patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43474 Barraca de pedra seca del camí Vell de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-vell-de-corbera Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-111 41.4145800,1.9451100 411840 4585318 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43482 Barraca de pedra seca de Mas Tabà 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-3 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-119 41.4132700,1.9441400 411757 4585173 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43484 Barraca de pedra seca de la Soleia 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-soleia-1 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-121 41.4104400,1.9796400 414720 4584824 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43485 Barraca de pedra seca de la Soleia 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-soleia-2 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-122 41.4108200,1.9794400 414704 4584866 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43480 Barraca de pedra seca de Mas Tabà 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-1 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-117 41.4131600,1.9430800 411668 4585162 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43470 Barraca de pedra seca sota penyes 2 / de la pedrera de can Via https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-2-de-la-pedrera-de-can-via Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-107 41.4167100,1.9499400 412246 4585549 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43476 Barraca de pedra seca sota Penyes 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-4 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-113 41.4170600,1.9439000 411742 4585594 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43473 Barraca de pedra seca de la línia d'alta tensió a Mas Tabà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-linia-dalta-tensio-a-mas-taba Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-110 41.4149100,1.9419400 411575 4585358 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43481 Barraca de pedra seca de Mas Tabà 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-2 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-118 41.4122700,1.9434300 411696 4585063 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43479 Barraca de pedra seca de can Vidal 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-2 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-116 41.4092100,1.9713700 414027 4584695 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43475 Barraca de pedra seca de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lalzina Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-112 41.4108200,1.9734300 414202 4584872 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43483 Barraca de pedra seca de Mas Tabà 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-4 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-120 41.4135200,1.9459900 411912 4585199 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43469 Barraca de pedra seca de can Via https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-via Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-106 41.4121700,1.9580900 412921 4585037 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43486 Barraca de pedra seca de la mina de can Via https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-mina-de-can-via Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-123 41.4154700,1.9496300 412219 4585412 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43478 Barraca de pedra seca de can Vidal 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-1 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-115 41.4086100,1.9714000 414029 4584629 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
56320 Barraca de Feixes II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-ii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Vegeu fitxa 52 08152-61 Feixes 41.5135900,1.5826900 381731 4596743 08152 Orpí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP Codi 2584 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56313 Barraca de Marge les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-les-comes MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Es troba coberta de vegetació. Vegeu fitxa 52 08152-54 Can Balcells - les Comes La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5234300,1.5928900 382600 4597821 08152 Orpí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56315 Barraca de Marge sota Cal Cintet https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-sota-cal-cintet MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX S'hauria de consolidar l'estructura. Es troba envoltada de vegetació. Vegeu fitxa 52 08152-56 Cal Cintet La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5214700,1.5889300 382266 4597609 08152 Orpí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56305 Barraca de Vinya II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-ii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Comença a presentar algun problema en la coberta. Vegeu fitxa 45 08152-46 Can Bufó - Can Balcells La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5249900,1.5951500 382791 4597991 08152 Orpí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56310 Barraca de Vinya dels Solans https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-solans MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Un sector de la barraca s'ha esfonsat, i es possible que a curt termini s'acabi d'esfonsar tota la barraca. Vegeu fitxa 45 08152-51 Els Solans. Zona nord-est del municipi La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5393700,1.5974000 383005 4599585 08152 Orpí Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP L'accés és complicat. Es surt de Carme direcció a Collbàs, i aproximadament a uns 700 metres s'agafa un trencall a l'esquerra. Aquest camí a mesura que s'avança és cada vegada menys transitable. Al final del camí s'arriba un camp el qual deixarem a l'esquerra per travessar un petit barranc. Uns 100 metres endavant, trobem la barraca. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56312 Barraca de Vinya VI https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-vi MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Es troba coberta de vegetació, fet que dificulta la seva localització. Vegeu fitxa 45 08152-53 Pla de les Comes - Pedrera La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5237000,1.5944800 382733 4597849 08152 Orpí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP Costa de localitzar a primera vista pel fet que es troba coberta de vegetació. Tot i això la seva localització és fàcil, en mig d'un camp, pròxim al marge. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56306 Barraca de Vinya III https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-iii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Comença a presentar problemes en l'estructura. Vegeu fitxa 45 08152-47 Can Bufó - Can Balcells La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5250700,1.5932400 382632 4598003 08152 Orpí Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56314 Barraca sota Cal Cintet https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-cal-cintet MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Es troba cobert de vegetació. Vegeu fitxa 45 08152-55 Cal Cintet La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5219300,1.5896300 382325 4597659 08152 Orpí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56307 Barraca de Vinya IV https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-iv MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Comença a presentar problemes en l'estructura. Vegeu fitxa 45 08152-48 Entre Cal Bufó i Can Balcells La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5254800,1.5969900 382945 4598043 08152 Orpí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56309 Barraca de Vinya de Cal Llenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-llenc MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX L'estructura s'hauria de consolidar. Vegeu fitxa 45 08152-50 Cal Llenç La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5173900,1.5531900 379276 4597205 08152 Orpí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56318 Barraca de Vinya VIII https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-viii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Es conserva l'estructura, però s'hauria de consolidar. L'entorn és ple de vegetació. Vegeu fitxa 45 08152-59 Zona Santa Càndia La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5267300,1.5751700 381127 4598212 08152 Orpí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP Es troba en una zona boscosa 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56308 Barraca de Vinya V https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-v MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Comença haver-hi desprendiments de la coberta i algun lateral. Vegeu fitxa 45 08152-49 Entre Cal Bufó i Can Balcells La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5256200,1.5976300 382999 4598058 08152 Orpí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56319 Barraca de Feixes I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-i MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Vegeu fitxa 45 08152-60 Feixes La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5116000,1.5865500 382049 4596516 08152 Orpí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56319-foto-08152-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56319-foto-08152-60-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP Codi 2585 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56316 Barraca de la Pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Es troba pràcticament ensorrada. Vegeu fitxa 45 08152-57 Pedrera d'Orpí La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5196300,1.6012200 383288 4597388 08152 Orpí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56317 Barraca de vinya VII https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-vii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX Està envoltada de vegetació. Vegeu fitxa 45 08152-58 Pla de la Creu La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5326900,1.6028500 383447 4598836 08152 Orpí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56391 Barraca Coll d'Orpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-coll-dorpi MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt XIX-XX L'estructura s'hauria de consolidar. Vegeu fitxa 45 08152-132 Coll d'Orpí La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. 41.5123200,1.5584000 379701 4596635 08152 Orpí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56391-foto-08152-132-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP Es troba al límit amb el terme de Santa Maria de Miralles. Es troba a l'inventari de la Wikipedra amb Codi: 6879 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
41148 Vegetació de ribera del Tenes https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-del-tenes Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc. Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea). 08023-102 Riu Tenes 41.7045700,2.1900400 432611 4617293 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
57288 Mirador de la conca d'Òdena des de la serra de Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-de-la-serra-de-rubio Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. Vegetació arbustiva constituida per matollars baixos(50-80 cm) i clars, en els que domina el romaní i altres plantes de fulla estreta. Vista panoràmica de tot el sud de la conca d'Òdena, amb la zona de les Malloles en primer terme. 08143-215 Camí de Castellfollit del Boix 41.6583500,1.6143900 384634 4612772 08143 Òdena Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57288-foto-08143-215-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Josep-Vicenç Mestre i Casanova Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:38
52856 Safareig del Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-viver AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio. (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XIX- XX Vas de contenció d'aigües format aparentment per murs de paredat ordinari. 08079-57 Nucli urbà, Carrer de la riera de l'Estany, s/n Trobem constància de l'existència del safareig en un document de 1890 que el situa detalladament [Tabé, 1890], així comen la ressenya històrica de mossèn Tresserra [Tressera, 1920] i en una fotografia del Pontarró datada cap al 1954. Possiblement al voltant de la dècada de 1940 el safareig es vinculà a la finca del Molí del Grau, coincidint amb el seu progressiu abandó, i amb l'adquisició del citat molí per part del cirurgià Josep Maria Vilardell, que estiuejava al poble. En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: La carretera provincial que conduce al citado pueblo [l'Estany] pasa por el centro de la población, y a tres minutos, por la misma línea, se halla á la derecha y transversal, el camino llamado Pontarró, en donde se encuentra un oratorio de piedra, el lavadero debajo, y á la izquierda, pasando por encima el camino de carretera vecinal denominado La Carrera(')' [Tobé, 1890, pàg. 7] Mentre que a la ressenya històrica de 1920 també es diu que: 'La mina ampla i macisa que com la font [vella] diu prou clar que és, obra de frare, existeix avui encara i recull les aigües sobreres del plá, buidant-les per l'extrem N.O. En un safreig á cinc minuts del poble.' [Tresserra, 1920, pàg. 2] 41.8712700,2.1152700 426581 4635862 08079 L'Estany Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52856-foto-08079-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52856-foto-08079-57-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
82093 Ball del patatuf de Sant Iscle de Vallalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf-de-sant-iscle-de-vallalta AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2008). El ball del Patatuf, a les festes de la Mercè. Santiscle, revista d'informació local, núm. 15. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta. Edicions Els 2 Pins, pp. 56-57. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA (2019). Ball del patatuf de Sant Iscle de Vallalta. Consultat 20 maig 2019, des de http://dansesvives.cat/?q=fitxa-patrimoni-cultural-immaterial/Ball%20del%20patatuf%20de%20Sant%20Iscle%20de%20Vallalta Patatuf, el ball de Sant Iscle de Vallalta. Maresme. Consultat 20 maig 2019, des de https://www.youtube.com/watch?v=CTCJ7AJB6Vo Sant Iscle recupera alguna de les seves danses tradicionals. L'Eixida, revista independent d'informació local, núm. 2. Edicions Els 2 Pins. Canet de Mar, pp. 9-10. http://dansesvives.cat/?q=fitxa-patrimoni-cultural-immaterial/Ball%20del%20patatuf%20de%20Sant%20Iscle%20de%20Vallalta Variant local del ball conegut amb el nom de patatuf que antigament s'havia ballat al litoral català, des de la Tordera fins al camp de Tarragona. A la comarca del Maresme era típic d'Alella, Calella, Palafolls i Santa Susanna, a més de Sant Iscle, on va ser recuperat coincidint amb el quinzè aniversari dels cantaires de la població, l'any 1998. Es ballava el cap de setmana més proper a l'1 d'agost, diada de Sant Feliu, coincidint amb la festa patronal. El nom sembla derivar de la forma onomatopeica dels tres picaments de mans que es fan en iniciar cada repetició. El ball aplega homes i dones, tots vestits a la manera tradicional catalana, i en el cas de Sant Iscle és interpretat amb música de cobla, tot i que també existeix una versió per a gralla per a l'acompanyament dels gegants. Consta de dues parts: a la primera, els balladors piquen tres cops de mans i fan un lleuger punteig. A la segona, es balla la figura pròpiament dita, que en aquest cas rep el nom de sardana, al final de la qual hom canvia de parella. La durada varia segons la quantitat de parelles que hi participen i acaba quan es retroba la parella inicial. A diferència del ball pla, el patatuf no admet la introducció de nous balladors un cop s'ha començant la dansa. 08193-74 41.6243500,2.5691500 464109 4608159 08193 Sant Iscle de Vallalta Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Un grup de dotze dansaires van actuar a les places de Sant Jaume i de la Catedral de Barcelona, amb motiu de les festes de la Mercè de l'any 2008. Existeix un vídeo del ball del patatuf de Sant Iscle a Youtube que va ser pujat per Josep Puighermanal Oller el 2 de maig de 2009.Aquesta mateixa gravació està també recollida al web de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya elaborat per l'Esbart Català de Dansaires, on consta una fitxa descriptiva del ball amb el codi IPCIDV-4-1138.Quant al vestuari, l'home portava camisa blava, calçat de vellut, mitges blanques, espardenyes, llacet o corbata i 'jaquetilla'. Les dones vestien faldilles de cretona, cosset de vellut, sabates negres amb sivelles, mitges, davantal negre amb puntes, ret i mitenes negres.La fotografia amb què s'il·lustra aquest ball ha estat extreta de la pàgina 56 del llibre 'Coneix Sant Iscle', citat a la bibliografia. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
73301 Camp Cinzano https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-cinzano Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1954). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. XV-XVI (1953-54), pp.327-333. GIRÓ ROMEU, Pere (1960).'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés', dins Memorias de los Museos Arqueológicos, vols. XVI-XVIII (1955-57). Madrid pàg. 234. MASACHS, Josep Mª. (1973). 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actas XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. MUÑOZ AMABILIA, Anna M. (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals n. 9, pp.111-115. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV. pp. 51-52. destruït Van aparèixer 3 estructures funeràries i un fons de cabana. Els sepulcres estaven coberts per lloses i tenien ceràmica feta a mà, en una d'elles es va trobar una punta de fletxa. 08305-179 Travessera de Vilafranca del Penedès N-340a L'any 1951, es van fer les obres d'un rebaix d'un terreny per instal·lar-hi una factoria de la casa CINZANO SA. Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona, va decidir fer-ne un seguiment, basant-se Seguiments de les obres de setembre a desembre de 1951, per part de Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona. 41.3475900,1.7069100 391821 4578151 08305 Vilafranca del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 78|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
75108 València https://patrimonicultural.diba.cat/element/valencia GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVII Algunes de les estructures adossades es troben parcialment enrunades. València està situada a l'extrem sud de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, a l'est de la Salada i al nord de l'Eix Transversal, quedant separat d'aquest per un fort desnivell. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al sud-est i diverses estructures ubicades al voltant tancant un pati o lliça davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb filades regulars de carreus treballats, i amb cantonades de carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i conserva l'original filada de lloses. Actualment totes les obertures es troben tapiades amb obra vista. La façana principal, orientada al sud, està bastida a nivell de planta baixa amb diverses filades regulars de carreus treballats entre els quals hi ha diverses obertures. També a la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb un element en relleu a la llinda que consisteix en una forma ovalada emmarcada amb elements geomètrics a mode d'escut i dins la qual hi ha la data de 1613, la inicial V i un motiu floral. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, la de la dreta de les quals, ubicada sobre el portal, té una decoració d'arc conopial a la llinda sobre el qual hi ha la data de 1613 inscrita, amb un motiu floral, una creu i la inicial V intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, una obertura tipus eixida emmarcada amb obra i una finestra tapiada que originalment formava una doble obertura d'arc de mig punt. A la part dreta de la façana sobresurt un volum adossat, una part del qual es troba bastit amb obra vista. A la part sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb la data de 1730 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Davant la façana hi ha la lliça delimitada pel volum adossat i diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades i ampliades amb obra vista. L'accés principal a la lliça és un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedres treballades a plec de llibre a l'extrem sud. La façana oest conté una porta i una finestra emmarcades amb obra vista a la planta baixa, dues finestres al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. La façana nord conté un cobert d'obra vista adossat modernament a la part esquerra i sis finestres, entre les que destaquen una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra, al primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, sobre la qual hi ha la data de 1623 inscrita amb una creu intercalada. La façana est conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna a un pas cobert que comunica amb la lliça, i dues obertures, una de les quals és una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat al sud amb una volta de forn parcialment enrunada que sobresurt a l'extrem sud. 08100-27 Parròquia de Sant Julià Sassorba València es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, i també en els fogatges de 1497 i 1553. 41.9409100,2.1776800 431834 4643543 08100 Gurb Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75108-foto-08100-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75108-foto-08100-27-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:37
83120 Valset de la festa de Gisclareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/valset-de-la-festa-de-gisclareny CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; XX Recollit al llibre de les tres-centes cases de Gisclareny Valset escrit per Francesc Caballè en honor a la festa Major. Diu el següent '... A Gisclareny venim-per celebrar la festa-A Gisclareny hi som-volem fer molta gresca.La verge del Roser-com sempre està tan sola-per ella cantarem-perque ens enamora.I el seu fillet també-li direm que ens acompanyi-sentint les nostres veus-somrient cantarà la mare-Plegats com a germans-voltats pels grans Picalls-la diada passare,- A Gisclareny amb joia. 08093-210 A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av Roser S/N 08695) Va ser escrita i composada per Francesc Caballè arran d'una festa major de 1978 on en acabar-se un grup de joves de Bagà amb guitarres, flabiols i altres instruments van cantar aquest valset vom una aportació a la Festa Major de Gisclareny on es presentaven els gegants i es feia una millora a l'enllumenat elèctric.Francesc Caballè nascut a Badalona resideix des de 1969 a la vila de Bagà.H exercit com a articulista, fotògraf, dinamitzador cultural en entitats de la vila com l'Associació Medieval. Ha escrit altres llibres relacionats amb la vila de Bagà com 'A l'hombra de Paller'. 'Si tu t'en fas la lluna' (recull de cançons populars del Gil Casas), 'les tres-centes cases de Gisclareny' i a 'l'hombra del camí ral de Berga a Bagà'. 42.2500200,1.7866400 399906 4678249 1978 08093 Gisclareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83120-foto-08093-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83120-foto-08093-210-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella 98 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:33
52036 El cantaire del Masnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantaire-del-masnou XIX Vals amb lletra de J. Casas i música de Joan Costa, conegut amb el nom de vals de les Pepones, que s'ha documentat que es ballava als anys 20 del segle passat. La lletra diu: 1. No hi ha al Masnou, com el meu Pere, tan alegre cap pescador ni qui com ell, tonades boniques amb tal gust canti i afinació. Ell amb sa veu va enamorar-me un capvespre vora la mar, i de llavors ençà se'n alaba i a totes hores em sol cantar. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. 2. Quan al Masnou van ser les festes de Sant Pere, que és el patró, el meu promès tibat com un rave va anar a cantar-me sota el balcó. Els seus companys a les guitarres afinaven al seu voltant, Quan ell va dir: si sols estéssim t'agradaria molt més el meu cant. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. 08118-290 El Masnou 41.4792200,2.3191400 443155 4592181 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52036-foto-08118-290-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada a l'Arxiu municipal del Masnou per Rosa Pagès 98 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:37
56430 Vallgatina https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgatina IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. XVII Vallgatina es troba situada a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb un volum central i dos cossos ampliats, un al sud reformat als anys 20 dels segle XX, i un cos al nord construït al 1958. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data força erosionada on sembla posar-hi 1737 (els 7 semblen V tancades per dalt) emmarcada dins un segell, i una creu a sobre. Al primer pis hi ha quatre finestres. Dues de les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en un petit balcó. El segon pis correspon a una ampliació en alçada, feta als anys 50 del segle XX, d'unes antigues golfes i s'hi obren tres finestres. Davant la façana hi ha un pati amb el corral de les ovelles tancat per dues portes de lliça, una de les quals (la de l'accés sud) emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb barbacana original de lloses de pedra té la data inscrita de 1637. Tanquen la lliça diverses estructures agropecuàries entre les que destaca la quadra amb pallissa. La façana sud presenta un cos adossat, ampliat i reformat d'un antic cobert on tancaven el carro. Presenta un accés d'arc de mig punt amb un terrat a sobre i conserva una finestra emmarcada amb pedra, reformada com a porta d'accés al terrat. A l'esquerra hi ha una petita galeria amb teulada de quatre vents. Al segon pis de la façana s'hi obren dues finestres. Davant la façana hi ha l'antiga era enrajolada i una antiga pallissa construïda amb murs de pedra i obra, rehabilitada com a masoveria on hi consta la data de 1866, inscrita en una biga de fusta. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment que corresponia a l'antiga comuna. A la planta baixa hi ha un accés de nova construcció i una finestra quadrangular emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a la dreta. Al primer pis conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada: la de la dreta tenia la data inscrita de 1636 a la llinda però avui en dia no s'hi observa ja que progressivament s'ha anat escrostonant. La finestra de l'esquerra ha estat reformada com a finestra balconera. Al segon pis s'hi obren tres finestres de construcció moderna. La façana nord correspon a un cos ampliat al 1958. Antigament hi havia una cisterna d'aigua que ha quedat integrada a l'interior i una tina que es va treure quan es va fer l'ampliació. Actualment hi ha l'accés principal de la masia a nivell de primer pis al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. A la façana s'obren set finestrals que combinen les formes quadrangulars o rectangulars amb les d'arc de mig punt. 08151-38 Sector nord-oest del terme municipal Vallgatina es troba documentada al segle XIV en documents conservats a la masia. Torna a aparèixer entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Vallgatina formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu, així com en el fogatge de 1553. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. 41.9696100,2.0012200 417244 4646884 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94|98|85 45 1.1 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56109 Valldou https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldou XIX Edifici en estat de ruïna. Valldou es troba situada en un punt enclotat al nord de la masia nova de Valldou (d'Oristà) i al sud-est de la masia de la Sala, prop de riera Lluçanès. Es tracta d'un edifici en ruïnes format per un volum principal destinat a l'habitatge i diverses construccions adossades d'ús agropecuari (graner, corts i corral), també en ruïnes, que tancaven, juntament amb un mur, una lliça davant la façana principal. L'edifici, bastit sobre una esplanada de roca, estava construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i tapia, arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La teulada, que no es conserva, era de doble vessant, amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una alçada conservada d'uns 5 metres. La part de la façana que es conserva (centre i esquerra) presenta a la planta baixa un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. A l'esquerra del portal hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, seguint la vertical de la finestra de la planta baixa, hi ha una finestra balconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, en la qual hi ha la data inscrita de: 1872. La façana oest conserva el mur a una alçada d'uns 2 metres. En un carreu de la cantonada esquerra hi ha la data de 1882. En aquesta façana, a nivell de planta baixa, es conserva un ampit de pedra en el qual repenjaven les portadores de raïm al tirar-lo cap a l'interior on hi havia hagut una tina. La façana nord conserva una alçada d'uns 4 metres. A la planta baixa presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis s'hi obre una finestra. A la part dreta de la façana s'hi adossen diverses estructures de pedra: una comuna que donava al femer, i un forn de pa. La façana est que conserva una part del murs amb grans esvorancs es troba pràcticament coberta de bardissa i heura. 08149-41 Sector oest del terme municipal 41.9899000,2.0594000 422089 4649083 08149 Olost Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56109-foto-08149-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56109-foto-08149-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56109-foto-08149-41-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Els voltants de la masia hi havia hagut molt conreu de vinya. Prop de la casa hi ha la font de Valldou. 119|98 45 1.1 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
59862 Vallcebre https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallcebre XVIII Enderrocat Vallcebre és una masia aïllada situada al nord de castell de Boixadors. Actualment està enderrocada però conserva algunes parets dempeus. La masia de planta rectangular amb cossos annexes afegits amb la façana principal orientada a ponent. El frontis conserva el portal d'accés amb llinda de fusta des del qual s'accedia a dues habitacions de planta quadrada al cantó de llevant i al cantó de ponent l'espai de la cuina, on encara conserva part de l'antic forn de pa. Adossat a la façana posterior hi havia un cos annex de planta rectangular utilitzat com a corral pel bestiar. Adossat a la banda nord en destaca la construcció pallissa. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb bigues de fusta i l'interior distribuït a partir d'un sistema arcs de mig punt de pedra. 08189-120 Vallcebre. Nord del Turó de Boixadors 41.7780200,1.5759600 381654 4626110 08189 Sant Pere Sallavinera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59862-foto-08189-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59862-foto-08189-120-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Segons els actuals propietaris la família Bosch prové de Vallcebre 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
71042 Vagoneta https://patrimonicultural.diba.cat/element/vagoneta XX La vagoneta està abandonada a la intempèrie i oxidada. Si no s'intervé aviat, possiblement es perdi. Vagoneta que s'utilitzava a les mines de Vallcebre i que servia pel transport del carbó. És una vagoneta de ferro, amb quatre rodes i un cos quadrat amb els cantons arrodonits. Fa 1'50 mts d'alçada, per 1'20 mts d'amplada i 80 cm de fondària. 08293-159 Plaça El Roser s/n, 08699 Vallcebre 42.2027600,1.8185400 402465 4672964 08293 Vallcebre Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
74136 Can Casas Petit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-petit ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHNB: Plànol 1913. UI: 956 XX Va ser construïda per a habitatge d'estiueig. Està formada per planta baixa i pis amb un jardí lateral. A la façana destaquen els elements ornamentals com la barana del terrat, d'obra vista, el fris de rajola policroma que arrenca dels brancals del balcó i la seva barana de ferro. La porta d'entrada i les finestres es coronen amb mosaic de colors i la teulada és de teula envernissada de color blau. Ha estat restaurada i ampliada recentment, canviant-se l'emplaçament original de la porta d'entrada. 08025-6 C/ Bruc del mig, 6 L'edifici va ser construït el 1913 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, autor de la casa que està al costat d'aquesta i separada per una androna. El promotor va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig, 9. El nom actual prové de Joan Casas de Müller, segon fill de la família Casas, propietària de l'edifici al carrer Bruc del mig 55, el qual hi va anar a viure. 41.5784300,1.7809100 398373 4603689 1913 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Ricard Giralt i Casadesús 105|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
82987 Mas dels Trulls https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-trulls BOLÓS, J; PAGÈS ,M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P.192. MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. PEDRALS I COSTA , X (2007); La Fia-faia: màgica, ancestral, única. Barcelona SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Bagà. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E: 2005. Annex 21 XVI-XIX Cobert de vegetació enmig d'un bosc Uns metres més amunt de l'antic mas de Faiola hi ha les ruïnes del mas dels Trulls documentat des de l'època moderna i mig amagat . Actualment en resten mig amagades entre la vegetació les parets de tramuntana, llevant i ponent que semblen definir una estructura més aviat qudrangular construïda amb aparell de maçoneria de carrreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i argila amb fragments de maó, teula i llosa a trencajunt i amb les cantonades de pedra més ben treballada. El pany més ben conservat conserva una alçada de 2,5 metres. Es troba en molt mal estat i de dificil accés. 08093-77 Al torrent dels Trulls sota la roca Tallada i en una clotada entre la solana Massena i la torre Mas situat dins el terme i lloc de Faia.Possiblement aquest mas ja deuria existir quan es documenta per primera vegada l'alou de Feia. De fet la documentació conservada del monestir de Sant Llorenç (prop Bagà) i referent a l'acta de consagració del 983 i documents posteriors datats del 1003 (Bolós i Pagès, 1987), La primera data que s'esmenta é el 973 quan un tal Fredoveia i el prevere Duran donen al monestir de Sant Llorenç, un alou situat al terme del Puig al lloc de Faia establint un pacte d'us defruit de la propietat amb la condició que aun morin els seus descendents hauran de lliurar el redit de l'alou i el de Venzilles. El document ens localitza aquest alou al lloc referit ja que les afrontacions coincideixen amb la situació del lloc 'Et affrontant ipsas casas, cum curte et orreo et orto, cum illorum arboribus et terras et vineas de I parte in ipsa serra de Turbias, et de alia in flumen Bestanside, et de III in ipsa Monna, et de III in rivo qui discurrit per Canalillas' BOLÓS-PAGÈS (1986). P. 192. Les afrontacions coincideixen amb l'emplaçament actual ja que el terme Mona seria el pas de la mona situat al capdamunt de la solana Massena seguint amunt de l'indret on es localitza al mas. El rivo canalillas ens podria fer pensar en el torrent dels trulls i per tant el mas referit estaria emplaçat dins aquest terme. Poc després el 1087 Serra i Vilaró troba una referència que els germans Huc Dalmau, Bernat Guitart i Arnau Sindred donen tres vinyes al monestir de Sant Llorenç situades al terme de la Faia. Possiblement alguna d'aquestes vinyes podria correspondre al llc de 'La Faiola'. ' ...tres vineas in Comitatu Cerdaniense in valle Bucranense in apendico de Pujo que vocant de Avellaned ad ipsa Faia...' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre I P-391). Tot i així el mateix Serra no troba esmentat el mas amb el nom de Faiola fins a mitjans del segle XIII. Tot fa pensar que aquest mas degué desaparèixer amb la pesta negra i la crisi baix medieval. Al llarg de l'època moderna al lloc s'hi esmenta el mas Trulls tant en el cadastre de 1776 (AMG) i al cens de 1863 on el mas estava a mans d'una tal Teresa Pujols hi havia 3 persones majors de 7 anys, i pagaven una contribució urbana de 22 rals. El mas no va sobreviure l'emigració de 1900 ja que consta com a abandonat (Martín, E; 2005) 42.2718500,1.8290600 403439 4680624 08093 Gisclareny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82987-foto-08093-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82987-foto-08093-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82987-foto-08093-77-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Al costat nord de l'antic mas de Faiola, mig amagada entre la vegetació i en un estat de conservació molt dolent. Cal accedir-hi a l'hivern quan les fulles dels arbres han caigut ja que es troba enmig d'un bosc molt frondós. Cal accedir-hi amb algú de la zona que ho coneixi ja que és molt perdedor. 119|94 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:33
79401 Torrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrella Anònim (1984). Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (Butlletí d'informació per als socis), núm. 28 (octubre). HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p.125. -1000 a.C. Jaciment molt arrasat Uns 600 m a l'oest de la masia de can Torrella membres del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà van identificar en diversos sectors d'una zona força àmplia afloraments de ceràmiques superficials que probablement corresponen a l'època del bronze final. La zona es troba força arrasada i no s'hi aprecien restes d'estructures. Els materials que s'hi van localitzar són ceràmica feta a mà amb decoracions diverses i una destraleta de basalt negre. 08291-40 Sector de can Torrella Durant els treballs de prospecció arqueològica amb motiu de la construcció de l'autopista Terrassa-Manresa Eduard Sánchez i Jaume Morera (aquest últim del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) van explorar la zona, que queda relativament propera al traçat viari, però no hi van localitzar indicis d'estructures. 41.5865600,1.9051800 408744 4604453 08291 Vacarisses Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79401-foto-08291-40-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En aquesta zona s'hi localitzen diversos forns de calç. Així mateix, al costat d'un camí (UTM: 409053 / 4604561) hi ha un forat en forma de sitja. Segons sembla, però, tota la zona on es localitza aquest forat va ser refeta fa uns anys pels bombers, quan van arranjar el camí. Anteriorment hi havia un barranc.Accés restringit a vehicles motoritzats. 79 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
42284 Pou vora rentador https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-vora-rentador XX No presenbta problemes en l'estructura. El mecanisme de bombeig de l'aigua està oxidat. Uns 40 metres al nord-oest del rentador, trobem aquest pou circular construït amb maons i rajola, i amb sistema mecànic d'extracció de l'aigua. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns deu metres. A l'exterior és ben visible el mecanisme de bombeig de l'aigua del pou que podria haver estat accionat per un animal donava voltes entorn del pou fent girar una roda horitzontal que engrana en una altra vertical, tot convertint el moviment circular en rotatori. Al voltant d'aquesta roda vertical hi ha un sistema continu amb una corda o cadena amb uns pistons separats entre ells a una distància d'un metre aproximadament que passa per dins d'un tub que és tant llarg com profund és el pou. Així la corda amb els pistons en arribar a l'aigua, l'impulsa dins del tub fins a pujar-la a la superfície. 08031-110 Cami vell de Prats de Rei Possiblement la seva construcció sigui posterior a les obres realitzades el 1894 al rentador, i la construcció del molí de vent. 41.7263800,1.5190800 376828 4620457 08031 Calaf Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42284-foto-08031-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42284-foto-08031-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42284-foto-08031-110-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
83089 Rocadecans Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocadecans-vell CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 12, 21 i 22. AAP. Rotlle 1108 XIII-XVIII Enderrocat i cobert de vegetació Uns 250 mts. Al nord-est de la casa de Rocadecans i sota d'una gran roca 'la roca dels cans' hi ha les ruïnes d'un antic habitat adossat a la mateixa roca que va ser aprofitada per encaixar-hi l'habitatge i delimitat per murs de pedra seca i també fàbrica de maçoneria amb una planta més aviat quadrangular. L'interior està cobert de vegetació i boixos i no deixa entreveure la forma i diposició que hauria tingut en un orígen. L'alaçada dels murs és variable i s'hi poden identificar dues habitacions adossades a la roca i accessibles per mitjà d'un petit camí delimitat per murs de pedra seca i que parteix del camí ral. 08093-179 A sota d'una gran roca o balma a 250 m al nord de la casa i al costat del camí ral de Gisclareny La casa de Rocadecans tindria un orígen possiblement medieval (Rocadecans vell) com a habitatge construït sota una gran roca o balma 'la roca dels cans' i que amb el temps seria desplaçada uns metres més al sud a l'emplaçament actual formant una masia de mida mitjana. La casa com a tal surt esmentada per primera vegada el 1674 (Martín, E, 2005) en u document que no precisa en detall. Posteriorment el 1716 Joan Campà de Cal Ros hi ven un censal i el 1744 un botiguer de Barcelona hi fa un plet. El 1756 en un document que el mateix Martín va trobar de l'arxiu dels Medinacel·li a l'abadia de Poblet sobre els pagadors de censos als senyors de la baronia de Pinós especifica que per 'Lheretat de Rocadecans es pagava 1 quartera de forment, 1 quartera d'ordi, 1 quartera de civada i 2 capons valorada en 5 lliures i 15 sous' (Martín, E; 2005. Annex. 12). Posteriorment i en el cadastre de 1776 la casa de Rocadecans és de les cases grans que paga més cadastre a part del Puig. Surt esmentada com a casa núm. 68 amb tres cases i a nom de Pere Campà. (una de les cases podria ser el Rocadecans vell). Aquesta casa ocupada per 6 persones pagava una contribució de 4 lliures i8 sous de cadastre personal, 7 lliures 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 1 lliura 8 sous i 8 diners per als caps de bestiar. En l'amillaramemt de 1863 (ACA.llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) i extret de Martín, E; 2005. Annex 21 especifica que el cap de casa era Martí Calvés, estava habitada per 3 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 446 rals de contribució rural i 48 d'urbana. No especifica res per al bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri del 1900 però deuria quedar abandonada després de la guerra. Avui estpa completament abandonada. 42.2434800,1.8281200 403318 4677475 08093 Gisclareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83089-foto-08093-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83089-foto-08093-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83089-foto-08093-179-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Es tracta d'un habitatge que guarda moltes similituds amb les cases de cal Bisbe (fitxa 81), Cal Peret de la Roca (fitxa 85), balmes de cal Quim (fitxa 39), Cal Pasavant (fitxa 165) o les balmes de cal Ros, entre altres. Aquest tipus d'hàbitat tindriaun possible origen medieval malgrat no d'hi hagit realitzat cap prospecció arqueològica. En algun moment va ser emprat com a corral d'ovelles o cabres. 94|85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:33
82145 Ca l'Aloi https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laloi -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12003 XII aC Uns 250 metres al nord del polígon industrial dels Plans d'Arau, en un antic turó tipus xaragall ara modificat per la mà humana (realització d'una zona plana) i convertit en tres petits turons, en el vessant oest del turó principal així com al cim dels altres dos turons restants, es localitzen superficialment nombrosos fragments de ceràmica feta a mà decorada amb cordons i digitacions, i amb vores de llavi bisellat. Aquests materials arqueològics, pendents d'un estudi aprofundit, permeten situar provisionalment el jaciment dins el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, amb un ampli ventall cronològic del 1200-650 aC. S'observen també algunes alineacions de pedres superficials que els arqueòlegs de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya atribueixen a possibles estructures relacionades amb el jaciment. 08165-24 Els Plans d'Arau Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1992 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de les obres per a la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 9156 i 9157. 41.5750400,1.6714400 389242 4603447 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82145-foto-08165-24-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell També anomenat a la bibliografia científica 'Ca l'Eloi' i 'Cal Aloi'.IMATGE 1: Detall del jaciment segons fotografia feta per Josep Serra l'any 1999. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
66670 Font, bassa i dipòsit de Cal Torner https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bassa-i-diposit-de-cal-torner XIX-XX Actualment part de les estructures estan malmeses, tot i que encara són recuperables. Uns 250 metres al nord de la masia de Cal Torner hi ha la font junt amb l'estructura d'un dipòsit d'aigua, trobant-se al peu de la pista d'accés a la masia. La zona és oberta i planera, amb prats de pastura, alguns dels quals es troben delimitats per murs de pedra seca ben construïts i ben conservats. El dipòsit d'aigua, està conformat per dues estructures diferenciades adossades. El conjunt és bastit adossat al marge del terreny, determinant que la construcció només sigui visible per la cara frontal, la sud, i part dels murs laterals. El conjunt és bastit en carreus desbastats i pedres irregulars, mostra planta rectangular; al costat més de ponent hi ha el dipòsit més petit, en aquest al frontal, cara sud, hi ha una aixeta a la part inferior. El dipòsit del costat de llevant, adossat a l'anterior, és de volum major, d'aquest podem veure la coberta, és en volta molt rebaixada feta en maó. La part superior del conjunt hi ha dues obertures, corresponents cadascuna a un dels dipòsits, aquestes són delimitades en un cas, per carreus més o menys ben tallats, en l'altre per carreus i maons. Al davant dels dipòsits hi ha un espai a manera de bassa, segurament per abeurar el bestiar, compta amb restes d'algun mur de delimitació; en el lloc també hi ha un cóm de fusta, en molt mal estat de conservació. A pocs metres al costat, nord-oest dels dipòsits hi ha una estructura que sembla correspondre pròpiament a la font; es troba en part ensorrada i força coberta de terra, és una petita construcció feta a partir de murs de pedra que suporten una petita coberta en volta, també de pedra, l'interior acolliria el brollador de la font. 08268-180 A uns cinquanta metres al nord de la masia de Cal Torner. 42.1525500,1.8351900 403763 4667370 08268 Cercs Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66670-foto-08268-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66670-foto-08268-180-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:48
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc