Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62579 | Forn de Guix de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-la-casanova | XIX-XX | Restes dels pilars davanters enderrocats i cobert de vegetació | El forn de guix de la Casanova es troben situats davant la carretera C-241, al costat sud de la masia de la Casanova. Es tracta d'una construcció d'un forn doble realitzada amb pedra i argamassa. Cada forn es de planta circular d' aproximadament 2 m de diàmetre i conserva una alçada de 3 m. La boca que es manté en més bon estat de conservació té els brancals de pedra ben escairada i la volta d'arc de mig punt amb maons. L'altra boca no conserva el revestiment de maons. Davant les boques d'accés de la zona de la càrrega s'hi conserven dos pilars, també de pedra de secció quadrada, antigament utilitzats per sostenir una coberta. | 08226-209 | La Casanova. Al nord del nucli urbà. | Els forns de guix es troben ubicats dins la finca de la Casanova, antigament coneguda com la Casa del Guix. | 41.5701500,1.5201000 | 376615 | 4603110 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62579-foto-08226-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62579-foto-08226-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Davant del forns, a l'altra banda de la carretera s'hi observen afloraments de guix, possiblement la pedrera. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 72048 | Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrador | BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Masia orientada a migdia amb cos principal de planta quadrangular i vessant a dues aigües amb carenat perpendicular a la façana, al que se li afegeix un cos, també de planta quadrangular, per l'esquerra amb teulada a una única vessant i sense carenat. Orientada a l'E. Al darrera hi ha un safareig i un pou amb fitxa pròpia (51). Tipologia de la casa: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-46 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5250900,2.3065400 | 442144 | 4597282 | 1754 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72048-foto-08296-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72048-foto-08296-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Num. 6 a la façana. L'era es situava davant la cara de ponent de la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 60349 | Cal València | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valencia | <p>AA. DD. 'Sallent a l'abast' .- Ed. FAES .- Sallent 1982 .- p. 98</p> | XVIII | S'aprecien petites esquerdes i obertures sense tapar a l'exterior | <p>Casa gairebé quadrada de planta baixa i un pis amb teulada a dues aigües. De petites dimensions i molt simple, per bé que ben conservada i d'estructura sòlida. Poques obertures exteriors, destacant tres arcs en galeria al pis. La façana és feta en pedra sense tallar, amb reforços a les cantonades.</p> | 08191-14 | Sallent | <p>Per bé que la Sèquia de Manresa és datada al segle XIV i ja hi ha referències de l'existència d'una casa per al Sequiaire poc més tard, l'edificació actual sembla més tardana.</p> | 41.8222500,1.8921400 | 407994 | 4630634 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60349-foto-08191-14-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Era l'antiga casa on vivia l'encarregat de la Sèquia (el sequiaire). Actualment forma part del projecte 'Via Verda', que intenta recuperar tot l'entorn de la Sèquia de Manresa, molt propera a la casa, tot i aprofitant l'atractiu que representa l'existència d'una galeria de la mateixa, abandonada des del 1984. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 72046 | Pou de Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-morera-xic | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular aixecat a partir de pedres, maons i argamassa. Arrebossat a l'exterior. Ha sofert modificacions modernes, per l'ús de ciment i portaló de ferro. El pou és antic i molt profund, buidat al sauló i sense bastir. Presenta una pica on posaven l'agua neta per cuinar a la casa i abeurar-hi el cavall. Al darrera conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta rectangular. La repissa en tres costats és de tova. El safareig s'omplia a cops de galleda del pou. Hi anaven a rentar dones d'altres cases. Presenta un rentador de cairons amb una peça especial a un cantó per rentar la roba fina i de seda, lloc on cabien tres dones enfilades a un graonat. | 08296-44 | Casa de can Morera Xic. Carretera BP-5002 (Granollers-El Masnou) | 41.5337800,2.2922300 | 440958 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72046-foto-08296-44-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubicat davant la façana del Mas Can Morera Xic (Fitxa 38). El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou en el marc de la fitxa de la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 99797 | Cal Difunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-difunt | XVII-XIX | El revestiment es troba deteriorat i a la coberta hi creix vegetació. | <p>Cal Difunt és una casa construïda a finals del segle XVII que va ser reformada al segle XIX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta on hi ha gravat l'any '1697'. La resta d'obertures del frontis són d'arc pla arrebossat i els balcons dels dos finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja. A la cantonada hi ha una fornícula d'arc de mig punt i l'interior de petxina, que conté una imatge moderna de Sant Antoni Abat. A la façana lateral hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat i disposades de forma aleatòria. </p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-129 | C. del Sol,1. | <p>En aquesta casa hi va viure el pintor Salvador Claramunt.</p> | 41.5163500,1.7419400 | 395024 | 4596843 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99797-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99797-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99797-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99797-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99654 | Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-flaquer | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | XIX-XX | Hi ha una acumulació de sediments notable al voltant dels safareig. | <p>Font situada en una bella raconada sobre el torrent de Can Flaquer. És una estructura adossada en un marge, feta d'obra vista i oberta a la part frontal en arc de mig punt. L'interior és cobert amb volta de canó de rajol col·locat de cantell, i s'obre a la paret amb la boca de la mina. A sota hi ha un tub metàl·lic d'on hi brolla l'aigua, que s'entolla al davant i és canalitzada a través d'una rasa fins a fora l'estructura, fins a un safareig rectangular. A sobre de la font i del safareig hi creixen unes alzines centenàries de forma inclinada i de gran envergadura, i al davant un plàtan també de dimensions notables.</p> | 08161-115 | Torrent de Can Flaquer. | 41.5229200,1.7732400 | 397646 | 4597535 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-5.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99839 | Pica baptismal de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-creu-de-creixa | XIII | Té les vores escrostonades. | <p>La pica baptismal de Santa Creu de Creixà està situada a l'entrada del temple. Es tracta d'una pica d'immersió tallada en un sol bloc de pedra tosca i de forma circular. No presenta decoració exterior i té les vores escrostonades. L'interior de la pica és llis.</p> | 08161-150 | Ermita de Santa Creu de Creixà. | <p>La pica baptismal original de l'ermita de Santa Creu de Creixà va desaparèixer a la dècada de 1960 en motiu d'unes obres que s'hi van fer. La pica fou localitzada fa uns anys a les Caves del Marquès de Monistrol, qui havia tingut la propietat de les terres de Santa Creu. Finalment, gràcies a la insistència dels veïns de la zona, la pica fou retornada a l'ermita. </p> | 41.4603300,1.7720800 | 397451 | 4590588 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99839-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99839-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 62272 | Creu de Sant Miquel Sesperxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-miquel-sesperxes | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (1987). Centelles, aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. p. 302-303. | XVI-XX | Presenta erosió | Conjunt format per una creu de ferro de planta grega subjectada en un dels seus extrems a un pilar de pedra. Aquest medeix aproximadament uns 60 cm d'alt està format per un gran bloc de pedra local, ben treballada. La part superior presenta una forma arrodonida en els extrems, mentre que la part inferior es de base quadrangular. El basament es troba molt erosionat a causa del temps, aquest degradadament també afecta la creu de metall, a la qual li falta un dels trams. | 08224-106 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Aquesta estructura cruciforme es pot adscriure al conjunt de creus de funció religiosa. Històricament la creu s'associa a la simbologia cristiana. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies comprenen des de les creus gregues a les llatines tant esculpides com gravades amb un tractament més o menys elaborat. Les creus pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic o com a indicadors: situades al peu d'un camí, una cruïlla, o al límit d'un terme. La seva diversa funcionalitat ens ha pervingut a través dels segles com element protector, com a recordatori d'algun esdeveniment, o com a símbol de poder. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt poques creus estan datades o es poden datar. El mal estat de conservació de la factura de la creu fa que no puguem precisar més la seva cronologia. Tot i que sembla fàcil pensar la relació d'aquest element arquitectònic amb la pròxima església de Sant Miquel Sesperxes. | 41.7459500,2.2255200 | 435605 | 4621860 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62272-foto-08224-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 62274 | Can Fèlix o Can Felis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felix-o-can-felis | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Necessita rehabilitació | Mas format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est. En aquesta façana també s'hi obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. La distribució interior de la casa també segueix el modulat de la masia catalana. Entrada i cuina a baix, juntament amb els estables i les habitacions al pis superior. | 08224-108 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a la baixa edat mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna que aquest petit mas va arribar a presentar una ocupació permanent. El fet d'estar habitat fins a l'actualitat ha propiciat nombroses reparacions, la més significativa de les quals s'ha realitzat durant la segona meitat del segle XX amb l'afegiment d'un cos quadrangular adossat a la façana sud. | 41.7542900,2.2171100 | 434914 | 4622792 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62274-foto-08224-108-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 71178 | Terrers Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-cal-menut | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és constant | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé, situades directament damunt de la roca calcària dels Cingles de Vallcebre. Es tracta de la vessant sud d'un serrat de roca calcària. És una zona de feixes abandonades i terres mogudes per una excavadora als anys 2009 i 2010 a 1,220 a 1,2270m d'altitud. Accés fàcil per la pista de terra de Cal Menut. | 08293-296 | Cal Menut/Cingles de Vallcebre | El procés d'erosió que va deixar els badlands de Cal Menut ben visibles va començar molt abans de l'any 1976, quan la pluja àcida de la tèrmica de Cercs va començar a matar la vegeteció d'aquesta zona. Al ortomapa de 1946 del ICGC, es veu molt bé les feixes als voltants dels terrers. Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior del Paleocé. | 42.1943900,1.8484000 | 404917 | 4672001 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71178-foto-08293-296-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 77365 | Pedra del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable-0 | COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (2006). Sobre algunes llegendes i tradicions referents al dolmen de Can Boquet; XXII Sessió d´Estudis Mataronins; Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2006. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) Mapa del patrimoni cultural i natural de Vallromanes. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vallromanes. ORTEGA, Enric (2007). Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt. http://www.vilassar.cat/document.php?id=2210 RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | es troba partida en dos fragments | Des de Vilassar de Dalt s´hi pot accedir des del torrent de Can Balleu fins enllaçar amb el camí de Can Gurguí. Es tracta d´un gran bloc granític treballat per les dues cares laterals en arrodoniment. La part superior presenta dos trencaments i una de les parts trencades es troba a la part inferior del camí a 10 metres del bloc. Es troba a peu de camí en posició horitzontal fruit d´un moviment de terres. Presenta una marca serpentiforme a la part superior (probablement senyal de la màquina fruit del moviment del seu lloc original) i tres marques a la part mitjana (d'origen mecànic fruit del mateix moviment o de tascons de trencament). La base és sensiblement més ampla però destaca que tot el bloc té un gruix regular de 33 cm. Tot i que per alguns la seva classificació com a menhir estaria clara, cal tenir present que no s'ha trobat material arqueològic associat que pugui datar amb seguretat la seva antiguitat. Al mateix temps sembla evident la seva utilització com a fita de terme. | 08214-277 | Camí antic de Vilassar a Vallromanes | Diferents informacions orals i escrites ens parlen de l'existència d'un menhir al camí de Vallromanes a Vilassar. La notícia més antiga ens la proporciona Marià Ribas (1952), diu: 'S'ha parlat de l'existència de dos altres menhirs, un al peu del camí que va de Sant Genís de Vilassar a Vallromanes, a uns tres quilòmetres de la Roca d'en Toni, i un altre, també prop d'aquest lloc, i ran del camí que condueix a Òrrius'. També Pau Ubach (1994) en parla: '...vàrem tenir la sort de contactar amb persones grans que ho havien vist i que ens varen parlar del menhir conegut per la 'Pedra del Diable', que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centímetres de llargada per uns seixanta-sis centímetres d'amplada, per cinquanta centímetres de gruix. No hi havia cap dubte, era un menhir. Uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí...' L'any 2002, durant la realització del Mapa del Patrimoni cultural i natural de Vallromanes, per encàrrec de la diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Vallromanes, Jordi Montlló (2002) va documentar la llegenda relacionada amb la Pedra del Diable, que li va explicar el senyor Corbera. La pedra en qüestió no la va inventariar perquè s'ubicava en terme municipal de Vilassar de Dalt. El 2006 en va publicar la noticia (COLL, R. i MONTLLÓ, J:2006): 'A Vallromanes existeix un paral·lel d'aquesta llegenda, inèdit fins allà on arriben els nostres coneixements. Fa referència a una gran pedra, anomenada la Pedra del Diable, que hi ha al peu del camí que va des de Vilassar de Dalt per Pedrells cap a Can Gurguí, i que fou deixada allà mecànicament en arreglar el camí. La llegenda fou recollida de forma oral l'any 2002'. El senyor Toni Ibáñez de Vallromanes, l'any 2007, es posa en contacte amb el Museu de Vilassar de Dalt i els passa informació oral sobre la Pedra del Diable. Segons explica en 'Manel San Francisco Andreu i la seva família vivien a la masia de Can Raspall, situada entre Can Gurguí i cal Fuster. Aquesta masia era, abans que fessin cal Duch, la casa més propera a la Pedra del Dimoni. En Manel m'ha confirmat el que m'havia dit sa germana: la Pedra estava plantada ran de camí i tenia un forat al mig... No estava ben bé recta, sinó inclinada... la tradició oral parlava de que la pedra creixia… Segons ell, va estar dreta fins als anys seixanta. Ell ha dit 'fins a la Constitució', és a dir , fins a l'arribada de la democràcia. | 41.5250000,2.3297200 | 444078 | 4597257 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77365-foto-08214-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77365-foto-08214-277-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El mapa 'Descripcion topografica del lugar i termino de San Gines de Vilassar' de l´any 1777 marca un 'mojon' o fita al límit del terme entre Vilassar de Dalt, Vallromanes i Premià de Dalt que per ubicació seria la pedra objecte del present estudi que, actualment, es troba al límit de les tres poblacions. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99847 | Barraca de Can Fontanellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-fontanellas | XX | La teulada té algunes teules mogudes. | <p>Barraca situada en un camp al nord de Can Fontanellas. És una construcció de planta rectangular coberta de teula àrab a un vessant que desaigua a la part posterior. Té la singularitat d'estar parcialment construïda amb piques de ceràmica vidriada disposades en filada i amb la cara interna mirant a l'interior. A la part frontal hi ha una porta i un tram de mur de maó, així com una pica amb la part frontal mirant a l'exterior. A dins hi ha les restes d'un foc. </p> | 08161-158 | Can Fontanelles. | <p>Aquest tipus de pica es fabricava el terrisser Rafael Costa.</p> | 41.5424400,1.7489100 | 395648 | 4599732 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99847-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99847-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 63317 | Barraca de pedra seca 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-76-0 | XIX-XX | Entorn envaït de vegetació | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula . És al costat de la casa de cal Mensa. | 08229-456 | Demarcació de Castelltallat | 41.7706600,1.6112200 | 384571 | 4625245 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63317-foto-08229-456-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 66628 | Fons de material de Cercs al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-cercs-al-museu-comarcal-de-berga | X-XVIII | hi ha materials molt ben conservats i d'altres que són petits fragments. | Els materials provinents del municipi de Cercs conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament de Sant Quirze de Pedret, dels Masos de Vilosiu i del poblat de la Jaça, junt amb alguna peça d'altres indrets. Del material provinent de Sant Quirze de Pedret, destaquen tres peces. Una de les peces és un vas, no sencer, format per diverses peces, és de ceràmica decorada en verd i manganès sobre blanc estannífer, les dimensions del qual són 19 cm d'alçada, entre 10,9 cm i 12 cm de diàmetre i un gruix que oscil·la entre 0,6 i 1,2 cm; és decorat amb figures geomètriques, retícules i llaços; les cronologies que s'han donat a la peça són molt variades, uns la situen al segle XI i altres al segle XIII, per bé que els estudis més recents la van situar en la cronologia més tardana. La peça va ser localitzada durant les obres de restauració i excavació de Sant Quirze dels anys 60 del segle XX, en una cala realitzada al cementiri vell, davant la façana de ponent de l'edifici. Una segona peça, és un plat de llàntia de vidre bufat, format per diversos fragments, encara que no és sencer s'ha pogut reconstruir i restaurar; la peça té uns 20 cm de diàmetre, uns 2,8 cm d'alçada i un gruix de 0,1 cm; és un vidre translúcid, compta amb dues petites anses que sobresurten uns 1,3 cm. I de les que pengen una petita llàgrima que formen sis pestanyes molt fines. Cronològicament es situa al segle XI. També es va localitzar durant els treballs d'excavació i restauració iniciats sota la direcció de Ricard Batista i continuades per l'equip de Modest Buchaca. Una tercera peça destacada és un bloc monolític de pedra treballada i polida, que formaria la llinda d'una obertura, hem de pensar que d'una petita finestreta, 60 per 36 cm; la forma del bloc és rectangular i compta amb un arc ultrapassat rebaixat a la part inferior; cronològicament es situa al segle XI. Va ser rescatat de l'edifici en el decurs de les obres de restauració De Sant Quirze de Pedret també cal destacar un conjunt de diverses monedes localitzades, de materials com billó, coure o bronze, de cronologies diverses des del segle XV fins a inicis del segle XVIII. També compta amb algun fragment de ceràmica i d'os. Pel que fa al material recuperat dels masos de Vilosiu, es correspon sobretot al material recuperat per el Dr. Alberto de Castillo durant les excavacions realitzades als anys 1960-1962 al Mas A de Vilosiu. La major part del conjunt de material de Vilosiu són fragments de ceràmica grisa medieval, també hi ha objectes metàl·lics i ossos. Entre els objectes recuperats, destaquen les peces metàl·liques; entre les quals un fragment de fulla d'espasa de 35mm d'ample; un tros de mànec de bronze d'un punyal, l'empunyadura té forma romboide , de 64 mm de llarg. També una punta de ferro d'una sageta, de 65 mm de llarg i de secció triangular a l'extrem. Altres eines més quotidianes, i interessants, són diversos fragments d'olles i olletes globulars de ceràmica grisa; també dos ganivets d'un sol tall, un de 18 cm i l'altre de 18,8cm. Molt bonic és un llum d'oli de bronze, en molt bon estat de conservació, amb un diàmetre de 6 cm i 1,7 cm de profunditat. Molt conegudes són unes petites claus, segurament corresponents a una caixeta o cofre, una té una longitud de 5 cm, el tancador té 11,3 cm i 3 mm de gruix. Un clau de cabota de secció circular i de 10,2 cm de llargada. També hi ha dues sivelles, una té forma el·líptica, conserva la placa que és decorada amb un lleó dins un doble cercle, al centre, i un fons repujat; té unes mides de 44,5 mm x 21 mm de llargada, la placa té 38 mm d'ample per 35 de llarg. L'altra sivella és més petita, té una làmina decorada amb línies entrellaçades, l'amplada de la sivella és de 20 mm. També una agulla de 117cm i un possible botó d'os. També es va recuperar alguna moneda, per exemple dues del segle XIII. A més, en el fons també s'inclou un petit conjunt de troballes realitzades a la zona de la Jassa, una moneda i diversos fragments de ceràmica. | 08268-138 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | La majoria dels materials van ser dipositats poc després de les excavacions arqueològiques dutes a terme als anys 60 del segle XX. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 71172 | Terrers La Barrumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-la-barrumba | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites roges amb una intercalació calcària intermèdia, d'origin lacustre, del Paleocé. Antiga zona de pastura a 1,260-1,275m d'altitud, prop d'una cinglera de roca calcària, els Cingles de Vallcebre. Lloc de pas dels camins antics de Figols i de Sant Corneli al nucli del poble de Vallcebre. Accés per pista asfaltada des de Vallcebre pel raval El Divinal, i de pista de terra en males condicions a partir del trencall de Cal Martidents. | 08293-290 | La Collada | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. | 42.1895900,1.8373600 | 403999 | 4671481 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 64113 | Font d'en Pixabrosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pixabrosses | <p>VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XIX | Coberta de vegetació. | <p>La font d'en Pixabrosses està situada en el marge d'una feixa a mestral de la penya de la Torreta. Es tracta d'una cocona subterrània que s'omple amb el degotall d'aigua provinent d'una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. Al costat s'hi ha construït un dipòsit. Es troba totalment coberta de vegetació, especialment de joncs.</p> | 08231-345 | Penya de la Torreta | 41.2598300,1.7750900 | 397388 | 4568325 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64113-foto-08231-345-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99802 | Font de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-josep-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XX | El mosaic que decorava la font ha desaparegut a causa del vandalisme. | <p>Font situada en una raconada del torrent de Ca n'Orpí. És una estructura d'obra vista construïda en un marge, amb la part central acabada en punt rodó i dos pilars al costat. A sota hi ha un tub metàl·lic per on cau l'aigua fins a una pica quadrangular d'obra. L'aigua s'escola fins al safareig rectangular que hi ha al costat, en un costat del qual encara hi ha la pedra inclinada per picar la bugada. Davant del safareig, envoltat de vegetació, hi ha les restes d'un pedrís. </p> | 08161-132 | Torrent de Ca n'Orpí. | <p>La font rep el nom de Sant Josep perquè hi sortia representat a la majòlica que la decorava i de la qual actualment no en queda cap rastre. La va col·locar en Josep Altarriba l'any 1950, després d'arranjar la mina de la font.</p> | 41.5236100,1.7341300 | 394384 | 4597659 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99802-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99802-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 64125 | Fites de terme de Ribes i Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-de-ribes-i-olivella | XVIII-XX | Algunes de les fites presenten pedres despreses. | Al camí de Sitges a Olivella que transcorre pel Parc del Garraf, després del Coll d'Entreforc, hi ha una sèrie de fites que delimiten el terme municipal de Ribes i Olivella. Són estructures de planta circular troncocònica, algunes de les quals fan uns dos metres d'alçada. Estan separades entre sí per uns 100 metres de distància. La tècnica constructiva és la pedra seca. | 08231-357 | Parc del Garraf | 41.2623900,1.7720400 | 397136 | 4568613 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64125-foto-08231-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64125-foto-08231-357-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Les coordenades UTM es corresponen amb la primera fita, situada en un trencall de camins. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 97906 | Conjunt del castell de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-castell-de-tona | <p><span><span><span><span lang='CA'>BARRAL, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona</span></span></span></span></p> <p>CABALLÉ, Antoni; ESPADALER, Maria del Mar (1993).'L'actuació arqueològica al castell de Tona dels anys 1985-1986'. Llibre de Tona [Tona], pàg. 91-97.</p> <p><span><span><span>CAMPRUBÍ, Xevi (2019). “La torre de telegrafia òptica del castell de Tona”. Llibre de Tona 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’ABADAL, Ramon (1980). Els primers comtes catalans, Ed. Vicens-Vives, Barcelona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1975). Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1975.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1983). L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial, Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASFERRER, Josep (1921-24). “La antiga Tonda” “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. IV.</span></span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “La parroquia de san Andrés de Tona y su sufragánea de san Cugat de Gavadons”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II (del segle IX al XI). Institut d’Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>WHITTEHILL, Walter Muir (1973). L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</a></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></p> | -XVI a XIX | Segons la CC.AA. les estructures d'hàbitat estan molt deteriorades pel que s'ha estudiat fins ara. No obstant això, la torre del castell i l'església han estat restaurades. | <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>L’esplanada del turó del castell és de forma irregular, més o menys el·líptica, en direcció nord-est / sud-est </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>(FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></span><span><span><span>La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic i és considerat també conjunt monumental pels edificis històrics que conserva. Aquest espai ha estat objecte de successives troballes arqueològiques de diferents etapes històriques. Així, en el seu vessant meridional aparegueren en superfície ceràmiques ibèriques i romanes fetes a mà així com restes de paret seca i una resta de paviment d'<em>opus signinum</em>. En un sondeig realitzat per afeccionats de la vila, es recuperaren diversos materials arqueològics d'entre els quals destaquen fragments d'àmfora i de tegula. En nivells més profunds apareixia ceràmica ibèrica rosada i grollera feta a mà així com campaniana (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes històriques visibles actualment són d’època altmedieval. En l'extrem nord del turó es localitza una torre prismàtica de planta quadrada, realitzada en pedra i morter de calç amb la tècnica de l’encofrat. Aquest és l’únic element que es conserva del castell de Tona. Construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm. La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. El gruix del mur és d’uns 105 cm. És separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre edifici visible és l’església de Sant Andreu de Tona és un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Adossades a la cara nord i a la sud, hi trobem dues capelles, de planta quadrada i rectangular respectivament. A migdia, tapant una part de l’absis destaca el campanar de torre. La nau ha estat coberta amb volta de canó i presenta els murs doblats interiorment, fins al punt on s’obren les dues capelles. La façana de migdia presenta dues portes, la que s’utilitza actualment és la situada al costat de la capella, amb un arc de grans dovelles. L’altra porta, vora el mur de ponent, es va eliminar quan es va </span></span></span>cobrir la nau amb volta de canó i es van regruixir els murs.</p> <p><span><span><span>A l’absis hi ha obertes tres finestres de doble esqueixada, i a la façana de migdia n’hi ha dues més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració exterior es basa en les arcuacions llombardes, disposades genèricament en sèries de dues entre lesenes molt amples, i amb trams sense arcuacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aparell ha estat construït amb blocs de pedra trencats, disposats irregularment. Només en alguns punts s’aprecien algunes pedres col·locades verticalment formant unes filades curtes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>a l'entorn de l'església propera al castell hi ha restes d'antigues edificacions que formarien el nucli inicial del poble de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant una cisterna oberta a la roca (al centre de l'esplanada), amb alguns murs pavimentats per impermeabilitzar-la que permetia emmagatzemar aigua de pluja. Se n’ha confirmat l’ús des d’època medieval, tot i que les troballes de ceràmica ibèrica a l’interior i a l’entorn de l’estructura podrien remuntar el seu ús molt més enrere en el temps (DD.AA,1986).</span></span></span></p> | 08283-169 | Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell | <p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons (DD.AA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pla del castell han estat excavats bàsicament tres elements: la torre, l’església i el dipòsit d’aigües. La torre va ser excavada per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. També va ser parcialment excavada durant les obres de restauració i consolidació de l’any 2003, obra sufragada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica paral·lela a la restauració de la torre, va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les excavacions arqueològiques de l‘església de Sant Andreu fetes als anys vuitanta del segle XX van permetre documentar diverses fases constructives: 1-prerromànica (s. IX i X), 2-romànica (s. XI), 3-(s. XIII), 5- (s. XV), 6-barroca (1686 i 1723) i 7-la restauració practicada en el segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que, a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner </span></span></span></span>(l'antiga rectoria). Aquest edifici es va abandonar el 1929 i va acabar en ruïnes. Avui ja no existeix. <span><span><span><span lang='CA'>(CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> | 41.8545000,2.2249000 | 435662 | 4633912 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090439.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Romànic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 81|83|85|92|94|76 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97876 | Torre del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-0 | <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOLÒS, Jordi (1995) “El castell de Tona, un edifici singular”. Llibre de Tona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p> | IX-X | Al llarg del temps ha patit un procés de degradació amb pèrdues de material de la construcció original. | <p>Del castell de Tona només en resta la seva antiga torre mestra i el fossat del seu davant. La torre s'assenta directament <span><span><span>a la roca, construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm de costat. La planta interior de la banqueta, 200 x 210 cm de costat. El gruix aproximat els murs és d’uns 105 cm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. Va ser construïda amb la tècnica de l’encofrat amb pedra lligada amb morter. Encara es poden observar les tapieres, de mides de 90 cm d’alçada i llargades que van des dels 200 a 400 cm. El rebliment és de morter i pedres disposades de manera horitzontal en alguns llocs a manera de plecs de llibre, formant una espècie <em>d’opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre es separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada al cantó occidental mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses. També es documenta un mur que ressegueix la traça del vall fins a la façana de migdia de la torre. Aquest mur i els murets edificats sobre els penya-segats de la banda nord del recinte ja van ser dibuixats per l’arquitecte Josep Maria Pericas al començament del segle XX. En aquesta part també es conserva una estructura indefinida de pedra col·locada en forma de plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la torre que dona a tramuntana presenta un esvoranc no original, probablement d’època moderna o contemporània, potser </span></span></span>corresponent a una porta elevada o alguna altra obertura.<span><span><span> (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004)</span></span></span></p> | 08283-162 | El Pla del Castell | <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la torre original s’ha atribuït tradicionalment al segle X o XI, el Castell de Tona, juntament a l’església de Sant Andreu, es documenten abans, l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la seva situació i textura s’havia especulat amb la possibilitat que la torre fos d’origen romana, hipòtesi que no s’ha pogut demostrar. De forma generalitzada, els diferents estudiosos d’aquest espai, han determinat que la torre és una construcció medieval dels segles X o XI. No obstant això, interpretacions més recent atribueixen l’estructura a un moment anterior al segle X. Així per exemple, Jordi Bolòs situa la construcció cap a l’any 900 o abans, i considera la fortificació com un dels castells medievals més antics de Catalunya. Aquest autor reconeix influències el món musulmà en les característiques arquitectòniques de la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Arxiu Episcopal de Vic es va localitzar la descripció més antiga del castell, un document de 1377, el qual relata com el veguer de Vic i Osona, un notari i diversos caps de casa del terme, inspeccionen el 18 de juny el castell de Tona, el veguer ordenà refer-lo i abastar-lo d’armes i viandes. Aquest fet es produïa i en el context de l’amenaça de les companyies franceses del duc d’Anjou d’entrar a Catalunya. Segons aquest document, a banda de la torre, hi havia </span></span></span> també una sala, un mur de tancament amb merlets i un portal, i un segon fortificat al sud-oest<span><span><span> del pla del Castell, sobre Santa Maria del Barri (l’actual ermita de Lurdes). Durant la Guerra Civil del segle XV, el castell encara era una fortalesa en ús custodiada per combatre els partidaris del rei Joan II (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici medieval va ser excavat per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les estructures, l’excavació va permetre veure el tipus de fonaments: mentre per la part externa la paret segueix recta fins al basament, a l’interior hi ha un eixamplament del mur de 10 cm a una profunditat de 60 cm, la qual cosa continua de manera regular fins a l’assentament de la torre sobre la marga irregular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a l'estratigrafia, hom podia diferenciar dos nivells: un primer que devia anar del sòl fins a 0,75 m de profunditat, força remogut per anteriors excavacions furtives; i un segon estrat, que anava de 0,75 fins a la marga, ja molt més uniforme que el primer.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El primer estrat, mal que remogut, era força fèrtil, ja que donà vidres molt fragmentats, ceràmica baixmedieval, restes de carbons, així com una gran quantitat de carreus caiguts de la part ensorrada de la paret i de l’entrada (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2003 es dugué a terme una intervenció de restauració i consolidació de la torre del Castell de Tona, únic element que es manté dempeus d'aquesta construcció. El monument presentava un estat de degradació molt avançat. L’arquitecte municipal, Josep Maria Claparols i Pericas, fou l’autor del projecte adjudicat a Actium Patrimoni cultural SL. La intervenció arqueològica fou feta per Josep Font i Imma Mestres. La consolidació i restauració fou realitzada per l’empresa Gamarra & Garcia, i la construcció per Teragui Constructors SL. El finançament dels treballs van anar a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de L’Ajuntament de Tona. L’objectiu de la restauració i consolidació va ser garantir la perduració de la torre, adequant-la a una correcta comprensió arquitectònica i històrica. Les tasques més importants van ser la recuperació del pis superior amb la consolidació de la volta i el paviment de llosetes; la recuperació parcial de la volumetria (la restauració dels esvorancs del parament, especialment les façanes de migdia i llevant, i la reconstrucció de les parets superiors fins a l’alçada màxima conservada) (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció arqueològica paral·lela va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> | 41.8549200,2.2246900 | 435645 | 4633959 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090381.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 91|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 68408 | Castell de Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-miralpeix | <p>GARCIA TARGA, J. (1991) 'Castell de Miralpeix, primera campanya d'excavacions' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, any XV, nº. 57. Sitges. GARCIA TARGA, J. (1992) 'Segona campanya d'excavacions al castell de Miralpeix' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Any XVI, nº 60-61. Sitges. GARCIA TARGA, J.(1996) 'La masia fortificada de Miralpeix (Sitges, Barcelona)' a Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología, nº 36. Madrid. GARCIA TARGA; ROUND COLELL, R. (1993) 'Tercera campanya d'excavacions al castell de Miralpeix (juliol 1992)' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, nº 65. Sitges. GARCIA TARGA, J. (2002) 'Castell de Miralpeix: un model d'ocupació medieval i moderna al Garraf' a 6enes Jornades d'Estudis Penedesencs. Arboç, 1992. GARCIA TARGA, J. (en premsa) 'El castillo de Miralpeix: un modelo de ocupación medieval y moderna en la costa catalana' a IV Curso de historia medieval 'Castillos medievales de la península ibèrica'. 1992. Palencia. GARCIA, J.; LORIENTE, A. (1995) 'Castell de Miralpeix (Sitges): Estudi de materials ceràmics' a Miscel·lània Penedesenca, XXIII. Vilafranca del Penedès. IPAC (1984) Fitxa 29/9170 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET MESTRE, X. (1983) 'La Quadra Miralpeix. Notes sobre la formació del terme municipal de Sitges', Grup d'Estudis Sitgetans, Quadern nº. 13. Sitges.</p> | XI-XVII | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | <p>El castell de Miralpeix es troba situat al cim del turó del mateix nom, presenta una superfície construïda de 275'9 m2. És de planta rectangular amb una torre sobresortida a l'angle nord-est i compartimentat per un mur mitger que defineix dues estances principals, una de 10,20 m per 9,80 m i l'altra de 5,20 m. per 6,50 m. La torre mostra una planta de 4,50m x 3,70 m i conserva tres espitlleres. Aproximadament en el centre del recinte i adossada al mur mitger, per la seva banda est, es va localitzar una cisterna de recollida d'aigües (2,35 m per 2,5 m). En el mur sud s'hi va localitzar la porta d'accés, de 1,55 m d'amplada i amb un esglaó. L'edifici constava almenys d'una planta superior, ja que s'ha trobat un tram de diversos graons de l'escala d'accés adossada a la cisterna i al mur perimetral. També es va identificar una estructura que podria correspondre a una petita premsa de vi o d'oli. L'estratigrafia excavada fins al moment ha permès documentar una fase d'ocupació que s'iniciaria a finals del segle XIV i que perduraria fins el segon o tercer quart del segle XVII, quan es constata l'abandonament del lloc. Fins al moment, arqueològicament no s'ha identificat cap fase d'ocupació anterior al segle XIV, però sí que es coneix documentalment l'existència d'una torre, mencionada ja al segle XI. El jaciment no està esgotat; encara hi ha potència arqueològica.</p> | 08270-530 | Al cim del turó de Miralpeix | <p>La primera notícia documental coneguda data del 1057, quan el bisbe Guislabert fa donació a mitges a Arnau d'Arloví, perquè refés i poblés la torre deshabitada de Miralpeix. A mitjans del segle XIII, diversos conflictes bèl·lics entre nobles en provoquen l'abandonament. Documentalment es coneix una segona ocupació que s'inicià al segle XIV i perdurà fins al segle XVII, tot i que no es van utilitzar la totalitat de les construccions anteriorment existents. S'han realitzat tres campanyes d'excavació arqueològica programada o com a camp de treball, en concret als anys 1990, 1991 i 1992, sota la direcció de J. Garcia Targa i Natàlia Moragas Segura. Els materials arqueològics es troben dipositats al Servei d'Atenció als Museus de Pedret, a Girona.</p> | 41.2325200,1.7728300 | 397156 | 4565295 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|93|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 99549 | Font de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ferran | XX | No raja i es troba coberta de vegetació. | <p>La Font d'en Ferran és una deu d'aigua que neix a pocs metres de la barraca homònima, en direcció a la torrentera. Hi ha una bassa de planta circular i damunt de la paret, com preservant l'equilibri, una pica quadrangular, feta d'obra. Al costat, hi ha uns rajols (dels quals ja en manca un) que permetien encara fa uns anys posar al damunt la galleda o la sulfatadora. Tot i que sembla que raja quan plou, actualment el broc o la canaleta que hi ha al dessota, està força taponat de terra i heures, i l'entorn està embardissat. Només s'aprofita l'aigua per extreure-la mecànicament a partir d'una bomba.</p> | 08264-225 | Plana de can Ferran | 41.5911640,2.5088364 | 459064 | 4604501 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99549-22502.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99549-22503.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si hi ha una mina, no s'ha pogut localitzar a causa de la gran quantitat de bardisses que hi ha a l'entorn. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 91484 | Restes edificació soterrades al torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-edificacio-soterrades-al-torrent-de-la-guardia | Les restes arquitectòniques i el pou són al marge dret del torrent de la Guàrdia, sota la llosa que cobreix el torrent de la Guàrdia el seu pas pel mig del nucli urbà. Parcialment destruïts | <p><span><span><span><span>Restes d’edificacions actualment situades sota la llosa que tapa el pas del Torrent d ela Guàrdia pel nucli urbà, pertanyents a les parts inferiors dels murs que sustentaven antigues construccions, que foren eliminades per disposar de la plaça existent entre l’església parroquial i l’ajuntament. Els paraments són de pedra ben treballada i alineades. Destaca la forma del que devia ser un pou. </span></span></span></span></p> | 08228-60 | Sota de la llosa que cobreix el Torrent de la Guàrdia, entre l'edifici de l'ajuntament i l'església, | 41.7021070,1.4883109 | 374222 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91484-p1080239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91484-p1080240.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 64181 | Jardins de Can Mironet del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-mironet-del-bosc | XX | No queden gaires arbres fruiters a la zona d'horta i algunes parts com la bassa estan deteriorats. | Davant la masia de Can Mironet s'hi conserva un espai enjardinat de la primera meitat del segle XX. El jardí s'estructura en dues parts diferenciades. A ponent hi ha la zona d'horta, distribuïda en dos nivells definits amb grans parterres rectangulars de maó. Al nivell superior hi ha plantats arbres fruiters, especialment tarongers i llimoners. La part nord presenta una bassa rectangular amb una bassa rectangular on hi creixien joncs i nenúfars. Aquesta part queda separada de l'anterior per una filera de xiprers. Els camins que voregen els parterres conflueixen davant d'una escultura d'Apel·les Fenosa. El camp de sota té la mateixa distribució i es destinava a l'horta. La segona part del jardí és la que està a migdia de la masia. Al davant de la casa hi ha plantats arbres ornamentals i palmeres, que precedeixen un bosc de pi blanc i pinyoner. | 08231-413 | Can Mironet del Bosc | 41.2624100,1.7720000 | 397133 | 4568615 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64181-foto-08231-413-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 98088 | Forn de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vila | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2717'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> | Jaciment a l’aire lliure parcialment cobert, i protegit de les pluges, tot i l’erosió que presenta en el seu estat general. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Restes d’un forn excavat a les argiles, de planta quadrangular, amb 2,40 metres de llargada, dividit en dos cambres mitjançant una paret. Es conserva una superfície amb graella, amb una vintena de forats de comunicació entre el fogar i la cambra de cocció, amb 0,75 metres de gruix. La volta no s’ha conservat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El forn ha estat interpretat com de tipus 4 de Fletcher amb planta rectangular o quadrada amb dos fogars, subtipus B i amb mur central.</span> </span></span></span></p> | 08283-285 | Passeig de la Suïssa | <p><span><span><span><span lang='CA'>El forn de la Vila ha estat interpretat com a lloc o centre de producció i explotació ceramista. Per les característiques del forn i el material documentat, es podria tractar d’un centre romà d’època republicana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt de forns localitzats a Tona, al voltant del Passeig de la Suïssa, i a tocar de la carretera BV 5303 (carrer Seva amb carrer Bonavista), es relacionen amb l’ocupació romana de Tona, concretament amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i l’assentament principal, al Camp de les Lloses, centre d’establiment romà. </span></span></span></span></p> | 41.8571840,2.2234598 | 435545 | 4634211 | 650 / 550 - 50 aC | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98088-1825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98088-1824.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El 1982 l'Ajuntament de Tona instal·là al jaciment una teulada d'uralita damunt de bigues de ferro, estructura que evita en part el seu deteriorament, i anys més tard la Diputació de Barcelona hi instal·la un plafó interpretatiu. | 81 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 79840 | Barraca la Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-mateta | XIX-XX | Plena de vegetació i escombraries | Barraca de planta circular excavada a l'estrat geològic de composició granítica amb la coberta interior construïda amb volta de pedra. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al nord-oest. A l'interior hi ha un seient corregut també excavat al nivell geològic. | 08292-133 | Cal Ton Solà. Nucli urbà | 41.5199500,1.7056700 | 392004 | 4597288 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79840-foto-08292-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79840-foto-08292-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També és una de les barrques conegudes com del Pitxaró | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 72056 | Can Genís Paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-paret | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta quadrangular amb teulada de doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Té dos contraforts a l'esquerra per reforçar l'estructura en el desnivell del terreny. Rellotge de sol central en molt mal estat. Porta principal centrada, sense dovelles. Finestra al seu costat dret. En el pis superior s'obren dues finestres. Tipologia de la masia: correspon al tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-54 | Camí Vell de Teià | 41.5256100,2.3091700 | 442364 | 4597338 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72056-foto-08296-54-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 70976 | Barraca de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tiet | XIX | Cabanya de pastor de 3 metres d'alçada. Construcció de pedra seca que servia per guardar les eines del camp. La barraca consta d'una sola habitació que tenia un altell per crear dos nivells dintre de la mateixa habitació. Ocasionalment fins i tot es feia servir com a vivenda. | 08293-93 | La Barceloneta | 42.2190900,1.7998800 | 400950 | 4674799 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70976-foto-08293-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70976-foto-08293-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 98994 | El Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portell-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | Algunes parts del conjunt presenten cert estat de deteriorament. | <p>Conjunt de cinc cases construïdes entre el segle XIX i el XX a l'entorn d'una masia del segle XVI. </p> <p>La part frontal del conjunt ha quedat configurat com un carrer, construït aprofitant el desnivell del terreny en sentit ascendent. Al costat de ponent hi ha la casa principal, amb dos nivells d'alçat i la coberta que fa el desaiguat al costat de ponent. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i a l'angle de la cantonada presenta dos rellotges de sol pintats. La part de llevant s'hauria dividit formant una altra casa. Les dues següents cases són de dos nivells d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les obertures igualment d'arc pla arrebossat. </p> <p>La quarta casa supera en alçada a la resta i incorpora elements d'estil eclèctic, com motllures amb garlandes sobre les obertures, un balcó corregut al pis i una barana de motius circulars al coronament. La darrera casa és com les altres, amb un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla arrebossat. A la part posterior hi ha diversos cossos adossats, dels quals n'hi ha que semblen correspondre's amb cups pel vi.</p> <p>El ràfec de totes les cases llevat de la quarta és amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques, i l'acabat exterior és arrebossat i pintat.</p> | 08161-62 | Veïnat del Portell. | <p>Al fogatge de 1553 hi consta en Canals del Portell. Aleshores la casa era coneguda com el Mas de Coll de Portell. Estava dividida en diversos habitatges, on hi vivien els parcers de Can Canals i Can Benet.</p> | 41.4679500,1.7921800 | 399141 | 4591410 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99005 | La Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca-3 | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | El volum principal pateix cert estat de deteriorament i alguns dels volums secundaris es troben en estat ruïnós. | <p>La Casa Blanca és una masia del segle XVI que va ser reformada als segles XIX i principi del segle XX. </p> <p>La masia està formada per diversos volums superposats, que tanquen la casa principal amb un pati frontal. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Els finestrals de la planta baixa són d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra i els del pis són d'arc pla de pedra carejada amb sortida a balcons amb baranes de forja. Les golfes s'obren amb tres òculs ovalats emmarcats amb una motllura. El coronament està definit per una cornisa motllurada d'on arrenca un capcer semicircular que incorpora un rellotge de sol al centre. A la façana de ponent hi havia una galeria porticada que es va enderrocar. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. L'interior es manté amb la distribució i acabats originals.</p> <p>A cada costat de la casa hi ha un baluard amb una gran portalada, i a la part frontal hi ha els corrals i el celler, alguns en estat ruïnós. Al pati també hi ha un pou datat de l'any '1821'. Al costat de llevant del conjunt hi ha les masoveries. Fora del recinte, al costat de ponent, hi ha l'era encaironada i un cobert en ruïnes.</p> | 08161-73 | Camí de la Fortesa a Can Bou. | <p>Antigament era coneguda com el Mas de les Pareres. L'any 1659 ja la trobem esmentada com a Casa Blanca i hi vivia Joan Canals, i abans hi havien viscut els Mata i els Martí. Va ser una finca amb una important producció de vi. L'any 1917 la va comprar la família Cantí, que hi va fer una reforma. Fa uns anys que la galeria que tenia a la façana lateral es va esfondrar.</p> | 41.4733400,1.7647000 | 396855 | 4592041 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99005-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99005-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99005-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 60307 | Fabricació de sifons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-de-sifons | <p>CAPDEVILA, Lluís; SÁNCHEZ, Ferran (1992). 'Flora i història de Sallent', Sallent, p.85.</p> | XIX-XX | La maquinària està en desús des de fa temps. | <p>Antiga fàbrica de sifons i gasoses de cal Traval que conserva tota la maquinària necessària del procés per a la seva fabricació.</p> | 08191-130 | Als baixos de la casa de Cal Traval | <p>Aquesta fàbrica va començar a treballar en els últims anys del segle XIX.</p> <p>L'any 1901 Pere Riera i Boronat instal·là un motor de gas de 1 CV per a modernitzar el procés de fabricació. El seu desenvolupament màxim el realitza Jaume Riera i Arau als anys 1920. Podia arribar a fer 5.000 ampolles setmanals de sifó i gasosa.</p> <p>Va funcionar regularment fins l'any 1996.</p> | 41.8240000,1.8956000 | 408284 | 4630825 | 08191 | Sallent | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2026-07-15 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 70978 | Edificis Mina Transversal Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-mina-transversal-maria-teresa | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | L'estructura dels edificis és bona, però l'interior es troba en bastant mal estat. | Es tracta dels edificis exteriors associats a la mina Transversal Maria Teresa. Concretament, hi ha tres edificis: les dutxes, les oficines i els tallers. Entrant a l'explanada de la mina, primerament i a mà dreta, trobem l'edifici de les dutxes construït sobre el marge. Aquest és un edifici de planta rectangular, té planta baixa i un pis i està cobert amb una teulada a quatre vents. L'edifici està arrebossat i pintat de color verd. Les finestres són molt grans però la majoria tenen els vidres trencats. El segon edifici que trobem, a peu de mina, són les oficines. Aquest també és un edifici de planta rectangular, planta baixa i un pis, amb el carener perpendicular a llevant. Té dues portes a la planta baixa i moltes finestres. A l'altre banda de la mina hi ha el darrer edifici: els tallers. És una construcció rectangular de planta baixa arrambada al marge i amb coberta a una vessant. Té una gran porta a la façana de llevant i a la resta de façanes grans finestres. Aquestes són construccions molt senzilles, arrebossades i pintades de color blanc, però també estan abandonades. | 08293-95 | Belians | Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre (utilitzat fins el 1962). El transversal Maria Teresa es va obrir l'any 1953, però no va ser fins el 1955 quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que van treure per fer la galeria va tapar la casa de Cal Parcer, per suposat, havent arribat a un acord amb els propietaris. El 1958 es va electrificar la mina: es deixaren de treure les vagonetes amb la força dels animals i es donà un nou impúls a aquell sector. L'any 1961 l'explotació es va mecanitzar amb un 'ARIETE'. També als anys 60, van construir pisos per allotjar-hi els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. L'any 1973 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep (Cercs). Després del tancament, i durant uns anys, a l'interior de la mina s'hi van plantar xampinyons. Però avui en dia la mina està completament tapiada i en desús. | 42.2007800,1.8127000 | 401980 | 4672751 | 1953 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70978-foto-08293-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70978-foto-08293-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | L'Ajuntament utilitza puntualment l'edifici de les dutxes el dia de Reis per tal que els participants s'hi puguin vestir. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 58429 | Cal Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubio | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'entorn és ple de deixalles. | Cal Rubió és una masia construïda al segle XVI, possiblement sobre una edificació anterior, que va consolidar-se en època contemporània El volum principal està envoltat per diversos cossos annexes que formen un pati frontal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis té poques obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc carpanell. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que es troba revestida amb morter de calç. A pocs metres de la casa hi ha una bassa on sobresurt un curiós rellotge de sol. | 08176-39 | Les Torres de Més Avall | Al fogatge de Pujalt de 1553 hi consta en 'Robio de les Torres pus avall' | 41.6944500,1.4115000 | 367815 | 4617071 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 98168 | Casa del c. Taradell 13 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-taradell-13-bis | XX | Els revestiments de la façana i els elements de fusta es troben en procés de degradació. | <p><span><span><span>L’edifici està format per dos cossos diferents i està ubicat entre mitgeres. És d’estructura popular, amb les cobertes de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del cos més gran és arrebossada, allà on s’ha degradat el revestiment es veu el paredat comú de pedra i morter amb refaccions amb maó. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa presenta portal d’arc rebaixat i damunt, al mateix eix vertical, una sortida amb balcó de llosa de pedra i barana de forja amb motius geomètrics. A l'altre eix s'hi situa la porta d’accés al pis i un finestral superior d’arc rebaixat. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color clar. </span></span></span><span><span><span>La cornisa està feta de maons, s'hi observen dues línies paral·leles entre les quals es disposen els rajols ceràmics, creant un ràfec continu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cos més petit sobrepassa lleugerament en alçada l’anterior, té un sol eix, on es disposa un portal a la planta baixa amb els muntants de maó i biga de ferro com a llinda. Al pis, una gran obertura emmarcada i ornamentada en maons es presenta avui desproveïda del balcó. </span></span></span><span><span><span>A la part superior de la façana, una cornisa amb doble filera de maons, una de plana i al damunt una altra disposada en forma dentada, serveix de ràfec abans de la teulada.</span></span></span></p> | 08283-323 | c. Taradell 13 bis | <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de l’any 1900.</span></span></span></p> | 41.8537600,2.2298500 | 436072 | 4633826 | 1900 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100605.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 64496 | Fita de terme del turó d'en Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-turo-den-cuc | XVIII-XX | Com totes les fites, en perill de furt. | Al turó d'en Cuc es conserva una fita de terme, de pedra, de forma paral·lelepípede, que assenyala la partió entre els termes municipals de Sant Pere de Vilamajor, Cànoves, Tagamanent i Montseny. S'hi observa la lletra 'V' inscrita, corresponent a Vilamajor. A tocar de a fita, hi ha clavada al terra una varilla amb uns ferros, subjectada per una gran pedra de pissarra. | 08234-252 | Turó d'en Cuc | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Sant Pere de Vilamajor foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 41.7457200,2.3523500 | 446150 | 4621747 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64496-foto-08234-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99533 | Les Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-flandes | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | Hi ha parts que s'han erosionat a causa de la pluja. | <p>Les Flandes és un espai natural de gran valor geològic i paisatgístic, format per estrats horitzontals de dipòsits d'argiles, margues i materials calcaris. L'acció de l'aigua ha anat erosionant l'argila al llarg dels segles tot creant formacions argiloses de tonalitat vermellosa que han configurat aquest singular paisatge, que té una extensió de 64 hectàrees. Entre les formacions hi creix vegetació, que en bona part ajuda a preservar l'espai.</p> | 08161-109 | Carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia. | 41.5223700,1.7330500 | 394292 | 4597523 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Hi ha un sender que permet recórrer l'espai. | 2153 | 5.1 | 1762|1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 97931 | Can Xic de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-de-la-font | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | Masia en procés de reformes, accés restringit. | <p><span><span><span>El conjunt actual està en reformes i l’accés és restringit. L’aspecte de la masia ha canviat substancialment respecte el que tenia abans de la reforma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de l’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana. Les façanes sud i est s’organitzen en eixos verticals simètrics, en els quals les obertures són de testera recta amb brancals i llinda de pedra escairada. El paredat és de pedra vista. Aquest cos principal hi té adossat al seu costat sud-est un volum annex de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta amb les mateixes característiques que l’edifici principal, i arrebossat exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu estat originari, l’edifici principal tenia un paredat mixt amb tàpia i pedra a les cantonades, amb el sistema del tapial vist. Les façanes no eren simètriques, i les obertures irregulars. L’antic cobert adossat, de tàpia i totxo, tenia obertures diverses, i una escala exterior que avui ha desaparegut. </span></span></span></p> | 08283-190 | Nord-oest de Tona | 41.8611100,2.2293500 | 436038 | 4634643 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-892.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 65758 | La Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada-0 | <p>CAMPS, Joaquim de, CATALÀ, Francesc (1979). Les cases pairals catalanes. Destino. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XVII | El desús en el que es troba la masia provoca un deteriorament progressiu. | <p>La Cortada està situada en un punt elevat en la vall de la riera de Merlès i al nord del nucli de Santa Maria de Merlès, uns metres al nord-oest d'Escrigues i al sud del Palau del Roc. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer i segon pis, i golfes, amb una torre de planta quadrada i alçada superior adossada a la cantonada sud-oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats en el volum principal i amb filades de carreus treballats a bona part de la torre quadrada, especialment a la part superior. Tot el conjunt té les cantonades delimitades amb carreus treballats i la teulada, reformada modernament amb bigues de portland, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum principal, i de quatre vessants en la torre quadrada. Completen el conjunt diverses estructures que envolten el casal tancant un pati al nord, oest i sud de l'edifici, però que s'estén especialment davant la façana principal, on hi ha l'era parcialment enrajolada. La façana principal, orientada a l'oest té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb un escut just sobre la clau de l'arc. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, totes amb ampit de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un mur de pedra que uneix la masia amb la masoveria deixant un accés entre els dos edificis, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra treballada, i amb la data de 1869 inscrita. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i diverses estructures bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra adossades. Al primer pis hi ha cinc finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, dues amb pedra treballada i dues de reformades. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La part esquerra de la façana forma un queixal on hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i un porxo a nivell de primer pis, sustentat amb un pilar de pedra quadrat sobre el que reposa una columna també de pedra. La façana est és la única de l'edifici que no queda tancada dins un pati. Està dominada per un robust contrafort que s'estén de banda a banda en tot el nivell de planta baixa. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i tres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb la data de 1860 inscrita. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada i amb la base, molt malmesa, també de pedra, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dos matacans, un a cada cantonada. Aquests matacans circulars estan bastits amb cinc filades de grans carreus treballats col·locats a trencajunt, amb una base circular de tres nivells que s'eixamplen progressivament. Les poques obertures que contenen són de dimensions molt reduïdes i consisteixen en un petit forat entre carreus. Els dos matacans queden coronats amb la mateixa teulada de l'edifici. La façana sud mostra els diferents volums que formen la masia. A l'extrem esquerre hi ha un cos adossat amb els murs arrebossats amb una única obertura de forma apaïsada a nivell de planta baixa. Adossada a la seva dreta hi ha la torre de planta quadrada que presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada als nivells de primer, segon, tercer i quart pis, la inferior de les quals, al primer pis, amb ampit motllurat.</p> | 08255-2 | Sector central del terme municipal | <p>La Cortada es troba documentada l'any 1093, quan era tinguda en indivís amb la Pabordia de Berga del monestir de Ripoll. Apareix també documentada en els fogatges de 1497 i 1553. És la casa pairal dels Oriola-Cortada, comtes de la vall de Merlès. Els Cortada, residents a Vic, foren homes actius en totes les guerres de l'època moderna. Durant la Guerra de Successió, eren actius en el bàndol de l'arxiduc Carles d'Àustria. L'any 1714 la pubilla de la Cortada es casà amb Josep d'Oriola i de Guanter, de la casa pairal de can Rama a Ripoll; s'adjuntaren així dos grans patrimonis. El descendent d'aquest matrimoni fou alcalde de Vic i mestrat de Ronda, cavaller de l'ordre de Carles III i cap polític liberal. Isabel II atorgà a la família el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Alfonso Oriola-Cortada. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg dels segles XVII i XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval.</p> | 42.0080600,1.9790900 | 415461 | 4651175 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65758-foto-08255-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65758-foto-08255-2-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la seva dreta hi ha adossat el volum principal que queda dominat per una imponent eixida que ocupa gran part de la façana. A nivell de planta baixa hi ha dues grans arcades rebaixades emmarcades amb pedra treballada que actualment estan tapiades. En una hi ha una porta emmarcada amb maó i en l'altre una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis, sobre una motllura que ressegueix tota la façana separant els nivells de planta baixa i primer pis, hi ha una gran eixida, delimitada als extrems amb pilars de pedra treballada i al centre per un pilar, també de pedra treballada. El pilar està format per diversos trams separats amb motllures. Al tram inferior hi ha una decoració que imita petits carreus i al superior el pilar és bisellat, amb vuit petites esferes esculpides als extrems superior i inferior de les quatre cantonades rebaixades. A l'interior de l'eixida hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la finestra de l'extrem dret, amb la inscripció 'DON JOAN BAPTISTA DE CORTADA CORONEL DE INFANTARIA & .... 1726'. Al segon pis es repeteix la disposició, amb una gran eixida ubicada sota teulada, tot i que en aquest cas és delimitada als extrems per cantonades diferenciades amb carreus treballats. El pilar central, continuació del primer pis, té en aquest cas quatre trams diferenciats, amb l'inferior decorat imitant petits carreus i els tres superiors, de diferents longituds, bisellats i separats per motllures. L'eixida queda tancada per una barana de fusta motllurada. A l'extrem dret de la façana, en l'espai que queda entre l'eixida central i l'extrem de l'edifici, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la base, molt malmesa, de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis. Al voltant de l'edifici hi ha un pati tancat amb diverses estructures d'ús agropecuari. En destaca la pallissa, a l'extrem oest del conjunt i amb la data de 1833 inscrita, l'era parcialment enrajolada, que conserva alguns dels carreus treballats que la delimitaven, un dels quals amb la data de 1833, i la gran porta que dóna accés al pati, situada al nord i que conserva els guarda-rodes de pedra treballada a la part inferior, un dels quals amb la data inscrita de 1863. | 94 | 46 | 1.2 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 99791 | Font del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Al costat s'hi han apilat teules. | <p>Font situada en un un muret de pedra que forma un parterre davant la masia del Freixe. El mur està revestit amb formigó, on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. Les restes vegetals no permeten veure les característiques de la pica. Al davant hi creix un plàtan i en un costat hi ha una bassa buida que es devia omplir de l'aigua sobrant.</p> | 08161-123 | Masia el Freixe. | 41.4806000,1.7401500 | 394817 | 4592876 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99791-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99791-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La mànega que hi ha al costat fa pensar que l'aigua és reconduïda en un altre punt. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99792 | Pont del camí de Can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-de-can-selva | XIX | Es troba cobert de vegetació i té alguna fisura. | <p>Pont d'un sol tram que permet creuar el torrent del Vendrell per accedir a Can Selva. És una estructura construïda al segle XIX. S'obre a banda i banda en arc de mig punt de ceràmica a plec de llibre. L'interior té una volta de canó de maó a sardinell. El parament del mur és de pedra lligada amb argamassa. No té baranes a la part superior.</p> | 08161-124 | Torrent del Vendrell. | <p>Va ser construït per facilitar l'accés a la masia.</p> | 41.4867000,1.7348100 | 394381 | 4593560 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99792-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99792-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 98069 | Font de Güells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guells | Espai força deteriorat, cisterna vandalitzada. Estructures de ferro a la font. | <p><span><span><span>Font ubicada al marge del Torrent de Güell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és situada en una paret de pedra de molt poca alçada respecte al terra. Brolla a través d'un broc de ferro que a vegades queda submergit al bassal d’aigua. Una cinquantena de metres a l'est i a peu de camí hi ha el sobreeixidor de la font. Aquest és una cisterna d'obra arrebossada arran de camí, amb un registre a la part de dalt i un broc de ferro al lateral per on raja l'aigua sobrant.</span></span></span></p> | 08283-277 | Torrent de Güells. Cruïlla carreteres N141C i BV5303. | 41.8403000,2.1975000 | 433373 | 4632356 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-cisterna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-font-de-guells-tona-osona.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges de Carlos IM i Enric Costa. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 62961 | Cal Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonic | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 218).</p> | XIX | Part posterior i cobert presenten un cert estat precari | <p>Casa de pagès de dimensions petites que es troba situada a l'únic carrer del nucli de Sant Mateu. Es tracta d'una sola construcció que acull dues cases: a l'esquerra cal Bonic i a la dreta can Basiga. El conjunt de l'edificació té una planta irregular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el carrer, presenta un distribució irregular. La part de cal Bonic té un portal amb brancals de pedra i rematat amb maó i un balcó al pis superior. L'accés actual es fa per un lateral que dóna a un pati posterior, entre dos petits cossos adossats.</p> | 08229-108 | Pla de Sant Mateu | <p>Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta casa (igual que la de can Basiga) és el 1850. Juntament amb cal Pich va conformar l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, molt a prop de la masia de can Pla i de l'església parroquial.</p> | 41.7965900,1.7328500 | 394723 | 4627968 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 58403 | Sant Joan de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-torres | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. | XIV-XVII | Està coberta de vegetació. | La capella de Sant Joan de les Torres va ser construïda en època medieval, probablement al segle XIV. Fou reconstruïda al segle XV i s'hi afegí el campanar al segle XVII. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i té la façana de migdia adossada a Ca l'Ermità. Només és visible la façana de llevant; les restants estan cobertes de vegetació. En aquesta hi ha un petit portal d'arc escarser ceràmic, que va ser incorporat posteriorment. A la part de ponent hi ha adossada la sagristia i en sobresurt un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-13 | Les Torres | Es tracta d'una petita capella sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt. La primera notícia que es té de l'edifici data de l'any 1329, tot i que és possible pensar que podria tenir un origen romànic. Durant els terratrèmols que afectaren Catalunya entre els anys 1427 i 1428 l'església quedà molt malmesa i s'hagué de reconstruir l'any 1428. En la visita pastoral de 1599 el bisbe Robuster va manar cobrir la capella i arranjar el seu campanar. Segons podem veure en les successives visites pastorals del segle XVII, la capella tenia priors que portaven un llibre de comptes on administraven les seves terres i llegats i en rendien comptes al rector. Probablement aquest càrrec el regentaven els propis veïns. Les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista, junt amb els exvots de les parets, foren retirades al segle XIX i es posà una nova imatge de la Divina Providència. L'any 1885 només s'hi celebraven 4 misses a l'any. El rector de Pujalt Mn. Jaume Corbatera, va manar fer reformes a la capella l'any 1917, entre les que consta que fou pintada per Josep Corrons de Manresa. Aleshores s'hi celebrava un aplec el dilluns de Sincogesma. Durant la Guerra Civil quedà malmesa, tot i que els objectes litúrgics foren custodiats a la masia Terrats. L'any 1945 s'hi celebrà missa de nou i segons Mn. Pladevall l'any 1977 encara hi havia culte. La capella està situada al veïnat de les Torres de la Ceriola. | 41.6989800,1.4158700 | 368188 | 4617568 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La campana ha estat robada recentment. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.