Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37355 | Molí de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Es conserva la construcció, en bones condicions, i lesescales interiors de fusta, que caldria arreglar. El molí ha perdut el mecanisme d'elevació, una part del qual es conserva com a peu de fanal ornamental al jardí d'entrada a Can Poch. | Torre de molí de vent per extreure'n l'aigua d'un pou. El pou sobre el qual es dreça, es troba en ús, però l'aigua s'extreu amb bomba. La torre és de planta quadrada d'uns 2'8 x 2'8 metres; amb diferents nivells d'alçada. En el segon i tercer nivells hi ha obertures geminades a cada costat, fetes de maó i amb arc de mig punt i pilastres de maó. Els murs estan fets de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars combinant amb maons i unit tot amb morter, sense arrebossar. Hi ha dues entrades amb les portes de fusta i amb arcs escarsers de maons plans. A l'interior hi ha una escala de fusta en molt mal estat que servia per arribar a la part alta del molí. Hi ha una caseta de planta rectangular annexa. | 08003-215 | Can Poch - Entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc | 41.5062800,2.2850900 | 440337 | 4595208 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37355-foto-08003-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37355-foto-08003-215-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 50859 | Torre de la Guíxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-guixola | BENET CLARÀ, Albert (1985) Història de Manresa, dels orígens al segle XI, Manresa, p. 69. AGUILAR PÉREZ, Antonio; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003). 'La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión', Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, Universitad de Barcelona. Scripta Nova. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 9-10, 17-19, 23, 24, 33, 34, 63, 75, 78, 158. MENÉNDEZ PABLO, F. Xavier (2014). Expedient de declaració de la Torre de la Guíxola (Sant Salvador de Guardiola, Bages) com a Bé Cultural d'Interès Local. Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (treball inèdit). OLIVARES I PONTI, David (1997). La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines, Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Premi Excursionisme 1994), Manresa. PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (1999). 'La xarxa de telegrafia òptica de la Catalunya central', Arqueologia de comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Girona 1977. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona, p. 547-556. PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Rafael Dalmau Editors. Patrimoni industrial. Temes, 1. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). SITJES I MOLINS, Xavier (2007). L'enginyeria militar vuitcentista al Bages, Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Premi Excursionisme, Convocatòria Lacetània 2005), Manresa. Web Catalunya Medieval. Castells, Torres, Fortificacions i altres construccions. Hi ha una entrada 'Torre del Telègraf - La Guíxola - Sant Salvador de Guardiola /Bages' amb una descripció recent (visita 23.11.2013). Http://www.catalunyamedieval.es/torre-del-telegraf-la-guixola-sant-salvador-deguardiola-bages/Web UECANOIA - Club https://www.facebook.com/media/set/?set=a.499737233419392.1073741825.264643546928763&type=3 | XIX | L'estructura es troba malmesa ja que va patir a causa de l'obertura d'una porta a la planta baixa. La construcció ha sofert despreniments, les bigues estan podrides, etc. Les obertures: portes, finestres i espitlleres estan ben elimitades i presenten diverses patologies. Les façanes es troben en estat ruïnós i el fossat que envolta la torre és ple de bardisses | Torre de la línia de telègraf òptic construïa a mitjan del segle XIX, molt probablement al lloc on prèviament hi havia una torre medieval. Està situada en un petit turonet de 420 m envoltat per bosc, en una posició estratègica prop de la carretera de can Maçana (BP-1101). És una torre quadrada de tipus militar, amb un cos rectangular defensiu d'avantguarda i amb la particularitat d'estar encerclada per una fossat. Es troba en estat ruïnós, i consta de planta baixa més dos pisos. L'últim, ja esfondrat, deixa entreveure la seva continuació en forma de torre circular que estava acabada amb un terrat on hi havia instal·lat el mecanisme de comunicació telegràfica. Les façanes exteriors estan formades per pedra més o menys escairada combinades amb fragments de maó i tàpia. La façana principal (al sud) té un gran finestral quadrat que, com era habitual, servia de porta d'accés mitjançant una escala de fusta que es retirava. A la resta de murs hi trobem diverses espitlleres. Els tres pisos estan separats per una cornisa feta amb una doble línia de lloses. Les dimensions interiors formen un quadrat de quatre metres de costats, i a l'interior els murs estan arrebossats. El cos afegit defensiu està situat al cantó N-O i s'adossa a la meitat del mur. Mesura 9,5 x 4,5 metres i conserva quatre espitlleres. No s'hi aprecia cap porta i, pel que sembla, només tenia un pis. A tot el perímetre la torre té un espectacular fossat de cinc metres d'amplada i 2 de fondària, el qual conforma un rectangle irregular. Per salvar-lo hi devia haver un pont llevadís. Està excavat a la roca i, en algun punt, conserva un folre o mur de contenció. L'existència d'un fossat en una torre del telègraf òptic és una particularitat força atípica, tot i que es coneix algun altres cas que també en tenia. La de la Guíxola era una torre 'frontissa' que enllaçava dues línies: la de Barcelona a Lleida (passant per coll Maçana ), i la de Solsona a Manresa. Era la torre número 25 de la primera i la número 29 de la segona. Les torres més pròximes eren les de can Maçana o Ferran (al Bruc) i la de Manresa (situada al castell de Puigterrà). A més, la torre de la Guíxola defensava i controlava el coll de can Maçana, una de les principals vies de comunicació del segle XIX. La torre de la Guíxola té un paral·lel molt clar amb la torre dels Soldats, d'Avinyó. | 08098-400 | Coll d'Arbós, turó de la Guíxola | L'historiador Jaume CAPDEVILA (2006) en el seu llibre sobre el castell de Guardiola sosté que en època medieval el sistema de defensa estava format pel castell i dues torres complementàries, una situada a l'est i una altra a l'oest del terme. Tanmateix, la ubicació concreta de les dues torres dona peu a una certa confusió. Capdevila situava la del costat oest, erròniament, al mas Enric de la Torre. En realitat es trobava molt a prop, en el jaciment que hem anomenat Torre medieval i mas Antic. Pel que fa a la torre del costat est, considerem que la hipòtesi més probable és que estigués situada en el mateix emplaçament que l'actual torre de la Guíxola. La construcció actual és una torre del telègraf òptic del segle XIX. Però en aquest mateix lloc ja hi hauria una torre medieval, de la qual no n'haurien quedat vestigis físics. Aquesta torre est es trobava molt a prop i en certa manera vinculada a un mas, el Puig de l'Escuder. La documentació deixa clar que es tractava de dues construccions pròximes però separades. Les característiques del turó de la Guíxola, on hi havia els dos emplaçaments, també és un factor més que aporta confusió. Es tracta d'un turó allargassat amb dos pics, un a l'est i un altre a l'oest, separats per uns 150 m, i en cada un d'ells s'aixecava una torre. A partir del que es desprèn de la documentació, la hipòtesi més plausible és la que hem indicat. A l'extrem est del turó hi havia el mas Puig de l'Escuder: un mas que també té característiques turriformes i no es pot descartar que complís igualment funcions defensives, atès que es trobava en el punt més elevat d'un dels extrems del turó. Més tard esdevindria una casa de pagès ja més a l'ús. A l'extrem oest del turó de la Guíxola hi ha la torre del telègraf. Aquesta es va construir molt probablement en el mateix lloc on hi havia la torre medieval, que tenia el mateix nom. El fet que les dues torres estiguessin emplaçades al flanc oest del turó obeeix al fet que podien controlar millor el pas del camí i posteriorment carretera de can Maçana. A més, des d'aquest punt la torre tenia connexió visual amb el castell de Guardiola. La torre de la Guíxola apareix documentada en diversos documents medievals. L'historiador Albert BENET (1985: 69) esmenta una guardiola que apareix en la descripció de l'antic terme de Manresa de l'any 978 i que ell situa en un altre turó, de 401 m prop de Coll d'Arboç. Però per la lògica geogràfica de la descripció del terme és perfectament plausible que es tracti de la torre de la Guíxola. Considerem que aquest primer esment de la torre és altament probable però no segura. En la documentació a partir del s.XIII estudiada per Capdevila la torre ja apareix molt més clarament amb el nom de la Guíxola. L'altra torre que defensava el terme per ponent, al seu torn, apareix en els documents com a Turri o Antic de Turri (terme referit a un mas) i està documentada també a partir del segle XIII. Tanmateix, sembla lògic suposar que les dues eren més antigues i van originar-se en el moment en què es bastí l'estructura de defensa feudal, entre els segles X-XI. Cada torre controlava una de les dues vies principals d'accés cap a les terres de frontera, en direcció sud-est: la torre de llevant es trobava a la vora del que més endavant es coneixerà com a camí de can Maçana, que ja existia en època alt-medieval, mentre que la torre de ponent és relativament propera al camí ral d'Igualada (PIÑERO, 2013). La funció de vigilància militar que feien els responsables d'aquestes torres es convertí en hereditària, i les famílies van entrar a formar part de la petita noblesa local (CAPDEVILA, 2006: 17). Tornant al mas Puig de l'Escuder, aquest apareix amb el nom llatinitzat de Podio en documents del s.XIII. Hi vivia una nissaga d'escuders del castell de Guardiola. Tradicionalment, un membre de la família Puig (Podio) feia d'escuder del castlà, un càrrec que es transformà en hereditari i passà a formar part de la baixa noblesa. (Continua a Observacions) | 41.6734800,1.7914200 | 399397 | 4614230 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50859-foto-08098-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50859-foto-08098-400-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Element inclòs al catàleg de béns a protegir del POUM (P6).També està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC), que manté el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec).També és coneguda com a Torre del Brunet.(Continuació Història). L'escuder feia l'aprenentatge per ésser armat cavaller i restava al servei del castlà (CAPDEVILA, 2006: 18, 19, 23). El 1256 Bernat de Guardiola i la seva muller Sància van vendre al prior del monestir de Montserrat el mas Podio o Puig, fent excepció de la torre de guaita. Això deixa clar que mas i torre eren dues construccions diferents. El mateix any Guillem de Guardiola lliurà a Montserrat la resta de drets que encara tenia sobre el mas Puig, amb l'excepció d'un quart del delme (CAPDEVILA, 2006: 78). Des de llavors la senyoria del mas pertanyia, doncs, al monestir de Montserrat. L'any 1318, el monestir va alliberar del seu domini a Guillerma perquè pogués abandonar la casa paterna (CAPDEVILA, 2006: 75). Més tard, en un establiment del mas a Pere de Puig, es fa esment explícit dels anomenats mals usos, entre els qual hi ha el dret de remença. És l'únic cas en què es té constància dels mals usos a Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 63). Al final del s.XIII i principi del XIV el rector de la parròquia de Sant Salvador era Pere Puig (de Podio), originari d'aquest mas. El 1773 el mas havia pres el nom de la Guíxola i encara era habitat (CAPDEVILA, 2006: 18). Durant la Guerra del Francès van matar a Marganell un home d'aquesta casa, el qual indica que a inicis del s.XIX encara era habitada. La relació del mas amb la torre de la Guíxola és força directa: sembla que la torre es trobava en la mateixa heredat del mas però acollia una altra família, els Guíxol, que també tenia funcions militars. El 1258 la torre és anomenada amb el nom de la Guíxola i hi havia instal·lada la família de Nathalis Ça Guíxol, pagesos que també complien funcions de vigilància. A finals del XIII Ponç de Rajadell, senyor del castell de Guardiola, ven al seu castlà Pau de Guardiola el mas-torre Ça Guíxol. La família Ça Guíxol, possiblement de la baixa noblesa local, desenvolupava segurament aquestes funcions militars de forma hereditària. El fet que les dues famílies, els Guíxol i els Puig, tinguessin vinculacions militars, explicaria les dues construccions defensives del Turó. Ja al segle XIX, en el mateix lloc, s'hi construí la torre del telègraf. Capdevila considerava que podia tenir fonaments medievals, tesi que no es pot descartar. La torre actual és una construcció nova i homogènia típica de les torres de telegrafia. El cos adossat també sembla contemporani a aquest moment, igual que el fossat, que és una obra perfectament adaptada a la nova torre. L'existència de fossat en una torre del telègraf és un fet atípic, però no únic, i en el nostre cas, podria estar condicionat per l'existència del possible fossat medieval anterior. A mitjan S.XIX es va establir a tot l'Estat un bon nombre de línies de telegrafia òptica que partien radialment de Madrid. Primer es va construir una xarxa civil, i poc després s'impulsà una xarxa militar, motivada sobretot arran de les guerres carlines. La xarxa catalana var ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía i construïda pel brigadier José Maria Mathé, el qual va aplicar un sistema amb característiques pròpies: el telègraf estava situat al terrat de les torres i el mecanisme de comunicació es basava en un seguit de combinacions en la posició d'una bola i una barra, que es traduïa en valors numèrics i després es descodificava mitjançant un diccionari. La construcció de la xarxa es va fer en dos anys, del 1848 al 1849, però aquesta va tenir una vida molt curta. Oficialment es va donar de baixa el 1862, tot i que abans ja havia quedat obsoleta per l'entrada en funcionament del telègraf elèctric. La torre de la Guíxola es va construir en aquests anys. Les torres militars seguien una tipologia molt similar, i estaven pintades exteriorment. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 66805 | Torre de Can Llopart/Torrota de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-lloparttorrota-de-can-llopart | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica', vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 199. A.A.V.V. (1971): 'Els castells catalans', vol. III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, p. 767. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats. Un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, n. 27, novembre 1999, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 219. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya'. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, p. 181. | X-XV | L'any 2006 aquest edifici està en fase de consolidació per reparar determinades esquerdes que afecten la seva estructura. | Torre de guaita ubicada en un turó prop del nucli dels Casots. Era un edifici d'avançada depenent del castell de Subirats, en un lloc estratègic entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. El cos de la torre és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 m, i un gruix del mur de 1,25 m. Té una alçada total de 10 m, de forma troncocònica, amb la part superior una mica més estreta que la inferior. Els murs estan fets de carreus petits i irregulars, units amb un morter de baixa qualitat. Aquests murs presenten algunes espitlleres, formades per quatre pedres a costat i costat. A uns 3,5 m d'alçada hi ha l'obertura de la porta principal, al nivell de la qual hi ha una falsa cúpula. Al cim de la torre n'hi ha una altra. També a la part alta s'observa la col·locació d'un desguàs per evacuar l'aigua de pluja i evitar inundacions. Al voltant de la torre, a les bandes S i O, hi ha diverses parets que tanquen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal, segurament relacionats amb l'estructura militar. Aquest recinte té una longitud de 30 m x 20 m d'amplada el gruix d'aquests murs és de 75 cm, excepte l'oriental, que fa 210 cm. Cal dir també que per la superfície es poden trobar fragments de ceràmiques medievals i modernes. | 08273-22 | Carretera BV-2427, km 4,3 a 300 m al nord-oest de la masia de Can Llopart de la Costa. | Fins ara hom no ha trobat cap document d'època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l'any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa. Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície: - Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn. - La Base d'un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà. - Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins de mà. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d'una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials. | 41.4086900,1.8007500 | 399766 | 4584821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Enric Carafí i Morera, segons explica a un article publicat a la revista TOT SUBIRATS (veure bibliografia), documenta l'existència d'una pica de pedra tallada, que es va endur de la torre de Can Llopart als anys '80, i que es conserva a Gelida, a l'espera de poder-la integrar al seu lloc original. Sembla que aquesta pica pertany a la ocupació de la torre com a habitatge. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 69507 | Torre de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers | XIV | Torre de defensa del segle XIV integrada dins l'estructura de la masia de Terrers. És de planta quadrangular i d'un sol cos, conservada fins a l'alçada del primer pis. Els murs són fets de pedra i tenen una amplada de més d'un metre. A la planta baixa hi ha diverses espitlleres i al pis hi ha un portal gòtic amb guardapols i traceria, que apunta a l'existència d'una sala adossada a la torre. La masia de Terrers es va construir aprofitant part de l'estructura antiga. | 08278-477 | Mas Terrers | 41.8966000,2.2701900 | 439461 | 4638553 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69507-foto-08278-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69507-foto-08278-477-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 63415 | Torre del Pla de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pla-de-la-guardiola | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 32-33. | IX-X | Restes molt arrasades | Torre de defensa alt-medieval emplaçada uns 300 m al nord-est del mas Vilalta, en un camp que es coneix com Pla de Torreta o també Pla de Guardiola. En el punt més alt de la carena hi ha restes visibles, força escadusseres, d'una torre circular. El lloc és molt dominant i té contacte visual amb el nucli de Sant Mateu de Bages i amb l'antic castell de Castelltallat. | 08229-562 | Prop del mas Vilalta. Demarcació de Castelltallat | Segons Albert FÀBREA (2018: 33), aquesta torre alt-medieval hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. | 41.7998100,1.6782900 | 390196 | 4628394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63415-foto-08229-562-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 84541 | Torre de Can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-felip | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A., dir. (1984). Catalunya Romànica: el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SUBIRANAS, C. (2016). Memòria de l'estudi arqueològic preliminar de la Masia de Can Felip. Sant Joan Despí. | XII | Es troba en mal estat de conservació, tot i que en el moment de fer el mapa de patrimoni estava essent objecte d'un projecte de rehabilitació. | Torre de defensa adossada al costat nord de Can Felip. És una construcció de planta circular i de quatre nivells d'alçat, que està coronada amb un capcer sense merlets, incoporats durant la reforma de la casa del segle XIX. En aquest moment, també es modificà l'espai interior, amb l'habilitació d'una capella a la planta pis, que probablement va suposar la reforma del portal d'accés original. La torre s'obre exteriorment amb diverses espitlleres. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades, excepte la part superior incorporada al segle XIX, que és de maçoneria. Aquí també s'hi conserva la fixació del molí de vent que s'hi va col·locar al segle XX. | 08217-51 | Camí del Mig | S'han trobat escasses referències documentals a la torre. És possible que es correspongui amb la que es cita l'any 1134 entre les afrontacions d'una donació. En una venta d'una peça de terra de l'any 1439 també s'esmenta una torre de la parròquia de Sant Joan Despí. | 41.3743600,2.0490600 | 420478 | 4580752 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84541-foto-08217-51-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'hi ha pogut accedir. Està inclosa dins el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de l'any 1995. | 92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 41789 | Torre de Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-norriols-dagell | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Torre de construcció contemporània (1981) que destaca per la senzillesa de les seves línies. Les façanes estan formades per dos murs paral·lels d'obra vista. La coberta és en pendent i està formada per una estructura de fusta de Flandes, sobre les que reposen les teules de formigó combinades amb algunes de vidre Redland amarronades. El paviment exterior i el del garatge és de rajoles col·locades a sardinell. | 08029-47 | C/ Argentona, 82 | 41.5283300,2.4075700 | 450576 | 4597579 | 1981 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cristian Cirici | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37823 | Can Cumalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cumalada | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XIX | Torre d'estiuejant de planta principal quadrada sobre la que s'hi entrecreuen dos cossos, de composició simètrica; consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teules a quatre aigües amb les cobertes dels cossos transversals a dues aigües i més elevades que la coberta principal; acabades amb ràfec. Façana principal amb un eix de verticalitat central que sobresurt de la línia de façana en el que s'hi presenta la porta d'entrada, de llinda recta, i una balconada en la planta pis amb la barana de fusta. Triple obertura a les golfes amb arcs ogivals. En els eixos laterals hi ha dues finestres a la planta baixa i dues a la planta pis, totes amb porticons de llibret. A l'alçada de les golfes, tres petites obertures a imitació de la de l'eix central amb arcs ogivals. A la façana nord, hi ha un porxo suportat per dos pilars amb coberta de teules a tres aigües. | 08007-138 | Torrentbó - al costat de Can Palomé | Construïda damunt les restes d'una antiga masia coneguda com Ca l'Alsina, utilitzada com a residència d'estiueig de la família Comulada. La Sra. Garí la va deixar en herència a les Llars Mundet, que hi feien colònies. Després va passar a la Diputació de Barcelona. | 41.5967000,2.5127100 | 459390 | 4605115 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37823-foto-08007-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37823-foto-08007-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37823-foto-08007-138-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 79439 | L'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestacio | XX | Entorn descuidat | Torre d'estiueig situada a prop de l'antic hostal de Palà i del pas del camí Romeu i envoltada pel que havia estat un petit jardí. Es tracta d'un edifici d'estil classicista, de planta quadrada, amb planta baixa, primer pis i coberta amb terrassa. A les diferents façanes es caracteritza per un ritme de tres finestres perfectament regulars a cada planta, les quals estan emmarcades amb una motllura blanca i rematades en forma de tallaaigües. A la façana principal les obertures segueixen el mateix patró, però amb la porta d'entrada i un balcó al primer pis. Algunes de les finestres han estat tapiades. Els murs exteriors són arrebossats i pintats d'un color grana que dóna singularitat a l'edifici, que és anomenat popularment l''Estació' precisament perquè el color de la façana recorda l'estil de les antigues estacions de ferrocarril. | 08291-78 | Camí Romeu (Urbanització el Ventaiol) | Segons la informació del cadastre, l'edifici fou construït l'any 1914. | 41.6064600,1.8714200 | 405959 | 4606698 | 1914 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79439-foto-08291-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79439-foto-08291-78-2.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 42358 | Hotel Kalima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-kalima | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, i façana regular. | Torre d'estiueig neoclàssica de planta baixa i tres plantes. Es tracta d'un hotel d'una estrella, de nou habitacions i quinze places. L'edificació està aparellada amb la casa núm. 8 del Passeig. La façana principal, segons consta al cadastre, és la que està orientada cara a la mar, sentit sud. Tota l'edificació presenta homogeneïtat d'estil. A la planta baixa hi ha tres portes, de marc quadrat, amb persiana de fusta de doble fulla, i columnes arrodonides. A la primera planta una terrassa balcó amb barana de metall i vidre i dos accessos a l'interior del pis com els anteriors. A la segona planta trobem un altre balcó, però aquest presenta barana de ferro forjat i decoració d'inspiració vegetal, i també té dos accessos a la planta com els anteriorment descrits. La tercera planta, en lloc de balcó, només té dues finestres, però amb les mateixes característiques. Al capdamunt hi ha una la cornisa que sobresurt en forma de motllura, i a dalt la coberta amb teulada a dues aigües amb carener paral·lel a la porta principal. En aquesta façana destaca el logotip de l'Hotel Kalima, de ferro, i incorporat a la paret. La façana posterior, banda muntanya, que dóna al Passeig de les Moreres, presenta a la seva planta baixa (equivalent a la primera planta de la part davantera) un mur de barana neoclàssica, porta reixada, que segueix l'estil de les finestres i balcons abans descrits: rectangulars, de marc quadrat, amb persiana de fusta de doble fulla. La primera planta té el balcó de ferro forjat, i la segona dues finestres sense balcó. La façana lateral, sentit est, destaca sobretot per una escala neoclàssica, que baixa del primer pis posterior, on hi ha la barana de vidre i metall. En aquesta façana les finestres i balcons són com els ja vistos. El jardí de l'hotel és una combinació de gespa i empedrat amb un cobert usat com a aparcament. | 08032-40 | Passeig del Mar, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | Aquest Hotel s'ha convertit en un punt de referència de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5691800,2.5287900 | 460713 | 4602052 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 17 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Consten dues adreces: Passeig de les Moreres número 7 o Passeig del Mar número 10; la primera s'utilitza als fulls de propaganda, mentre que la segona és la que apareix oficialment al cadastre. Cada temporada obren portes el dia 1 d'abril. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42376 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-1 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Coberta en molt bon estat, i estructura, façana i conjunt en bon estat. | Torre d'estiueig de semisoterrani, planta baixa i dues plantes amb jardí. Palauet d'estil neoclàssic afrancesat. La construcció és aïllada, envoltada de jardí. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. El cos central de l'edificació sobresurt de la resta de la façana. La planta baixa presenta varis accessos, el primer pis destaca per un balcó amb baranes d'aspecte neoclàssic, centrat, i finestres laterals. La segona planta té un altre balcó del mateix estil que l'anterior, però, en aquest cas, amb continuïtat a tota la façana, amb finestres d'arc de mig punt, mansardes i al capdamunt coberta de pissarra. La façana posterior, que dóna al carrer Ciutat de La Paz, crida l'atenció, tot i mantenir el mateix estil de la part davantera, per una certa anarquia de les finestres que hi trobem, sobretot perquè s'observa que algunes de les obertures que s'han fet no mantenen l'estètica original, és a dir, es veuen massa modernes i sense cap tipus d'interès artístic. Les façanes laterals sí que han mantingut l'estil neoclàssic en finestres i balcons, i només destacaríem com a afegit modern la presència de tendals de color blau. Respecte al tancament de la finca, cal assenyalar el mur de pedra exterior al voltant de tota la torre, amb porta d'entrada principal allargada i de ferro. La vegetació del jardí és molt abundant, i podríem destacar-ne les varietat de plantes i l'arbrat. El jardí ocupa dues terceres parts de la finca. | 08032-58 | Passeig dels Anglesos, 31 (08393 Caldes d'Estrac) | Durant primers anys del segle XX, Enric Sagnier bastí dues cases bessones per a les germanes Mercè i Garriga. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la seu del consolat de la Gran Bretanya que, com moltes altres delegacions internacionals, havia fugit dels bombardejos que patia Barcelona. A mitjan anys seixanta del segle XX, es va enderrocar una de les dues cases, i només quedà l'altra dempeus fins als nostres dies. | 41.5665000,2.5219200 | 460139 | 4601757 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42376-foto-08032-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42376-foto-08032-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42376-foto-08032-58-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà, zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 1 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Formen part del conjunt la casa 32 Passeig dels Anglesos i la casa 44 del carrer de la Ciutat de La Paz. Abans de la construcció de l'edifici núm. 30 del Passeig dels Anglesos havia format un conjunt de dues cases bessones anomenades Can Garriga i Can Mercè. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 77738 | Ca l'Albagés (Torre de l'Albagés) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbages-torre-de-lalbages | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XIX | Torre d'estiueig de principis de segle, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí. La planta és quadrada, però amb cossos afegits a totes les façanes que recorden forma de creu, i l'edifici està coronat per una torreta lateral. L'obra és de maó vist i té acabats ceràmics. | 08223-10 | C/ Ripoll núm 2 | Torre d'estiueig propietat de l'industrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla. L'any 1937 fou incautada per l'Ajuntament i convertida temporalment en escola pública; actualment és vivenda particular. | 41.6777300,2.0581200 | 421603 | 4614424 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Joan Pla | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 82028 | Ca l'Oller o Can Fradera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-o-can-fradera | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, pp. 9-11. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-28, pp. 325-335. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2005). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 12, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2017). Sangha Activa s'instal·la a Ca l'Oller. Santiscle, revista d'informació local, núm. 25, pp. 7-8 i 13. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 16 i 28. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-115. Llinatge Arquer. Confessió i reconeixença atorgada per Joan de Catà, agricultor i propietari del mas Catà, de la parròquia de Sant Martí d'Arenys, a favor d'Antoni Joan Oller, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta. Sant Martí d'Arenys, 1522. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-133. Llinatge Arquer. Confessió i reconeixença atorgada per Antoni Joan Oller, agricultor i veí de Sant Iscle de Vallalta, a favor de Guillem Arquer de Goscons, agricultor i possessor del mas Catà de Goscons, parròquia de Sant Martí d'Arenys. Pineda, 1534. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-181. Llinatge Arquer. Definició atorgada per Margarida, filla de Joan Arquer, agricultor veí de Goscons, parròquia de Sant Martí d'Arenys, esposa de Segimon Oller, agricultor de La Cortada, Sant Iscle de Vallalta, a favor del seu pare. Sant Iscle de Vallalta, 1589. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-450. Llinatge Arquer. Confessió atorgada per Antoni Joan Oller i Bartomeu Oller, pare i fill, pagesos de la Cortada, a Sant Iscle de Vallalta, propietaris del mas Oller, de fer tasca i braçatge d'una peça de terra que fou del mas Aulet, de n'Arquer de Goscons. Montpalau, 1644. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 30. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8957. PUIGHERMANAL, Josep (2001). Retrobant Dones d'Aigua. Entrevista a Jaume Fuster. Santiscle, revista d'informació local, núm. 3, pp. 13-15. SALICRÚ I PLANS, Joan (1992). L'avi Joan. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina. | XX | Construcció del segle XX sobre un masia anterior. | Torre d'estiueig de planta rectangular de 15 metres d'amplada per 12 de fondària construïda sobre una masia d'època anterior. L'edifici es compon de planta baixa, primera i segona, amb coberta a quatre vessants i torratxa central de planta quadrangular amb els vèrtexs aixamfranats. En relació a la masia, la façana principal s'ha desplaçat a llevant i es troba precedida per una escalinata amb balustres de filigrana i flanquejada per dues palmeres. Presenta composició simètrica sobre tres eixos verticals. El parament reprodueix de dalt a baix un encoixinat de diverses proporcions, recreant un palau medieval. Al centre hi ha el portal d'accés, amb els brancals decorats en forma de pilastres jòniques amb el fust estriat, i les inicials 'JF' esculpides a la falsa clau de la llinda. La porta és de fusta i consta de dues fulles. Sobre seu hi ha un balcó corregut sostingut amb mènsules acabades en voluta i barana de balustres amb filigrana a mode de claustra o traceria. Al centre de la primera planta s'obre una balconera emmarcada amb motllures i protegida per una persiana de llibret de dues fulles. Als dos extrems apareixen sengles tribunes semi octogonals coronades que davallen fins al terra. Aquests cossos sortints consten de tres finestres per planta -una frontal i dues laterals- i estan profusament decorats amb dues línies de frisos rematats amb cresteria. Entre la primera i la segona planta hi ha dues motllures corregudes: una a l'altura del pis, i una altra a l'arrencada de les finestres. Es tracta de nou obertures de mig punt agrupades de tres en tres, disposades simètricament i amb mainells divisoris formats per dues columnes. La façana és rematada per un voladís amb cabirons de fusta, i emmarcada per sengles cadenes cantoneres. La torratxa central presenta finestres geminades de mig punt a cadascun dels costats i és coronada per una coberta de teules vidriades. El costat de migdia correspon a la façana principal de la masia, novament composta sobre tres eixos verticals. A l'extrem S-O s'hi conserva el portal d'arc de mig punt original, amb brancals i onze dovelles de granit. La porta és de fusta i consta de dues fulles envidrades, amb tarja de ventall. A l'altre costat hi ha una finestra allindada. Al primer pis apareixen tres finestrals -els laterals amb ampits de balustres- i cinc finestres d'arc rodó a la segona planta, tres de les quals agrupades al centre. El parament és arrebossat i pintat de color cru. La façana oest té un edifici adossat sense interès arquitectònic més enllà de la pervivència, en planta baixa, d'una porta amb brancals i llinda de pedra, precedida de quadre graons. Per la seva part, la façana nord està unida a un cos de planta rectangular de 21 x 6 metres en direcció NO-SE. La planta baixa d'aquest edifici presenta un finestral amb gelosia, una porta de garatge amb arc carpanell i tres finestres emmarcades amb maó. El mur exterior de la primera secció està decorat amb trencadís ceràmic i la llegenda 'DONES D'AIGUA', mentre que el parament de la segona està arrebossat. El primer tram correspon a l'antiga cotxera de la casa i consta únicament de planta baixa. La coberta és plana, feta de rajola, i serveix de terrassa i com a pas per accedir des del primer pis de la torre a l'altre extrem de l'ala, on hi ha un saló diàfan il·luminat a través de dues galeries laterals de 8 arcs de mig punt cadascuna. La coberta és de teula a quatre vessants, amb ràfec de cabirons. A l'entorn de la torre hi ha altres exemples de l'ús del trencadís, com ara algunes jardineres, un banc corregut i un pou amb un plafó ceràmic del Sagrat Cor, protegit amb una reixa i rematat amb una cúpula semiesfèrica. | 08193-9 | Al nord dels turons de l'Oller i la Cogulera, Dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | La casa dona nom a un torrent i a un forn de rajoleria alhora -la canal del Forn de Ca l'Oller-, a un pujol -el turó de l'Oller- i a un vessant montuós: el banc de l'Oller. En origen, els Oller eren pagesos de remença vinculats a Can Vives de la Cortada i tenien com a senyors intermedis els Arquer, del mas Catà de Goscons de Sant Martí d'Arenys, per als quals el 1644 encara havien de fer tasca i braçatge. Eren, però, pagesos grassos, ja que el 1522 Antoni Joan Oller va adquirir una peça de terra a la parròquia veïna de 15 jornals de treball, que el mateix Oller tornarà a vendre per un preu més alt 20 anys després. De fet, les dues nissagues arriben fins i tot a entroncar: el 1589, Margarida Arquer va esposar Segimon Oller i va aportar 300 lliures en dot. La masia fou adquirida i reedificada com a palauet seguint paràmetres eclèctics a principis del segle XX per Joaquim Fradera, negociant de Barcelona, com a regal a la seva estimada. Tant la mansió com el llac i el jardí romàntic s'inscriuen en un període de prosperitat econòmica en què sovintejaven les festes i reunions socials. Després d'un desencís amorós, el matrimoni es va trencar i la propietat es va transferir a Llorenç Soler Fradera. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la finca va ser abandonada i requisada pel Comitè de Milícies local, que en va malmetre la capella. Un cop finalitzat el conflicte, els amos hi van tornar i van costejar la reconstrucció dels altars de Sant Llorenç i Sant Josep de l'església parroquial. Posteriorment, va heretar la finca Ricard Fradera, i, encara més endavant, el qui fóra president del Futbol Club Barcelona, Agustí Montal. Després d'anys de degradació, l'abril de 2017 s'hi va instal·lar una comunitat budista que ha arranjat la finca i hi imparteix cursos i seminaris de meditació, filosofia i creixement personal, a més d'obrir els jardins regularment al públic. La casa apareix representada amb el nom de 'Can Oller' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també recollida amb la mateixa denominació en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6390100,2.5514600 | 462644 | 4609794 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Cont. Descripció: El complex residencial s'inscriu en una finca de gran extensió que inclou diverses construccions auxiliars, un llac romàntic que és creuat per un pont revestit amb trencadís, una zona de pícnic i el parc de les Dones d'Aigua. En aquest darrer espai, situat en una plataforma inferior voltada de vegetació frondosa, hi ha un segon llac artificial -l'anomenat 'estany de les oques'- de forma allargassada i perímetre ondulat d'uns 50 metres de llargada.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció A. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-28. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 37855 | Ca l'Angelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelina | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XIX | Totes les obertures, portes i finestres, estan desaparegudes o trencades, parets esbotzades, grafittis, elements arquitectònics caiguts o trencats. | Torre d'estiueig de planta quadrada amb torre central de forma piramidal que sobresurt de la coberta amb ràfec. Teules àrabs vidrades en blau fosc. Consta de planta baixa, pis i golfes. Està molt malmesa per abandonament i saqueig. Destaca el treball del ferro de baranes i aplics. | 08007-170 | Al sud del terme, prop de la C-32 | 41.5910100,2.5390300 | 461580 | 4604471 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 42373 | La Granadina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granadina | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i estructura en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa, una planta, golfes i coberta a dues aigües amb jardí. Aparellada amb la núm. 26 del Passeig. La façana principal està orientada en sentit sud-est de cara a la mar. La coberta és de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la porta principal, ràfec i xemeneia rústica gran. A la planta baixa trobem una finestra lateral i una porta, amb un fanal de mig adaptat a la casa. Al primer pis hi ha un balcó mirador, amb barana de ferro forjat i un tendal. Les golfes presenten una finestra d'arc de mig punt amb repeu. El mur exterior és de pedra amb reixat i porta de fusta. El pati davanter està enrajolat, mentre que el posterior és arbrat. | 08032-55 | Passeig dels Anglesos, 25 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5668600,2.5231500 | 460242 | 4601797 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42373-foto-08032-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42373-foto-08032-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42373-foto-08032-55-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 3 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42374 | Can Rieras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rieras | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa, una planta i coberta plana amb jardí cap al Passeig. D'estil neoclàssic. Aparellada amb la del núm. 25 del Passeig. Casa aparellada de composició simètrica. La façana principal està orientada en sentit sud-est de cara a la mar. Parets emblanquinades. Planta baixa amb porta principal i finestra que dóna al jardí. Primera planta amb una vistosa terrassa-mirador en forma de glorieta sobresortint i finestra lateral. La part superior presenta un terrat amb barana de ferro entre baixes columnes i coberta plana. Segueix el mateix estil dels pisos inferiors. La parcel·la disposa d'un estret passatge d'accés (2,5m aprox.) cap al carrer de la Ciutat de La Paz. Trobem una tanca al Passeig dels Anglesos de ferro forjat amb detalls geomètrics. | 08032-56 | Passeig dels Anglesos, 26 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. Va ser bastida a finals del segle XIX, i és per tant una de les primeres edificacions relacionades amb el turisme a Caldes. | 41.5669100,2.5228200 | 460214 | 4601802 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42374-foto-08032-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42374-foto-08032-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42374-foto-08032-56-3.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 2 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 110|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42368 | Torre d'estiueig del Carrer Ciutat de la Paz, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-carrer-ciutat-de-la-paz-24 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa, dues plantes i cos de sortida a la coberta plana. La superfície del solar és de 542 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 688 metres quadrats. Estil internacional. Comparteix mitgera amb les cases del carrer Ciutat de La Paz. Planta baixa i dues plantes, amb torre incorporada de tres pisos a mode de torre de guaita, amb excel·lents vistes a mar i muntanya. Jardí davanter i posterior. Varis accessos. Façana asimètrica, cantonera. | 08032-50 | Carrer Ciutat de La Paz, 24 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5679900,2.5255000 | 460438 | 4601921 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb els números 5 i 46 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42362 | Torre d'estiueig del Passeig del Mar, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-passeig-del-mar-2 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, façana i conjunt en molt bon estat, i coberta en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa i una planta amb jardí al voltant. Comparteix mitgera amb la casa núm. 3 del Passeig. Casa aparellada. La façana principal està orientada en sentit sud, de cara a la mar. La planta baixa presenta una terrassa amb columnes amb capitells i portes amb marc de pedra. Una sanefa horitzontal d'estil geomètric ens marca el pas a la primera planta, on hi ha un balcó d'estil neoclàssic. Els accessos són com els vistos a la planta anterior, amb marcs de pedra. Per damunt destaquen el ràfec i la coberta de teulada a quatre aigües amb elements ceràmics típics del modernisme; especialment la teulada de trencadís i uns merlets superiors. Les cantoneres de l'edificació mostren uns carreus col·locats simètricament, que fan joc amb els marcs de les portes. Al jardí podem destacar una palmera de grans dimensions i un mur baix, que envolta la finca, amb una reixa de ferro forjat amb tirabuixons. | 08032-44 | Passeig del Mar, 2 (08393 Caldes d'Estrac) | El 1929 el carrer d'Arenys (actual Passeig del Mar) i el Passeig de Francesc Riera (actual carrer de Santema) demanaren integrar-se a Caldes d'Estrac, deixant de formar part del municipi d'Arenys de Mar. El motiu d'això era que per proximitat geogràfica participaven molt més de la vida de Caldes que no pas de la d'Arenys. | 41.5696000,2.5299000 | 460806 | 4602098 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada en Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 7 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42360 | Torre d'estiueig del Passeig de les Moreres, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-passeig-de-les-moreres-10 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura i conjunt en bon estat, coberta i façana regular. | Torre d'estiueig de planta baixa i tres plantes. Es tracta d'una casa senyorial d'estil historicista medieval que s'atribueix a l'arquitecte Sagnier. Aparellada amb la casa núm. 9 del Passeig de les Moreres, dóna la imatge de torre d'homenatge associada a una casa de menor alçada. Es tracta d'una de les edificacions més vistoses per la bellesa dels seus elements decoratius. La planta baixa destaca per una porta de fusta de grans dimensions per un costat, i un petit pati amb reixat a l'altre costat. Al primer pis hi ha una finestra amb repeu de pedra i arcs lobulats, i un balcó amb barana de pedra que presenta decoració a joc neoclàssica. La segona planta presenta una finestra biforada, i una altra finestra, d'aspecte rectangular i més senzilla d'estil. La tercera planta de la torre presenta un conjunt de finestres amb arc de mig punt, mentre que a la casa associada ja trobem la coberta de teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la porta principal. Al capdamunt de la torre hi ha un mirador, amb merlets escalonats. Hi ha un tendal de color blanc i blau. La façana lateral és llisa, sense obertures. La finca té un pati posterior enrajolat, i disposa d'una androna d'uns 2,5m. d'amplada per arribar al Passeig del Mar. | 08032-42 | Passeig de les Moreres, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | Edificació de finals del segle XIX de l'època de l'inici de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5692600,2.5292300 | 460750 | 4602060 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sagnier (atribuït) | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 8 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 42371 | Torre d'estiueig del Passeig dels Anglesos, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-passeig-dels-anglesos-22 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Torre d'estiueig aïllada d'estil internacional de planta baixa i una planta amb coberta plana, i jardí davanter i posterior. L'arquitecte del xalet va ser Manuel Baquero Briz. La façana principal està orientada en sentit sud-est de cara a la mar. La planta baixa de la casa presenta paret de petita totxana que fa joc amb el mur davanter de la finca i entrada principal amb porxo. La primera planta destaca pels finestrals amplis a la part superior per gaudir de llum natural. El pati davanter presenta un mur de petites totxanes amb porta de fusta allargada i de grans dimensions per accedir a l'interior de l'edifici. Al jardí destaca una palmera de grans dimensions. L'extensió del jardí és dues terceres parts la de la finca. | 08032-53 | Passeig dels Anglesos, 22 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. L'arquitecte que va bastir aquesta torre d'estiueig va ser Manuel Baquero Briz. | 41.5666700,2.5233600 | 460259 | 4601776 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42371-foto-08032-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42371-foto-08032-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42371-foto-08032-53-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Manuel Baquero Briz | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 4 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38364 | Torre del Felipet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-felipet | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Torre del Felipet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Torre d'estiueig a quatre vents, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta finalitza amb un ràfec. El cos central sobresurt un pis més que els laterals, formant una galeria il·luminada per sis finestres separades per pilars. Al costat de llevant, s'aixeca una torreta de planta quadrada i coberta de teules a quatre aigües. El portal d'entrada de mig punt està emmarcat per motllures i guardapols. En el primer i segon pis hi ha dos balcons motllurats, també amb guardapols. A cada lateral hi ha tres finestres, totes amb guardapols. L'interior és distribueix en tres cossos. La planta baixa conserva treballs en guix, a la part central dels sostres, en gairebé totes les dependències. | 08010-15 | Carrer Rocafort, núms. 25-27 | Construcció paral·lela a la nova església parroquial. Fou la primera casa del que després seria l'eixample d'Artés. El carrer Rocafort i el carrer Catalunya no s'urbanitzaren fins després de la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945. La va fer construir Felip Vergés, de Barcelona, casat amb una hereva del Mas Ferreres. En temps de guerra fou col·lectivitzada i fou la seu de la CNT-FAI. Passada la guerra se n'apropià la Falange Española, que la va vendre a un particular, en Jaume Serra i Lladó, avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7974700,1.9533900 | 413047 | 4627819 | 1914 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 84501 | Can Passani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passani | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Torre d'estil noucentista construïda l'any 1932. És un edifici aïllat i de planta irregular que es composa de diversos cossos superposats de diferents alçades al voltant d'una torre quadrangular, coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte les que s'obren al pis superior de la torre, que són triforades amb columnetes d'obra vista. Aprofitant els angles entre els cossos hi ha diverses terrasses delimitades amb baranes de gelosia. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08217-11 | C. Francesc Macià, 46 | Va ser construïda l'any 1932 per encàrrec de Màrius Passani. | 41.3715400,2.0571300 | 421150 | 4580432 | 1932 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84501-foto-08217-11-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Maria Jujol i Gibert | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 84614 | Torre d'aigua del Parc de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-del-parc-de-torreblanca | XIX | Torre d'aigua d'estil historicista construïda a finals del segle XIX. És una construcció de planta circular i quatre nivells d'alçat coronada amb merlets. En costat presenta una obertura per nivell d'arc de mig punt ceràmic. La part superior està definida amb arquacions cegues que descansen sobre una cornisa amb voladís. El tractament dels murs és imitant carreus a la part inferior i de paredat comú a la resta. No es conserven restes del molí de vent que hi havia a la part superior. | 08217-124 | Parc de Torreblanca | Va ser construït per proveir d'aigua els jardins de Torreblanca, a través d'un molí de vent que permetia bombar l'aigua. | 41.3772400,2.0577100 | 421205 | 4581064 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84614-foto-08217-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84614-foto-08217-124-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 69381 | Torre de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-sant-genis | SOLAGRAN, S. (2010). Els carrers de Taradell. Prats de Lluçanès: Editorial Cal Siller. Revista Taradell, 1994. Núm. 557. | XX | Torre construïda durant la primera meitat del segle XX. Es tracta d'un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat, al voltant del qual hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat, com ho són les de la resta de façanes. El frontis està rematat per un capcer esgraonat coronat amb una bola. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb el marc de les obertures, les cantonades i els nivells de forjat pintats de color blanc. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08278-329 | Av. Montseny | A principi del segle XX es van construir les primeres cases d'estiueig en aquest indret, que uns anys després seria conegut com el carrer de les Torres. Durant la Guerra Civil, la Torre de Sant Genís va ser adaptada com a hospital. | 41.8694500,2.2892500 | 441017 | 4635526 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69381-foto-08278-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69381-foto-08278-329-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 69530 | Torre d'en Granyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-granyent | GRAÑÉN, P. (1979). El nostre Taradell dels anys 1920-1936. Inèdit. | XX | Torre construïda durant el primer terç del segle XX segons una estètica pròxima al modernisme. És un edifici aïllat de planta rectangular que presenta una torre de quatre nivells d'alçat adossada al costat de ponent. La casa consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada està coberta per un cos a mode de nàrtex, cobert a tres vessants. A les façanes s'hi combinen diverses tipologies de finestres, ja siguin d'arc pla arrebossat, d'arc mixtilini i d'arc primitiu esgranoat. A la façana de ponent hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat amb la part superior habilitada com a terrassa transitable amb balustrada. Al costat s'hi adossa la torre, coberta a quatre vessants. Presenta un balcó a la façana de ponent delimitat amb balustrada. Al segon pis té una majòlica i a la de migdia un plafó ceràmic. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb franges incises imitant carreus, amb motllures als nivells de forjat de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons i el carener està acabat amb ceràmica vidriada. A la façana de llevant de la casa s'hi adossa un cos longitudinal de construcció moderna. | 08278-500 | Ctra. De Balenyà, 87 | La família Grañén va ser una de les primeres en estiuejar al poble de Taradell, ja a finals del segle XIX. L'any 1919 Pere Grañén Olivé va comprar el terreny a la família Baucells i va començar a construir-hi la torre, amb el Sr. Serra com a mestre d'obres. La casa va quedar acabada l'any 1923. Els mosaics de la torre, així com la majòlica de la Mare de Déu de Montserrat, van ser adquirits a la Casa Roura de Vic. | 41.8716700,2.2853100 | 440692 | 4635775 | 1923 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69530-foto-08278-500-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69530-foto-08278-500-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69530-foto-08278-500-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|105 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68336 | Antic molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli | 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIII-XVI | El Pla Especial estableix que cal mantenir estrictament la conservació de l'element o/ i restaurar-ho. | Torre aïllada, de planta circular, que conserva una alçada de 5,50 metres. Té un diàmetre exterior de 5,20 metres, mentre que en l'interior és tan sols de 3, 60 metres, ja que el gruix dels seus murs és d'aproximadament 0, 80 metres. El parament està realitzat en pedra desbastada, sense ordenació regular en filades, fet que no impedeix copsar la seva bona qualitat constructiva. A la planta baixa s'identifica una porta d'accés, amb forma d'arc de mig punt conformat per sis dovelles de pedra -a l'igual que els seus brancals i el marxapeu- i orientada en direcció nord. Just al seu damunt, es localitza una segona obertura, probablement l'accés elevat original, que ha perdut els carreus de pedra dels muntants i tota la llinda. També són visibles diverses espitlleres. A l'interior es conserva la cúpula que cobria el primer pis. Malgrat el bon estat de conservació de la torre, convé destacar el seu insòlit emmarcament al bell mig de les instal·lacions recreatives de l'hotel Dolce Sitges. | 08270-458 | Av. Camí de Miralpeix, 12. Hotel Dolce Sitges | Aquesta construcció pot ser interpretada com una torre originàriament de guaita, datable als volts del segle XIII com la major part dels elements que conformen el sistema defensiu del litoral català en època medieval i posteriorment. Podria correspondre a aquesta primera fase la porta elevada, avui conservada únicament de manera parcial que, inicialment, hauria estat l'únic accés a l'interior. A partir de l'any 1581 es documenta ja la doble funció de l'element, com a torre de vigilància i molí, situat dins de la Quadra de Miralpeix. | 41.2281800,1.7736700 | 397219 | 4564813 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 42020 | Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-pont | XX | Torre aïllada, als quatre vents, de caire d'estiueig, de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, una més llarga que l'altra. En un costat s'aixeca una torre de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües suportada per quatre pilars. La construcció combina amb elements de fusta, maó i pedra granítica amb arrebossats. | 08030-93 | Passeig Tolrà, 24 | L'arquitrau i les columnes de l'obertura que dóna al passeig Tolrà estan fetes i treballades a l'antiga pedrera de Cabrils. Pertany a la finca de Can Tolrà. | 41.5253000,2.3708300 | 447508 | 4597264 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42020-foto-08030-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42020-foto-08030-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es coneix amb aquest nom perquè abans s'entrava a la casa pel que ara és un finestral que queda darrera una tanca i que tenia forma de 'pont'. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 41995 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara | XIX | Torre aïllada als quatre vents, de planta rectangular d'estil neoclàssic amb una marcada geometria. Coberta de terrat pla amb balustrades als quatre costats. Formada per dos cossos rectangulars, el posterior més baix, entre els dos s'alça una torre de planta quadrada i coberta igualment plana i amb balustrades. | 08030-68 | Avinguda de La Llobatera, s/n | 41.5313900,2.3605200 | 446653 | 4597947 | 1883 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sabem que té una capella però no hi hem pogut entrar. També té un pou d'aigua. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 77722 | Torre Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pala | XX | Torre amb jardí al voltant ubicada al camí de Can Canyes cantonada amb el carrer Verge de Montserrat. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, la coberta és de quatre aigües amb un cos central més elevat, també a quatre aigües, formant en els dos casos un ràfec perimetral. Està envoltada per una tanca amb sòcol d'obra i pilars se secció quadrada amb acabament piramidal seccionat per sustentar-hi un fanal. Entre pilar i pilar hi ha una barana de ferro feta per Josep Ros i Ros. La porta d'accés, flanquejada per dos pilars, també és de ferro amb garlandes ornamentals disposades simètricament. | 08222-216 | Camí de Can Canyes, 13 | 41.4662900,1.8263800 | 401995 | 4591186 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 77677 | Vila Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-estruch | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Torre als quatre vents envoltada de jardí per tres dels seus costats, la façana nord delimita directament pel carrer de Santa Filomena. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer Anselm Clavé. El pis superior sembla un afegit posterior i no segueix l'estil originari de la casa. Els parament són llisos a excepció dels angles on hi ha un recreixement en forma de carreus i en les obertures. Per damunt la planta pis hi ha una balustrada que fa de barana de la planta segona, però que hauria estat el coronament de la configuració originària de la casa. La segona planta, en aquesta part de la casa, fa de galeria amb tres obertures de llinda recta. Una paret delimita els tres costats de la finca, amb una primera fase de paredat i al damunt una balustrada i cupresos al darrera. L'entrada es delimita per pilars de pedra amb una porta metàl·lica que dona accés a unes escales, perquè la casa està a un nivell superior del carrer. Entre els pilars una arcada de ferro permet llegir amb lletres del mateix material el nom de Villa Estruch | 08222-210 | C. Anselm Clavé, 11 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4657700,1.8244200 | 401830 | 4591131 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77677-foto-08222-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77677-foto-08222-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 44824 | Torre de l'amo de la colònia de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-de-lametlla-de-casserres | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció. Un mur perimetral tanca tot el conjunt. | 08049-177 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia i l'any 1873 demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d' una nova fàbrica i es comprà més maquinària amb la qual cosa es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' i l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, S.A'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0440300,1.8737600 | 406791 | 4655278 | 1906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 46231 | Torre del Cap Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cap-xic | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Enderrocada i afectada per la vegetació. | Torre albarrana que formava part del sistema defensiu de la vila i el castell de Castellfollit de Riubregós. Es troba al promontori del Cap Xic (que li dóna el nom), i s'hi poden reconèixer trams de murs caiguts fets amb encofrat de calç i pedra. Les seves dimensions aproximades (preses des de la fotografia aèria, ja que la vegetació impedeix fer-ho sobre el terreny) serien de 7x4 m, el que la faria homologable a les torres del Raval i del Ballester. Per la seva ubicació es tractaria d'una torre de flanqueig del castell, igual que la Torre del Ballester. Tot i que l'estat de conservació no permet afirmar-ho amb rotunditat, pels panys conservats sembla que es tractaria d'una construcció quadrangular. | 08060-76 | Turó del Cap Xic | 41.7748100,1.4396100 | 370316 | 4625951 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46231-foto-08060-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46231-foto-08060-76-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 46212 | Torre del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-raval | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: 'Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals'. A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. | XIII-XV | Torre albarrana d'aproximació que forma part del sistema defensiu del Castell de Castellfollit, del cos central del qual es troba uns 130 m al SO. Es troba al capdamunt d'un pujol proper al barri del Raval, del qual pren el nom. La torre del Raval guarda el flanc més dèbil de la fortalesa, el SO, ja que l'enemic podria trobar en la carena de la serra un camí d'aproximació poc difícil. Per tal de contrarestar-ho, davant de la torre hi ha un fossat excavat. L'altre recurs emprat és la forma mateixa de la torre, que a diferència de la Torre del Ballester, la torre mestra del castell i la Torre del Cap Xic no és de planta circular, sinó pentagonal (orientant la proa cap al SO). Això li proporcionava una superfície menor d'impacte davant de la balística, reforçada pel fet que el triangle de la proa era massís (d'argamassa i pedra irregular). Així doncs, l'espai útil interior és de planta quadrada a la planta baixa i el primer pis de la torre, mentre que al segon seria el pentàgon complet. Sobre la coberta s'hi hauria allotjat maquinària balística. A l'interior s'hi observen les empremtes de l'antiga divisió en pisos i dels trams d'escales per accedir-hi, a més de les traces d'ús d'encofrat. L'accés a l'ínterior es fa des d'una petita porta situada al lateral NE. En total, la torre assoleix 12 metres d'alçada. | 08060-57 | Serra del Castell | La torre formaria part d'una millora de les fortificacions del castell a partir del segle XIII, coincidint amb l'època en la qual els Cardona se'n varen fer amb el domini. | 41.7751000,1.4350300 | 369936 | 4625990 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46212-foto-08060-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46212-foto-08060-57-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 37580 | Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrats | Arxiu Fotogràfic d'Alpens. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII | Presenta la teulada i elements de pedra originals. L'estructura annexa i alguns panys de paret presenten reformes. | Torrats és una masia situada al nord del nucli urbà d'Alpens a tocar de la carretera BP-4654 i prop de Rocadepena. És un edifici de petites dimensions orientat al sud-oest, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda sobre roca natural, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i morter, presenta cantonades diferenciades i parets parcialment arrebossades. La façana principal, orientada al sud-oest està vertebrada per un gran portal amb brancals de pedra treballada i coronat amb una llinda de fusta. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. El primer pis i sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Destaca la llinda de la finestra de la dreta amb la data 1671 i una creu . A nivell de golfes i seguint la mateixa distribució hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. A uns metres de la façana principal hi havia, antigament, una gran pallissa de teulada de doble vessant sostinguda per tres pilars centrals i presentava dos nivells, planta baixa i un pis. Actualment aquesta pallissa no existeix. La façana sud-est hi ha adossat a nivell de primer pis un pou cisterna al costat del qual hi ha unes escales de pedra que condueixen al primer pis. S'hi obre una porta emmarcada amb pedra treballada i tres obertures de petites dimensions, una de les quals emmarcada amb pedra. La façana nord-est sols presenta dues petites obertures ubicades a l'extrem dret del primer pis. A la façana nord-oest hi ha annexada una estructura, molt reformada, de pedra i maó que havia constituït un graner i un porxo de la masia. Recentment s'ha ampliat i reformat per adequar-la a usos moderns. Davant la façana principal la roca natural, un mur de pedra i un barana moderna tanquen un petit pati. | 08004-21 | Sector central del terme municipal | La masia de Torrats apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. En aquest document es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d'en Pla anomenada casa d'en Caros i una casa començada d'en Jaume Herra. La construcció actual correspon a una edificació del segle XVII tal com indica la llinda d'una finestra amb la data inscrita de 1671. La masia de Torrats era una casa de parada per als ramats i pastors transhumants. | 42.1259400,2.0976000 | 425413 | 4664153 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37580-foto-08004-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37580-foto-08004-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Just al costat de la masia hi passen el sender de gran recorregut GR-1 i el camí ramader (ruta III).La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 53540 | Màquina de tornejar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-tornejar | XX | Torn de ferro forjat i potes de ferro colat fabricat per l'empresa alemana Schuchardt i Schütte, que començà la fabricació d'aquest producte vers l'any 1915 i perdurà durant el segle XX. La màquina té una longitud de 2,5m i una alçada de 1,3m. | 08114-98 | Rotonda de Ca n'Oliveres | Aquest torn va ser utilitzat per l'empresa martorellenca 'Oasis Muebles de Tubo SA' , que fabricava mobiliari a gran part de les escoles d'Espanya a través de les adjudicacions que rebé del Ministeri d'Educació i Ciència, al llarg de la segona meitat del segle XX, fins que tancà portes l'any 1990. La fàbrica s'ubicava a l'espai que actualment ocupa el recinte firal de Ca n'Oliveres. El torn que s'exposa a la rotonda de la cruïlla entre el carrer de Montserrat i l'Avinguda de Barnola i Bassols fou guardat com a record pels treballadors de la fàbrica qui, a inicis de l'any 2014 sol·licitaren a l'Ajuntament de Martorell de col·locar-lo a la rotonda existent davant del que era l'entrada principal de la fàbrica, com a record de l'existència de la mateixa. | 41.4805300,1.9239600 | 410163 | 4592661 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53540-foto-08114-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53540-foto-08114-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 80373 | Cladelles d'Ençà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cladelles-denca | Restes d'un mur | Topònim associat a un marge de paret, que es considera que podria haver correspont a una de les masies de Cladelles, que posteriorment hauria passat a mans de la família Casanova. A la banda de sota del camí, entre aquest i el torrent de Bolederes es trobabia Cladelles d'Enllà. | 08138-476 | Al nord-est de la Torre d'en Casanova | En un capbreu de l'any 1500, que es conserva a l'arxiu municipal de Moià, es recull que Jaume de Riudavellanes, de Ferrerons, i Gaspar de Casanova, de Sant Cugat de Gavadons, tenen els masos de Cladelles Dessà i Dellà, de la Mata i del Camp. | 41.8245300,2.1409100 | 428657 | 4630651 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | No es pot assegurar que les restes s'associïn a cap mas. En els mapes de l'ICGC apareix el topònim 'Clarelles' uns metres més al sud. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 39791 | Serrat de Viladases (Puigdases) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-viladases-puigdases | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | III-I aC | Tombes trobades per Atil·là Herms els anys 40 a la vessant oriental del Serrat de Puigdases, tocant al Pla de Vilamajor. Segons aquell es tractaria de tombes de quatre pedres, celtíberes o romanes. No s'han trobat ni excavat. Les UTM són aproximades. | 08012-563 | Avinyó | 41.8515300,1.9598400 | 413656 | 4633815 | 08012 | Avinyó | Obert | Regular | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 42592 | Plaça de l'Església i carrers dels voltants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-i-carrers-dels-voltants | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ i ALAIX, C. (1992). La arquitectura termal medicinal de época romana en Catalunya: las termas de Caldes de Montbui como ejemplo. Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Historia Antigua, 5. Pàg. 255-275. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona. | IIaC-XIdC | Tombes en fossa simple i en cista així com estructures aïllades d'època romana i medieval i una cisterna, localitzades al davant de l'Església de Santa Maria. Les tombes podrien correspondre a la necròpolis pertanyent a l'antiga església parroquial, avui desapareguda. Es localitzaren 19 enterraments datats del segle X i XI dC sense aixovar. Les tombes eren d'un sol individu, orientades cap a llevant i es trobaven col·locades horitzontalment en posició de decúbit supí. Per a tots ells, el cap es trobava en posició zenital. Es pogueren detectar tres tipus de tombes: de coberta a doble vessant, de fossa simple i de pedra. L'estructura sepulcral més ben conservada correspon a una tomba amb la coberta a doble vessant realitzada amb pedra de marès roig. Tot i que les restes òssies estaven molt malmeses, sembla ser que hauria estat un nen. De la terra garbellada van aparèixer un parell de fragments de ceràmica comuna oxidada, de característiques romanes. En general, bona part de les tombes es van trobar sense cap estructura associada, la qual cosa fa pensar en sepultures de fossa simple. Cal destacar una sepultura orientada est-oest, corresponent a un adolescent. Pel que fa a les estructures aïllades d'època romana, sembla que no haurien tingut cap relació entre elles, encara que els materials corresponents als estrats on es troben localitzades tinguin la mateixa cronologia. De la poca superfície excavada,només es pot dir que les estructures documentades semblen tenir, per la seva forma i el material que els envolta, un ús industrial. Es tractava d'un petit forn de planta circular retallat al terra amb un graonet adossat a les parets i una rampa, amb restes d'escòria de metall, material constructiu, cendres i carbons. També es va poder localitzar una cisterna excavada al subsòl; aquesta presentava uns murs a base de fileres de pedra i maó lligats amb morter de calç i arrebossat amb 'opus signinum'. Aquestes troballes van confirmar l'existència de restes d'època republicana fora de la muralla amb una seqüència estratigràfica que aniria des del segle I aC fins als nostres dies. Finalment, de les prospeccions realitzades a l'extrem de la plaça van aparèixer diversos murs, alguns dels quals es van poder atribuir al dipòsit romà localitzat l'any 1992 al carrer d'Asensi Vega, prop de la plaça de l'Església. Es tractava de murs realitzats amb 'opus caementicium' i amb pedra de mides petites. La part interna presentava un revestiment 'd'opus signinum”. | 08033-151 | Plaça de l'Església i carrers de Barcelona, d'Asensi Vega, de Sant Pere, de Font i Boet i del Forn. | Durant els mesos de maig i juny de l'any 1992, es realitzà un seguiment arqueològic com a conseqüència de la nova instal·lació de la xarxa elèctrica, telefònica i de clavegueram dels carrers Font i Boet, Plaça de l'Església, carrer del Forn i carrer de Sant Pere. Localitzant un seguit de tombes d'època medieval, unes estructures d'època romana i un dipòsit o cisterna que confirmarien l'existència de restes d'època republicana fora de la muralla i una seqüència estratigràfica que aniria des del segle I aC fins als nostres dies. Els mesos de febrer i març de l'any 1995 es realitzà un seguiment a l'extrem del carrer d'Asensi Vega, situat entre la Plaça de l'Àngel i la Plaça de l'Església, i just abans de la confluència amb la plaça es van localitzar les restes d'un 'dolium' que contenia una terra grisa molt plàstica i detrítica. Entre el farciment només es pogué localitzar un fragment 'd'opus signinum'. En excavar l'espai comprès entre el carrer d'Asensi Vega i Plaça de l'Església es localitzaren vàries sepultures. I en excavar la zona de confluència dels carrers de Barcelona, de Sant Pere i del Forn, van aparèixer un seguit de murs d'època romana. El mes de maig de 1995 durant el seguiment arqueològic d'unes obres de subministrament elèctric soterrat a la Plaça de l'Església es trobaren més restes del mur que sembla ser formaven part del dipòsit detectat l'any 1992 al carrer d'Asensi Vega. | 41.6324500,2.1628700 | 430273 | 4609307 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42592-foto-08033-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42592-foto-08033-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42592-foto-08033-151-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 57354 | Carretera de les Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-les-malloles | ENRICH I HOJA, Jordi (1992): 'Sepultura de les Malloles', Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia, Enciclopèdia Catalana,Barcelona, p. 450. ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI- XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | Bona part del costat de migdia no es conserva. | Tomba de planta trapezial excavada a la roca sense el cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits. Pertany a un adult i està orientada d'est a oest, amb el cap a ponent. Mides 1,83 m de llargada, 51 cm d'amplada, 34 cm de fondària, 48 cm la capçalera i 30 cm els peus. Sense restes de l'encaix per a una coberta de lloses. Bona part del seu costat de migdia gairebé no es conserva. La seva orientació és E-W, amb el cap situat a l'oest. Per les característiques tipològiques podria datar-se entre els segles IX i X. Les restes ceràmiques recollides a l'entorn durant la revisió de la carta arqueològica el 1991 fan pensar en un petit lloc d'hàbitat proper del qual no en queda cap tipus de resta constructiva, molt probablement arrasat per les tasques de conreu. | 08143-281 | Carretera BV-1031, Km. 16 | La sepultura va ser localitzada per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). En la revisió de la carta arqueològica del 1991, a part de la sepultura, es va inventariar un petit conjunt de fragments informes de ceràmica comuna romana, dolia i àmfora de la Tarraconense. | 41.6269200,1.6106300 | 384265 | 4609287 | 08143 | Òdena | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||||
| 49591 | Tomba de Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-vilaramo | BADIA, Josep M (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 170. | IX-XI | Tomba d'època alt-medieval excavada a la roca, que està emplaçada uns 400 m al nord-oest de la masia de Vilaramó. Es troba a l'extrem d'una petita cinglera i es tractaria d'un enterrament solitari, ja que almenys a l'entorn immediat no s'hi aprecien indicis d'altres sepultures. Per les seva forma s'inscriu en les anomenades tombes del tipus 'banyera', caracteritzades pels angles arrodonits. Com és habitual, s'orienta amb la capçalera a ponent; és a dir, amb el cap mirant a solixent. És una tomba força gran, amb una llargada d'uns 1,80 m i una amplada màxima, a la zona del cap, d'uns 0,45 m. Cal dir que es tracta d'una de les poques tombes excavades a la roca al municipi de Gaià, al marge de les localitzades recentment al mateix nucli del poble. En canvi, aquest tipus d'enterraments són molt més freqüents al territori situat a la banda oest del riu Llobregat. | 08090-299 | Sector nord-oest del terme de Gaià | 41.9547000,1.9240100 | 410825 | 4645306 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49591-foto-08090-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49591-foto-08090-299-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 57358 | Entre Can Brunet Nou i Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-can-brunet-nou-i-can-cinto | ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | Molt malmès | Tomba aïllada en caixa de tègula orientada d'est a oest i afectada per l'erosió, el sotabosc i l'acció indiscriminada de furtius. El 1984, durant la redacció de la Carta Arqueològica, l'enterrament ja es trobava en molt mal estat de conservació, per la qual cosa no va ser possible determinar-ne les mides i els trets tipològics de si era un enterrament en caixa rectangular o a doble vessant, tot i que a tocar de les restes de la sepultura, es van localitzar fragments escadussers de teules planes i rodones, ossos esberlats i desplaçats, i petits blocs de pedra alineats. En motiu de la revisió de la CA el 1991 es van recuperar les teules que quedaven de l'enterrament que havia estat espoliat i destruït, que foren dipositades al Museu Comarcal de l'Anoia. En la visita feta per l'Inventari del Patrimoni s'han identificat alguns trossos de tègula i dolium a tocar de l'empremta de la tomba en el terreny. Les teules planes fragmentades que resten al lloc són de mala qualitat i les vores de les mateixes són primes i mal acabades. També s'han pogut apreciar alguns fragments d'imbrices o teules rodones. | 08143-285 | Camí de Can Brunet, PK 0,400 | El jaciment va ser descobert el 21 de novembre del 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Per informació d'algun veí se sap que la sepultura fou remenada durant la Guerra Civil, i que la major part de les restes humanes exhumades es van traslladar a la fossa comuna del cementiri de l'Espelt. El 1991, en el decurs de la revisió de la carta arqueològica, ja no quedava pràcticament res de la sepultura. Tan sols es van poder recollir bocins dispersos de tègula, que van ser dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia. | 41.6337900,1.6466100 | 387274 | 4610002 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||||
| 63049 | Creu del Rector de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-rector-de-coaner | SEGRET RIU, Manuel (2005). Aportacions a la història de la vila de Sant Llorenç de Morunys i comarca. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció històrica-arqueològica, XXXI, Barcelona, p. 171. | XIX | Llosa partida i reajuntada amb ciment. Creu originària perduda. Cúmul de pedres consolidat amb ciment. | Tomba amb una creu on s'hi va enterrar l'any 1822 el rector de Coaner, presumiblement en el lloc on fou assassinat. Està situada en una petita esplanada enmig d'una zona boscosa, prop d'on antigament passava el camí que anava de Sant Mateu a Coaner. Consisteix en una llosa de forma més o menys rectangular, actualment amb una creu moderna de ferro, que reposa sobre un petit cúmul de pedres. La creu originària no s'ha conservat. La llosa mesura 140 cms de llarg i l'amplada va des de 48 cms (a la part més estreta de la capçalera) fins a 52 cms (a la base). Està orientada amb la capçalera cap al sud. Es troba partida per la meitat i rejuntada amb ciment. La llosa té la següent inscripció: RECTO / COANÉ / 25 AGOST / 1822 / PARE / NOSTRE. | 08229-172 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | En aquesta tomba s'hi va enterrar el rector de Coaner, Josep Pujol, segurament en el lloc on fou assassinat el 25 d'agost de 1822. Els fets s'han de situar en el context del Trienni Liberal i en l'última fase d'aquest període, marcada per la insurrecció absolutista i la creació de la Milícia Nacional, que havia de mantenir l'ordre públic i defensar la Revolució. En un moment de gran tensió, el general Antoni Rotten fou destinat a Catalunya amb la missió de reprimir els partidaris reialistes. El 17 de novembre de 1822 va tenir lloc la matança dels Tres Roures, quan 24 manresans reialistes foren afusellats prop de la carretera de can Maçana. Aquest general tenia la intenció de repressaliar també els bisbes de Vic i de Solsona. Això va provocar l'assassinat de diversos religiosos d'aquesta zona, entre ells el rector de Coaner, i dels propietaris dels masos Cinca, Borrells, Trilla i Riart. Més tard, quan els feligresos de Sant Mateu de Bages feien la tradicional romeria a Coaner en les temporades de sequera per tal de demanar pluja, passaven pel camí de Coaner prop d'aquesta tomba i s'hi aturaven a fer algunes pregàries. | 41.8164200,1.7162200 | 393374 | 4630190 | 1822 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63049-foto-08229-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63049-foto-08229-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Marquet Planas | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 54090 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador-0 | Fotografia de Panoramio (petjades). | Toll que es forma al torrent de Cal Fàbregas, molt proper a la balma Fosca. És un toll natural que es forma per l'acumulació de l'aigua en una fondalada del torrent. | 08130-177 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | 42.0056800,1.8047800 | 401023 | 4651098 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54090-foto-08130-177-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 46469 | Toll de Fontcoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-fontcoberta | Toll de petites dimensions i envoltat de molta vegetació, però amb l'aigua una mica tèrbola. El nom de Toll de la Font prové d'una font natural que normalment queda amagada sota l'aigua del toll. | 08062-57 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8034000,1.8038200 | 400630 | 4628640 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de la Font. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 46470 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador | Toll de grans dimensions i d'uns 5m de profunditat, amb abundant vegetació tant al voltant com a l'interior del toll. El toll també està envoltat per una paret de roca desgastada pel curs de l'aigua, que provoca un salt d'aigua quan n'hi ha en abundància a la riera. | 08062-58 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8012700,1.8040000 | 400642 | 4628403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46470-foto-08062-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||
| 46471 | Toll de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-por | Toll de dimensions mitjanes, però d'una profunditat d'entre 4 i 5m, envoltat de roca i vegetació. Del toll en sorgeix un gran salt d'aigua quan la riera és més cabdalosa. El nom li prové de la proximitat amb el mas de Vilatorrada. Els amos del mas van construir un pou al costat del toll, del qual n'extreien aigua. | 08062-59 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8050100,1.8044200 | 400682 | 4628818 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46471-foto-08062-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de Vilatorrada. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 57897 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-1 | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.12. | XIX | Tocant als peus d'una carretera local, al seu costat meridional, en un context de camps de conreu de cereals, s'emplaça un conjunt d'edificis de caràcter rural. L'edificació principal està formada per tres volums rectangulars de 233 m2 que s'orienten segons un eix longitudinal nordoest-sudest i tenen planta baixa, pis i golfes. Tenen coberta amb vessant a dues aigües i caiguda als costats laterals. La construcció és a base de petits blocs de pedra sense treballar, a excepció de les cantoneres, on s'ubiquen blocs tallats de mida mitjana-gran. Les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. En una de les llindes s'ha inscrit l'any 1863. La tipologia d'aquest edifici respon a una edificació popular del segle XIX. La resta de construccions distribuïdes al voltant de la casa principal responen a una construcció o a una reforma més moderna, però també estan fetes amb pedra com a principal material constructiu. Són de planta baixa i amb cobertes a dues aigües. Només dos coberts per a us agrícola estan fets a base de totxana. | 08170-40 | Carretera BV-1031, km 2'6 | Aquest mas s'emplaça just als peus d'una carretera local que se sobreposa a un antiquíssim camí transhumant que ha estat en ple funcionament com a tal fins fa uns decennis i on encara és possible veure-hi el pas ocasional d'algun ramat. Algunes de les edificacions del conjunt estan destinades actualment a allotjament rural, i el lloc es coneix també com a Aldea de la Casa Nova. El descriptiu epítet del topònim de la casa i la inclusió de la data de 1863 a una llinda de l'edifici, assenyalen uns orígens molt moderns per aquesta construcció. En el segle XX el lloc ha rebut la denominació de l'Aldea de la Casa Nova atesa l'agrupació d'edificis concentrats a la propietat. | 41.6968900,1.5642600 | 380531 | 4617119 | 1863 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57897-foto-08170-40-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 49293 | El Mestre de Galera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mestre-de-galera | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 293, 304. | XIX-XX | Tradició amb un arrelament popular feble | Tirallonga de rodolins encadenats, sense música i d'autor desconegut, que estaven en el record dels habitants de Gaià. Es tracta d'un tipus de composició popular i anònima, sovint espontània, que era recitada en trobades de jovent o bé a les cases durant les vetlles d'hivern o prenent la fresca a l'estiu. També eren objecte de concursos i podien fer referència a un personatge del veïnat, com és el cas del mestre de Galera, o bé a persones famoses, noies casadores, etc. Els pastors solien ser grans mestres de rodolins encadenats o de corrandes (quan eren cantats). L'últim terç del segle XIX i primer del XX va ser un temps molt prolífic per aquest gènere (ESTRUCH, 2016: 293). Així doncs, els rodolins del Mestre de Galera fan així: 'El mestre de Galera / és un home de carrera. / Passant pel camí de Gaià / dues bales li van tirar, / però com que anava tan lleuger / no li van fer re. / D'espantat que va quedar, / al Genescar se'n va anar. / Al Genescar el varen retornar / amb un got de vi que li van donar. / Quan l'Ajuntament se'n va assabentar, / el sometent es va aixecar: / Ja surten els de Galera, / tots per baix a la riera; / surten els de Gaià, / tots amb un fusell a cada mà. / Els de cal Geperut van pensar veure'l / i van haver vist un ruc. / Els de cal Cisteller / no van haver vist re. / Els de l'Abellar de Dalt / amb l'escopeta a punt d'assalt. / Els del Joanic / el van vetllar fins a mitjanit. / El Lluís de l'Abellar / va dir que pel camí de Gaià / no s'hi podia passar.' | 08090-1 | Raval de Galera | 41.9128300,1.8877500 | 407760 | 4640696 | 08090 | Gaià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49293-foto-08090-1-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 57623 | Pou i bomba de corda o sínia 2 prop del torrent de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-bomba-de-corda-o-sinia-2-prop-del-torrent-de-can-brunet | XIX-XX | Han estat abandonats fa dècades i manca manteniment i neteja. | Tipologia de pou i bomba de corda o sínia de la fitxa 535 amb el nom pou i bomba de corda o sínia de l'hort de cal Paquets. | 08143-540 | Torrent de can Brunet | 41.6346100,1.6474700 | 387347 | 4610092 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57623-foto-08143-540-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57623-foto-08143-540-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||
| 57621 | Pou i bomba de corda o sínia l'hort de can Pelfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-bomba-de-corda-o-sinia-lhort-de-can-pelfort | XIX-XX | Han estat abandonats fa dècades i manca manteniment i neteja. | Tipologia de pou i bomba de corda o sínia de la fitxa 535 amb el nom pou i bomba de corda o sínia de l'hort de cal Paquets. | 08143-538 | Hort de can Pelfort | 41.6005700,1.6025500 | 383544 | 4606373 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57621-foto-08143-538-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57621-foto-08143-538-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.