Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40217 | Torrent de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-larenys | Torrent que neix a Sant Nicolau i que drena les seves aigües a la conca del Congost. La masia de Ca l'Arenys, que dona nom al torrent, és una de les més antigues i importants del municipi. Bona part de la riquesa de la casa es basava en l'aprofitament de l'aigua del torrent per mitjà d'un complex entremat de mines i basses que van permetre desenvolupar una potent xarxa de regadiu. | 08005-348 | Ca l'Arenys | 41.6702200,2.2659500 | 438895 | 4613422 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40217-foto-08005-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40217-foto-08005-348-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
| 40219 | Murs de pedra seca de Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-calces | Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquestes parets | Murs de pedra seca, fets amb pedres de la zona de color vermelloses, situats al davant de la casa. Com totes les cases del Serrat les terres s'estructuraven en feixes situades a l'entorn de la pagesia. Avui en aquesta casa ja no es treballen aquestes terres. | 08005-350 | Can Calces (Serrat Ocata). Polígon 1, parcel·la 4 | 41.6997200,2.2426900 | 436987 | 4616714 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
| 40229 | Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles | http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu | 08005-360 | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 40233 | Fons Eugeni Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-eugeni-xammar | XX | El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l'any 1998 a l'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca. | 08005-364 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
| 40248 | Can Xacó-Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La coberta és de teula àrab a dues vessants desiguals. Les façanes estan arrebossades i pintades i algunes obertures estan emmarcades amb pedra. Se li adossa pel costat de llevant una edificació. | 08005-379 | C/ Sant Pere, 5-7. | 41.6645000,2.2627000 | 438619 | 4612790 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 40257 | Bosc de Pins Americans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-pins-americans | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat al davant de l'actual IES Eugeni Xammar. És un bosc format de pi marítim (Pinus pinaster), ubicat a una antiga vinya. Segons notícies facilitades per la gent gran de la zona, que són els que anomenen aquest indret amb el nom del Bosc de Pins Americans, els arbres foren plantats a partir de pinyons. Avui en dia, el seu interès rau en el fet de que el exemplars d'aquesta tipologia de pins (Pinus pinaster) no són abundants al municipi. | 08005-388 | IES Eugeni Xammar | 41.6746900,2.2500300 | 437574 | 4613930 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 40258 | Bosc de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És possiblement, la zona forestal més ben conservada del municipi. Se situa entre la masia de Can Draper, la de Can Camp i la de Can Reixac. Bona part del bosc està format per un alzinar madur amb nombrosos arbres catalogats. Les zones de pi blanc també són abundants amb un sotabosc d'alzina. Cal destacar la gran proliferació d'infraestructures protoindustrials de l'espai -pou de glaç i forn d'obra-. És molt destacable dins d'aquesta massa forestal la zona del Prat de Can Draper on hi ha un bosc de ribera de grans dimensions i molt ben conservat. | 08005-389 | Can Draper | 41.6554000,2.2642400 | 438738 | 4611778 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40258-foto-08005-389-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 40259 | Bosc de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Plandolit, Can Catafau i Can Reixac, en una carena de la plana del Vallès. L'estructura d'aquest bosc és mixta entre pi blanc i pi pinyer, amb un sotabosc d'alzina. El seu valor paisatgístic s'integra en el marc del mosaic agroforestal de la plana de l'Ametlla i protegeix la conca visual d'aquest espai de les urbanitzacions adjacents. Antigament, en aquest bosc es va desenvolupar una potent activitat de forns d'obra. Pel seu marge est transcorre el torrent de Can Plandolit, que gràcies al seu bosc de ribera incrementa la biodiversitat de l'espai i el seu valor paisatgístic. | 08005-390 | Can Plandolit | 41.6496900,2.2553300 | 437991 | 4611151 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
| 40260 | Torrent de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d'ocells i mamífers. | 08005-391 | Can Plandolit | 41.6491700,2.2532700 | 437819 | 4611094 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 40261 | Bosc de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-forns | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Forns, Can Ros i la zona de Santa Creu. L'estructura del bosc és mixta de pi blanc i de pi pinyer amb un sotabosc escadusser d'alzina. La seva ubicació en una zona elevada, pràcticament de carena el fa visible des de bona part del sud del municipi i es constitueix com una fita en el paisatge. D'altra banda, destaca una potent xarxa de camins al seu interior així com nombrosos forns d'obra d'èpoques pretèrites. | 08005-392 | Can Forns | 41.6673100,2.2475600 | 437361 | 4613113 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40261-foto-08005-392-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 40264 | Roure de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Roure (Quercus puvescens), de 30 a 35 m d'alçada, volta de Canó de 3,1 m, classe diametral de 95-100 cm, diàmetre de 99 cm, perímetre de capçada de 103,7 m i una edat aproximada de 110 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, capçada i fulles sense malalties. S'ha inclòs al catàleg per la seva majestuositat, impressionant tronc i capçada. Per sobre de tot destaca la seva bifurcació del tronc a 2 m d'alçada que li confereix un aspecte bífid. Segurament aquest exemplar és la unió de dos peus des de fa molts anys. | 08005-395 | Can Draper | 41.6621500,2.2637400 | 438703 | 4612528 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 40271 | Casa Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-uriach | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', i d'un sol nivell. La coberta és plana. Els paraments són llisos i les finestres estan protegides amb persianes de llibret corredisses. El seu interior es compartimenta amb l'entrada i el garatge situats al vèrtex, la sala d'estar, el menjador i la cuina en una de les ales i els dormitoris i serveis a l'altra. | 08005-402 | C/ del Prat, 12 | 41.6637000,2.2615400 | 438521 | 4612702 | 1961 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | José Antonio Coderch de Sentmenat, arquitecte | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 40290 | Can Draper: escultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-escultura | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Escultura en alt relleu, situada a sota de la finestra de la banda oriental de la torre de Can Draper. És una figura d'un guerrer, de tamany natural, que empunya amb la seva mà dreta una arma, i duu una cuirassa amb les inicials I H S; al seu voltant hi ha una cinta que conté una inscripció que diu: AMB AQUEST SIGNE VENCERAS. Al peu de la figura hi ha inscrit: A L'EDAT DE LV ANYS. Per la seva forma podria correspondre a la tapa d'una tomba d'època indeterminada, però no es pot confirmar.</p> | 08005-421 | Can Draper | <p>Segons infamacions orals facilitades per gent de la zona, aquesta escultura fou trobada de forma casual en algun lloc pròxim a Can Draper.</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 40297 | Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XV | Masia originàriament conformada per una sola crugia, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment se li va agregar un cos a l'extrem de ponent i una edificació annexa a continuació. Finalment, es va construir un cos a la banda de llevant, amb un porxo a l'extrem nord, i es va capgirar l'entrada principal, que és manté íntegrament a la façana oposada, la del costat nord. En destaca una finestra conopial de pedra situada a la façana nord, a sobre del portal d'entrada de Ca l'Arenys. És feta amb carreu i té un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria, i les impostes estan ornamentades amb motius vegetals (relleus de flors), amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. Als vèrtex de les impostes hi havia carotes; tot i que actualment tan sols es conserva la de l'esquerra. | 08005-428 | Ca l'Arenys, 12 | 41.6692000,2.2667500 | 438960 | 4613309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
| 40310 | Xarxa de camins de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles | L'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres. | 08005-441 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||||
| 93705 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-6 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos i mig d'amplada que ha estat molt reformada. Només s'han mantingut elements de pedra de dues finestres de les dues plantes superiors: un balcó de la primera planta i la finestra del mateix eix de la planta superior. Ambdues amb els emmarcaments (brancals i llinda) de pedra treballada. La resta són obertures modernes.</p> | 08006-201 | Rial de Sa Clavella, núm. 6 | 41.5800500,2.5501400 | 462500 | 4603249 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 93851 | Goigs dedicats a Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-elm | <p><span><span><span><span><span><span><span>López Silva, Héctor (2014). L’estracció de rodolins a la germandat de Sant Elm; dins <em>Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria</em>, 2014, Núm. 108, pp. 19-25, https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/276548.</span></span></span><a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'><span><span><span>https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Elm, advocat de mariners i navegants, que canta la Confraria i germandat de Sant Telm d’Arenys de Mar al seu gloriós patró. La present edició està dissenyada per a.s.a, el març de 2013, en paper color, amb una imatge central lluny dels fotogravats centrals clàssics, però que és la imatge tallada de pedra de Sant Elm, a l’interior d’una fornícula. Se’l representa amb la l’hàbit dominicà, i el seu atribut principal és un vaixell que porta a la mà esquerra. A la mà dreta però, porta una torxa, fent referència a l’anomenat Foc de Sant Elm. La imatge està flanquejada per dos trifolis de pedra i l’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions amb la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Us veiem sempre, i no ens cansa,/ amb el vaixell a la mà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de mar és la vila / la més gentil que jo he vist; / davant la mar viu tranquil·la, / puix ama molt Jesucrist; / sent en sant Telm confiança; / té confraria i altar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els mariners són confrares, / són gent de cor; molt valents, / duen l’entranya dels pares / per barallar-se amb els vents / i se’ls enduu l’esperança / sublim d’un bon cristià: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un sant desig els portava / a rescatar els captius, / era una veu que els cridava / contra d’aquell senyoriu / que els travessava amb la llança / / d’aquell pirata africà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El vent omplia de roses / les veles: quan ja se’n van / eren voltades d’aloses / i de sospirs i salpant / com si marxessin fent dansa / feien camí mar enllà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm untava les brises / i governava els ventets, / eren les aigües molt llises / i arrissades d’airets: / ja tornen –deien-s’atança / el nostre fill, un germà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja quasi bé és acabada / aquella raça immortal, / aquella gent arriscada / que no tenien cap mal. / El record fins la ultrança / eternament durarà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, teniu la senyera, / vostra divisa volant; /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>floreix quan ve primavera / quan el ventet de llevant / al campanar s’abalança/ i és temps de cantar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vetlleu, Sant Telm, per la vila, / també pels seus mariners; / mal esperit la vigila / i li faran presoners / si vostre braç no es llança / si no ens voleu defensar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guiau-nos tots com manàveu / cada corbeta gentil / i les balandres portàveu / damunt les mans, com l’abril / porta una flor que descansa / que és a punt d’esclatar: Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, per tots benaurança / que en puguem tots salvar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, beate Telme. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus qui in maris periculis constitutis Beati Telmi opem singularem ostentis; eius nobis intercesione concedí; ut in hujus vitae porcellis tuae gratiae lumen efulgeat quo alternae salutis portum in venire valeamus. Per Dominun Nostrum...</span></span></span></span></span></p> | 08006-291 | Carrer de l’Església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>El beat Pere Gonzàlez Telmo, conegut com a Sant Elm o Sant Telm (Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 – Santiago de Compostela, 15 d’abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar entre els pescadors de Galícia. En ser ordenat sacerdot, organitzà la seva presa de possessió el dia de Nadal, muntat sumptuosament damunt d’un cavall, però l’animal el va fer caure enmig d’un toll de fang, convertint-se en la riota del presents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest fet el marcà per sempre més. Proclamà la humilitat i entrà a l’Orde de Sant Domènec on predicà i tingué cura de malalts i pecadors a més de confessor del rei Ferran III de Castella. La seva tasca missionera fou rellevant sobretot a Galícia i es dedicà en cos i ànima als pescadors i mariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar fou fundada el 1585.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5805271,2.5494343 | 462441 | 4603303 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; Frederic Muset, autor de la música; Quetglas Ferrer, autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 93853 | Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d’Arenys de Mar. La present edició de l’any 1989 està editada per la Llibreria El Set-ciències, s.l. i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa pujant al cel en cos i ànima, amb els braços oberts damunt d’un núvol envoltada per àngels, que en realitat es correspon amb la imatge de l’altar barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. La imatge està flanquejada per dos àngels que toquen un instrument musical i que acompanyen l’ascensió. A la part inferior del text, hi ha la partitura musical. L’orla d’emmarcament del document presenta motius geomètrics i florals </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig que sou nostra advocada,/ Verge Assumpta de l’Areny, / enjoieu vostra fillada / d’alegria, força i seny. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de gleva, sou la fada / que defensa els nostres camps, / allunyeu la pedregada, / la tempesta i els malgams. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de sol pel cel desclosa / que ullpreneu la sang i el cor, / sou esclat de pau joiosa, / lliri-jonc del nostre amor. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de roca que cimeja / l’encanteri del mareny / sou ris d’or que als ulls flameja / i la flama que ens empeny. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de bosc, flor de ginesta / que el retaule presidiu, / aromeu la vella festa / que ens aplega cada estiu. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de vent, sou la senyera / que ens aplega i fa de nord. / Flor de mar sou la sendera / que ens emmena cap al Port. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Sou exaltada Santa Mare de Déu. // R. Sobre tots els corsr dels àngels del regne celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IMPREMTA SANTA MARIA – ARENYS DE MAR // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els Goigs d’Arenys de Munt i de Mar // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Edita: Llibreria El Set-ciències, s.l. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XXVII //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dipòsti legal: B. 18.837-2000 //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altés, s.l. L’Hospitalet de Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Déu omnipotent i etern, vós us emportàreu Maria de Natzaret, Mare de Jesús, en cos i ànima a la glòria del cel. Concediu-nos, si us plau, que delejant sempre la veritat i el bé, meresquem de tenir part, un dia, en la seva glòria. Us ho demanem per Crist Senyor nostre.</span></span></span></span></span></p> | 08006-293 | Carrer de l’Església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>El trasllat, segons els catòlics romans, rep el nom <em>d’Assumptio Beatae Mariae Virginis, </em>la doctrina dels quals fou definida com a dogma pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950. També rep els noms de Mare de Déu d’agost, i la seva festa se celebra el 15 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5805693,2.5491835 | 462420 | 4603307 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 93855 | Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina corona us faría/ de perles i diamantst; / oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el fillet que tremola / arrupidet en el pit, / com estrelleta que vola / ens fa alegre la nit, /oh qui no sent alegria /en veure-us prop uns instants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina garlanda més bella /us posaríem als peus / amb un retall de centella / i la caçó de mil veus /que vostre cor gronxaria / com un breçol plé d’infants: / oh dolça Verge Maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>feu-nos ser perseverants.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou tota santa, sou pura / sou un model maternal, / aquella nit amb gran cura, / el dia Sant de Nadal / divina Rosa us neixia / per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I Sant Francesc recordava /amb una mula i un bou / a tot el món que estimava / ell no deia mai prou, / que el Verb de Déu ens venia /la nit de goigs i d’encants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ací venim, Santa Mare / que recolliu pecadors / sols per besar vostra cara / la millor flor de les flors, / a demanar coratgia /quan se’ns refredin les mans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta vida de frare /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que mai nosaltres sabrem / seguir com el nostre Pare, / això, oh Mare, us prenguem;/ sigueu per tots bona guia /tant pels petits com pels grans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si Déu ens vols i ens demana /tota la vida el cor I si a toc de campana / hem de seguir sense enyor, / però en Vós què faria /el nostre sey plé d’espants: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Agomboldeu-nos / que l’hora / li cal aquell bon ajut, / tingueu-nos prop. A la vora / d’aquell camí on la virtut / no se’n mou mai, nit i dia, / d’aquestes fonts abundants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cel obriu-nos, Maria, / quan abellim el descans. / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[partitura]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(Amb la deguda llicència).</span></span></span></span></span></p> | 08006-295 | carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837061,2.5491017 | 462415 | 4603656 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 93859 | Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar | XIX-XX | No vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de </span></span>de Santa Clara, cantats al convent de Santa Clara d’Arenys de Mar.<span><span> La present edició és de l’any 1953. Foren editats amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara pel Taller de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Iconogràficament se la representa vestida amb un hàbit franciscà i el vel al cap. A la mà dreta porta un lliri, símbol de la puresa i la virginitat. La imatge no està emmarcada en cap requadre, tant sols col·locada al centre amb una franja horitzontal de color marró amb muntanyes, el convent de les Clarisses a mà dreta i un mas a mà esquerra. L’orla d’emmarcament del document està feta al boix per Antoni Gelabert que hi ha representat un seguit de tórtores volant al voltant de la santa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENTRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del diví jardí, una rosa / llença ací la seva olor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Oh, talment Marta i Maria, / qui diria el goig mai vist? / visc als peus de Jesucrist / en conversa nit i dia. / L’esperit en Ell reposa / en la joia i la dolor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Esperit, com ens empara / en aquest diví recer ! Hem trobat el nostre Bé / i l’escalf de Mare Clara. / I veiem, en cada cosa, / de l’Amat la resplendor. // Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gentilíssima donzella, / Clara veu el món feliç. / És la tórtora d’Assis. / Crist la tornarà una anyella. / Seguirà a Francesc, que posa / a l’hostal de l’abandó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De llinatge ric i noble, / Clara vol el dia clar, / i amb Francesc, diví joglar, / serà mare d’un gran poble. / Trenca el primer cant l’alosa. / No sentiu la tebior? Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estimant millor riquesa, / dóna al pobre or i joiell, / i es vestia de burell / que el món té per niciesa. / Lliure, ja, de tota nosa, / ateny la perfecció. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la creu, alta senyera, / La Porciúncula us rep, / i Francesc, pàmpol del cep, / tallà vostra cabellera. / Oh Clara, com t’has desclosa / a la falç del segador ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tortres enamoradisses / volen al vostre taller / i platàreu el primer monestir de les Clarisses, / Angès ve, i Beatriu gosa / abraçar vida millor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Catalunya us acollia / i plant`reu l’heretat. / Tramuntana i malvestat / no trencaren l’harmonia. / La ferida, si bé closa, vessa mel pel pecador. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aixopluc de nostra tenda /acull nous esbarts de fresc, / enamorats de Francesc i de Clara, amb la bevenda / de la sang del Verb, que arrosa el cor de joia i perdó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vivim de vostra Paraula, / Verb del Pare, i, per honor, / us fem retaule d’amor / i Anyell de la nostra Taula. / Oh altar ! La Verge ens imposa ! / L’Esperit li fa claror. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem plantat novella casa / al recer d’Arenys de Mar. / Si Clara vetlla la llar, / l’Esperit manté la brasa. / No delim per altra cosa. / A l’ombra, quina frescor ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foc d’amor damunt la llosa / Oh dolcíssima abundor! Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Specie tua et pulchritudine tua. // R. Intende, prospere procede, et regna. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Exaudi nos, Deus, salutaris nostre: ut, sicut de beatae Clarae Virginis tuae festivitate gaudemus; ita piae devotionis erudiamur affectu. Per...</span></span></span></span></span></p> | 08006-299 | Carrer de Santa Clara, núm. 16 | <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, fora de l’orla s’hi pot llegir: Aquests Goigs foren de bell nou dictats per Mossèn Pere Ribot, pvre., amb melodia del Mestre X Maymí, d’Arenys de Mar i boixos d’Antoni Gelabert, editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.- Laus Deo. Any del Senyor del 1953. VII Centenari de la mort de Santa Clara.</span></span></span></span></span></p> | 41.5841545,2.5460172 | 462159 | 4603706 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de mossèn Pre Ribot, pvre. Música del mestre X. Maymí d’Arenys de Mar. Boixos d’Antoni Gelabert. Editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 93972 | Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc | <p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p> | 08006-378 | Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 | <p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p> | 41.5795139,2.5524263 | 462690 | 4603188 | 1884-2023 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 93994 | Fons Fèlix Cucurull i Tey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey | <p>CUCURULL, Fèlix (1970). Orígens i evolució del federalisme català. Edicions Salvà.</p> <p>CUCURULL, Fèlix (1975). Panoràmica del nacionalisme català. Edicions catalanes de París.</p> | XX | Hi ha documents fràgils | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i que fou donat per la seva família. Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus. Cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX. Sense oblidar la correspondència amb els escriptors catalans, com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol i altres. La seva correspondència ofereix una visió àmplia dels moviments culturals i polítics de l'època (Assemblea d´Intel·lectuals Catalans, Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (A.E.L.C.), premi Lletra d´Or, Lo Fellibrige, etc.). És important el recull d´articles periodístics que va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui. Contribuí a posar les bases per a una historiografia catalana rigorosa.</p> <p>Pel que fa a Arenys, és important la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Fèlix Cucurull va fundar, l´any 1960, i la que fa referència a la vida sociopolítica del moment. Forma part del llegat la biblioteca personal de Fèlix Cucurull que està incorporada al fons general de la Biblioteca. Hi ha una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats. Recentment, s'ha creat una base de dades que comprèn tots els documents registrats del seu arxiu personal. </p> | 08006-383 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Fèlix Cucurull i Tey neix a Arenys de Mar, l´any 1919, en un entorn familiar d´un bagatge cultural i polític elevat, que fa que visqui de prop l'interès per la cosa pública, la vida del poble, el sentit de país. El seu interès intel·lectual el porta a escriure ben aviat. Als quinze anys guanya un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc i als disset guanya la Flor Natural dels I Jocs Escolars de Mataró amb <em>Glòria</em>. Va ser precoç en política: als dotze anys funda, juntament amb altres amics de la vila d'Arenys, la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Va ser una persona amb un gran interès per la cultura catalana i la lluita política. Escriptor, poeta, militant polític; tres vessants de la personalitat de Fèlix Cucurull, viscudes amb profunditat i amb honestedat. Vessants reflectides clarament en la seva obra escrita i en la seva correspondència.</p> <p>Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, el que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa i participar activament amb la ideologia del iberisme. Va morir l'any 1996, a la seva vila natal d´Arenys de Mar.</p> | 41.5801620,2.5490762 | 462411 | 4603262 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-02-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 93995 | Fons Ferran de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l'exili i el seu pas pels camps de concentració.</p> <p>Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (<em>El Nacional</em>) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d'altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l'obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d'aquest fons la revista <em>Quaderns de l´exili </em>que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca <em>Vida Parroquial</em>, amb una secció per als infants.</p> <p>Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.</p> | 08006-384 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre <em>Tríptic</em> obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre <em>Campo de concentración</em> (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: <em>Full Català</em> i <em>Quaderns de l'Exil</em>. Dirigeix la secció d'art del diari <em>El Naciona</em>l i col·laborà a la <em>Revista de Filosofía y Letras </em>de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.</p> <p>L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: <em>Abans de l'alba</em> (1954); <em>La Ciutat i el tròpic</em> (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; <em>Érem quatre</em> (1960); <em>Miralls tèrbols</em> (1966); <em>De lluny i de prop</em> (1973); els contes infantils <em>Sedna</em> (1980) i <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la <em>Jo, ella i el càntic</em> (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra <em>El Vell i el mar </em>de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.</p> <p>Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.</p> | 41.5801329,2.5490963 | 462413 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 94055 | Caramelles de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pasqua | <p><span><span><span><span><span>BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David (2013). L’Abans d’Arenys de Mar. Recull gràfic 1857-1980. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | S'ha perdut la tradició des de principis de segle XXI | <p>Com molts altres municipis de Catalunya, els diumenges i els dilluns de Pasqua es cantaven Caramelles. La tradició s'havia perdut però hi va haver un intent de reintroduïr-les els anys 80 i 90 del segle passat, però va durar poc, fins a principis dels anys 2000, quan es van deixar de fer.</p> <p>Una notícia del web de l'Ajuntament explica, l'any 2003, que els nens i les nenes de l'escola sortiran a cantar Caramelles. Informa que el circuit serà l'habitual: visita als avis, Riera, Ràdio, Plaça del Mercat, Plaça de l'Església i Plaça de l'Ajuntament.</p> | 08006-391 | Arenys de Mar | <p>És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.</p> <p>Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca.</p> <p>L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells).</p> <p>D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada)</p> | 41.5806134,2.5498688 | 462477 | 4603311 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’àlbum L’Arenys d’Abans (BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David: 2013).) hi ha diverses fotografies tant de la SC l’Esperança com del Casino, entre altres grups. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 94057 | Els d'Arenys són batejats sota l'escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala | <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> | 08006-393 | Arenys de Mar | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||||
| 94059 | Els setciències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-setciencies | <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> | XIX-XX | <p>Sembla que els veïns d'Arenys de Mar col·leccionin sobrenoms. No es conformen amb un, sinó que en tenen dos: sardinetes i setciències. Aquest segons es diu perquè la vila acumula un munt de serveis vitals per a la vida dels pobles veïns com la de ser partit judicial, notaries, jutjats. A més, com diu Quintana (2011) tenen la particularitat de dormir amb les ulleres posades de tan intel·lectuals i tan savis que són. Allò que es coneix com un setciències, que sempre es posen al llit amb un llibre a les mans i es fan un tip de llegir. I és clar, els agafa la son i s'acaben adormint amb les ulleres posades.</p> <p>Hi ha dues dites associades: Els d’Arenys dormen amb ulleres. Per veure els somnis més clars. El costum de tapar la calaixera amb un llençol i un calaix obert, per fer veure que era el piano. </p> | 08006-395 | Arenys de Mar | 41.5788292,2.5517812 | 462636 | 4603113 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia correspon a l'obra que porta per nom l'Espiral, però és més coneguda amb el sobrenom del setciències, en referència al motiu amb el que es coneix els veïns d'Arenys de Mar. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 94070 | Les ametlles d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ametlles-darenys | <p>RUBIROLA TORRENT, Miquel (2017). Artesà de les ametlles; dins <em>Fent i desfent aprèn l'aprenent: oficis d'abans al Maresme</em>. Guia de recursos de les biblioteques municipals del Maresme. Diputació de Barcelona.</p> | XX | Ja no se'n fan per manca de matèria primera. | <p>A Arenys de Mar es van fer molt famoses les seves ametlles ensucrades entre 1940 i 1960. Fins al punt de donar nom a la denominació genèrica d'Ametlles d'Arenys. També es feien pinyonets, anissos, confits i garrapinyades.</p> <p>Era una activitat artesanal que utilitzava bombos d'aram. Com explica Miquel Rubirola (2017) 'eren els artesans, els fabricants individuals amb l'ajut d'un o dos treballadors a tot estirar, els qui escollien el pinyó cru, l'ametlla torrada o crua, sense pell o amb pell, de major grandària o petita, i hi afegien el sucre, la xocolata, etc. I això a temperatures i velocitats de gir del bombo diferents segons l'especialitat de cada producte. Una bombada de les ametlles més grosses podria durar sis o set hores'. Ens explica que l'habilitat de l'artesà feia que l'ametlla fos de superfície llisa, més o menys polida, sense grops i tova al paladar.</p> <p>L'any 1941 hi havia els següents artesans: en Jaume Blanch (Riera Bisbe Poi, 15), la vídua de V. Canals (Riera Bisbe Pol, 31), en Joan Castellà (José Antonio, avui, carrer d'Avall), la vidua de Josep Nogueras (plaça de l'Església, 9), en Fulgenci Ribas (Andreu Guri, 30) i Vda. de J. M. Terrats (Riera Bisbe Pol, 62). El 1946 restaven en Joan Castellà, en Josep M. Nogueras, la vídua de Terrats i en Miquel Torrent Fontrodona (Platja Cassà, 58). L'elaboració va anar disminuint i els anys 80 i 90 desapareixia definitivament. Alguns dels darrers fabricants foren en Miquel Rubirola, en Francesc Vilanova i en Joan Castellà.</p> <p>Gaietà Solà seguia elaborant els seus productes, amb l'antiga marca 'Canals', a la fàbrica ubicada a la part alta del carrer Sant Zenon. Els anys 80 cedí el negoci a Daniel Rodríguez, que el regentà fins a principis dels 90. Fou el darrer fabricant. També, en aquest darrer període, s'havia constituït a Arenys l'empresa 'Dulces 2001', que no tingué llarga vida. S'havia adquirit els bombos de Miquel Rubirola, qui havia tingut el seu establiment a la Platja Cassà. </p> | 08006-405 | Arenys de Mar | <p>L'article de la Wikipèdia explica que l'origen de les ametlles d'Arenys, que antigament en deien 'ametlles ensucrades', es remunta al segle XVIII. És en acabar la guerra del francès quan per primera vegada explícitament s'esmenten 'les ametlles d'Arenys'. Encara que hi ha notícies, per la tradició oral, que el segle XVII, a Arenys es feien 'ametlles cobertes de sucre', hi ha registrat, que després de la guerra, el 1814, durant l'estada Ferran VII a Calella de retorn de l'exili, l'Ajuntament de Calella va demanar a l'Ajuntament d'Arenys 'les ametlles d'Arenys', que aquest va enviar com obsequi al monarca. L'any 1916, el rei Alfons XIII visità la fàbrica d'ametlles de la família Ferran.</p> <p>Durant el segle XIX i bona part segle XX, en produïen pràcticament tots els adroguers i confiters de la vila que compartien aquella activitat amb altres, com ara la fabricació de xocolata.</p> <p>Encara els passats anys 60, quan la carretera passava pel centre de la vila, era molt corrent veure-hi un vehicle aturat perquè els seus ocupants havien anat a adquirir ametlles a algun dels diferents punts de venda. A la mateixa carretera i, fins i tot, als trens, s'hi podien veure venedors ambulants d'ametlles, 'peladilles' i pinyonets o anissos, productes que també eren elaborats pels ametllers. També es feia venda a l'engròs per botigues de Barcelona i de fora.</p> <p>El descens de les vendes s'atribueixen a la tendència a rebaixar l'alimentació de productes rics en sucres afegits i a la manca de relleu generacional en l'elaboració.</p> | 41.5794196,2.5515693 | 462619 | 4603179 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Poesia escrita pel Pare Venanci d’Arenys el dia 2 de juny de 1948, evocant els símbols Arenycs: l’aranyoner, el mar, les ametlles i les puntes.Ametlles i randesDeia l’aranyoner del nostre escut:- Ai, la vila d’Arenys clara i senyora! –“Quin nou pessigolleig de joventutha entendrit el meus tanys i tot m’enflora?”I la mar responia dolçament:- Ai, la vila d’Arenys senyora i clara! –“Qui m’ha tornat el bleix i el movimentsota aquest arbre on m’he encantat fins ara?”I feia l’arbre, com un averany:- Ai, la vila d’Arenys blanca i granada! –“En lloc d’aspres prunells, sento l’afanyde fruitar ametlla flonja i ensucrada”.I la mar deia amb un tremir molt lleu:- Ai, la vila d’Arenys gemada i blanca! –“Juguen mos dits filant randes de neudamunt les ones i la platja franca...”I l’arç, fet ametller, vinga florirgronxant rams de confits al grat de l’aire.I la mar, sota d’ell, vinga teixirfils d’escuma, guarnint el blau coixí.Ai, la vila d’Arenys, dolça i puntaire! | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 94071 | La nit de naps i cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-naps-i-cols | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 154.</p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Costum arrelat a Arenys de Mar i Arenys de Munt</span></span></span></span></span></span></span> que es duu a terme després de la desfilada de la cavalcada de Reis, durant la nit i matinada. Es tracta de la nit de naps i cols. En origen només era la nit de naps, protagonitzada només pels nois; però com en tantes altres coses, l'evolució social ha incorporat les dones a la festa, també com a protagonistes i no només com a mers agents passius.</p> <p>El nois els naps i les noies les cols, els pengen estratègicament al balcó, a la finestra o a la porta del noi o noia que els agrada, adjuntant-hi una nota picant on fan saber que és el festejat.</p> <p>La Nit de Naps i Cols comença a partir de les 9 del vespre, amb un sopar a l'Espai Jove del Calisay. Les colles de nois i noies que organitzen la festa venen tiquets per assistir al sopar. El menú consisteix en amanides, pollastre amb patates, vi i aigua.</p> <p>Passada la mitjanit, els joves surten en colles a penjar els naps als balcons de les noies. Per la seva banda, les noies penjaran cols als balcons dels nois. Com és tradició, les cols i els naps s'acompanyaran de versos amb cert contingut eròtic. La festa acaba amb una xocolatada a la matinada al portal de la plaça del Mercat.</p> <p>En el Costumari de Joan Amades (1987, vol. I,; pp. 437) s'hi fa esment amb unes breus paraules: 'A Arenys de Mar la fadrinalla s'enfilava pels balcons de les noies que s'havien distingit d'una manera o altra, presumint, festejant massa o com fos, i també als dels veïns que així mateix s'havien fet veure, fos en el sentit que fos, i els penjaven una pastanaga tan grossa i bigarrada de forma com la podien heure'.</p> | 08006-406 | Arenys de Mar | <p>Com es diu en el programa Fes ta festa: 'Els orígens de la festa tenen a ulls nostres molta crueltat, ja que en un principi els nois penjaven un nap al balcó d’algunes dones amb l’objectiu de fer-ne mofa i escarni. Però la cosa va anar evolucionant i a mida que més anava més interessant es convertia. Aquella ritualització d’orígens tèrbols i poc recomanables va convertir-se amb el temps en una manifestació de galanteig. I el que són les coses, aquells primers naps vexatoris van convertir-se en verdures amoroses. Els naps penjats a les portes o balcons van començar a anar acompanyats de versos dedicats. Aquestes composicions literàries solen ser pujadetes de to, que ajuden a passar el fred de la nit.</p> <p>I com qui dies passa anys empeny i les coses tiren endavant i les tradicions es reinventen i es redefineixen per tal que tinguin sentit i sincronia amb els temps que corren. És per això que ja fa alguns anys que les noies s’han afegit a la festa. Això sí, elles no pengen naps, pengen cols. Encara que les penjacols van començar a exercir la nit del 4 al 5 de gener actualment s’ha unificat i tant els napaires o penjanaps, com les penjacols surten la nit de reis cap a l’una de la matinada després d’haver fet un bon sopar.</p> <p>La celebració d’aquesta tradició va més enllà de la pura transgressió pròpia de festes hivernals i també incorpora alguns elements de crítica local. Antigament es feien bretolades com pujar barques de baix a mar a muntanya, etc.'.</p> | 41.5793133,2.5512797 | 462594 | 4603166 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2024-09-19 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns anys hi ha hagut incidents de vandalisme que no tenen res a veure amb l'esperit de la festa. Fins a tal punt que se n'ha fet ressò la premsa local i comarcal. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament, es fan crides al civisme, demanant que es visqui la tradició de la nit de naps i cols respectant al màxim tant les persones com els béns públics i privats. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 94121 | Els d'Arenys, dijous parlen castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-dijous-parlen-castella | <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Es diu i està escrit (Quintana, 2011) que 'els foranis d'Arenys no sabien què passava els dijous que només sentien parlar castellà. S'entén que era una època molt diferent a l'actual, ja que avui en dia potser el que sembla rar és sentir parlar en català. I no només a Arenys. En fi. El cas és que a Arenys hi havia un munt de senyors i cases bones. D'aquelles que tenien criada, minyona o com se'n deia 'chachas'. I és clar, els dijous lliuraven i sembla que per l'origen d'aquestes minyones la seva llengua materna era el castellà. En definitiva que els dijous, la riera s'omplia de converses en castellà. Per aquest motiu, els de fora deien que a Arenys, els dijous parlaven en castellà'.</p> <p>Una altra versió que publica en el mateix article en Pep Quintana (2011), és que el dijous s'organitzava un mercat del suro. Baixaven aquesta matèria primera de les muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien al mercat. En aquest, es reunien compradors de procedències diverses de la resta de l'estat i els tractes es feien en castellà.</p> | 08006-410 | Arenys de Mar | 41.5806937,2.5501317 | 462499 | 4603320 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'artista conegut amb el sobre nom d'Ull distret ha fet una il·lustració sobre aquest fet que us mostrem a la fitxa. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 94150 | Arenys de Mar i les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arenys-de-mar-i-les-bruixes | <p><span><span><span><span><span>CARRERAS I CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç (excursió, historia y tradicions). pàg 258-259. Mataró. Estampa de Vilà y Font. Riera. Facsímil 1986. Biblioteca històrica del Maresma, volum II.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 184-187.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GOMIS MESTRE Cel (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.Alta Fulla Editorial</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS GURI, Josep Maria (1994). Una cacera de bruixes als anys 1629-1621, dins La Vall, núm. 150. Associació Cultural Vallgorguina, pàg. 47-55.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Francesc Carreras i Candi, en la seva monografia sobre el castell de Burriac deixa escrit que la persecució contra les bruixes fou molt intensa sobretot en el decenni de 1618 – 1620. Però les afectacions conegudes al Maresme són minoritàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep M. Pons i Guri (1944) explica un cas que afectà als dos Arenys: Sant Martí i Santa Maria. També ho recull Coll i Modolell (1999): '...</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> el dia 3 de febrer de 1619 els prohoms de les universitats de Sant Martí d’Arenys i de Santa Maria d’Arenys es trobaren en l’indret de Vallvidrera, a la riera, en el punt termenal que separa les dues viles. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’objectiu d’aquesta reunió era decidir sobre els afers d’ordre tributari i econòmic, però a darrera hora s’hi afegí un darrer punt per la qual foren comissionats sis veïns per tal que:</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“(...) <em>demanen y pugan demanar justícia contra los bruxos y bruxes, per fer-los castigar y per so pugan comparèixer en qualsevols tribunals y gastar de bens de ditets universitats lo que serà menester, donant-los per dit efecte poder bastan</em>t. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’acord no fou unànime, ja que s’hi oposaren cinc dels vint-i-vuit reunits. El tema no tirà endavant i aquí s’acabà aquesta història' (pp. 187).</span></span></span></span></span></p> | 08006-424 | Arenys de Mar | 41.5794818,2.5517464 | 462634 | 4603185 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 94181 | Alzina surera del Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina que ornamenta la façana de llevant del Centre Cultural Calisay, és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i més o menys arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, robust. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, no massa desenvolupada.</span></span></span><span><span><span><span> Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-426 | Riera del Pare Fidel Fita, núm. 67 | 41.5826558,2.5478491 | 462310 | 4603540 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-02p1580189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-04p1580191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-05p1580201.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 94182 | Cedres de l’edifici Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-427 | Carrer d'Auterive, s/n | 41.5831253,2.5458616 | 462145 | 4603593 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 94183 | Olivera de la placeta del Tossol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la placeta del Tossol és un arbre plantat com a ornamental que sobrepassa els 100 anys. Mesura uns nou metres d’alçada per més d’un metre i mig de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és arrodonida i força atapeïda conformada per una munió de branques. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-428 | Placeta del Tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5803721,2.5482240 | 462340 | 4603285 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-02dsc9847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-03p1560255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-04p1560253.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 94184 | Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-429 | Plaça de l'església, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5805166,2.5496951 | 462463 | 4603301 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 94224 | Sabatetes de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabatetes-de-la-mare-de-deu | <p><span><span><span><span><span><span><span>No consta (2004). <em>Arenys de Mar, terra d’Insignes</em>, dins Associació Catalana d’Amics de les Orquídies. Butlletí núm. 3. Desembre 2004.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Les Sabatetes o Esclopets de la Mare de Déu és el nom popular d'una orquídia amb nom científic<em> Paphiopedilum insigne</em>, coneguda també com l’orquídia d’Arenys. </span></span></span></span></span></span></span>El mot <em>Paphiopedilum </em>ve del grec i significa «sandàlia de Venus». El seu origen es troba en una petita àrea del sud de la Xina i el nord de l’Índia on està protegida per la llei. Fa un segle i mig, un frare caputxí tornà de l’Índia al seu convent d’Arenys de Mar. Duia amb ell un petit esqueix de la planta que curosament plantà en una torratxa del pati. La planta va arrelar i al cap d’uns anys va florir. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Originàriament els exemplars d’Arenys de Mar provenen de la divisió vegetativa d’un mínim de tres individus molt semblants que a mida que s’anaven reproduint, se separaven per repartir entre els veïns del poble. A partir d’un esqueix, sortí del convent per anar de mica en mica expandint-se als patis i eixides de les cases antigues del poble, el lloc idoni per a la seva preservació. No se’n fa negoci sinó que s’ofereix perquè l’espècie perduri en el temps. I una de les dates escollides és el Nadal, quan a moltes cases se la pot veure florida. Amb el temps</span></span></span></span></span></span></span>, ha esdevingut una icona del poble i n’ha pres el nom pel qual és popularment coneguda: orquídia d’Arenys.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2007 se celebrava la primera edició de la mostra Orquídies i espais florits promogut per la Regidoria de Cultura, amb la col·laboració de nou famílies arenyenques, floristeries de la vila i l’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies. Els indrets on es podien visitar (amb l’edició d’un díptic) alguns espècimens era llavors, CC Calisay, Can Capdevila, el Pati del Museu de la Mineralogia, Can Kiensler, Ca la Margarita, Can Joan, Can Milans, Can Saurí, el Convent dels Caputxins i CA l’Espriu/Malagelada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies (ACAO) va promoure’n un cens fent una crida. Així, l’any 2004 Carme Vilarrasa i Jaume Romeu, dos dels seus socis, iniciaren un treball de recerca entre les diferents cases d’Arenys de Mar. La recerca va quedar aturada i l’any 2007 es tornava a promoure.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2019, des de la Regidora de Cultura és va promoure el primer concurs de la Sabateta d’Arenys on hi podien participar totes les persones que tinguessin en propietat com a mínim un test amb l’orquídia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-431 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>Hauria estat introduïda a Europa durant la primera meitat del segle XIX. Probablement aprofitant les expedicions de Wallich i altres botànics finançats per la Companyia de les Índies Orientals. Si bé buscaven noves espècies, és cert que el seu principal objectiu era el de detectar noves plantes de te, i informar dels llocs més idonis per a les noves plantacions. Un cop fet això, aquell indret era totalment arrasat per a convertir-lo en plantacions de te.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5793745,2.5515331 | 462615 | 4603173 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94224-sabatetes-ajuntament-darenys-de-mar-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu hàbitat natural es redueix a la cara sud de les muntanyes de Khasi i Jaintia Hills, a Meghalaya (nord-est de la Índia), per sobre dels 1.000 metres d’alçada. És una orquídia de mida no massa gran. Té entre cinc i sis fulles en forma de cinta, de color clar, bilobulades. Floreix durant la tardor i l’hivern, a partir d’un inflorescència terminal, erecta, de fins a 30 cm de llarg. La intensitat del color varia en funció de la lluminositat i la temperatura en el moment de la floració. Tradicionalment sempre s’ha cregut que hi havia dos genotipus, uns de fulla curta i d’altres més llarga.Si bé semblen totes del mateix color, ja en el seu moment, Helen H. Adams, va distingir fins a quatre tipus de coloració bàsica per a la flor a més d’algunes fulles tacades de verd i color crema. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 94225 | Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lantiga-fabrica-calisay | <p>BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid.</p> <p>BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres.</p> <p>GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. 3a edició. Barcelona. Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a <a href='http://www.francescroma.net/'>http://www.francescroma.net</a></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de l’antiga Fàbrica Calisay està situat a mà dreta, entrant per la portalada principal des de la riera. La seva alçada és considerable, depassa els 15 metres, tot i que si té espai per créixer pot arribar als trenta-cinc metres d’alçada. De la família de les <em>Cupressàcies</em>, és originària de l’orient del Mediterrani i és una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La capçada és compacta i allargada. El tronc és dret, i l’escorça estriada de color bru grisenca. Les fulles de color verd fosc són diminutes, persistents i reduïdes a petites esquames que oscil·len entre 0,5 a 1 mm de llarg. El fruit s’assembla a una pinya esfèrica i alhora irregular d’entre 25 a 40 mm de diàmetre. Està fornada per de 8 a 14 esquames poligonals, que se separen a la maturitat. Primer són de color verd, tancades que a mida que envelleixen es lignifiquen i s’obren. La floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len es produeix entre els mesos de febrer i març, tot i que actualment pot començar un xic abans.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-432 | Riera del Pare Fita, núm. 67 | <p><span><span><span><span><span>El Xiprer és originari de l’illa de Xipre. El seu nom científic <em>Cupressus sempervirens</em> fa referència en primer lloc, a l’indret on procedeix originàriament l’espècie i en segon lloc, fa referència a la seva longevitat, ja que pot arribar a ser mil·lenari. Per aquest motiu es troba plantat en els cementiris com a símbol funerari del descans etern i el camí cap el cel. En tot cas, en la mitologia grega, Ciparís, matà per error un cérvol i la seva tristor el portà a demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-ho per l’eternitat. Així que Apol·lo el convertí en un xiprer, convertint-se així en una figura de dol cap als éssers estimats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El filòsof grec Teofrast, escriu que el xiprer estava consagrat a Hades, déu de la mort, perquè aquest arbre no tornava a rebrotar un cop tallat. Horaci deia que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i que envoltaven el seu cos amb les fulles. Mentre que Plini el Vell deia que una branca de xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels romans, l’arbre era un símbol d’hospitalitat. Quan un viatger veia un arbre plantat a l’entrada d’una casa, sabia que hi podria beure aigua. Si en veia dos, indicaven que a més, podria menjar-hi. I si en veia tres, podria tenir un llit per a dormir. </span></span></span></span></span></p> <p>La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.</p> | 41.5828540,2.5478072 | 462307 | 4603561 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-02p1580197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-03p1580198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-04p1580199.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 94226 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-433 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a: </span><a href='http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm'><span><span>http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm</span></span></a><span> </span></span></span></span></p> | 41.5794176,2.5578511 | 463142 | 4603176 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-02p1540771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-03p1540775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-04carrer-davall2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-05carrer-davall2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 94227 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). <em>Atles dels ocells nidificants del Maresme. </em>Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves.</em> Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), que conviuen amb l'espècie humana, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. La silueta és molt elegant, amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua, poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, amb un pes aproximat de 17 grams. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-434 | Arenys de Mar | 41.5871839,2.5463042 | 462184 | 4604042 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94227-stella-maris02.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, cal saber que hi ha algunes mesures preventives, com la instal·lació de planxes de fusta o metàl·liques i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden col·locar i/o netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i es pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 94254 | Fons Elvira Elias i Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-elvira-elias-i-cornet | <p>AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR (2009)<em>. Guia d'escriptores i il·lustradores d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>LLODRÀ, Joan Miquel (2012). Elias, Elvira. <em>Una senyora de Barcelona</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat; Arenys de Mar : Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells és dipositària del fons personal d'Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 – Arenys de Mar, 2016), un referent de la història de la il·lustració infantil catalana.</p> <p>Aquest fons està format per una interessant col·lecció de llibres d’art on destaquen les especialitats de pintura, escultura i arquitectura d’arreu del món. També hi trobem una gran quantitat de material i informació referent al seu pare, Feliu Elias, gran dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d’art, el qual signava sota el pseudònim d’”Apa”, tal com correspondència o manuscrits originals. Novel·les i publicacions periòdiques completen el seu llegat, amb més de 220 documents en procés de catalogació i d’incorporació al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El Museu d'Arenys de Mar conserva les serigrafies que Elvira Elias va fer els anys 70-80 i que va donar a l'Ajuntament l'any 2004.</p> | 08006-441 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | 41.5801379,2.5490896 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La trajectòria estilística de la carrera d'Elvira Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament. Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 94255 | Fons Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells dos fons de Salvador Espriu: Fons Salvador Espriu - escriptor i Fons Salvador Espriu-Lola Solà.</p> <p>El primer és un dels fons destacables de la Col·lecció Local de la Biblioteca. És també un material on els investigadors o interessats en conèixer la figura de l'escriptor hi poden trobar recursos de gran utilitat. El fons disposa de les obres de l'autor per a consulta o préstec, on hi destaca un exemplar d'<em>Israel</em>, la primera obra que va publicar de ben jove en castellà, amb dues dedicatòries escrites en èpoques diferents i molt curioses. També s'hi poden trobar totes les obres escrites sobre la seva figura, així com un recull d'articles i retalls de premsa on es fa referència a l'autor. La Biblioteca disposa també d'un material audiovisual divers que completa el fons.</p> <p>Cal destacar altres tipus de documents relacionats amb Salvador Espriu com és el manuscrit de l'obra <em>Cementiri de Sinera</em> que va dedicar a Esyllt T. Lawrence, que forma part del fons Ferran de Pol. A més en el dietari de la Biblioteca s'hi recull el procés i l'estada que l'escriptor va fer a la biblioteca l'any 1965, on hi va fer una lectura de l'obra <em>Llibre de Sinera, </em>i el llibre d'honor de l'equipament, on l'autor i va escriure una dedicatòria firmada.</p> <p>Finalment també s'ha de tenir en compte la correspondència que Salvador Espriu va creuar amb els dos autors arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, on aquests comenten fets relacionats amb les seves obres, actes socials i literaris de l'època i relacions familiars, en el cas de Ferran de Pol, emmarcades dins dels fons personals que els familiars d'ambdós escriptors van cedir després de la seva mort a la Biblioteca.</p> <p>En resum, 250 llibres més 41 dossiers de premsa. Tot catalogat i incorporat al catàleg.</p> <p>El Fons Salvador Espriu - Lola Solà, recull la documentació que mostra la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, una de les seves grans amigues de la Universitat, amb qui l'escriptor va mantenir relació fins a la seva mort. El fons, tot i no ser gaire extens, conté documents d'un gran valor que permeten conèixer la relació íntima entre aquest dos personatges i mostra una cara menys acadèmica de l'autor a la que tant ens té avesats. Entre ells hi podrem trobar dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima, que demostren una bona complicitat entre ambdós.</p> <p>A més d'aquest fons de llibres dedicats hi trobem una col·lecció d'obres d'Espriu, estudis sobre l'escriptor, llibres de diversos autors sobre ell i retalls de diaris i revistes que parlen o citen Salvador Espriu i que Lola Solà va anar guardant. També hi trobem invitacions, programes d'actes o d'estrenes teatrals, conferències, homenatges i unes poques cartes i targetes, que són una petita mostra de la correspondència que varen mantenir al llarg de la seva vida.</p> | 08006-442 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801539,2.5490836 | 462411 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lola Solà va estudiar Filosofia i va estar lligada a Salvador Espriu per una gran amistat que va néixer de l'època que ambdós van compartir, juntament amb altres intel·lectuals com Amàlia Tineo, Mercè Muntañola o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la Universitat de Barcelona. Solà també va participar al Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona, entre ells Espriu, el 1933 a bord del vaixell Ciudad de Cádiz. L'experiència va servir als participants per familiaritzar-se amb el món clàssic i convertir les llargues estades a bord en àgores literàries.La mort d'Espriu, el 22 de febrer de 1985, va colpir durament Lola Solà, que segons Isabel Bonet, neboda de l'escriptor, va lamentar amb un sentit 'I ara amb qui riuré jo?'. El fons que conserva la Biblioteca P. Fidel Fita obre la porta a conèixer aquesta llarga, bonica, i alhora enigmàtica, relació entre els dos personatges. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 94259 | Fons Esyllt T. Lawrence | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence | XX | En termes generals manté un bon estat de conservació tot i que alguns documents són més fràgils. | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence, escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.</p> <p>El fons conté escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol, informes literaris per editorials catalanes, bibliografia i documentació sobre el moviment independentista gal·lès i documentació personal. Així com un recull de premsa sobre l'autora. En total vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.</p> | 08006-443 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Esyllt T. Lawrence neix, l'any 1917, a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on roman fins al 1940, en què va llicenciar-se al <em>Newnham College</em> en llengües modernes (alemany i francès).</p> <p>L'any 1941 obté el <em>Master of Arts de la Universita</em>t de Cambridge. El mateix any contrau matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. L'any 1943 es traslladen a Mèxic, on aviat se separarien. El 1944 es doctora en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Col·labora al periòdic <em>El Nacional</em> amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès. A la Universitat de Mèxic, coneix l'escriptor Lluís Ferran de Pol, quan aquest estava exiliat. El 27 d'agost de 1947 es casen pel civil i el 3 de juliol de 1948 ho fan per l'Església per establir-se a l'Espanya franquista que no hauria reconegut el seu matrimoni civil mexicà.</p> <p>El juliol de 1948 Esyllt Lawrence, s' instal·la a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya. Aviat deixen Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, Maria Elvina, a un mas d'Arenys de Munt. S'hi estan fins l'any 1974, en què de nou tornen a Arenys de Mar. A més de la seva tasca de traductora, i autora d'articles, Esyllt Lawrence treballa com a lectora i consellera de l'Editorial Vergara i el seu marit, com a advocat.</p> <p>Després de la jubilació de Ferran de Pol, el 1989, viuen de maig a octubre a Y Bont Faen (Cowbridge en anglès), un poble gal·lès on ella tenia una casa (<em>Llyswen</em>, el Mas Blanc) rebuda en herència. El seu compromís amb el País de Gal·les la fa participar en política i el 1991 és elegida regidora d'Y Bont Faen en representació del Partit Nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.</p> <p>Esyllt Thomas Lawrence mor el 4 d'abril de 1995 a l'Hospital Princesa de Gal·les de Pen-y-bont ar Ogwr (Bridgend, en anglès). Uns mesos més tard moriria el seu marit.</p> | 41.5801269,2.5490937 | 462412 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És important per veure les tendències literàries en les editorials catalanes, la relació entre la cultura catalana i la gal·lesa, així com per la informació sobre el partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru.Aquest fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol. Tot i que es descriu a part per la seva importància documental. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 94261 | Fons Antoni Miquel i Mayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola | XIX-XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Antoni Miquel i Mayola (Arenys de Mar, 26 de desembre de1926- 4 de març de 2001) que conté documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, política local i els partits polítics amb seu a Arenys de Mar, sobre l'Ajuntament i les seves activitats, així com entitats i associacions esportives i culturals (Coral l'Esperança, Teatre Principal, Joventut Seràfica, ...). També conté documentació sobre cinema i la Sala Mercè; un fons d'hemeroteca i fotografies d'Arenys de Mar; documentació sobre els pendonistes de Sant Zenon, programes de festes, teatre, cinema, carnestoltes, etc. Era Director-gerent del Club Nàutic.</p> | 08006-444 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Recull iniciat a finals del segle XIX per Pere Màrtir Puig i Estapé; prohom arenyenc (1875-1936) i continuat per l'Antoni Miquel.</p> | 41.5801881,2.5490762 | 462411 | 4603265 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||||
| 94264 | Fons Enric Maass | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells, el Fons Enric Maass (Stuttgart, 1942 - Arenys de Mar, 2013). En realitat es tracta d'una col·lecció de 19 làmines: 9 dibuixos per il·lustrar el conte<em> El gegant i el rabadà</em>, de Lluís Ferran de Pol i 10 esbossos a l'aiguatinta de la cara de Lluís Ferran de Pol.</p> | 08006-445 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer <em>Ciclo de Arte de Hoy</em>, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És, sobretot, a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.</p> <p>La historiadora i crítica d’art Llum Torrents (<a href='https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671'>https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671</a>) ha escrit: “L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.” </p> <p>Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008 i Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.</p> | 41.5801228,2.5491057 | 462414 | 4603257 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un material inèdit molt valuós segons els crítics d'art. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 94265 | Fons Tiona Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-tiona-sole | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Tiona Solé (1946-2010), escriptora arenyenca. El Fons conté articles, poemes i contes de l'autora en diverses publicacions i mitjans de la vila; documentació i fotografies sobre tradicions arenyenques com Sant Roc, o els macips.</p> <p>També inclou vestuari relacionat amb la dansa d'Arenys, programes de Ràdio Arenys escrits, dirigits i presentats per ella; i Cd's sobre la història d'Arenys i poemes, narracions i altres textos.</p> | 08006-446 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801394,2.5490917 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
| 94266 | Fons Núria Nogueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-nuria-nogueras | <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Núria Nogueras (1956-2000), periodista i impulsora de la iniciativa de l'ús terapèutic del cannabis, juntament amb el grup Àgata, associació de dones afectades pel càncer de mama.</p> <p>El Fons conté diversos programes de Televisió Espanyola (TVE), on va realitzar reportatges d'actualitat; uns 19 vídeos emesos durant els anys 1983, 1987 i 1988.</p> | 08006-447 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801419,2.5490910 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Grup Àgata fou el responsable de la campanya amb el nom 'Projecte Núria Nogueras' en homenatge a la periodista arenyenca. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 94267 | Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons del centre d'Estudis Josep Baralt. Aquest fons conté la documentació del centre, les seves publicacions, cartells i invitacions de les activitats realitzades, projectes, memòries, documentació referent a seminaris, cursos i beques que oferia l'associació.</p> | 08006-448 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>El Centre d'Estudis Josep Baralt editava la revista Salobre (segona època)i es va dissoldre el novembre de l'any 2011, després de més de vint anys d'activisme cultural.</p> | 41.5801434,2.5490910 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Centre d'Estudis Josep Baralt és una associació extinta que cedí el seu fons documental a la biblioteca P. Fidel Fita. Amb aquest fons es pot seguir la història de l'entitat, la seva àrea d'influència i la relació amb d'altres agents culturals de la vila. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 94270 | Fons Lluís Montmany i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal | XX | <p>La Biblioteca P. Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Recentment ha rebut la donació del Fons fotogràfic Lluís Montmany, compost per més de quatre mil sis-centes fotografies en blanc i negre, algunes en color, ordenades temàticament.</p> <p>Lluís Montmany havia fet algunes exposicions fotogràfiques sobre festes i tradicions locals d’Arenys. Tot i així, li agradava combinar la fotografia tant en l’àmbit públic com en l'íntim. En aquest arxiu, s’hi poden veure fotografies amb un contingut ben divers de persones i paisatges d’Arenys del segle XX.</p> | 08006-449 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Lluís Montmany i Vidal neix a Arenys de Mar el 26 de juliol de 1913 i mor el 7 de desembre del 2006. Tenia una fàbrica tèxtil, però la seva rellevància li ve de la seva afició a la fotografia. Fou un fotògraf autodidacte que treballava tot el procés fotogràfic: realització i revelat. L'interessava especialment el treball de la fotografia en blanc i negre.</p> | 41.5801529,2.5490910 | 462412 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2024-02-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troben en procés de catalogació. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 94272 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1991) Inventari d'esglésies. Maresme. Vol. 24. Barcelona: editorial Pòrtic.</p> | XX | <p>El fons referent a Arenys de Mar que es pot trobar a l'Arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de 102 fotografies de l'inventari d'esglésies, en blanc i negre fetes entre els anys 1900 i 1985 que corresponen a 29 edificis religiosos. Més unes 500 fotografies i postals externes. També disposa d'una petita mostra de trenta goigs d'advocacions diverses; uns 300 articles de premsa i fulletons i quatre monografies locals.</p> | 08006-451 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.5795006,2.5515549 | 462617 | 4603187 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 94308 | Rial de La Planeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-planeta | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota la C-32, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar, a la platja del Cavaió. La vegetació està molt alterada però encara s’hi pot trobar alzinar, lledoner, mata o llentiscle, esparreguera i algun llorer, a més d’abundant canyissar. </span></span></span></span></span></p> | 08006-452 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalano-balear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5932400,2.5562800 | 463019 | 4604711 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-02p1580089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-03p1580086.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 4970,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml