patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
94309 Rial de La Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial de la Serp és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. S’origina dessota mateix de la fina de ca n’Oliva, en la confluència dels rials de La Planeta i d’en Botifarra, on s’eixampla lleugerament. En aquesta zona concretament, hi ha diverses finques, entre elles, can Peric al vessant hidrogràfic dret i can Vallbona a l’esquerre. Algunes són antigues cases d’estiueig, però la majoria encara es dediquen al cultiu. En el seu tram baix o final, està fortament urbanitzat i el llit del torrent malgrat ser transitable és molt estret i els marges de terra s’han transformat en murs obrats. El de la llera esquerra és el més antic, de pedra unida amb morter de calç que protegeix una zona de càmping, mentre que el dret ho fa d’una zona urbanitzada ara ja fa uns anys i és de formigó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pujada, els murs alternen amb marges de terra, on la vegetació és bàsicament de canyissar, alzines i lledoners. Destaca una zona molt interessant d’alocs i magraners que coincideix amb la part alta del rial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar a la platja del Cavaió. És justament en la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn. </span></span></span></span></span></p> 08006-453 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5883600,2.5603800 463358 4604167 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-02p1560578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-03p1560570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-04p1570975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-05p1570976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-06p1560576.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
94310 Rial de Sa Clavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial de sa Clavera és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, a la fondalada del Remei que s’origina en un turonet de tot just 200 metres d’alçada, situat per sobre de can Deri i desemboca a la Riera d’Arenys de Mar pel seu vessant hidrogràfic dret. Ja al segle XVII i XVIII el seu tram mig-final es va anar convertint en un carrer més d’Arenys de Mar i és un dels rials dels que ha patit més la transformació. La seva llera es va cimentar i el seu tram superior fou escapçat per a construir-hi el peatge de l’autopista. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’ortofotomapa de l’any 1945, que és la primera imatge de satèl·lit aèria consultable a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es pot veure amb gran claredat el recorregut del rial que baixa per can Deri (Arenys de Munt). També es pot veure el seu tram final urbanitzat i com transcorre per davant del camp de futbol, encara llavors amb poquíssimes construccions al seu voltant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint els ortofotomapes a partir d’aquest any, es pot veure un salt important a partir de la construcció de l’autopista però la pressió urbanística encara es va mantenint fins a finals dels anys vuitanta on l’any 1986 ja es veu que el sector entre la riera i can Pica i can Montalt ha iniciat una nova fase d’urbanisme. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord del municipi, entre can Montalt i la Raureta, la llera com hem dit està cimentada i es conserven alguns murs antics de pedra per evitar inundacions. Els altres són moderns, de ciment. Només gairebé a tocar de l’autopista hi ha alguna alzina. Llavors el rial es converteix en un camí de ronda que transcorre pel costat de l’autopista i es perd el seu recorregut original.</span></span></span></span></span></p> 08006-454 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5857000,2.5411700 461755 4603880 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-02dsc5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-03dsc5539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-04dsc5521.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
94311 Rial de Sapí https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sapi <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial del Sapí neix al municipi veí d’Arenys de Munt. És un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. En construir l’autopista es va modificar part del seu recorregut. El tram d'Arenys de Mar, és visible per dessota el revolt que marca el carril d’incorporació a l’autopista del Maresme C32, a través del carrer de Josep Draper i Fossas. Aquest tram està situat en una petita vall entre turonets molt suaus, poblats bàsicament d’alzines, pi i algun garrofer barrejat amb canyissar. Aviat baixa paral·lel al carrer urbanitzat que hi ha al vessant hidrogràfic esquerre i que rep el nom del rial. La llera del rial només està separada del carrer urbanitzat per una vorera. En algun tram on hi ha vegetació, s’hi observen alguns abocaments, inclosa la de restes de poda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan el carrer del rial del Sapí es creua amb l’avinguda Fons de les Creus, el curs d’aigua queda soterrat uns metres per començar a baixar entre mig de l'Hort del Bisbe, mentre que a mà esquerra, hi ha un seguit de cases construïdes de nova planta. Tot aquest tram està resseguit per un passeig amb plàtans i una barana de fusta protegit per un mur de pedra superposada per estabilitzar la llera, on s’hi ha edificat. Un cop passats els hivernacles, el rial queda novament encaixat entre murs i canyes fins que queda engolit per una canalització soterrada, que travessa una zona comercial, la carretera Nacional II dessota la rotonda i la via del tren fins a desembocar a la platja de les Roques d’en Lluc.</span></span></span></span></span></p> 08006-455 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5832300,2.5387700 461554 4603607 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-02p1590045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-03p1590047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-04p1590044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-05p1590049.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
94312 Rial de Valldemaria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-valldemaria <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial de Vallmaria és un dels cursos d’aigua secs de la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. És el més septentrional del municipi. En el tram de capçalera, es correspon amb el camí antic que va de Canet a Arenys de Munt. Transcorre pel Pla d’en Sala i l’Horta de les Flors, fins que rep les aigües d’un afluent, el rial del Pollroig que s’incorpora pel seu vessant hidrogràfic dret, entre ca l’Alero i can Biscarri. A partir d’aquest moment, el rial es converteix en termenal cap el municipi veí de Canet de Mar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el seu darrer tram, travessa la carretera Nacional II i la via de tren, per desembocar a la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.</span></span></span></span></span></p> 08006-456 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5921200,2.5674600 463950 4604582 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-02p1580960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-03p1570268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-04p1570271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-05p1580961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-06p1580962.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
94313 Rial del Cavaió https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-cavaio <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial del Cavaió és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Està situat en una petita depressió que transcorre per la zona coneguda com les Carolines. És un afluent del rial de la Serp, que en temps de pluges el nodreix pel seu vessant hidrogràfic esquerre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conflueixen actualment just dessota del pont de la carretera Nacional II, que permet accedir al molí de can Guri i can Bigorra i desemboca a la platja coneguda amb el nom de platja del Cavaió. És, justament, a la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mar cap a muntanya, té trams murats amb lleugers reductors de ciment que permet el trànsit rodat, però just en el darrer revolt urbanitzat, el rial es fa totalment impracticable. La vegetació de canyissar l’ha engolit completament. S’hi observa en els marges visibles algun arbre residual, fruit d’haver ocupat zones cultivades, llorers i plantes al·lòctones que envaeixen els substrat de vegetació pròpia de ribera fins a fer-la desaparèixer. Cap a la capçalera sembla també que s’hi conserva un bon alzinar amb pineda, que correspon a les zones on es preserven les terres de conreu. </span></span></span></span></span></p> 08006-457 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5852900,2.5650600 463746 4603824 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-02p1560587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-03dsc0150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-04p1560588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-05p1560590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-06p1560593.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
94314 Rial del Frontori https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-frontori <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial del Frontori és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, tot just a uns cinc-cents cinquanta metres aproximadament al nord del traçat de l’autopista del Maresme, C32. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa fins a trobar el rial d’en Piteu, al qual s’hi incorpora pel seu vessant hidrogràfic esquerra. En aquest punt, el rial d’en Piteu continua cap a mar amb trams descoberts i d’altres coberts degut a la pressió urbanística, fins que per dessota de can Forades, nodreix en forma d’afluent el rial del Bareu pel seu vessant hidrogràfic dret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la confluència, aquest darrer rial transcorre per sota terra, travessant la Plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren, on soterrada continua per la Plaça de l’Onze de Setembre fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està més ben conservada a les capçaleres, amb alzines velles, tot i que gairebé a tocar amb el municipi veí, s’ha detectat un marge reforçat amb desenes de pneumàtics de vehicle i en el mateix indret, varis abocaments de brossa des de les finques adjacents. </span></span></span></span></span></p> 08006-458 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5931200,2.5523100 462688 4604699 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-02p1580134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-03p1580124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-04p1580125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-05p1580127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-06p1580136.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
94315 Rial d'en Botifarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-den-botifarra <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial d’en Botifarra és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. La seva capçalera es forma en el municipi veí d’Arenys de Munt, on pren el nom de rial de les Comes d’en Sala, ja que s’origina en els contraforts de les Planes d’en Sala, a 225 metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, transcorre paral·lel pel mur de tancament de llevant de l’Horta del Pilar. Si bé en el primer tram, a partir l’autopista el seu llit, està protegit pels marges de canyissars, alzines, i algun llorer amb esparreguera, en arribar a l’alçada de l’Horta del Pilar, els marges de terra es substitueixen per murs obrats amb filats de protecció, ja que hi ha varis propietaris que hi tenen els horts i el bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final de la finca esmentada, i coincidint a mà esquerra amb una de les entrades a la finca de can Vallbona, conflueix amb el rial de la Planeta que baixa entre can Garrós i ca n’Oliva per donar ambdós naixement al rial de la Serp. Aquest nou rial, en el seu tram final, baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar Mediterrània per la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> 08006-459 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5921100,2.5619500 463491 4604583 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-02p1580029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-03p1580030.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
94316 Rial Llarg https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-llarg <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial Llarg és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix en el municipi veí d’Arenys de Munt, molt a prop del camí del Remei que mena a Can Gibert i a l’ermita del Remei. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a l'alçada de la C32, la llera és de terra i els marges contenen vegetació arbustiva i arbòria que va des del llorer al magraner, l’aloc, l’alzina i el lledoner. S’hi localitza presència no només del senglar, sinó d’altres mamífers com la fagina i multitud d’ocells indicadors de que el seu estat de conservació és bo. En el tram on hi ha canyissar, els pagesos el mantenen controlat ja que n’obtenen la canya per mantenir dretes les mongeteres o tomaqueres. En el seu recorregut és fàcil observar basses i pous de captació d’aigua. Els murs de les finques d’hortes el canalitzen i, bàsicament, és a partir de l’autopista del Maresme que la llera està cimentada i els marges protegits amb murs de pedra, collats amb morter de calç on s’hi observen diverses èpoques constructives. Aquest tram és el situat a ponent del turó de les Garses, baixant per Can Lloveres i can Farra. Al nord del turó de les Orenetes, s’incorpora pel vessant hidrogràfic dret, el rial d’en Navarra, mentre que per l’esquerra i més endavant, ho fa el rial de Vall de Gata i el seu afluent (rial de Cerinyana) i desapareix, soterrat fins a la seva desembocadura, travessant la carretera Nacional II, la via del tren al sud de la platja de les Roques d’en Lluc, molt a prop de la Punta del Canyadell. </span></span></span></span></span></p> 08006-460 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5921100,2.5619500 463491 4604583 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-02p1570814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-03p1570823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-04p1570895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-05p1570835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-06p1570893.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
94317 Rial de Pau Costa o Bareu https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-pau-costa-o-bareu <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial del Bareu o de Pau Costa, en el tram final, és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. Es forma a partir de tres afluents, que s’originen al municipi veí d’Arenys de Munt. De ponent a llevant són: el rial d’en Piteu, el rial de Vallfiguera i el rial del Frontfori que van confluint un darrera l’altre per formar un dels rials més impredictibles i perillosos en cas de pluges: el rial del Bareu. La construcció de l’autopista del Maresme va alterar el seu sistema hidrogràfic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada de ca l’Oller sembla que el traçat es fa més evident i pel vessant hidrogràfic esquerra se li afegeixen les aigües procedents de la Tronqueda. Per sota de ca l’Oller, la llera ja està gairebé canalitzada i la pressió urbanística ha comportat que molts dels seus trams quedin soterrats degut a l’obertura de carrers i edificacions que van sorgint al llarg del seu recorregut. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel seu vessant hidrogràfic dret, justament dessota can Forades, s’ajunta amb el rial d’en Piteu i per sota terra, travessa la plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren on, soterrada, continua per la Plaça de l’Onze de Setembre, fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia, a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.</span></span></span></span></span></p> 08006-461 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5868500,2.5521200 462669 4604003 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-02p1570915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-03p1570916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-04p1570917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-hortes-del-bareu-i-pau-costa-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-hortes-del-bareu-i-pau-costa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-horts-del-bareu.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-rial-del-bareu.png Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95107 Carener del turó de la torre dels Encantats https://patrimonicultural.diba.cat/element/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats <p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </p> <p>Catàleg de Patrimoni Natural d'Arenys de Mar (2003)</p> <p>Carener forestal que arriba fins al front litoral d'Arenys de Mar que va de nord a sud i limita amb la població de Canet de Mar i el Rial Llarg. Més al nord, la travessa d'est a oest el camí del Remei amb una zona d'hortes i cases de pagès que continuen un xic més amunt, en direcció nord fins als límits de la població, que queda trencada per la presència de l'autopista del Maresme, C-32. La vegetació que s'hi observa és majoritàriament ocupada per pi pinyoner i pi blanc amb poc sotabosc degut a la forta presència humana. Aquest espai verd oxigena una zona amb forta pressió urbanística.</p> 08006-463 41.5719130,2.5304580 460854 4602354 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95108 Rial del Canyadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-canyadell <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Rial que drena la vall forestal del turó o carener de la torre dels Encantats, i que desemboca a la platja de la Musclera.</p> 08006-464 Rial del Canyadell <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5724300,2.5322400 461003 4602411 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95108-02rial-del-canyadell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95108-rials.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95109 Punta del Canyadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/punta-del-canyadell <p>Conjunt de roquissars litorals que fan de límit nord de la platja de la Musclera, i que cauen de la penya del Canyadell. Destaquen per ser un dormidor o zona d'estada temporal del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), un dels més destacats del Maresme. També cal remarcar la presència de vegetació típica de roquissars litorals, com el fonoll marí (Chrithmum maritimum). I com ja s'ha inventariat en altres fitxes, aquests roquissars acullen diversos búnquers. </p> 08006-465 41.5726800,2.5386700 461539 4602436 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95109-02dsc0471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95109-03p1560772.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95110 Garroferar del carener del turó de les Orenetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes <p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003)</p> <p><span><span><span><span><span><span>Antic camp de garrofers, des de fa anys abandonat, que encara podem trobar al carener del turó de les Orenetes, per sobre de la urbanització del Canyadell. És un dels darrers grans conjunts de garrofers que resten a Arenys de Mar, mostra d'un conreu molt típic als careneres del Maresme, a prop del litoral. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-466 41.5746500,2.5311500 460913 4602658 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95111 Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataneda-monumental-de-la-riera-darenys-de-mar <p>Estudi de la plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar (2006)</p> <p>Arbreda monumental de plàtans (Platanus x hispanica) situada a banda i banda del curs de la Riera d'Arenys. Desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs i depassa els vint-i-cinc metres d'alçada, tot i que es controla la seva alçada amb podes regulars. El perímetre del tronc oscil·la per la majoria d'exemplats més vells entre 2,80 cm i 3,60 metres, mentre que el perímetre de la base pot superar els 6,30 metres de diàmetre.</p> <p>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, moltes d'elles provocades pels impactes dels vehicles a l'hora d'estacionar. També s'observa alguna ferida de poda antiga </p> <p>La copa està força ramificada. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i examplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</p> 08006-467 Riera d'Arenys de Mar <p>El conjunt més antic (uns 220 exemplars) prové de plançons de la Devessa de Girona, i són de meitat del segle XIX. </p> 41.5792512,2.5511470 462583 4603160 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95111-p1550220.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95112 Camí del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-remei <p>Camí que connecta el nucli urbà d'Arenys de Mar amb la capella del Remei d'Arenys de Munt, on fins fa pocs anys s'hi feia un aplec que reunia veïns i veïnes d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Transcorre en sentit est-oest, per dessota l'autopista del Maresme. S'hi accedeix pujant per Rial Llarg, a mà esquerra. El camí, enquitranat, és costerut i estret amb marges de terra i sauló revestits de vegetació antròpica barrejada amb canyissar, esparregueres, llentiscle, fanals i ginesta. La vegetació arbòria està composta per pi blanc i pinyoner, alzina i algun ametller a tocar de les finques i hortes particulars que hi ha a banda i banda del camí.</p> 08006-468 Camí del Remei 41.5767806,2.5286405 460705 4602896 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570865.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S'ha detectat presència de dues plantes invasores: la iuca i un cactus (Cylindropuntia tunicata), que s'expandeix amb facilitat i posa en perill la vegetació i la fauna locals. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95113 Xiprers del cementiri de Sinera https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-sinera <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p>Pascual, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Tercera edició. Barcelona: Pòrtic Natura, p. 157.</p> <p>Conjunt de xiprers (Cupressus sempervirens) que embelleixen els carrers del cementiri de Sinera. Hi ha més d'un centenar d'exemplars d'edat adulta amb alçades que depassen els vint metres. Tenen una capçada compacta i estreta. L'escorça és de color marró grisenc, amb llargues fissures longitudinals que no s'exfolien. Les branques són cilíndriques i les fulles imbricades, molt petites, ajagudes a la branca. El pol·len sorgeix entre els mesos de febrer i març. La pinya o estròbil té una forma més o menys arrodonida, que primerament és de color verd i amb el temps es torna de color bru i va caient.</p> 08006-469 <p>Es creu que la seva presència en els cementiris té a veure amb el seu aspecte, sempre verd i majestuós creixent cap el cel, ja que d'aquesta manera ajuda a les ànimes dels morts a encaminar-se cap el cel.</p> <p>La mitologia grega i romana dona nombroses explicacions. Segons Teofrast, el xiprer estava consagrat al déu de la mort, Hades, perquè un cop tallat, l'arbre mai rebrota. Horaci explica que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i envoltaven el cos amb les seves fulles. Plini el Vell escriu que una branca d'aquest arbre penjada de la porta d'una casa era un signe fúnebre. Un altre és el cas que es relata en la mitologia grega, que explica que Ciparís va matar per error un cérvol. La seva pena fou tan gran que implorà al déu Apol·lo que li permetés plorar-lo eternament. Apol·lo li concedí transformant-lo en xiprer. Sense saber-ho, aquest arbre esdevingué una figura de dol cap als éssers humans.</p> <p>Els romans també el feien servir com a símbol d'hospitalitat, tradició que ha perdurat fins els nostres dies. Si una casa tenia un xiprer plantat a l'entrada, el viatger sabia que hi podria beure aigua. Si n'hi havia dos de plantats, podrien menjar i beure i si n'hi havia tres, hi podrien dormir.</p> 41.5775340,2.5463964 462186 4602971 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95113-p1550251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95113-p1550252.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95114 Pins pinyers monumentals del parc de Can Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-monumentals-del-parc-de-can-quintana <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de sis grans pins pinyoners (Pinus pinea) de port monumental, situats al parc de Can Quintana. Els trobem entre l'extrem nord del parc i les cases del carrer Hort del Bisbe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d’agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s’hi troba a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</span></span></span></span></span></p> 08006-470 41.5797956,2.5456466 462125 4603223 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana7.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d’altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d’incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95115 Parc de Can Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-quintana <p>Parc situat a les antigues hortes de Can Quintana. Es conserven els garrofers, pins i alzines que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> 08006-471 41.5795230,2.5461638 462168 4603192 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana7.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95116 Parc Fèlix Cucurull https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull <p>Parc situat en un antic càmping. Es conserven les moreres i plàtans que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> 08006-472 41.5832626,2.5521117 462666 4603605 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95116-02felixcucurull1975.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95117 Parc dels Països Catalans https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-1 <p>El Parc dels Països Catalans, dona nom a l'espai urbà fruit de l'ordenació de l'àrea de l'Stella Maris com a equipament esportiu i de lleure. La seva superfície total és de 3.312.67 m2, i és de titularitat municipal. <span><span><span><span><span><span>Un altre dels grans parcs d'Arenys de Mar, que aplega un conjunt de grans pins pinyers.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'ha projectat una intervenció integral per potenciar el seu entorn natural i per tal que esdevingui un espai de referència des del punt de vista de l'educació ambiental. </span></span></span></span></span></span>L'objectiu plantejat és el de crear un espai públic de lleure, amb zones diferenciades: pineda, a més d'un equipament poliesportiu a disposició dels convilatans per a fer-hi activitats.</p> 08006-473 <p>Parc inaugurat l'any 2000. L'Ajuntament anunciava, aquell any, que l'11 de setembre, es podria visitar el nou parc dels Països Catalans, un nou equipament per a la població a l'Stella Maris. Precisament, l'Ajuntament d'Arenys i un gran ventall d'entitats i associacions arenyenques ja farien l'ofrena floral habitual per la Diada, al mateix Parc. Feia molts anys, que es cercava un lloc idoni que pogués portar el nom i la simbologia catalanista i nacionalista. Fins ara, les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya s'havien portat a terme a la plaça de l'Església i al Calisay. A la nit, al mateix indret, es va fer un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell.</p> 41.5881973,2.5455662 462123 4604156 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95117-02p1570737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95117-03p1570738.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95118 Alzina de la plaça de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-placa-de-la-mina <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p>Alzina (Quercus ilex) situada a la plaça de la Mina. És l'element principal d'aquest racó del nucli antic. </p> <p><span><span><span>La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L’anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L’alzina floreix als mesos d’abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. </span></span></span></p> 08006-474 Plaça de La Mina 41.5825691,2.5473836 462271 4603530 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95118-02p1570947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95118-03p1570948.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95119 Til·ler de l'edifici Xifré https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-ledifici-xifre <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Til·ler (Tilia sp.) de grans dimensions situat a l'extrem nord de l'edifici Xifré. El tronc és recte amb l'escorça que es desprèn anualment en forma de llargues tires perfumades. Les fulles són cordiformes, amb la vora serrada, de color fosc a l'anvers i verd clar platejat al revers. La flor és molt aromàtica, en forma de xicotets grocs amb una bràctea allargada.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-475 Carrer d'Auterive, s/n 41.5835237,2.5457128 462132 4603636 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l’hemisferi nord. La flor d’aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats.De les seves fulles, un cop descompostes, se n'obté un humus amb un alt contingut mineral.En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95120 Alzines del Rial de La Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> 08006-476 Rial de La Serp 41.5832934,2.5635736 463621 4603603 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-3.png Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95121 Palmeres de l'escola Presentació https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans palmeres canàries, el darrer que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres. És una alineació situada al davant de la façana principal de l'escola, i és molt visible des de bona part del nucli urbà.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-477 Carrer de pompeu Fabra, núm. 2 41.5853551,2.5482002 462341 4603839 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95122 Penya del turó del camí de la Pietat https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat <p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-478 Camí de La Pietat 41.5769734,2.5465504 462199 4602909 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri5.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95123 Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies <p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-479 Rial de Canalies 41.5881704,2.5566725 463049 4604148 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95124 Horta Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-480 Carrer Doedes amb carrer Barcelona 41.5884370,2.5411937 461759 4604184 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123133134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0051.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95125 Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-481 Rial de Sa Clavella 41.5866362,2.5407770 461723 4603985 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95126 Rial de Vallfiguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-482 Rial de Vallfiguera <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5903391,2.5476658 462300 4604393 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95127 Rial del Pollroig https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Interessant rial que travessa pel bell mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar. Té, per tant, un entorn agrícola però també forestal. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-483 Rial de Pollroig <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5907849,2.5650567 463749 4604434 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig4.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95128 Penya del Portinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-484 41.5803480,2.5573905 463104 4603279 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95129 Platja del Cavaió https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-del-cavaio <p><span><span><span><span><span><span>Principal platja de la vila, que té uns 1.000 metres de longitud i una amplada mitjana d'uns 90 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al </span></span></span></span></span></span>rereplatja<span><span><span><span><span><span>, la recuperació de les desembocadures dels rials i la protecció d'àmbits sorrencs per al desenvolupament de la flora i la fauna litoral.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-485 Platja del Cavaió 41.5803934,2.5658696 463811 4603280 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95130 Platja de la Picòrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-picordia <p><span><span><span><span><span><span>Platja central de la vila, que té uns 580 metres de longitud i una amplada mitja d'uns 50 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al rereplatja i la recuperació de la desembocadura del rial del Bareu i de la Riera. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-486 41.5780352,2.5533013 462762 4603025 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95130-platjapicordiaautorjuanchipegoraro052-1024x683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95130-platjapicordiavistesdesespigoautorjuanchipegoraro205-1024x683.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95131 Platja de la Musclera https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-musclera <p><span><span><span><span><span><span>Platja situada a l'extrem de ponent del terme municipal, a tocar de Caldes d'Estrac. Té una longitud d'uns 690 metres i uns 15 metres d'amplada mitja. És l'única platja de la vila que té un àmbit preferentment nudista o naturista. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-487 41.5724752,2.5373703 461431 4602414 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro091-1024x683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro092-1024x683.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95132 Hortes del rial de la Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram superior del rial de la Serp, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-488 Rial de La Serp 41.5880236,2.5601429 463338 4604130 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95132-rial-serp.png Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95133 Hortes del rial de la Planeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-planeta <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de la Planeta, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-489 Rial de La Planeta 41.5895375,2.5595158 463287 4604299 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95134 Hortes del rial del Pollroig https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-del-pollroig <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial del Pollroig, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-490 41.5911036,2.5671135 463920 4604469 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95134-hortes-poll-roig2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95134-hortes-poll-roig3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95135 Hortes del rial de Valldemaria https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-valldemaria <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-491 Rial de Valldemaria 41.5893089,2.5692481 464098 4604269 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria4.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95136 Hortes del rial Llarg https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-llarg <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram inicial del rial Llarg, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-492 Rial Llarg 41.5787209,2.5314158 460938 4603110 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95136-hortes-rial-llarg.png Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95137 Mirador de les Roques d'en Lluc https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-roques-den-lluc <p><span><span><span><span><span><span>Petita elevació del camí de Mar, és un roquissar que antigament (abans de la construcció de la via del tren i de la carretera) deuria formar part de la penya del cementiri o del camí de la Pietat i que arribava fins al mar. Al capdamunt d'aquesta elevació s'observen les restes d'alguna petita construcció, vinculada amb la via del tren o amb la vigilància de la costa. Es desconeix, però, el seu origen. És un excel·lent mirador d'aquest tram del litoral, i a les parets del roquissar s'observen espècies litorals típiques d'aquest ambient com el fonoll marí. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-493 41.5730725,2.5389137 461559 4602479 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc7.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95143 Aplec del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-3 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX No vigent <p><span><span><span><span>Es tracta d'un aplec que es feia a l'ermita del Remei, en el municipi d'Arenys de Munt, però que reunia a persones d'altres pobles veïns, com Canet de Mar, Caldes d'Estrac o Arenys de Mar. Quan es va fer el Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Munt, l'any 2005, era vigent, però actualment ja no se celebra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es feia el segon diumenge d'octubre. </span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Un grup sortia d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10:30 se celebrava l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es feia una audició de sardanes.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament es feia l'ofici, també al matí, però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-494 Ermita del Remei (Arenys de Munt) <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5793930,2.5515237 462614 4603175 08006 Arenys de Mar Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2025-02-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
95144 El cant de l'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cant-de-langel XX No vigent <p><span><span><span><span>El Cant de l’Àngel és un anunci la Mare de Déu de la resurrecció del seu fill Jesucrist, cantant el<em> Regina Coeli</em>. Es cantava el diumenge de Resurrecció després de l'Ofici, a l'església de Santa Maria, com a punt àlgid de la Pasqua, i a fora, a la plaça. El cantava un nen vestit d'àngel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta tradició es va perdre a Arenys des dels anys 70. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Encara que l’himne és universal, cada poble adaptava la seva melodia. </span></span></span></span></p> 08006-495 Església parroquial 41.5806150,2.5492895 462429 4603312 08006 Arenys de Mar Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es manté vigent a Calella, únic municipi del Maresme que es conserva. També a Blanes i Olot. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
37751 Col·lecció de Fauna Jordi Puigduví https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fauna-jordi-puigduvi Petita col·lecció d'ous, nius i animals dissecats. Bàsicament ocells i algun petit mamífer. Estan presentats en petites escenografies reproduint paisatges i ecosistemes. L'exposició està dividida en dos àmbits, per una banda la col·lecció d'ous i nius d'ocells i per l'altre la col·lecció d'aus i mamífers més propis dels nostres paisatges mediterranis. La col·lecció d'ous i nius d'ocells està formada per 150 nius i 1500 ous de diferents espècies, ordenats segons el lloc on es fa el niu i el material utilitzat en la seva construcció. La col·lecció d'aus i mamífers es mostra presentant les diferents espècies en els ambients on viuen: alzinars i pinedes, zones humides, bosc de ribera, medi urbà, alta muntanya, conreus i erms. Així com una mostra de les diferents espècies d'ànecs que es poden trobar a Catalunya. Aquesta exposició 'Fauna vertebrada' té com a objectiu mostrar la diversitat d'espècies d'aus i mamífers presents a les contrades del Maresme, i per extensió d'altres comarques de Catalunya. Existeix, també, un important fons museístic d'exemplars naturalitzats d'espècies de mamífers i aus, ous i nius que resten emmagatzemats, com fons de material científic, a l'abast d'estudiosos de la zoologia i més concretament de l'ornitologia. 08007-66 Rial de Bellsolell, 5 La col·lecció de Fauna vertebrada porta el nom de Jordi Puigduví, veí d'Arenys de Munt, que va fer possible aquest fons museístic. La compra es realitzà l'any 1991 per un import de 2 milions de les antigues pessetes. 41.6102800,2.5411400 461767 4606609 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37751-foto-08007-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37751-foto-08007-66-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Gratuït 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
37752 Festa Major de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti Es fa l'11 de novembre, sant Martí, patró de la població. Destaca la Mostra de Relleno i que és un dels pocs pobles que encara es pot trobar envelat. L'organització demana a la població que pengi domassos als balcons. El diumenge sempre hi ha, com a cosa tradicional, el concurs de colles sardanístiques a nivell català. No pot faltar l'Ofici solemne, cantat i retransmès en directe per Ràdio Arenys de Munt. Tampoc pot faltar el pregó i la ballada de la Dansa d'Arenys de Munt. També hi ha presència d'activitats dedicades a la canalla i festes populars, com la trobada de gegants o els correfocs. 08007-67 Arenys de Munt Antigament es feia una fira de bestiar i de roba d'hivern. També es menjava la boia, que no és altra cosa que la dona vella del xai. No es tracta d'una carn gaire gustosa i s'acostumava a menjar en èpoques econòmicament pobres. Aviat es va deixar de menjar; no es tracta d'una menja que pugui ser motiu d'orgull. Actualment el fet més destacable és el Relleno i la Mostra que es fa al seu voltant des de l'any 1996. El Relleno és una recepta gastronòmica de pomes farcides amb un tap de carn. L'espècie de poma utilitzada és la del ciri. És un plat d'arrels medievals que combina el dolç (poma, sucre, canyella, ametlles, vi dolç, torró, melindros, galetes i xocolata) amb el salat (carn de porc). 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37752-foto-08007-67-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
37766 Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs CASSADEMUNT i ROSSELL, Joan (1991). La festa de Sant Antoni Abat. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pàg. 22. Pels voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener) es celebra la festa dels Tres Tombs i també una Fira de productes del camp i artesans. La celebració comença a partir de les 9 amb la inauguració de la fira. A partir de dos quarts d'11, es fa la concentració de cavalls a l'Eixample per després iniciar els tres tombs que baixen per la riera, després passen per la Plaça de l'Església, pel carrer Borrell, Josep Maria Soler i acaben el recorregut al carrer de les Flors. Després dels tres tombs, hi ha una beneïda de cavalls i animals i un refrigeri popular per a tothom. Un altre dels elements de la festa és la fira de Sant Antoni que es fa a la Plaça de l'Església. Hi haurà parades d'artesans amb productes d'alimentació i artesania, i també una demostració d'oficis com el ferrer, el bufador de vidre, el cisteller i molts d'altres. L'Agrupació de Bonsais de Caldes també han organitzat la IX Mostra de Bonsais. En aquesta fira tampoc hi faltarà el tortell típic de Sant Antoni. 08007-81 Casc antic L'any 2006 s'ha celebrat la 26ª fira. 41.6090100,2.5401000 461680 4606469 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37766-foto-08007-81-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
37845 Protecció contra les bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró Vigent A Arenys de Munt, com en altres pobles del Maresme (Argentona, Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol. 08007-160 Hostal del Sol 41.6021800,2.5330700 461090 4605714 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també té la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Té propietats estomacals, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
37869 Fons d'imatges referents a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita XX Fotografies en blanc i negre d'Arenys de Munt. La majoria fetes pel propi senyor Josep Maria Pons i Guri, arxiver. D'altres fruit de donacions particulars. Segons Hug Palou responsable de l'arxiu, hi ha unes 500 fotografies. També hi ha algun clixé de vidre fets per Joaquim Castells, rander d'Arenys de Mar, amb temàtica de puntes de boixet. 08007-184 Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
37883 Font de la Teixonera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teixonera EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 71. Font de vessant que brolla directament del terra i els propietaris l'han canalitzada amb tub de plàstic i la deriven a una bassa que hi ha uns metres més avall per regar els camps de conreu. 08007-198 Vessant Torrent d'en Puig El seu nom és motiu de polèmica; segons alguns es deu a la forma que té de teixó, però el motiu més probable és la seva proximitat amb el Turó de la Teixonera d'Arenys de Mar. 41.6047400,2.5290300 460755 4606000 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
37894 Santuari de Lourdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-lourdes Espai força freqüentat i relativament degradat a causa de l'ús públic intens. Espai d'esbarjo que està abrigat per una important massa arbòria. A les esplanades del voltant del Santuari de Lourdes s'han instal·lat diferents taules i barbacoes sota dels arbres que serveixen d'espai de lleure i esbarjo. Els arbres situats a l'est del santuari són pins insignes (Pinus radiata), mentre que els de l'oest estan formats principalment per alzines (Quercus ilex). 08007-209 Riera de Sobirans 41.6165900,2.5170500 459764 4607321 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37894-foto-08007-209-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Tot i que en treballs anteriors s'apuntava aquest espai com a pulmó verd del municipi, nosaltres creiem que és un espai molt artificialitzat i de dimensions relativament reduïdes que no té pas aquesta funció, que sí que tenen les masses boscoses de la zona dels Tres Turons. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
37902 Vegetació de la bassa de la font de la Fontana https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. 08007-217 Font de la Fontana - Serra dels Termes 41.6097500,2.5556600 462977 4606544 08007 Arenys de Munt Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
Estadístiques 2025
patrimonicultural

Mitjana 2025: 4868,93 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc