions 9, 10 i 11 estaven arrasades fins els fonaments. L'habitació núm. 4 tenia un paviment d'opus signinum. Enmig hi havia un àmbit rectangular emmarcat amb pedres desiguals retocades, ben escairades, semblaven aprofitades d'una obra anterior. L'autora no creu que fos un impluvium. La núm. 8 sembla ser un pati on s'observava uns 9 metres d'una conducció feta de rajoleria i recoberta de morter. Això s'interpreta com l'existència d'unes termes properes, possiblement a l'habitació 15, que te una exedra semicircular en un dels seus extrems. L'habitació 16 conservava restes de pintura blanca i vermella i s'interpreta com el possible apoditerium. L'habitació 17 estava pavimentada amb opus sectile: terra cuita, pissarra i marbre blanc formant un marc de dues filades amb una quadrícula en diagonal al centre. Les habitacions 12 i 13 tenien opus signinum. L'habitació 14 donava a un pati a través d'un pòrtic de 4 columnes de pedra granítica. Al davant hi havia un graó de pedres retocades. La núm. 18 tenia el terra de toves col·locades sobre un gruix de morter que reposava damunt el sauló anivellat. Les parets encara conservaven restes de pintura vermella, verda ocre, negra i blau clar. A 62 m de distància, en direcció S-SO, Ribas detectà més restes de parets i paviments d'opus signinum. Dels materials ceràmics descrits en destaquen la campaniana, sigil·lata aretina, marmorata, sud-gàl·lica, hispànica, llànties, grisa emporitana, parets fines, una vora de morter amb la inscripció Q.V.I.E, àmfora (Pascual 1 amb la marca P.T.E), un pic de ferro, claus, fíbula de bronze, peces de marbre, vidres, ossos, petxines, cargols de mar i ostres.	08030-17	Veïnat del Sant Crist	Jaciment conegut des de 1947 i destruït l'any 1968 per la construcció de la C-32 (antiga A-19)	41.5155400,2.3824600	448471	4596174		08030	Cabrils	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-3.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21.	83\|80	1754	1.4	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
42569	Can Carerac -Torre Jordana - Font dels Enamorats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carerac-torre-jordana-font-dels-enamorats	DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 36. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.	I-II dC		Vil·la d'època romana amb un centre de producció i explotació ceramista, situada en els terrenys pròxims a la masia. No es tracta d'una descoberta d'estructures, sinó de troballes aïllades, com una sitja farcida per nombrosos fragments de ceràmica, de la qual destaquen dues peces de terra sigil·lata sud gàl·lica (forma Draggendorff 29) i una peça de terra sigil·lata Africana (Lamboglia 10 A-Hayas 238). Presentava també restes de fauna i mig molí de pedra volcànica. Prop d'aquesta sitja es posà al descobert una canalització coberta amb tegulae. Un altre element descobert en aquest terreny fou una escombrera de forn ceràmic dedicat a la fabricació d'àmfores. D'aquesta només resten els fragments dipositats al Museu Thermàlia de Caldes de Montbui. La majoria de fragments pertanyen a la forma Dressel 2-4. La totalitat de les restes documentades es centren en un moment cronològic de voltants del segle I dC.. Això lliga amb una estructura d'explotació tipus vil·la, però no es té cap mostra evident.	08033-128	Vall de Can Carerac	El jaciment fou localitzat a partir del final dels anys cinquanta per Sala i Estrada, quan l'any 1957, durant les obres d'obertura d'un nou camí, aparegueren restes ceràmiques d'època romana. Aquest mateix any, Llogari Sala juntament amb Estrada i altres col·laboradors del Museu Municipal, realitzaren l'excavació d'una sitja amb material imperial i també una conducció d'aigua coberta amb tegulae. L'any 1961, es recolliren els materials de l'escombrera localitzada per col·laboradors del Museu. L'any 1993, durant la prospecció efectuada in situ per tal de revisar la Carta Arqueològica, es trobaren alguns fragments de tègula en els camps que hi ha davant de l'era. El Sr. Jonatan del Amo, senyala la presència a l'era i voltants de Can Carerac de trossos d'àmfora romana en superfície.	41.6480800,2.1679400	430712	4611039	14/192	08033	Caldes de Montbui	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42569-foto-08033-128-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42569-foto-08033-128-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42569-foto-08033-128-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Laura Bosch Martínez			83\|80	1754	1.4	41	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
72487	Villa-Rosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-0	SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat.	XX		Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc. La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati.	08299-111	C/ Teodor Miralles 1 N2-3	A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia 'autoadjudicat' incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols.	42.1355700,1.9279300	411402	4665385		08299	Vilada	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-01-30 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre.	98	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
77331	Festa Major de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-genis	BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. VILÀ, Xavier (2001). De Vilassar i la Festa Major a començaments del segle XX; dins el programa de Festa Major de l'any 2001. Vilassar de Dalt.	XIX-XX		Vilassar de Dalt celebra la seva Festa Major en honor als patrons de Vilassar; Sant Genís d'Arlés, notari i màrtir, i Sant Genís de Roma, comediant i màrtir, el 25 d'agost i el cap de setmana més proper. Tot i mantenir els elements formals, com el Pregó, i celebrar el tradicional Ofici Solemne, té un caràcter més lúdic que la dels Sants Màrtirs. Tot i així, manté aspectes que li donen un valor afegit, com exposicions o articles d'història en el catàleg. Durant molts anys, s'havien fet passejades culturals per conèixer llocs del municipi amb un interès històric o patrimonial. El gruix de les activitats està relacionat amb la festa i la música, balls, concerts, correfocs, festa infantil, ballada de sardanes o concurs per escollir l'hereu i la pubilla. La festa finalitza amb una sardinada popular, la cantada d'havaneres i el rom cremat. Cal destacar que des de fa uns anys no es fa castell de focs, per exprés desig de la Comissió de festes i poder destinar el cost en altres activitats.	08214-243	Vilassar de Dalt	Lluny queden aquells anys on s'instal·lava l'envelat a la Plaça de la Vila i les noies estrenaven vestits encarregats amb temps a les modistes del poble.	41.5171500,2.3582500	446452	4596367		08214	Vilassar de Dalt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77331-foto-08214-243-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77331-foto-08214-243-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Vilassar de Dalt té dues festes majors igual d'importants les dues; una a la primavera, en honor als Sants Màrtirs, i l'altra a l'estiu, en honor dels seus patrons.	98	2116	4.1	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
77332	Festa Major dels Sants Màrtirs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dels-sants-martirs	AA.VV (1995). De Càller a Vilassar (1623-1993).. Parròquia de Sant Genís de Vilassar. Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MAS, Mossèn Josep (1908). Nota històrica de les relíquies dels Sants màrtirs de Vilassar de Dalt. Barcelona. Societat General d'arts gràfiques. SAMON, Josep, coord. (1991). Vilassar i els Sants Màrtirs. Museu Municipal de Vilassar de Dalt. SAMON, Josep (2004) 350 anys i més; dins programa de Festa Major dels Sants Màrtirs, Vilassar de Dalt. SAMON, Josep (2008). Petita història dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Confraria dels Sants Màrtirs. Edició editorial Mediterrània. Barcelona.	XVII-XXI		Vilassar de Dalt celebra la seva Festa Major en honor als Sants Màrtirs el 29 d'abril des de l'any 1654, amb motiu de l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs de Càller. En aquesta festa, els actes religiosos en honor dels Sants Màrtirs tenen un paper molt important. Es parla d'obrir i tancar els sants Màrtirs. Comença la vigília del 29 d'abril amb l'obertura del reliquiari. A partir del 2004 es recupera el Vot de poble, que tenia 350 anys d'antiguitat (1654) per part dels representants de les entitats i associacions de Vilassar. Tot seguit es fa la cantada dels Goigs, editats per primera vegada l'any 1887. Els Gegants ofereixen el ball dels Sants Màrtirs. El dia 29 es fa l'Ofici Solemne. A més a més hi ha una sèrie d'actes festius destinats a tot tipus de públic i que varia en funció de les realitats de cada any però que mantenen una mateixa estructura basada en la música, l'esport, la gastronomia, la cultura i la tradició. Destaca la trobada de gegants amb cercavila i els espectacles de foc dirigits pels Diabòlics anònims i els Diablons. La canalla té la seva programació específica. I no pot faltar una arrossada popular. També es fa una trobada de tots els nens, joves i homes que porten el nom de Pere Màrtir. El darrer dia es fa l'acte litúrgic més solemne: Tancar els Sants Màrtirs; durant el qual s'interpreten, amb acompanyament d'orquestra, les antiquíssimes Completes, seguides d'una processó, de la lletania dels sants, del cant dels goigs, del repartiment de les flors amb les que han enramat la capella i del tancament dels reliquiaris.	08214-244	Vilassar de Dalt	L'origen cal buscar-lo amb el culte a les relíquies exhumades de les necròpolis paleocristianes de la ciutat de Càller, a l'illa de Sardenya, que Salvador Riera, fill de Can Rafart, aconseguí de l'arquebisbe Francesc d'Esquivel, mentre servia al comte Alfons d'Erill, virrei de Sardenya (1617-1623). Arriben de Càller l'any 1623 i de bon principi són invocades per l'obtenció del benefici de la pluja en èpoques de sequera. Es construeix una capella annexa a l'església parroquial en honor seu; entre 1625 i 1632 En el Consell General de tots els caps de casa reunits a l'antic cementiri parroquial, celebrat el 5 d'abril del 1654, diumenge de Pasqua de Resurrecció, s'estableix el Vot de poble. Els reunits, 107 vilassarencs presidits pel batlle, els jurats i els consellers ordinaris d'aquell any, decideix per unanimitat que cada 29 d'abril fos festa a la parròquia i terme de Vilassar.	41.5171600,2.3584400	446468	4596368		08214	Vilassar de Dalt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Vilassar de Dalt té dues festes majors igual d'importants les dues; una a la primavera, en honor als Sants Màrtirs, i l'altra a l'estiu, en honor dels seus patrons.	98\|94	2116	4.1	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
75247	Vilaseïna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseina	AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. dins revista Ausa, vol X. 1982.	XVIII-XIX	Una part de la teulada es troba aterrada i els murs de tàpia presenten esquerdes.	Vilaseïna es troba situada al sud-est del mas Sant Pau i a l'est dels Felius i la carretera C-17, als peus del petit serrat de Sant Pau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant, la major part de les quals en runes. Està bastida amb murs de tàpia, amb parts de maçoneria de pedra a la base i les cantonades. En algunes parts queden restes d'arrebossat. La teulada, parcialment aterrada, és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa del volum adossat a l'oest. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra, i al primer pis dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Les tres façanes restants contenen diverses estructures adossades, la majoria aterrades i algunes finestres emmarcades amb obra vista. Les cantonades de l'edifici a l'extrem nord són d'obra vista.	08100-142	Parròquia de Sant Esteve de Granollers	Vilaseïna es troba documentada l'any 992, quan Sunifred, Guindeberga i Bonfil van vendre a Recosind un alou format per cases i terres a l'apèndix del castell de Gurb, a la vil·la de Sesnan. L'any 1324 conta com a mas depenent de la jurisdicció eclesiàstica del monestir de Sant Pere de Caserres. Es torna a trobar documentat en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1656, 1661, 1719 i 1738.	41.9805200,2.2446000	437420	4647889		08100	Gurb	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Compte			98\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:37
56412	Vilasendra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilasendra	IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.	XVII	Restaurada i reformada recentment, i totalment reestructurada interiorment.	Vilasendra, una de les masies més antigues del terme municipal, es troba al sud-est del nucli urbà d'Oristà, en una plataforma elevada a l'est del Puig Cornador, prop de la carretera C-670. Es tracta d'una masia de grans dimensions, de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i amb murs de càrrega de maçoneria de pedra reajuntats recentment i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb curtes dovelles a la planta baixa. Al seu costat s'hi obren tres finestres de nova construcció emmarcades amb pedra. Antigament solament hi havia una finestra tapiada. La llinda de la finestra central de la planta baixa té inscrit l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu. Aquesta llinda, segons fonts orals, es trobava a l'interior de la casa, a l'entrada de la cuina. Al primer pis s'hi obren quatre finestres balconeres emmarcades amb pedra. Destaca la finestra situada sobre la portalada, emmarcada amb pedra motllurada i amb un escut de baix relleu molt desgastat a la llinda. La llinda de la finestra de la dreta té una data parcialment llegible: 16?9. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra. Sols una d'elles conserva l'ampit original. Davant la façana s'hi allarguen, perpendicularment, les antigues quadres reconvertides en una gran sala. La façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra, una al primer pis i una al segon. A la planta baixa s'hi està reconstruint un antic cobert adossat, reformat completament. La façana nord hi ha un pou de planta quadrada cobert amb barbacana de doble vessant. A la planta baixa hi ha una espitllera i tres finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis hi ha una finestra balconera central, emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1788 inscrita a la llinda. La finestra que es troba a la seva esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i les dues de la seva dreta estan emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb motllures. A les golfes s'hi obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada. A la façana est s'hi annexen dos cossos; un correspon a l'antiga tina de vi amb una petita terrassa a la part superior coberta amb teulada d'una vessant; l'altre cos té teulada de doble vessant i s'hi obren sis finestres, cinc de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una amb ampit motllurat.	08151-20	Sector sud del terme municipal	Vilasendra apareix documentada com alou de Sendred o Vilasendre al 943 i com alou dels fills de Sendred al 1034. Torna a aparèixer amb el fogatge de 1553, fet precisament per un tal Pere Espinal o Spinalp que s'estava al mas Vilasendra. L'edificació actual, però, data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors.	41.9220600,2.0812800	423821	4641531		08151	Oristà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-3.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2022-11-29 00:00:00	Jordi Compte i Marta Homs		La masia conserva elements originals d'un forn de pa, celler, premsa de vi, etc. Tot i que han estat desvinculats de l'emplaçament original a causa de la reestructuració de l'interior.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà.	94\|85	45	1.1	43	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42
56433	Vilarubí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarubi	IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.	XVII		Vilarubí és una masia situada en un punt elevat entre el pas del riu Bassí i el del torrent Merdinyol, al nord de Pahonellas i a l'oest de la Cirera, al sector nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i en la part central golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort que la reforça a la part esquerra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles treballades i dues finestres a la dreta alineades verticalment, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb maó a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i molt decorades al primer pis. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és la que té una decoració més rica, amb un guardapols profusament motllurat, als extrems del qual hi ha esculpits en relleu dos rostres humans, el de la dreta masculí i el de l'esquerra femení. En la part central del guardapols encara hi ha una altra figura esculpida, es tracta d'un angelet representat a través d'una petita cara envoltada d'ales. L'altra finestra, a la dreta, té una decoració geomètrica a la llinda actualment molt erosionada, formada per un element geomètric circular a la part central del que en sobresurten decoracions lobulades, formant un dibuix que podria recordar a una flor. La façana est té una estructura amb teulada de doble vessant adossada. A la part visible de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, una amb pedra treballada i la última amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, quatre obertures molt petites, pràcticament forats entre carreus, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Adossat a aquesta façana hi ha les restes del que podria haver estat la tina de vi de la masia. Es tracta d'una estructura de planta quadrada, de la que es conserven uns 50 centímetres d'alçada, amb un gran forat circular a l'interior, delimitat amb carreus treballats. A la façana oest hi destaca una gran balconada reformada sustentada amb dos pilars de pedra i dos contraforts adossats al mur de càrrega. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que dóna accés al balcó. La masia queda envoltada actualment per un mur de pedra modern, que conserva un tram original al sud de la casa, coronat amb lloses treballades acabades triangularment. Resulta destacable també l'estructura que hi ha a la cantonada sud-oest d'aquest pati tancat. Es tracta d'una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb dos accessos, un de lateral emmarcat amb pedra bisellada i el frontal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada.	08151-41	Sector nord-oest del terme municipal	Vilarubí apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha en Vilarovís. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens molt anteriors.	41.9723300,2.0344300	419999	4647155		08151	Oristà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2022-11-29 00:00:00	Jordi Compte i Marta Homs			94	45	1.1	43	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42
56450	Vilaroger	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaroger	AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.	XVII		Vilaroger és una masia situada en una esplanada elevada sobre la vall del torrent de la font Salada, prop de la carena per on passa la carretera B-433 i l'antic camí ral d'Oristà a Vic. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb diverses ampliacions cap a l'oest, la capella de Sant Antoni adossada a l'extrem oest, una masoveria, un xup i diverses estructures agropecuàries al sud i a l'est, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt i tres finestres de petites dimensions, dues emmarcades amb pedra treballada i la de l'extrem dret emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra bisellada i un rellotge de sol molt erosionat. A les golfes s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra del volum principal hi ha dos cossos adossats modernament que uneixen la masia antiga, a l'extrem est amb la capella de Sant Antoni, a l'extrem oest. La façana est presenta un cobert adossat a la dreta, amb un pilar central de pedra treballada i la data de 1733 inscrita en un carreu. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades, tant al primer pis com a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues finestres reformades i a les golfes, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades. La façana oest està dominada per la capella de Sant Antoni, descrita en una fitxa individual i les estructures adossades modernament. Sobre aquestes, a nivell de primer pis, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i l'altra reformada. Davant la façana sud i est de la masia hi ha un pati delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra. Entre aquestes estructures hi destaquen la masoveria i el xup, descrits en una fitxa individual i el portal que dóna accés al conjunt des del nord-est. Es tracta d'un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada que rep el nom de portal d'Olost.	08151-58	Sector est del terme municipal	La masia de Vilaroger surt reflectida en un document del 27 de novembre de 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà i, com era costum, interrogà uns quants parroquians sobre la manera com el rector celebrava els oficis. Els parroquians interrogats foren Pere de la Garriga, Nicolau de Castanyet, Pere de Vilaroger Sobirà i Bernat de la Sella. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 en una relació de caps de casa on hi ha Bernat de Vilaroger. L'edificació actual data, probablement dels segles XVI o XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així, a la masia es conserva un fons de pergamins des del segle XIII.	41.9483100,2.0931000	424832	4644435		08151	Oristà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56450-foto-08151-58-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2022-11-29 00:00:00	Jordi Compte i Marta Homs			94\|98\|85	45	1.1	43	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42
56469	Vilargonter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilargonter	MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.	XVII	Actualment s'està restaurant la teulada.	Vilargonter es troba situada en una esplanada orientada a l'est sobre el curs de la riera Lluçanès a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'est, està arrebossada i presenta algunes parts escrostonades. Domina un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb ampit motllurat i brancals i llinda de pedra bisellada al primer pis. A les golfes s'obren dues finestres de menors dimensions, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la resta de la façana s'hi obren diverses finestres reformades o de moderna obertura. A la dreta s'hi adossa un cos construït amb maçoneria de pedra on hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. Hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals i llinda bisellada i ampit motllurat. La façana oest presenta una eixida que sobresurt perpendicularment al centre, sustentada amb pilars de pedra, coberta amb teulada d'una sola vessant i amb un accés emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra de l'eixida s'hi adossa un pou o cisterna. La planta baixa presenta dues obertures, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb ampit motllurat. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions, tres de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud està dominada per un cos d'obra adossat que forma un porxo amb teulada d'una sola vessant i amb un portal d'accés emmarcat amb pedra bisellada. Uns metres davant la façana principal hi ha la pallissa formada per planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals i amb bigues i llates de fusta velles. Està construïda amb maçoneria de pedra i tapia arrebossats i parcialment escrostonats i presenta les cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La pallissa consta de dos nivells. Al nivell inferior hi ha una gran arcada emmarcada amb pedra i a l'esquerra pugen unes escales cap al nivell superior on hi ha una porta d'accés i una obertura estreta i allargada a l'esquerra.	08151-77	Sector nord del terme municipal	Vilargonter es troba documentada des de l'any 1346, tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens anteriors. L'edificació actual data probablement del segle XVII.	41.9836600,2.0603400	422159	4648389		08151	Oristà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2022-11-29 00:00:00	Jordi Compte i Marta Homs		La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà.	94\|98\|85	45	1.1	43	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42
73984	Vilargent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilargent	Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.	XII	Es troba en estat ruïnós.	Vilargent és una masia d'origen medieval que es troba en estat ruïnós. Les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en tres crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de llevant s'observen les restes d'un cos que presumiblement es corresponen a un forn de pa. A l'extrem de migdia d'aquesta façana s'hi conserva una cantonada segons l'alçada original, amb restes de teula a la part superior. A la part de migdia hi ha un cos amb un pilar circular central que es correspon amb la pallissa. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i parcialment revestits de morter, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana de tramuntana hi ha un pou semicircular amb una bassa excavada en el terreny natural.	08014-45	Camí de Vilargent	La primera referència documental de Vilargent es remunta a l'any 1199, quan hi residia un petit llinatge de cavallers. Durant el segle XIII Ramon de Vilargent va casar-se amb Beatriu d'Aiguafreda, quedant així units ambdós llinatges. A partir d'aleshores, els Vilargent van deixar de residir al mas, que va quedar com una masoveria en mans dels senyors d'Aiguafreda. Segons l'amirallament de l'any 1851, el mas (senyalat amb el número 10) encara pertanyia als prínceps de Belmonte.	41.7897400,2.2662500	439033	4626692		08014	Aiguafreda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-3.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-12-10 00:00:00	Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.			119\|85	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
75151	Vilanera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanera	AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Dins revista Ausa, vol X. 1982.	XVII-XIX		Vilanera es troba situada en un punt elevat al sud-est del serrat de la Guàrdia, a l'est de la Coromina i al sud-oest de la caseta de la Codina. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions amb diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La masia es troba assentada sobre un important desnivell quedant la part més baixa a l'extrem est. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1831 inscrita a la clau, i al primer pis, tres finestres. La part dreta de la façana queda dominada per un cos adossat modernament que forma una terrassa a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha un cobert adossat. La façana est es troba parcialment coberta per la vegetació i només s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana nord conté l'antic femer adossat, tot i que es troba enrunat. Per sobre, al nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest es troba dominada per un cobert adossat bastit amb pilars d'obra vista. Al fons del cobert s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Uns metres a l'oest de la masia hi ha una estructura de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra que correspon a la pallissa i diversos coberts i corts.	08100-46	Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella	Vilanera es troba documentada des de l'any 957, quan Jacinta i els seus fills van donar a Sant Andreu de Gurb una peça de terra d'aquell indret. També apareix esmentada com a Vil·la Negra i es torna a trobar documentada en els fogatges de 1497 i 1553.	41.9796700,2.2138700	434874	4647818		08100	Gurb	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Compte			98\|94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:37
58501	Nucli de Vilamajor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-vilamajor	CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural.	XI-XX	Presenta cert estat d'abandonament.	Vilamajor és un petit nucli rural situat a l'extrem sud del terme municipal de Pujalt. Està format per un grup de cases construïdes a l'entorn d'una torre de guaita d'origen medieval, coneguda com la Torre del Cavaller. Les cases són de dues a tres crugies i conserven portals adovellats i finestrals de pedra carejada als pisos. Totes elles són fetes de pedra, que es troba sense revestir. És de destacar l'arc de passatge apuntat que comunica dos edificis. Als afores hi ha l'església romànica de Sant Joan de Vilamajor.	08176-111	Vilamajor	Es tracta del nucli de població més meridional del municipi de Pujalt. Les primeres notícies històriques que tenim de Vilamajor corresponen a una entrega que el bisbe de Vic atorgà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, on hi consta la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Sant Joan de Vilamajor. Aquest document data de l'any 1157. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Probablement l'església té els orígens vers el segle X o inicis del segle XI ja que estaria vinculada a la construcció del castell de Vilamajor. D'aquest però tampoc se'n té documentació però és versemblant creure que s'hauria edificat vers aquestes centúries, ja que entre els anys 1001 i 1035 es fundà la marca o frontera del comtat de Berga, propietat dels comtes de Cerdanya-Berga i que anava des de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. L'any 1332 trobem esmentada la població de Vilamajor en un document de cessió de drets perceptors que el rector de l'església de Segur cedí per un període de dos anys al prevere Berenguer Sabater. No serà fins l'any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat. Actualment aquesta torre es coneix com la Torre del Cavaller i ha quedat absorbida parcialment per les cases de l'entorn, algunes de les quals semblarien tenir els orígens vers el segle XIV com per exemple Cal Ton, el qual conservava una arcada apuntada abans no fos restaurat l'edifici al segle XXI. L'església de Sant Joan de Vilamajor deixà d'esser sufragània de Santa Maria de Segur al segle XVII per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor.	41.6772400,1.4275600	369116	4615136		08176	Pujalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Dídac Pàmies i Marta Lloret			94\|98\|85	46	1.2	6	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42
60784	Vilaltella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaltella	MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008.	XVIII		Vilaltella està situada a tocar de la carretera BV-4601, al sud de Santa Margarida de Vilaltella i a l'oest del serrat dels Llims. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures adossades al voltant, especialment a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, a la clau del qual hi ha la inscripció 'FREXER 1752' junt amb la silueta d'un arbre esculpida en relleu. També a nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada a la llinda del qual hi ha la inscripció 'GERONI FREIXER Y VILALTELLA 1786' junt amb una creu en relleu intercalada, una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A l'esquerra de la finestra central hi ha un carreu integrat al mur amb una petita obertura d'arc deprimit convex i a la dreta un rellotge de sol integrat al mur, tot i que actualment molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra treballada, totes tres amb ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura amb teulada d'una vessant que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1793 inscrita en els dos carreus superiors. Encara més a la dreta hi ha diverses estructures adossades, la major part de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest es troba dominada per les nombroses estructures que hi ha adossades en aquesta part. Únicament s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb maó a nivell de golfes. La façana nord, parcialment coberta d'heura, conté un cos adossat al centre, ocupant tota l'alçada de l'edifici, bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb dos contraforts per la cara nord. Aquest cos conté la cisterna al seu extrem oest, fet que provoca un acabament en punt rodó del cos. Únicament conté obertures al nivell de golfes, on hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat, una de les quals orientada a l'est, originalment emmarcats amb pedra treballada tot i que reformats modernament. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa únicament una obertura, totalment tapada per l'heura. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un carreu integrat al mur amb una petita obertura ovalada a l'interior. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossades diverses estructures on s'observen, disposades irregularment, cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb maó i un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues petites obertures entre carreus. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra geminada, amb brancal interior compartit, emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una gran obertura reformada. Uns metres al sud-oest de l'edifici hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó.	08201-8	Sector sud-oest del terme municipal	La masia Vilaltella apareix documentada l'any 1365 quan el batlle del castell de Sant Boi decreta que ningú pasturi i faci empriu en el mas Vilaltella de Sant Boi. Torna aparèixer en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. L'edificació actual és de la segona meitat del segle XVIII, tal com ho testimonien diverses llindes amb dates inscrites.	42.0328000,2.1248700	427561	4653788		08201	Sant Boi de Lluçanès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Compte i Marta Homs			94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:43
65838	Vilalta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-0	AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.	XVII-XVIII		Vilalta està situada en un punt lleugerament elevat sobre la riera de Merlès, al nord-oest del molí de Vilalta. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis, i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran, amb algunes parts amb filades de carreus regulars, i parcialment arrebossats. Les cantonades hi ha grans carreus treballats. La teulada és de quatre vessants, integrant tots els volums adossats sota una única teulada. La façana principal, orientada a l'est, té un gran volum adossat a la meitat esquerra que sobresurt formant un petit pati al davant, al fons del qual hi ha la capella de la Trinitat de Vilalta. A la meitat dreta de la façana hi ha un gran portal de pedra motllurada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats en el cos adossat a la dreta. Al primer pis, una finestra i un balcó emmarcats amb pedra motllurada, i a les golfes, una espitllera entre carreus i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats. En el cos que sobresurt a l'esquerra (amb façana orientada al nord) hi ha tota la planta baixa oberta, permetent el pas a l'altre costat de la masia, és cobert amb volta d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats i dos balcons emmarcats amb pedra motllurada, un amb la data de 1755 inscrita. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats, una a mode d'espitllera i l'altra, més gran, amb decoració geomètrica a la llinda imitant una cortina. En la façana est d'aquest volum adossat, només visible des de fora del conjunt de la masia, hi ha tres espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i la resta reformades. La façana nord té adossat al centre un cos; a la planta baixa no té obertures i al primer pis forma un porxo delimitat amb una barana de pedra motllurada i sustentat amb tres robustos pilars bisellats, motllurats al capitell i a la base. A la resta de la façana hi ha una espitllera a l'extrem dret de la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats a les golfes, i decorada amb un arc conopial a la llinda i un motiu geomètric hexagonal a sobre. La façana oest té un petit cos adossat a l'extrem dret formant un queixal. A nivell de planta baixa hi ha sis obertures, dues espitlleres fetes amb pedra treballada, dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats, una finestra amb monòlits treballats i una espitllera emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra motllurada (inclòs l'ampit), dues mostren un motllurat especialment ric, una finestra d'arc conopial emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits treballats amb una fina motllura ubicada al cos adossat de la dreta. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats, la del centre té decoració geomètrica a la llinda i la de la dreta, decoració simple d'arc conopial; i una finestra emmarcada amb monòlits treballats i decoració simple d'arc conopial a la llinda ubicada al cos adossat a la dreta. La façana sud té un pati tancat al davant amb estructures agropecuàries que tapen el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dos grans balcons emmarcats amb pedra motllurada i una eixida central, amb barana de ferro treballat i sustentada amb un robust pilar central de pedra bisellada, a la cara exterior del qual hi ha picat a la pedra un rellotge de sol amb la data inscrita de 1773. A les golfes es repeteix la disposició amb una altra eixida, tot i que més baixa i amb el pilar central més curt. A la dreta del volum principal hi ha adossat el cos que sobresurt de la façana principal. Aquesta façana presenta tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits bisellats, i dues més a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada profusament i ampit motllurat.	08255-82	Sector nord del terme municipal	El lloc de Vilalta és documentat des de l'Edat Mitjana com una de les possessions dels senyors de la Portella. La masia de Vilalta és una gran construcció documentada ja al segle XI. Apareix documentada també al segle XV (1439) quan Joan Vilalta de Merlès adquireix directament del cavaller Jaume Tagamenent de la casa i finca de la Vall de Vilaramó, amb dret sobre esl seus habitants. També apareix en el fogatge de 1553, tot i que l'edificació actual correspon bàsicament a una construcció dels segles XVII i XVIII. Prop de la casa fou construïda la capella familiar advocada a la Santíssima Trinitat. Vilalta també tenia un molí a tocar de la riera de Merlès.	42.0265000,1.9882700	416245	4653214		08255	Santa Maria de Merlès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Compte i Marta Homs		Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra entre les que destaca la capella de la Trinitat i la masoveria, reformada recentment.	98\|94	46	1.2	14	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
61925	Vilalleons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalleons	- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. -PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial.	XVIII-XX		Vilalleons és un petit poble, d'uns cent habitants, situat a quatre quilòmetres de Sant Julià, amb el qual es fusionà l'any 1945. El petit nucli urbà de Vilalleons està format per l'església de Santa Maria i per un conjunt de cases construïdes al segle XVIII, tot i que posteriorment han estat objecte d'obres de reforma. Les cases són de dues o tres plantes i en destaquen les inscripcions a les llindes dels portals i finestres.	08220-87	Vilalleons	La parròquia de Vilalleons es va originar a l'entorn d'una vila rural, citada a la documentació antiga des de l'any 927 amb el nom de villa Leonis, quan Duran i la seva muller Rosa, vengueren a Conrad i la seva muller Alúdia la vuitena part d'una peça de terra, situada al terme de Taradell, a villa Leonis. Probablement, es correspon amb l'indret on es troba La Sala, atès que els seus antics propietaris es cognomenaven Vilalleons. Les funcions parroquials apareixen per primer cop a la documentació de l'any 1007, quan Enyec i la seva muller Richel vengueren a Sunifred i a la seva muller Martina una peça de terra, situada a la parròquia de Vilalleons, a l'Olmeda. El gran terme del castell de Taradell era una de les grans divisions jurisdiccionals inicials del comtat d'Osona i comprenia inicialment els actuals municipis de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i el sector de Vilalleons. Al segle XIV, una part de les parròquies de Santa Eugènia de Berga i de Vilalleons es van separar del terme del castell per a formar una quadra civil, amb un batlle propi, i des de l'any 1385 sota la protecció dels consellers de la ciutat de Vic. Una gran part de la parròquia de Vilalleons va continuar adscrita al terme del Castell de Taradell i actualment forma part del municipi de Viladrau i de la província de Girona. L'any 1652 havia acabat la Guerra dels Segadors; era una guerra de Catalunya contra el rei de Castella Felip IV i, especialment, contra el seu privat, el comte-duc d'Olivares. Els catalans havien escollit com a rei a Lluís XIII de França, però cansats de les arbitrarietats del rei francès, van tornar a reconèixer com a rei a Felip IV. És per aquest motiu que els francesos, al llarg del segle XVII, atacaren diverses vegades el Principat, i envaïren quatre cops la comarca d'Osona, saquejant les esglésies i els pobles. L'any 1654 les tropes francese incendiaren l'església de Vilalleons, fet que va provocar la pèrdua de tots els seus altars i de l'antiga imatge de Santa Maria. Segons Antoni Pladevall i Font (1994:23) : 'El pas dels francesos fou funest per Vilalleons i la seva església, puix que no només es perderen els retaules i béns de l'església i de la parròquia, sinó que també els particulars varen perdre bens i collites que havien amuntegat a l'església, car que confiaven en la seva immunitat i dret d'asil com a lloc sagrat'. Tanmateix, aquest succés va provocar el naixement de la capella de Puig-l'agulla, que aviat va reemplaçar l'antiga advocació. La devoció es va adreçar vers el lloc on s'havia fet la troballa de l'antiga imatge de la Mare de Déu i d'on procedia el seu llegendari culte. La parròquia va romandre unida a Santa Eugènia de Berga fins l'any 1823. El poble de Vilalleons va gaudir de plena independència entre l'any 1823 i 1941, fins que a causa de la considerable reducció del seu nombre d'habitants, fou annexat al terme de Sant Julià de Vilatorta, als anys quaranta del segle XX. Actualment Vilalleons té uns dos-cents habitants, dels quals només una vintena viuen al seu nucli urbà.	41.8915100,2.3182700	443445	4637955		08220	Sant Julià de Vilatorta	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61925-foto-08220-87-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61925-foto-08220-87-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61925-foto-08220-87-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Estructural	2023-08-02 00:00:00	Virgínia Cepero González			98\|119\|94	46	1.2	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
75182	Vilafreser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafreser	AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Dins revista Ausa, vol X. 1982.	XVII-XVIII		Vilafreser es troba situada als peus del turó de la Creu de Gurb, al sud del Romeu i del turó, en una zona lleugerament elevada on neix el rec del Romeu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades a l'est i al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té al davant un pati tancat delimitat per estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista i per un mur. En aquest mur hi ha l'accés principal, flanquejat per dos pilars d'obra vista coronats amb blocs de pedra motllurada. Uns metres a l'oest del mateix mur, donant sortida a diverses estructures hi ha un accés d'igual tipologia però de menors dimensions. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals de majors dimensions i amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu geomètric en relleu. A les golfes hi ha dues finestres més, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La part dreta de la façana queda dominada per un cos adossat que forma una eixida a nivell de primer pis, al fons de la qual hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté únicament una finestra a nivell de golfes ja que es troba dominada per diverses estructures adossades. A uns metres sobresurt un volum de majors dimensions, amb els nivells de planta baixa i primer pis i diverses eixides en el nivell superior. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i forma un queixal a causa d'una ampliació. Compta amb diverses obertures, totes sense elements originals. La façana est conté una petita estructura adossada a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una d'aquestes amb decoració d'arc conopial a la llinda, i a les golfes una finestra. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra, teulada de doble vessant i amb la façana principal, orientada al sud, completament oberta.	08100-77	Parròquia de Sant Andreu de Gurb	Vilafreser es troba documentada l'any 993, quan a Villa Fredario, els almoiners del testament del difunt Miró van donar a la catedral de Vic una propietat formada de cases, horts, terres de conreu, vinyes i bosc que s'estenia des del castell de Gurb fins al riu Mèder i Vic. També es troba documentada en un capbreu del senyor del castell de Gurb de l'any 1232 on apareix el nom de Pere de Vilafreser entre els hereus dels masos propis del senyor i dels que rebia dret d'homicidi. També apareix en els fogatges de 1497 i 1553.	41.9458000,2.2127300	434745	4644058		08100	Gurb	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75182-foto-08100-77-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75182-foto-08100-77-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2019-12-12 00:00:00	Jordi Compte			94	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:37
73646	La Serreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta	http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural			Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. La Serreta es troba al sud-est de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el d'Olèrdola. Es troba a la serralada litoral, a les estriballes del massís del Garraf. Des de la Serreta, també podem gaudir de la vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. La vegetació i la fauna és molt similar a la que podem trobar en el turó de Sant Pau. Cal destacar les nombroses alzines que creixen sota els pins, així com el pi de la serreta, un pi blanc (Pinus halepensis), d'importants dimensions. Pel que fa a fauna, hi podem trobar ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill.	08305-389	Al sud-est del municipi		41.3335200,1.7158600	392547	4576577		08305	Vilafranca del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
73644	Muntanya de Sant Pau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-pau	http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural			Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. El turó de Sant Pau s'alça al nord-oest de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Al cim i a el vessant nord, (ja dins del terme municipal de Pacs), hi trobem una brolla calcícola arbrada. En l'estrat arbori hi domina el pi blanc, amb algunes alzines i ullastres. Al vessant sud, en canvi, hi trobem una comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. Al sotabosc, hi podem trobar romaní, farigola, marfull, arítjol, bruc d'hivern, galzeran i gatosa, entre d'altres. A Sant Pau podem trobar-hi ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill.	08305-387	Al nord-oest del terme municipal		41.3465100,1.6979300	391068	4578042		08305	Vilafranca del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
73574	Fet casteller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fet-casteller	www.castellersdevilafranca.cat www.xicotsdevilafranca.org www.vilafranca.net/castells	XX		Vilafranca del Penedès és una de les places fortes del fet casteller a Catalunya. Disposa de dues colles, els Castellers de Vilafranca amb camisa verda, creada l'any 1948, i els Xicots de Vilafranca, de camisa vermella, creada l'any 1982. A més, celebra diverses diades castelleres: la del Roser, la de Sant Miquel, la de tots Sants, a més de la Festa Major, diada de Sant Fèlix. Els Castellers de Vilafranca són 400 membres i tenen 500 socis protectors. A part de castells realitzen altres activitats com un certamen poètic o l'escola de castells. La Generalitat els concedí la Creu de Sant Jordi. A més, també hi ha la colla dels Falcons, creada l'any 1959 a redós de l'Acció Catòlica i que es dediquen a fer figures humanes i castells de petit format.	08305-317	Vilafranca del Penedès	Cal situar els antecedents dels castells en els segles XVII i XVIII en els balls de Valencians i les Moixigangues, balls representats que al final aixecaven petites piràmides humanes. L'any 1805, es documenten les dues primeres colles castelleres, a Valls, la dels pagesos i la dels menestrals. Durant la segona meitat del segle XIX hi ha l'època d'or dels castells: s'assoleixen els tres i quatre de nou amb folre, el pilar de set amb folre i el cinc de vuit, i apareixen noves colles en altres poblacions. Hi ha dues fites importants en aquest període: la diada de Santa Tecla de l'any 1881 i la diada de Santa Úrsula de 1883. En la primera es descarregaren el tres i el quatre de nou sense folre, i en la segona, un cinc de nou. A partir de la darrera dècada del segle XIX desapareixen totes les colles no vallenques i la paulatina davallada de l'alçada dels castells. Aquesta decadència s'acaba els anys vint del segle XX.	41.3465100,1.6979300	391068	4578042		08305	Vilafranca del Penedès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Lúdic	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	63	4.5	3	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
69203	Vilacís de Vall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilacis-de-vall	FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell.	XIV-XX		Vilacís de Vall és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII. A finals del segle XX s'hi va fer una reforma notable, tot incorporant elements arquitectònics de tradició gòtica procedents d'altres edificacions, fet que en dificulta la interpretació. És un edifici encimbellat, format per diversos volums superposats que s'adapten a la orografia del terreny. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la part superior mutilada i una orla a la clau on hi ha inscrit l'any '1726'. Al voltant hi ha dues finestres d'arc pla de pedra carejada i una finestra rectangular de factura moderna. Al costat s'hi adossa un cos quadrangular obert en una casa amb espitlleres, porxat al nivell superior amb pilars de pedra que sostenen la coberta. Aquest porxo té accés des del pis per un portal d'arc pla de pedra carejada que té inscrit l'any '1730' i una creu intercalada, al costat del qual hi ha una finestra de pedra carejada amb incisió conopial. A la façana lateral de ponent hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada i un gran pòrtic superior amb sortida a un balcó de baranes forjades. A la façana posterior hi ha diverses finestres amb arquets lobulats de tradició gòtica, així com una eixida quadrangular sobre la qual hi ha un destacat pou de pedra. A la façana lateral de llevant hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada i s'hi adossa un cos annex de planta baixa. El tractament exterior dels murs és la pedra vista i el ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'interior ha estat fet de nou amb elements arquitectònics de tradició gòtica.	08278-141	Camí de Vilacís de Vall	Va ser fundada per un fadristern de Vilacís de Munt abans del segle XIV. En el capbreu de 1339 consta que el mas tenia arrendades terres als Vilademany, senyors del castell de Taradell.	41.8599900,2.2771100	440001	4634484		08278	Taradell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69203-foto-08278-141-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69203-foto-08278-141-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69203-foto-08278-141-3.jpg	Legal	Medieval\|Popular\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-01-30 00:00:00	Marta Lloret. Antequem, S.L.			85\|119\|94\|98	45	1.1	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
61311	Vilaclara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaclara	AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987	XVII-XVIII	L'arrebossat que cobria els murs de càrrega es troba parcialment degradat. Diverses parts de l'edifici i algunes de les estructures annexes han estat reformades amb maó. La coberta, que conserva les bigues de fusta, es troba deteriorada.	Vilaclara està situada a llevant de la riera de Relat, al solell d'un petit turó des del que es divisa, en direcció sud, gran part del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i multitud de cossos adossats, que combinen la construcció en pedra i en maó, a totes les façanes. Està composada de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossades de color blanc, i mostren cantonades diferenciades, algunes de les quals han quedat integrades als murs. La façana principal, orientada al sud, presenta dos volums sobreposats de diferent nivell i adossats a la façana amb teulada d'una sola vessant, que juntament amb un mur de pedra tanquen un pati cobert davant la façana al que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra i fusta, situada al capdamunt d'un rampa. Destaca una porta d'arc de mig punt adovellada actualment integrada dins el pati cobert. A nivell de primer pis s'hi pot observar una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i un gran finestral al centre. Les golfes estan dominades per un porxo al centre amb barana de fusta i a cada banda quatre finestres d'arc de mig punt que formen una galeria. La façana est presenta dos coberts d'us agropecuari annexats a nivell de planta baixa. Al primer pis s'obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, composició que es repeteix a les golfes. A les cantonades de la façana nord s'hi annexen perpendicularment dos estructures que comparteixen teulada i vessant amb el volum principal i que, juntament amb unes corts situades paral·lelament a pocs metres de la façana, tanquen un pati amb accés a través d'una portalada emmarcada amb pedra. La façana oest presenta dues petites obertures a la planta baixa, tres finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a nivell de primer pis i una sola finestra a les golfes situada a la part esquerra i també emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la cantonada dreta s'hi annexen perpendicularment dues estructures d'ús agropecuari construïdes majoritàriament amb maó. Al voltant de la masia hi ha diverses edificacions, majoritàriament d'us agropecuari. En destaquen el pou circular construït en pedra uns metres a l'oest de la masia i la pallissa situada al costat est, construïda amb pedra davant d'una era enrajolada i amb una inscripció a la llinda de la porta principal.	08212-8	Sector nord del terme municipal	La masia de Vilaclara es troba documentada des del segle XI, formant part d'una unitat territorial primitiva, anomenada Pedrós, juntament amb el desaparegut mas Relat, Terradelles o la serra de Pinós i Degollats. Tenia una certa autonomia i en algun temps va ser una quadra civil, que acabà integrant-se en el terme i batllia de Sant Feliu. En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de la masia Vilaclara, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. També surt reflectit en el fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès i curiosament no apareix al de 1553, tornant a aparèixer en el llibre de Consueta de 1618. Tot i aquests orígens tan antics, l'edifici actual correspon bàsicament a una edificació del segle XVII i XVIII. La família Vilaclara, va aconseguir al llarg del temps, adquirir multitud de propietats entre les que es poden comptar el desaparegut molí de Vilaclara, la torre Vilaclara i la glorieta Vilaclara, entre moltes altres propietats tant a Sant Feliu Sasserra com fora.	41.9613000,2.0060600	417634	4645957		08212	Sant Feliu Sasserra	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Jordi Compte i Marta Homs		La inscripció de la llinda de la porta de la pallissa, situada a l'est de la masia presenta la següent inscripció: 'ALABA SA ESUS Y MARIA JOSEPH VILACLARA 1756'	94\|98\|119\|85	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:47
60782	Vila-rasa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa	IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008.	XVII-XVIII		Vila-rasa està situada en un punt lleugerament elevat entre el serrat dels Morts i la carretera BV-4601, al sud-oest de l'Abellar. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant, entre les que hi ha corts, coberts, una pallissa i una església. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, té un pati o lliça tancat al davant, delimitat al nord per un alt mur de maçoneria de pedra coronat amb merlets esglaonats i amb l'accés principal emmarcat amb pedra treballada i una gran llinda monolítica on hi ha la data de 1819 inscrita. El pati té dos nivells diferents d'alçada comunicats per escales, per salvar el desnivell existent fins a l'accés principal de la masia, un portal adovellat que es troba aixecat respecte a la resta d'estructures a causa de l'emplaçament de la masia sobre un petit monticle rocós. També dins del pati i a tocar de la masia hi ha una cisterna de planta circular bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb coberta circular de lloses i amb dues obertures emmarcades amb pedra treballada. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un arc rebaixat de lloses a plec de llibre integrat al mur, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra profusament decorada, descrita en una fitxa individual. A les golfes, just sobre aquesta finestra hi ha un matacà bastit amb grans carreus de pedra treballada, amb coronament de lloses i sustentat amb dues grans mènsules monolítiques. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada d'un sol nivell que conté una porta emmarcada amb pedra treballada. La façana sud conté diverses estructures adossades, algunes de les quals en estat de ruïna i mostra els dos volums de la masia: l'original a la dreta i l'ampliat a l'esquerra. En el volum original i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada. El volum adossat, coronat amb teulada de doble vessant amb orientació perpendicular a la del volum principal, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una galeria de dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó. Als nivells de primer pis i golfes el mur està arrebossat i totes les finestres són de nova obertura. La façana oest es troba totalment dominada pel volum ampliat que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana nord, com la sud mostra els dos volums que formen la masia. A l'esquerra, el volum original té una estructura adossada amb teulada d'una vessant que ocupa tot el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1738 inscrita a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada. El volum ampliat conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta en un nivell inferior al de planta baixa a causa del desnivell del terreny. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó, al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i a les golfes hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i llinda de fusta.	08201-6	Sector oest del terme municipal	La masia de Vila-rasa es troba documentada des del segle XII, concretament des de l'any 1134 en què es té constància del primer hereu de Vila-rasa com a batlle, anomenat Bernat Vilarrasa. Des de 1160 fins al segle XIX els hereus de la masia de Vila-rasa (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès que pertanyia a la mitra de Vic. Torna a aparèixer documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de aleshores batlle Joan Puig, alies Vila-rasa.	42.0475100,2.1309700	428082	4655417		08201	Sant Boi de Lluçanès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60782-foto-08201-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60782-foto-08201-6-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Compte i Marta Homs			94	46	1.2	24	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:43
78291	Vida completa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-completa	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Vida completa és una escultura que es troba situada a ponent i arran d'un caminet que travessa longitudinalment el Parc Municipal, pròxima al centre del parc. Aquest es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. 'Vida completa' significa per a l'artista: 'Infantesa, adolescència, maduresa i vellesa. Un camí que tots hem de seguir. Però, qui no se sent nen almenys una vegada al dia? El parc és una situació perfecta. Qui no veu un nen, un avi que juga amb el seu nét en els gronxadors... Qui tingués l'estratègia per aconseguir gaudir de les quatre edats durant la nostra vida... Mides: 100cm x 100cm x 200cm Material: Formigó Parc municipal	08260-124	Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996	41.5361300,2.1821700	431779	4598598	1996	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Noemí Ramos Galacho		98	51	2.1	40	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:48
87249	Carrer del Carme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme-0	Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.	XVIII-XX	En part s'ha modificat el seu valor arquitectònic com a conjunt	Vial urbà que s'inicia per l'est, a la plaça Gaudí, donant així continuïtat al carrer Major continuant en direcció oest fins a perllongar-se cap al barri de Can Puig, tot incloent la zona esportiva del municipi, i donant continuïtat a la part antiga del nucli urbà. En el seu traçat, resulten interessants un bon nombre d'edificacions i elements que dibuixen l'urbanisme d'aquest sector del Papiol: alguns de caire tradicional agrari, com pot ser ca l'Adjutori, una de les cases més antigues del Papiol, la qual conserva la seva disposició de pairalia, amb portal adovellat i finestral reixat, i d'altres corresponents al període d'estiueig de finals dels segle XIX i inicis del segle XX, com poden ser Cal Girona, edifici que destaca de manera singular, la Casa Brunet, també coneguda com a Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria, Cal Poch, amb la singular cúpula de trencadís, la casa unifamiliar de la Senyora Manuela, els murs del jardí del Senyor Brunet, que li donen un caire molt singular a aquest espai o alguns interessants edificis de veïns entre mitgeres. També dona a aquest carrer el cementiri municipal, i una pèrgola contemporània, que genera un esplèndid mirador a la vall del Llobregat, i una interessant zona d'ombra en aquest sector urbà.	08158-88	Carrer del Carme	Aquest carrer es va crear urbanísticament parlant l'any 1968. Abans, formava part d'un camí antic al costat del qual s'anaven alineant les cases ja a finals del segle XIX. Com que és un carrer que menava, a manera de camí, cap al terme del nucli urbà, l'any 1836 es va construir al seu costat, en una zona fora del nucli habitat, el cementiri municipal. Aquest ocuparia les antigues terres de Can Barba, exactament el paratge conegut com 'la Païssa de Casa Roger'.	41.4392900,2.0132500	417566	4587994	1968	08158	El Papiol	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Juana Maria Huélamo Gabaldón		La vila es prolongà vers el NE. a la llera d'aquest vial, suposant la continuació de l'antic carrer Major i carrerons adjacents.	98	46	1.2	11	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42
87253	Carrer del Migdia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-migdia		XIX-XX	S'han fet modificacions d'obertures de façana per tal de donar més claredat a l'interior dels habitatges, apart de l'incorporació de materials estranys, com és el cas de la número 5.	Vial que segueix una curva de nivell al pendent que baixa del castell, per la vessant meridional del turó, en el qual s'enlaira la població. El vial està flanquejat per tot un seguit d'habitatges, de planta baixa i pis, moltes de les quals han patit transformacions en moments recents, tot modificant l'estructura de façana amb l'ampliació de obertures i remodelació de portes. En ocasions aquestes transformacions han incorporat elements que trenquen l'estètica del conjunt, com ara el sócol de l'habitatge número 5. Urbanísticament parlant, aquest carrer arranca el seu traçat en la confluència del carrer Llibertat amb l'Avinguda de la Generalitat.	08158-92	Carrer del Migdia	Les cases han anat remodelant molt les seves façanes als darrer anys, però en general reflecteixen un moment constructiu a cavall entre el segle XIX i principis del XX.	41.4387000,2.0109500	417373	4587931		08158	El Papiol	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Juana Maria Huélamo Gabaldón		L'urbanisme en aquest vessant meridional de la població va crèixer bigarradament, buscant una situació privilegiada en el substrat rocós dins el qual se situa la població.	98	46	1.2	11	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42
41998	Pont de les Heures	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-heures		XX		Viaducte que enllaça Cabrils amb el Vallès per Òrrius i La Roca. Format per dues fileres d'arcades aixecades amb obra de pedra i voltes de maó a base d'arcs de mig punt a la filada superior i arcs escarsers a la filada inferior.	08030-71	Carretera de la Mútua	Construït a compte del Marquès Emili Carles Tolrà per accedir a la seva propietat. Es va acabar l'any 1927 i va costar 152.123,90 pessetes.	41.5400100,2.3570200	446368	4598906	1927	08030	Cabrils	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41998-foto-08030-71-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41998-foto-08030-71-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el Fons del Museu de Cabrils hi ha la fotocòpia de la Memòria de valoració del camí de Cabrils a Can Genis.	98	49	1.5	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
79448	Viaducte de la riera de la Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-la-torre	FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215	XX		Viaducte de la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa que salva el desnivell provocat pel pas de la riera de la Torre. Consta de tres arcs sostinguts sobre pilars de planta rectangular amb ànima d'argamassa i recoberts amb pedra. Tenen un sòcol, fet amb carreus disposats en filades regulars, mentre que la part superior és més irregular. Els arcs són formats per diverses filades de maons i la resta és de pedra. A la part superior hi ha la plataforma per on discorre la doble via del tren.	08291-87	Al sud del terme municipal, més avall de l'urbanització de Torreblanca	L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà “Kàbila”, el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell, d'una llargària i alçada impressionants i la mina llarga de Torrella. Aquest viaducte segueix el mateix model que el del Buixadell (en terme d'Olesa), projectat per l'enginyer Andreu Puigdollers, director de la companyia del ferrocarril, i sota la direcció de l'enginyer Massé. En un primer projecte la línia del ferrocarril passava més a prop del poble, però sembla que l'oposició d'alguns terratinents que hi sortien perjudicats va fer canviar el traçat per l'actual. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. Possiblement l'obra del viaducte és d'aquest moment, ja que el pont anterior devia ser més precari.	41.5811900,1.9221300	410150	4603839		08291	Vacarisses	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79448-foto-08291-87-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	40	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
79445	Viaducte de la riera de Sanana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-sanana	Anònim (1883). Revista Terrasense, núm. 2. 6 de gener. FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editorial / Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 23 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215	XX	Els arcs estan reforçats amb barres metàl·liques	Viaducte de la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa que salva el desnivell provocat pel pas de la riera de Sanana. Consta de tres arcs sostinguts sobre pilars de planta rectangular amb ànima d'argamassa i recoberts amb pedra. Tenen un sòcol, fet amb carreus disposats en filades regulars, mentre que la part superior és més irregular. Els arcs són formats per diverses filades de maons i la resta és de pedra. A la part superior hi ha la plataforma per on discorre la doble via del tren.	08291-84	A tocar del barri de la Farinera (Rellinars)	L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà “Kàbila”, el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell, d'una llargària i alçada impressionants i la mina llarga de Torrella. Aquest viaducte segueix el mateix model que el del Buixadell (en terme d'Olesa), projectat per l'enginyer Andreu Puigdollers, director de la companyia del ferrocarril, i sota la direcció de l'enginyer Massé. En un primer projecte la línia del ferrocarril passava més a prop del poble, però sembla que l'oposició d'alguns terratinents que hi sortien perjudicats va fer canviar el traçat per l'actual. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. Possiblement l'obra del viaducte és d'aquest moment, ja que el pont anterior devia ser més precari.	41.6187400,1.8934700	407814	4608038		08291	Vacarisses	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79445-foto-08291-84-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79445-foto-08291-84-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Es troba situat al límit amb el terme municipal de Castellbell i el Vilar, ja que la riera de Sanana fa de partió.	98	49	1.5	40	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
55552	Pont Gran o Viaducte del Boixadell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-o-viaducte-del-boixadell	COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 210-212 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 243	XIX		Viaducte de dimensions espectaculars que està situat en la via fèrria dels ferrocarrils del Nord de Barcelona a Lleida. Salvant el desnivell del torrent de Sant Jaume, a la confluència dels municipis de Vacarisses, Viladecavalls i Olesa, té una llargada de 291,8 metres, 8,36 d'ample i 43,26 d'alçada màxima. L'obra, que està feta com si fossin tres ponts independents, consta de 18 arcs de mig punt, que fan 11,6 m de llum. A la seva part baixa (fins a una alçada de 10 metres) el pont té sòcols de pedra escairada que recobreixen una ànima d'argamassa. La resta de la construcció és feta amb maó vist.	08147-48	Prop de can Marcetó	L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa; el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en un poblat que la gent anomenava 'Kàbila', el qual va ser motiu de conflictes i de protestes. El viaducte del Boixadell, l'obra d'enginyeria més important d'aquesta línia, fou construït entre 1856 i 1859, seguint el projecte de l'enginyer de camins Andreu Puigdollers, nascut a Madrid però amb ascendència manresana. Era el director de la companyia de ferrocarril. La direcció de l'obra va anar a càrrec de l'enginyer Massé. El pressupost va ser de 2.172.266 rals. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. L'any 1857, quan les obres estaven en marxa, les autoritats d'Olesa es van començar a moure per intentar facilitar l'enllaç amb la via fèrria. El projecte que finalment es va dur a terme passava a uns 4 km del nucli d'Olesa. Va caldre pressionar l'Administració perquè accedís a fer una estació i financés la carretera que havia d'enllaçar amb el nucli urbà. L'any 1859 s'aprovava la construcció d'aquest 'camí veïnal', el qual es va construir molt lentament per manca de pressupost i no s'acabà d'enllestir fins els volts de 1866.	41.5680400,1.9224600	410159	4602379	1859	08147	Olesa de Montserrat	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55552-foto-08147-48-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55552-foto-08147-48-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Andreu Puigdollers (enginyer)		98	49	1.5	11	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:38
87185	Calvari/Via Crucis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvarivia-crucis	Museu de Ceràmica de l'Alcora (s.d.). Museu de Ceràmica de l'Alcora. Guía de visita. Alcora: Ajuntament de l'Alcora.	XX	Manca la número 8, i també la llegenda de la número 10. Hi ha dues restaurades recentment.	Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi del Papiol. És l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. S'ubiquen a les façanes d'alguns habitatges del centre i carrers principals del Papiol, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer. Tot i que les estacions del viacrucis són catorze,pel fet de referenciar en origen els moments de la passió de Jesucrist, només es conserven 13 a l'actualitat, ja que s'ha perdut la corresponent al número 8. Les estacions són les següents: 1- Ponç Pilat condemna a mort a Jesús. 2- Jesús és obligat a carregar la creu. 3- Jesús cau per primera vegada. 4- L'encontre de Jesús amb la seva mare. 5- Simó Cirineu ajuda a portar la creu. 6- La Verònica. 7- Jesús cau per segona vegada. 8- L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses. 9- Jesús cau per tercera vegada. 10- L'espoli i escarni de Jesús. 11- La crucifixió. 12- Les darreres paraules i mort de Jesús. 13- El davallament de la creu. 14- Sant enterrament. Està fet amb rajoles de ceràmica cuita i vidrada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a ma amb la tècnica de l'estergit. Els plafons del Via Crucis es desenvolupen en dos cossos de rajoles separades: el de l'escena de la passió es situa a la part superior i està format per quatre rajoles quadrades que conformen l'escena, tot constituint un plafó unitari quadrat, i per sota d'aquest plafó, hi ha un altre de rectangular, més petit, que inclou les llegendes que estan formades sempre pel número d'estació, i per sota, l'evocació del punt de la passió, que es plasma en una reflexió moral lligada a la descripció de l'escena superior. A tots ells es pot llegir el nom de l'artista, el qual, sembla va fer la decoració, però no sabem si la cuita: J. Cotanda. També, per sota, consta el nom del llloc de producció: Alcora. Els plafons devocionals del via crucis que es poden contemplar al municipi del Papiol són els següents: Estació 1, carrer de Mossèn Rull, número 3: 'I/Jesús, víctima escollida,/és condemnat a la mort,/per adornar-me eterna vida,/ell sofreix tan trista sort'. Estació 2, carrer de Mossèn Rull, número 41: 'II/ Jesucrist la creu pesada/porta al coll per amor meu: /jo mateix li he carregada/ al pecar contra mon Déu!' Estació 3, carrer de Doctor Fleming, número 24: 'III/Jesús, per volta primera, /cau de cansament rendit: /son creu tornaré lleugera/si a sos peus caie penedit' Estació 4, carrer de Barcelona, número 21: 'IV/Al carrer de l'Amargura/Mare i Fill s'han contemplat./Mira'ls bé, vil creatura: /quin martiri els has causat!' Estació 5, carrer de Barcelona, número 2: 'V/Jesús li dona ajuda/de mal grat el Cireneu:/per mes culpes merescuda,/no voldré portar ma creu?' Estació 6, carrer de l'Abat Escarré, número 19: VI/Verónica compassiva/eixuga aquell front sagrat/de la sang, pols i saliva/amb qué jo l'he profanat. Estació 7, carrer e l'Abat Escarré, número 35: VII/Com la creu és tan pesada/defallit cau novament/cau Jesús cada vegada/que jo trenco un manament. Estació 8 (s'ha perdut). Estació 9, carrer Carme, numero 6: IX/Jesús, tercera vegada,/sense forces ha caigut:/ai! que cara l'ha pagada/ma obstinada ingratitud. Estació 10, Plaça de Joan Fuster, número 3: anepígrafa (s'ha perdut) Estació 11, carrer Carme, número 9: XI/Amb furientes martellades/és Jesús clavat en creu;/jo sò qui les hi ha donades/amb nos ofenses a Déu. Estació 12, carrer de la Salut, número 1: 'XII/Després de llarga agonia/el Bon Jesús ha expirat:/davant seu, ¿no ploraria/el gran crim d'haver pecat? Estació 13, carrer de Montserrat, número 2: XIII/Rep Maria amb amargura/el cos de son Fill diví/amb ma vida tan impura/jo he sigut el seu botxí. (restaurada la llegenda) Estació 14, carrer Passatge de Santa Eulàlia (al lateral de Can Ros de Cal Monmany): XIV/Dins el sepulcre reposa/el Cos del meu Redemptor:/agraït, damunt la llosa/voldria morir d'amor.	08158-24	Nucli urbà antic	Després de la guerra civil es va instal·lar el Via Crucis a diversos llocs del nucli antic de la ciutat. L'artífex dels diversos plafons ceràmics podria ser José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008.	41.4385800,2.0101600	417307	4587918	1945-69	08158	El Papiol	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	2023-08-02 00:00:00	Juana Maria Huélamo Gabaldón	José Cotanda Aguilella	Es desconeix l'autor dels textos. Les rajoles formen part de la memòria col·lectiva del Papiol i apareixen decorant les façanes d'algunes de les cases del poble.	119\|98	51	2.1	11	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42
70192	VI VINYA VELLA	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vi-vinya-vella		XX		Vi de taula de producció local que s'elabora artesanalment al celler vitícola de la població des de l'any 1954. El raïm utilitzat és de les vinyes d'Ullastrell, tot i que actualment també se'n porta d'altres poblacions. En un principi, el vi es produia en les varietats de blanc, rosat i negre, tot i que el rosat es va deixar de produïr, i les ampolles estaven numerades. El vi blanc és fruit de la barreja de tres raïms diferents (xardonnay, macabeu i xarel·lo), mentre que el negre és íntegrament d'ull de llebre.	08290-77	Plaça Josep Montmany, 3 - carrer de la Serra, 2, 08231	El vi Vinya Vella d'Ullastrell és un reflex del passat vinícola de la població. A mitjans del segle XX, les vinyes d'Ullastrell no produien suficient raïm per poder elaborar el producte. Així doncs, calia complementar aquesta mancança barrejant-lo amb raïm del Penedès. Actualment, per a l'elaboració del vi blanc, s'empra el raïm de les vinyes de can Morral del Molí, del terme d'Abrera (D.O. Penedès).	41.5268500,1.9567300	412961	4597770	1954	08290	Ullastrell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Privada	Productiu	2020-10-07 00:00:00	Adriana Geladó Prat			98	60	4.2	40	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:52
82054	Veïnat de la Salut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-salut	AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 50. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 27, p. 105. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34356. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 24.	XVIII-XIX		Veïnat format per un rengle de sis habitatges entre mitgeres amb la façana principal encarada a migdia. El barri deu el seu nom a l'ermita que hi ha al seu davant, a l'altre costat del torrent. Es tracta d'un grup de cases de cós de planta baixa i pis amb les cobertes fetes de teula amb el carener paral·lel al carrer. Segons l'altura, formen dos grups: un de més baix, format per les dues primeres edificacions, i un de mig metre més alt, integrat per tota la resta. Sumen, en conjunt, 48 metres lineals de façana i totalitzen 500 metres quadrats en planta. Les façanes, molt senzilles, es componen sobre dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha el portal i una finestra de llinda plana, i, a dalt, dues finestres alineades de les mateixes característiques. El cornisament és senzill i rematat amb una tortugada ceràmica, si bé els baixants són d'altres materials. Els paraments són arrebossats i pintats majoritàriament de color blanc o bé terrós. Al davant s'alternen els espais buits, antigament ocupats per horts, amb algunes construccions aïllades. A la part del darrere hi ha la masia de Cal Vermell. Al sector de ponent encara hi resten feixes per sembrar, que eren irrigades amb l'aigua d'una bassa que pertanyia al veïnat.	08193-35	Barri de la Salut, al nord del nucli urbà, en el marge esquerre del Torrent de la Font de la Salut.	El nucli apareix identificat com a 'Vehinat o Arrabal de la Salud' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. Les cases més antigues del conjunt conserven el malnom dels seus estadants: Can Blens, Can Damià, Can Calaita i Can Pere Serena o Can Marieta Dansa.	41.6315100,2.5658600	463839	4608956		08193	Sant Iscle de Vallalta	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82054-foto-08193-35-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82054-foto-08193-35-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82054-foto-08193-35-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Àlex Asensio		L'accés al veïnat es fa a través del camí de terra que va del centre urbà fins a Can Vila, tot resseguint el torrent de la Font de la Salut fins a Can Querol.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.	119\|98	46	1.2	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:42

Inici
Anterior
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
Següent
Final

Estadístiques 2026

patrimonicultural

Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús