Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41181 | Al NE de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-ne-de-can-riera | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible. | Troballa superficial d'una destral de diorita de 16 cm de llargada i trencada longitudinalment i d'una de més petita sencera. El lloc de la troballa fou el marge situat en el camí que s'enfila cap el turó Arbocer, eixamplat al fer el camí de les urbanitzacions del Serrat de l'Ametlla. En aquest punt la terra era molt cendrosa i aparegueren fragments molt petits de ceràmica a mà. | 08023-135 | Camí de Puiggraciós amb Can Riera | Documentat per Jordi Pardo l'any 1974. Hi va recollir material. | 41.6899400,2.2380900 | 436595 | 4615632 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41181-foto-08023-135-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. A l'igual que els autors de la Carta Arqueològica, no s'ha localitzat la ubicació d'aquest 'possible' jaciment; ja que es tracta d'una troballa superficial i aïllada que en el moment de fer-se no es va documentar bé. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 77512 | Torrent de Cal Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-mus | FOLCH, C.; GIBERT, J.: 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona. Mem. Núm.: 8035. Inèdit | VI -I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per vint fragments informes de ceràmica d'època ibèrica oxidada, quatre fragments de ceràmica de cuita mixta (pasta de sandvitx), quatre fragments de cuita reductora i un fragment de nansa de ceràmica vidrada. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-6 | Entre el torrent de Can Mus i el de Cal Ferreguet | L'any 2007 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', que afectava els municipis de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia, el Pla del Penedès, Subirats, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls; realitzades per Cristian Folch i Jordi Gibert, sota la direcció de Ramon Martí. Aquest projecte està alhora dins u projecte més ampli anomenat 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', anys 2005 - 2008, finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia. | 41.4594700,1.8154800 | 401074 | 4590442 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 77514 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-1 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per quatre fragments de ceràmica d'època ibèrica, del tipus comú oxidat i un fragment de ceràmica a mà, de cronologia incerta. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-8 | A l'alçada del PK 5+326 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4571500,1.8288500 | 402187 | 4590169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 77515 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-2 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per dos fragments de ceràmica a mà d'època prehistòrica, de cronologia incerta per manca de formes i decoracions que facilitin una datació més precisa de les peces. | 08222-9 | A l'alçada del PK 5+670 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4600900,1.8275800 | 402086 | 4590497 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 77504 | Els Ametllers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ametllers | I-V dC | es desconeix l'abast real del jaciment per manca d'intervencions arqueològiques | Troballa en superfície de material arqueològic d'època romana consistent en un fragment informe de sigil·lada sud gàl·lica i un fragment informe de vernís negre. També s'han documentat fragments d'àmfora i material constructiu (tègula) i una làmina de sílex. | 08214-416 | La Vall Morena | Troballes realitzades per Jordi Bagà l'1 de gener de 1997. | 41.5138000,2.3708000 | 447496 | 4595987 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Jordi Bagà | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 42030 | Jaciment de Can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mastruc | RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona, 1952, p. 19. | Visibilitat escassa | Troballa en aquest indret d'una destral de basalt de 112 mm. de llarg, així com també d'un martell del mateix material; 'Prop d'una sitja ibèrica, en la part muntanyosa, prop de can Truch'. | 08030-103 | Can Mastruc | 41.5378000,2.3558200 | 446266 | 4598661 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaciment que no estava fitxat a la Carta Arqueològica tot i que la notícia és antiga i la informació ens l'ha passat Ramon Coll que va fer el recull bibliogràfic prèvi a la Carta Arqueològica.La sitja referida pot ser la de Can Genis. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 41168 | Entre Can Lledó i Can Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-can-lledo-i-can-maspons | ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MASPONS i ANGLASELL, F (1904) 'Las joyas paleolíticas de Bigues'. Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, vol. IV, 1903-1904, pp. 190-192. MUÑOZ, Ana M. (1965). La cultura neolítica catalana de los sepulcro de fosa. I.A.P, Barcelona. RIPOLL PERELLÓ, Eduard i LLONGUERAS CAMPANÀ, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'; dins Ampurias XXV. Barcelona. | Segurament destruït | Troballa efectuada a un metre de profunditat. Es va destapar una llosa d'un metres de diàmetre i uns 30 cm de gruix. En aixecar-se es va veure una fossa excavada en el terreny, era una tomba d'un esquelet jove, molt fet malbé orientat de cara a l'oest. Els materials són a la col·lecció del Sr. Maspons i Anglasell i entre ells hi ha una destral d'obsidiana, una olla de quatre nanses tubulars, nombroses denes de collaret i un braçalet. | 08023-122 | Entorn masia de Can Lledó | Trobat per un llaurador. | 41.6677000,2.2031900 | 433668 | 4613189 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | La troballa s'efectuà prop de la Masia de Can Lledó, però dins les propietats de Can Maspons. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 41164 | El Margarit II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-margarit-ii | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nncc). 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. | Troballa de restes d'una paret de còdols i morter de calç d'aspecte romà, en unes obres realitzades a les corts de la casa. També es va trobar un enllosat de pedres al damunt d'una preparació de paviment amb terrissa ibèrica, a uns 30 cm per sota del paviment modern. En un rec situat al nord de la casa també es van trobar més restes de paret. S'hi troba molta terrissa (sigillata, caampaniana B,...) Es parla d'una troballa d'una moneda ibèrica d'EUSTI, SEGEISA i una de romana d'Agrippa. | 08023-118 | Masia El Margarit | Documentat per J. Estrada i Garriga. | 41.6882600,2.2038400 | 433743 | 4615471 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73328 | Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-jaume-i-num-8-10 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMEU, Jordi (1990). 'Detectades restes arqueològiques al solar del futur edifici de les aigües', dins El 3 de Vuit, 18 de maig de 1990, pàg. 25. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici. | Troballa de part de la zona de producció ceràmica de la Vilafranca medieval i moderna. Arrel de les obres d'aquest edifici de la plasça Jaume I, s'han pogut documentar diverses fases i estructures: -3 dipòsits de forma quadrangular/rectangular. Reompliment format per restes quantioses de 'càntirs de Vilafranca', bàsicament es tracta de terrissa grisa - negra amb decoracions típiques, incises i en relleu de motius florals - vegetals i geomètrics. -1 pou de 1,5 m de diàmetre aprox i més de 2 m de fondària. Reompliment amb ceràmica negra dels 'càntirs de Vilafranca' i altre terrissa comuna. L'estructura fou destruïda durant les obres i es perdé força informació arqueològica. -1 mur d'època moderna (S.XVIII ?), sense context clar. -1 sitja amortizada amb una gran quantitat de materials ceràmics de defectuosa cocció, en dos abocaments diferenciats com a mínim. Un abocament de textura sorrenca, amb materials de blava catalana, reflexes metàl·lics i 'blanc cobalt' (S.XVII-XVIII), excavat parcialment; un segon abocament uniforme de cendres i una major quantitat de materials: blava catalana, escudelles amb orelletes, reflexes metal·lics, peces de forn (peus - suports), plats decorats, càntirs i altres (S.XV/XVI/XVIII). -1 nivell general de colmatació del sector amb materials diversos: ceràmica, runa, fauna, pedra obrada... El conjunt dels materials recuperats, majoritàriament ceràmics, tenen una cronologia que abraça els segles (XV-XX). | 08305-201 | Plaça de Jaume I, 8 - 10 | La secció d'arqueologia del museu, va fer un seguiment preliminar de les obres de construcció del nou edifici de 'Les Aigües', la setmana del 7 al 11 de maig de 1990. A continuació es va fer una excavació d'urgència en dues fases: del 16 al 21 de maig de 1990 a càrrec de Josep Pou i Antonio Aguilera, i del 22 al 31 del mateix mes, a càrrec de Joan Manel Garcia. | 41.3472800,1.6964300 | 390944 | 4578129 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal relacionar aquestes troballes amb les sitges del 'Bar Ze' i les voltes dels forns cantiners localitzades durant les obres de fonamentació del 'Restaurant L'Anxaneta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 53678 | Jaciment arqueològic Museu Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-museu-santacana | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -I / V | Parcialment destruït. | Troballa de materials constructius d'època romana (tegulae) al subsòl del Museu Santacana i de parets i monedes de la mateixa època en fer la piscina municipal, situada al costat. Informació oral molt escassa proporcionada fa anys pel conservador del museu municipal de Martorell Isidre Clopas Batlle, que no permet conèixer l'entitat amb detall de les restes trobades, ni la seva cronologia de manera acurada. | 08114-236 | C. Francesc Santacana, 16 | En fer les remocions al subsòl de la casa Santacana per instal·lar les Caves Rubricatus, fundades l'any 1942 per Lluís Santacana Faralt i els rebaixos per a la construcció de la piscina municipal Francesc Santacana Romeu es van documentar materials arqueològics d'època romana a uns 5 m de fondària -segons les informacions orals proporcionades per Isidre Clopas. Entre el 4 i l'11 de juliol de 1990 Alfred Mauri va fer una excavació d'urgència a una finca propera al al lloc de les troballes amb motiu de l'enderroc de l'habitatge situat al carrer Francesc Santacana núm. 17. | 41.4745900,1.9286000 | 410542 | 4591997 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53678-foto-08114-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53678-foto-08114-236-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 06 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 41163 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Destruït | Troballa de material constructiu i ceràmica romana. Aquest jaciment s'associa al de l'església. Actualment està travessat pel camí que va dels Cingles cap a Sant Pere de Bigues, al costat del que s'hi ha edificat xalets. També es troben materials en un marge situat a 70 metres en direcció N i a 40 metres direcció E, en la banda oposada del camí. La construcció de l'habitatge actual i la instal·lació del dipòsit de gas-oil al jardí va proporcionar restes de ceràmica i materials constructius que denoten l'existència d'una vil·la. Malgrat la intervenció de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers, les restes arqueològiques, principalment dolia, formaven part fins fa poc de la decoració del jardí. | 08023-117 | Carrer Camí de Puiggraciós | Documentat per J. Estrada i Garriga. Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon | 41.6772500,2.2232500 | 435347 | 4614234 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment la dòlia es troba a la l'aparcament de la empresa Kiluva, SA, del Polígon Industrial de Can Barri. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 52593 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-6 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | I - V dC | Es desconeix el lloc exacte de la troballa. | Troballa de dues monedes d'època romana en un lloc indeterminat del barri. El lloc de Can Serra és el darrer estrep ocupat per les argiles quaternàries i les margues terciàries abans d'entrar en el terreny de quaternari recent. Per tant, es tracta d'una plana, que cau abruptament. Aquest territori ha estat profundament urbanitzat a partir de finals dels anys 60 i, especialment, en els anys 70 del segle passat, de tal manera que avui dia es impossible reconèixer la seva primitiva morfologia i que es conservi el jaciment de procedència de les troballes. Tampoc es coneixen les circumstàncies exactes de la troballa ni el seu emplaçament exacte, encara que el terreny del barri és relativament reduït. Ens trobem davant de dues monedes romanes de bronze d'una cronologia ben diferents: la primera és de l'Alt Imperi i la segona del Baix. Moneda de bronze. A l'anvers s'aprecia l'efígie de l'emperador Domicià amb la llegenda DOMIT. AVG. GERM. (81 -96 dC.), al revers hi ha la deessa Fortuna amb la llegenda FORTVNAE i les lletres S. C. Moneda de bronze de l'emperador Constantí (312-337 dC.). A l'anvers hi ha l'efígie de l'emperador, al revers, una torre amb una llegenda il·legible on s'aprecien les lletres SMTS. Conservació bona. Diàmetre: 19 mm. Pes: 2,5 gr. | 08101-261 | Barri de Can Serra | Foren donades al museu per Armand Barba. | 41.3648900,2.1004400 | 424764 | 4579655 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 72133 | Coll de Clau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-clau | Troballa d'unes destrals de pedra polida, entre altres objectes. Galera (1984) descriu una estructura semi-circular feta amb dues rengleres de pedra i tancada per una gran llosa vertical i oberta en el costat oposat de dita llosa, la qual cosa s'interpreta com a lloc de reunió (el que de fet seria una estructura natural). En el Turó Colomer (Vallromanes), que s'eleva per sobre del Coll de Clau, Galera hi excavà una fortificació (?) amb parets de 45 cm de llargada per 50 cm d'alçaria i 40 cm d'amplada. En aquest mateix indret s'han recollit materials romans superficials: tègula, dòlia i ceràmica romana indeterminada. | 08296-131 | Sud-est del terme | 41.5164700,2.3087200 | 442318 | 4596323 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Pas natural entre Teià i Vallromanes | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 53675 | Jaciment arqueològic Bòbila Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-bobila-bonastre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Destruït. | Troballa d'un sepulcre individual de fossa i d'un hipogeu col·lectiu amb un pou d'accés vertical i cambra funerària lateral, al nivell de la base del pou. Aquestes estructures van ser destruïdes en el moment del descobriment. | 08114-233 | El Camí Fondo | L'any 1962 durant els treballs de l'extracció d'argila per a la bòbila propietat de José Bonastre Mestres, als camps situats a banda meridional de l'antiga carretera de B-224 de Martorell a Capellades, avui Rambla de les Bòbiles, es va localitzar un sepulcre amb una inhumació col·locada en posició encongida. Aquest enterrament tenia com aixovar un vas de ceràmica negrosa de factura grollera. Tot el conjunt va ser destruït en el moment de la descoberta. Un segon sepulcre, va ser trobat a mitjans del mes de setembre del mateix any i en aquesta ocasió tampoc va poder ser estudiat de manera acurada però es va poder recuperar una part de l'aixovar que va ser dipositat al museu municipal Vicenç Ros. Eduard Ripoll i Isidre Clopas van visitar l'indret i per les dades recollides sobre el terreny i les informacions aportades pels operaris de la bòbila, van arribar a la conclusió de que es tractava d'un sepulcre que tenia l'entrada en forma de pou, de 2 m de fondària, la base del qual havia estat reblerta amb pedres. A un dels costats s'obria la cambra funerària, l'entrada de la qual estava tancada per una llosa de pedra sorrenca, gairebé quadrada amb el costat superior una mica arrodonit, que van poder veure i que mesurava 1,10 m per 0,90 m. La cambra era gairebé circular, de 2,20 m de diàmetre i les parets d'1 m d'alçària eren verticals. L'estructura es cobria amb una volta, retallada a les argiles. A l'interior hi havia un mínim de 10 inhumacions, si bé només es va conservar 1 crani trencat i algunes mandíbules. Barrejades amb les restes òssies hi havia també 6 atuells ceràmics, 3 carenats, 1 hemisfèric amb mameló, 1 cilíndric amb nansa i el sisè desconegut ja que es va perdre i dos resquills de sílex. El mati del dia 18 de juny de 1996 es va realitzar una excavació preventiva amb motiu de la construcció d'uns edificis al lloc de la troballa. Aquests treballs van estar motivats per l'aparició d'una cavitat retallada a les argiles amb un rebliment format per pedra, grava i runa a la confluència de l'avinguda del Camí Fondo amb el carrer Doctor Lluis Gayà. Van ser finançats per l'Ajuntament de Martorell i l'INCASOL i dirigits per l'arqueòloga Marta Miró García. L'excavació va donar un resultat negatiu ja que no va detectar cap indici vinculat a la necròpolis neolítica. | 41.4769100,1.9178100 | 409645 | 4592266 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53675-foto-08114-233-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 03 BPU-05.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 41161 | Jaciment de Can Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-granada | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | La urbanització de la zona han afectat notablement el jaciment. | Troballa casual de set sepultures orientades en direcció E-W fetes amb grans lloses de gres. Es va trobar al fer rebaixos del terreny per a construir unes dependències de Can Granada (en el marge Oest). Actualment no en queda cap rastre. Però E. Ramon (àrea d'arqueologia del Museu de Granollers) recorda que els esquelets, un cop descoberts, es van abandonar in situ i que el carrer asfaltat els cobreix. | 08023-115 | Urbanització de Can Granada, Carrer Camí de Can Ribes, nº 29. | Documentat per E. Ramón i Valls i Jordi Pardo Rodríguez, el maig de l'any 1975. | 41.6690900,2.2077800 | 434051 | 4613340 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Jordi Argemí assegura que fins i tot encara pot haver-hi restes d'aquests individus sota l'asfalt. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 64794 | Boletíada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boletiada | http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Boletiada-Santa-Coloma-de-Cervello https://www.facebook.com/roca.dreta https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/grup-micologic-la-roca-dreta.html | XX | Trobada dedicada a la micologia que se celebra el primer cap de setmana del mes d'octubre. El dissabte es fa una sortida en grup (fora del municipi) a cercar bolets. L'endemà, diumenge, es fa una mostra dels bolets trobats i classificats a la Societat recreativa, acompanyada d'altres activitats com una degustació de bolets a la Plaça del Pi Tallat. | 08244-65 | Va tenir la seva primera edició l'any 1996, organitzada per l'Agrupament Amics de la Muntanya. Des de l'any 2005, es va constituir el Grup Micològic La Roca Dreta, que des de llavors se'n cuida. | 41.3676900,2.0176600 | 417844 | 4580041 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 77621 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-1 | XX | Trobada de colles de gegants d'arreu de Catalunya que es fa a Sant Llorenç d'Hortons, organitzada per la colla gegantera del Terrazel. S'acostuma a fer el darrer cap de setmana de juliol, com a cita prèvia a la Festa major, del 10 d'agost. Excepcionalment i per motius diversos es pot realitzar pel maig, com l'any 2012, que es va fer pel 20 de maig. Es comença a les 9'30 hores amb la recepció de les colles participants a les que se'ls ofereix un bon esmorzar per agafar forces. A les 10'30 es fa la plantada dels gegants a la Plaça Europa i a les 11'30 es comença el cercavila des del carrer Major, Pàmpol, carrer de la Generalitat i novament a la Plaça Europa; on es fa la ballada final i el lliurement de records. També s'aprofita per fer una trobada per l'intercanvi de plaques de cava, en el pavelló poliesportiu. | 08222-115 | Plaça Europa | Es va començar l'any 1998 i s'ha anat repetint ininterrompudament des de llavors, arribant l'any 2013 a la XV ª edició. Està organitzada per la colla de geganters del Terrazel i patrocinada per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4671400,1.8227500 | 401693 | 4591285 | 1998 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 79620 | Goigs de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-1 | XX | Triomfant i poderós Sou davant Nostre Senyor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Osca, sortada ciutat, Produïa, amb bell delit, La flor i el fruit exquisit Que fins al Cel ha arribat I així difondre abundor De socors, gràcia i favor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Els pares-no sens misteri- A Saragossa us envien On els miracles admiren De vostra fe i gran imperi, Bo, i predicant, fervorós, L'amor de Nostre Senyor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Mentre amb despit i furor Prova Dacià, el malvat, En vostre cos delicat Dels turments el viu dolor, Brilla en Vós la resplandor De la llum del Crist l'amor Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Arribàreu a València I fóreu empresonat. De Valeri confortat Sou per alta providència. Sofriu alegres tots dos Fam, fret, i foscor i dolor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Per fer-vos prevaricar A un poltre lligar-vos feren Fins que els membres vegeren Els ossos desconjuntar. Ferm, malgrat els assots, No defalleix vostre cor Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Entre feres, el cos fret Fou a un mal canyet tirat I fou per un corb guardat I per Déu, a tot indret. Ell us defensa, amorós, Contra el llop devorador. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Dacià, ferotge encar, No pot més, perquè en Vós veu, Els grans prodigis de Déu I us llença al fons de la mar. Sortiu a flor d'aigua airós Vessant llum i bona olor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. En vostra festa, a trenc d'alba, Us lloem, oh Sant Vicenç, I tot el poble de Gualba Rep de Vós consol inmens. Reliquiari formós Brilla a l'altar amb tot honor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Deu-nos de la fe el braó, Ja que confiem en Vós. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. | 08097-178 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||||||||
| 46219 | Trinxeres del Casalot de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-casalot-de-les-bruixes | http://bit.ly/1VUiBLg | XX | Es troben ocultes per la vegetació. | Trinxeres de la Guerra Civil situades en un bosquet del Turó de Sant Pere. Tenen una amplada d'1 m, i entre 40 i 80 cm de fons. En el tram visible estan orientades en sentit N-S, i tenen uns 25 m de longitud. Puntualment s'hi veu alguna acumulació de pedres, tot i que la vegetació no permet determinar si es tracta d'algun tipus d'estructura defensiva. Per la seva ubicació, al sud del terme i orientades cap al camí d'Ivorra a Castellfollit, podria tractar-se de trinxeres excavades per l'exèrcit franquista el dia 22 de gener de 1939 en el seu avanç cap al nucli de Castellfollit de Riubregós, on van trobar la resistència organitzada des de les trinxeres de la Costa de Balaguer, part del sistema defensiu republicà anomenat L3. | 08060-64 | Turó de Sant Pere | L'avanç del front de l'Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d'abril, l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d'oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se'n va completar la primera meitat. L'ofensiva de l'exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l'est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l'Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l'exèrcit franquista ja es trobava en disposició d'assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d'aquestes dues línies d'avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L'exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d'Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d'arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L'endemà, dia 22, hi va haver l'enfrontament més intens, amb l'exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l'exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d'amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n'havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l'avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l'Exèrcit Popular va ordenar l'abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir. | 41.7571000,1.4313100 | 369590 | 4623997 | 1939 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46219-foto-08060-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46219-foto-08060-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Exèrcit Nacional | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 46218 | Trinxeres de Martells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-martells | http://bit.ly/1VUiBLg | XX | Es troben ocultes per la vegetació. | Trinxeres de la Guerra Civil situades al costat del camí d'accés a un camp de conreu. Tenen una amplada d'1 m, i la seva longitud podria superar els 100 m, la trinxera. No obstant, la proliferació de vegetació i l'acumulació de fullaraca no permet donar-ne més detalls. Per la seva ubicació, al sud del terme i orientades cap al nord, podria tractar-se de trinxeres excavades per l'exèrcit franquista el dia 22 de gener de 1939 en el seu avanç cap al nucli de Castellfollit de Riubregós, on van trobar la resistència organitzada des de les trinxeres de la Costa de Balaguer, part del sistema defensiu republicà anomenat L3. | 08060-63 | Partide de Martells | L'avanç del front de l'Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d'abril, l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d'oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se'n va completar la primera meitat. L'ofensiva de l'exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l'est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l'Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l'exèrcit franquista ja es trobava en disposició d'assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d'aquestes dues línies d'avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L'exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d'Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d'arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L'endemà, dia 22, hi va haver l'enfrontament més intens, amb l'exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l'exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d'amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n'havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l'avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l'Exèrcit Popular va ordenar l'abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir. | 41.7555900,1.4262500 | 369166 | 4623837 | 1939 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46218-foto-08060-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46218-foto-08060-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Exèrcit Nacional | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 46206 | Trinxeres de la Costa de Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-costa-de-balaguer | http://bit.ly/1VUiBLg | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil que ressegueixen la cresta de les elevacions al nord del nucli de Castellfollit de Riubregós, un punt privilegiat per al control de la carretera i del pas del riu Llobregós. Les trinxeres, actualment erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm que es veu incrementada pel parapet de terra i pedres al costat que mira al sud. El traçat és sinuós, tant per adaptar-se a l'orografia com per incrementar la seguretat davant les detonacions. La longitud total del sistema pot aproximar-se als 2 km. Per la seva ubicació, formen part de la línia de defensa L3 projectada per l'Estat Major de l'Exèrcit Popular l'abril de 1938, i van ser atacades per l'exèrcit sollevat el 22 de gener de 1939. | 08060-51 | Costa de Balaguer | L'avanç del front de l'Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d'abril, l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d'oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se'n va completar la primera meitat. L'ofensiva de l'exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l'est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l'Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l'exèrcit franquista ja es trobava en disposició d'assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d'aquestes dues línies d'avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L'exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d'Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d'arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L'endemà, dia 22, hi va haver l'enfrontament més intens, amb l'exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l'exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d'amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n'havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l'avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l'Exèrcit Popular va ordenar l'abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir. | 41.7815500,1.4355600 | 369993 | 4626705 | 1938 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46206-foto-08060-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46206-foto-08060-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Exèrcit republicà | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 65750 | Trinxeres del Puigsaguàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-puigsaguardia | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puigsaguàrdia, en un punt estratègic per al control de la carretera. Les trinxeres tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm. El seu traçat és sinuós, per tal d'adaptar-se a l'orografia i per incrementar la seguretat davant les detonacions. Actualment es troben molt erosionades i colgades de terra per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, fet que dificulta la seva documentació. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-321 | Puigsaguàrdia (l'Esquirol) | 42.0443600,2.3647800 | 447429 | 4654897 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65750-foto-08254-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 65756 | Trinxeres de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-barres | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puig Barrés, en un punt privilegiat per al control de la carretera. Es troben en part erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, però el seu estat permet resseguir perfectament el seu traçat. Tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm i s'adapten perfectament a l'orografia. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-327 | Puig de Barrès (l'Esquirol) | 42.0330300,2.3601900 | 447040 | 4653642 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65756-foto-08254-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 46497 | Trinxera del Pla del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-pla-del-jauma | XX | Hi ha molta brossa i la col·locació de les pedres que feien de trinxera pot haver estat modificada | Trinxera situada al capdavall d'un bosc del Pla del Jaumà. Una elevació voluntària del terreny va permetre ancorar-hi unes pedres, de manera que la terra tapava el cos dels soldats i les pedres també, a més de servir per apuntalar les armes a l'hora de disparar. | 08062-85 | Pla del Jaumà | Aquesta trinxera es féu servir durant la Guerra Civil. | 41.8321700,1.8329000 | 403089 | 4631801 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46497-foto-08062-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 46472 | Trinxera del Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-serrat-dels-ossos | XX | Trinxera situada a l'extrem de la carena del Serrat dels Ossos. Es tracta d'un conjunt de blocs de pedra quadrangulars de grans dimensions que permetien la protecció dels tiradors durant la Guerra Civil. | 08062-60 | El Serrat dels Ossos | 41.7984300,1.8118600 | 401290 | 4628079 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||
| 56085 | Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresserres-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983. | XVII | Una part de la teulada ja ha caigut i el desús provoca un deteriorament progressiu. | Tresserres està situada en un petit serrat elevat des d'on es domina gran part del terme municipal, al sud de la Patina i al nord-est de Pelaroger. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit en diferents etapes constructives, tal com indiquen les cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns trams i reformats amb obra vista en altres. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que una part està derruïda. La façana principal, orientada al sud-est, mostra tres parts diferenciades per cantonades integrades. A la part central hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada, tot i que actualment tapiada, al primer pis, i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb maó. A la part dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La part de l'esquerra conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una gran eixida emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó, i a les golfes dues finestres, una de les quals emmarcada amb maó. La façana sud-oest es troba dominada per un cobert adossat que arriba al nivell de primer pis. Únicament s'observa, a nivell de golfes, una finestra emmarcada amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha adossades diverses estructures d'usos agropecuaris. La façana nord-oest es troba totalment coberta de vegetació, especialment d'heura, i no deixa entreveure més que els emmarcaments d'algunes obertures, uns amb maó , altres amb pedra bisellada. La façana nord-est forma un petit queixal. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa, un balcó al primer pis emmarcat amb maó que dóna accés a la cisterna d'obra vista adossada a la façana, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La part dreta, en canvi, no conté cap obertura i en sobresurt una petita estructura adossada. Davant d'aquesta façana hi havia diverses estructures d'usos agropecuaris que actualment només conserven la base dels murs. | 08149-17 | Sector nord-est del terme municipal | Tresserres, documentada l'any 1234, pagava censos a la batllia de Comalrena de la Seu vigatana. Durant el segle XV Tresserra va formar part de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. En diversos capítols matrimonials i testaments es té notícia de la família Tresserra. L'any 1427 Constança Tresserra fa compromís de testament al seu nebot Pere Bernat fill de Pere Savell de Tona. El 3 de juny de 1486 Bernat Tresserra es casà amb Eulàlia Falguera de Gurb. En el fogatge de 1553 apareix Jaume Tresserra dins la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. Al segle XVII Francisca Tresserra es casà amb Joan Codina de Sant Bartomeu del Grau. | 42.0126100,2.1333000 | 428236 | 4651540 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56085-foto-08149-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56085-foto-08149-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 53693 | Àlbers al carrer Cambreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-al-carrer-cambreta | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Tres àlbers (Populus alba) a la plaça de la Cambreta. Arbres rellevants pel seu desenvolupament. En part vinculat a la disponibilitat d'aigua associada a la font del carrer Clavé. Font del carrer Clavé, antiga font de la Cambreta. | 08114-251 | C. Cambreta / Plaça Plaça Germans Maestre | 41.4744700,1.9333800 | 410941 | 4591979 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 05 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 66170 | Tombes procedents de la necròpolis del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-procedents-de-la-necropolis-del-serral | Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V | Tres tombes procedents del jaciment altmedieval de El Serral, traslladades i instal·lades amb finalitats divulgatives i ornamentals al costat exterior de l'església de sant Romà, al costat de l'absis, a l'aire lliure. | 08257-6 | Sant Romà | Son tres de les tombes del jaciment excavat el 1995 (veure fitxa jaciment 57). El conjunt arqueològic estava composat per setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. | 41.4992400,1.5298100 | 377291 | 4595223 | 1997 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-2.jpg | Inexistent | Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 1995 es va excavar la necròpolis tardoantiga de El Serral (S.IV-V) a càrrec de Jordina Sales. Al destruir-se el jaciment, es van recuperar i traslladar i instal·lar tres tombes (veure fitxa jaciment 57). Hi ha un plafó explicatiu amb plantes (Ajuntament-DIBA). Segons ell, el projecte i execució del conjunt va ser a càrrec d'ARA (Area de Recerques Arqueològiques de la Catalunya Central) i Ramon Ferres i Borràs, amb el suport de l'Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Octubre 1997. | 84|80 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 57690 | Fons documental d'Òdena a l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dodena-a-larxiu-historic-comarcal-digualada | http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIV-XX | Tres són els fons documentals referits a Òdena que es poden consultar a l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada: 1. Cambra Agrària Local d'Òdena, amb el següent contingut: ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA Estatuts i reglaments interns (1985) Registre de socis (1952-1991) Assemblea plenària o Junta de Govern (1978) Planificació (1953-1970) Gestió administrativa. Entrada i sortida (1970-1993) Circulars i normatives (1970-1990) Eleccions (1978) Recursos d'informació (1963-1978) GESTIÓ ECONÒMICA I PATRIMONIAL Gestió comptable (1968-1993) Tributs i taxes (1981-1987) FOMENT DE LA PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ AGRÀRIES Foment, control i millora de les produccions (1978-1993) Gestió de la informació agronòmica (1979-1988) GESTIÓ DE LA MUTUALITAT I SEGURETAT SOCIAL AGRÀRIA Cotització (1981-1993) Cens d'empreses agropecuàries (1966-1975) Liquidació (1966-1985) Prestació per assistència sanitària (1982-1985) Prestació per vellesa (jubilació) i invalidesa (1968-1992) 2. Ofici i comptaduria d'hipoteques d'Igualada, amb el següent contingut: Ofici d'hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada (1782) Índex de finques rústiques. Comprèn els pobles des d'Òdena a Veciana. Llibre 2n (1846-1862) Índex de finques urbanes. Comprèn els pobles d'Òdena a Veciana. Llibre 2n (1846-1862) Suplement al llibre 5è de finques rústiques d'Òdena. Llibre 6è (1862) Translació de domini de finques rústiques d'Òdena. Llibre 2n (1847-1852) Translació de domini de finques rústiques d'Òdena. Llibre 3r (1852-1856) Translació de domini de finques rústiques d'Òdena. Llibre 4rt (1856-1859) Translació de domini de finques rústiques d'Òdena. Llibre 5è (1859-1862) Translació de domini de finques rústiques i urbanes dels pobles d'Òdena i Orpí. Llibre 1r (1845-1847) 3. Arxiu Parroquial d'Òdena dins Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada, amb el següent contingut: Raimon d'Arlombau de Ça Batgosa d'Òdena confessa deure a Pere Rubio d'Aldorrels, tres quarteres de forment en mesura d'Igualada. Prové de API NOT 17 fols 20-21 (1 gener 1315- 1 gener 1320) Esmersos, Codern de las casas de Fabregas de Vilanova, Anrrich, Martí d'Òdena i Poch de Marganell (1641-1642) Cens de Berenguer Cornet, d'una pessa de terra a Òdena (1326) Llicència per celebrar missa a casa Riba d'Òdena (prové del plec herencia de confianza Marti Inglés) Cx 302 (10 desembre1861) Òdena. Còpia d'una venda de Pere Soria a benefici de la capella de Sant Bartomeu (14-10-1402) Conca d'Òdena. Llibre de cort. (1596-1597) Processos. Veure catàleg 2025-2056 (Òdena) (1740-1787) Processos. Veure catàleg 2244- 2272 (Batllia Conca d´Òdena 1713-1789) Òdena. Actes de venda del Pla de Cerarols. El Cugulló (1568) Òdena. Censals de la casa Estalella (1535) Òdena. Compte de censos al compte d'Òdena (1432) Òdena. Diversos papers (1506-1756) Òdena. Liber regestrum Curie... in conche Otine, Ducatus Cardone et... baiulorum (1571-1578) Òdena. Regestrum Curie Conche Otine (...) baiulorum (1554-1558) Òdena. Regestrum Curie reverendi (...) Sancti Petri castri Otine (1593-1594) Òdena. Registro Curia Baronia Conca de Odena (1727) Òdena. Registro Curia conca de Odena (1580-1581) Òdena. Registro de hipotecas del termino de Igualada (1772) | 08143-617 | Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | Alguns dels fons que conformen el fons parroquial es troben digitalitzats i es poden consultar com a formant part de l'Arxiu Episcopal de Vic. | 85|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||
| 53721 | Sistemes de paisatge agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-de-paisatge-agricola | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | L'activitat agrícola és actualment vestigial. | Tres sistemes diferenciats: -Les terrasses fluvials: amb valor estratègic per producció agrícola; pel potencial del bosc de ribera als espais públics i com espai de laminació en avingudes. -Interfluvi Llobregat-Anoia, amb oliveres i restes del paisatge agrícola dels conreus extensius del Penedès -Peu de mont de la Serralada Litoral. Resten alguns conreus sota el parc de Sant Genís de Rocafort. Conreus d'horta a les terrasses fluvials i de secà a l'interfluvi i al peu de mont de la Serra d'Ataix. | 08114-279 | Sud del terme municipal | 41.4660900,1.9200300 | 409815 | 4591062 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53721-foto-08114-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53721-foto-08114-279-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 33 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 71122 | Trumferes de Cal Corrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-cal-corrent | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | Tres o quatre trumferes a prop de la casa Cal Corrent. Hi ha dubtes sobre la quarta trumfera a causa de la vegetació que l'oculta..La trumfera principal està adossada al marge. Es veu el forat per entrar les patates però la porta per treure-les està tapada. Te una alçada de 230cm a l'interior. Hi ha 2 o 3 trumferes més molt a prop de la casa, l'una al costat de l'altre. Hi ha una trumfera ensorrada a uns 200m de la casa. Marge al costat de pista de terra prop de Cal Corrent. Zona de feixes i camps. Alguns dels camps encara es conreen. Accés fàcil per la pista de terra del poble de Vallcebre direcció Cal Corrent i Cal Curt, i que passa pel pont de Periques. | 08293-240 | Belians | Les trumferes són construccions de pedra seca, que s'utilitzava per guardar les patates. Són de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. Les trumferes de Cal Corrent es troben molt a prop de la casa. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. | 42.1973300,1.8128800 | 401989 | 4672368 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71122-foto-08293-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71122-foto-08293-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 73205 | La Fassina Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-just | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Tres naus de planta rectangular i paral·leles amb la coberta de voltes bufades de maó pla amb lluernes superiors coronades amb el mateix tipus de volta. A les façanes es remarquen els pòrtics, que suporten la coberta. Ha estat adaptada a les necessitats actuals i les naus s'han dividit en planta baixa i planta pis. En tot el perímetre hi ha una tanca d'obra que encercla les naus, deixant espais entre nau i nau. | 08305-112 | Avinguda de Catalunya, s/n | Antiga fàbrica d'alcohol de Josep Just. | 41.3492400,1.6889600 | 390322 | 4578356 | 1941 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73205-foto-08305-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Miró i Guibernau | 98|102 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 88686 | Antics fogons de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-fogons-de-pedra | Tres fogons realitzats en un únic bloc de pedra corresponents a una antiga cuina domèstica. Es posaven horitzontals amb la boca ampla cap amunt. | 08178-193 | Nucli Antic. Pujada del Castell | 41.7286100,1.7061200 | 392389 | 4620454 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Actualment s'han colocat a la via publica com a element decoratiu | 85|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 37853 | Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sala-o-paret-fets-per-la-nissaga-roca | PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar. TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14. | XVIII, XX | Tres exemplars de rellotges domèstics d'estil català, fabricats a Arenys a la segona meitat del segle XVIII per Francesc Roca i Tolrà, Feliu Roca i Catà i Genís Pou. Comprats per l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Pons i Guri (2002) va estudiar i publicar un treball sobre els rellotges d'Arenys molt acurat. Ell ens explica les característiques. Els rellotges d'Arenys del segle XVIII i primer quart del XIX es presenten com uns rellotges de paret o sala. La decoració de l'esfera amb motllures cantoneres de metall, recorden els d'estil anglès. Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, és a dir amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La mida no es homogènia, aproximadament són de 30 x 21 x 18 cm, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga, que actualment es coneix per escapament català. Al frontís dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents -els que tenen una busca curta horària i una de més llarga pels minuts- el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. En els escassos rellotges d'una sola busca, tant per assenyalar hores com minuts, el disseny és sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades a pols sobre el zenc. Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. Algun exemplar d'etapa més avançada, es mostra amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure. Al cimal del mateix frontís, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, l'any de confecció, el seu origen de Catalunya o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. Són lletres fetes amb menys pulcritud que en l'esfera. No presenta número d'ordre de producció. En la trentena de rellotges fets a Arenys -excepte tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats. En algun exemplar tardà, l'esfera és de porcellana blanca. En altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques per graduar el despertador. Difícilment hom trobarà aquest tipus rellotges en la seva integritat originària, tant per les renovacions de peces i reparacions, com per alguna restauració, i encara més per l'abandó sofert. La valoració d'aquests rellotges és relativament recent. El pèndol és una de les parts menys conservades dels rellotges catalans del s.XVIII, només coneixem un dels del Museu d'Arenys de Mar. La part ornamental és a base de peces de fosa de llautó, d'estil barroc. A l'entorn de l'esfera horària, quatre peces idèntiques repartides a les cantonades de la cara davantera. A cada costat del disc del frontó, hi ha dues altres peces de fosa de llautó, ben iguals en gairebé tots els rellotges fets a Arenys, a base de motius vegetals; i en l'angle de cada una de les quatre peces que fan cantó a l'esfera hi figura una testa humana de caient mitològic. Aquesta uniformitat es trenca només en un dels exemplars conservats. Sembla que aquestes peces de fosa no eren produïdes al taller del rellotger, sinó comprades a fora, ja que algun exemplar de rellotge d'altres localitats també fa ús d'idèntiques peces ornamentals. En algun exemplar es pot veure el rastre d'un disseny previ dels engranatges fet amb compàs i punxó sobre planxes metàl·liques per a la confecció d'unes peces que serien produïdes manualment amb treball de llima. | 08007-168 | Ajuntament d'Arenys de Munt , Rambla Francesc Macià, 59 | Informació de l'estudi de Pons i Guri (2002) sobre la nissaga dels Roca: La família dels Roca, és originària de Juneda (les Garrigues), i es va establir a Arenys d'Amunt a l'inici del s. XVIII. JOSEP ROCA I SANTANDREU (Juneda -1690 / Arenys d'Amunt- 1774). És el primer de la nissaga que radica a Arenys d'Amunt. El 1715 es casà amb Teresa, filla de Bernat Catà, arrelant definitivament a Arenys. En les capitulacions matrimonials consta d'ofici serraller, en documents del 1719 en endavant com a rellotger, i a vegades, serraller i rellotger. S'esmenta com a encarregat del rellotge públic de la vila, ja abans del 1742. Com a rellotger figura inscrit en la confraria gremial dels menestrals d'Arenys d'Amunt sota l'advocació de sant Joan. Tingué dos fills, Feliu i Francesc, i dues filles. Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. Francesc, es casà el 1750 amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, on exercí de rellotger. Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap dels rellotges conservats i identificats com del taller dels Roca, el més antic és datat de l'any 1775. I tampoc l'autoria dels quatre exemplars que es conserven i no porten firma ni data de fabricació. El 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, amb 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala. FELIU ROCA I CATÀ (Arenys d'Amunt 1720-1792). Hereu de l'anterior. Es casà el 1745 amb Esperança Tolrà i Lledó de Vilassar de Dalt. Pertany a la confraria dels menestrals de sant Joan, tingué el càrrec de clavari. És el primer que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de 1752, quan fa lliurament de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre. Però no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca. El cap de la família i dels negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria i esperà el seu ascens fins a l'any 1783. Feliu va incrementar el patrimoni dels Roca i la seva participació en la vida social de la localitat. En el règim autoritari d'aleshores, hi havia dissensions i grupets que malden pel govern local. Feliu es mou en el sector que compta amb el noble i batlle natural de les viles d'Arenys d'Amunt i d'Avall, Bonaventura de Jalpí i de Vilalba i altres hisendats com els Bellsolell i els Borrell. L'any 1777, Bonaventura de Jalpí nomenà batlle d'Arenys d'Amunt Feliu Roca i el duc de Medinaceli, com a baró jurisdiccional, va confirmar el nomenament. Això portà llargs conflictes amb els regidors de l'Ajuntament que eren del grup oposat. L'any 1748 va néixer Francesc, l'hereu. Tingué dos altres fills, Josep i Feliu. El 1768, Francesc, l'hereu, va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament. Feliu Roca, igualment, es preocupar de dotar les seves filles casadores, i de situar, els altres dos fills. Feliu fou apotecari, i li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a Buenos Aires. A Josep, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or i l'establí a Barcelona. Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc. FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). El 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac. Van tenir quatre fills, Feliu era l'hereu, i els altres, Josep, Pere i Martí. Participa en la vida pública local i és regidor a l'Ajuntament l'any 1797. Figuren al seu nom la major part de rellotges del taller dels Roca avui coneguts, amb dotze exemplars datats que van des de l'any 1775 al 1800, i un tretzè sense data. (Continua a observacions) | 41.6113600,2.5394800 | 461630 | 4606730 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Roca, Feliu Roca i Genís Pou | (Continuació història) Al disc del frontó dels que figuren al seu nom, els anys 1775, 1777 i 1782 i en un de no datat hi posa 'Franch. Roca', en dos del 1777 'Frch. Roca' i en sis altres, datats del 1775 al 1800, 'Franch. Roca' el seu ofici 'regr.' abreviació de re[llot]g[e]r. A finals del s. XVIII, el diner aflueix a Arenys d'Avall o de Mar, arran de les travessies atlàntiques. La vila creix a llevant de la Riera, al lloc conegut per La Bomba; el 1791, Francesc hi va comprar un cós i mig de terra. S'inicia l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar. El 1800 instal·la a la casa de la Bomba d'Arenys de Mar el fill Josep, que tenia 18 anys i figura en les matrícules industrials, però en els cadastres consta l'immoble a nom de Francesc. L'hereu, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen. Francesc Roca morí a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu a Feliu, qui ho era per les capitulacions matrimonials.FELIU ROCA I FONTRODONA (Arenys d'Amunt 1772- 1867). Batejat amb els noms de Francesc, Feliu i Josep, noms del seu pare, avi i besavi. Però adoptà i figurà sempre amb el de Feliu. El 1800 es casà amb Antònia, filla de Sebastià Cabot de la Creu, de Llavaneres, i seguí treballant al costat del seu pare en la rellotgeria d'Arenys d'Amunt, mentre que Josep romania en la d'Arenys de Mar. En política es situa al costat absolutista, com els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. El 1872 és designat batlle reial i, després de fer el jurament de fidelitat a Ferran VII i possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal. D'aquest Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat el 1814, i localitzat al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al tombar el primer quart del s.XIX. La manca de documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la família Roca i la destrucció de protocols notarials del s. XIX a Arenys de Mar a l'estiu de 1936, no permeten aclarir les coses. La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria de la Bomba d'Arenys de Mar, acaba l'any 1819, i el seu lloc, el pren Feliu, que també és el titular cadastral de l'immoble. Del 1824 a 1887, Feliu Roca és propietari de quatre cases a Llevant de la Riera d'Arenys de Mar i no figura a la casa de la Bomba. Segueix tributant com a rellotger a Arenys de Mar fins el 1837. Després no figura en els padrons i llistats impositius. Feliu Roca Fontrodona, conservà i augmentà el patrimoni familiar amb nombroses propietats a Arenys d'Amunt, on morí com un veritable hisendat, més que no pas un industrial. Morí el 15 de febrer del 1867, amb 94 anys, deixant tres fills: Josep, Maria-Ventura i Teresa. L'hereu, Josep Roca i Cabot, que fou el darrer rellotger de la nissaga, es casà amb Antònia Bellsolell, morí l'any 1878, i va deixar un fill, Josep, que ja no fou rellotger i que, mort sense descendència, s'extingia la dinastia dels Roca.Pons i Guri (2002) ha fet una recerca sobre el tal Genis Pou, que signa un dels tres rellotges d'aquesta fitxa. Les seves conclusions són que es tracta d'un Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta, Genís pot pertànyer a la família del rellotger egarenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici. | 98|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 47060 | Molí de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Font i Rius, Joan. 'Repàs a una interessant llibreta' Festa Major, 1973. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Tres edificis articulats de planta baixa i un pis que avui constitueixen una masia. Destaca la part més antiga (vora la font) que constituïa un molí medieval que aprofitava l'aigua del torrent de la Tosquera. La coberta és de teula aràbiga amb diversos vessants, una a cada cos. Com a coronament té unes barbacanes simples. L'edificació sols conserva algunes pedres treballades en l'antiga entrada al molí. L'actual entrada té una llinda sense inscripció, de pedra treballada | 08067-77 | Mas Molí de l'Estrada | El molí de l'Estrada és un dels tres que hi havia al torrent de Vinyoles o de la Cira, tot i que es documenta tardanament el 1515, (consta ja al fogatge general de Catalunya). A més, com a altra dada històrica anecdòtica figura també entre les cases malmeses després de l'assalt de les tropes austriacistes Centelles de 1714. Segons Pladevall el text diu: '...de las tres partes las dos quemadas y dos molinos derrotados y quemados con sus casas' Queda pendent la situació de tots els edificis avui desapareguts. | 41.7968700,2.2113800 | 434481 | 4627524 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 44806 | Les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-creus | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Restaurades l'any 1996. | Tres creus de ferro clavades sobre un basament de carreus de pedra de forma poligonal, semblant a un sepulcre. Les creus no estan posades a plomada, sinó tortes. A la part frontal hi ha una placa de ferro acerat amb la següent inscripció: 'TRES CREUS / RESTAURADES / 1996'. | 08049-159 | Carretera BV-4132 PK 0+750 | Les creus originals eren de fusta sobre un túmul de pedra polida en forma de sepulcre. | 42.0167200,1.8408000 | 404022 | 4652283 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 52389 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-41-43-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Tres cases entre mitgeres aixecades en un dels corralons del carrer Xipreret. Són unifamiliars i consten de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Aquestes cases tenien un pati posterior, però en algun cas s'ha perdut per aixecar una construcció. La seva senzillesa mostra l'estampa més rural del que havia de ser tot aquest paratge no fa massa anys. | 08101-104 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603900,2.0973000 | 424496 | 4579158 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 39857 | Balç d'El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-del-berenguer | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Transició entre les roques de nivells lacustres -situades a sota i de color gris blavós- i les d'origen continental -situades a la part més alta i de colors vermells- de l'aflorament proper al Berenguer, a tocar de la riera de Malrubí. Situats entre els estrats vermells i els estrats de color gris blavós, hi ha els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena. | 08012-629 | Horta d'Avinyó | 41.8126400,2.0189400 | 418513 | 4629439 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39857-foto-08012-629-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39857-foto-08012-629-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37340 | Mina de Can Pufarrer (primer tram) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-pufarrer-primer-tram | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Tram soterrat d'uns 40 o 50 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dues obertures: una amb la porta de fusta i llinda recta, amb la caseta feta de paredat i maons plans, i l'altra excavada en el sauló. A partir d'aquest tram la mina continua a cel obert fins el següent tram. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. Fa 1'5 m. d'alçada. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic. | 08003-200 | Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada. | Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005. | 41.5011800,2.2837700 | 440222 | 4594643 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37340-foto-08003-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37340-foto-08003-200-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37339 | Mina de Can Pufarrer (segon tram) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-pufarrer-segon-tram | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Tram soterrat d'uns 100 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dos pous de registre. No se'n conserva la porta. La caseta està feta de paredat i maons plans. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic fins el naixement. | 08003-199 | Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada. | Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005. | 41.5006600,2.2837600 | 440221 | 4594585 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37339-foto-08003-199-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 86049 | Camí dels Perdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-perdols | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 149-150. | XIV-XIX | Tram reduït ben conservat; la resta s'ha perdut en bona part | Tram empedrat i molt ben conservat d'un camí antic, el camí dels Perdols, que era una variant del Camí Vell de Vic i que es localitza prop de la casa de cal Corbo, als afores del poble d'Oló. Durant uns 80 m aquest camí conserva un empedrat de bona qualitat. Actualment el camí s'inicia al sud del carrer de Maurici Camprubí Fornells, en direcció nord-est, i el tram empedrat arriba fins passada la casa de cal Corbo. És un camí estret, de poc més d'un metre d'ample, i per tant no apte per a carruatges; és a dir, un camí de bast o de ferradura. Està protegit per marges de pedra seca a ambdós costats de manera més o menys continuada. És un tram de pujada, que eren els que habitualment s'havien d'empedrar per tal d'evitar-ne el desgast. Més endavant, el camí continua en direcció nord-est entremig d'uns camps per l'anomenat Pla de la Morena, però ja sense empedrat. | 08258-207 | Afores del poble d'Oló | El Camí ral de Vic, que des d'època medieval enllaçava les poblacions d'Avinyó i Vic, passava en terme de Santa Maria d'Oló per la carena de Segalers. Com que Oló quedava desplaçat al sud d'aquest eix de comunicació principal, des del poble sortida l'anomenat Camí Vell de Vic, que enllaçava amb el camí ral a l'alçada de la casa del Putxet. Sortia del poble per l'actual carrer de Vic i continuava per ca la Pastora i Colltort en direcció nord. El Camí dels Perdols era una variant del Camí Vell de Vic que transcorria en direcció nord-est. Es bifurcava de l'anterior on actualment hi ha la Cooperativa de Cases Noves. Enfilava una pujada prop de cal Corbo i cal Comellas i discorria en paral·lel al camí ral però lleugerament més al sud, tot connectant diferents masos d'aquest altiplà. Passava prop de l'Alberch, una casa d'origen medieval el nom de la qual suggeriria que podia haver fet funcions d'alberg o d'hostal, però el cert és que no n'hi ha cap prova. Després del mas els Perdols el camí passava prop de Bovetes: una enigmàtica construcció amb aparença de fortificació medieval de la qual tampoc no en sabem res. Aquestes dades, però, apunten que l'origen d'aquest camí és força antic, com a mínim d'època medieval. L'itinerari continuava en direcció al Canadell i Canamasses... Aquest esquema de camins queda perfectament recollit en un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920. A la segona meitat del segle XIX es van construir les dues carreteres que passen pel terme. En primer lloc, la carretera d'Avinyó a Vic (l'actual BP-4313), seguint més o menys el traçat de l'antic camí ral medieval. Va ser un procés llarg: les primeres gestions es feien el 1867, entorn de 1871 s'hi estava treballant i a principis de segle XX la carretera ja estava enllestida. D'altra banda, es va construir també la carretera que enllaça amb l'Estany i Moià (l'actual C-59). El 1887 s'hi estava treballant i probablement a principis de segle també estava acabada (FERRER, 1991: 149). Finalment, va caldre encara construir un tram de dos quilòmetres per enllaçar amb el poble d'Oló. L'any 1901 se'n començava a parlar, però l'obra no va quedar enllestida fins el 1917, i l'asfaltat el 1957, a càrrec de l'empresa HEMALOSA. | 41.8768700,2.0386200 | 420227 | 4636552 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86049-foto-08258-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86049-foto-08258-207-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 53052 | El Pontet; corraló del carrer de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pontet-corralo-del-carrer-de-manresa | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. | XVII | Tram del carrer Manresa que, per sota del nivell de la resta del carrer, condueix a uns horts i la carretera. És una solució constructiva que permet passar per sota d'una casa, unint dues zones que estan a nivells diferents. | 08127-28 | Nucli urbà. Al final del carrer Manresa | En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. | 41.6116300,1.8437200 | 403659 | 4607303 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53052-foto-08127-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53052-foto-08127-28-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 77312 | Tram empedrat del Torrent Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-torrent-domenec | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Manca algun tram, fet amb pedra més petita, desaparegut amb les crescudes del torrent. | Tram del Torrent Domènech, que discorre entre les finques de Can Maioles i Ca l'Antoni Biada on s'observen uns empedrats, formats per grans lloses de granit, de forma irregular, amb superfície més o menys plana, i una lleugera inclinació o pendent en direcció a mar. Aquests elements de pedra no són continus, sinó que es troben disposats en aquells punts o indrets on segurament l'aigua que baixava durant les crescudes del torrent podia malmetre el pendent suau, formant sots més o menys profunds que impedien el pas dels carros. | 08214-224 | Tram entre les finques de Can Maioles i Ca l'Antoni Biada | Aquest empedrat va ser construït perquè durant la verema, els carros carregats amb les portadores plenes de raïm, procedent de les vinyes del Castell de Vilassar i d'en Domènech, poguessin baixar i pujar pel torrent sense cap problema. | 41.5234700,2.3505100 | 445811 | 4597073 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77312-foto-08214-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77312-foto-08214-224-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria unificar totes les fitxes de l'inventari que estan relacionades amb la mateixa riera o torrent i protegir la totalitat del bosc de ribera amb els diversos elements patrimonials que s'hi ha localitzat. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 42597 | Carrer d' Escanyacans, 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-d-escanyacans-6-8 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. LLOBET VALL-LLOSERA Anton. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. MOREU REY, E. (1964). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona. | Tram de muralla així com una torre de planta quadrada, que formen part del pany de muralla per a la defensa de la vila de Caldes durant la tercera guerra carlina (1872-1876) localitzades en el núm. del carrer d'Escanyacans. També, durant el seguiment de l'enderroc de la finca ubicada al núm. 8 del mateix carrer, es localitzà un mur de contenció presumiblement del segle XVI, que podria falcar la muralla protegint-la de l'erosió, juntament amb un tram de muralla que ha permès reconstruir-la en alçat, uns quatre metres. La resta d'estructures localitzades pertanyen a finals del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la construcció de la casa. Es tractaria dels fonaments, dos dipòsits, dues basses de recaptació d'aigua, murs de contenció i de separació dels estables, un pou i part d'un forn. En la teulada de la mateixa casa, entre una biga de fusta i la paret, es va trobar una petaca amb set monedes de la IIª República Espanyola, datades de l'any 1937 (cinc monedes de 50 cèntims i dues monedes d'una pesseta). | 08033-156 | Carrer d'Escanyacans, núms. 6-8 | La muralla medieval de la vila de Caldes de Montbui es té localitzada entre el carrer d'Escanyacans i el carrer Major. Aquesta es troba inclosa dins del perímetre de protecció marcat en el POUM de l'Ajuntament. A partir dels estudis realitzats per Enric Moreu-Rey l'any 1964, la muralla es situa cronològicament en l'any 1102, tot i que aquesta data no acaba de quedar clarament contrastada amb les aportacions fetes per Anton Llobet de Vall-Llosera en la traducció de l'original 'Liber Antiquitatum'. El carrer d'Escanyacans és un petit carreró que unia els portals del carrer del Pont i del carrer de Vic (actualment delimitat pel carrer de Vic, per la Plaça del Marquès de Montbui i pel carrer del Pont). A l'alçada del núm. 8, el carrer fa un revolt en angle recte que fa pensar en que el traçat d'aquest carrer podria correspondre amb el d'època medieval. Una possible hipòtesi sobre l'origen del topònim del carrer d'Escanyacans (Moreu-Rey ,1964) podria trobar-se en el mot 'cans', documentat a l'Alta Edat Mitjana com a sinònim d'enemic. L'any 2005, es realitzà un seguiment arqueològic en motiu d'unes obres al núm. 2 del carrer d'Escanyacans, localitzant part de la muralla medieval. També, al número 6 del mateix carrer es localitzà part del pany de muralla i una torre de planta quadrada. | 41.6361000,2.1607300 | 430099 | 4609714 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42597-foto-08033-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42597-foto-08033-156-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | La finca del núm. 8 de dit carrer és coneguda també amb el nom de Can Tripaire. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 53002 | Tanca de la pista Vella, Zona d'esbarjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-pista-vella-zona-desbarjo | XX | Tram de mur de tancament perimetral de parcel·la de 2 m d'alçada i 7,50 m de llargada on s'obre una portalada d'arc de mig punt feta amb dovellat i brancals de pedra tallada que queda coberta per un pany de mur a modus de timpà. El coronament de tota l'estructura muraria, és fet de lloses planes. A la cantonada d'aquesta estructura muraria, es disposen dos corrons estriats sobreposats, un damunt de l'altre, i rematat per un guarda-rodes troncocònic. | 08079-203 | Nucli urbà. Carrer Balmes / Passeig Mossen Aureli (Carrer Rectoria) | 41.8685300,2.1133700 | 426420 | 4635559 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53002-foto-08079-203-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'espai es fa servir per jugar a les bitlles catalanes. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 82992 | Tram del Camí ral de Bagà a Saldes passant per Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ral-de-baga-a-saldes-passant-per-gisclareny | MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. TORRES, C. A. (1905). Pirineu Català 'El Bergadà' IT. 114 de Bagà a Saldes per l'estret de Llúria. DDAA (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Camí de Gisclareny (ICR, 78) i camí de Gòsol (ICR 40). El tram comunica amb el veïnat de Berta. | XII-XIX | El camí es manté en bon ús i estat ja que s'utilitza com un itinerari de sender local titulat 'la Dou del Bastereny' i marcat en verd i blanc | Tram de l'antic camí ral de Saldes a Bagà passant per Gsclareny i pel coll d'Escriga. Es tracta d'un camí que tindria inici als hostalets de Cal cerdanyola, passaria pel Puig i 's'enfila per la carena fins als Castellots, i segueix fins que troba el poble de Gisclareny, on es pot seguir per un camí procedent de Guardiola i continua fins al coll de la Bena...' aquesta descripció recollida a la fitxa núm. 78 de l'inventari de camins ramaders del Berguedà coincideix en part amb el traçat del GR.107 o camí dels Bons homes, llevat del tram que es descriu en aquesta fitxa que coincideix amb el d'un sender local marcat en verd i blanc corresponent amb un itinerari a peu que parteix de la Dou del Bastereny. El tram que ens afecta correspon amb el tram que parteix des dels Castellots i arriba fins a Gisclareny. Es tracta d'un tram en pendent que conserva fragments del seu empedrat de lloses i còdols de riu, units en sec i delimitat alguns trams per mitjà de 'carreres' o murs de pedra seca que delimiten els marges del camí,.Aquest tram aprofita part d'afloraments naturals de la roca mare com a base de pavimentació i també algun pas o 'grau' entre les carenes. Actualment es fa servir com a sender local | 08093-82 | A prop de Cal Bisbe (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | El camí del coll d'Escriga és un camí que es feia servir des de l'edat mitjana per comunicar-se amb la vall del Bastereny, la vall de Gisclareny i també els nuclis de Gòsol, Saldes, Vallcebre i segurament Cerdanya. Segons Martín (Martín, 2005) el pas d'Escriga corresponia amb un pas important que s'utilitzava des de temps molt antics i es tracta d'un camí que es comença a esmentar perls primers excursionistes de principi de segle XX com el mateix C. August i Torres o en el seu llibre de Pirineu Català 'El Bergadà'. Valls altes del Llobregat esmenta el camí de Gosclareny que parteix des del Puig de la Baga i puja fins els castellots. Aquest camí enllaçaria amb el camí del Pendís a la zona dels Hostalets i també formaria oart del camí de Gòsol. De fet aquest camí és inventariat en l'inventari dels Camins Ramaders del Berguedà (DDAA, 2007) amb el núm ICR. 78 però també formant part del ICR 40 o camí de Gòsol. Val a dir que en el mateix inventari es recull com a dada principal, un mapa vell de Gòsol de 1949 a escala 1:50000 i on hi surt aquest camí amb el nom de 'camí de Saldes'.Segons Martín aquest camí queda registrat en un catàleg de la Diputació redactat el 1861 (Martín, 2005 P.36) i font original Arxiu Històric de Berga. OP. 2656. El mateix autor afirma que aquest camí era emprat per al bestiar de Bagà per accedir a les pastures del Pardell passant per les pletes i barraca de la Guilla i del Tencalaporta (Martín, E, 2005). | 42.2549400,1.7911200 | 400283 | 4678790 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82992-foto-08093-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82992-foto-08093-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82992-foto-08093-82-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El camí, encara es fa servir pels excursionistes i caminants que visisten Giscalreny ja que està inclòs en una ruta de 'Turisme del Berguedà' titulada 'La Dou del Bastereny' i que puja pel Puig de l'obaga recuperant la traça d'aquest antic camí ral i baixa al punt d'inici per la vall de Murcurols (ICR.40) coincidint amb el traçat de l'antic camí de Bagà a Gòsol pel coll de la Bena. Aquest camí ens és descrit per Cèsae August Torres al seu llibre de îrineu Català (C.A.Torres, 1905) | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 46139 | Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mal-pas | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Tram de l'antic camí que comunicava la zona de la Ribera de Castell de l'Areny amb Sant Jaume de Frontanyà passant per la masia de la Cercosa. Gran part del trajecte del camí en aquesta part de llevant del municipi discorre proper al torrent. En l'indret del mal pas el torrent transita per un punt força encinglerat, en el que es va haver de picar la roca per tal d'eixamplar el camí. En el tram antic del camí a la zona del Mal Pas trobem un gran mur de pedra seca, bastit lleugerament atalussat amb la mateixa pedra extreta en picar la roc. L'alçada del mur és variable però assoleix entorn als 420 cm en els punts més alts, la calçada mostra unes dimensions d'amplada molt irregulars però que en els punts més amples arriba als 350cm. | 08057-165 | A la zona de llevant del municipi. | 42.1670000,1.9741900 | 415267 | 4668828 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 51911 | Escales del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-primer-de-maig | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Tram de carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Rafael de Casanova i a migdia pel carrer de Sant Cristòfol. El recorregut, estret i de forta pendent, es desenvolupa en tres trams de catorze graons cadascun, acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. L'acabat és de pedra natural tallada i col·locada tant en l'estesa com en la contrapetja. A nivell urbà no destaca cap element a excepció de les baranes de ferro laterals, empotrades en els murs i una font entre el carrer Rafael Casanovas i Lluís Millet. | 08118-154 | Carrer Primer de Maig | 41.4780000,2.3116000 | 442525 | 4592051 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc