Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73889 | Riera de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-goda | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Es tracta d'un espai definit per a la protecció d'una de les poblacions més ben conservades de cranc de riu autòcton de Catalunya.</p> | 08008-135 | Zona a l'entorn de la Riera de la Goda | 41.5637600,1.4530000 | 371008 | 4602498 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Presenta una superfície total de 38 Ha | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74108 | Gorg de la Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-resclosa | <p>El gorg de la Resclosa és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un bell racó situat en un dels desnivells de la riera on, passades les restes d'una antiga resclosa, hi ha un salt d'aigua. Aquesta cau en un gran gorg de forma ovalada on hi afloren alguns blocs de pedra.</p> | 08014-168 | Riera de Martinet | 41.7875000,2.2522000 | 437863 | 4626453 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74108-foto-08014-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74108-foto-08014-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95128 | Penya del Portinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol | <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-484 | 41.5803480,2.5573905 | 463104 | 4603279 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38299 | Font i elements del jardí de Can Cusani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-elements-del-jardi-de-can-cusani | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX-XX | Es troba en estat de total abandó, parcialment en runes o sota els efectes de bretolades. | <p>La Font és realment d'un safareig, que rebia l'aigua d'una mina. El que es detaca és l'entorn proper de la font, on trobem una mena de glorieta, un dipòsit elevador d'obra de maó massís adossat al seu recinte de maquinàries, i l'ajardinament amb exemplars d'eucaliptus, plataners, palmeres, destacant un magnífic xiprer. Prop del safareig també hi podem trobar les cavallerisses de la propietat; uns estables amb coberta a dues aigües i decoració a la façana, on s'hi pot veure un cap de cavall fet de ceràmica.</p> | 08009-306 | Veïnat del Cros. Camí del Cros, al costat de Can Bartrina | 41.5365900,2.4115600 | 450915.04 | 4598493.52 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment sembla que la conducció de l'aigua està trencada, ja que no raja pel broc del safareig. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37921 | Carex grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii | BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. GUTIÉRREZ, C. (2004). Aplicació del Pla de conservació de la flora vascular al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. SAEZ, LL. i SORIANO, I. (2000). Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 68: 35-50. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral. VV. AA. 2000. Lista Roja de la Flora Vascular Española (valoración según categorias UICN). Conservación Vegetal, 6 (extra). | Es troba en un talús d'una pista forestal que està esllavissat. Si es repara l'esllavissada amb maquinària es podria eliminar aquesta població. | Ciperàcia molt rara als Països Catalans que es troba fent petites poblacions de molt pocs individus a la Serralada Litoral i a un punt de la Garrotxa. Al Parc del Montnegre i el Corredor només es coneixia una única població a una riera tributària de la riera de Canyamars, i fruit del treball de camp n'hem localitzat una segona població dins del Parc, concretament a la conca de la riera de Sobirans d'Arenys de Munt, al marge d'una pista forestal (esllavissada) que va del Corral d'en Forn cap al Montalt, prop d'un torrentet. | 08007-236 | Pista forestal que va del Corral d'en Forn cap al Montalt | 41.6084400,2.5051800 | 458770 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al Maresme no havia estat retrobat fins fa pocs anys (1998) d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917.És un tàxon inclòs a la Lista Roja de la Flora Vascular Española i al Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya, Tàxons no endèmics en situació de risc, en ambdós casos dins de la categoria VU: Alc, B1+2bc, D2 que correspon a: VU = vulnerable, B1+2bc = Distribució petita i disminució o fluctuació de les poblacions (fragmentació severa amb no més de 10 localitats i declinació contínua segons àrea, extensió i/o qualitat de l'hàbitat i per ocupació de l'hàbitat). D2 = Població molt petita o restringida amb àrea d'ocupació inferior a 100 km2 o menys de 5 localitats.El Carex grioletii també està inclòs al Catàleg de Flora Amenaçada del Parc de la Serralada Litoral i al Pla de Conservació de la Flora del Parc Natural del Montnege-Corredor, en aquest darrer cas, com a espècie de presència probable al Parc però no segura, per tant, aquesta cita confirma la seva presència dins del Parc del Montnegre-Corredor. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38308 | Cases de cos del C. Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-c-gran | XIX-XX | En general en bon estat. Recentment restaurades. | <p>Conjunt de tres edificis de cos, incloent-hi Ca la Marí. De diferents alçades, el núm. 39 amb una remunta posterior, destaquen pels esgrafiats i elements decoratius en façana, de forja i pedra artificial.</p> | 08009-315 | Nucli urbà. C. Gran, 35-39 | 41.5547100,2.4010000 | 450048.06 | 4600511.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'edifici en el núm. 39 presenta en la seva façana lateral la inscripció amb la data 1931. | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38088 | Aplec de Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents.</p> | 08009-73 | Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. | <p>Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38264 | Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix-can-jover-mas-ribas-de-llado | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | Recentment ha estat objecte d'una restauració, s'han mantingut aspecte i volumetria originals. | <p>Conjunt de finca d'estiueig, format per casa i ermita. L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, té una torre mirador en una de les cantonades. La coberta combina teulada a quatre aigües i terrasses amb balaustrada. En les façanes destaquen els motius neogòtics de decoració de les obertures i remats.</p> | 08009-271 | Nucli urbà. Ptge. Jover | 41.5488500,2.3975000 | 449751.05 | 4599862.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jardí d'estil colonial, amb espècies arbòries tropicals i autòctones, a la manera dels jardins exòtics de l'època. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38030 | Font Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot | PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. | 08009-15 | Veïnat de Lladó | 41.5497100,2.3843900 | 448659 | 4599966 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 40499 | Pèlag del Cabre/Pèlag dels Tres Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-cabrepelag-dels-tres-torrents | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Es tracta d'un gran pèlag que fa un salt. Es troba a la riera dels Brivons, just a la sortida del terme municipal d'Avinyonet, on es troba amb el torrent de Santa Fe i amb un altre de petit. A la banda esquerra del pèlag hi ha una font, la del Pèlag. Es tracta d'un paisatge enclotat però d'un innegable valor paisatgístic.</p> | 08013-189 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3954200,1.7477800 | 395317 | 4583410 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40499-foto-08013-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38226 | Tapissos de Grau Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapissos-de-grau-garriga | XX | <p>Tres tapissos, situats darrera de l'altar major, realitzats en tècnica mitxta.</p> | 08009-233 | Nucli urbà. Altar Major de Sant Julià | 41.5541600,2.4011200 | 450057.06 | 4600450.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Grau Garriga | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38153 | Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viola-suau-viola-suavis-ssp-catalonica | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Creix prop de cases d'una urbanització i d'un camí de sorra, s'han observat abocamants de residus prop de l'espècie i l'esbarzer entra en competència per l'espai | <p>Viola de flors blanques considerada molt rara i endemisme dels Països Catalans. Només s'ha trobat un rodal de no més de 4 m2 al torrent de Cirés, prop d'uns habitatges i d'un camí, cosa que agreugen la seva conservació.</p> | 08009-160 | Torrent de Cirés | 41.5475200,2.3960000 | 449625.05 | 4599715.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Caldria emprendre mesures de cara a assegurar la seva conservació. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38228 | Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-11 | XX | <p>Edifici de cos ample, de planta baixa i pis, amb un pati lateral. Pel que fa a la façana de carrer, presenta una tribuna vidriada, coberta amb una semicúpula de rajoles de color esmaltades; la seva decoració es basa principalment en elements en volum formant frisos i balaustrades; també destquem el fanal de ferro forjat que penja de l'esmentada tribuna. Podem veure la data de 1920 escrita en el medalló. La finca també ocupa un pati adossat, que separa del carrer una tanca d'obra i ferro forjat, amb motius escultòrics coronant les pilastres d'obra.</p> | 08009-235 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom 11 | 41.5539200,2.3992100 | 449898.06 | 4600424.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | El conjunt format amb la casa del núm. 13 era conegut com les Cases Català-Marfà Muniesa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38154 | Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-torrent-de-can-comalada | <p>Arbreda de Plàtans (Platanus x hispanica) de grans dimensions situats al llarg del torrent de can Comalada, des de la bassa artificial que hi ha al marge esquerre del torrent fins al camí d'aigües amunt que va de can Comalada a la Caseta, a uns 400 metres cap al NE de can Castells.</p> | 08009-161 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5668500,2.4047100 | 450366.07 | 4601857.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 73888 | Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clariana | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Aquesta àrea està assentada sobre un material sedimentari de l'oligocè amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos, accentuant la litologia superficial d'aquests últims en la conca i en el llit del riu. Són guixos formats per precipitació i sedimentació de les sals marines en l'oligocè, en evaporar les últimes llacunes d'aigües de mar que cobrien aquesta zona, i que suggereixen elevades concentracions de sulfat de calci i carbonats en els sediments del riu. Flora característica de guixos amb abundants endemismes. Formacions de pineda de pi blanc, coscollars, romerars i pastures gipsícola. Entre la fauna cal destacar la presència del cranc de riu. Espai caracteritzat per l'abundància de guixos, el que determina el seu paisatge i la flora gipsícola que s'assenta sobre ell. Existeix a més una població important de cranc autòcton al Clariana.</p> | 08008-134 | Tram de la Riera de Clariana | 41.5885400,1.4895900 | 374107 | 4605196 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73888-foto-08008-134-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquesta zona el 62% de l'extensió la formen camps de cereals, un 22% matolls, garrigues, maquis, un 11% de bosc de coníferes, etc. Presenta una superfície total de 463.27 Ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38089 | Llegenda de la Mare de Déu del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. | <p>'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'.</p> | 08009-74 | <p>La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38232 | Casa al carrer Sant Domènech, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 | XX | <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> | 08009-239 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 | 41.5540800,2.3983000 | 449822.06 | 4600442.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 74106 | Gorg de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-picamena | <p>El gorg de Picamena és un clot situat a la riera d'Avencó, després del pont de Picamena. Es tracta d'un gorg allargat, d'una amplada considerable. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera que fa que sigui un indret molt ombrívol.</p> | 08014-166 | Riera d'Avencó | 41.7889700,2.2892700 | 440945 | 4626590 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74106-foto-08014-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38234 | Tram del C. Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-domenec | XX | <p>Cases de cos, originalment de planta baixa, construïdes en sèrie. Algunes d'elles han aixecat una planta més, però es manté la línia de ràfec original. La casa de la cantonada pertany a la finca del C. Santa Sofia, 4, amb la mateixa decoració de rajoles vidriades i elements de ferro forjat a les reixes.</p> | 08009-241 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 3-9 | 41.5541800,2.3982000 | 449814.06 | 4600454.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38146 | Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frare-cugot-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Les poblacions es troben en recessió pel creixement de la pedrera de la Feu, pel creixement de l'alzinar i la bardissa (que tapa la llum) i per abocaments de residus | <p>Especie vegetal de distribució relictual a Europa, considerat molt rar a nivell dels Països Catalans, localitzant-se únicament poblacions molt esparses a punts concrets del litoral mediterrani, on viu en espais oberts, més o menys assolellats, sobre sòls sorrencs o pedregosos. A Argentona trobem com a mínim tres poblacions ben constituïdes, una a la pedrera de la Feu, l'altra prop del pont de l'Espinal i la tercera a la Brolla d'en Ballot.</p> | 08009-153 | Pont de l'Espinal, pedrera de la Feu i brolla d'en Ballot | 41.5850700,2.3791800 | 448252.08 | 4603894.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Es diferencia de la subespècie 'vulgare', més comuna, per tenir l'apèndix de l'espàdix inflat i no ser exsert. El Parc de la Serralada Litoral està duent a terme accions d'estudi i conservació d'aquesta espècie. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37945 | Font de l'Aigua Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laigua-roja | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 11. | No rajava | Font de vessant arranjada l'any 1995, quan li van fer una petita paret frontal d'on surt un galet de ferro que fa anar l'aigua a una pica que havia servit d'abeurador pel bestiar, ja que tenia un sobreeixidor al límit superior i sempre quedava plena d'aigua. L'aigua sobrant queia per la paret de la pica i seguia el seu curs pel sòl. Actualment, la pica té un desguàs. A la paret hi ha el nom de la font en dues rajoles: lletres blaves sobre fons blanc i revora blava. A les rajoles, també posa entre parèntesi 'ferruginosa'. | 08007-260 | Camí de la Creu de Rupit | Era una font de pas on el bestiar hi podia beure, gràcies a la pica que feia d'abeurador. El nom d'aquesta font prové de la seva ferruginositat. Restaurada l'any 1995, i arranjament de la conducció per un minaire l'any 2005. | 41.6136600,2.4994300 | 458294 | 4607004 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38149 | Riera de Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-riudameia | <p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - TARRUELLA, X. (1991). Itinerari per la vall de Riudameia. Natura.</p> | Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>La riera de Riudameia, també anomenada riera de Pins o d'Òrrius, discorre per la vall de Riudameia en direcció NW el primer quilòmetre des de la desembocadura, girant a SW fins la capçalera. Es troba encaixonada per la serra d'Ameia (340 m), el puig d'Ameia (425 m), el puig Guinard (410 m), el Turó de Séllecs (534 m) i el Turó de ca l'Amat (425 m) pel N i NW i pel turó d'Aquença (374 m) pel SE. Quant a vegetació, podem fer un recorregut per diverses comunitats vegetals (força degradades però) atenent al grau d'humitat freàtica i a l'alteració antròpica. Així la part baixa de la riera trobem un alocar degradat amb vegetació ruderal i canyar. Aigües amunt, fins a una 3 km, la vegetació que hi ha és una omeda molt degradada amb bardissa i alzinar. Seguidament trobem una verneda molt degradada amb plantacions de caducifolis i bardissa. Finalment, a la capçalera de la riera hi trobem una avellanosa degradada amb plantacions i bardissa.</p> | 08009-156 | Veïnat de Pins. Vall de Riudameia | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38149-foto-08009-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Algunes de les comunitats presents a la riera de Riudameia són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE): l'Alocar (codi 92D0) no prioritari, l'Omeda (codi 92AO) no prioritari, i la Verneda (codi 91E0) hàbitat prioritari. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38144 | Brolla d'Albada del Pujolar i Rocar d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-dalbada-del-pujolar-i-rocar-den-serra | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOSA, J.M. (1975). Aspectos de la vegetación del coll de Burriac. Anal. Inst. Bot. 32 (2). - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana.</p> | <p>Brolla d'albada (Anthillido cytisoidis -Cistetum clusii) localitzada des de la muntanya del Pujolar fins al rocar d'en Serra, tot i no formar una massa contínua. Comunitat arbustiva d'ambients secs i assolellats, dominada per l'albada (Anthyllis cytisoides), petit arbust gris blanquinós de flors grogues, acompanyat pel llistó (Brachypodium retusum), l'estepa blanca (Cistus salvifolius), la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), el garric (Quercus coccifera), la gatosa (Ulex parviflorus) o el romaní (Rosmarinus officinalis) entre d'altres espècies.</p> | 08009-151 | El Pujolar i rocar d'en Serra | 41.5535800,2.3858400 | 448783.05 | 4600394.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38144-foto-08009-151-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La particularitat d'aquesta comunitat és que aquestes poblacions d'Argentona corresponen gairebé al límit més septentrional de la distribució als Països Catalans, a excepció d'una petita població al cap de Creus i el Rosselló. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38145 | Carex grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii-0 | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | <p>Ciperàcia molt rara als Països Catalans on només es troba en petites poblacions de molt pocs individus al Montnegre, al Tibidabo i al Parc de la Serralada Litoral. Al Parc, no havia estat retrobada fins fa pocs anys d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917. Viu a clarianes i zones de mitja ombra a les avellanoses, sobre sòl eutròfic. Argentona és una de les zones amb més poblacions, localitzant-se al torrent de Burriac, torrent de l'Espinal, riera de Clarà i turó de Cirés.</p> | 08009-152 | Torrent de Burriac, torrent de l'Espinal, riera de Clarà i turó de Cirés | 41.5431100,2.3891100 | 449047.05 | 4599230.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38145-foto-08009-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38145-foto-08009-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39850 | Font de Cabrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrassa | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella. | 08012-622 | Horta d'Avinyó | 41.8083300,2.0343400 | 419786 | 4628946 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39850-foto-08012-622-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38139 | Arbreda del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-marti | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Arbreda en galeria que ressegueix el tram mig del torrent de can Martí, constituïda principalment per pi pinyer, alzina, roures i lledoner, alguns d'ells de grans dimensions. Creen un ambient molt ombrívol i frescal, òptim pel pas de fauna, i ajuden a consolidar i evitar l'erosió dels marges de la riera en èpoques de rierades.</p> | 08009-146 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5663700,2.4078000 | 450624.07 | 4601801.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38139-foto-08009-146-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Catalogada per l'Ajuntament d'Argentona com a arbreda del torrent de can Castells, tot i que està situada al torrent de can Martí, per tant, hem adoptat el nom del torrent on està situada l'arbreda. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38095 | Llegenda dels repica truges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges | <p>CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona.</p> | <p>Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Granollers!'</p> | 08009-80 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 38140 | Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-monumental-de-la-brolla-de-labril-den-ballot-i-den-nadal | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc més important del municipi d'Argentona, format per un conjunt de comunitats vegetals lligades a la complèxida de l'alzinar (comunitats relacionades dinàmicament, sèries de degradació), així podem trobar des de zones amb alzinar quasi pur, passant per alzinar barrejat amb pins, brolles arbrades i brolles. A l'estrat arbori trobem principalment pi pinyer (Pinus pinea) i alzina (Quercus ilex ssp ilex), amb roure martinenc (Quercus humilis), roure cerrioide (Quercus cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna) a les zones més obagues i humides. Als llocs més alterats hi domina l'arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), diverses estepes (Cistus albidus, C. monspeliensis) o la gatosa (Ulex parviflorus).</p> | 08009-147 | Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal | 41.5463000,2.3690000 | 447372.05 | 4599596.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | No ens ha d'estranyar veure el topònim de brolla (que fa referència a bosquina perenifòlia mediterrània formada per arbusts i mates de fulla petita, amb algun arbre espars) on ara trobem una massa forestal densa i rica en espècies, amb zones de brolla força arbrada. Mirant fotografies aèries dels anys 60 es pot veure que en aquelles dates s'explotaven forestalment aquests boscos i per això hi havia aquestes comunitats de degradació de l'alzinar que ara trobem. Tot i això, em cregut pertinent conservar el topònim contradictori, alhora d'històric, de Brolla per referir-nos on hi ha una arbreda. La majoria d'aquesta arbreda està dins el PEIN de la Conreria -Sant Mateu -Céllecs. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Propietaris: ACA, Eduard Fortí Güell, Joaquim Gallifa Saborit, Fernando Fortí Güell, Jaume Casanovas Abril, Rosario Carles-Tolrà López-Montenegro, Aigües de Mataró, S.A, Emili Fortí Ros, Josefa Güell Teixidó, Mercè Castella Font, Carme Cabot Carbonell, Enric Mallol Tolrà, Josep Roca Vilaseca, Mª Lluïsa Cunill Puig, Mª Rosa Arbex Sánchez, Pere Cañellas Viñolas, Josep Mª Busca Colell, Josep Lluís Ferrer Amor, Fernando Gallemí Prim, Francisca Mañà Turrell, Josep Mª Gallifa Espinell, Josep Casas Abril, Maria Figueras Figueras, Ramon Moré Barbarà, Jaume Casanovas Rigola, Joan Mauri Planas, Leandro Jover Andreu | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38246 | Tram del C. Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-baro-de-viver | XX | <p>Cases de cós de gran sobrietat. Són de cos ample, de planta baixa i pis, però per la seva configuració de façana, amb les obertures classiques de portal i reixa en planta baixa i balcó i finestra en planta pis, sense cap concessió a la decoració o detalls ornamentals, contrasta fortament amb els xalets d'estiueig de la resta del carrer.</p> | 08009-253 | Pg. Baronia de Viver, 40-42 | 41.5502300,2.3973400 | 449739.05 | 4600015.53 | 1900-20 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38428 | La cabra d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-dor | APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'. | 08010-79 | Serrat de la Cabra d'Or | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38009 | Alzines Grans del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-grans-del-torrent-de-vera | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex ssp ilex) que creixen als marges de la part mitja del torrent de Vera. Tot i no formar una massa contínua, ans al contrari, estan bastant esparses, tenen un tamany considerable i són un dels últims vestigis de la vegetació d'aquest curs fluvial tan transformat. Hi podem trobar també algun roure, canya, alocs i vegetació ruderal.</p> | 08009-100 | Torrent de Vera | 41.5499600,2.4170400 | 451382.06 | 4599974.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38009-foto-08009-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | S'ha observat força soques d'alzina tallades que tenen grans dimensions. Aquestes alzines estan afectades per abocaments de runa, murs, el camí que passa pel mig de la llera, la freqüentació, etc. Moltes de les alzines tenen poca vitalitat, presentant poc fullatge i algunes d'elles branques mortes o corcades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 74110 | Balma de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-serra | <p>Balma situada sobre el camí de Can Serra de l'Arca, poc abans d'arribar a la masia. Està formada per un gran bloc de pedra sorrenca vermella , que sobresurt per sobre el camí i que forma una petita cavitat a sota.</p> | 08014-170 | Camí de Can Serra de l'Arca | 41.7749000,2.2683500 | 439193 | 4625043 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 38130 | Alocar de la riera de Riudameia o de Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-riudameia-o-de-pins | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Comunitat en retrocés degut a l'ofegament per l'alzinar, la canya i la bardissa, també és important l'agressió que suposa l'ús de la llera com a camí i pas de cotxes així com obres que s'han dut a terme prop de la riera. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), actualment només trobem retalls fragmentaris del que abans devia haver estat un alocar ben constituït. Així trobem l'alocar barrejat amb alzinar, canyar i espècies al·lòctones com ara els pollancres cultivars, la robínia o l'ailant.</p> | 08009-137 | Veïnat de Pins.Tram baix de la riera de Riudameia | 41.5769100,2.3788600 | 448219.07 | 4602988.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38130-foto-08009-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38131 | Alocar del torrent de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-mada | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'estassada dels marges. Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar força fragmentat que ressegueix els dos marges de la part mitja del torrent de Madà, al tram comprès entre la carretera B-502 i can Garí. Trobem peus d'aloc barrejats amb canya, alzines, roures i bardissa.</p> | 08009-138 | Torrent de Madà | 41.5383800,2.4122000 | 450969.04 | 4598691.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38131-foto-08009-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38127 | Roures africans del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-africans-del-torrent-de-can-marti | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Grup de roures africans (Quercus canariensis) de gran port que creixen al marge dret del torrent de can Martí, just per sota del trencant que va a can Castells.</p> | 08009-134 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5641000,2.4068200 | 450540.07 | 4601550.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38127-foto-08009-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38128 | Teix de can Puig i Cadafalch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-can-puig-i-cadafalch | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Teix (Taxus baccata) situat al jardí de can Puig i Cadafalch, a la plaça de Vendre. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu femení, així a l'estiu es poden veure els fruits rogencs, anomenats arils, que són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica.</p> | 08009-135 | Nucli urbà. Can Puig i Cadafalch. | 41.5547300,2.4001600 | 449978.06 | 4600513.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38128-foto-08009-135-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38254 | Can Zacarini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-zacarini | XX | S'han efectuat uns recents treballs de manteniment. | <p>Edifici de planta baixa i pis que respon a la tipologia de xalet d'estiueig de tipus aïllat. Incorporació de tribuna en una façana simètrica, emmarcant l'entrada. Disposa d'un pati d'accés elevat, a qual s'arriba amb una escalinata des del carrer. La tanca és a base de balaustrades, d'un estil bastant sobri que contrasta amb els vitralls acolorits de la fusteria de la tribuna.</p> | 08009-261 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 36 | 41.5504100,2.3973000 | 449736.05 | 4600036.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38133 | Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-dels-torrents-de-can-marti-can-cabanyes-i-de-la-raimina | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'ús de la llera com a camí de pas de vehicles. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar fragmentari que ressegueix els dos marges de la part baixa dels tres torrents (de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina), barrejat amb canyar, bardissa, pins i alzinar. Es pot trobar exemplars de gran port i en alguns punts formen masses força denses.</p> | 08009-140 | Veïnat de la Pujada. Torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | 41.5592500,2.4075200 | 450595.06 | 4601011.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38133-foto-08009-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 78904 | El bandoler Matagossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-matagossos | XX | <p>Segons tradició popular, en Matagossos era un bandoler que delinquia per aquests verals. Era fill de Can Serra de l'Arca i vivia amagat al bosc de la casa. Entre les malifetes que li atribueixen, hi ha la col·locació d'una bomba en un local del poble i l'assassinat del masover de la masia de la Figuera. Un caçador va trobar el seu amagatall de manera fortuïta; aquest va revelar el lloc on s'amagava i fou mort allà mateix.</p> | 08014-191 | Aiguafreda | <p>En el registre fet pel Museu de Granollers dels morts de la Guerra Civil, trobem el maqui Pere Serradelarca Pou, àlias Matagossos. Consta que va ser mort per la Guàrdia Civil el 30 d'octubre de 1947.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 74111 | Balma de Gasuac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gasuac | <p>Balma situada a la zona del Sot Fosc, prop del torrent del Pollancre. Està formada per grans blocs de pedra sorrenca, sota els quals hi ha un caminet i una cavitat de poca alçada. L'erosió causada per l'aigua fa que els blocs presentin formes sinuoses. A l'interior és habitual trobar-hi rat-penats.</p> | 08014-171 | Sot Fosc | 41.7970000,2.2665100 | 439061 | 4627498 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 41004 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-1 | <p>Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.</p> | 08013-210 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3523700,1.7798500 | 397931 | 4578593 | 1934 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40505 | Celler de cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-mestres | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta irregular, adaptat al terreny natural, amb tres naus . Combina les naus amb encavallades de fusta amb zones de sostre pla. Combina la pedra de maçoneria irregular amb el totxo, tot buscant el joc estilístic de la combinació de materials. Els paraments són de pedra i els recercats i elements decoratius, de ceràmica. Els vanos estan coberts amb arc escarser a la nau central amb timpà i òcul sobre l'accés i decoració mixtilínia, mentre que tenen llinda plana a la zona de façana de teulada terrassada, que es corona amb barana calada de totxo vist. Les entrades laterals són les típiques d'aquest tipus de construcció per tal de permetre descarregar i emmagatzemar el raïm. Al seu interior es conserven les botes de vi.</p> | 08013-195 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Agrupacions agrícoles de l'any 1927: Sindicat Agrícola d'Avinyonet I Unió Rabassaires de les Gunyoles (SADURNÍ, 2001).</p> | 41.3523400,1.7804800 | 397984 | 4578589 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un molt bon exemple de celler tradicional al nucli de Les Gunyoles. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38103 | Eucaliptus de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-la-caseta | <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) que creix entre la Caseta i el camí d'accés. Dimensions: Perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> | 08009-110 | Veïnat de la Pujada. Finca de La Caseta | 41.5639700,2.4056900 | 450446.07 | 4601536.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38103-foto-08009-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38096 | Llegenda de Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-bernat-de-riudemeia | <p>RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona.</p> | <p>La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça.</p> | 08009-81 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 38014 | Estany de Can Garí del Cros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-de-can-gari-del-cros | <p>- CAMPENY, R. & MONTORI, A. (1985). Estructura de una población reproductora de Bufo bufo spinosus Daudin 1803, en el NE ibérico. P. Dept. Zool. Barcelona, 11. - CAMPENY, R. & MONTORI, A. (1988). Periode de reproduction, ponte et distribution spatiale d'une population de Bufo bufo spinosus dans le nord-est ibérique. Vie Milieu, 1988, 38 (1).</p> | <p>Estany artificial situat als jardins de can Garí del Cros, amb una superfície aproximada de 1,125 ha i una profunditat que rarament supera el metre, amb un màxim de profunditat de 1,20 m situat a la zona E, tot i això, el nivell d'aigua hi és fluctuant doncs depèn del règim pluviomètric. Una de les grans particularitats d'aquest estany és que és una de les zones reproducció del Gripau comú (Bufo bufo spinosus) més importants del Maresme. També hi podem trobar el Gripau Paridor (Alytes obstetricans), el Gripau (Bufo calamita), la Reineta (Hyla meridionalis) i la Granota Verda (Rana perezi).</p> | 08009-105 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5355700,2.4154300 | 451237.04 | 4598378.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38014-foto-08009-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37902 | Vegetació de la bassa de la font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 | El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. | 08007-217 | Font de la Fontana - Serra dels Termes | 41.6097500,2.5556600 | 462977 | 4606544 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc